Ser o no ser

Ser o no ser.

Aida CampĂ s Gibert Projectes. 1r Fotografia

INTRODUCCIÓ La intimitat representa allò que guardem al nostre interior, allò que ens defineix com sóm com actuem o com ens relacionem amb la resta de persones. “intimidad s. f.

1 Amistad muy estrecha o íntima.

2 Parcela privada de la vida de una persona: los periodistas no respetan la intimidad de los famosos.

3 Carácter privado o reservado: celebramos la boda en la intimidad.— s. f. pl.

4 intimidades Asuntos o sentimientos de la vida privada de una persona: yo solo cuento mis intimidades a mis amigos.

5 Órganos sexuales externos de una persona.”

És en la intimitat on podem pensar lliurament, on podem dir i fer el que nosaltres volem i com volem. Tot i que vivim en una societat on som jutjats constantment, les persones considerades “diferents” sempre han intentat obrir-se pas i mantenir una vida digne. El que vull reflectir amb el meu projecte són aquells moments intims on aquestes persones poden ser realment el que volen ser.

INFORMACIÓ – DOCUMENTACIÓ Al pensar amb el concepte d'intimitat el primer que hem va venir al cap de manera inconcient era la paraula “jo”.La intimitat és un dret i un deure essencial en la nostre societat però que significa realment en una societat marcada per el sobreeús de les imatges i del “Boom” de les xarxes socials juntament amb l'obsessió d'alguns en mostrar cada moment de la seva vida, de la seva intimitat. Basant-me en aquest fet vaig començar a buscar i vaig trobar que moltes persones es dediquen a fotografiar el seu dia a dia i a compartir aquestes imatges en publiques per a tothom que tingui accès a aquestes reds socials. Però totes aquestes coses que fan i que viuen són de veritat el que són, el que ells viuen de veritat? O és nomès un aparador per mostrar a l'altre gent?

Per entendre una mica més aquesta manera de viure la intimitat de manera pública vaig buscar un seguit de pàgines on persones (bloguers, desconeguts, comentaris,...) expliquen el que ells entenen com a inimitat i per sorpresa, molta d'aquesta gent comentava que la intimitat era on s'ajuntaven totes les nostres pors, forçes i inspiracions que són les que dònen sentit a les nostres virtuds i que formes la nostra IDENTITAT. També es definia com un dret o un àmbit reservat a la curiositat de les altres persones. Aquestes idees hem van fer pensar en que totes aquestes persones que mostren la seva vida als altres com si estiguessin en un espectacle on el públic i té molt a veure.

Vaig trobar una noia que es fa dir “Intimidad Romero” que penja fotografies seves a les reds socials amb la cara pixelada de manera que ningú la pugui reconèixer, per mi una crítica d'aquest estil de vida.

Vaig trobar interessant el treball de SHISUKA YOKOMIZO nascuda al Japó i que ha viscut a Londres durant 10 anys. Els seus treballs sónuna reflexió entre la relació d'un mateix amb la resta de persones. Aquesta sèrie de fotogràfies són fetes a Londres. Ella deixa una nota a diferents cases informant-los de que en un dia i hora determinat ella estarà davant de la finestra de casa seva per tal de fer una fotografia. Shizuka diu que si estàn interessats en que els i faci una fotografia que és posin davant de la finestra durant 10 minuts, que ella farà una fotgrafia i marxarà. També els i diu que si no estàn disposats a fer-se aquesta fotografia que simplement tanquin la cortina que ella no els molestera. Hem va semblar una manera molt directe de mostrar les persones tal i com volen ser vistes ja que en un espai tan intim com a casa teva és on et sents més cómode.

Pensant amb totes aquelles persones que expressen lliurament el seu pensament em vaig voler centrar en auqelles que per alguna cosa l'han d'ocultar. El primer que hem va cridar l'atenciò és que l'alliberació d'aquests havia començat a sortir a la llum feia relativament poc temps. El nostre país fa pocs anys encara estava sotmés a una gran repressió d'idees i sentiments i és ara quan tots aquests, que abans eren prohibits, surten a la llum i la societat viu en una bombolla de llibertat. Suposo que tot això hem ve al cap per experiències pròpies. La meva besàvia va ser desterrada del seu poble per una infidelitat. Els pares del meu cunyat van separar-se al poc temps de tenir-lo a ell i la seva mare va ajuntar-se amb una altre dona ocutant-ho fins al present a les seves mares que encara no saben el que passa. També vaig recordar a un home amic dels meus pares, casat i amb fills, que als cincuanta anys va fer públic el seu travestisme i que continua casat amb la mateixa dona que entèn perfectament el seu pensament.

