Revista ACM 441

La revista del municipalisme català

La XXV Assemblea reclama més finançament per als ens locals per afrontar l’augment de despeses

Molins de Rei va acollir el 7 d’octubre l’Assemblea de l’ACM amb un centenar d’alcaldes i alcaldesses que demanen dotar als ens locals de més recursos per seguir oferint serveis de qualitat a la ciutadania Pàg. 4-5

Donem eines als ens locals per facilitar el procés d’estabilització de plantilles

COMPRES Ens incorporem a la Xarxa de Governs Locals i Regionals en Polítiques del Temps Pàg. 9

ACTUALITAT

Entra en vigor un nou servei: el d’asfaltatge Pàg. 19

Foto de família de la XXV Assemblea de l’ACM

Un edifici històric

El Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei va ser l’es pai que va acollir el passat 7 d’octubre la XXV Assem blea de l’ACM. Aquest edifici històric va ser construït l’any 1921 després de la creació de l’entitat centenària que té com a finalitat la promoció i foment de la cultura i que en els seus inicis va sorgir com a fusió de diverses associacions per la voluntat d’un sector de la societat de la vila de disposar d’un local on relacionar-se i d’es bargiment per a les seves activitats socials i culturals. Des del punt de vista artístic, l’edifici es pot situar dins la influència formal del neoclassicisme. El teatre a la italia na, compta amb un original sistema de platea basculant que permet adaptar-ne la inclinació a les necessitats de l’espectacle.

La XXV Assemblea reclama recursos, competències i eines per blindar els Ajuntaments davant la crisi

ACTUALITAT Pàg. 4-5

ACTUALITAT

Posem a disposició dels ens locals un acord per afavorir l’estabilització del seu personal temporal

Pàg. 6-7

REPORTATGE

Primers projectes locals que s’executen a través dels fons Next Generation

Pàg.13-15

FORMACIÓ

Encetem la 7a edició del Postgrau en Contractació pública dels ens locals

Pàg. 16-17

Ja hi ha disponible per als ens locals el nou servei d’asfaltatge, un nou Acord marc de la Central de Compres

COMPRES Pàg. 19

ENTREVISTA

Entrevista a la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mònica Gallardo

Pàg. 23

La tempesta perfecta

Aquest títol no fa referència a la pel·lícula de Wolfgang Pe tersen, sinó a la situació per la qual travessem o ens dirigim els Ajuntaments d’arreu del país.

D’una banda, l’explosiva pujada de preus: la darrera dada de l’Índex de Preus al Consum (IPC), ens marca un incre ment de preus del 9,1% a Catalunya respecte a l’any 2021, en una xifra mai vista des dels anys 80 del segle passat. Per sectors, els increments més destacats els trobem en l’habitatge (+17,6%), l’alimentació (+12,5%) i els transports (+10,7%). Precisament els àmbits que més afecten les famí lies, i també a les finances locals.

De l’altra, la crisi energètica, que no afecta només als preus (que també), sinó als subministraments, molt particular ment de gas, i que ens apel·la un cop més a accelerar la transició energètica cap a les fonts d’energia renovables i l’autoconsum.

I, finalment, la reducció d’ingressos municipals derivada del nou càlcul de la plusvàlua, que se suma a l’afectació deri vada de la pandèmia, i on els pobles i ciutats hem de pagar les conseqüències d’un impost mal dissenyat i on, un any després de la sentència del Tribunal Suprem, encara no hi ha un acord parlamentari al respecte amb el perjudici que aquest fet comporta en un tram final d’any i de mandat tan complicat.

Els comptes de la pràctica totalitat dels ens locals per a l’any vinent hauran de duplicar els imports destinats a con ceptes com les despeses energètiques, o amb forts incre ments derivats de la pujada de preus en tots els sectors, des de la construcció fins a la pujada dels salaris, i això ho haurem d’afrontar amb reduccions d’ingressos i minimitzant l’afectació sobre les butxaques de la nostra conciutadania.

Perquè tot i les dificultats, la nostra prioritat serà atendre, acompanyar i ajudar a les persones, especialment en els moments difícils, com hem fet amb la pandèmia i seguirem fent sempre.

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16

Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

Cap de redacció: Paula Solé Consell de redacció: Albert Guilera Santi Valls, Víctor Torrents, Jordina Moltó Lluís Maria Corominas, Francesc Iglesies, Xavier Tomàs i Francesc Mateu

Impressió: Editorial MIC

La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383

Lluís Soler

President de l’ACM

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg d’escombraries 14 kg de CO2 139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua 333 kwh d’energia 251 kg de fusta

L’ACM reclama mesures i una aportació extraordinària a l’Estat per fer front a l’augment de despeses que assumeixen els ens locals

L’ACM va celebrar el divendres 7 d’octubre la XXV Assemblea Gene ral ordinària a Molins de Rei. L’acte, va tenir lloc al Foment Cultural i Artístic i va comptar amb un cen tenar de representants d’ens locals associats a l’entitat municipalista.

L’Assemblea va servir per validar l’activitat de l’entitat municipalista en el darrer any, així com els comptes, des de la celebració de l’anterior assemblea a Vic el passat oc tubre. També va reclamar mesures concre tes i un fons extraordinari a l’Estat espanyol per ajudar els ens locals davant l’augment de despeses produït pels majors costos energètics i la reducció d’ingressos arran de la reforma de l’impost de plusvàlua. En aquest sentit, els assistents van aprovar una proposta de resolució que fa evident la necessitat d’enfortir els ajuntaments per poder garantir un bon servei a la ciutada nia.

El president de l’ACM i alcalde de Delte bre, Lluís Soler, va recordar que durant aquest mandat els ens locals han hagut d’afrontar una pandèmia i els seus efectes econòmics i socials i, més recentment, les conseqüències de la guerra a Ucraïna i els increments dels costos de l’energia, cosa que ha acabat repercutint en la capacitat financera dels ens locals. Així, Soler va reivindicar el paper rellevant del munici palisme català destacant que “els pobles

i ciutats no som l’últim racó d’una arquitec tura institucional centralitzada, gens àgil i poc flexible, sinó que els ajuntaments som el cor del servei públic, de la interlocució amb la gent i de l’acompanyament que les persones, les famílies, les empreses i les entitats necessiten en el seu dia a dia”.

També va reclamar concretar noves pro postes legislatives, com una llei de con tractes del sector públic local, una Llei de Governs i Finances Locals i un Estatut de l’Electe Local: “Després de gairebé 44 anys des de les primeres eleccions muni cipals posteriors al franquisme, ja és hora de dotar als ajuntaments d’un marc jurídic, competencial i de finançament estable, que tingui en compte les competències pròpies i impròpies que assumim els ajun

taments, que abordi i no sigui un fre a la diferent realitat territorial del país, i que ga ranteixi el funcionament dels consells co marcals”.

La proposta de resolució reclama mesures concretes com incrementar les transferèn cies que reben els ajuntaments de la parti cipació en els tributs i ingressos de l’Estat, que l’Iva reduït del 5% a l’energia s’apliqui a tots els punts de subministrament de titula ritat de l’administració local i que l’execució de Fons Europeus arribi a tots els ciutadans visquin on visquin. En aquest sentit, posa sobre la taula cinc grans eixos d’actuació perquè els governs locals tinguin capaci tat d’acció. D’una banda, enfortir les com petències dels ens locals a través d’una nova Llei de Governs i Finances Locals de

Foto de família d’algun dels assistents i participants a l’Assemblea.

El president Lluís Soler en la cloenda de la XXV Assemblea. Xavier Paz va donar la benvinguda als assistents

Catalunya. D’una altra, dotant els governs locals del finançament adequat, cosa que la reforma de l’impost de plusvàlua, la crisi energètica i l’anunciat augment de sous dels funcionaris repercutiran directament en els ens locals.

També reclama vetllar per l’equitat territorial en l’accés i el repartiment de recursos, tenint en compte que tres quartes parts dels ajun taments catalans tenen menys de 2.000 ha

bitants i que han de garantir els mateixos serveis que poblacions més grans i amb més recursos. El document també preveu dignificar la tasca de l’electe local a través del primer Estatut de l’Electe local de Ca talunya per donar suport i reconeixement i recursos als més de 9.000 electes locals, i reivindica el paper rellevant del municipa lisme català en la transformació del país i en sintonia amb la resta d’institucions cata lanes en plena corresponsabilitat.

