Revista Girona Cultura [4]

Page 1

NÚMERO 04

espais al carrer PER Als músics EMERGENTS Pàgina 16

TEMPORADA ALTA, APARADOR DEl SISTEMA ESCÈNIC Pàgines 20-23

PERE VILÀ, FILMAR A CASA I TRIOMFAR A FORA Pàgines 26-27

TORRES MONSÓ, L’ORDRE I EL CAOS VISTOS ALS 91 ANYS Pàgina 36

setembre OCTUBRE 2014

capital mundial dels arxius

Més de 700 especialistes es troben a Girona per debatre al Congrés Arxius i Indústries Culturals la memòria del futur



gc04

Captivant mirades d’arreu del món. El Congrés Arxius i Indústries Culturals convertirà aquest octubre Girona en la capital universal de l’arxivística. Més de 700 especialistes d’arreu del món hi debatran els sistemes per garantir la memòria del demà i hi coneixeran l’experiència referencial de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Girona. És un exemple de com Girona atrau mirades d’agents culturals d’arreu del planeta. Com ho és el festival Temporada Alta, que inicia una nova edició pensant més que mai en Europa i treballant en sintonia amb el projecte municipal per impulsar Girona com a ciutat d’arts escèniques. O com ho és el cineasta Pere Vilà, que, després d’haver rebut el premi de l’Associació Internacional de Crítics de Cinema amb la seva segona pel·lícula, és notícia aquest tardor pels seus dos nous films.

setembre-octubre 2014

Edició

Ajuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura) Plaça del Vi, 1. 17004 Girona Telèfon 972 419 402

Xevi Planas DIRECTOR

Projecte i producció

Editorial Gavarres (Àngel Madrià)

[www.editorialgavarres.cat] Direcció

Xevi Planas [revistagironacultura@gmail.com] Redacció

Anna Carpena Aitor Carrera Aniol Casadevall Jordi Falgàs Pere Garcia Assumpció Hosta Maguí Noguer Jaume Piquer Oriol Ponsatí-Murlà Montse Puigdevall Laura Querol Carme Sais Jep Sànchez Natàlia Sànchez Francesc Ten Pere Vilà Barceló Joaquim Vilarnau

4 10

Coordinació de La Tria

Ajuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura) [info.gironacultura@ajgirona.cat] DISSENY I MAQUETACIÓ

19

Jon Giere i Joan Garcia [disseny@editorialgavarres.cat] Publicitat i impressió

Editorial MIC

20

Dipòsit legal

Gi-325-2014

25 Llegeix gironacultura sense sortir de casa. Més informació: www.girona.cat/cultura

28

sumari història

> Congrés Arxius i Indústries Culturals > Entrevista a Joan Boadas i Raset

29

espais

30

literatura

32

espais

34

llengua

36

art

música

> La nova temporada de l’Auditori > 15 anys de Música Antiga de Girona > 14è Festival de Jazz de Girona > Neix la Fonoteca de Cobla > Carrers de Música > Espais que programen concerts

societat

> Debats a la UdG sobre el dret a decidir

teatre

> 23a Temporada Alta > Entrevista a Salvador Sunyer i Bover > Teatre Obert

cinema

> Cursos i tallers al Museu del Cinema > Les pel·lícules de Pere Vilà Barceló

art

> El cartell de Fires d’Anna Soler

38 44 46

> Josep Tero presenta disc al Call > ’Cultura’, la revista gironina del 1914 > La poesia completa de Narcís Comadira > Un llibre sobre la Rambla i l’Argenteria > Els clubs de lectura a les biblioteques > Festival de Poesia a la Casa de Cultura > L’occità, el germà per descobrir > El català ahir, avui i demà > L’ordre i el caos de Torres Monsó > Moisès Sidrach a la Fundació Valvi > Georges Méliès a CaixaForum

la tria els espais les exposicions 3


història > CONGRÉS ARXIUS I INDÚSTRIES CULTURALS DE L’11 AL 15 D’OCTUBRE

CAPITAL MUNDIAL DE L’ARXIVÍSTICA XEVI PLANAS

Girona serà aquesta tardor la capital mundial de l’arxivística i generarà un debat de referència universal entorn de la potencialitat de la documentació que es custodia als arxius com a recurs per a la creació i el consum de cultura entre la ciutadania. El Congrés Arxius i Indústries Culturals reunirà de l’11 al 15 d’octubre a l’Auditori-Palau de Congressos més de 700 especialistes d’una quarantena d’estats d’arreu del món, que viatjaran fins a Girona per participar en tres esdeveniments organitzats per l’Ajuntament de Girona a través del seu Arxiu Municipal: la 2a Conferència Anual del Consell Internacional d’Arxius, la 9a Conferència Europea d’Arxius i les 13s Jornades Imatge i Recerca. La branca europea del Consell Internacional d’Arxius programa cada quatre anys la Conferència Europea d’Arxius. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona impulsa cada dos anys amb l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya les Jornades Imatge i Recerca, dedicades principalment als documents fotogràfics i audiovisuals. El congrés acollirà el dissabte 11 i el diumenge 12 les reunions dels diferents organismes del Consell Internacional d’Arxius (branques, seccions i grups de treball) i del Fòrum d’Arxivers Nacionals, que agruparà un centenar de responsables d’aquests equipaments d’arreu del món. El dilluns 13 s’iniciarà la fase pública del congrés, al qual s’han presentat 232 comunicacions, escrites en català, anglès, francès, castellà, alemany i rus. Les 25 persones de 12 estats diferents que en conformen el comitè científic han seleccionat 153 comunicacions. Hi ha programats 8 tallers, gratuïts per a les persones inscrites al congrés, per al dimecres 15 a la tarda. JOAN ROCA I JORDI SAVALL, ENTRE ELS PONENTS. L’organització ha convi-

dat a participar en el congrés com a ponents sis personalitats que sense ser professionals de l’arxivística consulten arxius en el seu 4

La sala de consultes de l’Arxiu Municipal de Girona > FOTO: Jordi S. Carrera. A baix, el logotip del Congrés Arxius i Imatges. WEB

www.girona.cat/web/ ica2014

exercici de l’activitat professional en què han obtingut un notable reconeixement. El fotògraf Joan Fontcuberta explicarà com utilitza la documentació dels arxius en el seus projectes de creació d’universos sovint imaginaris. L’historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche, principal investigador sobre el Born de Barcelona, tractarà sobre com exportar el passat al present. La cineasta israeliana Yael Hersonski, autora d’un documental sobre el gueto de Varsòvia, exposarà la seva experiència en la recuperació de documents audiovisuals. L’escriptor i periodista Miguel-Anxo Murado, autor del llibre La invención del pasado, evocarà el futur del passat. El cuiner gironí Joan Roca parlarà de la importància que té l’arxiu en el seu procés de creació. El músic Jordi Savall relacionarà les fonts de documentació amb la creació i la interpretació musicals. gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> ELS CONTINGUTS, LES INDÚSTRIES CULTURALS I LA CIUTADANIA

UN CONGRÉS DES DE TRES MIRADES X.P.

Els arxius de tot el món custodien una enorme quantitat de documents textuals, gràfics, cartogràfics, fotogràfics i audiovisuals que constitueixen la matèria amb la qual s’ha format la memòria de la humanitat. Tradicionalment els arxius han estat els encarregats de preservar i organitzar aquesta documentació per donar resposta a les necessitats d’administració dels pobles i facilitar la investigació històrica. La documentació custodiada en els arxius pot tenir altres usos, com la creació de productes de consum en l’àmbit cultural. La digitalització dels fons documentals ha permès la creació de múltiples recursos culturals accessibles a través d’Internet i d’altres xarxes de comunicació que poden esdevenir un nucli central d’interès per a les empreses i els usuaris. És important, doncs, conèixer la potencialitat d’aquesta documentació per poder donar resposta a les necessitats dels agents que generen productes culturals i a les demandes de consum entre la ciutadania.

L’organització dels fons documentals serà un dels centres d’interès dels debats del Congrés Arxius i Indústries Culturals des del punt de vista dels continguts > FOTOS: Ajuntament de Girona, CRDI, Josep M. Oliveras Puig.

S’han d’establir, doncs, estratègies d’innovació, tant en el tractament i organització de la documentació com en la seva difusió i explotació, mitjançant fórmules legals que respectin els drets de propietat intel·lectual, i cal, en definitiva, replantejar el paper dels arxius en la Societat de la Informació i el Coneixement. Aquest és un dels objectius del Congrés Arxius i Indústries Culturals. ELS tres punts de vista DEL DEBAT

1. El dels continguts: com s’han d’organitzar, descriure, digitalitzar o difondre els fons documentals per afavorir l’accés i contribuir a la seva valoració. 2. El de les indústries culturals: quins són els nous negocis de creació i distribució de continguts digitals i com es pot articular la col·laboració entre el sector públic i el sector privat per avançar en la creació de negoci. 3. El de la ciutadania: quins són els interessos i hàbits de consum cultural de la ciutadania i quines poden ser les tendències de cara al futur. 5


història > ELS TEMES DE DEBAT DEL CONGRÉS EN 10 PUNTS

ENTRE L’AHIR I EL DEMÀ X.P.

El Congrés Arxius i Indústries Culturals tractarà sobre temes molt diversos relacionats amb la manera com l’arxivística i les indústries culturals encaren el futur en el present a partir de la preservació documental del passat. Aquests són, agrupats en 10 punts, alguns temes que s’hi debatran. 1 > Accions i iniciatives d’organització, descripció, digitalització i difusió promogudes pels arxius en col·laboració amb el sector de les indústries culturals i creatives: objectius, metodologia, valoració de resultats, incidència en les estratègies de gestió del patrimoni documental, experiències en micromecenatge... 2 > Els arxius i els portals web. Estratègies que han guiat el seu desenvolupament i projectes de futur que es plantegen. Projectes internacionals i nacionals de recerca i recuperació de continguts en línia. Interoperabilitat, ontologies, estàndards de descripció, indexació multilingüe, Linked Data... 3 > L’accés a la informació, els seus límits i les seves possibilitats. Autoria i drets de propietat intel·lectual a la xarxa, explotació d’informació i privacitat de dades, softwares de tractament i ús d’agents intel·ligents... 4 > Documents digitals nadius: planificació, gestió i preservació de grans repositoris 6

Els diversos suports de la informació documental (paper, digital, CD, DVD...) en el futur serà un dels temes de debat del Congrés Arxius i Indústries Culturals > FOTOS: Ajuntament de Girona, CRDI, Josep M. Oliveras Puig.

al llarg del temps, estratègies de preservació de l’autenticitat en el Núvol. 5 > La digitalització de continguts: estratègies de planificació i preservació, polítiques i casos pràctics institucionals i també de col·laboració amb el sector privat. 6 > Projectes Open Data: la reutilització i l’explotació de dades i els arxius; del Big Data i dels sistemes corporatius d’informació a patrimoni documental. 7 > El sector de les indústries culturals i creatives: demandes i necessitats per a l’explotació i la difusió de continguts en línia, la producció editorial, audiovisual i de videojocs en l’àmbit cultural i pedagògic (serious games), l’aplicació de tecnologies de realitat augmentada, la geolocalització i les aplicacions per a dispositius mòbils... 8 > Models de negoci entorn la custòdia i la preservació digital sobre nous patrimonis documentals, nous usuaris i nous serveis professionals. Models de negocis per a arxius privats: fotografia, televisió, genealogia... 9 > Els arxius i el sector de les indústries culturals i creatives en la prestació de serveis en el núvol informàtic (cloud computing): estratègies, polítiques i casos pràctics de preservació a llarg termini. 10 > 1839-2014: 175è aniversari de la fotografia. Gestió, tractament i difusió del patrimoni fotogràfic i audiovisual. gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> EXPOSICIONS, PEL·LÍCULES I CONFERÈNCIES PARAL·LELES

DE LA GIRONA DEL 1714 A ‘GARBO, L’ESPIA’ X.P.

Des de l’exposició La Girona del 1714 (Museu d’Història de Girona, 1 a 31 d’octubre) fins a la projecció (Casa de Cultura, 24 de setembre) del documental Garbo, l’espia. L’home que va salvar el món, del director gironí Edmon Roch, un extens programa d’exposicions, pel·lícules i conferències conformen les activitats paral·leles al Congrés Arxius i Indústries Culturals. A l’octubre es podran veure també les exposicions L’escultura del mestre Cabestany (Museu d’Arqueologia, del dia 10 al 19), Identitat augmentada (Museu d’Art de Girona, de l’1 al 31), La fi de la presència urbana: pergamins de venda de la darrera sinagoga de Girona, segle XV (Museu d’Història dels Jueus, de l’1 al 31) i L’invent del Cine NIC (Museu del Cinema, del 10 al 20). Del 12 d’octubre al 13 de desembre es podrà visitar Documents de Girona, 922-2014. Arxius, memòria i futur a la Casa de Cultura; de l’octubre al desembre, Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG; i fins al 31 de gener, Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat a la Casa Masó. Cicles a la Casa de Cultura. El cicle Arxius i

cinema proposa a la Casa de Cultura també Canciones para después de una guerra (17 de setembre), El último bolchevique (1 d’octubre), El

Imatge de Garbo, l’espia i fragment d’un dels projectes de Rafael Masó que es poden veure a Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat.

honor de las injurias (8 d’octubre) i Gueto (15 d’octubre), de Yael Hersonski, una de les ponents del congrés. Al novembre hi haurà a la Casa de Cultura el cicle Arxius, creació literària i periodisme, amb conferències de Montserrat Armengou (Arxius i documentals d’investigació històrica, eines de reparació de les víctimes del franquisme, el 5), Carme Riera (Una novel·lista, rata de biblioteca, el 12), Albert Villaró (L’arxivador i el novel·lista: universos paral·lels, el 19) i Eduardo Martín de Pozuelo (Franquisme i documents secrets, el 26).

7


història > ENTREVISTA AL CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ DOCUMENTAL, ARXIUS I PUBLICACIONS DE L’AJUNTAMENT

JOAN BOADAS I RASET

«Els documents són la matèria de la memòria» el futur. Preocupats pel futur del nostre passat, tractem la documentació secular i la contemporània per garantir-ne l’existència per sempre. Tota la producció documental contemporània és extremament vulnerable, per la fragilitat dels suports que contenen la informació, tant si són en paper com si són electrònics, i per la incorporació del maquinari, i el risc constant de la seva obsolescència, per poder accedir als continguts informatius. Una de les principals preocupacions dels arxivers és deixar suficients claus interpretatives perquè des de l’avenir es pugui reinterpretar el nostre present, transformat de manera vertiginosa en passat del nostre futur.

XEVI PLANAS

Joan Boadas, l’ànima del Congrés Arxius i Indústries Culturals, és el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Creu que els documents són la matèria de la memòria. –Els arxivers patiran cada vegada més per decidir què eliminen i què conserven? –Encara que sembli una paradoxa, ens cal eliminar per conservar. Per evitar que l’excés d’informació acabi convertint en inviable la possibilitat d’informar-se, convé que a tots els nivells i en tots els casos adoptem una actitud que comporti la custòdia permanent del que considerem com a essencial i destruïm la documentació de naturalesa accidental. El risc de pèrdua d’informació i de coneixement sempre serà menor que el que provocaria la quimèrica pretensió de guardar-ho tot. –Viuen obsedits pel futur del passat? –Als arxivers ens interessa, essencialment,

Joan Boadas i Raset > FOTO: André Ancona López.

–Respiren prou vida els arxius? –Els arxius no són els llocs on els documents van a morir, sinó els llocs on la informació que contenen permet permanents reinterpretacions i reutilitzacions. Els documents no canvien, però sí canvien la mirada i la intencionalitat que cada nova generació els dirigeix. –Hem de veure els documents com si fossin tresors de memòria? –Els documents són la matèria de la memòria. Els arxivers hem de preservar-ne la composició i l’estructura, garantir-ne l’autenticitat i evitar-ne el deteriorament, per conservar-los tal com van ser creats. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, per exemple, conserva pràcticament 4 milions de fotografies, 11.000 hores de televisió i film, i 2.000 hores de documents sonors. Som conscients del cost de manteniment de l’herència que rebem i del creixement exponencial al qual la sotmetem? El relat que de manera ininterrompuda van construint els arxius acabarà superant-nos?

8

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> UNA MOSTRA DELS ARXIUS GIRONINS

Arribada de la turista dos milions a l’aeroport Girona-Costa Brava el 1970 > Foto: Pablo García

Cortés, Pablito. INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

Façana de l’edifici de l’associació Athenea, obra de Rafael Masó del 1913 > AHCOAC-Demarcació de Girona.

PATRIMONI DOCUMENTAL X.P.

Els arxius a les novel·les, una guia de lectura per als usuaris de les biblioteques, i el dossier Els arxius, separata del número de juliol-agost d’aquest any de la Revista de Girona, són dues de les diverses publicacions que veuran la llum en el marc del Congrés Arxius i Indústries Culturals, entre les quals sobresurt el llibre Patrimoni documental a Girona, editat per l’Ajun­tament de Girona per mostrar l’enorme potencialitat del patrimoni documental que custodien els arxius gironins. «Amb aquesta publicació hem volgut fer evident la transcendència dels documents des del jo més íntim i personal fins a l’àmbit uni-

Llibre del Sindicat de Remença del 1448 > AMGi,

Col·lecció Ajuntament de Girona.

