adhuc28

dhuc Tecnos ensenyar aprendre iència art dibuix biologia física uimica història tecnologia escriupintar escola Àdhuc Tecnos enenyar aprendre ciència art dibuix iologia física química història tecologia escriure pintar escolaÀduc Tecnos ensenyar aprendre ciènia art dbuix biologia física química istòria tecnologia escriure pintar dhuc Tenos ensenyar ...i molt més... aprendre

número 28 juny 2008

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriur pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciè cia art dibuix biologia física química història tecno logia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenya aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos Treballem a l’hort... ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físic química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibui biologia física química història tecnologia escriur pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciè cia art dibuix biologia física química història tecno logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenya aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ...i al taller... ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físic

... i a l’escenari!!!

Tots hem estat petits...

PORTADA

02

38 39 40

42 44 45 46 50 52 53 56 58 60

62 64 66 68 70 72 76

NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l'escola 02 Dels 0 als 3. Llar d’infants Grimm 05 Dels 3 als 12. Educació infantil i primària 25 Dels 12 als 18. Educació secundària 30 Directament dels alumnes: Intercanvi Comenius, per Arnau Castán Viatge a Roma, per Alba Baso i Alba Garrido 31 Consell rector 31 Societat 33 Altres notícies no menys importants 35 Pares LA POMA DE NEWTON, reflexions pedagògiques que ens fa el Llorenç Puig RETALLS, de premsa i TV. MOLT ESPECIAL, col·laboracions de fora de l'escola 40 Davant dels reptes ambientals, per Salvador Pérez 41 La teoria de la informació quàntica, per John Casamiglia INTERESSANT: lnfinito, per Marta García BONA LECTURA!, el món dels llibres, a càrrec de la Montse Fernàndez BIT A BIT, temes d’informàtica a càrrec del Carles León, el Xavi Sans i l'Àngel Buch TREBALLS ESCOLARS, escollits de tota l’escola CONEIXEM MILLOR la Montse Torrella ELOGI DE... el periodisme automobilístic, per Gerard Farré D’ACORD? debat ordenat: la sequera PARLEM AMB Sarai Gascón, nedadora INTERESSANT: redacció d'una revista LA IMATGE 60 Recull gràfic de les jornades culturals 61 Curiositats del món CENT VEUS: enquesta sobre els viatges AMBROSIA: menjars dels déus EXPLICA’M UN CONTE a càrrec de la Judith Pérez, de 6è de primària DIBUIXETS a càrrec dels rovellons, de 2n de primària NOTÍCIES INCERTES, dels indiferents insectors de l'escola PASSI-HO BÉ, passatemps per passar el temps SOLUCIONS, per guanyar temps si fas trampes

PODEU VEURE AQUEST NÚMERO A TOT COLOR A http://www.tecnos.cat EL NÚMERO ANTERIOR (ÀDHUC 27) VA REBRE 302 CONSULTES (Desembre 07-Maig 08) ADHUC Nº 28. Juny de 2008. Escola Tecnos Revista de comunicació entre els diferents estaments de l’escola Equip de redacció: Crèdit Variable Ampliació d’Informàtica 4rt d’ESO Rita Bacardit Georgina Beltràn Natàlia Florència Núria Guirado Arnau Salvador Andrea Veiga

Laia Calvís Berta López Gerard Vila

Esther Carreras Hamza M'Tiri

Marina Castaño Laia Miranda

Pol Casas Georgina Rabasa

Marta Claret Joan Pol Rubio

Director Jordi Bornas Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat

1

notícies certes ÍNDEX

dels 0 als 3: llar d’infants Grimm ANEM A BUSCAR EL TIÓ Aquest curs els pares, nens, nenes i educadores vam anar, tots plegats, al bosc de Can Déu a buscar el “tió” de Nadal.

El temps ens va acompanyar doncs va fer un matí assolellat i poc fred.

Abans de començar a buscar, vam agafar forces amb un bon esmorzar de coca, xocolata i suc. Tot seguit una gran rotllana per ballar i cantar la dansa del “tió”. Ah! i teníem petits músics que acompanyaven la cantada amb diferents instruments.

Els pares ens van ajudar a buscar el “tió” pel bosc mentre cantàvem una cançó.

2

28

ÍNDEX

UNA TARDA AMB ELS AVIS Hem convidat els avis a passar una tarda a l’escola i ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.

Avis i àvies han col·laborat fent activitats per als infants. L’àvia d’en Pol ens ha explicat un conte molt bonic de “la gallina Lola “, la de la Júlia s’ha disfressat i ha representat un petit conte. També ha portat un munt de titelles.

Hem cantat cançons, hem escoltat histories i llegendes, i després hem sortit, tots junts, al pati a berenar coca i xocolata.

Per finalitzar aquesta tarda tant especial i coincidint amb la setmana de Sant Jordi els infants han obsequiat els avis i àvies amb una rosa feta per ells.

3

4

28

notícies certes ÍNDEX

dels 3 als 12: educació infantil i primària

CARNAVAL Teníem poc temps per preparar-ho tot i un lema força adient “Com passa el temps”. Tornant de vacances de Nadal es va començar a preparar el projecte d’aquest any que ha donat una repassada a diferents èpoques de la història des dels primitius fins als pagesos que van viure Corpus de sang de casa nostra. El resultat ha estat del tot satisfactori tant en l’aspecte de totes les activitats que van servir per preparar les disfresses i la decoració com en els diferents coneixements que els nens van treballar relacionats amb el tema.

Com cada any alumnes i professors de l’Heura ens van acompanyar al llarg de la rua, cal destacar la seva creativitat que aquest any es va manifestar en forma de vaixell pirata. Els alumnes de l’Heura també ens van acompanyar en la cerimònia d’acomiadament del carnestoltes el dimecres de cendra.

5

notícies certes ÍNDEX

EL BLOC DE L’HORT DE TERCER Els Trabucaires i els Coets ja fa un mes que fem “el pagès”. Cada setmana ens ocupem d’un petit hort urbà que tenim al pati d’educació infantil. Hem plantat tomaqueres, enciams, maduixes, porros, bledes i alguna planta de pèsol i cogombres.

Mitjançant aquesta activitat aprof item per treballar el món del éssers vius.

També hem creat un petit bloc on setmana rere setmana actualitzem les fotografies de les plantes i anotem les observacions que fem de la seva evolució.

L’enllaç de l’hort el podeu trobar a la pàgina web de l’escola.

6

28

ÍNDEX

PICASSO I VAN GOGH Els nens i nenes de P5 hem après moltes coses sobre Pablo Picasso i Van Gogh.

Del primer sabem per què pintava amb tons blaus a l’època blava, hem après coses del circ de l’època rosa, hem imitat quadres seus amb formes cubistes, hem pintat un autoretrat i hem fet un plat picassià amb fang.

I del segon també hem après coses sobre les formes i colors que utilitzava.

Us agraden els nostres treballs?

7

8

28

notícies certes ÍNDEX

CRIBATGE VISUAL ALS ALUMNES DE 3R Els passat mes de febrer els alumnes de 3r vam anar al Centre Universitari de la Visió de la UPC on es va fer un cribatge visual a tots els alumnes de 3r.

Les proves es basen en observar l’agudesa visual, coordinació binocular, capacitat d’enfocament i habilitats visuals per la lectura. Els nens i nenes reben també alguns consells per millorar els seus hàbits a l’hora de llegir i escriure.

Al cap d’uns dies l’Escola d’Òptica envia un informe detallat de les proves i detecta anomalies o problemàtiques de visó que tenen alguns alumnes.

ESTUDIANT DE MAGISTERI ANGLESA A LA TECNOS A les acaballes de la segona avaluació, entre el 3 de març i el 14 del mateix més, vam gaudir de la companyia de la Joy Musgrave; una estudiant de magisteri de la Universitat de Kingston, prop de Londres.

La Joy va fer pràctiques de magisteri a la nostra escola durant 3 setmanes, una estada que forma part d’un programa de col·laboració amb la UAB que esperem continuar el curs vinent amb nous estudiants.

La Joy és, a més, llicenciada en llengua castellana; la qual cosa va permetre una comunicació fàcil i una ràpida integració.

COM ENS SEDUEIXEN LES PANTALLES? PERQUÈ ENS INFLUENCIEN? Aquest va ser el fil conductor de la xerrada de l’Escola de Pares que Joan Ferrés va fer el 28 de febrer. L’exposició de la situació actual, les estratègies que va presentar i les preguntes dels assistents va fer que tots passéssim una agradable estona.

COM SÓN ELS NOSTRES FILLS? La Mª Jesús Comellas va ser la ponent el passat 16 d’abril de la 3ª sessió de l’escola de pares d’aquest curs. Tenir referents clars i saber què podem demanar als nostres fills a cada edat, establir pautes de conducta i normes dins la família, parlar, discutir, arribar a acords, posar límits,...

Les seves reflexions i els seus exemples van encetar un llarg torn de preguntes entre els assistents.

CONVIVÈNCIES a “ MAS PAGÈS” Els Timbalers i els Grallers (2n. A i B de Cicle Mitjà de Primària) vam anar de convivències els passats dies 16, 17 i 18 d’abril a l’Escola de Natura MAS PAGÈS a Sant Esteve de Guialbes (Pla de l’Estany). Es tracta d’una masia restaurada que està situada al costat d’un camp de golf i tota envoltada per boscos.

Abans d’arribar a la casa vam aturar-nos a Santa Coloma de Farners per a visitar la fàbrica de les galetes Trias.

En arribar a la casa vàrem jugar, dinar i ens vam instal·lar.

El tema central de les convivències era l’astronomia.

Tot i que va ploure a estones vàrem poder fer tot el treball, inclòs l’observació nocturna del cel.

El divendres, al matí, abans d’esmorzar, vàrem fer-nos la bossa i endreçar l’habitació. Tot seguit vàrem acabar els tallers, vàrem dinar i ens vam preparar per tornar cap a casa.

Ens ho vam passar molt bé !!

ALUMNES i MESTRES de 2n. A i B de Cicle Mitjà.

9

notícies certes ÍNDEX

SORTIDES DE PLÀSTICA SORTIDA A LA FUNDACIÓ MIRÓ (20 de febrer, alumnes de tercer de primària)

SORTIDA SALA MUNCUNILL: JOAN MIRÓ, LA METÀFORA DE L’OBJECTE El mes de febrer, els alumnes de tercer de primària vam anar a la Sala Muncunill a visitar una exposició de 25 escultures de bronze de Joan Miró.

SORTIDA CENTRE CULTURAL. PORTADES DE CÒMIC El mes de febrer, els alumnes de quart de primària vam anar al Centre Cultural a visitar una exposició sobre Antonio Bernal, el famós dibuixant de les portades del “Capitán Trueno”.

1R DE CICLE INICIAL Visita al taller del pintor SURI

10

Sortida a dibuixar la Mutua de Terrassa

Sortida a dibuixar la Sagrada Familia

28

ÍNDEX

2n A- TALLER SOBRE PICASSO

5è B- TALLER SOBRE ANTONI TÀPIES FET PER LA RAT SORIANO

5È- VISITA AL MUSEU THERMALIA DE CALDES

5È I 6È SORTIDA A L’EXPOSICIÓ KEITH HARING AL CENTRE CULTURAL DE TERRASSA

11

notícies certes ÍNDEX

SANT JORDI...

La diada de St. Jordi comença d’hora per la comissió que s’encarrega d’aquesta festa, la parada de llibres ha d’estar a punt quan s’obren les portes a ¾ de 9 i des de llavors i fins les 6 de la tarda serà una de les protagonistes de la jornada.

12

28

ÍNDEX

PARTIT DE BÀSQUET TECNOS-HEURA El partit amistós de bàsquet entre dos equips formats per alumnes de la nostra escola i de l’escola Heura va acabar aquest any amb empat. Després d’un vibrant i disputat partit els jugadors van compartir esmorzar i van rebre un record per la seva participació.

La setmana abans de Sant Jordi vam realitzar uns entrenaments amb els alumnes de l’Heura amb l’objectiu que es coneguessin entre ells. Dotze alumnes de 6è A i 8 alumnes de l’Heura van ser l’equip blau el dia del partit i els de 6è B i altres alumnes de l’Heura l’equip vermell.

Ja ho teníem tot preparat, només calia fer disfrutar a un públic que ens anima des del principi fins al final.

Sant Jordi, paraules, frases, descipcions, sensacions……Aquí us deixo, en paraules dels alumnes, algunes de les sensacions dels moments compartits durant aquesta experiència.

Alumnes de l’equip blau: “Quan vàrem anar a l’Escola l’Heura vaig parlar bastant amb gent. Sobretot amb una nena que es deia Irene….Vaig veure que ella estava molt contenta d’haver caigut bé a bastanta gent”. Marta Prat “La idea de fer amics amb l’Heura m’agrada molt. Em vaig fer amiga de la Irene, el Jony i el Jaume..” Laura Villasol.

“M’ho vaig passar molt bé. El primer dia no sabia si jugaria bé, com aniria, però després vaig veure que no era important guanyar, sino fer nous amics i conèixer gent nova….També vaig veure que hi havia gent de l’Heura que jugava millor que jo i em va sorprendre. Va ser una experiencia molt bona i divertida” Sara Weichsel.

“A mi em va impresionar quan el Jony tenia la pilota, la va llançar i va encistellar. Semblava feliç i es va posar a riure i aixecar els braços”. Elsa Moliné.

“Quan estava a la banqueta vaig tenir una conversa amb un nen de l’Heura..

També vaig passar un moment terrorífic al passar botant la pilota pel costat d’un nen d’un metre vuitanta…..” Òscar Martínez. “…Vaig sentir en el meu cos que en Jaume s’esforçava per les coses. Jo li vaig dir al Sabih que no volia jugar: me’n penedeixo”.

Margaret Bonet.

“Va ser una experiencia molt gratificant veure disfrutar als nens de l’Heura. M’ho vaig passar molt bé. Al final es va poder veure

la igualtat entre els dos equips”. Roger Niell. “…vaig fer d’espectador, però em semblava que era part de l’equip….Al final vam empatar i això em va fer una gran alegria”. Jesús Calvo.

Alumnes de l’equip vermell: “Trobo que ha valgut la pena anar a l’Heura a entrenar pel partit de Sant Jordi, jo pensava que només mirariem l’entrenament, però al final ha estat millor del que pensava, perquè també hem col. laborat (els que no jugaven el dia del partit)”. Marta Rodríguez.

“Va ser un dia inolvidable,….., perquè siguin discapacitats no se´ls ha dec tractar diferent” Oriol Pont. “…vaig fer molts amics de l’Heura, l’ôscar, el Sergio, l’Elisabet, el Nil i el Nicasio”. Mireia Padilla “Em vaig quedar meravellada en veure que el Sergio jugava tan bé. Va ser un dia distret, vaig conèixer l’Òscar una persona alta i robusta, no volia jugar i ens prenia la pilota, ….” Andrea Soler.

“Em va agradar molt la manera de fer de les diferents persones…, vaig conèixer l’Elisabet”. Meritxell Munné.

“Els dos equips van empatar, per tant vol dir que es van esforzar igual per guanyar i endur-se la victòria” Queralt Fages.

“Aquell dia, em vaig sentir solidari, responsable de no passar-me per no ofendre´ls. Em vaig sentir bé parlant amb un dels nois que estaven allà, un nou amic.

Eren tots molt amables i no semblaven mal educats” Adrià Carrasquer.

“Amistat, companyerisme, diversió, felicitat, gent sense prejudicis, igualtat, bona acció, del que més me´n recordo d’aquell gran partit és que el Sergio i un nen de l’Escola Heura estimava a la Carmen….” Queralt Perarnau., “Treballar junts ens va fer veure (al menys a mi) que perquè fossin discapacitats no eren dolents jugant a básquet, eren molt bons (la majoria)”.

Carla Restoy.

“La meva sensació al partit de l’Heura va ser d’amistat. M’ho vaig passar molt bé, amb el Nicasio vam jugar junts”. Miquel Alcalde.

“A l’Heura, primer ningú parlava perquè teniem una mica de vergonya , però finalment ens va manar coneixent i vam compartir una bona amistat”. Roger Cardellach.

Fins l’any vinent!!

Xavi Bellès, mestre d’Educació Física

13

notícies certes ÍNDEX

...SANT JORDI LA MÀGIA DE LA IL·LUSTRACIÓ Cada any, quan arriba Sant Jordi, l’escola es prepara per celebrar la gran diada: els alumnes participen en concursos literaris i d’il·lustració, es fa la tradicional ballada de danses de Sant Jordi, els més grans llegeixen contes als més petits...

Aquest any, a més, hem rebut una visita molt especial: ha vingut l’Eva Virgili, una il·lustradora de debò, i ens ha parlat de la màgia del seu ofici.

Davant d’una làmina en blanc podem gaudir de la llibertat de crear móns imaginaris, podem crear la il·lusió de l’espai i del temps dins les pàgines d’un àlbum il·lustrat! Podem reflectir des d’un espai tant petit com el cau d’un ratolí on ningú ha entrat mai, fins la immensitat de l’univers, podem crear personatges de tota mena, animals que parlen i es vesteixen...

L’Eva ha portat un llibre en blanc, és a dir: la possibilitat de totes les històries que la nostra ment sigui capaç d’imaginar.

A partir d’aquí hem construït una història entre tots i l’hi hem posat un títol: “L’abella viatgera”.

Mentre ella anava dibuixant, tots podíem veure el traç del retolador a la pantalla de la sala d’actes projectat a través d’una web camp!

Abans de marxar, hem pogut veure aquell mateix conte acabat.

L’esquemàtica abella que l’Eva dibuixava amb gran habilitat amb un simple traç de retolador, ha pres consistència, color i volum i s’ha convertit en el personatge del conte “Vols venir a berenar a casa meva?” que ella mateixa va inventar i il·lustrar, i avui ens ha explicat de viva veu!

• Reforç escolar: Primària, Secundària i Batxillerat — Programes individuals — Adaptacions Curriculars • Aprendre a pensar • Tècniques d’estudi • Estratègies d’aprenentatge • Cursos intensius d’estiu http://pagina.de/aral e-mail: complex_educatiu_aral@yahoo.com

Raval de Montserrat, 22, àtic 1a 08221 TERRASSA Tel. 93 780 15 80

14

28

ÍNDEX

BALLADA DE DANSES. A mig matí van començar les danses Aquest any, la tradicional ballada de danses ha presentat algunes novetats, les quals han implicat un gran treball i esforç per part d’alumnes i mestres.

Els alumnes de Parvulari i Cicle Inicial han treballat i ballat tot un conjunt de danses representatives de la Festa Major de Terrassa.

Així, doncs, aquest any hem pogut disfrutar al pati de la nostra escola del Ball de nans, el Ball de Diables, el Ball de Gegants, el Ball del Drac, el Toc de Castells(castell inclòs!), dos Balls de Bastons i “L’Estapera”, amb els seus elements i vestuaris corresponents.

A més a més, també van gaudir dels tradicionals “Ball del rotlletó”, “L’indiot”, el” Ball de Cintes” i la sardana “Marieta Cistellera”.

Com a gran novetat també, els profes ens van deleitar amb un magnífic “A la festa”.

Felicitats a tothom!!!

A la festa (mestres)

Ball de nans (P-3)

Ball de diables (P-4)

El virolet (P-5)

L’Estapera (1r)

El Patufet(2n)

El rotlletó (3r)

L’indiot (4t)

Ball de cintes (5è)

Marieta Cistellera (6è)

Passeig

Toc de castells

15

C/ Cat贸, 6, baixos 16

Tel猫fon 93 717 83 35

08206 SABADELL 28

notícies certes ÍNDEX

A la tarda del mateix dia de Sant Jordi es va desvetllar el secret dels premis de “La Ploma d’Or”. Ela alumnes de parvulari van rebre premis d’il·lustració i els de Primària els premis de narrativa i de poesia. També es va poder saber quins eren els treballs selecionats per participar en els Jocs Florals de la Federació de Cooperatives de Catalunya i el concurs de Mª Núria Ollé.

PREMIS IL·LUSTRACIÓ

LA PLOMA D’OR XIXa edició

PARVULARI 1rs. Premis de Parvulari 3 anys: GRANOTES: ANNA GARRIGÓ : “L’aneguet lleig” SARGANTANES: CLÀUDIA CALZADO : “L’aneguet lleig” 1rs. Premis de Parvulari 4 anys: ALZINES: MARC JUNCADELLA : “La princesa i el pèsol” PINS: JÚLIA ABAD : “La princesa i el pèsol” 1rs. Premis de Parvulari 5 anys: ESQUIROLS: HELENA PUIG : “La sireneta” GUINEUS: ANNA ARMENGOL : “La sireneta” PREMIS NARRATIVA CICLE INICIAL 1r. Premi de 1r. de Primària: FARIGOLA.: JOAN SERRA : “La síndria diferent” Accèssit de 1r. de Primària: GINESTA: LAIA GUARDIA : “La Floqueta es perd” 1r. Premi de 2n. de Primària: ROVELLONS: POL MULET : “La banyera màgica” Accèssit de 2n. de Primària: PINETELLS: CLÀUDIA VILARÓ : ”Els guants màgics” CICLE MITJÀ 1r. Premi de 3r. de Primària: TRABUCAIRES: GERARD CARDELLACH : “La nena de pa”

Accèssit de 3r. de Primària: COETS: CARLOTA BALCELLS : “La rosa encantada” 1r. Premi de 4t. de Primària: TIMBALERS: NATÀLIA CRESPO : “La meva mascota” Accèssit de 4t. de Primària: GRALLERS: JOAN YÉBENES: “El dimoni que volia ser àngel” CICLE SUPERIOR 1r. Premi de 5è. de Primària: CERCOLETS: LÍDIA CALPENA : “La rosa dels contes” Accèssit de 5è. de Primària: CAVALLETS: MIQUEL CABANES : “Tinc un secret” 1r. Premi de 6è. de Primària: BASTONERS: JUDIT PÉREZ : “Fins l’última pinzellada” Accèssit de 6è. de Primària: NANS: SARA WEISCHEL : “Amor fins a l’infinit” PREMIS POESIA 1r. Premi de 6è. de Primària: NANS: OSCAR CASTILLA : “M’enamores” Accèssit de 6è. de Primària: BASTONERS: CARLES RUIZ : “Amor acabat”

17

notícies certes ÍNDEX

OPINIONS DEL ALUMNES DE 5è.

