Sant SadurnĂ D'Anoia
INDEX Títol Índex
Autor Matilde Grande i Fina Yepes
Espai físic i topònims Fina Soler i Pepi Aguilera Historia
Montse Querol i Montse Royo
Guerra civil i set savis Mª Luisa Cano i Rosa Gomez
Pàgina 2 3 6 8
Modernisme a Sant Sadurní
Montse Guzman i Pepa Narvaez
10
Festes populars
Montse Rimbau i Mercè Torrents
13
Plats típics
Montserrat Canals i Neus Centelles
16
Portada i diseny
Matilde Grande i Fina Yepes
L'espai físic de Sant Sadurní d'Anoia L'ECOSISTEMA: SISTEMES AGRÍCOLES, FORESTALS I HIDROLÒGICS En el context de les zones metropolitanes i les comarques perifèriques el medi natural té un interès especial i la seva gestió es transforma en una de les qüestions més delicades, perquè topa amb el conflicte que comporta la preservació dels espais naturals prop de la trama urbana on les rendes diferencials entre els valors del sòl agrícola i el urbà, amb el seu corol·lari de usos industrials, de serveis, logístics i residencials, pressionen per la substitució de les àrees rurals, agrícoles i forestals veïnes. Sant Sadurní d’Anoia compta amb una important extensió de medi natural, organitzada per una estructura de mosaic agrícola d’una banda i un ecosistema de rius i torrenteres de l’altra, a la que s’hi sumen enclavaments de masses forestals en les parts altes de la topografia i també en les pendents i zones més rocoses. Pel que fa a la fauna i la connectivitat biològica, cal destacar la xarxa hidrogràfica que te com a eix vertebrador els rius Anoia, Riudebitlles i Lavernó, amb les seves respectives rieres, que connecten el sector nord-oriental de les comarques metropolitanes amb la banda nord-occidental del sistema prelitoral. També, els petits sectors forestals que resten a les parts altes d’aquestes petites valls compleixen una funció important de connectivitat.
Potencials i debilitats dels ecosistemes Aspectes positius • • • • • •
El conreu de la vinya enriqueix ecològicament el municipi i permet el manteniment de l’ecosistema. Aquest conreu actua també com a punt de manteniment de la permeabilitat de la matriu territorial. Actualment s’observa un augment de la superfície de bosc en el terme municipal Hi ha l’existència de la figura de protecció de La Carta del Paisatge, la qual actua com a suport de la caracterització paisatgística del territori. El pas de la fauna encara pot produir-se amb facilitat d’un indret a l’altre a través dels camps de conreu. Hi ha espais forestals en el municipi, i alguns són visitats amb una certa regularitat per la població. (Bosc del Mestres)
•
•
• • • •
Existeixen petites unitats boscoses de vegetació autòctona en diferents parts del terme. A destacar l’alzinar d’Espiells i les unitats isolades de la plana del Soler del MaEls espais fluvials garanteixen la connectivitat ecològica del terme municipal. S’ha produït en els últims anys una important reducció de la contaminació del llac de Can Codorniu (Llac Raventós-Blanc). Actualment es l’únic entorn hídric del municipi on s’ha identificat la presència de peixos Presència d’espècies vegetals protegides per la directiva hàbitats. Aquestes espècies (alberedes i alzeredes entre d’altres) identifiquen 4’4 Has. Protegides per la Directiva d’Hàbitats. La Carta del Paisatge estableix un punt de partida per a la protecció de la vinya. En un període de 6 anys només s’han comptabilitzat 2’99 Has cremades en tot el terme municipal. Dins l’actual PGOU hi ha comptabilitzades un 83.6% d’hectàrees del municipi com a espais no urbanitzables.
Aspecte negatius • El conreu de la vinya forma grans extensions uniformes de conreus sense marges que dificulta l’existència de fauna. • Hi ha la previsió de construcció de noves infraestructures viàries en zones on actualment hi ha un ús agrícola del conreu de la vinya. • Degut al baix rendiment econòmic de la vinya, la pagesia es veu en molts casos obligada a vendre les terres per a futures construccions. • La necessitat d’augment de la rendibilitat de producció del raïm provoca la introducció de sistemes de cultiu agressius amb el medi, els quals provoquen erosió, contaminació del sòl, canvi els conductes naturals d’evacuació d’aigües etc.. • Cada vegada els conreus es van mecanitzant més, ampliant les superfícies a costa dels marges naturals i els rodals forestals dels voltants. Això afecta de manera directa a la fauna que habita aquests petits ecosistemes. • La persistència en la utilització de pesticides i adobs sintètics pot arribar a produir problemes edafològics importants i també en els hàbitats aquàtics, que es caracteritzen per la tendència a la eutrofització i una pràcticament deficiència de fauna. • Una sèrie de zones forestals s’han degradat o han desaparegut fins a quedar només arbòries aïllades, o formant unitats boscoses poc desenvolupades. • Destaca un mal estat de conservació de diferents zones naturals properes al nucli urbà, concretament la zona de la Timba i el Soler del Mas. • Hi ha hagut un tractament poc encertat del bosc des del punt de vista de l’ecosistema. • Segons analítiques realitzades, es detecta una mala qualitat de les aigües, especialment en el cas de les aigües dels rius. • Es presenta una incompatibilitat d’usos entre algunes localitzacions industrials i les zones inundables en les quals estan situats. A destacar el Polígon Industrial del Molí del Racó i la zona industrial de La Fàbrica-Colònia Pons. • Les infraestructures de l’AVE i l’A7 posen una barrera a la connectivitat ecològica del municipi. • Escassa superfície amb espècies protegides per la Directiva d’hàbitats, les quals a més, presenten un mal estat de conservació. • Manca d’un Reglament específic per a l’aplicació de la Carta del Paisatge en els terrenys agrícoles i els vitivinícoles en particular. • Es detecta una escassa presència de figures que protegeixin els boscos de manera ecològicament integrada. • L’avanç del Pla Territorial de l’Alt Penedès presenta indefinicions respecta les expectatives de protecció dels elements naturals de qualitat del paisatge del municipi.
