Alternatives de protecció contra allaus per a les infraestructures del territori

Marc Janeras Casanova. GEOCAT Gestió de Projectes, S.A

En la latitud dels Pirineus, la societat majoritàriament associa la neu a la part alta de les muntanyes, excepte alguna nevada ocasional en cota baixa, notòria pel desgavell que ocasiona en el funcionament de la quotidianitat. El problema de les allaus pot semblar, per a un sector majoritari de la població, que només va lligat a la pràctica excursionista en sentit ampli, en els espais de cota alta. Però les allaus a vegades baixen cap al fons de la vall, i també les infraestructures humanes s’enfilen a la muntanya més del que sovint ens pensem... Així doncs, no són pas poques les construccions que es poden veure exposades en major o menor mesura a les allaus. De sempre, l’home s’ha defensat com ha pogut dels embats de les allaus a l’hora d’instal·- lar-se en els espais de muntanya, però al llarg dels últims temps, en créixer l’ocupació i l’ús que en fem, la problemàtica s’ha tornat més complexa. Són moltes les maneres possibles de buscar la seguretat, que aquest article pretén exposar en un resum estructurat.

Potser no estarà de més insistir de nou i d’entrada que el risc d’allaus deriva de dos termes ben diferenciats: la perillositat natural de la muntanya hivernal, i la vulnerabilitat de l’element que s’hi exposa. A diferència d’un muntanyenc progressant per terreny d’allaus, que no té capacitat d’intervenir en el medi i que basa la seva seguretat en evitar o minimitzar la seva exposició i en adoptar mesures d’autoprotecció per sortir menys damnificat en cas d’allau, l’enginyeria civil ens permet intervenir sobre el terme de perill natural, a més de la vulnerabilitat. Però sembla prou evident que com que és l’activitat humana la que se superposa a un medi amb una dinàmica pròpia, en la mesura que es pugui

Barreres rígides de protecció de la població de Wengen, Alps bernesos.

intervenir preferentment en el segon component les solucions seran més racionals i sostenibles.

Però comencem pel principi. Els habitants de la muntanya de sempre han hagut de blegar-se com un avellaner menut sota els embats de les allaus fins assolir una forma de convivència. Per assaig i error i amb el coneixement profund del medi

Modificació de la superfície del terreny Control de l’efecte del vent Retenció del mantell de neu

Permanent

Desviació, frenada i aturada Autoadaptació Planificació espacial

Activa

Passiva

ALTERNATIVAS DE PROTECCIÓN CONTRA ALUDES PARA LAS INFRAESTRUCTURAS DEL TERRITORIO Se presenta un resumen de las alternativas de mitigación del riesgo de alud que comúnmente se emplean para la protección de las infraestructuras. Si distinguimos entre las actuaciones activas, que intervienen sobre la formación de los aludes, y las pasivas, que si acaso intervienen en su recorrido, y también entre el carácter permanente o temporal de las actuaciones, definimos cuatro grupos de técnicas que se describen brevemente. Así tenemos acciones de modificación de la superficie del terreno, control del efecto del viento, retención del manto de nieve, desencadenamiento artificial, desviación, frenada o parada del flujo, autoadaptación, planificación territorial, predicción local, regulación, detección y alerta. La combinación de estas técnicas permite establecer la estrategia de protección óptima para cada situación y elemento del territorio, de instalaciones deportivasturísticas o industriales a vías de comunicación o edificaciones.

i el territori, han establert al llarg dels anys les construccions pròpies buscant-ne el resguard de les allaus o minimitzant l’exposició en la mesura del possible, i no sempre amb èxit. Les primeres actuacions organitzades de defensa contra allaus les podem

Taula 1. Agrupació de les alternatives de protecció segons el seu caràcter

Actua sobre

Perillositat

situar al segle xviii en l’arc alpí, i esteses posteriorment també als Pirineus amb una progressió lenta. A banda d’un cert paper inicial de l’enginyeria militar, com en tants d’altres camps, el desenvolupament al llarg del segle xix i fins ben entrat el segle xx s’ha d’atribuir a l’enginyeria forestal o de monts. Després de les guerres que marquen la primera meitat del segle xx, l’enginyeria civil experimenta un gran desenvolupament, i també, a la seva escala, en el camp de defensa d’allaus. També gràcies als mètodes numèrics que es desenvolupen a partir dels anys seixanta i setanta, es comencen a calcular les allaus, es comença a analitzar-se’n la dinàmica i a dissenyar mesures correctores en diversos sentits.