En la clausura de l’Assemblea, l’exconseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va re marcar la política de proximitat municipal i va mostrar el seu “agraïment i respecte més profund a tots els que feu de la funció pública el sentit de la vostra vida, perquè és en la política municipal, i en especial la que es fa als municipis petits i mitjans, on la vocació de servei públic s’expressa amb més puresa”. A la inauguració, la conselle ra d’Acció Climàtica, Alimentació i Agen da Rural, Teresa Jordà, va posar èmfasi en el fet que “tots els reptes que tinguem com a país, tots ells comencen i acaben a les nostres places, barris i carrers”. Du rant l’Assemblea, la secretària general de l’ACM, Joana Ortega, va reivindicar el pa per central del municipalisme català i la necessitat seguir amb una “unitat d’acció i coordinació, que ha permès enfortir i defensar els interessos del món local des de les entitats municipalistes en plena co rresponsabilitat amb la resta d’institucions, d’una manera independent i aportant els valors de la proximitat a la nostra societat”.

En la inauguració, l’alcalde de Molins de Rei i vicepresident de l‘ACM, Xavier Paz, va destacar que “el municipalisme se l’ha de tenir en compte per tots els reptes que té en el futur, com són sostenibilitat, cultura, edu cació, sanitat… però no necessita aliats”.

Proposta de resolució

L’ex conseller Jaume Giró en la cloenda de l’Assemblea

La consellera Teresa Jordà en la seva intervenció a l’inici de l’Assemblea.

El Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei va ser l’espai que va acollir l’Assemblea.

La secretària general, Joana Ortega, en la seva intervenció

L’Associació Catalana de Mu nicipis (ACM) va celebrar el 27 d’octubre un nou Debat Munici palista centrat en ‘Els processos d’estabilització de personal a l’administració local’. La sessió, emesa en directe per les xarxes socials de l’ACM, va comptar amb més de 200 inscrits que van po der seguir el Debat a distància.

L’objectiu d’aquest Debat Munici palista era analitzar com els ajunta ments poden aprofitar l’oportunitat que ofereix l’entrada en vigor de la Llei 20/2021, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En aquest sentit, es va aprofitar l’ocasió per donar a conèixer l’Acord de criteris generals a aplicar als processos d’estabilització per als ens locals catalans que no disposen de representació legal dels seus empleats públics, que han signat recentment l’ACM, l’FMC i els sindicats Comissions Obreres i UGT.

El president de l’ACM i alcalde de Del tebre, Lluís Soler, va destacar que “són

al voltant d’uns 100.000 servidors pú blics els que estan en règim de tem poralitat a les administracions locals del nostre país i és necessari reduir a un 8% màxim la temporalitat”. I va afe gir que “hi ha molta inquietud en els ens locals perquè cal, en poc temps de marge, poder aprovar les bases de convocatòria. La jornada vol donar

llum a les qüestions que a les adminis tracions locals ens preocupen”.

També es va referir a l’acord entre les entitats municipalistes i els sin dicats com a “full de ruta per a les administracions que no disposen de representació dels treballadors, per a la seva pròpia negociació”. I va avançar que l’àrea de Formació de l‘ACM oferirà al mes de desembre di ferents cursos online que, amb la seva superació i examen, puguin conduir a l’acreditació dels nivells de llengua catalana necessaris i requerits en els processos d’estabilització del perso nal temporal. L’oferta de cursos de l’ACM s’orientarà prioritàriament als col·lectius d’empleats d’Agrupacions Professionals que depenent del lloc de treball, hauran d’acreditar uns nivells de coneixement de català bàsic, ele mental o intermedi (A2,B1i B2).

El cap dels Serveis Jurídics de l’ACM, Albert Guilera, va explicar que aquest acord, consensuat entre les entitats municipalistes i els principals sindi cats, “permet que els ens locals que s’hi adhereixin disposin d’uns criteris

Posem a disposició dels ens locals formacions per conduir l’acreditació dels nivells de català requerits en els processos d’estabilització del personal temporal

Lluís Soler exposant la iniciativa formativa que oferirà l’ACM en aquest àmbit.

Albert Guilera, cap dels Serveis Jurídics de l’ACM, explicant l’Acord amb els sindicats.

prèviament negociats per elaborar les bases dels seus propis processos selectius, sense necessitat d’ulteriors negociacions, als efectes que puguin publicar les corresponents convoca tòries abans de la data límit de 31 de desembre de 2022”.

En els darrers anys l’administració lo cal s’ha anat nodrint de personal interí i laboral temporal davant les restric cions de contractació de personal i per, al mateix temps, poder fer front a les noves necessitats de prestació de serveis a la ciutadania. Ara el pro cés extraordinari obert arran de la Llei 20/2021 ofereix una oportunitat als ajuntaments per estabilitzar el perso nal temporal que s’hi ha anat incorpo rant i reduir al mínim la temporalitat.

Al Debat Municipalista també es va exposar l’experiència del Consell Co marca de la Selva, a través del testi moni del seu gerent, Martí Pujals, que ha destacat que “tenim un degoteig administratiu amb moltes ambigüitats. S’hauria d’haver fet un procés més net i definit. Hi ha hagut molta incertesa”. Al mateix temps, va exposar la seva visió i com s’està realitzant aquest procés d’estabilització de plantilles als municipis de Navarra la secretària general de la Federació Navarra de municipis, Berta Manrique, que va

dir que “a la convocatòria no s’hi pot presentar personal fixe de la mateixa administració convocant perquè no es converteixi en un procés de mobilitat vertical o horitzontal”.

La Diputació de Barcelona també ofereix diversos mecanismes i instru ments per donar suport als municipis en aquest procés per consolidar plan tilles i reduir la temporalitat. Leonor Alonso, tècnic assessora de la Gerèn cia de Serveis d’Assistència al Govern

Local de la Diputació de Barcelona, va exposar el procediment pel qual els ajuntaments de la demarcació de Bar celona poden encarregar la gestió dels processos selectius a l’ens provincial.

L’entrada en vigor de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures ur gents per a la reducció de la temporali tat en l’ocupació pública és la normati va base a partir de la qual s’ha engegat el procés d’estabilització de places. L’objectiu és reduir la taxa de tempo ralitat a un màxim del 8% de les places de l’administració pública. Es calcula que a Catalunya un 28,2% del total de treballadors de les administracions lo cals era personal temporal el 2021, un 5% més en comparació al 2016.

La tècnica de la Diputació de Barcelona, Leonor Alonso, explicant els mecanismes de suport.

Visualitza aquí el Debat Municipalista

El gerent del Consell Comarcal de la Selva explicant la seva experiència en gestió de plantilles.

Participem en l‘edició 2022 de l‘International Mobility Congress de Sitges debatent sobre els reptes necessaris cap a una nova mobilitat

El 25 i 26 d’octubre va tenir lloc a Sitges l’edició 2022 de l’International Mobility Congress (IM), el congrés impulsat pel sec tor de la mobilitat i el transport públic de Catalunya i del qual l’ACM n’és coorganitzadora.

L’Associació Catalana de Municipis hi participar activament. La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, va moderar la taula rodona titulada ‘Fi nançament i recursos cap a la mobili tat sostenible’. Una sessió centrada en abordar els reptes que caldrà fer front cap a una nova mobilitat, així com els recursos i programes europeus dispo nibles per desenvolupar-la.

L’ACM també va tenir presència a l’IMC

a través d’un estand informatiu on va donar a conèixer els serveis a disposi ció dels ens locals que potencien una mobilitat més sostenible als nostres municipis. Joana Ortega en la seva in troducció va insistir que la Central de

Compres de l’ACM potencia la mobilitat sostenible, ja que actualment ofereix una àmplia gamma de vehicles elèc trics i híbrids (després de 2 anys i mig el 37% dels vehicles adquirits ja són elèctrics i el 31% híbrids). Recentment també s’ha adjudicat el contracte de maquinària per a la brigada (un 27% ja és maquinària elèctrica). Aquests dos acords marc han permès reduir els consums de combustible fòssil a molts municipis catalans. També s’ha fet una aposta decidida per incloure clàusules mediambientals en tots els acords marc licitats.

L’International Mobility Congress és un congrés del sector de la mobili tat i el transport públic, organitzat per l’Associació de municipis per la Mobili tat i el Transport Urbà (AMTU).

Joana Ortega durant la seva intervenció a l’IMC 2022.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp

Estand informatiu de l’ACM present a l’IMC 2022.