A baix, segell de la comtessa Ermessenda de l’acta de consagració de la catedral de Girona, del 1038 > ACG.

versal. La tria ha posat de manifest que la força dels documents no radica en l’ostentació del seu aspecte físic, sinó en la potència informativa que contenen. I en la seva varietat: documents textuals, gràfics, cartogràfics, fotogràfics, audiovisuals, sense cap mena de subordinació, se’ns ofereixen simultàniament quan des de qualsevol disciplina ens disposem a girar els ulls a la recerca de la comprensió del nostre present», explica Joan Boadas en la presentació del volum. Patrimoni documental a Girona es divideix en vuit apartats: la persona, la família, la comunitat, el municipi, la comarca, el país, el continent i el món.

9


música > THE HILLIARD ENSEMBLE HI ACTUA EN LA GIRA DE COMIAT

‘VICTUS 1714’ OBRE TEMPORADA A L’AUDITORI

NATÀLIA SÀNCHEZ

Victus 1714, un viatge al 1714 amb obres de Bach, Händel, Caldara i Rameau, de la mà de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal, sota la direcció de Rubén Gimeno, inaugurarà el 12 de setembre la nova temporada de clàssica de l’Auditori, que acollirà propostes úniques que el situen en el mapa d’escenaris catalans de referència. La Jove Orquestra Auditori de Girona (JOAG), en una actuació d’entrada gratuïta, hi interpretarà dos dies després el segon concert per a piano i orquestra de Sergei Rakhmàninov, un dels concerts més estimats i de més dificultat del compositor rus. Albert Guinovart, que enguany és artista resident 1 de l’Auditori, es posarà davant d’aquesta complicada partitura per mostrar-ne la bellesa i el lirisme. La JOAG tocarà en la segona part la monumental simfonia número 5 de Beethoven. La soprano francesa Patricia Petibon hi oferirà l’endemà de Sant Narcís l’únic concert seu d’aquesta temporada a Catalunya. La mítica formació vocal The Hilliard Ensemble ha escollit l’Auditori com un dels pocs escenaris on el portarà la gira de comiat després de quaranta anys de carrera. Christian Zac- 2 harias, considerat un dels mi1. The Hilliard llors pianistes actuals, protagonitzarà una Ensemble. de les vetllades més esperades d’aquesta 2. Christian temporada a l’Auditori, on també hi haurà Zacharias. un ventall molt divers d’actuacions d’artis- 3. Yann Tiersen. tes catalans: l’Orfeó Català, el violoncel·lista 4. Patricia Petibon. Arnau Tomàs, la reconeguda soprano Núria Rial, l’Orquestra de Girona, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (amb Beth i Manu Guix), La Principal de la Bisbal, Música Antiga de Girona i les formacions del cicle Girona Coral. 10

3

4 gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


art > ‘PARTITURES DE FERRO’ PROGRAMACIÓ DEL SETEMBRE AL DESEMBRE A L’AUDITORI > Música clàssica 12/9 21.00 ‘Victus 1714’. Orquestra Simfònica del Vallès 14/9 19.00 Jove Orquestra Auditori de Girona 5/10 19.00 Música Antiga de Girona 29/10 12.00 La Principal de La Bisbal 30/10 21.00 Patricia Petibon (soprano) 1/11 12.00 Cor Maragall 6/11 21.00 Arnau Tomàs (violoncel) 15/11 21.00 Orfeó Català 27/11 21.00 Núria Rial & Albert Guinovart 28/11 21.00 Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (amb Beth i Manu Guix) 29/11 19.00 Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (amb Beth i Manu Guix) 30/11 19.00 The Hilliard Ensemble 4/12 21.00 Christian Zacharias (piano) 14/12 19.00 Orquestra de Girona > Música moderna 14/9 21.00 ‘Girona Jazz Project fa Puntí’ 21/9 21.00 Hakån Broströn Quartet 26/9 21.00 Montreal 76 3/10 21.00 Bombino 17/10 21.00 Yann Tiersen 29/10 19.00 Jorge Drexler 1/11 21.00 Love of Lesbian 21/11 21.00 Morgat Morgat 13/12 21.00 Standstill 20/12 21.00 Soweto Gospel Choir 27/12 21.00 Sergio Dalma

CONCERT DE YANN TIERSEN. El compositor francès Yann Tiersen, popular per la seva banda sonora de la pel·lícula Amélie, el cantautor uruguaià Jorge Drexler i el cantant nigerià Bombino sobresurten en la programació del segon semestre de l’Auditori en l’àmbit de la música moderna, que també inclou la presentació del grup banyolí Morgat Morgat i l’estrena del primer disc de Montreal 76, el nou grup del gironí Pau Marquès, que va ser guitarrista d’Umpah-pah.

6€ 6€

WEB

Albert Cuevas.

15 a 25 € 20 € 20 € 10 €

5€ 5€ 5€ 5€

‘Partitures de ferro’, de Manel Palahí

Una de les obres de Manel Palahí que es podran veure a Partitures de ferro > FOTO:

15 a 25 €

10 € 12 € 6€ 15 € 25 € 18 a 30 € 22 a 30 € 6€ 15 € 20 a 35 € 30 a 45 €

> Cicle Girona Coral 2/11 12.00 Cor de la Diputació de Girona 9/11 12.00 Coral Preludi 16/11 12.00 Cor de la Universitat de Girona 23/11 12.00 Coral Xàntica > Concerts familiars 30/11 12.00 Cobla 2.0 14/12 12.00 ‘The Snowman: El ninot de neu’ > Exposició 01/12 a 11/01

15 a 30 € Gratuït 10 € 6 a 12 € 25 € Gratuït 12 € 10 € 15 €

Gratuït

www.auditorigirona.org

L’ESCULTOR MANEL PALAHÍ ESTRENARÀ L’AUDITORI COM A ESPAI D’EXPOSICIONS NATÀLIA SÀNCHEZ

L’Auditori acollirà per primera vegada una exposició per mostrar les sorprenents escultures que Manel Palahí (Girona, 1945) presentarà a Partitures de ferro de l’1 de desembre a l’11 de gener. Palahí s’ha inspirat en instruments, compositors, intèrprets, obres i notes musicals. L’exposició inclourà instruments d’origen ancestral restaurats per Palahí després d’haver-los recuperat en els seus viatges per diferents cultures, des d’un tam-tam fins a un gong. El dissabte 13 de desembre hi haurà un debat de Manel Palahí amb Antoni Batista i Xevi Planas sobre escultura i música, i un concert de Xevi Compte (bols tibetans, cants d’harmònics, monocordi i piano) i Anna Costa (violoncel) en què es tocaran instruments convertits per Palahí en escultures. 11


música > INTERPRETA UN ORATORI DE MANUEL GÒNIMA

15 ANYS DE MÚSICA ANTIGA DE GIRONA ORIOL PONSATÍ-MURLÀ

Ja fa quinze anys que un petit grup d’entusiastes de la música barroca van formar Música Antiga de Girona, amb la intenció d’estudiar i difondre la producció musical sorgida de la Capella de Música de la Catedral entre el segle XVII i l’inici del segle XIX. Tot aquest patrimoni musical, que ha estat dormint durant segles en l’excel·lent fons de l’Arxiu Capitular, té un interès que va molt més enllà de la fruïció musical. La música d’una època és també el reflex d’aquella època, de la seva sensibilitat i de preocupacions de tota mena. La història parla des de múltiples altaveus i el musical és un dels més eloqüents per entendre el passat. Sota el guiatge de l’erudit historiador Jaume Pinyol, la direcció musical d’Albert Bosch, la direcció artística d’Òscar Bonany i la veu de la soprano Clara Valero, Música Antiga de Girona transcriu els manuscrits de l’època, n’estudia el context històric, realitza concerts arreu de Catalunya i ja ha produït quatre CDs dedicats monogràficament als mestres de capella Rafael Compta (actiu a Girona entre 1690 i 1711) i Carles Quilmetes (1734-1775), Josep Gaz (1795-1815) i Manuel Gònima (17351774). Paral·lelament, porta a terme una valu12

osa tasca de digitalització de tot aquest fons documental, que ja suma 730 partitures digitalitzades (19.000 fotografies). Tota aquesta labor l’ha fet mereixedora del Premi Joan Saqués d’enguany, atorgat per la Fundació Valvi. L’última descoberta de Música Antiga de Girona es podrà escoltar el 5 d’octubre a la Sala de cambra de l’Auditori. Es tracta de l’ora­tori Amor y dolor, escrit pel lleidatà Manuel Gònima a mitjan segle XVIII. Gònima (1712-1792) va arribar a Girona el 1735 i, tot i la seva joventut, la seva prodigiosa capacitat musical li va permetre accedir molt ràpidament a la plaça de mestre de capella de la Catedral, càrrec que va ocupar durant gairebé quatre dècades. A l’Arxiu Capitular es conserven 72 composicions seves i Música Antiga de Girona ja en va enregistrar una selecció en un CD publicat el setembre del 2013. El concert a l’Auditori, sota la direcció de la violinista Elisabeth Bataller, recupera un dels primers oratoris escrits a Catalunya. Pensat per a quatre veus, baix continu, cinc violins, dos oboès i dos corns, Amor y dolor parla d’un moment en què les penalitats de la Guerra de Successió començaven a quedar enrere i la Catedral veia com es completaven elements tan característics com el campanar que encara avui identifica Girona.

Música Antiga de Girona actuarà el 5 d’octubre a l’Auditori.

WEB

magirona.org

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


13


música > PROPOSA UNA DESENA DE CONCERTS DEL 14 AL 27 DE SETEMBRE

A l’esquerra, el saxofonista Håkan Broström. A la dreta, Girona Jazz Project, que versiona Adrià Puntí.

EL FESTIVAL DE JAZZ VERSIONA ADRIÀ PUNTÍ X.P.

La Girona Jazz Project versionarà cançons d’Adrià Puntí el 14 de setembre a la Sala de Cambra de l’Auditori en l’espectacle inaugural de la catorzena edició del Festival de Jazz de Girona, que proposa una desena de concerts entre el 14 i el 27 de setembre. Deu músics formen aquesta banda, que fins ara ha revisat els repertoris de Perico Sambeat, Bob Mintzer, Llibert Fortuny, Zé Eduardo, Guillermo Klein i Charlie Parker. El trompetista català amb més prestigi en aquest moment, David Pastor, escollit millor solista de jazz del 2014 als premis Enderrock i honorat amb la carta blanca de l’últim Festival de Jazz de Barcelona, presentarà Nu-roots a La Planeta el dia 18. L’endemà el saxofonista Lucas Martínez i el pianista Joan Solana oferiran una actuació d’entrada gratuïta a la Fundació Valvi. El saxofonista Håkan Broström, un dels grans músics de jazz de Suècia, tocarà el dia 21 a l’Auditori acompanyat de dues figures del jazz nord-americà, el pianista Joey Calderazzo 14

Cartell de l’edició d’aquest any del Festival de Jazz de Girona.

i el bateria Jeff ‘Tain’ Watts, i del contrabaixista Daniel Franck. Broström ha treballat amb Herbie Hancock. Calderazzo i Watts acompanyen Branford Marsalis. Gabacho Maroconnection, que durà el dia 25 a La Mirona de Salt la seva fusió del jazz amb el flamenc i la música tradicional magrebina, és una de les sorpreses de l’edició d’aquest any del festival, que també ha programat una actuació d’entrada gratuïta de Hoops Trio per al mateix dia a l’Ateneu Bar de Banyoles. David Mengual, un dels contrabaixistes més actius del panorama del jazz autòcton, mostrarà el seu esperit lliure el dia 26 a la Casa de Cultura amb Slow Quartet reinterpretant composicions en què sovint juga amb l’espai i els silencis. La Rambla de la Llibertat serà l’escenari de dues actuacions d’entrada gratuïta el primer i l’últim dies del festival, a càrrec de la Girona Marxing Band i Shakin’All. WEB www.festivaldejazzdegirona.com

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> EL PRIMER VOLUM ESTÀ DEDICAT A FRANCESC PERICH

NEIX LA FONOTECA DE COBLA X.P.

La cobla Ciutat de Girona ha creat la Fonoteca de Cobla, una col·lecció de discos per preservar i difondre el llegat de Francesc Perich Escosa, Narcís Costa Horts, Albert Cotó, Joan Carreras Dagas, Fèlix Farró, Bonaventura Carreras, Francesc d’Assís Font i Martínez, Josep Maria Carbonell, Enric Baró i altres compositors de cobla de l’àrea de Girona. La Fonoteca de Cobla s’estrena amb l’edició d’un disc amb obres de Francesc Perich Escosa (Girona, 1872-Girona, 1914), coincidint amb el centenari de la seva mort. El violinista Josep Saló, amic seu, va definir Francesc Perich com un músic tocat per la senzillesa de la seva personalitat i de les seves obres. Francesc

Portada del primer disc de la Fonoteca de Cobla, dedicat a Francesc Perich Escosa.

Perich va compaginar la música, àmbit en què va sobresortir com a flautista, amb la cuina, activitat professional en què va esdevenir molt popular pel fet que va regentar la fonda Perich, a la pujada del Pont de Pedra. El disc dedicat a Francesc Perich inclou cinc de les sis sardanes que va escriure i una selecció d’una desena dels nombrosos temes ballables que va compondre de diversos estils: xotis, pasdoble, vals, masurca, polca, americana i vals-jota. Jesús Ventura, director de la cobla Ciutat de Girona, remarca la importància de l’assessorament de l’Associació Músics per la Cobla per poder impulsar la Fonoteca de Cobla amb l’objectiu de reconèixer l’aportació a la música de cobla de compositors sovint oblidats o menystinguts.

15


música > HI HAURÀ SETZE PUNTS D’ACTUACIONS DIÀRIES EN ESPAIS PÚBLICS DE LA CIUTAT

MÚSICA AL CARRER

d’interpretació musical al carrer, amb l’objectiu que els alumnes puguin rodar els repertoris en públic.

A.C.

L’Ajuntament de Girona promourà la música emergent i de proximitat amb Girona, carrers de música, una iniciativa que pretén acostar la música als carrers i les places com a element d’expressió artística amb setze punts d’actuacions diàries en espais públics de la ciutat. Els punts es concentraran principalment a l’eix comercial i tindran horaris d’actuacions que variaran entre les 11 del matí i les 8 del vespre en funció de l’indret. La iniciativa, que ha estat aprovada per la Junta de Govern Local, donarà visibilitat al potencial dels músics gironins, fomentarà la creació de nous públics i permetrà també reforçar els atractius de la ciutat tant per als veïns com per als visitants.

Coordinació de l’Espai Marfà. L’equipament municipal que coordina la iniciativa i que la implementarà gradualment, l’Espai Marfà, entén la interpretació musical al carrer com una eina per fomentar el fet musical entre públics potencials i per afavorir l’hàbit d’escoltar música en directe. La presència habitual de música al carrer també pot ser un motor turístic dinamitzador del comerç a Girona. Experiències semblants a Praga, Nova Orleans i París demostren que una ciutat musical, dinàmica i viva atrau un turisme culte que no tan sols visita els museus i els monuments, sinó que també es deixa seduir pels paisatges quotidians i per les ciutats que sumen el seu capital creatiu musical al patrimoni arquitectònic i cultural. L’accés als punts d’interpretació musical funcionarà amb un sistema de reserva prèvia a través del qual els músics interessats a participar en la iniciativa s’hauran d’acreditar per poder disposar d’un carnet identificatiu. Les inscripcions es podran fer com a músics individuals. Del 15 de juny al 15 de setembre, els punts amb l’horari de 17.00 a 19.00 canviaran l’horari, que serà de 18.00 a 20.00.

