3a època • Núm.1 • Gener, 2013
Entorn de Calvià Medi Ambient
Natura • Fauna i Flora • Canvi Climàtic • Litoral
L’adopció
és la millor opció
CANERA MUNICIPAL
(CTRA. DE CALVIÀ, Km 3)
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 10 i de 17 a 18 h
Informació: de dilluns a divendres de 9 a 14 h tel. 971 23 32 28 Urgències: Policia Local, tel. 971 00 33 00
Presentació Entorn de Calvià és un nou projecte, una revista digital, que ha estat possible per la il·lusió i l’entusiasme d’un grup de persones que treballen a l’Ajuntament i que creuen no sols necessari sinó també imprescindible el coneixement de l’entorn actual i històric, del patrimoni humà i mediambiental de Calvià per situar els ciutadans en un ample i complex present arrelat en segles i fins i tot en mil·lennis d’història. Aquesta dedicació dels departaments de Patrimoni, Cultura, Medi Ambient, Joventut, Canvi Climàtic, Normalització i Comunicació no hauria pogut arribar a bon port -la difusió general- sense el suport general de la institució municipal.
La publicació vol ser una revista d’investigació o de coneixement i divulgació de temes relacionats amb la història, la natura, el patrimoni, les persones i la cultura de Calvià, escrita de manera planera i bona d’entendre per la major part dels ciutadans. És, en certa manera, hereva d’una altra revista que l’Ajuntament de Calvià va publicar en èpoques passades en format imprès. El primer número, que va sortir l’any 1987, es dedicava al medi ambient, tema també del número 1 d’aquesta nova època. No és sols casualitat. És també intenció de mantenir i divulgar el medi ambient i el patrimoni, al cap i a la fi l’entorn.
Moltes coses han canviat en els darrers vint-i-cinc anys i aquest primer número d’Entorn de Calvià no pretén repassar-ne l’evolució. Se situa en una perspectiva de present, però per poder ser consultada i utilitzada de cara al futur per estudiants i persones interessades amb l’entorn de Calvià. En tres extensos i documentats dossiers s’analitza la natura del litoral, de l’interior del municipi i també el significat o repercussions del concepte «canvi climàtic». Així mateix, dos professors universitaris (Antoni Riera i Ivan Murray) entrevistats per la revista analitzen les relacions entre economia i natura. I en altres seccions es tracten de manera més breu temes també relacionats amb l’entorn mediambiental o el patrimoni en general. A la secció «Pinzellades» hi caben temes també relacionats amb la natura com ara les espècies emblemàtiques del municipi, el significat de la finca pública de Galatzó o el arbres singulars del municipi. A «Entorn Jove» un grup de joves parlen del que troben que s’hauria de fer per conservar el medi ambient i en l’oberta secció «La Finestra» es parla, sobretot, del projecte BetArt («dur l’art al carrer»). Precisament, l’art serà el tema prioritari del proper número.
En aquesta nova etapa, en temps de crisi i de noves tecnologies, la revista surt en format digital i amb una periodicitat en principi semestral, però amb la intenció de convertir-se en quadrimestral. És important estalviar els costos que representaria publicar-la en format imprès, però això no havia de significar fer-la irrealitzable. El nou format digital, fet per ser llegit i, si l’usuari ho vol, imprès, és un repte, una il·lusió i una continuïtat en relació al més important: el coneixement i respecte per la natura, per la historia, pel patrimoni i per l’evolució cultural del municipi. I també permet una àmplia difusió arreu d’un mon global en el qual cada vegada més persones s’interessen pels temes locals. Repetim: es tracta de fer possible la investigació i la divulgació del medi ambient i del patrimoni, en definitiva, de l’entorn de Calvià.
3
Sumari Dossier: EL LITORAL DE CALVIÀ,
6
UN SISTEMA NATURAL MOLT FRÀGIL I COMPLEX B. Reviriego
Dossier: L’INTERIOR DE CALVIÀ,
34
UN MOSAIC DE GRAN VALOR PAISATGÍSTIC I ECOLÒGIC Ll. Gil, J. Seguí, S. Pinya
Dossier: CANVI CLIMÀTIC A CALVIÀ.
56
UN DESAFIAMENT GLOBAL A ESCALA LOCAL P. de la Peña
Entorn de Calvià, núm. 1 Gener 2013 Edita Ajuntament de Calvià C/ Julià Bujosa Sans, batle, 1 - 07164 www.calvia.com Direcció Antonia Pastrana Coordinació tècnica Joana Maria Roque i Eduardo Cózar Disseny i maquetació Maria Calderón, Manel Calvo, Emmanuelle Gloaguen
Disseny publicitari Juan Abarca, Maria Calderón, Emmanuelle Gloaguen Fotografia Ramón Rabal, excepte les fotografies signades. Consell de Redacció Agustí Aguiló, Antoni Aguareles, María Calderón, Manel Calvo, Eduard Cózar, Maria Antònia Ferragut, Emmanuelle Gloaguen, Juan Pedro Martinez, Pablo de la Peña, Joana Maria Roque, Sandra Sedano Correcció i traducció al català Agustí Aguiló Col·laboradors d’aquest número Benjamin Reviriego, Jaume Seguí, Samuel Pinya, Llorenç Gil, Pablo de la Peña, Aina Ramis D.L.: PM 1206-2015
Parlam: ANTONI RIERA IVAN MURRAY
76 88
Pinzellades:
ELS ARBRES SINGULARS DE CALVIÀ, UN ALTRE ASPECTE DEL PATRIMONI A PROTEGIR Redacció LES RESERVES MARINES DE L’ILLA DEL TORO I DE LES MALGRAT. COSTA DE CALVIÀ J. Coll, G. Morey i O. Navarro (biòlegs) EL MORRUT ROIG, UN PERILL PER A LES PALMERES. Redacció LES ESPÈCIES MÉS EMBLEMÀTIQUES DE CALVIÀ: LES SALADINES I LA TORTUGA MORA M. F. Sánchez i E. Cózar MILLORES SIGNIFICATIVES EN LA RECOLLIDA DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS A CALVIÀ Redacció LA FINCA PÚBLICA DE GALATZÓ: UN IMPORTANT PATRIMONI NATURAL A. Aguareles
96
entorn Jove: JOVES DE CALVIÀ: PER UNA MAJOR RESPONSABILITAT SOCIAL EN LA CURA DEL MEDI AMBIENT
114
A. Ramis
La Finestra:
ARTISTES URBANS “OCUPEN” ESPAIS I FAÇANES DE CALVIÀ. Redacció JAVIER GARLÓ, ARTISTA PLÀSTIC. A. Ramis GRAN MURAL DE FONS MARINS A LA PARET XL DEL GENERADOR. Redacció NAVETA ALEMANY: LA RECUPERACIÓ D’UN JACIMENT ARQUEOLÒGIC EMBLEMÀTIC. Redacció
122
EL LITORAL DE CALVIÀ, UN SISTEMA NATURAL MOLT FRÀGIL I COMPLEX Benjamí Reviriego Riudavets1
Dossier INTRODUCCIÓ
El desenvolupament socioeconòmic dels darrers 50 anys ha modificat
El litoral es pot definir com la frontera entre el medi terrestre i el marí. Està format per la franja
profundament el litoral
més o menys ampla on aquests dos sistemes interaccionen i que té unes característiques geomorfològiques i biològiques úniques. La
penya-segats elevats (32,5%) i tres cales
franja litoral és un sistema extraordinàriament
rocoses. La longitud de la costa arenosa és
dinàmic, on els fluxos de matèria i energia són
aproximadament de 4,5 km, repartida en un
elevats. També és un sistema natural molt fràgil
total de 26 platges de molt diversa mida. A
i complex, sotmès a processos ecològics molt
més, el litoral de Calvià compta amb 10 illots
particulars i hàbitat específic per a una flora i
localitzats en el si de les prop de 7.000 ha
una fauna cada vegada més amenaçades.
que ocupa el mar litoral, considerat fins a una profunditat de 50 m.