*Visita al Fupar ·Entre tots ells hi havia molt bona entesa. ·No ens imaginàvem que poguessin treballar tan bé. ·Ens han tracat molt bé. ·Tot i tenir especials discapacitats ens han mostrat que amb gran voluntat es poden anar superant. ·Hem observat la gran organització que tenen per tal de poder desenvolupar correctament totes les activitats. ·Aquestes persones discapacitades s’han esforçat molt per mostrar-nos una part important de la seva vida: el seu treball ·Ens ha agradat molt i també hem gaudit de l’experiència. ·Ah! També ens han felicitat per la bona conducta que al llarg de la visita hem mantingut. ·Ens hem sentit molt ben acollits

18

28

ÍNDEX

*Cultures de la Mediterrània Una xerrada interessant, que ens va ajudar a tenir altra visió de la realitat.

-Vàrem aprendre que a la Mediterrània existeixen altres cultures diferents a la nostra.

-Que els infants tenen drets i aquests s’han de respectar. També ens vam adonar que aquests drets no són a l’abast de tothom.

-Ens va sorprendre que formant part tots d’un mateix món i, estant propers uns d’altres, pogués haver tanta diferència en quant a la qualitat de vida: Països rics- Països pobres.

-Vam constatar que al món hi ha moltes injustícies i que encara hi ha països en guerra.

-A través d’un joc de rol la Irene i l’Alí, personatges ficticis, ens van dur pel camí de la justícia i el de la injustícia. Per realitzar el joc teníem targes, figures de fusta, rètols amb lletres i mapes.

-Finalment vam descobrir un món diferent a la vegada que jugàvem en grup.

GRÀCIES YORGOS!!

*Vine a conèixer la Tarraco romana · Vàrem anar a la ciutat de Tarragona per veure les restes romàniques. · Tots els companys semblaven molt interessats en el tema. · Vam aprendre que els fundadors de Roma eran Rèmol i Rem, criats per la lloba Capitalina. · També vàrem anar al amfiteatre on es feien les lluites de gladiadors. · Més tard vam anar al circ on es feien les curses de quàdrigues i de cavalls. · Després vàrem anar al Museu Arqueològic de Tarragona. Allà vàrem veure àmfores, joguines dels nens romans, mosaics... · Vàrem aprendre que la ciutat de Tarraco estava construïda sobre un turó. .Tots plegats vam gaudir d’aquesta sortida.

19

REFORMAS OBRA NUEVA CARPINTERIA DE ALUMINIO FONTANERIA ELECTRICIDAD CARPINTERIA CALEFACCION PINTURA DOMOTICA Y SISTEMAS DE ALARMA

Construcciones ANKA Barrera, S.L. Diego Barrera Gerente

Ram贸n y Cajal, 98

20

08223 - Terrassa

Tel. 93 785 69 31

28

notícies certes ÍNDEX

SANT PONÇ El passat mes de maig, es va celebrar la festa de St. Ponç a l’escola. Com en anteriors edicions, aquesta festa popular va fer que els nens i nenes de parvulari i els seus avis i àvies, més de 260, passessin la tarda junts compartint una bona estona.

Els alumnes de parvulari van representar als avis diferents escenes dels balls de Festa Major de Terrassa i els van obsequiar amb una petita tomaquera.

Com a final de festa, tots plegats van berenar diferents productes casolans que els avis i àvies havien elaborat.

LA MASCOTA DEL TORNEIG ESPORTIU La Querat Fages de 6è B ha estat la guanyadora del concurs organitzat per escollir la mascota d’aquest any.

21

22

28

notícies certes ÍNDEX

IMATGE DE SILENCI Tots tenim un record d’aquell moment precís on el nostre estat d’ànim ens duu a un sentiment d’absoluta placidesa i tranquil·litat.

Amb els alumnes de segon de primària vam provar de ser conscients d’aquest instant de silenci que potser avui en dia costa més de trobar.

Vam realitzar un treball previ de relaxació, treballant la respiració i la consciència corporal. Després de tres o quatre sessions estaven

preparats per buscar la seva IMATGE DE SILENCI. Aquí us deixo el dibuix i el poema que l’acompanya de dos alumnes de 2nA (Bet Garrigó i Jan Bosch) i altres dos de 2nB (Albert Garcia i Claudia Vilaró).

Aprofiteu l’estiu per tenir bons moments de silenci.

Bones vacances!

Xavi Bellès Fitó Mestre d’Educació Física de Primària

23

notícies certes ÍNDEX

ACTIVITATS D’ESTIU A L’ESCOLA TECNOS Quan s’acabi el curs escolar, a partir del 25 de juny, començarà a les instal·lacions de l’escola l’esplai. “ A l’estiu passem-ho bé” és el lema d’aquest any i hi ha tot un seguit d’activitats programades per tal d’aconseguir-ho.

També hi ha un nombrós grup de nens i nenes de Primària que el dia 12 de juliol marxaran de colònies cap a Can Solà de Vilobí d’Onyar (Girona). Faran una estada de 8 dies i s’ho passaran d’allò més bé amb totes les activitats que els monitors els han programat.

Visiteu la nostra pàgina web: www.tecnos.cat

24

28

notícies certes ÍNDEX

dels 12 als 18: educació secundària

LES XXII JORNADES CULTURALS Els darrer dies del mes de gener els alumnes d’ESO i Batxillerat van participar en la XXII edició de les Jornades Culturals.

Durant els dies 30 i 31 de gener i 1 de febrer l’Escola es va obrir a l’entorn social i cultural, aparentment allunyat dels continguts acadèmics que habitualment es fan, però, sens dubte, molt relacionat, perquè l’Escola és un lloc on els alumnes aprenen Matemàtiques, Llengua, Biologia, Història, Literatura..., però també es formen com a ciutadans immersos en una societat cada vegada més complexa. Durant els dies de Jornades Culturals, diferents persones relacionades amb diferents àmbits culturals i/ o socials ens van oferir un ampli ventall de conferències i d’activitats lúdiques o esportives, que van ser una bona complementació a la formació acadèmica dels alumnes.

Al programa d’enguany hi havia temes tan interessants per a les conferències com: la vida professional dels actors de televisió; l’aventura del Salomon extrem team; el drama de la immigració; energia i energies nuclears; l’ordinador quàntic; la detecció de formes menors i majors d’abusos en la parella; les polítiques ambientals a Terrassa; l’ozonoteràpia; la tècnica de la hipnosi amb finalitats terapèutiques; maneres d’entendre la nova telerealitat; l’holocaust jueu; la invenció i expansió de l’Ipod i, finalment, l’experiència solidària de’n Toni Messeguer a Bolívia. Al programa d’activitats esportives i lúdiques hi havia diferents tallers: màgia; música electrònica; jocs de rol; circ; hip hop; billar; tècniques de massatges; balls de saló; pàdel; cuina, i, finalment esgrima A més de l’ampli programa de xerrades, els alumnes també van poder gaudir del comentari i projecció de bones pel·lícules. La cartellera d’enguany estava formada per La joven del agua; Memento; Sophie Scholl i El jardinero fiel.

I com ja és tradicional, les activitats esportives d’atletisme i esquí també van formar part d’aquesta nova edició que els alumnes van valorar molt positivament tal com ho van manifestar a les ressenyes publicades en la revista recentment publicada i que us animem a que llegiu.

Vegeu-ne algunes imatges a la pàgina 60

UNA NENA A LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I A L’EXILI; EL TESTIMONI DE JOSEFINA PIQUET Josefina Piquet, com tants d’altres nens i nenes del seu temps, va haver de passar per la tragèdia de la guerra civil i la dura experiència de l’exili. Dimecres dia 26 de març va ser amb nosaltres per donar una xerrada als alumnes de 2n de Batxillerat. El seu testimoni va resultar ser una doble lliçó: per un cantó una lliçó d’història viscuda en primera persona però també una lliçó de vida i de

EL PROGRAMA “SALUT I ESCOLA” El Programa “Salut i Escola” ha funcionat durant tot el curs a l’escola.

Aquest programa, organitzat de forma conjunta pels Departaments d’Educació i Salut, ha estat adreçat als alumnes de 3r i 4t d’ESO. La professional sanitària Dolors Josa ha estat l’encarregada d’ informar, assessorar i resoldre els dubtes que els nois i les noies li plantejaven sobre diferents qüestions que els preocupaven i que podien afectar a la seva salut: alimentació, consum de drogues i alcohol, salut afectiva, entre d’altres.

PARTICIPACIÓ A LA I OLIMPIADA CATALANA DE BIOLOGIA. Aquest curs 2007-08 es va convocar la I Olimpiada Catalana de Biologia. En realitat es tractava de la fase autonòmica de l’Olimpiada Española de Biologia que arriba aquest curs a la seva III edició.

Per primera vegada, una alumna de la nostra escola, la Iris Márquez de 2n de Batxillerat es va presentar a aquesta prova que es va celebrar el dia 9 de febrer a Barcelona i hi van participar 69 alumnes de tota Catalunya.

La prova va consistir en un test de 100 preguntes d’alt nivell sobre Biologia i una segona part en la que havia de dissenyar un experiemnt de laboratori a partir d’unes condicions que es plantejaven.

En cas d’haver-se classificat entre els tres primers, hauria representat a la nostra comunitat a la fase estatal que es va celebrar a l’abril a les Illes Canàries (amb totes les despeses pagades com a premi, es clar).

No va poder ser, però es va classificar ni més ni menys que en un molt meritori 9è lloc.

Enhorabona!

XIX EDICIÓ DELS CONCURS LITERARI I DE DIBUIX EL VAIXELL DE PAPER El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es va fer al Centre Cultural el lliurament dels premis de la XIX convocatòria de El vaixell de paper.

Enguany el protagonisme del concurs literari va ser compartit amb esquetxos de teatre inspirats en el musical Cabaret i portats a terme per alumnes de l’escola, dirigits per Sílvia Santfeliu. L’alternança entre lliurament i esquetx va ser un gran encert i no creiem que ens equivoquem si diem que els actors es van deixar la pell a l’escena, deixant evidència de les moltes hores assajades i l’esforç fet. Potser seria massa presumptuós dir que va ser una edició inoblidable, però el que si que és cert és que dies després, encara podem trobar alumnes pels passadissos taral·lejant fragments de l’obra.

Tenint en compte la divisió dels participants en tres categories, primer cicle d’ESO, segon cicle d’ESO i batxillerat, els guardonats en el concurs van ser els que veieu a la pàgina següent Moltes felicitats a tots!

25

notícies certes ÍNDEX

EL VAIXELL DE PAPER XIXa edició • Col·leccions, Mariona Jordán , 1r d’ESO, premi de narració • Otro día más Mireia Lacoma, de 2n d’ESO, premi de narració • Querida vida, no te imaginas cuánto me gustaría entenderte, Júlia Garcia, de 2n d’ESO, premi de narració (Il·lustració de Caterina Cardona, 1r premi d’il.lus tració de 1r cicle d’ESO) • Ulls de perla, olor a tardor Aleix Jorba, de 2n d’ESO, premi de poesia (Il·lustració de Gerard Balaguer, 2n premi d’il.lustració de 2n cicle d’ESO) • Caminos, Carla Molina de 1r d’ESO, premi de poesia (Il·lustració de Marta Capelleras, 1r premi d’il.lustra ció de 2n cicle d’ESO) • Entrevista a Jordi Sierra i Fabra, Júlia Garcia i Caterina Cardona, de 2n d’ESO, pre mi d’entrevista

26

• Un regalo para todos: la libertad, Oriol Sans, de 4t d’ESO, premi de narració (Il·lustració d’Oriol Fages, 2n premi d’il.lustració de 1r cicle d’ESO) • Nada, Júlia Ribera, de 3r d’ESO, de 4t d’ESO, premi de narració • Entrevista a Ana María Muñoz, Anna Puy i Rita Bacardit, de 4t d’ESO, premi d’entrevista • Pequeño relato de cómo un duende alcohólicose enamoró de un hada mala y cometió mil locuras que hicieron fruncir el ceño a un viejo sauce cascarrabias, Àlex Martín, de 1r de batxillerat, premi de narració • Post mortem, Georgina Escudero, 2n de batxillerat, premi de narració • Sempre, Àlex Pla, de 2n de batxillerat, premi de poesia

28

ÍNDEX

ELS ALUMNES D’ESO I DE BATXILLERAT SURTEN A FER PRÀCTIQUES QUE COMPLEMENTEN LES EXPLICACIONS DONADES A CLASSE. Divendres, dia 28 de març, els estudiants d’Història de l’Art de 2n de BTX, acompanyats pels professors Jordi Torné i Marisun Caminal, visitaren el Museu Nacional d’Art de Catalunya per tal de fer un recorregut artístic a través de l’escultura i la pintura catalana del s. XIX i XX: des de Marià Fortuny a Miquel Blay i des de Josep Llimona a Pablo Gargallo…

En finalitzar l’itinerari, es desplaçaren al Pavelló Mies van der Rohe, excel·lent mostra de l’avantguarda arquitectònica del s. XX.

CONCURSOS DE MATEMÀTIQUES Aquest any, com ja és costum, els alumnes de l’escola han participat en tres concursos matemàtics: el Penjats per les Mates, les proves Cangur y els Problemes a l’esprint.

El Penjats és una prova en què competeixen alumnes de centres de Terrassa, Viladecavalls i Matadepera. Un dissabte d’abril es reuneixen a les instal·lacions del Vapor Universitari de la UPC, després d’haver passat una selecció prèvia a les seves respectives escoles. Al nostre centre hi van participar gairebé el 80 % de l’alumnat de l’ESO, i van arribar a la fase final sis alumnes de primer cicle i cinc de segon cicle.

El guanyador dels problemes de segon cicle va ser un alumne de 4t.

B, l’Arnau Castan.

El Cangur, en la seva tretzena edició, és una prova matemàtica amb molt de prestigi i història. Organitzat als països catalans per la Societat Catalana de matemàtiques, forma part d’una iniciativa internacional per promoure l’aprenentatge de les matemàtiques a través de problemes estimulants i creatius. Els problemes plantejats a la prova són dissenyats per una comissió internacional: Le Kangarou sans Frontières, i són resolts simultàniament, com a màxim en 75 minuts, per xicots d’arreu del mon. De nou, un matí assolellat d’abril, en comptes de fer classes, tots els alumnes de l’escola (de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat) que van voler, van creuar el pont de Vallparadís, van anar a l’escola d’enginyeres, ETSEIAT, i dins una aula enorme van fer mates durant una bona estona -i ens consta que amb molta joia.

Els estudiants d’ Història de l’ Art de 2n de Batxillerat van visitar el dia 5 de març, La Pedrera i el Palau de la Música Catalana de Barcelona, per tal de conèixer aquestes dues joies del modernisme català.

Aquí podeu veure la visita feta per alumnes de 1r i 2n de batxillerat tecnològic a la fàbrica de motos Sherco a Caldes de Malavella. A més a més de veure tot el procés de muntatge d’una moto, des de la fase de disseny fins al l’enganxada d’adhesius, van poder presenciar una exhibició de trial.

Per últim, i com a novetat d’aquest any, l’escola, juntament amb l’escola Cultura Pràctica, ha participat en un tipus de competició molt particular: els Problemes a l’esprint. Aquest concurs consisteix en que alumnes bé de primer cicle d’ESO, bé de segon cicle d’ESO i Batxillerat, resolen problemes en equip -sense l’ajuda dels professors.

S’accedeix als enunciats tot connectant-se a una pàgina web que registra l’hora en què es fa. Des d’aleshores, els alumnes han de treballar contrarellotge en nou qüestions de geometria, probabilitat, combinatòria, etc i tres reptes finals. Els resultats s’envien al servidor de l’esprint on es certifica si els resultats són correctes i quan temps han trigat els alumnes a respondre. Cap al vespre publiquen el rànking de les escoles participants. El gran problema a resoldre aquí, a part del purament matemàtic, és l’estratègia de cooperació -fa goig veure’ls organitzar-se. (L’any que ve no hem d’oblidar la càmera. Després de superar uns certs problemes tècnics, per fi la prova d’abril va se un èxit i el conjunt de Cultura Pràctica i Tecnos va fer pòdium en tercer lloc. El premi va ser lliurat dimecres 28 de maig al Campus Nord de la UPC per membres de la Societat Catalana presidits pel conseller d’educació.

Felicitats a tots els alumnes que han volgut participar en aquestes proves! A la resta els animen a fer-ho l’any que ve!

27

notícies certes ÍNDEX

PREMIS LITERARIS Premis literaris: concurs de redacció Coca-Cola , concurs de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament i II premi Sambori-Òmnium El mes de març d’enguany es van convocar alumnes de 2n d’ESO de tota Catalunya –dos per classe— per participar en el 31 Concurs de redacció en català i el 48 Concurso de redacción en castellà que, cada any, organitza la casa Coca-Cola.

El passat 24 de maig es van recollir els premis en els que la Júlia Garcia va quedar en 1r lloc en la categoria de redacció de Català a nivell de tota Catalunya, i l’EnricAlonso, tots dos alumnes de 2n d’ESO B, va quedar en 5è lloc de la categoria de Castellà a nivell d’autonomia.

Dimarts vam anar a la ciutat de les Ciències i les Arts, on vam visitar l’aquari (magnífic), el museu de la ciència Príncipe Felipe i l’hemisfèric, on vam veure (els que no dormíem) un documental amb uns paisatges impressionants. Ah, i l’espectacle dels dofins! (que va agradar sobretot als monitors valencians!). En tornar a l’alberg, vam practicar escalada, vam sopar i vam fer un concurs sense premis ni guanyadors (però vam riure molt).

L’endemà vam visitar tot el centre històric de València i, com que era època de falles, vam assistir a una mascletà (estan bojos aquests valencians!). També vam poder admirar moltes de les falles que ja estaven preparades. A la tarda vam anar al Muvim (Museu de la Il·lustració)(on alguns es van fer amics d’un tal Bernard, personatge misteriós del museu).

Després cap a l’alberg, sopar i jocs. L’últim dia vam fer una passejada per la riera dels voltant de la casa, vam menjar una autèntica paella, i cap a casa! Vam arribar cansats però contents, havíem passat uns dies inoblidables.

El grup de Bèlgica van passar uns dies entranyables amb les famílies dels seus corresponents que ja havien visitar Terrassa durant el mes de febrer i van fruir força tant de les visites culturals que van fer, com de la gent amb la qual entraven en contacte i de les noves amistats que tots ells i elles van fer. Sens dubte, també el seu nivell de francès va millorar moltíssim.

XERRADES VÀRIES PELS ALUMNES DE PRIMER DE BATXILLERAT • • • •

La Júlia Garcia, pel fet d’haver quedat en 1r lloc anirà de viatge, junt amb la seva professora, la Júlia Gràcia, o bé a Londres o bé a fer una ruta del Romànic per Catalunya. El destí del viatge no se sabrà fins al 16 de juny, a la recepció que es farà a la Generalitat de Catalunya, on es donaran els noms dels premiats a un o un altre viatge.

El fet és que tant un alumne com l’altra, tenen molt mèrit per haver arribat a ser un dels premiats, ja que, a nivell només de Catalunya, es van presentar a fer aquesta redacció 36000 alumnes de català i 35000 de castellà. Per tant, només pel fet d’haver arribat a aquesta primera selecció els donem la més sincera enhorabona.

I també la nostra enhorabona per a la Maria Vila Vilanova, de 1r. d’ESO, que ha guanyat el II premi Sambori-Òmnium 2008. El premi es lliurarà a la ciutat de Cardona el dissabte 14 de juny.

ALUMNES DE 4T D’ESO A VALÈNCIA I A BÈLGICA. Al final del 2n trimestre, un grup d’alumnes de 4t d’ESO va anar a fer el crèdit de síntesi a València, mentre que un altre grup va anar cap a Bèlgica on participaven en el programa d’intercanvi Comenius.

El grup de València durant quatre dies va poder disfrutar de l’encant de València i de les seves rodalies: l’Albufera, la ciutat de les arts i les ciències, les típiques barraques, la zona de la Devesa, amb les seves dunes; l’oceanogràfic, etc. I, com no, encara van poder copsar el que quedava de les ja passades falles i degustar una magnífica paella.

Aquestes són les seves impressions: Els dies 10, 11,12 i 13 de març vam anar a València els de 4t d’ESO que no havíem anat a Bèlgica. El viatge se’ns va fer curt tot i durar cinc hores,i vam anar directament cap a l’Albufera i a la platja (no us penseu, amb l’anorac cordat fins al coll). A les 6 ja érem a Alborache, a la casa de colònies, on vam fer un bon sopar i un joc del Gonzalo(el monitor valencià). El millor del dia, els acudits dels monitors i sobretot de l’explicació posterior.

28

Sensibilitzar sobre els accidents de tràfic Transplantaments d’òrgans Creativitat i treballs de recerca La sida El dimecres 14 de novembre els alumnes de 1r de batxillerat van assistir a la xerrada “Stop al cop” de la fundació Guttmann. Es tracta d’un programa de sensibilització especialment dirigida als joves a fi que prenguin consciència de les conductes de risc, sobretot relacionades amb la conducció, que poden tenir com a conseqüència lesions medul.lars o cereblals.L’Enric, i la Patrícia, lesionats medul·lars, ens varen explicar en primera persona la problemàtica d’aquest col·lectiu i van advertir als nostres alumnes de Batxillerat de la necessitat de ser conscient de certes conductes de risc i de les maneres d’evitar-les amb una mica de reflexió i consciència dels riscos innecessaris.

Per altra banda, en Salvador Quintana i la Rosa Ribal, metge i infermera de l’UCI de Mútua de Terrassa, han fet una xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat sobre el transplantament d’òrgans. Els alumnes han pogut conèixer aspectes legals relacionals amb els transplantaments; han parlat de la importància del nostre altruisme quan un familiar nostre pateix una mort encefàlica, dels criteris de selecció d’òrgans, de les llistes d’espera etc...Els han explicat que és molt gratificant per als familiars dels donants saber que un òrgan d’un familiar ha servit per millorar la qualitat de vida d’una altra persona.

Josep Mª Rex, professor de l’EUNCET i de la UPC, investigador en el cap de la creativitat empresarial per empreses com Seat, Frigo, Bimbo, Torres o Codorniu, va estar el dimecres 30 d’abril a l’escola fent una conferència als alumnes de 1r de Batxillerat. Els va comunicar idees i metodologies de com augmentar la creativitat en els seus treballs de recerca. També els va pronosticar que en el futur es valorarà, encara més, aquell que pugui aportar creativitat a l’empresa, tal i com ja passa hores d’ara als Estats Units.