Espais per a músics emergents. Girona, carrers

de música s’adreça a tots els músics amateurs i professionals interessats a tocar a la via pública. Sobretot pretén ser una eina per als músics emergents que volen establir un primer contacte amb el públic i generar interès amb la seva proposta per intentar trobar un lloc en l’exigent mercat musical. A més d’ordenar i planificar les actuacions musicals al carrer, també es proposa propiciar connexions entre músics i públics. Es preveu que les formacions vinculades a centres educatius i de formació musical puguin fer ús dels punts PuntS D’ACTUACIó

Músics GÈNERES

Laborables Divendres o vigílies Caps de setmana

1. Plaça de Pompeu Fabra – Joan Maragall

3

Tots

12 a 14 i 17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

2. Santa Clara – Central del Molí

1

Solistes

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

3. Rambla (Oficina de Turisme)

3

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

4. Passeig de Canalejas – Pont de Sant Feliu 6

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

5. El Cul de la Lleona

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 19

6. Jardinet de la Muralla de la Força Vella 3

Clàssica / Antiga Formacions reduïdes

17 a 19

12 a 14 i 17 a 19

7. Pujada de Sant Domènec (porta del Palau dels Agullana)

1

Clàssica / Solistes Antiga

17 a 19

12 a 14 i 17 a 19

8. Plaça del Mercat del Lleó

5

Tots

12 a 14

11 a 14

9. Plaça de Salvador Espriu

5

Tots

12 a 14

11 a 14

10. Plaça de Miquel Santaló

5

17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

11. Parc del Migdia

6

Tots

17 a 20

11 a 20

12. Estació de tren – Bailén

4

Tots

11 a 14 i 17 a 19

11 a 14 i 17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

13. Plaça de l’Assumpció (Sant Narcís)

5

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 19

14. Plaça del Mercadal

5

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 20

11 a 14 i 17 a 20

15. Carrer Nou – Grober

2

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 19

16. Plaça de l'Estació Jove

5

Tots

12 a 14 i 17 a 19

12 a 14 i 17 a 19

16

3

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


17


música > EXTENSA OFERTA D’ACTUACIONS EN SALES PRIVADES I EQUIPAMENTS CULTURALS

CONCERTS A DOJO gran nivell. Hi han tocat bastants artistes de projecció internacional, atrets per l’ambient de passió pel jazz que s’hi respira. Tot i que s’ha especialitat en jazz, el Sunset Jazz Club també acull actuacions d’altres gèneres. La temporada de tardor d’aquesta sala arrencarà el 28 de setembre amb Colina Miralta Sambeat Trio. La Sala Tourmix va tancar les portes el maig. El mateix espai torna a funcionar amb el nom que havia tingut fa temps: Platea. Josep Mitjà, el responsable de la programació de Platea, té la intenció de posar la sala a disposició de promotors que hi portin propostes fresques de grups de pop i de rock en català. Els seguidors de la cançó d’autor tenen l’oportunitat de descobrir sorpreses agradables als Jardins de la Mercè i El Cercle. A diferència del Sunset Jazz Club, aquests locals no estan pensats exclusivament per a la música. Amb tot i això, són escenaris d’actuacions de petit format, amb un màxim de tres músics. La voluntat de no molestar els veïns aconsella no contractar per a aquests espais formacions amb més músics. Els concerts als Jardins de la Mercè es fan els diumenges a la tarda. A El Cercle, els dijous a la nit hi ha les Jam Xefla, en què amateurs i professionals es barregen per tocar el que els ve més de gust, com explica Toti Pigem, el programador dels dos espais. Un altre local que proposa actuacions de petit format és el Cafè Context. Aquesta llibreria cafè dóna prioritat a la literatura. Molts recitals que s’hi poden veure són lectures de

JOAQUIM VILARNAU

Girona és una ciutat que estima la música i que ofereix concerts a dojo. Un ventall molt ampli d’actuacions programades per sales privades i equipaments públics permet als habitants de Girona i les persones que visiten la ciutat satisfer els seus gustos. Propostes de tots els gèneres musicals omplen la cartellera de la ciutat. Cada vegada hi ha a Girona més bars, restaurants i establiments de tota mena (fins i tot llibreries) que organitzen concerts per als seus clients. Constantment s’hi obren nous espais polivalents que dins les seves activitats dediquen una gran importància a la música en viu. També n’hi ha que tanquen les portes, com ha passat en els últims mesos en els casos de La Sala Tourmix i La Impremta. L’associació Orella Activa (orellaactiva.org) ha estat durant molts anys una referència ineludible per als interessats a conèixer l’extensa varietat de propostes de concerts a Girona, en la qual han complert una funció primordial dues empreses nascudes a la ciutat: la discogràfica Música Global, una de les més dinàmiques del país, i RGB, que gestiona a Salt la sala La Mirona, clau en l’escena de l’àrea de Girona. JAZZ DE QUALITAT AL SUNSET JAZZ CLUB. El Sun-

set Jazz Club és l’espai privat de música en viu a Girona amb una oferta estable de concerts més atractiva. Programat des de fa anys pel músic Alix Levy, lluita per organitzar actuacions d’un Espai Gènere Adreça

Web

Ateneu 24 de juny Auditori Auditori de La Mercè Cafè Context Casa de Cultura Casal El Forn Centre Cívic Barri Vell-Mercadal El Cercle El Cul del Món El Vermutet. Can Gombau Els Jardins de la Mercè Espai Marfà Fundació Valvi La Planeta Lola Cafè Moma Six Cafè Museu d’Art de Girona Platea Porta Bellini River Cafè Sala Can Ninetes Sunset Jazz Club Teatre Municipal

www.ateneu24dejuny.cat www.auditorigirona.org www2.girona.cat/ca/ccm www.cafecontext.com www.casadecultura.org/cicles/273/Musica www.casalelforn.cat www2.girona.cat/es/ciutat_ccivics_barrivell www.facebook.com/cerclegirona www.elculdelmon.com www.facebook.com/cangombau www.elsjardinsdelamerce.com www2.girona.cat/ca/marfa www.fundaciovalvi.cat www.laplaneta.net monapartgrup.com/lolacafe www.momasix.cat/p/actualitat.html www.museuart.com www.facebook.com/PlateaGirona monapartgrup.com/ portabellini www.rivercafegirona.com www.facebook.com/SalaCanNinetes www.sunsetjazz-club.com www.girona.cat/teatremunicipal

18

Diversos Diversos Diversos Poesia i cançó Diversos Cançó Cançó i poesia Cançó Cançó Diversos Cançó Diversos Clàssica Cançó Rumba Diversos Diversos Pop i rock en català Pop rock alternatiu Pop, rock i altres Diversos Jazz Diversos

Ferreries Velles, 11 Passeig de la Devesa, 35 Pujada de la Mercè, 12 Pou Rodó, 21 Plaça de l’Hospital, 6 Plaça de Sant Pere, 5 Cort Reial, 7 Ciutadans, 6 Sant Daniel Bonaventura Carreras i Peralta, 7 Pujada de la Mercè, 10 Baix, 2 Jaume I, 42 bis Passeig de Canalejas, 3 Força, 7 Barcelona, 5 Pujada de la Catedral, 12 Jeroni Real de Fontclara, 4 Ramon Folch, 15 Barca, 2 Santa Eugènia, 146 Jaume Pons Martí, 12 Plaça del Vi, 1

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


societat > DEBATS DE LA UDG poesia amb acompanyament musical de fons o recitals de cançó sobre poemes. El Lola Cafè aposta per la rumba i per gèneres afins, amb una atapeïda programació de dimecres a diumenge. Les sessions dels dimecres acostumen a acabar en una jam session. El Porta Bellini s’orienta cap a grups de versions de pop, rock i alternatiu. El Casal El Forn inclou recitals de cançó i tallers de glosses entre les seves activitats, amb un marcat to de compromís amb el procés sobiranista i amb els sectors més desafavorits. L’Auditori és l’equipament de Girona amb una oferta de concerts més potent i regular, especialment en música clàssica, àmbit en què també organitzen concerts de petit format la Casa de Cultura i, amb menys continuïtat, l’Auditori de La Mercè i la Fundació Valvi. Alguns centres cívics també impulsen concerts. És el cas del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal i el del Centre Cívic Can Ninetes, molt actiu amb la participació de les associacions i els músics de Santa Eugènia. ESPAIS CÒMPLICES D’STRENES. El festival Stre-

nes, que cada primavera inunda Girona de cançons, busca la complicitat d’espais molt diversos programant-hi recitals (com La Planeta, el Teatre Municipal i El Cul del Món, que també n’acullen al llarg de l’any) i activitats relacionades amb la música, com passa al Museu del Cinema, el Cinema Truffaut i el Bòlit. Encara hi ha més llocs on es poden veure concerts a Girona: El Vermutet-Can Gombau, el River Cafè, l’Ateneu 24 de juny, el Museu d’Art de Girona, el Moma Six Cafè i, sobretot, l’Espai Marfà, que en poc temps s’ha convertit en el nucli dinamitzador musical més important de la ciutat, amb una oferta d’activitats molt extensa, que abasta concerts, cursos, tallers, audicions, sessions tècniques i una gamma de serveis molt variada per als professionals i els amateurs de la música.

CAP AL PAÍS SOBIRÀ G.C.

Debats universitaris sobre identitat nacional, dret a decidir i independència de Catalunya és el títol del cicle d’actes d’entrada gratuïta que la Universitat de Girona ha programat del 9 d’octubre al 4 de novembre. El cicle començarà el 9 d’octubre amb una conferència a la Fundació UdG a càrrec de Montserrat Guibernau, professora de ciències polítiques de la Universitat Queen Mary de Londres, i inclourà conferències de professors estrangers de prestigi. A partir de la setmana següent, les sessions tindran lloc de manera regular cada dimarts. El primer debat (14 d’octubre, a la Facultat de Lletres) girarà al voltant de la pregunta Continuar parlant d’identitats nacionals té sentit al segle XXI? Defensaran la posició del sí Josep Maria Nadal i Ferran Sáez Mateu. La posició del no l’argumentaran Félix Ovejero i Manuel Cruz. La pregunta plantejada per al segon debat (21 d’octubre, Facultat de Dret) és Los catalanes deberían poder votar sobre una posible secesión de España, ¿sí o no? Els partidaris del sí seran Javier Pérez Royo i Ignacio Sánchez-Cuenca. Els del no seran Tomás de Domingo i Miguel Àngel Quintanilla. La tercera jornada (28 d’octubre, Fundació UdG) focalitzarà l’atenció en l’economia: La independència seria un mal negoci, sí o no? Hi respondran negativament Guillem López Casasnovas i Elisenda Paluzie. Hi respondran positivament José Luis Oller i Francesc Granell. L’última jornada (4 de novembre, Facultat d’Educació i Psicologia) plantejarà la pregunta Independència de Catalunya, sí o no?, amb la participació de Josep M. Terricabras i el jutge Santiago Vidal a favor del sí i la de Victòria Camps i Joaquim Coll Amargós a favor del no.

19


teatre > ARRENCA L’EDICIÓ AMB EL CARTELL D’EULÀLIA VALLDOSERA DE L’AMPOLLA DE SABÓ

TEMPORADA ALTA ...I NETA PERE GARCIA

El cartell d’Eulàlia Valldosera amb una ampolla de sabó saluda la vint-i-tresena edició de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya, Girona-Salt, que del 3 d’octubre al 8 de desembre presenta una potent oferta d’espectacles d’arts escèniques per als quals es poden comprar les entades a partir del 9 de setembre. Entre les produccions estrangeres de renom que es podran veure al festival hi ha el muntatge Knitting Peace (Teixint la pau), que la companyia escandinava Cirkus Cirkör presentarà al Teatre Municipal el 10 i l’11 d’octubre. Fils, cordes, boles i música en un espectacle fascinant en què l’espectador queda pendent del rellotge per por que s’acabi. Dues hores d’una barreja de poesia, sensibilitat, risc i bellesa que val la pena no perdre’s. Recomanat per a majors de deu anys. MACBETH A L’ÀFRICA. Una de les grans apostes d’aquesta edició és la versió de Macbeth que oferirà el 17 i el 18 d’octubre al Teatre Municipal la companyia Third World Bunfight, que des de fa disset anys centra la seva labor en les relacions històriques i contemporànies entre l’Àfrica i el seu oest. En aquest Macbeth, treballat a partir d’una deconstrucció de l’òpera de Verdi, aprofita per replantejar el drama shakespearià d’ambició, traïció i bruixeria en clau de denúncia de la situació de l’Àfrica Central barrejant conflictes ètnics amb les lluites pels diamants de sang, en una visió diferent i punyent. El serbi Premil Petrovic dirigeix una orquestra de dotze músics que acompanyen dotze de les millors veus del món de l’òpera per interpretar l’adaptació de Fabrizio Cassol de l’obra verdiana. «Visual i musicalment sorprenent», n’ha dit el Sunday Independent. La dansa també té un lloc primordial en la programació amb l’actuació de la companyia Les Ballets C de la B, que dirigeix Alain Platel i que pot ser una autèntica revelació quan dugui el seu exitós Coup Fatal al Teatre Muni20

Cartell de l’edició d’aquest any de Temporada Alta, obra d’Eulàlia Valldosera.

cipal el 28 i el 29 de novembre. Novament Fabrizio Cassol, en aquest cas amb el guitarrista Rodríguez Vangama, fa un gran treball. Els membres d’aquesta companyia impacten amb els seus moviments de dansa i amb la sonoritat sorprenent de la qual impregnen les composicions barroques que interpreten amb una gran riquesa musical. Cal fixar l’atenció en el contratenor Serge Kakudji en aquesta impressionant producció. Un altre dels plats forts de l’edició d’aquest any de Temporada Alta serà l’actuació de l’actor i cantant Asier Etxeandia, el 28 d’octubre durà El intérprete a l’Auditori. La promesa descoberta amb una notable versió del musical Cabaret ha esdevingut una realitat que sedueix el públic en aquest muntatge de més de dues hores, en què, acompanyat d’un trio sensacional (piano, contra­baix i percusió), desgrana un ventall ampli de cançons, que van de Kurt Weill a Lucho Gatica, passant per Chavela Vargas i Carlos Gardel. Atents al més destacable en el panorama escènic internacional, els responsables del festival han posat la seva mirada en el teatre de l’argentí Sergio Boris, del qual, en el marc del segon cicle Connexió Iberoamèrica, es podrà veure Viejo solo y puto el 14 de novembre a La Planeta. Cinc actors extraordinaris expliquen una història, tacada per una barreja de tragèdia amb humor, a la part del darrere d’una farmàcia, en què es reuneixen els dos germans propietaris, un viatjant i dos transvestits que se n’han fet clients habituals, per celebrar el final de carrera del germà gran. Una mica de telenovel·la i una mica d’Almodóvar. Un dels èxits del darrer Festival Grec, La partida, arribarà al Teatre Municipal el 4 d’octubre, amb Ramon Madaula esplèndid en el paper del propietari d’un bar. UNA NOVA ‘TERRA BAIXA’. Lluís Homar, que va ser

WEB

www.temporada-alta.net

Manelic de la mà de l’enyorat Fabià Puigserver, repassarà el text d’Àngel Guimerà al Teatre Municipal el 7 i el 8 de novembre. T de Teatre portarà Dones com jo l’1 de novembre al gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


1

2

3

4

5

Teatre de Bescanó. Tricicle proposarà un espectacle digital en codi de gags trinari, Bits, a l’Auditori el 23, el 24 i el 25 d’octubre. Cascai Teatre estrenarà el 7 de novembre a La Planeta El pillo, un espectacle d’humor, música, gest, teatre d’objectes, audiovisuals i l’improvisació.

1. Bits. 2. Dulce Pontes. 3. Dones com jo. 4. La partida. 5. Knitting Peace.

Entre els concerts a l’Auditori que es podran veure a l’octubre en el marc del festival hi ha els de Bombino (el dia 3), Dulce Pontes (el 9), Els Amics de les Arts (el 10), Yann Tiersen (el 17) i Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernández Miró (el 31). 21


teatre > ENTREVISTA AL DIRECTOR DE TEMPORADA ALTA > FOTO: Martí Artalejo.

SALVADOR SUNYER I BOVER

«D’aquí a un parell d’anys podem ser una capital escènica europea» FRANCESC TEN

Salvador Sunyer i Bover, director de Temporada Alta, és molt optimista sobre el rol futur de Girona en els mapes escènics català i internacional. Segons ell, Girona pot acabar sent d’aquí a un parell d’anys una capital escènica europea. –Quin és el secret del creixement de Temporada Alta? –No n’hi ha. Créixer pot estar bé. Però té un límit. Tenen raó els qui, com passa a Alemanya, posen en qüestió que sigui garantia de res créixer per créixer en xifres de venda d’entrades. No es pot aplicar en el nostre model la tendència de les empreses que sempre han d’augmentar en facturació. –Però Temporada Alta mai no ha parat de créixer... –Ha crescut per tres raons: perquè programa per a un públic molt variat i no d’un sol tipus, perquè té un fort arrelament a la zona (sobretot a partir d’empreses i de públic) i perquè ha fet un seguiment del públic que ha permès saber què li agrada més. 22

–El festival ha anat fent proves... –Fins fa set anys, en programació i una mica en producció. Les proves en màrqueting, públics i fonts de finançament són recents. –La fórmula de finançament mixta entre el sector públic i el privat és la idònia? –Hem de trobar una fórmula en què la base de les polítiques culturals sigui pública. Convé que la gestió, en canvi, sigui privada, per poder aportar noves fonts de finançament més enllà dels ingressos de les administracions públiques i de les taquilles, i per demanar als polítics que exigeixin molt a les empreses. –Com han de ser els teatres de proximitat? –L’important és programar amb criteri i treballant tots junts per convertir l’àrea de Girona en una zona única a Europa. –Com es pot potenciar Ia creació i la producció? –Primer cal ajudar els creadors de la zona i qui surt de les escoles (El Galliner, Eram o Institut del Teatre) perquè puguin entrar al circuit. Som el segon pol teatral de Catalunya i hem de tenir l’ambició de ser gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> CIUTAT D’ARTS ESCÈNIQUES el primer, per poder tenir una projecció internacional. A l’inici d’El Canal, en quatre anys es van impulsar cinquantauna produccions i coproduccions (de les quals, vint-i-quatre amb artistes de Girona!), algunes d’internacionals, que van veure 550.860 espectadors de 20 països. Hem de tenir la voluntat de ser un gran aparador internacional i un centre de creació de primer nivell. –Temporada Alta necessita més visibilitat al carrer? –No aconseguirem que tothom vagi al teatre. A Girona hi va un dotze per cent de la població. A Catalunya, un set per cent. No estem malament. Hem d’arribar a com més gent millor. Però sense banalitzar la programació guiant-nos només per l’objectiu que tothom vagi al teatre a riure molt. Aquest any fem una programació a les biblioteques. Hem de pensar en actes de carrer. Però a la tardor el temps és el que és... –Com serà el futur immediat del festival? –Hem d’aconseguir que a través del festival Girona sigui coneguda a Europa com un lloc d’ecosistemes escènics en què els artistes s’hi instal·len en residències. Aquest repte és un trencaclosques amb moltes peces. Hi ha coses que fan pensar positivament en el futur: el projecte de ConArte de formació escènica i integració social, l’impuls del grau de l’escola universitària Eram, la instal·lació al Parc Tecnològic d’empreses de referència internacional en tiqueting, públic i noves tecnologies de darrera generació... Des de Temporada Alta, amb l’Ajuntament de Girona, intentem arrencar produccions. En un parell d’anys fàcilment el panorama d’arts escèniques a la ciutat pot convertir Girona en la capital escènica europea que ha de ser.

