Memòria legislatura ACM 2011-2015 by ACM 947

MEMÒRIA LEGISLATURA

2011-2015

MEMÒRIA LEGISLATURA

2011-2015

Índex Salutació del President - ACM, la força del món local �� 7 Salutació del Secretari General - ACM, al servei del món local �� 9 1. Presentació ��11 2. D’on venim i on som ��13 3. Òrgans de govern ��14 3.1. Comitè Executiu �� 14 3.2. Assemblea �� 15 3.3. Consell Nacional �� 15 3.4. Fòrum Comarcal - Els consells comarcals, l’administració necessària per als ajuntaments �� 15 3.5. Fòrum de Joves - Al costat dels joves electes �� 17

4. La defensa del món local, una prioritat ��18 4.1 Lluita contra la recentralització de l’Estat �� 19 4.2 L’ACM ha estat clau en la defensa del Dret a Decidir del poble català �� 20 4.3 La transparència no és una moda més, ha de ser una forma d’entendre la manera de fer política �� 23 4.4 Protagonistes per definir la futura Llei de Governs Locals de Catalunya �� 23 4.5 Establiment d’un marc legal de condicions laborals �� 24 4.6 Observatori de política municipal �� 24 4.7 La resposta del món local davant la crisi econòmica �� 25 4.8 Estudi dels canvis legislatius més importants �� 25 4.9 Gestió del fenomen migratori �� 25 4.10 Convenció Municipalista �� 25 4.11 Ens mullem per defensar els clubs esportius �� 26 4.12 Agilitzem la implantació de la finestreta única a l’Administració �� 26 4.13 Tasca internacional �� 26

5. Activitat institucional ��28

5.1. Contacte directe amb el Govern Català �� 28 5.2. Representació Institucional �� 28 5.3. Actes ACM �� 29 5.4. Actes externs amb participació de l’ACM �� 29 5.5. Signatura de convenis �� 30

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

6. Conèixer el territori, clau per donar suport al món local ��36 7. Constant assessorant jurídic als ens locals ��38 7.1 Principals funcions �� 39 7.2 Resum d’octubre del 2011 a setembre del 2015 �� 39

8. Formació ��40 8.1. Accions formatives �� 41 8.2. Formació adaptada a l’actualitat local �� 42 8.3. Postgraus més destacats �� 45 8.4. Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes �� 48 8.5. Pre- electorals �� 51 8.6. Post electorals �� 51 8.7. Accions formatives d’actualització jurídica �� 52 8.8. Càtedra Enric Prat de la Riba �� 54 8.9 Jornades Europees de Patrimoni �� 55

9. Apostem per ser la central de compres del món local ��56 9.1 La història de la creació de la central de Compres del Món Local �� 56 9.2 Es crea l’oficina de gestió de contractes �� 57 9.3 La consolidació d’un model �� 57 9.4 Jornades sobre la central de compres del món local de Catalunya �� 57 9.5 La reiterada aproximació a les necessitats locals �� 58 9.6 La consecució d’un gran catàleg �� 58 9.7 Un pas endavant en el seguiment i la millora dels contractes. �� 59 9.8 Comunicació i difusió de les accions. �� 59

10. Comissions ��60 10.1 Constitució de les comissions per al mandat 2011-2015 �� 60 10.2 Activitat de les comissions durant el mandat �� 61 10.3 Línies de Treball �� 64 10.4 Comissions Institucionals �� 65 10.5. Realització d’informes sobre temes d’interès �� 65 10.6 Participació en tràmits legislatius �� 66

11. Comunicació ��67 11.1. Comunicació externa �� 67 11.2. Comunicació interna �� 68

12. Mocions Presentades ��71 13. Consell de Governs Locals de Catalunya ��72 13.1 Funcions �� 72 13.2 Organització �� 72 13.3 Comunicació del CGLC �� 73

ACM, la força del món local L’1 d’octubre de l’any 2011 vaig tenir el privilegi de ser escollit el desè president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, l’entitat municipalista de referència al nostre país. Han passat quatre anys i no puc començar d’una altra manera que donant-vos les gràcies per la confiança i el suport rebuts. És molt motivador treballar en aquest projecte. De la mà d’alcaldes, de regidors i de treballadors del món local he pogut conèixer la realitat i les necessitat dels pobles del meu país i de la seva gent. Amb tots ells hem treballat en equip per fer que el món local català pugui continuar essent el principal punt de referència per als ciutadans. En aquest anys hem fet front a tot tipus de reptes. Partint d’una situació econòmica molt complicada, hem batallat per demostrar la utilitat i la bona feina feta des del món local. Hem demostrat l’important paper dels ajuntaments a l’hora de prestar serveis públics d’una manera propera i alhora eficient. Hem hagut de fer front també a un atac frontal a la nostra tasca i a la nostra capacitat d’atendre a les persones en forma de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, impulsada pel govern de l’estat espanyol. Una llei que pretén amputar la nostra raó de ser.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

No tinc cap dubte que aquests atacs ens han fet més forts. Hem estat testimonis de moments històrics. Per primer cop, centenars d’ajuntaments del nostre país hem anat de la mà, hem treballat per un objectiu en comú, i això ens ha permès demostrar la nostra força. La força del món local és imparable. Una unió i una força que hem utilitzat també per fer costat a la voluntat del poble català de ser i decidir el seu futur. I ho hem fet, com m’agrada dir, al darrera del President. Durant aquest anys hem pogut preparar la maquinària necessària per a què l’important gest de mostrar la nostra opinió mitjançat una papereta i una urna hagi pogut ser una realitat. Però ara ens queda la feina més important per fer. Tenim al davant un mandat democràtic per definir el futur Estat Català. I en aquesta definició hi jugarem, no en tingueu cap dubte, un paper clau des del municipalisme. Construirem un estat nou des de la proximitat a les persones i és aquí on el nostre paper serà decisiu.

Miquel Buch i Moya President de l’ACM Octubre de 2015

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

ACM, al servei del món local Els homes i les dones del nostre país tenen en els ajuntaments la primera porta d’accés als serveis públics. Tenen, per tant, al seu servei milers d’electes i treballadors públics que serveixen per garantir el seu benestar i millorar la seva qualitat de vida. Des de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques treballem de la mà del món local, dels seus electes i professionals, per a què aquests serveis siguin una realitat.

Servir al món local és l’objectiu de l’equip de l’ACM, i la millor manera de fer-ho és obrint les nostres portes i donant tota la informació necessària sobre el que oferim i el que volem oferir en el futur, per això, esperem que aquesta Memòria de Gestió ajudi a conèixer-nos, a donar tots els detalls sobre com treballem i què podem oferir al món local català. Ser-vos útils és el millor estímul que tenim per seguir treballant il·lusionats en el projecte de l’ACM.

Amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats, i donar eines per facilitar i millorar la important tasca de les persones al servei del món local, oferim un ampli catàleg de serveis per a què aquesta ajuda i aquesta col·laboració sigui real i efectiva. Tot gràcies a un gran equip humà de persones que treballen per assegurar els millors serveis als ens locals catalans.

En forma de dades, estem parlant d’unes 100 accions formatives anuals al territori, per formar a més de 8.000 electes i tècnics locals a través de màsters, postgraus i jornades tècniques. De l’assessorament en més de 1000 qüestions jurídiques. De la participació en més de 1300 reunions sectorials. I, de més de 800 ens locals adquirint productes i serveis a través de la Central de Compres del Món local.

Serveis de formació, assessorament jurídic, Assessorament en l’àmbit de la comunicació, la representació sectorial del món local, entre altres, estan a la disposició de tots els ens locals del nostre país. I més enllà, també, una central de compres del món local amb la que oferim serveis, com la llum i el gas, o productes com maquinària tècnica o vehicles, en les millors condicions i al millor preu.

Ens agrada retre comptes i posar a l’abast la nostra gestió i la nostra tasca diària. Volem que tots i cadascun dels ens locals del nostre país tingueu l’ACM a la vostra disposició: per disposar dels millors serveis i per treballar conjuntament amb l’objectiu de millorar dia a dia.

Marc Pifarré i Estrada Secretari General de l’ACM

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

1. Presentació Els darrers anys el món local ha estat clau per assolir els reptes que el país s’ha proposat. Des de l’ACM hem estat al costat de la voluntat dels alcaldes i alcaldesses de Catalunya. Conscients de les necessitats i preocupacions de la ciutadania, els electes locals han sabut captar el missatge i treballar per fer realitat els somnis dels catalans i de les catalanes. En els darrers anys, una pretesa crisi econòmica s’ha utilitzat per fer creure que el món local era el culpable de tots els mals econòmics del país per així intentar recentralitzar el màxim de competències per part del govern de l’estat. La constància, la perseverança i l’esforç del dia a dia han aconseguit donar la volta a la situació i visualitzar que el món local és l’única administració que ha fet bé els deures. El alcaldes i alcaldesses, coneixedors de les necessitats reals de la ciutadania, han sabut adaptar-se a la realitat i donar resposta a les seves demandes. Com a entitat municipalista referent a Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis ha sabut interpretar quines són les principals necessitats i demandes del món local. Participar en tots els consells d’alcaldes de tot Catalunya ha permès conèixer la gran diversitat

d’alcaldes i alcaldesses que tenen el mateix comú denominador: el servei a les persones. Gràcies a tots ells hem pogut dissenyar una entitat al servei dels ens locals catalans. Sense les seves aportacions res hagués estat possible. Durant els propers anys, el món local ha de seguir sent el motor del poble català. Amb la gran tasca que fan els alcaldes i alcaldesses al servei de la ciutadania, molts del reptes que ens hem assolit i que ens queden per afrontar seran possibles.

El alcaldes i alcaldesses, coneixedors de les necessitats reals de la ciutadania, han sabut adaptar-se a la realitat i donar resposta a les seves demandes La unió i la complicitat que ens caracteritza ens farà arribar allà on vulguem arribar

Des de l’ACM seguirem treballant intensament per estar al costat dels ens locals. Tots els departaments de l’entitat estan a la vostra disposició per donar-vos un cop de mà quan sigui necessari.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

2. D’on venim i on som Evolució nombre ens locals associats 1999-2015 1000 900 800

682

700 600

733

784

806

810

828

2003

2004

2005

902

913

2006

2007

942

938

948

2008

2009

2010

970

987

992

998 1.003

2011

2012

2013

2014

608

500 400 300 200 100 1999

2000

2001

2002

100%

41 Consells Comarcals

92%

8.400 Regidors

96%

918 Ajuntaments

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

2015

19 de cada 20 municipis formen part de l’ACM 8.400 regidors d’ajuntaments catalans formen part de l’ACM Totes les comarques i capitals de comarca són socis de l’ACM, així com les 4 diputacions

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

3.2 Assemblea És el màxim òrgan de l’ACM i està format per tots els representants dels ens locals associats. Cada ens local disposa d’un vot exercit per l’alcalde o alcaldessa o càrrec electe delegat. Al llarg del mandat s’han celebrat 4 assemblees, la de constitució al Caixa Fòrum de Barcelona, a la Pedrera, a Vila-seca i a Lleida. L’assemblea de l’ACM ha servit per marcar els eixos bàsics de l’entitat en determinats temes que afecten el món local. Així, l’assemblea celebrada al Caixa Fòrum va servir per escollir Miquel Buch com a nou president de l’entitat. D’aquesta manera es van marcar els punts estratègics de funcionament de tota la legislatura. Uns eixos que tenien com a denominador comú donar el millor servei als ens locals catalans per tal que aquests reverteixin a la ciutadania.

3. Òrgans de govern 3.1 Comitè Executiu: Està integrat per un màxim de 45 membres i és l’òrgan on es prenen les decisions que afecten al dia a dia de l’entitat. President: • Miquel Buch (Premià de Mar) Secretari General: • Marc Pifarré Vicepresidents institucionals: • Xavier Trias (Barcelona) • Salvador Esteve (Diputació de Barcelona) • Joan Giraut (Diputació de Girona) • Joan Reñé (Diputació de Lleida) • Josep Poblet (Diputació de Tarragona) • Carlos Barrera (Síndic d’Aran) Vicepresident: • Carles Puigdemont (Girona) • Fermí Santamaria (Llagostera) • Joan Maria Parralejo (Ripollet) • Jordi Serra (Roda de Ter) • Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès) • Rosa Maria Perelló (Tàrrega) • Albert Batet (Valls) • Josep Maria Vila d’Abadal (Vic) - AMI • Neus Lloveras (Vilanova i la Geltrú) Fòrum Comarcal: Xavier Xargay (Palol de Revardit)

Fòrum de Joves Electes: David Font (Gironella) Vocals: • Manel Joaquim Ferré (Amposta) • Xavier Esteve (Bassella) • Juli Gendrau (Berga) • Jordi Solé (Caldes de Montbui) • Montserrat Candini (Calella) • Mercè Dalmau (Cambrils) • Calamanda Vila (Cardedeu) • Jesús Arévalo (Cervelló 2013 - 2015) • Montserrat Carreras (Cunit) • Santi Vila (Figueres 2011-2012) • Marta Felip (Figueres 2012 - 2015) • Marc Castells (Igualada) • Ramon Maria Guiu (Ivars d’Urgell) • Meritxell Budó (La Garriga) - Fons Català de Cooperació • Alberto López (La Llagosta) • Valentí Junyent (Manresa) - Localret • Josep Rabascall (Maspujols) • Francesc X. Paz (Molins de Rei) • Enric Admetller (Montmaneu) • Josep Maria Corominas (Olot) • Juli Muro (Puiggros) • David Saldoni (Sallent) • Albert Batalla (La Seu d’Urgell) • Ferran Bel (Tortosa) • Àlex Moga (Vielha-Mijaran) • David Mascort (Vilablareix) Convidats: • Meritxell Budó - (La Garriga) - Fons Català de Cooperació • Valentí Junyent (Manresa) Localret

L’edifici emblemàtic de la Pedrera va ser l’escenari d’una nova assemblea en què el món local va decidir involucrar-se en el procés cap a l’Estat propi. Una suport que es va fer extensiu al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. No va ser fins a l’assemblea celebrada a Vila-seca que el món local va reivindicar la seva força per definir el paper del món local en un futur Estat. L’objectiu de l’entitat municipalista és marcar una nova manera de fer política municipal, ja que la ciutadania reclama canvis estructurals i no estètics a l’hora de governar. Va servir també per denunciar els greus efectes de la LRSAL. A Lleida, l’assemblea va servir per donar ple suport als municipis de Lleida afectats per furts. un aproblemàtica existent al territori. En totes les assemblees organitzades per l’ACM, el món local ha tingut una forta implicació per donar suport al full de ruta de l’entitat.

3.3 Consell Nacional El Consell Nacional, format per 100 alcaldes i alcaldesses de Catalunya, s’ha reunit en diferents ocasions per retre comptes de la feina feta i també per establir les línies d’acció de l’entitat en temes d’actualitat local. En aquest sentit, el Consell Nacional celebrat a Manresa va servir per mostrar el rebuig a les mesures de la Llei de Bases de Règim Local ja que es consideraven indiscriminades. Així mateix, es va demanar la creació d’una llei omnibus per al món local. Va ser a Lleida, en el marc de Municipalia que el Consell Nacional de l’ACM es va reunir per demanar l’aturada definitiva i desmantellament del projecte Càstor i també es van aprovar mocions a favor de permetre polítiques de desenvolupament local i ocupació a l’administració local. Finalment a Llagostera, el Consell Nacional va demanar al Govern de l’Estat que aclarís els sous reals dels Secretaris d’Estat.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

3.4 Fòrum Comarcal Els consells comarcals, l’administració necessària per als ajuntaments Catalunya està composada per 948 municipis, tots ells amb les seves característiques i necessitats. Els consells comarcals del nostre país han estat al llarg d’aquesta legislatura claus per garantir que tots aquests municipis tinguin els serveis que es mereixen, independentment de les seves dimensions o la seva ubicació geogràfica. Són la primera administració supramunicipal que dóna un suport molt important als ajuntaments. Al llarg d’aquest mandat, s’ha aconseguit que tots els consells comarcals formin part del Fòrum Comarcal. Així mateix, s’ha posat sobre la taula la necessitat de fer un estudi rigorós que defineixi quines han de ser les competències que han de dur a terme. El president del Fòrum Comarcal, l’alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay, ha defensat aferrissadament delimitar el marc competencial dels 41 Consells comarcals més el Conselh Generau d’Aran. Aquest ens supramunicipal esdevé una administració prestadora de serveis clau per a molts municipis que per si sols no podrien fer-hi front. Des de l’ACM es reivindica que els consells comarcals són la millor eina que tenim a Catalunya per pal·liar el desequilibri territorial. Els darrers 25 anys de gestió de les comarques, els consells comarcals han consolidat sentiments de pertinència i cohesió i han generat nombrosos exemples d’economia d’escala aplicats a favor del petit i mitjà municipi. El Fòrum Comarcal segueix “defensant el manteniment del concepte territorial vegueria/diputació, municipi i comarca com a entitats locals pròpies de l’organització territorial a Catalunya”. Cal recuperar el reconeixement de la comarca com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i els consells comarcals han de tenir l’autoritat suficient i les competències necessàries “per coordinar les diverses polítiques públiques i comunes en la seva demarcació, respectant sempre el principi de subsidiarietat”.

Els efectes de la LRSAL L’aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) impulsada pel govern central també va generar inquietud al responsables dels consells comarcals ja que ha generat dubtes jurídics cap a la gestió d’aquesta administració. Un motiu més per donar ple suport al recurs d’inconstitucionalitat presentat pels ajuntaments catalans per fer front a la (LRSAL).

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Clarificar les competències i el finançament Des de l’Associació Catalana de Municipis hem defensat que el món local necessita el suport dels consells comarcals i de les diputacions per oferir els millors serveis que la ciutadania es mereix. Per aquest motiu, s’ha demanat que la Llei de Governs Locals catalana, que s’ha d’aprovar, defineixi clarament quines han de ser les competències i el finançament. L’atribució directa de competències ha de comportar necessàriament el finançament genèric i suficient per garantir no només la prestació efectiva i de qualitat dels serveis locals, sinó també el funcionament general de l’Administració.

Criteris per als ajuts de menjador Els Consells Comarcals estan en tot moment amatens de les diferents problemàtiques que sorgeixen a la ciutadania a les quals els ajuntaments no hi poden fer front. En aquest cas, els consells comarcals han consensuat i homogeneïtzat els diferents criteris per donar els ajuts de menjadors als diferents nens i nenes de Catalunya que pateixen alguna problemàtica derivada de la manca de recursos econòmics. Així, una comissió reduïda ha estat l’encarregada de valorar i ponderar els diferents criteris.

25 anys de feina ben feta L’any 1987 es constituïa la comarca com a entitat local en la divisió territorial pròpia del nostre país. Des d’aquell moment, els consells comarcals han treballat de la mà dels ajuntaments per oferir, des de la proximitat, els millors serveis per a les persones. Una gran tasca que s’ha materialitzat en el llibre “25 anys dels consells comarcals i del Conselh generau d’Aran”. Un recull d’entrevistes als 41 presidents dels consells comarcals de Catalunya on s’ha analitzat l’estat dels consells comarcals i el seu punt de vista sobre la representativitat política, el manteniment o supressió d’alguns consells comarcals i el finançament, serveis i competències. El llibre, escrit per la periodista Anna Figuera, vol ser un reconeixement a la tasca que han desenvolupat els consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran al territori català, aportant serveis als ajuntaments i qualitat de vida a la ciutadania, visqui on visqui. Un llibre en què els presidents aborden directament els temes que més els afecten. Recull propostes per millorar l’actual llei de Governs Locals i es demana unànimement una Llei d’Hisendes Locals per fer front a les seves competències. L’acte, celebrat al Palau Centelles de Barcelona, va ser presidit per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, qui va destacar que aquest llibre era necessari per fer pedagogia de la gran feina que fan els consells comarcals. Desenvolupen estructures per donar resposta a les necessitats de les persones i són

El 77% dels municipis necessiten un ens comarcal per seguir oferint els seus serveis. 16

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

bàsics per potenciar polítiques supramunicipals als ajuntaments per oferir més i millors serveis. El president de l’ACM, Miquel Buch, va manifestar que malauradament, molta gent que no ha trepitjat el territori posa en qüestió la feina feta pels consells comarcals. El 77% dels municipis necessiten un ens comarcal per seguir oferint els seus serveis. El país té realitats diferents, però nosaltres volem la igualtat de serveis i oportunitats per a tothom tal i com proclamava Enric Prat de la Riba. Finalment, Jordi Xargay, president del Fòrum Comarcal de l’ACM i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, assegurava que si volem que els ajuntaments més petits puguin exercir les seves competències, els consells comarcals “són bàsics”. Per això, cal que els consells comarcals estiguin ben finançats: “Ens cal una llei d’hisendes locals. És la gran assignatura pendent dels darrers temps”. L’acte de presentació també va servir per presentar la pàgina web www.consellscomarcals.cat, que recull les diferents entrevistes a tots els presidents de consells comarcals en format vídeo i text.

Activitat: Assemblea del Fòrum Comarcal Reunió del Consell Directiu 30/03/2012 Jornada sobre “Possibilitats dels Consells Comarcals” Solsonès 28/06/2012 Jornada “Consells, una solució de futur” 26/07/2012 Reunió del Consell Directiu 03/08/2012 Jornada sobre “Possibilitats dels Consells Comarcals” Terra Alta 05/03/2013 Consell Directiu 03/04/2013 Consell Directiu 06/05/2013 Consell Directiu 04/06/2013 Jornada de Treball sobre Avantprojecte de Llei de Governs Locals 24/10/2013 Reunió CC de la Vegueria de Lleida 07/11/2013 Plenari (Reunió de debat sobre menjadors escolars) 09/11/2013 Reunió CC de la Vegueria de l’Alt Pirineu-Aran 23/11/2013 Reunió dels CC de la Vegueria de Tarragona 23/11/2013 Reunió dels CC de la Vegueria Terres de l’Ebre 30/11/2013 Reunió del CC de la Vegueria Barcelona 16/12/2013 Reunió del CC de la Vegueria Girona 20/01/2014 Reunió dels CC de la Vegueria de Barcelona 08/02/2014 Reunió dels CC de la Vegueria de Catalunya Central 13/03/2014 Jornada sobre la LRSAL (Sant Feliu de Llobregat) 18/03/2014 Reunió del Consell Directiu 29/09/2014 Reunió del Fòrum Comarcal 12/02/2015 Reunió del Consell Directiu 03/03/2015 Presentació del Llibre commemoratiu dels 25 anys de Consells Comarcals i Conselh Generau d’Aran. 01/02/2012 16/03/2012

3.5 Fòrum de Joves Electes

D’aquesta manera, s’ha potenciat la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes, la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals i el Consorci Català pel Desenvolupament Local. Així mateix, s’han reestructurat la Fundació Privada de Riscos Laborals i s’està dissolent la Fundació Privada d’Habitatge

Al costat dels joves electes Des de l’ACM s’ha prioritzat en tot moment ser al costat dels joves electes que s’han iniciat en el món de la governança local. A través del Fòrum de Joves Electes, es representa i es promouen els interessos dels joves regidors, regidors de joventut, consellers i conselleres comarcals de les diferents instàncies polítiques administratives. Al llarg d’aquesta legislatura, l’alcalde de Gironella, David Font, ha estat al capdavant del Fòrum i ha treballat intensament per donar resposta a les necessitats i problemàtiques dels joves entre les quals en destaca fer front a la disminució de la taxa d’atur juvenil amb recursos formatius i seminaris per a joves electes. En aquest sentit, des de l’àrea de Formació de l’ACM s’han organitzat diferents màsters, postgraus i cursos per donar resposta a aquestes necessitats. S’ha treballat també amb l’elaboració i definició del Pla Nacional de Joventut de Catalunya i la nova governança. El Fòrum ha elaborat estudis per analitzar les noves vies de relació amb els ciutadans. Un dels temes claus ha estat el treball per crear mesures que permetin als joves electes millorar la transparència i el rendiment de comptes. Aspectes que la ciutadania reclama que siguin abordats pels polítics. Des del Fòrum de Joves Electes s’ha apostat fermament per la formació. Per aquest motiu, s’ha impulsat el postgrau de lideratge i també el màster del govern local. Dues accions formatives que permeten que els joves electes puguin formar-se per dur a terme correctament la seva tasca al capdavant d’una entitat local.

Activitat: Assemblea del Fòrum de Joves Electes Reunió de la Junta Directiva 23/05/2012 Reunió de la Junta Directiva 06/06/2012 Reunió de la Junta Directiva 05/03/2013 Reunió de la Junta Directiva 18/02/2014 Reunió de la Junta Directiva 10/07/2014 Reunió de la Junta Directiva 18/07/2014 Reunió del Fòrum de Joves Electes. Convenció Municipalista 10/02/2012 27/03/2012

3.6 Fundacions i organismes En aquesta legislatura, l’ACM ha reorganitzat les diferents fundacions, consorcis i organismes amb l’objectiu de fer més efectiva la prestació de serveis.

Càtedra Enric Prat de la Riba Té l’objectiu de desenvolupar la docència i la recerca en tots aquells àmbits relacionats amb les administracions i el sector públic. Entre altres cursos presenta els seminaris d’actualització formativa, les Matinals Enric Prat de la Riba, i també edita publicacions sobre temes jurídics d’actualitat.

Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes L’Associació Catalana de Municipis, amb un sentit diferencial, sempre ha apostat per la formació exclusiva del món local i dels electes a través de jornades, cursos, tallers, postgraus i un màster. Així és com al novembre de l’any 2000 va néixer l’Aula d’Alts Estudis d’Electes (AAEE) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix el primer Màster a l’Estat Espanyol adreçat únicament a càrrecs electes (Màster en Govern Local).

Consorci Català pel Desenvolupament Local El CCDL té per finalitat la dinamització social i econòmica dels territoris a Catalunya. Promou projectes competitius, treballant conjuntament amb el teixit productiu del territori. És una entitat local integrada per les diputacions de Girona i Lleida que aporten una visió àmplia del territori, els Consells Comarcals de l’Alt Camp, l’Anoia, el Pallars Jussà, el Pla de l’Estany i la Segarra que aporten la perspectiva local, i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, que en forma part per la seva visió estratègica del conjunt del territori. El Consorci es funda el 2008. Per assolir els objectius indicats, disposa d’equips tècnics capacitats per a actuar en la captació, gestió i avaluació o control de projectes que puguin beneficiar al món local. En definitiva, per a permetre accedir a projectes competitius, amb components innovadors, aportant-ne una estructura àgil i interdisciplinar que pugui actuar a Catalunya, contribuint a la millora del nostre país i els seus ens locals.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

4.1 Lluita contra la recentralització de l’Estat Al llarg del mandat, una de les obsessions més destacades del govern central governat pel Partit Popular ha estat l’intent constant de recentralitzar els poders locals. Per aquest motiu, en diverses ocasions han posat en marxa iniciatives per fer creure que els ajuntaments eren els culpables dels problemes estructurals de finançament dels consistoris.

Rebuig a LRSAL La problemàtica que han patit gran part dels ajuntaments de Catalunya és l’aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) impulsada pel govern del PP i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2014.

4. La defensa del món local, una prioritat Els darrers anys, l’Associació Catalana de Municipis ha centrat la seva tasca en la defensa del municipalisme català davant altres administracions supramunicipals. Massa ocasions s’ha posat en dubte la feina que fan els alcaldes i alcaldesses per gestionar correctament els serveis públics que ofereixen als ciutadans. L’Estat ha volgut fer creure que els ajuntaments han estat els culpables de la crisi econòmica que pateix el país, però l’esforç, la constància i la dedicació de tots els electes locals, ha posat de manifest que els ajuntaments són l’única administració que ha fet bé la feina. Actualment és de les menys endeutades.

L’esforç, la constància i la dedicació de tots els electes locals ha posat de manifest que els ajuntaments són l’única administració que ha fet bé la feina

La recentralització exercida per part de l’Estat ha provocat que els ajuntaments hagin perdut capacitat de gestió en serveis bàsics i que afecten directament als veïns i veïnes del seu municipi. Davant d’aquest atac cap a l’autonomia local i als serveis que reben els ciutadans, des de l’ACM s’ha treballat intensament i sense descans per defensar la feina que fan els ajuntaments i per assegurar la seva autonomia local. Des del primer moment hem estat amatents per donar resposta i interpretar totes les normatives que afectaven als ajuntaments. Al llarg del mandat hem atès 2.133 consultes, hem realitzat 95 informes i 245 iniciatives legislatives. Tot amb l’objectiu de defensar els interessos

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

del món local i d’assessorar correctament sobre l’afectació de diverses normatives imposades des dels despatxos de Madrid, molts cops, sense tenir en compte la diversitat territorial del nostre país. Sens dubte, un dels moments més crítics i complicats del mandat ha estat la posada en marxa de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Una reforma que des del principi hem denunciat que és ineficaç, discriminatòria i inaplicable. Allunya de tots els municipis competències tan importants com l’educació, la sanitat i l’atenció social, i en el cas dels municipis de menys de 20.000 habitants, és a dir 882 a tot Catalunya, també afecta als serveis més bàsics.

Un dels moments més crítics i complicats del mandat ha estat la posada en marxa de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local Des de l’Associació Catalana de Municipis, hem treballat per fer front a totes les problemàtiques. Hem impulsat un recurs d’inconstitucionalitat contra la LRSAL, hem defensat l’autonomia local en aspectes importants com la imposició de l’increment impositiu de l’IBI, l’intent de supressió de municipis petits i, sobretot, hem defensat la bona gestió econòmica de la majoria d’ajuntaments de Catalunya.

