Malgratencs

Gemma Rigau “les llengües es mantenen si els parlants no les abandonen”

Gemma Rigau, catedràtica de filologia a la UAB, és una enamorada de Malgrat de Mar. Vídua de Joaquim Garriga i Riera, Rigau ha rebut diverses distincions al llarg de la seva trajectòria professional, entre elles, la Creu de Sant Jordi l’any 2019.

Parlar de Gemma Rigau és parlar de tota una vida dedicada a llengua. No ha perdut la passió per estudiar la llengua des de totes les seves vessants.

Les llengües, totes, són fruit de la capacitat lingüística humana. Només els humans som capaços de parlar. Això vol dir que naixem preparats per a ser parlants i acabem sent-ho d’una llengua o d’una altra segons la comunitat en què ens criem. Tots podem comprovar que l’adquisició de la llengua per part dels infants no depèn de la raça ni de l’origen geogràfic. Una criatura xinesa o senegalesa parlarà francès si es cria entre parlants francesos i parlarà català si es cria aquí. Totes les llengües, totes, s’aprenen amb la mateixa facilitat, rapidesa i inconsciència quan s’aprenen des de ben petit. Els infants no tarden pas més a aprendre el basc que el català. No hi ha llengües difícils per a qui les aprèn com a primera llengua. Ara bé, un cop ja som parlants d’una llengua podem trobar més o menys difícil aprendre’n d’altres. Això vol dir que ja hem estat marcats per la llengua (o les llengües) del nostre entorn. És per això que trobo apassionant estudiar en què consisteix la facultat del llenguatge. I ens hi pot acostar l’estudi de la nostra llengua en comparació amb les altres per descobrir quines propietats comparteixen les llengües humanes i en què poden divergir.

ENTREVISTA: EMILI PACHECO

Com a experta de la llengua, com veu la situació actual del català?

Fa temps que la situació del català és delicada. Ara que sembla que en som més conscients és un bon moment per a exigir amb fermesa a les administracions i a les entitats que despleguin tots els recursos econòmics, jurídics, digitals, socials i culturals per a fer funcionar el català. Ara bé,

els parlants no podem deixar-ho tot en mans de les administracions, hem de procurar fer servir el català en totes les instàncies i situacions. Hem de tenir molt clar que les llengües es mantenen si els parlants no les abandonen.

La llengua ha d’adaptar-se als canvis que es produeixen a la societat?

Sí, és clar. La llengua ha de ser una font de recursos per a les noves necessitats socials. Ens ha de permetre crear mots o expressions que designin noves eines, nous instruments, que expressin nous conceptes, nous recursos culturals...

És bo que de tant en tant hi hagi canvis a la gramàtica?

És normal que hi hagi canvis en les llengües. Només no canvien les llengües que ja no es parlen, com ara el llatí. Si llegim una carta o un text del segle XIX constatarem que el català d’ara, tot i compartir molts aspectes amb el d’aleshores, ja no és exactament igual. Hi veurem canvis en la manera de dir les coses i en els mots emprats. Així doncs, no té res d’estrany que les gramàtiques que descriuen l’estat actual de la llengua introdueixin alguns canvis.

Ara penso quan hi va haver el canvi en els accents diacrítics...

Sí, hi va haver una petita revolució. Aquí, però, hem de deixar clar que si parlem d’accents diacrítics estem parlant d’ortografia, és a dir, de la manera que representem per escrit la llengua i no pas de la llengua en si. El mots que ara la normativa recomana d’escriure sense accent, com ara soc a Ja soc aquí, no canvien pas la seva pronunciació, són els de sempre. El que ha canviat és només la representació gràfica. Per què s’han eliminat aquests accents? Doncs per a simplificar una mica l’ortografia. N’han quedat quinze, d’aquests accents que permeten distingir mots que s’escriuen amb les mateixes lletres, però heu de pensar que amb el pas del temps se n’havien arribar a proposar més de cent. Però, com que les normes ortogràfiques costen d’aprendre, sap greu quan te les canvien.