EN SINTONIA AMB EL PROJECTE MUNICIPAL F.T.

Temporada Alta és un dels pocs festivals dels Països Catalans en què en l’actual context de crisi econòmica es poden veure teatre i dansa de nivell internacional. Ha demostrat la seva capacitat d’innovar en molts aspectes i ha aconseguit una fidelitat extraordinària del públic. La programació internacional, el pont del teatre d’Amèrica del Sud cap a Europa i la plataforma de projecció de l’escena catalana són apostes del festival en sintonia amb la política cultural municipal. L’Ajuntament de Girona treballa per desenvolupar un projecte ambiciós amb l’objectiu de cohesionar els agents de les arts escèniques de la ciutat, amb una visió transversal que abasta des de les programacions fins als equipaments, des de l’AGT i El Galliner fins a les administracions públiques i els mitjans de comunicació, des dels artistes i les produccions fins al públic. El projecte municipal parteix d’una àrea urbana, amb capitalitat a Girona, que té espais d’exhibició ben dotats i una potent oferta escènica compartida, en una dinàmica propícia al repte de continuar produint i programant espectacles de qualitat que són de referència internacional. La idea de l’Ajuntament de consolidar Girona com a ciutat d’arts escèniques, paral·lela a la d’impulsar-la com a ciutat de festivals, avança amb la complicitat de Temporada Alta plantejant un model de festival que situï Girona com a capital escènica europea.

23


teatre > CAMPANYA PER A ESCOLES I INSTITUTS

ESPECTADORS DEL DEMÀ JEP SÀNCHEZ

El Teatre Municipal, l’equipament teatral de referència a Girona, programa la campanya Teatre Obert per a escoles i instituts amb l’objectiu de captar nous públics. Els espectadors del demà de funcions d’arts escèniques descobreixen amb aquesta campanya el teatre com una potent eina educativa, que difon la solidaritat, la integració, la diversitat i altres valors. Teatre Obert proposa espectacles per a sis cicles formatius. El d’educació infantil, amb Tut-turutut la princesa! (La Bleda: 19 i 20 de febrer) i Bombolles de paper (Múcab Dans: 25 i 26 de febrer). El d’educació ini-

24

cial, amb Grim, grim o la Blancallops i els 7 porquets (La Pera Llimonera: 28 i 29 de gener). El d’educació mitjana, amb Circ déjà vu (La Baldufa: 11 i 12 de març). El d’educació superior, amb El baró dels arbres (Taaroa Teatre i Bufa&Sons: 4 i 5 de març). El d’ESO, amb Somnis de sorra (Ytuquepintas: 8 i 15 d’abril). I el de batxillerat, amb obres literàries presentades per Teatre de Ponent: Tot assajant ‘El Cafè de la Marina’ (13 de gener), El cafè de la Granota (18 de març), Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal (14 d’abril) i El circo de las palabras (11 de febrer).

WEB www.girona.cat/teatreobert

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


cinema > ELS GRANS MITES DEL SETÈ ART Foto de Woody Allen firmada per ell. > MdC Col·lecció Vicenç Arroyo.

> ANALÒGICS VS DIGITALS

VIATGES AL MÓN AUDIOVISUAL ANNA CARPENA

DE JOHN FORD A WOODY ALLEN MONTSE PUIGDEVALL

El Museu del Cinema dóna al públic l’oportunitat de conèixer els directors, els actors, les pel·lícules i els gèneres mítics de la història del setè art a través d’una extensa varietat de cursos. Professors i crítics de prestigi presenten els grans noms del cinema en unes sessions que combinen el visionat de fragments de pel·lícules amb explicacions divulgatives. El cinema de superherois, en una anàlisi de la influència que exerceix en la cultura contemporània, i el gènere musical, en un repàs dels títols més populars als menys coneguts, són dos dels protagonistes de l’oferta de cursos d’aquesta temporada, que també proposa una aproximació als universos de tres directors fonamentals en la història del cinema: John Ford, Pier Paolo Pasolini i Woody Allen. HORARI 10.30 a 13.30 (dissabte) PREU 60 a 80 € INSCRIPCIÓ

www.museudelcinema.cat/cat/institut_cursos.php

CURSOS DE L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL MUSEU DEL CINEMA Festa de pijames! (cinema de superherois) PROFESSOR Pep Prieto DIES 20 i 27 de setembre, i 4, 11 i 18 d’octubre Cinema musical PROFESSOR Josep Mir DIES 8, 15, 22 i 29 de novembre, i 13 de desembre Pier Paolo Pasolini PROFESSOR Jordi Balló DIES 17, 24, 31 de gener, i 7 i 14 de febrer John Ford

PROFESSOR Quim Casas DIES 28 de febrer,

i 7, 14, 21 i 28 de març

Woody Allen PROFESSORA Desirée de Fez DIES 18 i 25 d’abril, 9, 16 i 23 de maig

El clic imperceptible de la càmera fa que tot s’aturi en un instant. L’activitat quotidiana continua, però aquest moment quedarà gravat i perdurarà més que qui ha capturat la imatge. Els alumnes de l’escola treballen amb unes càmeres que no havien vist mai i que ara saben ben bé com funcionen: reflex, rolleiflex, pinhole, estenopeiques... Hi fan fotografies per després poder-les revelar i veure les diferències amb els dispositius digitals que estan acostumats a utilitzar. Abans han pogut experimentar els conceptes de física vinculats amb la fotografia i l’òptica que se’ls ha explicat. El servei educatiu del Museu del Cinema no tan sols proposa un viatge a través de 400 anys d’història de les imatges i dels espectacles audiovisuals. També evoca la tècnica de l’audiovisual i la imatge. Per aquest motiu, a més dels tallers de creació cinematogràfica, que programa des de fa anys, enguany ha preparat Analògics vs digitals, que tracta sobre l’òptica a través de la fotografia. Visites guiades El cinema abans del cinema EP, ESO, CF i BATX Comentaris de fragments audiovisuals Com es fa el cinema: el making off ESO, CF i BATX (novetat) El pla i el muntatge ESO, CF i BATX (novetat) Tallers de tècnica de la imatge Analògics vs digitals Ep, eSO, CF i BATX (novetat) Els invents que van fer possible el cinema ESO, CF i BATX Tallers de creació cinematogràfica Llegeix, càmera... i acció! ESO Els primers cineastes: taller de documental ESO, CF i BATX Girona, flors de cinema ESO, CF i BATX Objectiu Cinema ESO, CF i BATX Propostes temàtiques Juguem amb la llum i l’ombra EI El conte s’anima: de les ombres al cinema EI i EP Teatre d’ombres: el primer cinema EI i EP El joc de l’animació Ep Un museu animat! Ep Trucs i trucatges: la màgia en el cinema dels orígens Ep Llanterna màgica: de la imatge a l’espectacle EP, ESO Cinema mut: fem de Charlot! Ep, eSO, CF i BATX Música i cinema Ep, eSO, CF i BATX Animació eSO, CF i BATX Fotografia eSO, CF i BATX A la recerca de la tercera dimensió eSO, CF i BATX Projeccions al cinema Mostra de cinema d’animació EI i EP Maleta didàctica La màgia de l’animació Ep EI Educació infantil EP Educació primària ESO Educació secundària obligatòria CF Cicles formatius BATX Batxillerat

25


cinema > COM FILMAR PEL·LÍCULES EN TEMPS DE CRISI

RODAR A CASA PERE VILÀ BARCELÓ

Quan vius en un país que valora tan poc la cultura cinematogràfica i sobretot el cinema d’autor, mal anomenat despectivament ci­ nema invisible, sovint et trobes davant la necessitat de buscar sortides enginyoses a la precarietat amb què has de treballar. Quan el pressupost no et permet gaires filigranes,

26

és millor no pensar projectes per anar a filmar al Gran Canyó o a Denver. Ben aviat vaig tenir clar, doncs, que una manera d’estalviar seria rodant a casa. I quan dic «a casa» no vull dir només a la meva ciutat, sinó literalment a casa meva. A banda d’una seqüència de les sinistres carpes de l’Onyar, el meu primer curtmetratge en 35mm, Els peixos del riu Leteo, el

Pere Vilà Barceló (Girona, 1975), que en aquest article evoca els rodatges dels tres llargmetratges que ha dirigit, en un descans de la filmació de La fossa, amb Emma Vilarasau i Lluís Homar.

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


vaig rodar íntegrament a casa dels meus pares. Una vegada realitzat el somni de la meva mare de tenir Emma Vilarasau menjant macarrons a casa, la bona voluntat es va convertir en una veritable preocupació. Encara recordo el rostre greu i seriós dels meus pares en veure com una pluja artificial mullava els seus mobles rústics i inundava tot el terra del menjador per una de les escenes oníriques del curt. Després d’aquella experiència no em va quedar més remei que ampliar el cercle i buscar alternatives. BUSCANT LA VERACITAT. Per al meu primer llarg-

metratge, Pas a nivell, finançat principalment amb el primer premi Elsa Peretti Foundation obtingut per Els peixos del riu Leteo, vaig utilitzar la casa que havia estat de la meva àvia a Bellcaire d’Empordà i el pis de la meva tia a la ronda de Sant Antoni Maria Claret de Girona. A més d’un estalvi econòmic sorgit de convertir un defecte en una virtut, l’avantatge d’aquestes localitzacions ja fetes és la seva veracitat, ja que són llocs reals. Es tracta d’espais vius, amb els seus rastres de quotidianitat i la pàtina del temps, i no d’escenaris de cartró pedra. El meu segon llargmetratge, La lapidation de Saint Étienne, el vaig rodar també en un lloc que m’era molt familiar: el pis de sobre el Cinema Truffaut. En aquest cas sí que vam recrear la casa d’un ancià restaurador de sants. Vam utilitzar el mobiliari sencer d’un taller de sants d’Olot i, una vegada més, els mobles de la casa de la meva àvia. Guardo l’emotiu record del descobriment durant el rodatge d’una vella radiografia del meu avi en una de les calaixeres d’aquests mobles. La fossa és un prodigi cinematogràfic rodat amb només sis dies, amb la participació i

la confiança d’Emma Vilarasau, Lluís Homar, Josep Maria Domènech, Josefina Espinosa i Àlex Monner. Aquest llargmetratge, realitzat gràcies a una Ajuda Kreas i una campanya de micromecenatge, s’estrenarà aquesta tardor i es presentarà al Festival de Cinema de Sevilla. En aquest cas, i aplicant el mètode de buscar localitzacions reals, vam filmar al geriàtric Maria Gay de Girona, en una experiència mútuament enriquidora, i de nou al pis de la meva tia. Aquest setembre rodaré el meu quart llargmetratge, finançat per Televisió de Girona, i amb Nora Navas i Àlex Brendemühl de protagonistes. Un cop més, Girona serà l’escenari de fons d’una pel·lícula meva. Una ciutat sempre oberta i acollidora, com les persones que hi viuen. En tinc la prova amb el meu últim repte: acostar-me a la casa d’uns desconeguts que pensava que podria servir per a la meva pel·lícula i tocar el timbre. Sorprenentment, no tan sols no em varen fer fora, sinó que, a més, estan molt amablement disposats a deixar que un rodatge envaeixi la seva llar per uns dies. Malgrat la precarietat econòmica amb què s’afronten aquests tipus de projectes, la seva visibilitat a posteriori és internacional. Els festivals de Rotterdam, Sant Sebastià, Londres, Nova York, Karlovy Vary, Mont-real i Moscou, entre d’altres, on s’han vist les meves pel·lícules posen en evidència que aquest cinema no és invisible, i em donen l’energia i l’empenta que m’animen a continuar amb els meus projectes per un cinema humà que aprofundeixi en els comportaments, les emocions i els sentiments. WEB www.maniumproduccions.com

PAS A NIVELL (2007) Un retrat intimista del camí cap a la maduresa d’un jove desorientat.

LA LAPIDATION DE SAINT ÉTIENNE (2012) Un ancià malalt viu envoltat d’objectes a través dels quals s’aferra als records d’un passat tràgic que no vol oblidar. Premi de l’Associació Internacional de Crítics de Cinema.

LA FOSSA (2014) Un ancià abandona el geriàtric on viu per emprendre un viatge a les muntanyes dels intensos combats de la batalla de l’Ebre.

27


art > EL CARTELL DE FIRES D’AQUEST ANY ÉS D’ANNA SOLER

SANT NARCÍS SOBRE UN FONS VERMELL XEVI PLANAS

La imatge caricaturada de sant Narcís lligant mosques sobre un fons d’un vermell intens crida l’atenció en el cartell que anunciarà l’edició d’aquest any de les Fires de Sant Narcís. L’autora del cartell és Anna Soler, que viu a Girona, on va néixer el 1965. «He volgut jugar amb colors alegres amb l’objectiu que el resultat pugui agradar tant a joves com a persones de la generació dels meus pares. Tot el que em surt té aquest esclat de colors. He elaborat aquest cartell a l’ordinador inspirantme en l’estructura del Tapís de la Creació, però abans l’he treballat pin-

28

El cartell de les Fires de Sant Narcís d’aquest any, obra d’Anna Soler > Foto: JOSSI FONT PLANAS.

tant-ne a mà les diferents parts: la figura de sant Narcís, l’aigua del riu, els peixos, les estrelles de la nit...», explica la guanyadora del concurs del cartell de les Fires d’aquest any. Anna Soler, que segueix amb interès l’obra de Xavier Mariscal, va estudiar disseny industrial a Barcelona a l’Escola Massana. Va ser una de les editores del fanzín gironí Krunx i va impulsar iniciatives dinamitzadores de l’art a la capella de Sant Nicolau de Girona amb un esperit alternatiu, com a membre de l’associació Pilot. Dissenyadora de cartells i de webs, és l’autora del cartell d’una de les primeres edicions del Festival de Músiques Religioses de Girona. Ara prepara una exposició de fotografies de Dublín, on ha passat un any i mig: «Són imatges amb colors molt contrastats i pujats de to. Semblen pintades.»

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


espais > JOSEP TERO PRESENTA DISC AL CALL A LES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI Josep Tero

> FOTO: Juan Miguel Morales.

PATRIMONI A L’ABAST

sobre El futur de la cobla, a continuació del qual la Cobla del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona oferirà un concert d’homenatge als compositors gironins. El Museu d’Història de Girona també ha organitzat per al mateix dia el taller familiar Ens juguem la història i per a l’endemà una actuació musical de Ministrers del Sabre (formació de tres quartans antecessora de la cobla), que interpretarà el contrapàs de Girona. Les jornades també han previst visites guiades als Banys Àrabs els dies 27 i 28, i una visita teatralitzada el dia 28 al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. A més del recital de Josep Tero, el Patronat Call de Girona i Museu d’Història dels Jueus han programat dins les jornades una visita teatralitzada a l’entorn de la vida de les dones jueves a la Girona medieval per al dia 28.