Aquets exemples hem fan plantejar-me moltes coses diferents: fa uns anys aquests fets eren molt mal vistos i per això són ocultats però és ara quan moltes d'aquestes coses surten a la llum i poc a poc la societat va acceptant-les, però molt a poc a poc.

DIANE ARBUS va ser de les primers fotògrafes que desprès de haver fet fotografia de moda i publicitat decideix, portada per una ànsia de buscar el seu lloc en la societat, començar a fotografiar a aquelles persones que ningú té en compte, aquelles persones extranyes que s'aparten del camí normal i que ella mateixa defineix com a monstres. Els

seus models són travestis, malalts mentals, bessons, persones grans, nudistes,...que Diane retrata de manera inquietant i on ens mostra la seva verdadera identitat sense haver d'ocultar-se.

Hem va semblar un tema molt interessant i sobretot frustrant el fet d'haber d'amagarte de la teva própia i verdadera identitat per tal de ser aceptat socialment. I aquí torno a pensar amb tota aquella gent que parla de la intimitat com a un espai privat i tinc la sensació que totes aquestes persones que s'amaguen han de viure la intimitat d'una manera molt diferent a la meva ja que ells no poden mostrar-se tal i com són davant del món.

JILL PETERS és un fotògraf nord americà que viatja al nord d'Albània per tal de fotografiar a un grup de dones que va decidir viure amb l'aparença d'home per tal de poder tenir un altre estil de vida ja que la situació de la dona en aquella zona és molt crítica. Trobo que és un gran exemple de fins a quin limit ha arribat el fet d'haver de modificar la teva identitat per tal de tenir una vida digne.

També he estat investigant projectes d'autors com: Harry Gruyaert, Elinor Carucci, David Terrazas, Philippe Toledano,...

Steve Rosenfield fa un treball molt més crític. Retrata persones que han és senten desplaçades per alguna cosa o per la seva condició i sense por ho fan public pintant-se el seu “pecat” sobre la pell i fent-se una fotografia deixant aixi d'amagar-se i mostrar-se tal i com són.

Javi Larrauri té un projecte on pinta retrats de persones que van patir repressio a Espanya als anys 60-70 per la seva condició sexual. Trobo interessant que retrati a la persona en l'actualitat i en els anys 70 i dóna una petita explicació de la seva vida.

Candela años 70 – Candela Garcia 2011

Félix años 70 – Felix Cabrera 2011 De moment el concepte el tinc molt clar, vull explicar una història entre una persona i el seu secret. Els treballs d'aquests autors mostren com aquestes persones que han hagut d'ocultar la seva condició és deixen veure al món però a mi m'interessa més fer un treball més íntim. El primer que hem ve al cap és Jens Juul. És un fotògraf que treballa en blanc i negre i els seus treballs són majoritariament retrats de persones en moments íntims. Les seves fotografies hem transmeten moltes sensacions diferents i crec que al mirar aquestes persones et pots fer una petita idea del que senten.

El fort contrast entre el blanc i el negre fan que la fotografia sigui molt més dura i transmet molt més la sensació de

soledad. Els retratats miren a càmera o surten amb la mirada perduda o els ulls tancats i són personatges que sempre amaguen alguna cosa.Formalment hem crida molt l'atenció ja que el que vull transmetre amb les meves fotografies és aquest instant de soledad i intimitat que aquestes fotografies hem transmeten.

DISCURS PROPI Ser o no ser, aquesta es la qüestio.

Segurament algun cop a la teva vida has aparentat ser alguna cosa que de veritat no ets o has jutjat algú per la seva aparença i segurament algú t'ha jutjat per la teva. És la por al no ser acceptats el que ens fa mentir sobre nosaltres mateixos. Però hi han casos on no nomès es tracta d'una petita mentida o un desafortunat comentari...Vides senceres basades en mentides, families de cartró, somnis reprimits són nomès un exemple de la desafortunada realitat de moltes persones que no poden viure la seva pròpia vida. Ser com ells volen ser i no com volen que siguin. Fa pocs anys enrrere la repressió cap a les persones amb orientacions sexuals o contraries a la doctrina cristiana ha estat molt severa per tant moltes persones han hagut de viure una via completament diferent a la que desitjaven.

El que vull reflectir en aquest projecte és el sentiment de soledad i rebuij al que es senten exposades totes aquestes persones que nomès han pogut ser ells mateixos en la seva intimitat.

