Especial 4 octubre 2014

Especial 4 d’octubre de 2014

un dia històric per al municipalisme català

Sortida de l’Ajuntament de Barcelona

MÉS DE 800 ALCALDES I ALCALDESSES MOSTREN EL SEU SUPORT AL 9N El Palau de la Generalitat va ser escenari el 4 d’octubre al matí d’un acte històric per al municipalisme català, en què més de 800 alcaldes i alcaldesses de Catalunya van mostrar el seu suport al president de la Generalitat, Artur Mas, perquè el 9 de novembre es pugui celebrar la consulta per decidir quin futur volen els catalans i catalanes. Els batlles van lliurar al president i al Parlament l’acord de ple municipal on es va aprovar una moció a favor del dret a decidir. Els alcaldes i alcaldesses es van reunir prèviament a l’Ajuntament de Barcelona on van rebre la benvinguda de l’alcalde Barcelona Xavier Trias.

La imatge històrica es va produir quan els més de 800 alcaldes i alcaldesses presents a l’acte van recórrer la Plaça Sant Jaume fins arribar al Palau de la Generalitat.

Allà, el president de la Generalitat, Artur Mas, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, i el president de l’ACM, Miquel Buch i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, es va dirigir als batlles.

“Estem davant una cruïlla històrica, davant d’un repte de país i el món local hi és”, va apuntar el president de l’ACM Miquel Buch qui va recordar al president de la Generalitat que tot i les dificultats “quan et giris, ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol”.

Per la seva banda, el president de l’AMI, Josep Maria

Vila d’Abadal, va apuntar que “els municipis volem dir avui sí a la democràcia, i ho volem dir a Espanya i al món. I després del què hem vist, volem dir que ens en sortirem i ho aconseguirem. President, estem amb tu”.

Va ser l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qui va dir que “el procés polític que estem vivint ha de servir per fer de Catalunya un país més just, més lliure, i on la gent visqui millor”.

Miquel Buch adreçant-se a Artur Mas i al suport a la consulta del 9N: “Quan et giris, ens veuràs a tots nosaltres darrere seu. No estàs sol” Finalment, el president de la Generalitat, Artur Mas, davant el gran suport rebut, va manifestar que “per molt que intentin aturar la veu del poble de Catalunya, no se’n sortiran i nosaltres sí que ens en sortirem. Si tot això va junt no es pot aturar”.

Abans d’iniciar l’acte, les diferents forces polítiques que estan a favor del dret a decidir van fer una roda de premsa per donar suport a aquest gran acte del món local.

Recordem que 920 ajuntaments catalans han aprovat mocions de suport al dret a decidir i a la consulta del 9N.

Els alcaldes i alcaldesses travessant la Plaça Sant Jaume per entrar al Palau de la Generalitat. (Foto: Generalitat de Catalunya)

sensacions dels alcaldes i alcaldesses Manel Solé - alcalde de La Granja d’Escarp

Pep Solé - alcalde d’Òdena

@ManelSoleA: “No em puc treure del cap el padrí de la Plaça Sant Jaume, que agafantme del braç em deia: “No ens falleu!!”

@pepsoleV: “Mai una caminada tan curta havia estat tan emocionant!”

Albert Batalla - alcalde de La Seu d’Urgell

Montserrat Fornells - alcaldessa Ramon Creixell - alcalde de Sant Quintí de Mediona de Vilanova de l’Aguda

@albertbatalla: “- Un honor, #PresidentMas. - Igualment per a mi, alcalde.

- Per la gent i pel país, President!”

@mfornells: “Aquí amb alcaldes de la Noguera! Molta emoció per viure un moment històric! Els alcaldes #volemvotar”

Núria Colomé - alcaldessa de Sentmenat

Xavier Trias - alcalde de Barcelona

@NuriaColome: “Va ser un gran orgull, per la responsabilitat d’aquell moment representant Sentmenat. Va ser especial i emocionant creuar la plaça Sant Jaume”

@xaviertrias: “Estic emocionat i honrat en un moment apassionant. Tinc la gran sort de ser l’alcalde de Barcelona”

Pere Parés - alcalde d’El Masnou

@perepares: “A la sortida amb els ànims de la gent que ens esperava”

@RamonCreixell: “Corprès, al Palau de la Generalitat, amb una munió d’alcaldes i alcaldesses dels #ajuntamentspel9N” Fermí Santamaria - alcalde de Llagostera

@fermisantamaria: “Avui ha estat un dels dies més emocionants de la meva vida com a alcalde i ciutadà de Catalunya” 3

OPINIÓ

la revolució dels ajuntaments L’any 1913 més de mil ajuntaments catalans que representaven

el 90% de la població van donar suport al Plebiscit Municipal que demanava la creació de la Mancomunitat de Catalunya, la nostra primera institució d’autogovern des de la derrota de 1714. El món

local, davant les cruïlles històriques, ha estat i és determinant. Fa

100 anys hi érem i ara, el 2014, hi tornem a ser. Més de 900 ajuntaments, que representen el 88% de la població de Catalunya, les

quatre diputacions, els consells comarcals i les EMD’s han aprovat

per acord del Ple una moció a favor del dret a decidir i de la consulta del 9N. I gairebé la totalitat dels ajuntaments cediran espais per a la celebració del procés participatiu del 9N.

