ecòpolis
MONOGRÀFICS DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT www.catalunyaconstruye.com/ecopolis
a destacar
D D
L’ENTREVISTA La nova cap del clima de l’ONU busca establir les bases d’un gran acord a Cancún LA NORMATIVA La Generalitat elabora una llei per a la protecció i la conservació de la biodiversitat
D D
LA COMPANYIA El programa Ecolaboration consolida els esforços de sostenibilitat de Nespresso LA INICIATIVA La campanya Millor que nou, 100% vell impulsa la reparació i reutilització de béns materials ALBERT CORBACHO
Fons marí de la Costa Brava, a l’altura de Tossa de Mar.
Una riquesa incalculable
el repte
Després de Copenhaguen
Al febrer, l’holandès Yvo de Boer dimitia del seu càrrec com a responsable de Nacions Unides per al canvi climàtic motivat pel fracàs de la cimera de Copenhaguen. Al maig, la diplomàtica costa-riquenya Christiana Figueres, néta de catalans, era elegida per l’ONU per substituir-lo. El seu repte: restituir la confiança en la negociació mundial contra el can-
vi climàtic de cara a la cimera que se celebrarà a Mèxic a finals d’any. Fracàs. Així van definir molts la cita danesa. L’acord vinculant que esperaven va quedar reduït a una declaració de bones intencions. Al mateix temps, va ser un text negociat en privat per uns països, entre ells els Estats Units, confiats que seria posterior-
ment adoptat com a acord oficial. Perquè això passés, era necessària l’aprovació unànime dels 193 països participants. Però no va ser així, ja que va topar amb l’oposició de Nicaragua, Veneçuela, Bolívia, Cuba i el Sudan, que van argumentar que l’acord era insuficient per solucionar el problema del canvi climàtic.
l’entrevista
PER SANDRA FERRER
LA SITUACIÓ
Christiana
“El canvi climàtic suposa el repte més gran al qual s’ha enfrontat la humanitat”
FIGUERES SECRETÀRIA EXECUTIVA DE LA CONVENCIÓ MARC DE LA ONU SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC
“De la cita de Dinamarca se n’esperava més del que realment es podia acordar”
“Cada cimera representa un pas més d’un llarg procés” “El dèficit de confiança entre països és una barrera que ens impedeix avançar”
C
om encara el seu primer Dia Mundial del Medi ambient com a nova cap del clima de Nacions Unides?
-Amb molta felicitat. Tots sabem que el canvi climàtic suposa el repte més gran al qual s’ha enfrontat la humanitat, ja que va més enllà del medi ambient. És un repte econòmic i de model de desenvolupament cap al futur. -¿Definiria la Cimera de Copenhaguen com un fracàs? -No, però entenc les crítiques i comparteixo les preocupacions. A l’acord de Copenhaguen s’hi va arribar a través d’un procés no prou transparent i inclusiu. Una vintena de països van arribar a un acord que no representava els interessos de la resta. No va ser un acord prou ambiciós. Potser es tenien unes expectatives excessives. S’esperava més del que realment es podia acordar donades les circumstàncies econòmiques i polítiques en aquell moment. -L’acord de Copenhaguen fixa que s’ha de limitar a dos graus l’augment de la temperatura. ¿És realista tenint en compte que els compromisos de reducció d’emissions que es van posar sobre la taula implicarien un augment de la temperatura d’entre tres i quatre graus? -Aquest acord és un primer pas, i no vull minimitzar l’esforç que estan fent els països per arribar a aquests dos graus. No obstant, a llarg termini, s’ha d’entendre que aquests dos graus no són suficients per garantir la supervivència de les poblacions més vulnerables. -En la cimera de Cancún ¿confia arribar a un acord vinculant entre països, i superar la declaració d’intencions de Copenhaguen? -És un procés gradual, primer hi ha d’haver bones intencions. Però estic se-
gura que, finalment, arribarem a un acord vinculant. -Vostè parla de la necessitat de recuperar la confiança en la lluita contra l’escalfament global. ¿A què es refereix? -Em refereixo a la necessitat de recuperar la confiança en el procés de negociació de les Nacions Unides i en la capacitat dels governs del món de prendre un rol de lideratge. Existeix un dèficit de confiança entre el Nord i el Sud, i aquesta barrera no ens permet avançar. S’ha de recuperar la confiança entre països. -¿Creu que la desconfiança entre països i la impossibilitat d’arribar a acords generen escepticisme entre la població? -Per descomptat. Però això no és excusa perquè els individus no assumim la responsabilitat de canviar els nostres patrons de consum. És molt fàcil exportar la responsabilitat als governs pensant que són ells els que ho han de fer tot. -Així doncs, ¿estan sent els governs un bon exemple? -Crec que sí. Que no hagin arribat a un acord no vol dir que estiguin sent irresponsables o que no donin importància al tema. El que passa és que cada govern té la responsabilitat, primer de tot, de defensar els seus interessos nacionals, econòmics i polítics. -Quan diu que els governs són un bon exemple, ¿també es refereix a països com els EUA i la Xina? -La Xina és un excel·lent exemple, ja que està reduint les seves emissions des de fa uns quants anys, i ha fet més que molts dels països industrialitzats. I els EUA són un exemple en el sentit que existeix la bona voluntat, a nivell de govern federal, d’adoptar una legislació que estigui d’acord amb les promeses que va fer el president Obama. No obstant, hi ha di-
La Sagrada Família i la torre Agbar vistes des del turó del Putget, amb una lleu capa de contaminació.
L’ESPERANÇA
“Espero solidificar en la reunió de Cancún els pilars que ens van a portar cap a un acord global”
ferències polítiques que estan travant aquesta legislació. -¿Confia que abans de la cimera de Mèxic s’aprovi aquesta llei, de manera que Barack Obama pugui realment comprometre’s amb l’ONU? -És una excel·lent pregunta (riu). No hi ha ningú que tingui una resposta a aquesta pregunta. -¿Què n’espera d’aquesta cimera? -Que tingui èxit. I per èxit no defineixo necessàriament arribar a un acord global macro, sinó més aviat poder solidificar els pilars que ens van a portar a aquest acord global. -¿Actualitzaran les bases del protocol de Kyoto? -Alguns aspectes… Però no es tracta de reemplaçar el protocol de Kyoto. A Barcelona fa més de cent anys que es construeix la Sagrada Família. Nosaltres estem fent el mateix. A Cancún no es tracta de construir i dissenyar completament una catedral, sinó de veure la solidesa que tenen les pedres amb què estem construint aquesta catedral. -¿Pot ser que la lentitud en la negociació contra el canvi climàtic condueixi a un punt de no retorn?
