429
Octubre 2021
La revista del municipalisme català
Sol·licitem una interlocució directa amb les institucions per decidir les polítiques de futur del país L’ACM segueix les trobades amb les principals institucions polítiques catalanes per compartir l’agenda municipalista i oferir “mà estesa i coresponsabilitat” en tota la presa de decisions i reptes del país. Pàg. 5
Peralada, Alt Empordà
ACTUALITAT
REPORTATGE
L’ACM celebra aquest octubre el 40è aniversari i la XXIV Assemblea
Donem veu als alcaldes que han forjat el municipalisme català
Pàg. 4
Pàg. 13-15
SUMARI
Peralada El municipi de Peralada està situat a la comarca de l’Alt Empordà. Compta amb una superfície de 43,6 quilòmetres quadrats i uns 2.000 habitants. Peralada també comprèn el poble de Vilanova de la Muga i molts veïnats. Els seus orígens es remunten ja en època ibèrica i, sobretot, a punts fortificats en època romana. També fou capital d’un comtat cap al segle VIII i amb exèrcit propi. A l’edat mitjana va iniciar-se la pèrdua de rellevància i capitalitat i va patir nombroses guerres. A nivell patrimonial destaca el Castell, antiga residència de comtes i vescomtes, l’Església de Sant Martí (segle XVIII) i el Claustre de Sant Domènec (segle XI), que recentment ha finalitzat la segona fase de restauració. Entre els personatges cèlebres destaca el cronista Ramon Muntaner. Gentilici: peraladenc i peraladenca. El seu alcalde és Pere Torrent (JxCat).
www.peralada.org
ACTUALITAT
ÀMBITS SECTORIALS
REPORTATGE
Trobada insitucional amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs
Reforcem els llaços amb el Senegal amb una visita d’una delegació municipalista del país africà
Donem veu als alcaldes que han forjat el municipalisme català
Pàg. 5
Pàg. 8
Pàg.13-15
FORMACIÓ
COMPRES
ENTREVISTA
En marxa el 5è Postgrau de gestió dels Serveis Socials i la 2a edició del Seminari sobre fons europeus
Ja està disponible el subministrament d’energia elèctrica per a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic
Entrevista a l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra
Pàg. 16-17
Pàg. 18
Pàg. 23
I 2 I ACM
EDITORIAL
40 anys al servei del municipalisme català El 3 d’octubre de 1981, l’Ajuntament de Vic acollia la constitució de l’Associació Catalana de Municipis. Una entitat que naixia amb l’objectiu d’impulsar i ajudar en la ingent tasca de la recuperació democràtica, d’infraestructures i serveis a tots els pobles i ciutats del país. La història de l’ACM és el fruit d’un gran èxit col·lectiu. El de tants alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i personal públic al servei dels ens locals, que han sabut posar per damunt de tot l’interès de la ciutadania i atendre els seus problemes més immediats. Llavors, fa 40 anys, estava gairebé tot per fer. La llarga ombra del franquisme havia deixat als municipis sense els més mínims recursos, competències i estructures per donar qualitat de vida a la gent. En aquests 40 anys hem demostrat, cada dia, que els Ajuntaments no són només l’administració més propera a la ciutadania, que també, sinó que les Cases de la Vila i els seus servidors públics són els referents de les nostres veïnes i veïns davant qualsevol neguit, problema, proposta o necessitat. I n’estem orgullosos. L’Associació Catalana de Municipis no ha tingut mai cap altra raó de ser que la d’estar al costat dels Ajuntaments, els Consells Comarcals, Diputacions, EMD’s i tots els ens locals que articulen la realitat plural, diversa i orgullosa de tot el país. Ho fem prestant assistència, formació, suport, representació i defensa dels interessos municipals, i propor-
cionant productes i serveis per tal de millorar la qualitat de vida, abordar l’acció climàtica i fomentar la prosperitat a tots els pobles i ciutats de Catalunya. És per tot això, i molt més, que aquest mes d’octubre volem rendir homenatge a les dones i homes que heu fet possible aquesta història d’èxit, la del municipalisme català, en un acte de commemoració dels 40 anys i el lliurament dels Premis ACM el proper 16 d’octubre. Ens veiem a Vic!
Lluís Soler
President de l’ACM
C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat
www.acm.cat
Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: Xavier Tomàs Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Francesc Iglesies i Francesc Mateu.
Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:
Impressió: Editorial MIC La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles. Dipòsit legal: B3434383
154 kg d’escombraries
14 kg de CO2
139 km en un cotxe europeu estàndard
333 kwh d’energia
251 kg de fusta
3.346 litres d’aigua
I 3 I ACM
ACTUALITAT
El 16 d‘octubre celebrem els 40 anys de la primera entitat municipalista de Catalunya i la XXIV Assemblea ordinària El 16 d’octubre de 2021 serà una data especial per a l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La primera entitat municipalista de Catalunya, amb més de 1.000 ens locals associats, celebrarà la XXIV Assemblea ordinària i, al mateix temps, el 40è aniversari de la seva constitució l’any 1981. Els dos actes tindran lloc a la ciutat de Vic, lloc on van nèixer l’Associació el 3 d’octubre de 1981 amb un centenar d’alcaldes i alcaldesses. Concretament, se celebraran a l’edifici El Sucre de Vic, actual seu del Consell Comarcal d’Osona. Està previst que a les 10 del matí s’iniciï la XXIV Assemblea general ordinària de l’entitat municipalista, que passarà balanç a l’activitat realitzada durant tot el 2021 i les gestions internes que cal aprovar. A la reunió del màxim òrgan de govern estan convocats tots els ens locals associats (940
40 Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya
ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions i diversos EMD, consorcis i mancomunitats). L’Assemblea es farà de forma presencial, però a causa de l’actual situació de pandèmia, hi haurà limitacions d’aforament i mesures preventives. Al migdia, al voltant de les 12:30h i després de cloure l’Assemblea, està previst iniciar un acte de commemoració dels 40 anys de l’ACM. L’objectiu és reconèixer les quatre dècades de treball municipalista i el paper dels ens locals en el progrés i desenvolupament dels pobles i ciutats a través del treball i esforç de milers d’electes arreu del país. Durant el mateix acte institucional, es lliuraran els premis ACM en la seva primera edició per reconèixer les millors iniciatives i projectes dels ens locals que ajuden a transformar els nostres municipis i aporten valor afegit al territori. Es guardonaran cinc àmbits: acció climàtica, benestar social i servei a les persones, desen-
volupament econòmic, cultura i governança local. Per participar a la XXIV Assemblea de l’ACM i a l’acte dels 40 anys és indispensable inscriure’s al formulari que trobareu a la pàgina web. Només hi pot participar un representant de cada ens local.
Informació assemblea@acm.cat www.acm.cat/assemblea
anys al servei del municipalisme català Assessorem i donem eines i suport als ens locals
Oferim un ampli catàleg de productes i serveis
Oferim formació online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania
ACTUALITAT
Demanem a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ser un interlocutor efectiu per afrontar els reptes de futur del municipalisme català El 16 de setembre va tenir lloc la primera trobada institucional dels representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. La trobada va tenir lloc a la seu del Parlament amb la voluntat de compartir l’agenda municipalista amb la cambra legislativa catalana. La delegació de l’ACM comptava amb el president i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, la secretària general, Joana Ortega, i els vicepresidents Sergi Pedret, alcalde de Riudoms, Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, i Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys. Des de l’ACM es va insistir en la necessària interlocució directa amb les institucions polítiques en la presa de decisions que han de marcar les polítiques de futur del país. El president de l’ACM, Lluís Soler, va insistir que “oferim mà estesa i coresponsabilitat en tota la presa de decisions i reptes que s’hagin d’afrontar. Però, al mateix temps, demanem poder tenir una relació bilateral amb les institucions catalanes i ser co-decisors de tot allò que afecti als pobles i ciutats”. A la vegada, també va afegir que “volem tenir un paper actiu, no ser simples observadors, perquè quan ha calgut arremangar-se i afrontar els pro-
Lluís Soler i Laura Borràs, intercanviant impressions.
