Mercats de Barcelona

www.mercatsbcn.com

18 DE SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

Amb bon gust Les instal·lacions municipals ens acosten a la dieta mediterrània a base de productes frescos JORDI CASAÑAS

4-5

8

10-11

La guia d’establiments amb horaris, direccions i serveis

Nova web i programes educatius per al públic jove

Modernització i rehabilitació dels edificis i els seus nous usos

2

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

presentació

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

3

nutrició FERNANDO BAGUÉ

BCN posa 43 mercats a l’abast de tothom El producte de qualitat, fresc i de temporada és l’estrella d’aquestes instal·lacions que es modernitzen per prestar nous serveis als consumidors LAURA MARTÍ

BARCELONA

ls mercats formen part de la nostra cultura mediterrània. És més, la imperiosa necessitat de comprar i vendre va establir vincles entre els habitants d’antics territoris i va permetre la interrelació de cultures. Barcelona, com a ciutat mediterrània, no és aliena a això i de fet disposa d’una àmplia xarxa de mercats a tota la ciutat que és un referent per a altres països. Els mercats són actors protagonistes de l’economia ja que permeten el creixement dels teixits econòmic i social del seu voltant. Per aquest motiu continuen sent un eix important de la política econòmica municipal.

Des que el 1848 es va obrir el primer mercat cobert a Barcelona, el de Santa Caterina, Barcelona ha anat creant una xarxa de mercats –39 d’alimentació i 4 d’especials– que s’ha consolidat i que actualment és la més gran d’Europa.

Aquest fet no és trivial, perquè els mercats estan vinculats d’alguna manera amb la cultura, amb la nostra manera de relacionar-nos, de comprar, de cuinar.

Els mercats són en si ecosistemes culturals. Els valors del mercat afavoreixen el seu èxit, i és que quan un passeja i compra en un mercat pren consciència de la seva qualitat, la seva proximitat, la transmissió de coneixement i saviesa gastronòmica i el plaer per als sentits que significa la varietat de productes frescos que s’hi concentren.

Els mercats representen un tipus de comerç sostenible, pròxim i saludable

E

FERNANDO BAGUÉ

que encaixa molt bé amb la filosofia de ciutat mediterrània de què sempre és abanderada Barcelona. Anar a comprar al mercat reflecteix un estil de vida en auge. Existeix una nova generació que cada vegada valora més una alimentació saludable, la producció local i una vida més tranquil·la i menys estressada.

MODERNITZACIÓ I INNOVACIÓ La cultura de comprar productes frescos ja s’ha instal·lat en els nostres hàbits de consum. I en aquest sentit Barcelona ha sabut potenciar un model propi creant una xarxa de mercats a tot el territori de la ciutat. D’aquesta potent xarxa en formen part mercats històrics i altres de nova creació que donen una oferta pròxima i especialitzada en productes frescos.

Però la innovació també ha arribat als mercats. És per aquest motiu que s’ha establert un pla de remodelacions integrals i de petites reformes per adaptar-los a les noves necessitats. Aquests plans inclouen des de la millora de la logística amb el soterrament de les zones de càrrega i descàrrega sempre que sigui possible, la introducció d’elements de millora en la gestió de residus, l’adaptació dels espais per fer-los més accessibles a persones amb mobilitat reduïda, l’anàlisi i la reordenació del mix comercial, l’ampliació d’horaris per millorar l’oferta i guanyar nous usuaris, fins a la introducció de xarxes wi-fi. Un ampli ventall de possibilitats en què es treballa per adaptar els mercats als temps moderns. I és que els mercats municipals són un dels serveis més ben valorats pels barcelonins segons l’Enquesta de Serveis Municipals.

Per triar i remenar La dieta mediterrània és la base de la gastronomia catalana. Als mercats es troba tota la varietat de productes necessaris per portar-la a terme LAIA DÍAZ

BARCELONA

Zona de recollida selectiva de gel al mercat de la Llibertat.

Producció local i saludable defineixen un estil de vida en auge

Així ho avalen les xifres, que amb més de 65 milions de visites a l’any consoliden aquest tipus d’instal·lacions.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARTÍSTIC El model de mercats de Barcelona ha permès mantenir els mercats històrics de la ciutat i construir-ne de nous per poder acostar als barris l’oferta de producte fresc i saludable.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Mercats, té previst continuar les inversions per finalitzar les reformes ja iniciades dels mercats de Sant Antoni, el Ninot, Sants, el Bon Pastor, el Guinardó, Provençals, la Guineueta i els Encants, així com fer millores i petites reformes a la resta de la xarxa de mercats.2

les dades

518

8.000 1.000 65

euros

persones

D Despesa mitjana mensual que una família consumeix als mercats de la ciutat de Barcelona

D Treballen als mercats; 7.442 a temps complet i 659 a temps parcial

milions d’euros

milions de visitants

DVolum de facturació de l’exercici 2009 dels mercats municipals de la ciutat de Barcelona

D Nombre de persones que l’any passat van anar als mercats de la capital catalana

quells que disfruten dels plaers culinaris, de la bona taula i, especialment, de la cuina, quan visiten una nova ciutat no se’n van sense descobrir si aquesta compta amb un bon mercat de productes frescos i, en aquest cas, visitar-lo. Cada ciutat, cada cultura, té una manera diferent d’entendre la cuina i els ingredients que més s’utilitzen, que normalment estan vinculats amb les tradicions de la producció pròpia de productes frescos.

Els mercats són aparadors de la vitalitat gastronòmica d’un territori, d’una cultura. El que es pot trobar en un mer-

A

cat reflecteix la diversitat social i cultural de la ciutat. Així, als mercats de Barcelona es pot veure una gran quantitat de producte fresc, saludable i sobretot de temporada. Però això no és incompatible amb la possibilitat de trobar-hi productes molt més exòtics, que fa anys eren molt difícils d’obtenir. Els nous barcelonins també han sumat la seva cultura gastronòmica als plats tradicionals de Catalunya. Avui, la logística i la conservació dels aliments han millorat molt i és possible disposar d’una gran varietat de fruites, hortalisses i carn a qualsevol racó de la ciutat.

DIETA SALUDABLE La famosa dieta mediterrània es basa en un alt consum de productes vegetals (fruites, verdures, llegums, fruita se-

ca, pa i altres cereals). El seu aliment base és el blat, el greix principal, l’oli d’oliva, i preponderen les carns blanques i el peix per sobre de les carns vermelles.

La dieta mediterrània es considera una dieta saludable, en què l’oli d’oliva és el culpable, en part, que consumim més àcids grassos monoinsaturats, cosa que ajuda a reduir el nivell de colesterol. A més, el vi també s’associa a efectes cardioprotectors. Tot això sembla que incideix en un menor risc de deteriorament cognitiu davant la vellesa o les malalties mentals de degeneració. De fet, als països mediterranis es detecta menys incidència de les malalties coronàries.

Els mercats són exponents de productes frescos i d’alta qualitat. La ver-

Peix, carn, verdura i fruita constitueixen una àmplia oferta de primera qualitat

dura i la fruita poden proporcionar entrants o acompanyaments plens de nutrients com la fibra (que dóna sensació de sacietat) i de vitamines antioxidants, així com hidratació: el seu alt contingut en aigua ajuda a hidratar-se i, a més a més, ho fa amb una baixa aportació calòrica.

