FENT I DESFENT Escoles bressol municipals de Girona Núm. 5 // Any 2017
1. EDITORIAL
Ens trobem un curs més davant un full en blanc, però aquesta vegada és diferent, aquesta vegada la revista
fa 5 anys!
Durant aquest temps hem tingut alts i baixos, canvis de personal, dificultats amb les publicacions, les fotos, els textos i les entrevistes. Finalment, amb l’esforç de tothom ho hem aconseguit! Encara tenim molt present, els que som des del principi en aquest projecte, aquell primer dia que ens vam trobar ara fa cinc anys. Asseguts al voltant d’una taula, menjant pa amb xocolata i fent volar coloms; mil còpies, volíem fer! Una per a cada família de les escoles bressol! La realitat va ser una altra, 50 còpies impreses i un enllaç digital. Amb això, nosaltres ja ens vam sentir satisfets. Ara, cinc números després, continuem igual de motivats, amb moltes ganes de seguir fent i desfent, perquè la revista continuï durant molts anys. En aquest número parlarem amb una figura molt coneguda i apreciada a les escoles bressol municipals, la rodaescoles. Viurem els xous des de la vessant més emocional i escoltarem, com han fet al Tren, una audició musical. Parlarem de l’acompanyament i, juntament amb les famílies, refarem un espai de l’escola, l’entrada. Rebreu la visita d’en Pepet Gitano, treballarem per la unitat de l’etapa d’infantil a través de la matemàtica manipulativa i celebrarem els 10 anys de l’Escola Bressol Garbí. A més d’això, posarem damunt la taula el que creiem que és un dels aspectes més importants de la nostra tasca, la quotidianitat. Continuarem treballant de costat amb la resta de les companyes de les EBM per seguir fent aquesta revista, que és, en definitiva, un òrgan d’expressió per compartir amb les famílies el valor de la nostra feina.
L’equip de redacció
2
Sumari 1. Editorial .................................................................................................. 2 2. Escola Bressol La Baldufa: Les emocions a través dels xous ............................................................................................................ 4 3. Escola Bressol Cavall Fort: A Cavall Fort tenim una visita ............... 6 4. Escola Bressol El Pont: L'entrada a l'escola, l'entrada de l'escola ....................................................................................................... 8 5. Escola Bressol El Tren: Concert per a menuts .................................. 11 6. Escola Bressol Garbí: Estem de celebració, Garbí fa 10 anys! ......................................................................................................... 13 7. Escola Bressol L'Olivera: La matemàtica manipulativa a través de l'art ........................................................................................... 15 8. Escola Bressol La Devesa: Acompanyar .......................................... 17 9. Temps per a la quotidianitat ............................................................... 20 10. L'entrevista ........................................................................................ 23 11. Recomanacions ................................................................................. 25 12. L'hora de la cuina: el pa de sol ......................................................... 31 13. Un xic d'humor: els infants de les escoles bressol hi diuen la seva ...................................................................................................... 33
3
2. ESCOLA BRESSOL LA BALDUFA Les emocions a través dels xous Si pensem i analitzem amb profunditat tots els moments del dia a dia dins l’escola, podem veure com el nostre paper com a educadores i acompanyants del procés de desenvolupament i aprenentatge dels infants és
molt
important.
A
la
Baldufa,
sensibilitzades amb l’educació emocional dels
UBICACIÓ: sector Germans Sàbat PLACES: 126
nens i nenes d’1 a 3 anys i amb la
AULES/ESPAIS: 8
importància que té en el desenvolupament
ADREÇA: c/ Josep M. Prat, 12-14
dels infants i la manera de relacionar-se
TELÈFON: 972 207 292
amb l’entorn, vam decidir posar més èmfasi en una proposta que ja s’estava fent a
@: baldufa@ajgirona.cat
l’escola i analitzar-la més exhaustivament per poder atendre’ls millor . Un cop passat el període de familiarització a l’escola, els divendres al matí fem xous. És un moment de trobada dels 122 infants i de les 13 educadores que hi conviuen. Els xous que es porten a terme són de temàtica diversa: representació teatralitzada de contes, mímica, dansa, espectacles interpretats
de per
llum, les
famílies i els infants. Aquest curs vam decidir fixar-nos en les
emocions
que
mostraven
els
infants abans, durant i després del xou i en funció d’aquestes emocions donar una resposta més ajustada i personalitzada
a
cada
un
d’ells.
D’aquesta manera, aquells infants que ja abans de començar tenen por i no volen veure el xou, es queden en un
4
d’ombres...
educadores,
les
espai de l’escola i decideixen si volen tenir la porta oberta o tancada o si, de mica en mica, es volen acostar fins a la porta i tafanejar una mica el xou, fins que arribi un moment en què se sentin segurs i vulguin sortir per veure’l amb els seus companys. Altres infants mostren por durant l’activitat i sempre troben una educadora a prop, per si necessiten que els agafin o consolin o per si volen ser acompanyats a l’espai on hi ha els infants que no volen veure el xou. També n’hi ha que en gaudeixen molt, que senten alegria, eufòria i que estan en constant connexió amb el que passa, que participen del que es proposa: ballant, sortint a ajudar, picant de mans, cantant...