Representants de l’ACM conversant amb la presidenta del Parlament de Catalunya.
blemes, els ens locals sempre hi hem estat i hi som”. Així, es va proposar que en els tràmits legislatius del Parlament s’hauria d’incorporar un informe obligatori de l’impacte que la norma tindria en el món local en relació a l’autonomia local, les competències i el finançament, així com de l’impacte territorial. En aquest sentit, també es demana que en les tramitacions que s’inicien com a decret-llei es tingui en compte la compareixença de les entitats municipalistes. I es va reivindicar la necessitat d’impulsar una nova Llei de governs locals i de finances locals, que han d’ajudar a clarificar quines són les competències dels ens
locals i amb quin finançament es compta per executar-les, juntament amb la Llei de contractes de Catalunya, la Llei de Territori (aturada des de 2018) i l’Estatut dels electes de Catalunya, entre d’altres. Des de l’ACM també es va posar èmfasi en reconèixer l’status d’estructura de país que representen els ens locals i que el municipalisme català sigui un actor institucional principal i reconegut, amb el valor afegit que suposa la proximitat i el coneixement del territori que tenen els representants dels ens locals. I es va proposar aprofitar sinergies amb el Parlament en quant a la projecció internacional del municipalisme català en aquelles iniciatives que tinguin un caràcter municipalista. L’ACM també va aprofitar per exposar iniciatives que està portant a terme a nivell municipal i que pretenen beneficiar el municipalisme català, com són el projecte de plans d’integritat als ens locals (que es realitza juntament amb l’Oficina Antifrau de Catalunya i l’Administració Oberta de Catalunya), la redacció de l’Agenda Rural de Catalunya com a membre de la comissió redactora, o l’impuls de projectes pilot per combatre el despoblament al territori, i la convocatòria de la primera edició dels Premis ACM que es fa coincidint amb el 40è aniversari de l’entitat municipalista.
I 5 I ACM
ACTUALITAT
Una delegació municipalista del Senegal visita la seu de l‘ACM Representants del món local del Senegal van visitar el 16 de setembre la seu de l’Associació Catalana de Municipis. La trobada va servir per intercanviar impressions i conèixer la realitat municipalista del país africà, així com explicar la realitat territorial de Catalunya i els serveis i tasques que realitza l’ACM en benefici dels ens locals. El president de l’ACM, Lluís Soler, i la secretària general, Joana Ortega, van ser els encarregats de rebre la delegació senegalesa i explicar-los el dia a dia de l’entitat municipalista. Des de l’ACM es va posar de relleu la importància d’establir connexions i vies de col·laboració entre Catalunya i Senegal, sobretot a nivell local. Acompanyats pel president de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses a Catalunya, hi havia diferents representants del món local, el president de la cambra de comerç de Matam i un representant de la diàspora al Consell Econòmic, Social i Ambiental del Senegal. A la part fi-
Representants de l’ACM i de la delegació del Senegal, a la seu de l’entitat municipalista.
nal, els representants senegalesos van signar el llibre d’honor de l’ACM i van rebre un obsequi per agrair la seva visita. A la trobada també hi van participar representants dels ajuntaments de Vic i Lleida que, a través del Consell Assessor de Projecció Exterior, estan desenvolupant projectes de col·laboració amb el Senegal. La
visita de la delegació senegalesa estava motivada per un programa d’intercanvi amb la Generalitat de Catalunya amb el Senegal, que propicia que diverses associacions puguin visitar el nostre país a través de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses a Catalunya, que es va interessar en poder visitar l’ACM.
Demanem un accent municipalista en la definició del Pacte Nacional per la Indústria La Taula del Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025 es va reunir el 10 de setembre. Hi va participar la secretària general de l’ACM, Joana Ortega, en una trobada presidida pel Conseller d’Empresa i Territori, Roger Torrent, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La primera reunió va servir per presentar les línies de treball i definir les actuacions perquè la indústria puguia afrontar els reptes de la sostenibilitat i digitalització. Des de l’ACM es va insistir en demanar que el món local pugui participar en els grups de treball per definir un model industrial més sostenible, competitiu i amb equilibri territorial per afrontar els reptes futurs. “Des del municipalisme creiem que el nou pacte ha de prioritzar projectes amb una autèntica capacitat transformadora i ben articulats en el territori. Per això, és imprescindible la concertació amb el món local”, va reiterar Joana Ortega.
I 6 I ACM
Mesa presidencial de la reunió del Pacte Nacional per la Indústria.
ACTUALITAT
Refermem el nostre compromís al costat del poble català per la Diada Nacional de Catalunya Després de la suspensió de l’edició 2020 a causa de la pandèmia, aquesta Diada Nacional de Catalunya una delegació de representants de l’ACM, encapçalats pel president Lluís Soler i la secretària general Joana Ortega, van fer l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova de Barcelona. La delegació va comptar també amb l’alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Ferré, l’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, i el secretari general adjunt de l’ACM, Sergi Penedès. L’ofrena floral es va fer conjuntament amb representants de l’FMC, l’altra entitat municipalista. El president de l’ACM, Lluís Soler, va manifestar que el municipalisme “sempre estarà al costat del batec dels nostres carrers i places. Els pobles i ciutats sempre, sempre, acompanyarem els anhels, les il·lusions i les esperances de la nostra conciutadania”. I va mostrar un agraïment per als professionals de tots els àmbits que han tingut un paper destacat en la lluita contra la pandèmia i un record per als que ens han deixat. En aquesta Diada Nacional, l’ACM també refermava el compromís ferm del municipalisme català de seguir
Representants de l’ACM, acompanyats per la delegació de l’altra entitat municipalista, la FMC.
al costat dels ciutadans i dels seus anhels a través d’un manifest que expressa que “seguirem caminant cap a l’objectiu d’aconseguir un país millor i més just, un país més lliure, i un país que tingui en compte les persones”. En aquest sentit, el document reivindicava el dret a decidir de la ciutadania i a exercir “de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica” la llibertat individual i col·lectiva dels catalans “vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin”. I reconeixia l’esforç realitzat pel municipalisme durant la pandèmia i “la capacitat
de treballar per millorar la qualitat de vida i les oportunitats de tots els veïns i veïnes, visquin on visquin”. Un esforç que fa s’ha fet palès al llarg dels 40 anys de l’ACM, entitat que enguany commemora les quatre dècades de vida.
