Àdhuc 30 by Tecnos

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físi química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibu biologia física química història tecnologia escriu pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ci cia art dibuix biologia física química història tecn logia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibuix biologia física químic història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos

dhuc Tecnos ensenyar aprendre ència art dibuix biologia física quiica història tecnologia escriure intar escola Àdhuc Tecnos ensenr aprendre ciència art dibuix bioloia física química història tecnologia criure pintar escolaÀdhuc Tecnos senyar aprendre ciència art dbuix iologia física química història tecologia escriure pintar Àdhuc Tenos senyar aprendre ciència art dibuix

número 30 juny 2009

02 52 53 54 56 58 60 64 66 68 70 71 72 73 74

NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l'escola 02 Dels 0 als 3. Llar d’infants Grimm 04 P3 06 P4 08 P5 10 1r de Primària 12 2n de Primària 16 3r de Primària 18 4t de Primària 21 5è de Primària 24 6è de Primària 26 English corner 27 Racó d’Educació Física 28 Racó de Plàstica 30 Racó de Música 32 Infantil / Primària 36 ESO / Batxillerat 48 Treballs escolars ESO 50 Notícies d’escola AMPA EXTRAESCOLARS TREBALLS DE RECERCA (Part II) PROJECTES D’ESCOLA CALAIX DE SASTRE BOLOGNA LA BONA LECTURA LA BONA CUINA CARTES DELS PARES: El protocol VIURE EN UN MIRATGE, article d’opinió a càrrec d’en Ricard Ribera LA POMA DE NEWTON, reflexions pedagògiques que ens fa en Llorenç Puig CAL POTENCIAR LA CREATIVITAT, per Santi Rius BIT A BIT, PAS A PAS CENT VEUS: enquesta sobre el pla de mobilitat

PODEU VEURE AQUEST NÚMERO A TOT COLOR A HTTP://WWW.TECNOS.CAT EL NÚMERO ANTERIOR (ÀDHUC 29) VA REBRE 493 CONSULTES (Desembre 08-Juny 09) ADHUC Nº 30. Juny de 2009. Escola Tecnos Revista de comunicació entre els diferents estaments de l’escola Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat

notícies del Pinzellades d’activitats a l’Escola Bressol La MªTeresa es jubila La MªTeresa Badiella, la secretaria del Grimm, se’ns jubila. Ha treballat a la llar d’infants des del curs 1977-78 i, al llarg d’ aquests anys, ha fet de tot. Ha donat biberons, ha cantat cançons, ha canviat bolquers, s’ha disfressat i ....ha fet de secretaria. Sempre enfeinada, responsable, amb esperit positiu, eixerida i amb molt bona planta, no ha parat d’anar d’aquí cap allà. Sense adonar-nos ha anat passant el temps, gairebé mitja vida. Amb aquestes quatre ratlles et volem agrair la paciència i la bona feina de tots aquests anys, i que puguis disfrutar d’aquest nou període que començes. Equip del Grimm i Escola Tecnos.

Us presentem un petit recull d’experiències que hem anat fent al llarg del trimestre. MANIPULEM, TASTEM I OLOREM ELS FRUITS I TREBALLEM EL SEU VOCABULARI Tallem a trossos les fruites i comprovem quina ens agrada més: quin contrast àcid/dolç !. Assaborim el suc de la taronja, a molts ens agrada a d’altres no, alguns s’atreveixen a repetir !!! Quan pelem les fruites n’olorem la pell i la pengem a la classe perquè s’assequi i quedi un ambient ben perfumat. Expliquem el conte d’en Teo , on veiem les fruites amb imatges quotidianes i dediquem una estona a treballar el llenguatge i ampliar el nostre vocabulari amb paraules com: xafar, suc, plàtan, pera, pell etc.

JUGUEM AMB POTS, OMPLIM, BUIDEM I MANIPULEM Els nens i nenes participen lliurement, juguen molt sense cansar-se i sembla que no tenen ganes de d’acabar i passa l’estona de manera molt relaxada. És una de les activitats més esperades per la mainada i costa molt poc motivar-los.

MANIPULEM, TASTEM I ESQUITXEM AMB XOCOLATA Presentem el material de forma agradable i atractiva i el posem a l’abast dels infants, la nostra actitud ha de ser activa i engrescadora , animant als nens i nenes que els hi costa apropar-se a jugar. Molts s’acosten i s’animen a manipular, olorar, tastar, llepar i per que no ? embrutar-se tots sencers !!!

JUGUEM I EXPERIMENTEM AMB ESCUMA És una activitat que normalment acostuma a agradar a la majoria dels infants, tot i així pot haver nens/es que no volen tocar-la, sempre s’ha de respectar. Els estris que utilitzen son les pròpies mans i alguns miralls perquè la mainada pugui mirar-se.

MANIPULEM, TASTEM I EXPLOREM AMB GELATINA Apropem la gelatina al joc d’exploració dels nens/es, un material de colors variats, sense cap risc de toxicitat, agradable al tacte i al gust, utilitzen els sentits per experimentar el gust, el tacte, l’olfacte i la vista, es tracta de que tastin,toquin, ensumin, llepin i manipulin aquest material i gaudeixin explorant aquest aliment.

notícies de P3

Ens apropem a un gran artista, en Kandinsky. Coneixem aspectes de la seva vida, algunes de les seves obres i ens inspirem en ell per crear nous quadres. “Cercles concèntrics”

La mare de l’Eugeni ens parla d’Ucraïna i Rússia.

Hem plantat llavors de bledes, alls, cebes, tomĂ quets, enciams, gira-sols... Ens han sortit plantes que hem trasplantat, regat, observat...

Estem fets uns bons pagesos!

notícies de P4 LES SARGANTANES

LES GRANOTES

HEM TREBALLAT ELS PEIXOS D’AIGUA FREDA I D’AIGUA CALENTA Durant alguns dies, els nens i nenes de les classes de les Sargantanes i Granotes hem estat treballant el tema dels peixos. Hem descobert que n’ hi ha d’aigua calenta i d’aigua freda. També hem après com viuen , com mengen, els seus mètodes de defensa, les seves característiques, els llocs on els podem trobar… Fins i tot vam anar a l’Aquàrium de Barcelona, on vam poder veure els peixos dels quals havíem estat parlant a la classe i uns monitors ens van donar més informació. Ens va agradar molt i vam decidir fer-nos el nostre mar. Ens vam posar d’acord, les Sargantanes i les Granotes, i vam fer un petit Mar Mediterrani al passadís. Que bé ens ho vam passar!

LES SARGANTANES VOLÍEM SABER: Com funcionen el cervell i el cor? Què passa amb els aliments quan arriben a la panxa? D’ on surten les dents? Vam decidir que per saber-ho podriem consultar Internet i llibres. També podríem preguntar als pares, als germans o als nens grans de l’ escola. Mica en mica anàvem coneixent els funcionaments del cervell , del cor, de l’aparell digestiu… De sobte va aparèixer un nou dubte: Què és la cèl·lula? Ara ja sabem que tots els éssers vius estan formats per cèl.lules i que tota cèl.lula prové de la divisió d’ una altra cèl.lula. També sabem que les cèl.lules són tan petites que només es poden mirar utilitzant un microscopi. Actualment ens estan sortint nous dubtes i el curs s’ acaba però de ben segur que el proper curs continuarem investigant i descobrint el món.

LES GRANOTES HEM TREBALLAT L’ESPAI Tot va començar a l’octubre quan miràvem un llibre de l’espai que havia portat l’Anna G. Van sorgir alguns dubtes que volíem esbrinar: - Per què els planetes són de diferents colors? - De què estan fets els anells que tenen alguns planetes? - Quins noms tenen les constel.lacions? Per què quan tirem una cosa a l’espai sura i aquí no? Ens vam començar a informar a través dels pares, llibres, pel.lícules de vídeo, Internet…Vam anar al Cosmocaixa de Barcelona a fer l’activitat “El planetari bombolla”. Allà ens van donar molta informació i vam poder fer les preguntes que portàvem preparades. Aleshores ens va sortir una altra pregunta: “Què hi ha a dins d’un forat negre?”. En mig d’aquest treball el Joel A. havia de marxar uns dies a Uruguay i tothom volia saber si estaria lluny o a prop nostre, com havia d’anar, què hi havia allà…Anaven passant els dies i nosaltres anàvem, de mica en mica, contestant les nostres preguntes però hi havia algunes que no acabàvem d’entendre. La Laura F. ens va explicar que a la classe del seu germà estaven treballant els planetes. Els vam demanar ajuda i ens van donar molta informació que ens va ajudar a resoldre els nostres dubtes. Ara ja fa uns dies que vam acabar el nostre treball de l’espai però tenim nous dubtes que continuarem investigant en un altre moment.

notícies de P5 ELS PINS I LES ALZINES SOM UNS ARTISTES! Els nens i nenes de P5 hem treballat diferents pintors durant el curs. En l’edició anterior de l’Àdhuc us ensenyàvem com gaudíem tot imitant en Joan Miró, ara us fem una petita mostra de totes les coses que hem après d’en Vincent Van Gogh i d’en Picasso. Hem vist que hi ha diferents maneres de pintar i que els pintors fan servir diferents tècniques, tot plegat un projecte molt engrescador que ens ha convertit en uns petits artistes.

CONVIVÈNCIES A LA MARINADA Els dies 25, 26 i 27 de maig vam anar de convivències a La Marinada, una casa situada a Cambrils. Allà ens esperaven uns monitors molt marxosos, moltes activitats a la platja, una aventura de pirates i una passejada en vaixell. També ens van explicar la història de l’avi Miquel, vam menjar molt bé i vam jugar molt amb els nostres companys i companyes de 2n de primària. Quina passada de convivències!

notícies de 1r

Sortida al Pla dels Ginebrons Dins de l’assignatura d’Educació Física, vàrem realitzar una excursió al Pla dels Ginebrons. L’objectiu era caminar per la natura, promoure el respecte pels animals i plantes en general i sobretot jugar a molts jocs en diferents tipus de terrenys. Tot va començar al Coll d’Estenalles on ens va deixar l’autocar. Va manar a esforçar a Coll d’Eres, sota mateix del Montcau. I des d’aquí seguint els senyals arribàrem al Pla dels Ginebrons. Això si!, després de caminar com a mínim quaranta minuts. Beure aigua i seguidament a jugar per agafar gana pel dinar. Una bona ombra i un bon àpat ens serveix per tenir energies per la tornada. Cansats, però contents d’haver conegut uns paisatges encantadors del Parc Nacional de Sant Llorenç del Munt.

Irènia, Danses de la Mediterrània El dimarts 2 de juny, els Esquirols i les Guineus van poder gaudir d’una activitat musical que els d’Irènia van venir a fer a l’escola. Es va tractar de presentar el mapa de la Mar Mediterrània i els països del voltant , per tal de conèixer les músiques típiques d’aquests indrets i les danses que s’hi ballen. S’ho van passar d’allò més bé!

drapss@drapss.com 11

notícies de 2n

Convivències a Cambrils El 25, 26 i 27 de maig, la classe del Romaní i de l'Espígol vam anar de convivències a Cambrils, en una casa de colònies molt "xula" que es diu la Marinada. Allà vam fer moltes activitats relacionades amb el mar i la platja i per uns moments ens vam convertir en pirates, capitans de vaixell, constructors de castells, biòlegs, ... Ens ho vam passar d'allò més bé, tal i com podeu veure a la fotografia.

Dibuixos de la classe del Romaní

notĂcies de 2n

notícies de 3r

Exposició d’objectes antics Tot i que aquesta activitat la vàrem realitzar el mes de gener volem ensenyar-vos algunes fotografies que plasmen com eren alguns objectes fa molts i molts anys. Agrair sobretot la col·laboració de les famílies que ens van cedir objectes, molt valuosos sentimentalment, per tal de fer una exposició molt lluïda i variada.

Diari de camp Aquest és un diari que està relacionat amb el projecte de l’hort i a on els nens i nenes reflecteixen setmana a setmana l’evolució i transformació de les hortalisses que tenen plantades al seu tros.

Tallers de jocs amb materials reciclats amb els nostres companys i companyes de l’heura. Els dies 20 i 21 de maig vam anar a l’escola heura on vam construir dos jocs de taula: el tres en ratlla i el aualé. Ambdós són jocs molt antics i populars. Vam fer servir materials reciclats , oueres... ens van sortir uns jocs molt acolorits i divertits que ens hem pogut emportar a casa per fer-los servir quan ens vingui de gust i passar una bona estona jugant amb jocs tradicionals.

L’hort ja ha donat el seu fruit!!! Hem fet una amanida amb els nostres enciams i les cebes... tot boníssim Rovellons i Pinetells ens hem trobat per fer una gran amanida amb enciams i cebes del nostre hort. Com us podeu imaginar tot era boníssim, tot conreat de manera natural i sense cap producte químic, Això sí , regant-lo i cuidantlo dia rere dia.

notícies de 4t

Al llarg del curs hem fet moltes activitats, ens ho hem passat molt bé i hem après coses de:

El reciclatge, la contaminació i el canvi climàtic i per això hem construït unes maquetes...

Hem fet obres de teatre en castellà, que ens ha ajudat a Per conèixer i estudiar la història fins i tot ens vam disrepresentar i entendre millor allò que estàvem estudiant. fressar i vam representar per grups les diferents Etapes.

Vam estudiar el cos humà, per grups vàrem anar treballant i explicant als altres els diferents òrgans i el seu funcionament, amb l’ajut de les “maquetes” que havíem construït. Fins i tot vam fer una dissecció de pulmons de porc.

Estrena de l’obra de teatre “Els Pastorets” Abans de fer vacances de Nadal vam representar l’obra dels Pastorets. Vam estar molt contents del resultat i guardem un molt bon record. Ho recomanem als nens que facin 4t un altre curs perquè tots els assajos van ser molt divertits, tot i que ens van costar. Cal oblidar la vergonya i parlar ben fort.

Convivències Aquest any hem anat de convivències a Mas Pagès. Abans vam anar a veure la fàbrica de galetes Trias i ens van ensenyar com es feien les galetes abans i ara. Després les vam poder tastar i eren molt bones... Un cop a la casa ho vam passar molt bé: vàrem fer jocs de nit al bosc, vàrem estudiar l’ecosistema de la riera, vàrem fer excursions, vàrem fer una pista d’aventures... a canvi ens vam perdre el partit del Barça contra el Chelsea.

Va de festes La festa més grossa que hem celebrat aquest any va ser la de Carnaval. Com que el tema era el CINEMA i a nosaltres ens agrada l’aventura ens vam disfressar d’Indiana Jones. La disfressa era molt realista (la vam fer amb alguns alumnes de l’escola Heura) i el ball ens va sortir força bé tot i que era una mica perillós. Després van arribar les vacances de Setmana Santa (les més delicioses) però abans vam la Mona i ens la vam menjar. Quan vam tornar, vam seguir de festa i va arribar Sant Jordi. Vam escriure contes, vam fer balls i molta gresca.

notícies de 4t

Un somni fet realitat Un dimarts vaig anar d'excursió amb la classe dels coets al Diari de Terrassa. Quan vam tornar al cole vam veure que els del diari sortejaven una bicicleta . La Rosa Maria Soler, la meva professora, ens va dir que ens hi apuntéssim. Aleshores jo vaig pensar... “com que aquest estiu quan vaig anar al càmping dels meus tiets i cosins, al meu tiet li van robar la bici - vaig pensar - si em toca la bici, li regalo!" I el divendres 24 d'octubre, el Diari posava la llista dels guanyadors. La meva àvia va llegir la llista i de seguida em va trucar, jo m'estava dutxant. Ella em va dir que havia guanyat la bici ! Llavors li vaig dir a la meva mare: "Truca al tiet, corre!". El vam trucar i li vaig explicar, i ell no s'ho creia, i es pensava que era "conya", però quan la meva mare li va dir que era veritat es va quedar molt sorprès!! Al cap d'un parell de dies vam anar a buscar la Bici, era força gran i fins i tot ens van deixar triar el color. Finalment el meu tiet va tenir bicicleta i jo vaig estar molt contenta perquè el meu somni s'havia fet realitat!!! Berta Carreras Pujol

notícies de 5è

TREBALL DE RECERCA MATEMÀTICA Els alumnes de 5è de Primària hem elaborat un treball d’estadística. El tema triat ha estat:

Quina mascota tens a casa? L’adquisició d’un llenguatge nou i la connexió de gràfics, dibuixos, i símbols ha representat una experiència engrescadora per a nosaltres, els alumnes. El tema triat relacionat amb les mascotes ens va interessar des d’un primer moment. El fet que el treball es realitzés des del nivell, barrejant-nos els alumnes de les dues classes i que ens poguéssim moure lliurament per l’escola anant a les diferents aules de Primària va resultar enriquidor. La complicitat de la resta del professorat que ens va atendre amablement va ajudar-nos a la consecució d’aquesta tasca amb èxit.

notícies de 5è

Resum resultats de tota la Primària de l’escola Tecnos

Tasques a fer:

•

Realitzar el gràfic de barres a partir de les dades del quadre resum.

