Revista Camp 4 Nº1 Primera edició by Adrian Domingo

Esports de muntanya

ITINERARIS

a la

COMUNITAT VALENCIANA

Ja estem ací

Nº1

PRIMERA EDICIÓ

ESPECIAL

TRAIL

3,95 €

S NOTICIES LES ULTIME RIAL + NOU MATE S A FONS + ZAPATILLE

Num. 1 Juny 2013

revistacamp4.es

Camp

CAMP 4

CAMP 4 HI HA UN MON AHÍ FORA

Nº 1 Juny 2013 / revistacamp4.es

9. LES ULTIMES NOVETATS

Cada vegada que volem eixir a la natura, volem tindre la major protecció possible davant als elements externs com la pluja, el vent o la neu. Per aixo ací us deixem les ultimes novetats del millor material per a gaudir.

10. QUE ESTÀ PASSANT AL MON? Sempre mirem les noticies a la televisió i mai parlen dels esports a la natura com l’ alpinisme o el trail running. En aquesta apartat us mantendrem informats de les noticies més rellevans.

13.RUTES A LA PORTA DE CASA

FOTO: JORDI SARAGOSSA

A vegades per diferents raons no podem desplaçar-nos a les grans muntanyes per a realitzar el nostre esport preferit. Per matar aquest cuquet us proposem 2 itineraris a la Comunitat Valenciana. Un molt refrescant per a realitzar ara que anem a entrar a l’estiu i d’altre que ens du al sostre de la Comunitat.

CAMP 4

Editorial

IL·LUSTRACIÓNS: CÉSAR LLAGUNNO

JUNY 2013

L’expansió del Trail

En aquests durs temps en els que estem la majoria enfonsats fins al coll, hi ha molta gent que comença a practica esports per evadir-se de la realitat encara que siga nomes per una estona. Per això, estem veient un exemple clar als esports de muntanya concretament en el córrer per muntanya que cada dia es veuen més persones corrent a les també més nombroses curses per a tots els nivells que cada cap de setmana es van incrementant per tot el territori Valencià, Espanyol i internacional. Però, aquest augment d’adeptes pot dur com a conseqüència a un punt negatiu? Des del meu punt de vista, el punt negatiu seria principalment la falta d’experiència d’alguns corredors que directament sense una adaptació prèvia al nou terreny, passen a practicar esports a un terreny més difícil i tècnic com es la muntanya. A més, molts passen de fer curses de cinc quilometres a fer curses de més de cent quilometres sense un adequat entrenament previ i sense la roba tècnica necessària per realitzar aquestes curses a gran alçada i afrontar els canvis meteorològics bruscos tan característics de l’alta muntanya. Per a finalitzar vos done la benvinguda a aquesta primera edició de la revista Camp 4. Una revista que realitzem amb la intenció de difondre la practica de l’esport i el gaudir la natura. Adrian DomingoDirector Camp4 BENVINGUTS

CAMP 4

NATURA

CAMP 4

La Naturaleza es sabia, y el hombre, por mucho que lo intente, no podrรก nunca superarla. Lacs des cheserys, Franรงa.

CAMP 4

C4NOVETATS

Petzl Tikka RXP

LA GERMANA PETITA DE LA NAO

La Petzl Tikka RXP ha sigut guardonada amb un premi en la fira de ISPO Munich 2013. Aquesta llanterna frontal es una versió molt renovada del ja clàssic model Tikka de la marca francesa. El sistema de subjecció, ha sigut renovat completament passant a ser una sola goma elàstica que dona la volta a tot el cap a la part frontal en la que canvia a una goma mes grossa i que a l’altura de les orelles s’obri en dos gomes, similar al sistema de subjecció de les ulleres de piscina. Aquest model funciona amb una bateria de liti recarregable per USB y que podem treure sense problemes del frontal. Una de les modificacions més grans es que Petzl, ha volgut incorporar el mateix sistema que la del model NAO i que es basa en un sensor en la part superior que capta la llum de l’ambient, d’aquesta forma el que fa es adaptar la quantitat de llum que s’emet en funció de la llum que hi ha a l’ambient. Açò produeix que en cada moment ens dona la llum necessària i no consumim mes bateria de la necessària. petzl.com/es