Llegeix el manifest: www.acm.cat/acm/comunicats
Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp I 7 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
Debatem sobre els reptes de la mobilitat post-Covid en el marc de l‘International Mobility Congress L’Associació Catalana de Municipis (ACM) és una de les entitats que va coorganitzar i impulsar la primera edició de l’International Mobility Congress, el 21 i 22 de setembre a Sitges. El certamen tenia per lema ‘Drive to innovation’ i busca ser un punt de trobada professional per entendre la nova mobilitat i fer front als Objectius de Desenvolupament Sostenible, utilitzant la innovació com a mecanisme per aconseguir-ho. El vicepresident de l’ACM i alcalde de Riudoms, Sergi Pedret, va participar en la ponència ‘Els reptes de la mobilitat a l’era post-COVID’, introduint i moderant els diversos ponents per apuntar tendències i solucions aplicables avui a l’entorn local. Hi van participar José Dionisio, directiu de l’UITP (Associació internacinal de transport públic); Joan M. Bigas, director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat a l’AMB; i Sebastián Court, secretari general d’ALAMYS. En la ponència, Sergi Pedret, va destacar que “no es poden crear un país de dues velocitats” en la gran transformació que suposa la mobilitat sostenible i va remarcar que a Catalunya ja hi ha quasi 37.000 vehicles elèctrics, dels quals quasi 12.000 són turismes. José Dionisio va destacar que estem davant una oportunitat per apostar pel transport públic i cal apostar més per infraes-
I 8 I ACM
Sergi Pedret, vicepresident de l’ACM (esquerra), moderant una de les ponències.
tructures i serveis de transport públic. Joan M. Bigas va explicar que el repte és veure com afectarà el teletreball i comerç electrònic als nous patrons de mobilitat, mentre que Sebastián Court va destacar que els hàbits han canviat i estan generant canvis importants en la forma de moure’s i que ens haurem d’acostumar a nous hàbits. Pedret també va remarcar el destacat rol que està tenint la Central de Compres de l’ACM per impulsar i reforçar la sostenibilitat en el món local. I és que des que al 2014 es va licitar el primer acord de vehicles, s’ha passat d’un protagonisme testimonial del vehicle elèctric (0,3%) a representar ja el 34,4% de vehicles (període 20182021) que adquireixen els municipis
catalans. I que sumats al 21,7% de vehicles elèctrics, ja suposen més del 50% de les adquisicions que fan els ens locals en models que fomenten la mobilitat sostenible. L’ACM, que compta amb un miler d’ens locals associats (940 d’ells són ajuntaments), està impulsant i reforçant la sostenibilitat al món local. Un dels eixos del pla de mandat de l’ACM és l’acció climàtica i la Central de Compres també hi contribueix oferint energia 100% verda, que beneficia ja un 70% dels ens locals a través de l’acord marc de subministrament elèctric, juntament amb altres serveis com calderes de biomassa, enllumenat públic led o l’impus de l’energia elèctrica d’autconsum.
ÀMBITS SECTORIALS
La redacció de l’Agenda Rural de Catalunya avança a bon ritme Aquest mes de setembre la Comissió Redactora de l’Agenda Rural de Catalunya, de la qual l’ACM en forma part, ha presentat el primer document estratègic davant el Parlament de Catalunya i de la Comissió Motora. de setembre davant la Comissió Motora. El 21 de setembre la Comissió Redactora de l’Agenda Rural de Catalunya va comparèixer davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya per informar en relació a quin punt es troba la redacció del document estratègic. Per part de l’ACM va intervenir Lluís Corominas, director de la Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), i també l’Albert Puigvert, gerent d’ARCA, Carme Ferrer, vicepresidenta de l’Associació de Micropobles i alcaldessa de Senan, Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). La Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya es va reunir el passat 17 de setembre per exposar en quin punt es troba la redacció de l’Agenda Rural després de les aportacions recollides durant els tallers temàtics i territorials, que es van celebrar als mesos de juny i juliol. Per part de l’ACM , va participar-hi el vicepresident de Territori i Sostenibilitat de l’ACM i alcalde de Riudoms, Sergi Pedret. Durant la reunió també es va comptar amb la presència de Gerard Peltre, promotor de l’Agenda Rural france-
Resultat Participació
Aportacions per reptes
sa i president de RED que va exposar el model de l’Agenda Rural francesa i com hi van prendre part les entitats participants. El 24 de setembre, es va lliurar aquest primer esborrany als 35 membres de la Comissió Motora, que disposaven fins el 8 d’octubre per a fer-hi aportacions. A finals d’octubre està previst concretar el primer document d’Agenda Rural de Catalunya i presentar-lo a la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural. L’Agenda Rural de Catalunya ha de definir i marcar l’estratègia futura per dinamitzar i definir el desenvolupament rural de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030. Entre d’altres reptes, planteja millorar la qualitat de vida dels habitants de les zones rurals, aturar el procés de despoblament d’alguns punts del territori, fer front a l’emergència climàtica o millorar la competitivitat empresarial rural.
la bona participació que hi ha hagut durant les fases de participació que van tenir lloc abans de l’estiu. I és que es van recollir 282 aportacions de la ciutadania i d’entitats, que van servir per concretar 7 reptes o eixos temàtics (persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; sistema forestal; i innovació i dinamització; governança). També es van realitzar una vintena de tallers temàtics i territorials per potenciar la participació de tots els agents del territori implicats en el disseny del futur rural català. En aquesta segona fase de participació hi van prendre part quasi un miler de participants. En tot el procés participatiu hi ha hagut 1.247 participants individuals (357 entitats han fet aportacions), dels quals un 13,5% eren representants d’ens locals i la resta agents del territori i n’han sorgit 897 accions concretes per afrontar els reptes.
Col·labora amb aquesta secció:
Tant a la compareixença com a la reunió amb la Comissió Motora es va fer èmfasi en
I 9 I ACM
ÀMBITS SECTORIALS
Rebuig dels Consells Comarcals al nou Acord de delegació de competències A finals del mes de juliol a la reunió de la comissió mixta, el Govern va lliurar a les entitats municipalistes una proposta de nou acord de delegació de competències en l’àmbit del transport i menjadors escolars. Aquest ha estat un tema molt sensible per al mon local ja que no està ben resolt jurídicament des de fa anys i comporta importants disfuncions en la gestió que afecten també al finançament dels Consells Comarcals. Des de l’ACM vàrem convocar el Fòrum Comarcal amb representants de tots els Consells el 22 de juliol, i de manera unànime es va rebutjar la nova proposta, fent arribar aquest posicionament a la Conselleria, demanant que s’aturés la tramitació i poder-ne parlar de manera immediata per a poder arribar a un acord. Sense tenir resposta d’aquesta petició, en data 2 de setembre es va publicar l’Acord de GOV/128/2021, de 31 d’agost, de delegació de competències als consells comarcals o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d’educació, amb el redactat que no compartim ni està consensuat amb el món local. L’objectiu d’aquest acord de govern era disposar d’un nou mecanisme jurídic que permetés una major flexibilitat i seguretat jurídica, atès que aquesta delegació de competències és indefinida i no estarà vinculada a la limitació de la durada d’un conveni. Es delega als consells comarcals i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona les competències següents: • El servei de transport escolar, que inclou els ajuts individuals de desplaçament. • El servei de menjador escolar als centres educatius públics dependents del departament competent en matèria d’educació. • Els ajuts individuals de menjador.