ELS TOPÒNIMS DE SANT SADURNÍ D'ANOIA http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63820/92178
COGNOMS TÍPICS DE SANT SADURNÍ D'ANOIA
Canals (accident geogràfic)
Parera (viguetà)
Llopart (germànic)
Lloret (llatí,nom poble)
Sardà (derivat de cerdà)
Oliver (llatí,olivera) Solà (llatí,sòl)
Noya (llatí,rierol)
Puigmartí (nom compost)
Esteva (Nou Testament)
Forns (llatí,forn)
Mestre (llatí,ensenyament)
Sala (germànic)
Raventós (nom català)
Bonet (hebreu)
Mestres (llatí)
Santacana (nom compost)
Varias (relacionat a més d'una cosa)
Torelló poble)
Sàbat (jueu)
Borràs (mallorquí)
Prat (llatí,geogràfic) Mir (àrab)
Domènech (llatí)
Casanovas (nom compost)
Rigol (germànic)
(nom de
Ventura (llatí)
Fina Soler i Pepi Aguilera
Comas (aragonés)
Papaseit (terres ebre)
Roca (pre-romà)
HISTORIA Sant Sadurní te els seus orígens en la antiga parroquià de Sant Sadurní de Subirats, segons uns documents amb data del any 1080.Va formar part de la baronia del Castell de Subirats, que estava en mans de famílies nobles. Durant varis segles, Sant Sadurní de Subirats va ser quelcom més que un nucli de cases situades a la vora del camí que anava de Barcelona a Tarragona. Gracies a la seva situació geogràfica ,va gaudir de un desenvolupament mes ràpid que la resta de les parròquies que formava la Universitat de Subirats (Sant Pau d 'Ordal, Sant Pere de Subirats, Sant Pere de Lavern ) fins el punt que aconseguir la independència l'any 1764.Va ser aleshores quan va adoptar el nom que encara conserva avui dia Sant Sadurní d'Anoia pel riu que creua el terme municipal el riu Anoia. Per saber mes informació sobre la historia http://www.diba.cat/opc/xep/fitxers/memories/subirats.pdf El poble de Sant Sadurní va viure l'època dorada de la vinya i el vi els anys del 1850 al 1887,un període d'expansió econòmica gracies a la implantació de la vinya com a conreu principal, guanyant terreny als cereals Peró malauradament la fil·loxera anava avançant des de França fins arribar a les vinyes del Penedes i per tant també a Sant Sadurní maten totes les vinyes i empobrint a la població. Peró gracies a un grup de propietaris locals, anomenats “els set savis de Grècia”que van fer servir el mateix mètode que els francesos per combatre la plaga ,es va poder tornar a plantar de nou totes les vinyes amb peu americà que era immune a la fil·loxera , i de mica a mica va anar creixent la producció de cava fins arribar als nostres dies, que es conegut el nostre poble Sant Sadurní com el principal productor de cava del país.