Adidas Terrex Fast R Mid Gtx TREKKING EXIGENT I APROXIMACIONS

Petzl Sirocco

EL CASC D’ESCALADA-ALPINISME MÉS LLEUGER

Bé, la veritat és que la seua forma no deixa indiferent, i caldrà esperar a veure-ho en directe per a donar un veredicte sobre la seua estètica, però el que sí que ja coneixem és el seu increïble pes de 165 grams, per a un casc de protecció elevada. Fabricat amb polipropilè expandit (PPE) , el material que s’usa en la indústria de l’automòbil per a absorbir colps en els para-xocs, Petzl està tan convençut de la seua duresa i capacitat d’absorció dels xocs, que ha optat per obviar la carcassa exterior, per considerar-la innecessària, i per a així estalviar uns grams. PVP: 89,99€ petzl.com

Mitja bota molt lleugera per a marxes llargues amb carrega pesada sense perdre estabilitat gracies al us de Formation que proporciona un control òptim, i sola Traxion amb goma Continental que proporciona una adherència optima tant en terreny mullat com en sec. A més, inclou una membrana Gore-Tex per proporcionar-li impermeabilitat i confort. PVP: 180 € adidas.es

CAMP 4

NOVA VERSIÓ DEL SUUNTO AMBIT

SUUNTO AMBIT2 I AMBIT2 S: EL RELLOTGE PER A ESPORTISTES I EXPLORADORS.

Una de les ma rques que més estan destacant en la venda de rellotges esportius i d’aventura, Suunto, ha presentat aquest abril la versió 2 del seu rellotge punter que ha estat triumfant en els amants de la muntanya. L’Ambit2, ha sigut llançat al mercat en 2 versions, una que seria la versió amb baròmetre que estaria mes destinada a l’exploració segons s’indica a la pagina oficial, i la versió 2 S que no inclou baròmetre i que estaria destinat més cap a un client centrat en l’esport. Les coses que més destacarien en aquesta segona versió seria la millora del pes respecte al seu antecessor. L’Ambit2 S inclou dades necessàries per a la practica i entrenament del ciclisme, l’atletisme, la natació i de l’entrenament multidisciplinari. En canvi, l’Ambit2 inclou les dades anteriors mes funcions per a la navegació com una brúixola 3D, informació baromètrica i altres característiques especifiques per a l’aire lliure. PVP: Ambit2 S (HR): 399,99€ Ambit2 (HR): 499,99€ Ambit2 Sapphire (HR): 599,99€

suunto.com/es

CAMP 4

C4NOTICIES Keshab Gurung, l’heroi anonim del Dhau lagiri EL SHERPA QUE VA PERMANEIXER JUNT A JUANJO GARRA 3 NITS

Durant les quatre tenses jornades que ha durat l’intent de rescat de Juanjo Garra en el Dhaulagiri, l’alpinista català ha rebut el calor i el suport directe i constant d’una sola persona: Keshab, un portador d’altura de l’ètnia Gurung, que no s’ha separat de Juanjo ni un sol moment, arriscant la seua pròpia vida en un intent desesperat d’ajudar al muntanyenc ferit. En un primer moment, i davant de l’evidència que Juanjo Garra no podria descendir pels seus propis mitjans i de que tampoc podrien el descendre eixe dia, Keshab s’uneix a “Lolo” en el seu camí de tornada al Camp 3 per a arreplegar material que poguera fer més suportable el temps d’espera a l’accidentat. No obstant això, en un punt indeterminat d’eixe trajecte, Keshab dóna la volta, convençut de que serà capaç de carregar Juanjo sobre els seus muscles i portar-ho fins a la relativa comoditat d’eixe C3. Una vegada junt amb ell i donant-se compte que no podria fer-ho, va prendre la determinació de quedar-se allí. Quatre dies en altura a què només va posar fi l’anunciada arribada de tres sherpes i de Jorge Egocheaga. Keshab, de 38 anys d’edat, casat i amb dos filles de 7 i 9 anys, va tornar llavors al camp 3 en unes condicions de salut molt deteriorades, amb símptomes d’edema que van obligar al seu tractament amb dexametasona. Després de la defunció de Juanjo Garra, Keshab va ser evacuat a l’hospital de Kàtmandu, on es recupera favorablement.