I 10 I ACM
Ara bé, aquest Acord de Govern ha remogut de nou algunes de les reivindicacions històriques dels consells comarcals pel que fa a la delegació d’aquestes competències i que mai, fins al moment, han estat ateses. Els consells comarcals ja fa temps que venen reclamant bàsicament aquests tres punts: • Servei de transport escolar: s’insisteix en la necessitat de revisar les condicions del servei, sobretot en relació amb el servei de transport no obligatori i revisar les condicions de transport d’alumnes en centres educació especial dins el mateix nucli. No són viables els ajuts individuals de transport per aquestes famílies. Reclamem iniciar els treballs per al reglament d’aquest servei amb el departament. • Servei de menjador escolar: l’empara jurídica de la delegació de la gestió a les AFA és més que discutible, passant la responsabilitat de vetllar pel compliment normatiu als propis Consells. A més, des dels consells comarcals s’insisteix en la necessitat de la gestió mancomunada del servei per tal d’assegurar ésser equitatius en el servei esmentat, sobretot en les zones rurals. Alhora és molt important revisar el preu/hora del servei si volem oferir un servei de qualitat. • Finalment, es considera importantíssim la revisió del Finançament.
Som conscients que són temes que s’arrosseguen des de fa temps i que no tenen una solució senzilla. Per això, ens hem ofert a buscar solucions consensuades a través d’un grup de treball. Malgrat l’aprovació, des de l’ACM mantindrem les nostres reivindicacions, que són les que es van traslladar des dels Consells Comarcals. Cal recordar que tots els Consells Comarcals de Catalunya estan associats a l’Associació. Amb aquesta voluntat reivindicativa i també per a resoldre la situació creada amb el nou Acord, la vicepresidenta Mercè Bosch, el President del Fòrum Comarcal Joaquim Colomer, la Secretària General Joana Ortega i el responsable de continguts de l’ACM es van reunir el passat 16 de setembre amb la Secretària general del Departament, Patrícia Gomà; la directora general d’Atenció a la família, Raquel Garcia; i la subdirectora de serveis a la comunitat, Carme Melèndez, i van acordar tenir una primera trobada immediata per debatre l’encaix jurídic del document i constituir comissions de treball per resoldre les disfuncions en la gestió dels menjadors, el transport no obligatori i el finançament. Esprem que ben aviat podem informar del resultat d’aquestes reunions i que aquest sigui positiu en benefici d’una millor gestió que resolgui els problemes actuals.
ÀMBITS SECTORIALS
L’ACM constitueix el Consell assessor econòmic per impulsar la dinamització i reactivació econòmica del municipalisme català L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha donat el tret de sortida al Consell Assessor Econòmic de l’entitat municipalista. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, van presidir el 28 de setembre l’acte de constitució d’aquest nou organisme que estarà presidit pel vicepresident de l’àrea de Dinamització Econòmica de l’ACM i alcalde de La Ràpita, Josep Caparrós. Ell president Lluís Soler va remarcar “la importància de sumar sinergies, idees i projectes per impulsar la reactivació econòmica, i que aquesta arribi a tots els pobles i ciutats”. El vicepresident de l’Àrea de Dinamització Econòmica, Josep Caparrós, va insistir que “la dinamització econòmica és molt important per als municipis i el Consell Assessor servirà per aglutinar esforços i compartir experiències i coneixements per seguir des de l’ACM defensant els interessos dels pobles i ciutats del país”. Aquest nou organisme consultor està format per alcaldes i alcaldesses, elec-
tes i responsables tècnics municipals de diferents punts del territori i neix amb l’objectiu de ser un punt de suport als ens locals catalans, en tot allò que fa referència a l’assessorament, anàlisi i consens de polítiques en l’àmbit de la promoció econòmica local. Al mateix temps, pretén establir un espai útil compartir estratègies, posicionaments i impulsar eines i metodologies per potenciar la dinamització econòmica en el municipalisme català. En aquest sentit, alguns dels àmbits on preveu actuar és en promoure iniciatives
d’economia circular, mitigar els efectes econòmics i socials causats per la pandèmia i potenciar la reactivació del territori a través de polítiques actives d’ocupació, o ajudar a accedir i vehicular als municipis tot el que fa referència a fons europeus. Aquest nou consell assessor se suma als ja constituïts, concretament el darrer que fou el de Projecció Exterior constituït el passat mes de juliol per enfortir el municipalisme català a nivell europeu i internacional.
A l‘octubre entraran en funcionament tres noves oficines tècniques per assessorar els ens locals Oficina de contractació pública local Nou servei d’assessorament especialitzat en matèria de contractació, amb la voluntat d’obtenir el màxim rendiment dels coneixements i “know-how” que l’ACM genera a través dels serveis jurídics, de la Central de contractació i de les activitats formatives , amb suport també d’experts externs, tant per contribuir a resoldre els dubtes que l’aplicació de la legislació contractual provoca en el dia a dia dels ens locals, com per produir continguts informatius i interpretatius d’utilitat.
Oficina d’hisendes locals Nou servei d’assessorament especialitzat en el règim jurídic financer de l’administració local, per contribuir a resoldre els dubtes que la genera la gestió econòmica-financera i pressupostària, així com la comptabilitat, la tresoreria i la recaptació als ens locals. També s’hi seguirà l’actualitat normativa i es produiran continguts informatius i interpretatius d’utilitat. Per a la prestació d’aquest servei es comptarà amb el suport d’interventors amb habilitació de caràcter estatal.
Oficina de Fons Europeus i Projecció Exterior Aquesta Oficina aglutina el nou servei d’assessorament sobre Fons Europeus i l’activitat de l’ACM en projecció exterior. Des de l’oficina, es farà el seguiment legislatiu, l’assessorament i seguiment en la preparació, presentació i execució de projectes finançats amb fons europeus, la formació d’electes i tècnics en l’àmbit internacional, la representació de l’ACM en els diversos organismes internacionals i de la pròpia Generalitat i, en general, l’acció exterior de l’ACM (preparació i execució de viatges d’estudi, intercanvi de bones pràctiques, etc...). Totes aquestes accions, en estreta col.laboració amb la resta d’àrees de la pròpia ACM.
I 11 I ACM
REPORTATGE
Més finançament per millorar el serveis: la recepta dels exalcaldes per al futur dels municipis Reportatge en col·laboració amb: M. Martí, J. Marsal, B. Blay, G. Sànchez i A. Recolons
Els ajuntaments són l’administració més pròxima a la ciutadania i els alcaldes, la seva cara més visible. Ho certifiquen exalcaldes de llarga trajectòria, alguns d’ells acumulant més de 20 anys al capdavant dels consistoris. Tots ells guarden el record de la proximitat amb els veïns i els reptes que van haver d’afrontar. Ja lluny dels despatxos, la seva recepta per al futur dels municipis és clara: més finançament per millorar els serveis a la ciutadania.
L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, conversant amb una veïna.
Batlles de grans ciutats o de poblacions més petites, tots coincideixen en què el càrrec crea un fil directe amb els ciutadans. Xavier Trias va ser alcalde de Barcelona durant una legislatura i remarca que ocupar l’alcaldia vol dir que els veïns t’aturen pel carrer i t’exigeixen. I avisa: “Si no t’agrada, no t’hi dediquis”. Va ser alcalde d’una gran ciutat, però això no va ser un impediment perquè la relació amb la gent fos “molt directa, i les pressions que tens també”.
per traslladar-li els seus problemes, o l’exalcalde de Torelló, Santi Vivet, que va governar durant dues legislatures. Vivet recorda una anècdota familiar que demostra la proximitat del càrrec. Quan era alcalde, cada diumenge anava a la pastisseria a buscar entrepans per esmorzar i la seva dona sempre el renyava perquè hi anava en cotxe: “Jo li preguntava si volia els croissants per esmorzar o per dinar, perquè si hi anava a peu tothom m’aturava”.
