Cirerers

L’habitatge cooperatiu és el disseny participatiu dels espais de l’edifici que van més enllà del propi habitatge. Accessos, transicions, circulacions, replans, terrats, etc., són també espais domèstics, llocs que acullen les múltiples formes de la vida comunitària i en creen la seva identitat.

Origen del projecte

Celobert és una cooperativa d’arquitectes, enginyeres i urbanistes que neix el 2010. En el seu moment, era una de les primeres cooperatives de treball d’arquitectes del país, i va néixer en el context de la crisi del 2008 —que s’agreuja especialment en el sector de l’arquitectura—, amb la vocació de reinventar la professió i desvincular-la una mica de l’estigma de l’especulació immobiliària. Els fonaments del nostre projecte eren el dret a l’habitatge, models d’accés a l’habitatge accessibles, ecologia i compromís amb el canvi climàtic i amb els processos participatius. Abans, el 2003, vam participar en la fundació de Sostre Cívic, que després es va convertir en una cooperativa el 2010.

En aquest moment som un equip d’unes 15 persones organitzats en dues àrees: una àrea d’habitatge i urbanisme que es dedica a assessorar ajuntaments i el sector públic per implementar polítiques d’habitatge i d’urbanisme, i una àrea d’arquitectura i enginyeria més enfocada a l’edificació, tant a la rehabilitació com a l’obra nova, amb el focus posat en l’ecologia.

En el cas de l’habitatge col·lectiu, Celobert ha estat sempre focalitzat en l’habitatge cooperatiu; per la nostra relació històrica amb Sostre Cívic, vam apostar per presentar-nos conjuntament al concurs per a aquest solar. En el cas de Cirerers, Sostre Cívic articulava tot el que era el col·lectiu de persones que es volien presentar i formar un grup, més tot allò que tenia a veure amb la promoció fora de l’arquitectura. Celobert s’encarregava de fer la proposta arquitectònica, que finalment va ser la proposta guanyadora.

D’altra banda, Sostre Cívic és un model de cooperativa d’habitatge que treballa per fases —tenen diversos projectes en paral·lel en fase de promoció o convivència— i té un equip tècnic amb idees i línies estra- tègiques pròpies. Per aquesta raó, també participen en la presa d’una sèrie de decisions tècniques que afecten l’arquitectura. En la fase inicial va ser un diàleg compartit entre l’equip tècnic de Sostre Cívic, el grup motor d’usuàries inicial i Celobert, i posteriorment fèiem les propostes com a conseqüència d’aquest diàleg.

Eixos de compromís del projecte

El projecte té tres eixos de compromís: amb la ciutat, amb la comunitat i amb el medi ambient. En l’encaix urbà, el que fa l’edifici és preservar aquesta línia de la silueta urbana a través de dues decisions que són les que configuren clarament el projecte. D’una banda,

Conversa amb Diego Carrillo

Arquitecte Celobert

A dalt hi ha la terrassa-mirador amb unes vistes de tota la ciutat. S’ha convertit en un espai principal de l’edifici per a trobades, celebracions i festes. La comunitat té una activitat molt dinàmica amb aquest espai: cada cap de setmana passen coses: barbacoes, ioga, cinema a la fresca, tallers de costura, etc…

Crec que el gran aprenentatge és que els espais comuns han de ser tan flexibles com sigui possible. La gent, durant el procés de disseny no sap com viurà en comunitat en aquests espais, perquè mai ho han experimentat. Pots fer sondejos previs, processos participatius, etc., sí, però l’arquitectura no ha de condicionar excessivament els usos.

Estructura de fusta

L’ús de la fusta és el tercer pilar del projecte i des de l’inici era un compromís ferm en el terreny mediambiental. Vam fer una aposta clara en aquest sentit i tant el grup com Sostre Cívic li van donar suport. Però hi ha hagut moments d’haver de renunciar a certes coses. Una va ser el fet de construir un aparcament soterrani, que quan vam començar a concretar preus de l’obra es va veure que era inassumible. El grup —no nosaltres— va decidir renunciar al soterrani per fer l’edifici de fusta. El projecte aborda el tema del medi ambient amb una mirada analítica posada en el cicle de vida del conjunt de l’edifici, on hi ha una aposta decidida per utilitzar materials orgànics, com la fusta. Hi ha 730 m3 de fusta

L’interior del edifici, tant a la planta baixa com als replans, té paviments amb «panot», amb la voluntat de connectar espai privat i públic.

Cirerers es un edifici ecològic construït amb fusta. Amb vuit plantes, s’ha convertit en l’edifici més alt d’Espanya construït amb fusta.

Una vegada posat en funcionament, arribarà a un nivell d’eficiència segons l’estàndard de casa passiva.