Fi de festa

RAMÓN JULIÁN Y EILLEN JUBES, CAMPIONS DE LA COPA D’ESPANYA D’ESCALADA 2013

Es van complir els pronòstics en l’última prova de la Copa d’Espanya d’escalada de dificultat d’enguany. Ramón Julián i Eileen Jubes vencen en les 3 proves i es proclamen campions. Eliminatòries emocionants. Si bé, el primer lloc de la general pareixia cantat en ambdós categories, la lluita pel segon i tercer escaló del podi generava prou expectatives. En xics quatre noms per a dos llocs: Dani Moreno, Gerard Rull, Dani Fuertes i Marco Jubes havien de decidir qui serien els acompanyants de Ramonet dalt del tot de la classificació general masculina. Marco i Dani Moreno no van fallar en semifinals i es van quedar molt prop del top. Gerard Rull va aconseguir passar just a finals però la decepció se la portaria Dani Fuertes, l’aragonés, amb una molt bona Copa a les seues esquenes, va fallar en la primera via i va veure volar les seues opcions de podi al no

CAMP 4

classificar-se per a la final. L’únic capaç d’encadenar la primera via proposada per Patxi Arocena y Bruno Macías va ser Ramón Julián. La notícia en xiques estava en la volta de Berta Martín, que un any després de la seua ultima participació, es calçava els peus de gats per a provar-se en :Climbat La Foixarda de cara a preparar el pròxim campionat d’Espanya a Gijón. Berta va escalar bé i va entrar aparentment fàcil en la final. En semifinals femenines les millors van ser Hel•lena Alemany i Teresa Troia, que van aconseguir el top en l’enorme afonament del rocòdrom de Top30. Eileen Jubes, Aniràtu Camina i Berta Martín van quedar realment prop, deixant la classificació per a la final prou clara. A la final, faltaven adjectius per a definir al de Manlleu, que simplement juga en una altra lliga, passejant-se per una via que ningú més

va poder encadenar. Una vegada més fàcil per a Ramon. La bona actuació de Jubes li alçaria a la segona posició final de la Copa d’Espanya, seguit de Dani Moreno, finalment quint a Barcelona i tercer de la Competició general. En xiques la via muntada pels equipadores va ser, esta vegada, especialment selectiva. No va haver-hi encadenaments en les finals, encara que sí dos escaladores que van arribar especialment dalt: Aniràtu Camina i Eileen Jubes. Ambdós han sigut les grans animadores d’esta Copa d’Espanya, especialment la veneçolana, que ha guanyat les tres proves celebrades. Acompanyant-les en el podi la tercera en discòrdia, Hel•lena Alemany, que de bon segur eixirà amb ganes de revenja a Gijón. Importantíssima victòria d’Eileen en la seua primera participació en dificultat.

