FENT I DESFENT Escoles Bressol Municipals de Girona Núm. 4 // Any 2016
1. EDITORIAL. Un curs més ens trobem amb la oportunitat de compartir un projecte que ens atrau, ens esgota però per sobre de tot ens il·lusiona. Un projecte coconstruït per les set escoles bressol municipals: la creació del quart numero de la revista Fent i Desfent. En aquest número trobarem, entre d’altres coses, experiències diverses, des d'un viatge a la platja a conèixer les entitats del barri a través de diferents propostes. Reflexionarem sobre el que diu Carles Capdevila; veurem el que poden arribar a fer els infants i com es relacionen. A més trobarem la historia d’un hort i la relació que poden tenir dues escoles bressol. Tot i la diversitat d'experiències totes comparteixen un mateix rerefons, unes mateixes idees, mètodes i principis. Un mateix respecte i admiració cap als més petits, cap a la infància. Ningú ha dit que educar sigui fàcil, però com diu Carles Capdevila “educar és emocionant, apassionant i divertit”. Eduquem amb humor, doncs.
L’equip de redacció
2
Sumari 1. Editorial .................................................................................................. 2 2. Escola Bressol La Baldufa: La setmana de la felicitat ....................... 4 3. Escola Bressol Cavall Fort: Excursió a la platja ................................. 7 4. Escola Bressol El Pont: Intercanvi entre escoles: Continuïtat pels infants. Fem xarxa! ...................................................... 10 5. Escola Bressol El Tren: Del no puc al jo sol ..................................... 13 6. Escola Bressol Garbí: Observem les relacions que estableixen els infants ............................................................................ 16 7. Escola Bressol L'Olivera: Avui, mercat! ............................................ 19 8. Escola Bressol La Devesa: Reflexionem amb... Carles Capdevila .................................................................................................. 22 9. Els patis de les escoles, un espai privilegiat i, a vegades, oblidat ...................................................................................................... 24 10. L'entrevista ........................................................................................ 28 11. Recomanacions ................................................................................. 34 12. L'hora de la cuina: Coca de iogurt amb Nesquik............................. 36 13. Un xic d'humor: els infants de les escoles bressol hi diuen la seva ...................................................................................................... 37
3
2. ESCOLA BRESSOL LA BALDUFA La setmana de la felicitat Ja fa tres anys, vam rebre una trucada telefònica del CAP Joan Vilaplana per
UBICACIÓ: Sector Germans Sàbat
demanar-nos la col·laboració en un nou
PLACES: 126
projecte en el qual volien integrar tot el
AULES/ESPAIS: 8
barri. Aquest projecte tenia una idea
ADREÇA: c/ Josep M. Prat, 12-14
molt senzilla: Si ets feliç, tens salut!, i volien engegar-lo el 20 de març, coincidint amb el Dia Internacional de
TELÈFON: 972 207 292 @: baldufa@ajgirona.cat
la FELICITAT. Després de diverses trobades amb gent del CAP, del Centre Cívic Ter, de l’escola de Taialà, de l’IES Carles Rahola, de l’Associació de Veïns de Germans Sàbat..., es va acordar no celebrar-ho únicament el dia 20 de març sinó tota la setmana, bàsicament perquè cada entitat vam aportar alguna proposta per fer i era impossible que la gent del barri pogués anar a totes si es feien el mateix dia. A la Baldufa ens van fer dues propostes: Primer, la Setmana de la Felicitat penjaríem un mural ben gros a l’entrada de l’escola amb un arbre, però sense fulles, perquè les famílies escrivissin en uns post-it verds tot allò que els feia feliços i després ho poguessin penjar a l’arbre. Hi hauria un arbre a cada escola i entitat del sector, i passada la Setmana de la Felicitat els recollirien i farien un estudi per veure si la gent coincidia o no amb les coses que els feien feliços. La segona proposta va ser fer una passejada amb la gent gran del grup Anem a
caminar del CAP.
4
Aquestes propostes van ser molt ben rebudes per tot l’equip educatiu de l’escola, que de seguida es va posar en marxa amb els preparatius. I així, entre trobades i preparatius, va arribar el gran dia! Aquell dia, ben d’hora, va venir la Noelia Gonzalez, del centre mèdic, acompanyada de practicants. Portaven el mural de l’arbre. Entre tots el vam penjar a l’entrada de l’escola, i a mesura que van anar arribant les famílies, els vam anar preguntant quines coses els feien feliços. Vam repartir bolígrafs i post-it i tothom va anar enganxant a l’arbre el que realment els feia feliç. Aquest mural va estar penjat tota la setmana, tothom hi va participar i va agradar moltíssim, feia goig poder veure un arbre tan frondós i ple de felicitat. També va arribar el dia de la passejada. Els grups de grans, cadascun amb la seva educadora, van començar a desfilar fins arribar a la plaça de davant del CAP de Taialà. Allà ens vam trobar amb metges i infermeres i amb tot el grup Anem a Caminar, ens vam presentar i una àvia d’aquest grup ens va ensenyar a fer alguns exercicis d’estiraments, perquè és molt important estirar i escalfar els músculs del cos abans d’una passejada. Tots ben col·locats en una rotllana ben grossa, vam imitar els moviments que ens estaven ensenyant; pels infants va ser molt divertit. Després vam començar la passejada fins al parc infantil que hi ha entre el carrer de la Modeguera Gran i de Mas Catofa, infants i avis anàvem junts. En arribar al parc, van ser els mateixos infants que van demanar ajuda als avis per poder-se
enfilar
a
les
construccions del parc. Va ser una estona de no parar, amunt
i
avall,
dreta
i
esquerra, tot era nou, per descobrir, i les cares de felicitat de tothom expressaven com estava funcionant la proposta. Amb tantes ganes de descobrir, vam haver, però, de fer una petita parada per descansar i, com no, menjar alguna coseta, però que fos saludable, concretament pomes, que van venir molt bé, perquè amb la calor que feia i cansats com estàvem ens van refrescar i revifar.
5
Tot seguit, vam reprendre la marxa i vam continuar caminant fins tornar a la plaça de davant del CAP. Un cop allà, vam tornar a fer una rotllana molt grossa, vam tornar a fer estiraments tots junts, i finalment vam posar música i, mentre ballàvem, des del cel van començar a caure globus per a tothom! Un final de festa espectacular!