URBANISME Si fos possible viatjar pel túnel del temps i poguéssim veure com era Sant Sadurní el any 1900 i comparar-lo amb el 2010, la primera cosa que ens cridaria l'atenció fora el creixement del nucli urbà l 'espai ocupat per la vila. Aquell petit municipi que en començar el segle XX estava format per una vintena de petits carrers amb unes 600 cases,es avui una població cinc o sis vegades més gran,amb uns 3.400 habitatges, havent experimentat el desenvolupament urbanístic més gran de la historia. Això respon,com es obvi, al creixement de la població que passa de 2.680 habitants al 1900,a 12.200 al 2008 ultima dada que tenim. ANY
HABITANTS
2005
11619
2006
11832
2007
11916
2008
12200
Sant Sadurní lo que es el centre del poble no ha tingut pas gaires canvis,ja que esta tot edificat amb cases la majoria de fa molts anys,ara els carrers del centre es a on es concentra totes les botigues i entitats bancaries del poble. Peró lo que si ha canviat molt des de els anys 90 ha estat els voltants del poble,abans eren camps i vinyes i ara esta tot construït,això es degut a l'augment de la població sobre tot immigrants del Nord d 'Africa, Sud Amèrica,Europa de l 'est i també gent de la àrea metropolitana de Barcelona que ha trobat a Sant Sadurní un lloc tranquil per poder viure,l'augment de la població afavorit el creixement de nous barris. Per més informació anar a la http://carlesquerol.com/
1 6
4
3
2
5
BARRIS 1- Vilarnau situat a la carretera de Piera,construït l' any 1970 on van anar a viure sobre tot els immigrants d'aquells anys que venien del resto d'Espanya.. 2- Sant Llorenç situat a prop del cementiri,aquest barri juntament amb el Vilarnau estaven apartats del poble i ara gracies a la construcció de nous barris estan totalment integrats. 3- Les Trioles situat a prop del barri de Sant Llorenç,construït al voltant del any 1990,en una primera fase es van construir cases aparedades,en la segona fase més cases i blocs de pisos,en aquest barri esta situat el CAP del poble,l'escola publica Jacint Verdaguer i el nou Institut. 4- El Gat Cendrer situat a prop del Vilarnau tant sols separat per la carretera,construït al voltant del any 2000, esta format per cases unifamiliars i pisos.. 5- Les Casetes del Mir situat a prop del Castelblanch, format per una barriada de cases, després es van construït cases unifamiliars l'any 1984. 6- Les Solanes ultim barri construït l'any 2002,esta tocant la carretera de Sant Quinti format també per cases unifamiliars ,allà es troba l' escola publica La Pau.
UNA MICA MÉS D'HISTÒRIA 31 de juliol de 1936: crònica d’una matança (I) Com a resposta fulminant al cop militar del general Franco del 18 de juliol de 1936 contra la República, ia la terrible repressió que es va desfermar allà on aquest va triomfar, set veïns de Sant Sadurní van ser assassinats alhora per membres del Comitè revolucionari, a la una de la matinada del dia 31, al pont del Lledoner http://carlesquerol.com/repas%20segle%20XX.htm La empresa de Sant Sadurní "Maquinaria Moderna para Construccions i Obres Públiques", coneguda especialment per la fabricació de tractors o ruga, situada en la calle Doctor Torres i Bages, al esclatar la Guerra Civil va ser col·lectivitzada pels seus treballadors i van adequar la maquinaria i el utillatge para dedicar el taller a la industria de la guerra fabricant carros de combat i reparant carros soviètics que havia adquirido la República. També blindada camions Chevrolet. La fàbrica va adquirir el nombre en clave de "z". La fàbrica, coneguda popularment como Can Benach, que era el nom de un dels dos ingeniers que es van posar al davant del projecte (Benach y Torrents) al començar la guerra. En realitat els seus propietaris eren la família Busquets, de Sant Sadurní. La fàbrica fue muy buscada por la Aviación alemana pero no pudieron destruirla. Horas antes de la caida del pueblo (21-01-1939), fue desvalijada por los trabajadores y se llevaron piezas de recambio y herramientas, muy escasas entonces. La fábrica continua intacta.
http://carlesquerol.com/
PONT ROMA
DE SANT SADURNI D'ANOIA
L'arc del Pont Romà27.03.2008 http://blocs.esquerra.cat/albertprat/bloc/larc-del-pont-romahttp://carlesquerol.com/
A corre cuita, a finals d'any, es va reconstruir (més que reconstruir, es va construir sui generis) l'arc del Pont Romà. Aquest arc històric es va eliminar a inicis dels anys seixanta del segle passat. L'arc no estava situat com ho està ara, ni els acabats eren els mateixos, ni la seva alçada. L'entrada del poble estava constituïda per una portalada on figurava en una banda l'arc i en l'altra un pany de mur amb espitlleres de l'època carlina. El debat sobre la recuperació de l'arc feia anys que durava i de fet estava programat i projectat reconstruir-lo al mig de la plaça del Pont Romà com a element simbòlic. De fet, al mes de setembre aquesta era la intenció de l'equip de govern -tot i que AMI defensava obertament l'opció actual- i fins i tot l'alcalde s'atrevia a defensar que els serveis tècnics no veien viable l'opció final. Finalment però i necessitats de cops d'efectes, a corre cuita l'equip de govern decidia finalment construir-lo a l'entrada històrica de la vila, amb una nova imatge i sense massa validació tècnica. L'obra ha pujat 26.000€, el doble de l'opció prevista al mig de la plaça. Hauria estat un bon moment per posar en pràctica algun procés de democràcia participativa -a això diran que la recollida de signatures dels veïns ja ho és-. A més a més, l'arc invalida l'accessibilitat de serveis d'emergència, com els bombers. Cadascú dirà el que li sembli. De primeres sobta l'estètica i la majoria dels que l'han vist i l'han viscut originalment mouen el cap d'una banda a l'altra escèpticament.