Aquesta relació directa també la recorda Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar entre el 2006 i el 2018, que explica com molts veïns acudien a casa seva
L’exbatlle osonenc reclama “recuperar el factor humà” com un punt fort de la relació dels polítics amb la ciutadania després d’una pandèmia que forçosa-
ment ha allunyat aquest contacte. Són alcaldes que han governat en èpoques diferents, però tots ells han hagut de fer front a múltiples problemàtiques dels seus municipis. Francesc Baltasar va ser alcalde de Sant Feliu de Llobregat del 1979 al 2000. Als inicis recorda tenir “una dèficits tremends, tant a nivell urbanístic com d’enllumenat, d’asfaltat i de clavegueram”, amb una ciutat sense ambulatori ni places escolars suficients. “Vam haver de redreçar la situació política però sobretot posar-nos al capdavant de les reivindicacions de la ciutadania”, explica. La seva gran prioritat, assegura, va ser “posar les persones al centre” per aconseguir el reequilibri social de la ciutat.
Trias avisa que ser alcalde vol dir que t‘aturin pel carrer: “Si no t‘agrada, no t‘hi dediquis“
L’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va ocupar el càrrec entre el 2011 i el 2015.
I 12 I ACM
Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca durant 26 anys, també destaca el seu objectiu de “construir una ciutat per a les persones”. Se sent orgullós d’haver evitat que el municipi es convertís en una ciutat dormitori de Barcelona, amb accions com el soterrament de les
REPORTATGE
L’exalcalde de Sant Feliu de Llobregat i exconseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, assegut al banc d’un parc.
L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, amb l’Ajuntament a la seva esquena.
vies del tren o la reconversió de l’N-II en una via urbana. Trias recorda que va haver de governar la capital catalana enmig d’una crisi econòmica “espectacular” i que la prioritat va ser crear activitat econòmica, amb l’atur disparat com a principal preocupació entre la ciutadania, juntament amb el funcionament de serveis municipals com la neteja o la seguretat. L’exalcalde barceloní també assenyala la feina per tirar endavant l’àrea metropolitana, “una bona eina de gestió conjunta entre partits amb diferents ideologies”, i la col·laboració amb el Govern de la Generalitat perquè fos “menys de-
pendent” de l’estat a nivell econòmic, i també en el procés independentista.
Baltasar recorda que als inicis del seu mandat va haver de fer front a “dèficits tremends“
Xavier Trias no dubta en confessar quina va ser la seva pitjor experiència: Can Vies. “No vam estar del tot encertats, no vam preveure la dimensió del conflicte que hi podia haver”. Per contra, s’emporta l’agraïment d’un sense sostre que va poder deixar el carrer com una de les seves millors experiències.
Ser alcaldes, però, també els va obligar a gestionar moments complexos. L’exbatlle de Sant Andreu de la Barca, que és metge de professió, recorda les dificultats en els primers mesos de la pandèmia i la polèmica amb la Generalitat per una hospital de campanya habilitat en un pavelló esportiu amb l’ajuda de la Guàrdia Civil. Reconeix que va faltar diàleg i que ara actuaria diferent, tot i que la seva voluntat sempre va ser de col·laboració.
Les associacions municipalistes, “sindicat d‘alcaldes“ Tots els alcaldes entrevistats tenen un bon record de la seva relació amb les associacions municipalistes, com l’ACM, que veuen com a elements que afavoreixen un front comú per impulsar accions conjuntes o economies d’escala. Per Montserrat, això és important per a un país “fet pels municipis”. Llorca veu en serveis de l’ACM com les compres conjuntes un element que facilita el dia a dia als con-
sistoris. Francesc Baltasar les defineix com un “autèntic sindicat d’alcaldes”, on recorda que es trobaven per “plorar”, i una “escola d’alts dirigents municipals”. Els exalcaldes destaquen que fòrums com l’ACM serveixen per compartir mancances, intercanviar experiències o adreçar-se amb més força a la Generalitat o a l’estat. “Hi eren sempre i et podien ajudar en tots els àmbits”, conclou Vivet.
Tots cinc ja estan lluny dels seus despatxos, però tenen clar quin ha de ser l’horitzó per al municipalisme. Trias creu que els consistoris han de trencar “el grau de dependència” del govern espanyol, perquè ara mateix no tenen els pressupostos o ajuts necessaris per tirar endavant moltes accions.
L‘exalcalde d‘Alcanar urgeix a dotar els municipis d‘estructures tècniques adequades Els exalcades de Sant Feliu de Llobregat, Alcanar i Sant Andreu de la Barca també coincideixen a demanar més finançament. Baltasar creu que els municipis han de tenir recursos per poder assumir la gestió de serveis d’incidència directa a la ciutadania. Polítiques d’habitatge o de serveis a la ciutadania són qüestions, afirma, que haurien de gestionar directament els municipis. “No té sentit que ho faci la Generalitat si els ajuntaments són els qui coneixen millor les necessitats dels veïns”, assegura. Per l’exalcalde de Torelló, el repte és “governar i fer-ho amb calma”. Malgrat que es declara oberta independentista, avisa que el procés no pot fer perdre “el món de vista” als alcaldes. “Aquesta és una carpeta que tenim dins de la lleixa, però no ens pot fer descuidar altres temes com el servei a les persones”, adverteix. Montserrat urgeix a dotar els municipis d’estructures tècniques adequades, ara
I 13 I ACM
REPORTATGE
L’exalcalde de Torelló Santi Vivet conversa amb un veí a la Plaça Vella del municipi.
“molt febles”, cosa que dificulta donar la resposta adequada a les demandes veïnals. L’exalcalde d’Alcanar creu que el municipalisme, “molt deixat de banda” durant el franquisme, té dèficits pendents de resoldre, però continua sent no només una de les estructures que ha permès construir i recosir el país, sinó també el punt de referència més pròxim per als ciutadans quan necessiten respostes. Alguns d’aquests exalcaldes han tingut responsabilitats importants en altres institucions. És el cas de Xavier Trias, que va ser conseller de Sanitat de la Generalitat. Per Trias, ser alcalde d’una gran ciutat com Barcelona s’assemblava “bastant” a ser conseller, fins i tot trobant-se que els veïns i entitats “combatius” eren els mateixos, alguns dels quals jugant “al desgast”. També Baltasar va ser conseller, però destaca la
feina com a alcalde com la que més el va fer vibrar. Assegura que les vivències “personals, socials i sentimentals” que va tenir a l’alcaldia no les ha tingut “enlloc més”.
L‘exalcalde de Torelló reclama “recuperar el factor humà“ com un punt de relació dels polítics amb la ciutadania Per l’exalcalde d’Alcanar, que després de ser batlle va ocupar un escó al Parlament per ERC, allunyar-se de la política municipal suposa una “major especialització” i implica perdre “la vivència global de 360 graus” de l’entorn més pròxim.
L’exalcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, conversant amb una treballadora de l’Ajuntament.
I 14 I ACM
L’exalcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, conversant amb l’actual batlle, Joan Roig, al despatx d’alcaldia.
Altres alcaldes combinaven la seva tasca al capdavant del consistori amb la seva professió. L’exalcalde de Torelló es dedicava a l’alcaldia al mateix temps que gestionava una empresa familiar. Tot plegat, “moltes hores” durant dues legislatures. L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, durant els 26 anys al càrrec sempre va combinar l’alcaldia amb la seva feina al CAP del municipi. La pandèmia va ser el detonant que va precipitar que decidís deixar el càrrec: “Han estat dos anys molt durs i, un cop deixat enrere el pitjor de la pandèmia, vaig decidir deixar l’alcaldia per bolcar-me en la meva feina”.