Ens incorporem a la Xarxa de Governs Locals i Regionals en Polítiques del Temps

En el marc de l’organització de la Time Use Week, l’Associació Catalana de Municipis i Comar ques (ACM) va formalitzar el 25 d’octubre la seva incorporació a la Xarxa de Governs Locals i Re gionals en Polítiques del Temps.

Per primera vegada a Catalunya es feia la Trobada mundial de Municipis i Re gions per les Polítiques del Temps amb l’objectiu d’intercanviar experiències per tenir uns usos del temps equilibrats per a tota la ciutadania.

La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, va destacar que des de l’entitat municipalista “estem compromesos en l’impuls de les polítiques del temps per afavorir el paper dels municipis com a principals motors de les polítiques que promouen una nova organització del temps i la reforma dels horaris”. Va insi

Foto dels nous membres de la Xarxa de Governs Locals i Regionals en Polítiques del Temps.

tir en què calen accions per reduir des igualitats i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i que “les administracions púbi ques tenim un paper rellevant en aquest procés. Un dels objectius a aconseguir és trobar l’equilibri entre el temps personal, el familiar, el laboral, el de cura i el social. Tal i com es reflecteix també en la Declara ció de Barcelona sobre les polítiques de temps”. I va reivindicar el paper i espai dels municipis: “Els municipis són el pal de paller per a contribuir a les polítiques del temps: accions que faciliten una mi llor organització i alhora, que possibilita l’adaptació i la conciliació de la vida pro fessional amb la personal i la familiar”.

El compromís de l’ACM amb una nova gestió del temps no només s’ha realitzat amb accions institucionals, sinó que el 2021 es va desenvolupar una acció for mativa per donar eines a les administra cions locals per impulsar i promoure una

millor gestió del temps. També a finals del 2021 l’ACM va signar el compromís muni cipalista amb les polítiques del temps que es va presentar en el marc de la Time Use Week celebrada a Barcelona i aquest any ens refermem amb aquest compromís a través de la seva Declaració. A nivell local, també s’ha promogut la posada en marxa de pactes locals del temps als municipis, la flexibilització horària de la jornada labo ral, l’impuls del teletreball o l’avançament de l’hora de tancament d’equipaments i edificis públics, entre d’altres.

La Time Use Week és el fòrum internacio nal sobre polítiques del temps amb ciu tats, regions, organitzacions internacio nals i grups de recerca d’arreu del món. En aquesta edició abordava les desigual tats en els usos del temps i s’analitzaven iniciatives i polítiques per combatre-les, així com per garantir el dret al temps com un dret de ciutadania.

de Protecció de Dades

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya han signat un conveni per col·laborar en la formació i sensibilització del per sonal al servei dels ens locals de Catalunya i dels càrrecs electes, així com dissenyar accions i acti vitats per consolidar els coneixe ments sobre protecció de dades en aquest àmbit, entre les quals hi ha l’elaboració d’una nova guia.

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Meritxell Borràs; el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluis Soler; i la presi denta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Olga Arnau, van sig nar el 18 d’octubre un conveni per treba llar conjuntament en la millora del conei xement i la sensibilització del personal al servei dels ens locals en matèria de protecció de dades.

La iniciativa respon a la voluntat de les tres organitzacions d’afavorir la integra ció d’aquesta matèria, amb un elevat contingut tècnic i especialitzat, entre les persones que treballen al món local i po den tractar habitualment dades perso nals de la ciutadania com a conseqüèn cia de l’activitat administrativa ordinària. Especialment, tenint en compte la im plantació progressiva de serveis cada cop més digitals en la gestió i atenció públiques i els impactes associats a l’ús de noves tecnologies en els tractaments de les dades personals.

Tallers, exposicions i una nova guia La col·laboració inclou el disseny i desenvolupament conjunt d’activitats, tallers, exposicions, campanyes de co municació i altres accions de difusió i divulgació, adreçades a consolidar el coneixement de la protecció de la pri vacitat i la seguretat de la informació entre el personal dels ens locals. Com

prèn la formació i sensibilització tant dels càrrecs electes com de la resta del personal de les entitats locals, perquè incorporin la protecció de dades en el desenvolupament de les funcions que tenen assignades.

En virtut d’aquest conveni, l’APDCAT, amb el suport de l’ACM i l’FMC, elabo rarà una nova guia pràctica de protec ció de dades destinada a les entitats locals, que respondrà preguntes fre qüents i aportarà exemples pràctics per aplicar correctament la normativa. Així mateix, l’APDCAT revisarà i actualitzarà els continguts de les activitats de forma ció que impulsen actualment les entitats del món local (postgraus, aules de for mació, seminaris, etc.).

La directora de l’APDCAT, Meritxell Bo rràs, ha qualificat de “pas endavant” aquest acord que “pretén acompanyar el món local per tal de reforçar l’aplicació i integració de la protecció de dades en aquest àmbit especialment sensible pel que fa al volum de dades de la ciutada nia que gestiona”. “Treballem per oferir eines que facilitin a les entitats respectar els drets i llibertats en matèria de protec ció de dades, i aquesta guia que impul

sem en col·laboració amb el món local n’és un exemple”, ha afegit.

Per la seva banda, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha destacat que “amb aquesta nova guia volem donar noves eines i suport als ajuntaments en el seu camí en el diagnòstic, la protecció i la millora de la privacitat, que repercuteix també en un benefici a tota la ciutadania”.

Finalment, la presidenta de l’FMC i al caldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, ha valorat de manera “molt sa tisfactòria aquesta col·laboració per poder continuar donant un bon servei al món municipalista, ajudant sobretot els operadors dels governs locals, polítics i empleats públics, formant-los i sensibi litzant-los en aquesta matèria, així com també a la ciutadania, cada vegada més conscienciada. Necessitem que el personal dels ens locals consolidi el coneixement de la protecció de la pri vacitat i la seguretat de la informació”.

Col·labora amb aquesta secció:

L‘Autoritat

de Catalunya, l‘ACM i l‘FMC impulsem una nova guia per millorar la protecció de la privacitat als ajuntaments

Lluís Soler (ACM), Mertixell Borràs (ACPDC)i Olga Arnau (FMC) en la foto de l’acord.

Quins ajuntaments han rebut finançament del Next Generation?

Després de poc més d’un any de la publicació de les primeres convo catòries dels Fons Next Generation, analitzem quins municipis han rebut finançament del Mecanisme de Re cuperació i Resiliència (MRR), Fons Next Generation.

Segons les dades publicades al Butlletí Oficial de l’Estat i al Diari Oficial de la Ge neralitat de Catalunya, trobem que s’han atorgat més de 300 milions d’euros pro vinent des MRR. En nombres absoluts, dels més de 300 milions d’euros que ha rebut Catalunya, la ciutat de Barcelona és el municipi que més finançament ha rebut, seguit de l’Hospitalet del Llobregat, Llei da, Tarragona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Girona, Manresa, Lloret de Mar, Granollers i Salou.

També en nombres absoluts i en clau comarcal, les comarques que més fi

nançament han rebut, són el Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Tarra gonès, Maresme, Segrià, Vallès Oriental, Gironès, Bages, Selva, Baix Empordà i Baix Camp.

En total, s’impulsaran 867 projectes. Les comarques que més han projectes im pulsaran han sigut el Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Osona, Vallès Oriental, Barcelonès, Tarragonès, Selva, Gironès i Baix Camp.

Els municipis més grans de 50.000 ha bitants (23 municipis), tots han rebut fi nançament del MRR. Els municipis entre 5.000 i 50.000 habitants, el 94% han re but algun tipus de finançament. Dels mu nicipis entre 2.000 i 5.000 habitants, el 64,79% han rebut finançament del MRR. I finalment, el percentatge de participa ció més baix, el trobem en els municipis de menys de 2.000 habitants, que se si tua per sota del 20%.