HISTORIA DELS SET SAVIS L'expressió Set Savis de Grècia s'aplicà, irònicament, a un grup de propietaris rurals de Sant Sadurní d'Anoia, que van dirigir la lluita contra la fil.loxera i les seves conseqüències, quan a les acaballes del segle XIX aquesta plaga va arruïnar la viticultura penedesenca, catalana i espanyola. Les reunions per decidir com havien d'actuar davant la fil·loxera es feien a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella, que feia d'amfitrió. A l'estiu a la fresca galeria; i a l'hivern, a la cuina. En un primer moment, "Els set savis de Grècia" es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d'ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedència americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Penedès l'aspecte que ara té. Les primeres es van plantar a les propietats de Marc Mir i Capella, a la plana de Can Guineu. Aquesta expressió, aplicada a aquest grup de patricis sadurninencs es troba per primera vegada per escrit en un article de l'any 1922 del sadurninenc Raül Maria Mir (1887-1964) a La Veu de Catalunya, i el mateix Mir s'hi referiria posteriorment en altres textos. Mir explica que ell mateix recorda haver anat de petit a alguna de les reunions que feien a la casa pairal de can Guineu. Un llibre publicat l'any 1909 per aleshores secretari municipal, Pelegrí Torelló ofereix la relació de personatges que integraven el grup: "Els noms dels Mir, en Marc y en Rafael, d'en Manuel Raventós, en Francisco Romeu, en Pere Rovira de la Foradada, en Modest Casanovas i Romeu i el bon patrici i notable metge Antoni Escayola com a director de La Comarca poden citar-se com a capdavanters d'aquella campanya". http://ca.wikipedia.org/wiki/Set_Savis_de_Grècia ROSA
I
LUISA
MODERNISME A SANT SADURNÍ Segons definició de l'Enciclopèdia Catalana el Modernisme és: “3 ART/LIT Moviment cultural, especialment arquitectònic i decoratiu, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l'ús freqüent de motius vegetals, el gust per la asimetria, l'esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.” A primer cop d'ull tot passejant pel poble es pot notar la important absència d'arquitectura1 medieval i la relativa presència de façanes amb trets “modernistes” com per exemple la vidriera de cal Calixtus al carrer Diputació. Originalment (s. XVI) la vila era lineal, més o menys el recorregut que avui podem fer partint de la Pça. Mn. Salvans i pujant pel carrers Fontanilles, Església, Hospital i Cavallers. Cap als anys trenta del s. XVIII es té constància de la construcció de les primeres cases al Raval. A partir de la segona meitat del s. XIX s'eixampla més el poble cap al Raval, carrer Montserrat i Diputació. Aquest fet està directament relacionat amb la inauguració el 1865 de la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca doncs la millora en les comunicacions va accelerar el desenvolupament econòmic i social. Després vindria la Fil·loxera. Primer va suposar un cert avantatge pels viticultors del Penedès doncs va començar a Anglaterra el 1863 i no va arribar fins el 1887 a Sant Sadurní. Les primeres conseqüències de la plaga foren la revifalla dels problemes amb els rabassaires i l'obligació per moltes famílies d'haver de marxar del Penedès, es calcula que unes cent de Sant Sadurní. Però malgrat tot ja abans de finals de segle les vinyes estaven replantades i la viticultura tornava a ser el principal motor econòmic de la comarca. Tant és així que a Can Codorníu van necessitar ampliar els cellers i les caves i van encomanar l'obra a en Puig i Cadafalch. El conjunt d'edificis, realitzats entre 1904 i 1915, són avui considerats un dels enclavaments importants del Modernisme català. I és en el marc d'aquest impuls econòmic on es situen també la resta d'edificis modernistes de Sant Sadurní: – – – – – –
la Casa de la Vila (Ubald Iranzo i Eiras, 1896-1900) les Escoles Públiques de la Pça. Nova (Miquel Madurell i Rius, 1902) l'Ateneu Agrícola (Miquel Madurell i Rius, 1908-1909) Casa d'en Lluís Mestres (Santiago Güell i Grau, 1909) Cal Rigol o Ca la Maria Sàbat (Miquel Madurell i Rius, 1903) Magatzems Santacana Roig (Domènec Boada, 1905)
Aquest són els que es poden considerar clarament modernistes segons explica en Joan Rosselló i Raventós2 (arquitecte, professor de l'escola d'Art del Penedès). Altres edificis com Cal Calixtus i la casa Ragué, tot i tenir alguns elements modernistes, pertanyen a l'Eclecticisme, tendència arquitectònica anterior al Modernisme on es barrejaven estils diversos i que cal emmarcar dins el fenomen nacional de la Renaixença. I a partir del 1911 i la dècada dels anys vint es va desenvolupar a Catalunya el Noucentisme. Les principals obres d'arquitectura noucentista a Sant Sadurní serien: la façana i porxo de l'església parroquial, la rectoria, la casa Formosa, la casa Baqués, les Caves Freixenet i la casa i les Caves Miró.
1Podeu trobar molta informació en el llibre de l'Albert Cubeles i Bonet: Urbanisme i Arquitectura a Sant Sadurní d'Anoia (18651923). Ed. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 1991, Col·lecció Història de la Vila. 2L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia. Programa de Fires i Festes, 1978.
