Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) 1874
La Restauració Borbònica: el sistema canovista 1885
Alfons XII “Manifest de Sandhurst”
1898
Regència Maria Cristina
La Restauració Borbònica: Crisi i Dictadura
(abans d’arribar al poder)
de la Restauració)
Sistema polític Bipartidisme (Conservador i Liberal)
Partit Conservador (Cánovas del Castillo) Amb suport dels moderats, Unió Liberal, Església... Defensors del: Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral restringida.)
Partit Liberal (P.M. Sagasta) Demòcrates, radicals, progressistes, antics republicans moderats... Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals, comerciants. (defensors de: Llei sufragi universal (1890), dret d’associació, abolició de l’esclavitud...) Amb alternança pacífica en el poder (amb la mort d’Alfons XII es fa el Pacte del Pardo)
Després de dos anys de campanya militar els carlins són derrotats. Alfons XII proclama una amnistia. Exili de Carles VII. El carlisme es converteix en partit (Els integristes de Nocedal i Vázquez de Mella).
La guerra de Cuba: “La guerra llarga”
inestabilitat política
Oligarquia i caciquisme
Dictadura de Primo de Rivera Directori Militar (1923-1925) Directori Civil (1925-1929) Autoritarisme i repressió
Antoni Maura (1907-1909)
El fracàs de la regeneració (Polavieja) del sistema provoca la crisi de la Restauració
Flexible (Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern) Àmplies competències a la monarquia (sobirania compartida) Confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es permet la llibertat de consciència)
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)
els partits dinàstics (Maura, Canalejas…) i una forta
Incentivar educació, europeïtzació, descentralisme i política hidràulica i agrària. “Educació i rebost”.Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”) i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un “cirugià de ferro”
Agreujada per: -Nacionalismes (Català –Lliga- i basc –PNB) -Moviment Obrer (PSOE, UGT, CNT) -Guerra del Marroc (Setmana Tràgica -1909- i Annual -1921-)
1931
1923
Manca de líders carismàtics en
Pèrdues econòmiques i humanes (crisi) Crisi cultural (Generació del 98) Crisi social (Regeneracionisme, Joaquin Costa i la Generació del 98)
La Constitució de 1876
Pacificació
Crisi del sistema de la Restauració
El desastre del 98
Antonio Cánovas del Castillo (creador i màxim dirigent del Sistema Polític
Regnat d’Alfons XIII
1902
Pactes del Pardo
Armand Figuera
Reforma del sistema “Revolució des de dalt” -Reformes econòmiques -Legislació social favorable classes mitjanes i baixes
Ordre social Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Abolició de la Mancomunitat (1925)
José Canalejas Destacarà per l’aprovació de les Mancomunitats regionals i la “democratització” militar (obligació del servei militar) i altres reformes socials comla “Ley del candado” (prohibició noves ordres) I la supressió de l’impost de “consums”
Problema Marroc
Ofensiva francoespanyola Desembarcament d’Alhucemas Derrota d’Abd-El-Krim Ocupació del RIF, 1927
Política econòmica intervencionista
Forta agitació social i política
Nacionalització, proteccionisme i intervencionisme -Xarxa de carreteres i ferrocarrils Obres públiques) -Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) -Finançament estatal en sectors no rendibles -Creació de monopolis (CAMPSA, Telefònica...)
La política social
1906 Llei de les Jurisdiccions 1907 Solidaritat Catalana 1909 La Setmana Tràgica (Francesc Ferrer Guàrdia)
Mecanisme electoral (sistema de torn I frau electoral) Governadors civils- cacics- control del vot
Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876) Censura i prohibició de partits i sindicats Poder concentrat en els militars (governadors civils)
1917 La gran crisi parlamentària (Assemblea de parlamentaris de Cambó), militar (Juntas de Defensa) i social (la vaga general)
Supressió dels sindicats anarquistes i radicals (UGT col·labora) Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...) Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons) Oposició i crisi
Compra de vots/ Coacció / Falsejament del sufragi (amb la tupinada)
La guerra de Cuba “La Guerra chica” 1895 - 1898 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (las trochas i la política de reconcentració, Valerià Weyler)
-Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!) -Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos). Derrota dels independentistes i amb promeses d’amnistia i autonomia.
Intervencionisme dels Estats Units Voladura del “Maine” Campanya patriòtica bèl·lica Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898)
La fallida del sistema 1917-1923 Crisi de postguerra La revolta de 1919 (la Canadenca) Desastre d’Annual 1921 Pistolerisme (1919-1923, violència de la CNT i la patronal -Sindicat Lliure- assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret) Provoca el cop d’Estat del general Primo de Rivera
Món intel·lectual (Miquel de Unamuno, Ortega i Gasset), socialisme i anarquisme (FAI), nacionalismes (Estat Català de Macià), Aliança Republicana... Pèrdua de confiança entre l’exèrcit 1930 Dimissió del dictador
1931
Dictablanda Dámaso Berenguer
Pacte de Sant Sebastià (1930) Pacte entre l’oposició republicana (Azaña, Lerroux...Comitè Revolucionari, enderrocar la monarquia, eleccions i autonomia)
Armand Figuera
1898 1874
1920 1931
Creixement i estabilitat durant la Restauració
A Catalunya es dóna una època de creixement: “Febre d’or” entre 1867-1887 Però a finals del segle: Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista...