-És difícil saber-ho, però hem de fer tot el possible per no arribar a aquest punt de no retorn. És igual que quan contractem una assegurança de salut: la contractem encara que no sapiguem si en el futur ens posarem malalts. -¿Com es conjuga la lluita contra la pobresa i la batalla contra el canvi climàtic? -L’avanç del canvi climàtic contribueix a l’aprofundiment de la pobresa, la fa més extrema. Evitar el canvi climàtic ens ajuda a mitigar la pobresa. -¿La lluita contra el canvi climàtic contribueix a minimitzar la crisi econòmica mundial? -Sí. La inversió en noves tecnologies, en noves empreses, redunda en la creació de nous llocs de treball i de noves possibilitats d’inversió. -Així doncs, malgrat el resultat de les últimes cimeres, se la veu optimista. ¿Anem pel bon camí? -Hem de ser optimistes. Hem de mirar on érem fa 10 o 15 anys, i veure tot el progrés que s’ha aconseguit en aquest temps. Cada cimera és un pas més d’un llarg procés, i va construint plataformes cap al futur.2
Catalunya es dota d’una llei per a la conservació del patrimoni natural La Generalitat busca renovar el marc legal, en sintonia amb l’Any Internacional de la Biodiversitat L’avantprojecte fixa mecanismes per assegurar la protecció i la millora de l’entorn M
la celebració DIVULGACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA
Programa d’activitats
XAVI DATZIRA Àrea Monogràfics
es Nacions Unides han definit el 2010 com l’Any Internacional de la Biodiversitat, i Catalunya se suma a la celebració amb un argument de pes: l’elaboració d’un avantprojecte de llei per a la protecció, la conservació, la millora i la restauració del patrimoni natural. Un nou marc legal que respon als esforços internacionals per reduir els percentatges de pèrdua de la diversitat natural i, al mateix temps, conscienciar la ciutadania que aquest aspecte és clau per assegurar la qualitat de vida i el benestar de la societat. En aquest sentit, l’ONU recalca que els ecosistemes proporcionen tota una sèrie de beneficis. En primer lloc, de suport, ja que són bàsics en la producció primària, la provisió d’hàbitats, la implicació en el cicle de nutrients, la producció d’oxigen o la retenció de CO2. També permeten la regulació de la qualitat de l’aire, el clima, el cicle de l’aigua o les plagues, a més de proveir l’ésser humà d’aliments per a cultius, ramaderia o pesca i proporcionar-li diversos materials i combustibles. Finalment, també juguen un paper socioambiental i cultural, com a escenari no només d’activitats d’oci, sinó també com a representant de valors simbòlics, espirituals i religiosos. A part de l’aportació estètica i paisatgística que ofereixen. La diversitat biològica és, a més, especialment rellevant a Catalunya, ja que compta amb una riquesa d’espècies i hàbitats superior a molts països europeus de més superfície, i amb un territori que manté en un 65% de la seva superfície un alt grau de naturalitat. No obstant, tal com expliquen des de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, el marc legal en matèria de biodiversitat i patrimoni natural era, fins a aquest moment, dispers. L’avantprojecte de llei incorpora ara la legislació comunitària i espanyola, a més d’afegir conceptes inexistents en la norma anterior.
LA CELEBRACIÓ de l’Any Internacional de la Biodiversitat ha generat l’organització de tota una sèrie de seminaris, jornades i debats per analitzar diversos aspectes relacionats amb el patrimoni natural, com les conseqüències que té el canvi climàtic en la seva conservació o les funcions dels ecosistemes. Al mateix temps, ha permès reunir recentment un grup de científics en les primeres Jornades de Prospecció Biològica, que han dut a terme un inventari biològic intensiu amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre d’espècies de flora i fauna. Una forma de contribuir al coneixement científic i, al mateix temps, divulgar la biodiversitat. D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge organitzarà del 5 al 7 d’octubre a Solsona un congrés per debatre el pagament de serveis ambientals, com una eina per a la gestió i conservació del patrimoni natural, a partir de diverses experiències internacionals portades a terme tant a Europa com a Amèrica Llatina. És a dir, el pagament d’una compensació econòmica per part dels usuaris d’un espai d’alt valor natural i de biodiversitat. Els participants analitzaran les experiències que ja existeixen i reflexionaran sobre la necessitat d’avançar cap a nivells aplicables tant a escala nacional com a escala internacional.
L
NORMES D’APLICACIÓ DIRECTA L’avantprojecte de llei estableix, per exemple, una estratègia per a la conservació del patrimoni natural a través dels diversos aspectes de l’acció pública. També dota la Generalitat d’un instrument de planificació per a l’ordenació dels espais de protecció del medi natural i incorpora el principi de conservació de la biodiversitat perquè s’afegeixi a les polítiques agràries, forestals, energètiques o urbanístiques, entre d’altres. Integra per primera vegada una eina per garantir la connectivitat ecològica de Catalunya, i intenta disminuir l’impacte de la comunitat catalana sobre el medi ambient a escala planetària.