La carn i el peix complementen una oferta de producte fresc imprescindible.

Aporten proteïnes i es poden escollir magres amb menys greix per ser més saludables.

A més, hi ha la gran varietat de parades i productes que podem trobar a qualsevol mercat municipal. L’important és demanar consell als venedors, que són els que tenen el coneixement i sabran dir-nos quin producte encaixa millor amb les nostres necessitats.2

tribuna d’opinió

Dieta mediterrània i mercats uan parlem de dieta mediterrània, estem parlant de patrimoni, de cultura, d’un estil de vida característic d’una àrea geogràfica com és el Mediterrani i el seu entorn i que és tan antic com la mateixa història. Parlem dels seus productes, dels orígens, del mar, de la terra, de les seves tècniques productives, de les tècniques de manipulació i transformació i, lògicament, de la seva distribució mitjançant els mercats.

La vinculació entre els mercats de Barcelona i els productes de la dieta mediterrània és més que evident. Es tracta de la manera tradicional de fer arribar els productes frescos, del camp i de les llotges pesqueres, directament al consumidor. A més, aquestes instal·lacions participen del caràcter social del ciutadà mediterrani. Els

Q Joan Castells Director de la Fundació Dieta Mediterrània

professionals de les parades són els millors coneixedors dels productes, de la seva estacionalitat, del seu ús, de tots aquells consells que fan que el comprador vagi al mercat a buscar alguna cosa més que productes per cuinar i menjar. És per això que els mercats són tan antics com les mateixes ciutats.

Els mercats de Barcelona són una fidel imatge del paisatge mediterrani, dels seus colors i les seves aromes, són l’esglaó necessari per fer arribar a la taula la dieta mediterrània, un patrimoni molt nostre i molt valorat. Per això s’ha presentat la candidatura per a la Unesco perquè reconegui la dieta mediterrània com un patrimoni cultural que no es pot perdre i els beneficis de la qual hem de mantenir i promoure.2

Són l’esglaó necessari per fer arribar a la taula els colors i les aromes del Mediterrani

4

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

on anar a comprar

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

5

titularcillo

Una passejada pels mercats de BCN Una àmplia xarxa municipal que permet combinar l’oferta de producte fresc amb la de producte envasat 33

MERCAT DE SANT GERVASI

24

Mallorca, 133 Mercat provisional Jardins del Doctor Duran i Reyrals, s/n Tel. 93 453 65 12 www.mercatdelninot.com Horari De dl. a dv. de 8.00 h a 21.00 h.

Dissabtes de 8.00 h. a 15.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït, punt d’informació, serveis adaptats i espai per canviar els bebès.

Plaça de Joaquim Folguera, 6 Tel. 93 417 78 74 www.mercatdesantgervasi.com Horari De dl. a ds. de 8.00 h a 14.30 h.

Dimarts de 17.00 h a 20.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.30 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït amb vals de compra i servei a domicili.

36

MERCAT DE LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 178-180 Tel. 93 332 53 47 Horari De dilluns a dijous de 8.00 h a 14.00 h.

Dimarts i dijous de 17.00 h a 20.00 h.

Divendres de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 8.00 h a 14.30 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït amb vals de compra i targeta client.

18

10

37

Creu Coberta, 93 Tel. 93 431 86 06 www.mercatsdecatalunya.com/ Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h i de 17.30 h a 20.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, papereria i espai per canviar els bebès.

29

Sant Jordi, 6 Tel. 93 339 55 53 www.mercatsdecatalunya.com/sants Horari Dilluns de 7.30 h a 14.00 h.

Dimarts i dijous de 7.30 h a 14.30 h. i de 17.00 h a 20.30 h.

Dimecres de 7.00 h a 14.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.30 h.

Serveis Servei a domicili i compra on line.

Horari De dl. a dv. de 8.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 9.00 h a 21.00 h.

Diumenges de 8.00 h a 15.00 h.

30

CIUTAT VELLA 5

MERCAT DE LA BOQUERIA La Rambla, 89 bis Tel. 93 318 25 84 www.boqueria.info Horari De dl. a ds. de 8.00 h a 20.30 h.

Serveis Punt d’informació, aula de cuina, canal Boqueria.

40

MERCAT DE FLORS DE LA RAMBLA La Rambla, 132

2

EIXAMPLE 32

MERCAT DE LA BARCELONETA Plaça de la Font, s/n Tel. 93 221 64 71 www.mercatdelabarceloneta.com Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 15.00 h.

Dimarts, dimecres i dijous de 17.00 h a 20.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, restaurants i wi-fi.

LES CORTS 19

MERCAT DE LES CORTS Travessera de les Corts, 215 Tel. 93 330 97 02 www.mercatdelescorts.com Horari De dl. a dc. de 7.00 h a 14.30 h.

Dijous de 7.00 a 14.30 i de 17.00 a 20.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït amb vals de compra i wi-fi.

41

MERCAT DE GALVANY Santaló, 65 Tel. 93 414 09 94 www.mercatgalvany.es Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.

Dv. i ds. de 7.00 h a 14.30 h.

Serveis Pàrquing.

MERCAT DEL FORT PIENC

Mercat provisional entre Riera Alta i la plaça del Pes de la Palla Horari Dilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 9.30 h a 20.30 h.

Tajo, 75 Tel. 93 429 51 40 www.corhorta.com Horari Dilluns a dijous de 8.00 h a 14.00 h.

Divendres de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 8.00 h a 14.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili, punt d’informació, wi-fi i targeta comerç.

16

MERCAT DE NÚRIA

34

7

27

Llobregós, 149 Tel. 93 420 46 38 Horari De dilluns a dimecres de 8.00 h a 14.00 h.

Dijous de 7.30 h a 14.00 h i de 17.30 h a 20.30 h. Divendres de 7.30 h a 20.30 h.

23

31

MERCAT DE MONTSERRAT Via Favència, 241 T 93 354 72 39 Horari

MERCAT DE SANT ANDREU Plaça del Mercadal, 41 Tel. 93 345 11 48 Horari Dilluns de 8.00 h a 13.00 h. De dimarts a dijous de 7.30 a 14.00 h. Divendres de 7.00 a 20.00 h. Dissabtes de 7.00 a 15.00 h.

4

MERCAT DEL BON PASTOR Sant Adrià /Llinars dels Vallès, s/n Tel. 93 313 95 96 Horari De dilluns a dijous de 8.30 h a 14.00 h.

Dimarts i dijous de 17.00 h a 20.00 h.

Divendres de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.

Serveis Punt d’informació, targeta client i espai per canviar els bebès.

MERCAT DEL POBLENOU Plaça de la Unió, 25 Tel. 93 225 29 37 www.mercatpoblenou.com Horari De dilluns a dijous de 8.30 h a 14.00 h.

De dimarts a dijous de 17.30 h a 20.30 h.

Divendres de 8.30 h a 20.30 h.

Dissabtes de 8.30 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei.

MERCAT DEL CLOT Plaça del Mercat, 26 Tel. 93 231 86 04 www.mercatdelclot.com Horari De dilluns a dijous de 8.00 h a 14.30 h. Dimarts, dimecres i dijous de 17.30 h a 20.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït, servei a domicili, punt d’informació i targeta de fidelització de clients.

MERCAT DE FELIP II Felip II, 118 Tel. 93 340 88 80 www.mercatfelipsegon.com Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

Serveis Autoservei, paradetes, servei a domicili, punt d’informació.