Des del primer moment, des de l’ACM ja es va posar de manifest que aquesta era una llei ineficaç, discriminatòria e inaplicable. Es considerava que els ajuntaments catalans no havien de pagar les disbauxes econòmiques que havien fet ciutats com Madrid. Unes mesures que equivocaven la diagnosi del problema i proposaven falses solucions, ja que es preocupaven per l’administració que genera poc més del 3% del deute mentre que l’adminiatrció central té un deute del 98% i les Comunitats Autònomes el 23% del PIB. Recórrer el territori ens ha permès conèixer el rebuig frontal dels alcaldes i alcaldesses davant l’avantprojecte i després de la llei. Un avantprojecte de llei poc clar que va tenir més d’una desena de versions que en cap moment van tenir el consens del món local ni de la Generalitat de Catalunya.

Iniciem els tràmits per portar l’ARSAL al Tribunal Constitucional Un cop el Consell de Ministres va aprovar el nou text de l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL), l’ACM va anunciar la intenció de portar el text al Tribunal Constitucional. Es considerava que buidava de competències el món local posant en perill l’actual sistema de prestació de serveis, creant ciutadans de primera i ciutadans de segona. Dels punts més polèmics en destacava la valoració del cost estàndard dels serveis. Una proposta perversa ja que el cost dels serveis no es pot basar només en criteris econòmics, sinó que ha de vetllar per oferir serveis públics de qualitat. La realitat de Catalunya és molt diversa i, per tant, es considerava que seria molt complicat trobar fórmules per mesurar quins serveis es donen adequadament i quins no.

El nostre objectiu ha estat i és que no hi hagi ciutadans de primera i de segona

Campanya #elmonlocaldiuprou Davant l’atac a l’autonomia local imposada pel govern central, les entitats municipalistes conjuntament amb els sindicats van posar en marxa la campanya #elmonlocaldiuprou per fer saber als ciutadans els efectes de l’aplicació de la LRSAL. Es va elaborar un díptic i un web on s’explicava la pèrdua de gestió per part dels ajuntaments de menys de 5.000 habitants, un total de 715 a tot Catalunya i la pèrdua de qualitat i proximitat.

Es proposava un model homogeni que no té en compte les necessitats diferents del territori i que escenificava la improvisació del govern de Madrid per mostrar mesures irreals davant una Europa que reclamava mesures urgents. L’ACM denunciava la deslleialtat institucional i criticava que la reforma s’aprovés sense cap consens (ni de la Generalitat, ni dels governs locals) i que s’imposés un model homogeni que no té en compte les necessitats dels territoris. Des del principi hem defensat que el model de gestió dels governs locals ha de regir-se per una llei catalana que tingui per objectiu que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya segueixin veient els ajuntaments com l’administració més propera, més àgil, la que resol més problemes i la que ofereix un servei de qualitat. El nostre objectiu ha estat i és que no hi hagi ciutadans de primera i de segona. Tots els catalans i les catalanes han de tenir les mateixes possibilitats a l’hora d’accedir a un servei.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

La campanya va posar sobre la taula els efectes de la llei sobre les escoles bressol i les escoles de música, els efectes cap als treballadors municipals, els serveis socials, el medi ambient, la promoció econòmica, la sanitat i l’atenció a la dona. Es volia transmetre al ciutadà el greuge que podia suposar que l’ajuntament quedés afectat a l’hora de donar un servei determinat al ciutadà. La campanya “Serveis Municipals en perill per reformes del gobierno central” es va fer arribar als ajuntaments de Catalunya per tal que ho pengessin als equipaments municipals afectats per la reforma. En molts ajuntaments i consells comarcals encara es pot veure el cartell que denuncia els greuges i que és plenament vigent. Demanem que el TC suspengui la LRSAL Un cop analitzats i detectats els problemes que ocasionava la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local als ajuntaments de Catalunya, calia buscar la fórmula per impedir que el govern central impulsés la llei. Va ser els informes previs que van concloure que la LRSAL atacava l’autonomia en diversos aspectes. Per aquest motiu, via el Consell de Governs de Locals de Catalunya es van iniciar els tràmits per presentar un conflicte en defensa de l’autonomia local. Per fer-ho, calia que un mínim de 1.159 municipis i que representessin un mínim de 7,8 milions d’habitants presentessin un certificat d’acord. Va ser l’Ajuntament de Barcelona qui va liderar el procés amb l’adhesió de 2.302 municipis de tot l’estat, que representaven una població de 16,5 milions d’habitants. A Catalunya en van ser 850 ajuntaments que van presentar els acords. na acció que es va dur a terme en només dos mesos i que volia denunciar que els ajuntaments deien no a aquesta llei en defensa dels ciutadans i dels serveis que es presten als nostres veïns i veïnes des dels ajuntaments.

L’Ajuntament de Barcelona va liderar el procés amb l’adhesió de 2.302 municipis de tot l’estat, que representaven una població de 16,5 milions d’habitants

A dia d’avui, mentre el Tribunal Constitucional s’ha posicionat en contra de moltes lleis impulsades des de Catalunya, de moment no s’ha manifestat sobre el recurs d’insconstitucionalitat que van presentar 16,5 milions d’habitants de l’Estat Espanyol.

En contra de l’increment de l’IBI En una acció conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) vam defensar que l’establiment del nou increment en l’impost de l’IBI per part del Govern de l’Estat podria suposar una vulneració de l’autonomia local dels municipis. Una decisió unilateral del Govern

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

de l’Estat i que, en cap cas, era una mesura econòmica amb voluntat de substituir les mesures estructurals que el món local porta reclamant des de fa dècades. Aquesta mesura podia suposar una reducció de l’autonomia dels municipis, que perdien la seva capacitat de modular un impost que, fins al moment, els ajuntaments decidien a partir d’uns mínims i uns màxims que establia l’Estat. Un fet que va provocar que, un cop més, les dues entitats municipalistes de Catalunya s’unissin per reclamar un model de finançament propi i definitiu per als ajuntaments que no estigués subjecte a mesures conjunturals.

Reducció del nombre de regidors Un dels aspectes que va provocar més incertesa dins el món local català va ser l’anunci fet pel Govern de l’Estat en què es volia reduir en un 30% els regidors que ara hi ha als municipis. Un anunci que no soluciona el problema del finançament local ni garanteix que se solucioni el problema del dèficit públic de les administracions. El món local esdevenia un cop més l’administració més perjudicada per les reformes. Ens situava en una posició d’indefensió i sense capacitat de decisió tot i ser l’administració que més serveis directes dóna als ciutadans. Una mesura que finalment no s’ha dut a terme.

Disposició del romanent de tresoreria Les limitacions econòmiques han estat constants en la imposició legislativa del govern central. Des de l’ACM han estat constants les reunions amb dirigents polítics de l’Estat per solucionar el problemes dels ens locals. Una d’aquestes reunions es va dur a terme amb el representant del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, Enrique Osorio, a qui el President de l’ACM, Miquel Buch i el Secretari General, Marc Pifarré van demanar que els ajuntaments que havien dut a terme una bona gestió econòmica poguéssin disposar del romanent de tresoreria per a altres finalitats diferents a pagar el deute.

4.2 L’ACM ha estat clau en la defensa del Dret a Decidir del poble català El món local ha defensat sempre la necessitat que Catalunya disposi d’estructures d’estat que tinguin en compte la capacitat de decisió respecte els temes que afecten als ajuntaments de Catalunya, l’administració més propera a la ciutadania. El Comitè Executiu celebrat el mes d’octubre del 2012 va aprovar una moció en què s’instava a què els ajuntaments catalans poguessin determinar lliurament i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta.

El compromís de l’ACM sempre ha estat ferm i lleial perquè els ciutadans de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir quin ha de ser el futur polític de Catalunya. En aquest sentit, la XV Assemblea de l’ACM va aprovar de nou un moció en què es donava suport a la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel Parlament el 23 de gener del 2013. Mostràvem un cop més el compromís del món local. El president Miquel Buch assegurava que els alcaldes i les alcaldesses de Catalunya són els que coneixen millor la gent i per tant, no li poden negar el seu dret a decidir.

El món local, peça clau per apropar el procés a la ciutadania Des de l’ACM hem considerat en tot moment que els ajuntaments poden aportar experiència i coneixement en el camí cap el dret a decidir. Així, vam instar al món local a adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per promoure el dret a decidir entre la societat civil. El món local té les eines per apropar el procés a la ciutadania. Calia explicar bé que el poble català ha de tenir dret a poder decidir el seu futur. En aquest sentit, es va destacar la importància que el món local promogués que els agents econòmics i socials i les entitats culturals i cíviques dels municipis s’adherissin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i participessin de forma activa en aquest procés democràtic de l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. De la mateixa manera, l’Associació Catalana de Municipis es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir mitjançant la plataforma www.dretadecidir.cat i ha enviat la moció als 918 ajuntaments associats.

Les denúncies de l’Estat no ens aturen Des de l’ACM sempre hem considerat que els municipis han de tenir la seva autonomia i per aquest motiu, sempre s’han respectat les decisions preses pels alcaldes i les alcaldesses. No és el cas de la Delegada del Gobierno a Catalunya, qui va interposar diferents recursos contra els ajuntaments que no tenien penjada la bandera espanyola als equipaments municipals. Des de l’ACM vam donar suport als ajuntaments davant aquesta denuncia, de la mateixa manera que vam defensar als ajuntaments que van aprovar mocions en referència al territori lliure i sobirà i la sobirania fiscal. Un actitud prepotent d’una administració pública que prioritza destinar els diners en temes banals a ajudar als veïns i les veïnes que tenen problemes reals.

El 12 de juliol: 1.000 càrrecs electes es reuneixen a favor del Dret a Decidir Conscients que calia mobilitzar el món local, l’ACM va organitzar el 12 de juliol del 2014 a Girona un dels actes locals més importants per reclamar el Dret a Decidir. Més de 1.000 càrrecs electes es van reunir al Pavelló Fontajau de Girona per reclamar que el poble català tenia dret a decidir de manera democràtica i lliure quin ha de ser el seu futur. La massiva presència d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores posava de manifest que el món local no falla al poble de Catalunya. El President de l’ACM, Miquel Buch, recordava que el món local planta cara als problemes i reptes des del carrer i els pobles. “No gestionem des dels despatxos. Des de la proximitat de les places i els pobles, nosaltres hem de dir ben clar que el dret a decidir també depèn dels ajuntaments”. L’acte va comptar amb la presència del Conseller de la Presidència, Francesc Homs, el President de l’AMI, Josep M Vila d’Abadal, l’Alcalde de Girona, Carles Puigdemont i representants dels diferents partits polítics que estaven a favor del dret a decidir del poble català. Hi van assistir també diferents autoritats polítiques com el President de la Diputació de Girona, Joan Giraut, l’exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, diputats i diputades del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, i senadors i senadores.

Des de la proximitat de les places i els pobles, nosaltres hem de dir ben clar que el dret a decidir també depèn dels ajuntaments

Ple suport a la consulta del 9N Després de la Diada Nacional de Catalunya on van sortir més de 2 milions de persones per reclamar l’autodeterminació dels pobles, reivindicar el dret a decidir i poder exercir-lo per tal de recuperar les llibertats perdudes, calia que tots els ajuntaments facilitessin les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent de la Generalitat de Catalunya. La moció aprovada pel Comitè Executiu i enviada a tots els ajuntaments de Catalunya mostrava el suport a la llei de consultes, a la convocatòria de la consulta i al compromís de l’ajuntament corresponent a facilitar tots els recursos i eines necessàries per fer-la possible. El moment àlgic va arribar amb la celebració de plens extraordinaris per donar suport a la convocatòria de la consulta per decidir el futur polític de Catalunya el 9 de novembre del 2014. Una iniciativa encapçalada per l’AMI i l’ACM que va comptar amb 911 ajuntaments que van mostrar el seu compromís amb la consulta del 9N.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

La xifra d’habitants que representen els 911 municipis que han donat llum verda a la moció puja a 6.624.000, el què suposa el 88% de la població catalana.

posar en marxa un dispositiu per tal de sol·licitar als diferents ajuntaments de Catalunya la cessió d’espais per al procés participatiu previst per al 9N. Gràcies a aquesta acció, més de 942 ajuntaments de Catalunya, la pràctica totalitat, van cedir espais per a la celebració del procés participatiu en cas que la Generalitat no en disposés. La resposta un cop més va ser massiva i a l’alçada dels moments històrics que viu el país.

La moció ha estat presentada a 931 municipis catalans i ha estat aprovada per 911

La difusió del 9N a càrrec de les entitats municipalistes A banda de cedir els espais, calia fer el màxim de difusió possible de la campanya als 942 ajuntaments que s’havien compromès a cedir espais. Un encàrrec que van rebre els presidents de l’ACM i de l’AMI de mans del Secretari de Comunicació del govern Josep Martí Blanc i el coordinador operatiu del 9N, Joan Cañada.

A3_Vota_Ngroga.pdf

1 28/10/2014 17:49:31

Ajuntaments Catalunya: 948

911 (96,2%) Aproven la moció Suport Consulta 9N

10 (1,1%) Rebutgen la moció

16 (1,7%) No l’han portat al ple municipal

ens locals ja tenen aprovades mocions en aquest sentit i el degoteig d’aprovacions és constant.

Les pressions no impedeixen la celebració del procés participatiu del 9 de novembre

La campanya també permet disposar d’informació del volum real que suposen aquests impostos i afavorir que empresaris, autònoms i ciutadans se sumin de forma particular a la iniciativa. Per difondre la campanya s’ha editat un fulletó informatiu que es farà arribar a tots els ens locals catalans i un vídeo que es difondrà a través de les xarxes socials i d’una web específica (www. construimestat.cat).

Tot i les cartes que la Delegada del Govern espanyol va fer arribar a tots els ajuntaments sobre la convocatòria del procés, des de l’ACM es va fer arribar un informe a tots els ajuntaments de Catalunya en què s’analitzava el contingut de la carta i es recomanava quins eren els passos que calia seguir per fer-hi front.

9N. Demanem unitat als partits polítics pel repte que els ha llançat la ciutadania Un cop celebrat el procés participatiu del 9N, el President de l’ACM i Alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va manifestar que la unitat política era l’únic destí possible després dels més de 2 milions de catalans que van anar a votar en el procés participatiu.

Campanya Construïm estat. Paguem a Catalunya Un dels aspectes més importants de poder decidir el futur polític de Catalunya és saber com es gestionaran els nostres diners. L’ACM i l’AMI van posar en marxa una campanya perquè els ens locals catalans exerceixin la sobirania fiscal. L’objectiu és que els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres ens locals catalans gestionin els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya. Sota el lema, ‘Construïm estat. Paguem a Catalunya’, la iniciativa vol potenciar la sobirania fiscal que actualment ja exerceixen 64 ajuntaments i administracions locals.

10 (1,1%) NS/NC

4 d’octubre. La trobada més gran de batlles de la democràcia El Palau de la Generalitat va ser l’escenari d’un acte històric per al municipalisme català, en què més de 800 alcaldes i alcaldesses de Catalunya van mostrat el seu suport al President de la Generalitat, Artur Mas, perquè el 9 de novembre es pogués celebrar la consulta per decidir quin futur volen els catalans i les catalanes. Els batlles van lliurar al president i al Parlament l’acord de ple municipal en què es va aprovar una moció a favor del dret a decidir.

que els ciutadans de Catalunya puguin decidir democràticament el seu futur polític.

CMY

Procés per gestionar els impostos a través de l’Agència Tributària Catalana www.construimestat.cat

La imatge històrica es va produir quan els més de 800 alcaldes i alcaldesses presents a l’acte van recórrer la Plaça de Sant Jaume fins arribar al Palau de la Generalitat. Allà, el President de la Generalitat, Artur Mas, l’Alcalde de Barcelona Xavier Trias, el President de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, i el president de l’ACM, Miquel Buch i la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert van dirigir-se als batlles. Va ser el dia en què el President de l’ACM, en nom de tots els alcaldes i alcaldesses va transmetre al president: “Estem davant una cruïlla històrica, davant d’un repte de país i el món local hi és. Tot i les dificultats quan et giris, ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol”.

Miquel Buch: “President, tot i les dificultats, quan et giris ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol”

Gràcies a l’AMI i l’ACM, 942 municipis cedeixen espais per votar el 9N Davant la impossibilitat de disposar d’espais suficients per la celebració de la consulta per part de la Generalitat, el món local, encapçalat per l’ACM i l’AMI van

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

pis Associació de Munici a per la Independènci

El món local present a l’acte de denúncia internacional al Parlament de Catalunya Càrrecs electes de les diverses institucions de Catalunya, de les Corts espanyoles i del Parlament Europeu, van celebrar un acte de denúncia de l’actitud de l’Estat Espanyol davant la voluntat del poble català de decidir el seu futur polític a través d’un referèndum o d’una consulta que sigui homologable internacionalment. Davant la reiterada negativa de l’Estat a totes les propostes sobre el futur polític de Catalunya que li han fet el Parlament i el Govern de Catalunya, des de la legalitat i la legitimitat democràtica, els electes catalans van realizar un acte públic de denúncia en què es va sol·licitar a totes les institucions europees i internacionals que portessin a terme totes les actuacions necessàries per garantir

OFICINA VIRTUAL AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA

100% electrònic www.e-tributs.net

La sobirania fiscal consisteix a ingressar els impostos que paguen els ens locals a l’Agència Tributària de Catalunya. Es tracta dels diners corresponents a l’IRPF dels treballadors municipals i l’IVA, i en concret, es refereix als models d’impostos 111, 115 i 303. La gestió d’aquests impostos a través de l’Agència Tributària Catalana es pot fer 100% de manera electrònica, a través de la seva oficina virtual, abans del dia 15 de cada mes. L’objectiu és ampliar la xarxa d’administracions locals catalanes que ja han mostrat la seva intenció de pagar a la futura Hisenda Catalana. Actualment, 173

4.3 La transparència no és una moda més, ha de ser una forma d’entendre la manera de fer política Al llarg d’aquest mandat, l’ACM ha treballat per assegurar que els ajuntaments catalans puguin desenvolupar la seva tasca amb el màxim de transparència possible. La transparència, l’accés a la informació i el bon govern són claus per assegurar que la ciutadania torni a tenir confiança en els polítics i en la seva gestió. Des de l’ACM conjuntament amb la Federació de Municipis de Catalunya hem iniciat diferents accions per tal de fomentar aquesta pràctica. Un dels actes que va tenir més ressò va ser la jornada organitzada per les entitats municipalistes que portava per títol ‘Ètica i transparència en la gestió pública local’ on es van proporcionar mesures i consells a electes i tècnics per tal de desenvolupar bé la feina feta, sabent en tot moment quins són els límits de la llei. L’edició d’una guia per a l’aplicació de la Llei de Transparència als ens locals ha estat també una de les accions que han dut a terme les dues entitats municipalistes per facilitar la implantació de la Llei de Transparència del món local. Una llei a la que l’ACM ha donat suport després d’haver fet les diferents aportacions. Un cop aprovada, el món local conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i les diputacions van signar un conveni de col·laboració per facilitar la implantació de la Llei de Transparència. Un conveni que fa possible que tots els 947 municipis tinguin les eines de transparència i portals a l’abast dels ciutadans.

4.4 Protagonistes per definir la futura llei de governs locals catalana Al llarg de tot el mandat, l’Associació de Municipis i Comarques ha treballat per elaborar un posicionament clar sobre la futura Llei de Governs Locals de Catalunya. Una llei que ha d’ajudar a regular millor el funcionament i gestió del món local català. Des de l’ACM s’han fet diverses aportacions a la Llei amb l’objectiu de millorar-la i aportar un punt de vista municipal, tot i que no ha estat aprovada en aquesta legislatura.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Tot i això, sempre hem manifestat que la Llei de Governs Locals de Catalunya ha d’anar acompanyada d’una Llei d’Hisendes Locals Catalana. Hem de saber qui fa què, però també qui ho paga. El món local ha demanat reiterades vegades saber quins són els serveis que li pertoca prestar als ciutadans i com s’han de finançar. Un 26% de la despesa dels ajuntaments catalans correspon a competències impròpies. És a dir, 1 de cada 4 euros gastats pels municipis són per prestar serveis sense el finançament necessari ni estar-ne obligats per llei.

Hem de saber qui fa què, però també qui ho paga

L’objectiu final ha de ser oferir els millors serveis als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Per aquest motiu, des de l’ACM sempre s’ha reivindicat que la Llei de Governs Locals Catalana no serveixi per frenar els efectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Cal una eina potent feta amb consens i bona per al bé dels ciutadans.

Autonomia local versus fusió de municipis Un dels aspectes polèmics de la Llei de Governs Locals era la possibilitat que els municipis petits es puguin fusionar. Des de l’ACM, el seu president, Miquel Buch, ja va defensar que els municipis es puguin agrupar voluntàriament, sempre hi quan es respecti l’autonomia local.

Feta des del diàleg Un dels aspectes diferencials de la Llei de Governs Locals Catalana i la Llei de Racionalització de l’Administració Local impulsada pel govern del PP és que la llei catalana està feta amb voluntat de diàleg i respecte de la singularitat de cada poble. Des de l’ACM volem que la LLGLC sigui potent i bona per al bé dels ciutadans. El món local català necessita una llei feta des de Catalunya, fugint de les cotilles imposades per la LRSAL. La LLGLC va ser dissenyada inicialment amb l’objectiu que la LRSAL respectés les competències catalanes, però aquest respecte s’ha trencat. Pel que fa als estàndards de qualitat que determina la LLGLC, des de l’ACM es demana que no oblidin que cal tenir molt clar la diversitat i la naturalesa de cada municipi. El cost econòmic no es pot vincular amb la població, sinó que s’ha de vincular amb altres realitats existents del nostre país.

4.5 Establiment d’un marc legal de condicions laborals Al llarg d’aquest mandat també s’ha treballat per aconseguir que Catalunya es doti per primera vegada d’un acord comú per als empleats públics

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

dels ens locals de menys de 20.000 habitants. Les dues entitats municipalistes de referència a Catalunya, FMC i ACM, conjuntament amb els sindicats CCOO i UGT de Catalunya, van signar a Solsona un acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants. Un instrument de condicions ja negociat, que regula les condicions i la relació dels empleats públics amb els ens locals dins el marc legal. Estalvia la necessitat de dur a terme processos de negociació d’àmbit local i permet que cap empleat públic local es quedi sense poder tenir un marc de referència. A Catalunya hi ha 884 municipis de menys de 20.000 habitants. Sovint els municipis petits i mitjans no disposen de recursos i mitjans ni de capacitat suficient per dur a terme negociacions. A més, aquestes demandes sovint són difícils d’abordar a causa de les condicions i la proximitat dels equips de govern respecte als seus empleats públics. Amb aquest nou acord s’ofereix un instrument per a tots aquells municipis que no disposen d’un conveni o acord propi per ordenar les condicions de treball per al seu personal. El nou acord s’aplica a funcionaris de carrera, personal laboral i en tot allò compatible amb la naturalesa de la seva relació: contractats laborals en pràctiques i per a la formació, i contractats a l’empara de convenis subscrits amb altres entitats. És previst que la durada de l’acord sigui de tres anys, des de l’1 de gener del 2015 fins al 31 de desembre del 2017, prorrogable per a períodes successius d’un any. Aquest acord és vinculant per als municipis de menys de 20.000 habitants que s’hi adhereixin expressament així com per als seus organismes autònoms i seu sector públic instrumental local. Qualsevol consell comarcal o ens local podrà adherir-se al conjunt de l’acord, sempre que així ho acordi el govern i els representants legals dels treballadors públics.

4.6 Observatori de política municipal 8 de cada 10 ciutadans vol que l’administració local es reguli des de Catalunya Saber quines són les problemàtiques i inquietuds dels ciutadans de Catalunya és bàsic per poder fomentar un tipus de política determinada que ajudi els ens locals a prestar els millors serveis. Per això, des de l’ACM hem impulsat l’Observatori de Política Municipal que ha analitzat en dues ocasions la percepció de la ciutadania vers els ajuntaments. L’Observatori, realitzat a tot el territori català, reflec-

tia la millora del clima d’opinió dels catalans envers les seves poblacions durant els darrers quatre anys. Un 43,6% de la gent considera que el seu municipi ha millorat molt o ha millorat. Una dada que augmenta respecte al 36,5% que es va registrar al primer Observatori que es va fer l’any 2013. Davant la gran crisi que estem patint, els ciutadans consideren que la institució que ha ajudat més les persones i famílies amb dificultats han estat els ajuntaments. Més d’un 50% així ho percep. Una dada molt superior als qui consideren que ha estat el govern català (15%) o el govern espanyol (9,2%). A nivell legislatiu, un 54,8% dels veïns i veïnes consideren que les lleis haurien de permetre que els ajuntaments s’organitzessin com creguin millor. Finalment, l’Observatori explicava i reflectia que el 52,3% de la ciutadania té molta o bastant confiança amb el seu alcalde, valorant sobretot aspectes com que governa bé i és accessible. En aquest cas, aquests han estat dos factors que han incrementat un 3% i 7% respectivament respecte el 2013.

4.7 La resposta del món local davant la crisi econòmica Els ens locals han respost amb tots els mitjans possibles a les demandes de la ciutadania per la crisi econòmica, però no n’hi ha prou amb les solucions d’urgència, també s’han de pensar solucions estratègiques de futur. El treball de la Comissió de Promoció Econòmica i Ocupació, en estreta col·laboració amb el Gabinet d’Estudis de l’ACM, ha abordat de forma prioritària el tema de la promoció econòmica des de l’àmbit local, tema que, a més, es veia afectat de forma incerta per l’aplicació de la LRSAL. D’aquesta manera s’han treballat temes, alguns d’urgència, alguns a mitjà i llarg termini: • Anàlisi i debat sobre les competències dels ens locals en Promoció Econòmica • Anàlisi i debat sobre el finançament local de la Promoció Econòmica • Anàlisi dels efectes de la ‘Llei Òmnibus’ sobre aquest àmbit • Anàlisi dels efectes de la LRSAL sobre la promoció econòmica local • Impacte de la nova Llei catalana de Comerç • Debats sobre el model de Promoció econòmica local: Trobada d’experts a Banyoles i Jornada a Igualada. • Seguiment del SOC i de la redacció de la Llei del SOC.

4.8 Estudi dels canvis legislatius més importants HI ha temes que han vingut donats per canvis legislatius de relleu. Les afectacions són diverses i podríem citar des del risc dels clubs esportius amb l’amenaça de donar d’alta a la Seguretat Social tothom que rep alguna percepció econòmica per insignificant que sigui, fins les associacions de cultura popular que han vist incrementades les seves obligacions burocràtiques i fiscals. En tots els casos l’ACM ha estat al costat dels ens locals i de les entitats locals.

La LOMCE i la Comissió d’Ensenyament La Comissió d’Ensenyament també ha tingut una feinada amb la tramitació i aplicació de la LOMCE (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa), anomenada també Llei Wert. El Govern de la Generalitat ha tingut un bon aliat en l’ACM a l’hora d’oposar-se a l’aprovació i a l’aplicació d’aquesta polèmica llei. La Comissió d’Ensenyament, doncs, ha vist multiplicar els temes amb la Llei Wert, la LRSAL, els problemes de finançament i d’altres de positius, com la nova llei de Formació Professional a Catalunya, la implantació de la FP dual o la gestió d’una assegurança per als voluntaris escolars.

4.9 Gestió del fenomen migratori Aquest tema ha estat i és un tema de fort impacte local en quèl’administació local està en primera línia d’atenció, tant a la ciutadania nouvinguda com a la ciutadania receptora, això ha fet que l’ACM hagi tingut una especial cura en l’encarament d’aquest tema. Alguns dels treballs realitzats són: • Seguiment en la gestió del desplegament de la Llei d’Acollida • Anàlisi i debat sobre polítiques de cohesió local • Seguiment de les exigències dels informes locals per a la Llei d’Estrangeria • Participació en el conveni anomenat “Antirumors” amb les principals administracions i entitats representatives del món local, amb l’organització d’activitats conjuntes. • Signatura del conveni Antirumors

4.10 Convenció Municipalista L’ACM té molt clar el paper que els ajuntaments han de tenir en quan a l’edificació del futur del país. L’expertesa i el contacte directe amb la ciutadania ens permet detectar les problemàtiques més directes dels ciutadans. És per aquest motiu, que des del departament de Comissions s’està treballant per definir com ha de ser el futur dels ens locals dins un nou estat. Aquest procés s’ha iniciat amb una sèrie de trobades amb els alcaldes i les alcaldesses de Catalunya per tal de començar a copsar i a debatre quins han de

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

ser els aspectes més rellevants que afecten el món local i que han de ser definits clarament per ser claus en el desenvolupament del procés.

4.11 Agilitzem la implantació de la finestreta única a l’Administració Govern, diputacions i món local han signat un conveni per implantar i consolidar el model de Finestreta Única Empresarial a tot el territori. Un conveni que tindrà un impacte directe a la ciutadania ja que agilitzarà els tràmits que han de fer els ciutadans amb l’administració i que en molts casos són molt feixucs. Amb aquest conveni ens adaptem a l’agilitat que la ciutadania ens demana a l’hora de fer tràmits amb l’administració. És un pas més perquè les administracions no siguem una pedra a la sola de les sabates.

