Resums_temes_Història_2nbatx

Page 1

Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) 1874

La Restauració Borbònica: el sistema canovista 1885

Alfons XII “Manifest de Sandhurst”

1898

Regència Maria Cristina

La Restauració Borbònica: Crisi i Dictadura

(abans d’arribar al poder)

de la Restauració)

Sistema polític Bipartidisme (Conservador i Liberal)

Partit Conservador (Cánovas del Castillo) Amb suport dels moderats, Unió Liberal, Església... Defensors del: Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral restringida.)

Partit Liberal (P.M. Sagasta) Demòcrates, radicals, progressistes, antics republicans moderats... Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals, comerciants. (defensors de: Llei sufragi universal (1890), dret d’associació, abolició de l’esclavitud...) Amb alternança pacífica en el poder (amb la mort d’Alfons XII es fa el Pacte del Pardo)

Després de dos anys de campanya militar els carlins són derrotats. Alfons XII proclama una amnistia. Exili de Carles VII. El carlisme es converteix en partit (Els integristes de Nocedal i Vázquez de Mella).

La guerra de Cuba: “La guerra llarga”

inestabilitat política

Oligarquia i caciquisme

Dictadura de Primo de Rivera Directori Militar (1923-1925) Directori Civil (1925-1929) Autoritarisme i repressió

Antoni Maura (1907-1909)

El fracàs de la regeneració (Polavieja) del sistema provoca la crisi de la Restauració

Flexible (Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern) Àmplies competències a la monarquia (sobirania compartida) Confessional catòlica (es manté el culte) però tolerant (es permet la llibertat de consciència)

La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)

els partits dinàstics (Maura, Canalejas…) i una forta

Incentivar educació, europeïtzació, descentralisme i política hidràulica i agrària. “Educació i rebost”.Mobilitzar les classes mitjanes (“Masses neutres”) i aplicar una “disciplina social fèrria” amb un “cirugià de ferro”

Agreujada per: -Nacionalismes (Català –Lliga- i basc –PNB) -Moviment Obrer (PSOE, UGT, CNT) -Guerra del Marroc (Setmana Tràgica -1909- i Annual -1921-)

1931

1923

Manca de líders carismàtics en

Pèrdues econòmiques i humanes (crisi) Crisi cultural (Generació del 98) Crisi social (Regeneracionisme, Joaquin Costa i la Generació del 98)

La Constitució de 1876

Pacificació

Crisi del sistema de la Restauració

El desastre del 98

Antonio Cánovas del Castillo (creador i màxim dirigent del Sistema Polític

Regnat d’Alfons XIII

1902

Pactes del Pardo

Armand Figuera

Reforma del sistema “Revolució des de dalt” -Reformes econòmiques -Legislació social favorable classes mitjanes i baixes

Ordre social Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Abolició de la Mancomunitat (1925)

José Canalejas Destacarà per l’aprovació de les Mancomunitats regionals i la “democratització” militar (obligació del servei militar) i altres reformes socials comla “Ley del candado” (prohibició noves ordres) I la supressió de l’impost de “consums”

Problema Marroc

Ofensiva francoespanyola Desembarcament d’Alhucemas Derrota d’Abd-El-Krim Ocupació del RIF, 1927

Política econòmica intervencionista

Forta agitació social i política

Nacionalització, proteccionisme i intervencionisme -Xarxa de carreteres i ferrocarrils Obres públiques) -Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) -Finançament estatal en sectors no rendibles -Creació de monopolis (CAMPSA, Telefònica...)

La política social

1906 Llei de les Jurisdiccions 1907 Solidaritat Catalana 1909 La Setmana Tràgica (Francesc Ferrer Guàrdia)

Mecanisme electoral (sistema de torn I frau electoral) Governadors civils- cacics- control del vot

Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876) Censura i prohibició de partits i sindicats Poder concentrat en els militars (governadors civils)

1917 La gran crisi parlamentària (Assemblea de parlamentaris de Cambó), militar (Juntas de Defensa) i social (la vaga general)

Supressió dels sindicats anarquistes i radicals (UGT col·labora) Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...) Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons) Oposició i crisi

Compra de vots/ Coacció / Falsejament del sufragi (amb la tupinada)

La guerra de Cuba “La Guerra chica” 1895 - 1898 Insurrecció cubana (José Martí) i a Filipines (José Rizal) Repressió espanyola (las trochas i la política de reconcentració, Valerià Weyler)

-Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!) -Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos). Derrota dels independentistes i amb promeses d’amnistia i autonomia.

Intervencionisme dels Estats Units Voladura del “Maine” Campanya patriòtica bèl·lica Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba Tractat de París (1898)

La fallida del sistema 1917-1923 Crisi de postguerra La revolta de 1919 (la Canadenca) Desastre d’Annual 1921 Pistolerisme (1919-1923, violència de la CNT i la patronal -Sindicat Lliure- assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret) Provoca el cop d’Estat del general Primo de Rivera

Món intel·lectual (Miquel de Unamuno, Ortega i Gasset), socialisme i anarquisme (FAI), nacionalismes (Estat Català de Macià), Aliança Republicana... Pèrdua de confiança entre l’exèrcit 1930 Dimissió del dictador

1931

Dictablanda Dámaso Berenguer

Pacte de Sant Sebastià (1930) Pacte entre l’oposició republicana (Azaña, Lerroux...Comitè Revolucionari, enderrocar la monarquia, eleccions i autonomia)


Armand Figuera

1898 1874

1920 1931

Creixement i estabilitat durant la Restauració

A Catalunya es dóna una època de creixement: “Febre d’or” entre 1867-1887 Però a finals del segle: Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista...