Vista del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
la tribuna
Núria BONAVENTURA DIRECTORA GENERAL DE MEDI NATURAL DE LA GENERALITAT
REPTES MÉS ENLLÀ DEL 2010 obre la base dels postulats del Conveni sobre Diversitat Biològica, del 1992, i adoptant l’objectiu de la Cimera de Johannesburg, del 2002, per reduir el ritme de pèrdua de biodiversitat a tot el món per a l’any 2010, la Unió Europea va establir aquest any com a meta per al compromís polític de frenar la pèrdua de biodiversitat a escala europea. Avui, les dades més recents indiquen que la consecució d’aquest objectiu ha estat un fracàs, però ¿és reversible aquesta situació? És clar que és necessari seguir treballant en la línia de reforçar les polítiques i les accions en favor de la conservació de la biodiversitat en tots els àmbits i sectors de la societat. La Comissió Europea, després
S
d’assumir que no ha assollit l’objectiu 2010, va adoptar, a principis d’aquest mateix any, un objectiu a llarg termini, per al 2050, i un altre a mig termini, per al 2020. De cara al 2050 es va aprovar la meta de protegir, valorar i restaurar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. De cara al 2020, aturar la pèrdua de biodiversitat i restaurar els serveis ambientals, així com intensificar la contribució de la UE per evitar la pèrdua de biodiversitat. Catalunya no n’és una excepció. Avui sabem, amb consistència estadística, que també perdem riquesa biològica especialment en els espais agrícoles, en prats i pastures, i en els hàbitats marins, mentre que les zones humides i els boscos van millorant.
Des de Medi Ambient i Habitatge volem contribuir decisivament a la conservació de la biodiversitat, des del nostre àmbit de responsabilitat directa, mitjançant l’avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, que va estar exposat a informació pública fins fa pocs dies. Es tracta de la iniciativa més important i més ambiciosa que s’ha plantejat al nostre país pel que fa a protecció del patrimoni natural. Defineix un nou marc per a les polítiques públiques i un nou escenari per als agents públics i privats, amb l’objectiu de garantir la conservació de la riquesa natural de Catalunya i, a més a més, mantenir els serveis ambientals que els ecosistemes presten al benestar de tota la societat.2
A part, la llei marca criteris sobre el patrimoni natural en els procediments d’avaluació ambiental, especialment en referència a les mesures compensatòries que alguns projectes han d’adoptar, i contribueix a clarificar aquesta qüestió. En aquest sentit, busca garantir la recuperació dels elements del patrimoni natural afectats per la construcció d’infraestructures, per exemple. A tots aquests aspectes s’hi afegeix la definició d’una llista d’espècies protegides i la creació d’un catàleg d’espècies i un altre d’hàbitats amenaçats a Catalunya, a més de mesures específiques per a la conservació del patrimoni geològic. La llei també posa l’accent en els espais naturals protegits, agrupant totes les categories de protecció que existeixen i definint categories de protecció especials (reserva natural, reserva natural integral, parc nacional, parc natural, monument i àrea marina protegida). Finalment, també preveu mecanismes de participació pública i fixa la creació d’incentius econòmics per protegir la biodiversitat amb la creació d’un fons per a la conservació del patrimoni natural.2
Mantenir els hàbitats permet evitar la pèrdua d’espècies
Clausura exitosa de la Setmana de la Biodiversitat
Medi Ambient i Habitatge crea un catàleg sobre la fauna amenaçada de Catalunya M
La vegetació natural gairebé ha desaparegut a les platges arenoses M
E
Àrea Monogràfics
A
LIMITADA VARIETAT Al llarg de la història de la humanitat s’han utilitzat unes 10.000 espècies per a l’alimentació i l’agricultura. Avui, 120 espècies vegetals i cinc d’animals proporcionen el 90% dels aliments. A més, a Catalunya, la intensificació agrícola i ramadera ha suposat la substitució de moltes races i varietats autòctones per algunes espècies introduïdes (en l’últim segle s’han extingit vuit races d’animals, per exemple). Això limita la capacitat d’adaptació i la resistència natural dels cultius i de la ramaderia a les condicions climàtiques i ambientals, així com a les plagues i les malalties.2
Àrea Monogràfics
ntre els dies 21 i 30 de maig va tenir lloc a Catalunya la celebració de la Setmana de la Biodiversitat, en el marc de l’any internacional de la biodiversitat, promogut per les Nacions Unides. Durant deu dies, 119 entitats de 37 comarques catalanes van organitzar un total de 290 activitats que tenien per objectiu implicar la ciutadania en la conservació de la diversitat. Entre les propostes del programa hi havia des de tallers per difondre la custòdia del territori, exposicions itinerants, ecosafaris o sortides naturalístiques, fins a visites guiades, conferències, jornades tècniques, activitats infantils, concursos o documentals. D’entre les activitats que es van organitzar n’hi va haver dues d’especialment destacades: els actes inaugurals, que van tenir lloc a la Pedrera i al parc de la Ciutadella els dies 21 i 22 de maig, respectivament.
DARÍO REINA
l llarg del segle XX els humans han multiplicat per 1.000 les taxes històriques d’extinció d’algunes espècies. La diversitat biològica es deteriora en tots els àmbits, tal com ho demostra un dels indicadors mundials sobre la biodiversitat: l’índex del planeta viu, que incorpora les tendències en l’evolució de les poblacions d’espècies terrestres, marines i d’aigua dolça del món. Només atenent els hàbitats, es pot comprovar que Catalunya pateix la conversió del secà en regadiu, cosa que provoca la pèrdua dels hàbitats agrícoles de secà. Així mateix, estan desapareixent molts prats, com els de l’alt Pirineu, a causa de la regressió del pasturatge d’ovelles. Però potser un dels hàbitats d’interès comunitari més afectats són les dunes: de fet, a Catalunya ha desaparegut el poblament vegetal natural de les platges arenoses. La destrucció d’hàbitats és avui dia la principal causa de la pèrdua d’espècies. Segons el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, la comunitat té identificades 84 espècies de la fauna salvatge en perill d’extinció i 175 en una situació de vulnerabilitat. Totes elles podrien arribar a extingir-se si no s’actua sobre els factors adversos que les condicionen. El document també inclou 13 espècies d’animals vertebrats que es declaren extintes com a reproductores a Catalunya i que són les úniques que podran ser objecte d’algun projecte de reintroducció. El catàleg –elaborat per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge– constitueix un gran salt endavant en relació amb la conservació dels animals invertebrats, dels quals inclou, per primera vegada, un total de 124 espècies. Pel que fa a les aus, s’ha detectat una petita millora de les zones humides, però una tendència particularment desfavorable en el cas dels ambients estèpics i de cultius.