Mor l’alpinista Benantxio Irureta en l’Aneto

AL PAS DE MAHOMA DE L’ANETO

Passada l’una de la vesprada de dissabte passat 4 de maig, l’alpinista Benantxio Irureta (Zestoa-Aizarna setembre 1953) moria després de la caiguda patida quan li quedaven ja molt pocs metres per a arribar a la cima de l’Aneto. En el moment de l’accident es trobava realitzant l’ascensió junt amb altres deu muntanyencs més que havien anat de vespra a Benasque per a ascendir al pic més alt dels Pirineus. Després de l’accident es va donar avís al 112 arribant un helicòpter de la Guàrdia Civil al lloc del succés rescatant el cos sense vida de Benantxio i traslladant-ho al depòsit de Benasque. Benantxio Irureta tenia de 59 anys - compliria 60 a setembre-, era soci de l’empresa en què treballava (Electricitat Ipintxa) del barri Azpeitiarra de Landeta. Els onze muntanyencs van arribar el divendres entrada ja la nit,. Anaven els onze junts però tenien dos plans diferents. Tres dels amics, entre ells Errezil, anaven fer l’Aneto en esquís de muntanya i per a això van eixir abans que l’altre grup de huit en què estava l’infortunat Benantxio. « Quedarien fins a la creu de la cima uns quinze minuts», assenyala Errezil, i de repent... algú va cridar: «¡Se ha caigut Benantxio...! » Ningú podia donar crèdit al que estaven vivint. Moments d’incertesa. Moments de tensió. Benantxio va tindre la fatal caiguda i amb ella va perdre la vida. De sobte tot es va truncar. Serien l’una i quart de la vesprada. Una crida immediata al 112 va mobilitzar la Guàrdia Civil que va desplaçar un helicòpter a la zona de l’accident. Els deu amics estaven allí esperant fins que van decidir baixar esquiant els tres que van pujar fent esquí de muntanya, altres cinc van baixar pel vessant normal que porta al refugi de la Renclusa, quedant-se altres dos companys esperant a l’helicòpter per a indicar el lloc exacte de la caiguda. La mala sort per desgràcia s’alià ahir amb Benantxio Irureta per a deixar per sempre la vida en la muntanya, un escenari que tant ell amava. Una relliscada, un xicotet i panoli esvaró va desbaratar la seua vida i amb les seues il•lusions. El pròxim mes de juliol se n’anava a anar al Lenin. Ja no podrà... El muntanyisme basc, una vegada més, torna a estar de dol.

PAS DE MAHOMA ANETO

CAMP 4

C4NOTICIES

Es compleix el 60é Aniversari de la primera ascensió a l’Everest 1953 - 2013 Les coses han canviat molt en el món en els últims 60 anys. I també han canviat molt en el món de l’alpinisme i les grans muntanyes. Fa hui exactament 60 anys, el neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tensing es convertien en els primers sers humans que aconseguien aconseguir els 8.848 metres de la cima de l’Everest, el pic més alt del planeta. Aquella primera ascensió, emmarcada en una gran expedició britànica liderada per John Hunt va ser una fita culminant de l’alpinisme d’exploració. Els britànics portaven més de 30 anys d’intents infructuosos, inclòs el llegendari i eternament controvertit atac de 1924 en el que van desaparèixer George Mallory i Andrew Irvine i del que mai s’ha aclarit si van arribar a fer cima o no. Fins a la Segona Guerra Mundial, les expedicions s’havien centrat en el vessant nord tibetà, encara que el tancament de fronteres de Xina a partir del conflicte armat va traslladar els esforços muntanyencs fins al vessant sud nepalès, des d’on Hillary i Tensing van completar la primera ascensió El govern de Nepal, en els actes ja celebrats del Diamond Jubilee, ha expressat la seua voluntat de preservar l’Everest per a les futures generacions, objectiu per al qual es preparen noves polítiques orientades a controlar la massificació en la muntanya. Molt treball en eixe sentit li farà falta realitzar al govern nepalés, segons la situació que viu actualment l’Everest. Lluny d’aquells pioners de fa 60 anys, temporada rere temporada, el Sagarmatha és notícia per les multituds que es concentren en

Il·lustració: Adrián Domingo

CAMP 4

el seu camp base i les seues pràctiques cada vegada menys alpinísticas. Durant esta campanya de primavera de 2013, més de 600 persones haurien aconseguit la cim de l’Everest, segons les xifres del blog d’Alan Arnette, 467 d’elles pel vessant sud i 177 pel vessant nord. Un total de 644 cimes, que constituirien un nou rècord d’ascensions en un any. Una temporada que, encara sense concloure, ha registrat nou víctimes mortals: quatre xerpes, dos russos (un d’ells Alexey Bolotov) , a més d’altres persones procedents de Corea, Bangla desh i Japó. Precisament la mort de Bolotov va ser un dels episodis més impactants de la temporada 2013 en l’Everest, encara que lluny de la commoció creada arran de la baralla protagonitzada per un grup furiós de xerpes en el camp 2 contra Simone Moro, Ueli Steck i Jonathan Griffith. Ambdós incidents van tindre com a conclusió el final anticipat de les dos expedicions que majors expectatives alpinística havien creat este premonsó.

