Revista ACM 427

427 Juliol 2021

La revista del municipalisme català

El teletreball és una oportunitat en qualitat de vida, optimització de recursos i lluita contra el despoblament L’ACM va organitzar el 28 de juny un Debat Municipalista per analitzar l’impacte de la pandèmia en la implementació del teletreball a l’administració local i si cal una regulació jurídica comuna. Pàg. 4-5

La Garriga, Vallès Oriental

ACTUALITAT

#DEBATMUNICIPALISTA

Obrim la convocatòria per presentar candidatures a la 1a edició dels Premis ACM

Analitzem i debatem com la pandèmia ha modificat les exigències de la ciutadania respecte a les polítiques locals

Pàg. 9

Pàg. 6-7

SUMARI

La Garriga La Garriga està situada a la comarca del Vallès Oriental. Compta amb una superfície de 18,8 quilòmetres quadrats i uns 17.000 habitants. La seva història sempre ha estat relacionada amb el pas entre Barcelona i Vic. Amb assentaments ja al paleolític, en època romana s’hi va construir l’ermita de Sant Martí del Camí i l’església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga. A mitjans del segle XIX la línia de tren, la millora de comunicacions i la presència d’aigües termals van convertir el municipi en un dels llocs d’estiueig de la burgesia catalana. A nivell patrimonial destaca per l’arquitectura modernista en moltes cases jardí d’estiueig. La festa major se celebra el 3 d’agost.

Gentilici: garriguenc i garriguenca. La seva alcaldessa és Dolors Castellà (ERC).

www.lagarriga.cat

ACTUALITAT

#DEBATMUNICIPALISTA

REPORTATGE

Debatem amb el municipalisme com aplicar el teletreball a l’administració local i el balanç després de la pandèmia

La Covid-19 obliga els ajuntaments a modificar les prioritats de les polítiques públiques d’acord amb la nova percepció ciutadana

Els Casals d’estiu municipals en plena pandèmia

Pàg. 4-5

Pàg. 6-7

Pàg.13-15

FORMACIÓ

COMPRES

ENTREVISTA

Fem la cloenda del 4t Postgrau de gestió pública dels Serveis Socials, que hem impartit juntament amb la UB

Entra en vigor la nova estructura tarifària del nou contracte de subministrament elèctric

Entrevista a l’alcalde de La Pobla de Lillet, Enric Pla

Pàg. 16

Pàg. 17

Pàg. 23

I 2 I ACM

EDITORIAL

Per la reactivació socioeconòmica Poc a poc ens apropem a la nova normalitat. A mesura que les UCIs dels hospitals es buiden, torna l’activitat als carrers i places d’arreu del país, la vida ho inunda tot de nou i els nostres pobles i ciutats s’omplin de veïns i turistes, de cultura i de festa.

I és que ara ens trobem en la fase de l’impuls definitiu a la reactivació socioeconòmica, i des del municipalisme català treballem incansablement per recuperar la vida, l’activitat econòmica, els llocs de treball, la convivència i la cohesió a tots els municipis de Catalunya.

L’Associació Catalana de Municipis treballa amb aquest doble objectiu: esdevenir el punt de referència de tot el municipalisme a Catalunya, i donar eines, productes i serveis per a abordar l’acció climàtica, impulsar la qualitat de vida i la prosperitat a tots els municipis del país.

Estiu és sinònim de trobada, de festa i de turisme. Un sector estratègic en creació de llocs de treball i activitat econòmica, i on tenim el gran repte que els beneficis que aporta aquest sector, arribin a cada racó de Catalunya. Per això apostem per un turisme sostenible, de qualitat, desconcentrat territorialment i desestacionalitzat, on gaudir de cada indret del país sigui una experiència per qui ho visita, però també una oportunitat per aquell municipi, petit negoci o família que el rep.

És aquest l’ADN municipalista amb el que volem seguir contribuint a la reactivació socioeconòmica i al país millor que volem per a tothom.

Parlem de nova normalitat perquè res tornarà a ser com ho era fa 2 estius. La pandèmia ens marcarà per sempre nous hàbits, noves formes de treballar i relacionar-nos, però també famílies i projectes que es van quedar malauradament truncats per la COVID19.

Som-hi!

Lluís Soler

President de l’ACM

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

www.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo

Cap de redacció: David Prat

Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.

Imprès sobre Satimat Green.

L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

Impressió: Editorial MIC La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383

154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

3.346 litres d’aigua

I 3 I ACM

ACTUALITAT

El municipalisme català debat al voltant de la necessitat d’establir un marc jurídic per facilitar el teletreball a l’administració local L’ACM va organitzar el 28 de juny un nou Debat Municipalista. En aquest cas, la sessió va girar entorn del teletreball als ens locals.

Més de 150 persones hi van participar, entre alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tècnics i ciutadans, en una sessió que es va celebrar de forma telemàtica El teletreball és un dels reptes que ha hagut d’afrontar l’administració local després de la pandèmia que va iniciarse fa un any i mig. La gran majoria d’ens locals s’hi van adaptar ràpidament amb mesures extraordinàries per permetre que els seus treballadors poguessin treballar des de casa. De fet, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va destacar que “el teletreball és una oportunitat en qualitat de vida, optimització dels recursos i per lluitar contra el despoblament, però només serà possible mantenir-lo com a opció si es dota d’un marc jurídic adequat, i amb els recursos suficients”. Àlex Grau, cap de l’Àrea de Recursos Humans i Ocupació de la Diputació de Tarragona, va parlar de la regulació del teletreball i va explicar que els objectius “han de contribuir a una millor organització del treball, donar major autonomia i fomentar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral”.

Taula rodona amb representants del municipalisme i la secretària general de l’ACM, Joana Ortega.

Pel que fa a la vacunació i la millora de les dades epidemiològiques que fan preveure tornar a un context pre-pandèmia, les administracions locals es plantegen quins canvis han vingut per quedar-se i quins cal reformular. Així, el Debat Municipalista va analitzar els avantatges i les dificultats de la implementació del teletreball a les administracions locals. Un dels reptes serà estipular si cal una regulació comuna a través d’un acord marc. Així, l’ACM ha realitzat una enquesta entre els municipis de menys de 20.000 habitants per preveure aquesta opció i la majoria asseguren que no compten amb una regulació pròpia. Tot i que no existeix un consens sobre si cal una regulació comuna o cada ajuntament ho regularà a la seva manera. Precisament, la qüestió es va tractar en una taula rodona

El president de l’ACM, Lluís Soler, inaugurant el Debat en una intervenció telemàtica.

I 4 I ACM

amb la presència de representants sindicals i també de l’altra entitat municipalista, la Federació de Municipis de Catalunya. Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès i vicepresidenta de l’ACM, va manifestar que “la pandèmia ha afavorit el sentiment de voler donar un millor servei a la ciutadania, de la manera que fos i posant-hi tot per part dels treballadors” i va afegir que “cal trobar ara un bon equilibri entre presencialitat i teletreball”. Jose Antonio Fernández, secretari del sector d’Administracions Locals d’UGT, va destacar que “s’ha desmuntat el mite que el teletreball no és productiu i que no és viable per les empreses. S’ha demostrat que quan més formació i experiència tens amb teletreball, més productiu ets i molt més que amb el treball presencial”. Abel López i Fernández, coordinador del Sector de l’Administració Local de la FSC-CCOO de Catalunya, va dir que “una de les lliçons apreses és que ens cal estar preparats.

L’administració pública s’ha de modernitzar amb mitjans tecnològics, més formació als empleats i cal una regulació clara de drets i deures”. L’alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, Àlex Garrido, va dir que “hi ha molta població que no té els mitjans tecnològics per establir la relació només virtual amb l’ajuntament. Les administracions hem de donar servei a la ciutadania i la

ACTUALITAT

L’alcaldessa d’Anglès i vicepresidenta de l’ACM, Àstrid Desset.

presencialitat també hi ha de ser” i va reconèixer que també cal més formació per fer més efectiu el teletreball.