CONVOCATÒRIES OBERTES

Manteniment d‘aules de formació oberta, flexible i a distància mitjançant tecnologies de la informació i la comunicació (Mentor 2022). )

Data límit: fins el 08/11/2022

Gestió forestal sostenible per a les inversions per a la transformació i comercialització dels recursos forestals (pdr 08.06.02)

Data límit: fins el 28/11/2022

Subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals d’entre 20.000 i 50.000 habitants

Data límit: del 02/09/2022 fins el 15/12/2022

Renaturalització i resiliència de les ciutats corresponent a l‘any 2022

Data límit: fins el 22/12/2022

Programa de rehabilitació a nivell d’edifici de tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar: millora de l‘eficiència energètica en habitatge

Data límit: fins el 31/12/2022

Segona convocatòria del programa Interreg Europe

Data límit: del 15/03/2022 fins al 09/06/2023

Subvencions per a la millor de les infraestructures de telecomunicacions en edificis

Data límit: fins el 30/06/2023

Finalment, si fem l’anàlisi per temàtiques, les convocatòries que més finançament han deixat a Catalunya són el ajuts a mu nicipis per a la implementació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà; els Plans de Sostenibilitat Turística a les Desti nacions; el foment de la recollida selectiva de residus municipals; la transformació di gital i modernització de les entitats locals; les subvencions de la Fundació Biodiver sitat per fomentar actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència de ciutats; i els ajuts pel suport a mercats, zones urbanes comercials, comerç no sedentari i canals curts de comercialització.

Oficina de Fons Europeus

of.fonseuropeus@acm.cat www.acm.cat/area-de-contin guts/oficina-fons-europeus

Projectes d’inversió per a centres residencials i d’atenció diürna; millora tecnològica al servei de l‘atenció i la cura; de millora, transformació i innovació dels models de gestió; modernització i transformació ecològica i digital de les residències per a infants i adolescents tutelats i extutelats

Data límit: fins a esgotar pressupost o fins el 31/12/2023

Programa d’incentius a la mobilitat elèctrica (Programa MOVES III): adquisició de vehicles elèctrics i implantació d’infraestructura de recàrrega

Data límit: fins a esgotar pressupost o fins el 31/12/2023

Programa de rehabilitació energètica per a municipis de repte demogràfic (Programa PREE 5000)

Data límit: fins a esgotar pressupost o fins el 31/12/2023

Programa per a actuacions per a l‘autoconsum i l‘emmagatzematge, amb fonts d‘energia renovable, i la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial

Data límit: fins 31/12/2023

Manifestació d’interès per a projectes que puguin optar als fons europeus transfronterers -període 2021-2027

Data límit: fins el 31/10/2023

BASES REGULADORES

• Accessibilitat universal a l‘habitatge a persones grans, amb discapacitat i/o en situació de dependència

• Millora de l’eficiència del cicle urbà de l’aigua (PERTE digitalització del cicle de l’aigua)

SERVEIS JURÍDICS

La doctrina del Tribunal Suprem sobre els treballadors “subrogats“

Per la Sentència del Tribunal Suprem 85/2022, de 28 de gener, la Sala Quar ta, del Social, va resoldre un recurs de cassació per a la unificació de doctri na, referent a si la treballadora d’una empresa privada, en el moment que un ajuntament va assumir la gestió direc ta del servei que prestava l’empresa, amb el corresponent traspàs del per sonal, mantenia la seva condició de fixa o s’integrava a l’administració com a personal indefinit no fix (PINF), amb l’inconvenient que aquesta segona condició comporta que la plaça ocu pada hagi de ser convocada a concurs públic, circumstància que no existia en el marc de la relació laboral de la treba lladora amb l’empresa privada.

En la Sentència de referència el TS arri ba a la conclusió que quan una admi nistració pública se subroga, per trans missió d’empresa, en un contracte de treball que tenia caràcter fix, se n’ha de mantenir aquesta condició. Aplicar-hi la categoria de personal indefinit no fix és inadequat perquè contravé exigències derivades de la Directiva 2001/23/CE.

Entre els fonaments jurídics esgrimits per arribar a l’esmentada conclusió, la Sentència esmenta la STS 78/2021 de 21 de gener (rc. 47/2019), segons la qual la finalitat de l’article 44.1 de l’Estatut del Treballadors (El cambio de titularidad de una empresa, de un cen tro de trabajo o de una unidad producti va autónoma no extinguirá por sí mismo la relación laboral, quedando el nuevo empresario subrogado en los derechos y obligaciones laborales y de Seguri dad Social del anterior(...)) és afavorir l’estabilitat en l’ocupació davant d’un canvi d’ocupador, de tal manera que els afectats puguin mantenir els ma teixos drets que tenien reconeguts.

La Directiva 2001/23/CE del Consell, de 12 de març de 2001, s’ocupa de l’aproximació de les legislacions dels estats membres relatives al manteni ment dels drets dels treballadors en cas de traspàs d’empreses, de centres

d’activitat o de parts d’empreses o de centres d’activitat, i segons el Tribunal Suprem, d’acord amb la jurisprudència del TJUE, el seu objecte és garantir, en la mesura que sigui possible, la conti nuació dels contractes amb el cessio nari, sense modificacions, per impedir que els treballadors afectats es vegin en una situació menys favorable pel simple fet de la transmissió.

De la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea se’n des taca la Sentència de 13 de juny de 2019 (C-317/18, Correia Moreira), re ferent al cas de la treballadora d’una empresa que, en ser assumida per un ajuntament, d’acord amb la legislació portuguesa aplicable al cas, havia de sotmetre’s a un procediment públic de selecció, establir un nou vincle amb l’ocupador i percebre un salari més baix que a l’empresa de procedència.

Segons el TJUE aquesta situació és incompatible amb la Directiva, ja que l’assenyalada modificació de les condi cions de treball col·locaria la treballa dora en una situació menys favorable que aquella en què es trobava abans de la transmissió d’empresa. A partir de l’esmentada STJUE, que va donar lloc a la “doctrina Correia Moreira”, el TS espanyol conclou que l’eventual minoració de drets dels treballadors derivada de la condició pública de l’ocupador cessionari entra en contra dicció amb el Dret de la UE.

Pel que fa a l’exclusió de l’aplicació de la condició de personal indefinit no fix (PINF) als treballadors que s’incorporen a l’administració com a conseqüència del traspàs, es considera que no hi concorren les circumstàncies que la justificarien, ja que la categoria de PINF sorgeix per explicitar les conseqüèn cies derivades de prèvies conductes infractores en matèria de temporalitat, fet que no es produeix en aquest cas. A més, la categoria de PINF resol un conflicte de Dret intern entre les regles sobre accés a l’ocupació pública i les

conseqüències dels incompliments en matèria de contractació temporal. En canvi, en el cas de referència el que es planteja és la “interpretació conforme” de l’ordenament estatal per fer-lo con cordar amb les exigències derivades de la primacia del Dret eurocomunitari ( art. 4.bis LOPJ).

Així doncs, quan una administració pública se subroga, per transmissió d’empresa, en un contracte de treball de caràcter fix, se n’ha de mantenir aquesta condició i no aplicar-hi la ca tegoria de personal indefinit no fix, atès que aquesta solució comportaria des conèixer les exigències derivades de la Directiva 2001/23/CE.

El TS admet que, més enllà de la reso lució del conflicte plantejat, no es tan ca la possibilitat que la dinàmica de la relació laboral reobri el debat sobre la fixesa mantinguda per la treballadora, ja que aquesta fixesa es troba limitada al desenvolupament de les funcions adscrites o relacionades amb la unitat productiva que es va transmetre, però perdria el seu fonament i finalitat en el moment que es plantegés l’assignació de funcions diferents. La fixesa es troba funcionalment limitada a l’objecte de la transmissió. El treballador subrogat es devé empleat de l’administració amb les mateixes condicions de què gaudia a l’empresa privada estrictament amb relació a les activitats de la unitat de producció transmesa, però no esde vé un empleat públic laboral fix amb totes les conseqüències associades a aquest fet.

Informació i contacte

93 496 15 16 Ext. 202 juridics@acm.cat https://www.acm.cat/juridic

Mobilitat sostenible, turisme i natura: els fons Next Generation arriben als ajuntaments catalans

Reportatge en col·laboració amb: M. Rovira / J. Pujolà / M. Lluvich /

Els fons europeus Next Generation ja són una realitat a molts ajunta ments catalans. Gràcies a aquests fonts, alguns d’ells han pogut re cuperar o accelerar projectes que tenien pendents orientats a la sostenibilitat, millores en la mobi litat o per enriquir l’oferta turística. Vila-seca, Girona, Mataró i la Vall de Boí són quatre dels municipis que ja han impulsat iniciatives amb su port dels fons europeus.