Així mateix, la pressió sobre els espais de muntanya ha anat creixent ràpidament. Inicialment per interessos industrials i energètics, amb el consegüent poblament associat, i més recentment per interessos turístics, esportius i recreatius, l’ocupació del domini de les allaus cada cop és més exigent en l’espai i en el temps, fins arribar als nostres dies. Actualment, disposem d’un ampli ventall de tècniques per fer front a les allaus amb enfocaments molt diferents, que cal adaptar a cada circumstància. Per estructurar les principals alternatives de defensa contra allaus, farem unes definicions prèvies dels termes: • Defensa activa: són aquelles accions que impedeixen la formació de les allaus o en modifiquen fortament el comportament. Per tant s’intervé principalment en la zona de sortida. • Defensa passiva: són aquelles accions que no impedeixen l’ocurrència natural de l’allau, sinó que intervenen en el seu recorregut. • Defensa permanent: són aquelles mesures que són operatives independentment d’un seguiment humà. En general són estructures

Taula 2. Forma d’actuació sobre el risc per les alternatives de protecció

Tècniques de protecció

Modificació de la superfície del terreny Control de l’efecte del vent Retenció del mantell de neu

Desencadenament artificial

Desviació, frenada i aturada

Autoadaptació Planificació espacial

Predicció local i regulació Detecció i alerta

Desencadenament artificial

Temporal

Predicció local i regulació Detecció i alerta

Freqüència-magnitud

X X X

X

Extensió

X

Vulnerabilitat

Exposició Debilitat

X

X X X X

fixes que no requereixen més que un cert manteniment periòdic preventiu. • Defensa temporal: són aquelles mesures el funcionament de les quals passa necessàriament per una acció humana, ja sigui amb una simple activació o un seguiment continu.

Aquests dos eixos ens configuren un espai simplificat de 4 categories en què encabir les diferents alternatives de defensa possibles. A grans trets podem distingir les següents grans línies d’actuació, que resumim en les taules que acompanyen el text. Així mateix, reprenent la definició de risc que hem fet, també podem mirar-ho segons si intervenen en la perillositat natural o en la vulnerabilitat de les infraestructures.

En general la solució no és única, ni simple. La mitigació efectiva del risc, que cobreixi les diferents situa

Instal·lació de barreres tipus umbrelli mitjançant helicòpter a la Vall de Núria, Pirineus catalans.

Taula 3. Resum de les Mesures Actives Permanents

Actuació Tècnica

Modificació de la superfície del terreny Comentaris

Silvicultura

Drenatge i sega

Estructures de rugositat

Aterrassament

Control de l’efecte del vent

Control del dipòsit

Control de cornises

Retenció del mantell de neu

Barreres rígides

Barreres flexibles El bosc pot fer una acció contundent d’estabilització del mantell, tant per un efecte mecànic de rugositat i ancoratge com, i sobretot, per l’efecte nivològic de transformació de la neu i configuració d’un mantell estabilitzat. No obstant això, cal un bosc amb unes propietats específiques, perquè sigui suficient per inhibir les allaus, de manera que podem pensar en reforestació, però amb treballs silvícoles especialment adaptats a aquest medi.

Sobretot pensat per reduir la reptació i afavorir un mantell no saturat d’aigua. Són aspectes propis de l’explotació de les pistes d’esquí, però que també poden reduir allaus de fons.

Des de trípodes de fusta de disseny propi fins a sistemes comercials com l’ snowgripper, sovint s’usen com a mesures provisionals per protegir la reforestació durant el seu creixement.

Era un recurs dels inicis de l’enginyeria de defensa contra allaus i d’eficàcia limitada, però actualment impensable des d’un punt de vista paisatgístic, excepte en mines situades a cota alta, que ja suposen un gran moviment de terres.