Pèrdua colonial

Anys vint creixement Dictadura Primo de Rivera

Va significar la pèrdua de mercats i la repatriació de capitals

Això va exigir

proteccionisme

Fracàs industrial a Espanya excepte: Indústria tèxtil catalana i siderúrgica basca

Es va caracteritzar per

Intervencionisme /Obres públiques Creació de monopolis (CAMPSA, Telefònica...)

1914 - 1919 Primera Guerra Mundial Prosperitat/ Inflació /Crisi social

Però la indústria catalana tenia uns problemes: Dèbil mercat interior , manca de matèries primeres (carbó, cotó…) Això exigia la necessitat de proteccionisme

Lent creixement de l’economia...

Modernització industrial

Però també tenia … Tradició manufacturera, innovació tecnològica (bergadana) i modernització agrícola Es desenvolupa una forta indústria tèxtil a través de les

fins 1929

Agricultura 1900-1931 -Gran pes en l’economia del país -Poca productivitat en general -En algunes zones (Catalunya, litoral...) Modernització i especialització (oliva) -Desigual repartiment de la terra (latifundisme a Andalusia i Extremadura)

colònies industrials i vapors

Vapors: Costa, carbó, màquina de vapor Colònies: Rius Ter i Llobregat, força hidràulica, habitatges i serveis bàsics (espais de producció, de residència, de domini...) També es desenvolupen altres sectors industrials... Metal·lúrgica (Bonaplata, Maquinista...) Química (adobs...) tapera, mineria...

Demografia 1900-1931

-Substitució del vapor per l’electricitat (empreses com la Canadenca) -Concentració indústria pesant al País Basc (Altos Hornos de Vizcaya, 1902) -Diversificació industrial (paperer, químic, ciment, navilier...) -Mineria (carbó asturià, ferro basc) Però…

Dèbil mercat interior (poca capacitat adquisitiva dels camperols) Competència exterior (necessitat de proteccionisme, aranzels)

-Modernització del règim demogràfic (Lenta baixada de natalitat /Fort descens de la mortalitat / Millores higièniques i sanitàries)/ Forta mobilitat de la població /Forta urbanització, transformacions urbanístiques (Eixample) / Augment de l’emigració exterior / Població activa primària es redueix un terç

Moviment Obrer 1874-1989 Restauració I Les males condicions de vida i de treball (jornades laborals llargues, sous baixos) fan aparèixer el

Il·legalització i clandestinitat fins a finals del XIX

Moviment Obrer

1989-1931 Restauració II

Socialisme marxista 1888.-PSOE (partit oficial, 1er congrés) UGT (sindicat socialista, Francisco Largo Caballero)

“Cases del poble”, 2a Internacional, Jornada laboral de les 8 hores. Madrid, País Basc i Astúries

L’anarquisme En uns inicis ,abans de 1868, es lluita pel “Dret a l’associació” Clandestinament

Durant el Sexenni revolucionari (18681874) dret d’associació

Sota la Influència de l’AIT (1864) Giuseppe Fanelli (anarquisme) Paul Lafargue (marxisme)

Influència del socialisme utòpic (Etienne Cabet “Viatge a Icària”)

Destaquem dues tendències: (Bakuninistes- acció sindical, la propietat en mans dels sindicats)

Anarcocomunista

(Kropotkin, Malatesta “Propaganda pel fet” i “Acció directa” de grups autònoms revolucionaris)

Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (“La mà negra”)

Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus,. Assassinat de Cánovas del Castillo (1897)

El sindicat Les Tres Classes de Vapor era el més important del segle XIX Els intents reformistes governamentals (Comissió de Reformes Laborals) van ser un fracàs

Dictadura de Primo de Rivera (Il·legalització i clandestinitat)

Organització obrera

Excepte PSOE i UGT

PSOE____una escissió dóna lloc al PCE (1921)

1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) / defensava la vaga com a tàctica revolucionària i es mostrava contrària a tot acte violent

Anarcocol·lectivista

Augment del proletariat Increment del moviment obrer (PSOE, UGT, CNT)

Portaran a una repressió indiscriminada “Processos de Montjuïc” 1897

Anarquisme 1907 Solidaritat obrera (intent d’unió sindicalista) 1910 Fundació de la CNT (apoliticisme, vaga general revolucionària, destrucció del capitalisme, unitat sindical...) 1918 Congrés de Sants (Àngel Pestaña – Sindicat únic) (B. Durruti – Acció directa) 1927 Fundació de la FAI Partit Radical (A. Lerroux) Acció obrera Vagues de 1902 anoarcosindicalistes, repressió de l’exèrcit i acomiadaments 1909 Setmana Tràgica / 1917 Vaga revolucionària 1919_1923 Pistolerisme violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) (assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret) 1919 la vaga de la Canadenca (jornada laboral de les 8 hores) // Llei de Fugues i l’assassinat d’Eduardo Dato (1921)


