Conchita Ferre Reig, més coneguda com a Conchita “La Rosera

Conchita Ferre Reig,

La Família

Va nàixer el 20 de juliol de 1937, en el si d’una família humil. Els seus pares, Baldomero i Carmen, van saber inculcar-li des de sempre un sentit de la vida responsable, compromés, abnegat i sobretot de servici als demés, que al llarg de la seua vida es va traduir en infinitat de facetes que van tindre la finalitat de servir a totes les persones que necessitaren d’ella en particular, i la comunitat en general.

Així va començar la seua vida, rodejada des de ben xicoteta pel món del teatre, sent la seua primera actuació als 5 anys d’edat. “Tot el que en alguna ocasió ha pogut xafar un escenari sap lo màgic que és. No trobes explicació, però és una cosa que pren al teu interior, i t’acompanya al llarg de la teua vida”. Són paraules que Conchita va dir al seu homenatge al teatre, el 23 de febrer de 2018.

Baldomero, son pare, que també era músic, en equip amb Carmen, van crear una sèrie de festivals on actuava la banda del poble, i el fi de festa ho tancava la parella infantil Conchita “La Rosera” (que llavors tenia 8 anys) i Pepito Martínez, que cantaven i ballaven en directe (com no). Els festivals tenien lloc cada 15 dies i el ple estava assegurat. Amb la recaptació es van poder pagar nous instruments per a la banda.

A partir de l’any 1990, va prendre relleu de la companyia de teatre La Rosera, quan la nostra fundadora va tindre una oferta teatral que no va poder rebutjar. Se

Benedicció de la nova bandera de la Societat Musical Banyeres de Mariola apadrinada per Conchita. 18 de novembre de 2007.

la requeria del mateix cel per fundar allí la seua companyia, i xafar les taules celestials en les quals altres artistes del nostre poble ja estaven actuant.

Conchita va seguir amb el caràcter solidari que se li va donar des d’un principi a la companyia. Les obres que preparava sempre tenien el propòsit de donar els seus beneficis a aquell lloc on s’hagués demanat ajuda. El nostre volgut Banyeres sempre era el primer.

Una vida amb el teatre per bandera des dels seus primers anys de vida, alimentada per la llavor teatral que va viure a casa. No hi havia faceta d’aquest món que ella no dominara: actuar, cantar, ballar, dirigir, confeccionar vestuari, dissenyar decorats, ajudar en la seua realització... Humilment, ha sigut una part molt significativa de la història del teatre al nostre poble.

A banda del teatre, ha format part de moltíssimes associacions i institucions de Banyeres: des de 1960, va pertànyer a les Dames de la Caritat de la nostra parròquia, i també a Acció Catòlica, sent la seua presidenta, i va exercir diversos càrrecs al llarg de la seua vida, sempre en bé de la seua comunitat parroquial. També va ser catequista des dels 15 anys, fins que la seua salut li ho va permetre.

Durant molts anys es va encarregar de la decoració floral en les grans celebracions de la parròquia, fins al 1982, de forma desinteressada, com un servei a la nostra comunitat. Així com al Sant Crist des que es va fundar la seua confraria, també era l’encarregada d’arreglar les flors en Setmana Santa.

En els últims anys, ja no podia per la seua malaltia, i ja demanava a la junta que li portaren pitxers i ella a casa, a poc a poc, els arreglava per al Crist, al qual ella tant estima, i se sent tan unida.

En la Confraria de Santa Llúcia, també arreglava les flors en companyia d’Angelita “la del Blanco”, amb molt de carinyo i delicadesa perquè tot estiguera a punt.

Conchita " a Rosera"

Forma part de les Ames de Casa des de la seua fundació. En aquella època organitzaven concursos de cuina, florals i de labors.

Va estar en la junta directiva de l’Associació d’amics dels Reis Mags, sent president Pedro Molina. Va ser el primer any que es va plantar el Betlem a la plaça, i els vestits de Sant Josep i la Verge Maria els va confeccionar ella.

És la responsable del grup de Mariola en la peregrinació a Ntra. Sra. De Lourdes des de l’any 1976 ininterrompudament, sempre al servei dels demés. Ara, malgrat el seu estat de salut, continua assistint a les peregrinacions cada any.