El desenvolupament socioeconòmic dels darrers 50 anys ha modificat profundament el li-
Formant part de l’extrem sud-occidental de
toral. Per ser una estreta frontera entre terra i
la serra de Tramuntana, el ponent és un dels
mar, la franja litoral és un lloc de convergència
sectors de costa més retallats de Mallorca, en
d’innombrables competències i interessos, un
el qual la combinació de l’orientació general
espai reduït que atrau una importantíssima pro-
dels plecs anticlinals i sinclinals de l’extrem de
porció de la població i un territori molt cobejat.
la serra de Tramuntana, lligats a l’estructura
Aquestes característiques l’han convertit en
de la serra de na Burgesa de direcció NE-
el principal motor econòmic per a moltes so-
SW, al costat de la seqüència de plecs i
cietats actuals.
encavalcaments d’orientació N-S a la zona d’Andratx, ambdues (serra de Tramuntana i na Burguesa) afectades per falles normals i
EL MARC FÍSIC
direccionals d’edat cretàcica, donen lloc a Calvià disposa de 54 km de costa rica i diversa,
entrants i badies com les de Santa Ponça -
amb presència d’una península principal i
Peguera - Cala Fornells.
diferents caps, badies, cales i la major densitat d’illots del litoral mallorquí. Des de Cala Nova
Les alineacions orogràfiques de la comarca
al cap Andritxol, s’estenen prop de 35,5 km
presenten una sèrie de dislocacions amb
de costa rocosa de fisiografia molt retallada,
una estructura d’escates i corriments. A les
amb penya-segats mitjans i baixos (67,5%),
planes s’han desenvolupat una sèrie de valls
1
Biòleg responsable de l’Àrea de Medi Ambient del Centre Balear de Biologia Aplicada S.L.
7
Dossier
El litoral de Calvià
Representació de l’espai ocupat pel litoral de Calvià sobre una foto aèria. Foto: PILC.
d’origen torrencial i, al costat dels relleus de
sobre altres més antics, principalment juràssics,
les muntanyes, extensos exemplars de glacis
els quals afloren en determinats indrets.
d’erosió. Els materials geològics més antics, de l’era Els plegaments estan en general dirigits de
secundària o mesozoic, que pertanyen al
SE a NW, presentant el front abrupte en la part
juràssic inferior, constitueixen bona part del
costanera. No obstant això, pel vessant sud, la
litoral del cap Andritxol, i afloren també a Cala
muntanya presenta una forma suau, mentre que
Blanca i les marges de la badia de Santa
al nord ho fa d’una forma brusca i escalonada,
Ponça, fins a Punta Prima, incloent-hi les illes
escarpada i rectilínia. L’erosió diferencial,
Malgrat. El mateix tipus de materials apareixen
guiada per la xarxa de falles i depressions
també al litoral de la zona de ses Illetes. Es
càrstiques, ha obert una sèrie de valls.
tracta principalment de calcàries i dolomies massives, margues i margocalcàries.
El relleu costaner de Calvià està format per materials quaternaris i terciaris poc deformats
Materials d’edat intermèdia, de l’era terciària o
i amb una disposició subhoritzontal, la majoria
cenozoic, apareixen a sa Puntassa (calcàries
de tipus calcari. Aquests materials es disposen
bioclàstiques de l’eocè), la zona des caló des
8
Dossier Guix-punta des Gats (conglomerats i calcàries
de ses Penyes Rotges. Les rases provinents
de l’oligocè), i al peu dels penya-segats de
d’antigues platges de transgressions marines
la península de Cala Figuera, compresa des
són molt freqüents a l’àrea.
de la punta des Carregador fins a Magaluf (calcàries i margues amb fàcies d’esculls del
Les dunes consolidades recobreixen a Portals
miocè superior).
Vells i Cala Figuera els materials estructurals. Aquestes dunes fòssils varen ser explotades
La resta de litoral de Calvià correspon a
antigament per les pedreres de marès.
materials quaternaris, com són els dipòsits al·luvials i col·luvials (llims, argiles, graves) i
El modelatge litoral es desenvolupa sota la
eolianites (calcarenites o marès). El quaternari
influència de tres grups de factors, encara
cobreix extensions considerables, que abasten
que la importància de cadascun d’ells varia
la península de Cala Figuera per damunt dels
àmpliament entre els diferents tipus de costa.
materials terciaris. Els al·luvions antics han
Els factors terrestres són els relacionats amb
donat lloc en l’actualitat, a causa de l’erosió
l’estructura geològica de la costa i el règim
marina, als penya-segats de Portals Nous i
climàtic. Els factors marins es refereixen a l’efecte de l’onatge i els corrents. Finalment, els factors biològics depenen dels efectes que l’activitat de plantes i animals exerceixen sobre la costa. Quant al litoral rocós, el modelat depèn de les característiques que presenten les estructures sotmeses als factors anteriors, com són l’altura i el pendent del penyasegat, el tipus de materials que el formen i la seva estructura geològica. La naturalesa de les roques juga un paper essencial en la morfologia dels penya-segats, perquè els processos erosius són més ràpids com més febles siguin els materials. Aquest és el cas de molts de trams de costa de Calvià, constituïts per materials sense consolidar (arenes, argiles, llims).
Imatge d’una pedrera de marès situada al litoral de Calvià. Foto: PILC.
9
Dossier
El litoral de Calvià
Les onades rompen a la costa prop del cap Negret en un temporal de llebeig. Foto: B. Reviriego
Els processos que intervenen en el modelatge
Sobre
aquestes
mateixes
estructures
dels penya-segats són els marins i els
rocoses, en la zona que queda més propera
subaeris. El principal modelador del litoral
al nivell del mar, tant per damunt com per
rocós és l’onatge, que genera cops de
davall, és on actuen amb més intensitat els
pressió i moviment turbulent i també utilitza el
agents biològics. Les algues endolítiques
material en suspensió com a agent d’abrasió
penetren les roques amb els seus teixits, i tot
de la costa. L’onatge ataca el peu del penya-
un conjunt d’animals (esponges, bogamarins
segat, l’erosiona i finalment evacua el material
o mol·luscs com els dàtils de mar, les
erosionat.
pegellides i els cargols de tap) perforen, dissolen o raspen les roques calcàries en
Les condicions meteorològiques que actuen
fixar-s’hi o alimentar-se de les algues que hi
sobre la superfície del penya-segat i l’escorrentia
creixen a sobre.
que hi pot circular acceleren els processos erosius. La dissolució del carbonat càlcic erosiona
Tots els processos esmentats actuen a
les litologies calcàries, que amb el temps formen
diferents escales formant cavitats d’abrasió
estructures característiques, sobretot en forma
que poden acabar produint despreniments
de cocons, en les superfícies horitzontals.
de material i un retrocés de la costa.