MERCAT DE CANYELLES Antonio Machado, 10 Tel. 93 427 71 86 Horari De dilluns a dijous de 7.30 h a 14.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.30 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït, quiosc i servei bancari.

MERCAT DEL CARMEL

12

MERCAT DE SANT MARTÍ Puigcerdà, 206-212 Tel. 93 313 34 49 Horari De dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 16.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

SANT ANDREU

MERCAT DE LA GUINEUETA Passeig de Valldaura, 186-190 Tel. 93 354 12 27 Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

MERCAT DE GUINARDÓ Passatge de Llívia, 34 Mercat provisional Carrer de Teodor Llorente s/n Tel. 93 435 58 88 Horari De dilluns a dijous de 8.00 h a 14.30 h.

Divendres de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 8.00 h a 14.30 h.

Serveis Pàrquing gratuït.

43

Travessera de Gràcia, 186

25

SANT MARTÍ

MERCAT DE LA MERCÈ Passeig de Fabra i Puig 270-272 Tel. 93 429 41 92 Horari De dilluns a dijous de 7.30 h a 14.30 h.

Dijous de 17.00 h a 20.30 h.

Divendres de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili i punt d’informació.

15

MERCAT DE L’ABACERIA CENTRAL

Costabona, 4-6 Tel. 93 354 96 29 Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei.

9

HORTA-GUINARDÓ

1

MERCAT DE CIUTAT MERIDIANA

MERCAT DE LA LLIBERTAT

MERCAT DE BELLCAIRE

GRÀCIA

8

Avinguda de Rasos de Peguera, 186 Tel. 93 353 96 03 Horari De dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 17.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

22

MERCAT DEL LLIBRE DE SANT ANTONI

ENCANTS SANT ANTONI

MERCAT D’HORTA

NOU BARRIS

6 42

17

MERCAT DE LA TRINITAT Pedrosa, 21 Tel. 93 350 32 62 Horari Dimarts, dimecres i dijous de 7.30 h a 14.00 h i de 17.00 h a 20.00 h.

Divendres de 7.30 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.30 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei i pàrquing gratuït.

Passeig de la Vall d’Hebron, 130 Tel. 93 428 31 84 Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 15.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït i servei a domicili.

MERCAT DE LESSEPS

Plaça de les Glòries Catalanes, 8 Tel. 93 246 30 30 www.encantsbcn.com Horari De novembre a març: dilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 9.00 h a 18.00 h.

D’abril a octubre: dilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 9.00 h a 19.00 h.

MERCAT DE SANT ANTONI

MERCAT DE VALL D’HEBRON

Plaça de la Llibertat, 27 Tel. 93 217 09 95 Horari De dilluns a divendres de 8.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït, servei a domicili, punt d’informació, targeta client i espai per canviar els bebès.

Ronda de Sant Pau Horari Diumenges de 9.00 h a 14.30 h.

SARRIÀ-SANT GERVASI 14

43

Comte d’Urgell, 1 bis Mercat provisional Ronda de Sant Antoni (entre els carrers de Comte d’Urgell i Riera Alta) Tel. 93 423 42 87 www.mercatdesantantoni.com Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.30 h i de 17 h a 20.30 h.

Divendres, dissabtes i vigílies de festiu de 7.00 h a 20.30 h.

Serveis Aparcament gratuït amb vals de compra i punt d’informació.

MERCAT DE SANTA CATERINA Francesc Cambó, 16 Tel. 93 319 57 40 www.mercatsantacaterina.net Horari Dilluns de 7.30 h a 14.00 h.

Dimarts i dimecres de 7.30 h a 15.30 h.

Dijous i divendres de 7.30 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.30 h a 15.30 h.

Serveis Autoservei, restaurant, pàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili, punt d’informació, consigna, compra on line i wi-fi.

20

Ribes, 16 Tel. 93 265 53 71 Horari Dilluns de 8.00 h a 15.00 h.

De dt. a dv. de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei.

MERCAT DE SANTS

38 39

Verdi, 200 Tel. 93 219 72 96 www.mercatdelesseps.com Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.

Dimarts de 17.30 h a 20.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.30 h.

Serveis Autoservei, aparcament gratuït.

MERCAT DE LA SAGRADA FAMÍLIA Padilla, 255 Tel. 93 436 34 52 Horari Dimarts, dimecres i dijous de 7.00 h a 14.00 h i de 17.30 h a 20.30 h.

Divendres de 7.00 h a 20.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, pàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili, consigna, zona enjardinada, punt d’informació, parc infantil i targeta de fidelització.

13 35

20

De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 7.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 a 15.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït, servei a domicili i punt d’informació.

MERCAT DE L’ESTRELLA Pi i Margall, 73-75 Tel. 93 284 20 53 Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.00 h.

Dimarts i divendres de 17.00 h a 20.00 h.

Divendres de 7.00 h a 14.30 h.

Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili.

MERCAT DE LES TRES TORRES Vergós, 2 Tel. 93 417 58 40 www.mercattrestorres.com Horari De dilluns a dissabte de 7.30 h a 14.30 h.

Serveis Pàrquing gratuït.

MERCAT D’HOSTAFRANCS

11

MERCAT DE LA CONCEPCIÓ Aragó, 311 bis Tel. 93 457 53 29 www.laconcepcio.com Horari Dilluns de 8.00 h a 15.00 h.

De dt. a dv. de 8.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 8.00 h a 15.00 h.

Serveis Autoservei, electrodomèstics, flors, pàrquing gratuït amb vals de compra, servei a domicili, wi-fi, punt d’informació i consigna.

Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 Tel. 93 203 02 91 www.mercatsarria.com Horari Dilluns i dissabte de 7.30 h a 15.00 h.

De dimarts a divendres de 7.30 h a 20.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït, autoservei i servei a domicili.

SANTS-MONTJUÏC 26

MERCAT DE SARRIÀ

Tel. 93 213 62 86 www.mercatabaceria.com Horari De dilluns a dijous de 7.00 h a 14.30 h i de 17.30 h a 20.30 h.

Divendres de 7.00 h a 15.00 h i de 17.00 h a 20.30 h. Dissabtes de 7.00 h a 15.00 h i de 17.00 h a 20.30 h.

Serveis Espai per canviar els bebès.

MERCAT DEL NINOT

MERCAT DE PROVENÇALS

9

Menorca, 19 Tel. 93 313 71 95 Horari De dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 16.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

Serveis Pàrquing gratuït.

28

MERCAT DEL BESÒS Jaume Huguet, 38 Tel. 93 305 42 02 Horari De dilluns a divendres de 7.00 h a 14.00 h.

Divendres de 17.00 h a 20.00 h.

Dissabtes de 7.00 h a 14.00 h.