Finalment, aquest mes de maig, professionals del ram sanitari van fer un taller per conscienciar de la problemàtica de la sida als alumnes de 1r de batxillerat. Hi ha la percepció social que la sida ha deixat de ser un problema en la mesura que s’ha convertit en una malaltia cronificable i, per tant, s’ha baixat la guàrdia en els costums i en les relacions.

28

ÍNDEX

NOVA PROMOCIÓ DE BATXILLERAT Els alumnes de 2n de Batxillerat ens han de dir adéu i per tal que els recordem i ells recordin els professors ens vam ajuntar per fer-nos la foto de rigor.

PHYSIS 2008 Amb l'objectiu d'apropar aquesta ciència fonamental als estudiants de secundària, la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona vol organitzar durant la setmana del 16 al 20 de juny de 2008 el Primer Campus d’Estiu de Física per a estudiants de 1r de batxillerat.

Cinc alumnes de 1r de batxillerat (la Tània Romero, la Gisela Invers, la Laia Garrigó, l'Anna Maria Serrano i l'Álex Martín) han estat seleccionats per la Universitat de Barcelona, per participar en el campus d’estiu de física que aquesta institució organitza.

SETMANA DELS PLÀSTICS L’associació ANAIP, la Confederación Española de Empresarios de Plásticos, en el 50è aniversari, ha fet una exposició al nostre centre acompanyada de xerrades i tallers per als nostres alumnes de primer i segon de ESO. El tema es centra en el coneixement dels plàstics, la seva importància en el món actual i la seva problemàtica medioambiental. Aquestes activitats s’han fet en tretze escoles de tot Espanya, entre els quals l’escola Tecnos. En aquest àmbit i per acabar la setmana, ANAIP va plantejar un treball voluntari que entrarà en un concurs on el primer premi és un viatge d’una setmana a Orlando. Que hi hagi sort!

Els estudiants han estat seleccionats en funció del seu expedient acadèmic a 4t d’ESO i de les observacions que han fet el tutor i el professor de la matèria de física en relació al seu rendiment acadèmic en el present curs, a la seva capacitació científica i a la motivació que tenen per participar en aquest campus.

El Campus constarà de cinc sessions matinals, de 9 a 13 hores, en què els alumnes assistiran a conferències divulgatives i duran a terme pràctiques en els laboratoris de la facultat de física.

Les activitats programades versen sobre temes de màxima actualitat com ara meteorologia i climatologia, astrofísica i cosmologia, partícules elementals, nanociència, nous materials, superconductivitat, tecnologies de la informació, energies renovables, etc.

29

notícies certes ÍNDEX

directament dels alumnes

INTERCANVI COMENIUS El passat mes de març, un grup d’alumnes de 4t d’ESO (els que fem el crèdit variable de francès i cinc alumnes més) vam fer un viatge a Louvain-laNeuve, a Bèlgica, per tal de completar l’intercanvi que havíem iniciat al gener, quan vam acollir els belgues, que estudien a l’Athénée Royal Paul Delvaux.

Durant deu dies vam poder conviure amb ells i estar amb els nostres companys en un altre país, en un ambient diferent, la qual cosa ens va servir per espavilar-nos en francès, millorant en la pràctica d’aquest idioma.

A Bèlgica vam visitar llocs turístics, com les ciutats de Brussel·les i Bruges. A Brussel·les vam gaudir de la visita al centre de la ciutat, al Parlament Europeu i als museus dels instruments musicals i del còmic. A la ciutat flamenca de Bruges vam gaudir de la passejada en góndola per un dels canals de la ciutat, i vam veure els edificis tan bonics que hi ha.

Tanmateix també vam tenir temps per divertir-nos, catalans i

VIATGE DE FINAL DE CURS DE 2n DE BATXILLERAT Els alumnes de 2n de batxillerat vam anar de viatge de fi de curs a Roma.

La sortida va ser la matinada del 28 de gener, i l’arribada a Roma al migdia. A la tarda visitàrem San Giovanni in Loterano i Santa Maria la Maggiore. Al dia següent vam fer una visita guiada pel Vaticà tot el dia, ens va agradar molt a tots sobretot el Judici Final de Miquel Àngel. Per la nit vam sortir uns quants a un local musical que estava a prop de l’hotel. El dimecres ens vam dividir en dos grups i uns van assistir a la missa del Papa a la plaça del Vaticà, i l’altre grup van començar per la Via Venneto, la Piazza di Spagna, la Fontana di Trevi,on tots vam demanar el nostre desig, el Panteó i la Piazza Navona. Per la tarda vam assistir a una visita guiada per la Villa Borghese. Dijous al matí vam anar a St

30

belgues, i fins i tot vam tenir el plaer de poder assistir a una festa celebrada dins d’un castell. A més a més, vam participar en activitats organitzades per l’escola, com ara una jornada esportiva dins d’un immens pavelló, on vam poder jugar a esquaix o fer escalada i tir amb arc, entre d’altres esports. Tots aquests esports els vam practicar juntament amb els belgues, la qual cosa ens va servir per conèixernos millor i relacionar-nos-hi encara més.

Caldria afegir que el darrer dia de l’intercanvi, quan vam pujar a l’autocar que ens duria a l’aeroport de Brussel·les, tant els belgues com nosaltres ens vam emocionar. I és que havíem conviscut amb ells durant tant de temps i d’una manera tan intensa que haver d’acomiadar-nos-en va ser una mica dolorós.

Com és lògic, els deu dies van passar molt ràpidament, però van ser molt complets i plens d’experiències, que de ben segur ens hauran servit a tots per al futur.

Arnau Castan

Pietro in Vincoli, el Coliseu i el Foro Romà. Per la tarda qui va voler va veure els Museus Capitolins i la Boca de la Verità. Aquella va ser la nostra última nit allà i vam anar tots a ballar a un local d’ambient. Divendres va ser un dia de descans i compres.

A les deu de la nit vam agafar el vol cap a Barcelona.

Allà ens va sorprendre molt la quantitat de gent que es mou per Roma utilitzant autobusos i metros. A més a més com anaven tan plens la majoria de gent que agafava l’autobús no el pagava ja que quasi tothom entrava per la porta del darrere. Tots ens vam pensar que no s’havia de pagar perquè ningú ho feia però ens vam trobar amb alguna sorpresa desagradable, fins que ens vam adonar que si que calia pagar. En general, ens ho vam passar molt bé i ha estat una experiència inoblidable.

Alba Baso Alba Garrido

28

ÍNDEX

consell rector Com sabeu, el dia 15 d’abril al vespre es va produir un incendi al celobert adjacent al poliesportiu, on es guardava material per a educació física. Els espais amb finestres que donaven a aquest celobert van quedar afectats, a causa del fum i les altres temperatures, si bé no hi va arribar a entrar el foc. Es tracta de tres aules i una sala de professors.

A arrel d’aquest fet, es van haver de reubicar els alumnes d’ESO i cicle superior de primària durant uns quants dies. Només els de 3r i 4t d’ESO no ho van poder fer a la mateixa escola. El regidor Pàmies ens

va oferir les aules del Consevatori de Música per a aquesta funció. Hem d’agrair aquí l’interès de l’Ajuntament de Terrassa i l’ajuda inestimable que ens han proporcionat. L’alcalde Sr. Navarro va trucar a l’escola personalment per interessar-se per la marxa dels esdeveniments.

La vida escolar revesteix una normalitat absoluta des de que els alumnes van tornar a les seves aules. En el moment de tancar aquesta edició, només el grup de 4t d’ESO B no ocupa la seva aula habitual, sinó una del sector de batxillerat. Les obres de reparació avancen a bon ritme, sense interferir en l’activitat escolar.

societat Mireu el nostre estimat i animador Miqui Giménez com llueix els seus 50 anyets. Ai senyor! Si sembla que fos ahir que era com la criatura de la Gemma Rovira, la Mercè, que va venir tota contenta (suposem) a veure què passava en aquest món de mones!

A la petita li queden un munt d'anys i de entremeliadures per fer.

Al gran, d'anys li'n queden menys, però d'entremeliadures segur que encara en té un pilot al sarró... I mira que n'ha arribat a fer!

Moltes felicitats a tots dos, al Miqui, a la Mercè, als seus familiars, amics i parents en general, i fins i tot als coneguts i cosins més llunyans, de part de l'equip de redacció de l'Àdhuc amb el seu director al capdevant, els equips directius de l'escola, exalumnes, pares, expares (o sigui, pares d'exalumnes), tot el professorat masculí i femení i qualsevol altre persona o estament físic o jurídic que se us pugui ocórrer.

31

S.Salvatella,S.A. Arts Gràfiques Des de 1919

IMPRESOS · ETIQUETES DISPLAYS · PACKAGING MOSTRARIS

ROGER DE LLÚRIA, 114 · 08223 TERRASSA (BCN) TEL. 93 783 09 11 · FAX 93 786 15 23 · E-MAIL: sssa@cecot.es

32

28

notícies certes ÍNDEX

altres notícies no menys importants XVII JOCS FLORALS SANT JORDI DE LA FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA Aquests són els alumnes de la nostra escola que van recollir un premi el passat 22 de maig a l’escola Montseny de Barcelona: Anna Puigdomènech de 2n de Primària: 1r premi de narrativa de C.I. Judit Pérez de 6è de Primària: 2n premi de narrativa de C.S. Aleix Jorba de 2n d’ESO: 3r premi de poesia de 1r cicle d’ESO Eva Tomás de 3r d’ESO: 3r premi de narrativa de 2n cicle d’ESO Àlex Martín de 1r de batxillerat: 2n premi de narrativa de Batxilletat

SET DE NOU Alguna vegada heu tingut la necessitat d’explicar allò que sentiu?. moments especials, experiències, sentiments...

De ben segur que us deu haver passat i si no, ja us passarà. No és res que puguis forçar. És una sensació que tens i que et fa pensar estratègies per comunicar-ho als demés I quan això passa, fem servir el llenguatge (oral, escrit, matemàtic, musical, plàstic...), aquell que trobem més útil per poder explicar allò que sentim. I alhora també fem servir els estris que dominem (el llapis, l’ordinador, l’instrument, l’eina...).

Llavors, potser sorgeix el poema, el dibuix, el conte, la cançó...

Així doncs, volia fer-vos partícips de la necessitat d’explicar històries i cabòries que ha sorgit entre mig d’un grup de músics Terrassencs (els Ministrils del Raval) que, en un moment de la seva trajectòria en la que han refet el grup i tornen a ser SET DE NOU, han cregut que era un bon moment per dir-ho a tothom. Han tingut SET DE NOU. I quan a un grup de músics el “cuquet” els rosega, una de les millors maneres d’explicar-se és fent un disc. Això si !, si decideixen escollir aquest camí, ja cal que es comencin a arremangar !.

Us faig cinc cèntims de la feinada en que et pots trobar : Pensar bé que és allò que es vol dir, allò que es vol oferir, el que es vol comunicar (després d’un temps fent treballs de recerca i espectacles pedagògics, tenien ganes de fer-ho amb un nou disc de ball, el tercer), volien que hi hagués text (si a més era en català hi hauria subvenció), calia fer els arranjaments (per tal que soni polidet i fi), buscar estudi (amb una bona màquina de retallar

i enganxar), fer la temporalització (esgarrapar temps al temps), parlar amb els altres professionals implicats (fotografia, disseny, maquetació..) que, si son persones del cercle d’amistats sempre pot anar millor a l’hora d’entendre el que es vol (en aquest cas hem gaudit de la col·laboració d’una mare de l’escola, l’Anna Clariana i d’una ex-alumne, la Cèlia Bornas). És una bona feinada, però ben segur que val la pena.

Això sí, no tot s’acaba quan tens el disc a les mans perquè és llavors que arriba el moment de trobar la manera de fer-ho arribar a tothom (presentacions, concerts...), de recuperar la inversió econòmica (ningú haurà pensat que això d’explicar el que sents et pot donar dinerons, oi?. Penseu que abans de fer-ne la presentació, ja es podia “baixar” qualsevol tema d’Internet a un dòlar la peça !.), poder pagar als professionals que hi han treballat i, això sí, omplir-te de satisfacció si el producte final ha sortit com pensaves i reps bona crítica i algun elogi.

I això darrer és el que realment et satisfà, quan algú et diu: -noi, vaig escoltar el disc i encara m’estic “ballant a sobre” !.

Com que el disc s’ha publicat, puc acabar citantvos les paraules de la contraportada: “Sonoritat mediterrània per menar i deixar-se portar. Sons propers per gaudir de pessics d’amor, de brindis a pleret, d’amistats franques, de picades d’ullet, de canvis de parella, de plaents complicitats, de secrets picants i de besades dolces com el vi. Sons de festa per a envelats enjoiats”.

Apa, no us en quedeu sense. Busqueu-me, que ja mirarem de fer bon preu.

Vostre.

Miqui Giménez

33

notícies certes ÍNDEX

ESPORT ESCOLAR 08 Aquest any hem tornat a gaudir de l’esport escolar, dissabte rere dissabte. Els alumnes han participat en diferents disciplines esportives.

Els més petits han aprofitat les activitats del JIE, per iniciar-se en alguns esports. També hem comptat amb diferents equips de bàsquet i futbol des de cicle inicial fins a ESO. Cal destacar el primer lloc aconseguit pels equips infantils i benjamins de bàsquet.

Hem fet, en dues ocasions, la tradicional sortida a veure el barça. Gaudint de dos partits molt intensos i vibrants.

Per altra part en esports individuals també hem obtingut algun èxit important. En concret en curses d’orientació els següents alumnes de l’escola: Àlex Domingo, Ignasi Clapé, Laura Dalmau, Raül Diego, Pol Ruiz han representat a la nostra ciutat en les finals Territorials.

En el cros escolar també vam participar de forma important en diverses categories.

També i com a cloenda, el passat 31 de maig va tenir lloc la ja tradicional festa esportiva de l’escola Tecnos. Durant tot el matí es van poder veure els equips del centre que participen en els jocs esportius escolars de Terrassa. També vam comptar amb la participació d’altres escoles de la ciutat, entre elles: CEIP Roc Blanc, Escola Vedruna, IES Montserrat Roig, Escola Petit Estel, IES Nicolau Copèrnic, entre d’altres centres.

També i com a novetat, els nois i noies de l’escola que no participen en els jocs escolars van poder fer equips per competir contra els conjunts de l’escola.

Cal destacar la tercera edició del torneig de bàsquet entre pares i mares, professors i monitors de l’escola, amb la incorporació d’un equip d’alumnes de batxillerat.

Com sempre es va poder gaudir d’un matí d’esport, convivència i bon ambient entre tots i totes. Fins la propera edició.

34

28

ÍNDEX

pares

SORTIDA AL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR El dia 13 d’abril, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes va organitzar una sortida d’alumnes de 1er de primària, amb pares i germans, al Parc del Montnegre i el Corredor. Durant el matí els més petits, i no tan petits, van poder muntar en ruc, fent un recorregut per camins de conreu i de bosc. Després, van seguir un taller amb el que van obtenir el carnet de conduir ruc. Van realitzar diverses activitats com raspallar-lo o carregar-lo amb llenya. També van aprendre que ase, ruc i burro és el mateix, i que s’ha d’anar amb compte al passar per darrere un ruc; es pot rebre una coça o guitza ben dolorosa! Cap el migdia vam deixar els Rucs del Corredor i ens vam dirigir a l’àrea d’esplai del Corredor on vam fer un pícnic, que va concloure la sortida.

SORTIDA D’ALUMNES , MARES I PARES DE P3 El passat dia 11 de maig vàrem realitzar la sortida d’alumnes, mares i pares de P3. Vàrem anar al CRARC (centre de recuperació d’amfibis i rèptils de Catalunya) a Masquefa. Tot seguit es van visitar les caves “Masia Freixe”a Piera. La masia realitza una agricultura totalment ecològica. També vàrem el nucli de Sant Nicolau de Freixe, format per l’ermita, la masia i el castell (o el que en queda).

COWBOYS Així de bé ens ho vam passar mentre feiem el curset de country”. Hi havia 15 participants però les mares van ser més “marxoses” i guanyaven per 14 a 1.

35

notícies certes ÍNDEX

FESTA DE L’AMPA El passat dia 1 de juny es va celebrar la tan esperada festa de l'AMPA de l’escola Tecnos. Malgrat que la pluja va fer acte de presència es van poder desenvolupar tots els actes previstos : xocolatada amb xurros, inflables (però a dintre del poliesportiu), actuacions de les corals i grups musicals, rocòdrom, patinatge, gim-jaz, teatre, mags i pallassos.

Com a cloenda va haver-hi un gran aperitiu per a tots els presents.

L’acte, del que a continuació us en presentem el corresponent testimoni gràfic, va acollir unes quatre-centes persones aproximadament.

36

28

ÍNDEX

37

la poma de newton ÍNDEX

APRENDRE A ESTUDIAR (Petita guia per estudiar amb profit. D’interès pels alumes de secundària de l’ Escola) per Llorenç Puig

Actituds 1) Abans que res una obvietat que, no per ser-ho, s’ha de desvalorar. És la següent: per estudiar amb profit es condició essencial voler estudiar. I aquest “voler” pot ser de dos tipus, el positiu i el negatiu (diguem-ho així, per entendre’ns). El “voler positiu” és el que s’origina quan a l’alumne li agrada estudiar una determinada matèria, perquè l’ha trobada interessant, útil, etc. El “voler negatiu”seria aquell que neix de la necessitat d’haver d’estudiar una assignatura només perquè s’ha d’aprovar, ja que a l’alumne no l’atreu gaire o gens. Sobre el primer, res a dir sinó que es tracta de la situació òptima. Sobre el segon, afegir que l’alumne faria bé de considerar aquella dita de Leonardo da Vinci, segons la qual “ si no pots fer allò que t’agrada, fes el possible perquè t’agradi allò que fas”. La millor manera de portar-ho a terme és no fugir per la tangent, abandonant l’assignatura. Ben al contrari: està comprovat que com més ens endinsem en el tema, menys ens desagradarà.

2) En primer lloc hem de tenir en compte que la concentració és essencial per treure profit de l’estudi. Què hem de fer per estar concentrats? Prioritàriament prescindir de tot estímul exterior, submergir-nos en allò que estem fent sense cap mena de distracció.

En aquest sentit, no és gens convenient tenir engegats la televisió, la ràdio, el MP3 , l’ordinador, etc, cap mena d’aparell que comprometi la nostra atenció. Estudiar vol dir posar els cinc sentits en allò que s’està fent. Hi ha qui diu que la música no el molesta. Si és així serà perquè o no escolta bé la música (i llavors és millor tancar-la) o bé estudia malament.

3) L’alumne ha de tenir molt present que estudiar vol dir sobretot entendre (no pas únicament memoritzar). De tota manera, la memòria és un excel·lent potencial de la nostra intel·ligència ; ben utilitzada resulta un bon ajut per comprendre millor les coses en la mesura que permet comparar, relacionar, evocar coneixements adquirits anteriorment, etc.

Estratègies 8) Per entendre un text, una deducció matemàtica, una teoria filosòfica, etc, són molt recomanables les dues tècniques següents : a) Estudieu sempre amb un foli en blanc i un bolígraf (o llapis, ploma, etc.) al costat del llibre. Apunteu les idees que us semblin interessants, feu resums, escriviu els vostres dubtes, etc. Qualsevol paraula de la que no en sabeu el significat, no la deixeu passar : consulteu el diccionari, l’enciclopèdia, etc. Us serà molt útil per entendre el conjunt de la frase (A més, haureu après una nova paraula). b) Quan un text no l’entengueu a la primera, aneu enrere i torneulo a llegir atentament. Insistiu les vegades que calgui. Hi ha moltes possibilitats que acabeu entenent-lo.

9) El nostre cervell és un òrgan que necessita descansar d’una atenció continuada. És convenient, doncs, no estudiar molta estona seguida. L’aconsellable és intercalar estones d’activitat física entre sessions d’estudi. Aquestes activitats poden ser diverses : passejar, córrer, fer una mica de gimnàs, etc. Després de cada activitat notaràs una millor disposició mental cap a l’estudi.

10) És molt millor estudiar una mica cada dia que deixar-ho pels dies previs a l’examen. Si ho vas deixant no se’t crearà cap dubte ; quan decideixis posar-t’hi en sorgiran, però és probable que llavors ja sigui tard. El garbuix pot estar assegurat.

11) Dormiu bé tota la nit abans d’un examen. La majoria d’alumnes que passen la nit en blanc tot “empollant” acaben suspenen la prova. Després d’una nit insomne la nostre ment s’obnubila i tendeix a col·lapsar davant la més petita dificultat.

12) En general sol ser útil estudiar conjuntament amb una altra persona. Ajuda a abordar qüestions i problemes des de perspectives diferents però complementàries.

Entorn i Ambient 4) Disposar d’un lloc, si pot ser independent de qualsevol altre, que sigui el nostre espai de treball. Pot ser petit o gran, però en tot cas ha de ser el nostre. Allà hi estem còmodes, allà és el nostre hàbitat d’estudiant.

5)Així mateix, disposar d’un seient i una taula adequats. Que no ens faci patir una determinada postura deguda a una taula massa alta, o massa baixa, seient incòmode, etc) 6) En el lloc de treball no hi ha de fer fred, però tampoc massa calor. L’escalfor exagerada produeix cansament i son. El fred excessiu, neguiteja.

7) La il·luminació general dispersa l’atenció. És molt millor utilitzar un llum de taula que focalitzi el nostre camp visual i l’aïlli de l’entorn.

38

13) Llegiu, llegiu, llegiu. Només llegint podreu adquirir facilitat de comprensió i d’elaboració i expressió d’idees. Moltes de les dificultats d’assimilació d’una matèria provenen de no comprendre un text o de no saber expressar-ne la informació que ens proporciona. No disposem de prou paraules i/o no sabem com tramar-les. “No sabem com dir-ho”.

Aquest fenomen és molt visible en assignatures científiques. Molt sovint un problema no se sap resoldre perquè no entenem el seu enunciat.

14) La navegació per internet és una eina més per adquirir informació, sempre i quan se sàpiga usar. La muntanya d’informació que hi trobem és generalment excessiva, sense sedàs i superficial. Cal, doncs, saber destriar el gra de la palla.

