Revista Girona Cultura [5] by Ajuntament de Girona

NÚMERO 05

LES FIRES AMB MÉS ACTES AL CARRER Pàgines 8-9

LA VOLTA, ART AL COR DEL BARRI DE SANT NARCÍS Pàgina 23

NOVEMBre DESEMBRE 2014

LA GIRONA MODERNA

Dues exposicions revisen la ciutat del segle XVI al XVIII amb peces representatives com l’Àngel de la Catedral

MANEL PALAHÍ, ESCULTURES A L’AUDITORI Pàgina 25

’DOS A LA CARTA’, EL NOU FILM DE ROBERT BELLSOLÀ Pàgina 35

gc05

La nova Girona moderna. La Girona del segle XVI, que s’havia especialitzat en la producció de teixits de llana, va acabar convertida a la segona meitat del segle XVIII en una capital militar. Va passar de l’obrador al baluard. La història havia fixat fins ara una imatge imprecisa d’aquest procés. Dues exposicions sobre la ciutat en aquest període, La Girona moderna, de l’obrador al baluard al Museu d’Història de Girona i La Girona dissident al Museu d’Història dels Jueus, revisen aquesta imatge i ens n’ofereixen una de nova. Els espais permanents del MHG dedicats a aquest període renovaran el seu discurs recollint les aportacions d’aquestes dues exposicions, com s’ha fet a partir de dues exposicions recents amb les noves sales sobre la Girona romana i la Girona medieval que s’acaben d’inaugurar. La història al dia.

NOVEmbre-DESEMbre 2014

Edició

Ajuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura) Plaça del Vi, 1. 17004 Girona Telèfon 972 419 402

Xevi Planas DIRECTOR

Projecte i producció

Editorial Gavarres (Àngel Madrià)

[www.editorialgavarres.cat] Direcció

Xevi Planas [revistagironacultura@gmail.com]

Redacció

Jordi Armengol Gerard Bagué Andrea Carracedo Jordi Dorca Marina Garcia Pere Garcia Víctor Garcia de Gomar Jaume Piquer Sílvia Planas Marcé Lourdes Reyes Carme Sais Joaquim Vilarnau Jorge Wagensberg Coordinació de La Tria

Ajuntament de Girona (Àrea d’Alcaldia-Cultura)

8 12

Publicitat i impressió

21 22 23

Llegeix gironacultura sense sortir de casa. Més informació: www.girona.cat/cultura

> Fires de Sant Narcís > Diables de l’Onyar teatre > Temporada Alta > La Planeta

cançó

Dipòsit legal

tradicions

Editorial MIC Gi-325-2014

> La Girona moderna i la Girona dissident > Entrevista a Sílvia Planas Marcé > ‘La tria de l’arxiver’

música

DISSENY I MAQUETACIÓ

[disseny@editorialgavarres.cat]

història

[info.gironacultura@ajgirona.cat]

Jon Giere i Joan Garcia

sumari

> La nova temporada d’Ibercamera > Entrevista a Albert Guinovart > L’empenta a les corals > La llavor de Sopa de Cabra i Umpah-pah

música

> Sunset, la parada obligatòria del jazz història > El llegat de Narcís Sans

ciència

> La pregunta de Torres Monsó

llengua

> Cicle sobre diversitat de llengües i benestar lingüístic

equipaments

història

34 35

art

> Sant Narcís, el barri artístic

art

> Manel Palahí, escultures de música a l’Auditori > Els jardins de Tonyi Barbero > La pintura energètica de Jordi Gispert > Modest Urgell al Museu d’Art > Joan Brossa a l’EMA > Els amics d’infància de Jordi Armengol

38 44 46

> Biblioteca Carles Rahola, un nou focus cultural > Les Voltes, de llibreria a fundació > Entrevista a Ponç Feliu Llansa > El creador de l’estelada, Vicenç Albert Ballester literatura > Entrevista a Xavier Pla

cinema

> La nova pel·lícula de Bellsolà > Acocollona’t 2014 > Curts al Museu del Cinema

la tria els espais les exposicions 3

història > DUES EXPOSICIONS REVISEN LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEL SEGLE XVI AL XVIII

NOVA LLUM SOBRE LA GIRONA MODERNA SÍLVIA PLANAS MARCÉ

Dues noves exposicions proposen una revisió de la història de Girona del segle XVI al XVIII: La Girona moderna, de l’obrador al baluard, al Museu d’Història de Girona (MHG), i La Girona dissident, al Museu d’Història dels Jueus. Les dues mostres se centren en uns temps i uns temes, encara força desconeguts històricament, que comporten canvis importants tant en les estructures urbanes i físiques de la ciutat com en les socials, mentals i culturals. Els comissaris de La Girona moderna, de l’obrador al baluard, Francesc Miralpeix i Xavier Torres, remarquen la transformació callada que va experimentar Girona en aquells anys, com altres ciutats catalanes del segle XVI al XVIII. Entre un període considerat esplendorós i dinàmic (el medieval) i un altre farcit d’innovacions, indústria i renaixença cultural (el contemporani), el període modern s’ha volgut veure tradicionalment com una etapa de decadència i immobilisme. L’exposició neix amb l’objectiu de projectar una mirada històrica diferent sobre aquest període, a partir de l’anàlisi d’un seguit de canvis a la Girona de l’època moderna que sovint s’han presentat com a imperceptibles i que ara es posen al descobert des de noves perspectives. Tenint en compte el calendari, l’exposició del MHG dedica una atenció especial a la Guerra de Successió a la ciutat i la seva àrea d’influència. Tant La Girona moderna, de l’obrador al baluard com La Girona dissident defugen els relats més institucionals i centren l’interès en aspectes relacionats amb la societat, 4

Original de l’Àngel de la Catedral, escultura de bronze de Ramon Salvatella conservada al Museu d’Història de Girona. c.1764.

la vida quotidiana, la cultura, l’espiritualitat popular i el terreny de les mentalitats, per divulgar la història d’una manera més propera i atractiva. La Girona dissident que mostra el Museu d’Història dels Jueus aporta llum sobre la societat conversa, continuadora de la societat jueva de l’esplèndida Girona medieval, i analitza els efectes de la seva dissidència tant des del punt de vista de les manifestacions religioses com des de la perspectiva dels comportaments socials i culturals. Aquesta exposició permet descobrir la història sovint oculta de les persones que es van acollir al baptisme d’una manera forçada i precipitada només per salvar la pell, i que van viure un temps dur de secret, reclusió, assimilació forçada i oblit. Malgrat que per a aquestes persones va ser un temps d’expulsió, marginació, conversió i dissidència, també va ser per a elles un temps de persistència, manteniment de tradicions, supervivència de creences ancestrals i salvaguarda d’una identitat col·lectiva que va deixar pòsit en l’estructura social i simbòlica de la ciutat. Les dues exposicions ensenyen objectes artístics i patrimonials molt interessants, alguns dels quals podran ser admirats públicament per primera vegada. Moltes peces de les dues exposicions han estat cedides per diferents institucions de Girona, Catalunya i l’estranger. DELS TEIXITS DE LLANA A LA PLAÇA FORTA. La

Girona de l’època moderna, tal com expligironacultura 05 | novembre-desembre 2014

quen Xavier Torres i Francesc Miralpeix, va ser una de les principals capitals de Catalunya, tot i que en aquest període va anar perdent importància almenys en termes de població. Des de la segona meitat del segle XVII va esdevenir, a més, una plaça forta estratègica, sobretot arran de les periòdiques guerres amb França. La ciutat atrafegada del segle XVI, especialitzada en la producció de teixits de llana, va acabar convertida a la segona meitat del segle XVIII en una capital militar. De l’obrador al baluard. Vet aquí la seqüència que remarquen els comissaris de l’exposició. La recerca museogràfica que ha fet possible La Girona moderna, de l’obrador al baluard es rendibilitzarà posteriorment en la renovació dels espais permanents del MHG dedicats a aquest període, seguint la 1 línia que ha dut a inaugurar aquesta tardor les noves sales de la Girona romana i la Girona medieval. Dues peces emblemàtiques d’aquests espais del MHG dedicats a la Girona moderna que es poden veure a l’exposició són un escut imperial brodat del segle XVIII d’autor desconegut i l’Àngel de la Catedral, obra de Ramon Salvatella, calderer del segle XVIII que el va crear cap al 1764. També s’hi podran admirar uns magnífics novenaris d’ànimes procedents del Museu de Manresa, que han estat

restaurats amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a La Girona dissident, una de les peces que s’hi podran veure és l’escut de la Inquisició de Girona, provinent del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, un registre notarial de la Inquisició del segle XVI, procedent de l’Arxiu Històric de Girona, i una gramalleta de judaïtzant del Museo Diocesano de Tui (Galícia). VISITES I ALTRES ACTIVITATS. A més d’itineraris i visites a les dues exposicions (guiades, dramatitzades i didàctiques), les activitats paral·leles que s’han programat inclouen visites a l’antic convent caputxí de Sant Antoni (2 de novembre a les 12.00), un dels més destacats edificis religiosos del segle XVIII i que acull actualment el MHG, i al rellotge de la Catedral (16 i 23 de novembre a les 11.00 i a les 13.00). També hi haurà dos cicles de conferències: l’un sobre La Girona del barroc, que tindrà lloc els quatre dimecres de novembre al Centre Cultu2 ral La Mercè, i l’altre sobre La Girona dissident, que acollirà l’Institut d’Estudis Nahmànides entre el gener i el maig. A més, al febrer hi haurà activitats sobre diversos aspectes de la vida privada de les dones de la Girona moderna i a l’abril 3 un concert de Lídia Pujol.

EXPOSICIÓ La Girona moderna, de l’obrador al baluard LLOC Museu d’Història de Girona DATES 29 d’octubre a 6 d’abril INAUGURACIÓ 29 d’octubre a les 12.30 VISITES GUIADES 29 d’octubre a les 13.00 i 29 de novembre a les 12.00 PREU DE L’ENTRADA Gratuït EXPOSICIÓ La Girona dissident LLOC Museu d’Història dels Jueus DATES 29 d’octubre a 6 d’abril INAUGURACIÓ 29 d’octubre a les 12.30 PREU DE L’ENTRADA Gratuït

1. Escut imperial del segle XVIII d’autor desconegut. 2. Imatge utilitzada per a la difusió de La Girona moderna, de l’obrador al baluard. 3. Registre de la Inquisició del segle XVI conservat a l’Arxiu Històric de Girona, que es podrà veure a La Girona dissident.

història > DIRECTORA DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA I DEL MUSEU D’HISTÒRIA DELS JUEUS

SÍLVIA PLANAS MARCÉ

«La història de Girona és una suma d’històries que cal explicar conjuntament i d’acord amb l’entorn» que van oferir es pot entendre millor la història de la ciutat en dos moments clau: el de la fundació, amb el refinament de la societat gironina a l’època romana, i el de l’etapa esplendorosa de l’edat mitjana, en què Girona era considerada clau del regne.

XEVI PLANAS

Sílvia Planas Marcé (Camprodon, 1965), directora del Museu d’Història dels Jueus des del 2004 i de l’Institut d’Estudis Nahmànides des del 1997, és també directora del Museu d’Història de Girona des del setembre del 2013. –Quins avantatges comporta que el Museu d’Història de Girona i el Museu d’Història dels Jueus comparteixin direcció? –La història de Girona és una suma d’històries que cal explicar conjuntament i en concordança amb l’entorn. No és fàcil entendre-la si les moltes històries que conté s’expliquen separadament. N’hi ha dues que han estat fonamentals per a la ciutat, en la seva etapa més esplèndida, que és la medieval: la cristiana i la jueva. Hem de divulgar aquesta història des de diverses perspectives amb un projecte ampli, obert, innovador i cohesionador. Pensar en una mateixa direcció dels dos museus d’història de la ciutat permet donar una major coherència a la gestió i la interpretació del patrimoni històric de Girona. –El MHG acaba d’inaugurar dues sales: Girona romana i Girona medieval. Quins matisos substancials aporten al discurs historiogràfic sobre la ciutat? –Les dues sales han estat renovades arran de la revisió historiogràfica i museogràfica que van comportar les exposicions sobre la Girona romana (2012-2013) i sobre la Girona medieval (20132014). Amb la nova mirada 6

Sílvia Planas Marcé.

–En quina previsió d’obertura de noves sales al MHG treballa? –Remodelarem l’espai dedicat a la sardana, a la qual acabem de dedicar una exposició, i treballem per donar més valor al mateix edifici del museu, emblemàtic pel seu passat com a convent caputxí dels segles XVII a XIX i perquè havia acollit l’institut d’ensenyament mitjà. Ara es poden veure les exposicions La Girona moderna, de l’obrador al baluard al MHG i La Girona dissident al Museu d’Història dels Jueus. Seguint el criteri establert fa dos anys, aquestes exposicions revertiran en reformes en els espais estables dels dos museus. –Més enllà de l’interès turístic que desperten, què creu que sobretot han de tenir en compte els dos museus, per poder complir la funció de conservadors, estudiosos i difusors del patrimoni del qual són dipositaris? –Aquests museus han de ser uns espais de divulgació del patrimoni i uns atractius culturals per a tots els visitants. Però sobretot han de contribuir a construir identitat, recollint i gestionant la memòria de la ciutat. Han d’explicar per què la ciutat és com és i han de projectar la idea que tots els seus habitants tenen un lloc en la història de Girona. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

> ‘LA TRIA DE L’ARXIVER’ PRESENTA UNA MOSTRA DEL PATRIMONI DOCUMENTAL DE LA CIUTAT

JOIES DE L’ARXIU MUNICIPAL X.P.

L’Ajuntament de Girona acaba de publicar el llibre La tria de l’arxiver, de Joan Boadas, per donar a conèixer una part representativa del conjunt del patrimoni documental de Girona i per estimular l’interès ciutadà per uns testimonis que es custodien a l’Arxiu Municipal per tal que siguin a l’abast de tothom. «L’Arxiu Municipal no tan sols és l’arxiu de l’Ajuntament. L’Arxiu Municipal és l’arxiu del municipi. Aquesta circumstància permet afirmar que qualsevol documentació que ens ajudi a recuperar el nostre passat, entendre el nostre present i suggerir-nos línies d’actuació futura pot ser objecte del nostre interès. Això explica que des de fa molts anys el nostre arxiu aculli documentació de molt diversa procedència», aclareix d’entrada Joan Boadas. Carles Rahola, Miquel Santaló, Miquel de Palol i Laureà Dalmau, quatre personalitats rellevants de Girona que van patir dramàticament les conseqüències de la repressió feixista, s’han retrobat de nou gràcies a les successives donacions que els respectius familiars han fet dels fons documentals que els pertanyien. És un dels exemples que il·lustra la importància de les aportacions priva-

Diversos documents extrets del llibre La tria de l’arxiver.

des a aquest patrimoni documental col·lectiu del qual es beneficia la ciutat. Joan Boadas comenta que els fons personals del metge Josep Pascual i Prats (la primera donació a l’Arxiu Municipal de la qual es té constància, el 1931), l’advocat i historiador Pelai Negre i Pastells, el cineasta Antoni Varés, el mestre i editor Joaquim Pla i Cargol, l’escriptor Josep M. Gironella, el decorador Manel Baulida, l’impressor Jaume Curbet i Boj i el polític i historiador Joaquim Nadal són una mostra de la diversitat de procedències que integren el conjunt del material sobre el qual ha treballat per preparar aquest llibre. El document més antic conservat a l’Arxiu Municipal és del 1075 i prové del fons Calderó, de Riudellots de la Selva. El web de l’Arxiu Municipal permet consultar en obert més de dos milions i mig de pàgines de premsa des de la primera Gazeta de Gerona, apareguda el 6 de gener del 1794, fins a les publicacions periòdiques que es poden trobar al quiosc. L’Arxiu Municipal posa a l’abast dels seus usuaris més de 425.000 fotografies, 2.500 hores de films i vídeos, 1.500 hores de documents sonors i gairebé 300.000 pàgines de documentació textual.

tradicions > LES FESTES DE SANT NARCÍS POTENCIEN ELS CONCERTS I LA CULTURA POPULAR

FIRES DE CARRER I DE BARRIS G.C.