Pèrdua colonial
Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera
Va significar la pèrdua de mercats i la repatriació de capitals
Això va exigir
proteccionisme
Fracàs industrial a Espanya excepte: Indústria tèxtil catalana i siderúrgica basca
Es va caracteritzar per
Intervencionisme /Obres públiques Creació de monopolis (CAMPSA, Telefònica...)
1914 - 1919 Primera Guerra Mundial Prosperitat/ Inflació /Crisi social
Però la indústria catalana tenia uns problemes: Dèbil mercat interior , manca de matèries primeres (carbó, cotó…) Això exigia la necessitat de proteccionisme
Lent creixement de l’economia...
Modernització industrial
Però també tenia … Tradició manufacturera, innovació tecnològica (bergadana) i modernització agrícola Es desenvolupa una forta indústria tèxtil a través de les
fins 1929
Agricultura 1900-1931 -Gran pes en l’economia del país -Poca productivitat en general -En algunes zones (Catalunya, litoral...) Modernització i especialització (oliva) -Desigual repartiment de la terra (latifundisme a Andalusia i Extremadura)
colònies industrials i vapors
Vapors: Costa, carbó, màquina de vapor Colònies: Rius Ter i Llobregat, força hidràulica, habitatges i serveis bàsics (espais de producció, de residència, de domini...) També es desenvolupen altres sectors industrials... Metal·lúrgica (Bonaplata, Maquinista...) Química (adobs...) tapera, mineria...
Demografia 1900-1931
-Substitució del vapor per l’electricitat (empreses com la Canadenca) -Concentració indústria pesant al País Basc (Altos Hornos de Vizcaya, 1902) -Diversificació industrial (paperer, químic, ciment, navilier...) -Mineria (carbó asturià, ferro basc) Però…
Dèbil mercat interior (poca capacitat adquisitiva dels camperols) Competència exterior (necessitat de proteccionisme, aranzels)
-Modernització del règim demogràfic (Lenta baixada de natalitat /Fort descens de la mortalitat / Millores higièniques i sanitàries)/ Forta mobilitat de la població /Forta urbanització, transformacions urbanístiques (Eixample) / Augment de l’emigració exterior / Població activa primària es redueix un terç
Moviment Obrer 1874-1989 Restauració I Les males condicions de vida i de treball (jornades laborals llargues, sous baixos) fan aparèixer el
Il·legalització i clandestinitat fins a finals del XIX
Moviment Obrer
1989-1931 Restauració II
Socialisme marxista 1888.-PSOE (partit oficial, 1er congrés) UGT (sindicat socialista, Francisco Largo Caballero)
“Cases del poble”, 2a Internacional, Jornada laboral de les 8 hores. Madrid, País Basc i Astúries
L’anarquisme En uns inicis ,abans de 1868, es lluita pel “Dret a l’associació” Clandestinament
Durant el Sexenni revolucionari (18681874) dret d’associació
Sota la Influència de l’AIT (1864) Giuseppe Fanelli (anarquisme) Paul Lafargue (marxisme)
Influència del socialisme utòpic (Etienne Cabet “Viatge a Icària”)
Destaquem dues tendències: (Bakuninistes- acció sindical, la propietat en mans dels sindicats)
Anarcocomunista
(Kropotkin, Malatesta “Propaganda pel fet” i “Acció directa” de grups autònoms revolucionaris)
Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (“La mà negra”)
Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus,. Assassinat de Cánovas del Castillo (1897)
El sindicat Les Tres Classes de Vapor era el més important del segle XIX Els intents reformistes governamentals (Comissió de Reformes Laborals) van ser un fracàs
Dictadura de Primo de Rivera (Il·legalització i clandestinitat)
Organització obrera
Excepte PSOE i UGT
PSOE____una escissió dóna lloc al PCE (1921)
1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) / defensava la vaga com a tàctica revolucionària i es mostrava contrària a tot acte violent
Anarcocol·lectivista
Augment del proletariat Increment del moviment obrer (PSOE, UGT, CNT)
Portaran a una repressió indiscriminada “Processos de Montjuïc” 1897
Anarquisme 1907 Solidaritat obrera (intent d’unió sindicalista) 1910 Fundació de la CNT (apoliticisme, vaga general revolucionària, destrucció del capitalisme, unitat sindical...) 1918 Congrés de Sants (Àngel Pestaña – Sindicat únic) (B. Durruti – Acció directa) 1927 Fundació de la FAI Partit Radical (A. Lerroux) Acció obrera Vagues de 1902 anoarcosindicalistes, repressió de l’exèrcit i acomiadaments 1909 Setmana Tràgica / 1917 Vaga revolucionària 1919_1923 Pistolerisme violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) (assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret) 1919 la vaga de la Canadenca (jornada laboral de les 8 hores) // Llei de Fugues i l’assassinat d’Eduardo Dato (1921)
Tema
Armand Figuera
Els orígens del catalanisme polític Segle XIX
El catalanisme polític Segle XX
1833
1923
La Renaixença
Es desvetlla una consciència nacional
(Romanticisme) Arrels del passat nacional Folklore, llengua
1901 Lliga Regionalista (burgesia industrial) Enric Prat de la Riba, “El nacionalisme català”
Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria)
La Cultura popular
Jocs florals, 1859
Teatre, cant coral, premsa
Modernisme, nacionalisme cultural
Federalisme Valentí Almirall
Les principals idees les trobem a la seva obra: “Lo catalanisme”
*Al 1879 fundà el primer diari en català: Diari Català *Al 1880 convoca el primer
Congrés Catalanista
1885 El Memorial de Greuges
El catalanisme conservador Església catalanista Josep Torres i Bages (Vigatanisme)
Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme Associant federalisme i catalanisme No separatista sinó més aviat regionalista, defensor del particularisme de Catalunya (elements diferenciadors de la resta d’Espanya) com a base del catalanisme
creació d’una comissió defensora de la llengua catalana, la creació d’una acadèmia de la llengua catalana i la creació d’una comissió de defensa del dret civil català, amenaçat per l’uniformisme del govern central.