MONUMENTS El cert es que hem trobat molta més informació dels que ja no hi són. Per exemple del monument a Marc Mir i Capella. Que va estar plantat a la plaça des de 1905 fins 1936, de la inauguració hi ha testimoni gràfic3 però de la caiguda no, llàstima. Donada la buidor actual de la plaça aquella fotografia sorprèn encara més. Tampoc tenim el Pont Romà, resulta que no l'hem tingut mai. Però es veu que aquest error és degut a un vilafranquí, erudit de prestigi com fou Milà i Fontanals. Els grans també s'equivoquen. I el nostre convilatà Pelegrí Torelló y Borrás, autor de l'únic llibre 4 que relata tota la història de la vila des dels seus orígens, no va gosar posar en dubte la paraula del savi. Tampoc va passar pel bell mig del poble la Via Augusta, potser una mica més enllà. I tenim un monument reaparegut: el Portal de la Pça. del Pont Romà. El portal que al 1650 era cap amunt del carrer Cavallers, al 1797 fou traslladat al cap-de-vall del carrer Església on s'hi va estar, aguantant guerres carlines i d'altres , fins que un bon dia de 1965 van decidir treure'l. Per reaparèixer al s. XXI. De l'església parroquial i de l'ermita de Sant Benet d'Espiells: Església parroquial de Sant Sadurní: Disposem de fotografies dels anys 20 on podem apreciar el seu aspecte abans de que s'hi fessin les reformes noucentistes (porxo, façana principal i rectoria), el cloquer és del s.XVI i fou restaurat al 2003. Sembla que hi ha discussió sobre els seus orígens. Podeu llegir-ne més als articles d'en Salvador Llorac a la Miscel·lània Penedesenca5. I el nº 15 de la Gàrgola6 està dedicat a la restauració del campanar. Sant Benet d'Espiells: ermita fundada al s.X. pel Monestir de Sant Cugat del Vallès. D'aquest període en queden parts dels murs que enceguen els arcs formerets. Del s.XII en queden la volta de canó, els arcs formerets, el campanar i l'arc triomfal (que suporta part del pes del campanar). L'absis fou destruït fa uns anys al construir-se la masia que hi ha adossada. La capella lateral és del s. XVI-XVII. La portalada principal té la volta de mig punt amb pedra dovellada del s. XVII. Ara anem als nostres dies: Capella de l'antic hospital i annex: eren uns edificis inacabats del 1884 (l'arquitecte fou en Ubaldo Iranzo), la capella fou un magatzem municipal i l'edifici annex de la banda dreta es va transformar en edifici d'habitatges, a la banda esquerra de la capella també hi havia un annex que fou enderrocat fa temps. El cas és que així estaven les coses quan el 1985-86 el Consistori va decidir rehabilitar 7 aquest edificis. Inicialment l'objectiu era instal·lar-hi l'escola d'art de La Llar i una escola de pintura mural. La rehabilitació és premi FAD de 1987. Les Caves Raventós Blanc són premi FAD de 1988, l'Escola de Viticultura i Enologia d'Espiells és selecció FAD de 1988 i el Centre Cívic de la Vilarnau ho és de 1992.
3Carles Querol i Rovira (2001). Viatge iconogràfic al segle XX. p. 22, Ed. Ramon Nadal, Vilafranca del Penedès 4Pelegrí Torelló y Borrás (1909). Monografia Histórica-Pintoresca de la vila de Sant Sadurní d'Anoya. Ed. facsímil de 1986 Ajuntament de Sant Sadurní. 5Miscel·lània Penedesenca dels anys 1978 (vol. 1): El Penedès durant el període romànic (p. 65-88); 1981 (vol. 4): Sant Sadurní d'Anoia abans de la seva fundació (p. 75-98); 1995 (vol.19): La parròquia i església de Sant Sadurní d'Anoia, òlim Subirats, des dels seus orígens fins al moment actual (p. 179-200). 6Comissió pro-campanar. Gàrgola, nº 15 (2001). 7Projecte de rehabilitació de la Capella de l'Antic Hospital i Annex. Arxiu Municipal, 1986.
ARTISTES Arts plàstiques: Magí Oliver i Bosch (Sant Sadurní, 1877 – Barcelona, 1964). Pintor impressionista. Es va formar en el Cercle Artístic de Barcelona. La seva obra es pot trobar en col·leccions particulars i pel que sembla en va tenir d'exposada a l'antic Museu d'Art Modern de Barcelona (ara integrat en el MNAC) però no he pogut trobar-ne cap referència. El 1996 el Centre d'Estudis Sadurninencs (CES) va organitzar una de les exposicions de Fires dedicada a ell. Podreu trobar més dades en l'article d'en Jaume Sanpere i Soteras8. Maria Assumpció Raventós i Torras (n. 1930). Pintora, gravadora i tapissera de prestigi internacional. A la sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Sadurní i al vestíbul dels laboratoris Viader podeu admirar dos tapissos d'ella. Ha col·laborat amb diferents entitats del poble fent portades de revistes, de programes de festes i/o esdeveniments. I ara us parlarem de dos bressols: El primer. Cap allà 1971 Mn. Aragonès2 i el Sr. Antoni Parera i Rosell van fer possible que ha Sant Sadurní s'obrís l'Escola d'Arts i Oficis, així en plural. I va ser tot un èxit. Molts convilatans van tenir l'oportunitat de formar-se en matèries tant diverses com pintura, esmalts, ceràmiques, orfebreria... . Alguns d'ells han continuat dedicant-se professionalment a les arts. I no oblideu que estem parlant de començaments dels anys 70! El segon. El Sr. Parera9 va engegar el 1969 la Dotació d'Art Castellblanch, un sistema de beques que va permetre l'accés a la formació, en centres internacionals de prestigi, de molts joves creadors d'arreu del país. Lírica: Baríton Maties Ferret i Parera (Sant Sadurní,1888 – Barcelona, 1975). En podeu llegir la biografia a la Gàrgola10 nº 12 i aquell mateix any 2000 també es va dedicar una exposició de Fires a la seva memòria. Poesia: Jaume Rosell i Roig (1892 – 1964). Ens explica una convilatana que el recorda tot rodejat de llibres, molts. Ell es considerava “filosop que és més ruc que cap esclop. Com que no ha après a robar Déu sap com s'acabarà”11. Jaume Marigó i Vendrell (1905 – 1998) . Mestre cisteller i poeta.