Com és sabut, el vent és un agent que modifica la distribució de la neu durant i després de les precipitacions i que, a més, configura inestabilitats internes del mantell. On aquest factor és crític, aquesta pot ser una via d’acció molt efectiva.

Les barreres de neu que es veuen a les estacions d’esquí no només serveixen per abalisar l’espai de pista, sinó que tenen efectes en el control de l’erosió i el dipòsit de la neu.

Amb una estructura aerodinàmica que modifica el flux d’aire en les carenes ( jet-roof) es pot evitar la formació de cornises, o amb viravents fer que aquestes siguin discontínues i no es desplomin conjuntament en una gran trencada.

Aquesta seria la solució d’enginyeria clàssica: si un element és inestable, es reforça.

Amb variants anomenades rastells i graelles, siguin metàl·liques o de fusta, i amb fonaments adaptats al tipus de terreny, ofereixen una superfície de recolzament del mantell de neu fins a una certa alçada.

Amb dissenys de diferents cases comercials sota homologació, admeten una deformació sota l’empenta de la reptació i fluència de la neu. Hi ha variants de línia contínua i altres de modulars.

Mesures Actives Permanents

1. Tècniques de silvicultura per a mantenir la rugositat del terreny i el vigor del bosc a Celliers, La Vanoise, Alps francesos. (Foto: IGC.)

3. Estructures de rugositat tipus trípode intercalades entre barreres de retenció a Wengen, Oberland bernès, Alps suïssos.

2. Reforestació per a evitar el desencadenament d’allaus freqüents a la Val d’Aran, Pirineu català. (Foto: IGC.)

5. Mostrari de varietat de tipologies de barreres rígides de retenció del mantell en l’evolució històrica a Barèges, Pirineu francès.

4. Barreres de vent per al dipòsit controlat de la neu al port d’Envalira, Pirineu andorrà.

6. Barreres flexibles de xarxa per a la retenció de la neu i per afavorir la reforestació a Porté, Pirineu francès.

7. Instal·lació de barreres flexibles modulars en una canal amb transport per helicòpter a la Vall de Núria, Pirineu català.

cions complexes que es poden donar, sovint demana l’elecció d’una estratègia de defensa composta de tècniques diferents que es complementen. Els estudis d’alternatives de mitigació del risc d’allaus permeten dissenyar l’estratègia òptima i dimensionar-la a les particularitats del cas. La forma de combatre el perill d’allaus dependrà de cada cas, cada tipus d’instal·- lació, emplaçament, etc. Però convé tenir present que mentre ens mantinguem dins del terreny de les allaus, com en qualsevol altre risc natural, el risc no el podrem anul·lar del tot. La solució passarà per una minimització del risc a unes cotes assumibles, valoració que no és evident i exigeix un exercici de reflexió en termes de cost-benefici en termes materials, personals i socials.

Les instal·lacions esportives d’esquí, per definició, entren de ple en el terreny de les allaus: com bé saben els esquiadors de muntanya, els pendents més desitjables per al descens amb esquís són els més propicis al desencadenament d’allaus (entre 25º i 45º d’inclinació). L’exposició és, doncs, inevitable per a les pistes i per a les instal·lacions. L’interès per mantenir el caràcter natural d’aquests espais deixa les mesures permanents en un lloc complementari, i l’actuació essencial es fonamenta en mesures temporals, però això sí, vigilades permanentment! L’estratègia comuna rau en una bona predicció local que anticipi les situacions de perill d’allaus i el desencadenament artificial, precedides de mesures de control de la formació del mantell nival. Les estacions d’esquí es regeixen per un PIDA (pla d’intervenció i desencadenament d’allaus), l’eina que permet planificar totes les actuacions en situacions de perill per donar un servei amb plena seguretat. A Espanya no hi ha una normativa específica per a aquest element bàsic de seguretat, que l’exigeixi o harmonitzi entre estacions, però aquestes en general responen plenament a les seves responsabilitats, amb una combinació d’accions que també inclouen