4.12 Ens mullem per defensar els clubs esportius L’ACM considera que els clubs esportius dels diferents municipis de Catalunya ajuden a fer una tasca social molt important entre els joves. Per aquest motiu, davant la intenció del Govern de l’Estat de voler implantar una llicència única, el menysteniment a la formació federativa o l’eliminació de l’exempció de l’impost de societats. Des de l’ACM es va fer arribar a tots els ajuntaments una moció en què s’instava al món local a denunciar els greuges que pateix l’esport català a conseqüència de les darreres accions legislatives.

4.13 Tasca internacional Durant la present legislatura l’activitat internacional de l’ACM s’ha centrat en Europa. La Presidenta del Fons Català per a la Cooperació i el Desenvolupament, Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga, s’ha incorporat al Comitè Executiu de l’ACM. L’ACM és membre del Consell Executiu del DIPLOCAT (antic Patronat Català Pro Europa) que és un consorci públic-privat dissenyat per fomentar el diàleg i construir relacions de confiança entre els ciutadans de Catalunya i de la resta del món i que té com a objectiu impulsar iniciatives que permetin el coneixement directe de Catalunya en l’àmbit internacional.

s’ha col·laborat en seminaris com ‘Els governs locals a Europa’ de les Jornades KM 0. Històricament, l’ACM ha treballat amb diferents consolats amb seu a Barcelona acollint diferents delegacions d’electes locals de pas per la ciutat. Això va permetre enfortir els lligams amb els consolats de França i Dinamarca i establir coneixença d’altres representacions consulars com les de Croàcia i Turquia. Pel que fa a Europa hi ha hagut altres diferents iniciatives, una delegació d’alcaldes encapçalada pel President de l’ACM va visitar en dues ocasions Suïssa per conèixer l’experiència de l’organització de referèndums en l’estat de la democràcia directa, on va poder participar en seminaris de formació sobre les iniciatives locals, els processos deliberatius i l’organització de referèndums, i on es va assistir com observadors, de diferents experiències de participació ciutadana en els cantons de Zürich i la capital Berna i on diferents experts van explicar iniciatives històriques com el referèndum dels Alps o el de creació del cantó del Jura. Una altra delegació d’alcaldes encapçalada pel Vicepresident Sr. Parralejo va visitar Torí a Itàlia i es va entrevistar amb homòlegs italians de l’AMCI representant tots els municipis catalans agermanats amb ajuntaments italians. També hem col·laborat amb l’Eurodistricte i amb la Comunitat de Treball dels Pirineus així com participat en diferents reunions i seminaris amb la delegació de la UE a Barcelona i amb instituts d’administració pública com l’EIPA a Barcelona o l’INAP a Madrid. Varem participar també amb el primer congrés municipalista dels Pirineus Orientals. Pel que fa a Àfrica, una petita delegació va realitzar una visita a la ciutat de Tànger al Marroc, on es van poder conèixer diferents experiències de desenvolupament local i activitat econòmica al voltant del nou port, que vol ser la porta entre Àfrica i Europa i es van intercanviar opinions sobre els projectes de reformes territorials al Marroc.

També és membre del Consell Català del Moviment Europeu i en aquest sentit participa activament en la difusió de les activitats europees organitzades al llarg de la Setmana Europea, del dia d’Europa i de les conferències organitzades des d’aquesta entitat o des del CIDOB.

Pel que fa a Amèrica del Sud, s’han mantingut contactes amb la República de Bolívia, amb els representants municipals del Govern Autònom Municipal de l’Alto (La Paz), del Govern Autònom Municipal de Nueva Esperanza (Pando) i la Fundació Solidaridad (FUNSOL). També amb una delegació d’alcaldes del Perú que aquests dies són presents a Municipàlia.

En aquesta legislatura s’ha intensificat el treball amb l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. En el primer cas s’ha donat suport a iniciatives com la de donar suport a la candidatura de l’Ajuntament de Barcelona, al Congrés de Ciutats Educadores, en el segon

Pel que fa a Àsia s’ha exercit d’amfitrió d’una delegació d’electes de Kocaeli (Turquia) en col·laboració amb el seu consolat i s’han establert contactes periòdics amb ULAI que és l’entitat municipalista que agrupa diferents municipis d’Israel.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Pel que fa a projectes europeus i més enllà de col·laborar en l’assistència tècnica en la redacció de memòries i treballs tècnics des del si del Consorci Català pel Desenvolupament Local que ha derivat en la central de compres agregades del món local, s’ha col·laborat en experiències d’intercanvi amb diferents ajuntaments catalans com Sallent en seminaris de formació europeus, per exemple, amb Maritza a Bulgària prop de Plovdiv i amb diferents departaments de la Generalitat com el projecte Mitke de l’Incasol. S’ha col·laborat amb diferents xarxes de municipis internacionals com la d´‘Alcaldes per la Pau’ on són presents diferents municipis catalans com Granollers o Vila-seca i d’altres com els ajuntaments japonesos d’Hiroshima i Nagasaki. Igualment s’ha col·laborat en diferents iniciatives acadèmiques amb l’Institut d’Etudes Territorials i el Centre National de la Funció Pública Territorial assistint com a representants catalans a diferents seminaris de formació i taules rodones amb altres representants europeus a Pantin (Paris), Aix-en-Provence (Provença) o a les VIII Trobades Internacionals del Parlament de Strasbourg (Alsàcia). Altrament es va rebre una delegació francesa de directors generals d’ens territorials que van participar en un seminari de formació a l’INAP i desprès els vàrem acollir també a Barcelona conjuntament amb el Departament de Governació i la Diputació de Barcelona. Pel que fa a participació en treballs de recerca s’ha col·laborat amb diferents Universitats GRITIM-UPF Workshop de la Universitat Pompeu Fabra “Políticas locales en torno a la inmigración: De los discursos a las prácticas” en el marc del projecte europeu “Accept Pluralisme”. Pel que fa a col·laboració amb diferents entitats s’ha treballat amb associacions que treballen per a la defensa i promoció del català fora del Principat com l’Associació d’Amics de la Bressola. Recentment formem part del Comitè Operatiu d’Acolliment dels Refugiats creats conjuntament amb el Govern de la Generalitat per participar en l’acolliment dels refugiats siris que estan arribant a Europa.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

• Protocol de bones pràctiques en la reforma i condicionament dels habitatges. • Reunió amb la Fundació Barraquer, conjuntament amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector, la Creu Roja, el Departament de Salut, el Departament de Benestar Social i Família i l’Ajuntament de Barcelona, per garantir l’atenció ocular necessària a persones en situació de vulnerabilitat. • Programa contracte amb el Departament de Benestar Social i Família, conjuntament amb la FMC. • Reunió amb Loteria de Catalunya per la difusió de la grossa de Cap d’Any. • Reunió amb el Departament de Justícia per l’adhesió dels ajuntaments al conveni de mesures penals alternatives. • Reunió amb el Conseller d’Empresa i Ocupació per tractar la nova llei del SOC.

5.3 Actes de l’ACM

5. Activitat institucional La defensa del món local ha estat una obsessió al llarg de tot el mandat. Aquesta defensa s’ha treballat des de diferents àmbits, sobretot des d’una vessant institucional amb trobades amb les diferents autoritats polítiques del país. Una delegació de l’ACM, encapçalada pel president de l’ACM i un alcalde president de les comissions de l’ACM, han visitat als diferents consellers de la Generalitat. Trobades que han servit per posar sobre la taula tots els problemes que té el món local amb diferents aspectes. Des del president de la Generalitat fins a tots els consellers del Govern català han estat visitats per tal de transmetre la realitat del món local.

5.1 Contacte directe amb el Govern català • Reunió del CE amb el President Artur Mas • Reunions consellers: • Departament de Governació i vicepresidència, Consellera Joana Ortega • Departament d’Agricultura, Conseller Josep Maria Pelegrí • Departament de Territori, Conseller Lluis Recoder. • Departament Benestar i Família, Conseller Josep Lluís Cleries • Departament d’Ensenyament, Consellera Irene Rigau • Departament d’Empresa, Conseller Francesc Xavier Mena • Departament d’Interior, Conseller Felip Puig • Departament d’Interior, Conseller Ramon Espadaler • Departament d’Ensenyament, Consellera Sra. Irene Rigau • Departament de Justícia, Conseller Germà Gordó • Departament de Presidència, Conseller Francesc Homs • Departament de Territori i Sostenibilitat, Conseller Santi Vila • Departament d’Empresa i Ocupació, Conseller Felip Puig • Departament de Benestar i Família, Vicepresidenta Neus Munté • Departament d’Interior, Conseller Jordi Jané • Departament d’Agricultura, Conseller Jordi Ciureneta • Departament de Governació, Consellera Meritxell Borràs

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

5.2 Representació institucional Entre d’altres: • Reunió a Madrid amb Manuel Arenilla, President de l’INAP. Allí se’ns va confirmar la retallada de la subvenció en més d’un 50%, cosa que suposa més de mig milió d’euros. • Reunió amb Enrique Osorio, Secretario General de Coordinación Autonómica y Local. • Protocol contra el tràfic d’éssers humans. • Mayors for Peace. • Reunió amb el Director General d’Administració Local per parlar del Fons de Cooperació Local per la inquietud que els canvis van provocar en el món local • Reunió amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat per tractar el tema de les depuradores. • Reunió amb la Consellera de Benestar Social i Família pel tema del Pacte contra la Pobresa. • Reunió amb el Conseller de Salut per tractar el tema del clubs cannàbics. • Reunió amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat per la Llei de Barris. • Reunió amb la Consellera d’Ensenyament per parlar de les afectacions de la LRSAL als centres escolars municipals. • Reunió amb el Conseller d’Interior per conèixer el projecte de llei d’espectacles. • Reunió Conveni Rumors, conjuntament amb la FMC, DIBA, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. • Reunió amb l’Ens de l’Associacionisme Cultural, per a la interpretació de la normativa que afecta els esdeveniments culturals populars. • Reunió amb la FMC i l’Institut Català de les Dones per la difusió de la línia 900 900 120 per a les dones en situacions de violència masclista.

• Cloenda jornada de treball del Fòrum Comarcal • Jornada accessibilitat. • Inauguració Jornada sobre qüestions econòmico-financeres d’actualitat per als ens locals 2a jornada sobre el tema a la seu del Banc de Sabadell. • Cloenda jornada Gènere: eines i propostes cap a l’eficàcia. • Inauguració de la primera edició del Postgrau de Serveis Socials amb la consellera Munté. • Jornada Salut i Territori, organitzada per la Comissió de Salut a Sant Feliu de Guíxols. • Inauguració de la jornada sobre qüestions econòmico-financeres d’actualitat per als ens locals organitzat per l’ACM. • Inauguració 4a edició del Postgrau en gestió de personal al servei de les entitats locals, organitzat per l’ACM. • Cloenda de la Jornada Gènere: Eines i propostes cap a l’eficàcia, organitzada per l’ACM i acompanyat de Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones. • Inauguració de la jornada organitzada per l’ACM, El futur de les polítiques locals en promoció econòmica a Igualada. • Inauguració de la quarta edició de les matinals Prat de la Riba organitzades per l’ACM. • Inauguració del cicle de tres jornades sota el títol “Els nous reptes de la contractació pública”, organitzat per l’ACM. • Cloenda de la Jornada de mitjans de comunicació locals, organitzat per l’ACM. • Inauguració i cloenda de la primera Escola d’Estiu de l’ACM a Manresa. • Inauguració de la Jornada sobre la Llei de Simplificació i Racionalització en els governs locals, organitzada per l’ACM. • Inauguració de la segona edició del Postgrau en gestió pública dels serveis socials. • Inauguració del Postgrau en litigació pública en l’àmbit competencial local, acompanyat pel Conseller de Justícia.

5.4 Actes externs amb participació de l’ACM • Lliçó de clausura al IV Fòrum d’actualització en dret local de la Universitat Rovira i Virgili • Inauguració de la jornada organitzada per DIBA: LA REFORMA LOCAL: Reptes i oportunitats davant dels projectes de reforma del règim local impulsats pel govern estatal i el govern de la Generalitat • Participació al seminari organitzat pels serveis jurídics de la Generalitat, sobre els projectes de reforma del règim local. • Inauguració de l’Assemblea de Localret. • Assistència a l’acte d’inauguració dels actes del Tricentenari. • Inauguració i cloenda d’una nova jornada emmarcada en el cicle Governs Locals Km 0 organitzat per DIBA que va tenir lloc al Palau del Parlament. • Inauguració de la Fira Autotrac de Mollerussa. • Acte de presentació del Manual de senyalització urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat. • Participació a la jornada ‘L’impacte de LRSAL en la prestació de serveis i règim de competències dels municipis’, organitzada per la Fundació Ernest Lluch, i acompanyat de Xavier Forcadell, Coordinador General de la Diputació de Barcelona, Xavier Amor, president de la FMC, Pere Prat, alcalde de Manlleu i Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló. • Lliçó inaugural del Mestratge de Gestió i Dret Local de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. • Inauguració de la Jornada sobre la Llei de Costes, organitzada per l’ACM, PWC i amb la col·laboració del Cercle d’Economia. • Inauguració de la Jornada sobre la utilització d’espais buit urbans, organitzada per la Universitat Menéndez Pelayo. • Inauguració de la Fira de Nadal de Tivissa. • Participació en l’acte de Commemoració del Setge de Cambrils del 1640.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

2013

5.5 Signatura de convenis 2012 Parts firmants

Data de firma Objecte

Departament d’Empresa i Ocupació, FMC, ACM

20/01/2012

Creació d’una Comissió Mixta entre les parts com a òrgan de col·laboració i cooperació per al desenvolupament de polítiques d’ocupació i desenvolupament econòmic local.

Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya, ACM

20/01/2012

Impulsar la cooperació i col·laboració conjunta entre les parts signants en relació a: la formació del personal del sector públic local català; millora de la qualitat dels serveis públics; promoció de la cohesió social i de la qualitat de vida en els municipis; elaboració d’estudis i anàlisis sobre el sector públic.

Data de firma

Objecte

Departament de Benestar Social i Família, ACRA, FMC i ACM*

30/01/2013

Implementar el projecte “Compartint taula” dirigit a la gent gran amb dificultats econòmiques i/o socials

ACM i Entrena Abogados

14/03/2013

Serveis professionals en l’àmbit del Dret Penal, i en especial en Dret Penal Administratiu

Agència Salut Pública de la Generalitat, ACM i FMC

02/07/2013

Establir un marc de relacions entre l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’ACM i la FMC, que estableixi el règim general de compromisos que s’han d’incloure en els convenis subscrits entre els ens locals i l’Agència

Conselleria de Justícia, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Secretària de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Col·legi d’Advocats, Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, ACM i FMC

05/07/2013

Protocol d’execució de les diligències de llançament dels partits judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Generalitat de Catalunya, 08/03/2012 Diputacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, ACM, FMC

Desenvolupament del Pla extraordinari d’assistència financera local

Banc Sabadell, S.A., ACM

26/04/2012

Novació modificativa del conveni de col·laboració entre les parts de maig de 2009

Departament de Benestar Social i Família, ACM i FMC

14/05/2012

Acord marc de coordinació, cooperació i col·laboració en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat entre el Dept. de Benestar Social i Família i municipis de més de 20.000 habitants, consells comarcals i ens supramunicipals per al període 2012-2015

ACM, Cablerunner Ibérica SL

05/06/2012

Conveni de col·laboració entre l’ACM i Cablerunner Ibérica SL

Departament d’Empresa i Ocupació, ACM i FMC

05/07/2013

Adhesió a l’acord per al suport i acompanyament als processos de negociació col·lectiva en ultraactivitat

ACM, ASEPYME BCN S.A.P

12/06/2012

Conveni de col·laboració entre l’ACM i ASEPYME BCN S.A.P.

Departament de Benestar Social i Família, ACM i FMC

08/07/2013

ACM, UAB

26/06/2012

Conveni de col·laboració per a la realització de pràctiques d’un alumne del Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic a l’ACM

Addenda a l’Acord marc per a la coordinació, cooperació i la col·laboració en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, signat el 14 de maig del 2012

Departament d’Ensenyament, departament de Benestar Social i Família, ACM i FMC

15/07/2013

Protocol per a la detecció i seguiment de situacions de dificultat en l’alimentació d’infants i adolescents.

Departament de Benestar Social i Família, ACM, FMC i altres

19/07/2013

Pacte per a la infància a Catalunya

Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació, Secretaria d’Estat de Benestar i Treball, CCOO, UGT, ACM i FMC

25/07/2013

Acord de contractació de persones aturades que hagin exhaurit la prestació i/o subsidi

Departament de Benestar Social i Família, Diputació de Barcelona Àrea d’atenció a les persones, Ajuntament de BCN, ACM i FMC

13/09/2013

Col·laborar interinstitucionalment per trencar tòpics i rumors infundats sobre la diversitat i en pro de la convivència a Catalunya.

Fundació Abadia de Montserrat, ACM (10)

17/09/2013

Col·laboració per identificar accions concretes que siguin d’interès comú, així com establir una col·laboració de caire genèric

Consorci per a la Normalització Lingüística, ACM

01/10/2013

Organització de cursos de català per a adults

ACM, FMC, Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Fundació del Món Rural

10/10/2013

Col·laboració en la organització del 2n congrés “Rural Smart Grids”

Agència Catalana de Residus, AC, FMC, AMB i Gremi de recuperació de Catalunya

24/10/2013

Prorrogar la vigència del Conveni de col·laboració per promoure i fomentar la recollida selectiva

Agència Catalana de Residus, ACM, FMC, AMB i Agrupació Recollida Selectiva de Paper i Cartró

24/10/2013

Prorrogar el període de vigència del Conveni per promoure i fomentar la recollida selectiva de paper i cartró

ACM, Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica

29/10/2013

Col·laboració en la campanya per al reconeixement de la cuina catalana com a patrimoni de la Humanitat

ACM, Grup Hermes

29/10/2013

Conveni de col·laboració en la difusió dels serveis, activitats a favor del món local mitjançant plataforma i mitjans de comunicació del Grup Hermes

ACM, Associació de Municipis per la Independència

29/10/2013

Col·laboració entre l’Associació de Municipis per la Independència i l’ACM

UB, Diputació de Barcelona, CSITAL, FMC, ACM

06/11/2013

Col·laboració per a la realització de la 27a edició del Màster en Hisenda Autonòmica i Local

ACM, Schindler, S.A.

03/07/2012

Conveni de col·laboració entre l’ACM i Schindler, S.A.

Departament de Benestar Social i Família, ACM, FMC

05/07/2012

Establir el marc general que permeti la implantació de polítiques d’intervenció davant les situacions de risc greu d’infants i adolescents que es desenvolupin en els àmbits territorials respectius

ACM, Associació d’Amics de la Bressola

25/09/2012

Divulgar el treball que desenvolupen les escoles de la Bressola i canalitzar-hi els recursos econòmics i materials provinents dels associats

Departament de Justícia, FMC, ACM

01/10/2012

Col·laboració per tal de fomentar i concretar les actuacions entre els membres adherits a l’ACM, la FMC i el Departament de Justícia, mitjançant la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, pel que fa a l’execució de programes que són competència de l’esmentada Direcció

ACM, Fundació Blanquerna

15/10/2012

Col·laborar i impulsar el Postgrau en Protocol i Relacions Institucionals (3a edició) i el Màster en Protocol, Relacions Institucionals i l’Organització Estratègica dels Esdeveniments (1a edició)

ACM, Fundació Abadia de Montserrat, 2025

15/10/2012

Col·laboració per a identificar accions concretes que siguin d’interès comú, així com establir una col·laboració de caire genèric

Institut de Seguretat Públi- 16/10/2012 ca de Catalunya, ACM, FMC

Col·laboració per a la realització conjunta d’unes jornades de formació en matèria de seguretat i emergències adreçades als càrrecs electes dels municipis

Departament de Benestar Social i Família, ACM

25/10/2012

Treballar conjuntament per facilitar als ens locals l’exercici de les seves competències en serveis socials, polítiques d’igualtat i altres programes relatius al benestar social

Ajuntament de Barcelona, ACM

29/11/2012

Col·laboració centrada en les polítiques de promoció econòmica i ocupació, turisme, gestió de la immigració, la diversitat cultural i la cultura popular a nivell municipal

Departament de Governació i Relacions Institucionals, ACM

22/11/2012

Regular el règim jurídic de la subvenció nominativa establerta a la Llei 1/2012 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, amb la finalitat d’impulsar i afavorir les activitats de col·laboració, formació i assistència de l’Associació en relació als ens locals, d’acord amb les activitats que es relacionen en l’annex del conveni.

Fundació Privada d’Alts Estudis d’Electes del 2012

Parts firmants

Data de firma

Objecte

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes, Banc de Sabadell

26/03/2012

Conveni de col·laboració entre la FAAEE i el Banc Sabadell en l’àmbit dels convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes, SOREA

08/11/2012

Establir el marc de col·laboració entre la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i SOREA

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Departament de Governació i Relacions Institucionals, ACM

18/11/2013

Regular el règim jurídic de la subvenció nominativa establerta a la Llei 1/2012 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, prorrogats pel 2013, amb la finalitat d’impulsar i afavorir les activitats de col·laboració, formació i assistència de l’Associació en relació als ens locals, d’acord amb les activitats que es relacionen en l’annex del conveni.

Departament de Benestar Social i Família i ACM

28/11/2013

Col·laboració per a la realització de la Diplomatura de Postgrau en Gestió Pública dels Serveis Socials Locals

ACM, Scutum

03/12/2013

Establir el marc de col·laboració entre l’ACM i SCUTUM per oferir serveis d’interès per a les entitats locals catalanes

ACM, Tetled

10/12/2013

Establir el marc de col·laboració entre l’ACM i Tetled per oferir serveis d’interès per a les entitats locals catalanes

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes Parts firmants

Data de firma

Objecte

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis Electes i SOREA

19/09/2013

Establir el marc de col·laboració entre la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i SOREA

Fundació Aula Alts Estudis Electes, Diputació de Tarragona

18/11/2013

Conveni per a la realització de la 2a edició Màster en Govern Local

UAB, Fundació privada Aula Alts Estudis Electes

02/12/2013

Acord de nomenament de membres de la comissió mixta del Conveni de col·laboració per a la creació de la càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

2014

Parts firmants

Data de firma

Objecte

ACM – FMC – Agència de Residus de Catalunya – Gremi de recuperació de Catalunya – AMB*

30/01/2014

Promoure i fomentar la recollida selectiva

ACM – FMC – Agència de Residus de Catalunya – Agrupació per a la recollida selectiva del paper i cartró de Catalunya – AMB

30/01/2014

Promoure i fomentar la recollida selectiva de paper i cartró

ACM – Bridge for Mobility

11/02/2014

Conveni de col·laboració per facilitar l’accés de persones desocupades a oportunitats laborals a Alemanya

ACM – SAIMA SEGURIDAD S.A.

17/03/2014

Conveni de col·laboració per oferir serveis d’assessorament, subministrament i instal·lació i manteniment de dispositius i sistemes de seguretat

ACM – Entorn Urbà, S.L.

18/03/2014

Conveni de col·laboració per oferir serveis d’interès als ajuntaments

ACM – Ens de l’Associacionisme Cultural Català

18/03/2014

Conveni de col·laboració per intensificar relacions de cultura popular i tradicional i els ens locals.

ACM – Diputació de Barcelona

27/03/2014

Conveni de col·laboració amb la Diplomatura de Postgrau del personal al servei de les entitats locals

ACM – Associació Cinemart

01/04/2014

Conveni de col·laboració premi en el marc del Festival Cinemart als curtmetratges

ACRA – Dept. de Benestar Social i Família – ACM – FMC (pròrroga conveni 1)

15/04/2014

Pròrroga del conveni marc de col·laboració per a la implementació del projecte “Compartint taula”

ACM – FMC – Institut Català de les Dones

28/04/2014

Conveni de col·laboració per a la difusió del servei d’atenció telefònica especialitzada per a dones en situació de violència masclista

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

ACM – FMC – Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat – Departament de Territori i Sostenibilitat – Agència de l’Habitatge – Agència Catalana de Consum – Confederació de Comerç de Catalunya – Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida – Gremi de cuines, banys i reformes de Catalunya

28/04/2014

Conveni de col·laboració per a les bones pràctiques en reforma i condicionament d’habitatges.

ACM – L’estrella de Queralt, S.L.

29/04/2014

Conveni de col·laboració per oferir serveis amb millors condicions

ACM – FMC – CCOO – UGT – Departament d’Empresa i Ocupació

12/05/2014

Pròrroga del conveni relatiu a la contractació de persones aturades inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades en el marc dels programes que combinen contractació i formació

ACM – Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat

11/06/2014

Regular el règim jurídic de la subvenció nominativa establerta a la Llei 1/2014 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014, amb la finalitat d’impulsar i afavorir les activitats de col·laboració, formació i assistència de l’Associació en relació als ens locals, d’acord amb les activitats que es relacionen en l’annex del conveni.

ACM – Diputació de Girona

12/06/2014

Realització d’una diplomatura de postgrau de gestió pública del desenvolupament de l’emprenedoria i ocupació dels ens locals

ACM – FMC – Autoritat Catalana de Protecció de Dades

01/07/2014

Conveni de col·laboració per assolir un millor coneixement i compliment de la legislació vigent.

ACM – Departament de Presidència de la Generalitat

02/07/2014

Conveni per a la promoció del Tricentenari

ACM – FMC – Conselleria de Salut – Conselleria de Benestar Social i Família – Ajuntament de Barcelona – Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya – Creu Roja Catalunya – Fundació Barraquer

07/07/2014

Conveni per a la realització d’un projecte de seguiment i cures oftalmològiques a persones en risc d’exclusió social.

ACM – FMC – Departament de Benestar Social i Família

17/07/2014

Addenda al conveni de 14/08/2012 en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat.

ACM – Fundació Esportiva d’Arenys de Mar

29/07/2014

Conveni de col·laboració per la difusió de la imatge i dels valors de Fedemar i la utilització de les imatges corporatives.

ACM – Fundació Institut d’Educació Contínua de la UPF

02/09/2014

Col·laboració per al màster en comunicació política i institucional

ACM – Fundació Abadia de Montserrat, 2025

20/10/2014

Col·laboració per identificar accions concretes que siguin d’interès comú, així com establir una col·laboració de caire genèric

ACM – PricewaterhouseCoopers Auditores, S.L. (29)

17/11/2014

Conveni de col·laboració entre l’ACM i PwC per oferir serveis d’interès de les entitats locals catalanes

ACM – ICESE Prevención, S.L.

18/11/2014

Conveni d’acord d’acceptació de la selecció per a la prestació de serveis de prevenció de riscos laborals als ens locals associats a l’ACM

ACM – FMC – Universitat de Barcelona – CSITAL – Diputació de Barcelona

20/11/2014

Realització de la 28a edició del màster en Hisenda Autonòmica i Local

ACM – Entitat autònoma de jocs i apostes de la Generalitat

20/11/2014

Conveni de col·laboració per impulsar, promocionar i incentivar el desenvolupament de la Grossa de Cap d’Any

ACM – FMC – Departament de Justícia de la Generalitat

24/11/2014

Conveni de fixació de les línees de col·laboració en l’execució de programes d’execució Penal a la comunitat i de Justícia Juvenil

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

ACM – Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

25/11/2014

ACM – FMC – FSP-UGT

25/11/2014

Conveni de col·laboració per a la difusió d’activitats formatives en l’àmbit d’electes i tècnics de l’àmbit local Conveni de col·laboració per l’organització de la 2a jornada sobre sistemes de seguretat i polítiques públiques

ACM – Grup Hermes

30/11/2014

Conveni de col·laboració per la difusió dels serveis, activitats a favor del món local mitjançant plataforma i mitjans de comunicació del Grup Hermes

ACM – Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona

02/12/2014

Conveni de col·laboració amb la Setmana de la Rehabilitació

ACM – EAPC – Universitat Rovira Virgili

18/12/2014

Conveni de col·laboració per a la realització del IV edició de la Diplomatura de postgrau en gestió gerencial

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes del 2014 Parts firmants

Data de firma

Objecte

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes – Banc Sabadell, S.A.

12/06/2014

Conveni de col·laboració empresarial per activitats d’interès general de règim fiscal entitats sense finalitats lucratives i d’incentius fiscals al mecenatge.

Fundació Privada Aula d’Alts Estudis d’Electes – Diputació de Barcelona

08/10/2014

Col·laboració per a la concessió d’un ajut a la recerca

2015 Parts firmants

Data de firma

Objecte

ACM, FMC, CCOO, UGT

19/12/2014

Conveni de protocol de l’acord comú de condicions dels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants

ACM, Roca Junyent SLP

13/01/2015

Conveni de col·laboració per oferir els serveis d’assessorament jurídic en l’aplicació del Dret Administratiu

ACM, Universitat de Girona

23/01/2015

Establir els termes de la col·laboració entre l’ACM i la Universitat de Girona per facilitar i promoure que els estudiants dels estudis previstos en el conveni puguin realitzar pràctiques en els centres i serveis dependents a les institucions adherides a l’ACM.

ACM, FMC, CSITAL, CUIMPB (Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona-Centre Ernest Lluch)

15/04/2015

Establir un marc de col·laboració entre l’Escola de Sobreestants d’Obres Públiques i l’ACM en matèria de formació.

ACM, FMC, CSITAL

15/04/2015

Protocol d’actuacions entre l’ACM, la FMC i el CSITAL per a la realització d’unes Jornades sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern a l’administració local.