Cal fer veure als infants quines emocions tenen perquè aprenguin a identificar-les i posteriorment diferenciar-les; també cal deixar que les expressin lliurement, observar com les gestionen i si és necessari ajudar-los en aquesta gestió perquè ho facin de manera adient. No passa res si un infant plora, si té por, si està content..., deixem que ho expressi. Però no només es tracta d’un procés que afecti les pròpies emocions, sinó també les dels altres. Com a educadors els hem de fer veure què senten els companys, què els agrada o no, perquè els respectin i sàpiguen ajustar adientment les pròpies accions en funció de la situació. Així doncs, podem concloure que confiem en els xous com una bona eina d’aprenentatge, tant per al reconeixement i regulació de les pròpies emocions i sentiments com per als de les altres persones que ens envolten. Així mateix contribueix a la formació d’un autoconcepte positiu i una bona autoestima, per a l’empatia, l’acceptació dels altres i el respecte..., aspectes fonamentals en l’educació integral de la persona en un món ple de canvis constants.
5
3. ESCOLA BRESSOL CAVALL FORT A Cavall Fort tenim una visita En Pepet Gitano és el sobrenom amb el qual era conegut Josep Cortés, el millor amic UBICACIÓ: sector Font de la Pólvora
que Santiago Rusiñol tenia a Girona. La seva
PLACES: 50 AULES: 3 ADREÇA: c/ Pruner, 1 TELÈFON: 972 208 047 @: cavallfort@ajgirona.cat figura la representa un capgròs que viu al Museu d’Història de Girona i que, gràcies al projecte de llegendes, ha tornat a fer estada a la nostra escola una temporada. El curs passat ja ens va visitar i com que vam estar-hi tan a gust, l’hem convidat de nou perquè torni a ser un més a la família. En Pepet ha estat un convidat molt especial a l’escola i la seva visita no ha deixat ningú indiferent. Al principi, a molts infants els feia por, més endavant, només respecte i al final la majoria ja s’hi acostava per saludar-lo. Els infants més grans que ja l’havien conegut se’n recordaven molt, per això, a més de continuïtat,
6
aquest curs li hem volgut donar més protagonisme. Des de principis d’hivern, en Pepet ha presidit l’entrada de l’escola, un espai comú on ha pogut passar bona part del dia acompanyat. Alguns infants arribaven a l’escola
demanant
per
ell
i
d’altres
s’aixecaven de la migdiada ben de pressa per anar-lo a veure. Pepet aquí, Pepet allà. El nostre amic capgròs no se’n perdia ni una, i els divendres era ell qui ens venia a buscar a les aules per anar a veure l’espectacle a la sala. Les famílies ens comentaven que a casa era un tema de conversa habitual. I pels passadissos, les aules, el menjador, allà on fos, sovint se sentia una veu que cantava... “Pepet, Pepet, ai!, les noies de Girona...”1 Però tot s’acaba i la visita d’en Pepet no podia ser una excepció. El 7 d’abril vam fer una gran festa per acomiadarlo. Aquest dia la majoria d’infants s’hi va acostar. El van omplir de petons i abraçades per desitjar-li un bon viatge. Esperem veure’l de nou a l’escola. Potser al principi els tornarà a fer
por,
més
endavant,
només
respecte i, al final, tots s’hi aproparan per
fer-li
petons
i
abraçades...
Esperem tornar a sentir una veu de fons que canti: “Pepet, Pepet, ai!, les noies de Girona...”
1 La cançó d’”En Pepet Gitano” la podeu trobar al CD Llegendes de Girona de Jordi Tonietti.
7
4. ESCOLA BRESSOL EL PONT L’entrada a l’escola, l’entrada de l’escola Ja feia molt de temps que a l’entrada de l’escola hi havia un mural, un mural fet pel
UBICACIÓ: sector Pont Major-Campdorà
pare d’uns infants que hi havien estat, un
PLACES: 62
pare dedicat professionalment al món de
AULES: 4
l’art, en el qual sortien tots els infants i el personal que treballem a l’escola. Hi deia: “Infants i adults aprenem i creixem junts”. Ens agradava molt, la seva història, amb els
ADREÇA: c/ Port Lligat, 9 TELÈFON: 972 200 528 @: elpont@ajgiorna.cat
educadors penjant de diferents racons, les cares dels infants, uns colors vius que feien obrir els ulls... Certament el recordarem amb afecte. Com a equip, però, se’ns va despertar el sentiment, la necessitat d’un canvi a l’entrada de l’escola, un canvi de concepte que ens costava definir i visualitzar però que teníem molt clar que era necessari. Vàrem estar covant la idea (ens agrada molt això de covar les idees), anaven sortint propostes, buscàvem coherència estètica, havia de rebre tothom de manera agradable, inclusiva fins i tot, vàrem reflexionar-hi més i va aparèixer l’element de la participació. Això va obrir una nova dimensió al que havia de ser l’element central de l’entrada de l’escola i com havia d’influir això en l’entrada a l’escola. Si volíem lligar l’espai amb la seva funció i volíem
que
fos
de
manera inclusiva, calia tenir en compte tothom en
allò
que
l’element principal.