Tema

Armand Figuera

Els orígens del catalanisme polític Segle XIX

El catalanisme polític Segle XX

1833

1923

La Renaixença

Es desvetlla una consciència nacional

(Romanticisme) Arrels del passat nacional Folklore, llengua

1901 Lliga Regionalista (burgesia industrial) Enric Prat de la Riba, “El nacionalisme català”

Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria)

La Cultura popular

Jocs florals, 1859

Teatre, cant coral, premsa

Modernisme, nacionalisme cultural

Federalisme Valentí Almirall

Les principals idees les trobem a la seva obra: “Lo catalanisme”

*Al 1879 fundà el primer diari en català: Diari Català *Al 1880 convoca el primer

Congrés Catalanista

1885 El Memorial de Greuges

El catalanisme conservador Església catalanista Josep Torres i Bages (Vigatanisme)

Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme Associant federalisme i catalanisme No separatista sinó més aviat regionalista, defensor del particularisme de Catalunya (elements diferenciadors de la resta d’Espanya) com a base del catalanisme

creació d’una comissió defensora de la llengua catalana, la creació d’una acadèmia de la llengua catalana i la creació d’una comissió de defensa del dret civil català, amenaçat per l’uniformisme del govern central.

El 1882 crearà el Centre Català Primera entitat política catalanista

-Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc d’una política catalanista -Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització espanyola -Defensa del Dret Civil català -Demanda de proteccionisme -Defensa de la llengua catalana

Amb la seva obra: “La Tradició Catalana” (1892) I el diari: La Veu de Montserrat

Una escissió del Centre Català dóna lloc a la Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de laRiba… ) La Lliga de Catalunya, conservadora, adreçarà a la reina Maria Cristina el De la mà de la Lliga de Catalunya es crea una agrupació catalanista que coordinés tots els grups catalanistes comarcals

UNIÓ CATALANISTA (1891)

Missatge a la Regent, 1888

Reivindicació d’autonomia política i d’altres aspiracions del catalanisme conservador

-En el moment de més poder de la Lliga Regionalista s’aconsegueix autonomia administrativa amb la

Mancomunitat (1914-1925) -Campanya per l’autonomia de Cambó (1918)

1931

Persecució del catalanisme

Els fets del catalanisme: -1905 Victòria electoral de la Lliga, Assalt al Cu-cut. -1906 llei de jurisdiccions, -1907 Solidaritat Catalana (Programa del Tívoli) Victòria electoral

Abolició de la Mancomunitat Eliminació de símbols nacionalistes - Bandera - Enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc - Prohibició del català en actes oficials, retolació vial i administració - Substitució de noms de carrers (de personalitats catalanes a espanyolistes) Decret reial contra el separatisme

La Mancomunitat Institucions

L’obra

-Presidència -Govern -Assemblea General

Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..)

Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia Modernització i dignificació de l’escola Assistència social (Casa de la maternitat...) També hi havia un catalanisme d’esquerres

El catalanisme d’esquerres a principis del segle XX Centre Nacionalista Republicà (1906) Jaume Carner CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) (intenten la unió amb els lerrouxistes (Pacte de Sant Gervasi, 1914, fracàs)

-la legislació antiga havia d'ésser mantinguda -La llengua catalana única oficial -A Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics -La divisió territorial era basada en la comarca natural -Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior(Legislació, impostos, moneda) -Sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes gremials

Partit Republicà Català (1917) Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys Acció catalana (1922) Manel Carrasco i Formiguera 1922 Creació d’Estat Català (Francesc Macià)

1892 Les Bases de Manresa En la redacció hi tindrà un paper important Enric Prat de la Riba

Dictadura Primo de Rivera

Hegemonia conservadora (1901-1923)

En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.

“conspiració de Prats de Molló” 1926 (Intent d’invasió d’Espanya)


Tema 3. La Segona República (1931-1936)

Armand Figuera

La Segona República

1931

1933

Bienni progressista Pacte de Sant Sebastià (1930)

Comitè revolucionari Enderrocar la monarquia, Instaurar República, Autonomia

President de la República: Alcalà Zamora Cap de govern: Manuel Azaña

Constitució de 1931

Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 (govern Aznar)

Catalunya País Basc

14 Abril proclamació de la República

Govern provisional d’Alcalà Zamora i eleccions

Religioses

Militars

Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu Estatut d’Autonomia del 1932 Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a l’Estatut d’Autonomia de 1936

- Vota la dona - Abstencionisme anarquista - Desunió de l’esquerra - Concentració de la dreta

Problemes:

-Mancances tècniques, oposició dels propietaris

manca

diners,

Gir a la dreta: Anul·lació reformes progressistes Amnistia als sublevats del 32 (Sanjurjo) Retorn de l’Església a l’ensenyament Revisió Reforma Agrària Enfrontament amb la Generalitat

