L’arbrat de carrer de Sabadell Guia dels arbres de la ciutat
L’arbrat de carrer de Sabadell Guia dels arbres de la ciutat
Direcció Parcs i Jardins – Ajuntament de Sabadell Coordinació tècnica municipal Joan Gual. Parcs i Jardins – Ajuntament de Sabadell Textos i continguts Parcs i Jardins – Ajuntament de Sabadell Adaptació de textos i continguts – Marta López Viana Disseny i coordinació tècnica Marta López Viana Disseny gràfic i maquetació Olga Ramírez Freixas Elaboració de plànols Parcs i Jardins – Ajuntament de Sabadell Estudi Lopez Viana Fotografies Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Felipe Valladares, Marta López, Parcs i Jardins – Ajuntament de Sabadell Correcció Assessoria Lingüística – Ajuntament de Sabadell © de l’edició Ajuntament de Sabadell © dels textos Els autors © de les fotografies Els autors
Índex
Guia de l’arbrat actual Itineraris
Itinerari a peu pel centre de la ciutat Itinerari amb bici del parc del Taulí a la Salut Itinerari amb bici pels arbres grossos Bibliografia
. Mèlia, arbre sant . Morera, morera blanca o morera negra . Negundo . Olivera . Om de sibèria . Palmera datilera . Palmera de canàries . Pi blanc . Pi pinyoner . Plàtan . Pollancre, xop . Prunera pisardii . Robínia . Roure martinenc . Sabó de Xina, koelreuteria . Sòfora . Til·ler, tell . Tipuana . Troana . Xiprer . Zelcova
89
Guia de l’arbrat actual
. Acàcia de Constantinopla . Acàcia de tres espines . Àlber . Alzina . Arbre ampolla, pica-pica . Arbre de l’amor . Arbre de les tulipes . Castanyer d’Índia . Catalpa . Cedre de l’Himalàia . Cirerer del Japó . Desmai . Erable argentat . Eucaliptus, febrer, arbre de la salut . Fals pebrer, pebrer bord . Firmiana . Freixe . Ginkgo . Leilandi . Liquidambar . Lledoner . Magnòlia
Acàcia de Constantinoble Acacia de Constantinopla Albizia julibrissim Origen: L’Àsia
Arbre o arbret que no sol superar el 12 metres d’alçària. Destaquen les seves flors, de color rosat pels seus estams allargats i fins. La fulla és composta, molt dividida en folíols. La capçada en conjunt, amb les fulles i les flors, dona a l’arbre un aspecte delicat. És un arbre de climes càlids. En els països d’origen s’utilitza per fer ombra a les plantacions de te o cafè. Al centre en tenim al carrer de Sant Quirze, darrere de l’església. També n’hi ha un grup nombrós a la ronda de Santa Maria.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
90
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
91
Acàcia de tres espines Acacia de tres espinas Gleditsia triacanthos Origen: Centre i est d’Amèrica del Nord
Arbre de port elevat, que pot arribar als 45 m. La seva escorça és de tons grisos, clivellada. Al tronc i a les branques hi apareixen tres o diverses espines, que sovint es divideixen, d’aquí l’origen del seu nom. Té fulla composta amb pecíols simples. Alguns individus (varietat Sunburst) són de color groc intens en brotar. Les flors són poc vistoses, petites, blanques i agrupades en raïms. Els fruits són llegums grans i vistosos, de vegades amb formes recargolades. Es conserven durant l’hivern penjant de les branques i mantenen la seva funció ornamental. Com a curiositat, les seves llavors poden ser substitutives de les del garrofer i preparar un succedani del cafè. En trobem a l’inici de la via Alexandra, tocant al trenet del parc de Catalunya i també al carrer de Praga.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
92
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
93
Àlber
Álamo blanco, chopo blanco Populus alba Origen: Sud i centre d’Europa, l’Àsia central i occidental i el nord de l’Àfrica
Arbre fàcil de distingir per la seva escorça blanca. Pot arribar a fer fins a 25 m d’alçada o més. Les fulles són també blanques al revers i de color verd fosc intens a l’anvers. Tenen formes variables, normalment amb uns 3 o 5 lòbuls grans i profunds. Espècie de sexes separats, tret comú de la seva família. Les flors masculines són de color bru i les femenines de color verd. S’agrupen en aments penjants que broten abans que les fulles. La varietat més utilitzada és la coneguda com Populus alba var. pyramidalis Bunge, amb branques que creixen verticalment, donant al conjunt un aspecte estirat, de fus, que s’anomena “port piramidal”. A la Gran Via, al parc del Taulí. A l’entrada de la Bassa de Sant Oleguer n’hi ha una alineació destacada. També en podem veure a diversos punts de la via Alexandra.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
94
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
95
Alzina Encina
Quercus ilex Origen: Autòcton. Creix a tot el contorn de la regió mediterrània
Arbre amb capçada ampla i baixa en estat natural. Pot arribar a fer més de 25 m d’alçada. La seva escorça és marró fosc, gairebé negre, molt clivellada, però amb solcs poc profunds. Les fulles són dures, brillants a l’anvers i blanquinoses al revers. Poden ser més o menys serrades, depenent de l’exemplar i de la part de la capçada. La floració pot ser força vistosa, amb alguns individus coberts completament per les flors masculines, de color groc daurat. L’alzina ha estat un dels arbres més útils per a l’home en aquesta banda del Mediterrani. Amb la seva fusta es feien les rodes de carro. Amb les aglans es podia alimentar el bestiar. El carbó d’alzina era una de les fonts principals d’energia. Encara avui dia és molt valorat perquè a les seves arrels creixen les molt apreciades tòfones. A l’avinguda d’Andreu Nin, al bosc de la Concòrdia. A la plaça del Mil·lenari o al parc de Catalunya n’hi ha nombrosos peus de diverses edats. Al rodal de Sabadell és fàcil trobar alzinars.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
96
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
97
Arbre ampolla, pica-pica Árbol botella
Brachychiton populneum Origen: Austràlia
Arbre de mida mitjana, que pot arribar als 20 m d’alçària. Té un port allargat, tot i que els exemplars més vells tenen la copa més arrodonida. L’escorça és verda i, com en la firmiana, ens ajudarà a identificar-lo. Quan és vell l’escorça pren tons grisos. La fulla és semipersistent i polimòrfica. És semblant a la del pollancre, amb forma de rombe i acabada en punxa. Les flors neixen en panícules, són blanques i tenen forma de campana. El fruit és molt característic per semblar i sonar com unes castanyoles. En madurar és sec, marró fosc o negre i s’obre deixant a la vista les llavors.