Creu Roja també és part de la seua vida. Des de la seua fundació en 1984, ha sigut un membre actiu en tot el que se li ha demanat, la constància és la seua gran virtut.

Casada amb Fidel Jordá (Oliva), formaven una parella tant en el món de la festa com en la música, sempre compromesos en tots els aspectes relacionats amb aquestes dues facetes. Com que és una persona molt amant de la música i, continuant la seua tradició familiar, la banda tampoc passava de costat, sent una part protagonista en la seua vida. Ja des de l'any 1942 la bandera de la nomenada “Banda Filharmònica” estava custodiada pels seus pares quan era director D. Óscar Torderá, per aquell temps la banda va guanyar el Certamen de Xàtiva, i va canviar la denominació a “Banda Municipal”, també va canviar la bandera continuant igualment a la custòdia de la família.

Amb motiu de la capitania de la Comparsa dels Estudiants, l'any 2007 es va confeccionar una nova bandera apadrinada per Conchita, qui la va regalar a la Societat Musical Banyeres de Mariola, i va ser beneïda el 18 de novembre de 2007, aquesta bandera segueix a casa de Conchita, la qual la cuida i la custòdia entre acte i acte, com sempre ha fet. Recorda amb molt de carinyo com li la preparava al seu marit Fidel, i ara a Nacho (el seu gendre). A sa casa la bandera sempre ha tingut un lloc reservat on ella controla que estiga en perfecte estat,

Conchita sobre l'escenari, una de les seues grans passions.

planxant els seus llaços, reparant qualsevol desperfecte... és un ritual que ella segueix cada vegada que la bandera ha d'eixir a qualsevol acte. Posteriorment, per tal de cuidar a la vegada que mostrar les banderes anteriors i la gran quantitat de corbatins que no poden anar penjats en la bandera, Conchita va encarregar i donar a la Societat Musical dos grans vitrines per al local social del carrer Major.

En 1979-1981, va formar part de la junta de la Confraria de Sant Jordi, sent la primera dona en formar part de la junta directiva d’aquesta institució. El treballar per i per a la festa ho porta dins de les seues venes.

En 1956 va ser abanderada de D. Miguel Ribera per la Comparsa dels Estudiants, i més avant, en 1978-1979, agafaren la capitania ella i 15 dones més, fent gala d’una gran harmonia i complicitat entre elles, sent l’exemple d’una gran unió.

En l’any 1981-1982 va ser capitana junt a sa mare Carmen “La Rosera”, el seu marit, germans, fills i nebots per a commemorar els 75 anys de la refundació de la Comparsa dels Estudiants. Més avant, en l’any 2006-2007, va

Gala de la Creu Roja al Teatre Principal. 19 de maig de 2012.

ostentar el càrrec de capitana junt a les seues germanes Carmen i Angelines. Acompanyades pels seus fills i néts, van gaudir de celebrar la seua capitania l’any del centenari de la refundació de la Comparsa dels Estudiants. En l’actualitat ostenta el número 2 en esta comparsa com a viuda de Fidel Jordá Castelló.

Una dona entregada al seu poble, que viu tot el que passa en ell. Sempre disposta a acudir allà on se l’ha necessitada, sense fer cap distinció. Una dona lluitadora perquè, encara que les forces no la poden acompanyar, des de sa casa, encara exerceix diverses activitats que l’omplin de vida. Sempre amb ganes de viure i, malgrat tot, sempre amb un somriure als llavis, amb eixa paraula amable que ix de la seua boca.

Amb gran fe, demana cada dia a Sant Jordi que l’ajude a seguir endavant per poder afrontar amb alegria els obstacles que se li creuen, i no rendir-se mai.

Les Torretes Joaquín Silvestre i Sempere

Proceso entre Bocairent y Banyeres 1498-1501 (IV) José Luis Vañó Pont

Dejemos que las piedras hablen Miguel Sempere Martínez

Banyeres a través del tiempo Jn. Carlos Hdez. Teruel

Vista panoràmica del castell de Banyeres de Mariola, en fase de rehabilitació, amb el Teatre Principal als seus peus. Any 1968.