Azaña es converteix en president de la república (maig del 36)

Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934 Restauració de la Generalitat de Catalunya Tramitació estatuts gallec i basc Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres) Restabliment de la legislació anterior

Vaga general del 5 d’octubre (UGT i Alianza Obrera) Insurrecció obrera i revolució social a Astúries (repressió de l’Exèrcit –la legió, sota comandament de Franco-, Estat de Guerra) A Catalunya Lluís Companys proclama L’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola (Després de la derrota, l’Estatut serà suspès i el govern empresonat) -La dura repressió militar de la revolució d’octubre (1000 morts) del 34 desacredita el govern -Actitud molt reaccionària del govern, amb el suport de la patronal -El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo)

lentitud,

Alcalà Zamora convoca noves eleccions

Situació laboral: Assegurances, reducció jornada laboral dels pagesos, creació dels jurats mixtos d’empresa Educació: Escolarització laica i liberal, «missions pedagògiques» (5.000 grups ambulants de professors, estudiants i intel·lectuals que portaven a aquestes zones biblioteques ambulants, conferències, teatre i cinema)

Els problemes del Bienni Progressista

Augmenta la polarització política i el deteriorament de la convivència social

El govern radicalcedista

A través de l’expropiació, amb indemnització o no. IRA (Institut de Reforma Agrària) de

Nou govern de Santiago Casares Quiroga

provoca

Llei de Reforma Agrària (Azaña), 1932 Eliminar el latifundisme Crear una classe de petits propietaris

Victòria del Front Popular

Revolució d’octubre 1934

Crear un Exèrcit professional i democràtic (jurament de fidelitat a la República, es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa.) Jurisdicció militar sotmesa a la civil Creació Guàrdies d’Assalt

Objectius:

Front Popular

El poder queda en mans de l’esquerra

Provoca la

-Dissolució Companyia de Jesús -Secularització de l’ensenyament, dels cementiris... -Divorci, matrimoni civil ... -Llei de congregacions (1933) (Regularització i fiscalització d’activitats) -Provoca reaccions a l’Església (expulsió del cardenal Segura)

Reforma agrària

Socials

Bienni conservador Victòria de la CEDA

.Democràtica (sufragi universal- vot de la dona) .Corts unicamerals (Congrés dels diputats) .El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys): Nomena i destitueix el cap del govern I dissol i convoca les Corts .Es reconeix les llibertats individuals .Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa . La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església_Estat) . La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia

Reformes

1936

Oposició de la dreta (Revolta militar Sanjurjo i creació de la CEDA) Agitació social ( a la CNT s’imposa el corrent violent de Durruti, contra el moderat dels “trentistes”) (Castilblanco i Casas Viejas) La repressió contra l’agitació social provoca

La desunió de l’esquerra i el descrèdit d’Azaña

-S’incrementa la tensió social (vagues i violència) -Divisió entre una esquerra reformista i una de revolucionària (CNT) -Violència de l’extrema dreta (Bloque Nacional i Falange) -Entre Febrer i Juliol 269 morts i 113 vagues generals provoca -El rebuig a les ocupacions de les terres i a la legislació reformista (terratinents i classes conservadores) -Conspiració militar


Tema 3. La Segona República (1931-1936) 1931

Armand Figuera

La Segona República 1931

Evolució del catalanisme polític

1936

1933

Bienni progressista

Bienni conservador

Front Popular

La Generalitat Republicana Època Lluís Companys (ERC)

Època Francesc Macià (ERC) La Generalitat elabora: Macià proclama la República Catalana dins l’Estat Federal el 14 d’abril de 1931 -És rebutjada pel govern de la República -S’accepta un Generalitat provisional A causa de la crisi: Agitació

obrera, 1932 I conflictes socials com els de Fíguls , experiència de comunisme llibertari (Bergadà) i amb els rabassaires.

l’Estatut de Núria - 1931 -Catalunya = Estat autònom -Llengua catalana oficial -El poder a Catalunya emana del poble català

Retocat i aprovat pel Parlament espanyol malgrat la campanya anticatalanista (Ortega i Gasset, Unamuno...)

Estatut d’Autonomia de 1932

-Regió Autònoma -Llengua catalana cooficial -El poder emana de la voluntat de les Corts espanyoles

Victòria del Front d’esquerres

Llei de Contractes de Conreu Els rabassaires veien garantit per llei l’accés a la propietat de la terra que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus de traspàs prèviament taxats pel govern. (Abril del 34)

Amb la pressió de L’Institut Català de Sant Isidre (propietaris), el govern de Madrid (dretes) la declara anticonstitucional provoca

Competències de la Generalitat: Justícia, Ordre públic, Obres públiques, Dret civil, Ensenyament (a mitges, doble xarxa educativa) Sense autofinançament Òrgans de poder: Parlament, Govern i Tribunal de Cassació

1934

-Retorn de la Generalitat i de Lluís Companys -Restabliment de Llei de Contractes de Conreu -El to moderat d’ERC i de la Lliga aporta pau social (“Oasi català”)