RUTES 2 A LA PORTA DE CASA COMUNITAT VALENCIANA

EL RIU FRA ILE

PENYAGOLOSA

CAMP 4

EL RIU FRAILE Aproximació: 1 km abans d’arribar a Bicorp (arribant des Quesa), en arribar al punt en què ja es veu el poble surt, al costat d’un revolt, una clara bifurcació asfaltada cap a l’esquerra. Se segueix aquesta pista seguint sempre la traçada principal. A les cruïlles, cal seguir les indicacions dels cartells de “Bar dels Càntirs” o “El Benefetal”. Es deixen enrere diversos encreuaments a la dreta indicant “Voltor”, “Cova l’Aranya”, “Caroig” o “Juanera”. Després de 12 Km aprox. s’acaba l’asfalt i la pista passa a ser de terra. Al poc temps s’arriba l’Àrea Recreativa del Benefetal, on hi ha un bar. La pista passa davant del bar i segueix cap al riu. El nostre camí creua el riu en un parell d’ocasions (per aquesta zona el riu sol estar sec per filtracions), posteriorment la pista pren altura (al fons es veu el riu, normalment ja amb aigua). Apareixen creus a la pista que baixen cap al riu, cal rebutjar-i seguir sempre la pista principal. Per fi la pista principal torna a baixar per creuar el riu. Hi ha una petita esplanada (per a 3 o 4 cotxes) a l’esquerra del camí. Aquí s’ha d’aparcar. A l’altra banda del riu hi ha un petit canyar i un cartell de fusta amb una mica d’informació del descens. Som al punt d’inici. Retorn: Al no tenir ràpels ni ressalts complicats, la tornada es pot fer pel mateix barranc. Una altra opció de retorn és buscar un camí que surt per la dreta hidrogràfica del riu entre una espessa pineda, poc abans d’arribar a la segona zona encaixada del barranc. La senda aquesta uns metres abans d’arribar a una gran roca sobre un toll que ens deixa el salt més alt del descens (5 m.). La senda ens porta a una pista que torna cap al punt d’inici. 14

CAMP 4

País: Espanya Província: Valencia. Accés des de: Bicorp. Altura de ràpel mas largo: No hi ha. Informació del caudal: Habitualment caudal mitjà o baix, segons l’època. Combinació de vehicles: No necessària. Material necessari: Cordell de 20 m. por si a cas. Neoprè: En estiu no es imprescindible, l’aigua no està molt freda. La resta del any si. Temps de descens: 1h 30m-2h.

Horari d’aproximació: Immediat Horari de descens: 1 h.30 min - 2 h. Horari de retorn: Per sendera: 15-20. min. Fuites: Varis, evidents.

EL RIU FRAILE Descripció: Es tracta d’un descens molt senzill al no tenir ràpels ni des grimpades complicats. Els salts no són obligats. Poc esportiu però divertit per un matí amb nens o grups d’iniciació, a més compta amb l’al•licient d’estar ubicat en una zona boscosa d’alt valor ecològic i paisatgístic. La llera comença bastant obert. Caminant per sengles a la dreta del riu, aviat s’estreny entre dues penyes. Apareixen les primeres gorgs, una d’elles té un salt des d’una roca de la dreta, ideal per començar el bany. A continuació hi ha uns ressalts que cal des grimpar. Arribem a una zona estreta, entre roca, amb una des grimpada una mica relliscós però senzill, equipat habitualment amb una corda fixa. A continuació hi ha uns passadissos de natació obligat. Després alguna des grimpada més, més gorgs i passadissos i algun petit tobogan. Quan la llera comença a obrir-se de nou, s’arriba a un ressalt de 8-10 m (aprox) equipat amb una xapa per rapelar pel curs de l’aigua, però es pot baixar fàcilment caminant cap a la dreta. Després d’això el llit s’obre i hi ha 15-20 minuts. de marxa pel riu, que pot arribar a filtrar. Passat aquest tram, arriba un punt en què habitualment una surgència d’aigua se suma per la dreta. Al poc temps s’arriba a un gorg amb el salt més alt del descens (5 m.), Des d’una gran roca situada al mig de la llera. Pel curs de l’aigua (a l’esquerra d’aquesta roca) en una zona de molses es pot fer un tobogan. També es pot envoltar