Al centre el trobem en alguns carrers com el de Sant Cugat, però cal destacar els exemplars al carrer de Narcís Giralt, al carrer de Sant Joan i al carrer del Doctor Puig, de més edat i que donen identitat a aquests carrers.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
98
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
99
Arbre de l’amor Árbol del amor
Cercis siliquastrum Origen: Mediterrània oriental
Arbre petit, entre 5 i 10 m d’alçada. Destaca per la floració. Les flors són de color rosa violeta molt intens i neixen sobre les parts amb fusta, fins i tot sobre el mateix tronc. Surten abans de treure les fulles i formen una copa espectacular. Hi ha varietats amb flors blanques. És de la família de les lleguminoses, amb fruit en llegum, que resta penjant durant tot l’hivern. Les flors també són característiques de part de la família, fent el que s’anomena “el conillet” o “papallona”, semblant a la flor de la ginesta. El nom prové de la forma de la fulla, arrodonida i amb forma de cor. També se’l coneix per “arbre de Judes” perquè la tradició diu que en un d’aquests es va penjar Judes. En trobem a la plaça de Barcelona i en alineacions al passeig de Fleming. A Sabadell hi ha més de 350 arbres de l’amor.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
100
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
101
Arbre de les tulipes Árbol de los tulipanes Liriodendron tulipifera Origen: Est dels Estats Units
Pot ser un arbre enorme, de fins a 60 m d’alçada, però a Catalunya no es troben exemplars tan alts. Pot semblar un plàtan a simple vista, però si ens fixem en les fulles veurem que són amb forma de tulipa. Les flors són grogues i isolades, semblants a les de la magnòlia però més petites. En la imatge un exemplar que es trobava a tocar de la plaça de l’Àngel (carrer de la Salut). Actualment destaquen els que hi ha al Parc Central.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
102
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
103
Castanyer d’Índia Castaño de Indias
Aesculus hippocastanum Origen: Els Balcans i est de Bulgària
Arbre de port bonic, pot arribar a fer més de 20 m d’alçada. Amb espai per créixer, forma una capçada cònica, molt frondosa i elegant. L’escorça és fosca, similar a la de la magnòlia, però es diferencia per les plaques més clares que desprenen en els exemplars més grans. Fulla gran, composta per uns 5-9 folíols. Les flors, blanques, destaquen per créixer en inflorescències amb forma piramidal per sobre de les fulles i les branques. El fruit és una càpsula amb parets gruixudes i carnoses. Té pues que no punxen i porten entre 1 i 3 llavors, molt semblants a les castanyes, però no comestibles. Sense fulles el podem distingir pels borrons, globulosos i brillants. A la plaça d’Enric Granados n’hi ha dos. Al costat de l’ermita de la Salut hi trobem un camí amb alineació on es pot veure la forma cònica de la seva capçada. També en podem trobar a la plaça del Gas.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
104
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
105
Catalpa Catalpa
Catalpa bignonioides Origen: Est dels Estats Units
La catalpa és un arbre força comú en els carrers i parcs. És fàcil de distingir per tenir les fulles molt grosses, de més d’un pam, amb forma de cor i amb pecíol gros. Arriba a créixer fins a 15 m d’alçada, amb una capçada àmplia. L’escorça és marronosa i llisa en els exemplars joves. Les flors són blanques i vistoses, amb forma de trompeta, agrupades en grans panícules dretes. El fruit és un llegum allargat i fi que facilita el reconeixement sense fulles ni flors. A Sabadell trobem també una espècie de catalpa més petita, la Catalpa bungei C. A. Mey. Al parc de Catalunya i al carrer de Gràcia trobem exemplars de C.bignonioides. Per trobar C.bungei podem anar a l’avinguda de l’Alcalde Moix o al centre, al carrer de la Mare de Déu de les Neus.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
106
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
107
Cedre de l’Himàlaia Cedro del Himalaya, cedro llorón Cedrus deodara Origen: Afganistan i nord-oest dels Himàlaies
Els cedres són arbres majestuosos. En estat natural poden arribar als 60 m d’alçària. El cedre de l’Himàlaia és fàcil de distingir pel seu port amb els branquillons penjants. Les fulles són acícules, com els pins, però agrupades de 20 a 30, formant una mena de pinzells característics. El cedre de l’Himàlaia es distingeix fàcilment per tenir les branques més joves penjants. A Sabadell també podem trobar 24 exemplars de l’espècie Cedrus atlantica Carrière, el cedre de l’Atles i tan sols 4 del cedre del Líban, Cedrus libani A.Rich. Els cedres són valorats per la fusta i per aprofitar-ne els extractes per a perfums. En trobem en grups al Cementiri Vell i al parc de Nostra Llar. El més destacat per les dimensions és el de la plaça de Frederic Mompou.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
108
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
109
Cirerer del Japó Cerezo japonés Prunus serrulata Origen: La Xina i el Japó
La seva floració és espectacular, sobretot en alineació, formant túnels de colors. Les flors són d’uns 3-4 cm de diàmetre, amb nombrosos pètals rosats. Les fulles són molt semblants a les del cirerer, el·líptiques, amb el marge serrat. L’escorça també és similar a la del cirerer comú. Com la prunera pisardii, els exemplars es produeixen per empelt en viver. A l’avinguda de la Concòrdia i a la plaça de la Llibertat. A Sabadell hi ha més de 150 cirerers del Japó.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
110
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
111
Desmai Sauce llorón
Salix babylonica Origen: L’Àsia, probablement nord i centre de la Xina
Arbre de fins a 15 m d’alçada. És fàcil distingir-lo per la forma de la capçada, amb branques primes, llargues i penjants que poden arribar fins a terra. Com a tots els salzes, hi ha peus femenins i masculins. Les flors masculines són grogues pel pol·len dels estams. Les femenines són menys vistoses, però destaquen més per les seves llavors, amb molts pèls blancs. En podem trobar a la plaça del Mil·lenari i al parc de Catalunya.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
112
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
113
Erable argentat Arce plateado
Acer saccharinum Origen: Est dels Estats Units
Arbre que pot arribar a tenir fins a 30 m d’alçada, tot i que a Sabadell la majoria dels exemplars encara són molt joves i difícilment poden arribar a aquestes dimensions. L’escorça és llisa i grisa. Les fulles són simples, palmades i amb 5 lòbuls marcats, serrats amb dents grosses, platejades al revers. Les flors són poc vistoses, de color verd vermell i van agrupades en raïms amb llargs filaments penjants. Apareixen abans de les fulles. Els fruits són molt característics del gènere dels Acer, amb una doble sàmara amb ales que en caure giren com les aspes d’un helicòpter. És de creixement ràpid i molt ornamental per la textura de la capçada. Hi ha múltiples varietats d’aquesta espècie que s’utilitzen en jardineria. A l’avinguda de Matadepera o la ronda d’Europa. A l’avinguda de Francesc Trabal trobem excepcionalment un grup d’Acer pseudoplatanus L. (fals plàtan), de fulles més grans i amb el pecíol vermell.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
114
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
115
Eucaliptus, febrer, arbre de la salut Eucalipto
Eucalyptus globulus Origen: Austràlia
L’eucaliptus és de creixement molt ràpid i pot arribar a esdevenir un arbre de gran capçada i de fins a 60 m d’alçària. L’escorça és molt llisa, de color vainilla amb zones marrons i d’aquesta se’n desprenen grans tires. Les fulles són dures i allargades. Les flors venen tancades en un receptacle verdós que en obrir-se deixa veure els estams de color vermell intens. Tant les fulles com les flors desprenen una olor intensa i inconfusible. L’eucaliptus té moltes propietats medicinals, especialment per a les vies respiratòries. Sovint, les branques i flors s’utilitzen per a decoració de la llar. No és gaire freqüent a Sabadell. Al parc del Taulí n’hi ha un grup important, d’una alçada considerable. Més de 150 eucaliptus creixen a Sabadell.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
116
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
117