6 d’octubre proclamació Estat Català i recolzament a la revolta d’Astúries

Poc suport de la CNT sense força militar

Empresonament govern català Suspensió de l’Estatut

Eleccions de 1932 -Victòria ERC (56 diputats) Lliga 16 diputats Govern de Francesc Macià (1932-1933)

L’obra de la Generalitat Republicana Economia -Creació servei estadística -Cooperatives agrícoles -Caixes de dipòsit -Millores en les condicions dels rabassaires -Llei de Contractes de Conreu

Educació i cultura Consell de Cultura de la Generalitat Escolarització pública i laica. Plantejaments renovadors en l’àmbit pedagògic -Escola Normal (formació professorat) -Universitat Autònoma de Barcelona Escola mixta i coeducació -Institut Escola (ensenyament secundari) -Escoles del Treball -Escoles d’estiu, biblioteques. Patrimoni artístic... -Ensenyament del català i amb català...normalització,

La política social i sanitària Serveis de sanitat i assistència social Institut contra l’Atur Forçós/ Campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública

Joventut

Dona

La divisió comarcal Geògrafs (Pau Vila i Josep Iglésies) 38 comarques i onze vegueries o agrupacions comarcals

Drets civils als vint-i-un anys Cases de joventut (oci) Llei catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cónjugues (1934) Igualtat conjugal (desapareix l’autoritat marital) Decret d’Interrupció de l’Embaràs, i sanitat (Maternitat) Divorci, matrimoni civil, igualtat fills legítims i naturals despenalització adulteri,


Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939) 1936

Armand Figuera

1939

La Guerra Civil

Front Popular Victòria del Front Popular

Juliol-Agost 1936

Abril 1937

Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid

La guerra al nord

Control dels recursos miners i siderometal·lúrgics En el bàndol nacional: Desembarcament exèrcit africà Ofensiva del nord Ocupació frontera Irun (Mola) Dirigida per De Sevilla a Badajoz Bombardeig de Gernika Unión Militar Española “L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo) Bilbao (juny 37) (Sanjurjo, Franco, Goded, Santander (agost 37) Fanjul, Queipo de Llano, Mola) Ofensiva republicana des de Catalunya Gijón (octubre 37) Per a recuperar Aragò i Mallorca (fracàs) Amb el suport de Per frenar l’ofensiva del nord Monàrquics Octubre 1936 ,la República inicia les Batalla de Madrid Falangistes Març 1937 ofensives de Belchite (Aragó) Carlins (milícies armades) Brunete (Madrid) Mola pel nord i Franco pel sud Sectors de la CEDA (suport econòmic) Són un fracàs Conspiració militar

17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí. 18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar). Mola des de Pamplona ho va preparar tot.

Desembre 1937

Desembre 1938

L’avanç cap a la Mediterrània

La Batalla de l’Ebre i la caiguda de Catalunya

La batalla per Terol (Ofensiva republicana, Gener-març del 38) acaba amb la contraofensiva i victòria dels nacionals

Els republicans inicien l’última ofensiva: La batalla de l’Ebre (300.000 homes)

i

L’Itàlia de Musolini Menys important tècnica i estratègica. Més nombrosa humanament (“Corpo di Truppe Volontarie”) Suport aeri, naval i equipament bèl·lic Portugal

Cal afegir

Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris

En uns inicis Procès revolucionari Suplantació del govern central Substituït per: Juntes, comitès, milícies, consells... Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió), i s’inicia la

Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera)

L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals Gran ressò internacional de la guerra civil França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat

1 d’abril del 39 Final de la guerra

L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat Dictadura militar i nacionalcatòlica (suport de l’Església, “santa cruzada”)

Organització republicana Flota germànica Material militar Aviació (Legió Còndor)

Ocupació de Barcelona

Organització franquista

Intent d’encerclar Madrid Jarama i Guadalajara (no s’aconsegueix)

L’Alemanya de Hitler

Gener del 39

Rendició de Madrid

Comença l’avanç nacionalista cap al litoral i cap a la Catalunya de ponent.

Febrer i març 1937

L’ajuda feixista

La fi de la guerra

Juliol-desembre del 38

A Madrid es crea la Junta de defensa (Miaja) Milícies populars Brigades Internacionals “No passaran”

El fracàs o triomf de l’aixecament militar divideix Espanya

Abril de 1939

Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tècnics. Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera Brigades Internacionals

Es crea el Comitè de No-intervenció Gran valor moral. 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista Es retirarien el setembre de 1938 (Batalla de l’Ebre) per la pressió del Comitè de No-intervenció

Revolució socioeconòmica

Junta de Defensa de Burgos (Cabanellas, direcció política) -Prohibició partits i sindicats -Abolició de la Constitució del 36 -Anul·lació Reforma Agrària 1 d’octubre de 1936 s’anomena a Franco cap d’Estat i cap de l’Exèrcit (Generalíssim i Caudillo) Es substitueix la Junta de Burgos per una Junta Tècnica del Estado Decret d’unificació Abril del 37 (carlins i falangistes) Fet y de las JONS Gener de 1938.- primer govern nacional Llei d’Administració Central de l’Estat