A la part final del Debat, es va fer una taula rodona per exposar alguns exemples

Taula rodona amb representants sindicals i de l’FMC i l’ACM.

de bones pràctiques municipals. Hi van participar representants de l’Ajuntament de Cambrils, Juneda i La Bisbal del Penedès, en aquests dos últims municipis, amb els alcaldes Antoni Villas i Agnès Ferré, respectivament. La secretària general

Principals conclusions de l’enquesta: La satisfacció per la implementació del teletreball en pandèmia, és alta.

Hi ha disparitat d’opinions sobre el rendiment del teletreball i del treball presencial.

Els enquestats creuen que l’atenció ciutadana ha estat el servei més agreujat i secretaria, intervenció i serveis administratius, en general, els millor valorats.

Tothom valora que el que hem viscut en pandèmia no és pròpiament teletreball. Ha estat treball remot forçat per la situació. Per fer teletreball, cal regular-ho bé i preveure tant la programació de les àrees i persones que ho poden fer, la formació, els mitjans que es posen a disposició, la prevenció de riscos laborals, el debat retributiu, etc...

Es considera òptim entre 1 i 2 dies de teletreball setmanals. En alguns casos, màxim 3.

En pandèmia s’ha avaluat molt poc el treball de les persones que han fet teletreball.

Sis de cada deu enquestats han pogut dotar adequadament de mitjans tècnics als treballadors que han fet teletreball i també disposen d’eines per garantir la seguretat de la informació. El percentatge s’inverteix quan es demana si s’ha establert protocols per accedir a les eines informàtiques.

Només el 20% han ofert formació als seus empleats, un 24% formació específica en prevenció de riscos laborals i només un 19,5% han signat declaracions responsables en protecció de dades, riscos, etc...

Només el 20% han ofert formació als seus empleats, un 24% formació específica en prevenció de riscos laborals i només un 19,5% han signat declaracions responsables en protecció de dades, riscos, etc... >Hi ha molt pocs municipis que hagin regulat el teletreball, tot i que la majoria (73%) creu que l’experiència servirà per regular ara el teletreball en condicions de normalitat.

El món local creu que cal regular el teletreball, a part de l’obligació legal. Tot i que hi ha gairebé el mateix suport a l’acord comú que al conveni específic.

de l’ACM, Joana Ortega, va concloure que “a partir d’ara entrem en una nova era d’organització del treball, però també d’organització del temps de lleure i personal, que ens obliga a plantejar-ho des d’una òptica de 360 graus”.

L’enquesta conclou que un 56,30% dels ajuntaments que han respost consideren que la implantació del teletreball durant la pandèmia va ser satisfactòria. Només un 22,5% no en van quedar satisfets, mentre que la resta no es posiciona perquè no es va implementar o no tot el personal en va fer, entre moltes casuístiques. En la majoria d’ens locals es va fer teletreball, ja que el percentatge aplicat va ser del 50% (un 28,7% dels enquestats), 25% (un 24,8%) o 75% (20,9%). Cal destacar que els àmbits on no es va poder implementar el teletreball a causa de l’emergència i la necessitat van ser departaments com policia local, vigilants locals i brigada municipal, neteja, escoles bressol, l’oficina d’atenció ciutadana o gerència i tresoreria. A més, els ens locals enquestats creuen que entre una quarta part o la meitat del personal de l’administració local podria seguir fent teletreball garantint el mateix servei que es fa amb la presencialitat. Les opcions més valorades serien dedicar 2 (34,9%) o 3 dies (24,6%) a la setmana a la modalitat treball a distància. Un sol dia el tria un 18,3% dels enquestats.

Torna a visualitzar el debat en vídeo a aquí:

#DEBATMUNICIPALISTA

El municipalisme català es marca com a objectiu adaptar-se a les noves exigències de la ciutadania, amb el canvi de valors i prioritats postpandèmia L’ACM, a través de la seva Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), va celebrar el 8 de juny un nou #DebatMunicipalista centrat en la percepció ciutadana post-pandèmia i la seva infuència en les polítiques públiques locals a curt i mitjà termini.

Més d’un centenar d’electes i representants dels ens locals catalans van poder seguir online aquesta sessió, que es basava en un estudi encarregat per l’ACM entre els anys 2013 i 2020 i que ha anat analitzat la percepció envers les administracions públiques, les problemàtiques i les necessitats des del punt de vista ciutadà.

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va apuntar que és important que “els alcaldes i alcaldesses hem d’estar permanentment connectats amb el pols de les nostres veïnes i veïns, i tenir clar les seves demandes, preocupacions i neguits, per millorar el dia a dia i aportar valor públic”. I va afegir que factors com “tenim un repte important, ja que en base a enquestes i dades podem millorar les polítiques públiques que estem desenvolupant”.

El Debat Municipalista pretenia analitzar els canvis que ha produït l’impacte

I 6 I ACM

Àngels Pont, Jordi Sauret i Jordi Argelaguet, en la taula rodona de debat final.

de la Covid-19 en la societat i els nous reptes o mancances que se n’han derivat i es perceben des del punt de vista de la ciutadania i dels propis representants polítics. La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, va destacar que “la política és l’escolta activa i estem en un moment on els ciutadans no volen ser únicament espectadors de les polítiques públiques sinó ser actors i tenir un paper actiu. És important poder conèixer la seva opinió i de quina manera s’interpreta la realitat i es valora l’entorn on es produeixen les polítiques públiques”.

La directora del GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública), Àngels Pont, va afirmar que han estat uns últims anys amb un context polític complicat, però que la proximitat se segueix valorant. I en relació a la pandèmia va dir que “veurem un canvi de valors: sostenibilitat, digitalització, desigualtats, igualtat de gènere... ara han pres més rellevància. Implica noves maneres de governar i uns ciutadans amb unes exigències, valors i prioritats diferents que fins ara. Per tant, no es pot governar de la mateixa manera”. També va apuntar els serveis i l’atenció a la gent gran i l’habitatge com a qüestions que seran importants.

#DEBATMUNICIPALISTA

El president de l’ACM subratllant la necessitat de fer front als nous reptes.

Jordi Argelaguet, director del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), va manifestar que “és important disposar de sèries d’estudis perquè ajuda a tenir visió més completa d’aquesta realitat”. I va subratllar que la pandèmia “ha refermat la importància de les xarxes socials, en el sentit que algunes decisions que es poden generar des de dalt, ara la gent no se les creu tant i té altres fonts alternatives d’informació” i també ha potenciat el pagament en efectiu i en targeta o les compres online que faran canviar el tracte o el teixit de les ciutats. Pel que fa a la confiança en les institucions, va destacar que els ajuntaments “sempre han estat de les més ben valorades” i “això és un valor que els ajuntaments han de fer un esforç molt important per no perdre, explicant-se bé i minimitzant la distància entre allò que es diu i allò que es fa”.

Mentre que Jordi Sauret, director de Feedback, va apuntar que “a l’alcalde o alcaldessa sempre se li demanarà que solucioni problemes com la netedat, les zones verdes... Ja hi era abans aquesta

Jordi Argelaguet, director del CEO, exposant la rellevància de tenir dades.

El Debat va servir per presentar també l’estudi ‘Observatori de Política Municipal 2013-2020’, un estudi anual encarregat per l’ACM a l’empresa Feedback.

En 7 edicions s’han analitzat dades (amb mostres de 1.200 entrevistes telefòniques cada any. Un total de 8.400 persones) sobre l’evolució de l’opinió pública catalana en temes que afecten l’àmbit municipal. No només percepcions sobre les institucions, sinó també el grau de coneixement de la política local, els factors que influeixen en el vot o les necessitats que detecten en els municipis.

local. I com a millors serveis municipals valorats, aquest passat 2020, hi ha la gestió de l’ordre públic i la seguretat, i l’atenció a les persones. Pel que fa a la valoració de la tasca del govern municipal entre el 2013 i el 2019, la nota mitjana és del 5,80, essent el 2016 (amb 6,11) i el 2019 (6,03) els anys amb millor nota.