Fals pebrer, pebrer bord Falso pimentero, lentisco del Perú Schinus molle Origen: Originari del Perú, s’estén fins al nord de Xile i al sud de Mèxic
El fals pebrer és fàcil de distingir pel port amb branques caigudes, que poden arribar fins a terra. L’escorça és vermella marró, molt clivellada en exemplars joves. Té una mida reduïda, de fins a 6-8 m i unes fulles compostes d’uns 10 a 20 cm. Les flors són petites, agrupades en nombroses panícules. El fruit li dona el nom, petites boles vermelles conegudes com a pebre vermell. És una planta molt aromàtica i amb moltíssims usos. Cal destacar els seus fruits, emprats com a condiment d’aliments, o bé la seva resina, amb la qual s’embalsamaven els reis inques morts al Perú. Com a curiositat, les fulles acabades de tallar de l’arbre es mouen soles a l’aigua per l’expulsió de les essències que contenen. El grup més nombrós és a la plaça de Clara Campoamor. També n’hi ha al barri de Sant Julià o a la plaça de Dolors Viñas. A Sabadell hi ha més de 100 falsos pebrers.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
118
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
119
Firmiana
Parasol chino, árbol de las estrellas Firmiana simplex Origen: Est de l’Àsia, la Xina i el Japó
Arbre fàcil de distingir per les seves fulles enormes, de 3 a 5 lòbuls i amb pecíol. L’escorça en els exemplars joves és verda, característica comuna amb el seu parent, l’arbre ampolla. Pot arribar als 15 m d’alçada i fa una capçada ample, amb una ombra agradable. Les seves flors són poc vistoses, agrupades en panícules. Els fruits són més visibles i atractius, amb 4 o 5 valves que en caure deixen un peduncle similar a una estrella, origen del seu nom popular. A l’avinguda de Pablo Iglesias, baixant cap a la Bassa de Sant Oleguer, trobem una alineació amb exemplars de firmiana força desenvolupats. També en trobem al camí de Sant Vicenç de Jonqueres i a la carretera de Bellaterra.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
120
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
121
Freixe Fresno
Fraxinus angustifolia Vahl, Fraxinus excelsior L. Origen: Mediterrània, Europa i part de l’Àsia i nord del País Valencià
A Sabadell els exemplars més grossos són els freixes de fulla petita (F. angustifolia), mediterrani, present habitualment als marges dels rius. La capçada del freixe, de fulla petita, té un aspecte fràgil. La seva escorça és grisa i està clivellada amb uns solcs profunds en els arbres més vells. És de fulla composta, amb els folíols lanceolats i de marge lleugerament serrat. Les flors són petites i poc vistoses. Els fruits són sàmares (llavor amb ala), agrupades i penjants, d’uns 2 cm de longitud. També tenim a la ciutat exemplars joves d’un altre freixe autòcton de clima més fresc, el freixe de fulla gran (F. excelsior), que es distingeix del de fulla petita per tenir la fulla i els folíols més grans. És fàcil distingir-los a l’hivern per tenir uns borrons negres grans. Podem trobar-ne també dues espècies més, el F. berlandierana DC. i el freixe de flor (F. ornus L), amb fulles més grans que el F. excelsior i flors de color blanc, molt vistoses. Al complex esportiu de Sant Oleguer, a l’avinguda de Pablo Iglesias i en alguns trams del riu Ripoll.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
122
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
123
Ginkgo Ginkgo
Ginkgo biloba Origen: Est de la Xina i el Japó
El ginkgo és un arbre especial. Charles Darwin el denominava “fòssil vivent”, ja que és una espècie de fa 300 milions d’anys (la majoria dels nostres arbres són de fa com a molt 140 milions d’anys). Pot arribar a créixer fins a 30 o 40 m. El seu port és també diferent, amb un aspecte “prehistòric” en les branques i ramificacions, poques i molt anguloses. L’escorça és grisa i clivellada en els exemplars adults. Les fulles són també particulars, formant una mena de ventall semicircular amb un pecíol llarg. És una planta que creix amb els sexes separats. Els exemplars masculins tenen el pol·len en raïms penjants no gaire grans. Els exemplars femenins formen una bola que penja d’un llarg peduncle, que en caure a terra fan molta pudor, motiu per la qual cosa només es planten exemplars masculins. El grup més nombrós i identitari es troba a la façana del parc de Catalunya de l’avinguda de Francesc Macià, on trobem plantades diverses files.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
124
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
125
Leilandi Leilandi
Cupressocyparis leylandii Origen: Anglaterra
Arbre amb capçada cònica, vestit fins gairebé a terra i molt ornamental. Pot arribar a créixer fins a 20 m d’alçària. Els seus cons, per a la reproducció, creixen de forma similar a la resta de xiprers, la part masculina a l’extrem de les fulles i la femenina són uns cons mitjans, d’uns 2 cm, amb 8 escames. En trobem un bonic exemplar a l’avinguda de Matadepera amb la ronda de Collsalarca.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
126
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
127
Liquidambar Liquidambar, ocozol
Liquidambar styraciflua Origen: Est dels Estats Units, Mèxic i Guatemala
Arbre de port elegant, amb una capçada cònica o piramidal quan és jove. Les fulles són palmades, amb un pecíol llarg i entre 5 i 7 lòbuls triangulars i profunds, amb el marge serrat. Les flors creixen formant boles molt característiques, penjant d’un pecíol, i es mantenen d’un any per l’altre. Els tons de les fulles a la tardor són molt vistosos. A l’hivern és fàcil distingir-lo per les escates semblants al suro que té a les branques més joves. S’ha plantat a partir dels anys 90 a zones identitàries de la ciutat com la plaça del Mercat, alguns carrers de vianants del centre, el carrer de les Tres Creus o la ronda de Ponent.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
128
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
129
Lledoner Almez
Celtis australis Origen: El lledoner va ser introduït des del Mediterrani oriental
Arbre caducifoli amb tronc dret i escorça grisenca i llisa. Els exemplars aïllats i amb port natural poden fer uns 10 m d’amplada de capçada i uns 15-20 m d’alçada. Les fulles són lanceolades, de 4 a 15 cm, piloses, dentades, acabades en una punta allargada i aspres per l’anvers. Les flors són petites, verdoses i amb peduncles molt llargs. N’hi ha de masculines i d’hermafrodites en el mateix arbre i surten al mateix temps que les fulles. El fruit és el lledó, globulós i d’1 cm aprox., verd al principi i negre quan madura a la tardor. És comestible i apreciat pels ocells. A Sabadell trobem també alguns individus de Celtis occidentalis L. (lledoner americà) amb les fulles més ovades, amb pocs pèls i escorça més rugosa que el lledoner. El lledoner s’adapta molt bé a les condicions més dures de l’ambient urbà. Suporta bé la contaminació i les condicions de clima més extremes. Poques plagues o malalties l’afecten i els cops i ferides al tronc cicatritzen amb facilitat. Podem trobar lledoners de grans dimensions a l’avinguda de Francesc Macià, prop de l’església de la Salut i a la plaça de Frederic Mompou, prop del centre urbà.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
130
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
131
Magnòlia Magnolia
Magnolia grandiflora Origen: Sud-est dels Estats Units
La magnòlia és un arbre fàcil de distingir pel seu aspecte de rigidesa, amb les fulles grans, lluents i coriàcies. És una espècie gran, que pot arribar als 25 o 30 m d’alçada. L’escorça és molt llisa, marró gris. Les fulles són grosses, de color verd fosc, lluents a l’anvers i marronoses i cobertes de pèls al revers. La flor de la magnòlia és espectacular, blanca i molt gran, de la mida d’una mà o més. El fruit té forma oval i és semblant a una xirimoia (són parents llunyans). Als carrers per a vianants del centre, com el de Gràcia, prop de l’Ajuntament i l’església hi ha plantades moltes magnòlies joves que ja fan flor.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
132
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
133
Mèlia, arbre sant Melia, cinamomo Melia azedarach Origen: Sud i est de l’Àsia
