L’habitatge expansiu: de la casa a la vila

Marta Bugés en conversa amb Ricardo Devesa, Tomoko Sakamoto i David Lorente

Marta Bugés: Per què decidiu publicar un llibre sobre l’habitatge cooperatiu? I per què al cohabitatge en cessió d’us a Barcelona?

Ricardo Devesa [RD] Un dels objectius fonamentals de l’arquitectura és la cura de les persones que l’habiten, especialment als habitatges. Les disciplines de l’espai, però, han d’aspirar a millorar les relacions humanes, i fer accessibles i habitables els entorns urbans, de manera inclusiva i sostenible. Aquest llibre va sortir de l’interès de revisar les experiències recents de cohabitatge com a model alternatiu al fet de viure en comunitat, amb beneficis clars per a un mateix però també per a la comunitat de veïns i, més enllà, també per al barri i la ciutat.

Tomoko Sakamoto [TS] Barcelona és un referent internacional en arquitectura, urbanisme i disseny, precisament per la innovació constant, l’experimentació i la reflexió al voltant de la ciutat. I en aquest sentit, el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’us, com bé s’explica en el text de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, s’inicia en un projecte pilot l’any 2014, i s’acaba signant un conveni marc amb les entitats més representatives del sector de l’habitatge social i cooperatiu sota el nom de Conveni ESAL, l’any 2020; tot per impedir l’especulació amb l’habitatge i promoure una altre estil de vida comunitària, participada i solidària.

En quin moment ens trobem de la implantació del model? Com s’ha construït aquesta alternativa a l’habitatge social?

David Lorente [DL] En aquests moments hi ha més de 150 famílies vivint en aquest tipus de règim cooperatiu en sòls municipals de Barcelona. Són insuficients, sí, però són una realitat i una alternativa més solidària, sostenible i humana de viure. De cara al 2025 s’espera arribar a 535 habitatges. Tant de bo d’aquí pocs anys hi hagi moltíssimes més famílies que gaudeixin d’aquest model d’accés a l’habitatge sense afany de lucre, és a dir, com a dret i no com a valor de mercat. El cohabitatge en cessió d’ús ajudarà que les ciutats també siguin més solidàries i justes socialment, a part de més sostenibles.

Com heu estructurat el llibre i quina ha estat la manera de recollir les experiències de cohabitatge a Barcelona?

RD L’estructura del llibre posa el focus d’atenció en l’arquitectura com a eina de formalització d’un model comunitari de viure i habitar, però també en el disseny i el manteniment de l’arquitectura de manera participada. Per això hem donat veu a tots els agents que fan possible el model de cohabitatge en cessió d’ús: cooperativistes, arquitectes, tècnics col·laboradors en gestió energètica i ambiental, material i de salut, l’administració com a legislador i facilitador de polítiques en pro del model, gestors financers, advocats que armen legalment l’estructura comuna i, com no podia ser de cap altra manera, els mateixos habitants, socis, veïns i ciutadans.