El 1882 crearà el Centre Català Primera entitat política catalanista
-Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc d’una política catalanista -Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització espanyola -Defensa del Dret Civil català -Demanda de proteccionisme -Defensa de la llengua catalana
Amb la seva obra: “La Tradició Catalana” (1892) I el diari: La Veu de Montserrat
Una escissió del Centre Català dóna lloc a la Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de laRiba… ) La Lliga de Catalunya, conservadora, adreçarà a la reina Maria Cristina el De la mà de la Lliga de Catalunya es crea una agrupació catalanista que coordinés tots els grups catalanistes comarcals
UNIÓ CATALANISTA (1891)
Missatge a la Regent, 1888
Reivindicació d’autonomia política i d’altres aspiracions del catalanisme conservador
-En el moment de més poder de la Lliga Regionalista s’aconsegueix autonomia administrativa amb la
Mancomunitat (1914-1925) -Campanya per l’autonomia de Cambó (1918)
1931
Persecució del catalanisme
Els fets del catalanisme: -1905 Victòria electoral de la Lliga, Assalt al Cu-cut. -1906 llei de jurisdiccions, -1907 Solidaritat Catalana (Programa del Tívoli) Victòria electoral
Abolició de la Mancomunitat Eliminació de símbols nacionalistes - Bandera - Enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc - Prohibició del català en actes oficials, retolació vial i administració - Substitució de noms de carrers (de personalitats catalanes a espanyolistes) Decret reial contra el separatisme
La Mancomunitat Institucions
L’obra
-Presidència -Govern -Assemblea General
Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..)
Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia Modernització i dignificació de l’escola Assistència social (Casa de la maternitat...) També hi havia un catalanisme d’esquerres
El catalanisme d’esquerres a principis del segle XX Centre Nacionalista Republicà (1906) Jaume Carner CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) (intenten la unió amb els lerrouxistes (Pacte de Sant Gervasi, 1914, fracàs)
-la legislació antiga havia d'ésser mantinguda -La llengua catalana única oficial -A Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics -La divisió territorial era basada en la comarca natural -Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior(Legislació, impostos, moneda) -Sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes gremials
Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys Acció catalana (1922) Manel Carrasco i Formiguera 1922 Creació d’Estat Català (Francesc Macià)
1892 Les Bases de Manresa En la redacció hi tindrà un paper important Enric Prat de la Riba
Dictadura Primo de Rivera
Hegemonia conservadora (1901-1923)
En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.