Arbre no gaire alt, de fins a 12-15 m d’alçada. L’escorça dels exemplars joves és característica: llisa i de tons grisos, esquerdada verticalment o bé amb petits punts marronosos. Les fulles són compostes, d’una mida gran, amb folíols de marge serrat. Les flors són amb pètals petits, de color lila blanquinós i creixen formant raïms. Els fruits pengen durant tot l’hivern i faciliten la identificació de l’arbre. Aquests fruits són tòxics i tenen una forma rodona, d’un o dos centímetres de diàmetre i de color groc marró clar. S’anomena també “arbre sant” perquè els ossos dels seus fruits han estat utilitzats des de l’edat mitjana per fer rosaris. Es poden veure molts exemplars a la ronda de Zamenhof o al carrer de Brutau. I alguns aïllats a tocar de l’observatori del parc de Catalunya.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
134
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
135
Morera, morera blanca o morera negra Morera, morera blanca o morera negra Morus alba L. i Morus nigra Origen: Centre i est de l’Àsia (la Xina i el Japó) igual que els cucs de seda
La morera és un arbre molt valorat pel creixement ràpid i la seva ombra. Antigament les fulles eren també molt apreciades per ser la base de l’alimentació dels cucs de seda, necessaris per a la producció d’aquest teixit. És una espècie de mida mitjana, d’uns 12-15 m d’alçària. El més característic són les fulles, grosses i ovades, sovint irregulars en el cas de la morera blanca (M. alba) i més regular en la morera negra (M. nigra). L’escorça és gris més o menys clar. És difícil veure moreres amb fruit, més encara que en el cas de la troana. Els fruits carnosos són incompatibles amb la vida urbana, ja que embruten carrers i cotxes. Per aquest motiu, les moreres es poden constantment per evitar la floració, que es fa sobre branques de més d’un any. També existeixen ara varietats que no donen fruit, anomenades fruitless. Al carril bici de la via Alexandra, a l’aparcament de la Bassa de Sant Oleguer. També en trobem moltes a la ronda de Collsalarca o a la ronda de Santa Maria.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
136
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
137
Negundo
Negundo, arce de hoja de fresno Acer negundo Origen: Est dels Estats Units
Arbre no gaire gros, d’uns 15 o 20 m d’alçada màxima, però difícilment se’n veuen exemplars de més de 10 m. Escorça de color marró clar, lleugerament clivellada. Els branquillons són verds i amb els nusos molt marcats. Les fulles són compostes, normalment amb 3 folíols, però també en podem trobar que en tinguin fins a 7. Les flors són poc vistoses, van agrupades en raïms amb llargs filaments penjants i apareixen abans de les fulles. El fruit és una doble sàmara, característic del gènere dels Acer (erables i aurons). Per ser molt resistent i de creixement ràpid, va ser una de les espècies més utilitzades per als carrers de molts municipis durant els primers anys de la democràcia. Encara és present a molts indrets, tot i que el temps ha demostrat que la seva escassa capacitat de cicatritzar ferides fa que sigui un arbre poc adaptat a les condicions urbanes, motiu pel qual s’ha deixat de plantar. Podem veure’n uns bonics exemplars a la plaça de Sant Jaume.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
138
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
139
Olivera Olivo
Olea europaea Origen: La Mediterrània. L’ullastre és el nom comú de l’olivera
Arbre de vida molt llarga (se’n coneixen exemplars mil·lenaris a Catalunya). Conreat des de fa milers d’anys, és un símbol de la Mediterrània i de la pau. És fàcil de distingir pel color platejat de la capçada i pel tronc tortuós i recargolat en els individus més vells. Normalment, el seu port és baix i té forma arrodonida per les podes, tot i que les oliveres poden arribar a fer 10 m d’alçada. Les fulles són dures, coriàcies, de forma allargada, amb l’anvers de color verd grisós i platejades al revers. Les flors són menudes i poc vistoses i maduren en les conegudes olives a la tardor. Al parc Central del Vallès, al parc de Catalunya o al parc de Can Gambús. Com a parcel·les agrícoles, n’hi ha al parc fluvial del Ripoll, al parc Agrari i al rodal.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
140
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
141
Om de Sibèria Olmo
Ulmus pumila Origen: Sibèria oriental, la Xina i Turquestan
Tot i que a Catalunya tenim dos oms autòctons, l’Ulmus minor Mill. i l’Ulmus glabra Huds., la malaltia de la grafiosi ha fet desaparèixer gairebé tots els exemplars en estat natural. Aquest és el motiu pel qual es planta l’om de Sibèria, més resistent a la grafiosi. L’om de Sibèria és un arbre que en el seu estat natural mai supera els 25 m. L’escorça és clivellada i de tons grisos. Les fulles tenen forma el·líptica, són simètriques en els seus nervis, tenen el marge serrat i el pecíol curt. Les flors es desenvolupen molt ràpidament i donen un fruit petit però envoltat d’una membrana circular que li permet dispersar-se pel vent. És de creixement ràpid, molt utilitzat en dècades passades per a arbrat viari. Avui en dia és un arbre que ja no es planta per problemes amb malalties i per la fragilitat de la seva fusta. En trobem a l’avinguda de Lluís Companys, també hi ha un exemplar adult de dimensions importants al carrer de Lucreci.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
142
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
143
Palmera datilera Palmera datilera
Phoenix dactylifera Origen: Nord de l’Àfrica i sud-oest de l’Àsia i per tota la Mediterrània
Palmera de fins a 30 m d’alçària, de port elegant. La tija, anomenada estípit, està recoberta completament per la base de les antigues fulles. Es culmina amb una corona de fulles grans (poden arribar a mesurar més de 2 m), de color verd gris i amb punxes a la base. Hi ha palmeres mascles i femelles, que es distingeixen per les flors. En cas de ser fecundades, les palmeres femelles fructifiquen amb un dàtil allargat d’entre 2,5 i 8 cm de llarg. El fruit és àmpliament utilitzat a tota la Mediterrània, com és el cas del palmerar d’Elx. En podem trobar bons exemplars al parc del Taulí. En total hi ha més de 30 palmeres datileres, a Sabadell. Les de la imatge corresponen a les que es trobaven al Racó del Campanar, que actualment són al parc de Catalunya.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
144
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
145
Palmera de Canàries Palmera de Canarias Phoenix canariensis Origen: Illes Canàries
Molt similar a la palmera datilera, però més elegant i ornamental. Es distingeix per tenir l’estípit més gruixut, un aspecte general més robust, les fulles d’un verd més intens i també pels dàtils, que són més petits. Al parc del Taulí en podem trobar exemplars majestuosos, així com al carrer de l’Estació.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
146
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
147
Pi blanc Pino Carrasco
Pinus halepensis Origen: Autòcton. S’estén per tota la costa mediterrània
”En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Com el Vallès no hi ha res” Pere Quart (Joan Oliver) fragment del poema Corrandes d’exili. Els quatre pins que formen un bosc espès per a Joan Oliver serien probablement pins blancs. El pi blanc és l’espècie que més superfície forestal ocupa al Vallès. Pot arribar als 20 m d’alçada. El seu nom li dona l’escorça de color gris pàl·lid. Les fulles en forma d’agulla (acícules), d’entre 6 i 20 cm, s’agrupen de dues en dues, com tots els nostres pins autòctons. Les flors neixen amb sexes separats. Val la pena descobrir les flors femenines, de color lila molt peculiar. La pinya és allargada i cònica, d’entre 8 i 12 cm. A la ciutat el podem trobar a molts parcs i places. Destaquen els exemplars del parc de la Romeua o del bosc de la Concòrdia.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
148
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
149
Pi pinyoner Pino piñonero Pinus pinea Origen: Estès a tota la Mediterrània
És un pi robust, de capçada ampla i semblant a un para-sol, i tronc gruixut. Alguns exemplars arriben als 30 m d’alçada. Els adults són fàcils de distingir pel seu port i per l’escorça gruixuda amb plaques de colors vermellosos. Els joves formen una capçada arrodonida, de vegades fins a tocar a terra. Les acícules, agrupades de dues en dues, són les més llargues dels nostres pins, d’entre 10 i 20 cm, rígides i punxants. La pinya és molt grossa, d’uns 12 x 10 cm. Els pinyons, comestibles, triguen 3 anys a madurar.