Com a ciutadans, tendim a restar importància a la nostra llengua? Ens costa encara mantenir la conversa en català si veiem que l’interlocutor parla en castellà?

El canvi de llengua o, pitjor encara, el fet de dirigir-se ja directament en castellà a un interlocutor que no coneixem, va en contra nostra. D’entrada ens costa mantenir el català perquè ens sentim incòmodes, poc cortesos, si l’interlocutor s’expressa en castellà. Ara bé, no és una qüestió de cortesia ni de bona educació sinó una qüestió de dret.

Hem de poder fer servir la nostra llengua. A més, ens hem d’acostumar a utilitzar el català perquè és l’única manera que els que no són parlants d’aquesta llengua la puguin aprendre almenys passivament. Ho hem de veure com una manera de no discriminar-los, de fer-los sentir que són d’aquí.

D’entrada ens costa mantenir el català perquè ens sentim incòmodes, poc cortesos, si l’interlocutor s’expressa en castellà.

Molts lingüistes posen en dubte el desdoblament en el llenguatge. Què en pensa vostè? Ha d’imperar el sentit comú?

La llengua ens ofereix la possibilitat de referir-nos a una pluralitat d’humans o bé amb el masculí com a gènere gramatical no marcat o bé amb el desdoblament. Així podem parlar dels regidors de l’Ajuntament o bé dels regidors i les regidores de l’Ajuntament. En aquest segon cas queda ben clar que entre els regidors hi ha homes i dones. El problema del desdoblament és que a vegades enfarfega el discurs i que pot arribar a violentar la llengua. Jo puc referir-me a els regidors malgratencs, però quan ho desdoblo tinc els regidors malgratencs i les regidores malgratenques, que resulta una expressió carregosa, o bé tinc els regidors i les regidores malgratenques o les regidores i els regidors malgratencs, en què podem interpretar que només els segons de cada conjunt són de Malgrat. Si a més hem de fer servir un pronom, com a la frase: Als regidors i les regidores, l’alcaldessa els convocarà aviat, no serà possible evitar el pronom els. No és propi de la llengua catalana la coordinació de dos pronoms febles, No diem L’alcaldessa els i les convocarà. Per tant, sí que crec que hem d’aplicar el sentit comú.

Vostè va fer les proves pericials filològiques durant el judici al Procés. Expliqui’ns en què van consistir

La defensa del Conseller Forn va demanar un informe a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre una traducció al castellà que la guàrdia civil havia fet d’un document dels mossos. L’informe havia de ser sobre la primera frase del document. L’IEC em va encarregar a mi de redactar-lo i durant el judici em van cridar perquè exposés les raons per les quals considerava que la traducció no era adequada. I em vaig trobar parlant de gramàtica i dels verbs modals del català comparats amb els del castellà en aquell judici que ens tenia a tots pendents i angoixats. La veritat és que em va deixar parlar i que semblava que escoltaven. No sembla, però, que la meva intervenció servís de gaire res. El cas és que l’informe també va ser esgrimit per la defensa en el judici del Major Trapero per rebatre un comentari del fiscal. Ja veu que la filologia pot ser més útil del que ens pensem.

Foto: Gemma Rigau a la Lliçó inaugural del curs 2017-2018 de la Facultat de Traducció i Interpretació.

Per a Gemma Rigau Malgrat de Mar és...

Malgrat és un lloc que sento meu. Hi vinc des de fa gairebé cinquanta anys. Era el poble del meu marit, en Joaquim Garriga i Riera, i hi tinc tota la seva família i molt bons amics i veïns. Ara Can Sagrera del carrer de Maó, la casa dels avis i besavis del meu home, és també la casa on ens reunim amb la família del meu fill durant les vacances escolars. Els nets ja tenen amiguets malgratencs i senten Malgrat com a seu. I ara que puc, m’agradarà aprofitar l’avinentesa per agrair a l’Ajuntament i a la gent de Malgrat l’estima i la simpatia que han mostrat envers el meu marit en els diversos actes que han dedicat a la seva memòria. Ell n’estava orgullós, de ser malgratenc.