L’Ajuntament de Girona ha presentat a les diferents convocatòries dels Next Generation una desena de projectes per un valor de 38 milions d’euros. Ja se n’ha resolt un paquet per un valor de 15,5 mi lions. Entre aquests, 4,9 milions d’euros destinats a impulsar la mobilitat soste nible, amb un nou carril-bici de Girona a Vilablareix, l’aparcament dissuasiu al Mas Gri o l’impuls de la Zona de Baixes Emissions (ZBE).

Un total de 4,2 milions més estan desti nats a ‘Menja’t Girona’, un projecte que gira al voltant de les hortes de Santa Eugènia i les ribes del Ter, per crear una nova experiència turística que enllaci natura amb gastronomia de quilòmetre

zero. També un altre projecte, ‘GiroNat’, ha rebut fons europeus, amb 1,6 milions.

L’objectiu és introduir la natura a la ciutat amb la creació d’un parc pilot a les Pe dreres, renaturalitzar cinc patis d’escoles o aixecar una paret verda per al tracta ment d’aigües grises en un centre cívic.

Altres projectes estan centrats en l’impuls de la digitalització i la modernit zació d’equipaments culturals, mentre estan pendents de saber si tindran fi nançament europeu per a la rehabilitació d’habitatges per millorar-ne l’eficiència energètica o per millorar serveis socials.

L’Ajuntament de Vila-seca ha rebut 5 milions d’euros de fons europeus per al projecte ‘Vila-seca, destinació sosteni ble – Cal·lípolis Next Generation’, que té un pressupost total de 10 milions. El projecte inclou la recuperació i adequa ció paisatgística i ambiental del passeig marítim. Es tracta de renaturalitzar la platja amb l’ampliació i recuperació del

Estació de Girocleta a la plaça Catalunya de Girona.

Diversos cotxes aparcats al Mas Gri, on l’Ajuntament de Girona vol habilitar-hi un nou aparcament dissuasiu

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, treballant al despatx

Girona ha presentat una desena de projectes als Next Generation i ja ha aconseguit 15,5 milions

X. Pi

sistema de dunes, connectar la transició entre la platja i la zona urbana i protegir el passeig dels temporals marítims. Es preveu que les obres de recuperació del passeig s’adjudiquin al maig o juny i co mencin a finals d’any.

primers projectes que es basa en desur banitzar el que ja està urbanitzat.

Altres intervencions del projecte són la sensorització i gestió intel·ligent de la mobilitat urbana i la millora de la infor mació de la informació i experiència tu rística. També es milloraran equipaments municipals a la platja, amb cinc guingue tes noves, un club infantil i la instal·lació de noves àrees per practicar esport. Una altra actuació se centrarà en la re modelació de l’espai Aquopolis-Pachá a partir d’un concurs internacional, amb l’objectiu de potenciar la destinació a 30 anys vista. El projecte es tornarà a licitar a finals d’any.

vist”, segons l’alcalde de la ciutat, David Bote. Alguns dels fons ja assignats estan destinats a adequar la mobilitat als nous temps per fer de Mataró una ciutat més sostenible, més verda i que posi el via nant al centre de les polítiques.

“Ens adaptem al canvi climàtic i a l’augment del nivell del mar, i retrocedim el passeig pràcticament 50 metres, una cosa inaudita”, afirma l’alcalde, Pere Se gura, que destaca que aquest és un dels

A Mataró, els fons europeus han permès “accelerar” algunes transformacions pendents a la ciutat que s’han pogut executar “molt abans del que estava pre

Els Next Generation deixen 1,7 milions a Mataró per millorar la mobilitat i la se guretat viària al polígon industrial del Pla d’en Boet i als entorns escolars, la reur banització d’un tram del Camí Ral –una de les principals artèries urbanes de la ciutat, i per transformar l’accés del pas del Cargol a la façana marítima, com a part de la pacificació de la carretera N-II.

L’alcaldessa de Girona té clar què és el que fa que la Unió Europa atorgui fons als ajuntaments. “Allò que a Europa no li agrada és que apareguin projectes artificials, que neixen com un bolet sim plement amb l’objectiu de captar fons”, explica Madrenas, que sosté que pre cisament perquè els projectes gironins ja eren madurs i relligaven amb els ob jectius dels Next Generation, han pogut

anar “ràpid” a presentar-los. Aquesta és, per ella, “la clau de l’èxit”. Madrenas ha remarcat que ja feia temps que treballa ven en projectes orientats cap a la sos tenibilitat, la tecnologia i la digitalització: “Aquest bagatge és el que ens ha per mès presentar propostes molt potents, que han tingut un alt grau d’acceptació”. Girona ja pensa en nous projectes per presentar a les noves convocatòries.

Bote recorda que tots aquests projectes requereixen de molta inversió perquè su posen una important “reconfiguració” de la ciutat que, sense el finançament euro peu, no hauria estat possible. De les qua tre obres, la del Camí Ral ja està executa da. “És un carrer que s’ha transformat de forma radical, revolucionària, que dona moltes oportunitats al teixit comercial i als veïns de l’entorn”, defensa l’alcalde. Al Camí Ral s’hi ha fet voreres més amples, sense barreres arquitectòniques, amb nou arbrat, il·luminació led, nou mobiliari urbà i un carril bici.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, reunit amb la regidora d’Innovació, Cristina Cid i tècnics del consistori Passeig marítim de la Pineda a Vila-seca

Vila-seca aprofitarà els fons europeus per recuperar i adequar a nivell paisatgístic i ambiental el passeig marítim

Els Next Generation permet a Mataró “accelerar“ algunes transformacions pendents a la ciutat

“A Europa no li agraden els projectes artificials‚subrogats“

Al polígon del Pla d’en Boet s’hi preveu mi llorar la seguretat, ordenar l’aparcament i facilitar l’accés de vehicles pesants, mentre que als entorns escolars s’hi fa ran adequacions per fer-los més segurs, amb una ampliació de voreres, la creació de passos de vianants adaptats, nou ar brat i nou mobiliari urbà.

La Vall de Boí té en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les esglésies romàniques que són patri moni de la humanitat dos dels seus grans atractius turístics. Per afrontar els nous temps, l’Ajuntament ha impulsat el ‘Pla de sostenibilitat turística patrimoni mun dial accessible universal’, que ha rebut 2 milions d’euros dels fons Next Genera tion per als pròxims 3 anys. El pla consta de 17 propostes per donar “un petit im puls” a la Vall de Boí, segons ha explicat

la tècnica del mateix pla, Montse Señís, que destaca que l’objectiu és promoure “un model de desenvolupament turístic inclusiu, sostenible i intel·ligent”.

l’experiència del visitant i la comercialit zació del producte. Una de les accions serà la neteja d’una finca particular per fer visitable l’absis de l’església de Santa Maria de Cardet.

Al Parc Nacional, Señís aposta per fo ment de l’ús del transport públic per accedir-hi i minimitzar, així, l’impacte ambiental. Es farà amb l’adquisició d’un vehicle ecosostenible per transportar els visitants fins a la zona de Cavallers, de gran interès per als excursionistes.

Entre les actuacions previstes al pla, hi ha millorar l’accessibilitat a les esglésies romàniques amb diferents nivells de ca pacitats: auditives, cognitives, visuals, intel·lectuals i de mobilitat. També la creació de nous productes per millorar

Un altre repte del pla és aconseguir des estacionalitzar l’estació d’esquí de Boí Taüll per donar continuïtat laboral als treballadors durant tot l’any i augmentar l’oferta turística de la vall. També es farà un Outdoor Park Vall de Boí, un projecte integral d’activitats i instal·lacions espor tives a l’aire lliure; i es crearà una plata forma de comercialització per als petits negocis familiars.

Visualitza el reportatge en vídeo aquí:

Vista general de la reurbanització del Camí Ral de Mataró Església de Sant Joan de Boí, una de les esglésies de la vall decla rades patrimoni de la humanitat. Font: Ajuntament de la Vall de Boí.

Vista general de la zona de Cavallers del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Foto: Ajuntament de la Vall de Boí.

Els fons europeus destinen 2 milions a la Vall de Boí per promoure un model turístic “inclusiu, sostenible i intel·ligent“

Inaugurem una nova edició del Postgrau de Contractació administrativa

L’ACM va inagurar el passat 18 d’octubre, la setena edició del postgrau en Contractació admi nistrativa dels ens locals.