Les Fires de Sant Narcís d’aquest any conviden més que mai a sortir al carrer i a viure-les als barris. L’Ajuntament de Girona ha potenciat els actes en espais a l’aire lliure a tota la ciutat, especialment els de cultura tradicional. La programació musical, potent i variada, inclou concerts a l’Auditori de La Princi-

pal de la Bisbal (29 d’octubre), Niña Pastori en substitució de Jorge Drexler (29 d’octubre), Patricia Petibon (30 d’octubre), Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró (31 d’octubre) i Love of Lesbian (1 de novembre). Un mapping de Domènec Fita (300 anys. Estel-Cat), que es projectarà a la façana de la Catedral, i una cercavila de gran format a la Gran Via de Jaume I són dues de les novetats de l’edi-

ALGUNS ACTES GRATUÏTS DE fires

> Divendres 24 d’octubre 18.00 Cercavila amb gegants i capgrossos 20.00 Pregó d’Àstrid 21 i Cor Geriona 21.30 3r Onyarock 23.00 Chambao + Calvari

Parc de Vista Alegre Plaça del Vi Plaça del General Marvà La Copa

> Dissabte 25 d’octubre 11.30 Jocs tradicionals 12.00 The Penguins 17.00 Sardanes amb La Bisbal Jove 17.30 DJ Elektrik i Bonobos 19.00 i 22.00 Orquestra Selvatana 19.30 Castells 21.00 Joan Colomo + Xebi SF 21.30 St. Pierre 7 22.00 Nit de Blues Electroacústic 23.00 Correfoc amb Diables de l’Onyar 23.00 Reincidentes + Germà Negre + EAM

Parc del Migdia Espai Copeta Plaça de Prudenci Bertrana Plaça de Sant Feliu Plaça de Miquel de Palol Plaça de Sant Feliu Plaça de Sant Feliu Casa de Cultura Ateneu 24 de Juny Plaça del Vi La Copa

> Diumenge 26 d’octubre 11.30 Castells 12.00 ‘Bicicadabra’ (màgia) 17.00 Sardanes amb Els Rossinyolets i La Selvatana

Plaça del Vi Plaça de la Independència Plaça de Prudenci Bertrana

> Dimarts 28 d’octubre 19.30 La Gran Parade (fusió de bandes) 19.30 Parada 360 amb Smoking Bambino i Carmen 113 20.00 Lectura d’Antoni Puigverd de textos del seu nou llibre 21.00 Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries 22.00 Estotifai 22.00 La Metropol 22.00 Luis González Trio 23.00 Hotel Cochambre + Buhos

Plaça de Sant Feliu L’Estació Espai Jove La Planeta Plaça de Sant Feliu Ateneu 24 de Juny Plaça de Miquel de Palol Sunset Jazz Club La Copa

> Dimecres 29 d’octubre 10.00 1a Gimcana de Sant Narcís 12.00 Hot Brass Quartet 12.00 País de Cotó 12.00 ‘Teatre en bicicleta’ 12.15 Passejada de capgrossos

Plaça de Miquel de Palol Sunset Jazz Club La Copa Plaça de la Constitució Plaça de la Catedral gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

ció d’enguany de la festa major de la ciutat, que començarà el 24 d’octubre i s’acabarà el 2 de novembre. Penjada de mosques a Sant Narcís, circ al carrer a Taialà, jocs tradicionals a l’Eixample, gimcana popular a la plaça de Miquel de Palol a la Devesa, concert de bandes a la plaça de Sant Feliu o una cercavila que arrencarà a Vista Alegre, a banda del retrò de coets als barris després del pregó, són alguns exemples d’actes organitzats amb l’objectiu de fomentar als diferents barris la participació en les Fires. Aquest any també es recuperarà

l’esplanada de La Copa per a actes diürns ben diversos, com un circuit d’aventura o els concerts per a públic familiar a l’Espai Copeta. Tot sobre Fires

–web: girona.cat/firesdesantnarcis (amb el detall dels actes i el document per descarregar-se’n la programació). –xarxes socials: #firesgirona –‘Girona emociona’: Revista de Fires que es pot descarregar a l’App Store i al Google Play. –GironaIn: Per seguir al minut tot el que estigui passant per Fires.

ALGUNS ACTES GRATUÏTS DE fires > Dimecres 29 d’octubre 17.00 La Principal de la Bisbal 19.15 Terra Endins 20.00 ‘L’altre Llibre de les bèsties’ 21.30 ‘La bella i les bèsties’ amb Carros de Foc 22.00 La Principal de la Bisbal 22.00 Movin’ Wes

Plaça del Vi Escales de la Catedral La Planeta Gran Via de Jaume I Plaça de Miquel de Palol Sunset Jazz Club

> Dijous 30 d’octubre 20.00 Donallop 20.00 Intro 2014 20.00 Orchestra Fireluche (premi Just M. Casero) 21.00 Nit de la Glosa 23.00 Jeff Mills + Nivna + Ferris & Fauden

Casa de Cultura Plaça de Sant Feliu La Planeta Casal El Forn La Copa

> Divendres 31 d’octubre 19.00 Bateria de Girona 19.00 i 22.00 Orquestra Montgrins 20.00 Mapping 21.00 Sanjosex 22.30 3r Sant Pere Rock 23.00 Pungle Lions + Gaspard Royant

Banys Àrabs Plaça de Miquel de Palol Escales de la Catedral Plaça de Sant Feliu Casal El Forn La Copa

> Dissabte 1 de novembre 12.00 Cor Maragall 12.00 Girona Banda Band 12.00 Orquestra Di-versiones 16.30 Sardanes amb Ciutat de Girona 18.00 La Principal de la Bisbal 18.00 Recital de poesia de Quim Curbet 19.00 Nit de Reggae 19.00 i 22.00 Orquestra Maravella 21.00 Castells 23.00 Marga Mbande Quartet 23.00 Zebda + Txarango

Sala de Cambra de l’Auditori Plaça de Santa Susanna Espai Copeta Plaça de Prudenci Bertrana Plaça de Prudenci Bertrana La Planeta Plaça dels Jurats Plaça de Miquel de Palol Escales de la Catedral Sunset Jazz Club La Copa

> Diumenge 2 de novembre 10.00 Trobada de gegants 17.00 Sardanes amb La Selvatana 20.00 Castell de focs

Parc del Migdia Plaça de Prudenci Bertrana Parc de les Ribes del Ter 9

tradicions > EL CORREFOC, UN DELS ACTES MÉS ESPERATS DE LES FIRES

DIABLES DE L’ONYAR, 25 ANYS DE FOC JAUME PIQUER

Un dels actes més esperats de les Fires de Sant Narcís és el correfoc de Diables de l’Onyar. La plaça del Vi, amb una forta olor de pólvora i un repic de timbals convidant a la gresca, s’omplirà el 25 d’octubre a les 23.00 de gent amb ganes de córrer, saltar i ballar alegrement sota el foc i les guspires. La tradició dels balls de diables ve de segles enrere. Un exemple ben evident n’és el salt de maces de la Patum de Berga. Però el concepte del correfoc tal com el coneixem ara no es va popularitzar fins a la dècada del 1980, quan arreu dels Països Catalans es van crear colles de diables per animar-ne. Després dels correfocs han arribat els correaigües, els correbars, els correllengües... Una d’aquestes agrupacions va ser Diables de l’Onyar. Consolidada com una de les més prestigioses del país després de més d’un quart de segle d’activitat, aquesta colla de Girona no para d’innovar amb els seus espectaculars i singulars cor10

Tres imatges d’un correfoc de Diables de l’Onyar > FOTO: Laia Buira.

WEB

www.diablesonyar.org

refocs. Els seus diables també sorprenen amb malabars de foc i amb el bestiari i les imaginatives estructures que els acompanyen.

Projectant la cultura del foc. Des de Finlàndia fins a Cuba, Diables de l’Onyar ha voltat pel món projectant Girona i la cultura del foc. Als Països Catalans ha triomfat en festes majors de moltes poblacions que no tenen colla pròpia o reforçant els correfocs d’altres colles amb les quals ha col·laborat, com els Guillables de Sant Hilari o els Diables d’en Pere Botero de Salt. Diables de l’Onyar és molt més que una colla. Són centenars els joves que hi han fet de diables al llarg de tots aquests anys, sempre vinculats al teixit associatiu de la ciutat a través del seu ferm compromís en moltes reivindicacions. Els fundadors de la colla ja van demostrar la seva implicació en la millora de la ciutat quan van triar el nom de Diables de l’Onyar, per posar en evidència el deplorable estat d’aquest riu quan va néixer la colla. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

teatre > LLUÍS HOMAR TORNA A ENTRAR EN EL CLÀSSIC D’ÀNGEL GUIMERÀ

‘tERRA BAIXA’, TEMPORADA ALTA PERE GARCIA

La revisió de Terra baixa interpretada per Lluís Homar i dirigida per Pau Miró, Prendre partit, una història situada a l’Alemanya del 1946 en què Josep Maria Pou es dirigeix a ell mateix i a Joel Joan, i Cels, la confirmació de Wajdi Mouawad com a autor dramàtic que sap combinar horror amb poesia sempre amb una dosi d’esperança, són els tres plats forts de la programació de Temporada Alta dels dos últims mesos de l’any al Teatre Municipal. També es podran veure en aquest espai Bombollavà, l’espectacle de bombolles en què Pep Bou fusiona la poesia de Joan Brossa amb la màgia visual del circ, i Óyeme con los ojos, la creació de la bailaora María Pagés. Pere Faura presentarà a l’Auditori de La Mercè la seva història de la dansa amb Sin baile no hay paraíso. Romeo Castellucci oferirà a Sant Domènec una performance iconoclasta recuperant el seu monòleg de Marc Aureli després de la mort del Cèsar. Entre els espectacles d’entrada gratuïta del festival val la pena recomanar Enfila SA, el muntatge amb què Estampades reviurà a la plaça de les Olles amb una bella coreografia de fils el passat tèxtil català i la vida de les seves treballadores. Krystian Lupa reflexiona sobre l’amistat a Tala, el monòleg de Thomas Bernhard ara convertit en espectacle dramàtic de quatre hores que durà a El Canal, on Christoph Marthaler, director que aixeca passions i odis en la ma-

WEB

www.temporada-alta.net

Juli Cèsar.

> FOTO: Luca del Pia.

teixa proporció, sorprendrà amb King size. Com sempre, hi alterna música, paraula i gestualitat, sense que sapiguem exactament quina relació tenen els personatges entre ells ni quin vincle hi ha entre les cançons que interpreten, de Wagner als germans Jackson. També a El Canal el director lituà Oskaras Korsunovas portarà el seu teatre dins el teatre amb La gavina, d’Anton Txèkhov, en què al llarg de més de dues hores la ficció i la realitat es barregen. Potser el més potent del que ha programat Temporada Alta en aquesta edició al Teatre de Salt és Attends, attends, attends... (Pour mon père), en què l’artista visual Jan Fabre planteja una reflexió sobre el temps i els seus ritmes canviants a mida de Cédric Charron, col·laborador seu de fa anys, amb el qual aconsegueix un esclat visual impactant controlant fins al més mínim detall la il·luminació i el vestuari.

DE PETER BROOK A LE CROUPIER. La programació de Temporada Alta serà especialment densa per Fires, amb Emma Vilarasau recreant al Teatre de Salt el monòleg Els dies feliços de Samuel Beckett, Francesc Orella encapçalant a El Canal el repartiment d’El president de Thomas Bernhard, i Peter Brook amb el seu equip de direcció captivant amb El vestit el públic al Teatre Municipal, on Le Croupier, amb direcció de Xavier Pujolràs, ens traslladarà per una nit al Paral·lel barceloní per recuperar tangos, cuplets, foxtrots i xarlestons en homenatge a un món perdut però no oblidat.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

1. Terra baixa.

> FOTO: David Ruano. 2. Cels > FOTO: La Perla.

3. Óyeme con los ojos. > FOTO: Daniel Muñoz.

4. Sin baile no hay paraiso > FOTO: Tatiana Halbach.

5. Bombollavà.

> FOTO: David Ruano. 6. Enfila SA > FOTO: Marc Plana i Àlex Carreras.

teatre > ‘MOLIÈRE LA BALLA’, UNA COMÈDIA AMB DANSES BARROQUES

El pillo > FOTO: Cascai Teatre. Maüra, filla de la terra > FOTO: Cia. Sifó.

MARCEL TOMÀS ESTRENA ‘EL PILLO’ A LA PLANETA PERE GARCIA

Antoni Puigverd llegirà fragments de La finestra discreta, el llibre de proses periodístiques que prepara, el 28 d’octubre dins l’atapeïda oferta de tardor de la sala La Planeta, que combina actes inclosos en la programació del festival Temporada Alta amb d’altres de la XXIV Proposta de Teatre Independent i de la XXII Proposta de Poesia. També Quim Curbet hi recitarà poemes del seu nou llibre, Les ciutats conjugades, l’1 de novembre. Completaran la XXII Proposta de Poesia el muntatge L’altre llibre de les bèsties (en què Titon Frauca, Ferran Frauca i Joan Sadurní homenatjaran Salvador Sunyer i Aimeric el 29 d’octubre), el recital Intensament Vinyoli (que el 31 d’octubre reunirà l’actor Joan Massotkleiner, el guitarrista Toti Soler i la cantant Gemma Humet) i el concert de l’Orchestra Fireluche dedicat a Julio Cortázar el 30 d’octubre en l’acte del lliurament del XXXIV Premi Just M. Casero de Novel·la Curta. El teatre arriba per Fires a La Planeta amb Bluf (24 d’octubre), la barreja explosiva de realisme íntim i comèdia àcida de Joan 14

WEB www.laplaneta.net

Molière la balla.

> FOTO: La Rita Produccions.

Iago i la Companyia La Calòrica, l’estrena de Tebasland (25 d’octubre), les històries de Maüra, filla de la terra per al públic familiar (26 d’octubre) i La butaca (1 de novembre), el divertit i trangressor viatge d’un mosso d’esquadra al 1714. Dos espectacles de cabaret ompliran el buit dels teatrets de revista instal·lats molts anys enrere a la fira: el cant a cappella de Delikatessen concert (28 d’octubre) i Mmmm... recordo que (29 d’octubre), les desventures d’una jove catalana que es vol obrir camí com a ballarina de flamenc a Madrid, de la mà de Meritxell Cardellach. Després del gran èxit dels seus últims espectacles, Cascai Teatre i Marcel Tomàs estrenaran El pillo ( 7 de novembre), la història d’un cantant de cabaret en hores baixes. Marcel Tomàs ha assolit un nivell tan alt que fins i tot llegint una guia de carrers sabria posar-se el públic a la butxaca. També dins Temporada Alta es podran veure a La Planeta l’estrena a Europa (15 de novembre) de Viejo, solo y puto, una evocació de l’argentí Sergio Boris de la desolació, i Molière la balla (5 de desembre), en què Ludovica Mosca i Jordi Coromina recuperen danses barroques en una comèdia a ritme de ballet. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

música > ALEXEI VOLODIN OBRIRÀ LA TEMPORADA

Quartet Gerhard > FOTO: Priska Ketterer. Dmitrij Kitajenko > FOTO: Klaus Rudolph.

IBERCAMERA, UN VIATGE MUSICAL DE SOMNI G.C.