“conspiració de Prats de Molló” 1926 (Intent d’invasió d’Espanya)
Tema 3. La Segona República (1931-1936)
Armand Figuera
La Segona República
1931
1933
Bienni progressista Pacte de Sant Sebastià (1930)
Comitè revolucionari Enderrocar la monarquia, Instaurar República, Autonomia
President de la República: Alcalà Zamora Cap de govern: Manuel Azaña
Constitució de 1931
Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 (govern Aznar)
Catalunya País Basc
14 Abril proclamació de la República
Govern provisional d’Alcalà Zamora i eleccions
Religioses
Militars
Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu Estatut d’Autonomia del 1932 Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a l’Estatut d’Autonomia de 1936
- Vota la dona - Abstencionisme anarquista - Desunió de l’esquerra - Concentració de la dreta
Problemes:
-Mancances tècniques, oposició dels propietaris
manca
diners,
Gir a la dreta: Anul·lació reformes progressistes Amnistia als sublevats del 32 (Sanjurjo) Retorn de l’Església a l’ensenyament Revisió Reforma Agrària Enfrontament amb la Generalitat
Azaña es converteix en president de la república (maig del 36)
Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934 Restauració de la Generalitat de Catalunya Tramitació estatuts gallec i basc Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres) Restabliment de la legislació anterior
Vaga general del 5 d’octubre (UGT i Alianza Obrera) Insurrecció obrera i revolució social a Astúries (repressió de l’Exèrcit –la legió, sota comandament de Franco-, Estat de Guerra) A Catalunya Lluís Companys proclama L’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola (Després de la derrota, l’Estatut serà suspès i el govern empresonat) -La dura repressió militar de la revolució d’octubre (1000 morts) del 34 desacredita el govern -Actitud molt reaccionària del govern, amb el suport de la patronal -El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo)
lentitud,
Alcalà Zamora convoca noves eleccions
Situació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesos, creació dels jurats mixtos d’empresa Educació: Escolarització laica i liberal, «missions pedagògiques» (5.000 grups ambulants de professors, estudiants i intel·lectuals que portaven a aquestes zones biblioteques ambulants, conferències, teatre i cinema)
Els problemes del Bienni Progressista
Augmenta la polarització política i el deteriorament de la convivència social
El govern radicalcedista
A través de l’expropiació, amb indemnització o no. IRA (Institut de Reforma Agrària) de
Nou govern de Santiago Casares Quiroga
provoca
Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932 Eliminar el latifundisme Crear una classe de petits propietaris
Victòria del Front Popular
Revolució d’octubre 1934
Crear un Exèrcit professional i democràtic (jurament de fidelitat a la República, es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa.) Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt
Objectius:
Front Popular
El poder queda en mans de l’esquerra
Provoca la
-Dissolució Companyia de Jesús -Secularització de l’ensenyament, dels cementiris... -Divorci, matrimoni civil ... -Llei de congregacions (1933) (Regularització i fiscalització d’activitats) -Provoca reaccions a l’Església (expulsió del cardenal Segura)
Reforma agrària
Socials
Bienni conservador Victòria de la CEDA
.Democràtica (sufragi universal- vot de la dona) .Corts unicamerals (Congrés dels diputats) .El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys): Nomena i destitueix el cap del govern I dissol i convoca les Corts .Es reconeix les llibertats individuals .Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa . La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església_Estat) . La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia
Reformes
1936
Oposició de la dreta (Revolta militar Sanjurjo i creació de la CEDA) Agitació social ( a la CNT s’imposa el corrent violent de Durruti, contra el moderat dels “trentistes”) (Castilblanco i Casas Viejas) La repressió contra l’agitació social provoca
La desunió de l’esquerra i el descrèdit d’Azaña
-S’incrementa la tensió social (vagues i violència) -Divisió entre una esquerra reformista i una de revolucionària (CNT) -Violència de l’extrema dreta (Bloque Nacional i Falange) -Entre Febrer i Juliol 269 morts i 113 vagues generals provoca -El rebuig a les ocupacions de les terres i a la legislació reformista (terratinents i classes conservadores) -Conspiració militar
Tema 3. La Segona República (1931-1936) 1931
Armand Figuera
La Segona República 1931
Evolució del catalanisme polític
1936
1933
Bienni progressista
Bienni conservador
Front Popular
La Generalitat Republicana Època Lluís Companys (ERC)
Època Francesc Macià (ERC) La Generalitat elabora: Macià proclama la República Catalana dins l’Estat Federal el 14 d’abril de 1931 -És rebutjada pel govern de la República -S’accepta un Generalitat provisional A causa de la crisi: Agitació
obrera, 1932 I conflictes socials com els de Fíguls , experiència de comunisme llibertari (Bergadà) i amb els rabassaires.
l’Estatut de Núria - 1931 -Catalunya = Estat autònom -Llengua catalana oficial -El poder a Catalunya emana del poble català
Retocat i aprovat pel Parlament espanyol malgrat la campanya anticatalanista (Ortega i Gasset, Unamuno...)