Serveis Paradetes i pàrquing.

www.mercatsbcn.cat

6

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

7

Receptes IDEES

Per llepar-se’n els dits

ECONÒMIQUES I DELICIOSES

Elaboració de plats tradicionals amb productes que es troben al mercat FRUITES I VERDURES JUNY. Mercat de Santa Caterina

Un gaspatxo de síndria deliciós, dolç i molt refrescant

entrevista

Iker Erauzkin ARTISTA GASTRONÒMIC I RESPONSABLE DE L’AULA DE CUINA DE LA BOQUERIA

“M’agrada jugar amb cada ingredient”

CARNISSERIA OLIVELLA. Mercat del Carmel

BECKY LAWTON

gafem el pa dur i el tallem en trossos irregulars. Després pelem i talem la ceba a daus, i el pebrot també. Es posen aquests tres ingredients (pa, ceba i pebrot) al recipient de la batedora i es trituren fins a aconseguir una emulsió molt fina. Després s’afegeixen a la batedora, juntament a la mescla anterior, els tomàquets sense pell, que es poden escaldar una mica en aigua calenta per poder-los treure més bé la pell.

A continuació, tallem la síndria, que és important que sigui sense llavors, la posem a la batedora i ho triturem. Un cop estan triturats tots els ingredients, hi afegirem l’oli, el vinagre, la sal, el pebre i les fulles d’alfàbrega. Ho batrem tot fins que quedi una mescla amb la consistència d’un gaspatxo tradicional. Si queda molt espès s’hi ha d’afegir una mica d’aigua freda.

A

ingredients: 600 grams de conill de vedella tallat, dues o tres cebes, tres tomàquets, una cabeça d’alls i una fulla de llorer, quatre patates mitjanes, oli, vi blanc i aigua.

gafem el conill de vedella tallat a daus, el passem per farina blanca perquè la carn quedi més melosa i el posem a ofegar en una cassola. Sense retirar la carn, quan veiem que ja està daurada, hi afegim la ceba i el tomàquet a daus amb la fulla de llorer. Deixem que es cogui tot a foc mitjà i posteriorment hi afegim un gotet de vi blanc, hi donem un parell o tres de voltes perquè es barregi bé i tot seguit hi afegim un litre d’aigua calenta.

Amb la cassola tapada, la barreja es deixa bullir durant una hora o una hora i quart. Per separat, en una paella, fregim unes quantes patates tallades també a daus i les afegim a la cassola un quart d’hora abans d’apagar el foc. El plat ja està a punt per servir. Es recomana consumir aquest guisat durant l’estació hivernal, per la seva aportació de calories.

A

AVINOVA. Mercat de la Concepció

JOHN BOY. Mercat de la Llibertat

Reminiscències d’estiu, amanida de pollastre amb fruita

Lluç a la gallega, boníssim i fàcil de preparar

ingredients: 2 pits de pollastre, 100 grams d’arròs basmati, 1 poma, 1 taronja, 1 préssec de vinya, 50 grams de pinyons, 1 barreja d’enciams, 1 culleradeta de sucre. Oli, sal i pebre, 1 culleradeta de mostassa, suc de taronja i suc de llimona.

er elaborar aquest plat s’han de posar a coure els pits de pollastre en una planxa amb una mica d’oli. Una vegada daurats els retirarem i els tallarem a daus petits. Bullirem l’arròs i el refrescarem amb aigua freda quan el colem. Tallarem la poma, la taronja, el mango o el préssec a daus petits. A continuació netejarem les fulles d’enciam i les escorrerem bé. Saltarem els pinyons amb el sucre per caramel·litzar-los i els reservarem. Per muntar el plat, es posen tots els ingredients en una safata fonda i es condimenten amb tots els productes de la salsa prèviament barrejas. Per acabar, es col·loquen els pinyons caramel·litzats a sobre de l’amanida.

Els beneficis d’aquest plat per a la salut són indiscutibles, ja que nodreix sense aportar cap tipus de greixos. És econòmic i saludable.

P

ingredients: Un quilo de lluç, 150 grams de pèsols, un ou dur, una ceba tendra, un tros de pebrot vermell i un altre de verd, 600 grams de patates, tres grans d’all, dues fulles de llorer, pebre vermell dolç, oli, vinagre i sal.

n una cassola amb aigua posem a bullir les patates tallades a daus, els trossos de pebrot fets a tires i la ceba tendra tallada a daus. Quan les patates ja estiguin gairebé bullides, hi afegim el lluç, a rodanxes, durant uns sis minuts. Una vegada el retirem del foc, muntem el plat en una safata posant les patates a sota, a sobre les rodanxes de lluç, amb molt de compte que no es trenquin, i les tires de pebrot i la ceba per sobre. A més, hi escampem per sobre un ou dur ratllat.

Per a la salsa, posem una mica d’oli en una paella, daurem unes làmines d’all i després apaguem el foc. S’ha de posar la barreja en una salsera i a continuació afegir-hi el pebre vermell dolç amb un rajolí de vinagre. Ho barregem tot i ho repartim per sobre. El plat queda a punt per menjar.

E

Multiplicitat d’aromes, sabors i colors a les parades amb productes cada dia més internacionals FERNANDO BAGUÉ

A. P. MUÑIZ

BARCELONA

o hi ha cap guia de viatges al món que quan parla de Barcelona a les seves pàgines no faci referència als mercats i a la seva gastronomia. Les habilitats culinàries dels catalans són famoses a tot el món, sobretot gràcies als guardons que els nostres cuiners han aconseguit per tot el planeta. Si entre els 10 primers llocs de la llista Pellegrino, que indica els 50 millors restaurants del món, hi ha cinc establiments espanyols, no és per pura casualitat.

El clima permet cultivar matèries primeres d’alta qualitat i, si en alguna cosa coincideixen els millors xefs del món, és que la qualitat del producte fa el plat.

Disfrutar dels aliments de temporada és la millor garantia d’èxit a la cuina, i en això hi poden ajudar molt els paradistes del mercat que ens acosten la dieta mediterrània a la taula amb els seus millors consells i els seus productes. Amb l’ajuda d’aquests professionals i les propietats dels productes podem aconseguir una dieta perfectament equilibrada, saludable i de qualitat. És per això que, a través de l’Institut Municipal de Mercats, es treballa cada vegada més generant relacions entre els productors locals i els distribuïdors dels mercats de Barcelona per fomentar el consum del producte de temporada i fresc.

Sense deixar de costat el producte local fresc, els mercats s’han obert tam-

N

Estofat de vedella amb patates, suculent guisat de cara a la tardor

ingredients: 500 grams de tomàquet, 500 grams de síndria, set o vuit fulles d’alfàbrega, una ceba, mig pebrot vermell, 200 grams de pa, sis cullerades d’oli d’oliva i dues de vinagre de xerès, sal i pebre.

Una oferta variada, saludable i de qualitat

A. P. M.

BARCELONA

er a aquells que no el coneguin, és l’artista dels quadros per menjar. Un innovador cuiner que barreja la seva passió per la gastronomia amb la pintura, i intenta realitzar experiències sensorials diferents per sorprendre el comensal.

-¿Què és la cuina per a vostè?

-La cuina és una forma de vida, un espai per compartir, per oferir afecte i dedicació, per oferir-se al món que ens envolta, un reducte d’oci apassionant creat, sens dubte, segons la nostra voluntat, un món ple de possibilitats, sense barreres establertes, a excepció de les de la mateixa lògica, un lloc d’intercanvi, d’unió i comunicació on els sentiments queden reflectits.

-¿El cuiner neix o es fa?

-És necessària l’existència d’una llavor de la qual pugui brotar qualsevol passió, després se l’ha de regar, adobar i cuidar amb cura i dedicació. Sens dubte, un cuiner es fa, però ha d’existir aquesta base, aquesta llavor, aquesta passió innata que ens porta a oferir el nostre afecte i la nostra dedicació a la cura i l’enriquiment d’aquesta passió.