(Nota: m’adono que potser aquesta guia hagués anat millor publicar-la en l’Àdhuc anterior. Però també és veritat que la podeu tenir en compte pel curs vinent i des de bon principi. Tanmateix, també la trobareu penjada a la web de l’Escola. Desitjo que us sigui d’utilitat).

28

retalls ÍNDEX

UNA EDUCACIÓN PERMISIVA DURANTE LA INFANCIA FAVORECE LA AGRESIVIDAD EN LA ADOLESCENCIA La Vanguardia, 24-03-2008

L

a Audiencia de Sevilla avisa: educar mal a los hijos es delito, máxime cuando estos retoños ocasionan un mal a otro. Si los padres la mejor manera de criar descendencia es dejarles hacer lo que quieran, no establecer límites de ninguna clase, darles todo lo que piden o no transmitirles ningún tipo de valores de convivencia, es cosa suya, pero en el caso de que esos niños provoquen un daño, el peso de la justicia caerá sobre los progenitores. Esto es, más o menos, lo que dijeron los jueces a la madre de un adolescente que propinó una brutal paliza a un compañero. El tribunal ha condenado a la mujer a pagar 14.000 euros a la víctima para la reconstrucción de la boca, al considerar que ella había educado mal a su hijo.

Seguir leyendo noticia Y este aviso afecta a muchos padres. Según un estudio realizado por el equipo que dirige el catedrático de Sociología Javier Elzo, el 42% de los padres forma parte de lo que él llama familias

nominales, o lo que es lo mismo, núcleos familiares permisivos, donde no hay reglas ni límites, porque lo que importa es que no haya conflictos. En estos núcleos, los niños crecen sin escuchar la palabra no,lo que se traduce en un hacer lo que siempre quieren, en unos niños mimados y consentidos. El problema viene cuando crecen. Según explica Javier Urra, el primer Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid, estos pequeños consentidos se convierten en adolescentes agresivos, por la sencilla razón de que no están acostumbrados a que nadie les lleve la contraria.

EDUCAR SIN LÍMITES NI VALORES PUEDE LLEVAR A LOS PADRES ANTE LOS TRIBUNALES ¿Por qué actúan así los padres?

Para Urra, porque es más fácil dejar hacer que educar en el sentido literal de la palabra. “Educar supone estar siempre al pie del

cañón y decir muchas veces no, y eso, en un mundo en el que falta tiempo y en el que los adultos llegan agotados a casa, es una tarea muy difícil”.

El que fue Defensor del Menor y autor del best seller El pequeño tirano cree que han confluido varios factores que han llevado a muchos padres a educar sin límites. Primero, una corriente de pedagogos y pediatras que ensalzaban el fin de la autoridad, junto con el sentido de culpabilidad de muchos padres trabajadores por no pasar suficiente tiempo con sus hijos. A estos hay que sumar las separaciones matrimoniales mal llevadas, la baja natalidad y, sobre todo, la sobreabundancia.

“Vivimos en una sociedad en la que prima el consumismo. Los niños de ahora tienen a su disposición más recursos materiales que cualquier otra generación en la historia de nuestro país, y casi nunca se les ha dicho que no. Eso quiere decir que han interiorizado los derechos, pero no

los deberes”, señala Elzo.

Y a este cúmulo de factores hay que sumar otro, como señala Urra, “la permisividad de la sociedad ante la tiranía de los pequeños. Todo se disculpa porque son niños, pero el problema es que esos niños crecen y ya no hay disculpas, aunque el daño ya está hecho”.

Elzo, pese a todo, es optimista.

Cree, aunque aún no tiene datos, que el porcentaje de familias permisivas ha disminuido desde que hizo el estudio antes citado, en el 2002. “Tengo la sensación de que la sociedad está cambiando, que los nuevos padres se están dando cuenta de que a los niños hay que ponerles límites, sin llegar a ser autoritarios”. Urra, aun siendo optimista, cree que el cambio es muy lento y que muchos padres son candidatos a sentarse en el banquillo por las actuaciones de unos hijos consentidos.

39

molt especial ÍNDEX

DAVANT DELS REPTES AMBIENTALS per Salvador Pérez Riera Cap del Centre de Documentació i Educació Ambiental del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa.

E

ls problemes mediambientals tant de caràcter global com local estan relacionats, precisament aquest si que és un dels temes on la globalització és més evident, i no entén de fronteres polítiques ni jurídiques. A més, molts dels problemes els hem generat les persones en terminis molt curts, els dos últims segles pel procés d’industrialització i model de producció i consum. La sobre explotació dels recursos naturals, l’augment del consum dels recursos energètics, l’augment de bens i productes de consum, l’augment dels efectes contaminants ens han portat una situació complexa i la necessitat d’afrontar-la amb la màxima urgència si volem arribar a temps de millorar la qualitat ambiental del planeta i la dels nostres entorns més propers.

Avui, ja no és un problema de quatre il·luminats apocalíptics ecologistes, sinó que els diferents sectors ciutadans han començat a prendre consciència de la necessitat d’activar mesures per afrontar els problemes que ens afecten, allò que era un presagi fa uns anys, avui és una realitat: la manca d’aigua dolça, la generació de residus, el model de consum, la contaminació de l’aire, l’aigua, soroll i del sòl, la mobilitat, l’ocupació descontrolada del territori, el canvi climàtic, problemes d’energia… Avui sabem més que mai que tenim un espai (planeta-territori) limitat, només tenim un planeta i disposem d’uns recursos (minerals, aigua dolça, energia) limitats. Com decidim continuar utilitzant l’espai disponible i els recursos, serà com volem garantir el nostre futur immediat i el de les properes generacions, si deixem un planeta endreçat i en les millors condicions, o senzillament, no en deixem res.

Parlem permanentment del concepte “sostenibilitat”, molt utilitzat per a definir les actuacions i les necessitats, però desconegut per molts, senzillament estem parlant d’equilibri entre les necessitats i el que disposem, no podem consumir més recursos, ni energia, ni ús del territori, ni contaminar l’aigua i l’aire, perquè son recursos i espais limitats. Hem trencat l’equilibri bàsic fonamental, per a subordinar-lo a un model de desenvolupament i creixement que ha trencat aquest equilibri forjat amb molts segles d’existència del planeta.

Avui, parlem més del Medi Ambient, dels problemes, de les necessitats, s’ha posat a l’agenda política, econòmica i social, en tenim més coneixement i en sabem les conseqüències de fer unes actuacions o d’altres, però manca coherència en la complexitat i les contradiccions. Moltes accions per a afrontar els reptes ambientals afecten plenament al model de desenvolupament, encara que això no agradi escoltar-ho, és evident que entre les estratègies de creixement i producció preconitzades pels sectors econòmics que tendeixen al desequilibri, hi ha d’haver el contrapès de garantir un compromís fonamentat en com garantir l’equilibri i respecte amb el Medi i el planeta, i això vol dir, que haurem d’anar a un benestar bàsic no fonamentat en l’extracció i consum de recursos hídrics, minerals i energètics d’una forma totalment innecessària i descontrolada.

Un dels mitjans per a afrontar aquests reptes és la participació ciutadana, que per mitjà de la responsabilitat individual i col·lectiva,

40

per tant, amb una responsabilitat compartida entre tots els sectors socials per a arribar a acords i compromisos tant a l’hora de prendre decisions com de dur-les a terme. Tots som responsables de la situació, uns més que altres, però tots hi estem compromesos: Els legisladors i els jutges, han de fer normes que protegeixin el Medi Ambient i les regulin per a millorar-lo, sancionant els que posen en perill la nostra supervivència.

Les activitats econòmiques (indústries, comerços, agricultura…), utilitzant millors tecnologies, consumir menys recursos, evitar riscos i contaminació.

Els tècnics i experts, treballar per a millorar els mitjans anant a tecnologies més netes i menys consumidores, determinar canvis de models productius.

Els responsables polítics, fer actuacions decidides de protecció i millores, definir directrius, realitzar accions exemplificadores i compromeses, coherència entre el que es vol i es fa.

Els ciutadans, canviar d’hàbits en els comportaments de consum d’aigua, d’energia, de mobilitat, de compra, de generació de residus…

Ser exigents i fonamentar el sentit crític per a mantenir actituds de compromís cívic vers els problemes ambientals, participar en les propostes i en les decisions.

A Terrassa, des de l’any 1992 amb la conferència de Rio de Janeiro, però sobretot amb les decisions i compromisos d’ Aalborg, on els municipis van arribar a un compromís ferm per a desenvolupar accions decidides per a fomentar polítiques de sostenibilitat, aquest és el nostre referent i punt de sortida, l’Ajuntament amb Ple Municipal aprova la carta d’Aalborg, començarà a elaborar-se l’Agenda 21 Local que servirà per a determinar les actuacions a fer per a garantir un municipi més sostenible, primer amb una diagnosi de la situació i després amb un Pla d’Acció Ambiental (2002-2012), que determinarà les accions a realitzar per a incidir en tots els vectors ambientals a Terrassa: aigua, residus, contaminació energia, mobilitat, activitats…

L’any 1999 es crea l’Àrea de Medi Ambient amb molts més mitjans personals, pressupostaris i competencials que permetrà desenvolupar les accions del Pla d’Acció i promoure alguns canvis importants, com demostren els diferents indicadors ambientals i les dades obtingudes en estalvi d’aigua, en reducció de residus i recollida selectiva, reducció de la contaminació de l’aire i del soroll, model de mobilitat…

El resultat d’aquestes actuacions fa que els nostres ciutadans tinguin una major consciència ambiental, que ha de millorar en el compromís actiu. Les accions d’informació, sensibilització i sobretot d’educació ambiental, entesa de forma integral i transversal, és el millor instrument de canvi per a ajudar-nos a preservar la nostra ciutat i el nostre planeta, per nosaltres i sobretot pels que vindran, per tant, la solidaritat present i futura és un element fonamental. S’ha d’aconseguir el compromís individual per a sumar l’acció col·lectiva, trencant el model d’individualisme creixent, aïllat que només pensa en el present de cadascú. En aquest sentit, s’ha de revisar el concepte de progrés i desenvolupament, on la prioritat ha de ser el Medi per sobre de la resta de valors i models, l’economia, la producció han d’estar subjectes i determinades a les necessitats de creixement real i sobretot fonamentada en criteris de sostenibilitat.

28

ÍNDEX

LA TEORIA DE LA INFORMACIÓ QUÀNTICA per John Calsamiglia Costa Investigador Ramón y Cajal en el Departament de Física Teòrica de la UAB

A

mitjans del segle XX s’estava incubant una revolució d’una transcendència tecnològica i social comparable a la que va tenir la màquina de vapor al segle XVIII i que ha acabat donant nom a la era de la informació que és com es coneix l’època històrica actual. El protagonista ha estat l’ordinador, però hi ha molts actors secundaris.

En particular, s’ha desenvolupat tota una nova branca de coneixement, la informàtica o ciència de la computació, que estudia tot allò que té a veure amb la transmissió, processament i manipulació de la informació.

Claude Shannon va ser un dels pares d’aquesta ciència, i entre altres coses va ser el primer de quantificar la informació. Si s’obre un llibre d’aquesta disciplina rarament es trobarà alguna referència al sistema físic on es codifica la informació. Aquesta abstracció es basa en la idea que els senyals es poden convertir d’una forma física a una altra sense pèrdua de informació. Per exemple el missatge “niras a la kdd d dma?” es pot enviar picant una sèrie de tecles, que produeixen una sèrie de impulsos elèctrics que viatgen per un circuit de silici, aquests es converteixen en ones electromagnètiques que fan oscil·lar uns quants electrons en una antena llunyana que finalment es poden traduir de nou al missatge original. Noteu que la informació en cada etapa no només canvia de suport físic sinó que també pot canviar de codificació. Shannon va donar la definició matemàtica d’informació que té com a unitat bàsica el bit (‘binnary digit’) o els zeros i uns que manipulen tots els nostres ordinadors o aparells digitals.

Informació i física no es van tornar a trobar fins que Rolf Landauer ens va recordar que la informació és física quan va demostrar que no es pot esborrar informació sense generar calor; i així va establir un pont entre la teoria de la informació i la termodinàmica. Això va ser útil per resoldre algun problema de caràcter acadèmic (el lector interessat pot consultar la fascinant paradoxa del dimoni de Maxwell) i per mostrar com hi ha restriccions de tipus físic a certs processos o tasques informàtiques. El pas veritable per lligar física i informació procedeix de la mecànica quàntica. La mecànica quàntica és una teoria física que descriu el món microscòpic i que va suposar ara fa més de cent anys una de les revolucions científiques més importants que hem viscut mai. Aquesta revolució va trencar amb el superb somni dels científics de l’època que creien entendre l’univers amb lleis que regien tant el comportament de les pomes com dels planetes, la llum i les ones, i la termodinàmica de les màquines de vapor. El que us deu evocar la física quàntica a molts de vosaltres és que és molt rara. Fins aquí arriben els dots divulgadors dels físics. Però no és d’estranyar perquè la quàntica és una teoria bastant difícil d’empassar, i de fet

també els va costar, i molt, als seus pares. És ben normal, ja que a la vida quotidiana no estem exposats a fenòmens quàntics (encara que el món no s’aguantaria sense ells). Però bé, no hi ha tutia. Al cap i a la fi d’això va la física, de donar models que descriguin bé la realitat que observem i que les seves prediccions siguin correctes. I amb això la quàntica s’endú la palma: s’han corroborat prediccions fins a 14 dígits de precisió (equivalent a mesurar la distància de la terra al sol amb una precisió de mil·límetres).Un grup reduït de físics quàntics va començar fa un parell de dècades a investigar com enviar informació fent servir sistemes quàntics. El primer resultat important que va marcar una clara diferència entre la informació clàssica i la quàntica va ser el fet que la informació d’un sistema quàntic no es pot copiar (fet conegut com el teorema de “no-cloning”): No es pot accedir a tota la informació que descriu l’estat d’un sistema quàntic!

Vaja, quin desengany! I per què no? Doncs perquè una de les lleis incomprensibles però certes de la quàntica és que si mires (o mesures) un sistema quàntic, inevitablement el canviaràs, per molt en compte que vagis. I no només això, sinó que encara que coneguem l’estat del sistema perfectament, no podem determinar amb certesa el resultat de la mesura: només podem conèixer les probabilitats amb les que sortirà cada resultat. Aquesta aleatorietat no és fruit de la nostra ignorància sinó que és inherent al procés de mesura, és una llei de la naturalesa (això va inquietar molt a Einstein com queda patent a la seva famosa frase: Déu no juga a daus!). Tot això sembla un inconvenient a l’hora de processar informació però no trigaren gaire en adonar-se que de fet obria les portes a quelcom impossible de fer clàssicament: la criptografia quàntica garanteix comunicació fonamentalment segura.

Els subsegüents descobriments de la computació quàntica, algorismes quàntics, teleportació i codificació densa van deixar clar que la mecànica quàntica ofereix noves maneres de codificar, processar i decodificar informació i es va encetar el camp de la Informació quàntica.

En dues dècades, aquest camp d’investigació ha crescut molt i s’ha avançat enormement a nivell fonamental on s’ha aprofundit en certs aspectes i s’ha construït un marc conceptual des del que es poden entendre molts fenòmens dins i fora del propi camp. Això ha anat acompanyat de progressos experimentals que han traspassat moltes barreres tecnològiques que es pensaven infranquejables. Tot plegat, en un món on cada cop tot està més i més miniaturitzat, inevitablement toparem de nassos amb la mecànica quàntica, i tot apunta a què en podrem treure molt bon partit i que entrarem a la nova era connectada (o de la xarxa global) una mica més quantitzats.

41

interessant ÍNDEX

INFINITO per Marta García Matos

A

lgunas especies de pájaros no cuentan hasta más de 7i. Cualquier conjunto igual o mayor en número a 8 simplemente contiene “muchos” elementos. La tribu humana de los Piraha, en Brasil, o los Warlpiri en Australia lo ponen aún más fácil y únicamente diferencian entre 1, 2 y “muchos” -desde cierto punto de vista, el 3 es más parecido al 4 que al 1. En efecto, nosotros aplicamos una lógica similar al manejarnos en algunas situaciones cotidianas, cuando nos referimos, por ejemplo, al número de hijos que tiene una familia con hijos: diferenciamos entre familias con hijo único, familias con dos hijos y familias “numerosas”, que tienen 3 o más hijos; nadie tiene un grano de arroz o un plato en su casa, y nadie se preocupa en contarlos: tiene muchos granos de arroz, un kilo, dos kilos, o suficiente arroz para un mes.

Los objetos habituales en un mundo muy simple son de naturaleza tal que las propiedades de cualquier conjunto de más de tres de ellos no dependen drásticamente de la cantidad de elementos que tenga ese conjunto. No es después de todo tan extraño asignar cantidades según la filosofía Piraha.ii Hay otra razón aún más poderosa debido a la cual no conviene tomar como absurdos los sistemas Piraha, con un número definido máximo, y se trata de que nosotros parecemos estar limitados exactamente igual respecto a cierto número cuyo nombre es ω (omega) y que consideramos infinito. Hay más números detrás de ω, pero para la mayoría de nosotros designan simplemente un número “infinito” de cosas, de la misma manera que para los hombres de arriba, más de 2 cosas son simplemente “muchas” cosas.

Alguien ahora mismo podrá decir: “Un momento, no es exactamente lo mismo! Yo puedo diferenciar perfectamente entre el número 8 y el número 9: Si somos 9 comensales y tenemos 8 platos, uno se queda sin comer. Mientras que todo el mundo sabe que si tengo “infinitos” platos e “infinitos” comensales más 1, todos los comensales comerán, porque “infinito” más 1 es lo mismo que “infinito”. Es decir, no existe modo humano alguno de diferenciar entre infinito o más de infinito”.

Para poder superar esta objeción y enseñarnos que realmente hay infinitos de distintos tamaños, y se pueden entender, Georg Cantoriii trabajó siguiendo la nueva concepción de un matemático italiano, Giuseppe Peanoiv, que concebía cada número natural como un conjunto. Peano estableció que “uno” es el (número de cosas que tiene el) conjunto formado por el “cero”, es decir: 1={0}. Siguió un poco más y dijo que “dos” es el conjunto formado por el cero y el uno, es decir, 2={0,1}. Análogamente, “siete” sería el conjunto formado por el cero, el uno, el dos, el tres, el cuatro, el cinco y el seis: 7={0, 1, 2, 3, 4, 5, 6}. Podemos seguir así, formando conjuntos más y más grandes,

42

que corresponderían a cada uno de los números naturales. ¿Cuándo llegamos a infinito, pues? Definimos ω, el primer infinito, como el conjunto de todos los números naturales, es decir, ω={0, 1, 2, 3, 4, ...}.

Claramente, este conjunto contiene infinitos elementos. Cantor llamó ℵ0 (aleph-cero) al número de elementos de ω. Bien, pero, ¿cómo se forman conjuntos con más de ℵ0 elementos? ¿quién es el segundo infinito? La clave está en la siguiente observación: dado un conjunto cualquiera, el conjunto de todos sus subconjuntos tiene siempre más elementos que él -es fácil comprobar que eso pasa con conjuntos de 3, 4 o 27 elementos, compruébelo el lector. Cantor demostró que también era cierto para conjuntos con infinitos elementos. Es decir, dado un conjunto infinito, por ejemplo ω, el conjunto de subconjuntos de ω, que llamamos P(ω), tiene más elementos que ω, en el sentido en que no hay manera de asignar a cada uno de los elementos de P(ω) un elemento de distinto de ω. A partir de este trabajo se tuvo que aceptar (con mucha resistencia por parte de algunos) la existencia de número infinitos de diversos tamañosv. Cantor incluso dio un ejemplo de este hecho utilizando dos conjuntos muy familiares: el conjunto de los números naturales y el conjunto de los números reales.

Ambos conjuntos son infinitos, pero el infinito de los reales es mayor que el infinito de los naturales. Como intuyo incrédulos, termino con demostración diáfana, conocida como “argumento diagonal de Cantor”.

Teorema 1 [Cantor]: Existen más números reales que naturales.

Demostración: Sabemos que los números reales tienen un número infinito de decimales. Nos basta demostrar que hay innumerables reales entre cero y uno (es decir, más números de la forma 0,54678321... que números naturales). Supongamos por el contrario que existe el mismo número de reales entre cero y uno que de naturales. Eso significa que podemos asignar a cada real un número natural, creando así una lista numerable de reales. Demostraremos que para cada lista numerable de reales que queramos crear, se puede construir un real que no aparece en ella, concluyendo por tanto que hay más reales que naturales. Lo haremos así: He aquí una posible numeración de los reales entre 0 y 1 (Los números en negrita sirven para facilitar la lectura de la prueba):

1 --> 0,7827181928...

2 --> 0,9828372981...

3 --> 0,6248362819...

4 --> 0,2521172883...

5 --> 0,0001234920...

6 --> 0,3243546576... etc

28

ÍNDEX

Construimos un número real “r” que tenga como primer decimal un número distinto de 7, como segundo decimal un número distinto de 8, como tercer decimal un número distinto de 4, etc. Un real así es obviamente distinto de cualquier real en la lista y por tanto, nuevo.

i

O. Koeler, La habilidad de los pájaros para “contar”, Bulletin of Animal Behaviour 9 (1945).

Aquí hay que decir que los Piraha en Brasil, o los Warlpiri en Australia carecen también de inducción, porque si la tuvieran, podrían construir todos los números basándose en el hecho de que todos son especiales. En efecto, el “1” es especial porque es el primer número. El “2” es especial porque es el primer número mayor que “1”, que es especial. El “3” es especial porque es el primer número mayor que “2”, que es especial, etc. En geneal, si hubiera un número “n” que no fuera especial, eso sería debido a que no es el primer número mayor que un número especial, luego “n-1” no es especial.

Pero entonces “n-2” tampoco es especial. Si seguimos razonando llegamos a la conclusión de que “1” no es especial, lo que es falso, luego todos los números son especiales. Quien tiene números, por tanto, tiene inducción. iii Georg Cantor (1845-1918) fue un matemático alemán, uno de los padres de la teoría de conjuntos, y con ello de la nueva fundamentación de las matemáticas. Considerado como un loco por la mayoría de sus colegas, su trabajo es fundamental en el desarrollo de las matemáticas y la lógica del s. XX. iv Giusseppe Peano (1858-1932) fue un filósofo y matemático italiano, famoso entre otras cosas por formalizar con cinco postulados el conjunto de los números naturales. v Los números infinitos de distintos tamaños fueron denominados por Cantor números transinfinitos, y designados mediante las letras ℵ0, ℵ1, ℵ2, etc. ii

43

bona lectura! ÍNDEX

per Montse Fernández Benvolguts lectors, som-hi!!!