Estatut d’Autonomia de 1932
-Regió Autònoma -Llengua catalana cooficial -El poder emana de la voluntat de les Corts espanyoles
Victòria del Front d’esquerres
Llei de Contractes de Conreu Els rabassaires veien garantit per llei l’accés a la propietat de la terra que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus de traspàs prèviament taxats pel govern. (Abril del 34)
Amb la pressió de L’Institut Català de Sant Isidre (propietaris), el govern de Madrid (dretes) la declara anticonstitucional provoca
Competències de la Generalitat: Justícia, Ordre públic, Obres públiques, Dret civil, Ensenyament (a mitges, doble xarxa educativa) Sense autofinançament Òrgans de poder: Parlament, Govern i Tribunal de Cassació
1934
-Retorn de la Generalitat i de Lluís Companys -Restabliment de Llei de Contractes de Conreu -El to moderat d’ERC i de la Lliga aporta pau social (“Oasi català”)
6 d’octubre proclamació Estat Català i recolzament a la revolta d’Astúries
Poc suport de la CNT sense força militar
Empresonament govern català Suspensió de l’Estatut
Eleccions de 1932 -Victòria ERC (56 diputats) Lliga 16 diputats Govern de Francesc Macià (1932-1933)
L’obra de la Generalitat Republicana Economia -Creació servei estadística -Cooperatives agrícoles -Caixes de dipòsit -Millores en les condicions dels rabassaires -Llei de Contractes de Conreu
Educació i cultura Consell de Cultura de la Generalitat Escolarització pública i laica. Plantejaments renovadors en l’àmbit pedagògic -Escola Normal (formació professorat) -Universitat Autònoma de Barcelona Escola mixta i coeducació -Institut Escola (ensenyament secundari) -Escoles del Treball -Escoles d’estiu, biblioteques. Patrimoni artístic... -Ensenyament del català i amb català...normalització,
La política social i sanitària Serveis de sanitat i assistència social Institut contra l’Atur Forçós/ Campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública
Joventut
Dona
La divisió comarcal Geògrafs (Pau Vila i Josep Iglésies) 38 comarques i onze vegueries o agrupacions comarcals
Drets civils als vint-i-un anys Cases de joventut (oci) Llei catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cónjugues (1934) Igualtat conjugal (desapareix l’autoritat marital) Decret d’Interrupció de l’Embaràs, i sanitat (Maternitat) Divorci, matrimoni civil, igualtat fills legítims i naturals despenalització adulteri,
Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939) 1936
Armand Figuera
1939
La Guerra Civil
Front Popular Victòria del Front Popular
Juliol-Agost 1936
Abril 1937
Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid
La guerra al nord
Control dels recursos miners i siderometal·lúrgics En el bàndol nacional: Desembarcament exèrcit africà Ofensiva del nord Ocupació frontera Irun (Mola) Dirigida per De Sevilla a Badajoz Bombardeig de Gernika Unión Militar Española “L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo) Bilbao (juny 37) (Sanjurjo, Franco, Goded, Santander (agost 37) Fanjul, Queipo de Llano, Mola) Ofensiva republicana des de Catalunya Gijón (octubre 37) Per a recuperar Aragò i Mallorca (fracàs) Amb el suport de Per frenar l’ofensiva del nord Monàrquics Octubre 1936 ,la República inicia les Batalla de Madrid Falangistes Març 1937 ofensives de Belchite (Aragó) Carlins (milícies armades) Brunete (Madrid) Mola pel nord i Franco pel sud Sectors de la CEDA (suport econòmic) Són un fracàs Conspiració militar
17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí. 18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar). Mola des de Pamplona ho va preparar tot.
Desembre 1937
Desembre 1938
L’avanç cap a la Mediterrània
La Batalla de l’Ebre i la caiguda de Catalunya
La batalla per Terol (Ofensiva republicana, Gener-març del 38) acaba amb la contraofensiva i victòria dels nacionals
Els republicans inicien l’última ofensiva: La batalla de l’Ebre (300.000 homes)
i
L’Itàlia de Musolini Menys important tècnica i estratègica. Més nombrosa humanament (“Corpo di Truppe Volontarie”) Suport aeri, naval i equipament bèl·lic Portugal
Cal afegir
Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris
En uns inicis Procès revolucionari Suplantació del govern central Substituït per: Juntes, comitès, milícies, consells... Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió), i s’inicia la
Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera)
L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals Gran ressò internacional de la guerra civil França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat
1 d’abril del 39 Final de la guerra
L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat Dictadura militar i nacionalcatòlica (suport de l’Església, “santa cruzada”)
Organització republicana Flota germànica Material militar Aviació (Legió Còndor)
Ocupació de Barcelona
Organització franquista
Intent d’encerclar Madrid Jarama i Guadalajara (no s’aconsegueix)
L’Alemanya de Hitler
Gener del 39
Rendició de Madrid
Comença l’avanç nacionalista cap al litoral i cap a la Catalunya de ponent.