-¿Quina importància els dóna als productes frescos?

-Són fonamentals, és imprescindible treballar amb aliments frescos per poder executar una cuina sana i saludable, ja que el producte és la part més important i, sens dubte, imprescindible, per a l’elaboració de qualsevol proposta. També és de gran importància treballar amb productes de temporada si volem disfrutar del sabor excepcional d’aquests aliments

P

i dels seus beneficis i la seva aportació nutricional.

-¿Amb quins ingredients singulars treballa?

-M’agrada treballar amb productes nobles, com les flors, també amb herbes i espècies, amb begudes que transformem en plats, amb menjar que convertim en pigments d’intens color i indubtable atractiu, m’agrada jugar amb cada ingredient que descobreixo, sense censurar-me cap possibilitat.

-¿On compra els aliments que cuina?

-Sempre al mercat. En cap altre lloc trobem la varietat de producte que podem trobar als mercats, d’ingredients frescos que es renoven dia a dia, productes propis de temporada, varietats per a tots els gustos i totes les butxaques, sense oblidar un valor afegit: el tracte amb la gent del mercat, el fruiter, el peixater, el carnisser, etcètera, que sempre tindran un consell per donar-nos, un aprenentatge per oferir-nos o una recepta de cuina senzilla i excepcional, sens dubte el millor assessorament.

-¿Quin consell donaria per fer la cuina diària més atractiva?

-Afrontar-la com un espai d’oci, de relaxació, no complicar-se la vida, dedicarhi el temps que puguem o desitgem, hi ha una proposta per a cada moment i, moltes vegades, menys és més. Unes herbes o unes espècies que ens ofereix el mercat o recol·lectades en algun test que tinguem a mà sempre ens poden ajudar a marcar la diferència amb gestos senzills. Un tomàquet amatit amb orenga, alfàbrega, farigola o l’herba de què disposem ja és en si una proposta variada i atractiva; això sí, ¡el tomàquet que sigui de mercat! 2

Parada de venda d’ous de la Boqueria. bé a la venda de productes que fins fa poc no era habitual trobar en aquests espais. Així, passejant pel mercat municipal més pròxim, passarem per davant d’una parada dedicada al vi, d’una altra amb gran varietat d’olis i fins i tot a una tercera que ens ofereix tota mena de xocolates. Sense oblidar parades dedicades al sushi, a la pasta fresca o al menjar preparat.

OFERTA PLURAL Tot són possibilitats. Sense anar més lluny, avui s’han incorporat a la nostra dieta molts ingredients que en el seu moment no eren gens comuns en la nostra

alimentació diària (carn de cavall, de cangur o d’estruç, etcètera), i que amb el temps s’han fet un espai en el menú de nombrosos restaurants i de moltes cases. Tampoc és estrany comprar fruita procedent de qualsevol part del planeta, independentment de la temporada en què ens trobem.

La dieta mediterrània es consolida, però aspectes com la immigració i la globalització han fet que incorporem nous plats i sabors a la nostra alimentació.

L’oferta de productes dels nostres mercats ha sabut adaptar-se a les noves tendències i a les necessitats de la població d’avui dia.2

Solidaritat per arribar a les persones que menys tenen A. P. M.

BARCELONA

ón moltes les activitats que es realitzen als mercats. La majoria estan relacionades amb l’entorn, amb la gastronomia mediterrània i amb el barri en què se situen: festes majors, Carnaval, Sant Jordi o Nadal.

No hi ha dubte que són elements vertebradors de barri, i com a tals participen de la seva vida social i cultural. És habitual que acullin activitats de tota mena, moltes d’elles relacionades amb la gastronomia i l’alimentació. Però també es poden convertir en l’escenari de festivals de música, com la tercera edició del Fes-

S

tival Folk als mercats, que va tenir lloc als recintes de Gràcia.

A més, als mercats, com a agents arrelats al terreny, existeixen moltes iniciatives per ajudar persones amb pocs recursos del mateix barri. També col·laboren amb projectes que es dirigeixen a ajudar els que menys tenen, com el festival DJS contra la fam, la recollida selectiva d’aliments per a residències de la tercera edat o la campanya del banc d’aliments. En aquesta última, es va posar a disposició dels barcelonins la xarxa dels 40 mercats de la ciutat com a punts de recollida d’aliments, on les persones que ho desitjaven podien dipositar els seus donatius per fer-los arribar a les persones necessitades.2

JORDI CASAÑAS

Mercat de Sant Antoni.

8

Mercats de Barcelona

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

tecnologia

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

9

titularcillo repercussió

Activitats dirigides a escolars ensenyen els valors d’una dieta equilibrada

El mercat, també a les xarxes socials La implantació de les noves tecnologies acosten les instal·lacions als joves, als clients de sempre, als paradistes i als visitants

Motor econòmic de la ciutat Amb un volum anual de 1.000 milions d’euros i 65 milions de visitants, els mercats es consoliden com a eix principal de l’economia i de les relacions socials

LAIA DÍAZ

BARCELONA

REGESA

LAURA MARTÍ

BARCELONA

ls mercats han estat al llarg dels segles un espai de relació, llocs on la gent es troba, parla i fa vida social. Ara, a més, aquesta funció s’estén pel ciberespai. Els mercats de Barcelona s’incorporen a les xarxes socials Facebook, Youtube i Flickr i estrenen una pàgina web: www.mercatsbcn.cat.

L’objectiu dels nous canals d’informació va més enllà de presentar els serveis de cada una de les instal·lacions. La finalitat és oferir plataformes vives que es nodreixen de l’experiència dels experts, però també de la tornada dels usuaris. D’aquesta manera, el consell que un paradista pugui donar a un client a l’hora de comprar un producte o un altre per a una determinada recepta també es pot trobar a la xarxa, juntament amb els comentaris d’altres internautes interessats. Les noves tecnologies atrauen la participació de la gent jove, acostant-la al mercat i assegurant la permanència d’aquest. Es tracta d’una oportunitat que Mercats de Barcelona no han volgut deixar d’aprofitar i en la qual treballen amb l’objectiu de fomentar aquests espais i, sobretot, acostar la dieta mediterrània i els beneficis del producte fresc als ciutadans.

E

NOVA WEB La nova web està plantejada com un espai de servei, informació i participació destinat als clients, als paradistes, als visitants i als joves que s’inicien en l’activitat de fer la compra; és una web per a tots. La secció de serveis de la nova web està pensada, entre altres coses, perquè els paradistes puguin fer on line els seus tràmits, però sobretot la nova pàgina està concebuda perquè el client disposi de tota la informació sobre el mercat i els seus productes.

L’apartat anomenat Participa està pensat tant per als que són clients del mercat com per als que no ho són. És el lloc dedicat a compartir continguts amb els usuaris, tant de la web com dels diversos canals de les xarxes socials. Aquí s’hi podran trobar vídeos, receptes, opinions, consells d’experts, trucs relacionats amb l’alimentació, la nutrició i la gastronomia.

A més, un apartat ofereix informació sobre el model de mercat de Barcelona per a altres ciutats i mercats que vulguin rebre assessoria sobre la gestió d’aquests espais en el seu territori segons l’èxit de la fórmula barcelonina. I és que la capital catalana ja és un referent a nivell internacional pel que fa a la gestió de mercats.2

ls mercats són un eix dinamitzador de l’economia de la ciutat i, per tant, un element fonamental per aconseguir la sortida de la crisi i la promoció econòmica de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona ho sap, i per això el foment d’aquestes instal·lacions és una de les seves principals prioritats.