Mira el reportatge també en vídeo aquí:
L’exalcalde de Torelló Santi Vivet a la Plaça Vella del municipi.
FORMACIÓ
Posem en marxa la cinquena edició del Postgrau en gestió pública dels Serveis Socials El 29 de setembre al matí la Secretària General de l’ACM, Joana Ortega, va inaugurar al campus Llars Mundet de Barcelona la cinquena edició de la diplomatura de Postgrau en gestió pública dels Serveis Socials. Ortega va destacar que ““cal formar als i les professionals d’aquest àmbit per empoderar-los en la gestió i planificació dels Serveis socials. Aquesta és, en part, funció de l’ACM: formar als electes i tècnics per a un millor desenvolupament de la seva tasca”. I va afegir que “la pandèmia ha evidenciat algunes de les mancances del sistema de serveis socials. Cal buscar noves eines per enfortir-lo i convertir-lo en la quarta pota de l’estat de benestar”. La inauguració va comptar amb una ponència d’Emi Vicente, presidenta del Consejo General de Trabajo Social, que va ser dinamitzada per Francesc Iglesies, cap de l’Àrea de formació de l’ACM.
Inauguració del Postgrau al campus Llars Mundet de Barcelona.
El postgrau s’imparteix a la Universitat de Barcelona a l’Escola de Treball Social (UFR) i en col·laboració amb la Fundació iSocial. Combina continguts teòrics amb pràctiques aplicades posant èmfasi en les eines i metodologies més innovadores per gestionar amb la millor qualitat i eficàcia les polítiques de serveis socials
dels ens locals. També es presenten experiències pràctiques d’èxit aplicades des de l’administració pública local en aquest sector. El postgrau s’imparteix setmanalment els dimecres, fins el juliol de 2022, en format semipresencial: conté sessions virtuals i sessions presencials a l’inici i al final de cadascun dels sis mòduls.
Encetem una nova edició del Seminari sobre Fons europeus per als ens locals El mateix 29 de setembre, però a la tarda i en format telemàtic, la secretària general de l’ACM, Joan Ortega, va inaugurar la segona edició d’aquest curs, centrat en les oportunitats de finançament europeu que hi ha per als ens locals catalans. Ortega, va posar de relleu que “és un seminari pioner” i va afegir que “donarà eines per permetre cercar les oportunitats de finançament a Europa, ja que el futur està en mans del món local i és important conèixer el ventall d’oportunitats que ofereix la Unió Europea”. El secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Gerard Figueras, va destacar que els fons europeus “són una oportunitat, com a país, per fer-ne un ús intel·ligent i extreure’n un rendiment elevat”. En el decurs del seminari, experts de la Comissió Europea, de la Generalitat, professors universitaris i representants d’administracions locals amb experiència en la gestió d’aquests fons promouran les diferents eines que hi ha a l’abast pel món local per accedir al finançament europeu en diversos àmbits (ensenyament, inclusió social, cooperació, recerca, justícia o salut, entre d’altres) com per donar a conèixer les millors pràctiques per obtenir els ajuts, vigents durant el període 2021-2027.
I 16 I ACM
A diferència de l’edició anterior, enguany s’ha adaptat el programa del curs, dedicant diferents sessions als ajuts Next Generation. Totes les sessions del curs, que s’allarga fins al febrer de 2022, s’impartiran els dimecres a la tarda. L’ACM ofereix aquest seminari en col·laboració amb el DIPLOCAT i la FMC, i amb la col·laboració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat.
Joana Ortega durant la inauguració telemàtica del Seminari.
FORMACIÓ
Torna la segona edició del nou Postgrau en gestió i promoció dels actius locals Després de l’èxit de la primera edició, en què els alumnes han manifestat el seu alt grau de satisfacció amb aquesta diplomatura que finalitzarà al desembre, l’ACM aposta per repetir-ne una de nova a partir del 4 de novembre d’enguany fins el juliol de 2022. Aquest postgrau s’impartirà també des de la Universitat Rovira i Virgili, i serà en format semipresencial, tots els dimecres i en horari de matí i tarda. Les classes presencials tindran lloc a la seu de l’ACM, a Barcelona. El Postgrau se centra en els instruments existents per contribuir al desenvolupament, la promoció local, i la gestió pública dels diversos actius territorials propis de cada municipi a fi de trobar la millor manera per revaloritzar-los i promocionar-los. Per això, és molt transversal i interdisciplinari: aborda diverses òptiques que es gestionen des de la gestió pública dels ens locals: emprenedoria, economia verda/circular, territori oci, turisme, gestió d’espais culturals.Està adreçat a tècnics i regidors de tots els ens locals, tant de municipis amb una baixa densitat de població, com
Jezabel Ruiz Tècnica de Calafell i alumna
“És un Postgrau molt recomanable pels que ens dediquem a l‘àmbit de la Promoció Econòmica, toca molts aspectes que apliquem en el dia a dia des dels nostres ens locals de manera profunda i complerta: normatives, contractació, administració...”
és el cas d’Agullana, com de municipis molt més poblats, com és el cas de Calafell. La primera edició del curs, per exemple, ha comptat amb alumnes d’àrees ben diverses: regidors de turisme, tècnics de promoció econòmica, de premsa o de cultura, policies locals...
Míriam Lladós Regidora d’Agullana i alumna
“Quan vaig veure el contingut del postgrau, la varietat i l‘expertesa de tècnics i professionals vaig decidir cercar temps per ampliar els meus coneixements. L’estic cursant i ja he iniciat les gestions per tirar endavant un projecte d‘empoderament de la dona rural i relacionat amb el repte demogràfic a Agullana. La formació és molt transversal, el recomano a qualsevol tècnic o regidor d’un municipi petit com el nostre, perquè des de l’Ajuntament has d’abarcar molts sectors i tasques diferents”
Inscripcions i informació 93 496 16 16 / Ext. 107 eva.bataye@acm.cat www.acm.cat/formacio
Noves accions formatives AFEDAP per a professionals i tècnics locals Aquestes són les accions formatives finançades amb els fons AFEDAP de formació continuada que impartirem a l’octubre: A partir del 8 d’octubre i fins el 4 de novembre, diversos experts en contractació o serveis jurídics als ens als ens locals oferiran el curs online “Eines pràctiques per a l’execució i seguiment del contracte”. Es tracta de diverses sessions formatives que posaran de relleu les millors pràctiques per planificar i fer el seguiment dels contractes dels ens públics locals. El dimarts 19 d’octubre al matí, i vist que el teletreball segueix a l’odre del dia, el coach David Calero oferirà una breu sessió
per ensenyar-nos com crear relacions emocionals fructíferes i millorar el treball en equip en l’era digital. L’última de les tres jornades del seminari que vam encetar al setembre sobre la prevenció del fracàs escolar des dels ens locals serà el 21 d’octubre. Anirà a càrrec d’una especialista en educació emocional i d’una professora de la Universitat de Vic. Servirà per analitzar els processos d’aprenentage amb les famílies i conèixer quines eines tenen els ens locals per personalitzar els aprenentatges de cada alumne en funció de les seves necessitats i mancances. Totes les inscripcions per aquests cursos ja estan habilitades al web de l’ACM.