La vuitena edició d’Ibercamera Girona, que començarà al febrer i s'acabarà el juny, portarà a l'Auditori grans orquestres i excel·lents intèrprets en un viatge musical de somni. Obrirà (1 de febrer) la temporada el pianista Alexei Volodin, interpretant obres d’Scarlatti, Beethoven, Chopin i Schumann. La programació continuarà amb formacions d'un enorme prestigi. L’Orquestra Simfònica de Berlín, sota la direcció de Dmitrij Kitajenko, tocarà (1 de març) la Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov i el Concert per a violí de Brahms, amb Sergey Khachatryan a la part solista. L’Orquestra Simfònica de Ràdio Viena, amb el seu director titular, Cornelius Meister, i la pianista Varvara, oferirà (19 d'abril) la Simfonia núm. 2 de Brahms i el Concert per a piano de Schumann. L’Orquestra Da Camera, una formació creada per Ibercamera que va rebre en el seu debut al Palau de la Música Catalana el 2013 una gran acollida de la crítica i el públic, es presentarà (3 de maig) a Girona amb el Concert per a piano i trompeta núm. 1 de 16

Varvara.

WEB

www.ibercameragirona.cat

Xostakóvitx. L’Orquestra Simfònica de Ràdio Colònia, una de les grans orquestres alemanyes, revisarà (7 de juny) la Patètica de Txaikovski, una de les simfonies més estimades pel seu director titular, Jukka-Pekka Saraste. S’incorpora a aquest viatge musical una novetat amb la intenció que esdevingui tradició: l’audició per Setmana Santa (29 de març) de la Passió segons sant Mateu de Bach, a càrrec de l’Orquestra Barroca Catalana, el Cor Lieder Càmera i el mestre Karl-Friedrich Beringer, grans intèrprets del barroc i la música religiosa. Un conjunt de quatre concerts de música de cambra amb joves músics que proposaran programes ben variats completaran a la Sala de Cambra de l'Auditori el recorregut que ha preparat Ibercamera: el Quartet Gerhard amb el violoncel·lista Pau Codina (15 de febrer), el Trio Arriaga (15 de març), la pianista Varvara (26 d'abril) i el pianista Ignasi Cambra (14 de juny), que l’any passat va debutar al cicle amb un gran èxit i que aquest cop actuarà acompanyat per la violinista Tatevik Khachatryan. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

> ARTISTA RESIDENT DE L’AUDITORI 2014

ALBERT GUINOVART

«A Girona pots tocar amb bona acústica i sentit d’intimitat, tot i les grans dimensions de l’Auditori» –Tot i la dificultat que representava tocar la mateixa setmana a dos llocs dels Estats Units, vaig tenir clar que havia de fer aquest concert. Tocar al costat de músics joves sempre fa molta il·lusió, per l’energia que es desprèn d’aquestes trobades. Vaig quedar molt impressionat per l’excel·lent nivell dels músics i per la gran preparació dels professionals que els assessoraven sota la direcció d’en Jordi Piccorelli.

VÍCTOR GARCIA DE GOMAR

Albert Guinovart (Barcelona, 1962), un dels músics catalans més versàtils i prolífics, ha estat Artista Resident de l’Auditori de Girona 2014. Explica que està molt content per la sensibilitat que ha trobat a l’Auditori per poder-hi mostrar en concert les seves vessants de compositor, concertista de piano, solista amb orquestra i acompanyant.

–Un desig com a intèrpret? –M’agradaria poder enregistrar repertori romàntic amb orquestra.

–Com valora la programació dels últims anys de l’Auditori de Girona? –Em sembla una programació molt interessant. Té una vocació de diferenciació d’altres auditoris catalans. M’agrada com combina grans noms internacionals amb la promoció de noms locals i la normalització de tot tipus de repertori. Ja m’hi vaig sentir molt a gust quan el juliol del 2010 vam presentarhi el meu Concert de Girona amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, sota la direcció de Joan Enric Lluna. –Quina impressió li fa actuar-hi? –Des de l’escenari sents que hi pots tocar amb sentit d’intimitat gràcies a la bona acústica que té l’Auditori, malgrat les seves grans dimensions.

–Un desig com a compositor? –Voldria compondre una òpera de gran format.

Albert Guinovart.

–En quins projectes treballa actualment? –Ara acabem d’estrenar Mar i cel i, a més dels concerts que vaig fent, aquest hivern tinc diversos encàrrecs: d’una orquestra de Madrid, d’una cantata de Nadal, de l’estrena d’una versió amb orquestra de la meva cantata sobre els pastorets al Liceu...

–Què ha representat la seva residència a l’Auditori? –Estic molt content per aquesta residència no tan sols pel que representa per a mi, sinó també perquè l’Auditori ha sabut entendre la meva manera de concebre la música i ha programat quatre concerts completament diferents, en què puc lluir en diverses vessants: la de compositor, la de concertista de piano, de solista amb orquestra i la d’acompanyant. –Com va viure la preparació amb la Jove Orquestra Auditori de Girona (JOAG) per interpretar el segon concert de Ratxmàninov? Com es va sentir actuant amb aquesta formació? 17

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

cançó > SEGONA EDICIÓ DEL CICLE GIRONA CORAL

Membres de diverses corals de Girona actuant amb la soprano María Bayo a la Sala Montsalvatge de l’Auditori. > 2 DE NOVEMBRE Cor de la Diputació de Girona En la celebració del desè aniversari de la formació, el director, Pablo Larraz, proposa el cicle de cantates Membra Jesu Nostri de Buxtehude, referència absoluta per a Bach i els seus seguidors. Una pàgina d’introspecció, bellesa i pietisme.

> 9 DE NOVEMBRE Coral Preludi En una doble presentació, aquesta sessió vol ser la posada de llarg del septet de l’ensemble Preludi i del Cor Juvenil Preludi. Cançons d’amor al llarg del temps és el títol de la primera proposta. Els joves participaran amb arranjaments de grans hits d’avui.

> 16 DE NOVEMBRE Cor de la Universitat de Girona Algunes de les llegendes més conegudes de la ciutat són el punt de partida per a una nova partitura escrita per Albert Bosch, Pergamí de pedra, una cantata per a cor mixt amb participació de veus blanques, narrador i ensemble instrumental.

> 23 DE NOVEMBRE Coral Xàntica Invitació a voltar pel món a partir de 25 cançons. Catalunya com a origen i destinació d’un viatge per Europa, Nova Zelanda, la Xina, els Estats Units, l’Argentina...

BONA EMPENTA A LES CORALS G.C.

CORAL

Capella Polifònica de Girona Les formacions corals de Girona Cor Àkan se senten més motivades que Cor Claudefaula mai des que fa dos anys reben un Cor de la Diputació de Girona ajut econòmic de l’Ajuntament Cor de la Universitat de Girona de Girona i tenen l'oportunitat Cor dels Amics de l’Òpera de Girona d’actuar cada dos anys a l’AudiCor Filharmonia tori. El Cicle Girona Coral a l’AuCor Juvenil i Infantil Geriona ditori dóna als cors de la ciutat Cor Maragall Coral del GEiEG l’oportunitat de cantar en un Coral Pla de Girona espai que els ofereix la possibiCoral Preludi litat de presentar un programa Coral Saba Nova en les millors condicions tècniCoral Xàntica ques possibles. Gospelians de Girona Aquests estímuls han dut les corals gironines a preparar concerts ambiciosos, que poden incloure projeccions, orquestra, nou vestuari, director

convidat... Tot un somni per als cantaires i els seus directors. Joan Asin A partir de les propostes dels Mariona Callís cors, el novembre del 2013 es va Quim Bonal organitzar a l’Auditori el Cicle Pablo Larraz Girona Coral, en el qual van parJoan de la Creu Godoy ticipar Gospelians de Girona, Conxita Garcia Cor Filharmonia, Cor Infantil Irene Llongarriu i Cor de Noies de Claudefaula, Imma Pascual Coral del GEIEG i Coral Saba Sara Pujolràs Pilar Sanz Nova. Elena M. Rodríguez L’èxit de la primera proposta Mercè Rigau ha portat la segona convocatòria Roser Busquets de la línia d’ajuts a agrupacions Sara Pujolràs corals i un segon cicle amb quaKarol Green tre concerts per aquest novembre. Totes aquestes actuacions tindran lloc a la Sala de Cambra de l'Auditori i començaran a les 12.00. DIRECCIÓ

cançó > PAU MARQUÈS PUBLICA DISC AMB MONTREAL 76

LA LLAVOR DE SOPA DE CABRA I UMPAH-PAH JOAQUIM VILARNAU

Fa més d’un quart de segle Sopa de Cabra i Umpah-pah van plantar una llavor que encara dóna fruits. Malgrat que aquests dos grups gironins de rock ja no existeixen, la creativitat dels músics que en van formar part continua sorprenent amb noves cançons. Pau Marquès, que va ser un dels dos guitarristes d’Umpah-pah, ha fundat fa poc Montreal 76, amb el qual acaba d’autoeditar-se el primer disc, que duu el mateix nom del grup. Sopa de Cabra, el conjunt català més popular de la seva generació, va publicar tretze discos abans de plegar el 2001. El 2011 va tornar amb només sis concerts, dels quals va sortir el compacte El retorn. Palau Sant Jordi 09/09/2011 (2011). Umpah-Pah, que va deixar sis discos, es va convertir en una banda de culte molt valorada per la crítica. El 1994 va rebre un premi Ondas al grup revelació de l’Estat espanyol.

Pau Marquès, a l’esquerra, amb el seu nou grup, Montreal 76. > FOTO: Joan Sabater.

DE KABUL BABÀ A NOUDITS. Després de la disso-

lució de Sopa de Cabra i de la mort de Joan ‘Ninyín’ Cardona, Pep Bosch i Cuco Lisicic

grup d’origen

grups posteriors

Sopa de Cabra Pep Bosch Joan Cardona Francesc Lisicic Gerard Quintana Josep Thió

Sr. González / Kabul Babà (disc d’homenatge) Kabul Babà i Noudits Els Miralls de Dylan Gerard Quintana Josep Thió

Umpah-pah Jordi Gimbernat Marc Marquès Pau Marquès Adrià Puntí Joan Solà-Morales Cesc Terrades

Free Gees Free Gees Free Gees Montreal 76 Adrià Puntí Free Gees La Banda del Surdo Dani Molina Quartet Lluís González Trio Free Gees

van muntar Kabul Babà, que va debutar amb un disc produït per Josep Thió. Gerard Quintana va iniciar una trajectòria tot sol, va donar continuïtat a Els Miralls de Dylan i va participar en els espectacles L’Àngel Bo i, amb Dani Nel·lo i Lídia Pujol, Els Enfants du Paradis. Josep Thió s’ha dedicat a la producció i a la composició per a altres artistes, a més de publicar tres discos tot sol. Fa poc s’ha editat un disc d’homenatge a Joan Ninyín ‘Cardona’ i al seu germà Pau, i un de la nova banda de Cuco Lisicic, Noudits. La major part de músics que van fundar Umpah-Pah va retrobar-se després a Free Gees. Joan Solà Morales toca ara en diverses formacions de jazz. Marc Marquès fa audicions a les escoles amb Cris Juanico. Pau Marquès encapçala un nou projecte: Montreal 76. Adrià Puntí refà la seva carrera tot sol i prepara el seu cinquè disc després d’haver editat l’any passat Incompletament Puntí.

artista discOGRAFIA Adrià Puntí Els Miralls de Dylan Sr. González Kabul Babà Gerard Quintana Josep Thió Free Gees La Banda del Surdo Lluís González Trio Dani Molina Quartet Homenatge als germans Cardona Montreal 76 Noudits

Pepalallarga i... (1998), L’hora del pati (1999), Maria (2002), Incompletament Puntí (2013) Els Miralls de Dylan (1998), Sense reina ni as (2002) Taxi (2001) Club (2002), L’equipatge del temps (2005), Màfia Potagia (2007) Senyals de fum (2003), Les claus de sal (2004), Per un tros de cel (2005), Treu banya (2007), Deterratenterrat (2009), Tothom ho sap (2014) Avui és demà (2004), 5000 nits (2006), Els teus cels (2008) Freegees (2005) Dukkun (2008) Cançons (2009), New York City Suite (2011), Entre vivir y soñar (2012), Live at Sunset (2013), Un món de nadales (2013) amb Cris Juanico Àfrica (2010) Serendípia (2013) Montreal 76 (2014) Som humans? (2014) gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

música > EL SAXOFONISTA JEROME SABBAGH ACTUA EN LA NOVA TEMPORADA

SUNSET, LA PARADA OBLIGATÒRIA DEL JAZZ X.P.

El dissabte 3 de novembre del 2001 obria les portes el Sunset Jazz Club al número 12 del carrer de Jaume Pons Martí, just a la cantonada del portal de la Barca, fins feia ben poc accés principal als carrers del barri xino de Girona. “Il·luminació tèbia, sostre de volta que fa l’efecte de soterrani i una disposició de taules que genera l’atapeïment propi d’un bon establiment jazzístic”, escrivia Carles Ribera a El Punt per explicar el marc d’ambientació del local, que definia com a perfecte en la seva crònica Jazz al barri del jaç, en la qual celebrava que aquest gènere forjat en bordells trobés a Girona un espai on expressar-se. El concert d’Horacio Fumero (contrabaix), Carmen Paz (piano), Frederic Caulguets (saxo tenor) i Mariano Steinberg (bateria) amb què es va inaugurar el local va ser la primera de les moltíssimes sessions que els seguidors gironins del jazz han pogut assaborir-hi. Tretze anys després, Alix Levy, el programador de les nombroses actuacions que ofereix el local, garanteix que el Sunset Jazz Club continuï sent una de les sales fonamentals del mapa del jazz als Països Catalans, convertida en una parada obligatòria per als aficionats al jazz que passen per Girona. Trenta-tres actuacions entre el 23 d’octubre i el 23 de desembre conformen la potent programació de tardor d’aquest espai, que fins al juny preveu més de 200 activitats entorn del jazz amb concerts gairebé cada dia. El tercer cicle Jazz i Fires arrenca amb Verd i Blau (23 d’octubre), Rotem Sivan Trio (25 d’octubre), Sextet Gerió (26 d’octubre), Luis González Trio (28 d’octubre), Hot Brass Quartet (29 d’octubre, amb una sessió matinal gratuïta amb el mític Josep Maria Farràs a la trompeta), Movin’ Wes (29 d’octubre), Amadeu Casas & August Tharrats (30 d’octubre), l’esperat Jerome Sabbagh Quartet feat (31 d’octubre), Marga Mbande Quartet (1 de novembre) i Sunset Band (2 de novembre). El segon cicle Sax Masters durà al Sunset Jazz Club propostes tan atractives com la de Zenhya Strigalev & Smiling Organism, que el 15 de novembre s’hi presentarà amb el llegendari baixista Foley (company d’escenaris de Miles Davis durant cinc anys), i la

que compartiran el 23 de novembre el pianista Ignasi Terraza i Josemi Carmona, conegut com a guitarrista de Ketama. Rob Garcia Quartet, que arribarà de Nova York amb la col·laboració del premiat saxofonista Noah Preminger (13 de desembre), i l’elegant trio de la pianista i vocalista Dena DeRose (20 de desembre) sobresurten en l’oferta de concerts que ha preparat la sala per a l’últim mes de l’any. Una de les novetats de la temporada és la programació d’una jam session dedicada al soul, funk i blues, que coordinarà la Banda de la Impremta el segon diumenge de cada mes, i que se sumarà a la jam de la Sunset Band el primer diumenge i a la jazz jam session del tercer diumenge, en el foment a la participació a l’escenari del Sunset Jazz Club.

Jerome Sabbagh.

WEB

www.sunsetjazz-club.com 21

història > TESTIMONI FOTOGRÀFIC DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

EL LLEGAT DE NARCÍS SANS X.P.

Nadal, 1959. American Bar, 1960 > Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans).

El Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Girona dedica aquesta tardor a Narcís Sans i Prats (Fellines, 1920-Girona, 1994) l’onzè llibre de la col·lecció Girona Fotògrafs, que des del 2008 ha editat volums amb imatges de Joan Martí, Josep Buil, Antoni Varés, Jean Dieuzaide, Valentí Fargnoli (dos volums), Francesc Riuró, Martí Massafont, Salvador Crescenti i Josep Jou. Sans va obrir el seu primer establiment fotogràfic a la dècada del 1940, a la mateixa època en què va iniciar les seves col·laboracions al diari Los Sitios, i més endavant va traslladar la seu de Fotografia Sans al número 2 de la pujada del Pont de Pedra. El 1965 va ser el primer corresponsal de TVE a Girona, abans que aquesta figura existís a la demarcació de Barcelona. És remarcable la seva activitat cinematogràfica per promoure la Costa Brava i desvetllar l’interès pel seu món submarí. 684.191 fotografies i 591 pel·lícules formen part del Fons Narcís Sans del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona gràcies a les donacions que en van fer els hereus el anys 1995 i 2008. El fons conté fotografia comercial, fotografia i cinema de premsa, i cinematografia documental sobre Girona i la seva àrea d’influència. El nou llibre dedicat a les imatges de Narcís Sans inclou textos de Fina Navarrete i Laura Terré que contextualitzen l’obra del fotògraf.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

art > LA VOLTA IMPULSA LA PLAÇA DE L’ASSUMPCIÓ COM A ÀGORA DE LES ARTS La plaça de l’Assumpció, al barri de Sant Narcís. > FOTO: Bòlit.

SANT NARCÍS, EL BARRI ARTÍSTIC CARME SAIS

Fa molts anys Montmartre va començar a brillar quan va ser escollida per molts artistes com a lloc de treball i residència. Des d’aleshores, molts barris, o ciutats senceres com Berlín, s’han regenerat gràcies a la concentració d’artistes. La força transformadora de la cultura i la capacitat de dinamització econòmica que tenen les indústries creatives és un fenomen reconegut i buscat expressament durant el segle XXI, al mateix temps que un motiu d’atracció de turisme cultural. El barri de Sant Narcís de Girona pot ser un bon indret per dur a terme un projecte de dinamització social i econòmica a través de l’especialització artística. Les característiques urbanístiques de la plaça de l’Assumpció, la visió de futur dels veïns, la implicació de joves artistes residents a la zona i l’impuls de l’Ajuntament són els ingredients necessaris per iniciar un projecte de transformació de Sant Narcís com a barri artístic de Girona. El projecte es posa en funcionament per iniciativa del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de l’Ajuntament de Girona, i té el suport inicial del SOC i del Fons Social Europeu. Es tracta d’aprofitar l’estructura de cases amb botigues i porxos de la plaça de l’Assumpció

per acollir i potenciar els projectes d’artistes, artesans i altres creadors, compartint espai de botiga, exposició i taller de cara al públic. Uns espais, un passeig sota porxada i una plaça que esperem que revisquin a mida que s’omplin dels projectes dels artistes: escultura, ceràmica, pintura, disseny, moda i qualsevol camp de les anomenades indústries creatives. Una àgora de les arts on els artistes podran organitzar exposicions, tallers, reunions i activitats professionals de tot tipus.

LA VOLTA. Els artistes de l’Associació Fang, entitat que assumeix l’execució del projecte, van proposar anomenar-lo La Volta, un nom proper al de l’antiga fleca que ha estat la primera botiga-taller reoberta, un nom que també remet a l’estructura porxada de la plaça i que alhora actua com a metàfora del que volen que succeeixi: «Cal donar la volta al barri.» Amb la participació dels artistes residents seleccionats per concurs públic es perfilarà la idea de crear un mercat artístic mensual, atractiu per als veïns, els gironins i els visitants tot aprofitant la proximitat del barri amb l’estació de tren. Aviat podrem redescobrir, doncs, aquest barri vital per a la ciutat, arquitectònicament singular i artísticament atractiu, amb La Volta a Sant Narcís.

WEB www.bolit.cat

ciència > LA REALITAT COM A FLUCTUACIÓ LOCAL DEL NO-RES UNIVERSAL

LA PREGUNTA DE TORRES MONSÓ

JORGE WAGENSBERG

Per què existeix alguna cosa en lloc de res? La pregunta que es planteja Francesc Torres Monsó amb Drone habita en el paisatge relliscós que mitjança entre la ciència i l’art. La pregunta no és intuïtiva en el sentit que no podem ser mai testimonis que alguna cosa emergeixi del no-res absolut. La nostra intuïció no s’alimenta de coses procedents del no-res. I quan hem cregut que alguna cosa així ocorria, com en el cas de la generació espontània, llavors al final ha resultat que no era veritat. Amb tot, això no és un problema per a la ciència, ja que la seva grandesa rau justament en el fet que un científic pot comprendre sense necessitat d’intuir. L’actitud de l’artista, però, és gairebé l’oposada a la descrita. I aquesta és potser la grandesa de l’art, perquè un artista pot intuir sense necessitat de comprendre. L’ésser humà no ha avançat en aquest terreny fins que no ha descobert la seva ignorància. El 24

Infinit, una de les obres que es poden veure fins al 18 de gener a Drone, l’exposició de Paco Torres Monsó al Bòlit_LaRambla i al Bòlit_StNicolau, que ha inspirat al físic Jorge Wagensberg aquest text, extret d’un de més llarg que ha redactat per al catàleg. > FOTO: Josep M. Oliveras.

coneixement revelat ha estat massa ràpid inventant belles ficcions sobre la creació. Després de quasi cinc segles de pensament científic, la ciència està a punt per exportar coneixements que potser inspirin la intuïció d’algun artista perquè amb la seva obra faciliti noves comprensions en ciència i en filosofia. De la física quàntica podem inferir que la realitat és una fluctuació del nores. Tampoc no és tan difícil d’imaginar. Suposem qualsevol magnitud que admeti tant valors positius com valors negatius. És el cas de la càrrega elèctrica, de l’energia, del moment angular, etc. Segons la teoria de la relativitat relativista, fins i tot podem parlar d’antimatèria... Doncs bé, suposem que partim del no-res. Totes les magnituds són nul·les. Suposem que les fluctuacions quàntiques fan que oscil·lin al voltant del valor nul. Suposem a més que separem els elements positius dels negatius i que tot seguit trobem la manera de desfer-nos dels elements negatius almenys localment. Ja hi som. El que inicialment era nul globalment ja no ho és localment. És com quan carreguem un cos en fregar-lo amb un drap: la càrrega elèctrica inicial i global és nul·la, però en fregar-lo arrenquem electrons de la superfície que queda així carregada positivament. Això ens permet una bella definició de la realitat: la realitat és una fluctuació local d’un no-res universal. Ja hem passat del no-res al caos. Ara només falta passar del caos a l’ordre. A partir d’aquí comença l’evolució de la matèria inerta, la matèria viva i la matèria culta a través, respectivament, de la selecció fonamental (persisteix només el que és compatible amb les lleis fonamentals de la física, el criteri és l’estabilitat), la selecció natural (persisteix només allò que s’adapta a la incertesa, el criteri és l’adaptabilitat) i la selecció cultural (crear és seleccionar, el criteri és la creativitat). A fi que aquesta visió sigui compatible amb la realitat que veiem aquí i ara, la cosmologia moderna hauria de justificar que el valor total de totes aquestes magnituds és nul. És a dir, que el còmput global de tot continua sent res. Com era tot abans de començar. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

art > L’AUDITORI S’OBRE A EXPOSICIONS

AMB ‘PARTITURES DE FERRO’ 1. Ritmes. 2. Cap al sublim. 3. Clavicardi. 4. Volcà sonor.

1 3

EXPOSICIÓ Partitures de ferro, de Manel Palahí LLOC Auditori DATES 1 de desembre a 11 de gener PREU DE L’ENTRADA Gratuït

MANEL PALAHÍ, LA MÚSICA CONVERTIDA EN ESCULTURA G.C.

WEB

Manel Palahí (Girona, 1945) ha convertit la música en escultura a Partitures de ferro, que es podrà veure de l’1 de desembre a l’11 de gener a l’Auditori, que a partir d’ara també podrà acollir exposicions, especialment d’artistes plàstics amb obres inspirades en referents musicals. «Si la realitat pot ser virtual i la modernitat pot ser líquida, la música pot ser sòlida. Manel Palahí ho demostra en aquesta exposició, que podeu mirar, tocar... i escoltar! Els pintors que han pintat la música, els escriptors que l’han escrita, l’escultor que l’ha feta sòlida: Manel Palahí», observa al catàleg de l’exposició Antoni Batista, que participarà el 13 de desembre a la tarda amb Manel Palahí en un debat sobre escultura i música, en el marc d’una jornada que també inclou una visita guiada a les escultures i un concert d’entrada gratuïta de Xevi Compte i Anna Costa. En un altre dels textos del catàleg de Partitures de ferro, Glòria Bosch afirma: «És una exposició en què l’escultura esdevé el refugi dins d’un món desafinat. Un refugi que permet a Palahí rescatar, a partir de deixalles o de materials més nobles, per utilitzar l’art com una goma d’esborrar. Les escultures de Palahí ens condueixen cap a una essència sense divisions.» 4

www.partituresdeferro.cat

Instruments i diversos elements de la creació i la interpretació musicals, traslladats d’una manera original i sorprenent a una nova dimensió en forma d’escultura, conformen l’univers d’aquesta exposició, comissariada per Xevi Planas. «He volgut donar cos a conceptes i vivències de la música entesa com el mitjà que ens transporta del món quotidià i funcional al món de la calma i el sentiment. La paraula ‘partitura’ em suggereix moltes coses per comprendre la música i la vida. Una partitura parteix la música en signes. Distribueix l’espai i el temps per a cada veu i per a cada instrument amb l’objectiu d’aconseguir uns efectes determinats. Una escultura és una part d’un tot i alhora recompon en una unitat el que és fragmentari. Entorn de la matèria, la forma i el concepte, una escultura aglutina percepcions, sensacions i pensaments», explica Manel Palahí. Les preguntes sobre la vida que acostuma a plantejar-se Manel Palahí en les seves obres es fonen en aquesta mostra amb les reflexions que li inspira la música: «Partitures de ferro intenta mostrar fragments del món musical i del món existencial. Segons les teories estructuralistes, només percebem parts o elements d’una realitat. La nostra ment construeix el tot donant a la realitat un sentit que extreu de l’estructura cognitiva prèvia.» 25

art > EXPOSICIONS A L’ESPAI D’AMICS DEL MUSEU D’ART

LA PINTURA ENERGÈTICA DE JORDI GISPERT G.S.

ELS JARDINS DE TONYI BARBERO G.C.

Evocacions de jardins urbans que reflecteixen estats d’ànim pròxims a la solitud conformen l’univers que Tonyi Barbero (Girona, 1944) mostra a Notes de jardins, l’exposició que es podrà veure el novembre a l’Espai d’Amics del Museu d’Art de Girona. «M’he passat un any immersa en un procés de selecció de jardins, visites, dibuixos i translacions a l’ordinador. El ratolí ha estat la meva eina. S’ha convertit en pinzell, aquarel·la, gravat o tinta xinesa. He aconseguit descobrir una altra forma de mirar els jardins en una recerca, mai no acabada, de la visió del mateix lloc des d’àmbits, formes i colors diferents», explica l’artista, que en la inauguració de l’exposició tindrà la complicitat d’Alena Tichmanovich, que hi tocarà peces musicals amb el seu violoncel. «El procés de creació d’aquesta exposició m’ha permès tornar a visitar espais en què he pogut comparar les impressions que m’han despertat ara amb les que em van deixar en la joventut. La Devesa, amb la seva barreja de camins i un brollador absolutament novel·lesc, abans em traslladava a jocs infantils. Ara, en canvi, l’he sentida d’una manera més tèrbola i, fins i tot, un pèl sinistra», comenta l’artista, que continua veient el Laberint d’Horta com un espai que li fa pensar en l’interior de la persona quan busca una sortida que no sembla fàcil de trobar. Notes de jardins també proposa una interpretació molt personal dels jardins radiants de París i de l’explosió de formes i colors de les rocalles mediterrànies de paisatges de l’entorn més pròxim de l’artista. 26

EXPOSICIÓ Notes de jardins, de Tonyi Barbero LLOC Espai d’Amics del Museu d’Art de Girona DATES 1 a 30 de novembre HORARI 16.30-19.30 (dilluns a divendres) INAUGURACIÓ 12 de novembre a les 19.00 PREU DE L’ENTRADA Gratuït

Jordi Gispert (Salt, 1949) mostrarà la seva pintura energètica, en què l’opressió del que no és evident convida a una recepció intuïtiva de l’obra, a l’exposició que presentarà el desembre a l’Espai d’Amics del Museu d’Art de Girona. La seva anterior mostra a Girona, el 2010 a la Fundació Valvi, va ser l’última abans que evolucionés el seu discurs plàstic. La nova exposició descobreix cap on ha continuat la trajectòria de l’artista. En la seva etapa anterior Gispert va demostrar la voluntat d’equilibrar la fragilitat d’una pinzellada i buscar una depuració formal en la creació de l’obra. Com si hagués arribat a un punt en què no pogués continuar avançant en aquesta síntesi, ara, volent desfer el camí amarat d’aquesta voluntat sintètica que li permet reviure el trajecte amb una altra mirada, l’artista ha recuperat el desig per l’excés simbòlic i pel color. Sense abandonar la frescor de la immediatesa i el sentit de cada pinzellada, a la composició afegeix el retrobament amb la matèria i l’abundància del pigment. En aquesta mostra es podran veure pintures en què és fàcil apreciar la càrrega plàstica a través de terres, vernissos, olis, papers i altres elements característics de l’autor. Gispert ha preparat una exposició eminentment tècnica amb unes peces d’execució àgil. EXPOSICIÓ Jordi Gispert LLOC Espai d’Amics del Museu d’Art de Girona DATES 1 a 31 de desembre HORARI 16.30-19.30 (dilluns a divendres) INAUGURACIÓ 2 de desembre a les 20.00 PREU DE L’ENTRADA Gratuït

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

> ‘IDENTITAT AUGMENTADA’ PRESENTA AL MUSEU D’ART OBRES AMB DOCUMENTS

MODEST URGELL RETROBAT MARINA GARCIA

El Museu d’Art de Girona presenta, del 13 de desembre al 24 de maig, a manera de cloenda de l’exposició permanent, les obres de Modest Urgell que conserva en les seves col·leccions: una quinzena d’olis, procedents del fons de la Diputació de Girona, i un interessant dibuix del fons del Bisbat de Girona que, agrupats de nou, permetran gaudir d’aquest interessant conjunt, una bona part del qual fins ara es mantenia en magatzems. Una oportunitat per descobrir la figura, l’obra i l’estil d’aquest destacat paisatgista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, que va viure a Girona durant un curt període. Fins a l’11 de gener també es pot veure al Museu d’Art de Girona l’exposició Identitat

augmentada, vint obres de diferents èpoques que es presenten acompanyades de diversos testimonis documentals procedents d’arxius històrics o d’imatges, i de la documentació produïda en el procés d’investigació científica i documental de l’objecte. Al recorregut per les sales d’exposició permanent se suma un nou i atractiu itinerari de lectura de les peces més destacades del fons, que permetrà conèixer-ne detalls de la història.

Modest Urgell. Paisatge amb figura. Fons d’Art Diputació de Girona.

art > EXPOSICIÓ A L’EMA SOBRE UN DELS GRANS CREADORS DE LES SEGONES AVANTGUARDES

JOAN BROSSA, SILENCI PER ESCOLTAR

dons inaugurarà el 18 de desembre amb una intervenció en què situarà la importància de Joan Brossa en el context de les segones avantguardes artístiques catalanes. «No hi pot haver cultura sense afany de transformació, llibertat de creació i possibilitat de noves recerques», afirmava Joan Brossa. Aquesta exposició descobreix tots els aspectes de la personalitat artística de Joan Brossa i ajuda a entendre el seu univers, segons Glòria Bordons: «Ens permet escoltar les paraules callades del poeta, veure el poder de trasbalsar consciències de la seva obra plàstica i copsar la teatralitat latent de totes les seves propostes.»