On més abunda és al parc de Catalunya, al costat del trenet. Al bosc de la Concòrdia també en trobem alguns exemplars, però els que tenen la capçada més bonica són al parc del Torrent de la Romeua.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
150
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
151
Plàtan Plátano
Platanus x acerifolia Origen: Mediterrània oriental i oest de l’Àsia
Arbre fàcil de distingir per la seva escorça llisa, de color gris verdós i plaques fosques que es desprenen. Per l’atractiu de la seva escorça, per la seva ombra, per créixer ràpid i per suportar bé les podes, és una de les espècies de carrer més comunes. En el seu port natural pot arribar fins als 35 m d’alçada, amb una capçada molt ampla. La fulla és palmada, té entre 3 i 8 lòbuls triangulars i un pecíol llarg. Les flors, molt petites, creixen formant unes boles, al mateix moment que surten les fulles. Els fruits tenen pèls i es desprenen un any després en madurar. Creix molt bé vora els rius i torrents i la seva fusta és semblant a la del faig, per la qual cosa antigament s’havia plantat molt per al seu aprofitament forestal. A la riba del riu Ripoll o al parc de la Salut es poden trobar rebrots crescuts de soques d’antigues plantacions. A la Rambla, la via de Massagué, el carrer de Vilarrúbias i molts altres. Al parc de Catalunya, a la font de Can Rull, hi ha els exemplars més grossos de plàtan del nucli urbà, amb formes molt peculiars.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
152
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
153
Pollancre, xop Chopo, álamo negro Populus nigra “Italica” Origen: Gran part d’Europa, de l’Àsia i nord de l’Àfrica
És un arbre de fins a 30 m d’alçada. L’escorça és de color gris clar i clivellada. Les fulles pengen d’un pecíol llarg, tenen forma entre triangle i rombe arrodonit i el marge serrat. Hi ha exemplars amb flors masculines, de color morat, i d’altres amb flors femenines, de color verd clar. Les flors creixen en inflorescències abans que brotin les fulles. L’època en què madura el fruit no passa desapercebuda, ja que la petita càpsula que el forma va acompanyada d’un borrissol de pèls blancs, que deixen el terra cobert de blanc. De creixement ràpid, ha estat i és molt utilitzat per a la producció de fusta i com a paravents dels cultius agrícoles i les pastures. Per aquest motiu, és una espècie amb moltes varietats i híbrids. Les varietats més comunes a Sabadell són l’híbrid Populus x canadensis Moench (pollancre del Canadà) i el Populus nigra var. Italica Münchh. (o bé Populus nigra subsp. pyramidalis Rozier). Al principi de la via Alexandra, a tocar del parc de Catalunya. Al barri de Torreromeu hi trobem l’alineació més nombrosa, al carrer de Susqueda, al límit de la ciutat. Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
154
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
155
Prunera pisardii Ciruelo japonés
Prunus cerasifera ‘Pisardii’ Origen: Crimea, els Balcans i sud-oest de l’Àsia
Arbre petit, de no més de 6 m, o arbust. Molt comú en jardineria. Destaca per les fulles color granat. Les flors són blanques rosades. La seva floració ens avisa de l’inici de la primavera. S’acostuma a produir per empelt en viver. Es distingeix pel canvi de tonalitat de l’escorça entre el tronc i les branques baixes de la capçada. A la plaça de Sant Salvador i a la plaça de Sant Jaume, a l’avinguda de Francesc Macià. Al carrer d’Amsterdam, prop del parc del Torrent de la Romeua, n’hi ha una bonica agrupació.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
156
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
157
Robínia
Robinia, pan y quesillos Robinia pseudoacacia Origen: Centre i est dels Estats Units
Arbre robust, de capçada ampla i de fins a 25 m d’alçada. L’escorça és marró fosc, clivellada. Les branques joves tenen espines. Fulla composta, amb pecíol. Els folíols són de forma el·líptica o ovalada i es disposen oposats de dos en dos, amb un folíol solitari a la punta. Les flors són blanques, molt aromàtiques i agrupades en raïms penjants. Es consideren comestibles pel seu nèctar, d’aquí el nom de pan y quesillos en castellà. No obstant això, no s’aconsella menjar-ne per ser una planta bastant tòxica. El fruit de la robínia és un llegum allargat i molt comprimit, d’uns 5-8 cm de llarg per 1 cm d’amplada, que s’obre un cop que s’ha assecat. És de creixement ràpid i fàcil reproducció, per la qual cosa s’ha estès en molts indrets, especialment prop dels rius o vora de les carreteres i autopistes. En trobem al carrer de Malta, al barri de Can Feu i al parc de Catalunya prop del trenet.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
158
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
159
Roure martinenc Roble pubescente
Quercus pubescens Origen: Habita al sud d’Europa i a l’Àsia occidental
Arbre que no sol sobrepassar els 20 o 25 m d’alçària, però de capçada molt ampla i arrodonida quan es troba aïllat. L’escorça és fosca, amb solcs marcats en els individus més vells. El seu nom ve donat pel revers de les seves fulles i els brots, que són pubescents, amb pèls molt petits. La fulla és d’un verd més fosc a l’anvers i amb lòbuls poc profunds. El seu fruit és un aglà. Hi ha 5 espècies de roures a Catalunya i es reprodueixen entre elles formant múltiples híbrids. Es calcula que hi ha uns 200 híbrids diferents a tot Catalunya. A l’avinguda d’Andreu Nin amb l’avinguda de Lluís Companys. Al bosc de la Concòrdia en trobarem també d’interessants, acompanyats de pins i alzines. Passejant pel rodal és fàcil veure’n en estat natural.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
160
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
161
Sabó de la Xina, koelreuteria Jabonero de China
Koelreuteria paniculata Origen: La Xina i est de l’Àsia
Arbre que no supera els 14 m d’alçada, amb una capçada ampla. L’escorça és fosca i rugosa. Les fulles són compostes i grans, al voltant de 25 cm de llarg. Les flors són grogues i creixen amb una panícula (origen del seu nom en llatí) molt vistoses perquè creixen dretes per sobre de les fulles, vestint l’arbre de groc. Els fruits semblen petits fanalets penjants, de la mida d’un pebrot del Padró, i queden penjant en madurar. Molt plantat en els darrers anys, en podem trobar a la plaça del Treball. Al voltant del carrer de Sarajevo en trobem molts de joves.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
162
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
163
Sòfora
Sófora, acacia del Japón Styphnolobium japonicum (Sophora japonica) Origen: Est de l’Àsia: la Xina i Corea
Arbre de fins a 25 m d’alçada en bones condicions de creixement. És molt similar a la falsa acàcia o robínia (Robinia pseudoacacia L.). Es diferencia per tenir els folíols acabats en punxa (forma lanceolada). A més, les flors, petites, creixen agrupades en inflorescències dretes de color blanc. El fruit és un llegum que es caracteritza per tenir un estrangulament molt marcat entre les llavors. Comú per tota la ciutat. En podem trobar a l’avinguda de Francesc Macià, a la plaça de Sant Roc, la ronda de Santa Maria i al carrer de Prat de la Riba (parc de Catalunya).
