neu i allaus 4 | abril 2012
Alternatives de protecció contra allaus per a les infraestructures del territori Marc Janeras Casanova. GEOCAT Gestió de Projectes, S.A
En la latitud dels Pirineus, la societat majoritàriament associa la neu a la part alta de les muntanyes, excepte alguna nevada ocasional en cota baixa, notòria pel desgavell que ocasiona en el funcionament de la quotidianitat. El problema de les allaus pot semblar, per a un sector majoritari de la població, que només va lligat a la pràctica excursionista en sentit ampli, en els espais de cota alta. Però les allaus a vegades baixen cap al fons de la vall, i també les infraestructures humanes s’enfilen a la muntanya més del que sovint ens pensem... Així doncs, no són pas poques les construccions que es poden veure exposades en major o menor mesura a les allaus. De sempre, l’home s’ha defensat com ha pogut dels embats de les allaus a l’hora d’instal·lar-se en els espais de muntanya, però al llarg dels últims temps, en créixer l’ocupació i l’ús que en fem, la problemàtica s’ha tornat més complexa. Són moltes les maneres possibles de buscar la seguretat, que aquest article pretén exposar en un resum estructurat. Potser no estarà de més insistir de nou i d’entrada que el risc d’allaus deriva de dos termes ben diferenciats: la perillositat natural de la muntanya hivernal, i la vulnerabilitat de l’element que s’hi exposa. A diferència d’un muntanyenc progressant per terreny d’allaus, que no té capacitat d’intervenir en el medi i que basa la seva seguretat en evi-
10
Barreres rígides de protecció de la població de Wengen, Alps bernesos.
tar o minimitzar la seva exposició i en adoptar mesures d’autoprotecció per sortir menys damnificat en cas d’allau, l’enginyeria civil ens permet intervenir sobre el terme de perill natural, a més de la vulnerabilitat. Però sembla prou evident que com que és l’activitat humana la que se superposa a un medi amb una dinàmica pròpia, en la mesura que es pugui
intervenir preferentment en el segon component les solucions seran més racionals i sostenibles. Però comencem pel principi. Els habitants de la muntanya de sempre han hagut de blegar-se com un avellaner menut sota els embats de les allaus fins assolir una forma de convivència. Per assaig i error i amb el coneixement profund del medi