Departament de Benestar i Família, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, FMC, ACM

30/04/2015

Mantenir la col·laboració interinstitucional en una estratègia per a tot Catalunya, amb la finalitat de trencar tòpics i rumors infundats que existeixen sobre la diversitat i en pro de la convivència a Catalunya mitjançant la cessió de materials, compartint i facilitant la difusió d’informació, promovent la formació i realitzant campanyes conjuntes, amb l’objectiu d’afavorir la igualtat de tracte i la no discriminació, millorar la convivència i promoure la cohesió social.

SGAE, FMC, ACM

29/05/2015

Acordar, en el si de la Comissió Mixta de Vigilància i Interpretació del Conveni ACM-FMC-SGAE, la interpretació de convenis firmats amb anterioritat

Departament de Governació i Relacions Institucionals, Consorci AOC, EAPC, Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, ACM, FMC

02/06/2015

Establiment d’un marc permanent i estable de coordinació, col·laboració i intercanvi d’informació per al desplegament i aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en llurs àmbits competencials respectius i facilitant les formes de cooperació necessàries.

Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència de l’Habitatge de Catalunya, CCOO, UGT, CONFAVC, ECAS, AOCEC-ADICAE, Càritas Diocesana de Barcelona, OCUC, Justícia i Pau, CNJC, ACM, FMC

12/06/2015

Creació del grup de treball del Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials, amb l’objectiu de consolidar un parc públic d’habitatge de lloguer i sotmetre la seva gestió a uns principis generals que s’apliquin uniformement en tots els habitatges integrants del Fons.

UAB, ACM

25/06/2015

CONTRACTE d’assessorament entre la UAB i l’ACM per a la celebració de la IX Setmana Municipal.

FMC, ACM

10/07/2015

Fixació dels compromisos econòmics que assumiran cadascuna de les parts signants respecte de les jornades sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’administració local

Conveni de col·laboració per a l’organització conjunta d’activitats formatives i perfeccionament per al personal de l’administració local

ACM, Associació d’ Amics de la Bressola

03/02/2015

Acord de pròrroga del conveni de col·laboració entre l’ACM i l’Associació d’Amics de la Bressola

ACM, FMC, Departament de Presidència de la Generalitat

05/03/2015

Cooperació entre les parts per avançar en la incorporació de clàusules socials en els expedients de contractació tramitats per l’Administració local de Catalunya

ACM, Maristany & Oses SLP

12/03/2015

Establir un marc de col·laboració entre l’ACM i MOA amb l’objectiu d’oferir serveis d’interès per a les entitats locals catalanes.

ACM, FMC, Dept. de Benestar Social i Família, Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA)

16/03/2015

Pròrroga per a l’any 2015 del conveni marc de col·laboració entre les parts signants, per a la implementació del projecte “compartint taula”

ACM, FMC, Universitat Autònoma de Barcelona

23/03/2015

Contracte d’assessorament per a la realització de jornades en matèria de transparència, accés a la informació i bon govern

ACM, FMC, Departament de Benestar Social i Família

24/03/2015

Addenda 2015 a l’Acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família, l’ACM i la FMC en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, signat el 14 de maig del 2012

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

ACM, FMC, Universitat Autònoma de Barcelona

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

6. Recórrer el territori, clau per donar suport al món local Des l’inici del mandat, el president de l’ACM ha tingut l’objectiu prioritari de conèixer les diferents problemàtiques que tenen tots i cadascun dels alcaldes i les alcaldesses de Catalunya. Així, l’ACM ha participat als consells d’alcaldes de tots els consells comarcals de Catalunya. Aquestes visites han permès conèixer de primera mà les diferents casuístiques del territori català. Des dels problemes que tenen els pobles d’alta muntanya dels Pallars, la Val d’Aran o la Cerdanya als pobles de costa afectats per problemàtiques ben diferents, però que tots persegueixen un mateix objectiu: oferir els millors serveis a la ciutadania. Paral·lelament, des del departament de Territori de l’ACM es realitzen unes 400 visites l’any als diferents ajuntaments catalans. Durant els darrers 4 anys, els ajuntaments han rebut la visita de la responsable del departament en 2 o 3 ocasions en funció de les demandes o necessitats. La trobada amb l’alcalde o l’ alcaldessa del municipi serveix per donar a conèixer quina és la tasca que duen a terme els ens locals en favor del municipalisme català. Tanmateix, l’objectiu principal és escoltar quines són les seves necessitats per detectar futurs serveis que poden ajudar els ens locals a oferir millors serveis.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Les visites permeten aclarir dubtes, sol·licitar serveis, recollir problemàtiques concretes de cada ajuntament i traslladar-les als departaments corresponents de la casa. Així, es poden detectar millor quins serveis poden ser més interessants per a properes accions en l’àmbit de la central de compres. Les visites al territori han permès a l’ACM detectar necessitats i créixer conjuntament amb els ajuntaments per oferir els millors serveis als ciutadans.

Assistència al Consell d’alcaldes • Consell Comarcal del Solsonès – Solsona

• Consell Comarcal de l’Alt Camp – Valls

• Consell Comarcal Les Garrigues-Les Borges Blanques

• Consell Comarcal del Maresme – Mataró

• Consell Comarcal del Baix Penedès – El Vendrell

• Consell Comarcal de la Cerdanya – Puigcerdà

• Consell Comarcal de la Conca de Barberà – Montblanc

• Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça – El Pont de Suert

• Consell Comarcal del Ripollès – Ripoll

• Consell Comarcal de la Noguera – Balaguer

• Conselh Generau d’Aran – Vielha e Mijaran

• Consell Comarcal del Garraf – Vilanova i la Geltrú

• Consell Comarcal de l’Alt Penedès – Vilafranca del Penedès

• Consell Comarcal de Pallars Jussà – Tremp

• Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre – Móra d’Ebre

• Consell Comarcal de la Segarra – Cervera

• Consell Comarcal del Segrià – Lleida

• Consell comarcal del Priorat – Falset

• Consell Comarcal de la Garrotxa – Olot

• Consell Comarcal del Bages – Manresa

• Consell Comarcal del Gironès – Girona

• Consell Comarcal del Pallars Sobirà – Sort

• Consell Comarcal del Pla de l’Estany – Banyoles

• Consell Comarcal del Vallès Occidental – Terrassa

• Consell Comarcal del Barcelonès – Barcelona

• Consell Comarcal de la Terra Alta – Gandesa

• Consell Comarcal de la Selva – Maçanet de la Selva

• Consell Comarcal Baix Camp – Colldejou

• Consell Comarcal del Baix Ebre – Tortosa

• Consell Comarcal del Berguedà – Berga

• Consell Comarcal de l’Urgell – Tàrrega

• Consell Comarcal del Montsià – Amposta

• Consell Comarcal del Vallès Oriental-Sant Pere de Vilamajor

• Consell Comarcal del Pla d’Urgell – Mollerussa

• Consell Comarcal de l’Anoia – Igualada

• Consell Comarcal de l’Alt Urgell – Seu d’Urgell

• Consell Comarcal de l’Alt Empordà – Figueres

• Consell Comarcal d’Osona – Vic

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Els darrers anys han estat marcats també pel procés sobiranista català, en el qual els ens locals han estat actors protagonistes. En aquest marc els serveis jurídics de l’ACM han ofert assessorament als municipis que han patit l’ofensiva jurídica de la delegació del govern de l’estat contra la política de símbols i els acords plenaris de caire sobiranista, i també van oferir suport tècnic per facilitar la celebració de la consulta de 9 de novembre de 2014 sobre el futur polític de Catalunya. L’activitat dels serveis jurídics ha tingut un abast molt més ampli que allò que s’ha destacat en els paràgrafs anteriors: s’han respost tota mena de consultes, s’han emès informes sobre una diversitat de qüestions i s’ha donat orientació sobre múltiples aspectes relatius al funcionament dels ens locals, a més d’emetre notes informatives i interpretatives sobre novetats normatives i convocatòries de subvencions.

7. Serveis Jurídics Per part dels serveis jurídics de l’ACM el període iniciat amb l’Assemblea d’octubre de 2011 ha estat marcat per la necessitat d’oferir respostes i orientació davant l’impacte dels importants canvis legislatius introduïts pel govern de l’estat per assolir els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. El primer impacte es va produir arran del Reial Decret-llei 20/2011 i va continuar amb un seguit de disposicions posteriors contingudes en nous decrets-llei i en les successives lleis de pressupostos generals de l’estat. Així van entrar en vigor un conjunt de mesures controvertides que van generar consultes i debats sobre la seva interpretació i aplicació, com ara la congelació de retribucions i de plantilles, la jornada de 37 hores i mitja, la supressió de la paga extra de desembre de 2012, la reducció dels dies d’assumptes personals per als empleats públics, les restriccions introduïdes en el règim de permisos i vacances dels empleats públics, la possibilitat de nomenar funcionaris interins i personal laboral temporal per cobrir serveis essencials i les taxes de reposició del personal. També va tenir la seva repercussió la reforma laboral de 2012, amb efectes, a l’igual que moltes de les anteriors mesures sobre el contingut dels convenis del personal laboral de l’administració local. En aquest context de canvis normatius i d’esforços per a la contenció de la despesa pública s’explica que les consultes relacionades amb la gestió de personal adquirissin un protagonisme destacat en l’activitat dels Serveis Jurídics de l’ACM. Igualment cal anotar els efectes de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera pel fet de limitar la disposició de les administracions sobre els superàvits pressupostaris i d’imposar unes extenses obligacions d’informació econòmico-financera sobre els ens locals, la qual cosa s’ha traduït en un 38

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

notable increment de les càrregues de gestió administrativa per tal de recopilar i trametre aquella informació. Capítol a banda mereix l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), una norma que durant la seva tramitació va generar inquietud i preocupació en el món local per les limitacions que introduïa en la seva autonomia i que una vegada entrada en vigor ha afegit factors addicionals d’inseguretat jurídica en el funcionament dels ajuntaments. En aquest apartat cal destacar la interposició, davant el Tribunal Constitucional, d’un conflicte en defensa de l’autonomia local contra la LRSAL, amb la implicació de més de vuit-cents municipis catalans a instàncies del Consell de Governs Locals de Catalunya. L’aplicació de la LRSAL ha obligat els serveis jurídics de l’ACM a desenvolupar una important tasca interpretativa per facilitar-ne el compliment amb el màxim respecte per l’autonomia local i mantenint els serveis que avui presten els ajuntaments. Així mateix, amb motiu de la formació dels nous governs locals, han estat nombroses les consultes relatives a la naturalesa de les retribucions i indemnitzacions que poden percebre els càrrecs representatius, el seu règim i els límits quantitatius aplicables com a conseqüència de l’entrada en vigor de la LRSAL. Precisament la celebració de les eleccions municipals ha comportat també la formulació de nombroses consultes, en primer lloc relatives al procés electoral i posteriorment referents a l’organització i la constitució de les noves corporacions locals: actes permesos durant la campanya, règim de l’ajuntament en funcions, ple de constitució de la corporació, cartipàs municipal, retribucions, dedicació i incompatibilitats dels regidors i d’altres.

Els lletrats de l’ACM han participat com a ponents en sessions de formació per als empleats públics i de divulgació de l’actualitat jurídica en diferents punts del territori català, han col·laborat amb les comissions internes de l’associació, han representat l’ACM en òrgans col·legiats de la Generalitat i en comissions ad hoc sobre matèries diverses, han elaborat posicionaments sobre iniciatives legislatives i projectes de decret i han prestat assistència jurídica als òrgans de govern de l’ACM.

7.1 Principals funcions • Des dels Serveis Jurídics de l’Associació Catalana de Municipis, s’ofereix un assessorament jurídic als ens locals associats que inclou informació, difusió de novetats normatives, així com la resposta a qüestions concretes, problemàtiques i dubtes. • Atès el gran nombre de consultes que els ens locals formulen al llarg de l’any, el servei ofereix diferents canals d’informació i assessorament

(principalment per via telefònica o per escrit), amb l’objectiu de prestar un servei integral i permanent als ajuntaments. Assistència jurídica als òrgans de l’ACM. • Assistència jurídica a les fundacions vinculades a l’ACM. Redacció de les actes i supervisió de la documentació generada per l’entitat. • Tramitació dels procediments de contractació de serveis, subministraments i obres de l’ACM i de les entitats vinculades. • Revisió de convenis i contractes de l’ACM i de les entitats vinculades • Recull diari de la informació d’interès municipal publicada a DOGC i BOE. • Elaboració del butlletí electrònic ACM Exprés, on es recullen totes les novetats d’interès local publicades durant els darrers set dies als diaris oficials, i que es tramet a tots els associats de l’ACM. • Elaboració de notes informatives sobre novetats publicades als diaris oficials, especialment normatives rellevants i convocatòries de subvencions. • Gestió del conveni amb l’SGAE • Seguiment LRSAL i seguiment i propostes de llei de governs locals • Seguiment dels contenciosos interposats per la Delegació de Govern en referència a: a. Bandera: 63 b. Moció en defensa del territori català, lliure i sobirà: 31 c. Moció en defensa de la sobirania fiscal: 82 • Negociació de la Proposta d’acord de condicions dels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants. • Redacció del llibre: sóc regidor de recursos humans, i ara què? • Redacció del llibre: sóc regidor de serveis socials, i ara què? • Actualització del llibre: Sóc regidor, i ara què? • Anàlisi de la nova Llei de Transparència, així com assistència jurídica als ens locals i a l’ACM per a la seva correcta implementació.

7.2 Resum d’octubre del 2011 a setembre del 2015 Període

Informes Jurídics

Consultes

Iniciatives Legislatives

OCTUBRE – DESEMBRE 2011

ANY 2012

794

ANY 2013

406

ANY 2014

474

ANY 2015 - OCTUBRE

399

TOTAL

2.133

245

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

qualitat del servei, que obliga a mantenir i millorar els estàndards i processos de treball en el sí de l’àmbit, i garantir la qualitat dels serveis prestats. Al llarg d’aquests anys, posteriors a la concessió del certificat, el Servei de Formació ha superat sense cap incidència significativa l’Auditoria de Seguiment de la Certificació ISO realitzada per AENOR, certificant-se la qualitat dels serveis que ofereix l’entitat, reconeixent el bon treball que es duu a terme en l’àmbit de la formació i la seva tasca de promoció, coordinació i gestió del Pla Agrupat de Formació Contínua. Tots els treballs es realitzen segons les normes de qualitat ISO i sota els principis que la inspiren: • Orientació als resultats • Orientació al client • Lideratge • Gestió per processos • Gestió basada en fets • Participació del personal • Relació i col·laboració amb tercers • Millora contínua

8.Formació

8.1 Accions formatives

Entitat

Accions formatives

Cursos

Jornades

Diplomatura de postgrau

Alumnes

Hores de formació

ACM

145

6823

4249

FAAEE

1490

1428

Total

231

122

8.313

En una societat on tot avança a un ritme vertiginós, l’ACM ofereix una formació contínua i de qualitat a tots els empleats públics dels ens locals de Catalunya, i als càrrecs electes. Aquests col·lectius han estat vistos pel sector de la docència, com un món a part, una elit o minoria, motiu pel qual no hi havia cap oferta de formació específica de qualitat. L’Associació Catalana de Municipis va entendre que, per la responsabilitat que suposa ser alcalde o regidor i les moltes i variades situacions amb les quals es poden trobar per raó del seu càrrec, calia apostar per aquest tipus de formació. Així és com al novembre de l’any 2000 va néixer l’Aula d’Alts Estudis d’Electes (AAEE) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Poc després, el gener de l’any següent, s’inaugurava a l’Hotel Campus de Bellaterra el primer curs de l’Aula. La finalitat general de l’Àrea de Formació segueix sent, d’una banda, la d’oferir una formació de qualitat que doni resposta a les necessitats de formació dels empleats públics locals i electes, i els permeti promocionar i potenciar la seva carrera professional. D’altra banda, pretén oferir a les entitats locals un instrument essencial per motivar i comprometre al personal, crear cultura i valors, capacitar-los per al repte amb què s’enfronta l’organització diàriament, i millorar el servei al ciutadà.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

5677

Els objectius generals de l’Àrea de Formació són: • Millorar la qualitat del treball i, d’aquesta manera, millorar la qualitat dels serveis públics. • Potenciar i millorar la capacitat dels recursos humans de l’Administració local i facilitar el desenvolupament personal i professional dels treballadors locals. • Facilitar el procés de modernització de l’Administració local i incrementar el paper de les noves tecnologies de la informació, de la comunicació en el desenvolupament local, en la millora dels serveis als ciutadans i afavorir l’optimització dels recursos, la transparència i l’accés a la informació. • Difondre una aptitud favorable davant l’aprenentatge, entès com un procés ininterromput durant tot el cicle vital, i permetre l’adaptació de les qualificacions als canvis amb què vénen sotmesos totes les organitzacions. Cal destacar, així mateix, que la voluntat de millora contínua està avalada per la certificació de qualitat del Servici de Formació basada en la normativa UNEEN ISO 9001:2000 concedida per AENOR a l’agost del 2006, i renovada en juliol del 2015 la norma UNEEN ISO 9001:2008, per tercera vegada, sense cap incidència significativa. Aquesta acreditació suposa l’homologació independent i objectiva del sistema de

L’Àrea de Formació és un departament totalment consolidat que planifica les seves accions formatives a través d’un sistema de recollida de necessitats formatives dels ens locals de Catalunya i dóna resposta a les principals necessitats detectades. Per tal de dur a terme aquesta recollida de necessitats formatives s’utilitza l’eina de detecció de necessitats formatives que es troba a l’adreça web següent: http://www.acm.cat/enquesta Una vegada bolcades totes les dades es procedeix a revisar el llistat de necessitats formatives en el fòrum de la Taula de Formació Territorial, composada pels representants de les diputacions. L’objectiu és que aquestes exposin els seus suggeriments i proposin millores davant el llistat elaborat, i poder afegir aquelles demandes que es van arrossegant o que han sortit d’accions formatives ja dutes a terme. Alhora, cada responsable de formació de cada ens local, trasllada als comandaments locals, les necessitats formatives recollides del personal del seu ens local, per la seva consideració i alhora per la seva avaluació posterior, si finalment l’acció es pot dur a terme. Finalment, s’elabora el llistat definitiu d’accions formatives a realitzar en tot el territori, incloent-hi les demandes dels empleats públics, les valoracions qualitatives dels comandaments i les demandes estratègiques dels responsables de formació, de cada ens local participant.

saber què és el que constitueix l’objectiu de la formació. És necessari recordar, així mateix, que l’acció de formació pot tenir com a objectius generals capacitar, entrenar i desenvolupar els participants en aquesta acció i per això, hauran d’utilitzar-se diverses modalitats com poden ser els cursos, seminaris, formació online, jornades, etc. El llistat s’ha organitzat segons els àmbits formatius següents: • Administració electrònica • Direcció i gerència pública. • Econòmic-pressupostària. • Específics determinats col·lectius. • Idiomes/llengües. • Avaluació de les tasques. • Informació i atenció al públic. • Innovació i creativitat en l’organització. • Jurídic-procedimental. • Noves tecnologies, informació i comunicació. • Polítiques d’Igualtat. • Prevenció de Riscos Laborals. Salut Laboral. • Recursos humans. • Responsabilitat social i mediambiental. • Transparència i bon govern. • Unió Europea. En aquest sentit l’Àrea de Formació desenvolupa diferents tipologies d’accions formatives: • Jornades, de caràcter jurisprudencial • Cursos, específics i d’actualització • Postgraus, que atorguen a l’assistent una titulació d’especialista universitari de postgrau.

Accions formatives ACM

46,8% Jornades

1,9% Seminaris de reflexió

6,5% Diplomatures de postgrau

44,8% Cursos

Cal comentar que, conceptualment, una acció formativa és el conjunt d’objectius, programes, mitjans pedagògics, execució i apreciació de resultats engegat perquè s’obtingui el nivell de coneixements o per

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

8.2 La formació adaptada a l’actualitat local Transparència, accés a la informació pública i bon govern a l´administració local El seu àmbit subjectiu d’aplicació són les administracions públiques catalanes –el que inclou els ens locals i els seus organismes i entitats dependents o vinculats– però també els agents privats que desenvolupen activitats o serveis públics o d’interès públic. Pel que afecta al món local, l’objectiu d’aquesta norma és acabar amb l’opacitat de les actuacions administratives i afavorir una actitud proactiva dels governs locals en relació amb el subministrament de documentació i dades públiques i el foment dels processos participatius, a més de reconèixer a les persones un dret a accedir a la informació pública respecte de les dades no publicades, amb la correlativa obligació dels governs locals de resoldre totes les sol·licituds plantejades –i d’aplicar el silenci positiu, en cas de no fer-ho–. Les previsions de la Llei 19/2014 són aplicables als governs locals a partir del mes de juliol del 2015, llevat de les obligacions sobre publicitat activa, que ho seran el gener del 2016 (disposició final quarta de la Llei). Atesa la imminència de l’entrada en vigor de la Llei, aquesta Jornada proposava analitzar els instruments, principis i valors que incorpora, amb la finalitat de proposar recomanacions per a la seva implantació en el règim organitzatiu i competencial dels governs locals. • DATA: 21 i 22 d’abril de 2015 • LLOC: Barcelona-ACM • INSCRIPCIONS: 442

La gestió de compres en la contractació pública. La central de compres del món local de Catalunya Fer un cert fil de continuïtat respecte a les set sessions del febrer i març de 2014, es donen dades dels resultats i dels Acord marc, o fins i tot, de les mateixes conclusions de fa un any. Donar a conèixer les licitacions i Acords marc que ha promogut la Central de compres de l’ACM-CCDL. Divulgar els reptes que suposarà la Directiva 2014/24/ UE en la transposició de la futura Llei de Contractes del Sector Públic, així com la Instrucció 1/2014 del CCDL que regula les consultes preliminars del mercat Avaluar les afectacions a la contractació, en matèria de transparència. Les obligacions establertes en les llei 19/2013 de 9 de desembre; i la llei 19/2014, de 29 de desembre de les normes de transparència, accés a la informació pública i bon govern • DATA: 19 de març de 2015 • LLOC: Barcelona - Àrea Metropolitana de Barcelona • INSCRIPCIONS: 28

Consolidant les noves tendències en l´organització i funcionament del sector públic La revisió de l’estatut jurídic de les administracions públiques a la llum dels principis d’eficiència, esta42

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

bilitat i sostenibilitat financera té la seva continuació amb la recent aprovació de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. La Llei, que incorpora en el seu text algunes de les recomanacions de la Comissió de Reforma de les Administracions Públiques (CORA), segueix la pauta de les seves predecessores pel que fa a la simplificació de l’activitat pública i de les relacions interadministratives, la reducció o supressió de tràmits i facilitar als particulars l’accés a les activitats de servei. Per la seva temàtica i la seva importància pràctica en el funcionament dels governs locals catalans, i malgrat el seu nul efecte legal a dia d’avui, es va creure oportú incorporar l’anàlisi d’aquest avantprojecte en el programa d’aquest seminari, amb l’objecte de poder oferir un espai de diàleg als aplicadors del dret local on debatre i reflexionar sobre les mesures previstes en aquest cos legal i, si s’escau, elevar les propostes plantejades als departaments competents. • DATA: 18 i 25 de novembre • LLOC: Barcelona- ACM • INSCRIPCIONS: 63

Aspectes pràctics de la contractació electrònica i la tramitació del procediment negociat L’e-contractació suposa una agilització i simplificació de tràmits procedimentals, incrementa la transparència, estimula el desenvolupament d’e-marketplaces i comporta un estalvi econòmic molt important per a les administracions i per als operadors econòmics; és per això que tant les autoritats nacionals com les europees estan plenament conscienciades de la importància d’implementar, amb caràcter generalitzat, l’emissió, transmissió i rebuda de facturació en format electrònic. Els principis generals de la contractació (publicitat, transparència, lliure concurrència de licitadors, no discriminació i igualtat de tracte, etc.), per tant, es poden veure afectats per la utilització del procediment negociat, especialment quan no se subjecta a publicitat, d’aquí la importància de justificar el recurs a aquest procediment. • DATA: 30 de setembre i 7 d’octubre de 2014 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 50

El reglament de protecció de la legalitat urbanística: la intervenció municipal ex ante i ex post en actuacions urbanístiques Aquesta jornada pretenia analitzar les novetats que incorpora el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, per tal d’adaptar-se al marc legal sorgit de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme. • DATA: 27 de juny de 2014 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 206

Intervenció de les activitats empresarials al món local: de l’adaptació normativa a la tramitació electrònica. Conèixer els darrers canvis normatius i la seva translació a l’ordenament i a les ordenances com a eina. Actualitzar l’impacte de la Directiva de Serveis en la tramitació de les activitats municipals i conèixer la solució que ofereix el Canal Empresa com a portal de relació entre administracions i ciutadans, i la seva utilització al món local. Es pretenia explicar el servei de tramitació d’activitats empresarials del Consorci AOC, i la seva visió pràctica pel món local. • DATA: 3 de juny de 2014 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 35

Els nous reptes de la contractació pública local El règim de la contractació pública s’ha vist afectat darrerament per un munt de canvis legislatius que s’expliquen per la necessitat tant de fer front a la crisi econòmica com d’adequar-se a la normativa de la Unió Europea. Pel que fa a l’ordenament jurídic intern, aquesta revisió normativa del marc legal de la contractació del sector públic –que comprèn des de modificacions de profund abast fins a simples ajustos menors– ha involucrat un conjunt de normes sectorial. • DATA: 22 i 29 d’abril i 6 de maig de 2014 • LLOC: Barcelona – Pati Manning • INSCRIPCIONS: 139

Jornada territorial sobre la Central de Compres del Món Local de Catalunya. Catalunya Central - Barcelona Des de fa un temps, ha entrat a l’agenda pública de molts nivells governamentals l’optimització de la despesa pública, i més concretament millorar la contractació, entre d’altres, buscant l’eficiència en la centralització de compres. A nivell europeu, s’apropen canvis a través de la directiva comunitària, que en els propers anys s’hauran de transposar a la legislació sectorial. Així mateix, la legislació de l’estat amb la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, i la mateixa Llei de governs locals de Catalunya donen pautes de com i pot evolucionar aquest àmbit. Aquesta jornada volia ser una explicació de condicions, dels processos administratius, dels serveis i subministraments que l’ACM-CCDL ja ha fet l’esforç d’agregar; així com la reflexió sobre altres àmbits que de forma cooperativa siguin interessant treballar en licitacions futures. Busquem una reflexió compartida.

tica els usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals i els usos d’interès públic o social independents de l’explotació tradicional de sòl, i restringint la resta (usos industrials, usos residencials, etc.). Tot i ésser usos tradicionals, vinculats a la naturalesa rústica del sòl, de vegades les explotacions agrícoles i ramaderes es troben amb importants limitacions per desenvolupar la seva activitat amb normalitat: la proximitat amb els nuclis residencials, la gestió dels residus generats, la contaminació odorífera i les noves exigències europees en són una mostra. • DATA: 18 de desembre de 2013 • LLOC: Lleida - Diputació de Lleida • INSCRIPCIONS: 41

Les telecomunicacions al territori: infraestructures als municipis per donar connectivitat (Barcelona) L’objectiu d’aquestes Jornades era el d’informar, de primera mà, als responsables polítics i els tècnics que els assessoren, sobre els nous serveis que proporcionen les TIC, les tecnologies que es troben disponibles, i la normativa legal que les regula en temes relacionats amb el món local. L’ACM, conjuntament amb El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya i Localret, volien contribuir a clarificar les idees i resoldre els possibles dubtes que existeixin, conscients que per tal que la Societat del Coneixement arribi a la ciutadania és imprescindible que les administracions coneguin les solucions i perspectives de futur per afavorir el criteri a l’hora d’encarrilar futures inversions. • DATA: 12 de desembre de 2013 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 49

Jornada sobre qüestions econòmicofinanceres d’actualitat per als ens locals (ii): tancament d’exercici, liquiditat i morositat, entitats instrumentals municipals, transparència i novetats legislatives Un sector que ha estat objecte de modificacions legals reiterades en els darrers temps, fruit en molt bona part de la conjuntura econòmica en què ens trobem, és el relatiu a la planificació i gestió econòmico-financeres de les entitats locals. Els canvis introduïts en la normativa afecten a decisions polítiques rellevants d’aquestes organitzacions i, per això, és necessari abordar-los amb atenció.