10
Dossier La força de la gravetat augmenta el risc de
els processos càrstics. En el litoral de Calvià les
lliscaments (que afecten més a litologies
principals són la cova de sa Grava (Cas Català),
margoses i argilenques) i despreniments
la cova de Salamó (Cala Vinyes), la cova de
(més habituals en litologies carbonatades).
Cala Xada (urbanització Sol de Mallorca) i la
Les zones de risc elevat de caiguda de
cova des Catius (penya-segats de Rafeubetx).
blocs i lliscaments es localitzen en els penya-
Totes es troben en risc d’ensorrament i en poden
segats de Rafeubetx, d’estructura geològica
perillar les estructures que hi ha al damunt.
inestable, i en la major part de la costa rocosa de pendent elevat. Un
element
singular
Les principals coves al litoral de dins
les
Calvià són les de sa Grava (Cas Cata-
diferents
là), Salomó (Cala Vinyes), Cala Xada
morfologies de la costa rocosa són les cales, resultat de la combinació de processos
(urbanització Sol de Mallorca) i des
fluviotorrencials al costat de processos marins
Catius (Rafaubetx)
sobre la línia de costa, que donen com a resultat l’encaixament del torrent en la sortida d’aquest al mar. Així mateix, l’estructura geològica
La costa arenosa de les platges resulta
juga un paper important en la configuració
de l’acumulació de materials mòbils de
d’aquestes morfologies.
granulometria fina (inferior a 2 mm), dipositats per processos marins i eòlics, que s’estenen
Les coves formen part de la dinàmica litoral,
des de la platja submergida fins al primer
que pot intervenir en la seva creació mitjançant
cordó dunar. Les característiques d’aquest
L’escorrentia superficial erosiona el talús i forma canals a la zona de Punta Prima. Foto: PILC.
Caiguda de blocs des del penya-segat a la zona de Cala en Guixar. Foto: PILC.
11
Dossier tipus de costa vénen determinades per la
El litoral de Calvià
ELS SISTEMES NATURALS I LA BIODIVERSITAT
topografia subjacent, la hidrodinàmica marina, la dinàmica eòlica i la disponibilitat de material.
Des del punt de vista ecològic, el litoral és
És característic un règim fluctuant en el balanç
la franja més o menys ampla, sotmesa a uns
sedimentari (erosió i/o acreció) en resposta
factors ambientals característics, que s’estén
a les canviants condicions de l’onatge. Les
entre un límit superior definit per la desaparició
principals fonts de sediment són l’erosió
de la biota típicament terrestre i l’aparició
dels penya-segats i el sediment disponible
d’espècies marines o adaptades a la influència
en la plataforma continental, juntament amb
de l’aerosol i les esquitxades marines, i un límit
l’aportació de bioclasts procedents d’aquesta
inferior que es fa coincidir amb el final de la
zona ocupada principalment per praderies de
plataforma continental.
Posidonia oceanica.
A la costa rocosa emergida de Calvià Els
fons
marins
litorals
presenten
una
considerable diversitat, atenent a la seva
es poden distingir fins a tres
naturalesa i al seu relleu. El pendent en tot el
comunitats clarament litorals:
mar litoral de Calvià és predominantment suau, de manera que la isòbata de 50 m es troba
fonoll marí i ensopegalls, socarrells i eixorba-rates i savinar litoral
allunyada notablement de la costa (fins a 4 km). Ara bé, el pendent es fa més abrupte en les proximitats dels principals accidents que
Els organismes, tant marins com terrestres,
sobresurten de la costa de ponent, com el cap
no es disposen a l’atzar en el medi, sinó
de Cala Figuera i el cap Andritxol. El mateix
que s’agreguen en grups d’espècies més o
succeeix amb la punta exterior de l’illa del
menys constants, responent a les condicions
Toro i l’illa des Malgrat. En canvi, el pendent se
que imposen els factors ambientals i les
suavitza molt en el sector de llevant de la costa,
interaccions amb altres organismes. Aquests
que pertany a la badia de Palma.
grups d’espècies repetits en l’espai són les comunitats, i la seva distribució en la zona
Els fons rocosos predominen prop de la costa,
litoral dels mars adopta la forma de cinturons o
i es fan força irregulars i abruptes al peu
franges successius i paral·lels a la línia de costa,
dels penya-segats, per la presència gairebé
a causa dels gradients dels factors ambientals
constant de grans blocs caiguts dels penyals
que imposen el pas del medi terrestre a
situats fora del mar. Més lluny de la costa
l’aquàtic. Pel que fa a la part emergida del
predominen els fons sedimentaris, així com
litoral, aquests factors són principalment el
davant dels arenals i platges.
substrat, la humitat i la salinitat. En canvi, en
12
Dossier la part submergida els factors decisius són el
perpendicularment a l’eix batimètric. Aquest
substrat, la llum i l’hidrodinamisme.
patró de distribució tan característic és conegut amb el nom de zonació. Els patrons
La
màxima
variació
en
les
condicions
de zonació varien geogràficament i en funció
ambientals en el mar es produeix seguint
dels paràmetres biòtics i abiòtics.
l’eix vertical. La profunditat, encara que pròpiament no és un paràmetre ambiental,
L’existència
d’una
porta associat el canvi de la majoria de factors
la
que afecten decisivament els organismes,
fonamentalment imposada pel gradient de
com la llum, l’hidrodinamisme, la temperatura,
proximitat a la superfície del mar, es dóna tant
l’esdeveniment de fenòmens catastròfics i, en
a les costes rocoses com a les arenoses. No
menor grau, els nutrients i la matèria orgànica.
obstant, els patrons de distribució són molt més
La variació en els valors d’aquests paràmetres
evidents en les primeres, pel fet que el substrat
porta associat un canvi en les relacions biòtiques
dur dóna major estabilitat al llarg del temps.
distribució
de
marcada les
zonació
comunitats
en
vives,
dels organismes i això provoca un canvi en les poblacions d’animals i plantes que va associat
A la costa rocosa emergida de Calvià es
a la profunditat. Aquest canvi es reflecteix
poden distingir fins a tres comunitats clarament
especialment en la dominància de les espècies
litorals, que presenten l’esmentada distribució
principals. Les zones de distinta dominància
en franges paral·leles a la vorera de mar. La
es distribueixen en franges o horitzons situats
primera franja de vegetació vascular terrestre
Zonació típica de les comunitats de la franja litoral. Foto: B. Reviriego
13
Dossier
El litoral de Calvià
que es troba en el litoral és una comunitat de
subsp. hispanica, Brachypodium retusum,
fonoll marí i ensopegalls (associació Limonietum
Hyoseris radiata, Valantia muralis, Asphodelus
caprariensis),
caracteritzada
aestivus, Anagallis arvensis o Lagurus ovatus.
per les espècies Frankenia laevis subsp.