Els ajuntaments són l’administració pública millor valorada. També destaca que l’alcalde i alcaldessa sol generar més confiança que la pròpia administració municipal i que els motius solen ser les percepcions que governa bé i resol problemes, que treballa de forma honesta i que fa ús eficient dels recursos públics. En canvi, la inacció, que sigui poc transparent o només pensi en el seu interès personal, o estigui allunya del ciutadà, són els principals factors per desconfiar de l’alcalde i alcaldessa.

Entre d’altres conclusions, destaca que amb la Covid-19 s’ha incrementat la demanda als ajuntaments de serveis i prestacions de tipus sanitari, seguit de la demanda de netedat dels carrers i mesures de dinamització de l’economia

L’objectiu és que sigui una eina útil per prendre decisions tant als electes com als tècnics del món local, ara que estem a mig mandat, per oferir els millors serveis i la millor governança a la ciutadania.

demanda, però ara encara hi serà més”.

I va destacar que la proximitat i transparència, i tot l’ús de l’espai públic com la mobilitat o l’ús en termes de sostenibilitat, seran més valorats.

Consulta la publicació www.acm.cat/actualitat/publicacions/ observatori-de-politica-municipal-2013-2020.pdf

Torna a visualitzar el debat en vídeo a aquí:

Jordi Sauret, director de Feedback, i Joana Ortega, secretària general de l’ACM.

I 7 I ACM

ACTUALITAT

Ens reunim amb el Conseller d’Educació per abordar l’agenda municipalista i l’inici del proper curs escolar El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, la secretària general, Joana Ortega, i la vicepresidenta i responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones de l’ACM i alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch, es van reunir el 17 de juny amb el nou conseller d’Educació, Josep González Cambray, acompanyat de la secretària de Polítiques Educatives, Núria Mora.

La primera trobada institucional amb el nou conseller va servir per fer un repàs a l’agenda municipalista en matèria d’Educació, donant continuïtat a les trobades periòdiques entre el municipalisme català i el Departament que s’han succeït des de l’inici de la pandèmia. Les dues institucions mantenen el compromís de sumar esforços i treballar plegats per garantir que el proper curs escolar es pugui celebrar amb normalitat i que tots els alumnes disposin de les mateixes oportunitats educatives, lluitant també per com-

Els representants de l’ACM en la trobada amb el Conseller al departament d’Educació.

batre l’escletxa digital i garantir l’equitat.

Lluís Soler, president de l’ACM, va destacar que “després d’un curs expecional marcat per la pandèmia, ara hem de posar tots els esforços en la tornada a la normalitat, garantint que ningú quedi enrere” i va afegir que “cal seguir sumant esforços per garantir l’equitat i qualitat educativa de tots els alumnes, i mantenir la igualtat

en l’aprenentatge tenint en compte que l’accés a tot l’àmbit digital ha de ser prioritari a nivell educatiu”.

La trobada és la primera que l’ACM manté amb els nous responsables del Govern català i seguirà en properes setmanes amb responsables dels diferents departaments per seguir abordant l’agenda municipalista.

Recollim un reconeixement del Banc de Sang per la gestió feta pels municipis durant la pandèmia La Vicepresidenta d’Acció Exterior i Institucional de l’ACM i alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset, va recollir el 14 de juny a la el reconeixement del Banc de Sang i Teixits amb motiu del Dia Mundial del Donant de Sang. L’acte, que va tenir lloc al Parlament de Catalunya, va suposar un agraïment a tota la societat per afrontar la pandèmia. Es va atorgar un petit reconeixement a l’Associació Catalana de Municipis, com a representant dels ens locals i administracions públiques locals que des de fa més d’un any han hagut de fer front a la Covid-19 amb nombroses mesures, polítiques públiques locals i accions de suport i assistència tant a professionals com a veïns i veïnes. Des de l’ACM es destaca que pels alcaldes i alcaldesses ha estat un repte majúscul en aquests moments tan difícils i que la unitat i solidaritat han estat claus per a la millora de la situació i poder tornar a la normalitat el més aviat possible. El guardó va estar compartit amb altres institucions públiques, com Protecció Civil, el Departament de Drets Socials i el Departament de Salut, el Col·legi de Metges

I 8 I ACM

Àstrid Desset, a l’esquerra, recollint el guardó en nom del municipalisme.

de Catalunya, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el Servei d’Emergències Mèdiques, Creu Roja a Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya.

ACTUALITAT

Convoquem la 1a edició dels Premis ACM per reconèixer projectes i accions municipalistes innovadores i transformadores Coincidint amb la commemoració del 40è aniversari de la creació de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’entitat municipalista ha convocat la primera edició dels Premis ACM per guardonar les millors iniciatives i projectes dels ens locals que ajuden a transformar els nostres municipis i aporten valor afegit al territori.

La iniciativa pretén realitzar-se de forma anual i prestigiar el treball que estan realitzant els ens locals per generar progrés en els seus municipis. Sota l’eslògan ‘Guanyem-nos el futur, transformem els nostres municipis’, els guardons tenen la voluntat de tenir una periodicitat anual per reconèixer bones pràctiques locals que ja s’hagin executat o s’estiguin realitzant.

Els premis ACM guardonaran cinc àmbits específics. Així, es reconeixerà la millor pràctica o iniciativa local relacionada amb l’acció climàtica o biodiversitat.

També aquella que en l’àmbit social potenciï el servei a les persones, gent gran, salut o educació, entre d’altres. Al mateix temps, es premiarà l’àmbit del desenvolupament econòmic valorant les accions que tinguin a veure amb iniciatives comercials, turístiques o de suport a la indústria i professionals. També hi haurà un

Àmbits Acció climàtica

Presentació de propostes

Atenció social

Termini: 16 setembre

Desenvolupament econòmic

Es poden presentar via mail a: continguts@acm.cat

Cultura Governança àmbit específic per la cultura i a aquelles iniciatives relacionades amb activitats, programacions, suport a professionals culturals. Finalment, un àmbit a l’entorn de la governança i relacionat amb tot allò que tingui a veure amb la transparència, digitalització de l’administració o foment de la participació ciutadana.

Les iniciatives o projectes dels ens locals es poden presentar fins al 16 de setembre. Els Premis ACM estan adreçats a tots els ens locals de Catalunya associats a l’entitat, ja siguin ajuntaments, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades o diputacions. El jurat valorarà el grau de transformació a nivell local, la innovació de la proposta, l’impacte en el

número de beneficiaris, l’eficiència dels recursos públics invertits, la durabilitat de l’acció, si es pot replicar en altres administracions locals i si té en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Els guardons es lliuraran al mes d’octubre a través d’una petita gala, que coincidirà amb la commemoració del 40è aniversari de l’ACM.

Bases dels Premis: www.acm.cat/acm/premis-acm

I 9 I ACM

ACTUALITAT

Donem llum verd al Pla Director dels Càmpings per ordenar la seva implantació al territori La Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya, de la qual forma part l’ACM, va aprovar el 10 de juny el Pla Director dels Càmpings. L’objectiu és ordenar la implantació la implantació de nous establiments al territori per definir els indrets més adequats des d’un punt de vista ambiental, social i econòmic, i dotar de major seguretat jurídica al sector.

L’ACM va participar en la reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme amb la presència del seu president i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, que destaca que aquest Pla permetrà “ordenar i impulsar el sector, fent compatible l’aposta pel turisme de qualitat, amb la preservació de l’entorn i la regulació dels fluxos turístics”.

Catalunya té actualment 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d’allotjament. Es concentren sobretot en les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment). Pel que fa al seu impacte en el territori, cal dir que en el 27% dels municipis que compten amb càmpings, les places d’aquests establiments superen la població censada. La superfície mitjana dels establiments també és molt dispar, amb unes 3 hectàrees de mitjana en càmpings

Una família amb autocaravana en un càmping de Sitges durant l’estiu de 2020. Foto: ACN

de muntanya i unes 7 al litoral (el 90% no superen les 10 hectàrees de superfície).