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
164
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
165
Til·ler, tell Tilo
Tilia platyphyllos, Tilia tomentosa i Tilia cordata Origen: Mediterrània, Europa i part de l’Àsia i nord del País Valencià
El til·ler comú és T. platyphyllos és un arbre molt elegant en l’etapa adulta. Pot arribar als 30 m d’alçada, formant una capçada ampla, frondosa i que fa molta ombra. La seva escorça és llisa, d’un gris platejat en els exemplars joves, passant a clivellar-se profundament en els individus adults. Les fulles tenen forma de cor, serrades al marge. Les flors són hermafrodites, de color groc i blanc. Neixen en inflorescències que pengen amb un peduncle llarg d’una bràctea, molt característica. Són molt aromàtiques i tenen propietats tranquil·litzants, preses com a infusió. L’espècie T. tomentosa (til·ler argentat) es distingeix per tenir les fulles platejades al revers. El til·ler de fulla petita (T. cordata) té les fulles més petites que el comú, però és bastant difícil de diferenciar. Al voltant de la plaça d’Espanya i a l’avinguda de l’Alcalde Moix s’hi troben exemplars joves. Hi ha un exemplar adult a la plaça de Catalunya. Més de 1.800 til·lers viuen a Sabadell. Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
166
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
167
Tipuana
Tipuana, palo rosa Tipuana tipu Origen: L’Argentina i el Brasil
La tipuana és un arbre que si no es poda té un aspecte caigut, similar al desmai, amb branques que poden arribar fins a terra. La seva escorça és grisa pàl·lida i es torna més fosca i clivellada quan és vell. Té la fulla composta, més llarga i gran que la robínia o la sòfora, i amb folíols el·líptics, sempre imparells. Les flors són d’un groc vistós, amb forma de papallona i de pètals molt fins i arrugats. El seu fruit és un llegum similar a una sàmara d’auró però més gran. En podem trobar al pati de darrere de la Biblioteca Vapor Badia (plaça de Gabriel Pujol), al carrer de Fuerteventura i a la plaça de les Termes. Més de 400 tipuanes viuen a Sabadell.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
168
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
169
Troana
Aligustre del Japón, aligustrón Ligustrum lucidum Origen: La Xina i Corea
Planta molt resistent, amb gran capacitat de sobreviure en condicions adverses. És un arbret petit, d’entre 1,5 i 2,5 m d’alçària, tot i que els més vells poden arribar als 5 m. Fulles grans, d’uns 8-12 cm, sempre verdes, lluents a l’anvers, creixen oposades sobre branques i rebrots llargs. Les flors apareixen a l’extrem de les branques joves formant una panícula. El fruit és carnós, morat fosc i petit. El fruit és difícil de veure a la ciutat perquè les troanes són retallades abans de fructificar, per tal d’evitar les taques que ocasionen els fruits. En trobem moltes a l’avinguda d’Egara, al carrer de Joaquim Blume, al carrer del Poeta Folguera (ronda de Zamenhof) o al passeig d’Espronceda.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
170
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
171
Xiprer Ciprés
Cupressus sempervirens Origen: Orient Mitjà: L’Iran, Síria, Xipre
El xiprer és un arbre inconfusible pel seu port amb forma de fus. L’escorça és també particular: de color gris i finament clivellada. Les fulles són escames. Els cons de reproducció creixen per separat en dos sexes al mateix individu. La part masculina creix a l’extrem de les fulles i la part femenina són cons arrodonits, primer verds, després més grisos fins a esdevenir llenyosos i obrir-se en diverses escames en madurar. A la ciutat trobem també d’altres espècies de la seva família, molt semblants en aparença però amb un altre port. Hi podem trobar el Cupressus arizonica Greene (xiprer blau), que és de capçada més ampla. També podem confondre el xiprer amb la tuia, Thuja occidentalis L., molt habitual per a tanques arbrades, que es distingeix perquè les seves branques creixen formant plànols perpendiculars al terra. Un altre xiprer, poc freqüent a Sabadell, és el Cupressus macrocarpa, molt similar al xiprer de jove. En els principals parcs (parc de Catalunya, parc del Taulí...), a l’avinguda de Don Bosco (Palau d’Esports). Val la pena visitar els més vells i impressionants que trobem al Cementiri Vell.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
172
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
173
Zelcova
Zelcova del Japón Zelkova serrata Origen: El Japó
En estat natural pot arribar als 40 m, però no ateny aquestes alçades en cultiu. L’escorça és de tons grisos. De fulla simple, similar a la de l’om però amb forma més triangular, lanceolada, i amb el marge serrat amb dents grans. Molts brots joves són de color vermell o granat, que en faciliten la identificació. Fa un fruit arrodonit, semblant als lledons.
És poc freqüent a Sabadell, però n’hi ha una alineació molt frondosa i interessant a banda i banda de l’avinguda de Rafael Casanova, prop del parc de Catalunya.
Característiques generals
Morfologia FULLA
ALÇÀRIA
AMPLADA
PORT
FORMA
COLOR
TIPO
174
FLOR FORMA
COLOR
FRUIT ESTACIÓ
COLOR
175
Itineraris Itinerari a peu pel centre de la ciutat Itinerari amb bici del parc del TaulĂ a la Salut Itinerari amb bici pels arbres grossos
9
8
10
7
12
11
6
1 2
5
4 3
Itinerari a peu pel centre de la ciutat Realitzat per: Andreu Gonzàlez i Joan Gual Distància: 4 km Durada: 1h 45 min, aproximadament
En aquest itinerari podrem veure molts dels arbres que apareixen a les fitxes i també descobrirem molts exemplars singulars i poc comuns a la ciutat. 1. Plaça de Clara Campoamor Comencem l’itinerari a la plaça de Clara Campoamor. Aquí trobem una gran varietat d’espècies, d’on destaquen un grup de falsos pebrers davant dels edificis més alts (carrer d’Alfons Sala) i uns arbres ampolla. Continuant en direcció cap al centre per la banda del carril bici, on tenim una alineació d’erable argentat, espècie molt plantada en els darrers anys a tota la ciutat. També podem veure un exemplar rar a Sabadell com és la grevíl·lea, que trobem a mà dreta. Al mig de la Gran Via trobem uns àlbers al costat de la calçada. Abans de travessar en direcció a la Biblioteca Vapor Badia podem veure un petit grup de ginkgos i unes magnòlies davant de la Fira. 2. Biblioteca Vapor Badia Travessem la Gran Via deixant a la dreta l’estació d’autobusos i caminem cap a la Biblioteca Vapor Badia. Arribem a un passadís estret i per a vianants que dona acés a la biblioteca. Allà trobem uns bedolls, que són dels pocs bedolls que trobarem per la ciutat. Més enllà, darrere d’un enreixat, accedim a un pati, la plaça de Gabriel Pujol. Tapant els blocs de pisos trobem dues alineacions de pollancres de la varietat italica. Aquí hi viuen també dues espècies de clima càlid plantades en els darrers anys. Una és la bellaombra, inconfusible pel tronc gruixut i amb bonys. Aquí trobem els dos únics exemplars públics d’aquesta espècie a Sabadell. L’altre arbre de clima càlid és la tipuana, més comuna. Com s’adaptaran als hiverns de Sabadell? Serà prou suau el clima del futur a causa del canvi climàtic? Aquests seran sens dubte uns bons indicadors a observar. 3. Carrer de les Tres Creus i placeta del Pedregar El recorregut continua en direcció al centre pel carrer de les Tres Creus, on trobem plantats liquidàmbars a banda i banda. Quan el carrer es bifurca ens toparem de cara amb una alzina (antigament hi havia hagut també un ginkgo). Deixarem l’alzina a mà esquerra i uns metres més enllà, a la plaça de Miquel Crusafont, trobem unes mimoses. 179