Col·lectivitzacions de terres i indústries Experiències comunisme llibertari A finals de 1936 Reorganització del poder en la zona republicana Comença el govern de coalició de Francisco Largo Caballero -Unificació de les milícies i reació d’un Exèrcit Popular -Debat sobre revolució o guerra, que provocarà els fets de maig de 1937 a Barcelona

Concentració de poders legislatius Dictadura feixista autoritària Política econòmica intervencionista -Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...) -Fuero del Trabajo (Llei fonamental, sindicat únic) -Llei de Premsa i Impremta (Censura) -Llei de Responsabilitats polítiques (repressió) -Abolició de les autonomies


Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)

Armand Figuera

La sublevació militar a Catalunya La sublevació militar va començar el 19 de juliol És derrotada per la La Generalitat Amb el suport de Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI) Guàrdia Civil Guàrdia d’Assalt Mossos d’Esquadra

Però existeixen dues posicions a la república

Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes

La sublevació fracassa a tota Catalunya

Guanyar la guerra i posposar la revolució Unificació i centralització Creació d’un Exèrcit Popular amb una única direcció

volen

Per tal de coordinar la defensa de la República es crea el

Comitè Central de Milícies Antifeixistes

CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero

CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana

volen

S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937 UGT, CNT-FAI, POUM

Repressió, anticlericalisme... Patrulles de control

Comença una revolució socioeconòmica: Dirigida pels anarquistes i POUM La Generalitat hi participa amb el “Pla de transformació socialista del país” i el Decret de Col·lectivitzacions. Amb la col·lectivització les empreses sota control del treballadors (sindicats) , més de 2000 empreses col·lectivitzades El govern controla indústries estratègiques

El poder de la Generalitat conviurà amb el del Comitè Central fins els fets de maig de 1937

Fer la guerra i dur a terme la revolució Mantenir la lluita a través de les milícies

Els portarà a un enfrontament en els Fets de maig de 1937 a Catalunya Lluita entre

POUM i CNT-FAI (negativa a l’exèrcit sense milícies) contra Forces de la Generalitat, comunistes del PSUC Forces del govern central

En conseqüència El govern central recupera poder a Catalunya Despareix el POUM (excució d’Andreu Nin) i se sotmet la CNT Dimiteix Largo caballero Nou govern amb Juan Negrín. Instal·lat a Barcelona des del novembre del 37. -Més importancia dels comunistes (estalinistes) PCE i el PSUC (a Catalunya) -S’aturen les col·lectivitzacions i es tornen terres -La Generalitat perd poder (perd el control de l’ordre públic i de l’organització militar) -S’unifiquen les milícies en l’Exèrcit Popular -Resistència a ultrança


Tema 5. El franquisme (1939-1975) 1939

Armand Figuera 1959

Etapa totalitària “Els anys blaus”

Aliança amb els règims feixistes (1939-1945) Hendaia/ “División Azul”

Aïllament internacional (1946-1950)

La naturalesa delfranquisme

Els suports

1950

1938 Fuero del Trabajo 1943 Llei constitutiva de les Corts 1942 Llei de referèndum 1945 Fuero de los Españoles

Descomposició i final

1975

Rehabilitació internacional gràcies a la Guerra Freda

1953 Concordat amb el Vaticà Acords militars amb els EUA (Pacte de Madrid) 1955 Ingrés a l’ ONU

Aïllament de Franco Boicot de l’ONU Vet al Pla Marshall

1973 Assassinat de Carrero Blanco

Organitzats a través de -Exèrcit, policia armada, Guàrdia Civil i tribunals militars (“poder dissuasiu”) -Falange i Tradicionalistes (“poder organitzador”) - Església (“poder legitimador”) Estat confessional i dret de presentació. - Dreta conservadora (classes dominants) - Suport popular (determinat per la propaganda i el culte al dictador)

Dictadura personal amb unipartidisme Nacionalisme espanyol Antiliberal i antidemocràtic, sense llibertats individuals Valors militars: jerarquia, disciplina i ordre Defensa del catolicisme Nacionalcatolicisme

1969

Etapa tecnocràtica

El Movimiento Nacional FET y de las JONS (partit únic) i la CNS (sindicat únic) Sección Femenina, OJE, Frente de Juventudes

Les lleis fonamentals i altres lleis franquistes (1947) Ley de Sucesión

1958 Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional

1966 La Ley de Prensa 1966 Ley Orgánica del Estado 1967 Ley de libertad Religiosa,

1969 Ley de Sucesión (Joan Carles Borbó)

Economia Autarquia i recessió econòmica

Abandonament progressiu l’autarquia

1950

Dels efectes de la guerra civil 500.000 morts/ 300.000 exiliats Ruralització/ Pèrdues materials

Política econòmica del franquisme

de

Supressió de les cartilles de racionament (Liberalització parcial) Final de l’aïllament internacional (augment importacions) Inici de l’ajut nord-americà (1950) Pacte de Madrid (1953)

Expansió econòmica (1959-1973) “desarrollismo”

1959

1973

Pla d’Estabilització i liberalització (1959 )

Depressió La crisi de 1973

sota la direcció dels TECNÒCRATES (Opus Dei) amb l’objectiu de

provoca Aturar la inflació (Ajustar preus i salaris) Liberalitzar el sector exterior (importacions i inversions estrangeres)

Intervencionisme Fixar preus/ Racionar el consum/ Quotes a la producció/ Control dels salaris/ Es crea el INI

Això provoca

Creixement econòmic moderat

Autarquia Autosuficiència econòmica/ Limitació inversió estrangera/ Reducció importacions/ (es busca “independència”) provoca

Producció insuficient I en conseqüència

Racionament d’aliments de matèries primeres i restriccions energètiques Contraban i estraperlo

Un sistema de finançament deficitari

Però també...