Taula 4. Resum de les Mesures Actives Temporals

Actuació Tècnica

Desencadenament artificial

Sobrecàrrega directa pel pas

Càrrega explosiva de mà

Càrrega explosiva amb helicòpter

Canó de tir

Càrrega explosiva transportada per cable (Catex)

Contenidor de càrrega puntual (torre Wyssen)

Explosor autònom de gas propà (Gazex)

Explosor autònom de gas hidrogen (Avalhex i Obellx)

Explosor helitransportat (Daysibell)

Comentaris

Bàsicament es distingeixen les tècniques per la forma d’aproximació i la manera de generar l’acció inestabilitzadora. Les variants més tecnològiques corresponen a models comercials.

Aplicada en els inicis de les estacions d’esquí, només serveix per a inestabilitats locals i té un cert risc per a l’operador.

Comuna en estacions d’esquí, requereix un accés ràpid i segur a les capçaleres dels punts de tir.

Ràpid accés, sempre depenent de les condicions meteorològiques, però amb la controvèrsia de trobar-se als llindars de la legislació d’explosius.

És fiable i robust, però resta limitat a l’abast de tir des de base. A Europa el més comú és l’Avalancheur, amb una mescla explosiva segura de manipulació i propulsió amb aire comprimit.

Requereix una inversió en infraestructura, però s’obté una bona solidesa del sistema, que permet fer tirs en múltiples punts al llarg de tota la línia.

Dispositiu autònom de tir amb explosiu, no permès per la legislació espanyola, per emmagatzemar explosius sense vigilància.

Dispositiu fix en la zona de capçalera per al desencadenament remot d’allaus, el més estès arreu del món.

Dispositius equivalents a l’anterior amb una altra mescla gasosa i d’instal·lació encara més reduïda.

Dispositius de tir amb mescla gasosa d’hidrogen i oxigen que es penja d’un helicòpter i permet abastar molts punts de tir, però condicionats a les condicions aptes per al vol, fet que pot retardar la intervenció després de les tempestes.

Mesures Actives Temporals

1. Desencadenament artificial mitjançant tir manual d’explosius en el domini esquiable del Port del Comte, Prepirineu català. (Foto: C. Codina.)

2. Desencadenament artificial mitjançant canó d’aire comprimit Avalancheur a la vall de Núria, Pirineu català. (Foto: IGC.)

3. Dispositius de desencadenament artificial per transport d’explosiu amb cable tipus Catex a Les Deux Alpes, Alps francesos.

4. Dispositius de desencadenament artificial remot tipus Gazex a Les Deux Alpes, Alps francesos.

5. Dispositiu de desencadenament artificial remot tipus Avalhex a la vall de Núria, Pirineu català. (Foto: IGC.)

6. Dispositiu de desencadenament artificial helitransportat tipus Daisybell per a la protecció de la carretera del port de la Bonaigua, Pirineu català. (Foto: CGA.)

mesures passives temporals, com ara la regulació d’usos (tancament parcial o total de les instal·lacions, avisos, informació a l’usuari, etc.). En aquest punt però, ha d’intervenir-hi la responsabilitat dels usuaris.

Altres instal·lacions que sovint se situen en cota alta són de caràcter industrial (aprofitaments hidroelèctrics, línies elèctriques, la mineria ja pràcticament desapareguda als Pirineus, però plenament activa en altres serralades com ara els Andes, etc.). En molts casos es minimitza la presència humana durant l’hivern i llavors la defensa s’articula amb mesures permanents, ja siguin actives o passives. Exemples típics d’aquestes situacions serien els tascons deflectors per a torres elèctriques.

Un altre tipus d’infraestructura ben comuna són les carreteres i també els ferrocarrils, o de forma genèrica les vies de comunicació. Són elements lineals que, en general, tenen un traçat transversal a les zones d’allaus, ja que ressegueixen les valls principals longitudinalment i tenen un traçat de pendent limitat. Les canals laterals defineixen camins d’allaus entre les pales sota la carena i el fons de vall que creuen les vies de comunicació. Podem observar dues circumstàncies que cal tenir presents: hi ha un risc per impacte directe d’una allau sobre els vehicles circulant, però també al

Taula 5. Resum de les Mesures Passives Permanents

Actuació Tècnica Comentaris

Desviació

Frenada

Superior amb coberta

Tascó puntual central

Dic lateral

Dents i monticles

Dics a la canal

Aturada

Dics frontals de retenció

Cubetes de dipòsit

Autoadaptació

Planificació espacial

Solució típica per a obres lineals (carreteres i ferrocarrils) que creuen zones d’allaus en la part baixa de la zona de trànsit de l’allau; el flux es fa passar per sobre la coberta especialment dissenyada a tal efecte.

