neu i allaus 4 | abril 2012
La història de les allaus escrita als arbres. L’exemple de Soberpèra (Val d’Aran) Elena Muntán Bordas. Dendrogeomorfòloga
Si sou assidus de la neu i l’alta muntanya, potser us heu fixat en els arbres que viuen en les zones d’allaus (figura 1). Fixeu-vos-hi, les seves formes us sorprendran. N’hi ha que creixen ajaguts i tenen branques verticals, n’hi ha que tenen el tronc corbat, d’altres presenten ferides i alguns estan escapçats. Si fa poc que ha baixat una allau de dimensions grans, fins i tot veureu l’amuntegament de fusta transportada. La fusta del dipòsit desapareixerà en pocs anys (entre vint i cinquanta) i el rastre de l’allau es perdrà, però quedaran senyals en els arbres que hi sobreviuran. Els arbres vius canviaran de forma a partir del moment que comencin a créixer després de l’allau. La primavera següent, veureu que els brots nous dels arbres abatuts creixen verticals. Amb el pas dels anys, l’arbre s’anirà corbant. En el tronc, l’anell de creixement d’aquell any serà diferent. Molt probablement, per un costat serà més ample i per l’altre més prim que els anys precedents i serà així com, amb el pas dels anys, part de l’arbre o tot ell es redreçarà. En els arbres ferits, s’iniciarà un procés equivalent de tancament de la ferida tan bon punt comenci el creixement, continuarà en anys successius i és possible que la ferida, finalment, quedi tancada. L’allau ha desencadenat un senyal de canvi de creixement. El senyal queda registrat en el primer anell després de l’allau. Aquest senyal és el que cerca la dendrogeomorfologia. La dendrogeomorfologia és una ciència que té com a finalitat la reconstrucció dels esdeveniments ge-
4
Figura 1. Arbres afectats per allaus de neu. La presència de troncs múltiples per cada arbre, d’eixos trencats i d’eixos corbats ha estat causada per la davallada de diversos episodis d’allau. Els arbres són faigs que creixen en els marges de la zona d’allaus. L’interval entre esdeveniments és prou gran per permetre el desenvolupament del bosc. (Zona d’allaus GAR050, barranc deth Còth de Castèth, Bossòst, Val d’Aran, 2010.) Figura 2. Secció del tronc d’un faig inclinat per una allau. L’anell central correspon a l’any 1929. Inicialment, l’arbre creixia dret i els anells eren circulars, però als pocs anys es devia tombar perquè el tronc esdevé excèntric fins a l’actualitat. (Zona d’allaus GAR050, Bossòst, Val d’Aran, 2010.)