8
fos
Va sorgir la idea de crear alguna cosa conjuntament, quelcom que fos abstracte, que no requerís capacitats artístiques ni de cap mena, amb què tothom se sentís còmode per igual al llarg del procés. Vàrem estar d’acord amb jugar amb els blaus,
perquè
lligava
amb
el
color
dominant a la sala comuna annexa a l’entrada, però també amb el magnífic quadre que tenim a la sala del conte La
ola, de Suzy Lee; quin conte, quina qualitat gràfica, senzilla i viva, plena de força! Com es podia crear quelcom que emanés aquesta sensació de vitalitat, força i suavitat i calma alhora? Després de tant covar, va sortir la idea. Faríem un quadre entre tots, cada educadora, família, personal de neteja i conserge faria un esquitx, una xeringada i una xiuxiuejada en un llençol, res figuratiu, res interpretable, una taca que, com a símbol de la petja, anés teixint un conjunt amb les taques dels altres. Era una idea per dir que tots hi posem quelcom, que tots en formem part, que entre tots ho podem, ho fem i ho som tot, o almenys, tot el que gira entorn de l’escola. Així doncs, va anar passant tothom, mares, pares, avis, germans..., tothom hi va posar la sev a empremta i va anar apareixent un mar de blaus, uns focs artificials monocromàtics que s’enllaçaven, se sobreposaven, s’unien..., ens va agradar molt el resultat. Ja teníem l’element central, l’havíem fet conjuntament i tenia la coherència que buscàvem, havíem fet un pas més per aconseguir que l’entrada de l’escola i l’entrada a l’escola fossin dos conceptes coherents, que s’expliquessin l’un a l’altre. Per arrodonir-ho, aquest any tenim un pare fuster que ens hi va fer un marc amb un llistó de pi preciós, senzill i viu, com el quadre. Entre esquitx i esquitx, també va sorgir la idea de posar un missatge de benvinguda a l’entrada. Potser una frase? O potser... ...també ho vàrem covar i finalment vàrem decidir que “menys és més”, posaríem un “benvin guts” ben gran sobre el quadre, en català perquè és la llengua vehicular de l’escola i en un format més petit la mateixa paraula en tots els idiomes presents a l’escola. Varen sortir els deu idiomes que hi conviuen i l’enriqueixen, que són en els pensaments dels nostres infants i les seves famílies, que són la banda sonora de l’escola en l’obertura i la cloenda cada dia del curs.
9
Ara sí, ja teníem una entrada que convidava, que acollia, que representava amb continuïtat estètica i de concepte el primer contacte amb l’escola. Sota el quadre, unes plantes; a un costat, un banc; a prop, els reculls dels nostres “dia a dia”..., n’estem contentes i amb aquesta alegria ens obrim a anar sumant per tal de seguir millorant, per fer més acollidor i agradable, no sols aquest espai físic, sinó el que s’hi viu un cop el traspasses.
10
5. ESCOLA BRESSOL EL TREN Concert per a menuts Com cada setmana tota l’escola esperava amb ganes l’hora del xou, però aquest
UBICACIÓ: sector Sant Narcís
divendres, en arribar a la sala gran, l’espai
PLACES: 62
presentava
AULES: 4
un
aspecte
inusual:
cadires,
faristols, 5 grans xilòfons, guitarres i uns nens i nenes grans, tots molt ben posats, al costat dels instruments. Anem a un concert! El professor de música ens va fer una petita i
ADREÇA: c/ Empúries, 45 TELÈFON: 972 236 228 @: eltren@ajgirona.cat
encertada explicació dels instruments i ens en va presentar els diferents sons. Les cares dels infants mostraven sorpresa i fascinació. Semblava que intentessin desxifrar amb la mirada aquells sons nous que percebien.
El repertori va constar de 4 peces instrumentals (guitarra, xilòfon i flauta): Titanic,
Lambada, Ani Kuni i l’Himne a l’alegria. A més, Oh when the Saints, Quinze són quinze i Cada dia al dematí, que també les van cantar. Durant tot el concert un agraït públic es va mostrar atent, bocabadat; les expressions dels infants reflectien la fascinació que els produïa la música, les seves mirades eren pur goig. Però la màgia del concert no es va aturar. En aquells moments, quan va deixar de sentir-se l’últim so i es van acabar els aplaudiments merescuts, alguns nens i nenes del
11
Col·legi Groc van preguntar si podien abraçar els més petits. Amb l’aprovació de les educadores i molta cura i tendresa, es van ajupir i els van obrir els braços. Amb el mateix embadaliment que durant tot el concert, els infants van abraçar aquells grans músics. Amb aquest gest tan tendre es va acabar el concert i els músics van tornar a la seva escola. Però la vivència per als infants no va acabar aquí. Amb la intenció de donar
continuïtat
a
l’experiència i ampliar els descobriments dels infants, hem presentat dos xilòfons en un dels espais de joc. Potser per l’encís del concert, potser per
l’especial
sonoritat
dels
instruments (un de metàl·lic i un de fusta), la veritat és que ara som els grans
els
que
ens
quedem
embadalits quan ens adonem de la cura que tenen quan els fan sonar i l’alegria
que
els
produeix
l’experimentació amb els sons del xilòfon... Sons que sonen per l’escola i que als adults ens fan aturar, escoltar i fer un somriure plaent. És una bona sensació. El xilòfon els permet connectar amb vivències i processos previs i el seu cognitiucontinua.
12
procés
6. ESCOLA BRESSOL GARBÍ Estem de celebració, Garbí fa 10 anys! Aquesta història que us explicarem no és de fades ni follets, ni de reis i reines, ni de personatges fantàstics. Aquesta història que us explicarem és d’una escola. UBICACIÓ: sector Palau
Fa molt de temps, el 27 de febrer de
PLACES: 70
2007, a la ciutat de Girona decidiren obrir
AULES: 5
una escola. Li posarien el nom d’un
ADREÇA: c/ Joaquim Riera i Bertran, 20
vent: Garbí.