L’edició d’enguany destaca per l’alt nom bre d’inscripcions: una seixantena de tèc nics locals que han optat a una de les 29 places disponible. Lluís Soler, president de l’ACM, va inaugurar la formació, i va destacar que “la contractació pública molt necessària a l’administració local. Una qüestió important i rellevant per donar la màxima celeritat a tots els objectius del pla de mandat és com estalviar al màxim en aquest àmbit. Sembla que cada vega da la mateixa normativa i les pràctiques del dia a dia ens porten a ser més curo sos i garantistes però ens fa perdre el punt d’eficiència i de donar el millor resultat en el mínim de temps”.

Soler també va subratllar que la setena edició ha tingut molt èxit, amb una seixan tena de preinscrits, i ha insistit en la im

portància d’impulsar una Llei de governs i finances locals.

Entre els alumnes, figuren secretaris-in terventors, caps de contractació i tècnics de contractació d’ajuntaments de diver ses parts del territori, com ara Sort, Ribes de Freser o el Prat de Llobregat. També, personal de les Diputacions, Consells Co marcals o l’ens municipal de gestió inte gral d’aigües de Catalunya.

El postgrau l’imparteix conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barce lona (UAB). La docència s’allargarà fins al juny de 2023 i es combinaran classes teòriques amb experiències pràctiques. A més, es posarà un especial èmfasi en les noves tècniques de contractació: sistemes per a la racionalització tècnica, acords marc, sistemes dinàmics de con tractació, subhastes electròniques o cen trals de contractació.

El 29 i 30 de novembre i 1 de desembre arriba la XII Setmana Municipal de l’ACM

L’ACM i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals presenten una nova edició semipresencial de la Setma na Municipal. Durant els dies 29 i 30 de novembre, i 1 de desembre, es debatrà al voltant de la transició energètica en els governs locals, la contractació pública i la innovació tecnològica i la transforma ció digital de les administracions locals.

El primer dia, dimarts 29 de novembre, la jornada serà presencial de matí i tarda i s’enfocarà a partir d’intervencions acadè miques de prestigi i la participació de re

Col·laboren amb aquesta secció:

presentants de Comunitats energètiques locals, com cercar des del món local la neutralitat climàtica i l’autosuficiència energètica.

El segon dia, el 30 de novembre, la jor nada serà on line i tractarà aspectes de la contractació pública com són la revisió de preus i el reequilibri de contractes, o les instruccions dels poders adjudica dors que no són administració pública (PANAP).

Finalment, el tercer dia, dijous 1 de des

embre, la jornada també serà on line i es tractarà des de l’aplicació de la intel·ligència artificial, la gestió de dades i la digitalització dels serveis públics.

La Setmana Municipal va reiniciar-se el 2014, amb la implicació de les quatre Diputacions, agafant l’herència que va deixar la Mancomunitat de Catalunya quan un segle abans, el 1912, va establir unes jornades per formar els servidors públics. Enguany es reprèn la celebració de la Setmana Municipal, l’ultima edició de la qual fou el 2018.

Lluís Soler donant la benvinguda als nous alumnes del Postgrau.

Més tallers i cursos preelectorals online per encarar les municipals del 2023

Davant la demanda, alguns cur sos s’han reconvertit i s’oferiran en format en línia. Per a tots, cal inscriure’s prèviament a través de la web de l’ACM.

Davant la demanda de molts electes d’arreu del territori, i per generar més igualtat d’accés territorial, la segona tongada de cursos del catàleg de for mació preelectoral de la Fundació Aula d’Alts Estudis Electes (FAAEE), que va

començar el passat 19 de setembre i fi nalitzarà l’1 de desembre, ha reconvertit al format online alguns dels seus cursos que inicialment estaven previstos en for mat presencial.

Els cursos que canvien de format són: Com gestionar el final del mandat muni cipal, el dimecres 09 de novembre; Com gestionar la comunicació en situació de crisi, els dimecres 16 i 23 de novembre, Eines clau per funcionar com un equip

Cursos i tallers per al novembre i desembre

9 novembre - Com gestionar el final del mandat municipal

11 novembre - Parlar i que t’escoltin. Com i per què (2a edició

15 novembre - Argumentació persuasiva (2a edició)

16 i 23 novembre - Com gestionar la comunicació en temps de crisi (2a edició)

21 novembre - Estratègia comunicativa del discurs polític (2a edició)

d’alt rendiment, els dimarts 22 de novem bre i el dijous 24 de novembre; Autocons ciència, personalitat i nervis, el dimarts 29 de novembre; El discurs polític efec tiu, el dimecres 30 de novembre i Com gestionar la vida política, professional i personal, el dijous 1 de desembre.

Les inscripcions per cadascun d’aquests cursos del catàleg de formació preelec toral romanen obertes a la pàgina web de l’ACM.

22 i 24 novembre - Eines clau per funcionar com un equip d‘alt rendiment

28 novembre - Xarxes socials (2a edició)

28 novembre - Autoconsciència, personalitat i nervis (2a edició)

30 novembre - El discurs polític efectiu, (2a edició)

1 de desembre - Com gestionar la vida política, professional i personal (1a edició)

Nou curs de narrativa estratègica exprés per a electes

Conscients que el món local ha d’estar preparat enmig del vertiginós progrés en connectivitat i intel·ligència artificial en l’era postpandèmia, des de l’ACM oferim un curs específic sobre ciber seguretat avançada adreçat als res ponsables en tecnologies d’informació amb l’objectiu que tots els ens locals estiguin al dia en la gestió de la segu retat dels sistemes de ciberseguretat per prevenir i abordar situacions de risc o atacs informàtics. Durant el curs de 12 h, que tindrà lloc els dies 18 i 25 de novembre i 02 i 16 de desembre, s’abordarà la resposta a incidents, el monitoratge d’events de cibersegure tat, el hacking ètic i les vulnerabilitats i seguretat dels sistemes operatius, i la seguretat en entorns Cloud. Aquests temes seran tractats per especialis tes de la Fundació i2CAT, responsa ble d’innovació i ciberseguretat de l’Agència de ciberseguretat de Cata lunya. La formació s’impartirà des d’un

punt de vista tècnic i operacional, tenint en compte també els aspectes organit zatius i de compliment normatiu. Pel que fa a les relacions institucionals i el protocol, després de l’èxit de la pri mera edició, en què molts tècnics van haver de quedar exclosos dels cursos, els dies 9, 16 i 23 de novembre repeti rem una segona edició d’aquest curs, que contempla casos pràctics amb l’alumnat. La programació de formació continuada per a tècnics oferirà els dies 7 i 14 de novembre una nova edició del curs “Aproximació a la gestió del co neixement en l’administració pública local”. El curs servirà per conèixer les característiques bàsiques de la ges tió del coneixement, dissenyar plans de gestió del coneixement i identificar els procediments bàsics per retenir i transmetre aquest coneixement dins els ens locals. A més, oferirem d’altres cursos que es poden consultar al web de l’ACM.

Els propers 22 i 24 de novembre a la tarda els electes tindran l’oportunitat d’aprendre tècniques per generar una estratègia narrativa d’èxit aplicable a qualsevol àmbit de la política local. A partir de casos pràctics que ells escu llin – ja sigui descriure les funcions d’un nou equipament municipal, defensar una postura davant un fet compromès, transmetre l’assoliment d’una obra de govern...- com portar les persones de la desil·lusió a la il·lusió o de la descon fiança a la confiança. Per això, l’experta i creadora d’històries narratives Jenifer L. Johnson i l’escriptora Daniela Poch explicaran els dos ingredients bàsics que cal tenir en compte a l’hora de fer un discurs: l’empatia envers el públic i l’estratègia que cal seguir en funció de l’impacte que es vol provocar en l’audiència. El curs serà de co-paga ment -preu: 50 euros- i en format online a través d’una plataforma personalitza da en què les places seran limitades.

Ciberseguretat, protocol i gestió del coneixement, formacions destacades de novembre i desembre

L’ACM s’adhereix al Programa d’Acords Voluntaris i compensa les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle

L’Associació Catalana de Muni cipis segueix treballant per as solir la sostenibilitat ambiental. En el marc del Pla de Mandat 2020-2024 hem establert l’acció climàtica, social i la prosperitat econòmica com els tres eixos estratègics per impulsar el des envolupament local sostenible a l’agenda municipalista.