MEMÒRIA FORMAL Al tenir el concepte molt clar nomès hem falta aclarir-ne la forma. A l'hora de pensar QUE fotografio vaig pensar en aquelles historietes que m'han anat passant per davant on els protagonistes d'aquestes han hagut d'ocultar la seva pròpia identitat a causa de la no aceptació de la seva condició sexual. Segurament hi han moltes més persones o temes als que hagues pogut recórrer a l'hora d'explicar un tema com aquest però hem vaig centrar totalment en el cas de l'home que als cinquanta anys desprès de tota una vida aparentment normal, amb dona i fills, decideix vestir-se de donar i mostrar-se com a tal davant del món. Vaig trobar que era un acte molt valent el de desprès de tants anys sortir del pou i ser verdaderament qui has volgut ser durant tota la vida.

Vaig intentar contactar amb aquesta persona però no va ser possible i vaig decidir posar en escena el que JO interpreto d'aquesta història que no és necessariament la d'aquest home en concret sinò que és una idea general del que pateixen moltes persones en situacions diferents.

M'interessa remarcar la figura de la persona i no de l'entorn tot i que s'intueix que l'escena passa en un espai íntim de la persona.

Primer faig uns esbossos de com m'imagino les fotografies.

Munto l'escena a l'habitació dels meus pares i faig servir al meu pare com a model. Primer faig unes fotografies de l'habitació i seguidament li incorporo el personatge però l'espai queda molt obert i no hem dòna sensació de soledad.

Per situar a l'espectador en situació crec que seria bo col·locar-hi algun element que ajudes a entendre el que passa.

Col·loco una fotografia del casament dels meus pares de manera que el personatge la miri i que no se li vegi la cara.

Vull plasmar el moment on l'home deixa enrrera la seva vida anterior per començar-ne una de nova i al ser un personatge fictici no trobo necessari que se li vegi el rostre.

Faig més fotografies i aquests cop col·loco el personatge sense samarreta i amb un collaret de dona. Hem continua sense interessar el fons i encuadro nomès la figura de l'home, tambè sense que se li vegi la cara.

També faig fotografies dels detalls de les joies o de les fotografies familiars però no m'acaben de cridar l'atenciò. Utilitzo el blanc i negre ja que és un recurs molt útil per tal d'expressar sentiments com la soledad, la tristesa, la decepció, els remordiments,...com en les fotografies de Jens Juul.

Per exposar les fotografies crec que seria necessari fer més fotografies de diferents experiències i exposar-les juntament amb una explicació de cada un dels personatges i la seva situació. Podrien ser dos o tres fotografies per sèrie en un format mitjà .

IMATGES FINALS

WEBGRAFIA Informaci贸 sobre referents http://theharlow.net/shizuka-yokomizo-dear-stranger/ http://lenscratch.com/2013/09/jill-peters/ http://www.whatibeproject.com/portfolio-types/women/ http://jensjuul.com/ http://www.elinorcarucci.com/ http://www.javilarrauri.com/represaliados/represaliados.htmlhttp://www.inoutpost.com/life-style/16-retratos-de-humanosque-resultan-ser-trans-20131128171632.html http://www.enkil.org/2009/05/12/diane-arbus-la-belleza-de-los-monstruos/ http://triburgo.com/bio.html http://alejandrosaldivar.com/Cuerpo-equivocado http://cnnphotos.blogs.cnn.com/2013/12/26/the-girls-from-ipanema/ http://www.javilarrauri.com/represaliados/represaliados.html

ANNEX SEGUIMENT DE TUTORIES TUTORIA Nº1 Informació aportada a la tutoria

Parlo sobre el meu concepte d'intimitat i el que significa per mi

Tasques pendents per a la pròxima tutoria Buscar opinions exeternes a mi, busca de referents conceptuals. RECERCA

TUTORIA Nº2 Informació aportada a la tutoria

Relació entre intimitat i les aparençes. Haver d'ocultar la pròpia identitat per tal de poder ser acceptat socialment.

Tasques pendents per a la pròxima tutoria Falta de referents. Com explicsr el que vull i vincular-ho amb mi.

TUTORIA Nº3 Informació aportada a la tutoria Possibles formes però falta concretar a que vull fotografiar.

Tasques pendents per a la pròxima tutoria

Buscar una manera d'explicar el que jo vull. Recerca de referents

TUTORIA N潞4 Informaci贸 aportada a la tutoria A una setmana de la presentaci贸 no hi ha gaire feina feta. Falta pensar a QUE i COM fer les fotografies.

Tasques pendents per a la pr貌xima tutoria MOLTA feina per fer.