- Control de despesa pública/ Ajust del canvi de pesseta/ Impulsar exportacions/ Incentivar inversions estrangeres/ Congelació salaris

Arran d’aquest Pla: -Devaluació de la pesseta -Arriben ajuts de l’exterior (FMI)

Però els començaments van ser difícils Vagues obreres de 1951 (millores salarials) Augment de preus

Malgrat tot al 1961 comença Una època d’expansió a causa de

Encariment del preu del cru Retirada inversions estrangeres Sortida de divises Baixa el fluix de turistes Baixa l’entrada de divises dels emigrants espanyols Augment de l’atur

Alt cost social Carestia i atur

-Liberalització econòmica (inversions estrangeres) -Immigració interna i exterior (divises) i Turisme (divises) -Planificació econòmica (plans de desenvolupament i Pols de Desenvolupament)

Tot plegat provoca un Creixement econòmic alt (1963-1973) “Desarrollismo”

Sense impostos directes (Deute públic) provoca Augment de preus constant

-Inversió, modernització i diversificació/ Motors industrials (metal·lúrgica, química i el sector energètic)/ Automòbil (Valladolid, Madrid, Barcelona i Saragossa)/ Construcció i calçat/ Energia (petroli, electricitat – embassaments- i nuclear)/ Renta per càpita 1960= 300 $, 1973= 2000 $


Tema 5. El franquisme (1939-1975) Etapa totalitària “Els anys blaus”

1939

Armand Figuera 1959

1969

Etapa tecnocràtica

Descomposició i final

1975

Repressió En un inici Amb jurisdicció militar

1963 creació del TOP Tribunal d’Ordre Públic

(Judicis, execucions, camps de concentració, exili)

1939 Ley de responsabilidades políticas

Per als delictes civils Un exemple seria el Procés 1001 (judici a dirigents de les CC.OO.) de 1973

1940, Ley de Represión de la Masoneria y el comunismo Provoquen la

Depuració en l’administració

Els delictes de terrorisme continuen en mans de l’Exèrcit

25000 acomiadaments en l’administració catalana

Repressió cultural 1963, judici i execució del dirigent comunista Julián Grimau

Manipulació dels llibres d’història Propagació de valors conservadors Imposició del nacionalisme espanyol unitari

Els fets repressius més importants dels 70: 1970, Procés de Burgos 1974, execució de Puig Antich 1975, 5 execucions del FRAP i ETA

Persecució i repressió de qualsevol manifestació política, social, religiosa o cultural no espanyola Repressió de la identitat catalana

Provoca campanya exterior de protesta i reacció interior franquista

Derogació de l’Estatut. Prohibició de l’ús públic del català, o de les Sardanes, senyera i cants antipatriòtics. Canvi de noms de carrers, eliminació de monuments...

Oposició Als anys 50 es concretava en

Als anys 40 es concretava en

Es renuncia a la lluita armada

Moviment obrer Activitat clandestina (PSOE, PCE, CNT...) Vagues de 1945 a Barcelona

Grups monàrquics Oposició conspiradora 1943, carta dels generals monàrquics 1945, Manifest de Lausana (Joan de Borbó)

1962, Col·loqui de Munic (contubernio de Múnich) Oposició monàrquica, esquerra, liberals... (José Maria Gil-Robles, Salvador de Madariaga...)

L’oposició s’introdueix en els sindicats verticals

A Catalunya

Molta importància del PCE (Carrillo) i el PSOE (F. González, 1974)

Demanda de democràcia per entrar al Mercat Comú

Enllaços sindicals Jurats d’empresa

Augment de l’activitat opositora

Les vagues de 1951 (tramvies) Primeres revoltes universitàries

Universitats, moviment obrer (vagues, creació de les CC.OO., 1962, amb Marcelino Camacho), Església (bases)...

1974, es crea la Junta Democràtica (entorn del PCE) 1975, es crea la Plataforma de Convergencia Democrática (entorn del PSOE)

A Catalunya...

Els maquis o guerrilla 1944, ocupació de la Vall d’Aran

Als 70...assemblees i manifestacions

A l’exterior

J. Irla, President de la Generalitat (1941) Substituït per J. Tarradellas (1954)

A l’interior

Creació de la FNC (Front Nacional de Catalunya, 1939) i del MSC (Moviment Socialista de Catalunya, 1945) PSUC (lluita clandestina), anarquisme (lluita armada fins 1963) i a la dècada dels 50 apareix Grups CC (Crist Catalunya) de Jordi Pujol.