Aquesta segona comunitat no és constant
intermedia,
Limonium
en tot el litoral calvianer, i té una presència
maritimum,
destacada a la península de Cala Figuera.
Senecio rodriguezii, Sonchus tenerrimus i
Es caracteritza per contenir una elevada
Daucus gingidium subsp. commutatus. La
proporció
seva distribució és pràcticament constant al
l’abundància d’arbustos espinosos en forma
llarg de tot el litoral rocós, encara que es troba
de coixinet densos, com a adaptació als vents
molt fragmentada. És una comunitat baixa,
salats i a la presència d’herbívors.
que
està
Limonium
pseudoebusitanum,
virgatum,
Crithmum
d’espècies
endèmiques
i
per
oberta i molt pobre en espècies. Una tercera comunitat vegetal litoral, que es Immediatament per darrera de l’anterior,
troba de manera testimonial a la costa de Calvià,
formant un segon cinturó, es troba la comunitat
és el savinar litoral (associació Clematido
de socarrells i eixorba-rates (associació
balearicae-Juniperetum turbinatae). És una
Launaeetum
caracteritza
comunitat forestal que substitueix l’ullastrar en
la presència de l’arbust espinós Astragalus
la primera línia de vegetació arborescent de la
balearicus,
diverses
costa, amb les espècies Juniperus phoenicea
espècies: Desmazeria marina, Asteriscus
subsp. turbinata, Pistacia lentiscus, Phillyrea
maritimus, Reichardia picroides, Helichrysum
angustifolia, Asparagus horridus i Smilax
stoechas, Atriplex halimus, Daucus gingidium
aspera. Alguns fragments d’aquesta comunitat
subsp.
es troben a la península de Cala Figuera.
cervicornis). acompanyat
commutatus,
La per
Dactylis
glomerata
Aspecte de la comunitat de fonoll marí i ensopegalls. Foto: B. Reviriego
14
Dossier
Els habitants de la zona supralitoral: el liquen Verrucaria amphibia tenyeix de negre la roca a la foto superior; el cargol Melaraphe neritoides i el crustaci Chtamalus depresus, junts a la foto inferior esquerra. Foto: B. Reviriego
El medi marí comença per damunt de la
una vegada l’any, aproximadament, mentre
superfície de l’aigua. El vent arrossega
que la part inferior està quasi contínuament
cap a terra els esquitxos marins i permet
esquitxada.
que
per
depèn del pendent de la costa i de l’exposició
espècies pròpiament marines es localitzi
a forts temporals. És més extensa com més
en l’anomenada zona supralitoral. Aquesta,
intens sigui l’hidrodinamisme de la zona i més
mai o quasi mai no es troba submergida,
horitzontal el perfil de la roca litoral.
la
primera
franja
ocupada
L’amplària
d’aquesta
franja
encara que els organismes que hi viuen requereixen un grau d’humitat relativament
La comunitat típica que ocupa aquesta zona
elevat, proporcionat pels esquitxos de les
està caracteritzada per un liquen endolític
onades. Està ocupada per comunitats molt
(Verrucaria amphibia) que tenyeix la roca de
pobres en espècies i molt escasses en
color fosc i forma una franja quasi negre al llarg
biomassa, ja que molts pocs organismes
del litoral. Són pròpies d’aquesta comunitat
poden resistir les condicions extremes que
tres espècies animals característiques: el petit
s’hi donen. Les immersions són molt irregulars
cargol Melaraphe neritoides i els crustacis
i es produeixen durant els temporals. La part
Chtamalus depresus i Ligia italica.
superior només queda coberta per l’aigua
15
Dossier
El litoral de Calvià
Per davall del supralitoral s’estén el mediolitoral,
i paral·leles a la línia de costa. En primer terme
una franja de costa intermitentment submergida,
s’estén una franja ocupada per dues espècies
on trenquen les onades i que queda submergida
de glans de mar (Chtamalus stelatus i C.
durant el períodes de plenes baromètriques i
montagui) i pegellides (Patella rustica).
fora de l’aigua durant els períodes de seques. Les condicions ambientals en aquesta zona són
A continuació es desenvolupa un cinturó d’algues
molt dures. Està ocupada per organismes que
calcàries incrustants que tenen una consistència
requereixen o toleren la immersió, però que no
pètria i que creixen recobrint la roca: es tracta del
sobreviuen en immersió permanent, i es troben
Lithophyllum lichenoides i de l’Spongites notarsii.
adaptats al flux i reflux de les ones. És molt més ric en flora i fauna i és fàcil distingir-hi diferents
En la part més baixa de la zona mediolitoral
comunitats disposades en franges molt estretes
es desenvolupa una comunitat més rica en
Els habitants de la zona mediolitoral: els glans de mar, Chtamalus stelatus, a la foto de l’esquerra, i les pegellides, Patella rustica, a la de la dreta. Foto: B. Reviriego
Aspecte de les comunitats dominades per algues en la part baixa de la zona mediolitoral. Foto: B. Reviriego
16
Dossier algues, entre les quals destaquen la Palisada
za una comunitat dominada per l’alga bruna
tenerrima, la Corallina granifera i el Gelidium
Cystoseira amentacea var. stricta, la qual ocu-
pussillum. Es tracta d’una formació de port
pa les plataformes d’abrasió o tenasses que
reduït però que presenta un aspecte cespitós.
es formen a nivell de la superfície del mar i que estan sotmeses a un hidrodinamisme re-
La franja de costa permanentment submergida
lativament intens. En condicions menys hidro-
i
situa
dinàmiques apareixen altres algues del mateix
immediatament per davall del mediolitoral
gènere Cystoseira adaptades a aquestes con-
s’anomena infralitoral. És la franja de costa
dicions (C. compressa, C. humilis i C crinita).
compatible amb la vida de les algues fotòfiles
Es tracta d’una comunitat relativament rica i
i de les fanerògames marines. Està constituïda
estructurada, en la qual es poden distingir di-
pels organismes que rarament experimenten
versos estrats: un d’arborescent, format per
emersió, i s’estén des del nivell mitjà del
Cystoseira, davall del qual es disposa un es-
mar fins al límit inferior de distribució de les
trat d’algues erectes (Palisada tenerrima), i un
fanerògames marines. Constitueix el domini
altre d’incrustants (Lithophyllum incrustans).
dels organismes fotòfils.
