Athenea 1913: el Temple del Noucentisme (mostra) by Ajuntament de Girona

Athenea 1913 El temple del Noucentisme The Temple of Noucentisme

Athenea 1913

El temple del Noucentisme The Temple of Noucentisme Edició a cura de | Edited by Jordi Falgàs

Athenea 1913 El temple del Noucentisme The Temple of Noucentisme Edició a cura de | Edited by Jordi Falgàs Amb textos de | With texts by Narcís-Jordi Aragó Jordi Falgàs M. Lluïsa Faxedas Josep Pujol Joaquim Rabaseda

Aquest llibre s’ha publicat amb motiu de l’exposició Athenea 1913: el temple del Noucentisme. Casa Masó, Fundació Rafael Masó, del 15 de març de 2013 al 26 de gener de 2014. This book has been published on the occasion of the exhibition Athenea 1913: The Temple of Noucentisme. Casa Masó, Fundació Rafael Masó, from the 15th of March 2013 to the 26th of January 2014. Coberta: Rafael Masó, Athenea: Titelles aviat, c. 1915 (detall). Gouache sobre paper, 64 x 45 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-1. Front cover: Rafael Masó, Athenea: Puppets Soon, c. 1915 (detail). Gouache on paper, 64 x 45 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-1. Frontispici: Detall de la ceràmica a la façana d’Athenea. Fotografia de Joan Tarrús, 1971. AHCOACDemGirona, núm. reg. 7420. Frontispiece: Detail of the ceramic tiles on the facade of Athenea. Photograph by Joan Tarrús, 1971. AHCOACDemGirona, reg. no. 7420. Coberta posterior: Athenea: invitació a la festa de clausura de l’exposició Pro Sagrada Família, 25 de juliol de 1915. Tipografia, 12 x 11 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-53. Back cover: Athenea: Invitation to the Pro Sagrada Família Exhibition Closing Event, 25 July 1915. Typography, 12 x 11 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-53. Solapes: Plano de Gerona: revisado por el Ayuntamiento. Alberto Martín Editor, Barcelona, 1910. Institut Cartogràfic de Catalunya, núm. reg. RM.41349. Cover flaps: Map of Girona: Revised by the City Council Alberto Martín Editor, Barcelona, 1910. Institut Cartogràfic de Catalunya, reg. no. RM.41349.

© Edició / Edition Fundació Rafael Masó Úrsula llibres Edició a cura de / Edited by Jordi Falgàs Textos / Texts Narcís-Jordi Aragó i Masó Jordi Falgàs M. Lluïsa Faxedas Brujats Josep Pujol i Coll Joaquim Rabaseda i Matas Procedència de les imatges / Images provided by Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona (AHCOACDemGirona) Biblioteca Pública de Girona Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), Ajuntament de Girona Família Montsalvatge, Girona Fundació Rafael Masó Generalitat de Catalunya Hereus de Josep Masó i Bru, Girona INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona © Institut Cartogràfic de Catalunya Joaquim Rabaseda, Girona Museu d’Història de Girona, Ajuntament de Girona Museu Municipal Josep Aragay, Ajuntament de Breda Narcís-Jordi Aragó, Girona

Imprès a Girona Printed in Girona ISBN: 978-84-8496-182-6 DL: GI.170-2013 Fundació Rafael Masó Girona info@rafaelmaso.org www.rafaelmaso.org Úrsula llibres info@ursulallibres.cat www.ursulallibres.cat tel +34 972 553 789 — Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita del titular del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. — This book may not be totally or partially reproduced by any method, including reprography and computerised treatment without the written authorisation of the copyright holder. All rights reserved in all countries.

Fotografia i tractament digital / Photography and digital treatment Jordi Puig Disseny / Design Joan Barjau Maquetació / Layout Vador Minobis Correcció lingüística / Linguistic correction Eva Vàzquez Traducció a l’anglès / Translation into English Steve Cedar Impressió / Printed by Gràfiques Alzamora SA

Primera edició, Girona, març de 2013 First edition, Girona, March 2013

Sumari / Contents

Preàmbul / Preface Carles Puigdemont i Casamajó

Introducció / Introduction Jordi Falgàs

Athenea en el context europeu Athenea in the European Context M. Lluïsa Faxedas Brujats

La Girona d’Athenea / The Girona of Athenea Narcís-Jordi Aragó i Masó

L’edifici d’Athenea com a casa i temple noucentistes: els procediments al·legòrics de Rafael Masó The Athenea Building as Noucentista House and Temple: Rafael Masó’s Allegorical Procedures Jordi Falgàs

11 1

Fidelitats i heterodòxies a l’almanac d’Athenea Loyalties and Heterodoxies in Athenea’s Almanac Josep Pujol i Coll

149

Cronologia de les activitats d’Athenea Chronology of Athenea’s Events Josep Pujol i Coll i Joaquim Rabaseda i Matas

163

La música del Noucentisme The Music of Noucentisme Joaquim Rabaseda i Matas

Fig. 3 — Athenea: catàleg de l’exposició de dibuixos i caricatures d’Albert Martorell, maig-juny 1915. Xilografia, 16,5 x 11 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-50. — Athenea: Catalogue of the Drawings and Caricatures Exhibition by Albert Martorell, May-June 1915. Woodcut, 16.5 x 11 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-50.