El segon any de fer-ho vam decidir convidar els avis i àvies dels nostres infants juntament amb els del grup Anem a Caminar, va venir l’Àngel Daban a tocar i cantar cançons, vam ballar tots junts i va ser una experiència molt gratificant per a grans i petits. I amb aquest ja són tres els anys que continuem participant en aquest projecte amb totes les entitats i serveis del barri. Cada any, s’ofereixen més propostes i activitats per fer (i amb més possibilitats d’horaris) com ara tallers de risoteràpia, tallers de timbalers, cinema, passejades, dansa del ventre... Cal agrair moltíssim al CAP Joan Vilaplana la seva iniciativa i la seva gran implicació en tot, any rere any, i també al Centre Cívic Ter, per aconseguir engrescar totes les entitats del sector i fer-ne una gran difusió perquè arribi a tothom!
6
“Si ets FELIÇ, tens SALUT!”
3 . ESCOLA BRESSOL CAVALL FORT Excursió a la platja Com cada curs a l’entrada de la primavera, a la nostra escola comencen a sentir-se comentaris i preguntes del lloc on s’anirà d’excursió. Tothom opina a favor i en contra de UBICACIÓ: Sector Font de la Pólvora PLACES: 50
les propostes que van sorgint. L’AMPA triarà aquella més encertada per treure’n un
interessant
projecte
que
anirem
AULES: 3
construint tots junts. Aquesta vegada s’ha
ADREÇA: c/ Pruner, 1
decidit anar a la platja de Sant Martí
TELÈFON: 972 208 047 @: cavallfort@ajgirona.cat
d’Empúries.
Vénen dies de preparatius i dubtes, de vegades costa tenir clar el nombre exacte
de persones per fer la reserva del bus. La motivació va creixent, en parlem molt amb els infants i el tema del mar s'imposa amb alegria.
Quan per fi arriba la data, de bon matí a l’escola, ja es nota un dia diferent. Les famílies van arribant amb bosses carregades, tots vestits per a l'ocasió. Les converses accelerades, riures i algun crit són presagis del que tot just comença: un dia ple d'emocions.
Només baixar del bus els ànims es calmen i també algun mareig infantil desapareix. L'aire fresc del mar ens sobta de cop i provoca comentaris agradables i previsions del temps.
7
Tranquil·lament però amb decisió, prenem el lloc: s'estenen les tovalloles a la sorra i es treuen tota classe d'estris. Descriure el que passa després és gairebé impossible. La meravella de la descoberta de la immensitat d'aigua, de sorra, de la intensitat del blau, de tant blau!, de la llunyania de l’horitzó, del joc, de l’arribada de les petites ones, del crit i vol de les gavines, del balanceig d’algun veler,…tot és integrat pels infants i per tots nosaltres de manera molt personal i única; vol temps per entrar-hi en contacte, o potser no tant, per a segons qui...
El matí va passant tot jugant amb l'aigua, la sorra, entremig de jocs menuts, pessigolles, converses, rialles.... moltes sensacions, emocions, descobertes on no hi manquen les experimentacions i construccions amb sorra, pedres, curculles i petxines, en el seu àmbit natural, conservant la seva essència salada, molla, calenta o freda,...
Ens costa deixar el mar només per poca estona, a pocs metres, sota l'ombra de la pineda per menjar i descansar de tanta vivència, però hi ha gana, set i son que després de ser satisfetes, tornarem una estona més a gaudir amb llibertat, uns als gronxadors,
8
altres a fer un cafè i altres, més jocs i banys prop de l'aigua. Tot surt fluid, relaxat, amb molta alegria i comunicació... Hi ha satisfacció i una feliç sensació de pertinença a la natura manifestada en aquell indret amb tantíssima bellesa.
De tornada i ja dins el bus comencen cants
les
flamencs
palmes
i
sincers,
intensos, preciosos...!!!
Si senyor, ha valgut la pena tant
esforç
en
l’
organització. Només sentim tristesa i pena pels qui no han vingut i hem trobat a faltar. Ens acomiadem amb el desig de poder tornar a repetir l'experiència el curs proper.
9
4. ESCOLA BRESSOL EL PONT Intercanvi entre escoles: Continuïtat pels infants. Fem xarxa! El Pont - Garbí, Garbí – El Pont, d’aquí cap allà, d’allà cap aquí,… així va començar el curs passat una bonica relació de correspondència entre dues de les set escoles bressol municipals de Girona. L’Agnès, una nena de dos anys que venia a l’escola El Pont va tenir una germaneta, la Jordina, que quan va ser una mica més gran, va començar a anar a l’escola Garbí a l’aula dels nadons.
UBICACIÓ: Sector Pont Major-Campdorà
I ja ho tenim, una germana en una escola i
PLACES: 62
l’altra, en una altra escola.
AULES: 4
Per tant, a vegades l’Agnès anava al matí
ADREÇA: c/ Port Lligat, 9
amb els seus pares a acompanyar la seva
TELÈFON: 972 200 528
germana al Garbí i a la tarda, la Jordina venia
@: elpont@ajgiorna.cat
al Pont a recollir a l’Agnès, o a l’inrevés. Un dia al matí l’Agnès va arribar tota contenta amb una carta i un conte molt bonic de Leo Lionni que li havia deixat la Magda del Garbí, la mestra de la Jordina i que volia compartir amb tots els nens i nenes del Pont. Aquest conte, de gran riquesa cromàtica, tracta sobre en Neda-que-neda, un peix que mostra als seus amics com, amb enginy i treball en equip, poden superar qualsevol perill. Al cap d’uns dies, l’Agnès va anar al Garbí també amb una carta escrita per la Lurdes, la seva mestra, i amb el conte Aquest
barret no és meu de Jon Klassen, de text molt breu i il·lustracions minimalistes
carregades
de
petits
detalls. Explica que un peix molt petit roba el barret a un peix molt més gran, mentre està dormint i fuig per amagar-se
dins
un
bosc
d’algues
perquè no l’enxampi, però les coses no li surten com ell voldria…
10
Més tard, al Garbí hi va arribar la ballarina Fina, una bonica i fina ballarina de ballet que li agradava dansar al so del Vals de les Flors de Txaikovski amb un vaporós tutú i les seves sabatilles de setí. Al Pont havia estat la delícia de petits i grans!
O el famós Duet dels Gats de Gioachino Rossini que es va inspirar en dos gats per compondre aquest duet humorístic, on només hi consta la paraula Miau repetida de múltiples maneres pels intèrprets.
En Tonet, l’espantaocells de l’hort conjunt del Garbí i l’escola Marta Mata va fer cap al Pont per explicar-nos com havia ajudat en la cura de l’hort d’en Tomàs i la Maria. I també, en Papageno i la Papagena, un dels duets més populars i coneguts de la òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, La Flauta Màgica. Al setembre, l’Agnès ens va dir adéu i va començar a l’escola dels grans, però a través de la Martina, una nena que venia al Pont i ara va al Garbí amb la Magda, a la mateixa aula que la Jordina, la germana de l’Agnès, hem pogut continuar mantenint el contacte que s’ha establert entre les dues escoles i compartint propostes i maneres de fer com ara l’audició del ballet dels pollets de Modest Mussorgsky o en Panxeta del Pont, un cocodril panxut que va anar a passar uns dies al Garbí per retrobar-se amb la Martina i conèixer els seus nous amics. Acompanyant experiència
a de
les
famílies
compartir
en
aquesta
escola,
les
educadores del Garbí i El Pont hem construït una relació significativa al fil de la qual els infants han pogut fer volar la seva imaginació, concebent un espai i temps diferent del seu aquí
i
ara,
habitat
per
altres
infants,
educadores i famílies.