Existeixen també multitud d’espècies d’al-
intensament
il·luminada
que
se
gues que creixen epífites sobre les anteriors Aquí també es dóna una successió de comu-
(Polysiphonia, Jania, Ceramium, Corallina). El
nitats a mesura que augmenta la distància a
poblament animal és important, amb gran di-
la superfície del mar. En primer terme, en la
versitat d’espècies. Es tracta de la comunitat
part superior de la zona infralitoral, que oca-
on tradicionalment es recol·lectaven crancs
sionalment pot quedar emergida i per això
peluts (Eriphia verrucosa) i cornets de tap
té característiques de transició, es localit-
(Thais haemastoma).
Aspecte de la comunitat de Cystoseira amentacea var. stricta. Foto: B. Reviriego
17
Dossier
El litoral de Calvià
La comunitat de Cystoseira amentacea var.
està molt estructurada en sentit vertical i en
stricta és molt sensible a les pertorbacions
funció de les condicions hidrodinàmiques
(consum per herbívors, trepitjat, pol·lució
presenta diferents aspectes o fàcies, a causa
orgànica,
la
de l’abundància local d’una o d’unes poques
Cystoseira desapareix, tota aquesta comunitat
espècies que resulten afavorides per aquestes
tan diversa és substituïda per altres de més
condicions. Les principals espècies d’algues
senzilles, dominades per algues vermelles
que conformen aquesta comunitat són algues
com la Corallina elongata o per algues
brunes, com les Cystoseira brachycarpa
verdes
Enteromorpha,
balearica, Halopteris scoparia, Dictyopteris
Cladophora). És la situació que es pot trobar
polypodioides, Dictyota dichotoma, Dilophus
en ports, esculleres i marges d’algunes cales
fasciola o Padina pavonica. A part de les algues
molt freqüentades a la costa de Calvià, encara
erectes, tant arborescents com arbustives, i ha
que no és la situació general d’aquest litoral.
espècies cespitoses, espècies incrustants, i
contaminació
filamentoses
química).
(Ulva,
Si
una gran quantitat que creixen epífites sobre La major part del fons rocosos infralitorals
les altres. Aquesta estructura dóna a aquesta
ben il·luminats situats per davall de la zona
comunitat l’aspecte d’un bosc en miniatura.
de rompent estan ocupats per una comunitat
L’habiten gran quantitat d’animals invertebrats,
dominada per algues erectes que presenten
tant fixos com mòbils, i destaca per la gran
requeriments elevats de llum. La comunitat
diversitat de peixos que hi trobam. propera al
Algues verdes filamentoses creixent sobre les roques infralitorals més superficials. Foto: B. Reviriego
18
Dossier Les espècies del gènere Cystoseira són un
Es distingeixen a la platja dues zones, la
dels elements ecològics més importants en les
submergida i l’emergida. En les costes arenoses
comunitats infralitorals a causa del seu paper
madures i ben conservades, ambdues zones
estructurador de l’hàbitat. Aquestes algues
interactuen entre si, a més de fer-ho amb les
tenen un gran port i creixement vertical, la qual
dunes de l’interior. Aquesta interacció forma el
cosa comporta una elevada compartimentació
sistema platja-duna.
de l’espai. Això crea nous microhàbitats que afavoreixen la presència de gran quantitat
La vegetació que colonitza el primer front de
d’espècies d’algues i invertebrats, el que
dunes en els sistemes litorals té una importància
augmenta la biodiversitat i els recursos tròfics
cabdal en la dinàmica de transferència de
per a peixos i altres animals.
sediment des de la platja cap al camp de dunes. La seva distribució, en característica successió
Pel que fa a la costa arenosa, la distinció de
paral·lela a la costa, respon principalment al
diferents bandes o cinturons no és sempre tan
grau d’estabilitat de l’arena. En el context de
clara com en el litoral rocós, però també se n’hi
les costes arenoses de Mallorca i en condicions
poden trobar. El problema principal és que les
ideals es troben representades fins a tres
comunitats vives que formen aquestes bandes
associacions vegetals diferents, cadascuna
són tan fràgils que poden haver desaparegut
d’elles amb una disposició determinada en
per la freqüentació intensa d’aquest espai i per
el context de la duna: Cypero-Agropyretum
l’ocupació del sòl.
juncei en el vessant davanter de la duna, més
Una rica comunitat infralitoral d’algues erectes. Foto: M. Pozo
19
Dossier
El litoral de Calvià
mar; Medicagini-Ammophiletum arundimaceae, en la cresta de la primera duna, i Crucianelletum
Al litoral de Calvià existien sistemes
maritimae, en el vessant posterior de la duna,
dunars ben desenvolupats
més allunyada del mar. En llocs on existeix una
a les platges de Santa Ponça,
aportació considerable de matèria orgànica, ja sigui d’origen natural (restes de Posidonia
Magaluf, Palmanova i
oceanica, per exemple) o d’origen antròpic, sol
Peguera, avui desapareguts
aparèixer una comunitat nitrohalòfila de sòls sorrencs: Salsolo Kali-Cakiletum maritimae. Aquesta distribució i la mateixa presència
paral·leles successives. D’igual manera, el
de les comunitats citades són cada vegada
trànsit de vianants i vehicles, i en major mesura
menys freqüents atesa la transformació que
les operacions de neteja de la platja, afecten
experimenten els sistemes dunars a causa
el límit exterior de la vegetació dunar, en
principalment
humanes
redueixen l’extensió i hi provoquen morfologies
(freqüentació de banyistes, neteja de platges,
en graó que en desestabilitzen l’estructura.
de
les
activitats
trànsit de vehicles, construcció en primera línia, Al litoral de Calvià existien sistemes dunars
extracció d’àrids).
ben desenvolupats a les platges de Santa La fragilitat de la vegetació dunar de primera
Ponça, Magaluf, Palmanova i Peguera, avui
línia la fa molt sensible a aquest efecte
desapareguts.
mecànic de factors que en un altre tipus de vegetació afecten en molta menor mesura.
L’existència de platges i la seva dinàmica és
El simple trànsit de vianants a través de les
un exemple de la interacció que hi ha entre el
dunes provoca l’aparició de canals pels quals
medi físic i el biològic en les parts emergida
circula arena i es perd l’estructura en franges
i submergida de la costa. Mentre que la
Vista panoràmica de Santa Ponça en 1969. Foto: PILC.