CAMP 4

PENYAGOLOSA

Enclavament: Massís de Penyagolosa Municipi: Vistabella del Maestrat Comarca: Alcalatén Distància: 10 km. Durada: 3h. 30m. Dificultat: Mitjana (aficionat) Altitud sortida: 1290 m. Altitud màxima: 1814 m. Desnivell acumulat: 550 m. (només pujada)

La ruta que seguirem és el PRV-64, comença a Sant Joan de Penyagolosa, apujarem pel "Barranc de les Teixeres". Aquest sender el prenem en la mateixa escala que des de l'esplanada del Santuari surt cap a l'est i creua la pista que va la Serra de la Batalla i Puertomigalvo. Un cop al bosc cal girar a la dreta SO, en acabar aquesta primera pineda veiem ja marques de pintura blanca i groga. Ara només hem d'anar pujant en direcció sud, només quan portem una mica menys de 45 min hem de seguir al sud i desestimar un sender que baixa a l'est a la capçalera del barranc de la Pegunta. Seguim crestejant una lloma fins a arribar a una raconada la font de la “Cambreta” immediatament sortim a al mas de la “Cambreta”. Un cop allà cal seguir a la dreta la pista, quan fa un revolt més tancada a esquerres, i una mica més endavant, i ja amb la vessant oest a la vista, un revolt a dretes també tancada. En la mateixa corba (per la part exterior) surt un camí (gairebé invisible) a l’esquerra, endinsant-se al bosc. Cal seguir la senda, i estar atents a una zona en què hi ha un pi (més o menys sol, segons es miri) al costat d’una mena de sòl empedrat. Realment no és un sòl, sinó el sostre de la nevera. Sortim d’aquest enclavament cap a l’est en ascens per un sender que va a desembocar a la pista que des al mas de la Cambreta es dirigeix al Corralico.

CAMP 4

Seguim fins a ell, en uns 10 minuts arribem, allà on prenem a la dreta el sender d’ascens al cim, aquest sender no té pèrdua, a mitja ascensió arribem a la caseta refugi, després hi ha una desviació a l’esquerra a les “Portellàs “que desestimem. Seguim al sud en ascens fort i continuat en ziga-zagues fins arribar al cim (1813m). Després de gaudir del grandiós panorama des del cim, retornem pel mateix camí fins al “Corralico” Allà mateix en el clar del bosc agafem un sender a la dreta que es dirigeix, a la capçalera del barranc de la Pegunta, seguint-lo ens portà al bosc magnífic de la Pegunta i més endavant arribarem a la font del mateix nom. Aquest sender segueix baixant i creua la pista d’ascens a Penyagolosa, nosaltres ens desvíanos a la dreta del barranc i al costat d’ell prosseguir la marxa fins a arribar Sant Joan de Penyagolosa final de la nostra excursió.

TRAIL

RUNNING

CAMP 4

C4NOTICIES

SUPERNOVA RIOT 5

TRAIL

LES ADIDES VOLADORES DE LUIS ALBERTO HERNANDO Són les sabatilles que han dut a Luis Alberto Hernando a un més que meteorit segon lloc en la passada edició de la Transvulcania 2013, en l’estrena del atleta d’Adidas en la ultra distancia. Les Supernova Riot 5 han sigut dissenyades específicament per al trail: combina lleugeresa i subjecció, estabilitat i flexibilitat a parts iguals. Al taló, la Formotion Unit i el Spoiler Heel ajuda a una millor transició de la petjada del taló a la resta del peu, i proporciona una amortiguació extra per a reduir l’impacte en els genolls i més estabilitat en terrenys irregulars. En la sola, CONTINENTAL RUBBER. Disponible amb Speedlace i Gore-tex. Pes: 340g PVP:125€