•

Calcular quina és la moda de cada grup classe.

•

Anotar les conclusions que hem arribat a partir de la informació que hem obtingut.

• La recollida de dades s’ha realitzat amb els 316 alumnes des de 1r fins a 6è de Primària de l’escola Tecnos. • La mascota preferida a la nostra escola ha estat el gos perquè és la que té la freqüència més alta. Diem que el gos és la moda. • La mascota que té la freqüència més baixa ha estat el gat. • Observem una important diversificació de mascotes en un total de freqüència de 87 ( tortugues, hàmsters, ... ). • Ens sorprèn la gran quantitat de nens i nenes que no tenen cap mascota a casa. El nombre de freqüència és 151.

• Valorem molt positivament el treball realitzat conjuntament els nens i nenes dels dos cursos de cinquè. • Hem sabut compartir la feina de forma constructiva. • Hem passejat lliurement per l’escola i amb actitud respectuosa.

En definitiva, ens ho hem passat molt bé!

notícies de 6è

DRÀCULA de Bram Stoke - Una lectura contextualitzada Dins el projecte de Carnaval d’enguany, els alumnes de 6è van fer la lectura telemàtica d’una adaptació del “Dràcula” de Bram Stoker en anglès. De cada capítol van poder respondre uns qüestionaris interactius penjats al web.

L’abadia del penya-segat Del treball realitzat al llarg del present curs i de l’empenta demostrada pels alumnes del sisè nivell, sorgeix la possibilitat d’anar un xic més lluny i intentar abordar una narració de més abast. Col·lectivament, de forma que entre tots anem elaborat el procés minuciós que hauria de significar escriure un bon text. La complexitat és important, ja que hi volem incorporar la presència constant del projector connectat al PC de l’aula i la figura del relator/a que anirà recollint tot allò que anem elaborant en les nostres sessions de treball. Tenim els mitjans, la il·lusió i les ganes; si en reixirem encara no ho sabem, però sí que estem convençuts que hi posarem tot l’esforç i, ara per ara, l’entusiasme necessaris. En aquest mateix espai us oferirem el resultat del nostre treball en forma de capítols. Tot el què hi ha darrera, ja us l’explicarem si ens en doneu oportunitat. Gràcies i comencem…

Entre la boira De fet tant se val què hagi passat els onze primers anys de la meva vida, la veritable història comença amb aquestes mateixes línies que ara em veig obligada a escriure i que segurament signifiquen el principi del final, el final de la Maria. Encara estic encadenada en aquest malson que començava tot just fa una setmana llarga: vuit dies i dues hores que de fet m’han semblat tota una eternitat, un temps en el que, com ara, les llàgrimes s’han barrejat amb les lletres de la meva trista història. Podeu seguir-ho a: http://www.tecnos.cat/abadia 24

HOSTE

NOIA

Jo era ell. Ell i jo erem només un. D’un quadre inspirat, Ara només sóc jo i no ho puc suportar; ja no va sortir la persona que més anhelava. puc bategar de felicitat. Sorpresa inesperada ! En aquest altre cos, altres records que mai he una noia que em mirava. viscut i que són massa per a mi: m’accelero. Què puc fer amb una vida que no em pertoca? No tinc llàgrimes per a poder-ho exUlls negres com el carbó, pressar. Els qui m’acompanyen aquí dins no cabell llarg i llis. poden viure com voldrien. Sóc qui fa viure Mostrava una gran dolçor; a aquest extrany i ara ni jo vull fer-ho. No hi semblava molt feliç. ha res que vulgui continuar endavant. Ell no sabrà mai com l’enyoro. És trist no poder fugir d’algú a qui no vols i Una esgarrifança pel cos em va entrar, més trist encara estant atrapat dins seu. No s’assemblava a la meva quimera. hi ha parets per picar, ni mans que les colpeDe tant bonica ella era gin perquè algú et pugui ajudar. Tots els sentiments els noto jo i els pateixo me’n vaig enamorar així que la vaig acabar. jo. És aclaparador. Aquest desconegut no pot viure sense mi, D’un quadre inspirat, sóc la seva última taula de salvació i la seva va sortir la persona que més anhelava. única preocupació: ho sento. Fou una sorpresa inesperada: No puc oblidar; com el trobo a faltar. Tota la era la noia que em mirava. vida que em resta ho hauré se suportar? Cada batec és més dolorós, indesitjat,… i aquest patiment! Sofriment, dolor, ja no puc fer la funció per Albert Graells - 6è A la que vaig ser creat. Danyat, amb tant poc 1r premi poesia temps! Batego fluix, trist, sense ganes, ferit. La sang ja no circula bé ; res no rutlla. Tinc milers de coses per expressar : sentiments acumulats, desats per a poder-los superar més endavant. Ni ara ni mai ho podré fer. La ferida es va eixamplant cada vegada més i més … Sense vida. Em penso que ja no batego. No ho sé del cert. Ja no sé res. Desorientat, sense mapes per la vida, res que em pugui salvar. Un cor apagant-se, adormint-se, tranquil·lament . Ja tot ha passat. Alba Montes - 6è A 1r Premi prosa

English corner

English teacher for 3 weeks at Tecnos Emma Yeld, a young trainee teacher from Kingston University in London, stayed at our school for 21 days in the second term. Our school takes part in a project carried out by the Universitat Autonoma de Barcelona in collaboration with Kingston University from London. Emma has got a qualification in Spanish and understands a bit of Catalan. This made Emma’s integration really easy. She attended all sorts of lessons at all levels; from Reception to Class 6, in Spanish, Catalan and English. We are all really proud of her, for she showed great enthusiasm and interest in all tasks. We wish her the best for the next school year and a happy wedding this summer.

Children from year 5 perform 6 little theatre plays brilliantly. The students from the first year of the Upper Cycle of Primary spent one session per week working hard in order to perform six little theatre plays based on well known classic tales in English: The Enormous Turnip, The Gingerbread Man, The Canterville Ghost, The Town Mouse and the Country Mouse, Three Billy-goats and Peter Pan. On the 26th March, the 11 year old children from El Cim School visited us to enjoy a wonderful show. One week later, we had a show for our own students in years 4 and 6. The act turned out to be an outstanding success.

Here is a short list of interesting websites in English for English learners: This is the website from el Departament d’Ensenyament. There are lots of activities and links to other excellent English websites: http://www.edu365.cat/primaria/muds/angles/index.htm This is a good website where you can find many different exercises, songs and games: http://www.britishcouncil.org/kids Are you looking for a penpal? : http://www.epals.com/ A huge list of websites from El Ministerio de Educación: http://www.isftic.mepsyd.es/profesores/asignaturas/lenguas_extranjeras_ingles/ Do you need to make a Power Point presentation? This might be of help: http://www.slideshare.net/ This teacher has got plenty of nice exercises to do. Mostly recommended for students of E.S.O.: http://www.isabelperez.com/songs.htm A good website for kids: http://www.kidoons.com/ Learn English with the prestigious BBC ( meant for adults ): http://www.bbc.co.uk/worldservice/learningenglish/ Great fun and learning at the BBC for children: http://www.bbc.co.uk/children/

Racó d’Educació Física IMATGE DE SILENCI Tots tenim un record d'aquell moment precís on el nostre estat d'ànim ens duu a un sentiment d'absoluta placidesa i tranquil.litat. Amb els alumnes de segon de primària vam provar de ser conscients d'aquest instants de silenci que potser avui en dia costa més de trobar. Vam realitzar un treball previ de relaxació, treballant la respiració i la consciència corporal. Després de tres o quatre sessions estaven preparats per buscar la seva IMATGE DE SILENCI. Aquí us deixo el dibuix i el poema que l'acompanya de dos alumnes de 2nA (Pau Cirera i Maria Torrent) i altres dos de 2nB (Gerard Ibañez i Maria Fonollosa). Aprofiteu l'estiu per tenir bons moments de silenci. Bones vacances! Xavi Bellés Mestre d'Educació Física

Racó de Plàstica

Sortida de 6è al Centre Cultural a veure l’exposició: EL PAS A L’ETERNITAT

Taller que els alumnes de 2n van fer a l’escola sobre PABLO PICASSO I EL CUBISME

Sortides de 1r: Sortida a dibuixar LA SAGRADA FAMÍLIA Mentre estavem dibuixant, un senyor japonès es va interessar molt per els nostres dibuixos. Doncs resulta que aquest senyor és l’Etsuro Sotoo, l’escultor japonès que està treballant en l’acabament de la Sagrada Família. La Imma i l’Encarna van anar a veure si podien parlar amb ell i van poder entrar al seu taller i parlar una estona amb l’Etsuro Sotoo. Nosaltres li varem enviar per correu electrònic alguns dibuixos, fotos de la Sagrada familia feta en volum i també algún altre dibuix que vam fer de l’Etsuro Sotoo. Ell ens va demanar permís per poder ensenyar aquestes feines en una conferència que tenia al Japó i , es clar, nosaltres li vam dir que si. Uns dies més tard, un pare de l’escola ens va aconseguir, cosa no gaire fàcil, un llibre EN JAPONÈS!!!! que parla de L’Etsuro Sotoo i la Sagrada Família.!!!Tot això és molt emocionant!!! A veure si algún dia el podem convidar a que coneixi la nostra escola!!!!

També vam fer una altre activitat molt engrescadora: vam anar a veure el taller del pintor terrassenc SURI. Ell, com sempre, va ser molt amable i carinyòs amb nosaltres i ens va ensenyar moltes coses.

Sortides de 5è: Sortida al Centre Cultural a veure l’exposició FOTÒGRAFS DE LA NATURALESA

Taller sobre Antoni Tàpies fet per la Rat Soriano, artísta Terrassenca, vam fer una activitat amb pols de marbre.

I finalment vam anar a Caldes de Montbui a visitar el museu dedicat a Manolo Hugué i vam fer un taller amb filferro sobre la figura humana en moviment.

Durant aquest trimestres els alumnes de 4t de primària hem dibuixat l’olivera del pati de secundària i un paisatge amb arbres i roses del Parc de Vallparadís a l’estil impressionista. Amb aquests dos treballs hem anat aprenent i practicant com pintaven aquests pintors.

Racó de Plàstica PREMI A LA MILLOR MASCOTA DEL TORNEIG DE BÀSQUET 2009 L’ Eduard Puertos va ser el guanyador . Totes les bosses que es varen donar als participants del torneig de bàsquet portaven el dibuix de la seva mascota. I les mascotes de l’Eduard Ibora i de l’Elena García van obtenir els accèssits.

Racó de Música

Musde... què?. Què és això que dius?, una nova recepta culinària del Ferran ?..

Musdesons és el nou blog de música de l’escola. On hi podeu veure i escoltar allò que no està escrit enlloc. Hi surts tu, hi surto jo , hi surt la teva veïna, també hi surt la padrina i l’avi pelacanyes i la Marieta cistellera i el Joan del riu i en Pere de la cullera !. Des de l’Abril portem comptabilitzats milers de: -pare !, mare!, vine ! vine !, mira, mira !.........Ja!, ja, ja, ja, ja. Oh!, eiiiiiii !, ooooooooooole!!, boníssim !. També hi trobareu el veritable vídeo que van visionar tots els aficionats culers que van anar a Roma. (Creiem que el Guardiola va treure la idea després de veure’l). Cada dia hi ha novetats !, (perquè cada dia en fem una de bona). T’atraparà, no podràs anar a dormir sense haver-hi fet un cop d’ull. (Ja t’hem avisat.) Passa-ho, digues-li al pare i a la mare, als avis i al tiet del Japó (que li passarà l’enyor) i a tota la colla que fa bullir l’olla !. Des d’avui i per sempre: musdesons.blogspot.com Encarna i Miqui

Racó de Música

MIGDIES MUSICALS El curs està a punt d’acabar. Aquests últims dies podem veure alumnes i professors amunt i avall pels passadissos de l’escola. Ara un clarinet que busca l’acompanyant de piano, ara els cantaires grans que assagen amb els petits, els guitarristes preparen uns duets, els pianistes treballen unes peces de memòria… S’apropa un dia important: el diumenge 14 de juny, al matí, tots els alumnes dels Migdies Musicals actuaran a l‘Auditori Municipal de Terrassa. Serà una mostra de tot allò que s’ha treballat durant aquest curs. Alumnes i professors estan força satisfets amb la feina feta. Vam engegar el curs amb molta il·lusió, amb moltes novetats, noves activitats, nous alumnes, nous professors, aules noves... I ara podem mirar enrere i pensar que ha estat un any molt enriquidor. Hem après moltes coses noves, algunes han sortit molt bé i d’altres no tant. Però de tot hem après i aquesta experiència ens servirà per millorar en el futur perquè… això acaba de començar. Encara no hem tancat el curs, però ja estem en marxa! El nou curs començarà d’aquí uns mesos i ja tenim noves activitats per oferir als nostres alumnes. Naturalment, totes les assignatures que han funcionat aquest any continuaran, però també ens agradaria ampliar l’oferta d’instruments (amb violí, flauta i acordió) i introduir una classe de grup de percussió (per a nois i noies i també per a adults). Us anirem informant!!!

notícies d’Infantil i Primària Un Carnaval de cine és el que vam poder viure aquest any. Aquesta només és una petita mostra de les fotografies que trobareu a la galeria d’imatges del web de l’escola i que serveixen per confirmar que la festa, que sempre porta molta feina, va ser un èxit. Els balls de la tarda van tenir uns espectadors d’honor, els avis i àvies de la residència del carrer St. Jaume que s’ho van passar d’allò més bé seguint des de la terrassa del pati les actuacions dels diferents grups de parvulari i primària.

Sant Jordi Com cada any el poliesportiu es va omplir de crits d’ànim encoratjant els equips de bàsquet de l’Heura i la Tecnos que van disputar un partit que va tenir la seva nota de color amb les intervencions de les animadores del cicle superior. A mig matí els sons de la música tradicional i les danses van ser els protagonistes, els avis de la residència veïna del carrer Sant Jaume van ser-ne espectadors i més d’un fins i tot es va animar a ballar una estona. A la tarda hi va haver el repartiment de premis de l’edició d’enguany del concurs literari de La Ploma d’Or i també es va poder saber quins eren els treballs seleccionats per enviar a altres concursos literaris en els quals participa l’escola Al pati les parades de llibres i roses, com sempre, van estar molt concorregudes al llarg de tot el dia.