20
Dossier generació d’arena està associada sobretot
soluciona el problema, ja que els mecanismes
a restes d’éssers vius, el seu transport és
de retenció i manteniment dels bancs subaeris
purament físic, per l’acció dels corrents i el
d’arena ja no hi són.
vent. En la retenció de l’arena a les platges també hi juguen un paper tant el medi físic com
Des de fa uns anys, a la platja de Santa Ponça
el biològic. Els temporals de tardor i d’hivern
s’instal·len a l’hivern pantalles d’interferència
solen fer decréixer la platja, que es recupera
eòlica que aconsegueixen, almenys en part,
normalment al llarg de l’estiu. Les praderies de
suplir la funció de la vegetació dunar en la
Posidonia oceanica esmorteeixen l’acció de les
retenció de l’arena i evitar-ne la fuita terra endins.
ones a l’hivern i, en dipositar-se en la primera línia d’arena les restes de les fulles despreses a
Generalment, els sistemes dunars litorals
la tardor, prevenen encara més aquesta erosió.
duen associades zones humides localitzades
D’altra banda, la vegetació associada a les
en petites depressions darrere de les dunes,
dunes ajuda a la retenció d’arena, que d’una
usualment paral·leles a la costa. En moltes
altra manera es perd per l’acció del vent.
ocasions,
aquestes
zones
humides
són
salobrars, és a dir, prats salats o salobrosos Una de les conseqüències de la destrucció
inundats periòdicament. Reben d’una banda
de l’equilibri sedimentari de les platges és la
la influència d’una conca a través d’un corrent
pèrdua constant de sediment, una part cap el
fluvial i, per una altra, la del mar a través
mar, i una altra terra endins. Aquesta situació va
d’una comunicació que pot ser permanent o
fer que en èpoques passades es recorregués
temporal, i de la infiltració. A part de constituir
a regeneracions de platges amb material
elements fonamentals dins dels sistemes
sedimentari duit d’altres llocs. Però l’aportació
naturals mediterranis, les zones humides
de sediment nou de manera artificial no
litorals suposen uns beneficis directes per als
Ampliació de la platja de Santa Ponça en els anys 1990. Foto: PILC.
21
Dossier
El litoral de Calvià
Procés de dessecació del salobrar de sa Porrassa al llarg del temps. Font: PILC.
interessos de l’home: poden atenuar els efectes
El litoral arenós submergit és un ambient
de les avingudes d’aigua, contribueixen a
escassament poblat i que presenta una
la recàrrega dels aqüífers, controlen els
relativament baixa diversitat. No obstant això,
processos de sedimentació i erosió en l’àmbit
és el lloc on s’assenten les praderies de
litoral, i redueixen la càrrega de contaminació
Posidonia oceanica, un dels ecosistemes més
de les aigües que reben.
característics i interessants de la Mediterrània. La praderia és la formació pròpia de l’infralitoral
No obstant això, la seva eliminació o reducció
i pot estendre’s fins a profunditats superiors als
ha estat constant durant el desenvolupament
35 m si la transparència de l’aigua ho permet.
de les activitats humanes en el litoral, amb la
dessecació
urbanístiques,
amb
finalitats
industrials
o
agrícoles,
turístiques,
El creixement d’aquestes plantes transforma
i
un substrat tou i mòbil en un medi estable
la degradació per contaminació o pressió
que permet l’assentament d’organismes fixos,
humana excessiva. Els salobrars del terme de
tant animals com vegetals. A més, els rizomes
Calvià estan gairebé íntegrament dessecats a
i les fulles creen un espai tridimensional
causa del colgament i la construcció. Només
que estructura l’hàbitat i proveeix l’espai
en roman com a testimoni una petita extensió
de multitud de microambients diferents, la
del salobrar de sa Porrassa, situat darrera
qual cosa augmenta extraordinàriament la
la platja de Magaluf, després d’un procés de
biodiversitat.
dessecació iniciat en la dècada dels anys 1960. Al
litoral
de
Calvià
les
praderies
de
El salobrar de sa Porrassa és el reducte actual de
Posidonia oceanica es troben molt esteses,
cinc espècies de saladines del gènere Limonium
especialment en el vessant oriental, situat
(L. boirae, L. carvalhoi, L. ejulabilis, L. inexpectans
dins la badia de Palma. El perfil suau del
i L. magallufianum) que, en tot el món, només es
fons i la seva naturalesa majoritàriament
troben en estat silvestre en aquest indret.
sedimentària n’han permès l’ocupació per
22
Dossier part d’aquestes formacions. També hi ha
de l’efecte mecànic d’àncores i cadenes. És el
certs trams de fons rocosos que han estat
cas, per exemple, de la badia de Santa Ponça
colonitzats per les praderies.
i de la platja de ses Illetes.
Les praderies de Posidonia oceanica són molt
Els illots són l’àmbit del litoral de Calvià més
sensibles a la terbolesa de l’aigua i a un excés
ben conservat, gràcies a la poca intervenció
de sedimentació, la qual cosa ha fet que en
humana que han sofert per la seva baixa
determinats indrets de la costa de Calvià
accessibilitat
hagin experimentat un deteriorament. Aquest
que els fan inadequats per a la major
deteriorament s’ha manifestat en una reducció
part d’activitats turístiques i residencials.
de la densitat en què es disposen les plantes,
Constitueixen ecosistemes d’elevat interès
l’aparició de clapes descobertes i el retrocés
ecològic i biogeogràfic per la seva riquesa
del límit superior més proper a la costa. Llocs
en endemismes i la seva dinàmica de
com les platges més freqüentades i que han
colonitzacions i extincions.
i
la
seva
petita
extensió,
estat regenerades són els punts negres per a aquest ecosistema. També, de manera
En els illots apareix una vegetació nitròfila,
puntual, l’ancoratge intens d’embarcacions
que
d’esbarjo ha conduït a una pèrdua de
nitrogenats, condicionada per la gran quantitat
superfície ocupada per les plantes a causa
d’excrements de moltes aus marines que hi
creix
en
sòls
rics
en
compostos
Aspecte de la praderia de Posidonia oceanica i ancoratge sobre praderia Posidonia oceanica a ses Illetes. Foto: B. Reviriego
23
Dossier
El litoral de Calvià
nien. La comunitat més singular n’és una brolla
Els illots són rellevants per a certes espècies
baixa i crassulescent, molt pobra en espècies
d’aus marines molt significades pel seu estatus
i dominada absolutament per la Suaeda
de conservació. És el cas de la gavina corsa
vera, juntament a la Lavatera arborea, que
Larus audouini, el corbmarí Phalacrocorax aris-
destaca pel seu considerable port. Es tracta
totelis desmarestii, la baldritja Puffinus yelkouan
de l’associació Lavatero-Suadeetum verae.
mauretanicus i el virot Calonectris diomedea.
Al costat de l’anterior, en alguns illots, com ara l’illa des Malgrat, es troba representada
Els illots són l’hàbitat d’espècies endèmiques
una altra comunitat arbustiva que presenta
d’invertebrats (coleòpters tenebriònids, escor-
una considerable singularitat, encara que
pins, cargols) i de subespècies endèmiques
una presència molt menor. Es tracta d’una
de la sargantana Podarcis lilfordi úniques al
brolla
dominada
món, i que han evolucionat en els diferents illots
per la Withania frutescens, al costat de la
de forma independent. Se’n coneix una subes-
qual apareixen l’Ephedra fragilis i la Fagonia
pècie a l’illa del Toro i una altra a les illes Malgrat.
esclerofil·la
nitrohalòfil·la
cretica. Aquesta comunitat, localitzada al peu dels penya-segats interiors de l’illa des
L’illa del Toro i les illes Malgrat, juntament amb
Malgrat, correspon a l’associació Ephedro
la península del cap de Cala Figuera, han estat
fragilis-Withanietum.
incloses dins la Xarxa Ecològica Natura 2000,
Les illes Malgrat.
24
Dossier designades conjuntament com a Lloc d’Interès
importància en el cas de les costes arenoses.