Febrer i març 1937
L’ajuda feixista
La fi de la guerra
Juliol-desembre del 38
A Madrid es crea la Junta de defensa (Miaja) Milícies populars Brigades Internacionals “No passaran”
El fracàs o triomf de l’aixecament militar divideix Espanya
Abril de 1939
Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tècnics. Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera Brigades Internacionals
Es crea el Comitè de No-intervenció Gran valor moral. 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista Es retirarien el setembre de 1938 (Batalla de l’Ebre) per la pressió del Comitè de No-intervenció
Revolució socioeconòmica
Junta de Defensa de Burgos (Cabanellas, direcció política) -Prohibició partits i sindicats -Abolició de la Constitució del 36 -Anul·lació Reforma Agrària 1 d’octubre de 1936 s’anomena a Franco cap d’Estat i cap de l’Exèrcit (Generalíssim i Caudillo) Es substitueix la Junta de Burgos per una Junta Tècnica del Estado Decret d’unificació Abril del 37 (carlins i falangistes) Fet y de las JONS Gener de 1938.- primer govern nacional Llei d’Administració Central de l’Estat
Col·lectivitzacions de terres i indústries Experiències comunisme llibertari A finals de 1936 Reorganització del poder en la zona republicana Comença el govern de coalició de Francisco Largo Caballero -Unificació de les milícies i reació d’un Exèrcit Popular -Debat sobre revolució o guerra, que provocarà els fets de maig de 1937 a Barcelona
Concentració de poders legislatius Dictadura feixista autoritària Política econòmica intervencionista -Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...) -Fuero del Trabajo (Llei fonamental, sindicat únic) -Llei de Premsa i Impremta (Censura) -Llei de Responsabilitats polítiques (repressió) -Abolició de les autonomies
Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)
Armand Figuera
La sublevació militar a Catalunya La sublevació militar va començar el 19 de juliol És derrotada per la La Generalitat Amb el suport de Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI) Guàrdia Civil Guàrdia d’Assalt Mossos d’Esquadra
Però existeixen dues posicions a la república
Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes
La sublevació fracassa a tota Catalunya
Guanyar la guerra i posposar la revolució Unificació i centralització Creació d’un Exèrcit Popular amb una única direcció
volen
Per tal de coordinar la defensa de la República es crea el
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero
CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana
volen
S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937 UGT, CNT-FAI, POUM
Repressió, anticlericalisme... Patrulles de control
Comença una revolució socioeconòmica: Dirigida pels anarquistes i POUM La Generalitat hi participa amb el “Pla de transformació socialista del país” i el Decret de Col·lectivitzacions. Amb la col·lectivització les empreses sota control del treballadors (sindicats) , més de 2000 empreses col·lectivitzades El govern controla indústries estratègiques
El poder de la Generalitat conviurà amb el del Comitè Central fins els fets de maig de 1937
Fer la guerra i dur a terme la revolució Mantenir la lluita a través de les milícies
Els portarà a un enfrontament en els Fets de maig de 1937 a Catalunya Lluita entre
POUM i CNT-FAI (negativa a l’exèrcit sense milícies) contra Forces de la Generalitat, comunistes del PSUC Forces del govern central
En conseqüència El govern central recupera poder a Catalunya Despareix el POUM (excució d’Andreu Nin) i se sotmet la CNT Dimiteix Largo caballero Nou govern amb Juan Negrín. Instal·lat a Barcelona des del novembre del 37. -Més importancia dels comunistes (estalinistes) PCE i el PSUC (a Catalunya) -S’aturen les col·lectivitzacions i es tornen terres -La Generalitat perd poder (perd el control de l’ordre públic i de l’organització militar) -S’unifiquen les milícies en l’Exèrcit Popular -Resistència a ultrança
Tema 5. El franquisme (1939-1975) 1939
Armand Figuera 1959
Etapa totalitària “Els anys blaus”
Aliança amb els règims feixistes (1939-1945) Hendaia/ “División Azul”
Aïllament internacional (1946-1950)
La naturalesa delfranquisme
Els suports
1950
1938 Fuero del Trabajo 1943 Llei constitutiva de les Corts 1942 Llei de referèndum 1945 Fuero de los Españoles
Descomposició i final
1975
Rehabilitació internacional gràcies a la Guerra Freda
1953 Concordat amb el Vaticà Acords militars amb els EUA (Pacte de Madrid) 1955 Ingrés a l’ ONU
Aïllament de Franco Boicot de l’ONU Vet al Pla Marshall
1973 Assassinat de Carrero Blanco
Organitzats a través de -Exèrcit, policia armada, Guàrdia Civil i tribunals militars (“poder dissuasiu”) -Falange i Tradicionalistes (“poder organitzador”) - Església (“poder legitimador”) Estat confessional i dret de presentació. - Dreta conservadora (classes dominants) - Suport popular (determinat per la propaganda i el culte al dictador)
Dictadura personal amb unipartidisme Nacionalisme espanyol Antiliberal i antidemocràtic, sense llibertats individuals Valors militars: jerarquia, disciplina i ordre Defensa del catolicisme Nacionalcatolicisme
1969
Etapa tecnocràtica
El Movimiento Nacional FET y de las JONS (partit únic) i la CNS (sindicat únic) Sección Femenina, OJE, Frente de Juventudes
Les lleis fonamentals i altres lleis franquistes (1947) Ley de Sucesión
1958 Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional
1966 La Ley de Prensa 1966 Ley Orgánica del Estado 1967 Ley de libertad Religiosa,
1969 Ley de Sucesión (Joan Carles Borbó)
Economia Autarquia i recessió econòmica
Abandonament progressiu l’autarquia
1950
Dels efectes de la guerra civil 500.000 morts/ 300.000 exiliats Ruralització/ Pèrdues materials
Política econòmica del franquisme
de
Supressió de les cartilles de racionament (Liberalització parcial) Final de l’aïllament internacional (augment importacions) Inici de l’ajut nord-americà (1950) Pacte de Madrid (1953)
Expansió econòmica (1959-1973) “desarrollismo”
1959
1973
Pla d’Estabilització i liberalització (1959 )
Depressió La crisi de 1973
sota la direcció dels TECNÒCRATES (Opus Dei) amb l’objectiu de
provoca Aturar la inflació (Ajustar preus i salaris) Liberalitzar el sector exterior (importacions i inversions estrangeres)
Intervencionisme Fixar preus/ Racionar el consum/ Quotes a la producció/ Control dels salaris/ Es crea el INI
Això provoca
Creixement econòmic moderat
Autarquia Autosuficiència econòmica/ Limitació inversió estrangera/ Reducció importacions/ (es busca “independència”) provoca
Producció insuficient I en conseqüència
Racionament d’aliments de matèries primeres i restriccions energètiques Contraban i estraperlo
Un sistema de finançament deficitari
Però també...