JORDI ARMENGOL

L’Escola Municipal d’Art (EMA) presenta Joan Brossa: Escolteu aquest silenci, una exposició produïda per la Fundació Joan Brossa de Barcelona que es podrà veure al Centre Cultural La Mercè del 18 de desembre al 30 de gener dins el programa de mostres itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compromís, transformació i mirada reflexiva són els eixos que han guiat el treball de Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa i comissària de l’exposició, per seleccionar les vint-i-set obres de la mostra, un excel·lent reflex de la creativitat polièdrica de Joan Brossa, d’un impacte conceptual que interpel·la l’espectador. Poemes visuals, cartells, poemes objecte, llibres de bibliòfil i una instal·lació conformen el gruix de l’exposició, que Glòria Bor-

Imatge utilitzada per a la difusió de l’exposició Joan Brossa: Escolteu aquest silenci.

EXPOSICIÓ Joan Brossa: Escolteu aquest silenci DATES 18 de desembre a 30 de gener INAUGURACIÓ 18 de desembre a les 19.30 LLOC Centre Cultural la Mercè PREU DE L’ENTRADA Gratuït

> EL DIRECTOR DE L'EMA PUBLICA UN LLIBRE IL·LUSTRAT

ELS AMICS D’INFÀNCIA DE JORDI ARMENGOL G.C.

L’artista Jordi Armengol, director de l’Escola Municipal d’Art, acaba de publicar el llibre il·lustrat Amics d’infància a Sd edicions en una col·lecció pensada tant per al públic adult com per a l’infantil. Amics d’infància vol evocar una atmosfera glaçada en el temps, fràgil i fasci-

nadora, amb amics imaginaris amb qui compartir meravelles i sensacions. Moments aturats en què el temps discorre a velocitat de pas o a quatre grapes. «Hom és tímid, somiador i mandrós, adora els mims i descobrir misteris, afables i simpàtics, lluny de la por i la foscor. Qui no voldria compartir aquesta aventura amb uns amics així...», escriu l’autor evocant els seus dibuixos.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

llengua > CICLE SOBRE DIVERSITAT DE LLENGÜES conferències

> Dimarts 18 de novembre La perplexitat babèlica: un món de llengües per al segle XXI Josep M. Nadal

> Dijous 27 de novembre Les llengües a Barcelona Carme Junyent

> Dimarts 9 de desembre Diversitat lingüística sostenible Albert Bastardes

> Dijous 20 de novembre Els límits meridionals del català Brauli Montoya

> Dimarts 2 de desembre La situació del català a la Catalunya del Nord Joan Peytaví

> Dijous 11 de desembre Una llengua en situació d’aïllament: el cas de l’Alguer Francesc Ballone

> Dimarts 25 de novembre Les llengües a Catalunya Albert Fabà

> Dijous 4 de desembre El català de la Franja Ramon Sistac

> Dimarts 16 de desembre El català sense territori dels gitanos europeus Eugeni Casanoves Solanes

CAP AL BENESTAR LINGÜÍSTIC J.P.

L’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (ODELLEUM) i els estudis de llengua de la Universitat de Girona han organitzat el cicle Diversitat de llengües i benestar lingüístic, que proposa nou conferències del 18 de novembre al 16 de desembre al Centre Cultural La Mercè. L’historiador de la llengua catalana Josep Maria Nadal coordina el cicle, en el qual participaran destacats estudiosos de la situació lingüística dels diferents territoris dels Països Catalans. El Centre Cultural La Mercè, a través de l’Escola Municipal d’Humanitats (EMHU), acollirà aquesta tardor dos cicles més de conferències: l’un sobre La Girona del barroc: art, guerra,

Imatge utilitzada per a la difusió del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic.

devoció (segles XVII-XVIII), coordinat per Xavier Torres i Francesc Miralpeix, i l’altre, a càrrec de Giovanni Albertocchi, sobre els escriptors en llengua italiana Petrarca, Manzoni, Svevo i Pirandello. Completen la programació dels dos últims mesos de l’any d’aquest equipament la conferència que hi farà el doctor Manel Esteller, el 14 de novembre dins la Butaca Jaume Casademont, i l’Espai Conversa amb Montserrat Carulla, en què l’actriu revisarà, l’1 de desembre, la seva trajectòria professional coincidint amb el seu comiat dels escenaris. CICLE Diversitat de llengües i benestar lingüístic LLOC La Mercè. HORA 18.00 PREU DE L’ENTRADA Gratuït (amb inscripció)

equipaments > ES PREVEU QUE ATRAURÀ 1.500 USUARIS CADA DIA

BIBLIOTECA CARLES RAHOLA, UN NOU FOCUS CULTURAL LOURDES REYES

La Biblioteca Carles Rahola, la nova biblioteca pública central de Girona al carrer d’Emili Grahit, dota finalment l’Eixample d’un dels focus culturals més potents de la ciutat. Al llarg dels seus 166 anys d’història, la biblioteca ha viscut èpoques de presència rellevant en la vida de la ciutat i moments de presència més discreta. Però mai fins ara no havia ocupat un espai especialment ideat per a la seva funció. L’edifici actual ha estat dissenyat a partir d’un programa que preveu els usos d’una biblioteca moderna: auditoris, sala d’exposicions, espais de lectura formal i informal, cabudes àmplies, disseny modern i acollidor. 450 USUARIS ALHORA. Aquest nou disseny funcional, la gran renovació de la col·lecció i la forma d’exposar-la fan preveure que visitaran la biblioteca unes 1.500 persones al dia. Amb aquesta afluència, la biblioteca passarà a ser un espai cívic, social i cultural clau per a la ciutat. Un espai de convivència excepcional on podran coincidir més de 450 persones simultàniament amb una mateixa voluntat: l’ànsia de conèixer, de gaudir de la lectura i d’aprendre. Una experiència de cultura, civisme i respecte. Més enllà de la primera visita per trobar un document concret, la nova biblioteca té el repte d’atraure el visitant cap a nous centres d’interès no plantejats inicialment. Amb aquest objectiu s’ha instal·lat un gran expositor de novetats del vestíbul (150 títols) i s’ha fet la tria de les especialitats de la seva col·lecció (Girona, cultura jueva, cuina, salut mental i arts escèniques), buscant aliances amb institucions de la ciutat i l’àrea metropolitana que treballen en aquestes temàtiques. També contribuiran a captivar nous usuaris la diversitat de la programació d’actes que acollirà la nova biblioteca i el fet de 30

Diversos aspectes de la Biblioteca Carles Rahola > FOTOS: Miquel Ribot.

plantejar-se com a biblioteca amb diverses propostes de jocs que fomentaran la curiositat i la participació, per fer la visita més activa i transformadora individualment i col·lectivament. La biblioteca obrirà de dimarts a divendres de les 10.00 a les 20.00. El dissabte, de les 10.00 a les 14.00. El dilluns, de les 15.00 a les 20.00. El dilluns al matí es reserva a visites organitzades de diferents institucions locals. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

> MIG SEGLE D’UN ESPAI CULTURAL MÍTIC Entrada i aparador de la llibreria Les Voltes, a la plaça del Vi.

LES VOLTES, DE LLIBRERIA A FUNDACIÓ JAUME PIQUER

La mítica llibreria Les Voltes, situada a la plaça del Vi just al costat de l’Ajuntament, ha començat una nova etapa. Coincidint amb el seu cinquantè aniversari, ha impulsat una fundació amb el seu nom per poder fer més feina al servei de la llengua catalana i els Països Catalans. La Fundació Les Voltes ja ha coordinat esdeveniments com els desplaçaments de gironins a actes reivindicatius de la Diada o el cicle Conferències per l’estat propi. Les Voltes es va crear gràcies a una colla de gironins que es van comprometre a fa-

vor del llibre en català en plena dictadura franquista. S’hi van implicar Torres Monsó, Emília Xargay, Carles Vivó i altres creadors que amb el seu art van donar forma a alguns elements decoratius que encara ara perduren i que són un atractiu més de la llibreria. Després de la mort de l’emblemàtic Feliu Matamala, el 2009, la seva família va arribar a un acord amb el Bisbat de Girona per mantenir obert aquest punt de referència de l’activisme lingüístic i cultural d’arreu dels Països Catalans. El lema de la Fundació Les Voltes és: ‘50 anys lluitant per la cultura catalana. Ara, per la independència’.

NOM Fundació Llibreria

Les Voltes

ADREÇA Plaça del Vi, 2.

17004 Girona TELÈFON 972 20 19 69 adreça electrònica

llibreria@lesvoltes.cat WEB www.lesvoltes.cat

història > CICLE A LA CASA DE CULTURA SOBRE EL TRÀNSIT A LA DEMOCRÀCIA

PONÇ FELIU LLANSA

«La transició va ser una operació planificada per domesticar l’oposició al règim franquista»

XEVI PLANAS

L’advocat i escriptor Ponç Feliu Llansa (Sant Mori, 1945), que ha estat degà del Col·legi d’Advocats de Girona i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, proposa a la Casa de Cultura una anàlisi crítica del trànsit del franquisme a la democràcia en tres conferències el 3, el 10 i el 17 de desembre. –Els pares de l’anomenada transició han pretès fer creure que va ser modèlica. Ho va ser? –Va ser modèlica en la preservació del franquisme sociològic mitjançant una intel·ligent operació de maquillatge i de sacrifici del més obsolet del règim. Va mantenir incòlumes els interessos substantius del darrer franquisme, tutelada per Nixon i altres dirigents per als quals la Península Ibèrica era fonamental, sobretot després de l’ensurt de la Revolució dels Clavells. –Quina diferència hi ha entre la violència d’estat del franquisme i la violència d’estat de la transició? –La violència franquista actuava mitjançant lleis i tribunals d’excepció escandalosos. La violència de la transició es va exercir amb intervencions repressives molt dures de la Policía i de la Guardia Civil sota una cobertura legal precàriament democràtica. També mitjançant grups d’extrema dreta teòricament incontrolats. Hi va haver nombrosos ferits i més de cent morts, bàsicament joves, entre el 1976 i el 1980.

ció per domesticar l’oposició al règim franquista. –La Constitució fruit de la transició pesarà com una llosa que impedirà ara la llibertat de Catalunya o una determinada interpretació de la Constitució permetrà que Catalunya decideixi el seu futur? –El famós ‘atado y bien atado’ de les lleis franquistes fa riure davant la intangibilitat absoluta dels preceptes de la unitat d’Espanya o la monarquia regulats per la Constitució, que han esdevingut irreformables. Que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol no hi ha tribunal que pugui ni matisar-ho, encara que actui sota l’impuls alternatiu més agosarat. –Quan s’acabarà la transició? –Si es pensa en clau espanyola, quan es promulgui una nova Llei de la Memòria Històrica digna o amb l’adveniment de la III República.

Ponç Feliu Llansa.

–Fins a quin punt els polítics i els partits catalans es van deixar entabanar en la transició pel poder concentrat a Madrid? –Fins a un punt molt greu. Va haver-hi moments en què una oposició no domesticada hauria pogut arrencar moltes més concessions. Com en la gran manifestació de l’11 de Setembre del 1977, que va provocar a Suárez un enorme nerviosisme. Llavors era l’hora d’oposar-se al ‘café para todos’ inventat per Martín Villa. La transició va ser una opera32

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

> HOMENATGE AL CREADOR DE LA BANDERA INDEPENDENTISTA, VICENÇ ALBERT BALLESTER

ELS JARDINS DE L’ESTELADA G.C.

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872-el Masnou, 1938), marí de professió, va crear el 1918 la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc amb el seu disseny definitiu, molt popular a les dècades del 1920 i 1930, i recuperada plenament a la del 1980. El 2008, coincidint amb el centenari del primer disseny de la senyera estelada, el ple municipal de l’Ajuntament de Girona va aprovar que uns jardins de Montilivi portessin el nom de Vicenç Albert Ballester i Camps. Com a nova expressió de reconeixement i homenatge tant a Ballester com al símbol que va concebre, s’han instal·lat ara en aquests jardins una placa commemorativa i

Vicenç Albert Ballester i la primera estelada documentada que es conserva.

un pal amb una estelada perquè tothom els pugui tenir presents. Després de la primera guerra mundial, Ballester va impulsar el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions. Va ser membre del Foment Autonomista Català i soci protector de La Reixa, entitat de suport a represaliats polítics a través de la qual va organitzar els actes de l’11 de Setembre del 1908 que li van costar una condemna a presó. Va militar també a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i a l’Associació Nacionalista Catalana. El 1903 va fundar la revista La Tralla. El 1924 va ser l’últim president de la Unió Catalanista.

literatura > NOTES DE JOSEP PLA PER A UN DIARI DE 1956, 1957 I 1964

XAVIER PLA

«‘La vida lenta’ presenta un material biogràfic i literari de primera magnitud» mer ordre, potser el primer, per al coneixement i la comprensió de la vida de Josep Pla sense la interposició de les diverses màscares i imatges successives amb què, des de la seva joventut, l’escriptor s’havia projectat públicament. Ara els hereus de Josep Pla han cedit tres agendes més de l’escriptor que corresponen als anys 1956, 1957 i 1964 i que Destino publicarà amb el títol La vida lenta. Tenint en compte que, des dels anys vint del segle passat (ja fa gairebé cent anys!), hi ha una massa de lectors que considera que tot el que envolta Pla és motiu d’interès, aquests nous dietaris, fets sempre amb anotacions breus i telegràfiques, gairebé rutinàries, tot i no tenir ambició literària, presenten un material biogràfic i literari de primera magnitud.

XEVI PLANAS

Xavier Pla (Girona, 1966), director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, s’ha ocupat de l’edició de La vida lenta, el llibre de Josep Pla que Destino publicarà al novembre amb notes per a un diari dels anys 1956, 1957 i 1964. –Quin interès té La vida lenta en el conjunt de l’obra de Josep Pla? –El volum 39 de l’Obra Completa de Josep Pla incloïa unes Notes per a un diari dels anys 1967 i 1968 que, en el moment de publicar-se, el 1981, van causar una certa sorpresa. La lectura d’aquells dietaris monòtons i reiteratius en els quals Pla anotava amb minuciositat notarial el ritme de la seva vida quotidiana descobria als lectors un tipus de text planià que poc tenia a veure amb la resta de dietaris coneguts. Aquelles notes fornien una gran quantitat de dades reals sobre la vida privada de l’escriptor, descobrien reflexions, lectures i personatges que no apareixen en els volums de la seva obra i, sobretot, ajudaven a desmentir alguns llocs comuns que havien envoltat la figura de Pla els últims anys de la seva vida. Aquells dietaris, als quals van seguir els corresponents als anys 1965 i 1966, després inclosos al volum A: Per acabar de l’Obra Completa, van esdevenir, de fet, un document de pri-

–Hi parla d’El quadern gris? –Hi apareix la data en què Pla acaba d’«escriure» El quadern gris: 29 d’octubre de 1964. El dia que el va «començar» no el sabem... Durant tot l’estiu de 1964 Pla treballa «sobre» el quadern gris. O bé treballa «en» el quadern gris. Les preposicions són seves. No dóna gaires detalls. Una vegada afirma que «mira» el quadern per veure si s’aguanta una mica. Una vegada escriu: «Difícil de conjuminar.»

Xavier Pla.