La legislació actual preveu que els càmpings s’instal·lin en sòls no urbanitzables, però no fixa cap criteri concret sobre com s’han d’implantar i a on. Amb el temps, els càmpings han passat de ser establiments amb serveis bàsics per allotjar tendes o caravanes durant períodes curts a oferir unitats d’allotjaments fixes o semimòbils, a les quals se sumen caravanes o tendes permanents. Pel que fa als càmpings existents, el Pla estableix un règim transitori que permet ampliacions, però lligades a millorar la qualitat dels serveis i l’adaptació paisatgística de les instal·lacions. També

especifica que les instal·lacions existents que no compleixin els criteris del Pla podran romandre al territori, de forma transitòria, amb algunes condicions si el planejament municipal així ho considera.

Per tant, era necessari establir uns criteris per ordenar el sector, atenent a noves demandes dels campistes i, alhora, garantint una ocupació del territori respectuosa amb el medi natural. El Pla concreta directrius generals que afectaran l’establiment de càmpings; recomanacions per als ajuntaments a l’hora d’autoritzar nous establiments als seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als nous càmpings.

Participem en l‘assemblea de l‘AMI que escull al nou president, Jordi Gaseni L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, és el nou president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Gaseni va ser escollit durant l’assemblea general celebrada a Tarragona el 4 de juny i pren el relleu a l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, que ha presidit l’AMI en els tres darrers anys. El president de l’ACM, Lluís Soler, va ser-hi present i va saludar personalment al nou president per desitjar-li sort. La nova executiva de l’AMI estarà formada per Sònia Gràcia (vicepresidenta 1a), Ramon Vancells (vicepresident 2n), Jordi Molinera (vicepresident 3r), Isidre Sierra (secretari), Elisabet Lizaso (tresorera) i, com a vocals, Cristina Mundet, Antoni Villas, Sònia Tena i Tònia Vila.

I 10 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Constituïm la comissió motora per redactar l‘Agenda Rural de Catalunya i iniciem els tallers temàtics i territorials participatius La comissió motora que ha de definir el document inicial de l’Agenda Rural de Catalunya es va constituir formalment el 4 de juny. La comissió motora compta amb la participació de 35 entitats del territori que ajudaran a definir el primer esborrany de document estratègic que ha de permetre dinamitzar i definir el desenvolupament rural dels propers anys.

L’acte de constitució vacomptar amb la presència de la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. En representació de l’ACM hi va assistir el vicepresident de l’Àmbit de Territori Digital i Sostenibilitat i alcalde de Riudoms, Sergi Pedret.

Aquesta comissió també està integrada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sosteni-

ble (CADS), que són la comissió redactora que va rebre l’encàrrec de la Direcció General de Desenvolupament Rrual per redactar i impulsar l’Agenda Rural de Catalunya. Aquestes quatre entitats han definint les diferents etapes d’elaboració i han proposant els reptes del món rural als quals la futura Agenda Rural de Catalunya ha de donar resposta.

Tallers temàtics online 18 de juny Taller: “Persones, benestar i repte demogràfic”

21 de juny Taller: “Transició ecològica, canvi climàtic i diversitat”

22 de juny Taller: “El territori connectat”

23 de juny Taller: “Sistema agroalimentari”

Precisament, en la primera fase de participació es van recollir 282 aportacions de la ciutadania i es van fixar 8 reptes o eixos temàtics: reforçar la cohesió social i el benestar; afrontar el repte demogràfic; accelerar la transició ecològica; garantir un territori connectat; defensar un sistema agroalimentari sostenible; potenciar la gestió forestal diversificada i resilient; impulsar la innovació rural i la dinamització social i econòmica; i construir un marc sòlid, proper i eficient de governança.

A partir del 18 de juny va començar la segona fase de participació que tindrà dos eixos. Una primera part amb tallers online centrats en els reptes i eixos temàtics amb entitats i experts de les diferents temàtiques, que s’allargava fins al 2 de juliol. I una segona part, aquest juliol, amb tallers i debats al territori per integrar la visió del territori. Amb les esmenes recollides, es redactarà el document final de l’Agenda Rural de Catalunya, que serà lliurada a la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural.

1 de juliol Taller: “Sistema forestal”

Col·labora amb aquesta secció:

2 de juliol Taller: “Innovació i dinamització econòmica i social” I 11 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Contribuïm a la conservació del medi ambient amb un equip participant a la Ultra Clean Marathon 2021 Un equip, integrat per treballadors de l’Associació Catalana de Municipis i alguns representants del món local, va participar el 5 de juny a la Ultra Clean Marathon (UCM) 2021, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient. Es tracta d’un repte esportiu i ambiental que pretén conscienciar i apel·lar a la capacitat d’acció en benefici de la natura.

Sota el paraigües de l’entitat municipalista, els integrants de l’equip ACM van completar els 60 quilòmetres de recorregut amb la modalitat de relleus. El recorregut anava de Terrassa a Barcelona, en una prova que potenciava l’esport i, al mateix temps, el ‘plogging’, és a dir, la recollida de residus abandonats als espais naturals per on transitava la prova esportiva.

La defensa del medi ambient era l’objectiu, juntament amb la conscienciació a la ciutadania i l’augment del compromís en la cura del medi natural, ja que els 22 equips participants havien de completar un total de 6 trams per espais naturals i 63 quilòmetres totals, per on mentre corrien anaven recollint deixalles, les pesaven i separaven a l’arribar al final de cada tram, i disposaven d’avituallaments amb aliments i gestió totalment sostenibles sense generar nous residus.

Integrants de l’equip de l’ACM a l’arribada al Port de la Marina de Barcelona.

Cal destacar que els equips participants van arribar al Moll de la Marina de Barcelona tardant entre 7 i 11 hores a completar tot el recorregut.

L’equip ACM va recollir 15 quilograms de brossa en les quasi 9 hores que va tardar.

A més, la inscripció de l’ACM en la Ultra Clean Marathon també suposava fer un donatiu mínim de 600 euros destinats a una causa ambiental que es porta a terme a Catalunya i que cada equip participant podia escollir d’entre un llistat. En el cas de l’ACM es va seleccionar donar l’aportació econòmica al projecte SEO/Birdlife

que s’encarrega d’estudiar i conservar les aus i la natura a la reserva Riet Vell al Delta de l’Ebre, on també es cultiva arròs ecològic, afavorint la biodiversitat i recuperant hàbitats de zones humides del Delte de l’Ebre.

L’Ultra Clean Marathon és una competició organitzada conjuntament per la Xarxa per a la Conservació de la Natura i l’Agència de Residus de Catalunya, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat. Fins ara s’han celebrat tres edicions. La primera es va realitzar el 2018, però amb modalitats diferents a la cursa d’aquest 2021.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp I 12 I ACM

REPORTATGE

Casals d‘estiu: esbarjo, socialització i aprenentatge en un ambient inclusiu Reportatge en col·laboració amb: A. Freixas, N. Torres, O. Bosch

L’estiu és l’hora de l’esbarjo, també per als més petits, que després d’un curs en pandèmia necessiten més que mai espais de socialització i suport emocional.

Els ajuntaments busquen aliances per oferir als més petits un espai on trobar-se a l’estiu amb una vessant educativa, amb l’esport com a element de socialització i aprenentatge, i garantint la inclusió.

El Consell Comarcal de la Garrotxa porta anys organitzant casals d’estiu mancomunats amb diferents municipis. Actualment hi ha set pobles que hi participen. La majoria d’ells són “municipis relativament petits” que els suposaria un cost econòmic molt elevat organitzar activitats d’estiu pel seu compte i opten per fer-ho de forma mancomunada. Aquest estiu ja tenen 320 inscrits.

Tots els casals d’estiu mancomunats “comparteixen una línia pedagògica” i en molts casos també hi ha el mateix fil conductor. El conseller comarcal de Joventut, Aniol Sellabona, remarca

Diverses noies fent manualitats en el casal de Flaçà.

que en aquestes activitats “l’educació és una paraula important” perquè més enllà que “la mainada s’ho passi bé”, el Consell Comarcal de la Garrotxa busca que adquireixin coneixements i valors.