Més de 65 milions de persones van visitar durant el 2009 un mercat municipal, una xifra que constata el seu paper principal en la vertebració de les relacions comercials i socials que exerceixen en la ciutadania. L’impacte econòmic i el volum de facturació de tots els mercats municipals de la ciutat és un altre factor a tenir en compte a l’hora de valorar els mercats com a motor econòmic, ja que en l’exercici anterior es van facturar entre els 950 i els 1.100 milions d’euros anuals, xifra que representa entre el 7,5% i el 8,7% del conjunt del comerç minorista de la ciutat. A més, un altre aspecte important a tenir en compte són les 8.000 persones que hi treballen de forma indirecta, 7.442 a temps complet i 659 treballadors a temps parcial.

La mitjana de despesa familiar mensual en alimentació als mercats és de 518 euros i la major part d’aquesta despesa es destina al producte fresc. Els productes més comprats són el peix i el marisc (78%) i la carn (74%), especialitats que funcionen com a motors d’atracció dels mercats.

Per tot això, invertir en els mercats és clau. El pla de dinamització aposta pel model barceloní i, de fet, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) ja ha començat a exportar aquest model a altres ciutats i països que han sol·licitat ajuda per gestionar o definir els seus mercats.

Seguint les agulles del rellotge, imatges dels mercats del Ninot, el Guinardó, la Guineueta i Sants.

LES OPINIONS Els mercats han estat un dels elements més ben valorats pels ciutadans, segons l’última Enquesta de serveis municipals.

En aquesta enquesta, els barcelonins donen una nota de 6,9 als mercats, que han quedat només per sota de les biblioteques i del metro.

Segons l’estudi d’impacte econòmic, el 52% dels comerciants són menors de 50 anys, de manera que s’augura que es tracta d’un sector amb projecció de futur. També s’hi afegeix la tradició i l’experiència dels paradistes, tenint en compte que els establiments tenen una mitjana de 25 anys i que el 50% han por-

tat a terme reformes en les parades en els últims 17 anys. Una dada curiosa també és que entre els compradors enquestats el 80% accedeix al mercat a peu, ja que el tenen a una distància màxima de 10 minuts caminant. Això confirma que els mercats són espais cohesionadors del territori.

L’estudi també destaca l’enorme paper dinamitzador i l’estímul comercial que suposen els mercats per a les botigues dels voltants.

Altres dades interessants que s’han revelat fan referència als hàbits de consum dels clients, com ara que el tiquet

E

PROGRAMES EDUCATIUS PER A ESCOLARS Els mercats de Barcelona es poden convertir en una gran escola per als alumnes de primària i secundària de la ciutat. Gràcies al programa Per mantenir l’equilibri, ¡menjo de mercat!” –una iniciativa de l’Institut Municipal de Mercats–, els més joves podran aprendre, tant a dins com a fora de l’aula, la importància de la dieta mediterrània i el valor afegit de fer la compra dels productes frescos al mercat més pròxim a casa.

El programa està dirigit a tots els estudiants de primària i secundària de Barcelona, i inclou diverses activitats, segons l’edat i el curs dels

participants. A més de les sessions a l’aula, els estudiants treballaran al mercat que es trobi més a prop de l’escola per posar en pràctica el que han après a classe i per conèixer el funcionament real d’un mercat, la varietat de productes que s’hi venen, així com la importància del comerç de proximitat.

Finalment, els alumnes podran compartir la seva experiència en una web dissenyada per a aquesta activitat i adaptada a l’edat dels participants. Els professors i centres interessats poden conèixer el contingut d’aquest programa a través de la pàgina www.menjodemercat.cat.

El 2009 es van facturar entre 950 i 1.100 milions d’euros

de compra que es realitza entre setmana sol ser més alt a la tarda que al matí, cosa que ha portat alguns mercats a replantejar-se els horaris comercials per facilitar la compra i augmentar també el volum d’ingressos.

FIDELITZACIÓ Els mercats han fet un gran esforç per adaptar-se als temps. Han estudiat les noves necessitats i han innovat introduint-hi nous productes, com per exemple l’envasat que es ven a través de supermercats. Aquesta barreja comercial amplia les possibilitats d’arribar a nous

usuaris, que troben en un únic recinte tota l’oferta alimentària i domèstica.

El mix és interessant, però hi ha mercats que han anat més enllà i que han creat les seves pròpies targetes de fidelització. Un exemple és el mercat de la Boqueria, que disposa d’una Targeta Club que permet acumular punts per les compres realitzades i canviar-los per activitats organitzades pel mateix mercat o a l’Aula Gastronòmica, o per promocions d’activitats culturals. Els mercats de la Sagrada Família, el Bon Pastor o del Clot també disposen de targetes de fidelització.2

10 Mercats

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

de Barcelona

la transformació

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

Mercats de Barcelona

titularcillo l’oferta

Edificis d’estrena

A mi m’encanta el mercat

19 mercats s’han renovat en els últims anys i 8 estan en obres. Es prioritza la recuperació arquitectònica i artística dels espais originals i els serveis adequats a la vida actual LAURA MARTÍ

BARCELONA

els mercats són espais emblemàtics que, al seu torn, solen ser un bon exponent de l’arquitectura i l’enginyeria de les ciutats en què estan ubicats. De fet, existeix una ruta turística dels mercats de Barcelona que té fins i tot una guia editada per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. Així ho entén el model barceloní de mercats, que, a més d’adaptar aquestes infraestructures a les necessitats dels nous temps, també ha invertit en la recuperació arquitectònica i artística dels edificis originals en tots els casos en què ha estat possible.

En la renovació dels mercats de Barcelona s’intervé en la recuperació del valor arquitectònic de l’edifici, el soterrament de la logística i la creació d’aparcaments subterranis on sigui possible, així com la millora mediambiental (eficiència energètica i recollida selectiva de residus) i, sobretot, la redefinició de l’oferta comercial incorporant nous operadors. En total, s’han invertit 30,2 milions d’euros en millores en els mercats.

E

NOUS ESPAIS En els últims anys s’han modernitzat 19 mercats de Barcelona. Alguns han ampliat els seus espais, han donat cabuda a supermercats, han incorporat serveis que centralitzen l’entrega a domicili, han adaptat els espais a la normativa d’accessibilitat, han instal·lat canviadors per a bebès i fins i tot han incorporat la xarxa wi-fi. Totes aquestes millores han aconseguit situar els mercats com un dels serveis més ben valorats pels barcelonins, segons les últimes enquestes del consistori.

Les remodelacions integrals incideixen en una concepció moderna de les instal·lacions i ofereixen solucions a les necessitats d’avui com la recollida selectiva de residus o de gel, la disposició de zones de càrrega i descàrrega subterrànies que no incideixin negativament en la mobilitat de la ciutat i evitin el soroll, espais molt més amplis i accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda, sistemes d’energia i climatització que millorin l’eficiència energètica, etcètera. A més, s’ha de mencionar que alguns d’aquests serveis s’han incorporat també en mercats que han estat parcialment en obres.