–Per què es publica amb el títol La vida lenta? –La primera frase del dietari, de l’1 de gener de 1956, diu així: «Aquesta nit, mentre tornava a casa (a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat». Com que el títol ‘Notes per a un diari’ no acabava de convèncer a l’editorial, vam decidir deixar-lo com a subtítol i posar al llibre un títol més metafòric que sintetitzés el que potser hi trobarà el lector. Té l’avantatge de remetre també a altres títols de Pla, com La vida amarga, i potser algun lector hi sabrà trobar el ressò d’una locució llatina, ‘festina lente’ (‘afanya’t lentament’) i, és clar, una referència als famosos versos d’Apollinaire. gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

cinema > ESTRENA DE LA COMÈDIA ESBOJARRADA ‘DOS A LA CARTA’

LA JOIA DE VIURE DE ROBERT BELLSOLÀ GERARD BAGUÉ

El director Robert Bellsolà (Girona, 1971) estrena el 21 de novembre el seu segon llargmetratge, Dos a la carta, tres anys després de Passi el que passi. Llicenciat en dret i econòmiques, Bellsolà anava per advocat de l’Estat, però després de tres anys d’àrdua preparació va decidir deixar-ho per dedicar-se al cinema. Dos a la carta és una comèdia esbojarrada construïda a partir de l’explosió humorística que sorgeix de l’obligada convivència de dos germans que pertanyen a mons oposats. Òscar (Adrià Collado) és un broker amb aires de triomfador, casat amb una dona malgastadora (Carolina Bang). El seu germà Dani (Andoni Agirregomezkorta) és un pagerol destraler i taujà que treballa de cambrer. Els dos germans han de compartir la gestió d’un restaurant en un idíl·lic poblet de l’Empordà. Bellsolà explica que la pel·lícula està amarada de la joia de viure i que reivindica tant la senzillesa rural com el paisatge empordanès, en contraposició a l’estrès i l’angoixa dels urbanites. Està molt content del treball dels actors, amb alguns dels quals va haver de fer servir totes les seves dots de persuasió per aconseguir fer-los participar al film: “Els actors improvisaven i milloraven

El músic Carlos Núñez, al pont de Pedra, en un moment del rodatge de Dos a la carta, de Robert Bellsolà.

WEB

www.dosalacarta.com

el guió durant els assajos i el rodatge, perquè per fer aquesta pel·lícula necessitava uns actors amb un parell de…”. Seguint la fórmula d’altres realitzadors gironins, com Pere Vilà o Isaki Lacuesta, Bellsolà no s’ha limitat a escriure el guió (amb Manel Casabó) i dirigir la pel·lícula, sinó que gairebé ha hagut d’assumir tots els papers de l’auca: finançament, càsting, producció i promoció. Està particularment satisfet del brandfunding (una mena de crowdfunding amb marques) que han ideat per finançar la pel·lícula. A més de l’empresa flequera familiar, Antiga Casa Bellsolà, en un procés de gairebé dos anys, Gros Mercat, Cederroth, Teisa, Farinera Coromina, Tous, Cafès Cornellà, Grup Andreu i l’Ajuntament de Girona s’han anat afegint al projecte amb una aportació monetària o amb béns i serveis necessaris per a la producció.

AMB JOAN ROCA I CARLOS NÚÑEZ. Entre les personalitats que intervenen breument a Dos a la carta hi ha el cuiner Joan Roca i el gaiter Carlos Nuñez. La pel·lícula, en la qual hi ha la col·laboració especial de l’actor Sergi López, es podrà veure en una primera fase d’exhibició a Catalunya, Euskadi, Balears i Andorra. TV3 n’ha adquirit els drets. 35

cinema > VÍCTOR MATELLANO PRESENTA ‘WAX’

ACOCOLLONA’T AMB LA FANTASIA ANDREA CARRACEDO

El festival Acocollona’t proposa aquest any als seguidors del cinema fantàstic una acurada selecció dels millors curtmetratges del gènere, estrenes de pel·lícules molt esperades, una caminada de morts vivents i moltes més activitats des del 25 d’octubre fins a l’1 de novembre. La projecció de curtmetratges començarà el mateix dia de la inauguració oficial del festival amb una esgarrifosa tria fora de concurs el 28 d’octubre als cinemes Albéniz Plaça. La competició oficial tindrà lloc els

dos dies següents al mateix cinema. El festival ha seleccionat 16 curtmetratges dels més de 200 que ha rebut. Sobresurt en la programació de l’edició d’aquest any del festival l’estrena de Wax, de Víctor Matellano (amb Geraldine Chaplin i altres intèrprets), el 29 d’octubre, el dia abans de la projecció del documental Buscadores del olvido, de Carlos Campillos. La Zombie Walk s’iniciarà el divendres 31 a les 20.00 a les escales de la Catedral. La gala de cloenda i entrega de premis del festival es farà al Cinema Truffaut l’1 de novembre a les 20.00.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

> CURTMETRATGES AL MUSEU DEL CINEMA Festivals de curts als països catalans

Lloc

Mes

Web

Animac (Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Lleida) Mecal (Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona) FEC (Festival Europeu de Curtmetratges) Curt-Ficcions (Festival de curtmetratges produïts a l’Estat espanyol) Curt.doc (Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Vidreres) Festival de Cinema Jove FIC-CAT (Festival Internacional de Cinema en Català) Festival Internacional de Cinema de Girona Festival Internacional de Curtmetratges Mas Sorrer FasCurt (Festival de Curtmetratges del Masnou) Acocollona’t (Setmana del Cinema Fantàstic i de Terror de Girona) Filmets (Festival de Cinema de Badalona) Festival de Curtmetratges de Manlleu L’Alternativa (Festival de Cinema Independent de Barcelona)

Lleida Barcelona Reus Barcelona Vidreres València Roda de Berà Girona Gualta El Masnou Girona Badalona Manlleu Barcelona

Febrer Març Març Maig Juny Juny Juny Juliol Juliol Juliol Octubre Octubre Octubre Novembre

www.animac.cat www.mecalbcn.org www.fecfestival.com www.curtficcions.org www.curtdoc.cat www.cinemajove.com www.fic-cat.cat www.gironafilmfestival.com www.facebook.com/FestivalMasSorrer/info www.fascurt.com www.acocollonat.wordpress.com www.festivalfilmets.cat www.manlleufilmfestival.com http://alternativa.cccb.org

EN CURT JORDI DORCA

El curtmetratge és un producte cinematogràfic relegat a una segona fila. Ho és des del punt de vista comercial, perquè l’entramat de producció i de distribució del cinema actual no deixa lloc als curtmetratges a les sales del país, i també ho és perquè en el millor dels casos es veu com un format de transició i aprenentatge cap al llargmetratge. És una llàstima, perquè el curtmetratge aporta bons i importants valors artístics al cinema. Aquests valors tenen a veure en alguns casos amb la mateixa naturalesa del format. La brevetat obliga el director i el seu equip a ser precisos en la planificació, el guió, la interpretació i el muntatge, ja que cal explicar molt amb poc espai de temps. A més, el cineasta pot ser més agosarat quan treballa en aquest format, perquè en no estar subjecte a les pressions i els condicionants de la indústria pot experimentar. Les plataformes audiovisuals a internet i els festivals són ara mateix els dos espais de difusió més importants del curt. La feina dels festivals és ingent i sovint poc agraïda. També hi ha institucions que intenten donar a conèixer les propostes d’aquest format, com el Museu del Cinema, que organitza cada mes sessions d’entrada gratuïta de curtmetratges amb el nom En curt. Aquesta activitat proposa un recorregut pels principals festivals del país i pels premis europeus del gènere en documental, ficció, experimental o animació. El novembre es podran veure al Museu del Cinema els millors curtmetratges europeus i el desembre els guanyadors dels premis Goya en aquest format.

En curt. Cicle de cinema de curtmetratges en versió original subtítulada a l’anglès Short Matters. Els millors curtmetratges europeus de 2013 nominats per l’Acadèmia Europea del Cinema lloc Museu del Cinema dia i hora Els dimecres de novembre a les 20.00 PREU Gratuït

> 5 DE NOVEMBRE Cut, de Christoph Girardet i Matthias Müller. El cos com una ferida que mai no cicatritza Dood van een schaduw, de Tom Van Avermaet. Un soldat mor durant la I Guerra Mundial. Un estrany col·leccionista li dóna una segona oportunitat. Houses with small windows, de Bülent Öztürk. Un jove paga amb la vida el seu amor prohibit per un altre jove. La lampe au mantega de yac, de Hu Wei. Un jove fotògraf suggereix a nòmades tibetans que es facin fotografies d’ells mateixos. > 12 DE NOVEMBRE Misterio, de Chema García Ibarra. Diuen que si poses la teva oïda a la part posterior del seu coll pots sentir la conversa de la Verge. Morning, de Cathy Brady. Una dona angoixada no vol que la molestin, però el timbre de la porta no para de sonar. Skok, de Petar Valchanov i Kristina Grozeva. Gosho rep la proposta del seu cosí ric de tenir cura del seu àtic de luxe mentre sigui a l’estranger. > 19 DE NOVEMBRE Orbit ever after, de Jamie Stone. Dos amants desventurats ho sacrifiquen tot per passar un moment perfecte junts. As ondas, de Miguel Fonseca. Paisatges atlàntics i records d’una joventut perduda. A Story for the Modlins, de Sergio Oksman. Després d’aparèixer en una pel·lícula de Roman Polanski, Elmer Modlin es va tancar en un fosc apartament durant trenta anys.

Dood van een schaduw.

> 26 DE NOVEMBRE Sonntag 3, de Jochen Kuhn. Tercera part d’una sèrie sobre excursions dominicals. Though I Know the river is dry, d’Omar Robert Hamilton. Viatge d’un retorn a Palestina. Nuclear Waste, de Myroslav Slaboshpytskiy. Sergiy i Sveta viuen a Txernòbil. Ell és un camioner en una planta de residus radioactius. Ella treballa en una estació de descontaminació radioactiva. Zima, de Cristina Picchi. Viatge pel nord de Rússia i Sibèria. 37

la tria NOVEMbre Dilluns 3 CIÈNCIA. ‘Biologia i teràpies del càncer’. Amb Teresa Puig i Ander Urruticoechea. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

IV Torneig de Dramatúrgia Catalana. [TA]. 20.00 | La Planeta | 2 €

TEATRE.

Dimarts 4 PENSAMENT. ‘Independència de

Catalunya: sí o no?’. Amb Josep-Maria Terricabras, Santiago Vidal, Victòria Camps i Joaquim Coll. 11.00 | Facultat d’Educació i Psicologia | Gratuït

PENSAMENT. ‘El procés cap a un

estat propi: llums i ombres’. Amb Carles Viver i Pi-Sunyer. 19.00 | Edifici Mercadal | Gratuït

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Paraules a mitges’, de Blanca Busquets. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

‘La doble vida del faquir’, d’Esteve Riambau i Elisabet Cabezas. 20.30 | Cinema Truffaut | 2 a 4 € CINEMA.

‘Llibràlegs’. [TA]. 20.30 | Biblioteca Antònia Adroher | 2 €

TEATRE.

Dijous 6 CIÈNCIA. ‘Conviure amb la mort,

el dia a dia d’un forense’. Amb Narcís Bardalet 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CINEMA. ‘Méliès i el primer cinema de la fascinació’. Amb Joan M. Minguet. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

‘Five dance to dance’, de Rafa Molés i Pepe Andreu. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït CINEMA.

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Robaiyat (Cançons de beure)’, de Fernando Pessoa. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

Arnau Tomàs (violoncel). La integral de suites de Bach interpretada per un dels integrants del Quartet Casals. 21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 12 € MÚSICA.

Dimecres 5 ‘Els oficis artístics a la Girona de l’època moderna: de la confraria al gremi’. Amb Gemma Domènech. 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

ART.

‘Què passa en el cervell quan aprenem‘. Amb Ignacio Morgado. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

CIÈNCIA.

LITERATURA. ‘Arxius i documentals d’investigació històrica, eines de reparació de les víc-

Divendres 7 Xavier Mendoza (baríton) i Claudio Suzin (piano). 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

MÚSICA.

‘El pillo’, de Marcel Tomàs i Cascai Teatre. [TA]. 21.00 | La Planeta | 18 €

Homar’, de Pau Miró. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

Dissabte 8 Concert per a nadons. [TA]. Idea original de Paolo Lameiro. 10.30, 12.00 i 16.30 | El Canal (Salt) | 10 € FAMILIAR.

Acoustic Vell. ‘Musics&Comics’. 11.00 | Centre Cívic Barri Vell | Gratuït

MÚSICA.

TEATRE. ‘El grito en el cielo’. [TA].

21.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

‘Terra baixa & Lluís Homar’, de Pau Miró. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal 9 a 35 €

TEATRE.

Adam Kolker Trio. Adam Kolker (saxo), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 8 € MÚSICA.

‘Terra baixa & Lluís

IV Torneig de Dramatúrgia Catalana. [TA]. 20.00 | La Planeta | 2 €

TEATRE.

Dimarts 11 MÚSICA. ‘La repetició, un recurs

sense fi’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Colònies (i veïnats) industrials de la Selva’, de Xavier Martí Ylla. Amb Jaume Sobrequés. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït LITERATURA. Presentació del llibre ‘Les coses del BOE i el filòsof de butxaca’, de Pere Aragonès i Andreu Mas. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

Luis González Trio. Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria). Jazz 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

Diumenge 9 FAMILIAR. Concert per a nadons. [TA]. 10.30, 12.00 i 16.30 | El Canal (Salt) | 10 € MÚSICA. Coral Preludi. Presenta-

ció de ‘Cançons d’amor al llarg del temps’. [Girona Coral]. 12.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 5 €

TEATRE. ‘C.O.C.A.’. La Pulpe Teatro. [TA]. 18.00 | La Planeta | 6 € CANÇÓ. Banda de la Impremta. Sandra Fern (veu), Manel Casadevall (guitarra), Miquel Brugués (teclats), Popi Ruiz (baix) i Indra Vila (bateria). 20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

TEATRE.

ecografia’. Amb Anna Carrera Burgaya i Xavier Sala-Blanch. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Dilluns 10 CIÈNCIA.

Dimecres 12 ‘Imatge, culte i promoció de Sant Narcís als segles XVII i XVIII’. Amb Francesc Miralpeix. 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

ART.

CIÈNCIA. ‘Com recordem i per què oblidem’. Amb Ignacio Morgado. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € PENSAMENT. ‘Singularitat i genuïnitat’. Amb Francesc Granja. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït LITERATURA. ‘Una novel·lista, rata

‘Anestèsia regional i

de biblioteca’. Amb Carme Riera.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

>> 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 € (aforament reduït)

cançó

CINEMA. En curt. Els millors curtmetratges europeus de l’any 2013. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

‘Prendre partit’. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

TEATRE.

‘Viejo, solo y puto’. [TA]. 21.00 | La Planeta | 18 €

TEATRE.

‘Llibràlegs’. [TA]. 20.30 | Biblioteca Salvador Allende | 2 €

TEATRE.

Movin’ Wes. Cesc Adroher (guitarra), Txema Riera (hammond) i Ramon Prats (bateria). Boogaloo 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Dijous 13 ‘El treball del metge forense, mites i realitats’. Amb Josep Arimany. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

CINEMA. ‘Méliès dibuixant’. Amb Magdalena Brotons. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Tati Cervià & Sepharazz Mishpaha Tati Cervià (veu), Toni Pujol (contrabaix i cors), Lluís González (piano) i César Martínez (bateria) presenten el disc ‘Solombra’, homenatge en clau de jazz al llegat musical dels jueus sefardites transmès de mares a filles.

▶ Divendres 14 | 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

història

Jam Session. 20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dilluns 17

‘Paths of Glory (Senderos de gloria)’, d’Stanley Kubrick. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

Butaca Jaume Casademont. Amb Manel Esteller. 19.30 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

CIÈNCIA.

‘La flor del vici’. 20.30 | Centre Cívic Barri Vell | 5€

TEATRE.

‘King size’. [TA]. 21.00 | El Canal (Salt) | 35 €

TEATRE.

Girona. Presentació de ‘Pergamí de pedra’, cantata d’Albert Bosch. [Girona Coral]. 12.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 5 €

MÚSICA.

CINEMA.

Divendres 14

CANÇÓ. Cor de la Universitat de

Orelles de xocolata. [TA]. 12.00 | Teatre de Sant Narcís | 10 €

‘Una ciutat noucentista? La Girona de Masó durant la Mancomunitat’. Amb Joaquim Nadal, Joaquim M. Puigvert, Gemma Domènech, Rosa M. Gil i Jordi Falgàs. 19.00 | Casa Masó | Gratuït

Bal & Kan. Yannis Papaioannou (oud) i Aniol López (percussió). 22.00 | Sunset Jazz Club | 5 €

Diumenge 16

FAMILIAR.