Aquest any, a més, han estrenat una nova modalitat de grup jove per a nens d’entre 12 i 14 anys. Es tracta d’una franja d’edat que no tots els pobles omplien per formar un grup propi i, per això, han optat per fer-lo rotatiu en tres municipis. Cada setmana, aquest grup farà el casal en un dels tres pobles.

Els casals d’estiu també ofereixen beques per a famílies vulnerables.

Sellabona celebra que “cada vegada hi hagi més sensibilitat” dels ajuntaments per fer les activitats més inclusives a tot tipus de públics. Això acaba representant un “esforç econòmic” per als consistoris a l’hora d’assumir les despeses que generen les matrícules d’aquestes famílies sense recursos. Sellabona afegeix que des del Consell Comarcal es valora “molt positivament” que els municipis “apostin de forma clara” per uns casals d’estiu oberts a tothom.

El Consell Comarcal de la Garrotxa organitza casals mancomunats amb la participació de set municipis

El conseller comarcal de Joventut de la Garrotxa, Aniol Sellabona, i el cap de l’àrea de Joventut i Educació, Pep Compte, davant de l’edifici de les Monges de Sant Joan les Fonts.

Si a la Garrotxa els municipis s’han aliat entre ells, l’Ajuntament de Juneda ho ha fet amb el Consell Esportiu de les Garrigues per fer un casal multidisciplinar i molt centrat en l’esport. També es preveuen activitats emocionals per contrarestar un curs en pandèmia.

L’any passat ja se’n van fer. En aquell

I 13 I ACM

REPORTATGE

El gerent del Consell Esportiu de les Garrigues (esquerra), Carles Gelonch, i el regidor d’Esports de Juneda, Jose Garrido, al circuit de BTT.

moment, el casal va començar amb 40 nens, però va acabar amb 150.

El gerent del Consell Esportiu de les Garrigues, Carles Gelonch, ho valora com una resposta “espectacular” que espera repetir aquest any, perquè els infants tenen la “necessitat vital” de gaudir de l’estiu i d’activitats controlades.

Juneda i el Consell Esportiu de les Garrigues faran activitats emocionals per contrarestar l‘efecte de la pandèmia en els infants El regidor d’Esports i Medi Ambient de l’Ajuntament de Juneda, Jose Garrido, recorda que l’any passat, després del

confinament de molts infants a casa seva i amb els pares “angoixats”, es va decidir tirar endavant unes estades, tot i la pandèmia. Aleshores, hi havia entitats que no podien assumir els protocols, “molt exagerats”, i el consistori va decidir prendre la iniciativa de la mà del Consell Esportiu.

El casal també dona cabuda a aquells infants que necessiten alguna “ajuda especial” i es contracten més monitors que puguin vetllar pel seu benestar de forma constant. L’any passat al casal n’hi va haver tres.

A Flaçà, l’Ajuntament fa quatre anys que organitza un casal durant tot l’any.

Actualment té una vintena d’infants i joves apuntats que cada dimecres a la tarda es reuneixen per fer activitats molt diverses, des de cuidar un hort a tallers de manualitats. El regidor de Benestar Social, Miquel Terrádez, destaca que “les activitats extraescolars

Una nena pintant un cor durant un taller de manualitats del casal de Flaçà.

I 14 I ACM

Diversos dels participants del casal de Flaçà cuidant un hort durant una de les activitats.

han de ser per a tots els infants” i per això van apostar per obrir aquest casal a qualsevol veí del municipi.

L’únic requisit que cal per apuntars’hi és “tenir ganes de passar-s’ho bé i il·lusió per fer els tallers i activitats que s’organitzen”. En el cas en què els joves siguin vulnerables, des de Serveis Socials es fa un informe que ho acredita i es tramita una beca per tal que l’Ajuntament assumeixi el cost de l’activitat. “Han de ser activitats inclusives al màxim”, insisteix el regi-

Flaçà assumeix el cost dels joves de famílies vulnerables que participen al casal del municipi, que funciona tot l‘any

Un dels participants del casal de Flaçà serrant un pal per fer un capgròs.

REPORTATGE

La regidora d’Esports i Joventut de la Pobla de Mafumet, Estefania Serrano, i la directora del casal d’estiu, Verònica Morote, al camp de futbol.

Un grup de monitores fent un mural de benvinguda per al casal d’estiu a l’escola de la Pobla de Mafumet.

dor. Durant els mesos d’estiu, el casal intensifica l’activitat i també s’obre a altres propostes com ara anar a la piscina i fer jocs aquàtics.

durant l’hivern. Però més enllà de tasques de manteniment, els participants del casal també fan altres activitats, com capgrossos o màscares de guix.

La demanda a la Pobla de Mafumet s‘ha disparat aquest estiu, amb 130 famílies inscrites

Les activitats que acaben fent cada tarda, però, les decideixen ells mateixos. “Quan arriben se’ls pregunta què volen fer i aquest és el secret que estiguin tan contents”, afirma Miquel Terrádez. El regidor veu la iniciativa “molt consolidada” al municipi, de poc més de 1.000 habitants: “Hi ha una mica de tot amb un ambient molt sa i bo”. En un sol grup s’hi poden agrupar moltes edats diferents i la distribució d’alumne es decideix en funció de l’activitat que vulguin fer.

A més, des d’aquest any el casal s’ha traslladat a l’edifici de les velles escoles que hi ha a la colònia de Flaçà.

Fins al setembre, aquest edifici era el punt de lectura i ara s’ha aprofitat per donar-li nous usos. Per intentar que es facin seu aquest espai, els infants han pintat un tram de paret de la façana

A la Pobla de Mafumet, el casal d’estiu tornarà a ocupar les àmplies

L‘esport com a element socialitzador Molts casals tenen l’esport com un dels elements principals. Consistoris i famílies valoren la contribució que té en la socialització dels infants, més necessària que mai després d’una pandèmia que ha alterat la relació entre companys de classe durant dos cursos.

Juneda aposta clarament per l’esport.

L’Ajuntament està aliat amb el Consell Esportiu de les Garrigues, i el casal ofereix activitats esportives amb BTT,

atletisme o natació, a més d’activats de natura a la Granja Escola les Obagues i sortides a peu a entorns com la banqueta del Canal d’Urgell. També l’esport és central a la Pobla de Mafumet, amb unes instal·lacions que inclouen un cap de futbol 7, un gimnàs o una sala de psicomotricitat. La regidora Estefania Serrano, de fet, destaca l’aposta del municipi per inculcar l’esport entre la població més jove.

instal·lacions de l’escola pública Mare de Déu del Lledó. El casal, que gestiona la fundació privada En Xarxa i que sempre s’havia fet a les escoles velles, va reubicar-se l’any passat en aquest nou centre educatiu, inaugurat l’any 2015, un emplaçament molt gran i espaiós on les mesures de prevenció anticovid es poden complir sobradament.

Durant les nou setmanes de servei hi treballarà un equip de 24 persones.

El casal d’estiu té molt bona acollida en aquest municipi del Tarragonès, a tocar de la petroquímica, amb un cens on les famílies joves hi tenen un gran pes. Enguany, la demanda s’ha disparat i s’han inscrit un total de 130 famílies, mentre l’any passat el volum d’inscrits va ser d’un 60% sobre els infants apuntats per aquest estiu.

“Creiem que aquest augment de demanda es deu a la reactivació econòmica i l’Ajuntament ha d’estar al costat de les famílies; és un casal molt subvencionat, sobretot per als empadronats”, diu la regidora d’Esports i Joventut, Estefania Serrano.

Mira el reportatge també en vídeo aquí:

I 15 I ACM

ACTUALITAT JURÍDICA

Algunes qüestions controvertides del nou reglament d‘administració electrònica Una de les principals novetats de caire jurídic amb una important afectació per al funcionament de les entitats locals en el seu dia a dia, és l’entrada en vigor del nou Reial Decret 203/2001, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, introduït per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú, que genera algunes qüestions controvertides.