Per protegir un element puntual com pot ser una torre de línia elèctrica, desvia el flux, que contorneja l’element protegit.

Amb un angle de gir suau i progressiu es pot desviar en certa mesura les allaus de flux dens per preservar una part de la zona d’arribada.

Són obstacles al pas de l’allau que li fan perdre energia per un augment de la fricció en el flux.

És una solució que s’observa en alguns indrets dels Pirineus i consisteix en dics de concepció hidrològica clàssica dins de la canal de trajecte de l’allau. Per la seva ubicació en un tram de fort pendent i poc volum d’estocatge, només poden aturar petites allaus, però tenen cert efecte d’absorció d’energia del flux en casos d’allaus majors.

Limiten l’extensió de l’allau, en redueixen l’abast i confinen el dipòsit.

Consisteix a habilitar uns espais planers d’aturada favorables a l’emplaçament del dipòsit de neu en la zona d’arribada de l’allau.

Reforç de l’estructura per suportar les pressions d’impacte i el pas del flux.

Planificació més general d’un territori o més detallada de l’ordenament urbà, per tal que els usos permesos s’ajustin a les característiques dels espais que ocupen i que la distribució d’infraestructures i construccions eviti al màxim l’exposició al perill d’allaus.

Mesures Passives Permanents

1. Galeria de coberta de la carretera D-934 del Col du Pourtalet, Pirineu francès.

2. Galeria de coberta de protecció de la carretera i el ferrocarril de Gotthard a Andermatt, Alps suïssos. 3. Tascó de desviament de protecció d’una torre d’alta tensió a la Bonaigua, Pirineu català. (Foto: IGC.)

Mesures Passives Permanents

4. Dic deflector i de confinament a Arinsal, Pirineu andorrà. (Foto: IGC.)

5. Dents de frenada en un replà sobre el Pas de la Casa, Pirineu andorrà.

6. Dic de frenada de flux a mitja canal sobre Canfranc, Pirineu aragonès.

7. Dic d’aturada de la remuntada d’allaus cap la població minera de Sewell i protecció de l’estrep d’un pont a El Teniente, Andes xilens.

8. Bordes de muntanya a mitja vessant amb una disposició i estructura adaptades per resistir i desviar la reptació de la neu i petits fluxos a Täschalp, Alps suïssos.

9. Mapa de Zones d’Allaus de l’IGC a escala 1:25.000 (full 07 de 2005), eina indispensable per a la planificació territorial.

10. Exemple de mapa de zonificació del terreny segons la perillositat per allaus a escala de detall, eina indispensable per a la planificació urbanística.

tres riscos indirectes pel bloqueig de les vies, que poden ser tan o més rellevants. Una solució específica per a les vies de comunicació són les galeries de coberta, que tenen per objecte que la infraestructura ofereixi permeabilitat a les allaus i la seva dinàmica es pugui produir de forma natural, resguardant la carretera o el ferrocarril en un nivell protegit. Aquestes estructures estan dissenyades per a l’acció dinàmica del pas del flux de l’allau.

Finalment, mereixen una menció especial les edificacions i les zones urbanes. Recorrent els Pirineus no és infreqüent observar nuclis antics de població arraulits en zones de major seguretat, envoltats d’urbanitzacions de creixement recent que envaeixen espais de risc, com poden ser cons de dejecció al peu de canals. Als espais urbans és on es fa més evident que no hem de pensar només en les situacions comunes i altament recurrents, sinó en aquelles que són infreqüents o fins i tot rares però que poden comportar un risc excessiu.