11
Els educadors i educadores hem pogut compartir materials i maneres de fer, donant continuïtat i sentit al que passa diàriament entre els que formem part de la vida de les escoles.
Esperem que també hagi estat una ocasió per mostrar a les famílies que les EBM de Girona compartim un projecte educatiu comú, que pren formes particulars depenent de la singularitat de cada centre.
12
5. ESCOLA BRESSOL EL TREN Del no puc al jo sol Deia Maria Montessori que qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament de l’infant. Creiem que aquesta afirmació és certa, i tenim la convicció que els infants són capaços de fer moltes coses per si mateixos, només necessiten temps i que els factors els juguin a favor. L’infant creix i evoluciona, i cada dia reconstrueix la imatge que té de si mateix, i ho fa basant-se en les seves pròpies experiències, en allò que descobreix que és capaç de fer per si sol, en allò que descobreix al relacionar-se amb el món que l’envolta i amb les persones que l’acompanyen. A l’escola bressol no tan sols
UBICACIÓ: Sector Sant Narcís
procurem tenir-ho present, sinó que estem determinats a fer-ne
PLACES: 62
una de les nostres raons de ser, un
AULES: 4
dels pilars que vertebren la nostra
ADREÇA: c/ Empúries, 45
tasca diària. La nostra quotidianitat
TELÈFON: 972 236 228
s’estructura entorn un seguit de
@: eltren@ajgirona.cat
moments, rutines i espais ideats per facilitar l’acció autònoma dels infants. Moments, rutines i espais que cada dia són qüestionats i valorats, que a diari intentem perfilar més. Moments, rutines i espais on hi ha lloc per a la iniciativa i l’acció autònomes, però on aquesta acció és acompanyada per unes característiques i peculiaritats molt concretes, unes condicions que tracen un camí cap a la possibilitat. Res és casual: les coses no passen per art de màgia, perquè sí, cal que l’espai ho faciliti, que les persones adultes acompanyin no només amb la seva actitud sinó facilitant-ho de manera deliberada i conscient. És important per al desenvolupament cognitiu, emocional i personal dels infants que vagin fent les coses per ells mateixos. Que a mesura que adquireixen més destreses, habilitats i coneixements també s’enfrontin a nous reptes que els permetin posar en pràctica aquestes habilitats. Els més petits ens sorprenen quan els donem la possibilitat que siguin ells i elles els que actuïn, que siguin partícips en les situacions del dia a dia. Per posar un exemple, quan els infants arriben al matí o entren del pati, els ajudem a treure’s les jaquetes i els demanem que les pengin als seus penjadors. Tots identifiquen el seu penjador i mostren interès per fer-ho. Al principi perquè és un petit repte i els fa il·lusió fer quelcom per si mateixos, més endavant aquest repte esdevé un costum i una
13
responsabilitat. El gest de penjar-la és molt més fàcil amb una veta, ja que es pot agafar millor i és més còmode de col·locar.
En aquesta mateixa línia, a l’estona de canvi de bolquers un repte per als infants és abaixar-se els pantalons ells sols. Això pot implicar: haver de descordar el botó i baixar la cremallera abans d’abaixar-se’ls o tan sols estirar cap a baix si aquests són amb goma elàstica. Abans d’anar a dormir els nens i nenes es treuen les sabates tots sols. En aquest moment el repte per als infants és descordar les sabates abans de poder-se-les treure. Unes sabates amb veta adherent són molt més fàcils de treure. Van tots fins al seu llit i les deixen ben col·locades a sota. Al llevar-se, ells mateixos les agafen i es troben amb el mateix repte: descordar, obrir, calçar-se...
14
Abans de l’àpat són els mateixos infants qui agafen el seu pitet del sarronet per no embrutar-se i el guarden en acabar l’àpat. Un cop més un fet força senzill per a les famílies com portar diàriament el sarronet amb els pitets, facilita molt que els seus fills i filles puguin ser partícips i autònoms en aquesta situació.
Són moltes les situacions en què els infants s’enfronten a aquests petits reptes durant el pas per l’escola bressol. Una vegada més una bona relació entre família i escola és fonamental per al sa desenvolupament dels mes petits. Una veta a la jaqueta, uns pantalons còmodes i amb goma elàstica, unes sabates fàcils de descordar o un sarronet amb els pitets són petits detalls que faciliten i possibiliten que els més menuts ho facin per ells mateixos.
15
6. ESCOLA BRESSOL GARBÍ Observem les relacions que estableixen els infants Una nena de tres anys acabats de fer, explica un conte a la resta de companys de l’aula. Un nen que encara no ha fet els tres anys, dóna la mà a la seva companya per passar els troncs del pati. Una nena, de poc més d’un any, en consola a una altra que encara no té dotze mesos. Un nen de tres anys ajuda la mestra a parar la taula.
Aquests només són alguns exemples de les relacions que es poden veure, i viure, en el dia a dia a l’escola bressol. De relacions n’hi ha de molts tipus, per això aquest curs al Garbí hem plantejat observar i reflexionar sobre les relacions que estableixen els infants amb els adults, amb els iguals, amb els materials i amb els diferents espais de l’escola. Posant la mirada en els materials que deixem al seu abast, veiem que els nens i les nenes són curiosos de mena i tan bon punt troben quelcom del seu interès l’investiguen, l’examinen amb tots els sentits i busquen totes les seves possibilitats. Gràcies a aquests moments els infants van construint el seu aprenentatge, descobrint aspectes relacionats amb el pes, la forma, la temperatura, el tacte...
16
Aquestes descobertes no les fan sols, sinó
amb
la
companyia
d’altres
infants de la seva edat, més grans o més petits que ells. Les relacions que s’estableixen es basen en el respecte vers l’altre, en la confiança i en el coneixement del NO JO, és a dir, de l’altre. Dia rere dia els nens i les nenes comparteixen moltes estones, totes elles educatives per igual. Cada vegada que un infant interacciona amb un altre va deixant un pòsit, que poc a poc va creixent, fins arribar al punt que els adults podríem dir-ne AMISTAT.