Per segon any fem el càlcul de les emis sions de gasos d‘efecte hivernacle (GEH) de l‘ACM i, enguany, reforcem el compro mís per descarbonitzar la nostra activitat mitjançant el disseny d‘un full de ruta per reduir aquestes emissions. Ho hem fet de la mà d‘Inèdit, i consolidant l‘aposta de l‘organització per l‘acció climàtica a través del Programa d‘Acords Voluntaris de l‘Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC).

El Programa d‘Acords Voluntaris (PAV) de l‘OCCC es posa en marxa el 2010, i ofe reix eines, suport i reconeixement a aquel les organitzacions que tenen instal·lacions i/o operacions a Catalunya i que de mane ra voluntària volen establir un compromís per a reduir les seves emissions de GEH. Mitjançant un Acord, les organitzacions que s‘adhereixen es comprometen a fer un seguiment de les seves emissions de GEH i establir anualment mesures per a reduir-les.

Aquest any 2022, l‘ACM ha formalitzat l‘adhesió al PAV i ha realitzat la primera avaluació de la seva petjada de carboni, presentant l‘inventari amb totes les emis sions produïdes per l‘entitat durant 2021, un total de 62,19 tones de CO2 equivalent.

Un cop validat l‘inventari actual, procedí rem, igual que l‘any passat, a compensar totalment les emissions mitjançant la com pra de crèdits de GEH. L‘objectiu és que en els propers anys la neutralitat climàtica es pugui assolir cada cop amb més redu cció d‘emissions i menys compensació posterior.

Per tal d‘aconseguir aquest propòsit, hem treballat durant el present any en el disse ny d‘un Pla d‘Acció Climàtica per un perío de de quatre anys que busca alinear les diferents àrees de l‘ACM sota una direc ció clara i comuna, sumant esforços per la reducció de la petjada de carboni de l‘organització.

Hem establert un llistat de quatre línies d‘actuació estratègiques principals (mobi litat, energia, matèries primeres i residus), cadascuna amb un seguit d‘accions con cretes tangibles. Les accions identifica des s‘han analitzat individualment i tenen un potencial de reducció d‘emissions de 18,11 tones de CO2 equivalent, el que suposaria una reducció del 29% de la petjada de carboni de l‘entitat respecte als resultats de 2021.

En matèria de mobilitat, les accions prio ritàries han estat la incentivació del teletre ball o activitats en línia com a mesura de prevenció del transport, la transició de la flota de vehicles propis a vehicles híbrids o elèctrics, i la implementació de diversos incentius per a la micromobilitat i l‘ús del transport públic. Pel que fa a l‘energia, la implementació de bones pràctiques i mesures d‘ús eficient poden completar la bona feina realitzada amb la transició al consum d‘electricitat 100% renovable.

Respecte a la compra de productes uti litzats, promoure la reutilització de ma terials d‘oficina actualment d‘un sol ús, optar pel rènting de certs productes en detriment de la propietat i utilitzar paper 100% reciclat.

Finalment, en qüestió de residus, apos tem per la millora de la recollida selectiva i la reducció de la generació de residus a les oficines mitjançant la implementació de bones pràctiques.

L‘ACM recomana dur a terme aquestes experiències i reflexions per contextua litzar, dissenyar i implementar les actua cions que cada ens local podria aplicar per reduir la seva petjada de carboni, promovent així la transparència ambiental i sent prescriptors per la resta d‘entitats. Una praxi que està sustentada legislativa ment i que és necessària per fer front a la situació climàtica existent.

Informació i contacte 93 496 15 16 info@fmit.cat www.fmit.cat

A partir d‘aquest mes de novembre ja està a disposició dels ens locals el nou acord marc d‘obres d‘asfaltatge

Aquest acord marc permet als ens locals la contractació de les obres d’asfaltatge incloent els treballs de senyalització horit zontal i vertical i els seus tre balls complementaris.

La Central de Compres de l’Associació Catalana de Municipis posa a dispo sició dels ens locals associats un nou servei. Es tracta del nou Acord marc dasfatatge, que també preveu altres treballs de pavimentació a realitzar per les entitats locals en el manteniment dels carrers, places i camins rurals dels municipis de Catalunya.

L’adjudicació s’ha realitzat per lots co marcals de forma que per a cada co marca hi ha un adjudicatari que ha pre sentat la millor oferta en base a la baixa efectuada per cada família de preus ITEC. D’aquesta manera, les entitats locals podran sol.licitar a les empre ses adjudicatàries el pressupost de les obres d’asfaltatge calculat en base als preus adjudicats per a la seva posterior adjudicació.

Amb aquesta licitació estem con vençuts que els ajuntaments podran afrontar la renovació dels seus carrers mitjançant un procés de contractació certament simple.

Per altra banda, també s’han adjudicat lots supracomarcals per a la senyalit zació horitzontal i vertical de carrers i vies. Aquests lots estan pensats espe cíficament pel manteniment de la sen yalització dels carrers, ja que en aquest cas la seva contractació és totalment independent del contracte d’asfaltatge.

Finalment i per donar resposta a una necessitat cada com més evident per tal de poder dotar al municipi d’espais on compartir informació d’interès muni cipal, s’ha incorporat un lot de submi nistrament, instal.lació i manteniment de pantalles informatives viàries LED. Les entitats locals podran escollir entre quatre tipus de mides (petita, mitjana, gran i extra) i dues tipologies d’instal.

lació ( instal.lació a paret o a la via pú blica).

Per a més informació podeu consultar la web o posar-vos en contacte amb l’oficina de seguiment de contractes (centraldecompres@acm.cat) o al te lèfon 93 496 16 16 (ext.239).

Tivenys impulsa un projecte amb bolquers reutilitzables a la

L’Ajuntament de Tivenys ha impulsat un projecte amb bolquers de ecològics i reutilitzables a la Llar d’Infants del municipi. La iniciativa, per una banda, permetrà que les famílies de 15 infants s’estalviïn entre 1.500 i 2.500 euros en bolquers, en el període comprès entre els zero als dos anys i mig. I per l’altra, aconseguirà que el municipi redueixi la despesa en residus.

L’empresa ADZ Nadons és la que confeccionen aquests bolquers de roba, homologats per la Unió Eu ropea. La iniciativa ha estat ben rebuda per les famílies i la majoria s’han sumat al projecte.

Seran les mestres de la Llar d’Infants les qui netejaran i desinfectaran els bolquers bruts perquè puguin ser utilitzats de nou. El projecte ha estat subvencionat per la Diputació de Tarragona, en matèria de medi ambient per reduir els residus.

L’Ajuntament d’Igualada ha posat en marxa una infraestruc tura per poder aparcar a la via pública de manera segura i sota cobert les bicicletes i patinets. Un bici hangar es pot trobar al carrer Santa Caterina i, l’altre, a l’estació de trens.

La infraestructura té una capacitat per a sis bicicletes i ocu pa menys que una plaça d’aparcament de cotxe, queda completament tancada i a través d’una aplicació, l’usuari pot gestionar el servei; fer una reserva de l’espai, fer el pa gament, obrir i tancar.

D’altra banda, cal destacar que el bicihangar és comple tament sostenible, funciona amb energia solar. El preu del servei és simbòlic per aconseguir la rotació de bicicletes i evitar que se’n faci un ús de garatge permanent

Els nous bicihangars permeten aparcar amb seguretat sis bicicletes en el mateix espai que ocupa un cotxe .

llar d’infants municipal

Igualada estrena aparcaments per bicicletes i patinets que funcionen amb energia solar

AGENDA MUNICIPALISTA

Qualitat de vida

Malgrat de Mar, Tordera, Palafolls i Calella activen un servei d‘atenció i prevenció de l’ús de drogues i pantalles

Malgrat de Mar, Tordera, Palafolls i Calella han engegat el servei RULA, que se centra en la prevenció, però també en l’atenció personal a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Cada població comptarà amb un espai d’atenció personalitzada al servei de les famílies i joves que necessitin informació o asses sorament expert per prevenir conductes de risc en els usos de drogues i pantalles.

RULA posarà a disposició dels centres de primària, secundària, educació postobligatòria i educació especialitzada un protocol adaptat als centres de cada munipi per abordar de forma coor dinada amb els agents i recursos del territori la prevenció, de tecció i intervenció sobre drogues i pantalles en l’àmbit escolar. També ofertarà tallers específics adreçats a l’alumnat (a partir de 6è de Primària) i a les famílies sobre els consums drogues, la reducció de danys, pantalles, la identitat digital o els videojocs.

