LES NOSTRES MASCOTES (2)
LES AUTORES
MERCE LLOPART ROVIRO MONTSERRAT CANALS JULIA PEPI AGUILERA PALLARES MARIA JOSEP BERLANGA ROJAS ELISA RAVENTOS MASSANA FINA SOLER PLANAS
Mascotes ??? Jo no he tingut mai cap mascota pròpia, però recordo que quan era petita el que més m'hauria agradat tenir era un mico. Potser va ser a conseqüència de la sèrie Marco i el seu inseparable mono o potser perquè observar-los al zoo era molt divertit.... Però com és lògic no en vaig tenir mai cap ! Tinc un record remot d'una cotorra a les golfes de casa meva, crec que ens la van encolomar uns dies perquè la cuidéssim mentre els seus propietaris eren de viatge, i recordo que deia “Pepita, Pepita ...” També a casa hi va haver una tortuga, que la va portar un meu germà de Mallorca, on feia la mili. La pobra es va morir perquè va caure d'una alçada de dos pisos. Però jo devia ser molt petita quan hi van haver aquests dos animals perquè tinc un record remotament llunyà. Més endavant també algú ens va portar un periquito per una temporada i es va quedar fins que es va morir. Però jo no me'n cuidava, em feia angunia que em piqués amb el seu bec punxegut. A dalt les golfes encara hi ha la gàbia plena de pols .... En quan a gats i gossos els trobo simpàtics però em resisteixo absolutament a tenir-ne cap a dins de casa. Trobes pèls a tot arreu, i la olor que deixen ....Només per aquests dos motius ja en tinc prou per no tenir-ne .....Potser si visqués en una masia o una torre amb un gran jardí en tindria un, qui sap! Però també l'has d'alimentar i quan te'n vas buscar qui se'n cuidi, ...o sigui millor no tenir-ne i fora maldecaps! Ara bé, la realitat actual a casa nostra és que sí, convivim amb mascotes. Fa dos anys per la festa major de Gelida, els meus fills van tornar de la fira amb un peix que havien guanyat en una mena de tómbola. Un peix taronja bellugadís al que van posar per nom “Cua”. Tothom qui el veia li pronosticava una vida molt curta, però resulta que no, que és un vividor, i com que el pobre no molesta gaire, no embruta ni fa soroll, i se'n cuiden els nens, dons allà està. I ja per acabar falta parlar dels dos protagonistes principals d'aquesta història, que van arribar a casa el dia de reis de 2007, ja que és el que demanaven els nens, a condició de que se'n cuidarien ells absolutament de tot. No demanaven cap joguina ni res més, només un bitxo d'aquests. I van els reis i en porten dos! Per més desgràcia mascle i femella (els reis no ho sabien). Al cap de poc ja tenien quatre fills, i feina a col·locar-los, i cada cop més i més fills, i això era un no parar de criar. Els amics i familiars no en volien , ni les botigues d'animals tampoc, els nens no se'n volien desfer...en fi, un panorama difícil de resoldre. Finalment, i després d'inventar una història més o menys convincent, ens en vam quedar dos. Els que tenim ara són pare i fill, dos mascles, es diuen ”Rallat” i “Kuxumuxu”. Tal com vam acordar els nens els alimenten, els compren el menjar, netegen les gàbies, canvien la palla i busquen qui els aculli quan marxem de vacances. Només us donaré un consell: si mai compreu dos hamsters, assegureu-vos que siguin del mateix sexe!
LA MEVA MASCOTA
La meva mascota es un gos de raça “setter” amb un pel molt roig, les orelles caigudes i uns ulls de mirada molt noble. De fet aquest gos l'hi va donar amb el meu fill Pau la seva amiga de Gelida la Mireia Avilés dons la seva gossa va tenir sis cadells. Amb el Pau l'hi feia molta il·lusió tenir un gos de raça ell doncs ell volia fer-los criar,aquest cadell dons el vam criar a casa amb biberó i tots l'hi vam agafar molt de carinyo. El Pau era el que tenia cura d'ell el treia a passejar el rentava l'hi donava el menjar i també era el que procurava que tingues net el seu “habitat”. Vosaltres direu que s'hi aquest gos era del Pau perquè dic que es la meva mascota , dons perquè quan el Pau es va casar va deixar el seu gos, que per cert es diu “Quik”, a casa nostra perquè amb el seu pis no hi havia prou espai per tenir-hi un gos, i a casa nostre si perquè tenim dos terrats. El “Quik”pero sempre va derrera del Pau perquè ell es qui mes el fa jugar i l'hi fa mes festes i com que es un gos molt noble i molt agrait es amb qui mes s'estima. Aquesta mascota la comparteixo dons amb el Pau i també amb el meu net, el Ton que també com el seu oncle te un gran amor per els animals.