D. R.
PREMIS MEDI AMBIENT Dijous passat, uns dies després de finalitzar la Setmana de la Biodiversitat, la Generalitat de Catalunya va fer entrega d’uns guardons que seguien en la mateixa línia. Dins de la cinquena edició dels premis Medi Ambient –un reconeixement especial per a aquelles persones i enti-
DDIJOUS ES VAN DONAR ELS PREMIS A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT
A dalt, a l’esquerra, experts durant un inventari biològic. En la resta d’imatges, exemples d’animals amenaçats a Catalunya: un cranc de riu (a dalt dreta), un tritó del Montseny (a sota esquerra) i un trencalòs.
la tribuna
Francesc BALTASAR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
ACCIÓ I CONSCIENCIACIÓ vui se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, un dels mitjans que les Nacions Unides utilitzen per fomentar la sensibilització mundial sobre el medi ambient i promoure l’atenció i l’acció política. Sensibilització i acció política són dos dels eixos vertebradors de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. La conscienciació ambiental de la societat catalana ha adquirit un grau de maduresa que la situa en paràmetres d’estàndards europeus. L’impuls de les polítiques ambientals del Govern de la Generalitat hi ha contribuït molt clarament. En els últims anys, s’ha efectuat un gran esforç i s’ha consolidat socialment que el progrés de la comunitat passa, simultàniament, pels avenços en el terreny social, econòmic i ambiental. Des de Medi Ambient i Habitatge desitgem que les
A
persones es converteixin en agents actius del desenvolupament sostenible. Per això hem treballat per promoure el canvi d’actituds sobre temes ambientals i hem fomentat la cooperació per garantir que les persones tinguin un futur millor i més segur. Aquest esforç conjunt ja està produint els seus fruits. En el sector dels residus, els catalans separem un de cada tres quilos que generem, cosa que ens situa en la mitjana dels països econòmicament més avançats. També s’ha aconseguit frenar la tendència creixent pel que fa al volum de residus generats i s’ha constatat la reducció en un 30% en la utilització de bosses de plàstic. Si parlem de qualitat de l’aire, la millora és del 12% a les zones amb més contaminació. També ha disminuït el nivell d’emissions de CO2 en l’atmosfera.
La indústria i l’agricultura incorporen processos d’eficiència energètica i utilitzen energies renovables, el sector econòmic ambiental ha aconseguit no destruir ocupació malgrat el fort impacte de la crisi econòmica. Hem promogut la transformació de la construcció cap a una edificació ecoeficient. Només cal contemplar els nostres rius per veure com en els últims anys ha millorat el seu estat ecològic, i com la recuperació de les espècies i la protecció dels espais naturals formen part de les nostres prioritats. Durant massa temps, el medi natural ha hagut de suportar els impactes de l’activitat humana. Entre tots estem treballant per fer possible que aquest impacte no sigui irreversible, amb el ple convenciment del paper que juga tota la societat per afrontar els reptes ambientals.2
tats que han contribuït a aconseguir un desenvolupament sostenible amb les seves accions concretes o la seva trajectòria–, es van entregar els premis a la Conservació de la Biodiversitat. El premi a la trajectòria de protecció i millora del medi ambient va reconèixer la dedicació del doctor Josep Vigo, catedràtic de Botànica de la facultat de Biologia de la UB. En la modalitat d’investigació, desenvolupament i innovació, el jurat va exalçar el Grup d’Investigació de Grans Vertebrats Marins, per tres dècades de treball aplicat a la conservació dels cetacis, pinnípedes, quelonis marins i selacis. Es va valorar especialment la repercussió d’aquestes investigacions, tant a nivell nacional com internacional. Pel que fa a la modalitat d’iniciatives de protecció i millora del medi ambient, es van valorar especialment dos casos: la Fundació Miquel Agustí (per la recuperació de varietats agrícoles tradicionals) i l’entitat Espai de Recursos Agroecològics (per la iniciativa Esporus-Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada). Finalment, el jurat també va considerar oportú atorgar una menció honorífica en aquesta última modalitat a Ramon Fortià per la recuperació de l’estany de Boada, a la comarca del Baix Empordà. S’ha valorat especialment el caràcter exemplar d’aquesta iniciativa que evidencia un compromís i una implicació personals en la recuperació i la restauració del patrimoni natural.2
La inversió en sostenibilitat es tradueix en estalvi Els enginyers tècnics industrials reafirmen la seva aposta pel respecte al medi ambient M
VÍCTOR FÚSER Àrea Monogràfics
a sensibilització de la societat en aquests últims anys sobre la conservació i la protecció de l’entorn ha posat de manifest la necessitat d’un canvi de paradigma: el creixement il·limitat ha de deixar pas al desenvolupament sostenible. Una convicció pel respecte al medi ambient que fa temps que comparteix el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB). Com a representant de l’enginyeria tècnica industrial, una professió estretament vinculada al desenvolupament econòmic i social, no es pot mantenir al marge dels conflictes mediambientals que qualsevol activitat genera. L’aposta pels criteris de sostenibilitat, com passa amb les energies renovables, a més suposa una inversió a mitjà termini que s’acaba convertint en estalvi. El CETIB es defineix com una institució compromesa amb la sostenibilitat i la societat, i per tant entre els seus objectius hi ha els d’informar, formar, divulgar i sensibilitzar sobre tots aquests aspectes, tant entre el col·lectiu d’enginyers tècnics industrials com entre la societat en general. Per això, desenvolupa un programa de formació contínua per donar resposta a les necessitats de reciclatge dels professionals de l’enginyeria tècnica industrial i l’enginyeria en disseny industrial, tal com es pot comprovar a la web www.cetib.cat/agenda. Al seu torn, convoca des de fa 11 anys els Premis CETIB-Enginyeria i Societat, que reconeixen els projectes relacionats amb la sostenibilitat (www.cetib.cat/premis). S’ha de destacar que el 2010 el col·legi celebra l’any de les instal·lacions tèrmiques eficients, amb una sèrie d’activitats, com conferències, cursos o manuals tècnics. Des del CETIB es considera que el
L