Passem per la Casa Duran, on al pati podem veure com hi creix una gran figuera. Un cop a la placeta del Pedregar hi trobarem xiprers, una alzina i una olivera. Aquí hi viu també una varietat rara d’arbre ampolla (Brachychiton aceriflolius). 4. Plaça de Sant Roc A la plaça de Sant Roc, hi trobem un grup de sòfores, que ofereixen una bona ombra durant l’estiu. A la dreta de la plaça comença el carrer de Gràcia, amb magnòlies. Val la pena, però, accedir a la placeta de Fidela Renom, amb jocs infantils, on hi creixen un nombrós grup d’erables argentats i una tipuana. Podem veure també part d’un gran àlber que creix en el pati d’una finca veïna. 5. Plaça del Gas Pel carrer de l’Advocat Cirera arribem a la plaça del Gas, on trobem una línia plantada de castanyers d’índies força joves. Cal destacar un cedre de l’himalàia, de certa alçada, que creix en un pati del costat de la plaça. Continuem el recorregut pel carrer de Sant Feliu, al fons de la plaça a mà dreta. Els més observadors no passaran per alt un arbre que creix al costat d’una porta d’accés a un pati; es tracta del podocarp, una estranya conífera asiàtica. 6. Al voltant de la plaça del Mercat Arribem a la plaça de Sant Jaume i ens desviem pel carrer de Sant Jaume. Aquí podem observar àlbers, negundos i pruneres vermelles. Al voltant del Mercat tornem a veure liquidàmbars. Des d’aquí podem accedir al jardí de l’antiga Caixa Sabadell, esplèndid arborètum. Passem pel carrer de Jovellanos vorejant la plaça del Mercat. No us passaran per alt –mai més ben dit– els pins blancs del pati de l’Escola Industrial. 7. Plaça del Pi–pi i carrer de Gràcia Abandonem la plaça del Mercat pel carrer de Calderón, acompanyats per uns lledoners. Arribem a la plaça del Pi-pi, coneguda pels seus dos pins pinyoners, que hi ha. Des d’aquí pugem pel carrer de Gràcia, amb una alineació de catalpes ben particulars i decoratives, que s’han hagut d’anar podant per adaptar-les a aquest carrer estret. 8. Plaça d’Enric Granados Deixem les catalpes just a la plaça d’Enric Granados, amb dos exemplars de castanyer d’índies, força desenvolupats i amb una bona capçada. Val la pena visitar-los durant la floració. Als parterres hi creixen arbustos molt vells de pitòspor.
180
Anem cap a la plaça de les Dones del Tèxtil per la ronda de Zamenhof, amb una alineació de mèlies a un costat i plàtans a l’altre. A la dreta deixarem el petit carrer del Poeta Folguera, amb troanes en alineació a banda i banda. 9. Plaça de les Dones del Tèxtil El primer que veiem en arribar a la plaça són uns exemplars força grans de pins pinyoners. També podem veure, però, moltes altres espècies com oliveres, àlbers, cedres, alzines, oms, xiprers, arbres de l’amor i pollancres. Al costat de la font creix un exemplar petit de xiprer dels pantans, un dels pocs arbres caducs de la clase de les coníferes. També són singulars les palmeres de ventall, les més altes de la plaça, poc comunes a Sabadell. Sortim de la plaça passant per una filera de magnòlies. 10. Via de Massagué – raval de Dins Baixem entre els plàtans de la via de Massagué fins a l’edifici de Correus, amb tarongers amargs al davant, i girarem a l’esquerra per continuar pel raval de Dins, que és només de vianants. Un cop a la plaça de l’Àngel podem veure acàcies de Constantinopla i un grup d’alzines. Carrer avall, un grup de pruneres vermelles a la plaça de Ricard Simó, florides a l’inici de la primavera. Quan ens creuem amb el carrer de Palanca, amb circulació de cotxes, girem a l’esquerra i continuem baixant pel carrer de Sant Joan. 11. Carrer de Sant Joan i carrer de la Indústria Al carrer de Sant Joan hi tenim una bonica alineació d’arbres ampolla. Per continuar l’itinerari ens desviarem a l’esquerra al carrer de la Indústria i, continuant per la mateixa vorera, seguirem fins al senyal del Gimnàs Municipal, on girarem altre cop a l’esquerra. 12. Plaça de Frederic Mompou Una plaça força discreta dels carrers del centre que ens amaga els exemplars més alts i espectaculars d’aquesta part de la ciutat. El cedre del Líban no ens passarà inadvertit, com tampoc els dos grans lledoners, amb una capçada semblant a un canelobre. Tot i que més petits, no us perdeu els arbres de les tulipes i les seves peculiars flors. Podem sortir de la plaça per l’altre accés i arribem a la plaça d’Alfons Sala, on veurem una palmera canària al costat de l’estació d’autobusos. Des d’aquí si travessem la Gran Via pel pas subterrani arribem al punt d’inici.
181
6
5 7
1
8
2
3
4
Itinerari amb bici del parc del Taulí a la Salut Itinerari realitzat per Andreu Gonzàlez i Joan Gual Distància: 9,37 km Durada: 2 h, aproximadament.
Amb aquest itinerari visitarem arbres vells i ben conservats del Cementiri i de la Salut. Podrem gaudir, a més, d’unes vistes magnífiques i descobrirem nous carrils bici al límit entre la ciutat i els conreus. És un itinerari de dificultat mitjana, preferentment per seguir amb bicicleta de muntanya. Per als que us faci respecte circular per la calçada, l’itinerari està dissenyat perquè pugueu fer aquests trams a peu per la vorera. 1. El parc del Taulí Comencem l’itinerari des del Templet del parc del Taulí, on podrem veure les formes clàssiques del parc i hi trobarem magnífics exemplars de palmeres canàries i datileres. Anem cap a la Torre de l’Aigua, des d’on continuem pel carrer de Covadonga fins a girar a l’esquerra al carrer de Felip Benessat. Al final ens trobem amb dos camins de baixada, el del passeig de la Revolució, amb àlbers i xiprers, i la baixada de la Cobertera, que és per on baixarem; és un camí sense senyalitzar, de terra i sense grava. 2. Riu Ripoll El camí baixa entre lledoners plantats a les vores fins a arribar al Molí d’en Fontanet. Anem cap al riu al costat d’uns àlbers. Travessem el riu Ripoll per la passera de ferro que hi ha. Un cop a l’altra banda, girem a la dreta i continuem pedalejant al costat del Ripoll. La vegetació que hi domina és la canya, estesa per gairebé tot el riu, amb esbarzers en molts punts. A tot el camí hi creixen plàtans joves al nostre costat. A l’altra banda podem distingir pins i algunes oliveres d’antics cultius.