Unes dades que ens demostren, un cop més, que els alcaldes i al-

Hem sabut situar-nos al capdavant de les reivindicacions polítiques,

ciutadania. Ens hem compromès a tirar endavant tots els mecanis-

de Catalunya som servidors que, triats pel poble, tenim l’encàrrec i

quin vol que sigui el seu futur. Com no podia ser d’una altra manera,

motiu de la unitat i de la suma del món local, no competim, sinó que

suport al govern de la Generalitat per impulsar un procés partici-

no podem fallar. Ara és el moment de fer política en majúscules. No-

alcaldes i alcaldesses, que representem el clam del poble, vam do-

guir que el poble català pugui decidir quin vol que sigui el seu futur.

i del compromís dels nostres ajuntaments.

Miquel Buch i Moya

caldesses de Catalunya donem resposta a un clam majoritari de la

i sobretot ciutadanes, de la nostra nació. Els alcaldes i alcaldesses

mes necessaris per fer possible que el poble català pugui decidir

el repte de donar resposta als anhels de la ciutadania. Aquest és el

els electes locals hem fet costat a la voluntat del poble i hem donat

compartim problemes. El repte que se’ns planteja és tan gran que

patiu. El passat 4 d’octubre, al Palau de la Generalitat, més de 900

més amb la unió, l’esforç i la constància podrem lluitar per aconse-

nar suport al president de la Generalitat, com a mostra de la vitalitat President de l’ACM

La mancomunitat de catalunya i el municipalisme La Mancomunitat de Catalunya, creada el 6 d’abril de 1914 de la

Prat de la Riba havia referenciat en els seus darrers escrits. Aquest

va nàixer en un context de dificultats polítiques, econòmiques i so-

talunya, reivindicava l’autonomia catalana, l’adequació de la realitat

mà d’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, cials i va desplegar la seva tasca sense comptar amb les competències i els recursos econòmics que li correspondrien. Malgrat tot,

va ser capaç d’impulsar un ideari, una força i un esperit catalanista

que faria reeixir les aspiracions del poble català i restablir la unitat política de Catalunya.

municipal a la normativa vigent, amb el reforç de la seva autonomia, i la creació de veritables hisendes locals. Amb aquest Plebiscit es

reclamà, en conseqüència, una autonomia municipal que només es veia plausible en el marc d’una Catalunya autònoma (Balcells, A. 2010).

Amb tot, la força de la idealitat catalana que irradiava la Manco-

En un altre ordre de coses, davant el resultat infructuós de les con-

Riba (1914-1917), seguit per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923),

talunya adreçava a l’Estat, a l’empara del que li reconeixia el reial

munitat i la personalitat del seu primer president, Enric Prat de la van fer prosperar, al redós de la creació de les més remarcables

institucions i molt especialment, de l’Escola d’Administració Local

(1912) i de l’edició de la Revista de la Vida Municipal, moviments

favorables a l’autonomia de Catalunya que naixien des de la base,

tínues reclamacions competencials que la Mancomunitat de Cadecret que la va crear, es va aprovar, com a punt primer de les con-

clusions de la quarta Setmana Municipal organitzada per l’Escola de Funcionaris, el principi d’autonomia de Catalunya.

això és, des dels governs locals. Fou en aquest marc que, poste-

Amb tot, la Mancomunitat de Catalunya i els seus dirigents, em-

adreçar una enquesta a tots els municipis catalans que donà lloc a

tat favorable del Plebiscit i per l’èxit de les Setmanes Municipals,

riorment a la celebració de la Setmana Municipal del 1918, es va

un resultat favorable a l’autonomia política catalana, en la línia que 4

document, conegut com Plebiscit de la Voluntat Municipal de Ca-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2014

parats per un ampli consens polític i social, i encoratjats pel resul-

van prosseguir amb la redacció d’unes bases per a l’autonomia

OPINIÓ de Catalunya que culminarien amb un text que Puig i Cadafalch presentaria al Congrés dels Diputats el 29 de novembre de 1918.

Aquestes bases definien la distribució competencial entre el poder

central i autonòmic, seguint el criteri que s’havia adoptat en altres projectes de caire federalista, el que no encaixava del tot amb el

que realment es plantejava aleshores, que era certament un canvi

molt més profund. Les bases foren, en conseqüència, un projecte per a esser negociat, amb alçada de mires.

El decurs dels esdeveniments d’aquella època va contribuir a generar, progressivament, un malestar creixent entre la ciutadania ca-

talana al que se li afegiren contínues campanyes impulsades per l’Estat contra els interessos polítics de Catalunya...

En el pla internacional la situació no es va presentar més favorable. Si bé la finalització de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918,

semblava propicia a la configuració de l’autonomia catalana, en independenditzar-se moltes nacionalitats, no es va considerar la

qüestió catalana a la Conferència de Pau que va tenir lloc en fina-

litzar el conflicte armat. Aquest fet va implicar que les aspiracions de les forces catalanistes d’esquerres en aquest procés es veiessin

il·lusòries, fent-se encara més patent l’afebliment de les possibilitats d’èxit de la campanya autonomista.