progrés, la seguretat i la protecció del medi ambient són objectius compatibles, que s’han de tenir presents en les diverses tasques que desenvolupen els enginyers tècnics industrials. Aconseguint-los, a més de fer-se mereixedors de la responsabilitat i la confiança que la societat ha dipositat en ells, compliran l’exigència de construir un món més sostenible. DESAFIAMENT TRANSCENDENT “L’enginyeria ha tingut des de sempre la missió de desenvolupar solucions als desafiaments que s’ha plantejat la humanitat. Potser ara ens trobem amb un dels més transcendentals dels últims anys: quin planeta volem deixar als nostres fills i néts”, apunta el degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Joan Ribó. “Som conscients –afegeix– de l’obligació que tenim com a professionals de l’enginyeria d’apostar per una millora constant en els nostres àmbits que contribueixi a consolidar un desenvolupament econòmic sostenible. Dia a dia treballem per fer extensiu aquest compromís entre els nostres col·legiats”. En la mateixa línia, Andreu Martínez, president de la Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat del CETIB, assegura que el camí emprès per les energies renovables no té marxa enrere: “La seva evolució ha estat exponencial i, malgrat que el mercat local es pot considerar madur, les seves possibilitats encara són admirables”. La caducitat dels combustibles fòssils i la quantitat de tones de diòxid de carboni que cada dia es llancen a l’atmosfera han fet plantejar la necessitat d’unes fonts d’energia que permetin assegurar un desenvolupament sostenible durant els pròxims segles. Continuar disposant d’energia i fer-ho sense malmetre el medi ambient passa per aprofitar
Plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada de la facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
l’ajuda GUIA ‘ON LINE’ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BCN
Professionals a tres clics ¿COM ES POT fer que un local comercial sigui més eficient? ¿Com es pot aconseguir que una casa particular sigui més sostenible? ¿Per on començar un procés que sovint implica la participació de molts professionals i bastants maldecaps? El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona respon a aquestes preguntes de forma clara i directa a la pàgina web www.cetib.cat/guia. La Guia de professionals del CETIB permet, amb només tres clics, accedir a un ampli directori en què apareixen tots els enginyers tècnics industrials, classificats per municipis i especialitats. Així, per exemple, si el que interessa és adequar un edifici d’oficines per fer-lo més eficient, només s’ha de seleccionar l’apartat d’Energies Renovables, per anar després al d’Auditories Energètiques. Una vegada feta la recerca, únicament queda determinar el municipi i apareixerà una llista de tots els professionals disponibles, amb les seves dades de contacte. L’últim pas és posar-se en contacte amb el que s’hagi escollit a través del telèfon, el correu electrònic o passant per la seva oficina.
recursos naturals com el sol, el vent, els vegetals o la força de l’aigua. Espanya és un dels països líders en la implantació d’energies renovables i en el seu desenvolupament tecnològic, sobretot amb relació a l’energia solar fotovoltaica i eòlica. Catalunya, per la seva part, ha estat pionera en el desenvolupament del sector en el conjunt de l’Estat i acull algunes de les empreses eòliques líders. Les energies renovables són un dels sectors inclosos en els plans contra la crisi de molts països pel seu potencial de creixement, tracció tecnològica i efecte positiu sobre l’entorn. La crisi econòmica s’ha convertit d’aquesta manera en una oportunitat per al sector que, una vegada tecnològicament madur, ha de competir directament amb les energies convencionals. En aquest sentit, les renovables podrien suposar 950.000 llocs de treball directes i indirectes a la Unió Europea l’any 2010 i arribar als 1,4 milions el 2020.2
la idea
Els tres pilars
La història de Nespresso va començar amb una idea simple però revolucionària: que qualsevol persona pogués disfrutar d’una tassa perfecta de cafè espresso como si es tractés d’un expert barista. Així la firma es va convertir en pionera en
el concepte de cafè en càpsules de primera qualitat amb l’objectiu d’oferir amb la màxima comoditat la tassa perfecta de cafè espresso als consumidors. En el centre del concepte hi ha una potent trilogia: 16 varietats de cafè en càpsules per a ca-
sa i 8 per al sector professional, procedents dels millors grans del món; una gamma completa d’elegants i funcionals màquines, amb un sistema patentat d’extracció; i un servei d’atenció al client exclusiu i personalitzat.
MODEL EMPRESARIAL
Èxit responsable amb la societat i el medi ambient El programa Ecolaboration de Nespresso introdueix la innovació sostenible en totes les baules de la cadena de producció La firma ensenya als agricultors a millorar la qualitat i, així,els seus ingressos M
DARÍO REINA
DLES MÀQUINES JA INCLOUEN L’‘STAND BY’ PER REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC
ELS OBJECTIUS
Estratègia per al 2010
Àrea Monogràfics
l consum del cafè està augmentant a tot el món, amb una tendència cap al tipus gurmet als mercats desenvolupats. A aquesta realitat s’hi afegeix el fet que els mercats emergents, com la Xina, Rússia i el Pròxim Orient, també estan mostrant cada vegada més interès per aquest producte. Una situació que es reflecteix en els comptes de resultats de Nespresso, que l’any passat va obtenir un creixement del 22%, va arribar a unes vendes de 1.890 milions d’euros i va augmentar la seva xarxa de vendes fins a superar les 191 boutiques. Però el creixement empresarial –d’un 30% de mitjana en els vuit últims anys– no ha estat a costa de qualsevol cosa. “La sostenibilitat és un dels pilars bàsics del nostre negoci. Per això parlem d’èxit responsable. Creixement, inversió, investigació i desenvolupament internacional, amb un fort compromís amb el medi ambient, l’economia i la societat són els motors que impulsen Nespresso a seguir sent la icona del cafè perfecte a escala internacional”, explica Vincent Termote, director general de Nespresso per a Espanya i Portugal. Aquest compromís de responsabilitat de Nespresso es va materialitzar fa un any amb la presentació d’un programa únic, integral i coordinat, anomenat Ecolaboration. Amb la mirada posada en l’any 2013, aquest programa s’ha proposat aconseguir importants objectius per millorar el negoci.