TELÈFON: 972 396 071
Un vent? El vent el podem sentir,
@: garbi@ajgirona.cat
escoltar..., però no el podem pas agafar, se’ns escaparà!
Com ho farem per atrapar el vent de Garbí? Així que pensa que pensaràs... amb un xinxorro ho faràs! Què és un xinxorro? Un atrapavents? Un encanteri? Un penell? No, no, un xinxorro és una barca petita, que vindrà d’un poble de l’Empordà, Cadaqués.
13
Hissarem unes grans i blanques veles que atraparan el vent, perquè aquest vaixell no deixi mai de navegar. I ara, però que us heu begut l’enteniment? Si a Girona no hi ha mar! Però, per què el necessitem, el mar? Que no sabeu qui hi haurà en aquesta escola? Són uns grans mags, que tot allò que imaginen ho poden fer realitat. D’un granet de sorra poden fer el més gran dels castells. Exploren i descobreixen tot allò que hi ha al seu voltant. Riuen, ploren, canten, s’enfaden... Omplen d’emocions tots els racons i amb cada passet que fan deixen una petjada inesborrable. Si per un moment tothom mirés amb els seus ulls, tothom seria més feliç. Però qui hi deu haver en aquesta escola que té tantes capacitats i no són uns superherois? Són nens i nenes de 0 a 3 anys.
Dedicat a tots els infants, les famílies i els educadors i educadores que han passat per l’Escola Bressol Garbí. Cada un d’ells s’ha emportat una mica d’aquest vent durant aquests 10 anys.
14
7. ESCOLA BRESSOL L’OLIVERA La matemàtica manipulativa a través de l’art Des de fa uns anys es va iniciar un projecte de coordinació de l’etapa 0-6 anys de
UBICACIÓ: sector Montilivi
l’Escola Bressol L’Olivera amb l’Escola Pericot,
PLACES: 77
per tal de fomentar el coneixement i el treball
AULES: 5
coherent entre els professionals que treballen als dos cicles. Aquesta coordinació es fa a
ADREÇA: Pérez, 8
través
TELÈFON: 972 392 063
de
reunions,
xerrades
i
formació
conjunta, visites als centres i elaboració de projectes comuns.
c/
Àngel
Serradell
i
@: olivera@ajgirona.cat
Les reunions que s’havien anat fent fins ara eren amb les mestres de P3, en què es coordinaven les trobades amb els infants dels dos centres i s’intercanvien reflexions metodològiques. Un dels objectius que ens vàrem marcar per a aquest curs 2016-17 era que la coordinació s’ampliés en tota l’etapa, amb els infants de P4 i P5 juntament amb els de P3 i els infants de L’Olivera.
15
Així que aquest curs hem iniciat, les mestres de L’Olivera i les mestres de l’Escola Pericot, un seminari conjunt amb el
nom
de
La
matemàtica
manipulativa a través de l’art. El punt de partida del projecte és treballar conceptes matemàtics de forma vivencial i manipulativa. L’artista amb el qual ens hem inspirat és Josep Perpiñà i Citoler, i a partir d’aquí, s’han dissenyat uns tallers oberts i flexibles adequats a les característiques i necessitats de tots els infants amb un material accessible i motivador. Després d’una pluja d’idees, hem decidit centrar-nos en els continguts següents: •
La verticalitat, a través de l’escultura, el treball del volum i les formes.
•
Els connectors, a través de la construcció d’escultures.
•
El concepte d’art natura , experimentar i crear a partir de materials de l’entorn.
Les trobades dels equips docents de les dues escoles s’han fet amb la finalitat de posar en comú les propostes seleccionades, per organitzar els equips de treball, preparar els materials i establir un calendari de sessions per dur a terme els tallers. Els tallers estaven organitzats amb infants de L’Olivera, de P3, P4 i P5, amb un màxim de 15 infants. Per espai i organització, les propostes s’han fet a l’Escola Pericot. La valoració final ha estat molt positiva i ens motiva a continuar amb la coordinació dels dos equips, sense oblidar l’objectiu principal que és fer un camí junts, acostant els dos cicles i unificant l’etapa d’educació infantil.
16
8. ESCOLA BRESSOL LA DEVESA Acompanyar A l’escola parlem d’acompanyar els infants en el procés d’aprenentatge i creixement. Aquest fet ens porta a reflexionar sobre com ha de ser aquest acompanyament per no interferir ni dirigir
aquest
procés
sinó
per
donar
oportunitats. Creiem que cal acollir l’infant des de la seva globalitat, tenint en compte el seu
desenvolupament
en
tots
els
àmbits
UBICACIÓ: sector Devesa PLACES: 75 AULES: 5 ADREÇA: passatge Massaguer, 9 TELÈFON: 972 010 270 @: devesa@ajgirona.cat
(cognitiu, motriu, social i emocional). L’entrada a l’escola ens porta al procés d’adaptació. Creiem que és bàsic en aquest període i durant tot el curs: •
Atendre les seves necessitats vitals (alimentació, descans, cura), referintnos també a la seguretat i al seu benestar emocional, per tant, l’acompanyem posant-nos al seu costat, intentant consolar-lo i comprendre’l.