Aspectes controvertits de la notificació electrònica Un dels aspectes que tradicionalment ha generat més controvèrsies en el marc dels processos de pràctica de notificacions electròniques, el trobem en aquells casos en els quals l’Administració no practica o practica incorrectament l’avís de posada a disposició d’una notificació. En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm.

579/2018 va considerar que la manca d’avís electrònic d’una notificació, en el marc d’un procediment de liquidació tributària, era un defecte invalidant de la dita notificació, quan es tracta d’un àmbit en què la tramitació electrònica ja es troba força consolidada respecte a d’altres sectors del nostre ordenament.

En canvi, l’article 43.1 del nou Reglament estableix clarament que la manca de pràctica d’aquest avís, de caràcter merament informatiu, no determinarà la invalidesa de la notificació. En conseqüència, s’haurà d’estar atent als pronunciaments dels Tribunals sobre els efectes que pot comportar en una comunicació la manca de realització de l’avís, donada la rotunditat amb la qual les previsions del Reglament es refereixen a la qüestió, totalment contràries a la posició expressada pel TSJC. L’esmena de sol·licituds presentades en format no electrònic

I 16 I ACM

L’article 14 del nou Reglament estableix que, quan s’incompleixi l’obligació de relacionar-se electrònicament amb l’Administració, l’administració haurà de requerir l’esmena d’aquesta deficiència i serà en la data en què es faci efectiva l’esmena quan es considerarà presentada la sol·licitud, i no pas la data en què, inicialment, es va presentar per mitjans no electrònics. En aquest cas cal demanar-se quin serà l’efecte de la presentació d’un escrit d’al·legacions o d’un recurs en via administrativa, si el període d’esmena recau fora del termini de presentació determinat per la norma corresponent, de tal forma que l’esmena presentada per mitjans electrònics es considerarà realitzada fora de termini.

La política de signatura electrònica del personal Respecte a la signatura electrònica, cal destacar la resposta a una consulta respecte a la qüestió, emesa pel Gabinet Jurídic de la AEPD, número 0088/2020, segons la qual no és necessari que en els certificats electrònics ni en la signatura electrònica hi figuri el DNI/NIE/NIF de la persona signant, d’acord amb el principi de minimització de dades de caràcter personal.

La vulneració dels principis que regeixen el funcionament electrònic de les Administracions Públiques D’entre els principis que regeixen les actuacions i relacions electròniques

amb l’Administració, se’n poden assenyalar dos l’aplicació dels quals resulta d’una especial dificultats: 1) d’accessibilitat dels serveis electrònics per tal de garantir la igualtat i la no discriminació en l’accés de les persones usuàries, en especial pel que fa a discapacitats o persones grans i 2) de facilitat en l’ús, d’acord amb el qual els serveis electrònics han d’estar centrats en les persones usuàries, de tal manera que el nivells de coneixement necessari per part dels usuaris sigui el mínim. És habitual que molts dels serveis electrònics de l’Administració no estiguin adaptats per a discapacitats i, d’altra banda, determinats tràmits, sovint subjectes a termini de caducitat, requereixen descarregar un navegador determinat o fins i tot realitzar operacions de configuració d’aquest navegador que no es troben a l’abast de tots els usuaris. No hi ha una definició de quin és l’estàndard de coneixement “mitjà” que s’ha de tenir als efectes de determinar si un servei en concret compleix amb l’esmentat principi de facilitat en l’ús.

Més enllà del que podríem definir com dificultat probatòria d’algun d’aquests supòsits, caldrà veure com els Tribunals resolen les controvèrsies en què es plantegi i s’acrediti que un determinat servei no compleix amb aquests principis i, especialment, les conseqüències que poden comportar aquests incompliments.

FORMACIÓ

Foto de família dels alumnes que han cursat el Postgrau i dels responsables de la coordinació acadèmica.

Posem al punt i final al 4t Postgrau de gestió pública dels Serveis Socials La 4a edició del Postgrau en gestió pública dels Serveis Socials es va tancar el 16 de juny amb l’acte de cloenda i lliurament de diplomes als alumnes que l’han cursat. Per primera vegada aquesta diplomatura de Postgrau s’ha realitzat amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona.

Precisament, va ser un Postgrau que es va iniciar al febrer de 2020 amb la voluntat que fos 100% presencial i poques setmanes després del seu inici, es va veure afectat per l’esclat de la pandèmia i es va haver d’adaptar a la nova situació potenciant les classes totalment online.

Una quinzena d’alumnes l’han cursat i van poder fer la cloenda de forma presencial a la Universitat de Barcelona. Al llarg del Postgrau s’ha analitzat la situació dels Serveis Socials a Catalunya, la gestió pública de l’administració local, la planificació i execució de polítiques públiques relacio-

nades amb els serveis socials i l’adquisició de rols i capacitats directives en relació a la coordinació i direcció d’equips.

liària, aprofundir en un nou model d’atenció residencial i concretar el Pla estratègic de Serveis Socials i el paper dels municipis.

Per l’ACM aquest Postgrau és rellevant, ja que permet formar persones que gestionen els Serveis Socials en l’àmbit local i han d’atendre col·lectius molt necessitats.

Des de l’entitat municipalista en aquest mandat es marquen com a prioritari aconseguir reforçar el contracte-programa de serveis socials bàsics i atenció domici-

De moment, ja està confirmat que de cara a la mes de setembre d’aquest 2021 es posarà en marxa la 5a edició d’aquest Postgrau. Cal destacar que en aquest any i escaig de pandèmia, hem format prop de 12.000 electes i servidors públics en més de 100 cursos, postgraus i màsters online.

La darrera sessió es va fer presencial i cada grup va presentar el seu treball final de postgrau.

Col·laboren amb aquesta secció:

I 17 I ACM

FORMACIÓ

A l‘octubre i novembre tornarà el Seminari de comunicació després de completar la 5a i 6a edició i poder arribar millor a la ciutadania. El seminari compta amb experts en matèria comunicativa. En les sis edicions fins ara celebrades més de 250 electes locals han participat en les sessions, que ara es fan únicament a distància.

Cal destacar que en la 5a i 6a edició han predominat les electes de gènere femení, representant el 80% dels alumnes. A més, quasi una trentena dels electes participants tenien responsabilitats de govern (8 d’ells eren alcaldes o alcaldesses).

Properes edicions Una captura de la sessió online del periodista, Toni Aira, sobre com i què comunicar.

El Seminari de perfeccionament d’habilitats en comunicació i oratòria, adreçat específicament per als electes locals, ja ha complert sis edicions. Aquest maig i juny una quarantena de nous electes s’han format per millorar estratègies comunicatives i sent més eficients.

Respecte a les primeres edicions i gràcies a les aportacions dels alumnes, el Seminari s’ha allargat amb un total de quatre sessions, impartides a la tarda, amb un total de 18 hores lectives.

L’objectiu d’aquest seminari, que es va posar en marxa al juny del 2020, és donar eines, instruments i coneixements per poder comunicar millor a nivell polític

7a edició: 4, 11, 18 i 25 d’octubre 8a edició: 8, 15, 22 i 29 de novembre

Inscripcions i informació 93 496 16 16 / Ext. 107 eva.bataye@acm.cat www.acm.cat/formacio

Innovem amb una sessió de ludificació durant la formació online sobre contractació pública Durant el mes de juny vam dur a terme les Jornades de formació en contractació pública “Volta a Catalunya”, de forma no presencial. Aquestes sessions per debatre i aprofundir en aspectes concrets de la contractació a l’administració pública local, es van complementar amb una última sessió ludificada.

Per primera vegada en una formació en contractació pública es va portar a terme aquesta inciativa que consisteix en incloure un joc d’una hora de durada, treballat en equips reduïts, i on el fil conductor va ser un procés de contractació de vehicles en 8 etapes, cobrint des de

I 18 I ACM

l’inici de l’expedient, el seguiment del contracte i passant per l’esmena dels plecs, la legitimació per presentar recursos, entre d’altres. L’objectiu final era que les persones assistents tinguessin l’oportunitat d’intercanviar coneixements i construir el relat de la resolució del joc de manera cooperativa, com sempre havia estat en les sessions territorials on hi havia l’oportunitat de fer-ho en persona.