HISTÒRIA.

MÚSICA.

Zhenya Strigalev Smiling Organism. Zhenya Strigalev (saxo), Carlos Arduy (trompeta), Liam Noble (piano), Foley (baix), Harish Raghavan (contrabaix) i Gregory Hutchinson (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 14 €

MÚSICA.

Ruta pel barraquisme La revista ‘Girones’, que dedica el número 2 a la immigració i el barraquisme, proposa una sortida guiada per espais de Montjuïc, Torre Gironella, les Pedreres i Torre Alfons XII on hi havia hagut o encara hi ha barraques. ▶ Diumenge 16 | 09.00 | Sant Pere de Galligants | 5 a 10 € (amb inscripció: revista@revistagirones.cat)

‘Prendre partit’. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 €

TEATRE.

TEATRE. ‘Viejo, solo y puto’, de

Sergio Boris. [TA]. 21.00 | La Planeta | 18 €

Dissabte 15 ‘King size’. [TA]. 18.00 | El Canal (Salt) | 35 €

TEATRE.

CANÇÓ.

Orfeó Català.

PENSAMENT. Els festivals en el turisme cultural a les ciutats mitjanes. Amb Francesc González, Brian McMaster, Pedro Homar, Manuel Casanovas i Salvador Sunyer. 16.00 | Auditori | Gratuït

‘Neurobiologia del dolor neuropàtic’. Amb Enric Verdú i José Miguel Vela. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Herr Pep (Crònica des de dins del seu primer any al Bayern de Munic)’, de Martí Perarnau. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

IV Torneig de Dramatúrgia Catalana. [TA]. 20.00 | La Planeta | 2 €

TEATRE.

la tria > NOVEMBRE Dimarts 18

‘Tandy’. Angelica Liddell. [TA]. 21.00 | El Canal (Salt) | 28 €

TEATRE.

cançó

LLENGUA. ‘La perplexitat babèlica: un món de llengües per al segle XXI’. Amb Josep Maria Nadal. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA. Rubén Berengena Trio. Cris Oriol (guitarra), Alix Levy (baix) i Rubén Berengena (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | 3 €

‘Blanc i negre: el contrast’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

MÚSICA.

Presentació del llibre ‘Coaching familiar’, de Montse Urpí. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

Divendres 21 ‘Los esqueiters’. [TA]. 18.00 | El Canal (Salt) | 12 €

TEATRE.

LITERATURA.

CINEMA. ‘L’il·lusionista’, de Syvain Chomet. 20.30 | Cinema Truffaut | 2a4€

Luis González Trio. Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

Recital de poesia amb Roger Costa-Pau, Jordi Làrios i Francesc Prat. Celebració de 25 anys de Cafè Central i Jardins de Samarcanda. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

LITERATURA.

Morgat Morgat Pop-rock de Banyoles que canta l’amor, la decepció i l’esperança.

▶ Divendres 21 | 21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 6 €

MÚSICA. Tomeu Mut (orgue) i Enrique Sánchez (flauta). Clàssica. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

MÚSICA.

dansa

‘La flor del vici’. 20.30 | Centre Cívic Barri Vell | 5 €

TEATRE.

‘Monstres’. [TA]. 21.00 | Teatre (Salt) | 15 a 18 €

Dimecres 19

TEATRE.

‘Glossari Fita 5. Fita Girona’. Amb Joaquim Jubert. 19.00 | Fundació Fita | Gratuït

DANSA.

‘Sin baile no hay paraiso’. [TA]. 23.00 | La Mercè | 15 €

ART.

‘Per què perdem memòria amb l’edat’. Amb Ignacio Morgado. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

CIÈNCIA.

‘La Guerra de Successió a Girona: entusiasmes i tebiors (1700-1720)’. Amb Xavier Torres, comissari de ‘La Girona moderna’. 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

HISTÒRIA.

LITERATURA. ‘L’arxivador i el no-

vel·lista: universos paral·lels’. Amb Albert Villaró. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

En curt. Els millors curtmetratges europeus de l’any 2013. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït

Dissabte 22

‘Accumulating’ + ‘Tarannà’ El minimalisme coreogràfic d’Aimar Pérez Galí i el canvi permanent de les formes de Maria Campos. [TA].

▶ Diumenge 23 | 11.30 | La Planeta | 13 €

Movin’ Wes. Cesc Adroher (guitarra), Txema Riera (hammond) i Ramon Prats (bateria). Boogaloo 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

CINEMA.

‘Llibràlegs’. [TA]. 20.30 | Biblioteca Ernest Lluch | 2 €

TEATRE.

‘Grans catàstrofes: el treball d’un forense en casos extrems’. Amb Anna Hospital. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

CIÈNCIA.

‘Méliès, abans i després del cinema’. Amb Luis Alonso. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 € CINEMA.

Dijous 20 ‘Els límits meridionals del català’. Amb Brauli Montoya. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció) LLENGUA.

LITERATURA. Presentació del llibre ‘Contes de propina’, de Damià Bardera. 20.00 | Llibreria 22 | Gratuït

TEATRE. ‘Juli Cèsar. Trossos’. Romeo Castellucci crea una ‘performance’ iconoclasta recuperant el monòleg de Marc Antoni després de la mort del Cèsar. [TA]. 17.00 i 19.00 | Sant Domènec | 18 € DANSA. ‘Rússia’. [TA]. 18.30 | El Canal (Salt) | 22 €

‘FLA.CO.MEN’. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 € DANSA.

TEATRE. ‘El Conde de Torrefiel’. [TA]. 23.00 | La Planeta | 15 €

Gaël Horellou Quartet. Gaël Horellou (saxo), Etienne Déconfin (piano), Viktor Nyberg (contrabaix) i Antoine Paganotti (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

MÚSICA.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

Diumenge 23

21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 15 a 25 €

música

CANÇÓ. Coral Xàntica. ‘La volta

DANSA. ‘Coup Fatal’, de Les Ballets C de la B & KVS. [TA]. 21.00 | El Canal (Salt) | 35 €

al món en 25 cançons’. [Girona Coral]. 12.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 5 €

Dissabte 29

‘Espera, espera, espera’. [TA]. 18.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

DANSA.

‘PaGAGnini’, d’Yllana Teatre i Ara Malikian. [TA]. 18.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 a 16 €

FAMILIAR. ‘Micro-Shakespeare’. [TA]. 17.00 | CaixaForum | 1 €

MÚSICA.

TEATRE.

‘Juli Cèsar. Trossos’.

[TA]. 18.00 | Sant Domènec | 18 €

MÚSICA. Josemi Carmona & Ignasi

Terraza. Josemi Carmona (guitarra), Ignasi Terraza (piano), Mario Rossy (contrabaix) i José Tobalo (cajón). 20.30 | Sunset Jazz Club | 12 €

Dimarts 25 LLENGUA. ‘Les llengües a Cata-

lunya’. Amb Albert Fabà. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

MÚSICA. ‘La variació: semblant, però diferent’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Presentació del llibre ‘El silenci dels telers’, d’Assumpta Montellà. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït LITERATURA.

CINEMA. ‘La fossa’, de Pere Vilà

Barceló. [TA]. 22.00 | Cinema Truffaut | 7 €

MÚSICA. Luis González Trio. Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

CINEMA | TEATRE. ‘Watching Pee-

Cobla 2.0 Revisió de la cobla amb projeccions de mapping i influències del jazz, el funk i la ‘chanson’.

▶ Diumenge 30 | 12.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 6 € (aforament reduït)

PENSAMENT. ‘Franquisme i documents secrets’. Amb Eduardo Martín de Pozuelo. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

En curt. Els millors curtmetratges europeus de l’any 2013. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït CINEMA.

‘Joan Vinyoli comentat’. Amb Olga Cercós i Miquel Martín. 20.00 | Biblioteca Antònia Adroher | Gratuït

LITERATURA.

Movin’ Wes. Cesc Adroher (guitarra), Txema Riera (hammond) i Ramon Prats (bateria). Boogaloo 22.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

Dijous 27 CINEMA. ‘Méliès a la Península

Ibèrica’. Amb Begoña Soto. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Presentació del llibre ‘La sèrie de la teva vida’. Amb Dani Lagi. 19.00 | Biblioteca Salvador Allende | Gratuït LITERATURA.

Dimecres 26 ‘Música i sonoritat urbana a la Girona del barroc’. Amb Josep Pujol. 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció) MÚSICA.

ping Tom’, d’Alícia Gorina. [TA]. 18.00 (pel·lícula) i 21.00 (espectacle) | La Planeta | 12 €

Presentació del llibre ‘Llach. Lletra i música’, de Xavier Amat. CANÇÓ.

20.00 | Llibreria 22 | Gratuït PENSAMENT. ‘Les divisions de l’islam’. Amb Jordi Sidera 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Núria Rial & Albert Guinovart. Obres de Toldrà, Schubert, Mompou, Poulenc i Guinovart. 21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 15 €

MÚSICA.

CANÇÓ. Bourbon. Sandra Fern

(veu), Juan Cózar (trompeta), Xavi Molina (saxo), Nito Figueras (piano), Pere Martínez (contrabaix) i Rubén Berengena (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | 5 €

Divendres 28 MÚSICA. Moana Quartet. Laura Madrià (violí), Sarah Claman (violí), Anna Ribera (viola) i Clara Manjón (violoncel). Clàssica. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

dansa. ‘Coup Fatal’, de Les Ballets C de la B & KVS. [TA]. 18.00 | El Canal (Salt) | 35 € CANÇÓ. Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Presentació del disc ‘Llegendes del pop & rock’. 19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 15 a 25 €

‘Bombollavà’. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 6 a 20 €

TEATRE.

‘Watching Peeping Tom’. [TA]. 21.00 | La Planeta | 12 €

TEATRE.

MÚSICA. Ernesto Aurignac Quin-

tet. Ernesto Aurignac (saxo), Jaume Llombart (guitarra), Marco Mezquida (piano), Deejay Foster (contrabaix) i Ramon Prats (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

Diumenge 30 FAMILIAR. ‘Micro-Shakespeare’. [TA]. 11.00 | CaixaForum | 1 € FAMILIAR. ‘Pinocchio’. [TA]. 12.00 | Teatre (Salt) | 8 a 12 €

TEATRE.

‘La supervivència de les lluernes’. [TA]. 18.00 | La Planeta | 6 €

CANÇÓ. Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Presentació del disc ‘Llegendes del pop & rock’.

CANÇÓ. The Hilliard Ensemble. Comiat d’una de les formacions vocals més fascinants de tots els temps. 19.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 20 €

‘La flor del vici’. 20.30 | Centre Cívic Barri Vell | 5€

TEATRE.

la tria

DESEMBRE

pensament

cançó

Espai Conversa amb Montserrat Carulla

Adrià Puntí

Dilluns 1 IV Torneig de Dramatúrgia Catalana. [TA]. 20.00 | La Planeta | 2 €

TEATRE.

Dimarts 2 LLENGUA. ‘La situació del català a la Catalunya del Nord’. Amb Joan Peytaví. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció) HISTÒRIA. ‘Torana, la filla jueva

de Girona’. Amb Josep Tarrés. 19.00 | Casa de Cultura | Gratuït

MÚSICA. ‘Diversitat’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

Dimecres 3 HISTÒRIA. ‘El relat mític de la tran-

sició’. Amb Ponç Feliu Llansa. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït

Dijous 4 LLENGUA. ‘El català a la Franja’.

Amb Ramon Sistac. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

CINEMA. ‘Confessions d’un ban-

quer’, de Marc Bauder. Documental sobre els bancs d’inversions.

Coincidint amb el seu comiat dels escenaris, l’actriu revisa la seva trajectòria.

▶ Dilluns 1 | 19.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

20.00 | Museu del Cinema | Gratuït PENSAMENT. ‘Els sunnites o seguidors del profeta’. Amb Jordi Sidera. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Christian Zacharias (piano). 21.00 | Sala de Cambra de l’Auditori | 20 €

MÚSICA.

Divendres 5 ‘La gavina’. [TA]. 21.00 | El Canal (Salt) | 35 €

TEATRE.

Estrena de cançons que formaran part del disc que editarà l’any que ve i revisió de les seves peces més conegudes. [TA].

▶ Divendres 5 | 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 22 €

TEATRE. ‘Molière la balla’. Amb Jordi Coromina i Ludovica Mosca. [TA]. 21.00 | La Planeta | 12 €

Dissabte 6 DANSA. ‘L’incontro’. [TA]. 18.00 | Ateneu (Celrà) | 15 €

‘Óyeme con los ojos.’ Amb María Pagés. [TA]. 21.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 € DANSA.

Diumenge 7

DANSA. ‘Impro - Concert for a dancer’. [TA]. 21.00 | Teatre (Salt) | 18 a 28 €

Dilluns 8 TEATRE. ‘Derretiré con un ceri-

‘Gerónimo Stilton i els fantàstics’. [TA]. 12.00 | Teatre (Bescanó) | 15 € FAMILIAR.

‘Cels’. [TA]. 18.00 | Teatre Municipal | 9 a 35 € MÚSICA. Sunset Band. Joni Tramuntana (claqué i animació), Nito Figueras (piano), Pere Martínez (baix) i Enric Canada (bateria). 20.30 | Sunset Jazz Club | 3 € TEATRE.

llo la nieve de un volcán’. Amb de Lagartijas Tiradas al Sol. [TA]. 18.00 | La Planeta | 18 €

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

PENSAMENT. ‘El sistema immunitari de l’ànima: com alliberar l’ésser de tot tipus de malalties’. Amb Mike George. 19.00 | La Mercè | Gratuït

Dimarts 9 LLENGUA. ‘Diversitat lingüística sostenible’. Amb Albert Bastardas. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

Divendres 12 MÚSICA. Quintet Kàssia. Laura Saperas i Teresa Galceran (flauta travessera), Marion Peyrol (violoncel), Eva del Campo (clavicèmbal), Mireia Latorre (veu) i Berta Vidal (actriu). Barroc. 20.00 | Casa de Cultura | 3 €

Dissabte 13

MÚSICA. ‘Mai no trenquis el si-

ART. ‘Escultura i música’. Debat

Dimecres 10

MÚSICA.

lenci si no és per millorar-lo’. Amb Juanjo Grande. 19.00 | CaixaForum | 2 a 4 €

‘El Consenso’. Amb Ponç Feliu Llansa. 19.30 | Casa de Cultura | Gratuït HISTÒRIA.

CANÇÓ.

Dijous 11 ‘Una llengua en d’aïllament: el cas de l’Alguer’. Amb Francesc Ballone. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció) LLENGUA.

‘The Nightmare Before Christmas’, de Henry Selick i Tim Burton. Un dels grans clàssics de l’animació contemporània. 20.00 | Museu del Cinema | Gratuït CINEMA.

PENSAMENT. ‘Els xiïtes o partidaris d’Alí’. Amb Jordi Sidera. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Rob Garcia 4. Noah Preminger (saxo), Marco Mezquida (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Rob Garcia (bateria). 22.00 | Sunset Jazz Club | 8 €

MÚSICA.

Diumenge 14 MÚSICA. ‘The Snowman’. Un clàssic de Nadal per a tots els públics. 12.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 6 € (aforament reduït)

MÚSICA. Nadal barroc amb l’Orquestra de Girona. 19.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 € CANÇÓ. Banda de la Impremta. Sandra Fern, Manel Casadevall, Miquel Brugués, Popi Ruiz i Indra Vila. 20.30 | Sunset Jazz Club | 3 €

Dimarts 16 ‘El català sense territori dels gitanos europeus’. Amb Eugeni Casanova. 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció)

LLENGUA.

Dimecres 17 CANÇÓ.