•
Acceptar-lo com a persona única i diferent que és, donant-li temps per establir un vincle afectiu amb els altres.
•
Potenciar la seva autoestima, fent que se senti valorat i estimat.
17
Aquest és un procés a tres bandes, infant, família i escola, que tots vivim. De fet, no entenem l’educació sense un estret vincle amb la família. Cal acompanyar les famílies en tot el procés
donant
espais
i
temps
de
trobada, d’intercanvi i relació amb la tutora
i
les
altres
persones
de
referència. Possibilitant l’entrada diària a l’aula es va creant un vincle basat en el diàleg i la confiança. Hem de ser capaces
d’acompanyar
amb
predisposició, entenent que cada família ho viu diferent. Cal donar temps per habituarse a uns ritmes diferents, al procés de separació. Tenir estones per dialogar i poder expressar angoixes i dubtes. També cal oferir moments per poder compartir amb altres famílies, un lloc on hi ha més persones que han passat pel mateix i et poden explicar les seves vivències. Acompanyar l’infant amb respecte. La nostra actitud és bàsica i determinant en la relació i en les interaccions que tenim amb els infants; respecte pel que fa al llenguatge, en el contacte i en el tracte. Una actitud en la qual ells s’emmirallen i que marcarà les primeres pautes de socialització. Si creiem en un infant capaç i competent, caldrà donar-li temps perquè pugui anar fent les coses tot sol.
18
Si creiem en l’ infant com a protagonista del seu propi aprenentatge, la nostra tasca serà organitzar uns espais i uns materials que afavoreixin la descoberta, la manipulació i el joc lliure per potenciar la seva curiositat innata. Cal acompanyar l’equip professional, i oferir un temps i un espai de trobada per reflexionar, expressar, abocar emocions, inquietuds i inseguretats. Tenir en compte els nostres processos com a grup. Simultàniament hi hauria d’haver l’autoreflexió, estar alerta a les pròpies emocions i reaccions per actuar-hi en conseqüència. Cal deixar-nos acompanyar, integrar totes les persones que formen part de l’escola i amb les quals establim vincles; tenir en compte tota la comunitat educativa i obrir-nos al nostre entorn proper.
19
9. TEMPS PER A LA QUOTIDIANITAT Tots els moments que viuen els infants a l’escola són educatius, això és una obvietat si tenim en compte que els infants estan en constant aprenentatge i de tot el que viuen n’adquireixen eines per desenvolupar-se, de manera integral, com a persones, en siguin o no conscients els adults que els acompanyen. En aquest article volem posar l’accent en la quotidianitat d’aquests moments. En primer lloc, si parlem de moments, cal parlar del temps que els omple, al cap i a la fi, un moment és un espai de temps. Si parlem de vida quotidiana, cal tenir en compte la quantitat i la qualitat del temps que hi invertim. Cal temps per conèixer-nos, en les primeres entrevistes, en els moments d’adaptació i també en les entrades i sortides que s’aniran repetint cada dia al llarg del curs Vincularnos! Aprendre com aprèn cadascú, conèixer com les emocions de cadascú afecten el seu ser i el seu estar, i amb la coneixença i el temps, permetre que sorgeixin complicitats que formulin el vincle entre infants i adults, el qual possibilitarà que allò que compartim es pugui viure amb familiaritat. El vincle ha de convertir el canvi de l’espai domèstic a l’espai escolar en una continuïtat a ulls dels infants. Els moments de joc, sigui quin sigui el context en què es donen, han de respectar aquesta quotidianitat, aquest continu sostingut en el vincle, perquè aquest joc parteixi d’un estat emocional de calma i s’origini des de la curiositat i motivació de cada infant i respongui a les seves necessitats. No podem oblidar que el joc és l’ofici dels infants, el resultat de la seva acció espontània i l’eix vertebrador de l’activitat a les escoles bressol.
20
“A l’escola un dia comença quan s’obre i, de cop, el silenci deixa pas a les rialles, veus, plors, converses, anècdotes, etc. S’escolten les petites passes de cada infant, que el portaran a retrobar-se de nou amb els seus companys i companyes...” 2 Al llarg de la jornada escolar, cal temps per a les rutines i els hàbits de cada dia, un temps de qualitat, insubmís a la dictadura el rellotge i atent a la diversitat de ritmes, interessos, capacitats i autonomia dels infants. Això els aportarà seguretat i els permetrà començar a anticipar-se a allò que vindrà. Dins aquestes rutines, dins aquests moments de cura, ens cal saber equilibrar la diversitat de ritmes amb la vida en grup i amb la dinàmica de l’escola, un equilibri sovint complex i que ens arrossega a fallar en allò que té a veure amb el respecte a la individualitat i diversitat dels ritmes, en favor dels aspectes organitzatius del món adult. És en aquest aspecte que els educadors tenim el repte de prioritzar i organitzar-nos com a escola per tal de mantenir l’infant al centre, és aquí on la professionalitat s’ha de fer visible.