Durant l’any passat es va inaugurar la remodelació del mercat de la Llibertat i els mercats provisionals de Sant Antoni, el Ninot, Sants i el Bon Pastor. El mes de desembre passat es van acabar les obres de reordenació comercial a l’interior del mercat de la Vall d’Hebron, al districte d’Horta-Guinardó.

EN OBRES El procés de rehabilitació de tota la xarxa de mercats seguirà aquest any amb una inversió prevista el 2010 de 23.657

milions d’euros per finalitzar els projectes de remodelació ja iniciats o rehabilitar nous equipaments.

Són vuit els mercats que estan en via de remodelació actualment. La remodelació del mercat del Guinardó s’emmarca en un projecte global que inclou la construcció de vivendes de protecció oficial i altres serveis, com ara un CAP, una guarderia, una residència per a la tercera edat i dues zones verdes.

Al mercat de Provençals se seguirà el model ja establert de reforma que ja s’ha portat a terme als mercats del Poblenou, Sarrià o les Corts. En el cas del mercat de Sants, s’han situat les instal·lacions provisionals a la rambla de Badal, entre el carrer de Càceres i el carrer de Sants. La remodelació d’aquest mercat pretén respectar el valor arquitectònic de l’edifici existent, així com millorar la distribució de les parades, respectar la normativa d’accessibilitat, la construcció d’un aparcament subterrani, incloure un autoservei que complementi l’activitat del mercat amb l’oferta de producte envasat, i redistribuir les parades exteriors pel recinte.

El mercat provisional del Ninot s’ha situat a la plaça del Doctor Ferrer y Cajigal (al davant de l’Hospital Clínic). La reforma preveu integrar les parades exteriors a la façana de l’edifici, que es rehabilitarà completament. Així, es portarà a terme l’ampliació de les voreres i es podrà recuperar un espai públic amb els patis tancats de la façana del carrer de Mallorca. A més d’aquestes actuacions, també s’hi ubicarà un autoservei i un aparcament de doble nivell.

A finals de desembre de l’any passat el mercat del Bon Pastor va ser traslladat provisionalment per posar en marxa el seu procés de remodelació a la seva antiga ubicació. Cal destacar que les instal·lacions provisionals ja han ampliat els seus horaris comercials, especialment a la tarda.

El mercat dels Encants-Fira Bellcaire estarà situat, en el seu nou edifici, en un solar delimitat pel carrer de Castillejos, l’avinguda de la Meridiana i la plaça de les Glòries. El nou projecte doblarà la seva superfície i intentarà garantir la sensació de comprar a l’aire lliure però sota una gran coberta que permetrà mantenir protegides de la pluja, el vent i el sol totes les parades. El mercat també inclou un aparcament subterrani amb capacitat per a 300 vehicles.

El mercat de Sant Antoni està situat provisionalment a la ronda de Sant Antoni, entre els carrers de Comte d’Urgell i de Casanova. La remodelació de l’edifici modernista conservarà els seus tres mercats diferenciats: el de producte fresc –que s’ubicarà on es troba actualment–, el dominical del llibre (que s’ubicarà a l’exterior), i el dels Encants, situat a l’interior en una zona de venda no alimentària. El nou projecte ampliarà la superfície comercial i permetrà recuperar els patis interiors com a places públiques perquè els veïns puguin disfrutar d’aquests nous espais.2

11

JORDI CASAÑAS

“Totalment d’acord. A mi també m’encanta el mercat. No ho puc evitar. Em fascina, em sedueix”

JORDI CASAÑAS

Clientes en un punt d’informació contractant el servei d’entrega a domicili.

Al vostre servei La xarxa de mercats de Barcelona compta amb nous atractius per fer de la compra un acte més senzill i amè LAIA DÍAZ

BARCELONA

Coberta rehabilitada i catalogada com a patrimoni municipal del mercat de la Llibertat.

MERCAT DE LA LLIBERTAT

L’ÚLTIM QUE HA ESTRENAT INSTAL·LACIONS Des que el 1840 va canviar el seu nom de mercat de la Constitució pel de mercat de la Llibertat, es va convertir en un edifici emblemàtic de la ciutat. El projecte originari va ser concebut per l’arquitecte municipal Miquel Pasqual i Tintorer, amb una coberta de ferro construïda per la també emblemàtica Maquinista Terrestre i Marítima. De fet, aquest edifici modernista ha estat declarat edifici protegit pel

Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la Ciutat de Barcelona.

El mercat de la Llibertat és l’últim que ha inaugurat les seves instal·lacions després de sotmetre’s a la remodelació integral. La transformació ha durat dos anys, des que el 2007 es van iniciar les obres fins al 20 d’octubre passat, que va obrir les portes amb una superfície total de 1.300 metres quadrats. La

reforma integral ha tingut un cost de 7,2 milions d’euros.

Les noves instal·lacions acullen un autoservei, un aparcament subterrani per a càrrega i descàrrega dels vehicles del mercat, així com un nou sistema de climatització. Els espais s’han adaptat per complir el que estableix la normativa d’accessibilitat: s’ha facilitat més amplitud en passadissos i accessos i s’ha adaptat els banys.

ls temps canvien, la societat evoluciona i els mercats s’actualitzen. Si primer es va passar de les places obertes en què els comerciants venien el seu gènere a l’aire lliure a les estructures cobertes modernes, els mercats de Barcelona també posen al dia la seva oferta per a clients i paradistes.

La presència dels mercats en la xarxa ha vingut acompanyada de la instal·lació de punts wi-fi d’accés gratuït. La connexió a internet no només facilita la realització de tràmits als venedors, sinó que també suposa un atractiu afegit per als clients. Aquests serveis es poden trobar en els mercats municipals de Santa Caterina, la Concepció, la Barceloneta, Horta o les Corts. El mercat de Sants ofereix fins i tot l’opció de realitzar la compra on line.

E

TEMPS MODERNS I no només s’adapten als nous temps en l’aspecte tecnològic. Pràcticament tots han adaptat els seus horaris als dels consumidors, de manera que han ampliat els períodes d’obertura i han passat a obrir diverses tardes a la setmana. A les Tres Torres, Galvany, Sant Antoni, el Ninot, Besòs, l’Estrella, Provençals, etc. A més, aparcar als mercats resulta més senzill, ja que més d’una vintena compten amb un pàrquing gratuït per als clients.

Un altre nou servei és l’entrega centralitzada de la compra a domicili. Un total de 15 mercats de la ciutat ja l’ofereixen, i en alguns casos s’hi inclou la

compra de productes envasats dels supermercats instal·lats als mateixos recintes. La gestió de l’enviament sol anar a càrrec d’entitats ubicades en el mateix barri que ofereixen oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió social. Un altre cop el mercat actua aquí com a element cohesionador i xarxa d’ajuda veïnal. És el cas, per exemple, de Sarrià, el Carmel o Sant Gervasi.

Ser un habitual dels mercats també pot resultar profitós per a la butxaca. Els mercats de la Llibertat, el Clot, la Sagra-

recta gestió dels residus. Són instal·lacions grans, i les millores ambientals, a més de ser necessàries, repercuteixen de manera evident en favor de la ciutat.

El 2008 ja es van iniciar diferents proves pilot per a la correcta separació dels residus als mercats de Galvany i el Ninot, que posteriorment es van ampliar a set instal·lacions més.