- Control de despesa pública/ Ajust del canvi de pesseta/ Impulsar exportacions/ Incentivar inversions estrangeres/ Congelació salaris
Arran d’aquest Pla: -Devaluació de la pesseta -Arriben ajuts de l’exterior (FMI)
Però els començaments van ser difícils Vagues obreres de 1951 (millores salarials) Augment de preus
Malgrat tot al 1961 comença Una època d’expansió a causa de
Encariment del preu del cru Retirada inversions estrangeres Sortida de divises Baixa el fluix de turistes Baixa l’entrada de divises dels emigrants espanyols Augment de l’atur
Alt cost social Carestia i atur
-Liberalització econòmica (inversions estrangeres) -Immigració interna i exterior (divises) i Turisme (divises) -Planificació econòmica (plans de desenvolupament i Pols de Desenvolupament)
Tot plegat provoca un Creixement econòmic alt (1963-1973) “Desarrollismo”
Sense impostos directes (Deute públic) provoca Augment de preus constant
-Inversió, modernització i diversificació/ Motors industrials (metal·lúrgica, química i el sector energètic)/ Automòbil (Valladolid, Madrid, Barcelona i Saragossa)/ Construcció i calçat/ Energia (petroli, electricitat – embassaments- i nuclear)/ Renta per càpita 1960= 300 $, 1973= 2000 $
Tema 5. El franquisme (1939-1975) Etapa totalitària “Els anys blaus”
1939
Armand Figuera 1959
1969
Etapa tecnocràtica
Descomposició i final
1975
Repressió En un inici Amb jurisdicció militar
1963 creació del TOP Tribunal d’Ordre Públic
(Judicis, execucions, camps de concentració, exili)
1939 Ley de responsabilidades políticas
Per als delictes civils Un exemple seria el Procés 1001 (judici a dirigents de les CC.OO.) de 1973
1940, Ley de Represión de la Masoneria y el comunismo Provoquen la
Depuració en l’administració
Els delictes de terrorisme continuen en mans de l’Exèrcit
25000 acomiadaments en l’administració catalana
Repressió cultural 1963, judici i execució del dirigent comunista Julián Grimau
Manipulació dels llibres d’història Propagació de valors conservadors Imposició del nacionalisme espanyol unitari
Els fets repressius més importants dels 70: 1970, Procés de Burgos 1974, execució de Puig Antich 1975, 5 execucions del FRAP i ETA
Persecució i repressió de qualsevol manifestació política, social, religiosa o cultural no espanyola Repressió de la identitat catalana
Provoca campanya exterior de protesta i reacció interior franquista
Derogació de l’Estatut. Prohibició de l’ús públic del català, o de les Sardanes, senyera i cants antipatriòtics. Canvi de noms de carrers, eliminació de monuments...
Oposició Als anys 50 es concretava en
Als anys 40 es concretava en
Es renuncia a la lluita armada
Moviment obrer Activitat clandestina (PSOE, PCE, CNT...) Vagues de 1945 a Barcelona
Grups monàrquics Oposició conspiradora 1943, carta dels generals monàrquics 1945, Manifest de Lausana (Joan de Borbó)
1962, Col·loqui de Munic (contubernio de Múnich) Oposició monàrquica, esquerra, liberals... (José Maria Gil-Robles, Salvador de Madariaga...)
L’oposició s’introdueix en els sindicats verticals
A Catalunya
Molta importància del PCE (Carrillo) i el PSOE (F. González, 1974)
Demanda de democràcia per entrar al Mercat Comú
Enllaços sindicals Jurats d’empresa
Augment de l’activitat opositora
Les vagues de 1951 (tramvies) Primeres revoltes universitàries
Universitats, moviment obrer (vagues, creació de les CC.OO., 1962, amb Marcelino Camacho), Església (bases)...
1974, es crea la Junta Democràtica (entorn del PCE) 1975, es crea la Plataforma de Convergencia Democrática (entorn del PSOE)
A Catalunya...
Els maquis o guerrilla 1944, ocupació de la Vall d’Aran
Als 70...assemblees i manifestacions
A l’exterior
J. Irla, President de la Generalitat (1941) Substituït per J. Tarradellas (1954)
A l’interior
Creació de la FNC (Front Nacional de Catalunya, 1939) i del MSC (Moviment Socialista de Catalunya, 1945) PSUC (lluita clandestina), anarquisme (lluita armada fins 1963) i a la dècada dels 50 apareix Grups CC (Crist Catalunya) de Jordi Pujol.