thenea, cent anys després de la seva inauguració, ja és gairebé un fantasma. Encara hi ha molta gent que recorda l’edifici del carrer Anselm Clavé, més o menys alterat, abans que fos enderrocat l’any 1975, i queden molts mestres –ara jubilats– que hi havien estudiat abans de 1965, quan era seu de la Normal de Girona, però difícilment queda ningú que hagués assistit a alguna de les activitats que s’hi van fer entre 1913 i 1917. Com a associació, Athenea va tenir una vida molt curta, i l’edifici, testimoni de l’anhel dels seus impulsors, va subsistir amb els canvis i les mutilacions que la mateixa generació noucentista va haver d’afrontar. Però Athenea, com tota obra d’art o d’arquitectura rellevant –i a pesar de la seva desaparició física–, encara ens parla, i en aquest llibre hem volgut interpretar el significat de l’edifici a través dels seus elements formals però sense oblidar el seu context polític i social. De qui va ser la idea de crear Athenea? Això potser no ho sabrem mai amb certesa

thenea, one hundred years after its opening, is now almost a ghost. There are still many people who remember the building in Anselm Clavé Street, more or less altered, before it was demolished in 1975, and there are many teachers–now retired–who had studied there before 1965, when it was the headquarters of the Normal of Girona, but it would be difficult to find anyone now who attended any of the activities that took place there between 1913 and 1917. As an association, Athenea had a very short life, and the building, testimony to the desire of the promoters, survived the changes and distortions that the same noucentista generation had to confront. Athenea, however, like all relevant works of art or architecture–and despite its physical disappearance–, still speaks to us, and in this book we have wanted to interpret the meaning of the building through its formal elements but without forgetting its political and social context. Whose idea was it to create Athenea? Maybe we will never know the exact answer 13

Athenea en el context europeu — Athenea in the European Context — M. Lluïsa Faxedas Brujats

Fig. 1 — Athenea: programa de la festa inaugural d’Athenea, 28 de juny de 1913. Tipografia i xilografia, 13 x 11,5 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-2. — Athenea: Program of Athenea’s Inaugural Party, 28 June 1913. Tipography and woodcut, 13 x 11.5 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-2.

Fig. 2 — El pavelló Ernst Ludwig de la colònia d’artistes de Darmstadt, amb les escultures colossals de Ludwig Habich a l’entrada de l’edifici de Joseph Maria Olbrich, 1901. — The Ernst Ludwig House at the Dartmstadt Artists’ Colony, with the colossal sculptures by Ludwig Habich on the entrance of Joseph Maria Olbrich’s building, 1901.

Que hi hagi un temple, xiuxiuejant amb oracions, tremolant amb un gest misteriós de bellesa, per la que supliquem amb contínues i fervents pregàries.1

Let there be a temple, Whispering with prayers Trembling with a mysterious wave Of beauty, for which we beg With continuous fervent supplications.1

l 1913, any de la creació d’Athenea, Europa estava passant per un moment especialment agitat de la seva història: en vigílies de la Primera Guerra Mundial, el continent es preparava de forma més o menys conscient per a una conflagració que ja era imminent i inevitable, i de la qual ningú podia imaginar en aquell moment les conseqüències. Aquesta mateixa efervescència es vivia també en el món de la cultura, en el qual es produïen uns moviments sísmics que trasbalsarien definitivament la història de les arts: Kandinski i el matrimoni Delaunay exploraven les possibilitats pictòriques de l’abstracció, mentre Picasso i Braque reformulaven amb els seus collages la tradició mimètica de la pintura; Schönberg, Berg i Webern componien des de Viena una música radicalment nova, mentre Stravinski presentava a París amb gran escàndol La consagració de la primavera i els seus com-

n 1913, the year in which Athenea was created, Europe was passing through a particularly turbulent time in its history: shortly before the outbreak of the First World War, the continent prepared in a more or less conscious way for a conflagration that was already imminent and inevitable, and of which nobody at that time could imagine the consequences. That same effervescence was also experienced in the world of culture, in which seismic movements occurred that that would definitively affect the history of the arts: Kandinsky and the Delaunay couple explored the pictorial possibilities of abstraction, while Picasso and Braque reformulated the mimetic tradition of painting with their collages; from Vienna Schönberg, Berg and Webern composed a radically new music, while in Paris Stravinsky presented with great controversy The Rite of Spring and his compatriots Malevich, Matiuchin and Kruchenykh premiered in 27

més joves de la primera.9 En els dos conceptes s’inclouen, doncs, les idees de sacrifici i renúncia, però també de nou començament, que els membres de la Secessió sentien com a intensament pròpies. Així mateix, el cartell per a la primera exposició del grup, dissenyat pel mateix Klimt, mostra precisament la figura de la deessa Atenea, vestida amb els seus atributs de guerrera (escut de la Gorgona, casc i llança) i amb una mirada especialment agressiva, fent al·lusió sens dubte al combat per un art nou que l’associació i les seves exhibicions representarien ben aviat (fig. 5). Al fons, com si fos un fris, la lluita de Teseu i el Minotaure actualitza per enèsima vegada la lluita entre la raó i l’instint, que caracteritza en gran manera la història del pensament occidental. El mateix any, Klimt va retratar també la deessa en la seva pintura Pallas Athenea, aquesta vegada presentant-la frontalment i lluint l’ègida amb el cap de la Medusa. Totes aquestes referències clàssiques es concentren en l’erecció del que seria l’element més emblemàtic del moviment: l’edifici d’exposicions de la Secessió, que construiria Olbrich el mateix any 1898, abans de la seva estada a Darmstadt (fig. 6). La creació del templum, de fet, era el gest bàsic de la fundació d’una nova ciutat en el món romà. Olbrich era un apassionat de la cultura arcaica i de les 38

