El parc central urbĂ
I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
Crèdits Exposició
Catàleg
Organització: Ajuntament de Sabadell
Textos: Marta López Viana
Coordinació i seguiment tècnic municipal: Parcs i Jardins - Aj. Sabadell
Coordinació i edició: Parcs i Jardins - Aj. Sabadell
Comissariat de l’exposició: Marta López Viana
Disseny gràfic: LopezViana, Arquitectura i Disseny
Disseny, producció i coordinació de l’exposició: LopezViana, Arquitectura Disseny
Correcció lingüística: Ajuntament de Sabadell
Col·laboradors: Javi Albo, Ana Badenas
© de l’edició: Parcs i Jardins - Aj. Sabadell
Disseny logo 25è aniversari: Imatge Corporativa - Aj. Sabadell
© dels textos: Marta López Viana
Muntatge: InstalCarmona
© de les fotografies: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu historicofotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (AHFUES), Arxiu Vimusa, Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Javier Albo, Dolors Calvet, Sergi Duró, Francesc Esteve, Teresa Mas, Ignasi Toranzo
Impressió: Mobiltraç, sl Procedència dels Audiovisuals: “Cap al Parc!”. Sabadell, març de 1992- Ajuntament de Sabadell. “Reivindicació Parc de Catalunya”, Juny-Juliol 1978- Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell
ISBN: 978-84-945845-0-3 DIPÒSIT LEGAL: B-10088-2018 IMPRESSIÓ: 305 goon, S.L. Agraïments: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu historicofotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (AHFUES), Arxiu Vimusa, Associació de Veïns de la Creu Alta, Centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell (Cemfes), Cultura - Aj. Sabadell, Museu d’Història de Sabadell, Participació Ciutadana Aj. Sabadell, Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Dolors Calvet, Eric Cubells, Francesc Cubells, Francesc Esteve, Montserrat Gay, Manel Larrosa, Francesc Macià, Teresa Mas, Carles Prieto, Josep Maria Oliver, Maria Ramoneda, Irene Toranzo, Gerard Vall. I a tota la gent que ha treballat perquè el Parc de Catalunya sigui una realitat viva de la ciutat actual.
25 anys Parc de Catalunya I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
El parc central urbĂ
Índex
Presentació El Parc de Catalunya i la Xarxa de parcs
L’Eix Macià El disseny del Parc L’Agrupació Astronòmica de Sabadell Sector Can Rull Les escultures del Parc Els itineraris pels parcs La vegetació del Parc L’avifauna del Parc El Parc en dades La Xarxa de parcs urbans Noves infraestructures verdes
Presentació 25 anys del Parc de Catalunya Quan fa 25 anys la ciutat de Sabadell, després d’una llarga reivindicació veïnal, construïa el Parc de Catalunya allí on s’havien projectat blocs de pisos, sense adonar-se’n iniciava un canvi de paradigma d’aquells que no tenen retorn. Ja no era, com fins llavors, fer una plaça o ampliar una vorera, sinó que per primer cop es destinava una extensa superfície de la ciutat al gaudi de la ciutadania. Al llarg dels segles i fins fa ben poc, l’espai públic de les ciutats s’ha dissenyat pensant només en el treball, en el trànsit de mercaderies i en el moviment de persones per anar a produir. Recordeu aquells carrers tan estrets del centre, de la Creueta, el mínim espai necessari perquè hi passés un carruatge ple de teixits i una vorera estreta, perquè el dia a dia de les persones era un element secundari en aquell paisatge. El segon gran salt conceptual va ser la urbanització del centre de la ciutat, creant una illa de vianants. S’aprofundia així en la reversió de les prioritats i es posava les persones al nucli de les prioritats dins de la ciutat per primer cop. Reprenent el fil iniciat fa 25 anys, seguim la tasca de la creació de grans parcs, com el parc del Nord o el parc de les Aigües, perquè la natura no ha de ser aliena a la ciutat sinó ben al contrari, s’hi ha d’imbricar al màxim possible; i enguany començarem la segona transformació de l’espai central, alhora que estudiem com crear altres illes de vianants en altres punts de la ciutat, perquè tenim dret a un espai públic dissenyat per al nostre dia a dia, que és molt més que només produir.
Xavier Guerrero i Cano Regidor d’Espai Públic
3
Un centre metropolità L’article publicat al diari El País “Sabadell, diagnóstico y perspectivas de una larga crisis”, del 6 de març de 1983, alerta del deteriorament de la indústria tèxtil de la ciutat. Apunta que dels gairebé 200.000 habitants de la ciutat un 29% de la població activa està a l’atur. En aquest context el govern municipal aposta pel sector terciari com a motor del rellançament de l’economia, per dotar Sabadell d’un centre de serveis, negocis i comerç a l’avinguda de Francesc Macià.
- Ordenar físicament un sector de la ciutat amb l’obertura d’un nou vial nord-sud i relligar els barris de l’entorn. - Urbanitzar el Parc de Catalunya per convertir-lo en un parc urbà. - Crear un centre terciari per al Vallès com a àrea econòmica d’influència.
Vistes aèries de l’Eix Macià des de la plaça de Catalunya abans, durant i un cop acabades les obres dels anys 1989, 1991, 1992 i 1994. (Procedència de les fotos: Roda de premsa de l’Ajuntament de Sabadell, març del 1994) 5
L’Eix Macià
El caràcter supramunicipal del projecte aconsella que l’Ajuntament compti amb el suport de la Generalitat. Al 1988 l’Ajuntament firma el conveni amb l’Incasol. Els objectius que es fixen per a l’operació Eix Macià són:
El Consorci per al Desenvolupament de l’Eix Macià (Codem) és l’organisme director de l’operació, amb el 68% de participació de l’Ajuntament i un 32% de l’Incasol. La ciutat aporta els terrenys i la Generalitat, els costos de la urbanització de l’avinguda. Amb els beneficis de les operacions l’Ajuntament es fa càrrec de la construcció del Parc i l’Incasol ho inverteix en la urbanització del parc del Taulí i el Pla parcial de Can Llong. L’IDEMS, amb representants de tots els grups polítics del consistori, coordina l’actuació i permet una presa de decisions àgil i unànime mentre que Vimusa es fa càrrec de la gestió comercial. Incasol: l’Institut Català del Sòl Codem: Consorci per al Desenvolupament de l’Eix Macià a Sabadell IDEMS: Institut per al Desenvolupament de l’Eix Macià a Sabadell Vimusa: Empresa municipal d’Habitatges Municipals de Sabadell Font: Dades extretes del llibre Sabadell. Una experiència de centre metropolità, editat per Codem, 1995. Base del plànol extreta del planejament actual
6
Comerç 37% Habitatge 12% Hotels 5% Oficines 30% Equipaments 16%
Secció tipus de l’avinguda de Francesc Macià (Eix Macià) Maqueta de l’ordenació volumètrica de l’Eix Macià on es pot apreciar el caràcter volumètric asimètric de l’Eix. (Procedència: Ajuntament de Sabadell) Gespa
Vorera
Galeria de serveis
Carril de serveis
Aparcament
Carril bici
Passeig elevat respecte la calçada
Mantis - Llum disseny exclusiu
Canalització Riereta
6 carrils de trànsit rodat
Aparcaments i serveis
Carril bici
Vorera
Arbres de copa mitjana
Bedoll copa gran
Arbres de copa mitjana
1
4
2
3
El parc central urbà
Paral·lelament l’obertura d’un carrer que uneixi en sentit nord-sud aquest sector de la ciutat agafa força amb la definició de la volumetria dels arquitectes GarcésSòria. El disseny dels tercers premiats del concurs, l’equip d’arquitectes BatlleRoig, és el més adient a aquesta operació d’eix potent. La proposta traça uns camins de paviment roig que defineixen el límit del Parc i que com una espina sinuosa travessen el Parc preservant els seus valors naturals. En consonància amb la volumetria de l’avinguda es dissenya la façana del Parc. Si bé en principi es planteja una gran plataforma elevada, finalment la façana baixa al nivell del carrer, amb un llac de grans dimensions. Un pont el creua i uneix simbòlicament la ciutat amb el Parc.
1.Camí del Parc, amb alineació de plàtans i marfulls. (Autor: Javi Albo, estiu 2017) 2. Amfiteatre del Parc i bosc de pins. (Autor: Ignasi Toranzo, 2016) 3. Vista panoràmica del Parc de Catalunya (Autor: desconegut, s.d.) (AHS) 4. Façana del Parc a l’àrea de gespa del llac i des d’on es pot apreciar el paisatge de boscos mediterranis i la vegetació de ribera. (Autor: Ignasi Toranzo, 2016) 9
El disseny del Parc
El 1984 l’Ajuntament ja és propietari del 84% dels terrenys del Parc. És aleshores quan es convoca el concurs internacional per al seu disseny. El jurat valora de les propostes seleccionades la definició clara dels límits del Parc, la presa de consciència de la seva dimensió i la relació amb la ciutat.
La vegetació evoca el paisatge mediterrani, on els pins, els roures, les alzines, els pollancres, els xipresos i les alineacions de plàtans i arbustiva dels camins són exemple de la vegetació autòctona d’aquesta gran peça de verda.
10
Arbres de conreu
Alineació de plàtans
Arbustiva
Bosc mediterrani
Secció d’un sector del Parc on hi ha camins pavimentats de color roig
12 11 10
Llegenda:
9
6
1. Llac de 6.000 m3 2. Camins pavimentats
8
3. Pont a la ciutat 4. Circuit de bicitrial i parc de patinatge 5. Esplanada de 6.500 m2
5 7
6. Amfiteatre per a 40.000 persones 2
7. Central de recollida pneumàtica 8. Oficines del Parc 9. Observatori astronòmic
4
10. Ferrocarril del Parc 11. Masia de Can Rull 12. Font de Can Rull
1
3
1
2
3
5
4
L’Agrupació Astronòmica de Sabadell és una entitat fundada el 1960 amb l’objectiu de practicar l’astronomia amateur i divulgar aquesta ciència. Es converteix aviat en una entitat d’àmbit estatal que a l’actualitat compta amb prop de 1.000 socis. La seva primera seu fou un despatx cedit pel Diari de Sabadell i durant 20 anys a l’edifici de l’Escola Industrial de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Al 1985 l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés es compromet a construir un observatori per a l’entitat. Donades les característiques didàctiques i tècniques de l’observatori, la seva ubicació idònia és a l’interior del casc urbà i en un lloc on es pugui controlar la contaminació lumínica, a la punta elevada i a ponent del Parc. Aquesta nova seu s’inaugura el 1993 amb l’objectiu de continuar amb la tasca de la recerca en l’àmbit amateur, l’ensenyament i la divulgació. Des del 2005 l’AAS compta també amb l’observatori del Montsec, amb una superfície de 5.800 m2 en una zona oficialment protegida contra la contaminació lumínica. A més de l’observatori de l’Agrupació, hi ha 38 observatoris dels socis i 20 plataformes per a telescopis portàtils. 1 2 3 4 5
Trànsit de Venus davant el Sol de 2004 Foto d’Antoni Farrés estrenant el primer telescopi al 1993 Mercuri davant el Sol, 7 de maig de 2003. Fotografiat amb el filtre H-alfa de l’observatori Foto M42 de les primeres proves amb una nova càmera CCD Eclipsi de Lluna, 27 de novembre de 1996 (Procedència: cedides per AAS) 13
L’Agrupació Astronòmica
La seu del Parc
Dibuixos extrets de la revista de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. (Astrum, setembre 1991, núm.100) 14
Detall de la cúpula i sala d’accés amb la cabina de control al costat. Foto del telescopi Newton-Cassergrain-Relay instal·lat sobre un pilar totalment independent de la resta de l’edifici, fins i tot dels fonaments, per evitar que les vibracions es transmetin al telescopi quan s’estigui fent una observació. (Foto del telescopi Newton-Cassergrain-Relay cedida per AAS)
8 7
5 4 Direcció d’observacions més freqüents
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
Direcció de la pol·lució lluminosa del centre de la ciutat
Arxiu Auditori Hall i sala d’exposicions Despatxos Aula de treball i biblioteca Taller d’electricitat i electrónica Cabina de control de l’instrumental Cúpula “Ash Dome” 5m Ø
6
3
1
2
Plànols de l’edifici ideat i dibuixat per Xavier Blanquer i executat per l’arquitecte Joan Torres 15
Urbanització de la segona fase Al 1996 s’urbanitza la part oest del Parc, segregada de la resta per l’avinguda d’Andreu Nin i que inclou elements i paratges únics.
Una manera atractiva de recórrer els voltants de la masia és fer ús del circuit ferroviari d’uns 3 km de via i que el converteix en el més llarg d’Europa. Els amples de via de 7 i ¼ i de 10 polzades permeten el pas de trens de passatgers de certa envergadura que són reproduccions reals i tripulades a escala reduïda de màquines de vapor, dièsel i elèctriques. L’equipament del ferrocarril del Parc compta amb cotxeres i taller de reparació i és gestionat pel Centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell (Cemfes), una associació que aporta de manera voluntària els seus coneixements tècnics i humans a tots aquells que tinguin interès en apropars’hi. La font de Can Rull, a l’ombra d’una impressionant plataneda i molt a prop del llit del torrent amb el mateix nom, compta amb una gran esplanada que és un lloc de reunió per als ciutadans. La plataneda de l’esplanada de la font de Can Rull. (Autor: Felipe Valladares,2008) 17
Sector Can Rull
Dins d’aquests terrenys hi ha la masia de Can Rull, propietat que ja es troba documentada al segle XII i que conté en el seu interior una sitja que l’estudi arqueològic de Carme Subiranas data del segle XV. De la seva arquitectura ornamental, la investigació de Josep M. Massagué en destaca els socarrats i les peces ceràmiques amb dibuixos al sostre a l’entrada úniques al Vallès. Actualment la masia és ocupada en part per l’Agrupació Andalusa de San Sebastián de los Ballesteros, societat cultural i recreativa pertanyent a la FECAC.
1. 2. 3. 4. 5. 6.
Masia de Can Rull Taller del Ferrocarril Cotxeres del Ferrocarril Estaciรณ del Ferrocarril del Parc Esplanada de la Font de Can Rull Font de Can Rull
1. 2. 3. 4. 5. 6.
Masia de Can Rull Taller del ferrocarril Cotxeres del ferrocarril Estaciรณ del Ferrocarril del Parc Esplanada de la font de Can Rull Font de Can Rull
6 5
3 4
1 2
Taller de reparaciรณ del ferrocarril del Parc. (Autor: Javi Albo, juliol 2017) 19
0
50
100
20
Escultures del Parc Font: Web de l’Ajuntament de Sabadell http://www.sabadell.cat/ca/parcs (Autor fotografies: Javi Albo, 2017)
1. Primera escultura del Parc. L’arbre de ferro 2. A Catalunya i l’Estatut 3. A de barca 4. A Ernest Lluch 5. A Lluís Companys 6. Sabadell a l’handbol 7. Memorial en record a les víctimes del terrorisme 8. L’home de bronze
Escultura L’home de bronze (Autor: Ignasi Toranzo, 2016)
4
1
7
8
6 3
2
Escultures del Parc
5
1 . Primera Escultura del Parc “Arbre de ferro”
2. A Catalunya i l’Estatut
3. A de Barca
4. A Ernest Lluch 22
1 . Primera escultura del Parc. L’arbre de ferro. Antoni Marquès, 1986 Ferro 8,3 x 3 x 1,2 m Rèplica monumental d’una escultura realitzada per Antoni Marquès l’any 1985 en acer negre acoblat de 2,7 x 1 x 0,4 m. La construcció en gran format va anar a càrrec de la Caldereria Guillem, de Sabadell. 2. A Catalunya i l’Estatut. Autor no identificat, 2006 Ferro Sota l’escut de la ciutat, es llegeix un text en cursiva que resa: “La ciutat de Sabadell vol retre un homenatge a Catalunya amb motiu de la celebració de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya” Tot seguit, una altra inscripció diu: “El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya (preàmbul de l’Estatut d’Autonomia del 2006 Sabadell, setembre de 2006)”. 3. A de barca. Joan Brossa i Antoni Marquès, 1996 Bronze, estany, zenc, alumini L’escultura té forma de veler amb una gran una lletra A majúscula inclinada, que fa de vela. Està signada “Brossa” a la popa. Representa una metàfora de la literatura com a guia del curs de la vida: la cultura i la intel·ligència fan avançar l’existència humana. 4. A Ernest Lluch. Autor no identificat, 2001 Pedra i bronze La placa consta de dues parts: a dalt, s’hi llegeix “Ernest Lluch per la pau i la llibertat” mentre a sota “En record de totes les víctimes del terrorisme”. Les dues plaques estan fixades a un bloc a mig desbastar i de perfils laterals triangulars. El rebuig popular que va provocar l’assassinat d’Ernest Lluch va empènyer vint-i-una entitats locals a demanar, un any després de la seva mort, que se l’homenatgés i així va entrar en el nomenclàtor local. 23
5. A Lluís Companys
6. Sabadell a l’handbol
7. Memorial en record a les víctimes del terrorisme
8. L’home de bronze 24
5. A Lluís Companys. Ernest Altés, 2005 Acer inoxidable i bronze La història del monument es remunta a l’any 1994, quan les Joventuts Socialistes de Catalunya van fer la proposta d’erigir un monument en honor del president màrtir. 6. Sabadell a l’handbol. Joan Vila-Puig Morera, 1994 Bronze L’escultura commemora el 50è aniversari del començament de la pràctica de l’handbol a la ciutat de Sabadell. 7. Memorial en record a les víctimes del terrorisme. Ajuntament de Sabadell, 2010 Acer Corten Memorial en record a les víctimes del terrorisme. La placa commemorativa recorda els sis policies nacionals que van perdre la vida en l’atemptat perpetrat per ETA amb cotxe bomba al carrer de Josep Aparici el 8 de desembre de 1990: Ramón Díaz García, Juan José Escudero Ruiz, Juan Gómez Salazar, Eduardo Hidalgo Carzo, Miguel Marcos Martínez i Francisco Pérez Pérez, i serveix d’homenatge també al policia municipal Joan Bisbal Vilardell, assassinat per GRAPO en l’atemptat del 22 de maig de 1979, i a Antonio José Martos Martínez, que va resultar mort en l’atemptat d’ETA amb cotxe bomba del 19 de març de 1992 al terme veí de Sant Quirze del Vallès. 8. L’home de bronze. Agustí Puig Pinyol, 2011 Bronze i formigó 4,20 m Projecte de la Comissió Toni Farrés per al memorial de l’exalcalde sabadellenc. Es va col·locar al mirador del parc de Catalunya, presidint l’espai Antoni Farrés i Sabater. La va impulsar la comissió, formada per la Fundació Bosch i Cardellach, representants de la família i dels amics i l’Ajuntament de Sabadell.
25
3
4
2
5
e f
d
6 7
1 b
h
g
c
a
Els itineraris pels parcs 11,43 km / 2h aprox. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Parc Catalunya Bosc de la Concòrdia Parc del Torrent de la Romeua Parc d’Odessa Parc de Tierno Galván i via Alexandra Parc del Quebec Parc de Can Gambús
Passeig a peu pel Parc de Catalunya 3,5 km / 1,5 hores aprox. a. Inici - Accés al parc des de la plaça de Catalunya b. La palmera de canàries i els antics conreus c. Camí cap a l’observatori d. Al voltant de l’observatori astronòmic i l’amfiteatre e. Masia de Can Rull f. Font de Can Rull g. Camí de la ciutat h. Tornada al punt d’inici Font: http://www.sabadell.cat/ca/itinerarisparcs 27
Els itineraris pels parcs
Itinerari en bici pels parcs de la ciutat
Principals espècies arbòries i d’arbustiva
Arbustiva
Abèlia
Abelia floribunda
Atzavara
Agave americana
29
La vegetació del Parc
(Autors fotografies: Javier Albo, Ignasi Toranzo (Palmera i ametller, 2016-2017)
Baladre
GessamĂ blau
Llentiscle
Llorer
Nerium oleander L
Pistacia lentiscus
Plumbago auriculata
Laurus nobilis 30
Marfull
Murtra
Pitòspor
Sempreverd
Viburnum tinus
Myrtus communis
Pittosporum tobira
Myoporum laetum 31
Arbre de l’amor Cercis siliquastrum
Alzina
Quercus ilex
Catalpa
Catalpa bignonioides
Ametller
Prunus dulcis 32
Arbres i palmeres
Ginkgo
Lledoner
Ginkgo biloba
Celtis australis 33
Mèlia
Olivera
Om
Palmera canĂ ria
Melia azedarach
Ulmus pumila
Olea europaea
Phoenix canariensis 34
Perer de flor
Pi blanc
Pyrus calleryana
Pinus halepensis
Pi pinyoner
PlĂ tan
Pinus pinea
Platanus x acerifolia 35
Pollancre i àlber
Robínia
Roure
Sòfora
Populus nigra italica i Populus alba
Quercus pubescens
Robinia pseudoacacia
Styphnolobyum japonica 36
Troana
Xiprer
Cupressus sempervirens
Ligustrum lucidum
Font: http://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
37
Espècies d’ocells residents al Parc
Ànec collverd
Anas platyrhynchos
Ànec mut
Carina moschata domestica
Cotxa fumada, espècie que habita al Parc a l’hivern 39
L’avifauna del Parc
Observació duta a terme per Irene Toranzo des de l’agost del 2016 al juliol del 2017, com a investigació per al treball de recerca. (Autor fotos: Ignasi Toranzo, 2016-2017)
Cigne mut
Colom roquer
Cygnus olor
Columba livia
Cotorreta de pit gris
Cuereta blanca
Myiopsitta monachus
Motacilla alba 40
Estornell vulgar
Esplugabous Bubulcus ibis
Sturnus vulgaris
Gafarrรณ
Garsa
Pica pica
Serinus serinus 41
GaviĂ argentat
Mallerenga blava
Mallerenga cuallarga
Pardal comĂş
Aegithalos caudatus
Passer domesticus
Larus michahellis
Cyanistes caeruleus
42
Pardal xarrec
Puput
Passer montanus
Upupa epops
Raspinell comĂş
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Certhia brachydactyla 43
Tórtora turca Streptopelia decaocto
Tudó Columba palumbus
Espècies no residents al Parc Espècies migradores de pas Mastegatatxes Mosquiter de passa Tord comú Espècies hivernants Bernat pescaire Corb marí gros Cotxa fumada Gavina vulgar
Verdum
Espècies estivals Ballester Falciot negre Mosquiter pàl·lid Oreneta cuablanca Oreneta vulgar Mosquiter comú Pinsà comú Pit-roig
Pit-roig, espècie que habita al Parc a l’hivern
Chloris chloris 44
Arbres Millora de la qualitat de l’aire Segons el darrer estudi anomenat Pla d’acció per a la millora de la qualitat de l’aire (PAMQA) del maig 2017, i elaborat per una comissió tècnica configurada per l’Ajuntament de Sabadell, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, els paràmetres sobre els quals es basa l’esmentat treball per valorar la qualitat de l’aire són:
PM10* VLa 40 µg/ m3
Els arbres netegen l’aire mitjançant l’absorció de diòxid de carboni, diòxid de sofre, òxids nitrosos i altres contaminants, a més d’ombrejar els cotxes i els estacionaments. Així es redueix l’ozó d’emissions de vehicles.
NO2* VLa 40 µg/ m3
PM10: Partícules amb diàmetre inferior a 10 micres
Font.: McPherson, Gregory, James Simpson, Paula
VLa: Valor límit anual per a protecció de la salut humana
Peper, Shelley Gardner, Kelaine Vargas, Scott Maco, and Qingfu Xiao. “Coastal Plain Community Tree Guide: Benefits, Costs, and Strategic Planting”. USDA,
NO2: Diòxid de nitrogen
Forest Service, Pacific Southwest Research Station. (2006)
Altres beneficis dels arbres - Reducció de l’escolament de l’aigua i la inundació. - Millores psicològiques en pacients amb vistes a paisatges naturals. - A través d’una planificació, disseny i gestió adequada, els arbres urbans poden mitigar impactes ambientals moderant la temperatura i reduint el soroll. - Els arbres filtren els contaminants aerotransportats i redueixen les condicions que causen asma i altres problemes respiratoris. - La capçada d’un arbre madur pot reduir la temperatura de l’aire entre 5 i 10ºC. 46
Dades del Parc de Catalunya L’aigua del llac està sotmesa a un règim hidràulic mitjançant una sèrie de bombes que permeten la recirculació així com la realimentació del llac amb aigua de mina. La mina aporta uns 100m3 diaris que supleixen l’aigua que es perd per evaporació així com la que després s’empra per regar una part important de la zona verda del Parc de Catalunya. L’aigua que prové de la mina és abocada en el llac petit que hi ha en la zona més elevada. Una part d’aquesta aigua cau per una cascada d’uns 3 metres d’alçada directament al llac principal i això implica una important oxigenació. Tanmateix, l’aigua del llac principal també cau per una cascada semblant del llac principal al llac petit de la zona més baixa del parc. A part d’aquesta aportació externa d’aigua, hi ha també el sistema de recirculació mitjançant uns punts de captació situats en diferents llocs que condueixen l’aigua cap a un procés de filtració, per ser posteriorment enviada altra vegada al llac mitjançant les bombes hidràuliques. Amb això s’aconsegueix reduir considerablement els materials en suspensió de l’aigua així com provocar una oxigenació a diversos punts.
Llac del Parc de Catalunya
Bassa de Sant Oleguer
6.000m3 H2O
7.000m3 H2O 47
El Parc en dades
Metres cúbics
Biodiversitat
Gespa: 9.492 m2
Prat: 197.928 m2
Arbustiva: 29.303 m2
48
Total arbres: 3.675
Espècies més destacades d’arbres Pi pinyoner:
815
Pinus pinea
Plàtan:
382
Platanus x acerifolia
Alzina:
360
Quercus ilex
Om:
166
Ulmus pumila
Roure:
121
Quercus sp
Olivera:
31
Olea europaea
Amb l’objectiu de millorar la qualitat biològica i ambiental dels espais verds de Sabadell es realitzen diferents accions per potenciar la biodiversitat, com deixar algunes zones sense desbrossar o instal·lar caixes niu i refugis per a insectes. Les primeres actuacions es duen a terme al Parc del Nord i al Parc de Catalunya.
1
2 3
1
4 5 6 7 8
9
50
Parcs urbans de Sabadell 1. Parc del Nord 2. Parc del Torrent de la Romeua 3. Parc d’Odessa 4. Bosc de la Concòrdia 5. Parc del Taulí 6. Parc de Catalunya 7. Parc de la Serra 8. Parc de Can Gambús 9. Parc Central del Vallès Plànol base “Espai obert de Sabadell”, extret de l’estudi previ del Pla especial de camins de Sabadell, març de 2015 (Procedència: Servei de Sostenibilitat i Gestió d’ecosistemes. Àrea d’habitatge, Urbanisme i Espais públics. Ajuntament de Sabadell) 51
La Xarxa de parcs urbans
Parcs urbans
Bosc de la Concòrdia La rehabilitació d’aquest espai, impulsada pels veïns i recollida per la Comisió del Bosc de la Concòrdia, es va dirigir a recuperar un paisatge ja perdut dins de l’entorn urbà, amb un caràcter especial i singular al bell mig de la ciutat, mitjançant la intervenció mínima, la regeneració i recuperació de la vegetació existent, bàsicament de pins i roures. C. de la Lusitània - sector Concòrdia
Carrer de Prat de la Riba - sector Can Rull (Autor: Ignasi Toranzo (2017)) 53
La Xarxa de parcs urbans
El conjunt de parcs urbans
Parc del Nord El parc del Nord constitueix el fil vertebrador de dues grans zones verdes: el bosc de Can Deu i el riu Ripoll, descrivint al seu llarg tot un corredor verd que com a espina dorsal travessa la zona del nord de la ciutat. Aquest recorregut longitudinal va acompanyat d’un sistema de camins i carrers transversals que lliguen la Plana del Pintor amb els barris de Ca n’Oriac i de Sant Julià. Plaça del Forjador - sector Nord (Autor: Sergi Duró, 2017)
Carrer de Ramon Albó (Autor: Sergi Duró, 2017)
Parc Central del Vallès El parc Central del Vallès és reconegut principalment per ser un espai de sensibilització pel medi ambient, amb un ampli conjunt d’instal·lacions d’energies renovables i l’establiment d’un programa estable d’educació, divulgació i promoció de l’ús racional dels recursos energètics a través del Centre de Divulgació Mediambiental-DIMA. Tot aquest programa d’investigació i desenvolupament tecnològic es combina amb el joc, l’esport i l’educació, que dona lloc a un parc que concentra i relaciona l’oci amb la protecció del medi natural i el foment de l’educació ambiental. 54
Parc de Catalunya El parc de Catalunya compta amb una façana a l’avinguda de Francesc Macià que lliga amb aquest potent eix i que inclou un llac de 6.000 m3 de capacitat en dos nivells. A part de dues grans zones de gespa a façana, la vegetació del parc és del tot mediterrània: pins, oliveres, atzavares, plàtans, lledoners... Una espina de camins traçats recorre el parc per l’interior i pel perímetre i la resta de recorreguts són camins sense pavimentar seguint en la majoria dels quals traçats antics.
C. de Prat de la Riba - sector Can Rull (Autor: Ignasi Toranzo, 2017)
Parc de la Serra La seva forma longitudinal i la seva orientació nord-sud facilita l’ordenació de l’espai. La part central es troba pautada per àrees de gespa davant l’edificació a l’arribada al parc dels carrers transversals. Aquesta zona central (que a la part més estreta té 7,5 m d’amplada) es troba flanquejada per dues zones de passeig pavimentades. La plaça de Cristóbal Ramos és l’espai central. Està pensada com l’espai públic de trobada del barri.
55
Carrer de Susqueda - sector la Serra (Autor: Sergi Duró, 2017)
Parc del Taulí El parc està dissenyat amb trets clàssics i romàntics, destinat a l’estada i al passeig. De forma allargassada, està configurat per grans parterres arbrats i creuat per un conjunt de camins. A l’espai central, es troba una plaça oberta presidida per un quiosc de disseny modernista, per a interpretació musical. Una duna en forma de gespa densament arbrada, formada per un banc i un talús empedrat, actua com a filtre sonor i visual respecte a la Gran Via. Parc del Taulí - sector Creu Alta (Autor: Javi Albo)
Parc de Can Gambús El parc adopta el nom de la masia de Can Gambús. En aquest parc es va procedir a una gran plantació d’arbres nous, tant caducifolis (til·lers, eucaliptus, tipuanes, freixes, pereres de flor, etc.) com marcescents (roures del Vallès) i perennifolis (alzines, pins pinyoners, garrofers, llorers, podocarps). Alhora, es van plantar arbres de gran port, sobretot plàtans de 2 o més peus. Parc de Can Gambús - sector Can Feu (Autor: Joan Sotillos, s.d.) 56
Parc d’Odessa El parc és un espai verd on predomina el contingut de la vegetació, que manté respecte a la topografia històrica de la riera i a la vegada contribueix a ser un espai connector entre dos barris de recent construcció. El disseny del parc proposa mantenir la topografia existent, reforçant el contrast entre els talussos de l’antic torrent en forma de jardí geomètric d’arbustives, amb el bosc de ribera que s’allotja al fons de la antiga llera.
Avinguda d’Estrasburg - sector Berardo (Autor: Joan Sotillos, S.D.)
Parc del Torrent de la Romeua El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, que forma una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà. L’ordenació del parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim, i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i la vegetació autòctona existent abans de la urbanització. 57
Ronda de la Roureda - sector Nord (Autor: Sergi Duró, 2017)
1
2
3
La naturalització de l’espai verd - Reserva d’espais dels parcs sense un ús intensiu del ciutadà, com a punts de refugi i aliment de la fauna i on pugui aparèixer i desenvolupar-se vegetació espontània. - Utilització de vegetació amb interès per a la biodiversitat i preferentment autòctona. - Creació de mosaics de paisatge amb els diferents estrats del verd (arbres, arbusts i herbàcies). La sostenibilitat - Utilització de vegetació de baix manteniment i ben adaptada a les condicions locals. - Recuperació del cicle de l’aigua, que redueixi la necessitat d’aportar aigua mitjançant el reg i incorpori al subsòl les aigües pluvials. - Potenciació de l’arbrat per incrementar la resiliència de la ciutat enfront el canvi climàtic i la contaminació. L’ús social - Creació d’espais on s’afavoreixi la interacció entre els ciutadans. - Potenciació de l’ús ciutadà dels espais verds (jardins productius, espais de joc i esportius...) Plànol base “Espai obert de Sabadell”, extret de l’estudi previ del Pla especial de camins de Sabadell, març de 2015 (Procedència: Servei de Sostenibilitat i Gestió d’ecosistemes. Àrea d’habitatge, Urbanisme i Espai públics. Ajuntament de Sabadell) 59
Noves infraestructures verdes
1 Parc del Nord, 2 Parc de les Aigües, 3 Plaça d’Espanya
Vista aèria virtual de la plaça d’Espanya La urbanització de la plaça Espanya comptarà amb: -Espais d’actes cívics amb amfiteatre -Àrees de jocs infantils i mitjans -Llocs d’estada i mirador 61
Parc del Nord 1
2
3
4
Vista virtual del parc del Nord (Font: Programa d’Obres Públiques - Àrea de Territori i Sostenibilitat Ajuntament de Sabadell, 2017) 1. 2. 3. 4.
Prat humit, un botó verd a l’estiu, un espai per afavorir la biodiversitat Petits espais d’estada repartits per l’àmbit Escala, baixada ràpida pel carrer de les Magnòlies a la Ronda Collsalarca Espais amb planta autòctona: prat de muntanya baixa mediterrània combinat amb plantes d’interès jardiner 62
Parc de les AigĂźes
63
25 anys Parc de Catalunya i la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
El parc central urbĂ
25 anys Parc de Catalunya I la Xarxa de parcs urbans de la ciutat
L’exposició
El parc central urbĂ