*Els

fets del Palau, 1960 *Oposició política i obrera (PSUC, CCOO -1964-) *Creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la U. Barcelona (“Caputxinada”1966) *Oposició popular (Edicions 62, Rosa Sensat, Cavall Fort, “Nova cançó”, Omnium Cultural) Assemblea de Catalunya (1971, “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”.)


Tema 6. La Transició Democràtica (1975-1986) 1975

Ruptura o reforma?

1977

Armand Figuera 1979

Període constituent

L'opció reformista de Joan Carles I

Democràcia amenaçada

1982

Dècada socialista

1993

Majoria absoluta (1982,86,89)

Govern de l'UCD

Expansió econòmica mundial La crisi i la tensió social (“fets de Vitòria) provoca la destitució de Carlos Arias Navarro

A través de -Contactes amb l'oposició -Acceptació reformistes del franquisme -Indult general

Juliol (1976) Nomenament d'Adolfo Suárez

Terrorisme

buscarà

Consens polític

Consens econòmic

Organització de l'Estat autonòmic

Es pretén

Aprovada en referèndum el

Estabilitat en el món de les relacions laborals

amb

La Llei de Reforma Política (novembre 1976)

15 desembre 1976 i que preveu les primeres eleccions lliures

i malgrat les accions terroristes del GRAPO i ETA (setmana negra, gener de 1977)”els crims d’Atocha”

15 juny de 1977 Eleccions a Corts Constituents Victòria de la UCD (Adolfo Suárez)

S’aconsegueix la reactivació econòmica (1986) gràcies a L’entrada a la CEE i a les inversions estrangeres

Catalunya

l'Estatut de Sau (1978)

Política interior Estat del benestar Obres públiques Estat autonòmic Política antiterrorista (Ajuria Enea/ GAL)

País Basc

Legalitza l'oposició

Acceptada per les Corts franquistes i un referèndum

Exèrcit: "operació Galàxia" (1978) “23-F” (1981)

La Constitució de 1978

6 desembre 1978

1976.- PSOE 1977.- PCE

-Reconversió industrial (Tancament i privatització empreses de l'INI) -Reforma fiscal (Primar impostos directes) Permet ingressos estatals i despeses de Benestar social) -Política d’ocupació

El colpisme

Pactes de la Moncloa

Es suprimeix

A través de

Ajust econòmic

A través de

25 octubre 1977

. El TOP . El sindicat vertical . El Movimiento Nacional

Política econòmica social-liberal

Descrèdit del govern d'UCD

A través dels

Dirigeix el

Desmantellament legal del franquisme

ETA FRAP GRAPO

-Límits als augments salarials -Pla d'ocupació -Reforma fiscal -Creació de l'INEM

Estatut de Gernika. (1978) -Aprovats per les Corts -Referèndums 25 octubre 79 -Primeres eleccions autonòmiques al 1980

-Drets i llibertats Eleccions -Monarquia parlamentària -Divisió de poders Corts (Senat i Congrés) Govern Jutges i magistrats Tribunal Suprem Tribunal constitucional Defensor del Poble

Eleccions generals de 1979 Victòria d'UCD

Política exterior Entrada a la CEE, 1985 Integració a la OTAN, 1986

generals de 1982

Victòria d'esquerres a les eleccions municipals de 1979


Tema 6. La Transició Democràtica (1975-1986) 1975

Ruptura o reforma?

1977

Armand Figuera 1979

Període constituent

Democràcia amenaçada

Recuperació de la Generalitat

1982

Dècada socialista

Jordi Pujol i els governs de CIU 1978

1976 1977

Assemblea de Catalunya

Comissió de parlamentaris Primeres eleccions Generals 15 juny

demana Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia

11 setembre 76 Sant Boi

11 setembre 77 Barcelona

redacten Lluita contra la LOAPA (1982) (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic)

Estatut de Sau Majoria catalanista i d'esquerres

Amb manifestacions

Hegemonia nacionalista

Es crea

Retocat i aprovat pel Parlament espanyol Aprovat en referèndum a Catalunya (25 d'octubre de 1979)

Assemblea de parlamentaris

Estatut d'Autonomia de 1979

1983.- Llei de Creació de la Policia Autonòmica. 1983.- Llei de Normalització lingüística. 1987.- Llei d'Ordenació del Territori.

demana

Els seus trets bàsics Retorn de Tarradellas i la Generalitat

reconeix Nacionalitat catalana (municipis i comarques) Amb llengua pròpia coexistint amb el castellà Dret Civil Català Autogovern a través de la Generalitat

Disposa de

Parlament President Consell executiu

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Síndic de Greuges Síndic de Comptes

Competències Exclusives.- Depenen de la Generalitat (Dret Civil, cultura, turisme, joventut...) Concurrents.- Capacitat legislativa dins el marc bàsic estatal. (mineria, pesca, medi ambient...) Plenes.- Executa, però no legisla. (agricultura, indústria, relacions laborals, ensenyament...)

1992


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.