• DATA: 14 de febrer de 2014 • LLOC: Manresa – Palau Firal de Manresa • INSCRIPCIONS: 38

• DATA: 19 de novembre de 2013 • LLOC: Barcelona – Banc Sabadell • INSCRIPCIONS: 148

Les autoritzacions administratives municipals en l’àmbit de les activitats agrícoles i ramaderes

Un canvi de paradigma en l’activitat urbanística municipal: la llei estatal de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes

La necessària imbricació de les actuacions urbanístiques i mediambientals condiciona les autoritzacions administratives en sòl no urbanitzable, admetent la legislació urbanís-

El passat 27 de juny es va publicar al BOE la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urMEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

banes, coneguda abreujadament com la Llei de les 3 erres (L3R). Aquesta norma forma part d’un paquet més ambiciós de normativa aprovada recentment per l’Estat (entre la qual es troba el Pla estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbana 2013-16, aprovat mitjançant RD 233/2013, de 5 d’abril, i la Llei 4/2013, de 4 de juny, de foment del lloguer) que, sens perjudici de les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme i habitatge, té la voluntat de posar èmfasi i facilitar un canvi de rumb en la política urbanística, atès que el model expansionista dels darrers anys, que ha comportat la urbanització i construcció massiva de milions d’hectàrees de terreny urbanitzable al llarg de tot el país, ha quedat completament esgotat. • DATA: 17 de juliol de 2013 • LLOC: Barcelona - Auditori CCCB • INSCRIPCIONS: 195

Bàsic de prevenció de riscos laborals (9) La prevenció de riscos laborals, cada cop més, ha deixat de ser un conjunt de bones intencions i pautes de comportament al lloc de treball per convertir-se en un requeriment social i legal obligatori dins de tots els àmbits laborals. Això inclou les Entitats Locals que, com a representants de la societat han de ser un model a seguir en quant a gestió de les organitzacions. Aquest curs volia ser una eina per garantir la correcta aplicació de la Llei de Prevenció de Laborals dins les Administracions Locals i per millorar les condicions laborals del personal d’ocupació pública. • DATA: 11, 18 i 25 de novembre, 2, 9 i 16 de desembre de 2013 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 18

Canvis normatius amb afectació sobre les hisendes locals

Afectació dels canvis introduïts per la Llei 17/2012, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013 i la Llei 16/2012”. Donar a conèixer els canvis introduïts per la Llei 17/2012, de Pressupostos General de l’Estat per a 2013. Donar a conèixer els canvis de la Llei 16/2012, per la que s’adopten mesures tributàries adreçades a la consolidació de les finances públiques i a impulsar l’activitat econòmica. Donar a conèixer afectació al cadastre d’ambdues lleis. • DATA: 25 de gener de 2013 • LLOC: Barcelona - La Bonnemaison • INSCRIPCIONS: 225

Les actuacions tècniques i administratives en eficiència energètica als ens locals. Granollers Per aconseguir una òptima eficiència energètica en l’àmbit dels ens locals de Catalunya, tal i com recull la Directiva 2006/32/CE, de 5 d’abril de 2006, s’ha desenvolupat diversitat d’actuacions. Unes, de caràcter directe, a través dels estudis i projectes d’auditories de millora energètica realitzats pels serveis tècnics municipals, comarcals i provincials; altres, també directes, d’execució d’obres, lliurament de subministraments i prestació de 44

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

serveis, realitzats amb mitjans propis o a través de contractes finançats amb recursos del propi sector públic i les actuacions, de gestió indirecta i amb finançament de tercers, que s’han realitzat amb la contractació de les empreses de serveis energètics (ESE), creades d’acord amb el Reial decret-llei 5/2010, de 9 d’abril.

En aquesta jornada preteníem donar una visió global dels àmbit que podien fer disminuir la despesa corrent dels ajuntaments. • DATA: 13 de maig de 2011 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 37

• DATA: 26 de febrer de 2013 • LLOC: Granollers - Museu de Ciències Naturals de Granollers • INSCRIPCIONS: 84

La loreg: novetats en la regulació de les campanyes electorals i el transfuguisme

Aplicació pràctica dels reials decrets llei 4/2012. Girona

A través de la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, ha estat reformada fa ben poc la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Es tracta d’una reforma àmplia, que afecta a una bona part de l’articulat de la Llei.

L’aplicació del Reial Decret Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel que es determinen les obligacions d’informació de les corporacions locals i els procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per a facilitar el pagament als seus proveïdors que suposa una sèrie d’obligacions per les corporacions locals de subministre d’informació vinculada a l’emissió de certificacions a expedir pels interventors dels ens locals de les obligacions pendents a 1.1.2012, com a requisit per a la concertació d’una operació d’endeutament a llarg termini lligada a l’aprovació d’un Pla d’ajust que garanteixi la sostenibilitat financera de l’operació, presenta, per la seva manca de desenvolupament i de concreció, importants interrogants tant pels tècnics com pels electes locals. • DATA: 26 de març de 2012 • LLOC: Girona - Casa de Cultura de Girona • INSCRIPCIONS: 95

Llei 3/2012, de modificació del text refós de la llei d´urbanisme de 2010 Analitzar i valorar les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme de 2010 • DATA: 19 de març de 2012 • LLOC: Barcelona - CCCB • INSCRIPCIONS: 238

L’impacte de les lleis òmnibus a l’àmbit local. Bcn Anàlisi de la incidència de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa i la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa en les administracions locals de Catalunya. • DATA: 8 de febrer de 2012 • LLOC: Barcelona - CCCB • INSCRIPCIONS: 169

Els ajuntaments i l’estalvi energètic: serveis i solucions En la situació actual de crisi generalitzada l’estalvi energètic en tots els àmbits esdevé per als ajuntaments un objectiu de vital importància.

• DATA: 7 d’abril del 2011 • LLOC: Hotel Ducs de Bergara • INSCRIPCIONS: 48

Renovació i autoorganització dels ajuntaments. Tarragona L’imminent convocatòria d’un nou procés d’Eleccions Locals en el nostre país, obliga a totes les entitats locals a replantejar-se, cada quatre anys, diverses qüestions relacionades amb l’activitat pública que es deriva de la renovació de les Corporacions que aquests processos comporten. • DATA: 14 d’abril de 2011 • LLOC: Tarragona • INSCRIPCIONS: 59

Els ajuntaments i la recuperació de la memòria Les polítiques municipals sobre la memòria són l’objecte de la jornada d’enguany. Hem volgut centrar-nos en conèixer diferents experiències al territori de Catalunya, des de l’àmbit més rural fins a l’àmbit més metropolità, des dels museus més especialitzats als d’àmbit més general perquè qui perd els seus orígens perd la seva identitat. • DATA: 8 d’abril de 2011 • LLOC: Barcelona - C. Cívic Pati Llimona • INSCRIPCIONS: 29

Aplicació de la llei de morositat Lleida Aquesta jornada està enfocada des de una perspectiva eminentment pràctica i té un triple objectiu: Debatre sobre els requeriments del registre de factures i dels informes previstos en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, en la que s’estableixen mesures contra la morositat , segons les modificacions introduïdes per la Llei 15/2010, de 5 de maig. Analitzar l’aplicació de l’article 14 de la Llei 8/2010, de 20 de maig, per la que s’adopten mesures extraordinàries per la reducció del dèficit públic. Criteris del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i estudiar la situació actual de la Participació en els Tributs de l’estat i les previsions per l’exercici 2011. • DATA: 13 de gener de 2011 • LLOC: Diputació de Lleida • INSCRIPCIONS:

8.3 Postgraus més destacats D/p en gestió de personal al servei de les entitats locals (V) El contingut del programa de l’Especialista universitari en gestió de personal al servei de les entitats locals té una durada de 30 crèdits ECTS (25 crèdits lectius i 5 crèdits cas pràctic final) pretén assolir una formació completa i aplicada en el règim jurídic de la funció pública i de la contractació laboral del personal al servei de l’administració local. Hom intenta conjugar els continguts teòrics especialitzats amb les experiències pràctiques dels diferents ens locals, a fi d’aportar les millor pràctiques, i les tècniques i instruments més adequats per a la gestió pública del personal, des d’una perspectiva gerencial, destacant tots aquells aspectes que contribueixen a la qualitat dels serveis i de les organitzacions públiques. Així, l’administració en la seva condició de servei públic, serà capaç de garantir la millora de la gestió i funcionament dels ens locals, aconseguint així millorar el servei a la societat. En aquest sentit, es vol donar resposta per primer cop en el món local a la formació del personal amb tasques i funcions de direcció, comandament i gestió dels recursos humans, en el marc de l’Estatuto Básico del Empleado Público (Llei 7/2007, de 12 d’abril, EBEP). L’objectiu és la formació del personal al servei de els administracions públiques locals i llurs càrrecs, en particular, en tasques de gestió de recursos humans i dels professionals que en l’exercici privat es relacionen amb els ens locals municipals, comarcals i provincials electes en aquests àmbits (tant de primer, com de segon cicle d’estudis universitaris). Així mateix, s’adreça als titulats universitaris que es proposen dirigir la seva carrera professional al món de les administracions locals de Catalunya. El professorat és format per professors, tècnics, gestors i professionals en els àmbits relacionats amb la funció pública i la gestió del personal en el si de les entitats locals. Objectiu de: • Analitzar el nou entorn i els diferents procediments i formulacions jurídiques de les diverses administracions públiques, llurs ens instrumentals i el conjunt del sector públic, derivats de l’aplicació de l’EBEP i del conjunt del sistema normatiu jurídic públic que regulen els recursos humans i la seva gestió a casa nostra. • Adquirir els coneixements econòmics, jurídics i de gestió en matèria de gestió pública del personal, en particular, a les administracions locals de Catalunya. • Adquirir els coneixements necessaris per al millora de la gestió i la modernització de l’administració local pel que fa la processos de concurrència en matèria de funció pública i de gestió de personal. • DATA: Del 25 de març al 25 de novembre de 2015 • LLOC: ACM • INSCRIPCIONS: 30

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Diplomatura de postgrau en litigació pública en l´àmbit competencial local L’ordenament jurídic-administratiu es configura com un sistema de garanties orientat a verificar que l’Administració pública serveix els interessos generals amb objectivitat i ple sotmetiment a la legalitat. Per minimitzar els riscos de disfuncionalitat i mala praxis en l’activitat pública, el Dret preveu un seguit d’institucions i instruments de control (interns i externs, jurídics i extrajurídics), entre els quals destaca el poder judicial (art. 106.1 CE). Amb l’enjudiciament de l’activitat administrativa, en qualsevol dels ordres jurisdiccionals (penal, civil, contenciós administratiu...), es garanteix la tutela dels drets i interessos legítims dels particulars que han pogut ser objecte de vulneració per part de l’Administració, així com la legalitat dels seus actes i disposicions generals. El control jurisdiccional contenciós administratiu s’estén a l’activitat desenvolupada pels ens locals que se subjecta al dret administratiu, però no es limita a la revisió judicial dels actes expressos o presumptes previs, sinó que abasta també la inactivitat material i les actuacions materials per la via de fet, als efectes de determinar el seu possible caràcter il·lícit. No són poques les ocasions en que els governs locals són part en un procés contenciós administratiu, de manera que la formació del seu personal de perfil jurídic ha d’incloure també coneixements sobre aquesta qüestió. Secretaris, lletrats i tècnics jurídics són bons coneixedors del dret positiu local, però cal reforçar aquest coneixement amb nocions teòrico-pràctiques avançades de dret processal. Aquesta diplomatura analitza amb detall els aspectes més rellevants de la jurisdicció contenciosa administrativa com ara els òrgans que en formen part i el seu abast competencial, les parts processals i llurs pretensions, l’activitat impugnable, la pràctica de proves, etc., així com les especialitats pròpies d’àmbits competencials locals tan destacats com l’urbanisme, la contractació o la funció pública, entre d’altres. La Diplomatura de postgrau en litigació pública en l’àmbit competencial local pretén assolir els objectius següents: • Conèixer la planta de la jurisdicció contenciosa administrativa i la distribució de competències entre els òrgans d’aquesta jurisdicció • Analitzar el paper de la jurisdicció contenciosa administrativa com un ordre revisor de la legalitat de l’acció administrativa • Identificar els elements essencials i les regles d’actuació processal en els processos ordinari i abreujat, així com en els especials • Analitzar els pronunciaments judicials més rellevants en els sectors d’activitat de competència dels ens locals

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

• Dotar els alumnes d’una metodologia que els permeti desenvolupar amb competència les funcions i actuacions encomanades en el marc de la tramitació i resolució dels processos contenciós administratius, tant pel que fa als aspectes documentals (requisits de forma, claredat expositiva, anàlisi conceptual i de fonts...) com procedimentals (terminis, interposició de recurs, actuacions preparatòries...) • Desenvolupar la capacitat d’argumentació jurídica dels alumnes davant els supòsits pràctics plantejats • 1a edició: del 9 de novembre de 2010 a 5 de juliol de 2011 • 2a edició: Del 29 de novembre de 2012 al 26 de juny de 2012 • 3a edició: Del 30 d’octubre de 2012 al 4 de juny de 2013 • 4a edició: Del 4 de desembre de 2013 al 30 de juny de 2013 • 5a edició: Del 25 març al 25 de novembre de 2015 celona • INSCRIPCIONS GLOBALS: 213

D/p de gestió pública dels serveis socials locals, 2n edició La Diplomatura de postgrau en gestió dels serveis socials, curs acadèmic 2014-2015, és un títol universitari propi de la UAB, organitzat per l’ACM i adaptat al sistema ECTS, fruit del procés de convergència dels Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) de Bologna. El programa te una durada de 30 crèdits ECTS i pretén assolir una formació completa i aplicada en la gestió pública dels serveis socials a l’administració local. Hom intenta conjugar els continguts teòrics especialitzats amb les experiències pràctiques dels diferents ens locals, a fi d’aportar les millor pràctiques, i les tècniques i instruments més adequats per a la gestió pública en l’àmbit educatiu, des d’una perspectiva gerencial, destacant tots aquells aspectes que contribueixen a la qualitat dels serveis i de les organitzacions públiques. Així, l’administració en la seva condició de servei públic, serà capaç de garantir la millora de la gestió i funcionament dels ens locals, aconseguint així millorar el servei a la societat. El programa s’estructura en sis mòduls, que han de ser superats en la seva totalitat per a assolir el títol universitari corresponent. Aquests mòduls, de contingut tècnic es basen en la implementació d’estratègies per a fomentar el desenvolupament de capacitats d’autoaprenentatge i de resolució de casos, pretenen abor-

dar des d’una perspectiva eminentment pràctica (comentaris, desenvolupament i valoracions de casos) les qüestions més punyents sorgides en la gestió pública dels serveis socials dels ens locals catalans. El mòdul darrer es correspon amb la realització tutoritzada d’un projecte/cas pràctic relatiu a la temàtica desenvolupada en el marc del programa. • DATA: Del 20 de novembre de 2014 al 16 d juliol de 2015 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 23

D/p Gestió Gerencial Local. Funció directiva La Diplomatura de Postgrau en Gestió Gerencial Local - Funció Directiva és un programa impulsat per la Diputació de Tarragona i atès l’èxit assolit tant a la I edició (curs acadèmic 2003-2004), com a la II edició (2007-2008), l’ACM posa en marxa la III edició a Barcelona per tal de fer arribar aquesta formació a totes les administracions locals catalanes. La Diplomatura de postgrau en Gestió Gerencial Local és un títol interuniversitari propi, atorgat conjuntament per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que pretén donar resposta a les demandes i a les expectatives dels professionals de l’administració local que desenvolupin càrrecs de comandament o direcció i que estiguin interessats a contribuir al canvi de cultura administrativa i la millora de les seves organitzacions. Aquest nou diploma pretén aprofundir en les especificitats de la gestió pública des d’una perspectiva gerencial, destacant tots aquells aspectes que contribueixen a la qualitat dels serveis i de les organitzacions públiques. Així, l’administració en la seva condició de servei públic, serà capaç de garantir la millora de la gestió i funcionament dels ens locals, aconseguint millorar el servei a la societat. En aquest sentit, es vol donar resposta també a la formació del personal amb “funció directiva”, establert, per primer cop, a l’Estatuto Básico del Empleado Público (Ley 7/2007, de 12 de abril, EBEP). La Diplomatura té per objectius: • Adquirir coneixements de gestió i managment públics aplicables a les administracions locals, en particular de Catalunya. • Analitzar el nou entorn de l’Administració Pública i les diferents formes organitzatives i de gestió. • Adquirir els coneixements necessaris per a la gestió de la modernització de l’Administració local.

• Assolir els coneixements necessaris de la funció i pràctica directiva i de les eines existents per la millora de la gestió, particularment en els àmbits de la planificació estratègica, el control de gestió, el màrqueting i la comunicació públiques. • DATA: Del 3 de novembre de 2014 al 16 de juliol del 2015 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS:

D/p gestió pública del desenvolupament, de l’emprenedoria i de l’ocupació als ens locals La Diputació de Girona, l’Associació Catalana de Municipis i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya, presenten la Diplomatura de postgrau en gestió pública del desenvolupament, de l’emprenedoria i de l’ocupació als ens locals, conscients del buit existent en la formació especialitzada del personal al servei de les administracions públiques locals i, en particular, d’aquells que exerceixen les seves funcions en les àrees de desenvolupament local, ocupació, foment de l’emprenedoria i d’altres relacionades amb les polítiques actives d’ocupació. És clar que les àrees de promoció econòmica i desenvolupament local són un servei bàsic de país de cara al manteniment i el desenvolupament de l’ocupació i, en definitiva, de la nostra societat i de la nostra identitat. Per aquest motiu, l’any 2010-2011, es va fer una primera edició d’aquesta diplomatura de postgrau i, enguany, se n’ofereix una segona, amb la finalitat de posar-lo a l’abast dels cossos de funcionaris locals que exerceixen de tècnics i responsables en aquestes matèries a la demarcació de Girona. Aquesta iniciativa formativa està adaptada a l’Espai Europeu d’Educació Superior i al sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits, amb una càrrega acadèmica de 30 crèdits ECTS. Les diferents matèries seran impartides per professorat universitari, tècnics superiors i personal directiu de les administracions públiques implicades i d’altres professionals altament qualificats, amb prestigi i experiència docent i pràctica, que disposen de la perspectiva pràctica i de la formació necessària per oferir als assistents un enfocament pluridisciplinar, transversal i integrat de la gestió pública en els àmbits de l’emprenedoria, l’ocupació i el desenvolupament econòmic local. La finalitat de la Diplomatura de postgrau en gestió pública del desenvolupament, de l’emprenedoria i de l’ocupació als ens locals és assolir els objectius següents:

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

• Donar pautes i recursos per a planificar i executar projectes de desenvolupament local i de promoció de l’ocupació al territori, tot promovent l’ús de les bones pràctiques i el desenvolupament del territori socialment responsable • Donar a conèixer els mètodes per a la planificació estratègica a curt, mig i llarg termini, així com també la gestió integral de projectes • Definir línies i noves oportunitats per a desenvolupar projectes que facilitin accions d’innovació i emergents contextualitzats al territori • Dotar als participants d’una metodologia base que sigui transferible i que permeti definir, planificar, gestionar i avaluar projectes prioritzant una visió pràctica • DATA: Del 3 d’octubre de 2014 al 12 de juny de 2015 • LLOC: Girona - Casa de Cultura • INSCRIPCIONS: 36

D/p de gestió pública dels serveis socials locals (i) La Diplomatura de postgrau en gestió dels serveis socials, curs acadèmic 2012-2013, és un títol universitari propi de la UAB, organitzat per l’ACM i adaptat al sistema ECTS, fruit del procés de convergència dels Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) de Bologna. El programa te una durada de 30 crèdits ECTS i pretén assolir una formació completa i aplicada en la gestió pública dels serveis socials a l’administració local. Hom intenta conjugar els continguts teòrics especialitzats amb les experiències pràctiques dels diferents ens locals, a fi d’aportar les millor pràctiques, i les tècniques i instruments més adequats per a la gestió pública en l’àmbit educatiu, des d’una perspectiva gerencial, destacant tots aquells aspectes que contribueixen a la qualitat dels serveis i de les organitzacions públiques. Així, l’administració en la seva condició de servei públic, serà capaç de garantir la millora de la gestió i funcionament dels ens locals, aconseguint així millorar el servei a la societat. Les diferents matèries seran impartides per especialistes i experts en cada tema, professors universitaris, tècnics superiors i personal directiu de l’administració i altres professionals del tercer sector i el sector privat altament qualificats, amb prestigi i experiència docent reconeguda, que disposen de la perspectiva pràctica i de la formació necessària per oferir un enfocament pluridisciplinar, transversal i integrat de la gestió pública en l’àmbit dels serveis socials. El programa s’estructura en sis mòduls, que han de ser superats en la seva totalitat per a assolir el títol universitari corresponent. Aquests mòduls, de contingut tècnic es basen en la implementació d’estratègies per a fomentar el desenvolupament de capacitats d’autoaprenentatge i de resolució de casos, pretenen

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

abordar des d’una perspectiva eminentment pràctica (comentaris, desenvolupament i valoracions de casos) les qüestions més punyents sorgides en la gestió pública dels serveis socials dels ens locals catalans. El mòdul darrer es correspon amb la realització tutoritzada d’un projecte/cas pràctic relatiu a la temàtica desenvolupada en el marc del programa.

Lleida i Tarragona, que contribueixen a donar prestigi i reconeixement a la tasca que es porta a terme des de la Fundació. Durant aquests anys a través de la Fundació més de 1.300 electes locals han cursat la diplomatura de postgrau en Gestió i Administració local.

ponsabilitat, eficiència i eficàcia, organitzacions modernes i flexibles que es puguin adaptar contínuament a la societat canviant de la Catalunya del Màster segle XXI. Per assolir aquests repen govern tes, cal una renovació i actualització local (IV edic Diplomat ió) ura de po stgrau en administr constant del món local, que passa gestió i ació loca l (IX edic ió) necessàriament per la capacitació professional dels llurs càrrecs electes. Això implica reforçar el lideratge i la formació dels nostres representants en un gran ventall de competències i habilitats per tal que adoptin en cada moment les decisions més adequades a l’interès públic, atès que són el vincle democràtic amb la ciutadania. Per aquest motiu, l’Escola d’Electes Locals, tot recollint l’experiència acumulada en la formació dels càrrecs electes i amb l’objectiu continuat de prestigiar aquesta professió, l’any 2009 va enfortir la seva oferta formativa amb el Màster en govern local, en el que també participa la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, de la que n’és titular el sr. Miquel Roca i Junyent, un dels pares de la Constitució i personalitat de prestigi indiscutible en l’àmbit jurídic nacional i internacional. Barcelona, bienni

• DATA: Del 19 de setembre de 2013 al 14 se juliol de 2014 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 48

L’oferta formativa de la Fundació AAEE és una de les més importants que es fa per tot el territori de Catalunya, tant per la seva qualitat de la formació impartida amb la col·laboració del món universitari com el contingut de l’oferta formativa.

Diplomatura de postgrau en gestió tècnica i jurídica del medi ambient

Aquest procés de formació contínua es complementa amb la línia de publicacions de manuals en matèries d’àmbit local, dirigides a electes locals, i que responen a la transferència de coneixement científic en l’àmbit del dret, les hisendes i la gestió dels ens locals que es concreten en la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals

L’objectiu d’aquest programa interuniversitari és la formació del personal al servei de les administracions públiques locals en tasques de gestió tècnica i jurídica del medi ambient; així com dels professionals que en l’exercici privat es relacionen amb els ens locals municipals i comarcals. Així mateix, s’adreça als titulats i graduats universitaris que es proposen dirigir la seva carrera professional cap al món de les administracions locals de Catalunya. • DATA: Del 10 de novembre de 2011 al 28 de juny de 2012 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 26

8.4 Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes L’Aula d’Alts Estudis d’Electes va néixer l’any 2000, gràcies a l’impuls de la Associació Catalana de Municipis i Comarques, que entenent la responsabilitat que suposa ser alcalde o regidor i les moltes i variades situacions amb les quals es poden trobar per raons del seu càrrec, va voler apostar per un tipus de formació específica per a ells. Juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el gener de 2001 es va inaugurar el primer curs del Postgrau en Gestió i Administració local. L’any 2002, l’ACM i la UAB van crear la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes amb la finalitat d’oferir formació als càrrecs electes i així fer-se pionera en aquest tipus de formació, ja que no existia cap tipus d’oferta formativa específica per a ells. La Fundació AAEE compta amb el suport dels seus patrons: l’Instituto Nacional de Administración Pública (INAP), l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i les Diputacions de Girona,

Màster en Govern Local La Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) es referma novament en llur compromís de formar els líders polítics de l’Administració local al servei de la ciutadania dels nostres pobles i ciutats, tenint ben present que aquests han deixat de ser la figura honorífica d’altres temps per a esdevenir directius i gestors de la cosa pública que han de fer front no només a la gestió municipal sinó també a reptes cada cop més importants a escala supramunicipal, regional i, fins i tot, europea. Creada per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, i amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i de l’Instituto Nacional de Administración Pública (INAP), la FAAEE és conscient de la importància d’una correcta direcció i gestió públiques per a què els municipis, les comarques i les regions continuïn essent el motor d’Europa. Per aquest motiu, l’any 2002 es va crear, amb la UAB, l’Escola d’Electes Locals com a iniciativa pionera en la formació universitària dels polítics locals, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. En aquests anys, un gran nombre d’electes han passat per les nostres aules, participant en les distintes ofertes formatives de l’Escola d’Electes Locals realitzades arreu de Catalunya, amb un alt grau de satisfacció per part dels assistents: els tallers electorals, els cursos especialitzats, les Matinals Prat de la Riba i, sobretot, les dotze edicions de la Diplomatura de postgrau en gestió i administració local –que s’han dut a terme a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona–, i les quatre edicions del Màster en govern local. En un món que tendeix cada vegada més a la globalitat, es fa imprescindible recordar que l’Administració local ha estat i continua essent un fòrum d’innovació constant que abasteix des de la proximitat els ciutadans, Catalunya i la Unió Europea. En aquest marc, els electes locals han de ser capaços de dirigir amb res-

2015-2017

El Màster en govern local presenta un format que s’adequa a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), derivat del procés de Bolonya, i el seu seguiment és compatible amb les exigències horàries dels polítics locals. • DATA: • 1a edició: 2009-2011 • 2a edició: 2011-2013 • 3a edició: 2013-2015 • 4a edició: 2015-2017 • LLOC: Escola de Postgrau. Edifici U. Campus UAB. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) • INSCRIPCIONS GLOBALS: 155

Matinals Prat de La Riba. Seminari d’actualització per electes locals Des de l’any 2000, la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) de l’ACM i la UAB organitzen diversos programes formatius adreçats als càrrecs electes de les entitats locals catalanes, entre els quals destaquen la Diplomatura de Postgrau en Gestió i Administració Local (12 edicions), el Màster en Govern Local (3 edicions) i la Diplomatura de Postgrau en Lideratge i Governança Local (2 edicions). La necessitat d’actualitzar els coneixements oferts en aquests programes formatius i d’articular un fòrum de debat i de resolució dels problemes i dels reptes que preocupen els responsables de la política municipal (alcaldes, regidors..) van conduir l’any 2010 a preparar, amb voluntat de continuïtat, un seminari de periodicitat bimensual emmarcat en les activitats promogudes per la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, creada per conveni de 14 d’abril de 2009, entre la FAAEE i la UAB. Davant l’èxit de les convocatòries precedents, enguany es presenta la cinquena edició, en què les novetats leMEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

gislatives i jurisprudencials i les qüestions d’actualitat que desperten l’interès del món local continuen constituint la ratio essendi d’aquest programa formatiu. Tanmateix, el fet que en el 2015 es celebrin eleccions municipals ens ha portat a integrar en aquesta edició una oferta formativa orientada quasi exclusivament als processos preelectorals i postelectorals, amb la idea d’arribar tant als qui ja són càrrecs electes en l’actual legislatura com als qui ho seran en la propera. Les Matinals es desenvolupen en sis sessions bimensuals de 5 hores de durada cadascuna, que es duen a terme els divendres al matí a l’Aula de Formació de l’ACM. El format de les Matinals Prat de la Riba s’estructura en tres blocs permanents. El primer està conformat per una sessió d’actualització normativa i jurisprudencial que pretén informar i comentar el conjunt de lleis i reglaments aprovats recentment i que afecten l’esfera competencial local, així com les sentències dictades pels tribunals de justícia que poden ser d’interès per als càrrecs electes de Catalunya. El segon està constituït per un cicle de conferències referit a diferents temàtiques d’actualitat i d’interès local i, finalment, el seminari es clou amb un taller de treball vinculat a la matèria analitzada en el cicle de conferències en què es proposaran diversos casos reals per debatre i resoldre, en base a la documentació lliurada amb antelació. Les Matinals s’adeqüen a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), derivat del procés de Bolonya i suposen el reconeixement de 6 crèdits ECTS. Les Matinals Prat de la Riba es formulen amb l’objectiu que els participants puguin assolir un conjunt de competències que els permetin: • Desenvolupar idees i propostes originals (creativitat) • Resoldre problemes en l’esfera competencial local de manera efectiva • Aplicar coneixements i habilitats en entorns i contextos multidisciplinaris • Actuar amb esperit crític i responsable • Motivar la discrecionalitat administrativa en la presa de decisions • DATA: • 2a edició: Del 4 de maig al 14 de desembre de 2012 • 3a edició: Del 22 de març al 13 de desembre de 2013 • 4a edició: Del 7 de març al 12 de desembre de 2014 • 5a edició: Del 27 de febrer a l’11 de desembre de 2015 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS GLOBALS: 137 (34+33+43+27)

Diplomatura de Postgrau en Lideratge i Governança Local La societat del segle XXI en continua evolució requereix de lideratge en tots els àmbits i, sobretot en el polític, més encara en un moment com aquest que