Si gestionem bé els temps, un canvi de bolquers pot ser un moment d’exclusivitat de l’infant amb la persona educadora, un pipí al lavabo pot esdevenir un moment de conversa amb companys de grup..., imaginem, doncs, en què podem convertir l’estona dels àpats i del repòs i com això pot fer de la vida a l’escola una experiència per cultivar la cura d’un mateix, la consciència de les pròpies necessitats, en definitiva, una experiència per refermar l’autoestima com a pilar fonamental per a l’aprenentatge i el desenvolupament integral de qualsevol persona que forma part de la comunitat educativa de cada escola. També, i molt important, aquest benestar de les individualitats és imprescindible per crear grup, per teixir complicitats, per cohesionar-nos i convertir-nos en un tot que es
2 Extret d’un text elaborat per les companyes del projecte de Vida Quotidiana.
21
retroalimenti i provocar un creixement exponencial dels aprenentatges de forma descentralitzada, amb l’adult desplaçat del centre de l’activitat, que li ha de donar la perspectiva per poder fer un acompanyament que faciliti aquest flux d’intercanvis i no l’interrompi, freni, jutgi o estressi, sinó que l’enriqueixi i el faci palpable i inclusiu per a tothom.
Per tant, és en la gestió del temps on rau el secret de la qualitat de la vida quotidiana, com un caldo fet a foc lent, la qualitat del temps fa que els infants se’n puguin apoderar i fer-se’l seu, conquistar autonomia i fer-ho des del benestar, des de la calma. Aquesta autonomia que pot esdevenir en el fet de posar-se les sabates, rentar-se les mans o beure aigua, és una autonomia que es globalitzarà i esdevindrà autonomia per crear joc, aprendre, relacionar-se, per resoldre els inevitables conflictes que la vida ens ofereix.
“...ara és el momnet de córrer, saltar d’un tronc a l’altre sense caure o relliscar, olorar les plantes, interaccionar amb elements de la natura, relacionar-se amb la resta de companys de l’escola i educador/ores.” 3 És només amb la consciència sobre els temps que es viuran petits grans moments. Regalant temps a les curiositats dels infants, als seus processos i a les seves vivències podrem aconseguir que aquells moments que podrien semblar irrellevants, agafin una importància molt gran i l’aprenentatge que n’extreguin sigui molt més significatiu, ja que neix de la seva motivació i curiositat, ja que neix de si mateixos. Deixem, doncs, que en el dia a dia, inclòs dins la quotidianitat, hi hagi sempre temps per perdre, o sigui, temps per omplir, per conquistar, per ser.
3 Extret d’un text elaborat per les companyes del projecte de Vida Quotidiana.
22
10. L’ENTREVISTA Us presentem la Dolors Farres, mestra a les escoles bressol municipals de Girona. •
Com vas arribar a les escoles bressol municipals de Girona?
Ja feia temps que coneixia el projecte de les escoles bressol de Girona per educadores que hi treballaven. M’agradava el que sentia, les experiències que compartien. Més tard, vaig tenir l’oportunitat de visitarne dues i conèixer el projecte educatiu. Em va acabar de captivar el que vaig veure.
Treballava a les escoles bressol municipals d’Olot, quan em vaig animar a fer un canvi cap a les de Girona, engrescada per tot el que abans he dit. Vaig participar en un procés de selecció d’educadors/ores, això va ser el curs 2009/2010. La meva primera escola, durant tot un curs, va ser Cavall Fort. Una experiència molt enriquidora i gratificant. Em vaig sentir en tot moment acollida i acompanyada en iniciar aquesta nova etapa professional. El curs següent, 2010/2011, amb la Sílvia, la Mila, l’Imma, la Rosanna, la Susanna, la Rosa, la Cristina, la Laia i la Raquel vam començar a treballar per un projecte d’escola, L’Olivera. Juntes, vam enfilar i construir unes bases per “fer equip”. De fet, ben aviat, es van convertir amb la meva “família gironina”. •
Com definiries la funció d'una rodaescoles?
La funció de rodaescoles no dista de la funció que s’espera de la resta d’educadors/ores, respecte a la mirada d’infant, el treball en equip i la relació amb les famílies. Cert és, però, i sempre des del meu criteri, que cal procurar ser assertiu en l’actitud. Em refereixo a com t’apropes a l’escola. Ser respectuós, curós cap al projecte educatiu i ser flexible en el rol que es desenvolupa. Personalment, valoro l’aprofitament de l’experiència. Poder participar en “un projecte d’escola” amb la identitat pròpia de cada una. •
Com et sents fent de rodaescoles després d'haver estat directora i educadora?
La veritat, molt bé. Visc aquest curs com una oportunitat per créixer, professionalment i personalment. Desenvolupar diferents rols dins l’equip durant aquests anys ha fet que la meva mirada s’hagi educat, afinat, evolucionat... A mi m’ha servit per conèixer totes les persones que formen part dels diferents equips educatius.
23
•
Quan treballes en una escola et sents part d'un projecte. Com vius aquest sentiment de pertinença fent de rodaescoles?
Sí, sí que m’hi sento. Les persones que conformen els diferents equips fa que sigui possible. A totes i cada una de les set escoles bressol, quan hi arribes, en la mesura de les possibilitats, s’explica a grans trets l’organització de la qual es formarà part aquella jornada, jornada en la qual has de ser partícip del projecte educatiu. •
• Un llibre: Això també passarà, de Milena Busquets • Un lloc: El món... • Una pel·lícula: La vida es bella, de Roberto Benigni • Una afició: Córrer, fer bons àpats amb sobretaula i bona companyia! • Una cançó: Camins, de Sopa de Cabra • Un plat: Arròs, de totes les maneres i l’escudella de la meva mare
Com vius la relació amb les famílies i els infants? Com ha canviat la teva mirada respecte a la relació família-escola des que ets rodaescoles?