JORDI FALGÀS / ASSUMPCIÓ HOSTA

El cantautor escalenc Josep Tero presentarà (27 de setembre) al Call el seu nou disc, D’un mateix mar, en un recital d’entrada gratuïta, dins els actes que s’han programat a Girona del 26 al 28 de setembre en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. El disc inclou cançons sobre poemes d’Ànite de Tegea, Anna Almazan, Marta Pessarrodona, Maria-Mercè Marçal, Teresa Pous, Núria Albó, Maria Àngels Anglada, Víctor Català, Clementina Arderiu, Núria Esponellà i Rosa Font. Els actes organitzats per la major part dels museus de la ciutat dins les Jornades Europees del Patrimoni es proposen descobrir a tots els públics el llegat que preserven. Les activitats començaran de fet la setmana anterior (18 de setembre) amb una conferència d’Albert Balcells sobre la Mancomunitat de Catalunya, a la Casa Masó, on es pot veure l’exposició Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat. Coincidint amb la cloenda de l’exposició Girona i la sardana: el llegat històric de la dansa i la seva presència a la ciutat, el Museu d’Història de Girona reunirà (27 de setembre) Lluís Brugués, Francesc Cassú, Jordi Molina, Xavier Molina, Jordi Paulí i Jesús Ventura en el debat

SARDANA El Museu d’Història de Girona debat el futur de la cobla i homenatja els compositors gironins

JORNADA EUROPEA DE CULTURA JUEVA. El Call acollirà el cap de setmana del 12 al 14 de setembre la Jornada Europea de Cultura Jueva, dedicada aquest any a la dona en el judaisme. S’hi podran veure pel·lícules i obres de teatre, i s’hi farà un concurs de fotografia i un taller, a càrrec de Carme Bosch, sobre La dona jueva i les pràctiques mèdiques i culinàries a la Girona medieval. 29


literatura > REEDITATS EN UN LLIBRE ELS SIS NÚMEROS DE LA REVISTA ‘CULTURA’

TESTIMONI DE LA GRAN GUERRA

ra­cions a la revista reflecteixen la visió del conflicte que es tenia des de Girona. Sobresurten entre els escrits dedicats a la guerra l’esplèndid article Els crims de Mars, de Prudenci Bertrana, que no havia estat inclòs a les seves Obres completes, i la carta que Rahola, Montsalvatje, Tharrats i Palol van enviar al ministre de Belles Arts francès com a signe de protesta i en solidaritat per la destrucció de la catedral de Reims per l’exèrcit alemany.

X.P.

Entre el setembre del 1914 i el febrer del 1915 es van publicar a Girona els sis únics números de la revista Cultura, revista impulsada i dirigida pel poeta i empresari Josep Tharrats (Girona, 1886-Barcelona, 1975). Durant la seva efímera vida, la revista va incloure col·laboracions d’autors gironins (Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Miquel de Palol, Tomàs Carreras i Artau...) i de la resta dels Països Catalans (Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Joan Alcover, Llorenç Riber...). També va publicar traduccions de Giosuè Carducci, Gabriele D’Annunzio, Alexandre Dumas i altres autors estrangers. Cultura cobria un ampli ventall d’interessos: política, novel·la i poesia, pintura, filosofia... El seu naixement va coincidir exactament amb l’inici de la Primera Guerra Mundial. La revista és un testimoni privilegiat de les reaccions que va suscitar la Gran Guerra a Girona. Diverses col·lab­o­

EDICIÓ EN FORMAT FACSÍMIL. Coincidint amb

Coberta del primer número de la revista Cultura, del setembre del 1914, ara fa 100 anys.

el centenari de la publicació de la revista, Edicions de la Ela Geminada ha emprès una reedició en format facsímil dels sis números, que es publicarà a l’octubre. Un estudi introductori de Maximiliano Fuentes, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona, encapçalarà els sis números de la revista, que conformaran un sol volum, respectuós amb les mides originals, a diferència de la reedició que el 1979 en va fer Edicions del Cotal.

> LA BUTXACA PUBLICA LA POESIA COMPLETA DE NARCÍS COMADIRA

TOT COMADIRA EN BUTXACA X.P.

Poesia 1966-2012 aplega en un sol llibre a la col·lecció labutxaca els 422 poemes de la poesia completa del gironí Narcís Comadira. El volum, que té 636 pàgines i acaba de posar-se a la venda al preu de 14,90 euros, inclou textos complementaris en prosa en què l’autor aporta informació sobre l’evolució de la seva obra poètica des de La fe30

Narcís Comadira.

bre freda fins a Lent i, a manera d’epíleg, incorpora també el poema Quatre paraules, escrit per encàrrec amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. Narcís Comadira havia reunit fins ara en dues ocasions la seva poesia completa: a La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980 (Edicions 62, 1981) i a Formes de l’ombra. Poesies 1966-2002 (Edicions 62-Empúries, 2003). gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> NOU LLIBRE SOBRE EL COR DE LA CIUTAT

DE LA RAMBLA A L’ARGENTERIA G.C.

L’Ajuntament de Girona publica aquesta tardor La Rambla i l’Argenteria de Girona, un llibre sobre la Rambla de la Llibertat i el carrer de l’Argenteria il·lustrat amb nombroses fotografies recents d’aquestes dues vies públiques del cor de Girona. Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera hi descriuen els orígens de la Rambla i de l’Argenteria. Rosa M. Cànovas hi tracta el valor urbanístic i arquitectònic d’aquests espais vitals en la història de la ciutat. Al capítol La Rambla del balcó estant, Josep M. Fonalleras evoca records de la Rambla de la seva infantesa i de la seva joventut. Xevi Planas proposa al capítol La mirada literària un passeig per textos d’autors que han escrit sobre la Rambla i l’Argenteria als segles

Imatges del llibre La Rambla i l’Argenteria de Girona > FOTOS: Josep M.

Oliveras.

XX i XXI: Narcís Comadira, Joaquim Español, Josep M. Espinàs, Narcís-Jordi Aragó, Josep M. de Sagarra, Carles Rahola, Josep Pla, Miquel de Palol, Tomàs Carreras i Artau, Just M. Casero, Lluís Freixas, Josep M. Fonalleras, Àngel Daban, Joan Badia, Eudald Carbonell i Oriol Ponsatí-Murlà.

GIRONA DE L’EDAT MODERNA AL PRESENT. Una altra novetat editorial del Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Girona és Girona. Construir la ciutat (II). De l’edat moderna als nostres dies, que recull textos de Josep M. Nolla, Anna Gironella, Ramon Ripoll, Josep Clara, Rosa Maria Fraguell i Lluís Muntada procedents de conferències a l’Arxiu Municipal sobre Girona. Aquest volum és el novè de la col·lecció Conferències a l’Arxiu Municipal. 31


espais > CLUBS DE LECTURA A LES BIBLIOTEQUES

COMPARTINT LLIBRES LAURA QUEROL

Les Biblioteques Municipals proposen per al nou curs setze clubs de lectura ben diversos per a persones de totes les edats disposades a compartir un cop al mes, en un espai de tertúlia guiat per un conductor, la impressió que els ha causat el llibre que han triat prèviament. Sovint el grup del club de lectura desenvolupa també altres activitats dins o fora de la biblioteca. En ocasions s’hi convida l’autor del llibre a participar en el debat. Les persones interessades a apuntar-se a un club de lectura només han de prendre el compromís d’assistir a les reunions mensuals havent llegit el llibre que els ha proporcionat la biblioteca on es fa la sessió. La inscripció és gratuïta i les places són limitades.

32

Biblioteca Club ConducCIÓ Dia del mes

Hora

Antònia Adroher

Narrativa

Maria Mercè Roca

Darrer dimecres 20.00

Antònia Adroher

Juvenil

Cristina Fernández

3r divendres

17.30

Antònia Adroher

Infantil

Cristina Fernández

3r dijous

17.30

Antònia Adroher

Teatre

Jordi Garcia Torroella

2n dilluns

20.00

Just M. Casero

Narrativa

Carles Cassú

1r dijous

19.45

Just M. Casero

Infantil

Marta Sanz

1r dimecres

17.30

Just M. Casero

Infantil d’anglès Paul Simon

3r dissabte

12.00

Ernest Lluch

Narrativa

Darrer dilluns

21.00

Blai Gasull

Ernest Lluch

Infantil

Anna Farrés

3r divendres

17.30

Ernest Lluch

Anglès

Mary Jane Pratt

1r dilluns

20.30

Ernest Lluch

Lectura fàcil

Rosa Maria Domingo

Darrer dijous

20.00

Salvador Allende Narrativa

Sergi Múrcia

3r dilluns

20.00

Salvador Allende Juvenil

Montserrat Valentí

Un dissabte

10.30

Salvador Allende Intriga

Assum Guardiola

2n dilluns

20.00

PL Sant Narcís

Narrativa A

Lluís Gil

1r dimarts

20.00

PL Sant Narcís

Narrativa B

Miquel Massegú

Darrer dijous

20.00

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> ADRIÀ CIURANA EXPOSA A LA CASA DE CULTURA

PONÇ PONS, AL FESTIVAL DE POESIA

ments d’embalatge, codis de barres, mapes de deixalleries... Una idea recurrent en l’obra d’Adrià Ciurana és la crítica a la societat industrial i de consum. Confessa que el fascina el símbol del reciclatge, la cinta de Möbius, i el fa servir com a analogia en moltes representa­ cions. L’exposició es podrà visitar del 3 al 27 de setembre. L’oferta de la Casa de Cultura sobre arts plàstiques inclou també un cicle de conferències sobre la història de l’impressio­nisme.

X.P.

La sessió de poesia dialogada que Ponç Pons i Sam Abrams compartiran el 2 d’octubre dins Ara Poesia-Festival de Poesia és una de les activitats més remarcables de la programació de setembre i octubre de la Casa de Cultura. Ponç Pons, que acaba de publicar a Quaderns Crema el llibre d’aforismes El rastre blau de les formigues, és un dels poetes vius en llengua catalana de més prestigi. Entre els escriptors que han elogiat la seva obra hi ha Seamus Heaney i José Saramago, que van ser guardonats amb el premi Nobel de literatura. L’enyor per la pèrdua dels elements identitaris de l’illa de Menorca és un dels temes recurrents de l’obra d’aquest escriptor, nascut el 1956 a Alaior. Txema Martínez, Pere Pena, Marc Romera, Mireia Calafell i Alexandre Nunes són alguns dels altres autors sobre els quals ha programat sessions Ara Poesia-Festival de Poesia, que proposa un recital de poetes gironins per al 18 d’octubre. LES CIUTATS EUROPEES DE JOSEP PLA. La literatura serà també la protagonista de l’exposició Les ciutats europees de Josep Pla, que es podrà visitar del 19 de setembre al 31 d’octubre a la Casa de Cultura. S’hi mostrarà la visió que el prosista de Llofriu tenia de sis ciutats per les quals sentia una especial fascinació: París, Madrid, Roma, Berlín, Londres i Atenes. Paral·lelament a l’exposició hi haurà unes conferències coordinades per Xavier Pla en què participaran Jordi Canal, Xavier Febrés i Enric Vila, entre d’altres estudiosos de l’obra de Josep Pla. Adrià Ciurana, un artista nascut a Figueres el 1985 i que ha guanyat el Grand Prix de la Biennal Jeune Création Europenne de Mont­ rouge, presentarà, en el marc d’Exposicions viatgeres, la seva sèrie Hipnosi, en què aplega composicions elaborades a partir de materials de rebuig, papers, frag-

Una de les obres d’Adrià Ciurana que es podran veure a l’exposició Hipnosi. A baix, el poeta menorquí Ponç Pons.

ENIGMES DE LA CIÈNCIA. El cicle de preguntes i respostes entorn de la ciència i la realitat convida el biòleg Daniel Closa, l’especialista en astrofísica Marta Peracaula, el físic Jordi Mazón i el matemàtic Jaume Soler a reflexionar sobre aspectes com els límits de la computació científica des de les trajectòries dels asteroides a la predicció meteorològica, i les qüestions quotidianes que la física explica i la matemàtica quantifica. Jordi Palau (flauta) i Victoria Katsyuba (piano), el Trio del Barroc Cafè, Rimma Khismatullina (soprano) i Esther Ciudad (orgue), i el duet de jazz contemporani Manel Fortià & Marco Mezquida són els intèrprets que actuaran en els primers concerts de la nova temporada de música de la Casa de Cultura.

33


llengua > CURS A L’EMHU

L'OCCITÀ, EL GERMÀ PER DESCOBRIR AITOR CARRERA

És llengua oficial a la Vall d’Aran d’ençà del 1990 i a tot Catalunya des del 2006. Tanmateix, la gran majoria de catalans en desconeix l’existència. L’occità és l’idioma propi i tradicional de Tolosa, Montpeller, Bordeus, Llemotges, Clarmont, Marsella, Niça i altres ciutats importants. Es parla al terç meridional del que avui és administrativament l’Estat francès. També és la llengua de la Vall d’Aran i d’una quinzena de valls alpines del Piemont administrativament italianes, a més d’una població de Calàbria, La Gàrdia. L’occità i el català són llengües bessones, extraordinàriament semblants, a causa dels intensos llaços que han mantingut Occitània i Catalunya al llarg de la història, que es manifesten des de l’onomàstica a nombrosos fets humans i culturals. El llenguadocià, sobre la qual s’erigeix l’estàndard general de la llengua, és la varietat de l’occità més propera al català. MENYS PARLAT QUE EL CATALÀ. La posició social de l’occità, minoritzada davant del francès, és més delicada que la del català, perquè no ha pogut accedir a l’oficialitat i perquè l’Estat francès ha dut a terme una política envers les llengües diferents del francès dins el territori que gestiona que el gran in­ tel·lectu­al occità Robèrt Lafont ja catalogava de «genocidi cultural». Mentre en el primer terç del segle XX encara hi devia haver deu milions d’occitanoparlants, avui ens hem de servir d’enquestes territorialment parcials (departamentals, regionals) per intentar imaginar el volum de la comunitat lingüística, amb estimacions que van dels centenars de milers als tres milions de persones, segons el cas. L’horitzó és difícil a causa del trencament de la transmissió generacional de la llengua (que hauríem de relacionar amb la descarada repressió escolar contra l’occità 34

Mapa amb les sis varietats dialectals de la llengua occitana.

L’OCCITÀ DIALECTE MERIDIONAL

Llenguadocià, gascó i provençal DIALECTE SEPTENTRIONAL

Llemosí, alvernès i vivaroalpí POBLACIÓ 16 milions de persones (10.000 a la Vall d’Aran) PER SABER-NE MÉS

http://www20. gencat.cat/docs/ Llengcat/Documents/ Publicacions/ Publicacions%20 en%20linea/Arxius/ Occitania.pdf

INICIACIÓ PRÀCTICA A LA LLENGUA OCCITANA lloc Escola Municipal d’Humanitats (La Mercè) Dies Tots els dimarts del 30 de setembre al 28 d’octubre HORAri 18.00 a 20.00 PROFESSOR Aitor Carrera PREU 25€ WEB

www.girona.cat/emhu

durant alguns períodes o el desprestigi de la llengua, identificada com un patois o un conjunt de parlars locals sense valor), i del fet que la majoria de parlants són d’edat avançada i viuen en zones rurals. Malgrat tot, avui l’occità vehicula una gran producció cultural, que va d’una literatura de qualitat a una gran oferta de cançó. AVENÇOS EN L’ÚLTIM MIG SEGLE. El moviment occitanista resisteix heroicament i en el darrer mig segle ha aconseguit triomfs importants, malgrat l’hostilitat de l’estat: una certa presència (encara testimonial) en col·legis públics, una xarxa (limitada) d’escoles associatives, festivals multitudinaris, infraestructures o espais culturals en diverses ciutats, manifestacions per l’oficialitat de desenes de milers de persones, una militància sovint jove formada en ciutats desoccitanitzades, una presència de la llengua en la senyalització pública d’algunes ciutats o al mateix metro de Tolosa... Aquest interès renovat per l’occità es viu també a Girona, on l’Escola Municipal d’Humanitats (EMHU) proposa al Centre Cultural La Mercè per segon any consecutiu un curs sobre la llengua bessona del català amb una docència impartida per un professor de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, l’únic lloc dels Països Catalans on s’imparteix una titulació de filologia catalana i occitana. gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> EXPOSICIÓ DEL CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

EL CATALÀ AHIR, AVUI I DEMÀ JAUME PIQUER

10 PROPOSTES PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

1714. El català ahir, avui i demà és el títol de l’exposició que es podrà veure al vestíbul de l’Ajuntament de Girona del 22 al 28 de setembre. El subtítol d’aquesta mostra, Et prenc la paraula, evoca una de les gravíssimes conseqüències que van comportar la pèrdua de les llibertats nacionals i la implantació de la monarquia borbònica arran de la Guerra de Successió d’ara fa tres segles: «El 1714 ens van prendre la paraula». També vol ser una crida a la lluita pel català: «Amb el compromís de tots, ara la llengua és més viva que mai.» L’organisme que ha creat l’exposició, el Consorci per a la Normalització Lingüística, celebra aquest any el 25è aniversari plantejant deu propostes per a la normalització lingüística del país.