És possible que infants de 0-3 puguin establir amistat? La nostra experiència ens diu que sí. Al Garbí ens considerem privilegiats pel fet de tenir nadons i els testimonis de les famílies ens verifiquen com es pot crear un fort vincle relacional amb infants petits, durant els tres anys que estan a l’escola. “Sóc mare d’una nena de 3 anys, la Laia. Des dels 7 mesos va a l’escola bressol. Aquests tres anys els ha compartit amb un grup de nens i nenes que s’han convertit en el seus amics. Comparteixen jocs, experiències, confidències i tenen una amistat molt maca en la qual ningú està per sobre de ningú i s’ajuden els uns als altres. Quan un d’ells falta a l’escola sempre pregunten per ell i quan surten de l’escola pregunten on van els seus amics per fer coses junts. S’estimen molt i els pares estem sorpresos que amb només 3 anys siguin tan amics.”
Agnès Com hem esmentat abans, a banda d’altres infants a l’escola també hi ha
UBICACIÓ: Sector Palau
adults. Des del moment que arriben fins
PLACES: 70
que
AULES: 5
marxen
es
relacionen
amb
els
diferents educadors i educadores. Durant
ADREÇA: c/ Joaquim Riera i Bertran, 20
tot el dia comparteixen molts moments, tots ells molt importants. L’educador referent (el que està a l’aula) sempre és allà,
present
i
atent
a
les
TELÈFON: 972 396 071 @: garbi@ajgirona.cat
seves
17
demandes, amb una actitud d’escolta i acompanyament. Als altres espais de l’escola troben més educadors i persones, com la cuinera, que també acompanyen l’infant en el seu procés d’aprenentatge. Finalment ens agradaria destacar la relació que els infants estableixen amb els diferents espais de l’escola. Els aprenentatges no només es fan a l’aula, sinó en tots i cadascun dels espais de l’escola. En aquests moments a l’aula dels Exploradors poden trobar disfresses i complements i grans construccions per deixar volar la imaginació, a la de Comediants una tenda de campanya i una pizzeria els convida a fer joc simbòlic i a la dels Artistes la pintura i les peces per fer mosaic deixen que l’expressió i la creació aflori. A l’aula dels Trapezistes la perruqueria els permet “posar-se guapos” i els blocs de colors, descobrir la màgia del color. L’aula de Tafaners és un espai per als més petits, on els materials els permeten descobrir el món que els envolta a través dels sentits. A més hi ha els espais comuns: el pati, la sala, el menjador i el dormitori, on es troben tots amb tots i finalment els espais on anar en petit grup com l’hort, el racó d’en Xicu (biblioteca) o l’espai de la llum.
Des de fa un temps hem posat en pràctica les Portes Obertes, una metodologia on els infants tenen l’oportunitat de decidir on anar a jugar segons els seus propis interessos, motivacions i curiositats. Però això es mereix un altre article.
18
7. ESCOLA BRESSOL L’OLIVERA Avui, mercat! Una tarda, a l’hora de la recollida dels infants, les famílies s’aturen embadalides i amb gran sorpresa davant la paradeta situada a l’entrada de l’escola.
-
I què veneu en aquest mercat?
-
Caram quina parada més bonica!
-
Quins venedors mes trempats!
Aquests són alguns dels comentaris que s’escolten i els infants reben de bon grat.
A l’Olivera, organitzem aquest mercat com a cloenda del treball que hem fet a l’hort de l’escola durant tot el curs. Voleu saber la història del nostre hort? Ja fa uns anys que, amb bona voluntat, els coneixements de les educadores i una bona guia elaborada per altres professionals de les escoles bressol, anem sembrant, regant, cuidant i recollint verdures de l’hort urbà que tenim a l’escola.
19
Aquest curs hem comptat amb la col·laboració de l’Andreu, pare d’en Jan, que ha vingut a donar-nos un cop de mà amb els seus coneixements d’hortolà.
Cada dijous a la tarda, un grup petit de nens i nenes surten al pati amb la Raquel, responsable del taller, a buscar l’Andreu que ja els espera prop de l’hort. -
Avui jo, jo, jo!!!
-
Anem a regar?
-
Avui jo, dema tu, “vale”?
Els infants ens mostren sempre moltes ganes de participar-hi i, a vegades, ens cal pactar ja
UBICACIÓ: Sector Montilivi
que no podem sortir tots alhora.
PLACES: 77
El primer dia, l’Andreu els convida a preparar la
AULES: 5
terra (això va agradar molt i s’hi varen fer amb cos i ànima). Un altre dia, planten allò més
ADREÇA: Àngel Serradell i Pérez, 8
adient segons la temporada: enciams, o bledes,
TELÈFON: 972 392 063
o faves... i quan ja ho tenen tot plantat,
@: olivera@ajgirona.cat
comença l’activitat estrella: anar a regar!!! Amb les regadores, tan plenes com poden, vinga viatges, amunt i avall, carregats, però ningú es deixa ajudar – tot sol – respon algun menut esbufegant. Un altre aspecte satisfactori de l’experiència és el respecte que mostren totes les nenes i nens vers l’hort ja que està situat al pati. Aquest, no està tancat ni protegit perquè es va optar per donar un vot de confiança als infants i, evidentment, no ens han decebut! Molts dies en sortir al pati ens aturem sorpresos a observar com han crescut els petits planters...
20
A la primavera han vingut nois i noies de l’escola d’educació especial Font de l’Abella, acompanyats dels seus monitors, a ajudar-nos amb les tasques de l’hort.
Gràcies a l’esforç de tothom, tenim una bona collita!, tan bona, que va sorgir la iniciativa d’organitzar un petit mercat per “vendre” tot el que ha crescut al nostre hort. Una colla de voluntaris decidits es planten darrere la paradeta per posar dins les bosses, artísticament decorades, tot el que van venent, a preu de la voluntat de cadascú, i que ens serveix per tenir planters pel proper curs.
21
8. ESCOLA BRESSOL LA DEVESA Reflexionem amb... Carles Capdevila Carles Capdevila i Plandiura, periodista i guionista català, té una llarga trajectòria en ràdio, televisió i premsa (director del diari Ara durant cinc anys). Vinculat a l’educació a través de programes com: Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio i Qui els va parir a TV3. Va rebre el premi Pere Quart d'humor i sàtira el 1999 pel llibre Criatura i companyia. També ha escrit textos per a llibres de Les tres UBICACIÓ: Sector Devesa
bessones, il·lustrats per Roser Capdevila.