183
3. Pujada per la ronda de l’Ebre Un cop creuem per sota el pont de Torre-romeu girem a l’esquerra i pugem fins a incorporar-nos a la calçada. Pocs metres més enllà girem a dreta per pujar per la ronda de l’Ebre. Per a aquells que ho preferiu, podeu fer aquest tram a peu per la vorera. Un cop a dalt de tot, girem a la dreta per l’avinguda de Can Bordoll fins al carrer de Susqueda, on retrobarem un carril reservat per a bicicletes. 4. El parc de la Serra El carril bici del carrer de Susqueda ens portarà còmodament a través del parc de la Serra cap al Cementiri Vell. Aquest és un parc lineal de més de 850 m de longitud i es troba fent frontera entre la ciutat i els camps; aquí podem veure la bellesa estètica d’una gran alineació de pollancres “italica”. Un cop s’acaba el carril bici, podem continuar per la calçada o bé travessar i caminar per la vorera. Uns 400 metres més enllà ens desviem cap a una pista de terra, força ampla, a la nostra esquerra. Des d’aquí ja veiem el Cementiri. 5. El Cementiri Vell Val la pena accedir al Cementiri Vell per visitar el conjunt d’arbres centenaris més important de la ciutat. Els xiprers del Cementiri són impressionants per l’alçada, les grans capçades i els troncs gruixuts. Al Cementiri també hi podem observar algun cedre, pins i nesprers. 6. La Salut Sortint del Cementiri a mà dreta, l’itinerari continua en direcció al parc de La Salut. La calçada fa un revolt de tornada cap a la ciutat, però nosaltres continuem recte per un camí que creua una pineda aclarida de pi blanc. Al sortir de la pineda ja veiem el cartell d’entrada al parc. Continuant per a aquest camí arribem a la basílica. La ruta continua per un alzinar jove a la nostra dreta i una pineda a l’esquerra, amb alguns grans exemplars de pi blanc i sobretot de pi pinyoner. Ens desviem al primer gir a la nostra esquerra. Uns metres més enllà trobem un grup de lledoners amb un port força allargat. El camí continua amb una alineació molt bonica de castanyers d’índies.
184
Si continuem més enllà arribem ja a zones obertes de camps de conreu, amb oliveres i platanedes. Per continuar l’itinerari, tornem cap al Cementiri Vell. 7. Sant Nicolau Passem per davant del Cementiri Vell i continuem per una pista sense asfaltar que ens porta cap a una pineda de pi blanc i l’ermita de Sant Nicolau. Val la pena endinsar-se entre els arbres fins al balcó del riu Ripoll, amb unes vistes espectaculars. 8. Tornada cap el parc del Taulí Per tornar cap a Sabadell caldrà que seguim el PR, marcat amb franges blanques i grogues. La pista que portàvem es converteix en un camí que passa entre dues tanques. Aquest tram és estret, pedregós i amb força pendent. Us recomanem que baixeu a peu si no porteu bicicleta de muntanya i si no teniu prou habilitat amb la bicicleta. El camí ens porta de nou fins a la passera de Torre-romeu, des d’on podem tornar al punt d’inici.
185
28
27
24
25 26
29
23 30
17
31 33
32
21
18 20 19
22 8
16 15 14
5 6
7 9
34 35
1 10
2
11
3
4
12
13
Itinerari amb bici pels arbres grossos Itinerari realitzat per Joan Gual Distància: 21,53 km Durada: 2 h, aproximadament.
Alçària
1. Eucaliptus del carrer de Pau Claris
Perímetre
-
-
2. Mèlies de la carretera de Molins de Rei
9,4 m
1,88 m
3. Alzina del carrer de Fiveller
9,8 m
2,11 m
4. Om del carrer de Joaquim Blume
10 m
1,78 m
5. Sòfora de la plaça del Vallès
10 m
1,59 m
6. Àlber de la plaça del Vallès
14,4 m
1,66 m
7. Pi pinyoner de la plaça del Vallès
10,8 m
1,91 m
8. Pi pinyoner de la plaça del Pi-pi
-
-
9. Plàtans del carrer del Marquès de Comillas
-
-
10. Xiprers del carrer de Don Bosco
-
-
11. Pi blanc del carrer de Sol i Padrís
-
-
12. Eucaliptus del parc de Nostra Llar
19,8 m
2,53 m
13. Sòfora del mirador del parc de Nostra Llar
11,6 m
1,78 m
14. Xiprer de la plaça de l’Escorxador
16,6 m
1,48 m
15. Lledoner de la plaça de Frederic Mompou
11,8 m
2,90 m
16. Cedre de la plaça de Frederic Mompou
12,0 m
2,52 m
17. Pins blancs de la plaça del Taulí
15,6 m
1,90 m
18. Palmeres del ventall de la plaça de les Dones del Tèxtil
15,0 m
2,17 m
19. Cedre de la plaça de les Dones del Tèxtil
-
-
20. Pins de la plaça de les Dones del Tèxtil
-
-
187
Alçària
Perímetre
21. Castanyer d’Índia de la plaça d’Enric Granados
10,8 m
1,45 m
22. Til·ler de la plaça de Catalunya
9,80 m
1,52 m
23. Lledoners de l’Eix Macià
9,80 m
1,47 m
24. Pi canari del carrer de l’Estalvi
17,5 m
1,71 m
25. Roures del bosc de la Concòrdia
14,6 m
1,99 m
26. Pi blanc del bosc de la Concòrdia
21,0 m
1,86 m
27. Plàtan del parc de la Romeua
20,2 m
2,32 m
28. Pi pinyoner del parc de la Romeua
14,0 m
2,92 m
29. Acàcies de tres espines de la via Alexandra
12,4 m
1,99 m
30. Pollancres de la via Alexandra
21,6 m
1,57 m
31. Roure de l’avinguda d’Andreu Nin
13,2 m
2,36 m
11 m
2,07 m
33. Plàtans de la font de Can Rull
21,0 m
2,20 m
34. Pins pinyoners de la casa dels Pins
16,8 m
2,33 m
35. Plàtan del carrer de Fuerteventura
15,2 m
1,66 m
32. Pins pinyoners del parc de Catalunya
188
189
Bibliografia SELGA, JOSEP; TERRICABRAS, ANNA; IBERO, Asier. Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Territori, 21. Diputació de Barcelona. 2012. JOSEP M. PALAU GARRABOU, CARLA GARCIA, FREDERIC XIMENO I RAMON FOLCH. Canon de Belloch. Catálogo razonado de arbolado urbano. Belloch Forestal / Estudi ERF. Barcelona 2015. MOLLIE, CAROLINE. Des arbres dans la ville: L’urbanisme végetal. París: Actes Sud / Cité Verte, 2009. FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA. Arbres per Viure. Pla Director de l’Arbrat 2017-2037. Barcelona 2017. AJUNTAMENT DE BARCELONA. Gestió de l’arbrat viari de Barcelona. Barcelona 2011. AJUNTAMENT DE SABADELL. Pla Director de l’Arbrat Viari de Sabadell. 2019 ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Pla Director de l’Arbrat Viari de Sant Feliu del Llobregat. 2015. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. 5ª edició del Cercle de comparació intermunicipal de gestió sostenible del verd urbà. Resultats any 2016.
190
Recursos web AJUNTAMENT DE SABADELL,http://sabadell.cat/ca/jardineria http://sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell AJUNTAMENT DE BARCELONA, GESTIÓ D EL’ARBRAT VIARI. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/gestio-del-territori/coordinacio-d-actuacions-de-millora-de-l-espai-public/gestio-de-larbrat DIPUTACIÓ DE BARCELONA. GUIA DEL VERD URBÀ. https://verd-urba.diba.cat/ I-TREE. TOOLS FOR ASSESSING AND MANAGING COMMUNITY FORESTS. https://www.itreetools.org/
191
L’arbrat de carrer de Sabadell Guia dels arbres de la ciutat
Alta
Perenne
Mitjana
Caduca
Baixa
Ampla Mitjana
Estreta Gran
Simple Composta
Primavera Estiu Tardor Hivern
Mitjà Verd clar Petit
Esfèrica
Verd Verd fosc Rosa
Cònica Ovoïdal Ventall
Púrpura Blanca Groga Crema
Columnar Estesa Irregular
Marró Vermell
Verd Negre
Pendular
Poc aparent