8Oliver i Bosch, Magí. Revista Gàrgola nº 1 (1996) p.10. Ed. Centre d'Estudis Sadurninencs (CES) 2Josep M. Aragonès. De com va ser possible l'escola d'Art 71... i altres coses. Revista Gàrgola nº 6 (1997) p. 10 9Daniel Giralt-Miracle. Un pioner del mecenatge contemporani. Revista Gàrgola nº 6 (1997) p. 11 10Maties Ferret i Parera. Revista Gàrgola nº 12 (2000) p. 9. Ed. CES 11Antologia poètica. Jaume Rosell i Roig. p.94. Ed. Ajuntament de Sant Sadurní, 1990
El dia 8 de Setembre es feia una fira que per Sant Sadurní era molt important ja que la gent de la contornada venien a comprar eines per començar a fer la verema i d'aquí la festa de la fil-loxera.
www.La Festa de la Fil·loxera
LA FESTA DE LA FIL-LOXERA Des del 1981, Sant Sadurní d’Anoia recorda amb la Festa de la Fil·loxera un episodi cabdal de la seva història, la plaga de fil·loxera que a partir del 1887 va arrasar les vinyes del municipi. La fil·loxera és un insecte molt petit que se situa a les arrels dels ceps, on s’alimenta de la saba i acaba provocant la mort de la planta. La fil·loxera es reprodueix a una velocitat vertiginosa fins convertir-se en una autèntica plaga, com la que va arrasar la majoria de les vinyes d’Europa a la segona meitat del segle XIX.
L’estructura de la Festa de la Fil·loxera La Festa de la Fil·loxera es desenvolupa en tres grans moments en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia, la primera quinzena de setembre. El primer és el preludi de la festa que es fa amb les cercaviles de foc de l’Escampada de fil·loxeretes, la nit del 7 de setembre. El segon és la Festa de la Fil·loxera infantil, el dia 8 al migdia. I el tercer és la Festa de la Fil·loxera pròpiament dita, el dia 8 al vespre. ELS ORIGENS El naixement de la Festa de la Fil·loxera va fer possible que al llarg dels anys vuitanta sorgis a Sant Sadurní la idea de crear un element de foc que pogués ser representatiu de la vila, i va sortir la idea de que aquest animal fos una fil·loxera. La primera Festa de la Fil·loxera La primera fil·loxera va ser construïda l'any 1981 pel col·lectiu El Taller i es va estrenar per les Fires i Festes d'aquell any. L’any següent, el 1982, es va fer la primera edició del aleshores anomenat Espectacle de la Fil·loxera, protagonitzat per la fil·loxera, els ceps i el ball de pagesos, dels quals només els dos primers eren elements de foc. Per les Fires del 1987 es va presentar el primer resultat del projecte d’ampliació de la Festa, que van ser el grup de 30 fil·loxeretes. L’any 1987 també va ser el d’adopció del nom de Festa de la Fil·loxera. La renovació i posada al dia de la Festa de la Fil·loxera va continuar el 1989 amb la substitució dels ceps casolans per uns de fibra de vidre, i al 1990 es va renovar la mateixa fil·loxera. Al 1992 va néixer la fil·loxera infantil . El 1993 es van començar a incorporar els gegantons que havien de constituir el grup dels Set Savis de Grècia Escampada de fil·loxeretes La Festa de la Fil·loxera comença cada any el dia 7 de setembre a la nit, just després del tradicional castell de foc de les Fires i Festes. Les fil·loxeretes apareixen del costat del castell de foc per a representar l’aparició de la plaga de la fil·loxera i inicien dues cercaviles de 15 fil·loxeretes cadascuna que recorren diversos carrers per a trobar-se al centre de la vila, a la plaça de l’Era del Guineu, situada al davant mateix de can Guineu, la casa pairal d’un dels Savis de Grècia, Marc Mir.