Escola Municipal de

Música. 19.00 | La Mercè | Gratuït

‘El Pacte Constitu cional’. Amb Ponç Feliu Llansa. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

HISTÒRIA.

Dijous 18 CINEMA. En curt. Premis Goya.

20.00 | Museu del Cinema | Gratuït PENSAMENT. ‘Quan la política passa per la guerra’. Amb Josep Tarrés. 20.00 | Casa de Cultura | Gratuït

Divendres 19 Indira Ferrer-Morató (soprano) i Antoni Mas (piano).

CANÇÓ.

Havaneres de concert. 20.00 | Casa de Cultura | 3 € Espai Jazz. 21.30 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

Dissabte 20 Soweto Gospel Choir. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 10 a 35 €

CANÇÓ.

Dena de Rose Trio. Dena de Rose (veu i piano), Ignasi González (contrabaix) i Esteve Pi (bateria). 23.00 | Sunset Jazz Club | 10 €

CANÇÓ.

Diumenge 21 Conservatori de Perpinyà. Jazz. 20.30 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

Dimarts 23 Escola de Música de Sant Gregori. Jazz. 20.00 | Sunset Jazz Club | Gratuït

MÚSICA.

TRADICIONS. Hanukkà. Encesa del canelobre de la Festa de les Llums jueva. 20.00 | Plaça del Vi | Gratuït

Dissabte 27 MÚSICA. Gumbo Jass Band. 18.00 | EspaiCaixa | 3 a 6 €

Sergio Dalma. 21.00 | Sala Montsalvatge de l’Auditori | 30 a 45 €

CANÇÓ.

els espais Web www.girona.cat/biblioteques Telèfons

Antònia Adroher 972 213 315 Salvador Allende 972 232 715 Just M. Casero 972 211 370 Ernest Lluch 972 426 368 FAMILIARS

10/11, 11/11 i 12/11 | 16.30 a 20.30 | Centre d’Iniciatives Locals | Gratuït >Elaboració d’un pla d’empresa. Amb Jordi Puigdellívol. 24/11, 25/11 i 26/11 | 16.30 a 20.30 | Centre d’Iniciatives Locals | Gratuït

de l’Amèrica Llatina’. 9/11 | 12.00 | 1 a 2 € >‘L’energia que ens mou’. 16/11 12.00 | 1 a 2 € 22/11 18.00 | 1 a 2 € >‘Per Nadal, contes del món’. 28/11 | 12.00 | 1 a 2 € 20/12 | 18.00 | 1 a 2 €

JORNADES >Art Innova Girona. 11/11, 12/11 i 13/11 | 10.00 a 13.00 i 16.00 a 20.00 | La Mercè | Gratuït

VISITES GUIADES

>‘La Fontana d’Or: testimoni de la història.’ 7/12 | 12.00 | Gratuït

Web www.casadecultura.cat Telèfon 972 20 20 13

CicleS

>‘Els 25 anys de la Càtedra Ferrater Mora’. 20/11 | 19.00 | Gratuït

Web www. cinematruffaut.com Telèfon 972 225 044

cicleS

>‘Gala’. 18/11 | 22.15 | 2 a 4 € >‘Escletxes. 5 píndoles per al debat i la cogitació’. 25/11 | 20.30 | Gratuït >‘El maestro saharaui’. 16/12 | 20.30 | Gratuït >‘Los fantasmas de Goya’. 16/12 | 22.15 | 2 a 4 €

Web www.eumes.cat Telèfon 972 241 010

Web www.bolit.cat

Telèfon 972 427 627

CURSOS

>Producció i coproducció de projectes artístics. Amb Rafael Camps, Ingràvid Creative Office.

Web www. caixaforum.com Telèfon 972 209 836

familiar

>‘Contes, llegendes i ritmes

CURSOS

>Producció de música electrònica amb Cubase. 13/10 a 03/12 (dilluns i dimecres) | 17.00 a 21.00 | 625 € >‘Introducció a l’AV Set’.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014

Classe magistral per aprendre a mesclar vídeos. Amb DJ2D2. 26 /11 | 11.30 | Espai Marfà | Gratuït

ConvocatòrieS

JORNADES

>WordPress per a projectes artístics. 5/11 al 10/12 | 19.15 | 40 € (amb inscripció) >Tècniques de veu i cant de nivell 3. 25/11 al 23/12 | 19.00 | 30 € (amb inscripció)

>‘Promotors, artistes i segells locals’. Amb Ricard Robles, Pablo Redondo, Xavier Cervantes, Roger Cervantes, Richard Royuela i Ruben Wagensberg. 30/10 | 16.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció) >‘La dictadura de la pista de ball‘. Amb Jeff Mills, Ángel Molina, Dosem, Javier Blánquez i Oriol Rosell. 30/10 | 18.00 | La Mercè | Gratuït (amb inscripció) >Ángel Molina (techno), Andrei (deep-house) i Quazar (techno). 30/10 | 23.59-06.00 | Sala Platea | 10 a 12 €

Web www.girona.cat/emhu Telèfon 972 223 305

Cicle

>‘Autors italians: Petrarca, Manzoni, Svevo i Pirandello’. Amb Giovanni Albertocchi. 3/11, 10/11, 17/11 i 24/11 | 19.00 | Gratuït (amb inscripció)

Web www.girona.cat/emm Telèfon 972 210 030

AULA OBERTA

>‘Franz Liszt’. Amb Rafael Esteve. 15/11 | 10.30-13.30 | La Mercè | 9 € >‘Giuseppe Verdi, Rigoletto’. Amb Rafael Esteve. 29/11 | 10.30-13.30 | La Mercè | 9 €

>Ajudes per a l’enregistrament de maquetes. 1/11 a 30/11 CURSOS

sessionS

>Concert Buc Obert. 20/11 i 18/12 | 19.00 | Gratuït >Girona XL. Jornades de cultura hip-hop. 20/12 | 16.00 | Gratuït (amb inscripció) >‘Organitzem un concert’. Assessorament legal. 6/11 | 18.30 | Gratuït (amb inscripció) >‘Cordes extremes’. Tècniques d’improvisació per a instruments de corda fregada. Amb Ernesto Briceño. 8/11 | 10.30 | 15 € (amb inscripció) >Manipulació d’equips de so i llums de petit format. 22/11 | 10.00 | Gratuït (amb inscripció) >Taller d’arreglar canyes de gralla. Amb Daniel Carbonell. 22/11 | 16.00 | 5 € (amb inscripció) >Iniciació a l’harmònica de blues. 26/11 | 19.00 | 5 € (amb inscripció) >Manteniment de baix i guitarra. 4/12 | 19.00 | 5 € (amb inscripció) >Creació de sons per a teclats. Amb Arecio Smith. 11/12 | 19.00 | 5 € (amb inscripció)

Telèfon 972 413 989

Telèfon 972 010 009

Web www.mac.cat/Seus/ Girona Telèfon 972 203 632

VISITES DRAMATITZADES

VISITES GUIADES

Dimarts a dissabte (diumenges i dilluns només

PROJECCIONS

>‘Amagats sota terra’. Testimonis de trenta gironins que van viure la Guerra Civil. 1/11 i 2/11 | 10.30 i 13.00 | Gratuït VISITES DRAMATITZADES

>‘La veu del vell edifici’. 5/12 | 20.00 | 2 a 4 € VISITES GUIADES

>Convent de Sant Antoni. 2/11 | 12.00 | Gratuït >‘Bombes sobre Girona’. 15/11 i 20/12 | 12.00 | 2 a 4 € >Rellotge de la catedral al MHG i a la Catedral. 16/11 i 23/11 | 11.00 i 13.00 | Gratuït (amb inscripció)

26/10 | 12.00 | Gratuït (amb inscripció)

tallerS

Web www.rafaelmaso.org

Web www.girona.cat/marfa

per a grups de més de 20 persones) | 2’5 a 5 € (amb inscripció) >Amb jocs i recursos didàctics. Dissabtes i diumenges | 12.00 i 18.00 | Amb inscripció >Per a alumnes de P5 a BAT. Dilluns a divendres | Amb inscripció

Web www.girona.cat|call Telèfon 972 216 761

Web www.museuart.com

PORTES OBERTES

Telèfon 972 203 834

29/10, 2/11 i 7/12 | 10.00-14.00 | Gratuït

portes obertes

VISITES GUIADES

28/10, 25/11 i 30/12 | 10.00-18.00 | Gratuït 29/10 | 10.00-14.00 | Gratuït VISITES GUIADES

>Antic hospital de Santa Caterina. 15/11 i 20/12 | 11.00 | 2 a 3,50 €

>‘Call endins’. Cada dia (excepte dilluns) | 12.00 | 6 € >‘Especial Call endins’. Dissabtes | 12.00 | 6 € VISITES TEATRALITZADES

>‘La família de la Sara’. Amb La Minúscula. 25/10 | 11.30 i 16.30 | 7 € 29/11 i 27/12 | 11.30 | 7 €

Web www.girona.cat/ museuhistoria Telèfon 972 222 229

Web www.museudelcinema.cat

itineraris

CURSOS

>‘La memòria secreta de la Girona pecadora’. Amb Gerard Bagué. 25/10 | 12.00 | 2 a 4 € >‘La Girona moderna’. 14/12 | 11.30 | Gratuït PORTES OBERTES

29/10 | 10.30-17.30 | Gratuït 2/11 i 7/12 | 10.30-13.30 | Gratuït >Refugi antiaeri del Jardí de la Infància. 31/10 | 10.30-13.30 | Gratuït

Telèfon 972 412 777

>‘Ens agraden els musicals. I què?’. Amb Josep Mir. 8/11, 15/11, 22/11 i 29/11 i 13/12 | 10.30 | 60 a 80 € FAMILIARS

>‘Caps de setmana animats’. Sèrie d’animació ‘Capelito’. Dissabtes (17.00) i diumenges (11.00) | Gratuït PORTES OBERTES

02/11 i 07/12 | 11.00 a 15.00 | Gratuït 45

les exposicions Auditori

Centre Cultural La Mercè

→ Partitures de ferro Escultures de Manel Palahí. 1 de desembre a 11 de gener. Visita guiada (seguida d’un debat amb Antoni Batista i Manel Palahí, i d’un concert de Xevi Compte i Anna Costa): 13 de desembre a les 16.45.

→ Projectes finals emaArt Fins al 28 de novembre. → Projectes finals seleccionats emaArt Mariona Pujolàs, Montse Rocabert i Montse Teixidor. Fins al 28 de novembre. Inauguració: 28 d’octubre a les 19.30. → Proximitat Obres d’alumnes de fotografia de l’EMA. Fins al 13 de desembre. → Joan Brossa: Escolteu aquest silenci 18 de desembre a 30 de gener. Inauguració: 18 de desembre a les 19.30.

[www.auditorigirona.org]

Biblioteca Antònia Adroher

[www.girona.cat/biblioteques]

→ 1714, dibuixant el mite 7 a 19 de novembre. → Mira que són bèsties 2 a 28 de desembre.

Biblioteca Just M. Casero

[www.girona.cat/biblioteques]

→ Paraigües il·lustrats 3 a 25 de novembre. → Simone de Beauvoir 1 a 28 de desembre. Bòlit_LaRambla [www.bolit.cat]

→ Drone Paco Torres Monsó. Fins al 18 de gener. Bòlit_StNicolau [www.bolit.cat]

→ Drone Paco Torres Monsó. Fins al 18 de gener. CaixaForum

[www.caixaforum.com/agenda]

→ Georges Méliès. La màgia del cinema Fins a l’11 de gener. Visites guiades: 8, 15, 22 i 29 de novembre, 13 i 27 de desembre a les 19.00. Visites-taller: 15 de novembre i 13 de desembre a les 18.00. → Juan Ugalde Fins a l’1 de març. Visites-taller: 8 de novembre a les 18.00 i 21 de desembre a les 12.00. Casa de Cultura

[www.casadecultura.cat]

→ Les ciutats europees de Josep Pla Fins al 31 d’octubre. → La veu de les colònies industrials 31 d’octubre a 28 de novembre. → Documents de Girona. 922-2014. Arxius, memòria i futur Fins al 13 de desembre. → Ahir, avui i demà. Catalunya emprèn idees que mouen Catalunya 17 de novembre a 13 de desembre. Inauguració: 17 de novembre a les 12.00. → Dibuixant el nostre món 2 a 19 de desembre. Casa Pastors

[www.girona.cat/colorlatent]

→ Color latent 24 d’octubre a 2 de novembre. 46

[www.girona.cat/ccm]

la forma i el gest sempre latents. 20 de novembre a 5 de gener. → L’enigma del jo Moisès Sidrach. Fins al 8 de novembre. Galeria El Claustre

[www.elclaustre.com]

→ Jordi Jubany Fins al 8 de novembre. → Xavier Carbonell i Rosa Serra 13 a 29 de novembre. Inauguració: 13 de novembre a les 20.15. → Col·lectiva de Nadal 2 de desembre a 3 de gener.

Col·legi d’Arquitectes

L’Estació Espai Jove

→ Anna & Eugeni Bach Fins al 7 de desembre. → CaboSanRoque 12 de desembre a 8 de febrer.

→ Instints Il·lustracions a llapis i aquarel·la de Nirvana Jiménez. Fins al 19 de novembre. → Retrats imaginaris Escultures de Nahuel Forchini. 20 de novembre a 19 de desembre.

[www.arquitectes.cat]

Espai dels Amics del Museu d’Art [www.amicsmda.org]

→ Notes de jardins Tonyi Barbero. 1 a 30 de novembre. Inauguració: 12 de novembre a les 19.00. → Sense títol Jordi Gispert. 1 a 31 de desembre. Inauguració: 2 de desembre a les 20.00. Espai Santa Caterina

[generalitatgirona.gencat.cat/ca/els_serveis/ espai_santa_caterina]

→ Llapis i... acció! Roser Capdevila. Fins al 18 de gener.

Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG [www.udg.edu/FEP]

→ Centenari de les escoles normals de mestres de Girona (1914-2014) Fins al 19 de desembre. Fundació Fita

[www.fundaciofita.com]

→ Fita Girona 5 de novembre a 13 de desembre. Inauguració: 5 de novembre a les 19.30. → Exilis 17 de desembre a 31 de gener. Inauguració: 17 de desembre a les 19.30. Fundació Rafael Masó [www.rafaelmaso.org]

→ Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat Fins al 31 de gener. Visita guiada: 22 de novembre a les 13.00. Fundació Valvi

[www.fundaciovalvi.cat]

→ De la tempesta a la calma Josep Niebla. El Niebla menys conegut, amb un calculat equilibri ple de simbolismes, amb

[www.girona.cat/estacio]

Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona [www.mac.cat/Seus/girona]

→ Els Iapodes. Un poble desconegut Fins a l’1 de març. Museu d’Art de Girona [www.museuart.com]

→ Viladomat. L’home, l’artista, l’obra Fins al 2 de novembre. → El museu convidat: Museu de la Música Fins a l’11 de gener. → Identitat augmentada Fins a l’11 de gener. → Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d’Art de Girona 13 de desembre a 24 de maig. Museu d’Història de Girona

[www.girona.cat/museuhistoria]

→ La Girona del 1714 Fins al 31 d’octubre. → La Girona moderna, de l’obrador al baluard 29 d’octubre a 6 d’abril. Inauguració: 29 d’octubre a les 12.30. Visites guiades: 29 d’octubre a les 13.00 i 29 de novembre a les 12.00. Itinerari: 14 de desembre a les 11.30. → Mostra de pessebres i diorames 19 desembre a 8 de gener. Museu d’Història dels Jueus / Patronat Call de Girona [www.girona.cat/call]

→ Pergamins de la sinagoga de Girona Fins al 2 de novembre. → La Girona dissident 29 d’octubre a 6 d’abril. Museu del Cinema

[www.museudelcinema.cat]

→ Estrelles del silenci Fins al 25 de gener.

gironacultura 05 | novembre-desembre 2014