E
DS’ESTÀ DUPLICANT MES A MES EL NOMBRE DE CÀPSULES RECOLLIDES PER RECICLAR
previsions
“EL NOSTRE PATRIMONI d’àmplia experiència en cafè i innovació constant situa Nespresso al capdavant d’un mercat de cafè en càpsules cada vegada més competitiu”, declara Richard Girardot, president director general de Nestlé Nespresso. “Nespresso continua guanyant-se la confiança i el respecte dels amants del cafè, amb una marca en creixement i cada vegada més global, present en més de 50 països”, incideix. El 2010, Nespresso està en camí d’aconseguir creixements de doble dígit i sobrepassar l’objectiu dels 3.000 milions de francs suïssos de vendes (2.075 milions d’euros). Per impulsar aquest creixement, se centrarà en les seves competències principals: la qualitat del seu cafè, la constant innovació, els dissenys exclusius i un servei al client personalitzat. Amb relació a aquest últim punt, Girardot revela que “aquest any, Nespresso posarà en marxa un nou model de servei d’atenció al client, començant per renovar l’experiència sensorial i de marca a totes les boutiques”. A més, segons explica la mateixa font, es treballa en una nova plataforma de comerç electrònic que complementaria l’actual canal de venda directa i el telèfon gratuït 24 hores.
El primer repte que s’ha plantejat Nespresso és obtenir el 80% del seu cafè a través del seu exclusiu programa Nespresso AAA Sustainable Quality, que va posar en marxa el 2003, amb l’oenagé Rainforest Alliance i la Sustainable Agriculture Network, amb la finalitat de garantir un subministrament adequat del cafè de la millor qualitat i per contribuir a la producció sostenible d’aquest tipus de cafès gurmet en el futur. L’aspecte principal del programa és ajudar els agricultors a obtenir un cafè de qualitat superior que contribueixi a millorar les condicions de vida dels agricultors i les seves famílies, així com la conservació del medi ambient. Paral·lelament, es treballa amb els agricultors perquè cultivin el cafè en harmonia amb la flora i la fauna, i es millora la fertilitat del sòl fomentant el cultiu de cafè a l’ombra. Segons aquesta tècnica, els arbres eviten que l’aigua de la pluja caigui amb massa intensitat, cosa que provoca erosió. En canvi, els arbres que s’utilitzen per donar ombra (com els plataners, els llimoners, l’alvocat i altres espècies natives) no només proporcionen nutrients al sòl, sinó que a més ofereixen fonts d’ingressos addicionals als agricultors. MENYS EMISSIONS DE C02 Un altre dels desafiaments que Nespresso s’ha autoimposat és la reducció de l’empremta de carboni total requerida per produir cada tassa de cafè en un 20%. L’empresa estima que les emissions totals de diòxid de carboni generades per les seves operacions equivalen a 82 grams per tassa. Aquesta xifra inclou el cultiu de cafè, el transport, les càpsules, l’empaquetat, les màquines, els centres de producció, les oficines, els viatges de negoci, els desplaçaments cap a i de tornada a la feina i les boutiques. De totes aquestes, segons estudis realitzats per Nespresso, són diverses les operacions
A l’esquerra, fàbrica de Nespresso a Avenches
que tenen més impacte ambiental. En primer lloc, s’ha determinat que la forma en què els consumidors utilitzen les màquines de cafè pot ajudar a reduir considerablement l’impacte en emissions de carboni. Per mitigar el problema, Nespresso està treballant en la creació de màquines que utilitzin l’energia de forma més eficient (mitjançant un sistema stand by), minimitzin l’ús de materials i incorporin materials nous i més ecològics. En segon lloc, Nespresso obté el seu cafè de més de 25.000 agricultors, els processos de cultiu dels quals incideixen en la quantitat de carboni alliberada. Per això, treballa amb els seus socis perquè limitin l’ús de fertilitzants i pesticides i promoguin el cultiu del cafè a l’ombra i la gestió responsable del sòl. Finalment, Nespresso ha instal·lat als seus centres de producció torradores de més capacitat, que utilitzen l’energia d’una manera més eficient per cada tona de cafè torrefacte, i que utilitzen l’avantatge del preescalfat per incrementar la temperatura del cafè abans de ser torrat, de manera que es requereix un 15% menys d’energia. RECICLATGE DE CÀPSULES Des del naixement de Nespresso, una de les preocupacions de l’empresa va ser trobar una solució per a les càpsules, que inicialment no disposaven de cap siste-
(Suïssa). A la dreta, selecció de cafè, un sac de Nespresso i una representació de les càpsules de la mateixa firma.
ma de reciclatge. Ara, segons preveu el programa Ecolaboration, s’han començat a establir sistemes per aconseguir triplicar la capacitat de reciclatge de les càpsules utilitzades fins a un 75%. “Gràcies al diàleg que mantenim amb els nostres clients, a través del Club Nespresso, coneixem les seves inquietuds i els donem respostes. El nostre sistema de reciclatge de càpsules, únic i pioner a Espanya, és un exemple d’això. La posada en marxa d’aquest sistema ha implicat mesos d’esforç i la inversió d’una gran quantitat de recursos”, explica Termote. Però, segons valora el director general, “perquè el projecte sigui un èxit, es necessita el compromís de tots”. De moment, considera que “la resposta està sent molt positiva perquè, des que es va posar en marxa aquest pla, el desembre de l’any passat, s’està duplicant mes a mes el nombre de càpsules recollides per reciclar”. Avui la companyia disposa de 200 punts de recollida al llarg del territori espanyol. En tota la xarxa de boutiques Nespresso (consulteu a www.nespresso.es) i altres punts de venda compromesos amb el medi ambient (com Mediamarkt, Worten i Saturn) s’han establert espais amb contenidors especialment dissenyats per a la recollida de càpsules usades i on, a més, es pot trobar infor-
filosofia ACTUACIONS AL CAMP
Els ecosistemes del cafè “MITJANÇANT EL PROGRAMA Nespresso AAA Sustainable Quality Nespresso està treballant per protegir els ecosistemes del cafè mitjançant el foment de les millors pràctiques en agricultura sostenible en àmbits com la conservació, la protecció de la vida salvatge i la conservació dels recursos hídrics”, considera Vincent Termote, director General de Nespresso per a Espanya i Portugal. Per a això, anota, “Nespresso compta amb un equip d’agrònoms experts que ajuden els agricultors i els productors de cafè a trobar l’equilibri correcte en la gestió de l’aigua, del sòl i de la biodiversitat, a la vegada que es millora la productivitat i la qualitat del cafè, i es redueixen els seus costos de producció”. Aquest enfocament de Nespresso, afegeix la mateixa font, ofereix nombrosos beneficis als agricultors: “En primer lloc, es difonen les millors tècniques per obtenir cafès sostenibles i de màxima qualitat entre agricultors de petita escala, que normalment no tenen accés a aquesta informació. I en segon lloc, Nespresso ajuda els agricultors a aconseguir més estabilitat i seguretat econòmica, gràcies a la creació d’una associació a llarg termini amb tots els seus compradors, amb un correcte control dels recursos i marcant la seva producció amb un preu més elevat, ja que és de més qualitat”, sentencia.