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

és de crisi. I és al món dels ens local on el lideratge és més necessari encara, atès funciona com a gresol d’una nova cultura i d’un nou modus operandi de les organitzacions polítiques i administratives de Catalunya. En aquesta era tecnològica, l’administració local es converteix en el laboratori d’idees, d’instruments, tècniques i solucions que un cop contrastades seran utilitzades a tots els nivells i contribuiran a la transformació de les nostres organitzacions. El lideratge polític ha d’aconseguir connectar amb la ciutadania mitjançant un llenguatge i unes pràctiques presidides pels valors de la legitimitat, la legalitat i la democràcia. D’aquí que la complexitat jurídica creixent i l’actualització continuada que caracteritzen l’ordenament jurídic local requereixin cada cop més una formació especialitzada i avançada dels càrrecs electes dels ens locals de Catalunya, a fi de poder satisfer en cada moment les necessitats de llurs ciutadans i ciutadanes als quals han de servir. Amb aquesta finalitat, el Fòrum de joves electes de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Càtedra Enric Prat de la Riba, d’Estudis Jurídics Locals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han organitzat aquest programa de postgrau per aquest curs 2014-2015 la II edició de la Diplomatura de postgrau en lideratge i governança local. El pla d’estudis que es presenta vol recollir el conjunt de disciplines que intervenen en la les tasques i funcions d’un polític local i que han de contribuir a millorar l’exercici del seu càrrec. Així doncs, el lideratge ha de perseguir l’excel·lència com a un objectiu que s’ha d’assolir ja des dels inicis de la carrera política; per això aquest programa es dirigeix preferentment als càrrecs electes joves. La Diplomatura té per objectiu: • Analitzar les habilitats directives i de gestió per a exercir el lideratge polític i institucional, em particular dels joves càrrecs electes. • Adquirir els coneixements en matèria de gestió pública del personal, en particular, a les administracions locals de Catalunya. • Adquirir els coneixements necessaris per al millora de la gestió i la modernització de l’administració local. • DATA: Del 30 de maig de 2014 al 28 de febrer de 2015 • LLOC: Barcelona - ACM • INSCRIPCIONS: 32

Altres formacions Una vegada descrita la formació, que tot i ser exclusiva per electes, compta amb reconeixement de la UAB, des de l’FAAEE, considerem altres formacions a aquelles accions formatives que adreçades als electes, en format breu i en grups reduïts (en la majoria dels casos), pretenen fomentar les aptituds personals de cada electes, en benefici de l’activitat local. La formació pels electes locals està influenciada per les eleccions locals. Per aquesta raó la seva formació gira al voltant dels comicis electorals, locals. En aquest sentit diferenciem: 1. Tallers pre-electorals 2. Tallers postelectorals 3. Tallers pràctics de mandat 4. Accions formatives d’actualització jurídica local

8.5 Pre-electorals Títol

Data

Lloc

Inscripcions

Com immprovisar un discurs en 5 minuts (2)

17 de febrer de 2015

ACM

Parlar o comunicar (1)

5 edicions (dues al 2015 i tres al 2014)

Barcelona

Com guanyar un debat, taula rodona o assemblea (3)

25 de febrer de 2015

ACM

Campanya electoral (4)

3 de març de 2015

ACM

Com dirigir i mantenir la cohesió d’un equip de campanya (8)

26 de març de 2015

ACM

Com treure profit d’internet: Xarxes socials, blocs i altres plataformes (5)

10 de març de 2015

ACM

Com fer una campanya electoral amb pocs mitjans (6)

11 de març de 2015

ACM

Com fer el porta a porta i interaccionar amb els ciutadans (7)

17 de març de 2015

ACM

Respostes a les situacions de crisi (14)

3 de desembre de 2014

ACM

La campanya de 4 anys. La campanya electoral (13)

2 de desembre de 2014

ACM

Per què em voten? Per a què serveix un electe local? (12)

26 de novembre de 2014

ACM

Conèixer el teu municipi, conèixer els teus votants (11)

25 de novembre de 2014

ACM

Com organitzar la comunicació municipal amb pocs mitjans (10)

19 de novembre de 2014

ACM

Com planificar el final de mandat: de novembre de 2014 a juny de 2015 (9)

11 de novembre de 2014

ACM

El treball en equip: les claus per aconseguir un veritable equip d’alt rendiment (15)

10 de desembre de 2014

ACM

Títol

Data

Lloc

Inscripcions

Organització de l’equip de govern (4)

15, 22 i 29 de juliol de 2015

ACM

Introductori a la contractació i activitats (5)

24 i 25 de juliol de 2015

ACM

Introductori al dret urbanístic de Catalunya (3)

17 i 18 de juliol de 2015

ACM

Introductori a la Hisenda local

31 de juliol i 1 d’agost de 2015

ACM

Introductori a l’organització i al règim jurídic local (2)

10 i 11 de juliol de 2015

ACM

8.6 Post-electorals

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

10 de juny de 2015

Lleida

Títol

Data

Lloc

Inscripcions

10 de juny de 2015

Manresa

Pallars Jussà

Dijous 13 i divendres 14 de desembre

Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universidad de Santiago de Compostela

137

10 de juny de 2015

Congreso sobre urbanismo y cultura: “De la cultura urbanística al urbanismo de la cultura” (14)

11 de juny de 2015

Baix Ebre

37 66

Auditori Banc de Sabadell. Avda. Diagonal núm. 407 BCN

148

Tarragona

11 de juny de 2015

Barcelona

Jornada sobre qüestions economico-financeres d’actualitat pels ens locals (II) (13)

19 de novembre de 2013

11 de juny de 2015

Girona

16 de setembre de 2013

Pati Manning, Montalegre 7 Barcelona

110

27 de juliol de 2015

Terrassa (1)

Jornada sobre qüestions economico-financeres d’actualitat pels ens locals (I) (9)

29 de juliol de 2015

Terrassa (2)

4 d’octubre de 2013

Aula ACM, c/València 231 5a. Barcelona

Curs introductori a la contractació i activitats (6)

1 i 2 de juliol de 2011

ACM

Com posar al dia la gestió de personal complint la llei i equilibrant el pressupost, Barcelona (12)

Diputació de Lleida

15 i 16 de juliol de 2011

ACM

Com posar al dia la gestió de personal complint la llei i equilibrant el pressupost, Lleida (10)

20 de setembre de 2013

Curs introductori al dret urbanístic de Catalunya (8) Curs introductori a la Hisenda local (7)

8 i 9 de juliol de 2011

ACM

27 de setembre de 2013

ACM

Sala Santiago Costa, DIputació de Tarragona

22 i 23 de juliol de 2011

Com posar al dia la gestió de personal complint la llei i equilibrant el pressupost, Tarragona (11)

8 de juliol de 2011

Lleida

Aula Magna, Casa de Cultura, Girona

Tortosa

15 de juliol de 2011

Tarragona

Com posar al dia la gestió de personal complint la llei i equilibrant el pressupost, Girona (8)

13 de setembre de 2013

16 de juliol de 2011

1 de juliol de 2011

Girona

El valor de la participació ciutadana en la formulació i implementació de les polítiques públiques locals (7)

14 de maig de 2013

Pati Manning. Montalegre, 7. BCN

Jornada sobre la gestió de subvencions públiques als governs locals (CC Alt Penedès) (3)

dilluns 15 d’abril de 2013

Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Jornada sobre la gestió de subvencions públiques als governs locals (CC Maresme) (6)

dimecres 17 d’abril de 2013

Consell Comarcal del Maresme

Jornada sobre la gestió de subvencions públiques als governs locals (CC Osona) (5)

dimarts 16 d’abril

Consell Comarcal d’Osona

La transformació dels governs locals en un context de crisi. Propostes per apendre a gestionar els nous reptes (4)

16 d’abril de 2013

Aula Magna, Facultat de Dret de la UAB

123

Ètica i transparència en la gestió pública local (2)

dia 5 de març de 2013

Pati Manning, 7, Barcelona

Pla únic d’Obres i Serveis (PUOSC) (1)

dia 16 de gener de 2013

Torre Sabadell. Avda Diagonal 407, 5a, BCN

172

Soc regidor, i ara què? (1)

Curs introductori a l’organització i règim jurídic local (9)

8.7 Accions Formatives d’Actualització Jurídica Escola d’estiu de governs locals (eegl): Construint els governs locals del demà Els governs locals són una peça clau en el procés de reforma i adaptació de l’Administració pública als nous temps. La punyent crisi econòmica i financera que afecta el nostre país ha obligat a replantejar les formes de gestió de la cosa pública local i a prioritzar els objectius a assolir, al mateix temps que ha sacsejat els fonaments de l’Estat autonòmic, amb la proliferació d’iniciatives legislatives involucionistes que afecten les competències autonòmiques i, de retruc, les locals. En aquest context, l’Escola d’estiu de govern local vol oferir una formació especialitzada i d’actualitat adreçada als representants dels governs locals de Catalunya que els permeti afrontar amb èxit els reptes que planteja la Catalunya del futur. L’Escola d’estiu pren com a referent l’obra formativa que va desenvolupar la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i que va contribuir decisivament, mitjançant l’excel·lència formativa i instructiva, a la modernització i europeització del país. Igual que succeí el 1914, les quatre diputacions catalanes reafirmen avui el seu compromís amb la formació dels nostres electes locals i del personal al servei de les administracions locals i promouen aquesta Escola d’estiu, juntament amb la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals. L’Escola aspira a esdevenir un clúster d’intercanvi d’experiències i de debat al voltant de la gestió pública local que permeti avançar en la millora de la qualitat dels nostres governs locals

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

perquè, com s’afirmava en el marc d’aquella obra formativa, “Tant o més urgent que preparar funcionaris és esvair l’atmósfera d’indiferencia que plana damunt la vida municipal, portar discussió i cercar orientacions als problemes que ara bateguen amb més força; i, per a això, cal atreure els Alcaldes i Regidors, i a tothom a qui interessin aquestes coses”. L’Escola s’estructura en dues sessions plenàries (divendres matí i dissabte matí) i una sessió d’abast sectorial en la que s’ofereixen tres seminaris optatius perquè cada assistent pugui escollir el que millor s’adapti a les seves inquietuds i necessitats. • DATA: 19 i 20 de setembre de 2014 • LLOC: Manresa – Fundació Universitària del Bages • INSCRIPCIONS: 94

La llei de racionalització sostenibilitat de l’administració local i la seva aplicació als ens locals de Catalunya Anàlisi de la reforma del règim jurídic local de l’Estat espanyol a través de la modificació de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) mitjançant la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) en els ens locals catalans, en especial pel que fa al nou sistema de distribució competencial i al paper que s’hi reserva a les administracions supramunicipals; així com a la reordenació del sector públic local. • DATA: 13 de març de 2014 • LLOC: Girona - Casa de Cultura • INSCRIPCIONS: 50

8.8 Càtedra Enric Prat de la Riba Fruit de la col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Fundació privada Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE) en matèria de formació i transferència de coneixement científic en els àmbits del dret, la hisenda i la gestió dels ens locals, ambdues institucions van acordar, el dia 14 d’abril de 2009, la creació de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals.

Signatura del conveni de creació de la Càtedra a l’edifici del Rectorat de la UAB La Càtedra deu el seu nom a l’insigne polític i ideòleg català Enric Prat de la Riba (1870-1917), que va destacar per la seva contribució a excel·lir l’arquitectura administrativa local de Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX. En tant que president de la Di-

putació Provincial de Barcelona, col·laborà en la reforma de les entitats locals, influint decisivament en el projecte de llei de l’Administració local formulat pel Govern conservador d’Antoni Maura que, tot i no veure la llum, va constituir el punt de partida per a la mancomunació de les diputacions provincials, tot culminant amb la creació, el 1914, de la Mancomunitat de Catalunya, de la que en fou president fins a la seva mort. Des d’aquest càrrec, va dur a terme una labor ingent de modernització que es plasmà, entre d’altres exemples, en la creació de gran nombre d’infraestructures i dotacions públiques (xarxa de carreteres i de biblioteques populars comarcals, serveis d’assistència social, fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Escola de Funcionaris d’Administració Local –l’embrió, aquesta darrera, de l’actual Escola d’Administració Pública de Catalunya–...).

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

La finalitat de la Càtedra és doble. D’una banda, esdevenir un laboratori d’idees en el món local, tot abordant els nous reptes vinculats a la investigació i la recerca de les qüestions que més interessen en els àmbits relacionats amb les administracions i el sector públic local català, amb l’aspiració de constituir-se en un referent en aquest sector. Per poder donar resposta a aquest objectiu, la Càtedra aborda les distintes temàtiques d’estudi des d’una perspectiva pluridisciplinar, amb la voluntat d’efectuar l’anàlisi completa dels inputs que conformen l’objecte d’estudi, integrant les aportacions provinents de l’esfera academica universitària amb les aportacions dels aplicadors jurídics públics i privats, coneixedors de primera mà de les repercussions pràctiques de les temàtiques analitzades. D’altra banda, la Càtedra vol consolidar la tasca formativa que les institucions signatàries han vingut desenvolupant en els darrers anys, amb uns resultats molt satisfactoris. En aquest sentit, la Càtedra fomenta les actuacions formatives que es desenvolupen en el marc de la col·laboració educativa entre la UAB i la FAAEE, així com les conveniades amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), impulsora, des d’un inici, d’aquesta col·laboració. Això compren el conjunt d’activitats de formació adreçades al creixement professional dels directius i empleats públics, així com a la sensibilització i formació dels representants electes locals. En qualsevol cas, i a mode de corol·lari, l’objectiu final de la Càtedra no pot ser altre que la implantació efectiva de la investigació i la formació desenvolupades, tot contribuint a la innovació de les polítiques públiques locals. En altres paraules, es tracta de promoure la millora dels governs locals i dels serveis prestats sota el seu emparament, en un intent d’atendre les expectatives de la ciutadania, especialment expressades en els darrers temps davant les administracions locals. De conformitat amb el que disposa el Conveni de col·laboració entre la UAB i la FAAEE per a la creació de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, és responsabilitat de la titularitat de la Càtedra presentar una memòria bianual d’avaluació de resultats de les activitats desenvolupades a la Comissió Mixta de Seguiment. Amb aquest objectiu, la present memòria es divideix en dues parts. La primera abasta la relació de les activitats desenvolupades, en la seva doble vessant d’investigació i formativa. La segona, conté una justificació de les despeses que aquestes activitats han generat[1], desglossades en funció d’aquest doble perfil docent i investigador. Com s’ha apuntat, les línies d’actuació de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals abasten una doble perspectiva: la de recerca i transferència i difusió del coneixement, i la formativa.

Activitat de recerca i transferència i difusió del coneixement L’activitat de recerca de la Càtedra ha de ser capaç de donar satisfacció a les diverses exigències que es deriven de la pràctica quotidiana de les adminis-

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

tracions locals, en qualsevol de les seves vessants (jurídica, econòmica, politològica, de gestió...). Tanmateix, sense abandonar mai la rigorositat que ha de caracteritzar la producció investigadora, els temes d’estudi poden ser abordats des d’un prisma eminentment teòric o molt més pràctic, de la mateixa manera que unes matèries requereixen d’una aproximació més detallada i d‘altres es poden abordar més sintèticament. Per aquest motiu, es proposava des del començament la creació de quatre possibles línies de publicació, en funció dels continguts de les matèries objecte d’estudi: a. Col·lecció Estudis Locals. Relativa a les obres que aborden l’estudi de qüestions d’àmbit general, amb una perspectiva global i exhaustiva i amb aportacions doctrinals i jurisprudencials (150-200 planes aprox.). En aquests dos anys, la Càtedra ha apostat per desenvolupar aquesta línia d’investigació. b. Col·lecció Anàlisi Pràctica. Relativa a aquells estudis que s’aborden des d’un enfocament essencialment pràctic (estadístiques, enquestes...), sense menysteniment de les aportacions normatives i jurisprudencials que corresponguin (75 planes aprox.). c. Col·lecció Briefs. Relativa a les matèries que han estat desenvolupades amb un perfil proper als informes (15 planes aprox.). Les seves notes característiques són la concreció del tema objecte d’anàlisi –s’està pensant en qüestions puntuals sorgides en el dia a dia de la gestió local– i la sinteticitat en abordar la solució (o solucions) proposades. d. Col·lecció Electes Locals. Es nodreix amb els treballs de recerca elaborats pels càrrecs electes que han participat en les diferents edicions de la Diplomatura de Postgrau en Gestió i Administració Local i en el Màster en Govern Local. Els treballs que assoleixin uns determinats nivells de qualitat investigadora, d’acord amb el pronunciament d’una comissió ad hoc, podran ser objecte de publicació.

S’amplia la Col·lecció Estudis Locals La gestió municipal de la immigració a Catalunya. AAVV. R. Zapata-Barrero i B. Garcés Mascareñas (coords.) Els municipis tenen un paper fonamental en la formulació i la implementació de polítiques en matèria d’immigració. Tot i que no sempre de forma reconeguda, són l’administració de primera línia no només pel que fa a les polítiques de primera recepció de la població nouvinguda, sinó també en matèria d’estrangeria, participació política i gestió de la diversitat. Partint de la centralitat de les polítiques locals en l’àmbit de la immigració, l’objectiu principal d’aquest estudi, de caràcter eminentment exploratori, és identificar els trets més rellevants de l’agenda local en matèria d’immigració i, a nivell més abstracte, teoritzar empíricament les diferents dimensions d’aquest enfocament municipal. En concret, l’estudi s’estructura a partir de l’anàlisi de quatre dimensions bàsiques: la geogràfica, l’administrativa, la de participació i la de política pública.

La negociació col·lectiva de les condicions de treball del personal laboral de les corporacions locals després de l’EBEP. Autor: X. Boltaina Bosch. La negociació col·lectiva del personal laboral de les corporacions locals ha assolit una importància cabdal. Malgrat que el sistema espanyol d’ocupació pública és fonamentalment funcionarial, no es pot oblidar que un percentatge al voltant del 60 al 80% del personal local és laboral. Per aquesta raó, s’ha considerat important analitzar el contingut, les regles i els límits de la negociació laboral en l’àmbit dels ens locals, tant per si mateixa com també per comprendre els camins que la negociació funcionarial ha dut a terme, sovint reproduint l’àmbit laboral. Arrel de l’aprovació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) del 2007, la negociació col·lectiva laboral en les corporacions locals ha assolit una nova complicació, en instituir-se –fet que ja es va produir l’any 2006– una mesa de negociació de matèries comunes entre funcionaris i laborals que és font habitual de distorsions, en acoplar-se dos règims juridics molt diferents. No obstant això, la negociació col·lectiva del personal laboral manté un gran vigor i son moltíssimes les petites, mitjanes i grans corporacions locals que regulen les seves relacions laborals a través de convenis col.lectius només per al seu personal laboral, tot i que també hi ha moltes entitats –les més menudes– que no gaudeixen de conveni. La problemàtica, però, rau en què el model privat de negociació no és exportable en tots els supòsits al personal laboral dels ens locals atès que les entitats públiques estan sotmeses a tot un conjunt de regles diferenciades. L’objectiu de l’estudi és precisament establir aquestes diferències, analitzar el contingut real de la negociació col·lectiva del personal laboral des de les perspectives legal, jurisprudencial i també pràctica (convenis col·lectius) i fer paleses les desviacions, irregularitats i particularitats ad hoc que es detecten en tot el conjunt de convenis col·lectius i acords laborals signats a partir de l’any 2007, data d’entrada en vigor de l’EBEP, així com les dificultats aplicatives en els petits municipis que no tenen conveni col·lectiu. El paper dels municipis en la producció i la gestió de l’energia. AAVV. J. R. Fuentes Gasó Aquest treball analitza el marc jurídic i competencial de l’energia en el qual es mouen els ens locals, en particular, els municipis, amb una especial referència a la seva possible caracterització com servei públic i al règim econòmic de la generació i la distribució energètiques per part dels ens locals. L’actual model energètic està en una profunda fase de canvi, en què l’estalvi, l’eficiència energètica, la diversificació de les fons energètiques i la descentralització de la producció i distribució de l’energia són la clau d’un nou model en el que de ben segur es penalitzarà el creixement en la demanda d’energia. Així, l’estudi incorpora un recull dels indicadors energètics més significatius i les principals línies estratègiques abordables des de l’Administració local, per tal de dissenyar un pla energètic local.

Democràcia local en temps d’incertesa. Autors: Quim Brugué, Fernando Pindado, Óscar Rebollo. Després de quatre dècades de funcionament, la democràcia apareix cansada, descontextualitzada i incapaç de seguir responent a les expectatives de la ciutadania. A Europa semblen consolidar-se propostes que difícilment s’avenen amb els valors democràtics, i a casa nostre, el 15M va marcar l’inici d’un ampli i desordenat procés al voltant de la seva regeneració i el seu enfortiment. Cal afrontar amb urgència la tasca de repolititzar i redemocratitzar la vida pública. Per això necessitem d’un marc conceptual i operatiu que no ens parli de la política o la democràcia de manera simplificada i enganyosa. No és cert que la política és només allò que fan els polítics i que la democràcia comença i acaba amb les eleccions. La política i la democràcia són molt més. I és cap aquest molt més on s’adrecen les reflexions que es recullen en aquest text; i que només són un punt de partida, centrat especialment en el món local. Col·lecció Sóc regidor i ara què? Es tracta d’una col·lecció en petit format que gaudeix d’una àmplia difusió entre els nous alcaldes i regidors dels consistoris catalans (i els no tant nous). Aquest col·lectiu l’utilitza com a manual de consulta per resoldre totes aquelles qüestions que els generen interrogants en la seva activitat diària al capdavant dels ajuntaments. Els continguts de Sóc regidor, i ara què? s’han elaborat a partir de les consultes més habituals que plantegen els càrrecs electes locals. Fins el moment, s’havien publicat cinc números de la col·lecció (Sóc regidor, i ara què?, Sóc regidor d’hisenda i ara què?, Sóc regidor d’educació, i ara què?, Sóc regidor d’urbanisme i ara què? i Sóc regidor de medi ambient, i ara què? ). L’any 2015, la Càtedra es va responsabilitzar d’actualitzar els cinc manuals existents i d’elaborar quatre nous manuals: Sóc regidor de recursos humans, i ara què?, Sóc regidor de serveis socials, i ara què?, Sóc regidor de mobilitat, i ara què? i Sóc regidor de seguretat, i ara què?

8.9 Jornades Europees del Patrimoni L’ACM col·labora activament en el desenvolupament de les Jornades Europees del Patrimoni que tenen per objectiu la gestió i conservació del patrimoni cultural. A Catalunya gaudim d’un llegat patrimonial molt notori a través dels nostres monuments, jaciments arqueològics, fons documentals, museus i col·leccions d’art. Es tracta de tota una riquesa que mereix ser més ben coneguda, tant pel conjunt de la població com pels nostres nombrosos visitants. Aquesta és una tasca permanent, i per això també és ben oportú que, cada any, el patrimoni concentri l’atenció d’un públic molt ampli durant tot un cap de setmana, i que ho faci conjuntament amb molts milions de ciutadans i ciutadanes de tot l’espai europeu.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

de Catalunya. Aquesta col·laboració es manté en el temps a través de diferents jornades per tot el territori, i per tractar la contractació en àmbits temàtics concrets: com són les quatres sessions específiques en matèria d’eficiència energètica, i contractació d’empreses de serveis energètics (ESE). Durant el 2013 la línia de treball del departament segueix treballant per potenciar “la central del compres del món local”, amb l’estudi i desenvolupament d’anàlisi de mercats per tal de detectar els subministraments, béns o serveis que necessita l’administració local, però al mateix temps, enllaçar-ho amb el que ofereix el mercat, per tal d’arribar al punt de fer coincidir –el màxim possible- l’oferta i la demanda. En aquest any, s’analitza i s’aborden els subministraments de vehicles de serveis generals i serveis policials, distribució postal, paqueteria i missatgeria, i el de subministrament de màquines d’impressió i multifunció.

9. Som la central de compres del món local Una de les prioritats de l’ACM és analitzar constantment l’actualitat local per oferir els millors serveis als seus associats. Gràcies a les visites territorials i per la tasca desenvolupada pel departament de Gabinet d’Estudis i programes, s’han detectat necessitats genèriques per a tots els ajuntaments. Per aquest motiu, els darrers 4 anys s’ha potenciat de manera clara i contundent el desenvolupament d’un sistema d’adquisició centralitzat, que ha desembocat en la creació de la Central de Compres del món local. Una central que es basa en la detecció i coneixement de les necessitats dels seus associats, amb l’objectiu d’oferir tres tipus de qualitats o d’estalvis: el de les condicions econòmiques, l’estalvi procedimental, i garantir la transparència i legalitat de la contractació. Actualment, són 821 ens locals que compren a través de la Central de Compres serveis com el subministrament d’electricitat, gas, assegurances, vehicles, paper, maquinària tècnica, equips multifunció i assegurances. Del municipi més gran del país, al més pe-

tit, es beneficien de les mateixes condicions a l’hora d’adquirir o contractar un bé, producte o servei.

9.1 La història de la creació de la central de Compres del Món Local A partir del mes d’octubre del 2011, després de l’assemblea general de l’ACM en què s’inicia la nova legislatura a l’associació, es crea el Gabinet d’Estudis i Programes. Aquesta unitat rep l’encàrrec d’estudiar la viabilitat de desenvolupar la Central de compres, en base al Consorci Català de Desenvolupament Local de Catalunya (CCDL), en la contractació de subministraments, béns o serveis per als ens locals de Catalunya, partint dels precedents dels contractes de subministrament elèctric i el de pòlisses d’assegurances i mediació. Per tant, en base al CCDL, es defineixen i executen les primeres licitacions, amb la utilització de la figura dels Acords marc, una de les tècniques de racionalització previstes en la legislació en matèria de contractació. Durant el 2012, el departament realitza una enquesta de necessitats, que esdevé el desencadenant per plantejar la planificació de licitacions, així com millores innovadores per al món local, en matèria de contractació dels subministraments. L’enquesta determina que les primeres licitacions siguin les de subministrament d’electricitat, gas, i vehicles. A més, s’instaura una metodologia concreta: la constitució de grups d’experts, compradors i o tècnics de contractació públics locals, de diferents tipologies i dimensions. El contacte directe amb els responsables de contractació de diferents ajuntaments ha ajudat a determinar millor els processos de compra perquè siguin els més eficients possibles, i sobretot que resolguin les problemàtiques i necessitats de l’administració local

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

De fet, en aquest període es desenvolupen els Plecs de Condicions Administratives Particulars (PCAP) i Plecs de Prescripcions Tècniques (PPT) adaptats a la realitat local i de diferents Acords marcs. En aquesta elaboració, ja s’incardina el mètode de treball, on s’incorpora el treball previ de tècnics locals, empreses, col·legis o gremis adscrits a l’àmbit de la licitació. • Adjudicació de l’Acord marc de subministrament d’electricitat. • Adjudicació de l’Acord marc de subministrament de gas. • Adjudicació de l’Acord marc de vehicles de serveis generals. • Adjudicació de l’Acord marc de vehicles de serveis policials.

l’Acord marc d’equips d’impressió i multifunció, amb la complexitat de tractar-se de 24 lots, tant en modalitat de compra com de lloguer. A finals del 2014, la Central de Compres es dota d’una instrucció interna, que esdevé una innovació en aquesta àmbits. Aquesta instrucció regula per primera vegada la realització de les consultes preliminars del mercat, tot garantint els principis rectors de la contractació com són la igualtat de tracte als licitadors, la publicitat i transparència en el procediment. En poc temps, aquesta instrucció és agafada com a referència per diferents administracions del país.

9.4 Jornades sobre la central de compres del món local de Catalunya

Àmbit de les jornades

8a Castellolí 18 de març 2015

5a Sort 6 de març 2014

6a La Seu d’Urgell 12 de març 2015

7a Vielha 13 de març 2015

El Gabinet d’Estudis i Programes realitza els estudis de mercat, amb l’oferta i la demanda, avaluant la part qualitativa com la quantitativa, per determinar els béns i serveis més adients per oferir. Al mateix temps, s’instaura l’elaboració dels informes de consultes prèvies del mercat, la construcció i estratègia per elaborar els plecs administratius i tècnics, gestionar el procediment administratiu del concurs i, finalment, fer l’acompanyament necessari fins a la formalització. A partir d’aquell moment, és l’oficina de gestió de contractes, la que governa les condicions d’execució i seguiment dels contractes, per tal de fer-ne una exhaustiva gestió i seguiment

7a Girona 20 de març 2014

5a Lleida 11 de març 2015 4a Les Borges Blanques 5 de març 2014

2a Girona 18 de febrer 2015

1a Granollers 17 de febrer 2015

9.2 Es crea l’oficina de gestió de contractes A mitjans del 2014, i motivat per l’increment i la complexitat dels diferents Acords marcs, es crea l’oficina de gestió de contractes amb l’objectiu de fer el seguiment i facilitar la gestió als ens locals adherits a la central de compres. Per aquest motiu, se separa funcionalment en dues parts.

2a Manresa 14 de febrer 2014

9a AMB 19 de març 2015

1a Mataró 11 de febrer 2014

3a Tarragona 4 de març 2015

6a Tortosa 13 de març 2014 4a Amposta 5 de març 2015

3a Reus 21 de febrer 2014

2014 2015

9.3 La consolidació d’un model Durant l’any 2014 es posa en marxa el procés de seguiment de contractes que incorpora aquestes dues fases delimitades. En aquest període s’adjudica MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Assistents jornades: 179 % Assistència: 83,6%

Total Població: 2.019.540

noms: Noms i cog nstitució: Ens local/i

Tècnics, 83% Electes, 8% Altres, 9%

Prioritat (1-12)

Bàsics, 6% FP o Batxiller superior, 19% Estudis universitaris, 75% Diplomats, 28% Llicenciats, 47%

Mitjana població: 19.607

gades, oferint als ens locals més acords marcs en què poder adherir-se i utilitzar.

mpres tral de coya bre la Cen Sessió so ón local de Catalun rç 2014 del m Febrer-Ma

Participants apuntats: 214

Enquestes completades: 81

Dades de les jornades, en què destaca la participació –part de la jornada era dinàmica, per tal d’escoltar les experiències i les necessitats- dels diferents responsables de contractació i compres dels ens locals.

dels Tipologia s proveïdor

dor

Nom Proveï )

als/nacionals

(locals/comarc

es jurídiques

Base de dad Paper Distribució

postal

ció,

calefac o gasoil per Carburant quinària ma vehicles i policia i EPI per a itat form Uni i brigada tic nt informà Equipame

ent

ado d’equips elev

Mantenim

vei de ament i ser es de Subministr em ent de sist cendis mantenim extinció d’in detecció i viària, ia de neteja ents de Maquinàr i altres elem dúmpers transport ions s d’instal·lac i 5 anys ion ecc Insp ,2 . Fi d’obra elèctriques àfors

ent de sem

Mantenim

ció vertica

Senyalitza Altres

Independementment de la tasca d’estudi de mercat i definició de plecs, el Gabinet d’Estudis i Programes també realitza formació territorial en matèria de contractació. –anys 2014 i 2015- de manera territorial, en planta veguerial, per tal de fer pedagogia de les compres/contractacions en l’àmbit públic, els benefi cis de les compres agregades i conèixer de primera mà les necessitats dels ens locals. També, en moltes ocasions, en les trobades es posen en contacte tècnics de diferents ens locals que posteriorment col·laboren per desenvolupar de millor manera la seva feina, creant una xarxa informal. En les dues sessions de les jornades sobre la central de compres s’han format o informat més de 390 responsables o tècnics de contractació de l’administració local de Catalunya.