En una zona d’allaus es poden produir allaus petites i grans, això dependrà de les condicions en cada cas, tant meteorològiques de caràcter més regional, com per condicionants d’efecte molt local. Observem que les allaus de petites dimensions poden ser freqüents, fins i tot més d’una cada temporada, mentre que les majors són menys comunes i sols s’observen de tant en tant. Diem que hi

Actuació Tècnica

Regulació d’usos sobre la base d’una predicció temporal Comentaris

Predicció local del perill d’allaus

Protocols d’actuació preventius

Senyalització variable i avís

Evacuació

Confinament

Detecció i alerta

Sistemes de detecció de l’allau ja en moviment

Senyalització automàtica És la base de decisió i activació de les altres accions, que consisteix a preveure l’activitat d’allaus en les zones concretes d’interès, segons es desenvolupen les condicions nivometeorològiques.

Taula 6. Resum de les Mesures Passives Temporals

Per al correcte traspàs d’una predicció local de perill a una intervenció de protecció, cal tenir prèviament establerts i plenament operatius els protocols d’actuació entre els agents implicats.

Comunicació gràfica amb senyals, comunicats de text o missatges orals d’advertència als usuaris de la situació de perill existent i indicació de consells o recomanacions.

Els responsables de protecció civil tenen la potestat d’evacuar una zona per motius de seguretat.

En construccions correctament dissenyades segons la intensitat d’afectació per allau que poden tenir, el confinament a dins és més segur que restar en espais oberts.

Existeixen diferents sistemes que interpreten un senyal com a indicatiu que s’ha desencadenat una allau, ja sigui per senyal sísmic de vibració del terreny, moviment d’un pèndol al mig del pas de l’allau, o detecció del moviment amb radar.

Sobre la base de la mesura anterior, s’activa quan es detecta una allau. Sobretot a les carreteres, en què es pot tancar el pas per la secció exposada amb un semàfor, amb un efecte gairebé immediat.

Mesures Passives Temporals

2. Senyalització d’avís en una zona de caiguda d’allaus freqüents en un accés freqüentat per excursionistes a la vall d’Eriste, Pirineu aragonès. (Foto: P. Oller.)

1. Les estacions nivometeorològiques permeten obtenir dades necessàries per a la predicció local, Pirineu francès.

3. Sistema de detecció d’allaus i semàfor a la carretera D-934 del Col du Pourtalet, Pirineu francès, complementat amb un dic deflector que concentra l’afectació en un sol tram de la carretera.

ha una relació inversa entre la magnitud de l’allau i la seva probabilitat d’ocurrència. En un sentit invers a la freqüència, parlem del període de retorn en un sentit de recurrència mitjana, i que correspon a una certa dimensió de l’allau. Segons creixi el valor i el grau d’establiment de cada element del territori, a l’hora d’avaluar el risc i dimensionar una protecció convé considerar una allau de referència d’un període de retorn més elevat per fer més improbable l’afectació.

En conclusió, i reprenent el plantejament inicial, una planificació territorial i una ordenació urbana que minimitzi l’exposició a les allaus dels elements fixos és la més efectiva i sostenible de les mesures. Se’n derivarà una xarxa d’infraestructures i una estructura territorial sòlidament establerta al territori, però com que l’ocupació i l’aprofitament de l’espai muntanyenc serà impossible sense exposició de cap mena, caldrà afegir per a cada ús i element del territori unes mesures específiques de seguretat, ja sigui preventiva o pal·liativa, que consideri el risc residual.

De totes les alternatives presentades aquí, les mesures passives temporals són les que tenen una defensa menys física, principalment organitzacional. És la branca que ja entronca més amb les tasques de protecció civil, és a dir de la gestió de la crisi, de la resposta adequada en el moment crític. Amb les mesures de protecció que hem exposat, el territori ha d’estar estructurat i preparat per a facilitar la defensa contra allaus, sobre-

tot en la seva part d’infraestructura. Però al final, en la situació puntual de perill acusat, cal tenir desenvolupat un operatiu adequat, que garanteixi que les mesures preventives funcionin i que l’organització social doni una resposta adequada a la situació. Aquest ja seria un altre aspecte, que s’escapa de la intenció d’aquest article.