La meva mirada no ha canviat, pel fet de ser rodaescoles, continuo pensat que la família i l’escola cal que vagin agafades de la mà. Cert és que quan vas a les diferents escoles i no és de forma continuada, recordar els noms dels infants i de les famílies és complicat, això fa que en algun moment no puguis ser tan proper com t’agradaria. No hi ha més secret, però, que “temps i memòria”. •
Has trobat trets comuns a les escoles? Quins? I trets identitaris de cada una?
Sí, la mirada d’infant, el paper de l’educador/a, el treball en equip i la relació amb les famílies. Evidentment hi ha trets identitaris a cada escola. Cada una té una ànima, una manera de fer, una olor, una sonoritat... diferent, ni millor ni pitjor, simplement diferent. •
Com creus que es podria millorar el paper de les rodaescoles?
No sabria què dir-te..., crec que és una bona experiència professional que tothom podria desenvolupar en algun moment de la vida laboral a les escoles.
Moltes gràcies per tot.
24
11. RECOMANACIONS CONTES La tassa. Rebecca Young. Símbol, 2015 La tassa narra el viatge d’en Dídac cap a un lloc nou perquè ha hagut d’abandonar casa seva. Ell porta només un llibre, una ampolla, una manta i una tassa amb terra d’on solia jugar.
El cassó del Gerard. Isabelle Carrier. Editorial Juventud, 2010
El cassó del Gerard omple un buit, commou el lector, sigui de l’edat que sigui. Però el que més crida l’atenció és la senzillesa del dibuix i del concepte.
P intors. Seung-yeoun Moon. Libros del Zorro
Rojo, 2011
El conte explica un moment del dia molt habitual en la vida dels infants: el moment d’anar a banyar-se. Dos germans troben unes pintures i comencen a pintar-se i a oblidar-se dels crits de la mare que els avisa de l’hora del bany.
25
LLIBRES Neurociència per educadors. David Bueno. Associació de mestres Rosa Sensat, 2017 Els lectors hi trobaran «tot allò que sempre han volgut saber del cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil». Un llibre rigorós, clar i plaent, ple d’idees per meditar sobre l’ofici de ser aprenents.
La m aternidad y el encuentro con la propia som bra. Laura Gutman. Planeta, 2008 Aquest és un llibre escrit per a dones, una invitació a fer una parada en el camí per reflexionar sobre el paper de la mare, amb les seves llums i ombres. El seu objectiu és crear un espai de trobada entre dones i facilitar l’intercanvi, la comunicació i la solidaritat.
El racism e ex plicat a la m eva filla. Tahar Ben Jelloun. Empúries, 2001 El llibre descobreix, en un diàleg entre pare i filla, els motius que porten les persones a comportar-se de manera racista. El resultat és un llibre clar, senzill i valent, que els infants agrairan haver llegit i que els adults no haurien d’oblidar mai.
26
ESPAIS PER DESCOBRIR
Biblioteca Just M . Casero. Plaça de l’Om, 1. Girona Va ser inaugurada l’octubre de 2003 i pren el nom de Just Manel Casero, atès que, a més de ser escriptor, polític i fundador d’El Punt, era veí del barri de Pont Major.
La ruta dels dòlm ens Els megàlits de les Gavarres van ser construïts en diferents èpoques entre el 3400 i el 2000 abans de Crist. Eren recintes sepulcrals col·lectius destinats a protegir els cossos, situats en punts elevats i dominants. És una excursió apta per a tots els públics, que ens portarà des de Fonteta fins a l’església de Fitor, passant per frescals valls de rieres encaixades i masos en runes.
P arcArt. Veïnat de Matamala, 8. Cassà de la Selva Després de molts anys treballant el ferro, l’any 2003 Jaume Roser va crear un projecte nou i apassionant: el disseny i construcció d’un gran jardí d’escultures. Dissenyat pel paisatgista Manel Pradell i envoltat d’estanys, parterres i inspiradors racons, l’espai convida a gaudir d’una singular i extensa col·lecció a l’aire lliure de gairebé 350 peces escultòriques.
27
PEL·LÍCULES La lengua de las m ariposas. José Luis Cuerda. Espanya, 1999 Don Gregorio ensenyarà amb dedicació i paciència tot el que sap, els seus coneixements de música, de literatura, de natura i, fins i tot, de dones. Però sempre hi haurà l’amenaça
política,
sobretot
quan
Don
Gregorio
és
considerat com un enemic del règim feixista.
La princesa M ononok e. Hayao Miyazaki. Japó, 1997 Per guarir-se de la ferida feta per un senglar embogit, Ashitaka surt a la recerca del déu Cérvol, només ell pot alliberar-lo de l’encanteri. Mentre va fent camí descobreix com els animals del bosc lluiten contra homes que estan disposats a destruir la naturalesa.
Documental: P ensant en els altres. Noburu Kaetsu. Japó, 2003 Representa una mostra de la manera d’educar de Toshiro Kanamori, un mestre compromès amb la tasca educativa, amb uns amplis coneixements sobre aquesta tasca i amb una experiència encara més gran. Està rodat durant un any escolar a l’escola pública infantil de Mianami Kodatsumo, a la ciutat de Kanazawa.