Servei de cangur públic a la Cerdanya per a infants i joves

L’àrea de Serveis Socials i Atenció a les Persones del Consell Comarcal de la Cerdanya ha posat en marxa el projecte l’Espai, que s’emmarca dins del programa de Temps per Cures desplegat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un servei de cangur a la Cerdanya per a infants i joves d’una edat compresa entre els 4 mesos i els 14 anys, que té com a objectiu afavorir que les famílies puguin alliberar temps i que els seus fills gaudeixin alhora d’un espai lúdic.

El servei es durà a terme a Puigcerdà en horari de dilluns a divendres de 17 a 20 hores i els dissabtes de 9.45 a 13.45 hores. Pròximament la iniciativa s’oferirà de forma itinerant a diferents municipis de la comarca, en aquest cas, dins l’horari de tarda de dilluns a divendres.

Prosperitat

Girona senyalitza 36 equipaments amb lavabos habilitats per a l’ús de la copa menstrual

L’Ajuntament de Girona ha senyalitzat amb uns adhesius aquells equipaments municipals salubres pel maneig de la regla, és a dir, que disposen de lavabos amb pica dins del WC i que, per tant, faciliten l’ús de mètodes de recollida del fluix menstrual com les copes. En total hi ha 36 equipaments i la intenció és anar ampliant la llista. L’acció té per objectiu promoure l’ús d’aquestes alternatives de recollida de sagnat que són més econòmiques i sostenibles.

Reunió de treball del grup motor. Foto: Ràdio Palafolls

Foto: Ràdio Girona

Imatge del programa ‘Temps de cures’. Foto: Ràdio Seu

Localret se suma a la ‘Revolució 4.0’

Amb l’objectiu de difondre al màxim la seva activitat i donar a conèixer encara més els serveis que ofereix al conjunt dels seus associats, el Consorci Localret s’ha integrat a la secció Tots som TIC endegada pel programa de transformació digital de Catalun ya Ràdio, Revolució 4.0, dirigit i presentat per Xantal Llavina.

El nou espai pretén atansar l’activitat del Consorci en la seva tasca d’acompanyament al món local en el seu procés de digitalització, així com mostrar i compartir les diferents ini ciatives endegades en aquest àmbit pels ajuntaments.

La secció Tots som TIC és de caràcter mensual i va iniciar-se el mes de se tembre, amb una primera intervenció del director general del consorci, An dreu Francisco, on va explicar què és Localret i què fa al servei dels ajun taments. Durant la seva participació al programa, el director general del Consorci també va analitzar els be neficis de l’ús de les tecnologies, així com la necessitat de garantir la seva accessibilitat a tot el territori per evi tar l’anomenada “bretxa digital”.

Així mateix, en l’edició del mes d’octubre,l’acompanyaven l’alcaldessa d’Esplugues del Llo bregat, Pilar Díaz, i el director de Tecnologia i innovació del municipi, Lluís Just, que van parlar sobre la

introducció de la robotització de pro cessos per tal de millorar l’eficiència de l’Ajuntament en tràmits d’alta re petició, en aquest cas, vinculats als expedients de pobresa energètica.

El sistema RPA consisteix en una tecnologia de software que permet automatitzar tasques digitals, mi tjançant la programació de proces sos i tasques basades en regles que són executades per un robot o bot. D’aquesta manera, es pot alliberar el personal de l’administració de feines repetitives i de poc valor afegit per tal que pugui focalitzar-se en altres fun cions de més valor afegit.

Dues edicions setmanals

El programa Revolució 4.0 edita dues edicions setmanals, una pri

mera disponible a partir de dissabte al seu web i app, i una segona que també s’emet per FM el diumenge a les 22.00 h. Revolució 4.0 és el pro grama de referència d’emprenedors i transformació digital que dirigeix i presenta la periodista Xantal Llavina a Catalunya Ràdio des del febrer del 2017 i que també ha tingut la seva versió televisiva a TV3.

D’esquerra a dreta, Lluís Just, Xantal Llavina, Pilar Díaz i Andreu Francisco. Foto: LOCALRET

ENTREVISTA

“És enriquidor treballar per una comarca petita on conviuen realitats tan diferents que la fan singular i atractiva“

Mònica Gallardo (JxCat)

Presidenta del Consell Comarcal del Garraf

Habitants: 154.264 habitants

Superfície: 185,10 km2

Comarca: El Garraf

Pàgina web: www.ccgarraf.cat

Mònica Gallardo va agafar el relleu com a presidenta del Consell Comarcal del Garraf l’any passat, seguint el pacte de govern que el seu grup comarcal va fer amb el PSC. “Amb els socis de govern ens ha unit, des del primer moment, la voluntat d’augmentar i millorar els recursos que presentem a la ciutadania”, afirma Gallardo.

L’objectiu del mandat ha estat “ser una administració facilita dora per fer possible les oportunitats de progrés”. Per això, han treballat per teixir una planificació estratègica en l’àmbit econòmic i social que tingués en compte tant les necessitats actuals com les de futur mitjançant eines com el Pacte Comar cal per l’Ocupació i el treball conjunt amb institucions privades i altres administracions en l’àmbit de la dependència i les cures. “Hem treballat amb la complicitat de tots els actors necessaris, el que implica consensuar estratègies amb les patronals, els sindicats i, per descomptat, la resta d’ajuntaments”, explica.

“Els consells comarcals arrosseguem dèficits de finançament que es fan especialment evidents en moments de crisi i, per revertir-los, necessitem la màxima unanimitat en l’àmbit local”, afegeix. En aquest sentit, han treballat amb el govern de la Generalitat i la Diputació de Barcelona per aconseguir més i millors recursos.

El seu primer any al capdavant de la institució ha estat positiu, malgrat les dificultats derivades de la pandèmia i de la crisi energètica. “Hem aconseguit tirar endavant projectes compar tits amb tots els agents de la comarca, des de l’àmbit social i econòmic, i fer-ho amb la complicitat de tots sis ajuntaments”, valora.

Entre els reptes que s’han marcat per al que queda de man dat, destaca la millora urgent de la mobilitat, sobretot entre els mateixos municipis de la comarca i els de la resta de la vegue ria. “No serem atractius ni competitius perquè es desenvolupi activitat econòmica si no tenim resolt aquest escull”, explica. I afegeix que “la mobilitat no només afecta les oportunitats de desenvolupament econòmic i la millora de l’ocupabilitat, sinó que també és fonamental per garantir l’accés a l’oferta forma

tiva als nostres joves, als quals ara els suposa una dificultat formar-se a un lloc que no sigui Barcelona.

El projecte ‘Garraf Comarca Cuidadora’ és un altre repte en el qual estan treballant. Per una banda, pretén garantir el benes tar de totes les persones que viuen a la comarca. Per l’altre, vol ser protagonista dels canvis transformadors que s’han de viu re en l’àmbit social i sanitari. “Estic especialment il·lusionada que la feina que s’està fent de la mà del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf i entitats com l’Institut de la Robòtica per la Dependència i la Fundació Ave Maria facin que la comarca del Garraf assoleixi un paper clau en el canvi de paradigma que viurem en aquest àmbit.

En l’àmbit personal, valora que presidir el Consell Comarcal del Garraf és “un honor i una responsabilitat”. Gallardo des taca que no pot “estar més agraïda per haver tingut aquesta oportunitat” i admet que “la responsabilitat al capdavant del consell comarcal m’ha permès, en primer lloc, aprendre i re fermar la importància de fer polítiques públiques que, gràcies a la cooperació i el treball en xarxa, transcendeixen la singu laritat i els interessos dels partits”. A més, afegeix que “resulta especialment enriquidor treballar per una comarca petita en extensió amb només 6 municipis i 150.000 habitants, on con viuen realitats socials i econòmiques tan diferents que la fan especialment singular i, a la vegada, atractiva.

Gallardo valora que “la nostra comarca és un lloc meravellós per viure. Ho ha de ser per garantir llocs de treball de qualitat, tant en el sector dels serveis (especialment el turisme), com el de la indústria. Ha de ser cada cop més atractiva per aquells qui vulguin iniciar nous reptes”. Finalment, destaca que ‘estic convençuda que, sense renunciar a la singularitat i interessos de cada municipi, serem capaços d’assolir grans reptes trans formadors en tots els àmbits.

El Garraf ha de ser cada cop més atractiu per a aquells qui hi vulguin iniciar nous reptes