LA PLOMA D’OR XXa edició

Premis d’il·lustració “Retrat de Xesco Boix”

1rs. Premis de Parvulari 3 anys: FORMIGUES (P3A): LAIA CARRERAS GRILLS (P3B): BERTA PUIG 1rs. Premis de Parvulari 4 anys: SARGANTANES (P4A): CLÀUDIA LÓPEZ GRANOTES (P4B):. LAURA FLOR 1rs. Premis de Parvulari 5 anys: PINS (P5A): MARC SERRANO ALZINES (P5B) MARIA BARRIO

Premis de narrativa CICLE INICIAL

1r. Premi de 1r. de Primària: GUINEUS (1r. B).: ARNAU JULIÀ per “El soroll estrany” 1r. Premi de 2n. de Primària: ESPÍGOL (2n. B): MARIA FONOLLOSA per “El núvol sense pluja”

CICLE MITJÀ

1r. Premi de 3r. de Primària: ROVELLONS (3r B): BET GARRIGÓ per “La tortuga que volia aprendre a volar” 1r. Premi de 4t. de Primària: TRABUCAIRES (4t A) : MARTÍ SOLER per “Els papers canviats”

CICLE SUPERIOR

1r. Premi de 5è. de Primària: GRALLERS (5è B) : MARIONA MERINO per “El quadre” 1r. Premi de 6è. de Primària: CAVALLETS (6è A): ALBA MONTES per “ Hoste”

Premis de poesia 1r. Premi de 6è. de Primària: CAVALLETS (6è A): ALBERT GRAELLS per “Noia”

Premis especials ESPÍGOL (2n. B): YOUSSEF GANNAM per “El Pau i la Berta”

notícies d’Infantil i Primària Sant Ponç Dilluns 11de maig, dia de St. Ponç, l’escola va rebre uns convidats molt especials: els avis i àvies dels nens i nenes de parvulari que van venir per compartir una bona estona i un bon berenar. S’ho van passar molt bé veient els seus néts i nétes dansant o representat les activitats típiques de la Festa Major de Terrassa. La novetat d’aquest any va ser una sorpresa per als nens que van poder escoltar la cançó “aquesta terra és nostra terra” cantada per tots els avis i àvies dirigits per en Miqui Gimènez. Ell i l’Encarna Mora van interpretar en directe tota la música de la festa. Les taules amb les especialitats que havien portat els avis pels nens feien molt de goig a les taules i us podem assegurar que a les 5 de la tarda no en va quedar ni la mostra. Un punt de llibre amb dibuixos dels avis fets pels nens va ser el record que es van endur de la festa.

notícies d’educació Secundària

Les XXVIII Jornades Culturals Els primers dies del mes de febrer els alumnes d’ESO i Batxillerat van participar en la XXVIII edició de les Jornades Culturals. Durant els dies 4, 5 i 6 de febrer l’Escola es va obrir a l’entorn social i cultural, aparentment allunyat dels continguts acadèmics que habitualment es fan, però, sens dubte, molt relacionat, perquè l’Escola és un lloc on els alumnes aprenen Matemàtiques, Llengua, Biologia, Història, Literatura..., però també es formen com a ciutadans immersos en una societat cada vegada més complexa. Durant els dies de Jornades Culturals, diferents persones relacionades amb diferents àmbits culturals i/ o socials ens van oferir un ampli ventall de conferències i d’activitats lúdiques o esportives, que van ser una bona complementació a la formació acadèmica dels alumnes. Al programa d’aquest any hi havia conferències tan interessants com: la vida professional dels actors de televisió; les polítiques ambientals a Terrassa; l’holocaust jueu; com es fa un programa de TV, la història del hip-hop, l’experiència de l’Stick solidari, com entendre l’Univers, un reportatge d’escalada a Mali, la fibromiàlgia, el pla Bolonya o una xerrada sobre les diferències genètiques entre poblacions humanes, emmarcat en l’any Darwin. Al programa d’activitats esportives i lúdiques hi havia diferents tallers: màgia; dansa del ventre; jocs de rol; tennis, hip hop; billar; tècniques de massatges; balls de saló; pàdel; cuina i curt. A més de l’ampli programa de xerrades, els alumnes també van poder gaudir del comentari i projecció de bones pel·lícules. La cartellera d’enguany estava formada per Cobardes, La habitacion de Fermat, Cometas en el cielo i Gattaca. I com ja és tradicional, les activitats esportives d’atletisme i esquí també van formar part d’aquesta nova edició. També aquest any valorem positivament l’esforç d’organització d’aquestes jornades en el moment que els alumnes les valoren molt positivament, cosa que queda palesa a les ressenyes publicades en la revista publicada i que us animem a que llegiu.

Olimpíada química Per tal de promoure un coneixement a fons de la Química entre els alumnes de Batxillerat, s'organitza cada any l'Olimpíada Química. Primer hi ha una fase local a nivell de les diferents autonomies de l'estat espanyol, i els guanyadors passen a l'Olimpíada Nacional. Posteriorment hi ha l'Olimpíada Internacional i l'Olimpíada Iberoamericana. Els alumnes David Pérez, Júlia Gardenyes i Berta Peris han estat els valents voluntaris que el 21 de febrer es van enfrontar a la prova a la UAB. Nou preguntes de tipus test, un exercici de formulació i una redacció sobre la velocitat de les reaccions químiques han estat els exercicis a fer, en un màxim de tres hores. Les seves sensacions van ser molt bones, malgrat la dificultat de la prova. Enhorabona als tres pel coratge i voluntat mostrades.

Jazz en viu al Palau de la Música Catalana Els alumnes de 1r. d'ESO van assistir, a mitjans de febrer, a un concert de jazz al Palau de la Música Catalana. Van gaudir d'un magnífic espectacle interpretat per la Big Band del Taller de Músics de Barcelona.

Programa de Prevenció de Drogodependències Els passats 19 i 26 de febrer els alumnes de 3r d’ESO varen visitar l’exposició “Parlem de drogues” al Cosmocaixa, dins del Programa de Prevenció de Drogodependències que duem a terme a l’Escola en els últims anys. Aquesta és una exposició que convida a reflexionar sobre les drogues, l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen sobre la salut i la importància de la prevenció. Estem informats realment dels efectes de les drogues? Som capaços de decidir per nosaltres mateixos? Fins a quin punt ens influeixen les modes i les inèrcies del grup? Com podem tenir la seguretat que no ens passarà res? A partir d’aquestes preguntes, els alumnes van desenvolupar uns arguments propis des del coneixement i presa de decisions amb responsabilitat. En una nova sessió al dia 3 de juny, 32 alumnes voluntaris de 3r d’ESO van assistir al col·loqui-debat amb l’especialista internacional Dra Volkow, que va ser retransmès en directe per videoconferència. No cal dir que l’experiència va ser molt interessant.

notícies d’educació Secundària Concurs “ The Fonix” Per tal de promoure el trilingüisme a Catalunya, s’ha organitzat per segona vegada el concurs d’anglès “The Fonix”. El concurs està organitzat per International House Barcelona i per la Fundació Catalana de l’Esplai. Tots els alumnes des de 1r d’eso fins a 2n de batxillerat han fet uns exercicis a classe i d’entre aquests alumnes els professors n’hem seleccionat un per cada nivell, que passarà a la fase regional. El passat 7 de març els seleccionats es van enfrontar a la prova per determinar qui passava a la fase final (Catalunya i Balears). Des del seminari d’anglès de l’escola felicitem a tots els alumnes, especialment els seleccionats, i els desitgem molta sort en la propera prova. 1r ESO Judith Pérez 2n ESO Anna Turu 3r ESO Enric Alonso 4t ESO Marta Capelleras 1r Batx Arnau Castan 2n Batx Àlex Martín

Visita a monuments modernistes de Barcelona Els estudiants d’ Història de l’ Art de 2n de BTX , acompanyats pel seu tutor i la professora d’ Art , van visitar , el dia 4 de març ,la Pedrera d’ Antoni Gaudí i el Palau de la Música Catalana de Doménech i Muntaner , excel. lents mostres de l ‘ arquitectura modernista catalana d’ inicis del segle XX. Les visites , guiades per especialistes de les dues obres d’ art , van il.lustrar el treball realitzat a l’ aula i van permetre gaudir de la singular bellesa de l ‘edifici de vivendes del Passeig de Gràcia i l’ originalitat del seu terrat , així com endinsar-se a l ‘auditori , símbol històric del nostre país i patrimoni de la humanitat.

Visita al Museu Egipci de Barcelona El dilluns 16 de març, els alumnes de 1r d’ESO van fer una sortida matinal al Museu Egipci de Barcelona. La visita va començar amb una explicació guiada per dos arqueòlegs que van introduir als alumnes en la història i les maneres de viure de l’Antic Egipte. Els especialistes van ensenyar diferents objectes obtinguts d’aquella època i els van analitzar juntament amb la col·laboració dels estudiants. També van explicar mites, van mostrar una reproducció d’una tomba i, el més important, van aconseguir fer entendre els costums, creences i formes de pensar dels antics egipcis als alumnes. Seguidament, els arqueòlegs realitzaren un taller basat en el procés de momificació on tothom va poder participar. L’experiència va ser educativa i divertida alhora ja que els estudiants embenaren una mòmia i aprengueren tots els rituals funeraris adients. Al final del taller van completar un quadern mitjançant els coneixements obtinguts durant la visita. Judith Pérez i Estel Rius- 1r ESO A i B

La història de primera mà Josefina Piquet, membre del col·lectiu anomenat “Nenes del 36”, va explicar als alumnes de 2n de Batxillerat, la seva experiència vital com a nena refugiada a França l’any 39, la posterior incorporació a la resistència francesa del seu pare i el retorn definitiu a Catalunya als anys 40. No sempre es pot gaudir de primera mà d’una vivència històrica com aquesta, en un moment en que els alumnes de 2n de Batxillerat estaven estudiant el final de la guerra civil i l’origen del franquisme.

Premis literaris “El somriure del gat” Els alumnes de la nostra escola Aleix Jorba (de 3r d’ESO B), amb el poema Espurnes d’amor i Laura Sòria (de 1r de Batx. B), amb la narració La nit de la rosa van guanyar el premi literari “Agustí Bartra. El somriure del gat” en la seva 1ª edició, emmarcat dins els actes del Centenari Bartra. Els guanyadors ho van ser de la modalitat de poesia, en la categoria de 3r i 4t d’ESO, i de la modalitat de narrativa en la categoria de batxillerat, respectivament. D’altra banda, l’alumna Mercè Font (de 1r de Batx. B) va quedar finalista de la modalitat de poesia, en la categoria de batxillerat, amb el poema La moreneta i el morenet. La convocatòria d’aquest premi ha estat una iniciativa de la Comissió Organitzadora dels actes de Commemoració del Centenari Bartra i ha tingut el recolzament de les Juventut Musicals dels Amics de les Arts de Terrassa, de la regidoria d’Educació dels ajuntaments de Terrrassa, Matadepera i Viladecavalls, de l’Associació de mestres Alexandre Galí i d’un grup de professors de diferents centres de secundària. “El somriure del gat” és el títol d’una conferència que Agustí bartra va dictar a la Universitat de Maryland l’any 1969 i a l’Aula magna de la Universitat de Barcelona el 1975. Aquest títol fa referència al personatge del llibre Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll: “el gat que somriu i comença a desaparèixer per la cua, i aviat només resta el cap i, finalment, el somriure del gat flota uns instants en l’aire, sol, sense el gat, sense la realitat del gat, abans de desaparèixer també. Indubtablement aquest flotant somriure felí és una original imatge vàlida per expressar la precarietat de qualsevol intent de definir la poesia”.“El somriure del gat” fou, també, el nom d’un premi per a estudiants de secundària que s’organitzà en cinc ocasions entre els cursos 1980/1981 i 1985/1986 pels instituts Arrahona, Blanxart, Can Jofresa, Nicolau Copèrnic i Ègara, de la ciutat de Terrassa. Enguany el jurat del premi estava format per Jaume Aulet, Jaume Closa, Jordi F Fernàndez, Teresa Iribarren, Oriol Gonzàlez i Jordi Badiella, secretari. L’acte d’entrega de premis es va celebrar el passat dimarts, dia 24 de març a les 18:00 hores, a la Biblioteca Central de Terrassa, i va comptar amb l’assitència de les següents personalitats: Sr Josep Pàmies (regidor d’Educació de Terrassa), Sra Teresa Casas (Associació de Mestres Alexandre Galí), Sr Jordi Badiella (Amics de les Arts), Sra Regina Parellada (regidora d’Educació de Viladecavalls) i Sra Mercè Armengol (regidora d’Educació de Matadepera). Els premis van consistir en un trofeu elaborat pels alumnes de l’Escola d’Art i un iPod. Els finalistes van rebre un diploma acreditatiu. Un cop finalitzada l’entrega de premis un grup d’alumnes del conservatori de música va oferir un breu concert. Les obres premiades seran publicades al web http://www.bartramuria.cat. I al “Diari de Terrassa”. Felicitacions als guanyadors .

notícies d’educació Secundària Concurs Excellence El passat 25 d’abril, l’Arnau Castan, l’Oriol Sans, el David Romera i la Laia Miranda, tots ells alumnes de primer de Batxillerat, van participar en el concurs Excellence convocat per la UIC, la Universitat Internacional de Catalunya. A aquest concurs només hi podien accedir aquells alumnes amb els millors expedients de notes de 4t d’ESO de tot Catalunya. La prova va consistir en un test de 400 preguntes, sobre coneixements adquirits al llarg de l’ESO, en tots els àmbits del coneixement. Durant quatre hores, alumnes d’arreu de Catalunya van suar de valent per intentar contestar el millor possible i tastar la glòria. D’entre ells, cal destacar l’Arnau, el primer per la dreta a la fotografia, donat que va quedar primer de Catalunya. El premi va ser un ordinador portàtil !

Intercanvi lingüístic amb l’escola El Cim Els passats dilluns dies 27 d’abril i 11 de maig a la tarda van venir els alumnes de 3r d’ESO de l’escola El Cim a fer una jornada d’intercanvi en anglès. Els alumnes de 3r de l’escola vam preparar tres jocs tipus, un per cada grup d’anglès, i els alumnes del Cim havien de competir i sumar la màxima puntuació possible amb les tres proves. La primera prova era una imitació del joc televisiu "Word by Word" (Pasapalabra), que els permetia fer un repàs del vocabulari de les unitats treballades al llibre. La segona era un símil del joc "Password", on els alumnes havien de demostrar la seva capacitat de relacionar mots i conceptes. I la tercera era un "Dubbing" o doblatge d'escenes de pel·lícules que ells mateixos inventaven. Al final els nostres alumnes van fer un petit qüestionari als alumnes convidats, per intercanviar experiències i esbrinar quina activitat els havia agradat més i/o els havia resultat més difícil. A continuació van ser els alumnes del Cim els que ens van presentar la seva activitat: el dia 15 de maig al matí vam anar al teatre a veure l'obra "Romeo and Juliet" de William Shakespeare. Els alumnes del CIM van fer un gran esforç per representar una adaptació de l'obra que en conjunt va quedar força bé, i els nostres alumnes i en van quedar força satisfets. Tot seguit els alumnes d'ambdues escoles van pujar a les aules i van fer un intercanvi lingüístic sobre diferents aspectes de l'obra i sobre informació personal. En general les dues activitats van ser divertides i enriquidores, i va ser un estímul interessant a l’hora de valorar les seves aptituds orals i escrites.

Delf B1 Cinc noies de primer de Batxillerat, Sònia Florenza, Laura Sòria, Núria Guirado, Clara Rodriguez i Clara Barnés, i tres noies de segon de Batxillerat, Neus Lapiedra, Laura Carreres i Marta Barba han aprovat el Delf B1. S’han presentat a aquesta prova de francès animades per la professora de llengua francesa Marie Claire Ramboux. Es tracta d’un examen oficial que està dins del quadre europeu de referència de les llengües i que es realitza a l´Alianza francesa de Sabadell. És un títol que serà important pel seu currículum futur.

XX edició dels concurs literari i de dibuix El vaixell de Paper El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es va fer al Centre Cultural el lliurament dels premis de la XIX convocatòria de El vaixell de paper. Enguany el protagonisme del concurs literari va ser compartit amb l’obra de teatre “Despertant la primavera”, original de Frank Wedeking, portada a terme per alumnes de l’escola, dirigits per Sílvia Santfeliu. També es va poder veure uns esquetxos del musical Cats representats pel planter més jove d’aquest col·lectiu de teatre. Tots ells van contribuir a fer una vetllada simpàtica i amena. Des d’aquí els volem fer arribar l’enhorabona pel nivell de l’espectacle i els encoratgem a que segueixin dedicant-hi temps i esforç. Tenint en compte la divisió dels participants en tres categories, primer cicle d’ESO, segon cicle d’ESO i batxillerat, els guardonats en el concurs van ser: o

Por última vez , Marta Rovira , de 2n d’ESO, premi de narració de 1r cicle d’ESO

Hi haurà una nit, Mariona Jordan. 1r premi d’il.lustració de 2n cicle d’ESO per David Górriz

Paral·lelament , Marta Molina , de 2n d’ESO, premi de poesia de 1r cicle d’ESO

A Pere Torras Pi, de 2n d’ESO, premi d’entrevista de 1r cicle d’ESO

El legado de los barqueros del rio, Oriol Pla, de 4t d’ESO, premi de narració de 2n cicle d’ESO

Histórias de una calle, Júlia Ribera. 1r premi d’il.lustració de 1r cicle d’ESO per Mariona Jordan, de 2n d’ESO.