28
MÚSICA Crom àtic. Com sona? A partir del color, la llum i la cultura urbana neix
Cromàtic, un viatge a través de la música d’arrel tradicional i d’autor amb la presència de tres músics, que es plantegen un joc obert amb el públic.
Leonard N orm an Cohen (1934-2016) Poeta, novel·lista i cantautor canadenc. Durant més de 30 anys Cohen comparteix la seva visió amb els que saben explorar els misteris de la vida interior. La seva trajectòria ha destacat per la riquesa de les seves lletres, la pulsió estilística de Cohen es pot veure en discs com Songs from
Room (1969), Songs of Love and Hate (1971), Death of a Laidies’ Man (1977) o I’m Your Man (1988). Va viure la seva vellesa a Los Angeles, on va presentar el seu últim disc, You
want it darker (2016).
Nacer,
renacer.
N éix er,
renéix er.
Rosa
Zaragoza, 2005 Rosa Zaragoza està considerada la creadora de la banda
sonora
que
expressa
el
sentir
del
moviment d’humanització del naixement i criança a tot el món. Les músiques de Néixer, renéixer són una banda sonora per acompanyar el naixement.
29
WEBS/BLOGS
Encenent la im aginació Blog que neix quan una mare decideix recopilar i documentar les coses que fan els seus fills. Va pensar que potser podria ser profitós per a algú i a poc a poc la “família” ha anat creixent. http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/
M enuts Girona És una guia que presenta cada setmana la millor selecció d’activitats infantils i juvenils de les comarques de Girona. Tallers, pel·lícules, concerts, titelles, festes i molt més. http://www.menutsgirona.cat/
Alaya. Difundiendo infancia És una associació sense ànim de lucre que impulsa i desenvolupa propostes educatives, socials i culturals per millorar el desenvolupament i creixement de la infància. http://www.alaya.es/
30
12. L’HORA DE LA CUINA: el pa de sol En aquest número us volem oferir una recepta senzilla que us aportarà un element essencial a la taula i que cuinarem amb el sol, un altre element molt present ara a l’estiu. El pa de sol! La recepta és senzilla i requereix temps, com les coses més importants a la vida. Del pa se n’han creat mites, fonaments religiosos i és un aliment que es troba en totes les cultures del planeta, és, per tant, un aliment propi de l’espècie humana. També del pa se’n deriven paraules fonamentals per a la socialització com company, companyia o compartir, sempre al voltant del pa es genera unió i en totes les creences té un paper simbòlic que el fa un dels aliments més venerats i antics que existeixen. En l’elaboració del pa, podem trobar un moment de joc en família o amb els amics, la massa agrairà el contacte i l’escalf de les mans que l’amassen. Fer pa amb infants sempre deriva en un taller perfecte de modelatge i la màgia del llevat que n’augmenta el volum fins a doblar-lo segur que deixarà
els
petits
de
la
casa
meravellats.
Ingredients: 500 g de farina (opcional farina blanca, integral o del cereal que més
us
agradi,
ecològica
preferiblement)
10 g de sal 50 g de llevat natural o mare ½ got d’oli
250 g d’aigua (quasi dos gots) Imaginació per condimentar-lo com més ens agradi (llavors de gira-sol, de carbassa, ametlles, panses, xocolata…).
Elaboració: En primer lloc barregem la farina, l’aigua, la sal i l’oli. Per fer la barreja és recomanable fer un volcà amb la farina i anar omplint-ne el cràter amb aigua, barrejar-hi l’aigua donant voltes i deixant que la farina la vagi absorbint de mica en mica.
31
Quan tenim la farina i l’aigua, hi afegim la sal i l’oli, i quan ens hagi quedat una massa homogènia, finalment hi afegim el llevat. Un cop tenim la massa, comença el joc de modelatge, la podem amassar tant com vulguem, com més millor! No piquem mai la massa, l’acció ha de ser més semblant a un massatge d’aquells d’eliminar contractures. Cal recordar que el llevat, un cop actiu, és com un ésser viu al qual cal cuidar i amanyagar amb afecte. Un cop hem jugat una bona estona amb la massa, la unifiquem en forma de rodona i l’emboliquem amb un drap de cotó. Ja fet el paquet amb la massa el deixem reposar al sol fins que hagi doblat la mida i després repetim l’operació fent una segona amassada de 15 minuts mínim i tornem a deixar el paquet al sol fins que vegem que no creix més. Finalment, només ens queda donar-hi la forma desitjada i posar-lo al forn a 180ºC durant 40 minuts aproximadament. Segons la farina, l’amasada i com llevi en el repòs, haurem de modificar la porció d’aigua i el temps de cocció. De fer pa se n’aprèn fent-ne, com els infants a l’escola bressol, els aprenentatges requereixen persistir i veure els errors com a passos en el camí cap a
l’èxit.
32
3. UN XIC D’HUMOR Els infants de les escoles bressol hi diuen la seva
El principal objectiu de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves i no només repetir el que han fet altres generacions: persones creadores, inventores i descobridores. El segon objectiu de l’educació és formar ments que puguin ser crítiques, que puguin verificar i no acceptar tot el que se’ls ofereix. Jean Piaget
34
Redacció: Natàlia Vila, Pau Sobrerroca, Arantza Hernández, Albert López Il·lustracions: Marc Montaña Agraïments: EB Baldufa, EB Cavall Fort, EB El Pont, EB El Tren, EB Garbí, EB L’Olivera, EB La Devesa, Ajuntament de Girona
35