In the background, as if it were a frieze, the struggle of Theseus with the Minotaur updates for the umpteenth time the battle between reason and instinct, which to a large extent characterises the history of western thought. That same year, Klimt also portrayed the goddess in his painting Pallas Athenea, this time representing her frontally and showing the aegis with the head of Medusa. All these classical references are concentrated on the erection of what would be the most emblematic element of the movement: the exhibition building of the Secession, which Olbrich would build the same year, 1898, before his stay in Darmstadt (fig. 6). The creation of the templum, in fact, was the basic gesture of the founding of a new city in the Roman world. Olbrich was a great admirer of archaic culture and of archaeological excavations, and the relation between his building and that of an ancient temple, in particular that of Segesta, which he knew directly, was very clear for him. From the beginning (from the very laying of the first stone), all the people involved in the project recognised its almost religious nature, as well as the fact that the building was conceived to be, and would end up becoming, an authentic temple of the arts. As Fliedl states, “the social model of the function of the arts as ‘sacred’ and therefore radically separated from society,

Fig. 5 — Gustav Klimt, Cartell de la I Exposició de la Secessió Vienesa, 1898. — Gustav Klimt, Poster for the I Exhibition of the Vienna Secession, 1898.

Fig. 1 — Remigius Geyling (18781974), Processó en honor del Jubileu de l’emperador, processó militar, final del segle XVI, 1908. Wiener Werkstätte, núm. 185. Litografia, 14 x 9 cm. Enviada per Rafael Masó des de Verona, datada el 24 de febrer de 1912 (matasegells del dia 25). Col·lecció Hereus de Josep Masó i Bru, Girona. — Remigius Geyling (18781974), Procession in Honor of the Emperor’s Jubilee, Military Procession, End of 16th Century, 1908. Wiener Werkstätte, no. 185. Lithograph, 14 x 9 cm. Sent by Rafael Masó from Verona, dated the 24th of February 1912 (stamped on the 25th). Heirs of Josep Masó i Bru Collection, Girona.

L’edifici d’Athenea com a casa i temple noucentistes: els procediments al·legòrics de Rafael Masó — The Athenea Building as Noucentista House and Temple: Rafael Masó’s Allegorical Procedures — Jordi Falgàs

Fig. 2 — Susi Singer (1895-1955), Feliç Pasqua!, 1911. Wiener Werkstätte, núm. 397. Litografia, 14 x 9 cm. Enviada per Rafael Masó des de Dresden, sense datar (mata-segells del 10 de febrer de 1912). Col·lecció Hereus de Josep Masó i Bru, Girona. — Susi Singer (1895-1955), Happy Easter!, 1911. Wiener Werkstätte, no. 397. Lithograph, 14 x 9 cm. Sent by Rafael Masó from Dresden, undated (stamped the 10th of February 1912). Heirs of Josep Masó i Bru Collection, Girona.

’origen d’Athenea, tant de la forma com sobretot de la funció simbòlica de l’edifici, l’hem de cercar en la cultura i l’arquitectura centreeuropees de preguerra, que Rafael Masó va voler conèixer de primera mà durant el seu viatge de noces amb Esperança Bru, a principis de 1912.1 Després de visitar la colònia d’artistes projectada per Joseph Maria Olbrich a Darmstadt i de passar per Nuremberg, els Masó van anar a Dresden per insistència del seu amic Joan Llongueras (1880-1953), que hi estava fent una ampliació dels seus estudis sobre música i dansa. Per explicar a la seva família què havien fet i què havien vist a Dresden, és significatiu comprovar que, en lloc d’una carta, Masó els va enviar quatre postals que per si mateixes ja són indicatives de què va suposar per ell la visita a la ciutat jardí de Hellerau, als afores de la capital saxona: dues pertanyen a les sèries de postals d’artistes publicades pel Wiener Werkstätte el 1907 i el 1908, una de Remigius Geyling i l’altra de Susi Singer (fig. 1 i 2).2 No és estrany que Masó les pogués

he origin of Athenea, both the form and above all the symbolic function of the building, must be sought in pre-war central European culture and architecture, which Rafael Masó wanted to discover first-hand during his honeymoon with Esperança Bru, in early 1912.1 After visiting the colony of artists planned by Joseph Maria Olbrich in Darmstadt and passing through Nuremberg, the Masó couple went to Dresden at the insistence of their friend Joan Llongueras (1880-1953), who was there to extend his music and dance studies. To explain to his family what he had done and seen in Dresden, it is significant to realise that, instead of a letter, Masó sent them four postcards which in itself is indicative of what the visit to the garden city of Hellerau, on the outskirts of the capital of Saxony, meant to him: two belong to the series of postcards by artists published by Wiener Werkstätte in 1907 and 1908, one by Remigius Geyling and the other by Susi Singer (fig. 1 and 2). 2 It is not surprising that Masó could acquire them in Hellerau, since 65

adquirir a Hellerau, ja que a principis de 1908 el Wiener Werkstätte havia subscrit un acord amb els Deutsche Werkstätten per produir i distribuir noves postals, sobretot pensades per vendre-les a Alemanya.3 Les altres dues, publicades a Hellerau, mostren una vista exterior d’una de les cases de Theodor Fischer i un interior concebut per Richard Riemerschmid amb el mobiliari fabricat als Werkstätten (fig. 3 i 4). Masó va escollir aquestes dues fotografies per il· lustrar la seva visita a la ciutat jardí, que va ser curta però –pel que es dedueix del que va escriure a la tercera d’aquestes postals– també intensa: És excepcional tot allò i em proposo explicar-ho ben explicat en arribar a Girona. Férem coneixença amb tothom: director de l’Institut, pintors i artistes d’allí i amb el mateix J. Dalcroze, per mediació del propi Llongueras, que està entusiasmadíssim a no poder més. […] Abans de l’Institut visitàrem una importantíssima casa de mobles de Hellerau. Veiérem coses magnífiques i sobretot lo que ens deixà encantats foren les cases enteres que té aquesta fàbca instal·lades perquè les puguin veure els compradors o visitants. L’altra postal és una vista d’una de les cambres d’aquestes cases i resulta extraordinàriament hermós ¡Nosaltres 66