A Julia Möller, Júlia Garcia, de 3r d’ESO, premi d’entrevista de 2n cicle d’ESO

Mares de fuego, Otilia Dan, de 4t d’ESO, premi de poesia de 2n cicle d’ESO

LLengües presoneres, Àlex Martin, de 2n de batxillerat, premi de narració de Batxillerat

o Repeticiones, Sonia Florenza, de 1r de batxillerat, premi de poesia de Batxillerat. 1r premi d’il·lustració de batxillerat, Lara Tudó, de 1r de batxillerat. Moltes felicitats a tots!

notícies d’educació Secundària El Programa “Salut i Escola” El Programa “Salut i Escola” ha funcionat durant tot el curs a l’escola. Aquest programa, organitzat de forma conjunta pels Departaments d’Educació i Salut, ha estat adreçat als alumnes de 3r i 4t d’ESO. La professional sanitària Dolors Josa ha estat l’encarregada d’ informar, assessorar i resoldre els dubtes que els nois i les noies li plantejaven sobre diferents qüestions que els preocupaven i que podien afectar a la seva salut: alimentació, consum de drogues i alcohol, salut afectiva, entre d’altres.

Nova promoció de Batxillerat Els alumnes de 2n de Batxillerat ens han de dir adéu i per tal que els recordem i ells recordin els professors ens vam ajuntar per fer-nos la foto de rigor.

Alumnes de 4t d’ESO a Madrid i a Bèlgica; projectes de recerca Aquest any els alumnes de 4t feien dos projectes de recerca diferents, centrats en el viatge que feien, uns van anar a Bèlgica i els altres, a Madrid. Van marxar a Madrid el dia 31 de març al matí amb autocar, i van dinar pel camí. Així que van arribar, van instal·lar-se a l’hotel (petit, però molt cèntric, a la Gran Via!) i van anar a fer una gimcana fotogràfica pel centre (Plaza Mayor y Plaza del Sol y tots els voltants). L’endemà, després de fer-se la foto al Congreso, van anar a visitar el Prado, el Palacio Real i el centre. Dijous van anar al Cosmocaixa per resoldre la part científica del Projecte de Recerca i a la tarda es va visitar el Museu d’Art Reina Sofia i el monument a les víctimes de l’11-M. Sortint de l’estació d’Atocha van passejar pel Parque del Retiro, fins arribar a l’hotel. Divendres van marxar de bon matí en autocar cap a El Escorial, i d’allí cap a Terrassa on es va arribar a les 10 del vespre, esgotats però contents! El grup de Bèlgica van passar uns dies entranyables amb les famílies dels seus corresponents que ja havien visitat Terrassa durant el mes de febrer i van fruir força tant de les visites culturals que van fer, com de la gent amb la qual entraven en contacte i de les noves amistats que tots ells i elles van fer. Sens dubte, també el seu nivell de francès va millorar moltíssim.

Intercanvi Bèlgica 2009 El passat 24 de març, els alumnes de 4t d’ESO que fem francès vam marxar a Bèlgica, el viatge que tots esperàvem amb gran il·lusió, la durada del qual va ser d’onze dies. A l’arribada els nostres corresponents ens van sorprendre amb un berenar de benvinguda a l’escola d’Ottignies. Cal dir que els nostres corresponents eren de dues escoles diferents: uns anaven a l’escola d’Ottignies, i d’altres anaven a l’escola de Louvain-la-Neuve. Louvain-la-Neuve és una petita ciutat universitària que es va crear al 1972, situada a 5 km d’Ottignies. Als matins, els alumnes catalans fèiem activitats organitzades per l’escola. Un d’ells vam anar a Bruges, que ens va agradar molt tot i que feia molt fred. Allà vam tenir l’oportunitat d’anar amb barca pels seus canals. A Brussel·les vam visitar la Grand Place, el Manneken Pis, el Parlament Europeu, etc. Un altre dia ens vam quedar a Louvain-laNeuve i ens van fer una visita guiada per la ciutat. A les tardes, a vegades ens quedàvem a Louvain-la-Neuve i d’altres seguíem visitant la ciutat on ens trobàvem, com Brussel·les o Bruges. Louvain-la-Neuve és una ciutat amb moltes coses per fer: hi ha un gran centre comercial, moltes botigues, una bolera, bars i restaurants. Normalment cap allà a les 7 tots tornàvem cap a casa dels nostres corresponents. El temps no ens va afavorir durant la primera setmana, ja que feia fred, vent i plovia, però passat el cap de setmana, ja va començar a fer sol i les temperatures van pujar (fins i tot va haver-hi un dia que alguns atrevits van anar amb màniga curta!) El moment més trist va ser el del comiat, en què tant belgues com catalans estàvem molt tristos, ja que amb la majoria d’ells no ens tornaríem a veure mai més. Aquest intercanvi ens ha servit per millorar el nostre francès, hem après una nova cultura, hem establert molta amistat amb els belgues i, el més important de tot, hem viscut una experiència inoblidable. Laia Castellà, Marc Montañà i Jaume Ribas

notícies d’educació Secundària Concursos de matemàtiques Aquest any, com ja és costum, els alumnes de l’escola han participat en tres concursos matemàtics: el Penjats per les Mates, les proves Cangur y els Problemes a l’esprint. El Penjats per les Mates és un concurs de matemàtiques en què competeixen alumnes de secundària de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. A cada escola es realitza una fase prèvia i després es realitza la fase final al Vapor Universitari de la UPC. Aquest any els nostres finalistes han estat: la Mariona Jordan, la Marta Molina i l'Aina Solà del primer cicle d’ESO i el Jaume de Dios, el Xavi Kearns i el Marcel Weichsel del segon cicle d’ESO. El dissabte 18 d’abril, es va realitzar la fase final i el Marcel Weichsel va guanyar el segon premi i el Xavi Kearns el sisè premi. Els donem l’enhorabona i animem a ells i a tots els altres participants a seguir “Penjats per les mates”. El Cangur, en la seva tretzena edició, és una prova matemàtica amb molt de prestigi i història. Organitzat als països catalans per la Societat Catalana de matemàtiques, forma part d’una iniciativa internacional per promoure l’aprenentatge de les matemàtiques a través de problemes estimulants i creatius. Els problemes plantejats a la prova són dissenyats per una comissió internacional: Le Kangarou sans Frontières, i són resolts simultàniament, com a màxim en 75 minuts, per xicots d’arreu del mon. De nou, un matí solejat d’abril, en comptes de fer classes, tots els alumnes de l’escola (de 3r d'ESO a 2n de Batxillerat) que van voler, van creuar el pont de Vallparadís, van anar a l’escola d’enginyeres, ETSEIAT, i dins una aula enorme van fer mates durant una bona estona -i ens consta que amb molta joia. El nostre alumne Jaume de Dios Pont, de 3r d’ESO, va ser mereixedor de la vuitena plaça del Primer Nivell (alumnes de 3r d’ESO) d’un total, aproximadament, de 6800 participants de Catalunya i el País Valencià. Per últim, i com a continuació de la col·laboració amb l’escola Cultura Pràctica, hem participat en un tipus de competició molt particular: els Problemes a l’esprint. Altra volta, aquest any, alumnes de tercer i quart d'ESO i primer i segon de Batxillerat, han participat en el concurs anomenat problemes a l’esprint, convocat per la Societat Catalana de Matemàtiques. Aquest concurs consisteix en que alumnes bé de primer cicle d'ESO, bé de segon cicle d'ESO i Batxillerat, resolen problemes en equip -sense l’ajuda dels professors. S’accedeix als enunciats tot connectant-se a una pàgina web que registra l’hora en què es fa. Des d’aleshores, els alumnes han de treballar contrarellotge en nou qüestions de geometria, probabilitat, combinatòria, etc i tres reptes finals. Els resultats s’envien al servidor de l’esprint on es certifica si els resultats són correctes i quan temps han trigat els alumnes a respondre. Cap al vespre publiquen el rànking de les escoles participants. El gran problema a resoldre aquí, a part del purament matemàtic, és l’estratègia de cooperació -fa goig veure’ls organitzar-se. A l’edició del 29 de gener, es van encertat tots els reptes a la primera, malgrat que amb un temps excessiu per optar a premi. La segona edició, del 29 d’abril, va començar amb bon ritme i s’hagués pogut aconseguir una bona posició si no hagués estat per un problema que va costar molt de resoldre. De totes maneres s'ha aconseguit l'objectiu de passar-ho bé gaudint de les matemàtiques, treballant d'una manera diferent aquesta matèria. Felicitats a tots els alumnes que han volgut participar en aquestes proves! A la resta els animen a fer-ho l’any que ve!

Orientació acadèmica, curs 2008-09 L’orientació acadèmica d’aquest curs va començar amb una novetat que va sorprendre alguns i va alegrar a molts, inclosa la persona que organitza l’orientació. Es tracta del sondeig electrònic, via web de l’escola Tecnos, que es fa amb els alumnes. En els darrers anys s’havia fet una enquesta escrita, la qual cosa dificultava i alentia enormement la feina de recopilació de dades. Aquest any, i gràcies als serveis informàtics de l’escola, es va poder utilitzar un formulari electrònic en què els alumnes expressaven les seves preferències d’orientació. Com que estem a l’època de les noves tecnologies de la comunicació, es va haver d’insistir molt en el compliment de l’enquesta perquè, més enllà de les hores passades davant del messenger, sembla que als nostres alumnes els costa d’esmerçar dos minuts en una petita enquesta que els hauria d’interessar. Seguirem per aquest camí de cara al curs que ve.

La segona novetat ha estat Bolonya. L’obsessió per Bolonya ha estat notable. La manca de concreció dels estudis, fins ben entrat el curs, va provocar el neguit comprensible dels alumnes, especialment els de segon, que no sabien què estaven decidint, encara, ni si els estudis triats existirien de cara al curs que venia o no. Amb el tema de Bolonya, de l’adaptació dels estudis universitaris de l’estat espanyol a l’àmbit europeu hi ha hagut molt soroll d’una minoria organitzada, molta incúria i poca feina per part de les autoritats acadèmiques i poca informació fiable per part de les autoritats polítiques. És a dir: un bunyol. Malgrat això totes les persones que han vingut en representació de facultats i escoles universitàries s’han esforçat per tal d’explicar-nos els estudis que s’impartien l’any que ve als seus respectius establiments acadèmics. Recordo especialment, el senyor Puigdomènech, director de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, de la UPC, el senyor Melgosa, de l’Escola d’Enginyers, Campus Terrassa, de la UPC, el senyor Jaume Farrés de la Facultat de Biociències de la UAB, i el representant de la Universitat Pompeu Fabra, la senyora Marta Garcia, que ens va fer un repàs a tots els seus estudis. De les deu xerrades també n’hi ha hagut de més vivencials, de professionals que ens han fet viure la dedicació que tenen cap a la seva professió. La Iolanda Montserrat, que ens va explicar els estudis relacionats amb l’àmbit de l’empresa, l’Ignasi Puig, que ens va il·lustrar sobre el dret el Xavi Geis, un apassionat de l’ofici de mestre, la metgessa en pràctiques, Anna Abugattas, i, finalment la nostra psicòloga Mònica de Miguel. En resum, deu xerrades d’una qualitat notable; espero que hagin ajudat els nostres alumnes en el seu camí cap els estudis futurs.

notícies d’educació Secundària

Viatge de final de curs de 2n de Batxillerat Un dia fred de febrer eus aquí una cinquantena de preadults emocionats i dos parells de ja adults preocupats que marxaven en la foscor de l’alba cap a un viatge inoblidable. Després dels típics i tòpics problemes aeroportuaris amb DNI’s ,permisos,maletes..per fi ens trobàvem viatjant en un autocar cap el que seria casa nostra durant cinc dies. L’Hotel Lazio de Roma. Així vam començar una curiosa sèrie de jornades del més clàssic turisme per les fantàstiques restes clàssiques de la capital del món antic, de la lluita aferrissada contra la fatiga, el caòtic transport públic romà i els pesats venedors ambulants. Sumant-hi les mogudes nocturnes per l’hotel i pels diferents i particulars locals on acabàvem de gastar les darreres energies . Aquest viatge no només ens va permetre descobrir les meravelles artístiques que Roma amaga, sinó que ens va donar l’oportunitat de relacionar-nos amb companys i companyes amb qui no ho fem en el nostre dia a dia, deixant infinitud de records i anècdotes que no oblidarem en molt temps. Marta Valldaura, Rosa Torres, Àlex Martin

Xerrades vàries pels alumnes de primer de batxillerat • • • •

Sensibilitzar sobre els accidents de tràfic Transplantaments d’òrgans Creativitat i treballs de recerca L’alcoholisme

Els els alumnes de 1r de batxillerat van assistir a la xerrada "Stop al cop" de la fundació Guttmann. Es tracta d'un programa de sensibilització especialment dirigida als joves a fi que prenguin consciència de les conductes de risc, sobretot relacionades amb la conducció, que poden tenir com a conseqüència lesions medul·lars o cerebrals. En Jaume Tort, lesionat medul·lar, ens va explicar en primera persona la problemàtica d’aquest col·lectiu i va advertir als nostres alumnes de Batxillerat de la necessitat de ser conscient de certes conductes de risc i de les maneres d’evitar-les amb una mica de reflexió i consciència dels riscos innecessaris. Per altra banda, en Salvador Quintana i la Rosa Ribal, metge i infermera de l'UCI de Mútua de Terrassa, han fet una xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat sobre el transplantament d’òrgans. Els alumnes han pogut conèixer aspectes legals relacionals amb els transplantaments; han parlat de la importància del nostre altruisme quan un familiar nostre pateix una mort encefàlica, dels criteris de selecció d'òrgans, de les llistes d'espera etc...Els han explicat que és molt gratificant per als familiars dels donants saber que un òrgan d'un familiar ha servit per millorar la qualitat de vida d'una altra persona. Josep Mª Rex, professor de l’EUNCET i de la UPC, investigador en el cap de la creativitat empresarial per empreses com Seat, Frigo, Bimbo, Torres o Codorniu, va estar a l’escola fent una conferència als alumnes de 1r de Batxillerat. Els va comunicar idees i metodologies de com augmentar la creativitat en els seus treballs de recerca. També els va pronosticar que en el futur es valorarà, encara més, aquell que pugui aportar creativitat a l’empresa, tal i com ja passa hores d’ara als Estats Units. Finalment, membres d’alcohòlics anònims, van fer una xerrada als alumnes de primer de Batxillerat sobre l’addicció a l’alcohol i les seves conseqüències.

Premis a treballs de recerca de 2n de Batxillerat Els treballs titulats “L’aigua a Terrassa” i “Cartes des del front”, dels alumnes , Berta Peris i Marc Salvatella respectivament, han estat guardonats amb premis importants. En el primer cas es tracta del segon premi dels premis als treballs de recerca convocats pel centre de recursos de Terrassa. En el cas de “Cartes des del front” també es tracta del segon premi de la Universitat Pompeu Fabra en l’àmbit d’humanitats i ciències socials. Enhorabona a ells i als seus tutors, la Mª Àngels Estrada i el Jordi Torné.

Sortida al regne unit El proper 26 de juny 10 alumnes de 3r ESO marxaran a Hastings, al sud d’Anglaterra, on faran una estada d’una setmana. Allà conviuran amb una família anglesa, estudiaran anglès al matí i participaran en diferents activitats lúdiques, esportives i culturals. Estem segurs que tan ells com la professora acompanyant, la Sònia Caballero, s’ho passaran d’allò més bé.

Premis Coca-cola El mes de març d’enguany es va convocar els alumnes de 2n d’ESO d’arreu de Catalunya a les edicions del 49 Concurso de Jóvenes Talentos, Premio Relato Corto i del 32 Concurs de Relat Breu en Català que organitza COBEGA, SA, distribuïdora de la marca Coca-Cola. Dues alumnes de 2n d’ESO A de la nostra escola van obtenir un dels noranta premis que s’ofereixen per a cada una de les modalitats. La Mariona Jordan va quedar classificada en tercer lloc en la categoria de redacció en català i la Marta Rovira es va classificar en segon lloc en la categoria de redacció en castellà. Totes dues tenen molt de mèrit pel fet d’haver estat premiades, ja que competien amb més de 68.000 alumnes. Els premis es van recollir el passat 23 de maig al Gran Teatre de la Xina de Port Aventura. En nom de tota la comunitat educativa els donem, des d’aquí, la més sincera enhorabona.