La baixada El preludi de la Festa comença el dia 8 al Raval, a partir de les 10 de la nit. Tots els entremesos i participants fan una cercavila de foc, música i ball fins la plaça de l’Església. Un cop aquí, abans de començar es llegeix un petit text en què es recorden els objectius i significat de la Festa de la Fil·loxera i les recomanacions tant per al públic com per als participants i, si és el cas, es presenten les novetats. Ball dels pagesos abans de la plaga La Festa de la Fil·loxera comença amb el primer ball de pagesos, que dansen en dues rotllanes per a representar la tranquil·litat dels habitants de Sant Sadurní abans que arribés la plaga de la fil·loxera. Primer atac de la fil·loxera La placidesa de la vida local i de tota la plaça s’acaba de sobte quan s’apaguen els llums i tot l’espai és ocupat pel primer atac de la fil·loxera. L’aparició de la fil·loxera grossa és reforçada per la presència de les fil·loxeretes, acompanyades de repic dels timbals. Ceps malalts La conseqüència de l’atac de la fil·loxera es pot veure seguidament amb la primera aparició del ceps, que fan acte de presència per ballar, carregats amb petards de foc vermell, un color impropi dels ceps que simbolitza la malaltia de la planta. És el millor moment per a que els amants del foc, convenientment protegits, es puguin afegir a la festa i ballin al costat dels ceps. Pagesos esverats Un cop han pres consciència de la importància de la plaga, els pagesos tornen a fer la seva aparició, ara no per a celebrar res sinó per a plantejar-se què poden fer per lluitar contra la fil·loxera. Els Set Savis de Grècia El desordre i el desconcert de la població posa en marxa les forces vives locals. La primera trobada dels Set Savis de Grècia, que ballen solemnes al ritme d’un valset, acaba sense que hagin trobat de moment la manera de resoldre el problema. L’atac final de la fil·loxera La fil·loxera torna a demostrar la seva ferocitat i es fa amb el domini de la plaça. El so dels petards i dels timbals fan d’acompanyament musical de la bèstia. La solució dels Set Savis de Grècia En la seva segona aparició, els Set Savis de Grècia troben la solució contra la fil·loxera: replantar les vinyes amb peus de cep americans, que són immunes a la plaga. Els ceps de peu americà Un cop vençuda la plaga, tornen a aparèixer els ceps, però ara carregats amb foc verd. Són els ceps de peu americà, immunes a la fil·loxera, que tornen a portar vida a la població tot seguint el ritme d’una de les peces més alegres del repertori de la Festa. El triom final Per a celebrar la victòria sobre la plaga, la festa s’acaba amb una ruixada general de cava, mentre la música convida a tots els participants i al públic assistent a ballar al mig de la plaça per a celebrar la culminació d’una nova edició de la Festa de la Fil·loxera. La celebració s’allarga posteriorment amb un ball popular.
ALTRES ACTES Festes dels Barris. Capvuitada de Corpus A primera vista, la Festa dels Barris sembla una festa que no ha evolucionat gaire i que fins i tot arrossega un aire de rutina aparent, amb la repetició del mateix ritual durant set dies —un per cada un dels sis barris que formaven Sant Sadurní a finals del segle XIX, més el de l’Ajuntament—. La festa de cada barri comença amb una tronada al migdia, a la nit es fa un castell de focs i una ballada de sardanes, i es tanca l’endemà amb “el rengle”, una petita processó fins a l’església. Però un dels elements característics d’aquesta festa és que s’han sabut fer conviure les innovacions amb els costums més arrelats. Ara mateix, al costat de les tradicionals catifes de flors que manté el barri de l’Església, hi ha la falla que des de l’any 1977 prepara el barri Diputació, i les nombroses festes nocturnes de les cases particulars on no falten el cava i la coca. El rengle dels confits és sens dubte l'acte més destacat del Barri l'Ajuntament, el primer dels set que formen la Festa dels Barris durant la Capvuitada de Corpus. La Capvuitada de Corpus és un record de les processons que feien els nens i nenes que havien fet la comunió el més de maig. La Setmana del Cava El 1982 la Confraria del Cava va organitzar la primera Setmana del Cava. Es tractava d'impulsar el cava dins i fora de les nostres fronteres, plantejant tot tipus d'actes de caràcter festiu, tècnic, cultural... i així ha estat al llarg de vinti-set anys d'esplèndids resultats, en els quals ha destacat de manera especial l'àmplia difusió aconseguida en els principals mitjans de comunicació, nacionals i internacionals. La Confraria del Cava Sant Sadurní és una associació sense afany de lucre, dedicada a la divulgació i la promoció genèrica del cava, un dels productes del nostre país que més prestigi i renom ha assolit en el mercat vitivinícola mundial. Si el començament de la verema coincideix amb els dies de les Fires, la finalització de la collita del raïm torna a retre homenatge al fruit de les vinyes, però, en aquest cas, al producte ja elaborat i a punt de ser consumit. Arriba la Setmana del Cava, que té el seu moment culminant en els actes de proclamació de la reina del cava des del balcó de la plaça de l’Ajuntament. La diada de portes obertes a totes les caves de Sant Sadurní del 12 d’octubre és una altra cita important de la Setmana del Cava, sense oblidar el Congrés Internacional del Cava i altres actes més adreçats als membres de la Confraria del Cava. Aquesta entitat, precisament, va ser la creadora de la Setmana del Cava a principis dels anys vuitanta amb l’objectiu de promoure el consum d’aquest producte tan sadurninenc. Cavatasthttp://www.cavatast.cat/ El Cavatast és una mostra de degustació de caves i gastronomia que, edició rere edició, s’ha anat reforçant i consolidant fins a realment convertir-se en un esdeveniment de referència per al sector. A més a més incorpora diverses activitats i accions paral·leles que complementen el fet principal de les degustacions, com ara exposicions, sessions de tast i maridatges, demostracions del procés d’elaboració del cava, un trenet turístic, un parc infantil, etc.