PLACES: 75 AULES: 5 ADREÇA: Passatge Massaguer, 9 TELÈFON: 972 010 270 @: devesa@ajgirona.cat
És pare de quatre fills i amb les seves xerrades plenes d’humor ens fa reflexionar sobre el fet transcendental de la maternitat i la paternitat. Una de les coses que li podem agrair a en Carles Capdevila és que quan es refereix a la
nostra etapa educativa sempre parla d’escola bressol, d’una escola que acompanya i propera a les famílies. En una trobada conjunta amb famílies vàrem voler compartir les seves reflexions. A la conferència Educar amb humor ironitza sobre situacions tan quotidianes i properes amb les que no podem deixar de somriure però, sobretot ens porta a pensar sobre la nostra responsabilitat en la nostra tasca com a pares, mares i educadors. Després de visualitzar-ne un fragment passem a valorar-ne els eixos principals:
22
Ell ens parla dels cinc sentits en què es basa la seva manera d’educar: Sentit comú. Diu que els infants entenen el món a través de les reaccions que tenim, segons el que ells fan. A vegades perdem el nord “perquè si li dius a un nen 27 vegades
que vagi a dormir i no ho fa potser és que no entén el teu idioma”. Per a ell, és essencial que l’adult que acompanya l’infant recuperi el sentit comú, com a actitud, com a estat d’ànim i com a fita per marcar un camí a l’hora d’educar. Sentit del ridícul. Està molt lligat al sentit comú. Els adults amb les nostres actuacions podem arribar a l’extravagància i a caure en el ridícul. Posa un exemple: ”Una parella,
tots dos són baixets, no poden pretendre anar al pediatra molt preocupats perquè el seu fill/a ho és, l’únic que els pot dir és: enhorabona perquè pel que es veu el fill és seu”. Sentit del deure i la responsabilitat. És una tasca que no podem eludir, evidentment, si tenim fills els hem d’educar, hem d’assumir la nostra responsabilitat i exercir-la. No ens podem permetre deprimir-nos ni abandonar. Diu que educar no és una opció sinó una obligació on no hi ha lloc pels dubtes. Sentit moral. Hi ha uns valors que hem d’inculcar al nostre fill/a i pensar sempre que aquest els aprèn molt més pel que fem que pel que diem. Sentit de l’humor. És preferible posar-hi sentit de l’humor, viure-ho i veure-ho amb certa distància, riure’ns dels nostres errors i pensar que demà ho podrem superar tot. Diu també que cal viure cada succés com una oportunitat, com un repte a superar, s’aprèn experimentant, caient, coneixent a cada infant per actuar en conseqüència i educant en equilibri; oferint activitats però també temps per avorrir-se. Hi ha d’haver un temps per espavilar i un altre per controlar, però sempre divertint-se. El fet de ser mare o pare és meravellós però també està ple de contradiccions, hauríem de poder parlar-ne amb normalitat i sense complexos. Conclou dient: “Educar
cada vegada és més difícil
però
impossible posem
i
sentit
no si
hi de
l’humor, potser fins i tot, ens pot sortir bé”.
23
9. ELS PATIS DE LES ESCOLES, UN ESPAI PRIVILEGIAT I, A VEGADES, OBLIDAT Dins les escoles bressol els infants comparteixen moments de joc per tots els racons, descobreixen nous materials, les seves possibilitats i característiques, comparteixen moments de joc tot imaginant i creant situacions diverses com parar la taula i sopar o curar una cama de la mossegada d’un cocodril, pinten diferents superfícies, omplint de color els espais destinats a la pintura. Tot un seguit de moments que comparteixen en petits grups pels diferents espais de DINS l’escola. Però, i el pati? És només un lloc
d’esbarjo? Un espai de calma i tranquil·litat? Res més allunyat de la realitat.
Des de tots els equips de les diferents escoles es valora el pati com un educador més. És per aquest motiu que en els grups de recerca pedagògica formats per les educadores de totes les escoles bressol municipals, n’hi va haver un dedicat a l’espai exterior, el qual elaborà el projecte marc d’aquest espai on s’hi pot trobar informació perquè cada escola dissenyi el seu projecte concret, adaptant-lo a les seves particularitats i possibilitats. Cal que pensem el pati en equip. Bé, podríem dir que cal pensar el pati en comunitat. Sí, amb els infants que gaudeixen d’ell sempre que poden, amb les seves famílies, que de ben segur que tenen grans idees i coneixement per dur a terme, i amb l’equip de professionals, que el vivim dia rere dia. JUNTS, SEGUR QUE FEM EL PATI QUE VOLEM.
24
Seguint la nostra manera de fer cal deixar que els infants facin les seves pròpies descobertes, posant-los a l’abast els recursos necessaris per dur-les a terme i oferint-los possibilitats gairebé úniques d’obertura i llibertat de tots els sentits. Cal pensar molt bé què hi posem i de quina manera ho fem. És un lloc de trobada de tota l’escola, per això cal que hi hagi elements variats però en quantitat suficient.
La gravetat i l’equilibri es poden descobrir, per exemple, amb un circuit de troncs o el pes, amb politges i cabassos.
25
Un bon pati hauria de tenir desnivells (muntanyes, escales, troncs,...) per ajudar a estimular la motricitat, l’equilibri i la coordinació.
A més hauria de comptar amb vegetació, per poder comprendre el cicle de la vida i la cura i respecte cap a la natura. Un altre dels elements que considerem importants al pati, gairebé indispensable, són les zones d’amagatall, casetes o cabanes. Aquests “refugis” permeten gaudir de tranquil·litat, complicitat i intimitat. Tot i això no podem oblidar els
objectes
que
per
excel·lència es troben a tots els patis, i que, ens agradin més o menys, els nens i nenes gaudeixen. Aquests materials són les pilotes, les pales i galledes, els motlles per fer pastetes i els cotxes i motos i altres vehicles.
26
Observant algunes de les petites històries que hi passen entendríem com són de transcendentals, boniques i màgiques... El sol, el vent, el fred, la calor, la bellesa dels núvols amb les seves formes i moviments jugant, la sorpresa al sentir piular uns ocells, les negres ombres incontrolades que apareixen i desapareixen, el record de la pluja en les basses que brillen fent de mirallets que enlluernen i conviden, els misteriosos sons del carrer que provoquen corredisses per mirar l’autobús, o els avions, o els veïns, els animalons que amb el seu tràfec obren curiositats i en el millor dels casos arbres i plantes provocant sensacions de pertinença a una natura sovint massa reduïda. Unes històries que no es repeteixen mai de la mateixa manera perquè els moments són únics i irrepetibles.
27
10. L’ENTREVISTA Us presentem l’Àngel Alsina, que ha treballat de mestre en diferents escoles d'Educació Infantil i Primària. Després de doctorar-se en Psicologia de l'aprenentatge humà, i més específicament en l'aprenentatge de les matemàtiques a les primeres edats,
ha
treballat
en
diverses
universitats
catalanes, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Vic. Actualment és professor de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca estan centrades en l'aprenentatge de les matemàtiques a l'Educació Infantil i Primària, i en la formació del professorat de matemàtiques. Ha publicat articles científics i llibres sobre qüestions d'educació matemàtica, i ha portat a terme múltiples activitats de formació permanent del professorat de matemàtiques a Catalunya, l'Estat espanyol i l’Amèrica llatina. •
Què t’ha portat a dedicar-te a les matemàtiques?