Tornem a ser aquí amb més lectures, aquest cop, ja ho veureu, bastant adreçades als més joves.

Bona lectura!

L’ÒSCAR I LA PEGGY BLUE Eric-Emmanuel Schmitt Cruïlla. (El Vaixell de Vapor Sèrie Vermella) L’Òscar està malalt. Té leucèmia, el càncer de la sang. L’Òscar viu en un hospital juntament amb altres infants malalts i sense cabell al cap, com ell. El seu dia a dia no és com el de qualsevol infant, però tampoc no és només tristesa i pena per la malaltia. Aquesta novel·la és un relat commovedor i ple d’humor que narra 12 dies de la vida de l’Òscar a l’hospital.

Lectura recomanada a partir de 12 anys.

LA CLAVE SECRETA DEL UNIVERSO EL CENTAURE Lucy i Stephen Hawking.

Jaume Cela i Ollé Editorial Mondiberica. Montena La Galera. Col·lecció: El Corsari, 66 Una maravillosa aventura por el cosmos L’ obra explica, a traves de les aventures per l’espai d’un nen anomenat George, les teories de hawkings sobre astrofisica: l’espai i els forats negres, tant dificils d’entendre per la majoria de nosaltres

La policia entra a fer un escorcoll a casa d’en Gabriel una nit de tardor; vol saber on s’amaga el seu pare per detenir-lo. A partir d’aquest fet i de tot el que anirà succeint, en Gabriel descobreix que sota la realitat en què viu se n’amaga una altra injusta i molt dura. La novel·la està situada en la lluita clandestina dels anys seixanta i està recomanada per a majors de 14 anys.

HISTÒRIA D’UN CAP TALLAT Antoni Garcia Llorca La Galera. Col·lecció Grumets, 12 Si aquella maquinota de segar no hagués arribat a la vall, els jornalers no s’haurien quedat sense feina; i la Cucut, la pobra, encara tindria el cap ben col·locat sobre les espatlles; i la Mort, la Senyora de la Dalla, no s’hi hauria passejat amb tanta alegria; i les encantàries, les llufes, l’home-senglar i la dona-cabra, haurien continuat amb la seva vida secreta i tranquil·la. Però la màquina va arribar... Un llibre recomanat a partir dels 12 anys.

QUINA PASSADA! Marie-Aude Murail Empúries

EL DIARI BLAU DE LA CARLOTA Gemma Lienas Editorial Empúries La Carlota ha començat un diari on escriu sobre la violència de gènere i el bullying (la violència a l’escola), a partir dels testimonis que va recollint - alguns molt propers - i de la informació que rep de la seva mare, la seva àvia i la seva tieta Octàvia. En aquest diari, la Carlota explica quines són aquestes formes de violència i ofereix recursos per defensar-nos davant de situacions de perill. Lectura recomanada a partir de 13 anys.

DIARI D’UN ADOLESCENT AMB DUBTES

Des de fa algunes hores, un germà i dues germanes s’han quedat orfes i, davant d’aquesta situació desesperada, han jurat que no els separarà res ni ningú. En Simeón Morlevent, de 14 anys, té els ulls marrons i és esprimatxat. És superdotat. La Morgane Morlevent, de vuit anys, té els ulls marrons i unes orelles grosses. Els adults s’obliden que existeix. I la Venise Morlevent, de cinc anys, té els ulls blaus i els cabells rossos. És la nena que tothom somia tenir. Ara el seu objectiu és deixar l’orfenat i trobar algun familiar que els aculli. I, ai!, de moment n’han trobat dos, molt i molt diferents i que, a més, es detesten. De 12 a 14 anys..

Jesús Milà Columna Jove. Col·lecció Jove XXL

ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA Josep-Francesc Delgado Empúries

En Nil ha tingut un estrany somni i ara té el cap fet un embolic. En un intent d’esquivar els dubtes i de convèncer-se que tot és al seu lloc, comença a escriure un diari on es pregunta per què les relacions que té amb les noies ja no li agraden, per què no l’atrauen. A poc a poc, en Nil descobreix la seva orientació sexual. És homosexual. Però el descobriment ve acompanyat de moltes pors: que pensaran els amics? Com els hi dic als pares? M’acceptaran tal com sóc? I el més important: trobaré algú que m’estimi? Lectura recomanada a partir de 13 anys.

Mentre arriben les tropes franquistes el febrer del 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos. Durant l’aventura, la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aleshores. Els fets de la guerra que s’expliquen al llarg de la novel·la són estrictament històrics i narren la tragèdia humana del conflicte a través d’uns personatges anònims que la van viure. De 14 a 16 anys.

44

28

bit a bit ÍNDEX

GOOGLE, EL POSSIBLE PARADIGMA DE LA XARXA. per Carles León, Xavi Sans i Àngel Buch

B

en segur que les eines que ens aporten les tecnologies de la comunicació atorguen usos i possibilitats que cap estudiant mai no ha tingut abans. També és cert que ens cal adaptar aquestes formes de comunicació i treball a les nostres presses excessives, i als nostres horaris que sovint fan estralls en allò de la conciliació de la vida familiar i laboral. Google (que originàriament havia d’haver estat googol, referit a la seva voluntat de magnitud) pretén constituir-se en un referent dins la xarxa, pretén posar ordre en allò que no resulta ordenable, i potser oferir-nos noves possibilitats dins de la nova cultura virtual que ens envaeix i envolta, ara ja de forma imparable.

Entre les virtuts a destacar, l’alliberament del jou de la coincidència en el temps i en l’espai per a compartir projectes comuns: una mostra aquest mateix document que s’elabora amb la participació de vàries persones que en cap moment no estaran junts en el mateix espai i que hi treballaran en diferents moments, però que gràcies a un dels serveis de google, el google docs, unifiquen el treball en un sol document que existeix de forma virtual en la xarxa i aporta l’avantatge de disposar d’una única versió del mateix assequible des de qualsevol punt de connexió.

Coneixent com coneixem la xarxa i les subtileses de la mateixa, hores d’ara anem pensant que no pot ser que un servei d’aquest tipus s’ofereixi d’aquesta manera: lliure, gratuït, funcional i eficient.

Doncs sí, per increïble que sembli és així i esperem que ho continuï siguen, ja que del mateix se’n deriven aplicacions múltiples i que ens poden proporcionar recursos molt útils en el nostre treball diari, bé com a docents, bé com a estudiants o si més no com a integrants de les cada vegada més presents xarxes de coneixement col·lectiu.

Una de les primeres reflexions ens porta cap a aquells estudiants que tenen una agenda molt carregada d’activitats, la qual cosa els dificulta el poder realitzar algunes tasques que han de ser fetes de forma col·lectiva; també en la preparació de nous projectes des de l’àmbit docent, o des de l’entorn laboral. Convidem al lector/a a reflexionar sobre l’estalvi de recursos humans que pot significar el desenvolupament i implementació d’una eina com aquesta en qualsevol organització que consumeix recursos amb voràgine excessiva sovint en forma de reunions que s’allarguen de forma poc productiva.

Cal dir que google docs no es limita a poder compartir documents de text, que òbviament resulten exportables a altres entorns, si no que també es poden compartir fulls de càlcul i presentacions, de forma que els equips de treball acollits a aquesta tecnologia comencen a disposar ja d’un paquet important de recursos que hores d’ara cobreixen les necessitats bàsiques de qualsevol estudiant per exemple o de qualsevol professional que necessiti eines ofimàtiques.

Però això només és la punta d’un immens iceberg, quan un bon dia entres en aquest món Google, no pares d’anar descobrint més i més aplicacions. Aquí en teniu unes quantes que, avui, podem trobar: Google AdWords, Google Toolbar, Google Zeitgeist, Google Image Search, Google Catalog Search, Google Search Appliance, Google News, Blogger, Google Deskbar, Local Search, Gmail, Picasa, Google

Desktop Search, Google SMS, Google Groups, Google Store, Google Maps, Search History, Google Web Accelerator, AdSense para feeds, Google Earth, Google Talk, Google Blog Search, Google Reader, Google Base, Google Analytics, Google Book Search, Google.org, Page Creator, Google Finance, Google Calendar, Google Checkout, Google Apps, Google Maps para dispositivos móviles, Gmail para móviles, Google Apps para la educación, Google para educadores, Google Video, YouTube, Google Custom Search Engine, Google Website Optimizer, sitemaps.org, Google Sketchup 6, Google sky, Google moon, Flights SMS... i si això us sembla poc, hi ha el Google Labs, on els enginyers van presentant les seves noves eines per posar a prova.

(Per saber més de cada una d’aquestes aplicacions i no esteu llegint la versió digital, podeu anar a aquesta adreça http://www.google.es/intl/es/corporate/history.html.)

L’objectiu de Google és oferir un millor nivell de servei a tots aquells que busquen informació, estiguin on estiguin. Amb aquest objectiu, Google diu que ha arribat a aquestes 10 conclusions (http://www.google.es/intl/es/corporate/tenthings.html): 1. El més important és pensar en l’usuari.

2. És millor especialitzar-se en alguna cosa i fer-ho realment bé.

3. La velocitat és un valor segur.

4. La democràcia en la xarxa funciona.

5. No has de per què estar en un despatx per obtenir una resposta.

6. És possible obtenir ingressos actuant de forma ètica.

7. És impossible abraçar tota la informació disponible.

8. La necessitat d’informació supera totes les fronteres.

9. És possible ser professional sense anar amb corbata.

10. No ens conformem amb uns resultats fantàstics.

Per acabar, i per ser crítics amb tot el que ens trobem, s’ha de veure els dos fils d’aquesta arma. Per una banda, hem vist un conjunt d’eines extraordinàries de recerca i gestió de la informació aprofitant les noves tecnologies. Per una altra banda, veiem que el capital principal de Google, és la Informació, Informació que creix i creix veient què busquem, com ho busquem, on ho busquem...ja que ells no són creadors d’Informació, només la gestionen. I poso Informació amb majúscules perquè d’aquí uns anys no sé com es cotitzarà l’euro, l’or o el petroli, però del que n’estic segur és que la Informació serà un (per no dir el més) dels actius poderosos, i el perill pot raure en que aquest poder estigui monopolitzat per unes poques mans, ja que llavors, la realitat seria fàcilment manipulable.

Podeu veure com “viuen” els que fan possible google a http://www.elmundo.es/albumes/2008/03/07/google_zurich/ index.html

45

treballs escolars ÍNDEX

P

R

EDACCIONES DE CASTELLANO

REMI I ACCÈSSIT DE POESIA LA PLOMA D'OR 2008

Arnau Castan

M’enamores El mar tenía el color de los ojos de la muchacha; el pueblo, las curvas suaves de su cuerpo. Quirós había visto algunos mares y pueblos así, a la muchacha sólo la conocía por las fotos. Ignoraba cuánto tardaría en encontrarla, si es que la encontraba alguna vez, pero al divisar aquel paisaje desde la carretera pensó que, al menos, ya había llegado al lugar donde debía iniciar la búsqueda.

M’enamores quan passes pel meu davant.

M’enamores quan seus al meu costat.

M’enamores quan et poses a cantar.

M’enamores quan et sento recitar.

M’enamores quan et llences a ballar.

M’enamores, noia fascinant ...

M’enamores. Òscar Castilla – 6è Primària 1r premi

Amor acabat Com dir-te? sense ferir, com saber, sense dir sense plors, sense camí.

Mira per la finestra t’he fet un últim regal: és la lluna plena que tu sempre has somiat.

Com dir-te?

Això és un poema, un poema improvisat, que explica sense dir-ho que tu i jo, hem acabat.

Carles Ruíz – 6è Primària Accèssit

46

E

l pueblo se divisaba tranquilo, sin embargo se intuía cierta agitación, sobre todo en el puerto, así que, inmediatamente, Quirós se dirigió allí, instintivamente. No tenía muy claro por dónde empezar, es decir, a quién podría preguntar por la chica, ni de quién se podría fiar. Contaban los dichos que los habitantes de aquella región eran cerrados, que les costaba dar informaciones. Así que el hombre fue a charlar con una abuela muy mayor: pensó que, al menos, si no le daba información, le daría un poco de conversación.

Quirós se presentó tranquilamente, y le preguntó acerca de la muchacha que él buscaba.

La abuela, muy extrovertida, le contó que, según lo que él decía, ella conocía, o mejor dicho, había conocido dos chicas así.

Quirós se quedó indeciso, cavilando durante unos instantes. Reflexionó detenidamente: ¿tenía que ser una abuela de quien él se tuviera que fiar para resolver el caso? Para no interrumpir en seco a la pobre señora, la acabó de escuchar, ya que su boca no paraba de hablar y hablar. Sin dejar de agradecerle la información (hipócritamente, por supuesto), se marchó, yendo hacia una terraza, donde poder elaborar un plan mejor.

El hombre intuyó que aquello no sería tarea fácil, ni mucho menos rápida, así que se sentó en una silla, con la brisa en la cara, y sacó su vieja libreta, que le había acompañado tantas y tantas veces. Comenzó a escribir en una página nueva todos los indicios que tenía para encontrar a la chica, que estaban escritos desde hacía tiempo en letra poco clara y lápiz. Primero, vivía o había pasado gran parte de su vida en aquel pueblo de la costa.

Eso ya lo sabía de memoria el detective, pero no estaba de más recordarlo, aunque aquel pueblo era bastante grande y era difícil que alguien pudiese identificarla. Segunda pista: tenía las influencias de una familia rica, procediente de la ciudad, que poseía algún que otro negocio en el pueblo. Y tercero, lo más claro de todo, la sorprendente belleza de la muchacha. Sus ojos azules de gran intensidad y su suave cabello, que la harían destacar sobremanera, podrían servir a Quirós para encontrarla.

Así que, con estos tres indicios, Quirós decidió interrogar al camarero del bar, porque ya se sabe que quien está detrás de la barra ha visto y escuchado muchas cosas, que le podían ser útiles a nuestro detective. El camarero, hombre tranquilo y pausado, le fue respondiendo poco a poco. De familias ricas y hasta millonarias conocía varios casos en la historia del pueblo, así que Quirós tuvo que empezar a detallar sus preguntas. Le preguntó si conocía, o había oído hablar de una chica perteneciente a una de aquellas poderosas familias. El camarero, entonces, creyó acordarse de alguien, una chica muy extraña llamada Julia, o algún nombre similar, que frecuentaba mucho las terrazas de la zona con sus padres, cuando era niña, pero a medida que fue creciendo, su bello rostro era más difícil de ver. Según el camarero, hasta hubo, como en todos los pueblos, grandes y cada vez más inverosímiles rumores, que aseguraban desde que la chica había sido secuestrada hasta que había ido a vivir lejos, en el extranjero. Quirós le agradeció la información al hombre, y se puso a reflexionar pausadamente.

Creía haber identificado a quien buscaba, así que Quirós tuvo que dar una vuelta por el pueblo, un pueblecito de casas blancas, con aire suave, para preguntar a más personas acerca de la muchacha, que parecía llamarse Julia. Sabiendo más datos de la chica, podría llegar a descubrir, o desmantelar más tarde, la mafia en la que estaba involucrada.

Dicho y hecho, al cabo de dos semanas, la chica había sido librada, después de que Quirós hubiera interrogado a quién correspondía, y el grupo que chantajeaba a Julia fue detenido y juzgado. Además, Quirós hizo buena amistad con Julia, lo que le abría las puertas de aquella belleza extraordinaria.

28

ÍNDEX

SOBRE UN MISMO INICIO (4º ESO)

Rosalba García El mar tenía el color de los ojos de la muchacha; el pueblo, las curvas suaves de su cuerpo. Quirós había visto algunos mares y pueblos así, a la muchacha sólo la conocía por las fotos. Ignoraba cuánto tardaría en encontrarla, si es que la encontraba alguna vez, pero al divisar aquel paisaje desde la carretera pensó que, al menos, ya había llegado al lugar donde debía iniciar la búsqueda.

E

ra un pueblo de pescadores con las calles muy empinadas. El pueblo había ido creciendo a lo largo de la orilla y trepando desordenadamente por la ladera porque era ésta misma la que se metía en el mar. Las casas eran más bien pobres, algo aviejadas por el tiempo, el sol y el mar. El campanario de la iglesia destacaba de los demás edificios y en aquellos momentos el voltear de sus campanas se expandía sin límites sobre la superficie rizada del mar.

Quirós llegó a las primeras casas. Aparcó el coche como pudo en medio de dos arbustos y sacó una de las fotografías. Era una imagen veraniega, donde la chica aparecía en una playa jugando con la arena. Quirós no se lo había contado a su gran amigo, pero estaba enamorado de aquella expresión tan inocente y feliz. Su intuición, masculina por defecto, le decía que la encontraría en aquel lugar. El pueblo llamaba su atención de una manera especial.

Empezó a pasar por las casas preguntando a las mujeres que se asomaban por la chica que aparecía en las fotos. Nadie la conocía hasta que al fin una anciana le dijo mientras se partía de la risa que era su mejor amiga. Quirós no supo o no pudo interpretar aquello y preguntó dónde la podría encontrar. La mujer le dio unas indicaciones y Quirós se marchó rápidamente. ¡La había encontrado! ¡Qué fácil había sido! Pero algo no encajaba. ¿Cómo podía ser la mujer de sus sueños la mejor amiga de una vieja? Quirós llegó a la casa en medio de su desconcierto y llamó a la puerta sin dar paso a vacilaciones de última hora.

Al rato le abrió otra mujer mayor. Impaciente por oír una respuesta, le enseñó la fotografía sin mediar palabra. La señorona exclamó: -¡Anda!¡Pero si soy yo! ¿De dónde la has sacado? ¡¿QUÉÉÉÉ?! ¡¿Pero que qué?! ¿Qué era esto? ¡Alguien se estaba burlando de él!

-¿Cómo?-logró musitar Quirós, estupefacto.

La mujer entró en su casa. Se movía con alguna que otra dificultad pero no tardó en salir otra vez a la calle. Traía consigo otra fotografía donde aparecía la muchacha. En efecto, comparándola con la suya, Quirós comprobó que era la misma. ¡Pero aquello no significaba que fuese la mujer que tenía delante de sus narices!

-Pasa, pasa, que esta tarde estoy muy aburrida- lo invitó a entrar.

Quirós no sabía qué pensar. No se había imaginado aquel aprieto cuando ideó ir a buscar a la chica de la foto. Ahora sí que vacilaba, pero entró. La abuela le ofreció un café con algunas galletas y empezó a contar cómo y cuándo se hizo aquellas fotografías en la playa.

Le enseñó más y más fotografías de toda su vida para probar que sí era ella. Le contó su juventud y su vida en el pueblo. Quirós estaba clavado en el sillón y al fin estaba ya un poco incómodo. Porque ya se sabe que con un viejo aburrido hay que tener paciencia para aguantar sus peroratas con respeto y quedar como un buen niño. Y en Quirós, precisamente, la paciencia no abundaba.

Finalmente, se marchó con el corazón un pelín desinflado. Se había quitado de encima el papel de hombre romanticón que sale en busca de una bella dama con tan solo unas fotografías como pista de partida. Pero por suerte no había contado nada a sus amigos. Así evitaría ser el objetivo de unas cuantas burlas.

47

treballs escolars ÍNDEX

C

RÈDIT VARIABLE DIBUIX TÈCNIC TÈCNIC.. PROJECTE FINAL - EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA 4t ESO

C

RÈDIT VARIABLE DISSENY D'UN HABITATGE - TECNOLOGIA 4t ESO

48

28

ÍNDEX

R

EALITZACIÓ DE LA PANCARTA PER A LA FESTA DEL VAIXELL DE PAPER 2008.

CRÈDIT VARIABLE DISSENY - EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA 4t ESO

49

coneixem millor ÍNDEX

la Montse Torrella

Q

uan estàs davant l’ordinador i comences a pensar què pots explicar de la teva vida, la veritat, se’m fa difícil escriure. Et preguntes per què t’ho deuen haver demanat i per mi només hi ha dues respostes: o es pensen que la teva vida deu ser distreta, divertida i apassionant.. (crec que no és el cas!) o és que ja et veuen “granadeta” i pensen “aquesta ja deu tenir coses per dir…, a la seva edat…”.

No ho sé jo us intentaré explicar la meva vida amb molta emoció, per si us quedeu amb el primer supòsit, a veure si arreglem això dels anys!

Vaig aprendre a llegir amb les "cuartillas" de la senyoreta Julia...

50

A l'Agost farà 40 anys que vaig néixer essent la segona filla de l’Enric i la Mercè. Com era tradició en aquella època em van batejar amb el mateix nom que la meva àvia, però aquest pensament ja el van tenir els meus tiets i, per tant, vaig ser la segona Montse Torrella. Amb quatre dies em vaig convertir en la “Montsita”.

Tinc dos germans, el Jordi i el Quim.

Els primers sis anys de la meva vida els vaig viure a Terrassa, en un pis que tenia un balcó que donava al pati del Grimm. Puc tancar els ulls i encara tinc la visió del pati on hi havia aquella roda que acabava en forma de coet i que rodava i rodava sense parar. Aquesta va ser la meva primera escola. Com que aquella època hi anàvem fins als cinc anys vaig aprendre a llegir amb les “cuartillas” de la senyoreta Júlia que tenia la santa paciència que anéssim passant tots els alumnes, un per un, llegint allò tan xulo de “ma de mano, me de mesa, mi de misa, mo de mono i mu de mujer…”.

Els meus pares decidiren anar a viure a Les Fonts per retrobar-se amb la família Torrella.

La meva infantesa la recordo molt feliç. Amb els meus dos germans i al costat de set cosins i cosines més vaig créixer en un ambient de “verano azul “. Els caps de setmana i l’estiu els disfrutàvem a Les Fonts descobrint carrers del poble amb bicicleta, fent excursions, banyantnos a la piscina de l’avi i participant en “shows” familiars que organitzava la meva cosina gran.

Vaig estudiar l’EGB a l'Avet. En aquella escola vaig aprendre, vaig fer molt bones amistats (que encara perduren ara) i vaig tenir un mestre i unes mestres excepcionals que els recordo amb molt de “carinyo”. Després d’iniciar els estudis de BUP al Montcau la Mola, ben aviat vaig acabar anant a Can Colapi. En aquella època triàvem ciències o lletres i jo em vaig decantar per les lletres pures (amb llatí i grec). A la Pia, com en diuen ara, vaig començar a encaminar

28

ÍNDEX

la meva vida. Allà, amb setze anys, vaig conèixer el meu “profe” de teatre, amb qui em vaig casar uns anys més tard.