Comunitari (LIC) i com a Zona d’Especial
D’altra banda, el mar litoral està en contacte
Protecció per a les Aus (ZEPA). Així mateix,
amb les aigües del mar obert i s’hi produeix
l’illa del Toro i les illes Malgrat també varen
un flux constant de nutrients i sediments a
ser declarades reserves marines. Aquests
través de processos de transport horitzontal i
reconeixements representen els nivells de
vertical, que suposen una intensa renovació.
protecció ambiental més elevats dins el territori
Aquesta distribució fa que hi hagi un gradient
litoral del municipi de Calvià.
decreixent en sentit terra-mar en la influència que les principals activitats humanes tenen
El mar litoral, entès com la massa d’aigua
sobre les aigües litorals.
marina compresa entre la costa i el límit de la plataforma continental, està fortament
Actualment la visió tradicional del Mediterrani
interrelacionat amb la costa emergida. Rep
com a mar oligotròfic durant gairebé tot l’any
totes les aportacions de terra ferma, com ara
a la major part de la zona fòtica no correspon
aigua i sediments procedents de les conques
a la realitat actual de les aigües més properes
fluvials, de vessaments i dels emissaris
a la costa. Les proliferacions de fitoplàncton,
d’aigües residuals depurades. En canvi, el flux
que al llarg de les dues darreres dècades
de materials que van des del mar litoral fins a
s’han fet cada vegada més freqüentes, així
la costa és molt menor, encara que d’enorme
ho indiquen.
Delimitació del LIC i ZEPA ES0000074 cap de Cala Figuera. Font: Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.
25
Dossier
El litoral de Calvià
CASCADES TRÒFIQUES, UN PROCÉS DESENCADENAT PER LA SOBREPESCA QUE AFECTA ELS PEIXOS, ELS BOGAMARINS I LES ALGUES La presència i les característiques de les comunitats bentòniques marines que es poden trobar en un lloc determinat depenen, en gran mesura, de les condicions ambientals. L’estructura, la complexitat i el funcionament d’una comunitat són imposats per un seguit de factors abiòtics (climàtics i edàfics), tant pel que fa als seus valors mitjans com a la seva variació espacial i temporal. La comunitat que en resulta depèn, però, de les interaccions que s’estableixen entre els diferents organismes que estan adaptats a aquelles condicions ambientals imposades pels factors abiòtics, amb la modulació de les corresponents restriccions biogeogràfiques. L’explotació per part de l’home d’espècies depredadores pot provocar-ne una reducció de les poblacions, que a la vegada condueix a un augment dels herbívors, els quals poden reduir dràsticament la biomassa dels vegetals per consum directe. Aquestes relacions complexes es donen, per exemple, entre els peixos (depredadors), els bogamarins (herbívors) i les algues. Si l’equilibri entre aquests tres compartiments es trenca, es pot desencadenar un fenomen conegut com a
Un exemplar de Paracentrotus lividus ha esvaït la coberta d’algues al seu voltant. Foto: B. Reviriego
cascada tròfica.
En condicions naturals, la depredació de bogamarins en la seva fase juvenil per part dels peixos litorals de les famílies espàrids i làbrids manté les poblacions d’aquests invertebrats herbívors en densitats molt baixes. Això és possible perquè els peixos no depenen dels bogamarins per a la seva supervivència, en ser una més de les múltiples preses disponibles. En canvi, en condicions de sobrepesca, els bogamarins poden proliferar extraordinàriament per manca de control per part dels seus depredadors. Les denses poblacions de bogamarins, especialment el Paracentrotus lividus, exerceixen una pressió herbívora que pot fer desaparèixer inicialment alguns tipus d’algues més grans i carnoses, com les del gènere Cystoseira. Els bogamarins són molt variables en la seva alimentació, i una vegada han eliminat les algues preferides, sobreviuen explotant altres espècies menys vulnerables, fins a l’extrem de deixar el fons marí
26
Dossier
gairebé desproveït de cobertura vegetal i amb només espècies d’algues incrustants, en un paisatge conegut com a blancall. L’aplicació d’aquest model al concepte de reserva marina fa preveure que les mesures de protecció provocaran un augment dels peixos depredadors, una reducció dels bogamarins i un bon desenvolupament de les comunitats d’algues. No obstant això, aquest model tròfic no es compleix sempre, i està subjecte a altres factors igualment incidents sobre la dinàmica de les poblacions implicades, com la disponibilitat de nutrients per part de les algues, la disponibilitat de refugis per part dels bogamarins i les epidèmies que poden afectar-los quan les densitats d’individus són elevades. La pesca professional artesanal d’arts menors que es desenvolupava al litoral de Calvià va començar a declinar cap a la dècada de 1970, com a conseqüència de la conversió de refugis portuaris en ports esportius. Paral·lelament, han anat augmentant les modalitats de pesca no professional, tant des de terra com des d’embarcació. D’entre aquestes, les que tenen un efecte major sobre les comunitats de peixos litorals són la pesca amb volantí, la pesca amb canya i la
Aspecte d’un blancall com a conseqüència del sobrepasturament dels bogamarins. Foto: B. Reviriego
pesca submarina.
Un dels efectes més clars sobre la fauna íctica litoral es manifesta en les poblacions de certes espècies que són pescades gairebé exclusivament a través de la pesca submarina, les quals han reduït les seves poblacions de manera dràstica. En són clars exemples les diferents espècies d’anfosos, els corballs, els grans làbrids i els espàrids. L’estructura de les comunitats de peixos i certs paràmetres relacionats amb les poblacions que formen les diferents espècies permeten considerar que els recursos pesquers i els estocs del litoral de Calvià es troben en un estat de sobreexplotació. Com a conseqüència d’aquesta situació les poblacions de bogamarins han experimentat un augment que s’ha traduït en l’existència de zones on les comunitats d’algues es troben considerablement explotades i s’hi reconeixen àrees de blancalls.