QUECHUA, NOVA COL·LECIÓ SAC RT EXTEND

VESTE RT RAIN Polivalent, lleugera (300 g) i compacta, dissenyada per a enfrontar-se a la canviant i adversa meteorologia de la muntanya, esta tercera capa impermeable (superior a 5000 Schmerber) i transpirable (RET5), que regula la temperatura corporal. Amb detalls com reflectants per a la nit, butxaca per al mòbil o el MP3. PVP: 129,95 €

Minimalista i molt lleugera, un motxilla pensada per a dur lo just i algo més, ja que la butxaca es elàstica i s’expandeix. Anatòmica, es molt còmoda, s’ajusta al pit i s’adapta perfectament al cos per a que no es moga la carrega. Borsa d’hidratació d’un litre amb un tub còmode. Versió de 2 l (14,95€) o de 12 l (29,95€).

CAMP 4

KILIAN, 6 DE 6 A ZEGAMA LUIS ALBERTO HERNANDO SEGON A 10”

Aquest diumenge es va dur a terme la mítica Marató de Zegama-Aizkorri, que aquest any ha repetit guanyador en la categoria masculina per sisena vegada consecutiva, Kilian Jornet amb un temps de 3h54’38’’. Al arribar a meta, Kilian ha de declarat que aquesta edicó ha sigut mes dura que les anteriors per el fort ritme que ha marcat Marco des del principi. Aquest any les condicions meteorològiques han sigut millors que les dels anys anteriors encara que en quasi tot el recorregut el terreny estava enfangat. Jornet ha eixit ja des del principi rondant les primeres posicions i aguantant el fort ritme que imposava Marco di Gasperi fins a la forta pujada al pic d’Aizkorri en el que Kilian ha aprofitat la retirada de Marco per posar-se en primera posició. A mes, Marco ha sigut passat per Luis Alberto Hernando que es ficava en segona posició i que es mantindria fins al final entrant Kilian primer amb tan sols una diferencia de deu segons amb Alberto que també repeteix escalo per segon any. Per a tancar el pòdium, Tadei Pivk a aconseguit la tercera posició. Al arribar a meta, Kilian ha de declarat que aquesta edició ha sigut mes dura que les anteriors per el fort ritme que ha marcat Marco des del principi. En la categoria femenina, la lluita per les primeres posicions ha durat des de l’inici fins al final. Emilie Forsberg ha marcat el ritme seguit des d’un inici per Stevie Kremer i Silvia Serafin en segona i tercera posició respectivament. Una de les favorites a optar per l’escalo més alt del pòdium, Oihana Kortazar de l’equip Salomon i vencedora de les edicions anteriors ha tingut que retirar-se passant l’equador de la cursa. Al quilòmetre 34,2, Nuria Picas a arriscat marcant un ritme més fort i s’ha col•locat en segona posició. Quedant en tercera posició ja fins a la meta Stevie. Al final a Emilie ha entrat en un temps de 4 h 48 minuts.