9.5 La reiterada aproximació a les necessitats locals També com acció de divulgació i treball col·laboratiu entre l’ACM i els àmbits de compra i contractació dels ens locals, a finals de 2014 s’incorpora l’apartat el racó de la contractació a la revista de l’ACM, que esdevé un espai de diàleg i interacció amb els departaments tècnics de municipis, en format d’entrevista. Totes les licitacions que es realitzen compten amb la incorporació de tècnics locals, vinculats a alguna administració associada a la nostra entitat, així com també la participació dels mateixos en els òrgans tècnics d’assessorament a la mesa o a l’òrgan de contractació, com són: ponències tècniques o comitès d’experts.

9.6 La consecució d’un gran catàleg Durant el primer semestre de 2015 es continua desenvolupant i engrandint l’àmbit de les compres agre-

El servei d’assegurances compta amb un nombre elevat d’ens locals adscrits, els quals tenen contractada l’assegurança de responsabilitat civil o alguna altre modalitat a través del servei de mediació d’assegurances. El servei d’assegurances és el pioner de la cartera de productes de l’ACM i està prou consolidat com perquè el nombre d’adhesions creixi amb uns ratis moderats propis de la maduresa de l’oferta. Gràcies al fet d’estar en funcionament des de fa anys i la simplicitat que ofereix en la seva contractació, el servei de subministrament elèctric, ha recollit una adhesió molt quantiosa. La previsió de futur és que la xifra vagi augmentant lleugerament seguint el comportament actual. A l’abril de 2015 es va aconseguir una disminució del preu del -1,6% i el certificat de que el subministrament d’energia als ens locals adherits és 100% energia verda. El servei de subministrament de gas va iniciar el seu recorregut durant el darrer trimestre del 2013 reunint una seixantena de municipis. L’any 2014 ha finalitzat sense augment d’entitats adherides però amb l’aprovació d’un nou acord marc i l’adjudicació del contracte derivat amb unes condicions econòmiques molt avantatjoses que fan preveure per al 2015 un augment considerable dels ens locals adherits al subministrament de gas. El servei de subministrament de vehicles de serveis generals i policials es va iniciar poc abans d’acabar l’any 2013 però no ha estat fi ns el mes de maig que van produir els primers lliuraments de vehicles. Actualment es disposa de tres Acords marc que han permès servir 162 vehicles. El termini mig de compra de vehicles - des del dia que mostren interès pel servei fins el lliurament del vehicle - s’estipula en 6 mesos. Aquest llarg període obliga a establir sistemes de seguiment que a més de l’eficàcia del servei garanteixi eficiència. El servei de subministrament d’equips d’impressió i multifució. Aquest Acord ofereix als ajuntaments la possibilitat de reemplaçar els equips ja obsolets aprofitant una selecció de equips d’acord amb el volum d’impressió previst i en dues modalitats: compra directa o mitjançant un contracte d’ús. D’altra banda, recentment s’ha afegit els acords marcs pel subministrament de “paper d’impressió” i també “les màquines tècniques d’us comú als ajuntaments” a l’oferta de serveis de compra agregada de l’ACM-CCDL.

A banda dels serveis que actualment presten, la central de compres de l’ACM està continuament preparant nous serveis per posar a disposició del món local. Aquests nous serveis són: el subministrament d’equipaments informàtics, servei de manteniment d’aparells elevadors, i gasoil d’automoció i calefacció.

9.7 Un pas endavant en el seguiment i la millora dels contractes Finalment i com a suport de totes les actuacions descrites, s’ha desenvolupat l’aplicació Productes ACM interconnectada a la base de dades de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques des de la qual: • S’enregistren les adhesions al sistema d’adquisició centralitzada i a cadascun dels diferents serveis de compra agregada. • S’annexa la documentació relativa a les adhesions. • S’enregistren les incidències i s’executen els corresponents informes. • S’enregistren les consultes dels ens locals en relació a la central de compres. Juntament a la gestió d’adhesions i les consultes dels diferents ens locals també s’ha elaborat un apartat de llistats productes ACM que permet extreure la informació en formats EXCEL per al seu tractament. La funcionalitat permet fer extraccions per àmbit territorial.

En coordinació amb el gabinet de premsa i comunicació, s’han elaborat els documents comunicatius propis de la Central de Compres. S’ha creat l’adreça web corresponent a la central de compres del món local www.centraldecompres.cat i la bústia de correu centraldecompres@acm.cat que facilita l’accés dels ens locals a la compra agregada. D’altre banda, s’ha elaborat el full resum de l’oferta de la central de compres que en l’anvers es presenten els 5 serveis vigents i en el revers es presenten les novetats. Aquest full resum, a més de tenir ús per si mateix, s’adjunta a la revista de l’ACM coincidint amb l’aprovació de les noves adjudicacions dels diferents acords marc o de canvis substancials en l’oferta dels diferents serveis.

300 250

282 234

Més de 800 ajuntaments compren a través de la central de compres

179

150

50 Riscos 82 ens locals

Vehicles 53 ens locals 202 vehicles

Electricitat 638 ens locals ±503 GWh/any

Gas natural 124 ens locals ±78 GWh/any

Impressió i Multifunció 28 ens locals 283 equips

Maquinària Tècnica 4 ens locals

Paper 16 ens locals

0 Un

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

També s’han elaborat unes fitxes resum per cada un dels serveis inclosos en la central de compres del món local.

Distribució dels municipis segons nombre de serveis de compra agregada utilitzades

100

Assegurances 347 ens locals

9.8 Comunicació i difusió de les accions

200

Quadre resum d’activitat de la central de compres a setembre de 2015

Exemple d’encartament en motiu de l’adjudicació dels equips d’impressió i de multifunció.

Dos

Tres

Quatre

Cinc MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

10. Comissions En l’àmbit de les comissions de l’ACM s’enquadra el treball sectorial de l’entitat, aquesta activitat es reparteix en dos nivells diferenciats: • comissions de l’ACM que són els òrgans de participació sectorial interna • comissions Institucionals on l’ACM hi és present en representació del món local català Des de cada comissió es fa el seguiment de les comissions institucionals que, temàticament, li són pròpies. Les comissions internes de l’ACM són els òrgans de participació voluntària dels membres dels ens associats per treballar sectorialment. Les comissions són de lliure adscripció i no hi ha límit ni condicionants en aquesta participació. Les funcions de les comissions internes de l’ACM són: a) Defensar i promoure els interessos dels associats b) Programar i coordinar les qüestions d’interès comú dels seus membres c) Elaborar estudis i informes de les matèries pròpies d) Emetre opinió i posicionament amb el vist-i-plau de la Secretaria General e) Elevar dictàmens al Comitè Executiu f) Realitzar jornades i activitats en el seu àmbit de treball o de forma coordinada entre diverses comissions g) Col·laborar i coordinar la seva tasca amb els membres que representen l’entitat en les comissions externes.

10.1 Constitució de les comissions per al mandat 2011-2015 Aquest mandat parteix de la situació de l’anterior en què hi havia deu comissions operatives: Acció Social, Cultura, Dona i municipi, Educació, Hisendes Locals, Medi Ambient, Petits Municipis, Salut, Treball i Promoció Econòmica i Turisme; a més d’altres grups de treball concrets.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

L’any 2011 es remodela l’apartat de Comissions i es defineixen les noves comissions que es constituiran a l’ACM per al treball sectorial dels electes i tècnics locals a desenvolupar en els propers quatre anys. Es reordenen algunes i n’apareixen d’altres per prioritzar el treball en determinats àmbits. A l’hora de determinar els diferents àmbits a tractar des de les Comissions hi influeix molt l’actual context de crisi econòmica que posa en primera fila i en tensió constant determinats àmbits de la gestió municipal. Alguns, com els serveis socials, l’ensenyament, habitatge, hisendes locals o salut, es veuen afectats directament per limitacions pressupostàries i noves limitacions normatives, mentre que d’altres, com promoció econòmica o turisme, per exemple, són potenciats com a vies de sortida de la crisi des de l’àmbit municipal.

Comissions El setembre de 2011 arrenca l’activitat de les comissions d’aquest mandat amb 565 electes i tècnics inscrits en les diferents comissions i al llarg dels mesos següents es constitueixen fins a 14 comissions. En un primer moment, les Comissions que es constitueixen són: • Benestar i Participació: Presidida per l’Alcalde de Sallent, Sr. David Saldoni. Aquesta agafa tot l’àmbit de Benestar i acció social, així com l’àmbit de la participació ciutadana a la que es vol dedicar una especial atenció. • Ensenyament: Presidida per l’Alcaldessa de Cardedeu, Sra. Calamanda Vila. Engloba tot l’àmbit dels ensenyaments en els que els ens locals hi tenen participació. Amb l’assistència tècnica del Sr. Francesc Tella.

• Cultura i Llengua: Presidida per l’Alcalde de Girona, Sr. Carles Puigdemont. Es segrega l’àmbit d’esports i s’hi afegeix el nom de “Llengua” amb la intenció de donar major importància a l’àmbit de les polítiques lingüístiques. • Urbanisme i Habitatge: Presidida per l’Alcalde d’Olot Sr. Josep Maria Corominas. Amb l’assistència técnica del Sr. Ramon Prat i, més endavant, de la Sra. Míriam Paredes. • Igualtat i Nova Ciutadania: Presidida per l’Alcaldessa de Cunit, Sra. Montserrat Carreras. Està previst que aquesta comissió es subdivideixi en dues subcomissió: la d’Igualtat i la de Nova Ciutadania, per tractar millor ambdues temàtiques. Amb l’assistència tècnica del Sr. David Minoves i, més endavant, del Sr. Quim Sangrà. • Infraestructures: Presidida per l’Alcalde de Figueres, Sr. Santi Vila. Amb l’assistència tècnica del Sr. Sergi Garcia. • Medi Ambient i Sostenibilitat: Presidida per l’Alcalde de Berga, Juli Gendrau. Amb l’assistència tècnica del Sr. Joan Prat. • Funció Pública: Presidida per l’Alcaldessa de Cambrils, Sra. Mercè Dalmau. • Hisendes Locals: Presidida per l’Alcalde de Tortosa, Sr. Ferran Bel. • Interior i Seguretat: Presidida per l’Alcalde de Llagostera, Sr. Fermí Santamaria. Amb l’assistència tècnica del Sr. Rafael de Yzaguirre. • Promoció Econòmica i Ocupació: Presidida per l’Alcalde d’Igualada, Sr. Marc Castells. Amb l’assistència tècnica de la Sra. Àngels Chacón. • Salut: Presidida per l’Alcalde d’Amposta, Sr. Manel Ferré. • Turisme: Presidida per l’alcaldessa de Calella, Sra. Montserrat Candini. Amb l’assistència tècnica de la Sra. Mercè Codinachs. A més, cal afegir el dos “fòrums” que s’inclouen en l’estructura administrativa de l’àrea de Comissions: • Fòrum Comarcal: Presidit pel President del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Sr. Jordi Xargay, amb la participació dels presidents dels 41 Consells Comarcals. • Fòrum de Joves Electes: Presidit per l’Alcalde de Gironella, Sr. David Font. Aquest fòrum és d’adscripció voluntària entre els electes més joves, sense una edat determinada de límit. Es tracten tant les temàtiques dels joves electes com a tals com l’anàlisi de les polítiques locals de joventut. El 2013 es van acabar de constituir les comissions i subcomissions que restaven pendents • Esports: Presidida per l’Alcalde de Vilablareix, Sr. David Mascort i amb l’assistència tècnica de la Sra. Sílvia Quiñones. Aquest àmbit es segrega de Cultura, per

tal de donar-li major entitat i poder tractar amb major profunditat tota la problemàtica del foment i la gestió de l’activitat esportiva des de l’àmbit local. • Petits Municipis: Presidida per l’Alcalde de Montmaneu, Sr. Enric Admetller. Amb aquesta comissió es vol donar un impuls a l’atenció cap als pobles més petits (es fixa el límit en els 500 habitants) entenent que afronten les mateixes problemàtiques que tot tipus de municipi amb uns mitjans molt més limitats a tots els nivells. • Municipis de Muntanya: Presidida per l’Alcalde de la Seu d’Urgell, Sr. Albert Batalla. Anàlogament als Petits Municipis, es considera necessari aquest fòrum de treball sobre les particularitats dels municipis d’àrees de muntanya. També es van constituir les dues subcomissions de la Comissió d’Igualtat i Nova Ciutadania previstes.

10.2. Activitat de les comissions durant el mandat Benestar social i Participació Els principals temes tractats al llarg del mandat han estat relacionats amb la situació de crisi econòmica i la tensió que suposa en la gestió dels serveis socials a nivell local. Els temes tractats més rellevants són: • Llei de Dependència • Contracte Programa amb el Departament de Benestar Social • Model del PIRMI • Mecanismes de participació ciutadana • Bones pràctiques en la gestió dels serveis socials bàsics (Jornada) • Accessibilitat en els municipis • El Model de Serveis Socials Bàsics a Catalunya • Clàusules socials en la contractació pública • Afectació de la LRSAL sobre els serveis socials • Pobresa energètica • Funció social dels pisos desocupats • Prestació vinculada • Seguiment dels organismes institucionals amb representació dels ens locals. Convocatòries: 25/01/2012 Constitució. 20/06/2012 Reunió de la Comissió 07/11/2012 Reunió de la Comissió 27/02/2013 Jornada sobre bones pràctiques en Serveis Socials 28/05/2013 Reunió de la Comissió 02/07/2013 Jornada sobre Accessibilitat als Municipis 24/07/2013 Reunió de la Comissió 30/10/2013 Jornada sobre diversitat religiosa 11/12/2013 Reunió de l’Executiva 12/02/2014 Reunió de la Comissió 24/03/2014 Reunió de la Comissió 13/06/2014 Reunió de la Permanent 11/07/2014 Jornada sobre la« Incidència de la LRSAL en la gestió dels serveis socials» (Granollers) 07/10/2014 Jornada sobre aflorament de pisos buits (Barcelona). Organitzada conjuntament amb la Comissió d’Urbanisme i Habitatge. 15/12/2014 Reunió de la Permanent

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Ensenyament La Comissió d’Ensenyament ha constituït una Comissió permanent que s’ha estat reunint mensualment, per tal de fer més operativa la seva activitat. Això ha permès, sobretot, fer un estret seguiment de la Comissió Mixta Generalitat - Ens locals i de totes les problemàtiques al voltant del finançament dels serveis educatius, en especial aquells que són iniciativa o competència dels ens locals. Els temes més rellevants tractats han estat: • Llars d’infants. Finalitzant amb una “Proposta per a la sostenibilitat de les llars d’infants” presentada de forma conjunta amb la FMC. • Tarifació social dels serveis d’ensenyament. • Implantació de la FP dual • L’afectació de la LOMCE • Presentació al territori del “Currículum i orientacions per a educació infantil, primer cicle”. • Menjadors escolars • Escoles de Música • La LRSAL i l’afectació en l’àmbit de l’ensenyament • Llei catalana de la Formació Professional • Paper dels voluntaris educatius. Gestió d’una assegurança. • Seguiment dels organismes institucionals amb representació dels ens locals. Convocatòries: 17/11/2011 Constitució de la Comissió 15/12/2011 Reunió de la Comissió. 15/01/2013 Reunió de la Permanent 19/02/2013 Reunió de la Permanent 16/04/2013 Reunió de la Permanent 21/05/2013 Reunió de la Permanent 07/06/2013 Jornada “Ensenyament i Municipi” 02/07/2013 Reunió de la Permanent 19/11/2013 Reunió de la Permanent 17/12/2013 Reunió de la Permanent 15/01/2014 Reunió de la Permanent 19/02/2014 Reunió de la Permanent 16/04/2014 Reunió de la Permanent 21/05/2014 Reunió de la Permanent 19/11/2014 Reunió de la Permanent 03/03/2015 Reunió de la Comissió 08/09/2015 Jornada sobre “Novetats en l’inici de curs 2015-2016”

Cultura i Llengua En l’àrea de Cultura i Llengua, els principals temes tractats han estat: • Pla de Biblioteques • Contractació d’espectacles per l’administració local • Nou règim fiscal per a associacions i la repercussió en les entitats de cultura popular • Acord Nacional de Cultura • Conveni SGAE 2013. Convocatòries: 21/05/2012 Constitució de la Comissió 03/10/2012 Reunió de la Comissió 06/06/2014 Jornada «Contractació d’espectacles des del món local» (Girona) 17/07/2014 Reunió de la Comissió

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

31/01/2015 Jornada

sobre el nou règim fiscal previstos pel Govern espanyol sobre les entitats de l’àmbit de la cultura popular.

Urbanisme, Habitatge i Infraestructures Després d’un inici per separat les Comissions d’Urbanisme i Habitatge i al d’Infraestructures han acabat realitzant les activitats conjuntament. En la Comissió d’Infraestructures hi va haver un canvi a la presidència en deixar l’alcaldia de Figueres el Sr. Santi Vila i el va substituir l’alcaldessa entrant, Sra. Marta Felip. Els temes més tractats al llarg del mandat han estat: • Pla de Barris (2012) • Afectacions de l’anomenada “Llei Òmnibus” sobre les qüestions d’Urbanisme • Programes socials d’Habitatge (Jornades) • Aflorament i disposició al mercat de pisos buits • Polítiques de Rehabilitació • Funció social de l’habitatge buit • Gestió del sòl no urbanitzable • Seguiment i coordinació de la representació en organismes institucionals. Convocatòries: 20/02/2012 Constitució de la Comissió 20/06/2012 Reunió de la Comissió amb participació del DG d’Urbanisme 26/11/2013 Jornada sobre Habitatge 07/10/2014 Jornada “Estratègies per l’aflorament de pisos buits” a Barcelona, en col·laboració amb la Comissió de Benestar Social 25/11/2014 Trobada de representants de l’ACM a les Comissions d’Urbanisme 09/12/2014 Jornada sobre “Polítiques locals de suport a la rehabilitació” 04/05/2015 Reunió de la Comissió amb el DG d’Urbanisme i el DG d’Habitatge

Igualtat i Nova Ciutadania Els principals temes que ha gestionat aquesta Comissió i les dues subcomissions constituïdes han estat: • Desplegament de la Llei d’Acollida • Polítiques de cohesió local • Informes locals per a la Llei d’Estrangeria • Pla Estratègic de Política de Dones • Contracte Programa per als SIAD • Assetjament laboral per motius sexuals • Estratègies antirumors (Jornades) • Signatura del conveni Antirumors • Debat sobre polítiques de gènere (Jornades) • Seguiment dels diferents organismes institucionals amb representació del món local. • Atenció a la crisi dels Refugiats d’Orient Mitjà • Subcomissió d’Igualtat: Presidida per la Sra. Sandra Suárez, regidora de l’Ajuntament de Calafell. Per abordar tots els temes referits a gènere. • Subcomissió de Nova Ciutadania: Presidida pel Sr. Joan López, regidor de l’Ajuntament de Vic. Aquesta subcomissió es centre en els aspectes relacionats amb al gestió del fenomen migratori i de l’accés als drets de ciutadania.

Convocatòries: 26/03/2012 Constitució de la Comissió 22/10/2012 Constitució de la Subcomissió de Nova Ciutadania 21/11/2012 Constitució de la Subcomissió d’Igualtat 04/03/2013 Subcomissió d’Igualtat 18/03/2013 Subcomissió de Nova Ciutadania 07/10/2013 Signatura Conveni Antirumors 11/11/2013 Jornada de Presentació Conveni Rumors 28/01/2014 Reunió de Permanent de la Comissió 28/01/2014 Jornada sobre Violència Masclista i Igualtat de gènere 24/03/2015 Jornada sobre rumors (coorganitzada) “Del Rumor a la xenofòbia, estratègies per a ferhi front”

Medi Ambient i Sostenibilitat La Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, a banda de les reunions del plenari, ha prioritzat la constitució d’un equip tècnic permanent de seguiment dels temes que li pertoquen. En la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat hi va haver un canvi el 2012 en la presidència, l’alcalde de Berga, Sr. Juli Gendrau, va ser substituït per l’Alcalde d’Ivars d’Urgell, Sr. Ramon Maria Guiu. Els principals temes tractats han estat: • Model de gestió de l’ACA • Llei espanyola de costes • Desplegament de la Llei de prevenció i control ambiental • Model de gestió dels sistemes de sanejament • Eficiència energètica (Jornades) • Nou Pla de Residus PRECAT20 • Seguiment dels diferents convenis de residus • Seguiment de tots els organismes institucionals amb representació dels ens locals. Convocatòries: 18/07/2012 Constitució de la Comissió 18/10/2012 Reunió de la Comissió 10/12/2012 Reunió de la Comissió 01/02/2013 Reunió de la Permanent 05/02/2013 Jornada sobre Eficiència Energètica (Valls) 12/02/2013 Jornada sobre Eficiència energètica (Tàrrega) 19/02/2013 Jornada sobre Eficiència Energètica (Banyoles) 26/02/2013 Jornada sobre Eficiència Energètica (Granollers) 12/06/2013 Reunió de la Permanent 16/05/2014 Reunió de la Comissió 15/07/2014 Reunió de la Comissió

Funció Pública Els treballs de la Comissió s’han centrat l’elaboració -en coordinació amb els homòlegs de la FMC, i representants de CCOO i UGT- d’un «Acord comú de condicions pels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants» que ha estat presentat el mes de desembre de 2014. Els principals temes tractats han estat: • Aspectes de la reforma laboral que afecten la funció pública • Acord comú de condicions dels empleats públics

Convocatòries: 27/06/2012 Constitució 18/03/2015 Reunió

de la Comissió de la Comissió

Hisendes Locals Els principals temes tractats per la Comissió han estat: • Impacte de la LRSAL i diferents reformes en les hisendes locals • Llei d’Hisendes Locals i Llei de Finances Locals • Reforma fiscal • Seguiment de la “Comisión Nacional de Administración Local” Convocatòries: 21/03/2012 Constitució de la Comissió 21/02/2013 Reunió de la Comissió 03/04/2014 Reunió de la Comissió 03/07/2014 Reunió de la Comissió

Interior i Seguretat La Comissió d’Interior i Seguretat ha constituït Permanent per tal de fer més operatives les seves tasques. Els temes més rellevants tractats han estat: • Llei d’espectacles i activitats recreatives • Horaris i criteris sancionadors • Conveni entre el Departament de Justícia i les entitats municipalistes • Fenomen Top Manta (Grup de treball i jornades) • Protocol de tràfic d’éssers humans • Espectacles i protecció civil i Plans de Protecció Convocatòries: 25/05/2012 Constitució de la Comissió 18/03/2013 I Jornada sobre Top Manta al Vendrell 21/03/2013 Reunió de la Permanent 08/05/2013 Reunió de la Permanent 19/07/2013 Reunió de la Permanent 01/10/2013 Reunió de la Permanent 12/12/2013 Reunió de la Comissió 07/04/2014 Reunió de la Permanent 29/07/2014 Reunió de la Permanent 02/01/2015 Reunió de la Comissió 14/04/2015 II Jornada sobre Top Manta al Vendrell

Promoció Econòmica i Ocupació L’objectiu de la Comissió ha estat establir debats oberts sobre els models de promoció econòmica implantats al territori i per això ha anat fent un seguit d’activitats i reunions. Els principals temes tractats han estat: • Competències dels ens locals en Promoció Econòmica • Finançament local de la Promoció Econòmica • Efectes de la “Llei Òmnibus” • Efectes de la LRSAL • Nova Llei catalana de Comerç • Debats sobre el model de Promoció econòmica local: Trobada d’experts a Banyoles i Jornada a Igualada. • Seguiment del SOC i de la redacció d ela Llei del SOC. • Venda no sedentària. • Representació als organismes institucionals amb representació local

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Convocatòries: 12/07/2012 Constitució de la Comissió 14/09/2012 Reunió de la Comissió 07/10/2013 Trobada d’experts en Promoció econòmica local 22/02/2014 Jornada «Futur de les polítiques locals en promoció econòmica» (Igualada) 17/02/2015 Reunió de la Comissió

Salut Aquesta Comissió també ha funcionat amb Permanent constituïda i amb un funcionament molt regular. Els principals temes han estat: • Afectacions de l’anomenada “Llei Òmnibus” en l’àmbit d ela salut • Pla de Salut Catalunya 2011-2015 • Real Decret – llei 16/2012 de mesures urgents per a la sostenibilitat del Sistema nacional de salut. • Conveni entre l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les entitats municipalistes. • Pacte Nacional de Salut • Curs sobre Salut Pública amb la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona • Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) • Efectes de la LRSAL i l’àmbit de la salut. • Seguiment de tots els organismes amb representació del món local Convocatòries: 11/01/2012 Constitució de la Comissió 15/02/2012 Reunió de la Comissió 11/04/2012 Reunió de la Comissió 20/06/2012 Reunió de la Comissió 03/07/2013 Reunió de la Comissió 26/09/2013 I Jornada de Salut Pública amb la Universitat de Girona 06/11/2013 Reunió de la Permanent 06/11/2013 Reunió de la Comissió 18/02/2014 Reunió de la Comissió 16/09/2014 Reunió de la Permanent 16/09/2014 Reunió de la Comissió

Turisme A banda de fer el seguiment dels organismes institucionals amb participació local, els temes més rellevants tractats són: • Taxa turística • Regularització d’Apartaments Turístics • Pla Estratègic de Turisme • Any del Turisme Familiar • Aplicació Platges de Catalunya (Presentació) • Llei de Costes • Fons de Foment del Turisme Convocatòries: 07/05/2012 Constitució de la Comissió 27/02/2013 Jornada sobre Habitatges d’Ús Turístic 15/05/2013 Reunió de la Comissió 09/09/2013 Reunió de la Comissió 03/02/2013 Reunió de la Comissió 24/03/2014 Jornada “Presentació App Platges de Catalunya” (Barcelona) 03/03/2015 Jornada sobre el Decret del Fons de Foment del Turisme i altres accions del Govern”

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Esports Des d’aquesta comissió cal ressaltar els següents temes: • Finançament serveis d’esports • Rendiment/gestió de les instal·lacions • Intercanvi d’experiències municipals • Pla Estratègic de l’Esport Escolar a Catalunya (2013-2020) • Jornada “Repensant la gestió de l’esport des del món local” • Seguiment de tots els organismes amb representació del món local Convocatòries: 28/02/2013 Constitució de la Comissió 02/04/2013 Reunió de la Comissió 10/06/2014 Reunió de la Comissió 17/07/2014 Jornada “Repensant la gestió de l’esport des del món local” (Barcelona)

10.3. Línies de treball Hi ha alguns temes que han marcat l’activitat de les Comissions de l’ACM durant aquests quatre anys, uns vénen assenyalats per l’agenda política i socioeconòmica, ja sigui directament (efectes de la crisi) o indirectament (resposta de les administracions locals a la crisi), d’altres per pròpia demanda dels ens associats i d’altres per pròpia decisió estratègica de l’ACM o dels presidents de les Comissions. Així veiem com algunes de les qüestions més importants que han ocupat més temps en la feina d eles Comissions estan força entrelligats entre sí i d’aquesta manera els presentem en cinc blocs diferents:

Temes derivats de la crisi econòmica Els ens locals han estat els que han rebut primer i de primera mà els impactes socials de la crisi econòmica dels darrers anys i, com no podia ser d’altra manera, també han estat les primeres administracions en reaccionar. Aquesta preocupació del món local i circumstàncies afegides: limitacions financeres, reduccions competencials per llei, etc. han fet que els temes socials i econòmics hagin centrat bona part de l’activitat de les comissions. El gruix d’aquesta tasca l’ha dut la comissió de Benestar Social i Participació, ja que en ella recau l’àmbit dels serveis socials, serveis que s’han vist sovint desbordats en diferents fronts, però també ha estat motiu de treball en comissions com la de Salut, la d’Urbanisme i Habitatge i la d’Ensenyament. Benestar social i Participació La suma de l’augment de la demanda social de serveis amb la reducció de finançament –especialment de l’Estat- han dut aquesta àrea a haver de tractar temes amb molta urgència, sempre procurant alleugerir la tasca dels ens locals i reduir l’impacte negatiu sobre els usuaris. Alguns temes de forta repercussió en el mandat han estat: • Llei de Dependència, pels retards i al falta del finançament estatal adequat. • Contracte Programa amb el Departament de Benestar Social, fet en condicions financeres molt migrades. • Model del PIRMI.