1. Sempre que puguis parla en català: a casa, a la feina, al carrer, amb els amics... Les llengües viuen quan es parlen.

WEB www.cpnl.cat/girona

2. Ensenya i transmet la teva llengua als teus fills. Les llengües que no es transmeten no poden viure. 3. Sempre que puguis parla en català, especialment amb aquells que l’estan aprenent. No excloguis ningú del català. 4. Respecta i valora totes les llengües i fes que la llengua del país sigui respectada. 5. Aprecia i valora totes les variants geogràfiques de la llengua. La unitat en la diversitat és com es manifesta la riquesa de les llengües. 6. Mira d’expressar-te bé. Ets un model per als infants i per als qui l’estan aprenent. 7. Fes costat als mitjans de comunicació en català. Consumeix béns i productes etiquetats en català. 8. Gaudeix de la cultura catalana: literatura, cinema, teatre, música... Coneix i fes conèixer la cultura que es fa en català. 9. Sigues actiu/va a les xarxes socials i fes servir sempre que puguis el català. És així com el món ens coneixerà. 10. Exerceix els teus drets lingüístics. Demana sempre els serveis en català. Hi tens dret.

35


art > ‘DRONE’, UNA REFLEXIÓ AL BÒLIT SOBRE L’UNIVERS

Umbral... m’he deixat el paraigua. Instal·lació, 1999 > Foto: Jordi S. Carrera. A la dreta, Paco Torres Monsó > Foto: Josep M. Oliveras.

L’ORDRE I EL CAOS DE TORRES MONSÓ CARME SAIS

«L’univers... Hi ha alguna cosa que el controla? O va pel seu compte?», es pregunta Paco Torres Monsó (Girona, 1922) el 2014. «Les lleis no governen el món, però el món tampoc no es regeix per l’atzar», afirmava Ilià Prigogin el 1996. El sentit de la vida, el Big Bang i l’ordre mundial són temes recurrents en l’obra de Torres Monsó, especialment interessat per les lleis del caos formulades per aquest premi Nobel de química del 1977. Torres Monsó ha creat aquest any un conjunt d’obres autobiogràfiques i concloents, molt rellevants dins la seva trajectòria. És el seu testament artístic, segons diu. Es tracta d’una trilogia sobre l’ordre i el caos de l’univers, Drone, que ocupa els dos espais del Bòlit del 25 de setembre al 18 de gener en una exposició comissariada per Josep M. Oliveras. Hi ha diverses obres de Torres Monsó de fa anys que són antecedents de Drone. A la mostra col·lectiva Color latent, que es pot visitar a la Casa Pastors, se’n pot veure una de remarcable: Umbral ...m’he deixat el paraigua, instal·lació del 1999 que anticipava el canvi de mil·leni. Les peces de Drone expressen els pensaments de Torres Monsó sobre l’ordre i el caos de l’univers, el temps i l’existència de Déu. Són obres que s’han de transitar per copsar-ne la 36

EXPOSICIÓ Drone, de Paco Torres Monsó DATES 25 de setembre a 18 de gener INAUGURACIÓ 25 de setembre a les 19.00 al Bòlit_LaRambla VISITA GUIADA GRATUÏTA

18 d’octubre a les 11.00 al Bòlit_LaRambla LLOCS I HORARIS

Bòlit_LaRambla (Rambla de la Llibertat, 1) Dilluns a divendres: 9.00 a 20.00 Dissabtes: 9.00 a 14.00 i 16.00 a 20.00 Diumenges i festius: 9.00 a 14.00 Bòlit_StNicolau (Plaça de Santa Llúcia, 1) Dimecres a diumenge: 10.00 a 14.00 i 16.00 a 18.00 Els dies d’activitats: 18.00 a 20.00 (consulteu la programació) PREU DE L’ENTRADA Gratuït ITINERARI TORRES MONSÓ

www.bolit.cat/cat/ bolit-educa/itinerariseducatius.html WEB www.bolit.cat

significació. L’ordre i el caos de l’univers es materialitzen en una videoinstal·lació que té la paraula ‘drone’ com a protagonista i en una instal·lació escultòrica amb les lletres de la paraula ‘univers’, que amb prou feines s’aguanten, com a metàfora de la fragilitat del cosmos. El símbol de l’infinit disposat al terra, per tal que sigui trepitjat, serveix d’introducció i marc conceptual del tema central. Els acufens, els sons que han molestat Torres Monsó al llarg de la vida, apareixen com una referència metafòrica de l’angoixa vital que l’aclapara.

RUTA TORRES MONSÓ. Paral·lelament a l’exposició, el Bòlit proposa una ruta per les escultures de Torres Monsó en espais públics de la ciutat, a través de visites guiades i del Girona in, i en format d’audioguies en idiomes. Torres Monsó ha creat des de Girona una obra potent, amb una veu pròpia i en sintonia amb els corrents internacionals. Ha estat distingit amb el Premi Nacional de Cultura el 2013 i la Creu de Sant Jordi el 1991, en un reconeixement al lloc rellevant que ocupa en l’art contemporani català. La recerca de la forma, l’experimentació i la reflexió defineixen la trajectòria de Torres Monsó. Amb ironia, sarcasme i transgressió, la seva obra conceptual aporta esperit crític sobre el sistema i els valors, sobre la cultura de masses i el pensament únic, i sobre el sentit de l’existència. gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


> LA FUNDACIÓ VALVI RECUPERA MOISÈS SIDRACH

L’ENIGMA DEL JO MAGUÍ NOGUER

La Fundació Valvi comença la temporada amb una retrospectiva del pintor, escultor i ebenista Moisès Sidrach (Lladó, 1938-Lladó, 1980), que del 25 de setembre al 8 de novembre permetrà descobrir la intensa aportació d’aquest artista al panorama cultural de l’àrea de Girona a la dècada del 1970. Espontani, temperamental i abassegador, Sidrach sorprèn pel seu misticisme i per la seva necessitat d’entrar dintre seu a la recerca del seu jo. Era incomprensible per a la mesura dels cànons hegemònics. Narcís Pijoan el va definir com «el darrer romàntic de la rodalia». La seva trajectòria com a artista va ser breu i intensa, des de la seva primera exposició, el 1967 a les Sales Municipals de Girona, fins a la seva mort, inesperada, el 1980. Tretze anys de deliri autodidacte. Només s’explica la seva obra, profunda i prolífica, si considerem les seves aptituds: una desbordant creativitat amb tota classe de materials (pigments, oli, fusta, metalls, pedra o gravat), a més de la seva permanent curiositat, la seva capacitat de sentir i una intensa dedicació. La seva expressivitat camina parallela a la de pintors com Munch o Kokoschka. La figura, les emocions humanes i la vida són l’eix de la seva obra. Per aquesta raó en les seves primeres etapes li interessen els personatges desvalguts de Nonell o Picasso. Sidrach pinta el misteri. Quan fa escultura, preval en ell la simplicitat i el minimalisme. Apareix l’ebenista que s’emmiralla en el romànic que l’envolta des de petit. Utilitza antigues bigues de roure i ferros vells per donar forma a peces contemporànies, sintètiques i avantguardistes. EXPOSICIÓ Moisès Sidrach LLOC Fundació Valvi DATES 25 de setembre

a 8 de novembre

PREU DE L’ENTRADA Gratuït

Dibuix sobre paper de Georges Méliès per a El viatge a la lluna.

> GEORGES MÉLIÈS A CAIXAFORUM

LA MÀGIA DEL CINEMA X.P.

Georges Méliès, que va introduir la màgia i la ficció al cinema quan encara era gairebé només documental, creia que les pel·lícules tenien el poder de capturar els somnis. CaixaForum presenta, del 3 d’octubre a l’11 de gener, Georges Méliès, la màgia del cinema, una exposició que ret homenatge al primer mag del cinema. D’on ve Méliès? Com va forjar el seu univers extraordinari? Quines fonts el van inspirar? El visitant viatjarà al món estrany, agitat i animat d’un dels creadors més importants de la història del cinema. Projeccions, aparells que reprodueixen la imatge i altres objectes marquen el ritme de la mostra. L’exposició s’ha dut a terme amb la col·laboració de La Cinémathèque Française, que disposa de la col·lecció més important d’objectes de Méliès.

Escultura de Moisès Sidrach de fusta de roure vell.

L’OBRA DE JUAN UGALDE. Dins el programa Accés directe a l’art contemporani, CaixaForum Girona proposa també una altra exposició, dedicada a l’obra de Juan Ugalde. La mostra, que es pot veure fins a l’1 de març, és una aproximació a l’obra d’aquest artista, nascut a Bilbao el 1958. Barrejant pintura, fotografia i collage, Ugalde parteix de la realitat més quotidiana i de vegades banal per retratar amb humor i ironia contextos socials, gustos i estètiques particulars. EXPOSICIÓ Georges Méliès, la màgia del cinema LLOC CaixaForum Girona DATES 3 d’octubre a 11 de gener PREU DE L’ENTRADA Gratuït EXPOSICIÓ Juan Ugalde LLOC CaixaForum Girona DATES Fins a l’1 de març PREU DE L’ENTRADA Gratuït

37


la tria setembre Dijous 4 Projectes creatius. Amb Carme Sais, Segell Co, Àlex Tremps, Ludus Mundi i Seed Managing. 19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

ART.

CINEMA. ‘My Stuff (Les meves coses)’, de Petri Luukkainen. Una persona tindrà durant un any les seves coses en un magatzem, només podrà recuperar-ne una cada dia i no podrà comprar res de nou. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

LITERATURA

Dimecres 17

Nit de Poetes

CINEMA.

Lectura de poemes, presentada per Lluís Lucero, a càrrec dels mateixos autors: Jaume Bosquet (a la foto), Àngel Rodríguez, Josep M. Sala-Valldaura i Josep M. Solà. També es llegiran poemes d’Antonio Machado, en el 75è aniversari de la seva mort. A la segona part, ‘Girona explica Vinyoli’, amb dramatúrgia i direcció de Martí Peraferrer. ▶ Divendres 19 | 22.00 | Pati de les Magnòlies | Gratuït

Dimarts 9

Dissabte 13

LITERATURA.

Presentació del llibre ‘A sol i serena’, de Josep Solà. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

TEATRE.

Dimecres 10

Diumenge 14

TRADICIONS. 8a Marxa de Torxes. 22.30 | Catedral | Gratuït

MÚSICA. Girona Marxing Band. [Festival de Jazz]. Cercavila. 12.00 | Rambla de la Llibertat | Gratuït

Dijous 11 MÚSICA. Sardanes.

10.30 | Rambla de la Llibertat | Gratuït L’Onze a les dotze. Commemoració de l’11 de Setembre. 12.00 | Plaça del Vi | Gratuït

HISTÒRIA.

Divendres 12

Projectes creatius. Amb Maria Clara Riera, Cookingirona, Les Golfes, Culturània, Orella Activa i Revista Proscenium. 19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

ART.

HISTÒRIA. ‘La Mancomunitat de Catalunya, primer pas vers l’autogovern’. Amb Albert Balcells. 19.30 | Casa Masó | Gratuït

LITERATURA

CINEMA. ‘The Conversation (La conversa)’, de Francis Ford Coppola. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

‘Concert número 2 de Ratxmàninov’, de la Jove Orquestra de l’Auditori de Girona. 19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Gratuït

MÚSICA. David Pastor. Un dels trompetistes del moment. Millor solista de jazz del 2014 als premis Enderrock. [Festival de Jazz]. 22.00 | La Planeta | 10 €

Divendres 19

MÚSICA.

CANÇÓ. ‘Girona Jazz Project fa Puntí’. [Festival de Jazz]. 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 10 €

Dimarts 16

CINEMA. ‘The Secrets’. 22.00 | El Call | Gratuït

Inauguració del curs 2014-2015 de la Universitat de Girona. 12.00 | Sant Domènec | Gratuït

38

Dijous 18

‘El último atardecer’ i ‘Trilogía de mujeres medievales’. 21.00 | El Call | Gratuït

MÚSICA.

‘Victus 1714’, de l’Orquestra Simfònica del Vallès. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 15 a 30 €

‘Canciones para después de una guerra’, de Basilio Martín Patino. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

PENSAMENT.

LITERATURA. Presentació del llibre ‘La filla de l’escocès’, de Carme Melchor. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

‘Joan Vinyoli comentat’

Lectura de poemes de Joan Vinyoli, en el centenari del seu naixement. Amb Miquel Martín, que evocarà el vincle del poeta amb Santa Coloma de Farners i Begur, i Olga Cercós. [Festival de Poesia].

▶ Dijous 25 | 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Joan Solana (piano) i Lucas Martínez (saxo). [Festival de Jazz]. 21.00 | Fundació Valvi | Gratuït

MÚSICA.

Diumenge 21 MÚSICA. Hakån Broström Quartet Featuring JoeyCalderazzo & Jeff ‘Tain’ Watts. [Festival de Jazz].

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


>> 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 12 €

[Festival de Jazz]. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

cançó

Dilluns 22

Dissabte 27

‘Tristany i Isolda, l’amor prohibit’. Amb Laura Borràs. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

MÚSICA.

‘El futur de la cobla’. Amb Lluís Brugués, Francesc Cassú, Jordi Molina, Xavier Molina, Jordi Paulí i Jesús Ventura. 11.00 | Museu d’Història de Girona | Gratuït

LITERATURA.

Dimarts 23 CINEMA. ‘Cinema i ...acció’. Curtmetratge del taller de realització cinematogràfica del Museu del Cinema. 20.30 | Cinema Truffaut | Gratuït

Montreal 76 Presentació del primer disc del grup del gironí Pau Marquès, exguitarra d’Umpah-pah. Rock, soul i pop. [Càpsula]

▶ Divendres 26 | 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 6 €

Dimecres 24 ‘Una guerra civil de paraules: l’impacte cultural de la Gran Guerra a Cata­lunya, Espanya i Europa (1914-2014)’. Inici del congrés de la UdG sobre la Primera Guerra Mundial. 16.30 | Facultat de Lletres | 20 a 60 € (amb inscripció)

LITERATURA.

música

Dijous 25 ‘Acocollona’t’. Dins la Setmana de Cine Fantàstic i de Terror de Girona. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

CINEMA.

Shakin’All. [Festival de Jazz]. 18.00 | Rambla de la Llibertat | Gratuït Les Anxovetes. Trio femení d’havaneres format per Montse Ferrermoner, Tona Gafarot i Marta Pérez. 19.00 | Espai Marfà | 5 €

FOTOs: Joan Cortès

CANÇÓ.

Josep Tero. Presenta el disc ‘D’un mateix mar’. 21.00 | El Call | Gratuït

CANÇÓ.

Colina Miralta Sambeat Trio Javier Colina (contrabaix), Marc Miralta (bateria) i Perico Sambeat (saxos i flauta) formen un dels trios de jazz més potents del país. Fusió de bop, latin, flamenc i world music.

▶ Diumenge 28 | 20.30 | Sunset Jazz Club | 12 €

Hop’s Trio. [Festival de Jazz]. 21.00 | Ateneu Bar (Banyoles) | Gratuït

na. [Festival de Jazz]. 22.00 | La Mirona (Salt) | 10 €

CANÇÓ. Gabacho Maroconnec-

Divendres 26

MÚSICA.

tion. Fusió de jazz, flamenc i música tradicional magrebi-

‘D.O. Del vers al vi’. Recital al voltant del vi a dues veus i piano. Amb Albert Benzekry i Esteve Plantada. [Festival de Poesia]. 12.00 i 19.00 | Hostal Bellmiral | Gratuït (amb inscripció)

LITERATURA.

MÚSICA.

PENSAMENT. ‘De la llum del sol a la llum de l’espelma i les llums de saló: els sofistes, Sant Tomàs, Diderot’. Amb Gregorio Luri. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € CINEMA. ‘Garbo, l’espia (L’home que va salvar el món)’, d’Edmon Roch. La història de l’agent doble més important del segle XX, Joan Pujol. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Cobla del Conservatori de Música Isaac Albéniz. Homenatge als compositors gironins. Direcció: Francesc Cassú. 12.00 | Museu d’Història de Girona | Gratuït

MÚSICA.

LITERATURA.

Presentació del

llibre ‘La sang ferida’, de Ramon Surroca. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït David Mengual. Presenta el disc ‘Slow Quartet’.

MÚSICA.

Diumenge 28 ‘Els orígens de Girona’, de Ministrers del Sabre. La formació de tres quartans (flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota), antecessora de la cobla, interpreta el contrapàs de Girona. 12.30 | Museu d’Història de Girona | Gratuït

MÚSICA.

Dilluns 29 LITERATURA. ‘Don Joan: el mite

de la seducció o un seductor particular’. Amb Laura Borràs. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € 39


la tria

octubre

11.00 | Casa de Cultura | Gratuït

cançó

LITERATURA. ‘No t’angoixis per

les meves llàgrimes’. Recital sobre la poesia de Denise Desautels, una de les figures més destacades de la literatura quebequesa contemporània. Amb Nu Miret, Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte. [Festival de Poesia] 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dimecres 1 PENSAMENT. Juan Carlos Tedes-

co, ‘honoris causa’ de la Universitat de Girona. 12.00 | Sant Domènec | Gratuït

Presentació del llibre ‘Com triomfar a YouTube’. Amb Daniel Feixas. 19.00 | Espai Marfà | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA.

PENSAMENT. ‘De la cicuta a la foguera o l’exili: Sòcrates, Bruno i Zambrano’. Amb Gregorio Luri. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € CINEMA. ‘El último bolchevique’, de Chris Marker. Sobre el realitzador Aleksandr Ivanovich Medvedkin. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

‘Les ciutats europees de Josep Pla: Madrid’. Amb Enric Juliana. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA.