No recordo un moment de la meva vida en el qual avorrís o no m’agradessin les matemàtiques. Sempre ha estat l’assignatura de l’escola que més m’ha agradat, perquè a mi les matemàtiques no em suposaven cap esforç. M’agradaven molt perquè podia pensar i no havia d’estudiar de memòria. Les matemàtiques eren un moment d’entreteniment, de repte, de resoldre coses. Més endavant, ja com a mestre, vaig observar que hi havia molts alumnes que tenien una dificultat especial per les matemàtiques i em preguntava sovint quins eren els motius. Això és el que em va portar a estudiar la llicenciatura de Psicologia i un doctorat en Psicologia de l’aprenentatge en la línia de l’aprenentatge de les matemàtiques, perquè volia buscar resposta a això, i ara ja ho entenc una mica més (riu). Hi ha molts factors que hi intervenen, però jo crec que un dels més importants és que no s’ensenyen adequadament. A l’escola encara s’associen massa sovint les matemàtiques amb les activitats que es plantegen en un quadern d’activitats o en un llibre de text, per tant qualsevol altra activitat de vida quotidiana en la qual hi ha implicats conceptes matemàtics no s’associen amb les matemàtiques.
28
•
Ha canviat la teva manera d’ensenyar matemàtiques al llarg del temps?
Molt, moltíssim. Jo recordo que el primer any que vaig treure les oposicions i vaig anar a l’escola a treballar vaig anar de tutor de segon de Primària, i em vaig trobar amb un llibre de text. Els primers dies dius, doncs vinga, ho faràs amb el llibre de text. Jo a la formació inicial vaig tenir la sort de tenir la Maria Antònia Canals com a professora, i per tant ja havia sentit a parlar d’altres maneres d’ensenyar les matemàtiques, com ara a través dels materials manipulables. Però es clar, et sents una mica insegur i els primers dies amb el llibre de text, però ja veia que amb això no anava enlloc. Mica en mica, ja el primer any, no us diré el primer dia però si el segon mes, vaig començar a incorporar materials manipulables, etc. Llavors em vaig afegir al grup Perímetre de la Maria Antònia on investigàvem el que fèiem a l’aula. Ella volia fer un recobriment curricular amb materials manipulables. I bé, vaig anar canviant molt ràpidament. Ja aquest primer any, vaig deixar de banda el llibre, li dedicava cinc minuts i llavors ens dedicàvem bàsicament als materials manipulables. Després, quan he accedit a la universitat he anat estudiant i he anat veient altres perspectives i he anat transformant la meva visió sobre com ensenyar i aprendre matemàtiques, sense oblidar mai els fonaments que vaig aprendre en la formació inicial. Per mi els materials manipulables són molt importants, però no s’haurien d’entendre mai com l’únic recurs adequat per aprendre matemàtiques. Jo crec que també és fonamental, i ara estic en aquesta línia, afavorir la connexió amb l’entorn. Cal que en els primers moments els alumnes vegin les matemàtiques que hi ha al seu entorn, les matemàtiques que hi ha al món que ens envolta. És fonamental partir primer de la connexió amb l’entorn, després comprendre idees matemàtiques a través dels materials manipulables, el joc i després anar pujant fins arribar a l’abstracció. Hi ha una altra qüestió, perdoneu, que és molt important. No n’hi ha prou amb dir que “hem de treballar les matemàtiques a partir de situacions de vida quotidiana, amb materials manipulables, a partir de jocs ....”, ja que per ells mateixos aquests recursos no porten enlloc si no hi ha un mestre que els sàpiga planificar i gestionar adequadament. Jo ara, en la línia que estic, treballo continguts a través de processos matemàtics, com el plantejament
de
situacions
problemàtiques
(reptes).
També
és
fonamental
la
comunicació a l’aula de matemàtiques i el plantejament de bones preguntes. Cal la incorporació progressiva de llenguatge cada vegada més adequat. No passa res si un nen de dos o tres anys diu “rodona”, però progressivament quan en tenen quatre, cinc o sis han de distingir una esfera d’un cercle i d’una circumferència i així progressivament,
29
perquè no et trobis en situacions que una persona adulta parli de cercle que es refereix realment a una esfera, per exemple. •
Hi ha l’estigma que les matemàtiques són avorrides; com es poden fer més vivencials?
L’estigma de les matemàtiques com una disciplina o una matèria avorrida hi és, i podem donar molt les gràcies bàsicament a algunes editorials (riu). Però els mestres hem de tenir clar que si només es focalitza el treball de les matemàtiques en el llibre de text hi ha descontextualització i hi ha desmotivació segur, això està estudiadíssim! Per tant, maneres atractives de fer les matemàtiques? Les matemàtiques per naturalesa ja ho són d’atractives i si es treballen de manera respectuosa amb les necessitats dels nens i nenes per aprendre, segur que es tornen més vivencials. Perquè els nens i nenes, com deia abans, les necessiten aprendre a través de les situacions de vida quotidiana, els materials manipulables, els jocs, el plantejament de reptes i de bones preguntes, etc. •
Quines matemàtiques podrien aprendre els infants de 0 a 3 anys i com?
La primera qüestió que hem de tenir molt present és que jo no parlaria mai de matemàtiques aïlladament al 0-3. Jo les posaria en el marc del desenvolupament integral dels infants, el qual inclou diverses habilitats, entre elles la matemàtica. En aquest context és en el que m’he dedicat més, ja que m’interessa molt analitzar amb profunditat quines habilitats matemàtiques poden aprendre els infants de 0-3 anys, i això fins fa uns anys no estava gens determinat. Una de les feines que he fet els darrers anys és estudiar què hi havia sobre matemàtiques de 0-3 anys en l’àmbit internacional. I cal dir que hi ha molt poca cosa ... sí que havia alguna publicació d’autors sobretot americans que parlaven de matemàtiques informals, però hi havia poca informació al respecte. Llavors va ser quan vaig proposar fer un estudi apassionant en el marc de les EBM de Girona: durant quatre anys (2011-2014) vàrem anar documentant moltíssimes accions dels infants i entre tots plegats vàrem interpretar quines d’aquestes coses accions es podien associar als primers coneixements matemàtics informals. Això ens ha portat a definir un marc en el qual hem vist que hi ha coneixements que tenen a veure amb les qualitats sensorials, coneixements que tenen a veure amb els nombres i les operacions, coneixements que tenen a veure amb les posicions i les formes i coneixements que tenen a veure amb els atributs més mesurables dels objectes. En canvi el que no hem pogut veure encara és que sistemàticament els nens abans dels tres anys facin activitats de recull de dades, les organitzin de manera sistemàtica, que ja aniria més cap a l’estadística o la probabilitat. El que hem vist és que els nens fan tres tipus d’accions amb aquests quatre
30
tipus
de
coneixements:
1)
accions
de
reconèixer
(per
exemple:
les
característiques sensorials, alguns nombres i formes, etc.) 2) accions de relacionar o de comparar (per exemple: aquí n’hi ha més, aquí n’hi ha menys, aquest rodola i aquest no, etc.) i 3) i també un altre aspecte que porta cap a la comprensió de l’operació, que és l’anàlisi de canvi, de transformacions (per exemple: el fet de dir “jo en tinc un i n’agafo dos més i ara en tinc més que abans”, aquesta és una estructura que porta a la idea de suma).