mació sobre el procés de reciclatge de càpsules. Segons informen fonts de Nespresso, després de la recollida de les càpsules, una empresa de logística s’encarrega de traslladar-les a una planta de compostatge situada a Barcelona on se separa l’alumini de les restes de cafè a través d’un procés mecànic. D’una banda, el cafè residual es barreja amb altres residus orgànics per formar compost, un excel·lent adob natural per a fins agrícoles. I de l’altra, l’alumini –que és 100% reciclable– es porta fins a una altra planta per a la seva correcta gestió i tractament per a altres aplicacions. No obstant, Vincent Termote reflexiona: “A Nespresso considerem que la millor solució per al reciclatge de les càpsules seria mitjançant els sistemes habituals de reciclatge municipal. Per això estem arribant a acords amb diversos ajuntaments, com el de Barcelona, per disposar d’un sistema de recollida de càpsules als punts verds que es distribueixen per tota la ciutat”. Per garantir la màxima frescor del cafè, així com la seva intensitat aromàtica, Nespresso considera que l’alumini és el material més adequat per a la fabricació de les seves càpsules, “perquè ofereix la millor barrera impermeable a l’oxigen, la llum, la radiació ultraviolada o el vapor d’aigua”.
No obstant, la companyia també està treballant amb les principals empreses proveïdores per incrementar l’ús de l’alumini reciclat, així com per reduir la quantitat d’alumini que s’utilitza en el cos de la càpsula entre un 15% i un 30%. LUXE ASSEQUIBLE Actualment Nespresso comercialitza més de 40 màquines de cafè. Paral·lelament, disposa de 16 varietats de cafè per al consum a casa, i vuit per al sector professional. I és que l’àmplia gamma de productes i serveis exclusius de la companyia ha transcendit al que és l’àmbit domèstic, i ha arribat a hotels, restaurants i botigues de luxe, càtering i oficines. “La majoria de clients que disfruten de Nespresso a casa, ja no es conformen amb qualsevol cafè al seu lloc de treball, en un hotel o un restaurant. A poc a poc es tornen més exigents i esperen trobar la qualitat superior del seu cafè Nespresso també fora de casa”, diu el director general de Nespresso Ibérica. Com a mostra d’això, afirma Termote, “Nespresso és el cafè escollit pels millors xefs i sommeliers del país, en molts casos com a ingredient per a les seves pròpies creacions. De fet, més del 25% dels restaurants espanyols guardonats amb alguna estrella Michelin serveixen Nespresso”.2
Una nova oportunitat per als objectes La campanya ‘Millor que nou, 100% vell’ sensibilitza sobre la reparació, la reutilització i l’intercanvi de béns XAVIER SULÉ
Frenar el ritme de consum redueix l’empremta ecològica de cada ciutadà M
XAVI DATZIRA Àrea Monogràfics
a lluita contra el canvi climàtic no només requereix grans decisions, sinó també petits canvis en la forma d’encarar la vida quotidiana. Cada acció individual genera un determinat impacte en el medi ambient i depèn de cada ciutadà reduir progressivament aquesta empremta ecològica que, segons l’oenagé WWF, ascendeix, a Europa, a una mitjana de 4,9 punts per persona, mentre que hauria de ser de 2,2 en una societat verdaderament sostenible. Per aquest motiu, després de diverses dècades en què s’ha imposat la filosofia d’un sol ús, toca canviar el xip en molts aspectes del dia a dia, entre els quals hi ha una manera de consumir frenètica, impulsada pel concepte erroni que relaciona els béns materials amb la qualitat de vida. La societat ha avançat a passos agegantats, però aquests canvis no sempre han estat positius, almenys per al medi ambient. Comprar s’ha convertit
L
pràcticament en una forma de vida, i això ha fet que molts productes acabin a la paperera sense que realment s’hagi esgotat la seva vida útil, cosa que genera un fort impacte mediambiental. Per aquest motiu, l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) fa pràcticament quatre anys que impulsa la campanya Millor que nou, 100% vell, l’objectiu de la qual és difondre les diverses possibilitats que tenen els ciutadans de reutilitzar els objectes que s’han espatllat o que ja no utilitzen. El fet és que, abans de tirar-los i adquirir-ne d’altres, se’ls pot atorgar una segona oportunitat mitjançant els tallers de reparació, les botigues de segona mà o els mercats d’intercanvi. BOTIGUES DE REPARACIÓ La producció barata i a gran escala suposa un desembarcament constant de nous productes a la botiga a preus relativament barats, encara que això no significa que cada vegada que s’espatlla el televisor, per exemple, la millor opció sigui comprar-ne un de nou. A les ciutats de l’àrea metropolitana existeixen una infinitat de professionals de la reparació, que primer solen elaborar un pressupost per informar el client si realment val la pena portar a terme la feina o no. La decisió, llavors, depèn de cadascú, de la seva consciència mediambiental i del valor sentimental de l’ob-
Reparació d’una cadira de fibra vegetal a l’Artesania Canyes d’Avui.