LA MEVA MASCOTA La meva mascota es deia “MUS”. Es deia perquè ja es va morir, era molt gran (d'edat).Era una gata siamesa,molt bonica amb uns ulls blaus com el color del cel i amb una mirada profunda que t'enamorava. EL seu pel era curt i amb diferents tons marronossos i brillants. Era molt intel·ligent, era com una nena petita molt carinyossa i simpàtica , era impossible que ningú no se l'estimés. No l'hi agradava gens ni mica l'aigua ,així que la rentava amb un xampú en sec i tot i això no quedava contenta, però quedava neta i polida. També es rentava ella com tots els gats amb la llengua i la veritat es que el pel l'hi quedava prop brillant , però jo volia una mica mes. Quant estàvem asseguts als sofà mirant la televisió , si venia algú de la família ella s'aixecava d'allà on era i marxava cal a la porta de la casa i nosaltres ja saviem que venia algú de la família abans de que truqués a la porta i això que vivíem en un bloc de pisos on hi havien sis veïns diferents. Sempre que m'asseia al sofà ella venia al meu costat ,si alguna vegada estava estirada perquè em trobava malament venia i s'hem ficava a sobra meu i hem llepava la cara o les mans , semblava com si algú l'hi hagués explicat que hem trobava malament i necessitava que hem cuidessin, i és clar ella hem cuidava . Alguna vegada hem despertava com si no pogués respirar i era ella que avia pogut arribar fins el meu llit i el millor lloc per dormir era sobre la meva cara ,no deuria voler que passes fred , i no en passava no, a on ella s'hi posava es notava l'escalfor que et donava . No cal dir que el que més l'hi agradava per menjar era el peix , com a bon gat .Però també menjava d'altres aliments , també menjava menjar sec.
MASCOTES No m'agraden gaire els animals pel tema, de que s'han de cuidar molt , i aquesta no es feina feta per mi. De totes maneres vaig tenir un peix d'aquestos que toquen a les fires, ( si agafes 4 aneguets), i va anar força bé; era de color groc, va durar un any i mig, fins que el meu home li va canviar tot l'aigua i evidentment l'animal no va resistir tornar a fer tot el seu habit de vida i pobre va morir. Vam comprar dos més, un de color negre d'aquests que netegen els vidres i l'altre de color taronja, no van durar tant, el negre va durar un mes i l'altre va durar una mica més, no gaire més. També vaig tenir dos ocells, un molt groc que cantava molt bé i l'altre era blanc i groc, també cantava, però una garsa em va matar un i l'altre el vam donar perquè no ens posàvem d'acord on el volíem posar, i faixins vam acabar amb la discòrdia. A casa els pares, tenen un gos petit i si que hi jugo, sortim a passejar, li poso menjar, sempre i quant estiguin amb mi els nenes, perquè ells si que desfruiten amb els animals. Els pares, tenen un tros de terreny arreglat, com si fos una petita granja, aquí si que gaudim tots plegats, ja que hi han dos cavalls, un marró fosc, no gaire gran però molt obedient que es diu Polvorilla l'altre és de color marró, però mes claret, aquesta si que es alta i esvelta, també es força bona i es diu Bruja. També hi han gallines, conills i dos gossos grossos un Pastor Alemany, que es diu Bruno, per cert li té una xiqueta de mania als nenes, com si li hagués passat alguna cosa, aquest els hi van donar que ja era gran, l'altre es una barreja, de no se que, es diu Tobber i es una bestia, però molt maco.
LES MASCOTES
En tinc unes quantes, millor dit, no en tinc cap, però si que en cuido perquè els seus amos de vegades se n'obliden. La més vella de totes és la Rita, una gata molt tranquil·la i vastant grossa d' uns vuit anys, és de color gris plata, molt maca i peluda, tant carinyosa que de vegades es fa pesada. També tenim un parell de llergandaixos petitets que mengen grills de tant en tant i viuen en un terrari amb calefacció. Segueixen la família les tortugues, dues són petites, d' un any més o menys i l' altre té uns cinc anys, en aquests moments estàn hivernant, però aviat començaràn a donar feina.Els últims en arribar són un parell d' esquirolets que encara no tenen nom, però són una monada, es passen el dia dins la seva caseta de fusta dormint,suposo perquè no tenen res més a fer dins d'aquella gàvia.Són de l`Eric que encara s' en cuida bastant, per menjar els hi dona un ranxo que també porta fruits secs entre ells pipes que els hi agraden molt. De moment i espero que per molt de temps ja no tenim més bestioles, ja sóm prous a casa, però n'he tingut d'altres com ara una iguana que es va fer molt grossa i la vem regalar, un gos, un parell de conills, una fura i algun altre que ara no recordo.
LA MEVA MASCOTA A casa tenim dues mascotes, una tortuga d'aigua i un gos o potser millor dit un gosset, no pels anys que té sinó perquè és de raça petita, és a dir que per anys que faci no serà més gran de mida. En aquesta ocasió parlaré del gos. El meu gos és diu Titus, és de color marró, té una cua d'una llargada mitjana, els ulls els té de color marró i les orelles les té una mica torçades de les puntes. Com ja he dit abans és un gos de mida petita i no és de cap raça reconeguda oficialment, en la seva cartilla l'anomenen: raça de encreuament. Fa quinze anys que va néixer a Espiells. La seva mare es deia Tulipa, dic es deia perquè fa uns anys va morir de vella. Les històries que hem viscut amb el Titus són moltes. Estic convençuda que una mascota acaba formant part de la família, en el sentit més ampli de la paraula. L'última que hem viscut, no fa gaires dies, ha estat una mossegada d'un gos més gros que ell, cosa que no és gaire difícil. Tenim una gossa veïna que tenia ganes de festejar, el problema va arribar quan i va haver més d'un nuvi. El que tenia menys possibilitats, com no podia ser d'un altre manera ,era el Titus, per tant, el resultat va ser: una visita al veterinari, amb una cremallera de punts i un forat d'un ullal de l'altre gos al pulmó i un ingrés de dues nits al centre del veterinari. Fa quatre setmanes que estem fen visites de control al veterinari i amb una mica de sort dijous de la setmana que bé el veterinari li donarà l'alta. Per un moment pot semblar que tinc poca feina, doncs no, feina és d'aquelles coses que en tinc més de la que puc fer, però és quan t'ha adones que el Titus forma part de la família i és una responsabilitat que agafes quan decideixes tindre una mascota.