at the beginning of 1908 the Wiener Werkstätte had signed an agreement with the Deutsche Werkstätten to produce and distribute new postcards, mostly to be sold in Germany.3 The other two, published in Hellerau, show an outside view of one of the houses by Theodor Fischer and an interior conceived by Richard Riemerschmid with the furniture manufactured in the Werkstätten (fig. 3 and 4). Masó chose these two photographs to illustrate his visit to the garden city, which was short but, as can be deduced from what he wrote on the cards, intense: All of this is exceptional and I’m going to explain it in detail when I get to Girona. We’ve met everyone: the director of the Institute, painters and artists from there and J. Dalcroze himself, thanks to Llongueras, who couldn’t be more impressed. [...] Before the Institute we visited a very important furniture factory in Hellerau. We saw beautiful things and what delighted us especially were the complete houses that this factory has set up so that buyers and visitors can see them. The other postcard is a view of one of the rooms of these houses and it’s extraordinarily beautiful! We saw it and we can testify to it. You’ll see how many things we’ve picked up here to apply them at home.4

Fig. 3 — Einfamilienhaus (postal amb una fotografia de la casa de Wolf Dohrn a la ciutat jardí de Hellerau). Arquitecte: Theodor Fischer, 1909. Gartenstadt Hellerau, núm. 12. Enviada per Rafael Masó des de Munic, sense datar (mata-segells del 18 de febrer de 1912). Col·lecció Hereus de Josep Masó i Bru, Girona. — Einfamilienhaus (postcard with a photo of the house of Wolf Dohrn in the garden city of Hellerau). Architect: Theodor Fischer, 1909. Gartenstadt Hellerau, no. 12. Sent by Rafael Masó from Munich, undated (stamped on the 18th of February 1912). Heirs of Josep Masó i Bru Collection, Girona.

Els cognoms dels socis d’Athenea donen una clau ben clara per entendre que la societat no era el fruit d’un moviment culturalment unitari ni socialment transversal, sinó que va sorgir d’un sector de la burgesia molt concret, que políticament s’identificava amb el catalanisme conservador de la Lliga Regionalista. Monsalvatje, De Quintana, Pérez Xifra, el marquès de Camps, Camps i Arboix, Llobet, Ribas, Pla Cargol, Ensesa i Masó, entre altres prohoms, representaven la burgesia gironina de polítics, industrials, terratinents i professionals que militaven o eren afins a la Lliga.32 D’aquest grup havia sortit la junta directiva (Masó en seria el vocal d’arts plàstiques, pintura, escultura i arquitectura), el primer acord de la qual fou “que se empezaran inmediatamente las obras de reforma y decoración interior del local que poseerá la Entidad en la calle de Anselmo Clavé, cuya dirección encargose a nuestro buen amigo el arquitecto don Rafael Masó”.33 Es tractava d’un antic magatzem de planta rectangular, al centre de la ciutat, propietat del metge homeòpata Modest Furest (propietari de la casa contigua, obra d’Isidre Bosch Bataller), que va llogar-lo a Athenea. Masó, efectivament, es va posar aviat a l’obra, perquè el 22 de març ja es van presentar els plànols i la sol·licitud del permís d’obres a l’Ajuntament, que els va ser concedida el dia 29.34 Pel que sembla, 82

would be “to begin immediately the reform and interior decoration of the premises to be owned by the Society on Anselm Clavé Street, the supervision of which is in the hands of our good friend, the architect Mr. Rafael Masó”.33 It was a former warehouse with a rectangular plan, in the city center, belonging to the homeopathic doctor Modest Furest (owner of the adjoining house, designed by Isidre Bosch Bataller), who rented it to Athenea. In fact, Masó had begun his work earlier, because on March 18 the blueprints and the application for a construction permit were submitted at city hall, and permission was granted on March 29.34 It seems that the architect had been working on the project for some months, because in various letters written in January and February Joan B. Coromina talks of the ceramics for what he provisionally calls the “Sala de les Arts” (Hall of the Arts).35 Athenea was inaugurated on June 27 and 28, the first day with the vernissage of an exposition of recent Catalan painting and sculpture, and the second with an exclusive concert for members.

A room with a German air As mentioned in some of the articles about the inauguration, the interior of the building was notably austere (fig. 5).36 It measured 10 by 17.5 metres, and consisted of a large room which led directly to the exterior, through a small windproof door,

Fig. 5 — Rafael Masó, Perspectiva interior d’Athenea, 1913. Llapis i aquarel·la sobre paper cartolina, 22,5 x 31 cm. AHCOACDemGirona, Fons Rafael Masó, núm. reg. 9519-3.

— Rafael Masó, Interior Perspective of Athenea, 1913. Pencil and watercolour on card, 22.5 x 31 cm. AHCOACDemGirona, Rafael Masó Collection, reg. no. 9519-3.

l’arquitecte ja feia uns quants mesos que treballava en el projecte, ja que en diferents cartes de gener i febrer el ceramista Joan B. Coromina parla de la ceràmica per a l’edifici, que provisionalment anomena “Sala de les Arts”.35 Athenea es va inaugurar els dies 27 i 28 de juny: el primer dia, amb el vernissage d’una exposició de pintura i escultura catalanes recents, i el segon, amb un concert exclusiu per als socis.