Record d’Espanya femení de Cub Rubik Puc parlar sobre la meva experiència al V campionat del cub de rubik, però aquest l’explicaré per sobre. Vaig assistir el 19 i el 20 de desembre a Coruña. Estava bastant nerviosa ja que era la primera vegada que feia cubs en públic i era una de les poques noies. Crec que aquell cap de setmana deuríem ser unes quatre o cinc noies. El primer dia vam competir en altres modalitats i no en l’anomenada Cub de Rubik. El dia 20 de desembre, vam competir en el Cub de Rubik; quan em va tocar a mi competir, realment estava molt però que molt nerviosa. Vaig fer els 5 cubs que havia de fer i no vaig voler saber la mitja que havia fet. Quan van penjar els resultats vaig veure que havia sigut la noia mes ràpida, però com les noies i els nois competíem junts, només donaven premi als nois. Podríem dir que tinc el record d’Espanya de noies. Però prefereixo ampliar més l’explicació sobre el meu segon campionat. En el meu segon campionat crec que estava més nerviosa que en el primer, ja que no havia practicat gaire i sabia que hi havia una altra noia que feia gaire bé els mateixos temps que jo. Quan vaig acabar de fer els cinc cubs, sabia que no havia guanyat, simplement perquè els temps no em van sortir bé i l’altra noia podia fer-ho millor. La meva sorpresa va ser quan van penjar els resultats i vaig veure que havia sigut la millor noia, però per 2 segons. Em van donar una medalla d’or, i un diploma on posava que era la noia més ràpida fent el cub de Rubik. El cub de rubik és un altre món, és molt divertit. Jo aconsello a la gent que ho provi, que busqui la manera de fer-ho, es un passatemps molt divertit i distret.

treballs escolars

CĂ˛mics optativa plĂ stica 4t ESO

Cartells optativa informĂ tica 4t ESO

notícies de l’escola Solidaris Poc abans d’iniciar les vacances de Nadal es va fer la campanya de recollida d’aliments. Mireu l’aspecte que tenien els cotxes poc abans de marxar cap a la Fundació Busquets.

Acabem d’estrenar carrer Ja era hora !, em trigat uns quants anys en aconseguir-ho però des de fa unes quantes setmanes el carrer sant Jaume és més còmode i segur pels vianants i també una mica més bonic.

Premis dels Jocs Florals Sant Jordi de Cooperatives d'Ensenyament En Gerard Pujado Borràs, de 5èB, va guanyar el 1r premi de prosa de Cicle Superior. A Secundaria, la Laia Munné, la Tanit Jorba, l’Aleix Jorba i la Nuria Puertas també van guanyar diferents premis. A la secció de Batxillerat, l’Àlex Martín va guanyar el primer premi de prosa.

AMPA

Festa de l'AMPA El passat 31 de maig es va celebrar la festa de l'AMPA de l'escola. Amb un dia radiant, es van poder realitzar totes les activitats previstes: xocolata amb xurros, inflables, obra de teatre, pallasos, rocĂ˛drom, partits de bĂ squet i futbot, ... Per acabar, va haver-hi un gran aperitiu. Si us ho vau perdre, aquĂ teniu un recull de fotos.

extraescolars

Torneig Tecnos 2009 El passat dissabte 30 de maig vàrem celebrar el nostre torneig esportiu. Aquest any comptava amb algunes novetats. La primera és que es va obrir la participació a tots els alumnes de l’escola. Tothom qui va voler, va poder formar un equip i entrar en competició contra els que durant tot l’any han entrenat a l’escola dins l’horari extraescolar. A part d’aquests partits, els nostres equips de competició, van disputar un segon partit contra formacions d’altres escoles. Van venir representants de moltes centres de Terrassa: Vedruna, Petit Estel, Pau Vila, Europa, ... També es va obrir la participació als alumnes més petits de l’escola. Els alumnes de P4 i fins a primer, van poder participar en una jornada d’iniciació esportiva que constava de quatre tallers (un de futbol, un altre de bàsquet, un altre de tennis i encara un altre de taekwondo). Aquests alumnes van gaudir de més de dues hores d’activitats sense parar. Els grups de patinatge i Gim-jazz, també van participar de la festa. El grup de patinatge, tot i tenir problemes amb la música durant l’exhibició, van patinar al ritme de la música oferint un seguit de figures en grup. Les noies de Gim–jazz, organitzades en tres grups, ens van oferir un ball cada un d’ells i una última coreografia on van ballar totes juntes. Abans d’acabar, tots els participants van fer una desfilada davant l’atenta mirada dels pares que durant tot aquest acte de cloenda, no van parar d’aplaudir. Tothom va marxar satisfet i content amb la medalla i una “motxilleta” com a record del torneig.

treballs de recerca (II part) retalls Alumnes de 2n de Batxillerat SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA Berta Peris La ciutat de Terrassa és una zona que sempre ha estat molt relacionada amb l’aigua. El treball està orientat a l’estudi dels recursos hídrics de la ciutat i a més a més inclou un apartat que recull opinions de diferents sectors i associacions sobre el problema de l’aigua i de la gestió que se n’està fent. El treball de camp va consistir en recopilar informació de la ciutat. Es va preguntar a associacions i a ajuntaments per poder comparar la gestió que la ciutat feia de les aigües amb les poblacions del voltant. També es va estudiar quin era l’estat de les edificacions històriques de la ciutat que havien estat relacionades amb els recursos hídrics com els pantans i les torres d’aigua. Hi ha un apartat que recull les diferents mesures que s’han pres durant aquesta època de sequera i com Terrassa ha participat a fer una millor gestió de l’aigua. El darrer punt del treball inclou unes entrevistes que són representatives de les diferents opinions que es tenen sobre el tema de l’aigua. Aquesta recerca ha acabat sent un treball d’actualitat, que reflecteix el moment pel que s’ha passat. S’ha de tenir en compte que ens trobem en un punt de transició entre l’antiga gestió de l’aigua i la nova cultura de l’aigua, la gestió de l’aigua més respectuosa amb l’entorn. És impossible arribar a una conclusió que resumeixi quin és el millor mètode per tractar aquest problema, perquè tots els punts de vista són vàlids i el temps ens ha d’ensenyar, mica en mica, quina és la millor manera de gestionar-ho. GUIA DE LECTURA: EL JUEGO DEL ÁNGEL, DE CARLOS RUIZ ZAFÓN Ester Juberies Aquest treball es pot interpretar com una guia per aprofundir i llegir entre línies un llibre tan famós i mediàtic com ha estat aquesta última creació de Carlos Ruiz Zafón. Hi podem trobar apartats en què es parla sobre l’àpoca en què està inspirada la novel·la, a principis del segle passat. Podem identificar-ne una part amb una descripció de personatges i escenaris de Barcelona, lloc on es desenvolupa l’acció. Una part força significativa és l’apartat d’escriptors mencionats a l’obra, que després d’analitzar-los han permès conèixer millor les influències literàries de l’escriptor. Aquest treball s’ha basat principalment en la recerca d’informació i en l’anàlisi intern de la novel·la. Podem concloure dient que aquest treball suposa un complement del llibre que recull una sèrie d’ aspectes que amb una lectura superficial passen desapercebuts.

L’HOMEOPATIA Àlex Martín L’homeopatia, l’aneguet lleig de la medicina, un mètode de curació menys agressiu, una alternativa saludable. Aquestes certeses i un llarg llistat d’incerteses són les que porten a voler saber, a voler explorar aquest camp tan desconegut per molts però que s’està obrint poc a poc camí en la nostra societat. Així, mitjançant, la recerca tan bibliogràfica com experimental, aquest treball ha estat conformat. Metges homeòpates, farmacèutics, pacients, detractors,... el seu testimoni, la informació de llibres, de la xarxa, tot ha servit per il·luminar poc a poc la silueta d’aquest interessantíssim subjecte, configurant una guia útil per qualsevol interessat en iniciar-se o aprofundir en ell. Aquest treball permet també entreveure l’estat de desenvolupament que té aquesta branca mèdica en la nostra societat, amb un llarg camí per recórrer però amb molt ja avançat.

projectes d’Escola

Què és l’Escola de pares? L’Escola de pares pretén ser un espai on es puguin tractar i debatre temes d’actualitat que interessen als pares dels nostres alumnes i que estan directament relacionats amb l’educació dels seus fills. També pot ser un espai de formació on es poden trobar criteris per compartir, reforçar estils educatius, conèixer nous recursos. Un expert o especialista en el tema condueix la sessió i es procura que els pares puguin exposar els seus dubtes, el seu posicionament , o senzillament anima perquè hi hagi intercanvi d’experiències entre els assistents. L’Escola de Pares de la Tecnos es va crear a finals de l’any 1997 amb l’assessorament i l’empenta de la doctora en psicologia Mª Jesús Comellas, que en aquell moment formava part de l’equip psicopedagògic de l’escola. Sovint l’equip de mestres havíem sentit dir a moltes famílies, i encara ho sentim a dir ara, que resulta difícil fer de pares i que hi ha temes que els preocupen, que desconeixen o dels quals volen tenir una visió objectiva. L’Escola de Pares va néixer amb la col·laboració de l’AMPA per donar resposta a aquestes demandes i va ser a partir del curs 97-98 que va començar la seva programació estable. Al llarg de tots aquests anys s’han tractat molts temes. Alguns proposats per l’equip de mestres, d’altres pels pares. És bo mirar enrere i veure els temes que hem tractat: Els fills: L’educació dels infants; Etapes maduratives, hàbits; L’adolescència; Equilibri emocional dels nostres fills; L’autoestima; Saber dir no: els conflictes a casa i a l’escola; Com són els nostres fills?; La família: Autoritat i efectivitat; El temps lliure dels pares i els fills; Qui mana a casa; Relacions família-escola; Internet a casa; Pares i mares com a models; L’educació dels sentiments; Pautes educatives; La societat: Valors actuals; Treball, estudi i lleure; La publicitat i la importància dels missatges que fa arribar als nostres fills; L’esforç i el treball a la societat actual, la cultura de l’esforç; Els problemes que la televisió dissimula; Seduïts per les pantalles; Internet 2.0 L’escola: La paraula com a eina imprescindible per a comunicar-nos i aprendre ; Els aprenentatges dels nostres fills, objectius, el reforç ; Com millorar les ganes d’aprendre dels nostres fills; Hiperactivitat i dèficit d’atenció; Quina escola es necessita avui? ; Convivència i socialització a l’escola, és difícil avui en dia? ; Salut: L’al·lèrgia; Primers auxilis i salut a casa; Sexualitat; Anorèxia i bulímia; El dol i la mort; Les drogodependències; Anem al supermercat, vens amb nosaltres?; Malalties mentals; Dos ulls per a tota una vida. Cal esmentar també els ponents o animadors que han passat, alguns en més d’una ocasió, per l’Escola de Pares: Mª Jesús Comellas, Montserrat Podall, Joaquima Judez, Salvador Cardús, Josep Argemí, Jaume Funes, Marcel Íbero, Dolors Josa, Antonio Madrid, Carme Fernández, Teresa Prat, Rosa Gil, Concepció Poch, Albert Moncada, Cristina Vilardell, J. Artigas, Eulàlia Palau, Xavier Bonal, Joima Panisello, Lídia Sánchez, Joan Ferrés, José Luís Álvarez, Santi Rius.

Sovint ens queixem que a les sessions de l’Escola de Pares hi ha poca assistència i analitzant trobem diferents factors: L’hora, quan ja estem cansats de la feina ; la impossibilitat de deixar els nens sols; compromisos socials o reunions,....però un dels que també pot influir és el desconeixement dels pares i mares sobre què és i quins són els objectius que es proposa. Amb aquest article esperem haver ajudat a conèixer una mica millor aquesta Escola de Pares, que és la vostra. Tots podeu fer aportacions i donar idees per a noves sessions o per la dinamització de l’escola de pares . Animeuvos! Feu-nos arribar els vostres suggeriments sobre nous temes i ponents. Ens agradaria que el proper curs l’Escola de Pares comencés amb empenta i un bon nivell de participació. Podeu fer arribar les vostres aportacions a: escoladepares@tecnos.cat

Canvis en l’ equip directiu de l’ escola Ja fa una pila d’anys que vaig assumir, ratificada en successives reeleccions, la tasca de la direcció de la ESO i el Batxillerat de la nostra escola. En tots aquests anys he procurat fer el meu treball amb il·lusió, dedicació i esforç. Penso que els resultats han estat raonablement bons i, en general, si hagués de resumir en una paraula l’estat d’ànim que experimento a l’hora de plegar, seria el de satisfacció per la feina feta. Però els anys passen i a principis d’aquesta última etapa ja vaig deixar clar que desitjava que fos l’última. No pas per motius de cansament (que serien lògics, penso) sinó, i sobretot, perquè sento íntimament la necessitat d’acomplir il·lusions que eren incompatibles amb l’exercici de la direcció. D’altra banda, crec que és bo, per a la institució, deixar el camí obert perquè persones joves i preparades acceptin les responsabilitats i reptes que la direcció comporta i continuar amb renovades forces la feina de fer que la nostra escola sigui un referent de qualitat educativa a Terrassa i la seva comarca. En el meu comiat de la direcció em plau donar les gràcies als companys i companyes de l’escola, als alumnes que han cursat els seus estudis en aquest període i als seus pares, mares o tutors, per l’ajuda, col·laboració i comprensió rebudes en la feina, agraïda però també sovint difícil, de fer de la nostra comunitat educativa un espai de convivència i eficàcia en la consecució de l’objectiu que la societat encomana a l’escola: formar persones amb coneixements i valors individuals i socials, coherents, en aquest cas, amb l’ideari fundacional del nostre centre. A tots, doncs, el meu sincer agraïment. A partir del curs vinent, l’organigrama de l’equip directiu experimentarà uns canvis encaminats a millorar la nostra tasca educativa. Estarà composat per quatre caps d’estudis, corresponents a cada una de les etapes educatives: Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat, i una Direcció única per a tot el centre. Les persones (a les que trameto els meus millors desitjos i ofereixo tot el meu suport) que integraran l’equip directiu, són les següents: Gemma Elias , Directora de l’escola Sònia Casas, Cap d’estudis d’Infantil Anna Soler , Cap d’estudis de Primària Enric Cruz , Cap d’estudis de Secundària Jordi Anglada , Cap d’estudis de Batxillerat Marisun Caminal

calaix de sastre “SÓN LES 9, A DORMIR!”

Amb la frase d’aquest títol no es pretén consignar quina és l’hora en què nens i joves en edat escolar han d’anar al llit, però sí que es vol ressaltar la importància que té dormir per tal de recuperar forces i energies per a l’estat de vigília, ja que tots dos aspectes estan estretament relacionats, així com la d’establir un hàbit i una rutina en els horaris, de manera que, de forma habitual, hi hagi un temps més o menys fix per al descans. La necessitat de dormir és biològica. Gairebé s’atura l’activitat sensorial, la mobilitat i l’estat d’alerta, però el cos està «actiu», amb una activitat mental important per a l’equilibri psíquic i físic de les persones. Això és, el cervell segueix actiu i el sistema nerviós actua per garantir el descans físic i mental i organitzar tota la informació rebuda en l’estat de vigília, de manera que son i vigília són totalment complementàries.

Quines funcions es realitzen en les diferents etapes del son? Sense entrar de forma detallada a descriure les diferents fases del son, la primera (anomenada d’ones lentes) es divideix en diferents etapes i ens va portant cap a un son profund. En aquest procés, disminueix el ritme respiratori i cardíac, gairebé s’inhibeix l’alerta sensorial i això es produeix per afavorir el descans físic i recuperar energies. Una segona fase, anomenada REM (en anglès, ràpid eyes movements), o de moviments oculars ràpids, l’activitat cerebral és gairebé semblant a l’estat de vigília, amb la diferència que no es recull informació de l’exterior, sinó que es processa la informació rebuda intentant organitzar-la i retenirla en forma d’aprenentatges i records. Durant totes les hores que es dorm, aquestes dues etapes es van alternant diverses vegades, però si no es dorm durant prou temps, aquestes fases no es completen i això afecta directament l’estat de vigília -somnolència, manca d’atenció, cansament físic, etc. Hi ha estudis que apunten a una relació directa entre no dormir -de forma habitual- les hores necessàries i el rendiment escolar, fins i tot afecta el desenvolupament del llenguatge, que es realitza més lentament. Com hem dit, en la fase REM es «grava» en la memòria el que s’ha après durant el dia i el cervell es recupera i està amb una disposició més bona per aprendre coses noves. Aquest és un factor determinant que fa que els experts recomanin que es dormi les hores que calgui (vegeu el quadre 1, com a quadre orientatiu respecte a la quantitat d’hores que cal dormir en les diferents edats d’infants i adolescents). De forma intencionada, no hem tractat en aquesta secció aspectes relacionats amb les «alteracions» del son. Tot i que solen ser freqüents en la infància, sovint desapareixen en entrar a l’adolescència. No obstant això, quan aquestes alteracions es presenten de forma continuada en el temps i afecten l’activitat normal del nen o de la nena, llavors es parla de trastorns del son. L’insomni, l’insomni infantil a causa d’hàbits mal adquirits, el somnambulisme o els malsons són alguns dels trastorns freqüents que convé consultar a l’especialista.