*Els
fets del Palau, 1960 *Oposició política i obrera (PSUC, CCOO -1964-) *Creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la U. Barcelona (“Caputxinada”1966) *Oposició popular (Edicions 62, Rosa Sensat, Cavall Fort, “Nova cançó”, Omnium Cultural) Assemblea de Catalunya (1971, “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”.)
Tema 6. La Transició Democràtica (1975-1986) 1975
Ruptura o reforma?
1977
Armand Figuera 1979
Període constituent
L'opció reformista de Joan Carles I
Democràcia amenaçada
1982
Dècada socialista
1993
Majoria absoluta (1982,86,89)
Govern de l'UCD
Expansió econòmica mundial La crisi i la tensió social (“fets de Vitòria) provoca la destitució de Carlos Arias Navarro
A través de -Contactes amb l'oposició -Acceptació reformistes del franquisme -Indult general
Juliol (1976) Nomenament d'Adolfo Suárez
Terrorisme
buscarà
Consens polític
Consens econòmic
Organització de l'Estat autonòmic
Es pretén
Aprovada en referèndum el
Estabilitat en el món de les relacions laborals
amb
La Llei de Reforma Política (novembre 1976)
15 desembre 1976 i que preveu les primeres eleccions lliures
i malgrat les accions terroristes del GRAPO i ETA (setmana negra, gener de 1977)”els crims d’Atocha”
15 juny de 1977 Eleccions a Corts Constituents Victòria de la UCD (Adolfo Suárez)
S’aconsegueix la reactivació econòmica (1986) gràcies a L’entrada a la CEE i a les inversions estrangeres
Catalunya
l'Estatut de Sau (1978)
Política interior Estat del benestar Obres públiques Estat autonòmic Política antiterrorista (Ajuria Enea/ GAL)
País Basc
Legalitza l'oposició
Acceptada per les Corts franquistes i un referèndum
Exèrcit: "operació Galàxia" (1978) “23-F” (1981)
La Constitució de 1978
6 desembre 1978
1976.- PSOE 1977.- PCE
-Reconversió industrial (Tancament i privatització empreses de l'INI) -Reforma fiscal (Primar impostos directes) Permet ingressos estatals i despeses de Benestar social) -Política d’ocupació
El colpisme
Pactes de la Moncloa
Es suprimeix
A través de
Ajust econòmic
A través de
25 octubre 1977
. El TOP . El sindicat vertical . El Movimiento Nacional
Política econòmica social-liberal
Descrèdit del govern d'UCD
A través dels
Dirigeix el
Desmantellament legal del franquisme
ETA FRAP GRAPO
-Límits als augments salarials -Pla d'ocupació -Reforma fiscal -Creació de l'INEM
Estatut de Gernika. (1978) -Aprovats per les Corts -Referèndums 25 octubre 79 -Primeres eleccions autonòmiques al 1980
-Drets i llibertats Eleccions -Monarquia parlamentària -Divisió de poders Corts (Senat i Congrés) Govern Jutges i magistrats Tribunal Suprem Tribunal constitucional Defensor del Poble
Eleccions generals de 1979 Victòria d'UCD
Política exterior Entrada a la CEE, 1985 Integració a la OTAN, 1986
generals de 1982
Victòria d'esquerres a les eleccions municipals de 1979
Tema 6. La Transició Democràtica (1975-1986) 1975
Ruptura o reforma?
1977
Armand Figuera 1979
Període constituent
Democràcia amenaçada
Recuperació de la Generalitat
1982
Dècada socialista
Jordi Pujol i els governs de CIU 1978
1976 1977
Assemblea de Catalunya
Comissió de parlamentaris Primeres eleccions Generals 15 juny
demana Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia
11 setembre 76 Sant Boi
11 setembre 77 Barcelona
redacten Lluita contra la LOAPA (1982) (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic)
Estatut de Sau Majoria catalanista i d'esquerres
Amb manifestacions
Hegemonia nacionalista
Es crea
Retocat i aprovat pel Parlament espanyol Aprovat en referèndum a Catalunya (25 d'octubre de 1979)
Assemblea de parlamentaris
Estatut d'Autonomia de 1979
1983.- Llei de Creació de la Policia Autonòmica. 1983.- Llei de Normalització lingüística. 1987.- Llei d'Ordenació del Territori.
demana
Els seus trets bàsics Retorn de Tarradellas i la Generalitat
reconeix Nacionalitat catalana (municipis i comarques) Amb llengua pròpia coexistint amb el castellà Dret Civil Català Autogovern a través de la Generalitat
Disposa de
Parlament President Consell executiu
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Síndic de Greuges Síndic de Comptes
Competències Exclusives.- Depenen de la Generalitat (Dret Civil, cultura, turisme, joventut...) Concurrents.- Capacitat legislativa dins el marc bàsic estatal. (mineria, pesca, medi ambient...) Plenes.- Executa, però no legisla. (agricultura, indústria, relacions laborals, ensenyament...)
1992