La resposta de les inscripcions, gairebé 250 persones en total per a tres sessions i les valoracions posteriors, demostren que és una tècnica útil per a la formació en contractació pública i també per a altres àmbits a explorar.

Equip de l’ACM executant la gammificació.

Visualització de l’inici del joc.

CENTRAL DE COMPRES

Entra en vigor el contracte de subministrament elèctric amb la nova estructura tarifària La Central de Compres de l’ACM Alta tensió posa a disposició dels ens lo- Tarifa Terme P1 cals un nou contracte de subministrament elèctric (expedient 115,097 Energia €/MWh 2019.03-D1) amb les tarifes acPotència càrrecs 9,290603 tualitzades per alta i baixa ten- 6.1TD €/kW any sió. La vigència d’aquest conPotència peatges 21,245192 €/kW any tracte és des de l’1 de juliol de Aquests preus no inclouen l’IVA ni l’impost elèctric 2021 a 30 de juny de 2022.

Actualment l’acord marc de subministrament elèctric disposa d’uns preus molt avantatjosos pel fet d’haver estat subhastats el mes de novembre, moment en que els preus de l’energia elèctrica eren molt mes baixos que els de l’actualitat.

Pel que fa a l’alta tensió, l’empresa adjudicatària és Iberdrola Clientes S.A i els preus que s’ofereixen són els que es poden veure en la taula superior. En referència a la baixa tensió, l’empresa adjudicatària és Endesa Energia SA que ofereix els preus que es poden veure en la segona taula. Cal destacar que aquests preus, tant per alta com baixa tensió, són resultat de la subhasta i que han estat adaptats a la nova estructura tarifària d’acord amb el que estableix la normativa.

El procés de contractació d’aquest servei és senzill. En primer lloc, cal aprovar l’adhesió a l’Acord marc de subministrament elèctric utilitzant el model d’adhesió de subministrament elèctric que es pot trobar a la web de la central de compres.

A més, cal adjuntar el formulari de l’ens lo-

P2

P3

P4

P5

P6

101,002

81,348

69,05

59,888

52,969

4,649513 3,378401 3,378401 3,378401 1,548434 21,245192 11,530748 8,716048 0,560259 0,560259

Baixa tensió Tarifa

2.0TD

Terme

P1

P2

P3

Energia €/MWh

200,445

104,884

66,676

Potència càrrecs €/kW any

7,202827 0,463229

Potència peatges 23,469833 €/kW any Energia €/MWh

3.0TD

Potència càrrecs €/kW any

147,58

P4

P5

P6

85,044

73,556

63,609

0,96113 127,88

99,883

8,950109 4,478963 3,254069 3,254069 3,254069 1,491685

Potència peatges 10,646876 9,302956 3,751315 €/kW any

2,852114 1,145308 1,145308

Aquests preus no inclouen l’IVA ni l’impost elèctric

cal i el formulari cups en format word i una còpia segellada en pdf. Finalment, cal notificar-ho tant a l’empresa adjudicatària com a la central de compres de l’ACM. L’aposta per la sostenibilitat en tots els serveis que s’ofereixen des de la central de compres de l’ACM es manifesta, també, en el subministrament elèctric: l’energia que s’ofereix és 100% verda. Actualment, ja són 934 els ens locals que l’han contractat.

Podeu ampliar la informació sobre aquest servei, contactant amb nosaltres a través de:

Informació 93 496 16 16. Ext. 104 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres

I 19 I ACM

AGENDA MUNICIPALISTA Acció climàtica

La Paeria de Lleida durà a terme una millora ambiental el tram urbà del riu Segre

El regidor d’Educació de Girona parlant amb una treballadora d’una escola bressol municipal amb un aparell purificador . Foto: ACN

Girona incorpora 27 purificadors d‘aire a les escoles bressol L’Ajuntament de Girona ha comprat 27 aparells purificadors d’aire per a les set escoles bressol municipals.

L’objectiu és que de cara al curs vinent es garanteixi la ventilació amb aquests aparells que estan equipats amb un filtre HEP14 i un altre de carbó amb la màxima eficiència. Els aparells estan dissenyats per neutralitzar partícules nocives i mantenir els espais tancats amb una qualitat d’aire òptima. El repartiment dels aparells implica que cada centre tingui entre 3 i 5 purificadors. Segons el consistori gironí, els purificadors d’aire també serviran per eliminar altres virus i bactèries, més enllà de neutralitzar el risc de contagi per Covid-19.

Aquesta adquisició ha estat possible gràcies al Pla d’inversions amb l’objectiu d’invertir en la millora del condicionament del mobiliari i els equipaments de les escoles bressol municipals. La inversió ha estat de 28.459,20 euros, que inclou no només els purificadors, sinó també recanvis de filtre per a previsió de dos anys. Està previst que es facin servir durant el curs vinent en una situació de pandèmia, però també de cara als propers anys per a altres tipus de virus i bacteris.

Estar al dia de l’actualitat del món municipalista

I 20 I ACM

L’Ajuntament de Lleida engegarà una actuació de recuperació i adequació ambiental de la llera del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, que inclou l’eliminació de macròfits i la plantació de nou arbrat i plantes arbustives. Els treballs es duran a terme amb una ajuda de 60.000 euros que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha concedit a la Paeria dins d’una convocatòria per executar actuacions de prevenció i reparació de danys en el domini públic hidràulic de lleres de rius.

Per una banda, es duran a terme plantacions d’arbres, amb 270 exemplars en diferents punts del tram del riu que discorre per la ciutat de Lleida, per tal de millorar-ne la naturalització.

Les espècies elegides són el vern i el freixe de fulla petita, totes dues pròpies dels boscos de ribera. També es plantaran 1.980 arbustos, concretament tamarius i saulics. D’altra banda, s’actuarà per eliminar la densa massa de macròfits que s’ha desenvolupat, que dificulta la turbulència en la circulació de l’aigua i que són el substrat on es dipositen les larves de la mosca negra. Els treballs es duran a terme en els 1,95 quilòmetres del tram més urbà del riu, que té gran presència de macròfits, que provoquen insalubritat.

Vista aèria del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida. Foto: ACN

3 raons

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus

per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local

Com puc rebre el butlletí electrònic?

Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic

AGENDA MUNICIPALISTA Qualitat de vida

L‘Alt Empordà inicia un pla pilot de control de les colònies de gats El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha iniciat un pla pilot de control de les colònies de gats ferals. Aquesta acció s’ha posat en marxa durant el mes de juny a deu municipis de la comarca. Els gats urbans que viuen als municipis i a les ciutats han de ser controlats per impedir-ne la sobrepoblació i assegurar el seu benestar. Per adaptar el pla a la realitat de les colònies de gats ferals de la comarca, l’any 2019 es va iniciar un estudi per identificar-ne problemes i reptes. Amb els resultats es va elaborar un pla que ha donat peu a la prova pilot q ­ ue es va aprovar el darrer mes d’abril.

Els municipis on s’ha implantat són Cabanes, Peralada, Espolla, Vilanant, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Sant Pere Pescador, Palau de Santa Eulàlia, Bàscara i Navata. El pla, a banda d’identificar tots els exemplars, es desparasiten, marquen i vacunen per assegurar-ne el benestar. El pla també incorpora accions a llarg termini com el desenvolupament d’una plataforma informàtica per la gestió de les colònies o la formació i organització de les persones voluntàries.

L’empresa altempordanesa d’aliment per animals Gosbi col·labora en el projecte. Foto: Consell Comarcal Alt Empordà

Un alumne de La Salle de Tarragona durant les proves. Foto: ACN

Tarragona inicia una prova pilot per formar adolescents en la circulació de patinets elèctrics Circular amb patinet elèctric a Tarragona de forma segura.