Una sala de caient alemany Tal com van ressaltar algunes cròniques, l’interior de l’edifici destacava per la seva austeritat (fig. 5).36 Feia 10 metres d’amplada per 17,5 de profunditat, i consistia en una gran sala a la qual s’accedia directament des de l’exterior, a través d’un petit cancell, i tenia un escenari al fons, a uns 45 centímetres del terra. En un croquis de l’escenari s’hi poden observar els quatre llums de forma cuboide a base de petits vidres rectangulars que Masó va dissenyar perquè anessin penjats al fons, i la quadrícula blanca i negra amb què havia previst decorar els rivets dels ulls de bou ovalats de les portes que hi havia a cada banda (fig. 6). Són dos petits detalls però molt significatius per comprovar fins a quin punt Masó, en les obres d’aquest període, adaptava elements decoratius geomètrics que uns anys abans havien creat Josef Hoffmann, Kolo Moser, Charles Rennie Mackintosh i 84

and had a stage at the end, raised 45 cm from the ground. In a sketch of the stage we can see the four cuboid-shaped lights based on small rectangular glass panels that Masó designed to hang in the background, and the black and white criss-cross pattern that he had designed to decorate the trimming of the oval bull’s-eye windows of the doors that were on either side (fig. 6). They are two small but very significant details to show to what extent Masó, in the works during this period, adapted geometric decorative elements which some years before Josef Hoffmann, Kolo Moser, Charles Rennie Mackintosh and Olbrich, among others, had created, and had definitively distanced himself from the undulating forms of Modernisme. Opportunely, the anonymous reporter of the Revista de Gerona, speaking of the decoration of the room, considered it “simple and elegant, of a very pronounced German air”.37 The two small spaces either side of the stage were used as changing-room, library and storage room. Months before the opening, Athenea already received more than twenty publications and, among other titles, the members had foreign art magazines available to them such as The Studio and Moderne Bauformen.38 The room had a great deal of natural light, due to a large rectangular skylight that occupied the central part of the gabled roof. As a result of the inclination of the ceilings,

Fig. 6 — Rafael Masó, Esbós parcial i detalls de l’escenari d’Athenea, 1913 (detall). Llapis sobre paper, 63,5 x 44 cm. AHCOACDemGirona, Fons Rafael Masó, núm. reg. 9519-4b.

— Rafael Masó, Partial Sketch and Details of the Stage of Athenea, 1913 (detail). Pencil on paper, 63.5 x 44 cm. AHCOACDemGirona, Rafael Masó Collection, reg. no. 9519-4b.

Fig. 2 — Josep Aragay (1889-1973), Judici de Salomó (Cercant Salomó per jutge), 1912. Carbó sobre paper, 64 x 48 cm. Museu Municipal Josep Aragay, Ajuntament de Breda. — Josep Aragay (1889-1973), Trial of Solomon (Seeking Solomon as Judge), 1912. Charcoal on paper, 64 x 48 cm. Museu Municipal Josep Aragay, Ajuntament de Breda.

112

ista amb una perspectiva de cent anys, l’activitat artística que va desenvolupar Athenea guanya en coherència quan se’n desbrossa la part menys programàtica. Així, entotsolades, la lectura d’Auques i Ventalls de Carner, l’exposició d’Esteve Monegal o la de Torné Esquius, la conferència de Puig i Cadafalch sobre les ruïnes d’Empúries, la de Llorenç Riber sobre l’Eneida o la de Guillem Busquets a l’entorn de les ciutats jardí, entre les nombroses activitats desplegades entre 1913 i 1916, semblen respondre a l’almanac del noucentista de bona llei. Precisament la historiografia ha assenyalat aquestes gestes àthiques damunt d’altres, per evidenciar la voluntat estètica dels seus capdavanters i categoritzar com a “idealista” el seu corrent.1 Però una societat tan activa en una ciutat tan somorta tenia molts buits per omplir, de manera que el solar del doctor Furest tan ben fonamentat per Rafael Masó va tenir requesta aviat. Athenea va servir, així, tant de temple com de local polivalent, des d’auditori a sala d’exposi-

een from a perspective of one hundred years later, the artistic activity that Athenea undertook gains in coherence when we take away the less programmatic part. Thus, isolated, the reading of Auques i ventalls by Carner, the exhibition of Esteve Monegal or that of Torné Esquius, the conference of Puig i Cadafalch about the ruins of Empúries, that of Llorenç Riber about the Aeneid or that of Guillem Busquets about garden cities, among the numerous activities that took place between 1913 and 1916, seem to fit the format of the noucentista almanac to perfection. Historiography has shown precisely these Attican gestures above others, to demonstrate the aesthetic desire of its leaders and classify their current as “idealist”.1 However, a society so active in a city so dimmed had many voids to fill, so that the site of Dr. Furest so well established by Rafael Masó was soon much in demand. Athenea thus served as both a temple and a multifaceted venue, from an auditorium to an exhibition room, as well as a games library 113

Fig. 4 — Athenea: invitació a la inauguració de l’exposició de Mela Muter, 24 de maig de 1914. Tipografia i xilografia, 16,5 x 13,7 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-18. — Athenea: Invitation to the Opening of the Exhibition by Mela Muter, 24 May 1914. Typography and woodcut, 16.5 x 13.7 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-18.