Article extret de “GUIX Comunitat”, Número 26. Suplement Guix 353.

“SÓN LES 9, A L’ESCOLA!”

ÉS HORA DE LLEVAR-SE! Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing! Sona el despertador. Mitja volta. -Una mica més. -Vull dormir! –Tinc son! -Encara no. -No vull anar a l’escola. -Em trobo malament. -Tinc mal de cap. -Quina mandra! Us sona? Ho heu sentit alguna vegada? Així s’inicia el dia a moltes llars. No sempre aquestes expressions corresponen a un descans insuficient, però algunes vegades mostren un cansament que habitualment es farà evident a l’escola. Els mestres reben els alumnes a les aules, durant la primera franja horària és quan el rendiment acadèmic i la capacitat d’atenció acostumen a ser més alts. Malgrat això, en alguns casos observem nens i nenes que els costa centrar l’atenció, escoltar, estan irritables, poc participatius, dispersos, apàtics... Davant la pregunta: “Vas anar a dormir tard ahir?” , la resposta immediata és: - No!! Però després, sense adonar-se’n expliquen el gol del Messi, que va ser durant la segona part del partit, les últimes novetats de “Ventdelplà” o “Física i Química”, les anècdotes de “Crackòvia”, o fan la imitació de l’últim personatge que ha aparegut la nit abans a “Polònia”... Això, sense parlar dels qui tenen el televisor o l’ordinador a l’habitació i queden adormits davant de la pantalla.

Ens agradaria que aquest fos un espai on poder compartir les vostres experiències, recursos o estratègies que us hagin funcionat en aquestes situacions per convertir aquest moment del dia en una estona agradable, sense enfrontaments. Deixeu-nos els vostres comentaris a http://www.tecnos.cat/calaixdesastre com ja han fet altres famílies. Podeu veure altres temes que hem tractat: Per molts anys! / Els pares perfectes / Mira qui parla... / S’acosta el Nadal Si voleu tractar algun tema, podeu possar-vos en contacte amb nosaltres. Equip Psicopedagògic Escola Tecnos - abril 2009

col·laboracions

Davant de la importancia del nou pla d’estudis pels futurs universitaris, el famós “pla de Bolonia” , l’escola ha fet diferents xerrades per tal d’intentar fer entendre als nostres alumnes de batxillerat el seu futur. A les jornades culturals d’aquest any, es va convidar a en Joan Carbonell, una eminencia en el tema i se li va demanar que fes un escrit per la revista per fer arribar a tothom la filosofia d’aquest nou repte. És un article extens però sense cap dubte, molt interessant.

All’alba Bologna vincerà! Joan Carbonell Manils “L’ensenyament superior universitari espanyol necessita un canvi”. A hores d’ara, aquesta afirmació no és posada en dubte ni tan sols pels que han mostrat més desacord amb el procés de convergència en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), anomenat, per fer-ho curt, “Procés de Bolònia”. La dècada dels anys setanta del segle passat va servir per desentumir els ossos de la nostra educació infantil i primària, després d’anys d’escola nacionalcatòlica; el resultat ha estat del tot satisfactori, gràcies al treball seriós d’un estol de mestres que, joves com eren, van comprendre la importància del moment i van posar-hi ganes com a col·lectiu. En cap altre cas de la nostra història educativa recent el fenomen no s’ha repetit; el record de la república i la tasca soferta i silenciosa dels seus epígons hi van tenir molt a veure. Algun dia el país haurà de reconèixer el treball fet per aquesta generació que ja va acostant-se a la seixantena. La dècada dels vuitanta va suposar l’extensió obligatòria de la formació secundària a tots els nois i noies fins als setze anys, de la mà de governs que van saber de la importància de posar-se d’acord en el tema de l’educació; una nova concepció fonamentada en una visió integradora dels futurs ciutadans i ciutadanes en un únic sistema fou per a molts de nosaltres un cant a l’esperança que, si bé ha quedat curt i malmès pel camí, ha conduït molts joves a l’ensenyament superior, tot dignificant alhora la formació professional, que gaudia d’un desprestigi del tot immerescut. Per completar el cercle, calia que la universitat no quedés al marge del procés de renovació. S’ha aprofitat una ocasió àuria per fer-ho, que ens ha permès establir complicitats amb els sistemes d’educació superior de gairebé una cinquantena de països d’Europa. Així, la segona dècada del segle XXI ha de projectar l’ensenyament universitari català, espanyol i europeu a un futur millor. L’inici general del canvi, encara que tardà, és imminent i cap entrebanc no podrà aturar-lo. Si eventualment han aparegut xarampions, s’han tractat amb paciència, quietud, temps i el tradicional llum vermell encès, amb la convicció que mai no duren més del que la medecina ha establert.

Retalls Retalls

Objectiu final i únic Com succeeix en la majoria de coses importants, l’objectiu del canvi proposat és de formulació senzilla: “proporcionar una formació millor a les futures i futurs universitaris que els permeti incorporar-se al món laboral amb més autonomia, amb més esperit crític, amb més habilitats, amb més coneixements, en definitiva, amb més professionalitat”. Objectiu senzill de formular, sí, però difícil d’aconseguir en una institució com la universitària. Amb vímets d’inèrcia centenària, de fort corporativisme, d’aïllament social, de autoestima exagerada, de manca d’hàbit de retre comptes públics, s’ha teixit un cistell bonic, i tanmateix, ara ja ressec. Al meu entenent, quatre són els pilars que sostenen aquest objectiu final. Per ordre, l’afavoriment de la mobilitat, la proposta d’una nova forma d’ensenyar i d’aprendre, l’augment del grau d’autonomia dels centres i l’assegurament de la qualitat. Afavoriment de la mobilitat Els centres universitaris europeus s’han convençut que la mobilitat d’estudiants, de professorat i de personal d’administració és un actiu en la formació de les persones. En una Europa que s’esforça per eliminar les fronteres físiques, les del coneixement, en principi, apareixen com les més fàcils de saltar. Tanmateix, fins ara, tots els intents que hi ha hagut (com ara el programa ERASMUS), basats només en la confiança mútua entre les universitats, només han resultat parcialment reeixits. Sens dubte, des de començaments dels anys noranta, han afavorit la mobilitat dels estudiants, però moltes vegades a costa d’esforços incomprensibles. Per una banda, hem estat massa gasius pel que fa a la qüestió del reconeixement de formació cursada fora; per una altra, la manca d’un bon sistema de beques ha provocat un biaix dels que n’han gaudit els beneficis, en funció de les possibilitats econòmiques de cadascú; i, per acabar, el sistema continua mostrant-se absolutament intransigent pel que fa a l’homologació de títols estrangers. Es obvi, doncs, que per no tornar a fracassar calia prendre una primera mesura: determinar mecanismes objectius que permetessin el reconeixement mutu de la formació, basats en paràmetres quantificables. Resultat d’això han estat les dues accions que, per primera vegada, faran possible una mobilitat real. Una estructura comuna de títols En primer lloc, s’ha establert una seqüència comuna europea de títols universitaris: el primer títol, anomenat ‘grau’ s’obtindrà després de quatre anys d’estudi; el segon, anomenat ‘màster’, després d’un o excepcionalment dos anys més; el tercer, anomenat ‘doctorat’, es podrà obtenir després de tres anys. Val a dir que el govern espanyol, contra la voluntat de les universitats i del govern català, s’ha desmarcat de la tendència majoritària de les universitats europees, que han establert l’obtenció del primer títol al cap de tres anys. Concretament aquesta decisió ha obligat la UAB a aplicar una mena d’ ‘enginyeria acadèmica’ per no perjudicar els nostres estudiants que vulguin marxar a l’estranger i, viceversa, aquells estrangers que vulguin continuar estudis a Catalunya. El tema encara no està resolt. En qualsevol cas, aquesta estructura comuna és la base que permet fer tres cursos a la UAB, continuar el quart curs a Roma, cursar un màster oficial a Múnic i acabar doctorant-se a Estrasbourg; i el que és més important, que els títols siguin reconeguts arreu. Una unitat comuna de còmput La segona mesura ha estat la creació d’una unitat europea única, anomenada crèdit ECTS (European Credit Transfer System), per comptar les hores que l’estudiant dedica a la seva formació; una mena d’euro acadèmic, segons el qual a qualsevol país europeu 1 crèdit equival entre 25 i 27 hores de treball de l’estudiant. Un curs complet constarà de seixanta crèdits, és a dir, aproximadament 1520 hores de treball, que és resultat de multiplicar les trenta-vuit setmanes lectives d’un curs acadèmic per 40 hores de treball per setmana. Aquesta decisió, en apariència innocent, significa l’acceptació formal que un estudiant universitari ha de dedicar als estudis el mateix que un treballador dedica al seu treball; i implica que l’organització docent d’un curs acadèmic ho haurà de tenir en compte. Passem d’una situació en què el professor a penes calcula el volum de treball que suposa la seva matèria a una situació en què serà necessari coordinar la càrrega discent de totes les assignatures. Una aposta per la formació al llarg de la vida S’ha acabat l’època en què tot o gairebé tot s’aprenia en uns determinats temps i lloc. Els futurs ciutadans hauran

col·laboracions

de formar-se contínuament, en llocs diversos i en circumstàncies imprevisibles. Sortosament la globalització no sempre és un Leviatan que ho engoleix tot. El sistema ha de preveure-ho i oferir molta formació continuada a preu públic, cosa que en el model actual de títols no existeix. Els màsters de l’EEES estan dissenyats com a especialitzacions professionalitzadores, acadèmiques o de recerca, a preu públic. Però, atenció, públic no és sinònim de gratis; significa que l’usuari no paga el que costa. El sistema públic d’ensenyament universitari haurà de facilitar l’accés als màsters públics de qualsevol ciutadà que tingui mèrit i capacitat, però estigui mancat de recursos. L’estudiant en el centre del procés d’aprenentatge ¿A algú, se li acudiria de postular aquesta premissa en el context de l’ensenyament primari o de secundari? Doncs, en l’ensenyament universitari no només cal fer-la, sinó procurar que es compleixi. En general, a la universitat el procés d’aprenentatge de l’estudiant ha estat decantat més aviat al procés d’ensenyament del professor. Vull dir que han estat més importants les assignatures, les hores i els temaris que no pas el subjecte que els justificava. A més hem arribat a creure’ns –els estudiants, també- que mots com ‘objectius’, ‘habilitats’, ‘coordinació’, ‘tutoria’, ‘seguiment’, ‘avaluació continuada’ són falòrnies buides de significat que han estat creades per la secta de pedagogs amb la intenció única de dificultar, d’evitar l’excel·lència, d’augmentar la feina dels docents, de complicar el que s’ha fet tota la vida, ço és, “el professor explica magistralment tot allò que sap (que és molt), l’estudiant apunta resignadament tot allò que sent (moltes vegades sense entendre-ho massa), el professor pregunta tot el que ha explicat (molt important, òbviament) i l’estudiant respon obedientment allò que el professor vol sentir”. I això ho hem anomenat “ensenyament”. El nou EEES ens proposa una possibilitat de canvi: posar, de veritat, l’estudiant en el centre del procés, dotant-lo d’eines que li donin l’autonomia necessària quan desapareguin els professors. Segur que les classes magistrals són imprescindibles, però també ho és la discussió en grup; segur que avaluar mitjançant un examen puntual és bo, però també ho és fer un seguiment periòdic de la feina; segur que explicar les matèries de forma estanca és bo, però també ho és l’estudi de casos que permetin establir interrelació de coneixements diversos; segur que és més ràpid que un professor solucioni un problema a la pissarra, però és més útil que els estudiants expliquin com ho han fet i on s’han encallat. No estem parlant, doncs, d’un canvi copernicà ni d’eliminar tot allò que fins ara ens ha estat útil; estem parlant d’introduir variants en el model d’ensenyamentaprenentage que el facin més participat i més engrescador als qui en són el centre. Augment de l’autonomia dels centres Per primera vegada en la història, els centres universitaris del nostre país podran programar els títols que considerin més adequats d’acord amb la seva grandària, la capacitat docent i les línees de recerca del seu professorat, la seva ubicació, la demanda dels seus estudiants... Cada centre podrà definir-ne les competències i bastir-los amb les matèries que cregui més adients. S’ha acabat l’època de la uniformitat de plans d’estudis, que no permet distingir unes universitats de les altres; s’ha acabat l’època de les assignatures troncals indiscutibles. Creix i es diversifica l’oferta de títols a preu públic i n’apareixen de nous els quals, si no hagués canviat el sistema, només s’haurien pogut cursar a preu de cost (a la UAB, Arqueologia, Microbiologia, Genètica); altres allarguen el període de formació, que passa de dos o tres anys a quatre (a la UAB, Mestre d’Educació Infantil i Primària, Antropologia Social i Cultural, Infermeria, Bioquímica, Relacions Laborals...); es creen títols que s’adeqüen més a les necessitats del mercat laboral (a la UAB, Comptabilitat i Finances, Empresa i Tecnologia, Nanociència i Nanotecnologia). Així, doncs, durant els darrers dos anys la universitat ha esmerçat temps a reflexionar amb profunditat sobre quins són els perfils professionals que vol afaiçonar en els futurs universitaris. No és tan important quina matèria apareixerà en un pla concret com quines competències es volen aconseguir en els que cursin aquest pla. No amagaré la realitat i confessaré que hi ha hagut resistències gairebé numantines a modificar currículums i a determinar competències associades a determinats títols; però, tampoc no ens enganyem, moltes vegades han estat resistències procedents d’instàncies alienes al cor de la universitat, reticents a perdre quotes de poder professional. També és veritat que de vegades la resistència es fruit de l’aliança dels professionals i dels acadèmics: no fa pas gaire dies hem llegit que un nombrós grup de professors de Dret exigeixen que aquesta titulació surti del procés general, reclamant l’aplicació del pla de 1953 –sí heu llegi bé, de 1953- que, cal saber-ho, és el vigent encara en alguna universitat important de l’estat. Sembla que hi ha camps del saber que són intocables i, per essència, immutables.

Retalls Retalls

Assegurament de la qualitat Això pot esdevenir, doncs, el “campi qui pugui”? En absolut. L’exercici de l’autonomia implica necessàriament l’exercici de la responsabilitat en doble sentit: les autoritats ministerials i autonòmiques han de donar un gran marge de confiança a les universitats, i alhora les universitats (sobre tot si són públiques) han de retre comptes dels seus resultats a la societat a través dels seus representants polítics, en la mesura que fan ús de cabals públics. Així, doncs, el canvi preveu sistemes que assegurin la qualitat de tots els processos. La programació i el desenvolupament dels títols, tant si són reformats com si són nous, ha hagut de passar per un procés de “verificació” fet per professorat de les universitats públiques a través d’una agència estatal independent, l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación, Calidad y Acreditación). Aquesta agència, atenent a uns estàndards europeus de qualitat, té la responsabilitat d’emetre un informe a partir del qual el govern de l’estat atorga el plàcet perquè un títol pugui començar a impartir-se. Els compromisos presos per les universitats sobre el paper seran revisats al cap de sis anys en un nou procés d’ “acreditació” que pot comportar fins i tot el tancament del títol, en cas que la desviació entre la previsió feta i la realitat sigui molt gran. Parlo, és clar, de l’interès professional real del títol, de la veritable demanda social, del nombre real d’estudiants d’accés, de la taxa de graduació, de la taxa d’abandonament, de la taxa d’eficiència; caldrà que aquests indicadors estiguin d’acord amb allò que haurà estat previst. De cara a aquesta “acreditació”, el sistema exigeix que cada centre universitari aprovi i apliqui un Sistema Intern de Qualitat que li permeti obtenir progressivament evidències sobre el desenvolupament de cada títol. Tanmateix, si ens hem de guiar pel comportament mostrat fins ara per l’ANECA, em dol haver de reconèixer que no ha mostrat pas la confiança bidireccional que suara esmentava; a hores d’ara, força dels informes emesos sobre els plans d’estudi presentats cauen en l’estretor de mires i en la intransigència, amanit tot plegat amb un grau elevat de burocratització. Epíleg. Una simpàtica coincidència històrica L’any 1300 el reu Jaume II va fundar l’Estudi General de Lleida, la primera “universitat” catalana, a semblança precisament de la universitat de Bolònia, que tenia un gran prestigi sobretot en estudis jurídics. La raó de la creació –ho diu l’acta fundacional- va ser evitar que els estudiants catalans haguessin de desplaçar-se lluny del seu territori per estudiar. Ja a l’Edat Mitjana, aquest objectiu va fracassar: els estudiants de la corona catalano-aragonesa van continuar marxant fora, molts a Bolònia, i Lleida va anar fent la viu-viu. Un títol utriusque iuris (és a dir en dret civil i canònic) obtingut en aquesta universitat va continuar essent més prestigiós... i probablement encara ho sigui. De Bolònia va venir també la renovació dels estudis jurídics en el segon terç del segle XVI; el gran Andrea Alciato (14921550), des de Pavia i Bolònia, va qüestionar la forma tradicional i arcaica d’estudiar les fonts del dret europeu: era hora d’abandonar la lectura exclusiva dels savis comentaristes, que havien emmascarat i embrutit el text, i passar a la lectura de les fonts originals sense interpretacions mediatitzadores. Fou un canvi copernicà, que va posar les bases d’una nova forma d’apropar-se als textos jurídics. Cinc-cents anys després, el 19 de juny de 1999, precisament a Bolònia, els ministres d’educació europeus van acordar la coneguda Declaració, tot considerant “summament important l’educació i la cooperació educativa per al desenvolupament i l’enfortiment de societats estables, pacífiques i democràtiques”. La declaració ha fet possible repensar el nostre sistema de titulacions i d’ensenyament universitaris al llarg de deu anys; i també ha fet possible que el darrer any una part de professorat i d’estudiants s’hi hagin mostrat profundament en desacord. Les uniformitats sempre han estat dolentes i mai no han ajudat a avançar. Sono convinto, però, che all’alba Bologna vincerà! Sia.

la bona lectura

per Montse Fernández BENVOLGUTS LECTORS.... El curs s’acaba, però nosaltres no acabem les lectures, al contrari us en portem de noves i variades per tal de facilitar-vos la tasca de triar... Aquesta vegada en tenim de molt diferents però igual d’interessants.