Bibliografia complementària

I Jornada Tècnica de Neu i Allaus, de l’Institut Geològic de Catalunya, 2004: — «La predicció local a les carreteres C-28 i C-142b (Port de la Bonaigua i accés al Pla de Beret)»; . M ner, J. Gavaldà. — «La cartografia d’allaus i la seva aplicació en la prevenció del risc»; P. Oller, J. Marturià, J. . G nzález, P. Martínez. — «Obras de defensa ante aludes en el Pirineo Central»; S. F ábre a .

II Jornades Tècniques de Neu i Allaus, de l’Institut Geològic de Catalunya, 2006: — «Actuacions a Arties i Garòs (Val d’Aran)»; J. H era . — «Presentació del dispositiu de mitigació de risc d’allaus a Vall de Núria»; . Paret. — «Prevenció del risc d’allaus en el disseny i instal·lació de remuntadors»; P. Mirabet. — «Solucions actives per a la prevenció d’allaus»; . aï at.

III Jornades Tècniques de Neu i Allaus, de l’Institut Geològic de Catalunya, 2008: — «Projecte de defensa contra allaus en el municipi de Bossòst»; M. S lanelle . — «Análisis del riesgo de aludes en la ruta de acceso a mina Veladero (departamento de San Juan, Argentina) y estudio de alternativas de defensa»; P. Oller, . St el, M. Janera , G. rnó, H. de uén, . rancibia. — «Actuaciones preventivas y protocolo de actuaciones en las carreteras de los Pirineos aragoneses»; J. ó ez.

IV Jornades Tècniques de Neu i Allaus, de l’Institut Geològic de Catalunya, 2011: — «Zonificació del terreny en base a la perillositat d’allaus als Pirineus de Catalunya. Constrast de metodologies en una zona pilot a Naut Aran (Val d’Aran)»; M. J anera , J. P n , P. Oller, O. ta, S. Mar ret , . Muntán; P. Martínez. — «La planificació de les emergències per allaus a Catalunya: El pla especial Allaucat»; . Saenz, M. Pard .

Galeria de protecció de la carretera N-230 al barranc de Coma Corna a la Val d’Aran, Pirineus catalans. Foto: IGC.

VIII Jornadas de Vialidad Invernal, de l’Asociación Técnica de Carreteras. Pamplona, 4-6 de febrer de 2004: — «Análisis del riesgo de aludes en carreteras»; M. J anera .

La Gestió dels Riscos Naturals, Primeres Jornades del CRECIT. Andorra la Vella, 13-14 de setembre de 2001. Centre de Recerca en Ciències de la Terra – Institut d’Estudis Andorrans: — «Els riscos naturals en zones de muntanya»; J. M. ila lana. -— «Els dispositius de prevenció contra les allaus»; J. M. ailandier. — «La predicció local del perill d’allaus a Andorra»; J. F. Me re.

IV Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables. Granada, 11-14 de novembre de 1997: — «Caracterización, simulación y prevención de aludes en el barranco de Secras. Túnel de Somport (Huesca)»; . ó ez, . Sara a, P. Oller.

J anera , M. (2002). «Gestió del risc natural per allaus de neu: metodologia d’anàlisi i planificació territorial. Aplicació al cas de l’Armiana de Canillo (Andorra)». Tesina d’especialitat. Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. 195 p.

M c lun , . M.; Sc raerer, P. (1993). The Avalanche Handbook. Seattle: The Mountaineers.

M ear , . I. (1992). Snow-avalanche Hazard Analysis for Land-use Planning and Engineering. Denver: Colorado Geological Survey – Department of Natural Resources.

Université Européenne d’Été sur les Risques Naturels – Neige et Avalanches. Chamonix, 14-25 de setembre de 1992 (ed. per CEMAGREF, Grenoble, 1995): — «Artificial release of avalanches»; H. G ubler. — «Mesures temporaires et permanentes de protection des équipements touristiques contre les avalanches»; H. Gubler. — «Composition of the avalanche risk»; . urkard. — «A summary of french avalanche protection techniques»; F. a in.