Bombino Una de les noves sensacions de la música africana. Blues del desert i guitarres hipnòtiques en un dels màxims exponents de la cultura tuareg. [Temporada Alta]

▶ Divendres 3 | 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 15 €

‘Georges Méliès. La màgia del cinema’. Amb Laurent Mannoni. 19.00 | CaixaForum | Gratuït (places limitades)

CINEMA.

‘Preguntes fàcils, difícils i impossibles’. Amb Daniel Closa. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

‘Demonstration’ de Victor Kossakovsky. 32 estudiants filmen protestes ciutadanes seguint indicacions del director rus. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

CINEMA.

Dijous 2 ART. Projectes creatius. Amb Clara Oliveras, IGAC, Flors i Violes, Santa&Clara, Va de Contes i Companyia Playground. 19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

40

Poesia dialogada amb Ponç Pons i Sam Abrams. LITERATURA.

‘Trilogia MozArt’, de Dei Furbi. [TA]. 21.00 | Teatre (Bescanó) | 24 €

TEATRE.

Diumenge 5

[Festival de Poesia]. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 3 Jordi Palau (flauta) i Victoria Katsyuba (piano). 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

MÚSICA.

Vetusta Morla. [TA]. 23.00 | La Mirona (Salt) | 30 €

CANÇÓ.

Dissabte 4 Lectura poètica infantil amb Jordi Subirà i Andrea Zayas. [Festival de Poesia].

LITERATURA.

TEATRE. ‘La partida (Dealer’s Choice)’ de Patrick Marbel. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

MÚSICA. Música Antiga de Girona. Interpreta un oratori de Manuel Gònima. 19.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 10 € MÚSICA. Sunset Band. Joni Tra-

muntana (claqué i animació), Nito Figueras (piano), Pere Martínez (baix) i Enric Canada (bateria). Jam session. 20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dilluns 6 ‘Dràcula, bèstia o amant?’. Amb Laura Borràs. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA.

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


>>

Dimarts 7

cançó

Dilluns 13

ART.

‘Introducció a l’Impressionisme’. Amb J. F. Campo. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

PENSAMENT. ‘Arxius, creació i excel·lència’. Amb Joan Roca. 09.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

CINEMA. ‘La invención de Hugo’, de Martin Scorsese. 20.30 | Cinema Truffaut | 2a4€

PENSAMENT. ‘The missing Reel and the Absent Real’. Amb Yael Hersonki. 16.30 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció

Dimecres 8

LITERATURA. ‘Anna Karènina: l’amor que neix i mor en un tren’. Amb Laura Borràs. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

HISTÒRIA. ‘Vies de diàleg. Balanç de la commemoració del Tricentenari’. Amb Joaquim Albareda, Joaquim Nadal i Joaquim Maria Puigvert. 19.00 | La Mercè | Gratuït

‘Del bosc i la muntanya al cafè: Rousseau, Nietzsche i Sartre’. Amb Gregorio Luri. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € CINEMA. ‘El honor de las injurias’, de Carlos García-Alix. La recerca apassionada d’un vell pistoler anarquista. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït PENSAMENT.

CINEMA. Marvin&Wayne. El mi-

llor d’una prestigiosa agència de distribució dedicada al curtmetratge. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

‘Les ciutats europees de Josep Pla: París’. Amb Jordi Canal. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA.

Dimarts 14

Els Amics de les Arts Dani Alegret, Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué presenten les cançons de l’últim disc d’Els Amics de les Arts: ‘Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure’.

▶ Divendres 10 | 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 30 €

20.00 | Museu del Cinema | Gratuït ‘Ménage à trois’. Trobada sobre la narrativa eròtica. 20.00 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït (amb inscripció)

LITERATURA.

Poesia dialogada amb Txema Martínez i Pere Pena. [Festival de Poesia]. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA.

Dijous 9

CANÇÓ.

‘Dret a decidir i independència de Catalunya’. Amb Montserrat Guibernau. 19.00 | Fundació UdG | Gratuït

Divendres 10

PENSAMENT.

‘Astrofísica: preguntes de sempre i d’ara’. Amb Marta Peracaula Bosch. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

‘Accattone’, de Pier Paolo Pasolini. CINEMA.

Dulce Pontes. Presenta ‘Puertos de abrigo’. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 35 €

CINEMA.

‘Joan Carandell, pin-

tor’. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

‘Músiques de la Sereníssima’, del Trio Barroc del Cafè. Joan Vives (flauta de

MÚSICA.

bec), Daniel Regincós (violoncel), Mireia Ruiz (clavecí) i Oriol Roca (bateria) interpreten Albinoni, Bach, Vivaldi i Marcello. 20.00 | Casa de Cultura | 3 € TEATRE. ‘Ruz-Bárcenas’, de Teatro del Barrio i Teatre Lliure. [TA]. 21.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

Dissabte 11 CANÇÓ. Verd i Blau. Judit Nedderman (veu), Adrià Plana (guitarra) i Vic Moliner (contrabaix i veu). Pop-jazz d’autor. 23.00 | Sunset Jazz Club | 7 €

Diumenge 12 CANÇÓ. Print Band. Sandra Fern (veu), Manel Casadevall (guitarra), Miquel Brugués (piano), Jordi Ruiz (baix) i Indra Vila (bateria). Jam session. 20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

PENSAMENT. ‘El futuro del pasado’. Amb Miguel-Anxo Murado. 09.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció PENSAMENT. ‘Coneixement his­ tòric i creació contemporània’. Amb Albert Garcia Espuche. 09.30 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció PENSAMENT. ‘Continuar parlant d’identitats nacionals té sentit al segle XXI?’. Amb Pep Nadal, Ferran Sáez Mateu, Félix Ovejero i Manuel Cruz. 11.00 | Facultat de Lletres | Gratuït ART. ‘Gustave Courbet’. Amb J.

F. Campo. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dimecres 15 PENSAMENT. ‘Arxius, la cova d’Alí Babà’. Amb Joan Fontcuberta. 09.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció PENSAMENT. ‘Els camins de la recreació: de les fonts arxivístiques al concert’. Amb Jordi Savall. 09.30 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | Amb inscripció PENSAMENT. ‘Del silenci místic a la cancelleria i als peus

41


la tria > OCTUBRE del poderós: mestre Eckhart, Maquiavel i Heidegger’. Amb Gregorio Luri. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

reptes de cara al futur’. Amb Josep Amat. 19.00 | CaixaForum | Gratuït

cançó

PENSAMENT. ‘Identitat nacional i dret a decidir’. Amb Michael Keating. 19.00 | Fundació UdG | Gratuït

‘Gueto’, de Yael Hersonski. Sobre l’engany cinematogràfic amagat darrere d’unes imatges de propaganda nazista. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït CINEMA.

ART. ‘Edgar Degas’. Amb J. F. Campo. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA. ‘Les ciutats euro-

pees de Josep Pla: Londres’. Amb Enric Vila. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA.

Dijous 16

CINEMA.

‘Arquitectura i civilitat: l’obra pública en temps de la Mancomunitat’. Amb Josep Casamartina. 19.30 | Casa Masó | Gratuït

‘Mòstra de Cinèma Occitan 2014’. 20.00 | Museu del Cinema| Gratuït ‘El rostre (Ansiktet)’, d’Ingmar Bergman. 20.30 | Cinema Truffaut | 2a4€

HISTÒRIA.

‘Qüestions quotidianes que la física explica i la matemàtica quantifica’. Amb Jordi Mazon. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

CINEMA. ‘L’Alternativa’. Els mi-

llors curtmetratges del Festival de Cinema Independent de Barcelona. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

Poesia dialogada amb Marc Romera i Mireia Calafell. [Festival de Poesia]. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA.

Divendres 17 ART. Presentació de la biogra-

fia de Domènec Fita, de Joan Domènech. Amb Daniel Giralt-Miracle, Joan Domènech i Domènec Fita. 19.30 | Auditori Josep Irla | Gratuït

‘La Grande Bellezza. Insatisfacció i gaudi en la postmodernitat’. Amb Lluís Ribera, Sergio Domínguez i Josep Miquel Pueyo. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït. CINEMA.

42

Jorge Drexler

Dimecres 22

Acompanyat d’un septet potent, del qual forma part el garrotxí Roc Albero a la trompeta, el cantautor uruguaià presenta les cançons senzilles del seu nou disc, ‘Bailar en la cueva’. ▶ Dimecres 29 | 19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 18 a 35 €

LITERATURA.

‘Les ciutats europees de Josep Pla: Roma’. Amb Xavier Febrés. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 23 MÚSICA. ‘Ave Maria’. Amb Rimma Khismatullina (soprano) i Esther Ciudad (orgue). 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

‘Macbeth’, de Third World Bunfight Performing Cie. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 36 €

MÚSICA.

MÚSICA. Yann Tiersen. Presenta ‘Infinity’. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 25 € (aforament reduït)

Dissabte 18 ‘Macbeth’, de Third World Bunfight Performing Cie. [TA]. 18.00 | Teatre Municipal | 9 a 36 €

MÚSICA.

LITERATURA. Recital de poetes

gironins. [Festival de Poesia]. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. Perico Sambeat Quin-

tet. Joe Magnarelli (trompeta), Perico Sambeat (saxo), Fabio Miano (piano), Ignasi González (contrabaix) i Esteve Pi (bateria). Hard bop. 23.00 | Sunset Jazz Club | 12 €

Projectes creatius. Amb Olga Taravilla, CoEspai, Azahara Cerezo, La ColActiva, Xavi Bové i ArtinPocket. 19.00 | Bòlit_StNicolau | Gratuït

ART.

‘De les trajectòries dels asteroides a la predicció meteorològica: els límits de la computació científica’. Amb Jaume Soler Villanueva. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

Dilluns 20 ‘Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf: la vida en un dia’. Amb Laura Borràs. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA.

Recital de Jaume C. Pons Alorda de poemes de Walt Whitman. [Festival de Poesia]. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

LITERATURA.

Dimarts 21 PENSAMENT. ‘¿Los catalanes deberían poder votar sobre una posible secesión de España?’. Amb Javier Pérez Royo, Ignacio Sánchez-Cuenca, Tomás de Domingo i Miguel Ángel Quintanilla Navarro. 12.00 | Facultat de Dret | Gratuït CIÈNCIA.

‘La robòtica actual i

‘Bits’, de Tricicle. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 a 36 €

TEATRE.

Divendres 24 LITERATURA.

Lectures de por.

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


Entrega dels premis del 2n Concurs de relats de terror de la Marfà. 20.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït Manel Fortià & Marco Mezquida. Duet de jazz de contrabaix i piano. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

MÚSICA.

‘Bits’, de Tricicle. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 a 36 €

Diumenge 26 Sextet Gerió. Vladimir Kunca i Jaume Francesh (violí), Andrea Mameli (viola), Daniel Regincós (violoncel), Joan Sadurní (piano) i Pere Martínez (contrabaix). Presentació de ‘Tango II’. 20.30 | Sunset Jazz Club | 7 €

MÚSICA.

19.30 | Casa de Cultura | Gratuït ‘El intérprete’. Amb Asier Etxeandia. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 18 a 28 €

CANÇÓ.

‘Esperança Dinamita’. Cançons de revista amb Le Croupier. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 6 a 16 €

CANÇÓ.

TEATRE.

Dissabte 25 ‘Bits’, de Tricicle. [TA]. 18.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 a 36 €

TEATRE.

St. Pierre 7. Cançons, poemes i cadències d’Alexandre Nunes de Oliveira. [Festival de Poesia]. 21.30 | Casa de Cultura | Gratuït

CANÇÓ.

Dimarts 28

Dimecres 29

PENSAMENT. ‘La independència seria un mal negoci?’. Amb José Luis Oller, Francesc Granell i Carme Saurina. 17.00 | Fundació UdG | Gratuït

MÚSICA. La Principal de la Bisbal. 12.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 6 a 12 €

PENSAMENT. ‘Dret a decidir i independència de Catalunya’. Amb Enrico Spolaore. 19.00 | Fundació UdG | Gratuït

‘Aureliano de Beruete’. Amb J. F. Campo.

ART.

Vermut Jazz. 12.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

Dijous 30 Patricia Petibon (soprano) i Susana Manoff (pi-

MÚSICA.

ano). Una de les sopranos més apreciades canta Poulenc, Fauré, Satie, Rosenthal i Hahn. 21.00 | Sala de cambra de l’Auditori | 25 €

Divendres 31 CANÇÓ. Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró. Presenten ‘Granada’. [TA]. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 20 a 30 € TEATRE. ‘Allegro’, de Cor de Te-

atre. [TA]. Direcció: Paco Mir. 21.00 | Teatre Municipal | 6 a 20 €

MÚSICA. Jerome Sabbagh Quartet. Jerome Sabbagh (saxo), Ben Monder (guitarra), Gary Wang (contrabaix) i Jeff Ballard (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 12 €

43


els espais Web www.auditorigirona.org Telèfon 872 080 709

SESSIONS

Presentació dels recursos educatius 2014–2015. 04/09 | 19.00 | Gratuït

Web www.girona.cat/

biblioteques Telèfons

Antònia Adroher 972 213 315 Salvador Allende 972 232 715 Just M. Casero 972 211 370 Ernest Lluch 972 426 368 CONCURSOS

>Relats de terror de la Marfà. Per a persones de 13 a 30 anys. Fins al 10/10. >Aniversari Willy Wonka. Celebració per a menors de 14 anys del cinquantenari del llibre Charlie i la fàbrica de xocolata. 13/09 a 18/10. FAMILIARS

>‘Contes del 1714’. Amb Roger Cònsul. 17/09 | 17.30 | Biblioteca Just M. Casero | Gratuït >‘Els contes del gripau babau (contes i xapes)’. Amb La Sal. 20/09 | 11.30 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït >‘Llegendes en bicicleta’. Amb Tati Cervià. 23/09 | 17.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït >‘Anhel de llibertat. 300 anys d’història’. Amb Pepa Contes. 25/09 | 17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït >‘Castanyes i castanyots’. Amb Pepa Contes. 08/10 | 17.30 | Biblioteca Just M. Casero | Gratuït >‘Va de tardor’. Amb Va de Contes. 44

09/10 | 17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït 10/10 | 17.00 | Biblioteca escolar Montfollet | Gratuït >‘Avi, què va passar el 1714?’ Amb Albert Estengre. 18/10 | 11.30 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït >‘El circ de les puces’. 21/10 | 17.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït >‘Son, soneta’. Amb Olga Cercós. 25/10 | 11.30 | Biblioteca Just M. Casero| Gratuït (amb inscripció) TALLERS

>Informàtica InfanTic. Per a infants de 4 a 12 anys. 01/09 a 31/10 | Gratuït (amb inscripció) >Consultes personalitzades d’informàtica. 02/09 a 31/10 | Gratuït (amb inscripció) >Informàtica de manteniment per a majors de 60 anys. 03/09 a 24/10 | Gratuït (amb inscripció) >Iniciació a la il·lustració. 06/09, 23/09 i 30/09 | 18.00 a 20.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït (amb inscripció) >Ordinador bàsic. 09/09 a 28/10 | Gratuït (amb inscripció) >Mecanografia per a infants. 09/09 a 30/10 | Gratuït (amb inscripció) >Estimulació musical. Amb Dàmaris Gelabert. 04/10 | 11.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït (amb inscripció) >Il·lustració amb xocolata. 04/10 | 11.30 | Biblioteca Just M. Casero | Gratuït (amb inscripció) >‘Relaxa’t en família’. 11/10 | 11.30 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït (amb inscripció) >La percussió corporal. Amb Gaia Cintes Musicals. 23/10 | 17.30 | Biblioteca Ernest Lluch | Gratuït (amb inscripció)

CLUBS DE LECTURA

>Anglès, francès, alemany i italià. CURSOS

Web www.bolit.cat

Telèfon 972 427 627

CONVOCATÒRIES

Consulteu www.bolit.cat/cat/ programacio/bolit-convoca.html. CURSOS

>‘Fes el teu web de promoció. Orientació de carreres professionals’. Amb Miquel Serrabassa. 29/09, 30/09 i 1/10 | 16.30 a 20.30 | Centre d’Iniciatives Locals | Gratuït >‘Elaboració del pressupost d’un projecte. La fiscalitat en l’art’. Amb Xavier Romea. 13/10, 14/10 i 15/10 | 16.30 a 20.30 | Centre d’Iniciatives Locals | Gratuït

>‘Projecta la teva vàlua professional’. 30/09 | 19.30 a 21.00 | 40 € >Escola creativa: joc de caselles. Per a infants de 9 a 13 anys. 4/10 al 6/6 | 16.00 a 18.00 (dissabte) | 100 € (anual) >‘La tardor amb Neoma’. 6/10, 13/10, 20/10 i 27/10 | 19.00 >‘Mapamundi: claus de la política internacional’. Amb Josep Martinoy. 6/10, 13/10, 20/10 i 27/10 | 19.30 a 21.00 | 60 €

Web www. cinematruffaut.com Telèfon 972 225 044

SESSIONS Web www. caixaforum.com/ agenda Telèfon 972 209 836

TALLERS

>‘Juan Ugalde’. Per a famílies. 27/09 | 19.00 | 2 a 4 € 19/10 | 12.00 | 2 a 4 € >‘La màgia del cinema’. 05/10 | 12.00 | 2 a 4 € 11/10 | 18.00 | 2 a 4 € >‘Estratègies dels éssers vius’. 12/10 |12.00 | 1 a 2 € 18/10 |18.00 | 1 a 2 € >‘Matemàtiques recreatives’. 18/10 i 19/10.