L’Okupa de cervells, una novel.la juvenil Autor: Miquel Pujadó

Miquel Pujadó és conegut sobretot com a autor i intèrpret de cançons, però també ha escrit assaigs, articles, guions radiofònics i teatrals... I, d’ençà que va guanyar el premi Lola Anglada el 2003, s’ha fet també un lloc com a narrador per a infants i joves. La seva novel.la L’okupa de cervells, publicada per Ed, Barcanova, ha representat una sorpresa per a molts i ha estat molt ben rebuda (n’acaba d’aparèixer la segona edició). La història combina hàbilment humor i aventura, i utilitza un argument de tipus fantàstic (el descobriment per part d’un noi de la seva capacitat per dominar les ments dels altres) per parlar, com qui no vol la cosa, i sense vocació moralista, de temes molt més reals: la manipulació dels grupuscles d’extrema dreta per part de gent aparentment molt “respectable”, de la corrupció policial, del desig de poder, de les conseqüències de prendre decisions... Els personatges no són plans: s’equivoquen, evolucionen, i presenten una psicologia d’una riquesa considerable. Eugènia Morer, en una crítica publicada a Escola catalana, diu, entre altres coses: “L’okupa de cervells presenta un gran registre de recursos lingüístics (...) que doten el text d’una gran riquesa (...) i la qualitat literària acaba de definir aquesta gran novel.la per als nostres lectors. Des de la primera pàgina a l’última paraula, el lector queda atrapat en aquesta voràgine, amb dosis de novel.la negra, que també té lloc per a la pausa i la reflexió, cosa que en cap moment trenca el ritme i la tensió d’un text rodó.” Tinc entès que molts instituts han triat L’okupa de cervells com a llibre de lectura, i Miquel Pujadó, que ha estat convidat diverses vegades a parlar-ne amb els alumnes, hi ha rebut sempre una acollida entusiasta. Estic convençuda que els nostres joves lectors de la Tecnos poden trobar també molt engrescadora la lectura del text que us acabo de comentar. Montserrat Borràs

El profesor

Autor: Frank McCourt Editorial: Maeva Ediciones Lugar y fecha de edición: Barcelona, 2006 Frank McCourt ejerció como profesor de secundaria durante treinta años (desde 1958 hasta 1988) en diversos institutos de Nueva York. En este libro narra su experiencia personal en el aula durante toda su carrera como docente: situaciones cotidianas con los alumnos, con sus padres y con otros profesores, anécdotas reales y problemas que, a pesar de la distancia en el tiempo y en el espacio, no son muy diferentes a los que nos encontramos en las aulas actualmente. Él, en un tono intimista, nos descubre cómo afronta la convivencia diaria con los alumnos, qué estrategias utiliza para intentar motivar a unos adolescentes que, como los nuestros, creen que sus problemas son únicos en la historia y que los adultos no somos capaces de entenderlos. No es un libro mágico de recetas para tratar adolescentes, pero su estilo es fresco, ameno y divertido y consuela saber que en todas partes y en todas las épocas la diferencia generacional es una preocupación para padres y docentes.

Marta Ruiz

llunyanes terres Carta a una mestra

Autora: Maria Jesús Comellas Editorial: Columna Lloc i any d’edició: Barcelona,2008 Interpretar la realitat més propera a l’educació de les criatures es fa prou difícil dins d’un món canviant on els valors perden la veritable autenticitat. Fer de mestre, fer de pares no és gens fàcil. Col·laborar plegats, sense recels i buscant el millor pels nostres nens i nenes, no és una tasca senzilla. L’autora descriu de forma àgil i entenedora situacions diàries que el mestre ha d’afrontar, a la vegada que dóna encertats consells gràcies a la seva prolongada experiència en el camp del món educatiu. Creure i lluitar per acompanyar els infants i joves durant la seva estada a l’escola, és un gran repte que suposa una gran dosi d’il·lusió i força de voluntat per part dels professionals de l’ensenyament. Però tal com diu la Maria Jesús, ens cal no perdre l’horitzó i no tenir sols la mirada curta de l’avui, sinó els efectes en el demà...

Ma. Dolors Pulido

Qui diu no a les drogues?

Autor: Ricardo Alcántara Editorial: Baula Lloc i any d’edició: Barcelona, 1993 En Pau, un nen de deu anys i el protagonista principal del llibre, es troba immers en un bon embolic sense haver-s’ho buscat. Finalment i gràcies a la seva valentia tot s’acaba solucionant de la millor manera. El llibre tracta especialment de la necessitat de fer amics, en un món cruel on importa massa la perfecció del cos. Ser obès o patir algun defecte físic pot arribar a provocar determinades burles. L’amistat, l’acceptació del propi cos, la família, la relació amb desconeguts, el món de la droga...són alguns dels temes tractats per l’autor de forma àgil i amena. Aquesta lectura ha donat peu a un interessant treball d’ètica realitzat pels alumnes de 5è de Primària.

Alumnes de 5è

Abdel

Autor: Enrique Páez Editorial: S.M Colección: El Barco de Vapor Lugar y año de edición: Madrid, 1994 Abdel refleja una historia similar a la de más de un niño adolescente que habiendo cruzado el estrecho de Gibraltar, junto a su padre, tiene que esconderse para evitar ser repatriado a su lugar de origen. Para poder sobrevivir, Abdel y su padre son engañados y obligados a trabajar a destajo. Situaciones casi irreales nos introducen en un mundo injusto, en el que por suerte de vez en cuando aparecen seres llenos de ternura. La narración de Abdel en primera persona impacta de tal manera que acabas agradeciendo las oportunidades que te ofrece la vida. El tema tratado nos acerca a la injusta situación que sufren muchas personas por el solo hecho de haber nacido en determinado lugar. La lectura del libro surgió a raiz de la curiosidad expresada por los alumnos respecto el tema. Alumnes de 5è

la bona cuina Secció de cuina per nens i.....per més grans!

Fondue de xocolata Fruita fresca: Mandarines Plàtans Maduixes Cireres Raïm ....

Fruits secs: Ametlles torrades Nous ...

Xocolata per "Fondue"

Estris Papers arrissats (de madalena) Paper parafinat

1. Trosseja la xocolata i posa-la en un bol. Escalfa una mica d'aigua en el cassó amb el foc ben baix, fins que comenci a bullir.

2. Col·loca el bol dins del cassó sobre foc baix. Remena la xocolata amb una cullera de fusta, fins que es desfaci completament.

3. Apaga el foc. Amb molt de compte trasllada el cassó i el bol del foc a uns estalvis.

4. Punxa la fruita d'una en una amb un escuradents i introdueix-ne la meitat dins de la xocolata. DesprĂŠs, deixa-la assecar sobre paper parafinat.

5. Amb els dits agafa els fruits secs i suca'ls fins a la meitat dins de la xocolata desfeta, d'un en un. Posa'ls a refredar sobre el paper parafinat.

Consell: La fruita ha de ser mĂŠs aviat verda

cartes dels pares

EL PROTOCOL

Sóc la mare de la Clara, el Boi, l’Ignasi i l’Helena Prunés i Pineda, tots ells han estat estudiants de la Tecnos, ara ja només ens hi queda l’Helena i també sóc padrina d’un nen nepalès que es diu Upendra Shahi, té 15 anys i vol ser metge. M’he decidit a escriure aquest article perquè tinc ganes d’explicar-vos una mica com sóc, què estic fent ara mateix i per què. Potser servirà perquè algú de vosaltres que vagi una mica perdut i no sàpiga com enfocar el seu futur professional, se li desperti una vocació que no sabia que la tenia. Vaig començar la carrera de traductors i intèrprets, però no la vaig acabar. De la qual cosa sempre me n’he penedit. Un molt bon amic meu, de qui fa temps que no en sé res i l’hauré de trucar, (si els amics no et truquen, fes-ho tu, no pensis malament d’ells, simplement no ho fan perquè creuen que la seva feina és més important que la teva) em va dir una vegada que només ens podíem penedir d’allò que no hem fet. Mai del que hem fet. No hi estic gens d’acord. Ens hem de penedir, i molt, de tot el que hem fet i no ens ha sortit com nosaltres volíem. Bé, continuem, vaig estudiar per ser secretària i vaig continuar amb els idiomes, la veritat, és que sempre he tingut feina i, sempre l’he feta amb molt de gust. M’ha agradat portar les agendes dels meus caps, m’encanta l’organització i per què no, ser jo qui ajudi a decidir el meu director si ha de donar prioritat a un tema o a un altre. Les bones secretàries són un puntal per a les empreses. El meu món sempre ha estat envoltat per la comunicació i les relacions públiques. M’apassionen. Arran de la feina del meu marit, Tinent d’alcalde durant 16 anys al Consistori de la nostra ciutat, vaig haver d’assistir a molts actes públics i oficials. Em treia el son la manera d’organitzar-los i les tècniques que s’havien d’usar per tal que tothom estigués al seu lloc i parlés quan li tocava. D’això se’n diu Protocol Fantàstic!!! Ja ho havia trobat. Vaig esperar a tenir els 4 nens més grans, perquè ja us podeu imaginar que he hagut de passar moltes hores anant i venint de casa a la Tecnos, parlant amb mestres i professors, portant-los (els nens) a ballar, a música, a dibuix o a hoquei... L’any que ve acabaré la carrera de protocol i relacions institucionals. No us podeu imaginar que maca que és. És una diplomatura de 3 anys i després, si es vol, es pot fer un màster. Les sortides professionals són importants. Es pot treballar a la Generalitat, a l’Ajuntament, a qualsevol ens oficial o bé anar a una empresa privada prou gran per engegar-hi un departament de Comunicació i Relacions Públiques i, anar teixint el protocol per tal d’organitzar-ne els actes. El protocol, en definitiva, és posar sentit comú en l’organització de diferents esdeveniments. Què us podria explicar d’algunes de les matèries de la carrera? Per exemple, que hi ha l’assignatura de tècniques d’organització d’actes: Com muntar les taules de les presidències, com s’asseuen els convidats, qui parla primer i qui tanca l’acte, què és un convidat d’honor, com es posen les banderes.

La de protocol internacional: Quins tipus d’Organismes Internacionals hi ha. Què són les Nacions Unides i quin és el seu protocol, quina estructura té la Unió Europea, què és l’OTAN, com es distribueixen els assistents a les diferents assemblees. Quins privilegis i immunitats tenen els representants. La de comunicació: Què és una roda de premsa, què és una revista corporativa, com es fa un dossier de premsa. Protocol diplomàtic: Com es presenten els ambaixadors al Rei, què són les cartes credencials? Quina feina fan els cònsols. Per a què serveixen les ambaixades? Protocol militar: Com es distingeixen els capitans dels tinents coronels. Quina és l’ indumentària diària? I la de gala? Com s’ha de rebre el Rei? Se’l pot tocar? Protocol Oficial: Quines precedències tenen les autoritats. Qui va primer, el Ministre de Justícia o el Rector de la Universitat? Com anem d’Educació Social? Els senyors poden donar la mà amb guants? I les senyores?. És correcte que una senyora porti barret en un sopar de gala? I els senyors? Ens podem aixecar de taula entre plat i plat? Pel carrer, qui va per la part de fora de la vorera? Per què? Per quina vorera s’ha de caminar? I d’hostaleria? Com es para una taula, quines flors són adequades per a un enterrament i per a un sopar de gala o d’aniversari? Què són les patates a la anglesa? I un puré Coulis? Quina és la feina del 1r maître? I la del 2n? Tantes forquilles i ganivets en una taula, què hi fan? Del protocol d’empresa què me’n dieu? Sabeu com s’organitza una conferència? I a l’acte de la primera pedra d’un edifici, què s’hi posa i per què. Què és el llibre d’estil de protocol d’una empresa?, Qui signa el llibre d’honor? En un acte, un assessor de protocol no pot perdre mai de vista el seu cap. Ha de preveure qualsevol cosa que pugui succeir. Si cal, ha de tenir unes sabates de recanvi o... una muda, per si passa res. Ah, i la cosa més important de totes, els tècnics de protocol s’ha de notar que hi són, però mai no han de sortir a la foto. S’ha d’intentar que errades com la del Sr. Berlusconi que va deixar plantats tots els mandataris del G-20 per fer-se la foto perquè estava parlant pel mòbil, no passin. I, què me’n dieu del Sr. Rodriguez Zapatero, que es va fer la foto amb el Sr. Barack Obama, amb un bony a l’americana causat per l’Iphone que portava a la butxaca de dins. Aquests errors no són justificables. Un bon tècnic en protocol ha de tenir cura d’aquests detalls. Les corbates les triem les esposes, però qui decideix quan i quina es posen els marits amb càrrecs oficials o directius són els seus assessors de protocol, doncs ells saben on es farà la foto, a quina hora i com serà l’escenari. No us sembla interessant i divertida aquesta carrera? Montse Pineda i Ribera Abril 2009

opinió bona lectura!