que allò no és la pintura veritat, la creu artificiosa i fins ridícula […]. Però aneu voltant, vos atureu davant un quadre i ja la primera impressió desfeta, veieu que allò, tan arbitrari de forma i de color, se vos fa interessant i comenceu a trobar-hi alguna cosa, hi sentiu quelcom.6 Aquest quelcom encara no el sabien dir: era Cézanne, a qui el sincretisme de Lagar seguia de prop. La seva plàstica innovadora tenia una minoria capaç d’entomar-la, però el públic general hi devia oferir molta més resistència. La prova fou la mostra que la va seguir, a càrrec dels artistes Marianne Maris i Felician Myrbach, “art 118

before a painting and after the first negative impression, you will see that that, so arbitrary in form and colour, becomes interesting and you will begin to find something in it, and feel something.6 This something they still did not how to say: it was Cézanne, who followed Lagar’s syncretism closely. His innovative plasticity had a minority capable of capturing it, but the general public must have offered much more resistance. The test was the show that followed it, headed by the artists Marianne Maris and Felician Myrbach, “decorative art about Catalan customs”. The tide turned. The art critic of Aigua-forts, under the pseu-

Fig. 5 — Mela Muter (Mela Mutermilch, nascuda Maria Melania Klingsland, 1876-1967), Racó típic. Carrer Cúndaro, 1914. Oli sobre tela, 60 x 50 cm. Museu d’Història de Girona, Ajuntament de Girona, núm. reg. 02351. Donació de la família Montsalvatge, 1989.

— Mela Muter (Mela Mutermilch, born Maria Melania Klingsland, 1876-1967), Typical corner. Cúndaro Street, 1914. Oil on canvas, 60 x 50 cm. Museu d’Història de Girona, Ajuntament de Girona, reg. no. 02351. Gift from the Montsalvatge family, 1989.

119

Fig. 18 — Athenea: fullet amb el parlament de F. Ribas sobre la “Significació de l’Any Nou dels Artistes”, 27 de febrer de 1916. Tipografia i xilografia, 16 x 16 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-114. — Athenea: Leaflet with the Talk by F. Ribas about the “Meaning of the New Year of the Artists”, 27 February 1916. Typography and xylography, 16 x 16 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-114.

de debat a l’època i a la premsa local.16 Athenea no hi fou aliena, amb una conferència oberta d’Ivon l’Escop, La cultura de la dona, sa influència en la família i en la societat. Cal recordar que Ivon l’Escop, pseudònim del sacerdot colomenc Ricard Aragó, no només fou el capdavanter de la Lliga del Bon Mot contra la blasfèmia i el malparlar, sinó autor del Llibre de les dones (1917), on defensa un paper més actiu de la dona en la societat, tot i reservant-li encara un paper de subordinació.17 Potser no hem d’esperar miracles feministes inabordables des d’una associació propera a la Lliga Regionalista, tan lligada als valors de la família burgesa i cristia132

The fact is that women, their new role and their new responsibilities, were the object of debate at the time in the local press.16 Athenea was not outside this, with an open lecture by Ivon l’Escop, The Culture of the Woman, Their Influence on the Family and on Society. We should recall that Ivon l’Escop, pseudonym of the priest from Santa Coloma Ricard Aragó, was not only the head of the Lliga del Bon Mot (League of the Good Word) against blasphemy and swearing, but also author of Llibre de les dones (1917), where he defends the more active role of women in society, even though still maintaining a role of subordination.17

Fig. 19 — Josep Gelabert (1859-1936), Fajol a la posta, c. 1914. Oli sobre tela, 51 x 63 cm. Fundació Rafael Masó, núm. reg. 0136. — Josep Gelabert (1859-1936), Buckwheat at Sunset, c. 1914. Oil on canvas, 51 x 63 cm. Fundació Rafael Masó, reg. no. 0136.

na tradicional. De més a més, tant Xavier Monsalvatje com Rafael Masó, acabats de casar l’un el 1910 i l’altre el 1912, començaven a fundar una família sota aquestes bases. Athenea computa els seus membres per famílies, i familiar també és la seva política associativa. Les Vetlles d’Infants nadalenques o l’Any Nou dels Infants s’expliquen perfectament sota aquesta òptica, tant com els acolorits cavallets de fires a les rajoles de la façana d’Athenea.

Anar a conferència Però, si més no, de tot es podia parlar, a Athenea, tant del paper de la dona com d’altres temes que començaven a formar

Perhaps we should not expect unachievable feminist miracles from an association close to the Regionalist League, very much linked to the values of the bourgeois family and Christian tradition. Moreover, both Xavier Monsalvatje and Rafael Masó, having just married, the former in 1910 and the latter in 1912, began to start a family along these lines. Athenea calculated its members by families, and its associative policy was also by family. The Christmas Children’s Evenings or the Children’s New Year explain perfectly this focus, as do the merry-go-rounds in the tiles of the facade of Athenea.