Millora de la climatització, horari de tarda i pàrquing gratuït per als clients són algunes de les novetats

SOSTENIBLES I COMPROMESOS En una primera fase es van instal·lar petites màquines compactadores de cartró per millorar la recollida selectiva d’aquesta matèria, i posteriorment es van condicionar els espais per recollir la matèria orgànica i la fracció resta. Una vegada analitzats els resultats, es van obtenir mesures que van permetre perfeccionar el model que posteriorment es va anar instal·lant en una trentena de mercats més durant el 2009. A la instal·lació de contenidors de cartró i al condicionament d’espais per a la recollida de la matèria orgànica, s’hi va afegir la recollida de gel i la presència d’un promotor ambiental, que té com a missió principal assessorar a qui ho requereixi sobre la gestió de residus i realitzar un seguiment de la seva evolució.

da Família, Marina i Bon Pastor compten amb targetes de fidelització que permeten accedir a promocions o descomptes. I per fer la feina i la compra més agradables, també s’ha renovat el sistema de climatització de diversos centres, com el de la Vall d’Hebron, Fort Pienc, el Guinardó i Hostafranchs.

Tota la xarxa municipal de mercats està immersa en una campanya per a la cor-

BOSSES REUTILITZABLES A més de la gestió de residus, els mercats també han iniciat diferents accions encaminades a la responsabilitat mediambiental. És el cas de la campanya de bosses reciclables, en què, amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans per disminuir el consum de bosses de plàstic, es van regalar 200.000 bosses reutilitzables.2

XAVIER SOLÀ I VILASECA DIRECTOR I PRESENTADOR DE ‘LA NIT DELS IGNORANTS 2.0’

“La millor orquestra del món no interpreta una simfonia millor” Fa 25 anys que visc a Barcelona i com més hi pienso més m’adono que, des del primer dia, aquesta estimada ciutat, com a tantes altres persones, també m’ha adoptat. I així diria que ho segueix fent, infatigablement i generosa. ¿Quantes persones han de caure rendides als seus encants? Aquest magnetisme que l’ha convertit en un pol d’atracció mundial té moltes explicacions. Per mi, una d’elles radica en els seus mercats. ¿Què me’n dieu dels mercats de Barcelona? ¡Quina meravella! ¿Desitgeu una explosió de vida més bonica, servicial, puntual, serena i ordenada?

Els sentits s’alteren davant de tanta grandesa humana i natural. ¡Quina canya!

Tanta fruita sana, tantes hortalisses plenes de vitamines i tanta proteïna del be i la vedella en canal. I els amics del mar, en una alfombra de gel, l’escama lluminosa i el ventre ben rosat que ens esperen en família. Peix blanc i blau, flanquejat per marisc, cefalòpodes i bacallà, en remull, per avui o per demà. Espectacular, com els pernils, els formatges i tants embotits exposats en xarcuteries delicioses d’estè-

tica i varietat. I les parades d’ous, embolicats en paper de diari o repartits en oueres de dotze o de sis. I les de gra i cereals, amb llenties, mongetes, cigrons, pèsols o arròs. O les parades de cebes i patates, varietat bufet o monalisa.

Inestimable. Muntanyes de vida situades estratègicament a l’abast dels seus futurs administradors. Insuperable, com la seva gent. Muntanyes de queviures seleccionats, cuidats, escollits, ordenats i alineats amb l’art i l’experiència de mans hàbils i silents. Persones humanes de caràcter senzill, noble i humil. Gent que està al servei de la gent, pendent i disposada a lluir el millor des del taulell, sempre amb un somriure afable i atent dibuixat a la cara.

Colossal. La millor orquestra del món no interpreta una simfonia tan inspirada de sentit i sensibilitat com la que sona cada dia en un mercat. I, de tanta alegria, m’entra un desig de contenció. Voldria que tot quedés congelat, immortalitzat, patint per si un dia no pogués ser. Però afortunadament, de moment, cada dia es repeteix i esperem que ¡per molts anys més!2

12 Mercats

DISSABTE 18 SETEMBRE DEL 2010

de Barcelona

les referències JORDI CASAÑAS

FERNANDO BAGUÉ

LÍDER

COOPERACIÓ

FESTIVAL

Barcelona ha assessorat Colòmbia, Mèxic la Xina i el Japó sobre mercats

La capital lidera el projecte Medemporion, finançat per la Unió Europea

L’IMMB prepara per a la tardor la cita internacional Mercat de Mercats FERNANDO BAGUÉ

Façana del mercat de la Boqueria.

EL MODEL BARCELONÍ

Reconegut com un referent internacional ingú posa en dubte que Barcelona s’ha convertit en un referent internacional, en molts aspectes i no només per tenir el Barça com a ambaixador. De fet, el potencial econòmic de la ciutat, la inversió en infraestructures o el seu nivell de qualitat de vida l’han situat en el cinquè lloc de la classificació, com la ciutat europea del futur i una de les més atractives per als negocis. És pionera en investigació biotecnològica, en disseny i moda, gastronomia i també en la protecció dels seus mercats.

Barcelona compta amb un total de 39 mercats d’alimentació i 4 d’especials, cosa que la converteix en la xarxa més àmplia d’aquest tipus d’establiments a Europa. Aquesta dada, juntament amb

N

l’èxit obtingut en el seu funcionament, ha suscitat les consultes de ciutats i països que volen saber com s’estructura i organitza el model barceloní.

Els mercats de Barcelona han creat escola pel que fa a la seva modernització i remodelació, sobretot perquè es preveuen diferents nivells d’intervenció, com la recuperació del valor arquitectònic de l’edifici, la redefinició de l’oferta comercial amb la introducció de nous operadors si és necessari, el soterrament de la logística i la construcció d’aparcaments on sigui possible, així com la introducció de mesures de millora mediambiental, com l’eficiència energètica o la recollida selectiva de residus.

La curiositat d’altres ciutats i països ha generat un volum important de con-

sultes d’assessoria en renovació, construcció i fins i tot definició i gestió d’aquest tipus d’instal·lacions. L’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB) és qui les canalitza. La mateixa font informa que les preguntes han estat pròximes –provinents de les ciutats de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Mataró, Sant Boi, Manlleu, o fins i tot des de Castelló de la Plana i Elx–. Però també s’ha sol·licitat informació des de Mèxic, la Xina, Corea, el Japó, la regió de Gaza o Medellín.

EL MEDEMPORION Barcelona lidera el projecte Medemporion, en el qual participen tres ciutats més –Torí, Gènova i Marsella–, amb la intenció d’analitzar el paper que exerceixen els mercats a les ciutats i als ter-

BCN ha creat escola amb la modernització i remodelació dels mercats

ritoris des del punt de vista econòmic, social, cultural i també turístic. Aquest projecte està finançat per la Unió Europea i permetrà divulgar i transferir bones pràctiques entre els mercats més actius del Mediterrani.

El pla d’actuació inclou la seva pàgina web www.medemporion.eu i una guia de bones pràctiques comercials i de gestió. A més, el projecte preveu la realització de dos estudis, un d’anàlisi i diagnòstic de la realitat actual en el conjunt dels mercats mediterranis i un altre sobre la relació entre la producció local i el mercat.

El Medemporion estableix un calendari d’activitats festives i de divulgació, entre les quals destaca el festival Mercat de Mercats, que tindrà lloc aquesta tardor a Barcelona.2