Tot just començar a estudiar a la universitat per ser mestra (decisió que ja tenia presa des de ben petita), es va morir el meu pare d’un càncer. Va ser molt dur, però mirat amb distància, tinc clar que la fortalesa de la meva mare és la que ens va ajudar a tots a lluitar i a seguir endavant.

Tot just acabar el Magisteri, aquell mateix mes de Juny i amb vint-i-un anyets, ens vam casar amb el Joan i quinze dies més tard ja vaig començar a treballar a la llar d’infants Quitxalla. Al cap de dos anys (amb tants anys ja m’he perdut… per allà el 1992) vaig aterrar a la Tecnos on iniciaven el P3 i vaig poder tenir l’oportunitat de formar part d’aquesta gran família. Des del primer dia i fins ara, treballar de mestra ha estat una feina molt gratificant, dinàmica i variada que espero segueixi així per molts més anys.

A casa meva, la família també va anar creixent. Amb el temps van anar venint els fills, primer la Laia, després el Bernat, més

tard el Quim que amb la Síndrome de Down i després de passar gran part de la seva vida a l’hospital ens va acabar deixant quan només tenia un any i mig per una malaltia de cor. Aquest va ser un moment difícil, dur, que et colpeja però que a la vegada t’uneix, et fa madurar i t’ajuda a valorar les petites coses de cada dia (qui no ha dit una cosa així en moments en els que ha tingut una “sotragada”, oi?). Al cap d’uns anys va néixer el darrer dels nostres fills, el Pau. Ara que ja anem tenint els fills més “grans”, el Pau ja té set anys!, i ja no necessiten els “primers auxilis”, començo a tenir estones per tornar-me a dedicar a fer allò que deixes quan són petits com ara les manualitats, fer una mica d’exercici –que diuen que és molt sa-, fer alguna sortideta amb bicicleta… res emocionant, però si gratificant.

Bé, no us vull cansar, us deixo, perquè el que em passarà encara no us ho puc explicar!

51

elogi de ÍNDEX

El periodisme automobilístic, per Gerard Farré secció a càrrec de Pol Casas, Marina Castaño, Núria Guirado i Joan Pol Rubio

Aquest elogi està dedicat a Gerard Farré. En aquest espai ens explicarà en què consisteix la seva feina; una feina curiosa i segurament divertida, que al mateix moment permet viatjar arreu del món.

S

óc redactor de la revista Solo Auto Monovolumen, del Grup Alesport (Solo Moto, Solo Bici,...). La meva feina consisteix en provar cotxes per a després escriure sobre ells. Des de ben petit sóc un apassionat del motor així que no puc negar que la meva feina m’agrada bastant. A la redacció som un equip de set persones incloent el director, els redactors, el fotògraf i el dissenyador gràfic. En el procés d’edició a més hi intervenen el departament de disseny, el de correcció, el de publicitat i el de distribució.

La revista té una periodicitat mensual de forma que tenim només tres setmanes per a provar els cotxes, fer les fotos, viatjar per a provar les últimes novetats i escriure-ho tot plegat. En una setmana la revista es repassa, s’envia a impremta i es distribueix, de forma que sempre surt abans d’acabar el mes en el que l’hem començat a escriure.

Provar cotxes és d’allò més emocionant, perquè constantment estàs pujant a cotxes nous completament diferents i fent un munt de kilòmetres, des dels utilitaris més petits fins als monovolums més grans, passant per esportius, cotxes híbrids i demés. Cada cotxe és un món i m’agrada molt notar les diferències, descobrir el seu funcionament i viatjar-hi.

Per norma general estic a la redacció amb la resta de companys, però gairebé cada setmana em toca viatjar per a provar les últimes novetats ja sigui dins l’estat o a l’estranger. Quan una marca llença al mercat un nou model organitza una presentació per a que la premsa especialitzada faci la primera presa de contacte. Això es tradueix en un viatge allà on la marca hagi decidit.

A la redacció ens repartim els viatges de forma que no sigui només un el que està sempre fora de casa. Viatjar de tant en tant està bé però quan és massa sovint cansa una mica i a més costa estar lluny de la família. Un viatge d’aquests comença quan reps l’e-mail del teu cap anunciant que t’ha tocat. Parles amb la marca per a confirmar l’assistència en nom de la revista i ells et faciliten un bitllet d’avió d’acord amb les teves necessitats, junt amb un programa horari amb el “timing” de la presentació. Fer la maleta és d’allò més senzill, després de tants viatges es tradueix en: dues camises, uns pantalons, una jaqueta, roba interior i una bossa de plàstic amb els líquids.

En arribar al lloc on es fa la presentació, la marca ens deixa triar la versió i el motor que més ens interessi. Per exemple, com la nostra revista està especialitzada en monovolums i cotxes familiars, en el meu cas si puc triar sempre trio la carrosseria familiar. Les marques organitzen una ruta per carretera per tal de provar de la millor manera possible el seus models, i si el cotxe és esportiu disposem d’un circuit tancat amb totes les mesures de seguretat per disfrutar del cotxe en qüestió sense cap perill. Per exemple, en l’últim viatge he estat al circuit d’Estoril a Portugal provant el nou Nissan GT-R de 480 CV, hereu del mític Skyline. D’altres vegades viatgem a Alemanya on tenim l’oportunitat de conduir en autopistes sense limitació de velocitat. Sempre que el programa horari ens ho permet aprofitem per a fer una mica de turisme, però no tenim massa temps, de manera que tot sovint visitem monuments o ciutats en temps rècord.

52

28

d’acord? ÍNDEX

POLÈMICA: LA SEQUERA secció a càrrec de Pol Casas, Marina Castaño, Núria Guirado i Joan Pol Rubio

1. Com creus que ens pot afectar la sequera? Quins problemes ens pot crear?

2. Creus que en general la gent és conscient de les conseqüències de la sequera i que actua responsablement?

3. Creus que les administracions competents prenen totes les mesures necessàries per a l’estalvi de l’aigua?

N’hi afegiries o en reforçaries alguna?

4. En el cas que s’acabi l’aigua, de quin lloc creus que s’hauria d’obtenir d’una manera immediata i urgent?

5. Quines creus que serien les solucions definitives per la sequera a Catalunya?

ENRIC CRUZ Cap d'estudis ESO

1. Aquesta situació dificulta de manera important el subministrament correcte d’aigua als usuaris.

Per tant, la principal afectació podrien ser les restriccions d’aigua que es podrien dur a terme en breu, i que en realitat, ja ha començat en relació amb el reg de jardins, de carrers, l’ampliament de piscines....

econòmics s’han de potenciar?...) A partir d’aquí fan falta una sèrie d’infraestructures adequades per a les necessitats presents i futures (en relació a la idea de país).

Per a la “solució” d’aquest problema s’haurà de fer un gran pacte de país i no que cada grup polític dongui més solucions pròpies i critiqui les dels rivals pel simple fet que siguin d’un altre”color”.

2. En general, crec que la gent no és prou conscient. De manera minoritària, es van fent certes actuacions que funcionen en aquest sentit, però la majoria no actua de manera responsable.

3. En l’actualitat, cuan el problema ha estat a sobre, llavors han començat a actuar, però, crec que ç una situació d’aquest tipus, no es crea de la nit al dia i que les previsions no han estat encertades. De poc temps ençà, les administracions han començat a proposar una mena de mesures per intentar captar aigua utilitzant diferents mètodes. Sobre l’estalvi d’aigua penso que depèn molt de la consciència de la gent: si existeix una conscienciació molt forta per part dels usuaris, l’administració podrà actuar de diferent manera.

4. Hem de pensar que l’aigua que usem depèn de l'aspecte meteorològic, pluja bàsicament, i això no ho podem controlar. En cas que aquests recursos s’esgotessin (parlem dels nostres), hauríem d’anar a buscar-los a un altre lloc tenint en compte la despesa, tant econòmica com energètica, que això suposa. Per saber quin es el lloc caldria disposar de tots dels estudis fets, però sembla que no se'n pot descartar cap de bones a primeres.

Totes les propostes sorgides en els mitjans de comunicació crec que son correctes i bones si en definitiva el que busquen es solucionar el problema.

També s’ha de dir que totes aquestes propostes tenen inconvenients.

De tota manera crec que tot aquest tema, tenint la importància que té, s’està polititzant massa.

5. Primer de tot una bona conscienciació de la població, seguit d’unes idees clares de país (què volem?, cap a on volem anar?, de quins recursos disposem?, com els gestionem?, quins recursos

1. Donat que l’aigua està directament relacionada amb la salut i qualitat de vida, la seva mancança ens pot comportar greus problemes de salut, ja que l’aigua és un element clau per a poder viure.

També quedarien afectats els aspectes quotidians de la vida diària com les tasques domèstiques i la higiene. La manca d’aigua tindria una repercussió directa sobre el correcte desenvolupament dels diferents sectors de la indústria amb conseqüències negatives. Segurament comportaria baralles i fins i tot es podria a arribar a parlar de la guerra de l’aigua.

MªDOLORS PULIDO Professora de Primària

2. Penso que possiblement no arribem a ser prou conscients de la gravetat del problema o bé creiem que ja es solucionarà. Es fa difícil creure que l’element indispensable per a poder a viure ens pugui arribar a faltar algun dia.

3. No tinc prou elements de judici però crec que globalment es podria millorar l’estalvi d’aigua. Tan sols l’educació des de ben petits i a tots nivells podrà ajudar a entendre que l’aigua és un bé comú per a tothom i que cal exigir des de tots els àmbits que no es malgasti sota cap concepte. Ensenyar a estimar i tractar l’aigua amb respecte evitant contaminar-la i malgastar-la. Aprofitar l’aigua de la pluja, administrar-la de forma racional i creure que en som responsables i que en podem fer un ús racional, pot alleugerir una mica el problema.

53

d’acord? ÍNDEX

També calen actuacions polítiques responsables.

Una política clara respecte la gestió de l’aigua, exempta d’enfrontaments, i que pugui comptar amb la participació de tothom: família, escola, sanitat, agricultura, ramaderia, indústria, oci. Cal garantir l’accés a l’aigua i promoure l’ús eficient.

4. Penso que s’hauria de realitzar una sèrie de processos determinats a les aigües residuals per així aconseguir aigua apta pel consum. Serà necessari aplicar els tractaments adequats perquè l’aigua continuï formant part de la nostra existència. Millorar l’aplicació de noves tecnologies, crear mètodes de producció més sostenible, evitar la contaminació de les aigües, analitzar el cabal dels diferents rius, estudiar el millor repartiment d’aquesta, estudiar el subsòl i obrir els pous tot potabilitzant les seves aigües 5. Deixar d’agredir el medi ambient.

Els polítics haurien de prendre mesures dràstiques respecte el tema. Si es continua contaminant no ens podrem queixar de la manca de pluja.

Estimar l’aigua, tractar-la amb respecte, considerar-la una part indispensable del nostre cos, del nostre entorn. Pensar que sense aigua no som ni serem res i ser agraïts per tot el temps que hem gaudit, sense problemes, d’aquest bé de la natura negat des de sempre a molts milers de persones de forma tan injusta.

La natura és prou sabia i ens respon amb la mateixa moneda.

que s’evidencia la problemàtica o situació complicada, però malgrat tot, no suficients, A vegades per qüestions i posicions polítiques no es prenen totes les mesures en el temps prudencial.

4. Jo crec que de manera urgent s’hauria de recuperar tota l’aigua que es pugui reciclar, intentar obtenir i recollir tota aquella aigua excedent d’allà on estigui, així com reparar totes les fuites que es poden trobar en les canonades actualment en mal estat.

5. Les solucions definitives podrien ser una gran inversió en dessaladores per poder obtenir l’aigua d’allà on més s’hi ha, l’aigua del mar.

1. Jo crec que la sequera ens pot afectar de moltes maneres i una d’elles es l’encariment dels preus als conreus de regadiu per la manca d’aigua.

També crec que problemes en pot crear molts, com les restriccions d’aigua (prohibició de les piscines, regar els jardins…)

2. Sí, perquè si hi ha escassetat d’aigua la gent és conscient que això encarirà els preus. És necessària una major campanya de conscienciació per l’ús sostenible d’aigua, però qui més responsablement ha d’actuar és el govern.

1. Crec que pot afectar de manera immediata i greu a la producció d’aliments i productes de primera necessitat, restriccions de subministrament als domicilis, així com a les produccions de les industries. Els problemes imminents poden venir per mancança d’higiene individual i col·lectiva, deficiències alimentàries que podrien provocar TONI alteracions a la nostra nutrició i en conseqüència a GUIRADO Pare d’alumne la nostra salut, així com a l'encariment de tots els productes de primera necessitat, ja siguin alimentaris com de consum.

2. No crec que la gent, en general, estigui encara del tot conscienciada. Moltes vegades, quan comentes el tema, algunes persones encara pensen que això no passarà, no creuen del tot que una situació greu com pot ser aquest dèficit, pugui ser tant imminent. Si això es així, no s’actua prou responsablement.

3. No crec que es preguin totes les mesures preventives possibles, sí correctores en el moment

54

SÍLVIA ESTRADA Alumna de 2n de Batxillerat

3. Si però es podria millorar, per exemple, reutilitzant les aigües grises dels habitatges, fomentar els conreus autòctons, promoure l’ús dels electrodomèstics de classe A, invertir en canonades que no generin pèrdues ni fuites.

4. Personalment crec que una de les millors maneres sería fer una dessalinització d’aigua del mar o bé un transvasament.

5. Contra la sequera no hi podem fer res perquè és un fenomen natural, el que està a les nostres mans és la millora de la gestió dels recursos hídrics i, per tant, fer-ne un bon ús sostenible per tal de no quedar-nos sense. Algunes de les maneres són: evitar la sobreexplotació dels aqüífers, reforestació de les capçaleres dels rius per evitar l’erosió i facilitar la infiltració d’aigua (que va a parar als aqüífers), aplicació d’una política de preus que afavoreixi la reducció del consum i no afavoreixi el malbaratament, instal·lació de sistemes estalviadors (inodors amb doble descàrrega, electrodomèstics classe A, difusors d’aixetes..) i aplicar els sistemes de gota-gota i expansió en l’agricultura.

28

ÍNDEX

BORJA RUBIO Ex-alumne

1. L’aigua com tothom sap es un bé escàs en aquest moment. Partint d’això i de que és un element vital crec que la gent està poc conscienciada sobre el que la sequera pot ocasionar-nos. Deixant a part els problemes que pot tenir la gent amb la piscina o coses així, que són elements totalment innecessaris, crec que el subministrament d’aigua a les grans ciutats no es veurà afectat d’una manera gaire exagerada. Tot i així, sí que pot afectar l’economia, ja que a part de l’encariment del subministrament d’aigua, el fet que els pagesos estiguin perdent collites afectarà d’una manera molt gran, ja que la demanda d’aliments serà la mateixa però no l’oferta. El poc costum d’estalviar aigua pot causar, si més no en un futur, grans problemes de subministrament.

2.Crec que la gent veu aquest problema d’una manera molt llunyana. Tot i que tothom és conscient d’aquesta sequera, és poca la gent que s’hi implica de veritat, ja que no veuen reflectits a les seves llars aquests greus problemes als que ens enfrontem. Suposo que fins que no se’ns toqui la butxaca apujant el preu de l’aigua d’una manera signifivcativa, la gent no es conscienciarà realment. Són pocs els que es priven de prendre un bany relaxant en comptes d’una dutxa, o els que tanquen l’aixeta a l’hora d’afaitar-se o rentar-se les dents tot i que tothom sap que és un bon principi d’estalvi d’aigua. Suposo que aquest problema és molt jove i el canvi climàtic a molta gent li sona a xinès, però s’ha de fer entendre que tot i que la Terra és un 75% d’aigua, només el 0,3% es apte per al consum humà.

3. Crec que ja van tard. En el moment en que s’està planificant desviar rius per abastir grans ciutats significa que hem fet tard. La naturalesa segueix el seu curs, però l’home porta anys fent el que vol fer

amb els rius, desviant-la. A part d’això crec que és difícil lluitar contra aquest problema des de la política, ja que si es comencen a fer restriccions els diferents partits poden perdre molts adeptes i això no els interessa. Un altre problema que ens trobem a aquí Espanya és que les diferents comunitats autònomes lluiten sempre entre elles en comptes de buscar un fi comú, i això fa que s’alenteixi tot i dificulta el trobar solucions.

Crec que amb els impostos dels contribuents el govern s’hauria de preocupar de fer plantes dessaladores que ens permetessin aprofitar l’aigua del mar i aprofitar així un dels recursos més grans que té la Terra.

4. Com he dit a la pregunta anterior crec que s’hauria d’extreure del mar, ja que Catalunya compta amb el gran avantatge de tenir el Mediterrani, del qual es podria extreure l’aigua necessària a partir de les dessaladores. Tot i això espero que no arribem a aquest punt perquè en el moment en què els rius i el subsòl es quedin sense aigua, poques solucions tindrem ja que la fauna i la vegetació de la zona canviarien encara més els seus hàbits produint així un increment de la velocitat del canvi climàtic no gaire desitjable.

5. Doncs primer arreglar totes aquestes fuites d’aigua de les que es parla constantment per televisió. Després restringint l’ús d’aigua a camps de golf o zones lúdiques ja que l’agricultura està molt necessitada d’aquest bé. Fent que totes les fonts públiques no tinguessin un raig d’aigua sempre sinó tan sols quan algú en necessita. Ampliar les campanyes que s’estan fent a llocs com casals d’avis i conscienciant als nens des de petits.

Crec que no es tan difícil superar aquesta sequera, tant sols hem d’aconseguir que tothom aporti el seu granet de sorra.

Especialistes en material esportiu 55

parlem amb ÍNDEX

SARAI GASCÓN, nedadora secció a càrrec de Natalia Florencia, Marta Claret, Georgina Rabasa i Andrea Veiga.

un dia un monitor em va dir que jo tenia gran possibilitats dins del món de la natació. Primer vaig començar a nedar dins un club de minusvàlids, però poc desprès al veure el meu potencial van decidir posar-me a nedar amb vàlids.

Des de quan nedes?

Des de ben petita, des dels tres anys (curset de l’escola), i als 9 ja vaig començar més seriosament.

Et suposa algun problema, tant dins com fora de la natació, la teva discapacitat?

Cap ni un, tot el contrari, ja que nedo amb vàlids i discapacitats i m’ho passo genial a tot dos llocs, i fora de la natació em tracten com una més sense cap distinció. La meva discapacitat de l'avantbraç és el que m’ha fet continuar endavant i ser més forta en els moments més durs.

moltes coses, com per exemple sortir amb els amics, tenir més temps per els estudis o tenir temps lliure, sobre tot els caps de setmana que els tinc molt ocupats per la natació.

Què significa per tu la natació?

Per a mi la natació encara que és molt dura, m’encanta. He conegut amics i amigues que m’han ajudat moltíssim i m’han fet passar molts bons moments. També conèixer altres països, tradicions,cultures.. etc. I és molt important ja que tens una il·lusió per aconseguir alguna cosa per petita que sigui i esforçarte.

Què és el que més destacaries de la natació?

El que més destacaria de la natació són les amistats que pots arribar a fer.

També que aquest gran esport

LA NATACIÓ M’HA AJUDAT A CRÈIXER COM A PERSONA, I VEURE QUE TOT ÉS POSSIBLE.

Té tan sols 15 anys però hom pot perdre’s intentant contar tots els assoliments que té en el seu palmarès. Sarai Gascón, nedadora paralímpica, és tot un exemple de lluita i superació ja que, a pesar d’haver nascut sense mà i avantbraç esquerra, s’ha convertit en una de les grans promeses de l’esport paralímpic espanyol.

El seu palmarès consta de 105 medalles d’or, 12 medalles de plata, 5 medalles de bronze, campiona del món del 100 metres braça, 5 rècords del món en 100 i 200 metres braça i 11 rècords d’ Europa en les categories de braça, estils i lliure, 26 rècords d’Espanya i guanyadora de 6 travessies de Barcelona.

56

Com et dius?

Sarai Gascón Moreno.

On vas néixer?

Vaig néixer a Terrassa.

On vius?

A Can Trias (Viladecavalls).

Quants anys tens?

Vaig néixer el 16/11/1992, tinc 15 anys.

El teu ídol?

Tinc varis ídols. Un, com a esportista femení, és la Laura Roca, i d’esportista masculí, el Michel Phelps, està clar.

Com va començar la teva afició a nedar?

Tot va començar un dia al club natació Terrassa, quan els meus pares van decidir fer un curset de natació. Jo cada dia em posava a nedar al carril del costat fins que

Quantes hores entrenes al dia?

On entrenes?

Depèn del dia. Entreno cada tarda 2 hores de dilluns a divendres i tres matins abans d’anar a l’escola, de 6 a 7:40, i també molts dissabtes.

A part de les competicions.

Entreno al club natació Terrassa juntament amb vàlids.

Com compagines els estudis i la natació? És molt difícil, ja que hi dedico moltes hores a la natació, però aprofitant les estones lliures i no perdent en cap moment el temps es pot compaginar, encara que de vegades sigui una mica difícil.

Has hagut de renunciar a alguna cosa que t’agradés per dedicarte a la natació?

Com que porto des de ben petita nedant i és el que estat fent sempre i m’agrada, doncs no la veritat és que no. Però he hagut de reduir

m’ha ajudat a créixer com a persona i com a esportista. I sobretot m’agradaria destacar la gran compenetració entre tots els membres de l’equip. Veure com t’animen quan creus que ja no pots més és molt gratificant i et dóna moltes forçes per continuar endavant.

Quin ha estat el teu últim títol? I el més important?

L'open internacional de Santa Cruz de Tenerife, on vaig batre el rècord d’ Europa en piscina llarga (50m) en la prova de 100 m papallona.

El més important, el desembre del 2006 als mundials de Durban a Sud-Africa, on per primera vegada vaig quedar campiona del món en els 100m braça, tercera en 200 m estils i cuarta en 100 m papallona.

Quin es el títol que t’agradaria

28

ÍNDEX

tenir i encara no has aconseguit?