Viure en un miratge Fa uns dies, vaig llegir un article d’anàlisi econòmic on es dibuixava una societat futura amb predomini dels mileuristes, amb una classe mitja que se n’ha anat en orris, una petita classe tecnocràtica cada cop més enriquida, i una ciutadania sense ideologia i amb una capacitat de consum limitat. Bé, el que definiríem com una societat low cost. En el mateix text es feia referència a que els sous han anat baixant al nostre país des del 2002 -i això és estadística pura i dura; res de valoracions subjectives-, que la meitat dels espanyols són milieuristes i que, davant aquestes dades, la famosa prosperitat econòmica –que ens ha portat a l’actual crisi- sols ha beneficiat les anomenades rentes del capital. Avui, quan escric aquest article, és el dia de les eleccions europees. No se saben els resultats, però ja planeja l’interrogant de fins on arribarà l’abstenció. Sobre la campanya, que he seguit poc perquè ha estat mancada de qualsevol interès, sols dir que més d’un partit hauria de canviar de publicista i que la cascada de tòpics ha estat l’habitual. A qui ha de sorprendre, doncs, aquest creixent desinterès per la cosa pública i per la classe política? Però bé, tornem a l’economia i als brots verds, als quals alguns s’hi aferren com si ja fossin branques consolidades. Es desconeix si és un problema de visió o d’inconsciència, o de les dues coses alhora, però malgrat els diferents informes emesos tant des d’entitats financeres i bancàries, com de economistes de prestigi, sembla que més d’un es nega a acceptar la realitat i a dir les coses pel seu nom. Quan va començar a despuntar aquesta crisis es van aixecar veus dient que calia replantejar el nostre sistema econòmic; que s’havia de reformar i canviar a fons l’economia de mercat i capitalista, ja que en els darrers anys sols ens havia conduït a una bombolla de diner virtual que, com un miratge o com aire, es va desfer. Ara, ja pocs semblen tenir memòria. Tornem a parlar de recuperació i de creixement, com si d’aquí un temps poguéssim arribar a creure que res no ha passat. Es neguem a acceptar que la Terra ni creix, ni s’expandeix com l’univers. Que és limitada i que, per tant, el nostre creixement també ho és. El nostre futur és el seu. Traslladat tot plegat en un àmbit més quotidià, sovint, com a pare que soc, em plantejo en quin grau d’irresponsabilitat hem caigut. Fins a quin punt ens hem de repensar el què significa aquesta estimació i amor que diem professar cap els nostres fills. Si els hi deixem un món pitjor que el nostre –i tot apunta a que així serà- és que hem fracassat. No els hi podem deixar com herència un miratge. Ricard Ribera, Ex alumne

la poma de Newton

PITÀGORES I EL SEU TEOREMA per Llorenç Puig Si prenem tres punts qualsevol no alineats i els unim amb tres segments de recta haurem dibuixat un triangle. Els punts s’anomenen vèrtexs i els segments costats . Un triangle té, doncs, tres vèrtexs, tres costats i tres angles (els formats per cada dos segments), d’aquí ve el nom : tri-angle. És cert que és una de les figures geomètriques més senzilles, però, alhora, i sense por d’exagerar, una grandíssima meravella. Les relacions entre els costats i els angles, el càlcul de la seva àrea, les imbricacions que té amb altres figures geomètriques, han portat avenços decisius en molts camps de la ciència. El conegut teorema de Pitàgores estableix una relació entre els costats d’un triangle rectangle. Com indica el seu nom, un triangle l’anomenem rectangle quan un dels seus angles és recte; és a dir, mesura 90 graus. Suposem que sigui el de la figura. Els segments que formen l’angle recte ( c i b ) són els catets i l’altre costat ( a ) és la hipotenusa. El teorema de Pitàgores diu que el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets: a2 = b2 + c2 Com que l’àrea d’un quadrat s’obté elevant al quadrat cada costat, això vol dir que si sobre cada catet i la hipotenusa hi construïm un quadrat, la suma de les àrees dels dos petits és igual a l’àrea del gran :

àrea P + àrea N = àrea M

Curiosament, el teorema de Pitàgores, no el va pas descobrir ell. Ja el coneixien els egipcis, els xinesos i, segurament altres pobles. En tot cas, Pitàgores va ser el primer que va aconseguir demostrar-lo. Nascut a l’illa grega de Samos l’any 570 aC, va morir a Metaponto ( Magna Grècia) en l’any 496 aC . Fou un personatge extravagant i de tendències esotèriques. Sembla provat que, per celebrar la demostració del teorema que ens ocupa va fer sacrificar cent bous, seguint la litúrgia grega de la “hecatombe”. A la nostra època els científics són bastant més moderats. Si els donen el premi Nobel per algun descobriment, el màxim que fan és sopar amb l’alta noblesa sueca i ballar un vals amb la Reina. Ara convido els lectors a resoldre dues qüestions al voltant d’aquest important teorema. 1ª Qüestió: Sabrieu demostrar el Teorema de Pitàgores a partir d’altres teoremes de la geometria elemental? Einstein ho va aconseguir quan encara era molt petit... Si ho aconsegueixes no cal que sacrifiquis cent bous. Ara aquestes barbaritats ja han passat de moda. Millor que ho diguis al teu professor de matemàtica que potser t’ho tindrà en compte a l’hora de la qualificació. 2ª Qúestió: Si sobre cada catet i la hipotenusa hi construïm figures geomètriques semblants, se segueix complint que la suma de les àrees de les figures petites és igual a l’àrea de la figura gran? Ho pots provar, per exemple, amb triangles equilàters o amb semicercles.

col·laboracions Cal potenciar la Creativitat

Quan algú em pregunta sobre la meva professió em costa donar una resposta en concret. Tota la meva vida m’he dedicat a treballar al voltant de les noves tecnologies i les aplicacions informàtiques, però ni sóc informàtic ni tecnòleg. Tampoc se programar i ni tant sols sóc una persona que utilitzi la tecnologia per fer-ho tot. De fet, fins i tot he tornat a utilitzar l’agenda de paper després d’haver fet servir agendes electròniques de tot tipus. La meva filosofia és que “només hem d’utilitzar la tecnologia si aquesta ens aporta algun tipus de valor diferencial”. Però tornem al problema: Com es pot viure d’una professió que no es pot definir? La resposta és senzilla i a la vegada difícil, ja que el meu secret està en “potenciar contínuament les meves capacitats de creativitat i d’innovació” per tal de poder-me adaptar en tot moment a les necessitats canviants del mercat i així poder donar respostes a les problemàtiques que en cada moment sem plantegin. I aquest és, precisament, el tema que volia comentar-vos en aquest article: “la necessitat de potenciar la creativitat” i molt especialment en l’etapa escolar. Mireu, el món sempre està en un estat de canvi continu, però mai els canvis s’havien produït a la velocitat que ho estan fent actualment. En el segle passat hi havia qui feia prediccions de com seria el futur del S.XXI, però avui no hi ha ningú que pugui assegurar com serà el futur d’aquí a 5 anys. No sabem ni quan s’acabarà la crisi actual, ni si els sistemes financers en que es basa la nostra economia tornaran a ser els mateixos que em conegut, i això sense parlar dels canvis socials que es poden produir o de les crisi de valors que ja sembla s’estan començant a produir. Només una cosa és segura, “caldrà fer les coses d’una manera diferent de com les hem fet fins ara” i per què això sigui possible només es pot fer aplicant-hi creativitat. “La creativitat es el procés que ens permetrà tenir les idees originals que ens aportaran valor en el futur”. I, per ser creatius, “hem d’aprendre a pensar diferent i a no tenir por del fracàs”. Hem de començar a admetre que equivocar-nos forma part del nostre aprenentatge i que, no només podem ser creatius quan som petits, sinó que aquesta capacitat cal treballar-la al llarg del nostre procés d’aprenentatge, per aconseguir que es mantingui viva durant tota la nostra vida. Tots sabem que els nens petits són extraordinàriament creatius, però cal ser conscients que la gran capacitat de talent que disposen s’ha d’incentivar de forma correcta, tant a casa com a l’escola. El problema està en que aquesta incentivació no sempre està basada en la potenciació de la creativitat, moltes vegades caiem en l’error d’ensenyar als nens seguint unes pautes marcades que inculquen als nens la por al fracàs, i això cal canviar-ho de soca-rel. Hem d’ensenyar que “es pot pensar diferent davant d’una mateixa problemàtica”, hem d’incentivar el talent, promoure la creativitat i explicar perquè serveix la innovació, i això s’ha de fer de petits, no quan el nen ja s’ha convertit en un adolescent o quan arriba a la universitat, llavors ja és tard. Deia el famós cuiner Ferràn Adrià que “la innovació és no copiar i que per poder fer coses diferents abans cal equivocar-se moltes vegades” i jo estic d’acord amb ell, si no estem preparats per equivocar-nos mai arribarem a fer rés original. No castiguem a qui s’equivoca per intentar fer les coses d’una altra manera, no pensem que és un fracassat aquell a qui no li ha sortit bé alguna iniciativa que ha intentat, donem-li oportunitats a aquell que s’arrisca, que prova de fer les coses d’una altra manera que, en definitiva, intenta ser creatiu amb l’esperança d’aportar valor. “Hem d’educar als nens i les nenes perquè puguin afrontar amb creativitat un futur que avui no sabem ni tant sols quin serà”. Tal com va dir en Bernard Shaw: “Si tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, llavors tu i jo seguim tenint una poma cadascú. Però si tu tens una idea i jo en tinc una altra i les intercanviem, llavors cadascú de nosaltres tindrà dues idees”. Avui el millor que us puc aconsellar és que passeu a l’acció, per tal de no aturar-vos i que mantingueu la mirada posada cap a la creativitat: “fer les coses és molt millor que parlar d’elles, cal actuar”.

Santi Rius Gerent de la Fundació Privada Terrassa.net Assessor de màrqueting per Internet de la Cecot

pas a pas, bit a bit Retalls

La tecnologia va avançant i ja estem acostumats a sentir paraules com ordinadors, internet, ADSL, WiFi, iPod, telèfon mòbil, càmera digital, pantalla plana, TDT, MP3, DVD... Tots aquests elements són relativament nous, i tot i així, avui en dia ja ens costaria trobar alguna casa o feina on, en més o menys mesura, no trobem un grapat d'aquests elements. Us podeu imaginar com seran les cases o feines dels nostres fills? Per tant, com escola, a part de procurar que els nostres nois i noies siguin competents a nivell lingüístic, matemàtic, científic i artístic, també haurem de vetllar perquè siguin competents en aquestes anomenades noves tecnologies. Com heu anat veient, la nostra escola fa temps que ha anat fent passes en aquest sentit, tant a nivell d'infraestructura, maquinari, personal, formació, metodologies d'ensenyament/aprenentatge. Una petita mostra d'això, per començar, són els Blogs de l'escola. Després d'algunes proves al curs passat, aquest any, una de les eines que s'ha fet servir, ha estat aquests quaderns de bitàcora digital (=blog), la seva versatilitat ha permès que s'hagi fet servir per treballar diferents aspectes, com per exemple: com a simple diari de les diferents activitats fetes a l'aula, com a diari d'un projecte en concret d'una àrea, com a canal de comunicació escola-família, com a sistema de comunicació i participació entre els alumnes i la classe, com a eina per fer deures des de casa. Ja en tenim una bona pila, si els hi voleu fer una ullada, els hem agrupat tots a la següent adreça http://www.tecnos.cat/blogs, o bé directament a cada un d'ells a les següents adreces: Blog de les Formigues (http://formiguestecnos.blogspot.com): blogs de P3 dedicat a la classe de les Formigues on s'han anat penjat noticies i fotos relacionades amb el nom de la classe. Blog de 1r (http://mascotestecnos.blogspot.com): blog de la classe de 1r de primària per treballar l'assignatura de llengua. S'ha de donar de menjar a les mascotes d'una manera molt especial, amb paraules diferents que continguin alguna síl·laba especial: gui, qui, ge, .... Blogs de 3r (http://elsrovellons.blogspot.com i http://elspinetells.blogspot.com): blogs de les classes de 3r de primària on s’actualitza informació realitzada a la classe. Blog de 4t (http://www.4t-tecnos.blogspot.com): blog de les classes de 4t de primària amb feines fetes a la classe. Blog de 6è (http://tecnos.cat/abadia): experiment de 6è amb molt èxit amb el que s’ha anat creant una narració per capítols amb la col·laboració de tots els alumnes i el suport digital, usant el projector i comptant amb una relatora escollida entre els propis alumnes. Blog de música (http://musdesons.blogspot.com): blogs dels professors de música d’infantil i primària amb totes les activitats que es van realitzant a les seves classes, amb molts vídeos, fotos, … Blog Comenius (http://paptecnospauldelvaux.blogspot.com): blog de l’intercanvi Comenius dels alumnes de 4t d’ESO. Blog del calaix de sastre (http://www.tecnos.cat/calaixdesastre): blog de l’escola a on es tracten diferents temes dirigits principalment als pares. Blog extraescolars (http://esportsextraescolars.blogspot.com): blog de les activitats extraescolars esportives de l’escola, amb tota la informació d’horaris, classificacions, … Seguint amb aquesta mostra, fa uns anys que a secundària es va posar en marxa el campus virtual, una plataforma virtual on els alumnes, des de qualsevol punt amb connexió a internet, pot treballar, presentar feines, trobar enllaços d'interès relacionats amb les diferents àrees, etc Una novetat de cara l'any que ve, és que la nostra escola participarà en el projecte pilot sobre llibres de text digitals que han engegat des del Grup d’Innovació Oberta per al Departament d’Educació, on coexistiran els llibres de text de sempre amb els llibres digital, per tal de posar-los a prova i veure'n la seva eficàcia. Ja us explicarem els detalls d'aquesta prova pilot. A nivell administratiu també s'està fent una aposta decidida en l'ús d'aquestes eines. Això ja s'està notant amb la comunicació entre la família i l'escola a través de la plana web i les comunicacions via correu electrònic, i en relativament poc temps, anar cap a la secretaria virtual on es podrà fer molts tràmits administratius amb l'escola de manera telemàtica. Aquestes son unes quantes passes d'un estimulant camí que anirem fent tots junts pas a pas, bit a bit.

cent veus

Pla de mobilitat de l’escola (PME) A finals del curs passat vam assitir a una reunió amb els reponsables de mobilitat de l’Ajuntamnet de Terrassa on se’ns va explicar que qualsevol empresa que generés més de 500 entrades o sortides al dia, havia de disposar d’un pla de mobilitat segons la legislació vigent. A començament de curs,després de ser escollits escola pilot per engegar un pla de mobilitat, vam iniciar una sèrie de contactes amb l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament amb l’objectiu de definir les fases del pla. Les fases d’elaboració d’aquest pla, que tindrà una durada de 2 anys, són les següents : A) Preparació (En un termini de 4-6 mesos) • enquesta d’hàbits de mobilitat • diagnosi de la mobilitat (oferta de transport públic) • diagnosi de l’accessibilitat • avaluar el cost de la mobilitat (a partir dels resultats de l’enquesta) • informació existent • reunió del la comissió de seguiment del PME B) Mesures (1 any i mig) • definir els objectius en funció dels resultats de la diagnosi • redactar les mesures a implementar • recalcular el cost de la mobilitat (horitzó de 2 anys) C) Implementació i seguiment • cal engegar campanya de comunicació i una difusió regular al llarg del procés 2on any: tornar a fer enquesta i objectius (revisió del PME) En aquests moments estem a punt de fer la reunió per definir els objectius en funció dels resultats de la diagnosi. (Inici de la fase B) Tot seguit podeu veure els resultats de l’enquesta de mobilitat dels més de 800 alumnes i professors que l’han contestat::

Quina distància hi ha, aproximadament, entre casa teva i l’escola?

Alumne: Quin és el principal mitjà de transport que utilitzes per anar a l’escola al matí i la tarda?

Professor: Quin és el principal mitjà de transport que utilitzes per anar a l’escola al matí i la tarda?

Com t’agradaria anar i tornar de l’escola en un món ideal?

Els que han contestat el transport “en cotxe”, quin és el motiu? És massa lluny per anar-hi caminant

Per seguretat

És massa lluny per anar-hi en bicicleta

Per comoditat

www.tecnos.cat Al web de la Tecnos trobareu tota la informació actualitzada de l’escola. Recordeu que si no teniu l’usuari i password per accedir a les zones restringides el podeu sol.licitar a admin@tecnos.cat o passant-vos per secretaria. A l’adreça adhuc@tecnos.cat podeu fer-nos arribar: notícies, opinions, col·laboracions, ...

Àdhuc Tecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar i tamb aprendr ciència art dibuix biologi física química història te nologia escriure pintar e colaÀdhucTecnos enseny aprendre ciència art dibui biologia física química hi tòria tecnologia escriur pintar Àdhuc Tecnos ense yar aprendre ciència art d buix biologia física químic història tecnologia escriur Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibui pintar escola Àdhuc Tecno biologia física quimica història tecnologia escriureciènci pin ensenyar aprendre

Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física quimica història tecnologia escriure pintar escola ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dbuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos gAUDIM! ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia física química història tecnologia escriure pintar ÀdhucTecnos ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia

Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat

tar escola Àdhuc Tecnos ensenyar aprendre ciència ar dibuix biologia física química història tecnologia es criure pintar escolaÀdhuc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia física química història tecno logia escriure pintar Àdhuc Tenos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia física química història tec nologia escriure pintar escola Àdhuc Tecnos ensenya aprendre ciència art dibuix biologia física química his tòria tecnologia escriure pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència art dibuix biologia físic química història tecnologia escriure pintar escola Àd

Àdhuc Tecnos ensenyar apre dre ciència art dibuix biologi física quimica història tecnol gia escriure pintar escola À huc Tecnos ensenyar aprendr ciència art dibuix biologia fís ca química història tecnologi escriure pintar escolaÀdhu Tecnos ensenyar aprendr ciència art dbuix biologia fís ca química història tecnologi escriure pintar Àdhuc Teno ensenyar aprendre ciència a dibuix biologia física quím ca història tecnologia escri re pintar escola Àdhuc Tecno ensenyar aprendre ciència a dibuix biologia física quím ca història tecnologia escri re pintar escola Àdhuc Tecno