Col·laboren amb aquesta secció:
I 17 I ACM
CENTRAL DE COMPRES
Nou contracte de subministrament d’energia elèctrica en autoconsum Ja està a disposició dels ens locals el contracte amb les empreses adjudicatàries pel subministrament d’energia elèctrica per les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. Dues han estat les empreses adjudicatàries per als 4 lots provincials d’autoconsum fotovoltaic. • Electra Caldense Energia, SA ha resultat adjudicataris dels lots corresponents a les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona • Hidroelèctrica del Valira, SL ha estat adjudicatària del lot corresponent a la província de Lleida. A aquest contracte es podran adherir tots els Punts de subministrament (CUPS) connectats a una instal·lació fotovoltaica amb règim d’autoconsum amb la possibilitat de cobrar els excedents que es puguin generar. La retribució de l’energia proporcionada per les empreses adjudicatàries dins d’aquest contracte es realitza mitjançant preu indexat, i el pagament d’excedents es farà mitjançant preu fix. Els preus resultants
Informació 93 496 16 16. Ext. 233 centraldecompres@acm.cat www.acm.cat/compres
I 18 I ACM
de l’adjudicació són els que podeu visualitzar en el quadre inferior. Aquest contracte és un pas més de l’estratègia per a la transició energètica de la Central de Compres per ajudar als ajuntaments en el trànsit del model actual a un model més eficient i descarbonitzat. Amb aquest contracte esperem poder facilitar el cobrament dels excedents de les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic de les entitats locals que fins a dia d’avui no ha resultat gens fàcil. Aquest pas es veurà a mig termini complementat per la licitació d’instal·lacions fotovoltaiques que l’ACM ha iniciat i que té previst tenir enllestida durant el segon trimestre de l’any vinent. També
cal afegir-hi l’acord marc d’enllumenat públic LED, que des de l’any 2019 està a disposició dels ens locals, i que ha permès a més de 200 municipis substituir les llumeneres convencionals per les de tecnologia LED reduint el consum elèctric i reduint-ne considerablement la despesa. També cal destacar el contracte elèctric en alta i baixa tensió que des del 2015 subministra energia elèctrica 100% renovable a uns preus molt avantatjosos. Aquest any 2021 està essent especialment significatiu, ja que es preveu un estalvi del 10% respecte l’any anterior evitant l’escalada de preus de l’energia elèctrica d’aquest any. Marge al preu indexat
Preu de compra d’excedents
Província
Adjudicatari
Barcelona
Electra Caldense Energia, SA
4,5 €/MWh
Girona
Electra Caldense Energia, SA
4,5 €/MWh
60 €/MWh
Lleida Tarragona
Hidroelèctrica del Valira, SA Electra Caldense Energia, SA
1 €/MWh 4,5 €/MWh
80 €/MWh 60 €/MWh
60 €/MWh
AGENDA MUNICIPALISTA Acció climàtica
La deixalleria mòbil del Pallars Jussà augmenta la recollida de residus un 90% La deixalleria mòbil del Pallars Jussà ha augmentat un 90% la recollida de residus des de principi d’any i fins a mitjans de setembre. Durant aquests mesos ha recollit més de 40 tones de material. Cal destacar els 340 litres d’oli de cuina usat, 29 kg de piles, 28 metres cúbics de roba usada, així com tòners d’impressora, medicaments caducats, bombetes i fluorescents, entre altres materials que molts haurien acabat al contenidor del rebuig. Es tracta del seu tercer any de funcionament i aquest any la deixalleria mòbil ha passat per una vintena de nuclis de tretze municipis diferents.
Foto de grup de la presentació a la Garrotxa de la plataforma digital.
Prova pilot a la Garrotxa per promoure la venda en línia entre petits productors i amb un transport més sostenible La Garrotxa ha posat en marxa la prova pilot del projecte VOLTA, una iniciativa de venda en línia per a petits productors basada en l’economia de proximitat i sostenible. La plataforma digital, que va rebre el premi extraordinari de l’SmartCatalonia Challenge, patrocinat per l’ACM i l’Associació de Micropobles, és accessible a través del web www.volta.cat i dona servei tant a consumidors com a productors. Els productors comparteixen la logística reduint costos i compten amb establiments adherits on es poden recollir les comandes. En aquesta primera fase del projecte, hi participen una desena de productors locals i set punts de recollida, però s’espera que, progressivament, se n’hi afegeixin de nous. El sistema és senzill i molt intuïtiu: el consumidor pot fer la compra de productes dels diferents productors adherits, setmanalment i de forma agregada. Ho pot fer fins al dimecres de cada setmana i ha d’escollir un punt de recollida. Després, una empresa de logística s’encarrega de la ruta de distribució optimitzada, que recull les comandes als productors i les reparteix als llocs d’entrega.
Estar al dia de l’actualitat del món municipalista
I 20 I ACM
La deixalleria mòbil té com a objectiu facilitar als habitants de nuclis petits la recollida d’aquest tipus de materials que no es poden dipositar en els contenidors de la via pública. Aquest servei complementa les deixalleries fixes de La Pobla de Segur, Tremp i Isona. Davant d’aquest augment d’ús, el Consell Comarcal es planteja l’adquisició d’una nova deixalleria mòbil, d’aquesta manera se’n destinaria una a la zona Sud del Pallars Jussà i l’altra a la zona Nord.
La deixalleria mòbil del Pallars Jussà. (Horitzontal). Foto: ACN
3 raons
Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus
per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local
Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic
AGENDA MUNICIPALISTA Qualitat de vida
Esponellà lloga una casa per a famílies joves per lluitar contra el despoblament L’Ajuntament d’Esponellà (Pla de l’Estany) ha obert el procés de sol·licituds per llogar una casa municipal a una família jove i amb fills en edat escolar per lluitar contra el despoblament que hi ha a Vilert. Es tracta del poble amb menys habitants que hi ha en aquest terme municipal, on actualment viuen un centenar de persones entre el nucli i el disseminat. L’alcalde ha assegurat que aquest nucli ha anat perdent veïns i per això volen frenar aquesta davallada amb el lloguer de Ca la Mestra, una casa municipal que abans s’havia utilitzat com a habitatge de la professora de l’escola que hi havia a Vilert. Amb el tancament de l’escola, la casa va passar a mans municipals i es va posar a lloguer. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de la Diputació de Girona de 15.000 euros que els ha permès fer la cuina i el lavabo nou i també renovar el sistema elèctric. Aquesta casa té 75 m² de superfície útil i s’ofereix per 400 euros al mes i durant quatre anys a través d’un concurs públic.
Façana de Ca la Mestra de Vilert. Foto: ACN
Presentació de la nova aplicació mòbil. Foto: Ajuntament de Mollerussa
Mollerussa estrena una app que permet als veïns informar-se i plantejar propostes L’Ajuntament de Mollerussa ha posat a disposició de la ciutadania una nova aplicació mòbil, eAgora_Mollerussa, que permet gestionar una agenda única tant d’activitats programades des del consistori com les que es fan des del teixit associatiu i també comercial, així com gestionar la participació en aquestes. La nova plataforma, que es pot descarrerar des de Google Play o App Store, oferirà també un mòdul per poder comunicar incidències a la via pública, una funció per a la qual des de fa gairebé un any s’havia activat de forma provisional un canal de WhatsApp que es mantindrà encara un temps fins que l’app estigui més implantada. L’objectiu de la nova eina és fomentar la participació ciutadana, ja que a banda de rebre informació sobre les activitats que s’organitzen des de l’Ajuntament també serà un canal de difusió per a les entitats i per a la ciutadania en general.
Prosperitat
Figueres incentiva el consum local amb vals de descompte de 10 euros La segona edició de la campanya “Comprem a Figueres”, organitzada per l’Ajuntament de Figueres per fomentar la compra al comerç local destinarà més de 150.000 euros per repartir en vals de descompte de 10 euros a persones d’entre 26 i 64 anys. La campanya consisteix a incentivar la compra als establiments locals que han vist afectada la seva activitat durant la pandèmia. Per tal d’utilitzar el val de 10 euros caldrà fer una compra de com a mínim 20 euros, i també es podran utilitzar els dos vals per a una compra superior a 40 euros.
Imatge de la 2a edició de la campanya. Foto: Ajuntament de Figueres
I 21 I ACM
LOCALRET
Acord marc per a programari Microsoft i VMware Des de primers d’abril està disponible per a tots els més de 860 ens membres del Consorci Localret, l’acord marc de subministrament i manteniment de programari Microsoft i VMware que permet adquirir les llicències i subscripcions dels programaris d’aquestes dues empreses sense haver de realitzar cap procés de licitació per part de l’administració. L’adjudicació dels contractes derivats de l’acord marc es pot efectuar directament a l’empresa que va presentar la millor oferta, considerant el descompte ofert específicament per a les llicències que s’adjudiquin; o bé convidant a les empreses adjudicatàries de l’acord marc perquè millorin la seva oferta. El preu d’adquisició és el preu de tarifa del fabricant, aplicant-hi un descompte que és el que se’ls demanava a les empreses distribuïdores que es van presentar a la licitació. Els descomptes van des del 12% al 19% per al lot 1 de subministrament i manteniment de programari Microsoft per a ens de menys de 250 usuaris, entre el 2% i el 15% per al lot 2 de subministrament i manteniment de programari Microsoft per a grans comptes, i del 12% per al lot 3 de subministrament i manteniment de programari de VMware, especialitzat en solucions d’escriptoris i servidors virtuals.
I 22 I ACM
Aquest acord marc també inclou la possibilitat de contractar serveis d’auditoria i d’implantació del programari. Aquesta és una oportunitat d’obtenir un doble benefici per als ajuntaments, consells comarcals, diputacions, i ens vinculats a aquestes administracions, per adquirir o continuar usant aquestes solucions digitals. L’estalvi econòmic i l’estalvi de procediment en no haver de dur a terme un procés de licitació propi. Fins al moment, s’han beneficiat de l’acord marc 30 entitats i s’han signat 32 contractes per un import total de 566 mil euros. En les properes setmanes iniciarem la licitació d’un nou acord marc per a l’adquisició de plataformes ofimàti-
ques com són Google Workspace i Laycos, entre d’altres. Una línia d’actuació emmarcada en el pla estratègic aprovat pel Consorci Localret el juliol de l’any 2020 amb l’objectiu d’aportar més valor públic als ens locals del nostre país complementant en l’àmbit de les solucions digitals, la important tasca que des de fa un temps està duent a terme l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya amb la seva central de compres.
ENTREVISTA
Isidre Sierra: “Ser bomber voluntari em facilita com alcalde a entomar qualsevol emergència municipal amb eficàcia”
Isidre Sierra (JxCat) Alcalde de Sant Climent de Llobregat Habitants: 4.160 (Idescat 2020) Superfície: 10,81 km2 Comarca: Baix Llobregat Pàgina web: www.santclimentdellobregat.cat
Isidre Sierra és l’alcalde de Sant Climent de Llobregat (Baix Llogregat) des de l’any 2010. Amb un bagatge important al capdavant d’un consistori, recorda quan va arribar a l’alcadia “en un moment crític per al nostre ajuntament, amb un deute del 147% (més de 5.000.000 d’euros)”. I recorda que el compromís el va agafar per “l’estima al municipi. Teníem molt a perdre personalment i políticament”. Més d’una dècada després, han passat a tenir un endeutament del 27,20% i a assolir estabilitat econòmica. Per això, ara mateix, i després de la crisi financera i de la Covid-19, el balanç és molt positiu: “Hem continuat creixent i desenvolupant-nos amb nous equipaments, com la Biblioteca Ca l’Altisent; nous espais públics, com el parc metropolità dels Jardins de la Font del Rector, o amb millors serveis, com el reforç de la seguretat amb un nou sistema de videovigilància, per posar només alguns exemples recents”, assegura l’Isidre, que afegeix que “hem demostrat que tenim capacitat per continuar creixent en serveis a les persones malgrat les circumstàncies”. En aquest primer tram de mandat, les preocupacions han passat per canviar prioritats i cobrir les necessitats sanitàries, econòmiques i socials que han arribat amb la pandèmia, amb multitud d’ajuts i reforç de serveis i atenció. “Personalment estic molt satisfet amb la resposta que hem donat. Per la meva activitat com a bomber voluntari crec que tinc una especial sensibilitat davant les situacions crítiques i les urgències i sobre com afrontar-les. Encara que hagi estat un problema davant del qual mai ens havíem trobat abans, l’Ajuntament ha donat resposta en tots els fronts que s’han anat obrint de manera àgil”, assegura. Pel que fa al futur, els reptes de Sant Climent de Llobregat passen per mantenir els compromisos adquirits amb la ciutadania. “Personalment continuo molt il·lusionat amb actuacions com l’establiment d’un servei públic d’atenció sociosanitària per a la nostra gent gran, especialment després del patiment que han assumit durant tots aquests mesos. I no puc deixar d’esmentar el treball que fem i que continuem fent per a assolir un model de municipi que s’ajusti a unes característiques tan
particulars com són les nostres: una població petita, envoltada de natura i amb una important presència encara de la pagesia que es troba incrustada en l’àrea metropolitana d’una de les ciutats més influents del món, com és Barcelona. Donarem més protagonisme a l’explotació agroforestal a través de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que promovem i ho farem sense renunciar a continuar modernitzant els nostres serveis i la nostra activitat econòmica”, explica.
“Hem demostrat que som capaços de seguir creixent en serveis a les persones en qualsevol circumstància“ Isidre Sierra té la particularitat que no només és alcalde, sinó també bomber voluntari des de fa 28 anys. “Per a mi, és una manera més de prestar servei a la ciutadania”, explica. “Diria que m’ha ajudat i m’ajuda en alguns dels reptes que haig d’afrontar com a alcalde. Per exemple, permet tenir una visió més concreta sobre com afrontar les emergències, però a més, m’ha ajudat a constatar com d’important és la pagesia per a afrontar alguns dels reptes que tenim per endavant com la lluita contra el canvi climàtic i potenciar el món agrícola per preservar el futur de les noves generacions”. I és que aquest estiu ha hagut de participar en les tasques d’extinció d’incendis com el que va afectar Sant Esteve Sesrovires, Martorell i Castellví de Rosanes o el de Santa Coloma de Queralt. A nivell personal, Isidre Sierra destaca que haver estat alcalde “és un dels majors orgulls que he assolit en la vida. M’estimo aquest poble, pràcticament, com es pot estimar a una persona. Per a mi és molt més que un lloc en el qual viure. Forma part de la meva identitat per la seva gent, pels indrets que el formen, per la nostra història... Ser alcalde em permet incidir directament en què aquest lloc que tant m’estimo continuï avançant de manera sostenible. No puc demanar-li molt més al càrrec”.
I 23 I ACM