M’encantaria poder guanyar una medalla als Jocs Paraolímpics de Pekín ja que m’estic entrenant moltissim per a aconseguir-ho.

Quin és l’estil que millor et va?

L'estil que millor em va és la braça, tot i que la papallona i els estils també se’m donen força bé!

Quin ha estat el moment més emocionant de tota la teva carrera esportiva?

Quan els mundials de SudAfrica vaig quedar campiona del món en 100m braça, no m’ho podia creure, sembla gairebé impossible, però ara veig que els somnis és compleixen. També vull destacar quan vaig quedar quarta en els campionats de Catalunya de vàlids, i la meva actuació al campionat de Espanya de vàlids.

Com ha influït la natació en la teva vida?

La meva vida gira entorn de la natació, és molt important per a mi ja que m’omple com a esportista i com a persona.

Els estudis van molt relacionats amb la natació ja que m'han d' ajornar molts treballs i controls per les competicions.

La veritat és que ara no m’imagino la meva vida sense la natació, és el millor que m’ha pogut passar. M’ha ajudat a veure que tot és possible, que per tenir la discapacitat no haig de privar-me de certes coses.

He vist que és pot disfrutar i gaudir igual que tothom.

Hi ha molta rivalitat en el món de la natació?

Sí, molta! Però cada vegada la gent està més preparada.

Com et vas sentir quan et van donar la notícia que aniries a les teves primeres olimpíades?

T’ho esperaves?

Quan vaig nedar les proves en las que participaré a Pekin i vaig veure que el marcador havia marcat el temps que necessitava per anarhi, em vaig posar molt contenta no m’ho podia creure! Jo? Amb16 anys estaria a les meves primeres olimpíades, tot un somni.

Però ara pel que m’estic preparant és per aconseguir una medalla.

Com han influït la teva família i els teus amics en la natació?

La meva família sempre m’ajudat

en tot, em porten cada dia a entrenar.

Els amics sempre m’han ajudat als bons i mal moments m’han aconsellat molt bé, Sempre han respost quan els he necessitat i estan orgullosos per tot el que he aconseguit. Són un gran suport per a mi.

Et sents còmoda a les instal·lacions del Club Natació Terrassa?

Si molt, ja que les instal·lacions són de molt bona qualitat.

Alguna vegada has pensat en fer un canvi de club?

No pèrque sempre he estat molt bé a aquest club, amb els entrenadors i amics i amigues.

En cas que canviessis de club, a quin t’agradaria anar?

Mai em cambiaria de club, mai m’he pensat en quin anar. Però potser al club natació Sabadell o Sant Andreu.

Què prefereixes, competir amb vàlids o amb minusvàlids?

Jo crec que a tots dos llocs hi ha molt bon ambient i molta rivalitat, i m’ho passo genial estigui on estigui.

Com et definiries?

Jo crec que sóc una persona amb un gran esperit competitiu i amb alegria de seguir endavant i anar aconseguint tot el possible. Sóc alegre tot i que a vegades, però poques, tinc una mala ratxa.

Et sents una persona competitiva?

Sí molt, ja que crec que és el que et fa seguir endavant en tot aquest món.

Un llibre?

L’últim que he llegit és el pijama de ratlles.

Una pel·lícula?

El Código Da Vinci o Titànic Mar o muntanya?

Mar Gat o gos?

Gos Color preferit?

Blau o groc Quin estil de música escoltes?

Una mica de tot menys clàssica Rossos o morenos?

Morenos Nit o dia?

Dia Vols afegir alguna cosa?

Gràcies per reconèixer el meu

esforç durant aquests anys de joventut. Estic molt contenta, i en dono les gràcies a la família, al Club, als monitors, i a les companyes de natació que m’han acceptat com una més entre elles. També vull donar les gràcies als companys i professors de l’ Escola Pia. De tots ells he après moltes coses, i

sé que m’aprecien de tot cor. Jo només voldria ser una referència per a molta gent que ha nascut discapacitada, com jo, o gent que ha patit amputacions en accidents.

Voldria que els més joves es motivessin amb el meu exemple, que no es quedin a casa i que lluitin per la vida. Un petó ben fort.

Topete 35 -51 dptx. 2 Tel. 93 784 23 00 Fax 93 783 60 00 a/e: info@2005totserveis.com www.2005totserveis.com

57

interessant ÍNDEX

REDACCIÓ D’UNA REVISTA secció a càrrec de Laia Calvís, Laia Miranda, Arnau Salvador i Gerard Vila

Un parell de preguntes: - Què recomanaries a algú que volgués dedicar-se a la mateixa feina que tu?

Jo recomanaria el periodisme i a la vegada entendre molt sobre un tema específic, ja que es busquen especialistes en diferents àmbits.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Sóc un gran aficionat als cotxes, i m’agrada molt viatjar cosa que gràcies a la meva feina puc fer sovint. També m’agrada molt parlar de cotxes i poder conduir-los abans que ningú.

Al fer la revista Àdhuc ens hem preguntat com es deu fer una revista de les que es venen en els quioscos. Per tal de saber-ho hem preguntat a dues persones que col·laboren a la realització d’aquestes, i de pas hem preguntat sobre el tema tan polèmic de les models i el photoshop.

Una de les persones a qui hem preguntat treballa a la revista “Solo auto monovolúmenes familiares”, que és una revista de cotxes per a famílies. Aquesta revista pertany al grup de revistes “solo...” i també expressa la seva opinió sobre els diferents cotxes familiars que hi ha en el mercat actual. Les marques deixen provar els cotxes als reporters per tal que aquests puguin donar la seva opinió a la revista.

Per dedicar-se a aquesta feina en Joan Dalmau va estudiar ciències de la informació a la UAB durant cinc anys. Abans d’entrar a treballar a la revista “solo auto monovolúmenes familiares” va treballar al diari Sport.

El lloc que ocupa en la revista és de director tot i que a vegades prova els cotxes per escriure’n la crònica.

En les revistes de cotxes no val la pena contractar models ja que els que compren la revista no es fixen en les persones que hi surten sinó en els cotxes que mostren. Els únics casos on s’utilitzen models són les fotos que envien les marques d’aquests a la revista per tal de promocionar-los. Els models d’aquestes fotos varien segons el cotxe que es vulgui vendre. Per exemple, si es vol vendre un descapotable els models escollits són una parella de joves; en canvi si es vol oferir un cotxe familiar hi surt la típica família feliç.

Les imatges de la revista estan retocades amb photoshop per tal de millorar el fons que surt a la imatge i l’interior del cotxe. Per exemple: a vegades fan una fotografia del cotxe amb molta llum i una altra d’un exterior amb poca llum, i amb photoshop ho retoquen tot perquè sembli que han fet la foto del cotxe amb el paisatge. Ens va explicar que en les revistes s’utilitza molt el photoshop, a vegades també es canvien matrícules perquè no es pugui identificar el cotxe.

58

L’altre persona a qui hem entrevistat és en Juan Carlos Díaz, que treballa com a cap del departament de “Mango”.

Per tal d’arribar a ocupar el càrrec va estudiar disseny gràfic a Barcelona. El seu departament s’encarrega de l’elaboració de logos, bosses, promocions, cartells, rebaixes, pàgina web, etc. Fa vint anys que es dedica a aquesta feina i treballa 8 hores al dia aproximadament.

Les models que surten escollides en el catàleg són triades per les següents característiques: la model principal acostuma a ser coneguda però tampoc ha de ressaltar en bellesa. Les demés models depenen de les característiques de la roba que es vol anunciar.

Les models no han de seguir cap dieta restrictiva a l’hora de menjar, tot i que sí que n’han de seguir una de sana i equilibrada. I una vida saludable.

Ens ha explicat que tractar amb les models no acostuma a ser difícil.

Per maquillar-les, pentinar-les i vestir-les es triga aproximadament unes dues hores. Com en l’altre revista s’utilitza molt el photoshop per tal d’embellir la imatge.

La nova normativa de les talles facilitarà la igualtat de números en les diferents marques. Però també s’ha de tenir en compte que gairebé ningú sap quina talla té en aquesta nova normativa i és difícil que s’implanti aquest any.

28

ÍNDEX

Un parell de preguntes: - Què recomanaries a algú que volgués dedicar-se a la mateixa feina que tu?

Jo recomanaria tenir interès per la música, l’art, l’estètica, la moda i el cinema. Ser molt atent i observador en tots els sentits. Recomano viatjar molt i treballar amb diferents persones, llocs i condicions.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és la creativitat.

Quan ja tens tot el material per la revista (fotografies, textos, etc) un maquetista en fa la maqueta. Tot seguit es corregeix la maqueta.

Després la revista es passa a un dissenyador. Seguidament es fa un hipejat, que consisteix en passar les imatges a negatiu i la revista es porta a l’impremta.

Quan la revista està impresa es transporta als quioscos on té més venda. I finalment es cobra i s’abona la diferència de revistes. Aquest últim pas només s’efectua amb la revista de cotxes.

Hem preguntat als dos entrevistats sobre les fases que passa la revista. En el cas del catàleg “Mango” primer s’escull la roba per a les models, després es fa una entrevista al fotògraf per decidir com i on es faran les fotos. Després es prepara la model ( maquillatge, perruqueria, etc) i seguidament la sessió fotogràfica. Per aconseguir una bona fotografia se’n fan unes quaranta aproximadament i a cada sessió aconsegueixen aproximadament vuit fotos bones. Després es retoca la fotografia amb el “photoshop” i després el catàleg passa pel mateix procés que la revista de cotxes que explicarem a continuació:

Com a experiència a l’Àdhuc, podem dir que és interessant col·laborar en una revista, perquè pots opinar i parlar de coses que interessen. A més a més aprens a treballar en equip, posar-te d’acord amb els altres, veure diferents punts de vista sobre els temes que van sortint, etc. Per poder fer aquesta revista els alumnes del crèdit ens vam dividir en grups i cada un es dedicava a fer una secció de l’Àdhuc, però també hi havia seccions comunes on cada grup feia una part de la secció. Us animem a participar en l’Àdhuc l’any que ve.

59

la imatge ÍNDEX

60

JORNADES CULTURALS 2008

28

ÍNDEX

N

ou esport :”mogollónsky”.Consisteix a esquiar sobre sorra. Per donar-hi més emoció, uns joves,van decidir fer una rampeta de sorra i saltar. Per donar-hi encara més emoció van decidir saltar-la del revés.

La segona imatge és el resultat de voler fer-ho.

L

es hores a menjador són tan apassionants que els nostres alumnes no poden dissimular la seva diversió!

Foto feta un dimecres gris, en el que la gresca inundava el pati de la nostra escola!

Q

uin camí t’ agrada més?

E

ls ases es revolucionen!

Volen tenir el carnet de conduir i un cotxe! Aquesta fotografia la va fer un policia després que un radar dels voltants de Barcelona detectés un excés de velocitat per part d’aquest vehicle.

A Q

ui diu que els gossos no saben jugar a la Botifarra?

questa foto va ser feta el dia 21-5-08 a la caixa que hi ha davant del “pull & bear”.

D’acord que a Catalunya s’accepten i es parlen 2 llengües, però cal arribar a aquest extrems?

61

cent veus ÍNDEX

ENQUESTA SOBRE ELS VIATGES secció a càrrec de Berta López, Rita Bacardit, Esther Carreras i Georgina Beltrán.

Aquesta enquesta sobre els viatges ha estat realitzada a 300 alumnes de ESO i batxillerat, i a 25 professors.

1r CICLE D’ESO

2n CICLE D’ESO

1- QUANTS COPS A L’ANY VIATGES?

1- QUANTS COPS A L’ANY VIATGES?

2- QUIN TIPUS DE VIATGE ACOSTUMES A FER?

2- QUIN TIPUS DE VIATGE ACOSTUMES A FER?

3- A QUINA DE LES SEGÜENTS ZONES DEL MÓN T’AGRADARIA MÉS ANAR?

3- A QUINA DE LES SEGÜENTS ZONES DEL MÓN T’AGRADARIA MÉS ANAR?

4- QUIN TRANSPORT PREFEREIXES PER VIATJAR?

4- QUIN TRANSPORT PREFEREIXES PER VIATJAR?

62

28

ÍNDEX

BATXILLERAT

PROFESSORS

1- QUANTS COPS A L’ANY VIATGES?

1- QUANTS COPS A L’ANY VIATGES?

2- QUIN TIPUS DE VIATGE ACOSTUMES A FER?

2- QUIN TIPUS DE VIATGE ACOSTUMES A FER?

3- A QUINA DE LES SEGÜENTS ZONES DEL MÓN T’AGRADARIA MÉS ANAR?

3- A QUINA DE LES SEGÜENTS ZONES DEL MÓN T’AGRADARIA MÉS ANAR?

4- QUIN TRANSPORT PREFEREIXES PER VIATJAR?

4- QUIN TRANSPORT PREFEREIXES PER VIATJAR?

CONCLUSIONS: Podem observar que en general els alumnes enquestats de l’escola Tecnos acostumen a viatjar dos cops l’any o més, però tot i així n’hi ha alguns que no marxen de viatge. En el cas dels professors marxen un cop l’any per vacanses i no n’hi ha cap que no acostumi a viatjar. La segona pregunta “quin tipus de viatge acostumes a fer” en tots els casos s’acostuma a preferir un viatge turístic o cultural i el que més destaca a continuació és el viatge de descans. Les zones que agradaria més visitar són clarament les calmades com ara Hawaï , per tant zones més càlides, però en el cas dels professors, destaquen les zones fredes com ara Canadà.

A l’hora dels transports es veu una gran diferència , on l’avió destaca per davant de tots, i el cotxe o la moto el segueix. El transport menys utilitzat és el tren.

L’AVIÓ ÉS EL TRANSPORT MÉS UTILITZAT A L’HORA DE VIATJAR.

63

ambrosia ÍNDEX

LLENGÜES DE GAT Laia Calvís, Laia Miranda, Arnau Salvador,Gerard Vila

Ingredients - 300 grams de farina - 300 grams de sucre - 200 grams de mantega o margarina - 6 clares d’ou - Vainilla en pols - Sal

PETONS DE COCO Marta Claret, Natalia Florencia, Georgina Rabassa, Andrea Veiga

- Per a: 8 persones -País: Argentina -Temps de preparació: 15 min -Tiemps de cocció: 20 min -Tiemps total: 35 min Ingredients 2 clares d’ou 1 tassa de sucre 2 tasses de flocs de blat de moro ½ tassa de nous ratllades 1 tassa de coco ratllat ½ cdta. d’essència devainilla Preparació Primer desfes els flocs de blat de moro, barrege’ls amb el coco ratllat, les nous i el sucre.

Desprès bat les clares d’ou, amb una mica de sal, afegeix-hi el sucre i bat fins que es barregi tot.

Agrega a la barreja anterior l’essència de vainilla.

Fes els petons posant la massa, per culleradetes, en una xapa de forn amb força mantega.

Cuina’ls en el forn a una temperatura moderada durant 15 a 20 minuts. Retira la xapa, posi-li a sobre un drap moll, i desenganxa els petonets amb una espàtula.

Recomanacions: No és massa recomenable per les persones diabétiques o amb colesterol, ja que aquest postre porta forces sucres.

64

Utensilis - Un recipient gran - Una forquilla petita - Un bol petit.

- Una safata de forn - Paper d’alumini - Mànega pastissera Preparació 1. Estovar la mantega, posar-la en un bol no gaire gran i escalfar-la mig minut al microones.

2. En un recipient gran posar la mantega ja fosa, el sucre i la vainilla. Barrejar bé amb una forquilla. ( T’ha de quedar una crema homogènia sense grumolls ).

3. Afegir les clares de l’ou i una mica de sal i remenar bé.

4. Anar afegint petites quantitats de farina contínuament fins que s’acabi mentre vas barrejant la crema.

5. Folrar la safata del forn amb paper d’alumini i untar una mica de mantega amb els dits.

6. Agafar la mànega pastissera i posar-hi a dins la crema ja feta.

Dibuixar sobre la safata de forn unes tires d’un dit d’ample ( Deixar espai entre cada tira ).

7. Escalfar el forn a 170ºC durant uns 10 minuts i seguidament posar la safata de forn amb les llengües de gat a coure durant uns 15 minuts.

8. Quan les llengües de gat estiguin cuites, desenganxar-les del paper d’alumini.

Recomanacions No menjar-ne molt sovint, només en ocasions, màxim un cop per setmana ja que porten molts hidrats de carboni i greixos.

Recomanem menjar-ne per berenar.

28

ÍNDEX

ATASCABURRAS Pol Casas, Marina Castaño, Núria Guirado, Joan-Pol Rubio

Aquesta recepta de l’ Atascaburras, igual que la del Ajoarriero hi ha vàries versions. A certs llocs diuen que és la mateixa recepta.

L’ Atascaburras sembla ser que és originària de Castella – La Manxa.

Ingredients 8 patates mitjanes 300 grs. de bacallà dessalat 3 alls 4 ous durs 8-10 cullerades d’oli d’oliva 50 grs. de nous Sal Preparació 1. Coeu les patates amb pell (uns 30 minuts),per separat, bulliu el bacallà (uns 5 minuts). Reserveu una tassa de l’aigua de bullir el bacallà.

2. Piqueu els alls, peleu les patates i esmicoleu el bacallà. En un morter, aixafeu els alls, incorporeu la patata i ho mescleu. Afegiu el bacallà i ho remeneu bé.

3. Afegiu l’oli sense deixar de remoure. Si quedés molt espès, afegiu una mica d’aigua del bacallà. Ha de quedar amb una consistència de puré. Ho poseu en els plats i ho guarniu amb rodanxes d’ou dur, les nous i ho amaniu amb una mica d’oli.

Recomanacions L’ Atascaburras és un menjar que és típic de Castella – La Mancha, per tant es recomana a gent disposada a voler conèixer hàbits alimentaris no llunyans als nostres però si diferents. És un menjar agradable al paladar.

MUSAKA Rita Bacardit, Esther Carreras, Berta López, Georgina Beltràn

Recepta per a tres persones (i on mengen 3 mengen 4) Ingredients • Tres albergínies mitjanes.

• Un ceba gran picada.

• 300 g de carn picada.

• Un pot de 850 g de tomata pelada i trossejada.

• Julivert picat.

• Sal. • Oli d’oliva.

• Formatge en rodanxes. ...Per a la beixamel: • Una cullerada de mantega • Una cullerada de farina • Dos gots de llet.

Preparació: 1. Tallar les albergínies en rodanxes fines, salar-les i deixar-les reposar durant 1 hora (foto 1).

2. Fregir la ceba en dos cullerades d’oli d’oliva i afegir la carn picada.

3. Incorporar el pot de tomàquet i tirar-li el julivert i la sal. Coure una mitja horeta (foto 2).

4. Anem a fer la beixamel, que tarda. Agafar una paella antiadherent i posar la mantega al foc. Quan estigui desfeta, tirar-li la farina.

Remenar la farina amb la mantega desfeta i anar afegint poquet a poquet la llet sense parar de remenar i, amb paciència, obtindrem la beixamel (foto 3).

5. Rentar les rodanxes d’albergínia i assecar-les (foto 4). Fer-les a la planxa i ordenar-les per tamanys. (foto 5).

6. Encendre el forn. Agafem una cassola de fang i disposem en capes alternant: capa d’albergínia, sofregit de tomàquet, formatge, beixamel... al final, recobrir tot de beixamel. Al forn 30 minuts! (foto 6).

65

explica’m un conte ÍNDEX

per Judith Pérez, 6è de primària (guanyadora de narració de La ploma d'or 2008)

Fins l’última pinzellada Pols lent, insegur. Primera pinzellada. Clara, neta,... però buida. De bons sentiments: tendresa, dolçor,... Sentiments imaginats. Uns sentiments que no han existit mai.

Impotència, ràbia.

Segona pinzellada. Més fosca, més bruta,... però certa. Tenebrosa, malvada, solitària. Reflectidora de situacions inquietants i portadora de males intencions.

La tercera pinzellada. Quasi invisible però present. La por, el temor a ser descoberta, la tristor, sense poder fer res. Sempre maltractada i enganyada. Sense poder existir.

Només refugiada sota l’escut ignorat d’un quadre gastat pels anys. Entre unes quatre parets incompletes, desconegudes. Sempre sola. Jo, el quadre, les pintures. Ja està, ningú més. Aquí és on m’amago, o més ben dit, m’amagava. Fins que el vaig conèixer a ell.

Tenia una mirada intensa, penetrant. Una mirada que ens va unir per sempre.

Va ser una plujosa tarda d’hivern. Estava repenjada a la finestra de la meva habitació quan el vaig veure passar amb els seus amics. Anaven junts, alguns caminant, d’altres patinant. Ràpids, enèrgics. Sense saber perquè les nostres mirades es van creuar. Els seus ulls marrons espurnejant sota la densa pluja i els meus, negres com la nit, intentant detenir aquell moment per sempre.

A la seva mirada hi havia escrit tot el dolor que aquell noi havia patit. Un dolor amagat. El dolor de la més profunda soledat, un mal que només sentia ell. I ara, jo.

Compartíem aquest sentiment. El carregava, el suportava. Encara que només l’havia mirat una sola vegada ja era esclava d’aquella aflicció. Però seguia resistint-me a abandonar, per ell. Per ell l’havia aguantat pacientment durant molt de temps fins aquell matí. Per ell.

Sortia el sol. Intens, prometedor. Cara el mar hi havia un banc de pedra esperant suportar el pes de l’ànima d’una noia desvalguda que no és capaç de creure ni importar.

Jo, allí asseguda. Només pensant en aquella mirada brillant que tant desitjava trobar.

Volia perdre’m en ella i no sortir-ne mai més.

Un dia ell es va seure al meu costat. Tendres i senzilles paraules ressonaven carregades de penes i de pors. Tota la seva vida. Es sentia sol, molt sol. Havia quedat marcat des de ben petit, quan tan sols era un noiet de tres anys. El seu pare havia desaparegut un dia que navegava. Engolit, empassat per les ones. No l’havien tornat a veure mai més. Ell havia crescut en la penombra d’una casa fosca i sota la continua 66

28

explica’m un conte ÍNDEX

mirada severa d’una mare que li donava la culpa a ell. La culpa d’haver existit.

A partir d’aquell dia sempre ens trobàvem cada matí. Per oblidar, per compartir, per estar junts. Sentia com les nostres ànimes s’obrien i forjaven una forta i sincera amistat. En aquells plàcids instants podíem ser nosaltres mateixos. No havíem d’aparentar perquè el món ens acceptés. Cada un podia fer el que més li agradava, ningú recriminava a l’altre. Jo dibuixava, ell simplement pensava.