CAMP 4

XA PRO 3D ULTRA

LES SABATILLES PER A TERRENY TÈCNIC Des del primer moment, les XA PRO 3D ULTRA transmeten una sensació de subjecció perfecta. I ens demanen que les portem a la muntanya per a provar-les. En el moment en que xafem la terra i la roca, ens donem compte de que son unes sabatilles amb una excel•lent adherència inclús en roca mullada. Sobretot, notem aquesta característica, per la excel•lent resposta en terrenys pedregosos i amb molta pedra solta. L’amortiguació es un poc dura. Es nota més en la part del talo que en la part davantera on es més discreta. En la meua opinió per a zones com pistes i inclús si agafem un poc d’asfalt, li falta un poc d’amortiguació per recibir tant d’impacte. No obstant això, he de dir que no estan fetes principalment per a questos tipus de terreny, sobre tot l’asfalt. Diríem que son unes sabatilles per a un terreny bastant tècnic i complicat. Una cosa que també es important i que ens agrada molt, es la sensibilitat del terreny que obtenim al calçar-nos-les. Les sabatilles incorporen el immillorable sistema per a lligar patentat per Salomon que tan sols requereix d’estirar, podent guardar el tensor en una brosseta a la llengüeta. El peu queda perfectament subjectat i estable. Una xicoteta malla ens protegeix de l’entrada d’elements externs. Les proteccions que incorpora aquesta sabatilla son molt generoses tant en la puntera com al talo i per els diferents llocs més exposats a colps. En quant a la plantilla, destacar que son les magnifiques OrthoLite (marca patentada per Salomon) amb un tractament antibacterià i que calcen al peu còmodament. La transpirabilitat que té aquesta sabatilla es bona a pesar de les proteccions plàstiques. Aquesta sabatilla te dos versions una la versió amb la membrana Gore Tex que per tant li dona impermeabilitat deixant eixir l’aigua que entre i també deixant que transpire bé el peu i l’altra versió que no du membrana i per tant no es impermeable del tot. La sola esta composta per tacs dispostos uniformement per tota la superfície i diria que tenen una tendència un poc agressiva. Com he dit abans, l’adherència en terra es molt bó, mentre que en la roca també es excel•lent. En les baixades te un comportament magnífic, transmitent una sensació de seguretat tota i absoluta. Per tant aquesta sabatilla es perfecta per a trails tècnics, on necessitem una bona eina de treball. A la mateixa vegada, també ens permet córrer còmodament per terrenys no tant tècnics. Són un excel•lent clàssic dins de les sabatilles de trail que s’ha guanyat la seua fama sobre el terreny.

CAMP 4

ECO NOTICES KAYAK ORIGAMI Producte ideal per a començar a gaudir de les nostres platges i que ens ha encantat per la seua originalitat i pel fet de ser totalment ecològic. Només necessitem 5 minuts per a convertir el maletí, de no més de mig metre, en una embarcació de 3,7 metres, de a penes 11,3 Kg i capaç de sostenir fins a 113 Kg

LLOPS MARINS MORTS AL PERÚ Entre 30 i 50 llops marins van ser trobats morts en platges del nord de Perú per raons que les autoritats investiguen i que una ONG defensora de l’ecologia marina atribueix a un probable enverinament per part de pescadors artesanals. Els primers informes que tenim indiquen que s’ha trobat entre 30 i 50 llops marins, amb signes d’haver sigut morts amb verí per a rates.

MENJAR INSECTES PER A ACABAR AMB LA FAM? L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, la FAO, ha publicat esta setmana un informe que ha despertat una certa revolada: Insectes comestibles. Perspectives de futur per a la seguretat alimentària i l'alimentació, i on recomana el consum d'insectes per a donar de menjar a un número cada vegada major de persones. Segons la FAO, hui en el planeta almenys dos mil milions de persones els ingereixen regularment: escarabats, erugues, abelles, formigues, llagostí, llagostes i un llarg etcètera. Un total de 1.900 espècies que es mengen en països d’Àfrica, Àsia i, també, Amèrica Llatina. I, segons el dit informe tenen un alt contingut en proteïnes, matèries greixos i minerals. Ací, però, la sola idea d'emportar-nos a la boca els dits insectes no ens produeix sinó fàstic. Acabar amb la fam passa per exigir justícia i democràcia en les polítiques agrícoles i alimentàries. I tornar als pobles la sobirania alimentària, la capacitat de decidir sobre què i com es produeix, distribueix i es consumeix. Anteposar drets a privilegis. I apostar per un altre model d'agricultura i alimentació: de proximitat, llauradora, agroecològica... Només així tot el món podrà menjar.

CAMP 4

JAVIER CASES JULIÀ LERMA ADRIÁN DOMINGO 22 CAMP 4

MAQUETAT I EDITAT PER ADRIÁN DOMINGO