• Un llibre: El hombre en busca de sentido, de Viktor Frankl
Respecte a la manera de treballar aquests
• Un lloc: Allà on estic, estic bé. La platja
primers
coneixements
matemàtics intuïtius i informals, jo
• Una pel·lícula: Endless Love, de Franco Zeffirelli
penso
• Una afició: Tinc moltes aficions. Els esports, sobretot la natació. Viatjar sol, conèixer i parlar amb les persones. La fotografia.
propostes a partir de l’exploració de
• Una cançó: Endless Love, tema principal de la mateixa pel·lícula, de Diana Ross i Lionel Richie • Un plat: M’agrada molt menjar, no sabria que dir, qualsevol.
que
l’entorn,
s’han
la
de
plantejar
manipulació
i
l’exploració de materials i el joc. Per mi és bàsicament això, tenint en compte la gestió que dèiem
abans: treballar els continguts a través dels processos matemàtics. Tot plegat, està publicat en dos llibres que estant tenint una molt bona acceptació, tant en l’àmbit català, com espanyol i llatinoamericà. El primer llibre es diu La descoberta
del pensament matemàtic a l’escola bressol, que he fet amb coautoria amb la xarxa d’EBM de Girona. El segon és més específic, i es diu Matemáticas intuitivas e
informales de 0 a 3 años. Elementos para empezar bien i l’ha publicat l’Editorial Narcea de Madrid. •
Quin paper hauria de tenir el professional del primer cicle d’infantil en aquests processos?
Molt interessant això. Jo he sentit a dir molt que el paper del professional a l’escola bressol ha de ser d’observació, i jo no hi estic d’acord. Tu no pots estar tota l’estona observant, tu has d’intervenir. No cal que haguem d’estar intervenint constantment, però hem de donar ajuda, hem de donar informació, hem de plantejar preguntes, perquè realment això és el que pot ajudar més els infants a desenvolupar-se. Per tant, la gestió del professionals del primer cicle d’educació infantil és fonamental, insisteixo no només des de la perspectiva de l’observació, de saber documentar, sinó que cal anar més enllà, hi ha d’haver tot aquest treball de plantejament de reptes, d’afavorir la comunicació, les connexions, la representació encara que sigui a nivell més oral, d’afavorir raonaments intuïtius, etc.
31
•
Com podríem acostar les matemàtiques als nostres infants i a les seves famílies?
Jo crec que el més important és trencar amb l’estereotip que les matemàtiques és una cosa que només es fan quan estem asseguts davant un quadern o un llibre. De cara a les famílies, jo crec que hi ha l’estereotip que les matemàtiques és una ciència o una disciplina difícil, però bé, a l’Educació Infantil tothom s’hi atreveix, perquè sumar en sabem i els números tal i tal i els colors també els sabem. El paper de la intervenció de la família hauria de centrar-se sobretot en afavorir que els seus fills se n’adonin que a l’entorn hi ha matemàtiques. Per exemple, quan passegem podem comptar els arbres que hi ha a la plaça o els bancs, podem jugar a buscar objectes que tinguin un determinada forma geomètrica, etc... No hem d’estar tot el dia així , però se’ls ha de fer veure. Jo tinc una cosa molt senzilla publicada a la revista Aula d’Infantil nº 79 (març-abril 2015) que precisament és un decàleg de com treballar les mates a la família, que són 10 idees que giren al voltant d’això, per treballar mates des de la família. •
Com és que moltes vegades no sabem percebre la quantitat de conceptes matemàtics que experimenten dia a dia els nostres infants?
Jo crec que això s’ha d’atribuir a una formació inicial com a mestres o educadors encara deficient en aquest sentit. Penseu que, per exemple, una lluita meva, que ho he mig aconseguit a la Universitat de Girona, però que no vol dir que hi sigui a tot arreu, és la paritat del 0-3 i el 3-6 a l’educació infantil. Jo penso fermament que uns estudis d’educació infantil han de ser paritaris amb els dos cicles que el composen, i no és així. La formació està totalment esbiaixada cap al 3-6, i gràcies a vegades que sigui així, perquè la didàctica de les matemàtiques a moltes universitats era fer trigonometria, derivades i integrals, fins fa pocs anys. No t’ha passat ni a tu ni a tu (ens assenyala), però abans la didàctica de les matemàtiques era fer derivades i integrals, la didàctica de les ciències experimentals era fer química orgànica, etc. No existia la didàctica com a tal, per tant, la didàctica de les matemàtiques és una disciplina relativament jove. Ara la didàctica de les matemàtiques al 3-6 està molt incorporada a Catalunya i a altres llocs d’Espanya també. Però la didàctica de les matemàtiques al 0-3 està molt poc incorporada. Nosaltres estem a la Societat Espanyola d’Investigació en Educació Matemàtica i hi ha el grup d’investigació en educació matemàtica a infantil, però fa pocs anys que existeix, i des de fa un parell d’anys s’han començat a plantejar coses del 0-3. El primer dia que vaig anar allà i vaig explicar la recerca que hem portat a terme amb les
32
EBM de Girona, la reacció va ser de sorpresa ... però mica en mica van apareixent alguns estudis, tot i que encara queda molta feina a fer. •
Què en podries dir de les Escoles Bressol Municipals de Girona? Quina relació tens amb elles?