En vista dels esdeveniments, Cambó va decidir la retirada dels representants catalans de la comissió extraparlamentària del Congrés que havia d’elaborar un projecte consensuat d’Estatut d’autonomia. En lloc seu, es va optar per elaborar un projecte català

viable i moderat, en paral·lel amb el que es confeccionaria des del govern central. Aquest projecte català seria aprovat el 24 de gener

de 1919 per l’Assemblea de la Mancomunitat i el dia 26 pels delegats dels Municipis (Balcells, A. 2010).

Malgrat tractar-se d’un text menys ambiciós, que no responia en la seva globalitat a les aspiracions més reivindicatives, el més rellevant era que Catalunya comptava amb un projecte d’Estatut d’Autonomia, en el que es delimitaven les facultats i competències dels

poders central i autonòmic, i en el qual s’hi configuraven expressament els principis d’autonomia local i de suficiència financera en àmbit local, matèries considerades exclusives del Govern de Catalunya. A més, es va tractar d’un text consensuat des del món

local que trobava en la Mancomunitat l’entitat que representava els

seus interessos, en estar formada per l’agrupació de les quatre pro-

víncies catalanes (Pérez Nespereira, M. 2012). Això final suposà la

plasmació més evident de la voluntat de Prat quan defensava la necessitat de reconstruir Catalunya des dels ajuntaments, com a

primera i més genuïna representació de les aspiracions de la comunitat.

En portar el projecte d’Estatut aprovat per la Mancomunitat de Catalunya a Madrid per ser sotmès a un procés de negociació i con-

autonomista el 1919. Amb tot, la desorientació creixent dels dirigents en un context de confrontació entre un moviment catalanista,

dominat per un partit conservador, i un moviment obrer, dominat

per l’anarcosindicalisme, provocaren el bloqueig polític de la Man-

comunitat que derivà en una impotència per fer front al cop d’Estat de Primo de Rivera el 1923 (Pérez Nespereira, M. 2012).

Avui, en un moment en què la societat catalana de forma molt majoritària vol decidir el futur polític de Catalunya, esdevé inevitable i il·lustratiu observar els esdeveniments que van tenir lloc en aquells

anys, quan les forces polítiques catalanes, mogudes per un compromís amb la nació catalana, van defensar i reivindicar, des del

món local, l’autonomia de Catalunya davant el govern central. La Mancomunitat fou, en aquest sentit, la impulsora de l’ideal que va

inspirar el sentiment i el neguit que portaria als catalans i a les catalanes a reivindicar una Catalunya autònoma comptant amb un ampli consens polític i social. Convé no obviar, però, que malgrat

l’existència d’un rebuig creixent del govern central i l’estroncament de l’èxit de les aspiracions de signe catalanista amb la dissolució

de la Mancomunitat i l’inici de la dictadura, aquell sentiment seguiria viu; seguiria viu també en l’essència de la posterior Generalitat

Republicana, i molts anys després en la voluntat unitària de Catalu-

nya en la recuperació de la Generalitat democràtica. I és així com avui, en un context de dificultats econòmiques, socials i polítiques,

marcat per un progressiu distanciament amb el govern central, sorgeix novament aquell ideal, aquella força de la idealitat catalana

arrelada a la història, cercant anar més enllà del clam autonomista

del 1919 - fruit d’haver intentant moltes vies polítiques des de llavors

amb l’estat espanyol de resultat desigual- per reivindicar amb fermesa l’exercici del dret a decidir lliurement el futur polític del poble de Catalunya.

Amb totes les salvetats històriques, en l’acte municipalista al Palau

de la Generalitat d’aquest 4 d’octubre ningú obviava aquests antecedents. Alhora que gairebé cents anys després s’estava actualitzant i reafirmant novament el suport majoritari del municipalisme al batec de la nació catalana.

Xavier Forcadell i Esteller

sens, es va estar únicament a aquell text que havia estat elaborat

Coordinador General de la Diputació de Barcelona, secretari Municipal i professor associat de dret administratiu a la URV.

ons del front nacionalista i, posteriorment, al fracàs de la campanya

Coordinador dels actes de commemoració del centenari de la Mancomunitat

pel govern central, donant lloc a un estroncament de les aspiraci-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

5

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS NOVEMBRE 2014

“President, tot i les dificultats, quan es giri ens veurà a tots nosaltres darrere seu.

No està sol” ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. OCTUBRE 2014

7

Els alcaldes i alcaldesses travessant la Plaça Sant Jaume per entrar al Palau de la Generalitat.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, adreçant-se als alcaldes i alcaldesses.

Roda de premsa a l’Ajuntament de Barcelona.

Cantant l’himne d’Els Segadors.

Miquel Buch destacant el suport del món local al 9N.

El pati dels carruatges ple de gom a gom. (Foto: Generalitat de Catalunya)

Algunes de les mocions presentades.

Alcaldes i alcaldesses a la foto final de família.