l’entrevista
jecte. Es pot trobar un llistat de les tendes de reparació a la pàgina web de la campanya (www.millorquenou.cat). Una altra fórmula més econòmica són els tallers d’autoreparació que s’imparteixen al local del projecte Millor que nou, 100% vell, situat al carrer Floridablanca, 132, de Barcelona. Entre altres cursos, en fan de bricolatge, de costura o de reparació de mobles o equips informàtics. Si la qüestió és que el producte en si ja no s’utilitza, el seu destí no té per què ser irremeiablement el contenidor, ja que es pot portar a les botigues de segona mà, on es pot vendre encara que sigui per un preu més baix. Potser hi ha algú que pot oferir-li una nova vida. De la mateixa manera, als mercats i les pàgines web d’intercanvi es pot arribar a un acord amb una altra persona per canviar un objecte per un altre. Sense anar més lluny, avui mateix s’organitzen mercats a Masquefa i Cornudella de Montsant, mentre que demà tindran lloc a Montgat, el Prat de Llobregat i al districte de Ciutat Vella de Barcelona. En qualsevol cas, es tracta de diverses mesures per frenar l’intens ritme consumista que imprimeix la societat actual. Una iniciativa que aporta beneficis directes sobre el pressupost econòmic de cada persona i que, sobretot, contribueix a disminuir l’impacte sobre l’entorn que genera cada ciutadà en la seva vida diària.2
la tribuna
PER X. D.
Raúl HERNÁNDEZ I SOCI DE BERSAT
Francesc NARVÁEZ PRESIDENT DE L’ENTITAT DE MEDI AMBIENT DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
“Abans la vida útil era de 30 anys” SUMAR ESFORÇOS, “És necessari invertir en aparells de baix consum, sostenibles i duradors” omés fa falta una mica de memòria històrica per comprovar com han canviat les coses en a penes 50 anys, i no precisament per a bé pel que fa al medi ambient. Malgrat tot, encara hi ha temps per reprendre el rumb adequat. Bersat (www.bersat.net) és un taller de serveis, manteniment i reparació d’aparells i instal·lacions elèctriques que ha passat de pares a fills. Raúl Hernández en representa la tercera generació. “En l’època del meu avi, els aparells tenien una vida útil de 20 o 30 anys, mentre que ara no en duren més de cinc”, adverteix. Una febre consumista avivada per la publicitat i les estratègies de mercat. “¿Com pot ser que el recanvi sigui pràcticament igual de car que el mateix electrodomèstic?”, es pregunta. Davant d’això, Hernández recomana no “deixar-se guiar només per les ofertes” i decantar-se per aparells de més qualitat, duradors i de baix consum. “La diferència de preu s’amortitza en pocs mesos per la reducció de la factura elèctrica”, explica. “No només han d’importar –afegeix– el preu i les prestacions dels electrodomèstics, sinó que també han de ser respectuosos amb el planeta, que no pot as-
COMPARTIR METES
XAVIER SULÉ
N
al com ja anunciava fa uns dies en aquesta mateixa tribuna, el nivell de generació de residus del ciutadà metropolità ha anat descendint fins a situar-se en el punt més baix dels últims vuit anys. A més, el nivell de recollida selectiva va augmentant any rere any, i al 2009 va arribar a un 34%. Són dos factors que ens indiquen que anem pel bon camí, però hem de seguir avançant en la prevenció, el reciclatge i la valorització dels residus per aconseguir els objectius marcats a Catalunya i Europa. El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 estableix les bases d’aquest camí a recórrer, i fa un especial èmfasi en la sensibilització i les polítiques de prevenció, així com en la planificació de les infraestructures necessàries per arribar a un model de gestió sostenible dels residus. En aquest sentit, cal destacar que al setembre començarà a funcionar la planta de tractament mecànic i biològic de l’Ecoparc 4, amb què s’aconseguirà el tractament del 100% dels residus metropolitans. En matèria de gestió del cicle de l’aigua, malgrat que la recuperació de la situació hídrica hauria pogut portar a
T
Tècnics de Bersat reparen dos aparells elèctrics.
sumir el ritme de producció industrial actual, tant pel consum d’energia que implica com per la generació de residus”, explica. A Bersat no només es dediquen a la venda o reparació d’instal·lacions o aparells elèctrics, sinó que també s’han proposat despertar la consciència ecològica dels seus clients. A tall d’exemple, ofereixen els seus serveis per dur a terme auditories energètiques domèstiques, és a dir, estudis per analitzar “el consum
de tots els electrodomèstics i instal·lacions d’una casa, i veure de quina manera es pot aconseguir un estalvi energètic i econòmic”. I a continuació, fomentar petits canvis, com, per exemple, substituir les bombetes convencionals, que necessiten entre 50 i 60 watts, per unes altres de baix consum (1 W). “Fins ara hem viscut una cultura de barra lliure, sense pensar en el medi ambient”, denuncia . I això ha de començar a canviar.2
una relaxació dels hàbits d’estalvi, l’esforç ciutadà ha estat més que notable. Durant el 2009 va continuar disminuint el consum diari d’aigua fins als 108 litres per habitant, a més de reutilitzarse 19 hectòmetres cúbics (un volum d’aigua equivalent al de 76 camps de futbol amb una altura de 25 metres). Són dades positives que ens animen a continuar endavant. D’altra banda, l’actuació de les administracions públiques que, com l’EMA-AMB, som prestadores de serveis ambientals, no està exempta de produir nous impactes. D’acord amb el nostre compromís ambiental com a organització, introduïm clàusules ambientals en les nostres compres i contractacions amb criteris de prevenció i control de l’impacte. També demanem a les empreses que treballen amb nosaltres que facin públic el seu compromís ambiental mitjançant l’adhesió al Pla de Sostenibilitat 2008-2012. Només d’aquesta manera aconseguirem reduir l’emissió de CO2 i millorarem l’eficiència energètica. Aquesta aliança ciutadàempresa-administració és la base per a la futura Estratègia Metropolitana del Canvi Climàtic; només és possible si sumem esforços i compartim objectius.2