133

part de la vida moderna, des de la cultura física a la fotografia, del necessari tractament de les aigües al vegetarianisme. La sala Athenea estava equipada amb un sistema de projeccions que permetia presentacions dinàmiques, en les quals es nota la insistència del propietari del solar, el doctor Modest Furest, format en l’higienisme mèdic del xix i molt actiu dins el camp de la sanitat pública.18 Segur que les xerrades de Strittmatter o de Langlois du Feu foren a instàncies seves (fig. 21). D’altres vegades les conferències adoptaven un cert compromís polític, explícitament o com a rerefons. En la lectura pública del seu Primer libro de épodos, de Joaquín Montaner, ¿hi pesaren més les seves qualitats de poeta o el fet de ser fill del governador civil de Girona? A banda de l’interès evident de les excavacions d’Empúries, ¿la conferència de Puig i Cadafalch fou només de divulgació arqueològica? ¿I la de Guillem Busquets, arquitecte i regidor de l’Ajuntament de Barcelona, o la presentació del diputat Bonaventura Sabater de la col·lecció d’art japonès, o la de Josep Maria Valls, enginyer i director de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, sobre l’obra de la Diputació de Girona, és a dir, sobre les virtuts de la nova Mancomunitat? Calia evidenciar que la modernitat tenia una marca i uns homes d’acció política al seu darrere. 134

Fig. 20 — Athenea: invitació a la festa del Nadal dels Infants, 1 de gener de 1916. Tipografia i xilografia, 21,5 x 14 cm. AHCOACDemGirona, núm. reg. 9704-109. — Athenea: Invitation to the Children’s Christmas Party, 1 January 1916. Typography and xylography, 21.5 x 14 cm. AHCOACDemGirona, reg. no. 9704-109.

Off to conference

Fig. 21 — Portada del llibre ¿Vegetarismo o carnivorismo?, de R.E. Strittmatter, 1915. Biblioteca de la Fundació Rafael Masó. — Cover of the book ¿Vegetarismo o carnivorismo?, by R.E. Strittmatter, 1915. Library of the Fundació Rafael Masó.

Nevertheless, you could talk about anything in Athenea, from the role of women to other subjects that began to form part of modern life, from physical culture to photography, of the necessary treatment of water to vegetarianism. The Athenea hall was equipped with a system of projections that enabled lively presentations, in which one notes the insistence of the owner of the site, Dr. Modest Furest, trained in medical hygiene in the nineteenth century and very active in the field of public health.18 It is certain that the talks by Strittmatter or Langlois du Feu were at his request (fig. 21). On other occasions the conferences took on a certain political commitment, explicitly or as background. In the public reading of his Primer libro de épodos, by Joaquín Montaner, was the quality of his poems more influential or the fact that he was the son of the Civil Governor of Girona? Apart from the clear interest in the archaeological site of Empúries, was the conference given by Puig i Cadafalch only for purposes of archaeological information? And what about that of Guillem Busquets, architect and councillor of Barcelona Council, or the presentation by the member of parliament Bonaventura Sabater on the collection of Japanese art, or that of Josep Maria Valls, engineer and director of the Higher School of Agriculture of Barcelona, about the work 135

9.10

Concert de violí i piano per Segola i Miquel Oliva.

Violin and piano concert by Segola and Miquel Oliva.

PM (9704-108)

Fires Fairs

Art japonès antic, conferència de Francesc Farriols.

Ancient Japanese Art, lecture by Francesc Farriols.

DG (19-X-1913:11, 22-X-1913:6, 4-XI1913:12, 5-XI-1913:4) VAN (22-X-1913:13, 2-XI-1913:11 i 4-XI-1913:8)

29.10

Concert dedicat a Juli Garreta per la cobla Principal de la Bisbal.

Concert dedicated to Juli Garreta by the Principal de la Bisbal orchestra.

DG (31-X-1913:6) SCH (X-XI-1913: 9-10) VAN (15-X-1913:11 i 30-X-1913:13)

16.11

Concert de piano per Anna March.

Piano concert by Anna March.

DG (11-XI-1913:9, 14-XI-1913:7, 16-XI-1913:10, 18-XI-1913:5-6, 19-XI1913:10), EPC (23-XI-1913), HG (20-XI-1913:3) PM (9704-8) SCH (X- XI-1913:10-11) VAN (22-XI-1913:5)

3.12

Lectura del poeta Joaquín Montaner.

Reading by the poet Joaquín Montaner.

DG (27-XI-1913:8, 4-XII-1913:7, 7-XII1913:4, 10-XII-1913:3) PM (9704-9)

17.12

Lectura d’Auques i ventalls per Josep Carner.

Reading of Auques i ventalls by Josep Carner.

DG (4-XI-1913:7, 17-XII-1913:9, 19-XII1913:3-5 i 18-I-1914:7)

20.12

Exposició de Manuel Roqueta.

Exhibition by Manuel Roqueta.

DG (20-XII-1913:7)

20.12

Concert de piano per Dolors Benaiges de Aris.

Piano concert by Dolors Benaiges de Aris.

DG (10-VIII-1913:4, 8-X-1913:4, 20-XI1913:11, 30-XI-1913:11, 7-XII-1913:8, 14-XII-1913:8, 20-XII-1913:6, 23-XII1913:9 i 24-XII-1913:3-5) EA (4-I-1913:2-3) PM (9704-10) SCH (X-XI-1913:11 i XII-1913:3) VAN (22-XII-1913:8)

1914

Fonts històriques Primary sources

22.1 - 1.2

Exposició de Pere Torné Esquius.

Exhibition by Pere Torné Esquius.

DG (10-I-1914:10, 18-I-1914:7) EM: 77 VAN (23-I-1914:12)

30.1

Conferència de Josep Puig i Cadafalch: Les excavacions d’Empúries.

Lecture by Josep Puig i Cadafalch: The excavations of Empúries.

DG (30-I-1914:7) VAN (31-I-1914:11 i 2-II-1914:9)

8.2 - 19.2

Exposició i venda de gravats, ceràmica i altres antiguitats.

Exhibition and sale of engravings, ceramics and other antiques.