A vegades el sorprenia amb la mirada perduda, lluny. Em feia por. M’espantava aquella actitud distant.

No el volia perdre. Què buscava? De vegades, però, simplement m’observava, d’una manera penetrant, intensa, com si la meva imatge l’allunyés de l’abisme. En aquells moments, notava que deixava de crear per ser creada, em contemplava tan profundament que em sentia obra d’un artista. I, així, sent musa de la seva ànima, recuperava la meva pròpia inspiració.

I ara estic aquí asseguda. Esperant. Esperant aquells ulls tan estimats. Mirant un mar que no explica res.

Un mar, però, que insinua la veritat. Tan preciós i alhora tan cruel. Se l’ha endut. Sigil·lós, impacient. Sense tan sols adonar-me’n se l’ha emportat. Però... ja ho sabia. En les seves mirades absents sempre havia notat aquelles ganes irrefrenables d’endinsar-se en l’oceà i buscar el seu pare. Aquelles ganes d’abandonar-ho tot. No ho havia volgut creure. Era molt més fàcil negar la evidència d’aquella mirada malenconiosa, adolorida. I aquest és el preu que he hagut de pagar. L’he perdut. Però ara comprenc el seu veritable dolor. El dolor a no ser estimat.

Pols directe però trist. Última pinzellada. Dura, rabiosa. Reina d’un dolor inexplicable, tan poderós, tan intens que ni tan sols puc expressar-lo amb llàgrimes.

drapss@drapss.com 67

dibuixets ÍNDEX

a càrrec dels rovellons de

de primària

68

28

ÍNDEX

69

notícies incertes ÍNDEX

SI NO ESTUDIES, SUSPENDRÀAAAAS!!!!

Heus ací el déu de les naturals amenaçant els alumnes poc estudiosos amb la plaga bíblica dels insufs.

Feu-li cas, perquè és evident que la cosa no va en broma: el seu posat fa tremolar.

NOU FITXATGE A LA TECNOS Com ja se sap durant les classes els alumnes xerren sense parar i és molt difícil fer-los callar d’una vegada per totes, però l’escola ha trobat una solució pel problema.

Gràcies a la recomanació d’en Jordi Torné , l’escola ha contractat dos professionals en fer callar la gent: en Josep Cuní, amb el seu característic crit: PROU!, i el rei Joan Carles I amb el seu inoblidable: POR QUÉ NO TE CALLAS! L’equip docent de l’escola creu que aquests fitxatges són el que necessita la Tecnos per aconseguir silenci duran les classes. Els dos personatges tindran un horari molt estricte: a les vuit del matí el rei anirà a ajudar l’Enric Barrull (ja que en Josep Cuní està fent els matins a TV3) amb les classes d’educació física; després el rei anirà cap a parvulari i s’encarregarà de fer callar els més menuts. Després del pati els dos ajudaran els professors de l’ESO amb uns altaveus situats al passadís i damunt de les pissarres de les classes i s’anirà repetint les frases periòdicament; finalment a la tarda el presentador de televisió farà el torn de primària. El batxillerat el farà en Josep Cuní durant el migdia passant per les classes amb una tauleta sota el braç per poder donar el seu famós cop acompanyat del crit.

Aquesta mesura ha estat acollida amb gran fervor per tots els estaments de l'escola, tot i que hi ha la possibilitat que el rei acabi esgotat al final de la jornada degut a l’excés de feina que tindrà a partir d’ara.

70

UN PROFESSOR DIFERENT ARRIBA A L’ ESCOLA. Un professor molt peculiar arriba avui a la nostra escola: es fa dir Mister Flippy. És molt dur, i és gairebé impossible prendre-li el pèl. Les seves ulleres tenen una funció de visió telescòpica que li permet veure des del seu lloc el que estan escrivint i fent els alumnes sense haver de mirar-los directament. Tampoc a l’hora de l’examen pots fer trampes, ja que detecta les “xuletes” només olorant l’ estat nerviós dels estudiants, i és gairebé impossible de copiar, perquè a la mínima que et mous aixeca el cap.

La seva gorra conté un molinet que el desplaça a la velocitat de la llum cap a on vol i encara no sabem quin és el poder del seu extrany mocador. Us mantindrem informats.

28

ÍNDEX

PRESENCIA ESCOLAR A EUROVISIÓ El passat mes d’abril, es van posar malaltes per causes desconegudes les ballarines de Rodulfo Chikilicuatre i també el mateix cantant a causa d’un gran “catarro”; per aquest motiu es va realitzar un càsting d’urgència a la sala d’actes de l’escola .

Per tal d’escollir uns representants dignes per aquest important esdeveniment varem tenir com a jurat a Rodulfo Chikilicuatre, a Risto, amb el seu cinisme i maneres de fer que sempre el caracteritzen, i a la mítica Carmen Sevilla.

Estem molt contents amb la seva elecció. La Gemma Almagro i la Lara Tudó actuaran com a ballarines del gran èxit “Baila el Chiki-chiki”; com a cantant es va escollir al nostre estimat professor Jordi Bornas, que en un principi no s’anava a presentar però al final, fent una juguesca amb els altres professors, va accedir a realitzar el càsting.

Aquestes dues noies i en Jordi aniran a Eurovisió representant Espanya a Belgrad 2008. Estan treballant de valent i fent un gran esforç per poder aprendre la difícil lletra i coreografia d’aquesta cançó. Per tant, com a conseqüència de la seva entrega i dedicació, esperem que aquest any facin un millor paper que el que van fer l’any passat els representants d’Espanya i que aquest cop quedem entre els 10 primers. Ànims i a ballar el “chiki-chiki”!

PRÒXIMAMENT PRESSING CATCH ARRIBA A LA NOSTRA CIUTAT Pressing catch arriba a Terrassa i els nostres professors s’han preparat de la millor manera: L’equip de la Tecnos estarà format per en Ferran Mota, la Sílvia Moré, en Carles León i la Pilar Teixidó.

Per l’altra banda l’equip més baix,estarà format pel Rei misteri, Batista, John Cena i Melina.

La Pilar s’ha preparat cridant i donant cops contra la taula per enfortir els músculs de la seva mà. El Ferran donant passos cap endavant i cap enrere i fen beatbox a les classes. El Carles teclejant l’ordinador sense parar i passejant amunt i avall, però sobretot prement reiniciar per enfortir las falanges dels seus dits. I la Sílvia contestant 5 telèfons i interfons a la vegada per a millorar els seus reflexes.

No et perdis aquest gran combat que es celebrarà al poliesportiu de l’escola el pròxim dimecres. Tu, per qui apostes?

GUAPURA EXCELSA Comuniquem a tots els alumnes de l’escola Tecnos que el proper divendres començarà un nou programa de Supermodelo Masculí 2008 al canal Cuatro.

Us fem saber que el professor més presumit d’experimentals (entre d’altres), en Josep Tomàs, s’hi ha presentat per tal de demostrar el seu tipet.

Els components del programa han hagut de fer la vista grossa ja que sobrepassava una mica de l’edat demanada, però tot i així, com podem observar a la imatge, a ell se’l veu il·lusionat i amb moltes ganes de guanyar. Ànims Josep!

71

passi-ho bé ÍNDEX

1.- El quadrat màgic

4.- Encreuats olímpics

En aquest quadrat hi falten alguns nombres. Ompliu els espais buits amb nombres de l’1 al 25, de manera que totes les files i totes les columnes sumin el mateix nombre (65).

A veure si ets capaç de trobar la paraula número 11 vertical completant totes les caselles amb les pistes que et donem.

1) A on es van celebrar les olimpíades de l’any 92?

2) Esport que es practica amb vaixell.

3) Categoría esportiva en la que es fan carreres, es salta, es fan maratons i llançaments?

4) Esport que es practica amb espases.

5) Lloc de celebració dels pròxims jocs olímpics.

6) Quina es la seu olímpica 2008?

7) Lloc de celebració dels primers jocs olímpics.

8) Esport d’origen japonés que es practica a les olimpíades?

9) Cada quants anys es celebren les olimpíades?

10) On es celebraran les olimpíades de l’any 2012?

2- Jeroglífics S’han de resoldre els jeroglífics següents segons les preguntes que trobaràs a continuació. Fixa’t bé en els dibuixos.

Quin temps fa?

Com s’escriu?

Què porta als peus?

5.- Busca objectes Relaciona els noms en anglès dels objectes seleccionats amb els números de la imatge.

3.- Tants caps...

Relaciona el cap dels professors amb el seu respectiu cos:

1.

a)

72

2.

3.

b)

4.

c)

5.

d)

e)

Box office : Cork : Dais : Clock : Table :

nº__ nº__ nº__ nº__ nº__

Blakboard : Bulb : Door : Floor : Chair :

nº__ nº__ nº__ nº__ nº__

28

ÍNDEX

6.- La frase amagada

8.- Laberint

Resol la petita endevinalla amb el nom d’un professor i relaciona els nombres de sota el nom per esbrinar la frase amagada.

Els alumnes de 4t d’ESO de la nostra escola han anat a visitar la fàbrica de Chupa-Chups, i han perdut els caramels que els han donat.

Per mala sort, després aquests alumnes han de tornar a la classe per tal de treballar sobre la visita.

Són molt despistats i no troben ni els chupachups ni la classe.

Ajuda’ls a trobar-ho tot!

_ _ _ _ _ _ 1 2 3 4 5 6

_ _ _ _ _ _: _ _ 7 1 3 8 4 2 5 6

_ _ _ _ _ _ 8 4 2 7 9 6

1) Nom d’una professora de música amb cognom de fruita. _______ ____ 1 2) Professora de llengües més menuda. ______ _____ 2 3) Li encanten les matemàtiques i sovint diu: dificultats!? _____ ______ 3 4) Professora de P4 amb el mateix cognom que la princesa Leticia. _____ _____ 4 5) També és de llengües i el seu cognom té alguna cosa a veure amb les sabates. ____ _____ 5 6) Ens fa tecnologia i sovint ens anomena l’Alicia i el pais de les marevelles. _____ ____ 6 7) A vegades diu: senyors, farem vaga a la japonesa! _____ _____ 7 8) Professora de dibuix que el seu cognom és la seva professió. _____ ______ 8 9) Ens ensenya mates i experimentals i el seu cognom acaba per la LL. _____ ________ 9

7.- Encreuats futbolístics Si saps molt de futbol has de resoldre aquest encreuats molt ràpidament.

1.- Bola esfèrica que serveix per jugar a diversos esports.

2.- Jugador que defensa la porteria.

3.- Conjunt de filaments que retenen la pilota.

4.- Persona que controla els partits d’un esport.

5.- Tècnic esportiu que dirigeix diversos esports.

6.- Onze persones que juguen en el terreny de joc.

7.- Terreny on es practica o juga.

8.- Marc rectangular format per dos pals verticals i un travesser.

9.- Banc on seuen l’entrenador, el massatgista i els jugadors de reserva durant el partit.

10.- Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.

2.-

3.-

1.-

5.4.9.6.10.-

9.- Sopa de lletres Et proposem un repte: ¿et creus capaç de resoldre aquesta sopa de lletres amb els cognoms dels nostres estimats professors?

L U R P L A N E L L A W N A P

A P O A U N R E U G U L A R O

P J A R Q G A Q M O Y A D A L

E O N R P L U S P Y O N A M N

R R A L L E D A J A R B O B I

A D H Y E R E C A M I O B O M

R A W O T A S R A M B O U X A

N N A M E S T R E S Y C X A C

A R E T A S R I L L A R B I T

U A R I A D A L G N A S A V C

D R A J A P A N O Q N M R T R

O Y A O M E S T R U R B R L U

S A B N A H T A N O J Q U E Z

I U A N R A R E P N B I L R E

P L A E S T R A D A Y O L O B

7.8.-

Casas, Planell, Luque, Perarnau, Cruz, Ramboux, Caminal, Rajadell, Boada, Jordan, Anglada, Bornas, Mestres, Barrull, Moya, Estrada.

73

passi-ho bé ÍNDEX

10.- Cultura general Creus que ets el que més saps sobre ciutats? Doncs intenta recordar el nom d’aquests edificis i posa’ls sota de les següents imatges :

LEYES

1

2

3

4

5

6

7

8

INEXORABLES(

"CUANDO NECESITES ABRIR UNA PUERTA CON LA ÚNICA MANO LIBRE, LA LLAVE ESTARÁ EN EL BOLSILLO OPUESTO". ( Ley de Mecago Enlamar) "LA ÚNICA VEZ QUE LA PUERTA SE CIERRA SOLA ES CUANDO HAS DEJADO LAS LLAVES DENTRO". ( Ley de Angustias Negro Destino )

Gemma Pujol - 3r ESO Andrea Corral - 3r ESO

"CUANDO TENGAS LAS MANOS LLENAS DE GRASA, TE COMENZARÁ A PICAR LA NARIZ".(Ley de Vayusté Pordiós ) "EL SEGURO LO CUBRE TODO. MENOS LO QUE TE SUCEDIÓ" ( Ley de Esoco Rede Sucuenta ) "LA VELOCIDAD DEL VIENTO AUMENTA PROPORCIONALMENTE SEGUN HAYA SIDO EL PRECIO DEL PEINADO". ( Principio de LLongueras ) "CUANDO LAS COSAS PARECEN IR MEJOR, ES QUE HAS PASADO ALGO POR ALTO". ( Axioma de Chungo Palos Pollos ) "SI MANTIENES LA CALMA CUANDO TODOS PIERDEN LA CABEZA, SIN DUDA ES QUE NO HAS CAPTADO LA GRAVEDAD DEL PROBLEMA". ( Axioma de Noten Teras ) "LOS PROBLEMAS NI SE CREAN, NI SE RESUELVEN, SÓLO SE TRANSFORMAN". ( Ley de Esto Noesvida ) "LLEGARÁS CORRIENDO AL TELÉFONO JUSTO A TIEMPO PARA OÍR COMO CUELGAN". ( Principio de Ring Ring ) "SIEMPRE QUE TE VAYAS A CONECTAR A INTERNET, SE PRODUCIRÁ LA LLAMADA QUE HABÍAS ESTADO ESPERANDO DURANTE TODO EL DÍA". ( Principio de Justo Ahora Hombre ) "SI SOLO HAY DOS PROGRAMAS EN LA TELE QUE VALGAN LA PENA VER, SERÁN A LA MISMA HORA". ( Ley de Queco Jones Tienen ) "LA PROBABILIDAD DE QUE TE MANCHES COMIENDO, ES DIRECTAMENTE PROPORCIONAL A LA NECESIDAD QUE TENGAS DE ESTAR LIMPIO". ( Ley de Menudo Lamparón) "TODO CUERPO SUMERGIDO EN LA BAÑERA HARÁ SONAR EL TELÉFONO". ( Ley de Mevi Amatar )

74

"TODO CUERPO SENTADO EN EL INODORO HARÁ SONAR EL TIMBRE DE LA PUERTA". ( Ley de Nicagar Puedeuno "CUANDO TRAS AÑOS DE HABER GUARDADO UNA COSA SIN USARLA DECIDES TIRARLA, NO PASARÁ MÁS DE UNA SEMANA SIN QUE LA NECESITES DE VERDAD".

(Ley de Lama Dreque Loparió ) "SIEMPRE QUE LLEGUES PUNTUAL A UNA CITA NO HABRÁ NADIE ALLÍ PARA COMPROBARLO, Y SI POR EL CONTRARIO LLEGAS TARDE, TODO EL MUNDO HABRÁ LLEGADO ANTES QUE TÚ Y QUEDARÁS FATAL" (PRINCIPIO DE LONGINES ) "NO TE TOMES TAN EN SERIO LA VIDA, AL FIN Y AL CABO NO SALDRÁS VIVO DE ELLA".

28

ÍNDEX

AVISOS PARROQUIALES *

Para cuantos entre Ustedes tienen hijos y no lo saben, tenemos en la parroquia una zona arreglada para niños.

*

El precio para participar en el cursillo sobre "oración y ayuno“ incluye también las comidas.

*Recuerden

que el jueves empieza la catequesis para niños y niñas de ambos sexos.

*

El viernes, a las siete, los niños del Oratorio representarán la obra "Hamlet" de Shakespeare, en el salón de la iglesia.

Se invita a toda la comunidad a tomar parte en esta tragedia.

*

El viernes, a las siete, los niños del Oratorio representarán la obra "Hamlet" de Shakespeare, en el salón de la iglesia.

Se invita a toda la comunidad a tomar parte en esta tragedia.

* *

El próximo martes por la noche habrá cena a base de judías en el salón parroquial.

A continuación tendrá lugar un concierto.

FRASES REMENADES E s mejor tener la boc a c errada y parec er es túpido, que abr ir la y d is ipar la duda.

Mark T wa in

El próximo jueves, a las cinco de la tarde, se reunirá el grupo de las mamás. Cuantas señoras deseen entrar a formar parte de las mamás, por favor, se dirijan al párroco en su despacho.

A mo a la Human idad, lo que me rev ienta es la gente.

S us anita, am igu ita de Mafa lda Un am igo es uno que lo s abe todo de ti y a pes ar de ello te qu iere.

E lbert Hubbard

Muc has pers onas s on lo bas tante educ adas c omo para no hablar c on la boc a llena, pero no les preoc upa hac erlo c on la c abez a v ac ía.

Ors on W elles Más de uno le debe s u éx ito a s u primera es pos a, y s u s egunda es pos a a s u éx ito.

J im B ac k us

*

El párroco encenderá su vela en la del altar. El diácono encenderá la suya en la del párroco, y luego encenderá uno por uno a todos los fieles de la primera fila.

*

El grupo de recuperación de la confianza en sí mismos se reúne el jueves por la tarde, a las ocho.

Por favor, para entrar usen la puerta trasera.

*

El coro de los mayores de sesenta años se suspenderá durante todo el verano, con agradecimiento por parte de toda la parroquia.

P erdónenme s i les llamo c aballe ros , pero es que no les c onoz c o muy bien.

G rouc ho Marx A lgunos matr imon ios te rm inan bien, otros duran toda la v ida.

W oody A llen

A v ec es piens o que la prueba más fehac iente de que ex is te v ida inte ligente en el un iv ers o es que nadie ha intentado c ontac tar c on nos otros .

B ill W atters on

E x is ten 2 maneras de s er feliz en es ta v ida, una es hac ers e el id iota y la otra, s er lo.

S igmund F reud

S ólo ha y dos c os as infin itas : el un iv ers o y la es tup idez humana.

Y no es to y tan s eguro de la pr imera.

A lber t E ins te in

75

solucions ÍNDEX

1.- El quadrat màgic

3.- Tants caps...

2- Jeroglífics 1 Entre cometes 2 Fa calor ( fa, ca, l, or) 3 Sandàlies(sant dàlies)

1.d

4.- Encreuats olímpics

1.-

P

I

L

I 9.B A N Q U E T A

T

4.-

A

R

B

6.-

J

U

G

D

O 10.-

7.-

C

8.-

P

T

5.E N T R E N A D O R

3.a

5.- Busca objectes

6.- La frase amagada

1. Porta- Door 2. Rellotge-Clock 3. Suru- Cork 4. Pissarra- Blakboard 5. Taquilla-Box office 6. Tarima- Dais 7. Terra- Floor 8. Taula- Table 9. Cadira- Chair 10. Bombeta- bulb

1) Encarna Mora 3) Adela Cirera 5) Lali Cases 7) Jordi Torné 9) Carme Rajadell

4.e

5.b

2) Susana Luque 4) Adela Ortiz 6) Àngel Buch 8) Núria Mestres

ESCOLA TECNOS: LA NOSTRA (1 2 3 4 5 6

7 1 3 8 4 2

5 6

8 4 2 7 9 6)

8.- Laberint

7.- Encreuats futbolístics 2.P O R T E R

2.c

3.X A R X A

S S

T

M

P

R

A

D

I

T

E

R

I

A

D R A J A P A N O Q N M R T R

O Y A O M E S T R U R B R L U

S A B N A H T A N O J Q U E Z

I U A N R A R E P N B I L R E

P L A E S T R A D A Y O L O B

9.- Sopa de lletres L U R P L A N E L L A W N A P

76

A P O A U N R E U G U L A R L

P J A R Q G A Q M O Y A D A A

E O N R P L U S P Y O N A M N

R R A L L E D A J A R B O B I

A D H Y E R E C A M I O B O M

R A W O T A S R A M B O U X A

N N A M E S T R E S Y C X A C

A R E T A S R I L L A R B I T

U A R I A D A L G N A S A V C

10.- Cultura general 1- Torre de Pisa (Itàlia) 3- Piràmides Egípcies (Egipte) 5- Sidney Opera (Austràlia) 7- Piràmide Asteca (Mèxic)

2- Torre Dubai (Dubai) 4- La torre Eiffel (França) 6- Big Ben (Anglaterra) 8- Torre Agbar (Catalunya)

28

Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdh i ens acomiadem!! Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc

ÍNDEX

FINAL

Disseny de Rita Bacardit (4t ESO)

Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc Tecnos Àdhuc

tar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència ar dibuix biologia física química història tecnologia es criure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia física química història tecno logia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia física química història tec nologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenya aprendre ciència art dibuix biologia física química his tòria tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físic química història tecnologia escriure pintar escola Àd

Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar i tamb aprendr ciència art dibuix biologi física química història te nologia escriure pintar e colaÀdhucTecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar Àdhuc Tecnos ense yar aprendre ciència art d buix biologia física químic història tecnologia escriur Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibui pintar escola Àdhuc Tecno biologia física quimica història tecnologia escriureciènci pin ensenyar aprendre

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quimica història tecnologia escriure pintar escola ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dbuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnoogia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix bioogia física química història tecnologia esTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quícriureÀdhuc pintar Àdhuc ensenyar mica història escola tecnologia escriure pintar Tecnos escola Àdhuc Tecnos ensenyar i tamb aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnoloaprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia Àdhuc Tecnos ensenyar apre dre ciència art dibuix biologi física quimica història tecnol gia escriure pintar escola À huc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia fís ca química història tecnologi escriure pintar escolaÀdhu Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia fís ca química història tecnologi escriure pintar Àdhuc Teno ensenyar aprendre ciència a dibuix biologia física quím ca història tecnologia escri re pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència a dibuix biologia física quím ca història tecnologia escri re pintar escola Àdhuc Tecno

Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat