neu i allaus 4 | abril 2012
Els penitents: peculiaritats de la neu Jordi Armet Unzeta. Físic meteoròleg. Comissió Meteo ACNA. meteo@acna.cat
Figura 1. Camp de penitents sobre la glacera del Chachacomani a 5.130 m d’altitud, a Bolívia. Foto: Jordi Armet.
Introducció
Descripció
Formació
Els penitents, anomenats així per la seva semblança amb els monjos que desfilen per Setmana Santa, van ser descrits per primer cop per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del vaixell Beagle el 22 de març de 1835, quan es va veure obligat a esquivar-los al Piuquenes Pass de camí a Mendoza (Argentina). Darwin aportà la falsa creença, que encara perdura avui dia, que aquestes formacions eren degudes al fort vent que batia aquella zona. No fou fins al 1954 que el glaciòleg francès L. Liboutry explicà el veritable origen de la formació dels penitents, que detallem més endavant en aquest article.
Aquestes estructures laberíntiques en forma de crestes cantelludes tenen una mida que va de pocs centímetres a 5 metres d’alçada. Es troben generalment entre els 4.000 i els 5.200 m d’altitud a les serralades situades als tròpics i subtròpics, zones que es caracteritzen per tenir dues estacions molt diferenciades; una molt seca i l’altra molt plujosa. Actualment, la serralada amb més concentració de penitents és la dels Andes, tot i que també se’n poden arribar a observar al Teide. Aquestes formacions poden arribar a impedir les ascensions als cims més populars dels Andes per la gran dificultat en la progressió a través d’ells.
Per entendre el procés de formació dels penitents, primer hem d’entendre les condicions climàtiques que la propicien. El primer requisit, i el més important, és que en aquestes regions, durant l’estació seca, la temperatura del punt de rosada1 se situï per sota del punt de congelació (a causa de la baixa humitat relativa de l’ambient), la qual cosa permet que la neu pugui sublimar-se2
24
1. Punt de rosada: temperatura a la qual s’ha de portar una mol·lècula d’aire perquè arribi a la saturació. 2. Sublimació: pas directe de la fase sòlida d’un element a la fase gasosa sense passar per la líquida. Perquè aquest procés es pugui donar a l’atmosfera, la temperatura del punt de rosada ha d’estar per sota del nivell de congelació.