PLATS TIPICS DE SANT SADURNI D'ANOIA Com altres pobles de Catalunya a Sant Sadurní d'Anoia no tenim un receptari popular de cuina típica catalana Aquí tenim els dinars típics de les festes com son: l'escudella i carn d'olla del nadal, el bacallà amb ou dur i panses de setmana santa, els canalons i l'ànec rostit de les festes majors, les faves catalanes
del hivern, i un seguit de plats tradicionals. Darrerament se posat de moda plats mes sofisticats i que tenen com a base el cave com son les botifarres crues al cava .Plats de rebosteria en tenim per totes les festes son: Coca de vidre, coca de la viuda,coca de revetlla,el pa de Sant Sadurní,el mousse al cave, els noiets, les xapes i els taps de xocolata,els bunyols de quaresma,i una llarga llista de pastisseria que es menja arreu de Catalunya. Per començar l'any tenim el tronc de Sant Silvestre, es menja el primer dia del any,es un costum mes aviat modern El tortell de reis, tenen la sorpresa(si surt el rei tens que recitar un vers i si surt la fava tens que pagar el tortell). La festa dels barris amb la seva típica coca, els confits i les festes particulars. Carnaval, aquí tot si val, però després ve el dimecres de cendra, no pot fallar la truita d'ou,els bunyols de quaresma. Per Sant Josep la típica crema catalana amb galetes. Setmana Santa, el divendres es menja bacallà amb ous i panses i el dilluns de pasqua es dona “la mona” un pastis típic de la nostra terra es feta de fruita, sara( mantega),nata i tot el que podeu imaginar. Per Sant Jordi es dona la rosa es compre un llibre , i el típic pastis de Sant Jordi El primer dia de maig a un poble de la contornada es celebra la festa del pa i l'espenta, es venen garlandes. El juny celebrem Sant Joan amb les seves coques de revetlla son de llardons, crema, fruita farcida de cabell d'àngel, poma i tot el que voleu. Per tot Sants els panellets Per Nadal els torrons, les coques, les neules i abans l'escudella i la carn d'olla els canalons i el ànec rostit Per Sant Esteve el que queda. A grans trets es el que recordo dels menjars típics de Sant Sadurní Com podeu veure tots els àpats es feien al voltant de les festes religioses. Els sants els aniversaris i els diumenges es compraven dolços mes senzills al sortir de missa.
Els pobles es van fen grans i les tradicions es van perden. Les mares les passaven a les filles, però ara al ritme que anem no hi ha temps per res, si no fem un esforç per conservar-les es perdran i els nostres
fills no disfruteran de la bona cuina que tenim a Catalunya. .Sant Sadurní no te un plat típic d’aquells de tems immemorial per si moltes coses que ara els últims anys ( anys d'abundor tot ho em de dir) els comerços cada un del seu ram , han popularitzat tots amb característiques del poble i de la seva principal industria el cava.. Tenim: Els noiets de Sant Sadurní •
Taps de cava
•
Coca de les viudes
•
Botifarra al cava
•
Pa de Sant Sadurní
Coca de Barris i en fi....un reguitzell de dolços relacionats amb festes típics de festes que durant tot l'any es celebren per tot Catalunya. També aquests últims anys els restaurants de Sant Sadurní han posat a la seva carta receptes de menjars elaborats al cava, com es vedella, conillo pollastre i algunes salses amb reducció de cava. Tot i amb això hi ha una recepta que s’ha anant fent per les festes mes important, diem Nadal, Fires Festa Major, celebracions familiars, en fi festes grosses,recepte que per les seves característiques diríem que podria ser d'abans que no es comences a elaborar el cava aquí a Sant Sadurní, aquesta recepta es el pollastre amb raïm. POLLASTRE AMB RAÏM Ingredients; •
Un pollastre de pagès trossejat
•
Raïm de taula
•
Oli ,sal, pebre
•
Pebre vermell dolç
•
Cebes
Preparació; Salpebrarem el pollastre i també l'enfarinarem una mica amb el pebre vermell, tot seguit el fregirem i quan estigui fregit el retirarem del foc, amb aquell oli i sofregirem la ceba quan aquesta sigui tova i tornarem a posar el pollastre juntament amb ½ litre de most (el most el farem trinxant raïm amb el “ primer “ i tot segui passar-lo pel colador) deixarem tot a foc lent uns ¾ d’hora , llavors i posarem els grans de raïm nets i sense el polsim, provarem s’hi esta be de sal i ¼ mes fent la xup xup hi ha ho podrem servir al plat, de raïm queda be uns 6 o 8 grans per cap.
BON PROFIT
(fotografia procedent del fons Salvany, Biblioteca de Catalunya)