A partir del setembre, Filmoteca, Las vidas de Grace (Destin Cretton, EUA, 2013) i preestrenes de pel·lícules de cineastes catalans dins de Temporada Alta. A partir del 05/09: L’endemà. Documental d’Isona Passola sobre el procés sobiranista. 23/09: Ai Wei Wei: Never sorry (Alison Klayman, EUA, 2012). 21/10: Moulin Rouge (John Huston, Regne Unit, 1952).

VISITES GUIADES

>‘La Fontana d’Or: testimoni de la història.’ 26/10 | 12.00 | Gratuït

Web www.eumes.cat Telèfon 972 241 010

CURSOS

Web www.casadecultura.cat Telèfon 972 202 013

>Producció de música electrònica amb cubase. Amb Àlex del Amo. 13/10 a 03/12 | 17.00 a 21.00 (dilluns i dimecres) gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


Web www.girona.cat/ema

Web www.girona.cat/marfa

TALLERS

CURSOS

Telèfon 972 223 305

>Dibuix, pintura, gravat, ceràmica, escultura, tapís, fotografia, pintura a l’oli, art, disseny, dibuix del natural, enquadernació, fabricació de paper a mà, gravat i llibre d’artista, joieria, il·lustració digital, art tèxtil i procés pictòric.

Web www.girona.cat/emhu Telèfon 972 223 305

CURSOS

>Iniciació a la llengua occitana. Amb Aitor Carrera. 30/09 a 28/10 | 18.00 a 20.00 (dimarts) | 25 €

Telèfon 972 010 009

>Iniciació a la guitarra. 05/09 | 17.00 | Els QuímicsEspai Jove >Tècniques de veu i cant. Amb Jordi Homs. 16/09, 23/09, 30/09, 07/10 i 14/10 | 19.00 | 30 € (amb inscripció). >Guitarra per a rumba catalana (ventilador). Amb Pau Ballesteros. 06/10, 13/10 i 20/10 | 19.00 | 15 € (amb inscripció). >L’autoenregistrament (nivell 2). Amb Lluís Ferrer. 07/10, 09/10, 14/10, 16/10, 21/10 i 23/10 |19.00 | 40 € (amb inscripció). >Tècniques de veu i cant (nivell 2). Amb Jordi Homs. 21/10 i 28/10 | 19.00 | 30 € (amb inscripció). SESSIONS

27/09 | 18.00 | Gratuït (amb inscripció). >Ball per a rumba. Amb Meritxell Cardellach. 04/10 | 11.30 | Gratuït (amb inscripció). >Guitarra per a rumba catalana (ventilador). Amb Pau Ballesteros. 04/10 | 17.30 | Gratuït (amb inscripció). >Percussió rumbera. Amb Nuri Madí. 04/10 | 17.30 | Gratuït (amb inscripció). >Clínic de bateria. Amb Lucas Jiménez. 18/10 | 17.00 | 5 € (amb inscripció).

Recorregut pel ‘barri xino’ amb Gerard Bagué. 27/09 i 25/10 | 12.00 | 2 a 4 €

Web www.rafaelmaso.org

FAMILIARS

Telèfon 972 413 989

VISITES GUIADES

>Diürnes. De dimarts a dissabte. Diumenges i dilluns només per a grups d’almenys 20 persones. Nocturnes. Tots els dimecres, dijous, divendres i dissabte fins al 13/09

>Audicions comentades de música clàssica amb Rafael Esteve. Inscripcions obertes a tot el cicle de 13 sessions (88€) o a sessions individuals (9€). >Ludwig van Beethoven, Concert per a piano núm. 5, ‘Emperador’. 04/10 | 10.30 a 13.30 | La Mercè >Franz Schubert, Quintet en La Major, ‘La truita’ 18/10 | 10.30 a 13.30 | La Mercè

>‘#Ensolfa. Les discogràfiques a les biblioteques’. Concerts acústics de Toni Beiro (Satélite K), Damià Olivella (RGB) i Conte Eriçó Bru (Propaganda pel Fet). 25/09 | 18.00 | Biblioteca Salvador Allende |Gratuït >Jam-session rumbera. 04/10 | 21.00 | Centre Cívic Santa Eugènia | Gratuït >Sessions LP. #1. ‘Revolver’ de The Beatles. Jaume Pla (Mazoni) comenta un clàssic del rock. 08/10 | 19.30 | Gratuït (amb inscripció). >‘L’ofici del productor musical’. Amb Raül Fernández ‘Refree’. 15/10 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció). >Lakaste. Música lleugera. 16/10 | 19.30 | Gratuït

Web www.girona.cat/ museuhistoria Telèfon 972 222 229

CURSOS

TALLERS

VISITES GUIADES

Web www.girona.cat/emm Telèfon 972 210 030

AULA OBERTA

>Inscripcions obertes als programes formatius d’instruments, llenguatge musical, cant coral, orquestra de corda, orquestra de vent, grup de guitarres, grup de flautes de bec i Coral Geriona.

>Cançons per a instrumentistes de jazz. Amb David Pastor. 17/09 | 18.00 | 5 € (amb inscripció). >‘Palmas’ rumberes. Amb Peret Reyes.

Web www.girona.cat/call Telèfon 972 216 761

CONCURSOS

>Fotografia Instagram Cultura Jueva. 14/09 | 10.00 a 14.00 | Gratuït CURSOS

>Iniciació a la llengua hebrea. Amb Bàrbara Virgil. Octubre a juny | 18.00 a 20.00 (dimecres) >Hebreu avançat. Amb Bàrbara Virgil. Octubre a juny | 16.00 a 18.00 (dimecres) >‘La família de la Sara’, de La Minúscula. 13/09 | 16.30 | Gratuït (amb inscripció) 28/09 | 12.30 | Gratuït (amb inscripció) PORTES OBERTES

07/09, 14/09, 28/09, 05/10 i 29/10 | 10.00 a 14.00 | Gratuït TALLERS

PORTES OBERTES

07/09, 05/10 i 29/10 | 10.30 a 13.30 | Gratuït

>‘La dona jueva i les pràctiques mediques i culinàries a la Girona medieval’. Amb Carme Bosch. 14/09 | 10.00 a 14.00 | Gratuït (amb inscripció). VISITES GUIADES

>‘Call endins’. 12/09, 13/09 i 14/09 | 12.00 | 0a6€

TALLERS

>‘Ens juguem la història’. Aproximació a la Guerra Civil amb Ludus Mundi. 27/09 | 11.00 | Placeta de l’Institut Vell | Gratuït >‘Bombes sobre Girona’. Recorregut pel refugi antiaeri del jardí de la Infància. 20/09 i 18/10 | 12.00 | 2 a 4 € >‘La memòria secreta de la Girona pecadora’.

Web www.museudelcinema.cat Telèfon 972 412 777

CURSOS

>‘Festa de pijames!’ Amb Pep Prieto. 20/09, 27/09, 04/10, 11/10 i 18/10 | 17.00 | 60 a 80 €. PORTES OBERTES

07/09 i 05/10 | 11.00 a 15.00 | Gratuït 45


les exposicions Biblioteca Antònia Adroher

Centre Cultural La Mercè

→ Imatges del Concurs de Fotografia Naturalista 1 a 30 de setembre. → Paraigües il·lustrats Creacions d’alumnes sobre textos del festival Flic. 3 a 29 d’octubre. → Cavall Fort La degana de les revistes en català per a infants. 8 d’octubre a 3 de novembre.

→ Les taques del gènesi Fotos de Francisco Alonso Martínez. Inauguració: 10 de setembre a les 19.30. 10 de setembre a 10 d’octubre. → Bedós Bonaterra Laia Bedós. Inauguració: 18 de setembre a les 19.30. 18 de setembre a 24 d’octubre. → Proximitat Obres d’alumnes de fotografia de l’EMA. Inauguració: 16 d’octubre a les 19.30. 16 d’octubre a 13 de desembre. → Projectes finals emaArt Inauguració: 30 d’octubre a les 19.30. 30 d’octubre a 28 de novembre.

[www.girona.cat/biblioteques]

Biblioteca Just M. Casero

[www.girona.cat/biblioteques]

→ Marta i la Xocolata Originals de l’àlbum escrit i il·lustrat per Lia Bertran. Fins al 18 d’octubre. Bòlit_LaRambla [www.bolit.cat]

→ Drone Paco Torres Monsó. Inauguració: 25 de setembre a les 19.00. Visita guiada: 18 d’octubre a les 11.00. 25 de setembre a 18 de gener. Bòlit_StNicolau [www.bolit.cat]

→ Drone Paco Torres Monsó. 25 de setembre a 18 de gener. CaixaForum

[www.caixaforum.com/agenda]

→ Juan Ugalde Fins a l’1 de març.

→ Georges Méliès. La màgia del cinema Inauguració: 2 d’octubre a les 20.00. Visites guiades: 4, 11 i 25 d’octubre a les 19.00. 3 d’octubre a 11 de gener.

Casa de Cultura

[www.casadecultura.cat]

→ Hipnosi Adrià Ciurana. Obres a partir de materials de rebuig. Inauguració: 3 de setembre a les 11.30. 3 a 27 de setembre. → Les ciutats europees de Josep Pla Sobre les sis ciutats per les quals l’escriptor va sentir fascinació: París, Madrid, Roma, Berlín, Londres i Atenes. Inauguració: 19 de setembre a les 19.00. 19 de setembre a 31 d’octubre. → Arxius, memòria i futur 12 d’octubre a 13 de desembre.

[www.girona.cat/ccm]

→ Els Iapodes. Un poble desconegut Col·leccions del Museu Arqueològic de Zagreb. Inauguració: 3 d’octubre a les 19.00. 3 d’octubre a 1 de març. → L’escultura del mestre Cabestany 10 a 19 d’octubre. Museu d’Art de Girona [www.museuart.com]

[www.arquitectes.cat]

→ Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2014 Fins al 29 de setembre. Espai dels Amics del Museu d’Art [www.amicsmda.org]

→ Mirades horitzontals Racons de Girona vistos per Narcís Fortià. 1 a 30 de setembre. → Els signes del camí Prudencio Salvador. 1 a 31 d’octubre. Espai Santa Caterina

[generalitatgirona.gencat.cat/ca/els_serveis/ espai_santa_caterina]

→ Llapis i... acció! Roser Capdevila. Tallers i visites guiades per a grups. Fins al 18 de gener. Fundació Fita

[www.fundaciofita.com]

→ Desfilat i rusc Domènec Fita. 2 a 30 de setembre. → Tacte i llum Víctor Masferrer. 3 a 31 d’octubre.

Fundació Rafael Masó

→ Viladomat. L’home, l’artista, l’obra Redescoberta d’un dels pintors catalans clau del segle XVIII. Fins al 2 de novembre.

→ Circus Quim Serrano Bou. Fins al 26 d’octubre. → El museu convidat: Museu de la Música Visites guiades: 27 de setembre, 11 i 25 d’octubre. Fins a l’11 de gener. → Identitat augmentada Documentació, arxius i obres d’art. Visita guiada: 25 d’octubre a les 11.00. Fins a l’11 de gener. Museu d’Història de Girona

[www.girona.cat/museuhistoria]

→ Girona i la sardana Visita guiada: 28 de setembre a les 11.00. Fins al 28 de setembre. → La Girona del 1714 1 a 31 d’octubre. → Girona moderna: de l’obrador al baluard Inauguració: 29 d’octubre a les 12.30. 29 d’octubre a 30 d’abril. Museu d’Història dels Jueus / Patronat Call de Girona

[www.girona.cat/call]

→ Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat Visites guiades: 20 de setembre i 18 d’octubre a les 13.00. Fins al 31 de gener.

→ Plenament pures Fotografies de micvés. Fins al 30 de setembre. → La fi de la presència urbana 1 a 31 d’octubre. → La Girona dissident 29 d’octubre a 31 de març.

Fundació Valvi

Museu del Cinema

→ L’enigma del jo Moisès Sidrach. Inauguració: 25 de setembre a les 20.00. 25 de setembre a 8 de novembre.

→ Estrelles del silenci. L’’star system’ en el cinema mut de Hollywood Fins al 25 de gener. → L’invent del Cine NIC 10 a 20 d’octubre.

[www.rafaelmaso.org]

[www.fundaciovalvi.cat]

Galeria El Claustre

→ Color latent Art contemporani a Girona del 1983 al 2013. Fins al 14 de setembre i del 25 d’octubre al 2 de novembre.

→ Joan-Josep Tharrats Selecció d’obres del fundador de Dau al Set. 12 a 27 de setembre.

46

Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona

[www.mac.cat/Seus/girona]

Col·legi d’Arquitectes

Casa Pastors

[www.girona.cat/colorlatent]

→ Jordi Isern 3 a 18 d’octubre. → Jordi Jubany 24 d’octubre a 8 de novembre.

[www.elclaustre.com]

[www.museudelcinema.cat]

Vies verdes de Girona [www.txac.cat]

→ Changing Tracks Obres d’art a la recerca d’un nou públic. Fins al 30 de setembre. gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


Una escola per entendre i gaudir de l’art de la fotografia

Frederic Lebail va estudiar Art du Spectacle a la Universitat de Lyon i es va especialitzar en tècniques fotogràfiques de revelat a la Photograf School of CamdenTown (Londres). Des del 1998, treballa com a freelance per a diferents marques i Institucions, com ara la ciutat de Lyon, Seb, Editor Holding Combier, Ministeri d’Agricultura i Pesca, així com diverses agències de publicitat a Lyon, Madrid i Barcelona, combinant totes aquestes activitats amb la docència. Al 2009 crea l’escola de fotografia Multi. Des de la seva fundació s’encarrega de la direcció. Ha realitzat diverses exposicions a França i Espanya. Actualment, compagina la seva carrera professional amb la docència.

L’escola Multifotos va ser creada el 2008 per Frederic Lebail, fotògraf, amb l’objectiu de crear un taller i una escola, és a dir, un espai de producció fotogràfica i de docència per aquells que mai han tocat una càmera i per a aquells que volen dedicar-se a la fotografia professionalment. Un espai on es desenvolupa la creativitat i es fonamenta la fotografia d’autor i els treballs personals dels alumnes, cuidant tant la tècnica com l’ educació de l’ull i la mirada, llenguatge visual, per a obtenir un talent artístic o publicitari. Any rere any, l’escola va incorporant millores i nous canals d’aprenentatge. Els alumnes disposen d’un campus virtual que els hi dóna accés als llibres d’estudis utilitzats a l’escola on poden descarregar tot el material utilitzat a classe, així com tècniques i informació addicional dels temes estudiats. Dividits en nivells, aquests tenen una plataforma on es fomenta una xarxa social privada on compartir els treballs, projectes, quedades, debats... Un dels fets diferencials de l’escola es fonamenta en la importància de la cultura fotogràfica. Al bloc de l’escola, cada setmana es recull un monogràfic sobre un autor rellevant dels temes tractats a classe. Hi compta amb biografia, fotografies, i enllaços d’interès. Tot això amb l’objectiu de crear-se una sòlida cultura de la imatge fotogràfica. La fotografia es crea per ser visualitzada i compartida. Per aquest motiu l’escola organitza una exposició amb els treballs dels alumnes, un mínim de dues vegades l’any. Escollint un tema que promogui la creativitat dels alumnes, cadasqú té un trimestre per produir i presentar el seu projecte. Conjuntament, un jurat escull les fotografies a exposar en diferents entitats de Girona i rodalies. L’objectiu és fomentar la fotografia pròxima i pròpia de Girona, així com fer una funció social. Aquest any ofereixen 2 cursos nous, fotografia per a joves (13 /17 anys) i un de fotografia professional. El curs de fotografia professional, de caire teòric-pràctic utilitza uns mètodes i tècniques d’ensenyament-aprenentatge que afavoreixen al desenvolupament de les actituds que sostenen la innovació, creativitat i el compromís, tots ells amb el propi desenvolupament professional i personal. La Càrrera de Fotògraf Professional de l´ Escola Multi té un pla d´ estudis exclusiu , dividit en tres matèries: 1.Tècnic/a de Càmera 2. Procés Digital de Postproducció 3. Art Fotogràfic Aquest curs té una durada d’un any, 6 hores presencials a la setmana (210 hores en total), amb grups reduïts. http://www.multifotos.org/curso-profesional/

47


48

gironacultura 04 | setembre-octubre 2014


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.