Aquest és l’objectiu que s’ha fixat l’Ajuntament de Tarragona per posar en marxa una prova pilot formativa de circulació amb aquests vehicles. Ha començat amb un grup de 65 alumnes de Batxillerat de La Salle de Tarragona. Les jornades es divideixen en una sessió teòrica sobre la normativa i una de pràctica amb els tres models de patinet que actualment es poden llogar a la ciutat. Està previst que, fins la tardor, es programin més sessions a d’altres centres educatius, des de secundària a cicles formatius.

De moment, les sessions formatives s’han encetat amb els alumnes de batxillerat, però la intenció de l’Ajuntament de Tarragona és estendre-les a altres centres educatius de secundària i de cicles formatius l’any vinent, tenint en compte que compten amb bona part dels usuaris de patinets elèctrics. El govern municipal situa aquest projecte dins de la seva aposta per una mobilitat més sostenible.

Prosperitat

Set municipis del Baix Penedès crearan una xarxa d‘àrees d‘autocaravanes El Baix Penedès impulsarà una xarxa d’àrees per a autocaravanes per atraure un turisme que va en augment. Els municipis que habilitaran aquestes àrees són Albinyana, Bonastre, Banyeres, L’Arboç, La Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys.

Aquests espais oferiran zones d’ombra, aigua i possibilitat de buidar les aigües grises i negres, a més de taules de picnic. En tot cas, els vehicles no podran estar-s’hi més de 48 hores. La iniciatva s’inspira en el model francès. Al Baix Penedès aquests espais públics hauran de ser adaptats i mantinguts pels municipis.

Foto: ACN

I 21 I ACM

LOCALRET

Nova versió de l’Ordenança tipus de transparència i administració digital El Consorci Localret ha revisat l’ordenança tipus de transparència i administració electrònica elaborada l’any 2016 per tal d’adaptar-la a les darreres novetats normatives en matèria de transparència i procediment administratiu.

L’Ordenança tipus de transparència i administració electrònica elaborada per Localret, l’any 2016, va tenir per objecte adaptar l’anterior ordenança, de l’any 2011, a l’entrada en vigor de les Lleis 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques i 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, en un context de consolidació dels mitjans electrònics com el canal habitual de relació de les administracions locals amb la ciutadania. Aquesta ordenança tipus incorporava, per primera vegada, qüestions relatives a la transparència, en aplicació de les Lleis 19/2013, de 19 de novembre, i 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, estatal i autonòmica, respectivament.

Recentment, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública i, especialment, el Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics,

I 22 I ACM

han introduït una sèrie de novetats amb una incidència directa en l’ordenança tipus de l’any 2016, que han fet necessari procedir a la seva revisió.

La nova versió de l’ordenança, que passa a denominar-se “Ordenança tipus de transparència i administració digital”, es va presentar en una sessió telemàtica, a la qual es van inscriure 248 persones treballadores públiques i càrrecs electes de diferents administracions catalanes, i en la que va intervenir el grup de treball encarregat de la seva elaboració.

L’Agustí Cerrillo, catedràtic de Dret administratiu de la UOC, que encapçala aquest grup de treball, va explicar les novetats normatives introduïdes pel Decret 8/2021 i pel RD 203/2021 i els principals aspectes de la revisió de l’ordenança.

Per la seva banda, la Mª Carme Noguer, coordinadora de Planificació Estratègica, Transformació Digital i Govern Obert de l’Ajuntament de Manlleu; la Mª Ascensión Moro, cap del Departament de Govern Obert de l’Ajuntament Sant Feliu de Llobregat,; i l’Olga Díaz, cap de l’Àrea jurídica de Localret, van abordar els aspectes més pràctics de la implementació de l’ordenança tipus.

La nova ordenança tipus així com els materials de la sessió estan a la vostra disposició a la web del Consorci Localret www.localret.cat.

ENTREVISTA

Enric Pla: “Volem apostar pel turisme de qualitat, per generar oportunitats econòmiques que puguin atraure gent al municipi” Enric Pla (ERC) Alcalde de La Pobla de Lillet Habitants: 1.093 Pàgina web: www.poblalillet.cat

Enric Pla (ERC) va accedir el 2019 a l’alcaldia de La Pobla de Lillet (Berguedà), després d’arrabassar-la a les eleccions a l’anterior alcalde, que governava des del 2011. Pla havia estat regidor a l’oposició en la legislatura 2015-2019, quan per primera vegada van presentar candidatura. La tasca a l’oposició va suposar un aprenentatge del funcionament, i aquest bagatge el va portar a l’alcaldia en l’actual mandat. “No puc dir que no fos una sorpresa, perquè fins al moment del recompte jo no estava segur que guanyaríem”, recorda.

“La pandèmia és una oportunitat.

Molta gent s‘ha adonat que pot viure als municipis com el nostre “ Explica que els dos primers anys d’acció de govern “ens han servit per prendre consciència de quina és la situació real de l’ajuntament. Ja en els anys a l’oposició vam ser conscients de la greu situació econòmica que patia el municipi, però no va ser fins la presa de possessió que vam veure la magnitud de tot plegat: amb un pla d’ajust que no deixa marge de maniobra i unes despeses que s’havien d’ajustar des del primer dia”. Els objectius prioritaris que s’han marcat són “per una banda, intentar anar eixugant el deute i deixar un ajuntament més sanejat econòmicament, i per altra, una aposta clara per atraure més turisme de qualitat”. Tampoc vol oblidar altres qüestions com optimitzar l’estalvi energètic i la sostenibilitat amb la instal·lació de tecnologia LED en l’enllumenat públic o la instal·lació de plaques solars en alguns edificis municipals. En els propers mesos també està previst iniciar les obres per refer tota la canalització de les captacions d’aigua potable municipal.

contra aquest despoblament. Un altre repte és “apostar pel turisme de qualitat, per tal de generar oportunitats econòmiques que puguin atraure gent al municipi. A la Pobla tenim dues obres d’Antoni Gaudí com són el Xalet del Catllaràs i els Jardins Artigas, estem envoltats d’un entorn natural privilegiat i d’un ric passat històric on trobem des de Romànic fins a testimonis vius de la revolució industrial catalana”.

Pel que fa a la pandèmia, “ens ha afectat com a la majoria de municipis”, però els va agafar en el seu primer any de mandat. Destaca que van blindar la residència d’avis una setmana abans de les mesures del PROCICAT. “Amb tot això, i amb un punt de sort, i gràcies també a la feina incansable de les treballadores i treballadors als quals estarem eternament agraïts, podem dir que a dia d’avui continuem essent residència blanca i no hem tingut cap cas de COVID”. També destaca que la Covid-19 no ha tingut una incidència massa important al poble, però es va realitzar una tasca social important, trucant setmanalment les persones més grans, per exemple. “Pensant en positiu, crec que la pandèmia és una oportunitat pels municipis de muntanya, ja que gràcies al teletreball i a la qualitat de vida que tenim, molta gent s’ha adonat que pot viure en municipis com el nostre combinant teletreball i treball presencial. Considero que això pot ser un punt d’inflecció per aturar aquest despoblament que dèiem abans”, destaca.

A nivell personal explica que mai s’hauria imatginat ser acalde.

Tot i que destaca que és un projecte de grup i sense lideratges, “la gent acostuma a parar-me pel carrer per preguntar o per ferme qualsevol tipus de demanda”.

Una de les qüestions que li preocupa és la pèrdua de veïns que es va iniciar a mitjans dels anys 70, arran de la crisi minera i després la tèxtil. Actualment, hi ha poc més de mil habitants a La Pobla de Lillet i força gent gran. “Un dels nostres objectius és la difícil tasca de revertir aquesta situació i poder mantenir el número d’habitants actual, però baixant la mitjana d’edat” i considera que l’arribada de la fibra òptica podria ajudar a lluitar

I 23 I ACM

40 Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya

anys al servei del municipalisme català

Assessorem i donem eines i suport als ens locals

Oferim un ampli catàleg de productes i serveis

Oferim formació online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania