Can Parellada Les Fonts
districtes Informació del districte
D7
Can Parellada (5.936 hab.)
El barri rep el nom de la masia de Can Parellada, l’origen de la qual es remunta al segle XVI. Al final de la dècada del 1960 va començar a sorgir una urbanització amb un bloc de pisos construït per FOPINSA, que va ser el primer de molts altres que van configurar aquest barri. El Districte 7 està situat al sud-est de la ciutat i està format pels barris de Can Parellada i les Fonts, a més d’un petit nucli d’habitatges disseminats a tocar de Can Parellada i del polígon industrial del carrer d’Alemanya, el més llunyà del centre de la ciutat, que es troba separat de la resta de barris per diversos polígons industrials i infraestructures viàries i per la riera de les Arenes. El Ple de l’Ajuntament va aprovar la creació del Districte 7, un dels compromisos de l’actual Pla de Mandat, per avançar en la descentralització de l’administració i en la proximitat a la ciutadania, i dona resposta així a una necessitat i a una reivindicació veïnal històrica d’aquest sector de la ciutat, que havia format part fins ara del Districte 3. Un cop aprovat definitivament, el Consell Municipal del nou Districte 7 es va constituir el 8 de novembre del 2018. La creació del Districte 7 preveu la futura ampliació del Casal Cívic de Can Parellada, per convertir-lo en centre cívic.
Extensió territorial
3,7 km
2
Habitants
8.672
3,96% de la població de la ciutat
El projecte d’urbanització del barri és del final dels vuitanta, quan es va construir el pont de Can Parellada, que permetia l’enllaç amb la resta de la ciutat. El barri té un dels centres comercials més potents de Terrassa. Està limitat al nord per l’autopista C-58, a l’oest per l’avinguda del Vallès, al sud pel nucli de les Fonts i a l’est pel terme municipal de Sant Quirze del Vallès.
Les Fonts (2.736 hab.)
El barri està assentat entre Terrassa, Sant Quirze i Rubí, a la confluència de la riera de les Arenes i la riera del Palau, que formen la riera de Rubí. Va néixer el 1920, quan alguns industrials terrassencs van decidir establir-hi una segona residència. Hi van anar motivats per la construcció de l’estació de Ferrocarrils Catalans i per la riquesa de les seves aigües (d’aquí el nom del barri). A partir de la segona meitat del segle XX hi va créixer el barranquisme d’autoconstrucció, i cases més modestes, després de l’arribada d’immigrants. A partir dels seixanta també s’hi van establir indústries.