Jo amb la xarxa d’Escoles Bressol Municipals de Girona el que estic és molt agraït, però molt. Primer perquè m’han donat la possibilitat i el marc per poder fer aquest estudi que a mi m’interessava moltíssim i des del primer moment que ho vaig plantejar tothom s’ho va agafar amb respecte, que és com s’han d’agafar aquest tipus de reptes, però tothom es va involucrar moltíssim i han estat uns anys, de veritat, apassionants i en els quals jo crec que tots hem après molt de tots. Però a banda d’això, una de les coses que més destacaria de les EBM és aquesta visió de l’educació cap a les persona de manera integral. Jo crec que el cicle o moment en el qual es té més en compte l’educació integral de la persona és en el 0-3 i això ho he vist moltíssim a les EBM. Quan parlo el que parlo és gràcies a aquest aprenentatge que he fet a les EBM de Girona. •
Per acabar, una pregunta que ens té encuriosits, és cert que hi ha “gent
de lletres i de números”? Suposo que hi ha afinitats, però si ens n’anem més seriosament cap a la literatura científica veurem que hi ha teories que sí que ho defensen molt: la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, per exemple, diu que hi ha la intel·ligència matemàtica, la musical, la corporal, etc. Jo no hi estic 100% d’acord ... aquesta teoria ha tingut una repercussió molt considerable, però jo no la comparteixo. A mi em sembla que d’entrada el que fa és classificar a les persones i posar-los una etiqueta des de ben petits. Jo penso que si un nen té una bona “intel·ligència musical”, l’escola ho de tenir present i fomentar-ho .... Però què passa amb els altres coneixements? Hem d’acceptar que com que la seva intel·ligència “és musical”, és normal que presenti dificultats en les altres àrees? Per mi, la feina de l’escola hauria de consistir sobretot en ajudar els nens i nenes a superar-se allà on presenten més dificultats, no només en potenciar les habilitats innates. Des d’aquest punt de vista, i en relació a les matemàtiques, cada vegada es parla més del principi de la igualtat, en el sentit que tothom pot tenir accés al coneixement si s’ofereixen les ajudes i els recursos adequats. Em sembla que això es pot fer extensiu a qualsevol altra àrea de coneixement, i per tant ... no hi ha persones més de lletres i altres més de ciències, sinó alumnes que han rebut més ajudes i incentius en un o altre àmbit, i això ha fet que finalment s’hagin decantat per les lletres o bé pels números. Moltes gràcies per tot.
33
11. RECOMANACIONS CONTES Animals. Francesco Pittau. Cruïlla, 2008 Un llibre de gran format amb siluetes i solapes per conèixer els animals. De qui és aquest pèl? I aquesta silueta? I aquest ull? I aquesta petjada? Descobreix qui s’amaga darrere de cada solapa.
Mua. Jez Albourough, Montena, 2000 Tracta sobre un mico anomenat Gugu que busca la seva mare per la selva. Mentre la busca, coneixerà els diferents animals que hi viuen.
LLIBRES Condició de pare. Joan Barril. La Campana, 1997. Joan Barril evoca a Condició de pare cada un dels moments i situacions en què el pare ha d’enfrontar-se amb una realitat que li és absolutament nova i desconcertant. La relació del pare amb els fills petits evocada amb tendresa i ironia a través de les diverses situacions viscudes.
El curiós incident del gos a mitjanit. Mark Haddon. La Magrana, 2011 La novel·la explica com el protagonista, un noi autista de quinze anys, es troba el gos de la veïna mort i decideix investigar-ne les causes, superant la seva animadversió a parlar amb els adults i desconeguts per aconseguir els seus objectius.
UN ESPAI PER DESCOBRIR El laberint d’Horta. Pg. Castanyers, 1. Barcelona És un jardí-museu. Un viatge que comença a la porta xinesa i continua pel jardí dels Boixos. Un jardí que conserva l’esperit del dissenyador, el paisatgista i jardiner italià, Domenico Bagutti, creador del parc per encàrrec d’Antoni Desvalls, Marquès de Llupià i Alfarràs.
34
PEL·LÍCULES
Papusza. Joanna Kos-Krauze i Krysztof Krauze. Polònia , 2013 Film basat en la vida de Bronislawa Wajs (Papusza), primera poetessa gitana que va rebre el reconeixement de veure la seva obra publiada a Polònia, però que va ser rebutjada per la seva pròpia comunitat acusada de trair els secrets del seu poble.
La vida de Pi. Ang Lee. Estats Units, 2012 És una emotiva i espiritual historia d’un jove indi que naufraga en el Pacífic juntament amb un tigre de bengala.
Imagine elephants. Pascal Plisson. França, 2013 Pel·lícula documental en el qual han participat experts com Catherine L’Ecuyer o el pediatre Carlos González. Es reivindica el joc com un dret dels infants i tracten temes com l’educació, els espais de joc, les relacions,...
MÚSICA Reggae per xics. The penguins, 2009 És una original i interessant proposta d’aquest grup que fa versions de les cançons infantils de tota la vida amb els ritmes caribenys del reggae o l’ska.
Blackstar. David Bowie, 2016 Vint-i-cinquè i últim àlbum d’estudi del músic britànic David Bowie. Va ser publicat el 8 de gener de 2016, coincidint amb el 69è aniversari de l’artista i dos dies abans de la seva mort.
35
12. L’HORA DE LA CUINA: Coca de iogurt amb Nesquik Cada dimecres a la tarda, a casa d’en Jan i la Bruna, és festa grossa. Fem de cuiners!!! Ràpidament es vesteixen amb els seus davantals, agafen els tamborets i s’arremanguen les mànigues per treballar de valent. Avui toca la clàssica coca de iogurt, però amb uns ingredients nous: plàtans que s’estan tornant negres i Nesquik! Sempre la variem, en funció dels ingredients que tenim a la nevera, o de com inspirats estem.
Ingredients: 3 ous
1 sobre de llevat
1 iogurt de llimona
Un polsim de sal
3 iogurts de farina
2 plàtans
2 iogurts de sucre
4 cullerades de Nesquik
1/2 iogurt d'oli
Mantega per untar el motlle
Anem per feina: Aboquem en un bol el iogurt, i aprofitem l’envàs per fer les mesures i abocar la farina, el sucre i l’oli. Finalment hi barregem el sobre de llevat químic. En un recipient a part deixarem els ous i els barregem al bol amb els altres ingredients. Pelem els plàtans i els barregem a la massa. Hi tirem el polsim de sal i les cullerades de Nesquik. Folrem un motlle amb paper d'alumini untat amb una mica de mantega. Amb la batedora barregem la massa tot trinxant els plàtans, i afegim la massa al motlle. Amb el forn pre-escalfat a 200º, enfornem la coca uns 10 minuts o fins que en punxar la coca amb un escuradents surti sec.
36
13. UN XIC D’HUMOR Els infants de les escoles bressol hi diuen la seva
37
Redacció: Natàlia Vila, Imma Prats, Pau Sobrerroca, Arantza Hernández Il·lustracions: Marc Montaña Agraïments: EB La Baldufa, EB Cavall Fort, EB El Pont, EB El Tren, EB Garbí, EB L’Olivera, EB La Devesa, Ajuntament de Girona