• Bones pràctiques en la gestió dels serveis socials bàsics, amb l’objectiu d’aprendrfe dels altres per a optimitzar recursos i millorar l’eficiència dels serveis. • El Model de Serveis Socials Bàsics a Catalunya, per adaptar-lo a les circumstàncies canviants de la crisi • Clàusules socials en la contractació pública, per tal de reduir la pressió econòmica sobre l’usuari final. • La lluita contra la pobresa energètica que afecta gent de tot tipus i condició arreu del país • Treball en reconeixement de la funció social dels pisos desocupats Urbanisme i Habitatge: La Comissió d’Urbanisme ha hagut d’entomar la feina de la part “d’Habitatge” doncs ha estat un dels aspectes més punyents de la crisi: l’increment d’execucions hipotecàries ha creat greus disfuncions amb gent desnonada i pisos buits. En aquest àmbit, l’ACM ha apostat per donar suport a totes aquelles iniciatives que ajudessin a superar aquest contrasentit. Alguns dels aspectes més rellevants són: • Intercanvis sobre Programes socials d’Habitatge i la gestió de l’habitatge públic. • Jornada sobre l’aflorament i disposició al mercat de pisos buits • Promoció de les polítiques de rehabilitació amb la participació a Rehabilita 2014. • Suport a la tramitació parlamentària de la Proposició de llei de mesures urgents per a l’habitatge i Projecte de llei d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya • Treball en reconeixement de la funció social de l’habitatge buit Salut: La Comissió de Salut ha hagut de treballar sobre aspectes afectats per les limitacions pressupostàries a les que ha hagut de fer front l’administració catalana i que han acabat afectat els serveis de salut pública, generant força tensió social. • Posicionament contrari a l’aprovació del Real Decret – llei 16/2012 de mesures urgents per a la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut per part del Ministeri espanyol. • Conveni entre l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les entitats municipalistes. • Participació en el Pacte Nacional de Salut • Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) • Debat i seguiment dels efectes de la LRSAL sobre l’àmbit de la salut pública. Ensenyament: Hi ha determinats aspectes de l’administració educativa que han estat força afectats per la crisi econòmica i han hagut de ser tractats per la Comissió d’Ensenyament en el seu paper d’interlocutor amb les administracions en nom del món local. • Problemes amb el finançament de les llars d’infants. Finalitzant amb una “Proposta per a la sostenibilitat de les llars d’infants” presentada de forma conjunta amb la FMC. • Proposant la tarifació social dels serveis d’ensenyament.

• Treballant per unes condicions mínimes i justes d eles beques dels menjadors escolars • La crisi ha posat en risc l’aprenentatge musical de milers de nens i nenes i la problemàtica de les Escoles de Música de titularitat municipal ha estat una constant en els darrers anys.

10.4. Comissions institucionals Com a entitat més representativa del món local , l’ACM és present en tot un seguit de comissions i organismes institucionals. La constitució, regularitat i durada de cadascun d’aquestes comissions és absolutament variable, però cada any al voltant d’uns 200 representants dels ens associats a l’ACM –entre alcaldes i regidors- assisteixen a les prop de 400 reunions que tenen lloc. En total, al llarg d’aquesta legislatura 2011-2015, més de 250 representants dels ens locals han representat l’ACM en les 1.634 reunions que han tingut lloc corresponents a les 183 comissions i organismes que les han convocat.

10.5. Realització d’informes sobre temes d’interès Aquests estudis s’han realitzat bé per iniciativa de Secretaria General, dels presidents de comissió o bé per suggeriment del Gabinet d’Estudis i amb coordinació amb ells, s’han desenvolupat dos estudis sobre la despesa dels ens locals en diversos àmbits: “Informe sobre les competències exercides pels ens comarcals a Catalunya” (2012) Informe realitzat a demanda de Secretaria General sobre les competències que els ens comarcals assumeixen, ja sigui que corresponen com competències que no corresponen. “Informe sobre Infraestructures Estratègiques de Catalunya” (2012) Informe realitzat a demanda de Secretaria General sobre l’estat de les principals infraestructures estratègiques de Catalunya en construcció o pendents de construcció. «Informe sobre els costos de polítiques socials locals» (juliol 2013) Informe realitzat per suggeriment del Gabinet d’Estudis en el que es recull la informació dels darrers tres exercicis complets sobre el que representa la despesa social del conjunt de les administracions locals: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i area metropolitana. «Informe sobre la inversió dels ens locals en promoció econòmica» (febrer 2014) Informe realitzat per suggeriment del Gabinet d’Estudis en la que es recull la informació dels darrers tres exercicis complets sobre el que representa la inversió en l’àmbit de la promoció i dinamització econòmica del conjunt de les administracions locals: ajuntaments,

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

consells comarcals, diputacions i area metropolitana, relacionant-lo en el moment de crisi i d’ajustos pressupostaris públics que patim. Realitzat al llarg del darrer trimestre de 2013, la presentació va tenir lloc en la Jornada de Promoció Econòmica a Igualada.

Comissió d’Economia, Finances i Pressupost de llei de l’impost sobre els habitatges buits - Sra. Míriam Paredes i Espinar

25/02/2015 Projecte

Comissió d’Interior de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives - Sr. Fermí Santamaria i Molero

12/03/2015 Projecte

«Enquesta sobre mesures de desenvolupament social en els municipi»” (2014) Dirigida a tots els municipis de més de 20.000 habitants i tots els consells comarcals. Es van obtenir respostes de 48 ajuntaments i 32 consells comarcals. «Estudi sobre les despeses dels ens locals en obres i manteniment dels edificis destinats a l’ensenyament públic» (2014) A demanda de la Comissió d’Ensenyament es va realitzar una prospectiva per tal d’avaluar el seu interès. La comissió va valorar positivament que es realitzin els treballs d’elaboració d’aquest informe, de manera que es pugui realitzar en breu.

10.6. Participació en tràmits legislatius durant el 2015 Des de Comissions s’ha articulat la participació de l’ACM en els tràmits parlamentaris en els que l’entitat és requerida com a representant del món locals. Si bé aquesta tasca s’ha desenvolupat al llarg de tota la legislatura no s’ha ordenat i protocolitzat fins al darrer any. També hi influeix el fet que s’havia anunciat el final de la legislatura parlamentària i han coincidit la finalització de molts tràmits parlamentaris. Comissió d’Empresa i Ocupació 09/02/2015 Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya - Sra. Àngels Chacón i Feixas Comissió d’Ensenyament i Universitats de llei de formació i qualificació professional de Catalunya - Sra. Calamanda Vila i Borralleras

Comissió de Benestar, Família i Immigració de llei del voluntariat - Sr. David Saldoni de Tena

24/03/2015 Projecte

Comissió d’Igualtat de les persones 25/03/2015 Proposició de llei d’igualtat efectiva entre dones i homes - Sra. Sandra Suárez i Plana Comissió d’Afers Institucionals de llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica - Sr. Francesc Esteve i Balagué

25/03/2015 Projecte

Comissió de Territori i Sostenibilitat 08/04/2015 Proposició de llei de mesures urgents per a l’habitatge – Sra. Míriam Paredes i Espinar Comissió de Cultura i Llengua 09/04/2015 Proposició de llei de modificació de l’article 1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català – Sr. Carles Puigdemont i Casamajor Comissió de Territori i Sostenibilitat de llei d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya – Sra. Míriam Paredes i Espinar

28/05/2015 Projecte

11/02/2015 Projecte

Comissió de Territori i Sostenibilitat de llei de finançament del sistema integrat del transport públic de Catalunya Sr. Albert Guilera i Planas

11/02/2015 Proposició

Comissió de Benestar Social i Participació de Llei Electoral de Catalunya – Sr. David Saldoni i de Tena

10/06/2015 Proposició

11. Comunicació El Departament de Comunicació de l’ACM ha experimentat un canvi important en aquesta darrera legislatura. A mesura que l’entitat s’ha anat convertint en un referent a nivell local, el departament ha assumit més reptes per fer arribar l’actualitat de l’entitat a tots els seus associats i també a la ciutadania. Al llarg de la legislatura s’ha potenciat 4 àmbits concrets del departament. La comunicació externa, la interna, l’ús de les xarxes socials i la imatge de l’entitat. Quatre pilars bàsics que han ajudat a millorar la coherència de la informació que s’envia a tots els associats i que té per objectiu explicar i detallar els efectes de l’actualitat en el món local. Conscients que la tecnologia de la informació avança a marxes forçades, des de l’ACM sempre hem estat amatents a totes les novetats que ens permetin millorar la comunicació amb els nostres associats. Així, l’aplicació de l’ACM permet tenir a un click tota la informació de les administracions públiques de Catalunya.

11.1 Comunicació externa La comunicació externa ha estat clau per poder difondre els posicionaments de l’ACM a tots els mitjans de comunicació locals i nacionals. Un fet que ha ajudat a convertir-nos en un referent a tot Catalunya en la defensa del món local. L’acció territorial feta per l’ACM amb el seu president al capdavant, ha permès que el Departament potenciés el contacte directe amb els mitjans de comunicació. Així, a banda de participar en diferents entrevistes de mitjans locals i nacionals, també s’han realitzat diverses trobades amb directors de mitjans de comunicació per tal de trobar sinèrgies de col·laboració.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Notes de premsa El Departament de Premsa i Comunicació de l’ACM ha promogut i publicat tot tipus de informacions relatives a la tasca que es fa des dels diferents departaments de l’ACM. A llarg de tot el mandat s’han realitzat més de 500 notes de premsa dirigides a mitjans nacionals, comarcals i locals.

Trobades amb premsa Per tal de fomentar la relació amb mitjans de comunicació nacionals i també locals, al llarg de l’any s’han realitzat diferents entrevistes a mitjans de comunicació amb el president de l’ACM, Miquel Buch. Aquestes entrevistes han servit per explicar als diferents mitjans la feina que fa l’ACM en favor dels ens locals.

Visites pel territori Les visites que l’ACM ha fet per tot el territori català han servit també per explicar als diferents mitjans de comunicació el funcionament de l’ACM i el seu posicionament sobre temes relacionats amb els temes locals. Aquests contactes han permès donar a conèixer l’entitat a nivell local i sobretot, han permès exposar quines són les funcions que fa pel món local, molts cops desconeguda. Cada cop que l’ACM visita un ajuntament o un consell comarcal, des del Departament s’ha contactat amb mitjans de comunicació del territori per concertar entrevistes. En molt casos, les entrevistes han estat amb el president de l’entitat, que és qui lidera tot aquest projecte.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Xarxes Socials L’ús de les xarxes socials ha estat una constant durant tot el mandat actual. Des del Departament s’ha potenciat la presència de la identitat digital, ja sigui a la xarxa de twitter, facebook i instagram, sempre tenint en compte que el nostre públic són els electes locals. Twitter

11.2. Comunicació interna Revista Publicada des del 1981, és l’eina de reflexió, comunicació i diàleg amb més tradició de l’entitat. Es tracta d’una publicació escrita, de periodicitat mensual, que conté les informacions més rellevants de l’àmbit local i de l’àmbit de l’ACM. Els seus trenta-dos anys de trajectòria l’han consolidat com un referent de la veu del món local dins l’àmbit de l’Administració pública de Catalunya. S’editen més de 3.000 exemplars mensualment. • Tirada i difusió: 3.200 exemplars • Tipus de difusió: Gratuïta • Periodicitat: Mensual (11 números l’any) • Àmbit territorial: Catalunya • Característiques tècniques: Format DIN A4 (210 mm x 297 mm), Quadricomia • Distribució: Tots els ajuntaments de Catalunya, consells comarcals, diputacions, consellers, directors generals de la Generalitat de Catalunya, diputats al Parlament, diputats provincials, diputats al Congrés, senadors, mitjans de comunicació i persones i entitats lligades amb el món de les administracions locals.

Butlletins electrònics Es tracta d’un butlletí electrònic setmanal amb el recull de normatives, ajuts, subvencions o informació d’interès per als ens locals catalans. La seva gran utilitat fa que hi estiguin registrats la majoria de secretaris i secretàries dels ajuntaments catalans. El disseny atractiu i l’actualitat dels seus continguts el converteixen en un suport de gran acceptació entre els seus receptors. • Tirada i difusió: 1.000 exemplars • Tipus de difusió: Gratuïta • Periodicitat: Setmanal • Àmbit territorial: Catalunya • Característiques tècniques: Enviament via correu electrònic

Facebook La xarxa social de Facebook creix molt més a poc a poc que el perfil de twitter. De tota manera, també s’ha incrementat considerablement. En aquest cas, el nombre de seguidors ha pujat fins a 511.

Instagram A instagram, el nombre de followers creix dia a dia. Actualment l’ACM té 189 followers i ha publicat 73 imatges. Cal destacar el primers concurs d’Instagram que va organitzar l’ACM amb la participació d’una trentena d’instagramers. L’objectiu del concurs era publicar la millor imatge dels Ajuntaments Catalanans.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

Renovació pàgina web Durant l’any 2015 s’han iniciat els treballs per renovar la pàgina web. Una renovació integral que passa per millorar la part visible de la web com també la part interna del gestor de continguts. Amb la renovació de la pàgina web es vol aconseguir que sigui un punt de referència digital per al món local. Per aquest motiu, s’està treballant perquè incorpori tota la informació i serveis que l’ACM proporciona als seus associats. La pàgina web estarà estructurada en 5 grans Hubs: ACM, Actualitat, Jurídics, Central de Compres i Formació. Cada hub incorporarà tot tipus d’informació per als electes locals, però també per als tècnics. D’aquesta manera, per exemple, en l’apartat de Central de compres, s’hi ubicarà tota la informació i documentació per facilitar l’adquisició de qualsevol producte de la Central de Compres. L’objectiu ha de ser que qualsevol associat pugui adquirir qualsevol producte amb la màxima facilitat. En el cas de l’apartat de formació, es crearà una intranet per a facilitar l’accés a tots els alumnes per accedir a la documentació de cada curs.

12. Mocions presentades

El repte de la renovació de la pàgina web és crear una nova eina que ens permeti ser capdavanter ens aquesta matèria, sempre amb l’objectiu final de servir el millor possible als associats de l’ACM.

• Moció suport a l’acollida de refugiats - 9 setembre 2015 • Moció sobirania fiscal (AMI i ACM) - juliol 2015 • Moció inclusió clàusules socials en contractació de l’administració pública local - 10 març de 2015 • Moció institucional en suport a l’esport català - 10 març de 2015 • Proposta de resolució en matèria de comerç - 16 desembre del 2014 • Proposta de resolució en matèria de pobresa energètica -16 desembre del 2014 • Moció de declaració de responsabilitat pel 9N - 16 desembre del 2014 • Moció per impulsar polítiques de sensibilització per desmuntar rumors enfront la diversitat i en pro de la convivència a Catalunya - 04 de desembre • Moció municipal a favor de la reforma horària - 16 de setembre del 2014 • Moció de suport a la consulta del 9N - 16 de setembre del 2014 • Moció contra l’aplicació de la ‘Llei Wert’ i de suport a SomEscola - 13 de maig del 2014 • Moció de suport a la continuïtat de la Cooperació Municipal al Desenvolupament a Catalunya - 13 de maig del 2014 • Moció suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni mundial de l’Unesco - 13 de maig del 2014 • Moció de suport a la consulta per decidir el futur polític de Catalunya - 17 de desembre del 2013 • Moció de suport a l’aturada definitiva i desmantellament del projecte Castor - 23 d’octubre del 2013 • Moció de suport a la Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat - 23 d’octubre del 2013 • Moció a favor de permetre polítiques de desenvolupament local i ocupació a l’Administració Local - 23 d’octubre del 2013 • Moció de rebuig a la proposta de l’avantprojecte de Llei de demarcació i Planta Judicial - 23 d’octubre del 2013 • Moció Diputació Lleida adhesió petició determinades modificacions codi penal contra robatoris - 23 d’octubre del 2013 • Moció de suport a les entitats esportives - 15 de juliol del 2013 • Moció de suport al Pacte nacional pel dret a decidir - 15 de juliol del 201 • Moció de suport a la declaració 2013 de l’Any Europeu de la Ciutadania - 15 de juliol del 2013 • Moció en defensa dels mitjans de comunicació locals de Catalunya - 15 de juliol del 2013 • Moció en defensa de les polítiques locals d’habitatge en règim de lloguer protegit- 21 de maig del 2013 • Moció sobre les “participacions preferents” - 21 de maig del 2013 • Moció en defensa d’un model català d’ensenyament - 21 de maig del 2013 • Moció del Consell de Governs Locals de rebuig a l’ARSAL - 11 de març del 2013 • Moció de suport a la Declaració de sobirania - 11 de febrer del 2013 • Posició ACM en relació a l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL) - 11 de febrer del 2013 • Moció en defensa del model d’escola catalana, 5 de desembre del 2012 • Moció per donar suport a la declaració institucional impulsada per la Plataforma de familiars d’afectats per la fibromiàlgia, 9 d’octubre del 2012 • Moció perquè el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta, 9 d’octubre del 2012 • Moció a favor del respecte al mapa municipal, 20 de juliol del 2012 • Moció en defensa del pacte fiscal, una hisenda i agència tributària pròpia, 20 de juliol del 2012 • Moció en defensa del català, 18 de juny del 2012 • Moció per reclamar un finançament en matèria de Polítiques Actives d’Ocupació,18 de juny del 2012 • Moció a favor del respecte al mapa municipal, 18 de juny del 2012 • Moció de rebuig a la proposta de demarcació judicial, 18 de juny del 2012 • Moció per garantir una prestació sanitària pública, 18 de juny del 2012 • Moció per la restitució i dotació de fons per a la integració, acollida i reforç educatiu, 17 d’abril del 2012  • Moció per reclamar a l’Estat Espanyol faci efectiva la transf. del 0,7%, 17 d’abril del 2012 • Declaració del Dia d’Europa 2012, 17 d’abril del 2012 • Moció per a un Finançament Local Català, 28 d’Octubre del 2011

Directori d’institucions. Del paper a l’app Any rere any, s’edita en format paper un directori d’institucions amb totes les dades de contacte de les administracions públiques de Catalunya. Un directori que al llarg d’aquesta legislatura s’ha convertit en una app que es pot descarregar de forma gratuïta. Permet accedir a una multitud de dades i contactes de les diferents administracions catalanes, com ara la Generalitat de Catalunya, ajuntaments, diputacions, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades, etcètera. S’hi pot trobar el nom dels principals representants públics, com l’alcalde o alcaldessa de qualsevol municipi, telèfons, adreces de correu i pàgines web i totes les dades fonamentals d’un arxiu local mitjançant una fàcil i còmoda aplicació de recerca. Per facilitar l’accés a les dades, permet enviar directament un correu electrònic, accedir a la pàgina web i localitzar la institució a Google Maps. A més, també ofereix les dades de contactes dels diferents mitjans de comunicació de Catalunya, amb els seus responsables, telèfons, adreces i webs públiques. A més a més, l’app de l’ACM et permet accedir a les diferents xarxes socials dels municipis. Permet l’accés a facebook twitter.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

El Ple És l’òrgan superior del Consell de Governs Locals. Li corresponen les màximes facultats de direcció de les activitats del Consell i està constituït per tots els membres del Consell. Es reuneix almenys un cop l’any. Podrà crear comissions que es considerin necessàries per el desenvolupament de les seves funcions. Podran ser permanents o temporals i tindran caràcter decisiu en totes les funcions delegades pel Ple.

La Presidència El president o presidenta exerceix la màxima representació del Consell. Convoca les seves sessions, les presideix i dirigeix les deliberacions del Ple. És elegit pels membres del Consell. Actualment el president és Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar, després d’un primer mandat del president de l’FMC, Manel Bustos.

13. Consell de Governs Locals de Catalunya Els ajuntaments catalans el 2011 s’uneixen per reivindicar el seu pes institucional en un nou ens: el Consell de Governs Locals de Catalunya. És un organisme previst per l’Estatut que actua amb total independència, no suposa cap cost econòmic i comparteix amb el Govern la gestió i les decisions del món local. Es va constituir el 27 d’octubre del 2011 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, sota la presidència de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat i consellera del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Durant l’acte es va escollir per unanimitat el primer president del Consell, Manuel Bustos, alcalde de Sabadell i president de l’FMC. El nou òrgan també va escollir quatre vicepresidents: Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor, Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat, i Lluís F. Caldentey, alcalde de Pontons. La presidència d’aquest òrgan és rotatòria entre els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Actualment el president és Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar. El Consell té la seu a Barcelona i s’estableix de manera rotatòria, per períodes de dos anys, en cada una de les seus de les dues entitats municipalistes. El Consell té les funcions de representació, proposició, participació i defensa de l’autonomia local. Representa els interessos locals amb caràcter general, i especialment, els interessos dels municipis i de les vegueries en les diverses institucions de la Generalitat. Participa en: • En les tramitacions parlamentàries de les iniciatives legislatives que puguin afectar de forma específica a 72

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

les administracions locals, en els termes que determina el Parlament de Catalunya • En la tramitació de plans d’àmbit general, normes reglamentàries i avantprojectes de llei que afectin les administracions locals. • En l’exercici de les facultats en matèria de finances locals que l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat i vetllarà perquè aquestes facultats siguin exercitades amb ple respecte a l’autonomia local. Defensa de l’autonomia local davant de qualsevol institució.

12.1 Funcions El Consell està format per 100 membres, set dels quals són membres nats i es corresponen amb els presidents de les diputacions, l’alcalde de Barcelona i els presidents de les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques. La resta de membres, 93 en total, es corresponen amb alcaldes i alcaldesses dels partits polítics amb representació, els quals es reparteixen la representativitat en funció dels resultats que van obtenir en les darreres eleccions municipals. El mandat ordinari de membres del Consell es fixa en quatre anys. Aquest període serà modificat quan canviï el mandat de les autoritats locals, adaptant-lo a la nova situació.

12.2 Organització El Consell s’organitza en: el Ple, el president o la presidenta, els vicepresidents o vicepresidentes, el secretari o secretària i la Comissió Permanent.

Les Vicepresidències Els vicepresidents o les vicepresidentes substitueixen el president o presidenta en totes les seves funcions en cas d’absència, malatia, suspensió o pèrdua de la condició de membre del Consell. Actualment els vicepresidents són: Xavier Amor, president de la FMC i alcalde de Pineda de Mar, Luís Fernando Caldentey, alcalde de Pontons, Lluís Tejedor, alcalde del Prat del Llobregat i Laura Vilagrà i Pons, alcaldessa de l’Ajuntament de Santpedor.

La secretaria El secretari o la secretària no ha de reunir necessàriament la condició d’electe local, és el fedatari del Consell i té al seu càrrec la coordinació dels assumptes relatius als serveis materials del Consell. Assisteix i participa amb veu però sense vot a les sessions del Ple i de la Comissió Permanent del Consell. Actualment el secretari és Marc Pifarré, secretari general de l’ACM, substituint a l’exsecretari general, Adolfo Moreno.

La Comissió Permanent Està integrada per 20 membres. La seva composició ha de reflectir la composició del ple del Consell. Entre els seus membres hi figuren necessàriament: • El president o la presidenta • Els vicepresidents o les vicepresidentes • L’alcalde o l’alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona (si no ocupa la presidència o vicepresidència) • Els presidents de les entitats municipalistes (si no ocupa la presidència o vicepresidència) La resta de membres, representaran les vegueries i municipis i en tot cas, garantiran la representació proporcional, paritària i equilibrada de tots els municipis (tenint en compte llur diversitat pel que fa a la població, el territori i la dimensió)

El període de mandat ordinari de la Comissió Permanent és de quatre anys. Finalitza quan s’escull un nou Consell, després de la seva dissolució amb motiu de la convocatòria d’eleccions locals generals.

12.3. Comunicació del CGLC Segons el reglament, el Consell ha de disposar d’una seu electrònica en què s’informi de la localització, la composició i organització i de les activitats que realitza. Per aquest motiu es va crear la pàgina web del Consell de Governs Locals de Catalunya, aquesta és: http://www.governslocals.cat

Twiter Actualment el Consell de Govern Local de Catalunya està a les xarxes socials, concretament al twiter amb una notable activitat

Cronologia de les diferents activitats que ha dut a terme el Consell de Governs Locals de Catalunya El 18 de setembre del 2013, el Ple del Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC) va escollir per unanimitat a Miquel Buch com a president de l’òrgan de representació municipal. Miquel Buch, en el moment del seu nomenament va remarcar que el CGLC ha de ser un òrgan àgil, funcional i amb capacitat de resposta a les necessitats dels ciutadans. El mateix Ple va nomenar també Xavier Amor, com a vicepresident primer del CGLC, qui va recordar que cal que els governs locals estiguin units i reivindiquin el seu paper d’administració més propera a la ciutadania. El 13 de febrer del 2014, Sant Cugat del Vallès va ser l’escenari del Ple del Consell dels Governs Locals de Catalunya (CGLC), que va comptar amb la presència d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya. El Ple va aprovar els mecanismes que havien de permetre que els ajuntaments de Catalunya se sumessin a la iniciativa d’interposar un conflicte en defensa de l’autonomia local per portar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) al Tribunal Constitucional. El 17 i 18 de febrer del 2014, el Parlament de Catalunya va acollir les jornades, organitzades per la Diputació de Barcelona i el Consell de Governs Locals de Catalunya per analitzar els perjudicis que ocasiona la LRSAL al Parlament de Catalunya. El 18 de març del 2014, un total de 803 municipis de tot Catalunya havien presentat fins a la data a la seu del Consell de Governs Locals de Catalunya la documentació per portar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) al Tribunal Constitucional. Més de 850 municipis, el que suposa el 90,28% dels ajuntaments catalans, van confirmar al Consell de Governs Locals de Catalunya que havien aprovat als

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015

seus plens l’acord per interposar el recurs i que ja havien aportat la documentació o estaven en vies de ferho. Això suposa, que aquests municipis representen 7.440.226 d’habitants de Catalunya. Només, 25 municipis dels 947 catalans van manifestar per diferents motius, la intenció de no presentar el recurs. El 27 de març del 2014, el recurs contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) tira endavant. Un total de 2.302 municipis de tot l’Estat, representants d’una població de 16,5 milions d’habitants, van certificar l’acord contra la Llei. Per poder impulsar el recurs contra la Llei cal un mínim de 1.159 municipis i que aquests representin un mínim de 7,8 milions d’habitants. La xifra, per tant, va quedar àmpliament superada. El 27 de març, l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el Consell de Governs Locals de Catalunya, va presentar la documentació al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per tal que la fes arribar al Consell d’Estat, que en un termini de dos mesos havia d’emetre un dictamen obligatori, però no vinculant. El 21 de maig del 2014, El president del Consell de Governs Locals de Catalunya, Miquel Buch, va demanar al Parlament que la Llei de Governs Locals de Catalunya (LGLC) defineixi i defensi clarament el marc competencial català, especialment en competències pròpies dels municipis, les delegades i les complementàries davant del risc que pot suposar la

LRSAL. Així mateix, va reivindicar que aquesta llei sigui fruit d’un ampli consens i acord entre els representants dels diferents partits polítics del Parlament. El 30 de juny del 2014, el president del Consell de Governs Locals de Catalunya, Miquel Buch, va assistir a Madrid, a la presentació del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració aprovada pel govern de l’Estat. “Més de 850 ajuntaments catalans hem vingut a dir No a aquesta llei en defensa dels ciutadans i dels serveis que prestem als nostres veïns i veïnes des dels ajuntaments”, va afirmar Buch. 10 de març del 2015, el secretari general del Consell de Governs Locals, Marc Pifarré, va participar a la Jornada “Àgora de les ciutats 2015” organitzada per la direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. “Les xarxes de ciutats en la projecció internacional local” era el títol de la jornada on el secretari general del consell de Governs Locals, Marc Pifarré, va participar conjuntament amb Amylkar Acosta, director de la Federació de Departaments de Colòmbia i expresident del Senat de Colòmbia, Christophe Chaillou, alcalde de Saint- Jean-de-la-Ruelle i director general del Secretariat de AFCCRE i Pany Pérez, alcalde de Villa de Los Santos i president de l’Associació d’Alcaldes de Panamà.

Ambició, compromís i municipalisme Han estat quatre anys molt intensos de treball per al món local i amb el món local. Conscients del context econòmic i social que hem hagut de viure i de les limitacions financeres dels ens locals, el nostre repte ha estat fer-vos costat i reivindicar el paper cabdal del municipalisme. Quatre anys trepidants i amb molts canvis polítics i socials que obren un període que ha de ser la gran oportunitat de futur dels municipis. Des de l’òptica i la constatació que som l’administració més propera al ciutadà i la que millor coneix les seves necessitats, el repte ha de ser una nova manera de governar. La ciutadania reclama una manera diferent de gestionar els recursos públics i hem acceptar aquesta demanda com una oportunitat. Cal canviar la forma de governar, fent més partícip el ciutadà i donant la màxima informació. Només oferint una manera de fer transparent recuperarem la confiança dels nostres veïns i veïnes, que veuen actualment la política com un fenomen allunyat i aliè als seus interessos. Som coneixedors de la realitat més pròxima i gestionem bé els recursos. Aquests dos actius han de ser la clau per reclamar i protagonitzar un paper transcendental en el nou país que volem construir. Futur i ens locals són dos conceptes lligats perquè només des de la perspectiva local podrem perfeccionar i gestionar amb fonaments les qüestions que ens afecten a tots. Des de l’ACM tenim clar que cal treballar intensament per al món local perquè en els propers anys els ens locals i el municipalisme han de continuar sent actors rellevants i decisius per al futur del nostre país i dels nostres ciutadans.

MEMÒRIA LEGISLATURA 2011· 2015