DG (7-II-1914:7, 8-II-1914:8 i 15-II1914:8) VAN (9-II-1914:13, 19-II-1914:11 i 12-II-1914:7)

152

5.3 - 13.4

Exposició de pintura antiga gironina, segles XV-XVII.

Exhibition of old Girona painting, 15th – 17th centuries.

AF (15-III-1914:6 i 7) DG (20-II-1914:6-7, 24-II-1914:5, 1-III-1914:8, 3-III-1914:5, 8-III-1914:8, 11-III-1914:6) EA (21-III-1914:3) PM (9704-12)

1.3

Vernissatge inaugural. Havia d’intervenir-hi un trio, però se suspengué a darrera hora.

Opening vernissage. A trio should have played, but cancelled at the last minute.

AF (15-III-1914:6) DG (1-III-1914:8)

8.3

Conferència de mossèn Josep Gudiol: Els ornaments de l’altar abans del segle XIV.

Lecture by Father Josep Gudiol: The Ornaments of the Altar Before the 14th Century.

DG (8-III-1914:8, 11-III-1914:6) VAN (25-III-1914:13)

15.3

Conferència de mossèn Llorenç Riber sobre la seva traducció de l’Eneida.

Lecture by Father Llorenç Riber about his translation of the Aeneid.

DG (15-II-1914:8, 19-III-1914:3-4) EM:196

16.3

Concert de violoncel i piano per Josep Ricart i Carme Matas.

Cello and piano concert by Josep Ricart and Carme Matas.

AF (15-III-1914:7 i 29-III-1914:4) DG (11-III-1914:6, 14-III-1914:8) PM (9704-12) VAN (17-III-1914:11)

20.3

Conferència de Guillem Busquets, arquitecte i regidor de l’Ajuntament de Barcelona: Les urbanitzacions modernes a Anglaterra. Ciutats jardí.

Lecture by Guillem Busquets, architect and councillor of Barcelona Council: The Modern Developments in England. Garden Cities.

AF (29-III-1914:5) DG (22-III-1914:7, 28-III-1914:4-5) PM (9704-13) VAN (22-III-1914:16)

29.3

Conferència de M. Langlois du Feu sobre cultura física.

Lecture by M. Langlois du Feu about physical culture.

AF (29-III-1914:7) DG (26-III-1914:7) VAN (27-III-1914:11, 31-III-1914:12)

1.4

Conferència de Joan Llongueras al Teatre Municipal: La Gimnàstica Rítmica del Prof. Dr. E. Jaques-Dalcroze. Com hem de compendre-la i com hem d’implantar-la.

Lecture by Joan Llongueras in the Teatre Municipal: The Rhythmic Gymnastics of Prof. Dr. E. Jaques-Dalcroze. How We Should Understand It and How We Must Establish It.

DG (25-III-1914:5-6, 29-III-1914:5, 31III-1914:3, 1-IV-1914:7, 7-IV-1914:4-5) PM (9704-14) SCH (III-IV-1914:5)

5.4

Conferència de Prudenci Bertrana.

Lecture by Prudenci Bertrana.

DG (5-IV-1914:7) EA (12-IV-1914:2)

153

Fig. 2 — Fotografia del quintet de l’Academia Musical Gerundense a la portada de la revista Scherzando… per promoure la inauguració d’Athenea, en el número corresponent als mesos de maig i juny de 1913. Col·lecció Joaquim Rabaseda, Girona. — Photo of the quintet of the Academia Musical Gerundense on the cover of the magazine Scherzando... to promote the opening of Athenea, in the issue corresponding to May and June 1913. Joaquim Rabaseda Collection, Girona.

164

thenea va obrir les portes un divendres al vespre. Durant el vernissatge de l’exposició inaugural, es va tocar un quartet de corda de Haydn. L’endemà, els mateixos intèrprets van fer un concert. Feia poc més de mig any que Josep Saló, Josep M. Jaumeandreu, Josep M. Carbonell i Tomàs Sobrequés havien constituït un conjunt de música de cambra amb la voluntat d’educar el “gust de la classe humil”.1 La seva primera actuació havia estat el 12 de febrer al local d’Unió Republicana. Ara participaven en el programa artístic d’Athenea, menys obrer i social (fig. 2). Compartien, això sí, la mateixa valoració de la formació i el repertori de quartet de corda com a instrument simbòlic de cultura i modernitat. Avui en dia, el quartet opus 18 número 1 de Beethoven, l’opus 12 de Mendelssohn i l’opus 64 número 5 de Haydn, erròniament numerat com número 7 en la documentació original, són obres més o menys conegudes (fig. 3). A principis de segle xx eren tota una novetat. Probablement el públic

thenea opened its doors on a Friday evening. During the vernissage of the opening exhibition, a string quartet by Haydn was played. The next day, the same players performed a concert. It had been little more than six months since Josep Saló, Josep M. Jaumeandreu, Josep M. Carbonell and Tomàs Sobrequés had formed a chamber music ensemble with the desire to educate the “taste of the humble class”.1 Their first performance had been on the 12th of February in the venue of the Unió Republicana. Now they were taking part in the artistic programme of Athenea, less working class and social (fig. 2). They did share, however, the same evaluation of the ensemble and the repertoire of string quartet as a symbolic instrument of culture and modernity. Today, Beethoven’s Quartet Op. 18 No. 1, Mendelssohn’s Op. 12 and Haydn’s Op. 64 No. 5, mistakenly numbered as No. 7 in the original documentation, are works that are more or less known (fig. 3). In the early twentieth century they were all totally new. The 165

192