27
Dossier
El litoral de Calvià
ÈPOCA D’INVASIONS: LA COLONITZACIÓ D’ESPÈCIES D’ALGUES EXÒTIQUES Les comunitats vives presenten una composició en espècies que no respon a l’atzar, sinó que està determinada pels factors ambientals dominants. En el medi marí aquests factors són molt estables, per la qual cosa, a escala humana, la flora i la fauna d’una regió marina determinada són molt constants. No obstant això, la biota d’una regió marina determinada és el resultat d’una llarga història d’introduccions, colonitzacions i desaparicions, seguint un procés sempre determinat pels factors ambientals. En l’actualitat, els canvis en la composició de la biota marina en molts de mars és un procés accelerat per la influència humana. A aquest fenomen no escapen el Mediterrani en el seu conjunt ni el mar Balear en particular. D’una banda, determinades espècies s’hi fan cada vegada més rares o desapareixen; d’altra banda, altres espècies que hi eren poc freqüents hi augmenten la presència i, finalment, hi irrompen espècies exòtiques que n’eren absents. En el cas concret del Mediterrani, l’aparició d’espècies exòtiques no és nova. Ja des de l’època de la civilització fenícia s’hi han introduït organismes marins adherits en els cascos dels vaixells o en l’aigua de llast, a través de l’estret de Gibraltar. No obstant això, va ser l’obertura el 1869 del Canal de Suez la que significà la major entrada d’espècies exòtiques al Mediterrani, provinents del mar Roig. En l’actualitat, als fenòmens naturals de dispersió condicionats pels co-
28
Tres espècies d’algues invasores al litoral de Calvià: Asparagopsis taxiformis (a dalt), Lophocladia lallemandii, (al centre) i Caulerpa racemosa var. cilindracea (a baix). Foto: B. Reviriego
Dossier
rrents marins, cal afegir-hi com a vectors d’introducció d’espècies exòtiques determinades activitats humanes, com ara el tràfic marítim, l’aqüicultura d’espècies no natives, o la introducció deliberada. En les darreres dècades, en els fons marins de Balears s’ha produït la introducció de diverses espècies exòtiques d’algues. El cas més conegut és el de la Caulerpa taxifolia, encara que recentment n’han aparegut moltes altres, com ara les espècies Asparagopsis taxiformis, Lophocladia lallemandii o Caulerpa racemosa, totes tres ja àmpliament esteses pel litoral de Calvià. Mentre que l’Asparagopsis taxiformis va experimentar una gran expansió inicial però desprès les seves poblacions varen anar minvant, les altres dues han colonitzat amb èxit els fons marins de manera estable, en un ample rang batimètric i sobre diversos substrats, fins i tot creixent per damunt de les prades de Posidonia oceanica. L’arribada d’espècies exòtiques es pot considerar com un greu problema ambiental per al medi marí, atès que aproximadament un 10% d’aquestes espècies són invasores i poden arribar a colonitzar massivament els ecosistemes natius i modificar-ne l’estructura en desplaçar algunes espècies autòctones.
LA QUALITAT DE LES AIGÜES LITORALS I LA SEVA RELACIÓ AMB EL FITOPLÀNCTON La transparència de l’aigua i l’absència de coloracions anormals poden interpretar-se com a indicadors de bona qualitat i són atributs molt valorats pels usuaris del litoral. Existeixen nombrosos factors que poden fer que les aigües presentin un aspecte diferent, tèrbol i d’un altre color. Els cursos d’aigua aporten en la seva desembocadura gran quantitat de partícules en suspensió, especialment en aquells llocs en què són freqüents els règims torrencials. Els abocaments al mar procedents de les activitats humanes a la costa són una altra font considerable de materials particulats que, com a mínim, incrementen la terbolesa de l’aigua i en modifiquen l’aspecte. La resuspensió de sediments acumulats en el fons, ja sigui de manera natural per l’onatge, ja sigui pel trasllat d’aquests per part de l’home (operacions de dragatge, regeneració de platges), té un efecte semblant sobre les aigües. Hi ha un altre factor important que afecta la transparència, i fins i tot el color del mar, i que es relaciona amb el propi funcionament de l’ecosistema marí. El fitoplàncton és la part vegetal del plàncton i està compost per microalgues unicel·lulars que viuen suspeses en les aigües. La mida d’aquestes microalgues és molt variada, però sol situar-se entre una mil·lèsima part de mil·límetre i una cinquena part de mil·límetre. Poden ser organismes unicel·lulars aïllats o formar agrupacions i colònies (cadenes, esferes). El fitoplàncton és un dels pilars fonamentals de les cadenes tròfiques en l’ecosistema
29
Dossier
El litoral de Calvià
marí i és ben sabut que a les grans àrees en què és abundant també ho són els recursos pesquers. Les condicions ambientals que determinen la presència i desenvolupament del fitoplàncton són la llum, la temperatura, la disponibilitat de sals nutrients que actuen com a fertilitzants, i la turbulència de l’aigua. Una cèl·lula fitoplanctònica s’enfonsa a una velocitat d’entre 1 i 5 m al dia, per la qual cosa en aigües turbulentes les cèl·lules es mantenen més temps en suspensió abans de caure cap al fons. Ara bé, la mateixa turbulència de l’aigua tendeix a dispersar les cèl·lules i n’impedeix acumulacions locals. Les aigües més o menys confinades de ports, marines i cales molt freqüentades presenten sovint una considerable terbolesa i una coloració verdosa o groguenca. La causa n’és una abundància elevada de fitoplàncton motivada, d’una banda, pels nutrients generats en les activitats humanes i, per l’altra, per una insuficient renovació de l’aigua que dispersaria les cèl·lules fitoplanctòniques en un volum d’aigua molt major. Un aspecte particular de la dinàmica del fitoplàncton en aigües litorals és l’aparició de proliferacions massives en un període de temps concret. Una proliferació de fitoplàncton és l’aparició localitzada de densitats anormalment altes de fitoplàncton. Solen considerar-se densitats superiors a 10.000 cèl·lules per litre d’aigua, però poden arribar a valors de milions per litre. En el sentit espacial, poden ser molt localitzades o estendre’s diversos quilòmetres. La seva durada pot ser curta (alguns dies) o durar diverses setmanes. Algunes proliferacions tenen lloc de manera recurrent any rere any, mentre que unes altres apareixen de manera aparentment arbitrària. Normalment només una o unes poques espècies són les responsables d’una proliferació concreta, És important ressaltar que es tracta d’espècies que sempre estan presents en el medi, encara que en baixes densitats, i són les condicions ambientals concretes les que n’afavoreixen el desenvolupament massiu. Aquestes
Platja de Portals, en la qual s’aprecia una taca verdosa corresponent a una proliferació de microalgues. Foto: B. Reviriego
30
Dossier
condicions són l’augment de la radiació solar, l’increment de la temperatura i l’estabilitat de la columna d’aigua derivada del confinament i la falta de renovació. És durant la primavera i l’estiu quan aquestes condicions concorren de manera intensa a les aigües litorals. Per això, quan en un entorn sotmès a aquestes condicions a més s’hi produeix una entrada de nutrients suficient, s’està davant la situació idònia perquè tengui lloc una proliferació de fitoplàncton. Encara que les proliferacions de microalgals són fenòmens completament naturals que han ocorregut sempre, sembla que en l’actualitat n’ha augmentat la freqüència, intensitat i àmbit geogràfic. Un important grup de microalgues dins del conjunt del fitoplàncton, les dinoflagel·lades, té unes particularitats anatòmiques i funcionals que les separa del patró descrit. Dos flagels semblants a fuets que, mitjançant la seva ràpida agitació, els permeten una certa mobilitat, fan que les microalgues d’aquest grup puguin escapar parcialment a la inevitable caiguda cap al fons. A més, els permeten realitzar petites migracions verticals que en molts de casos tenen periodicitat diària. Així, moltes espècies de dinoflagel·lades es refugien durant les hores nocturnes en el sediment del fons marí, per sorgir de nou cap a la superfície en les hores diürnes centrals i aprofitar la llum solar. Aquest és el motiu pel qual en molts de llocs les taques degudes a proliferacions d’aquestes microalgues apareixen i desapareixen diàriament, mentre dura l’episodi. A més, les dinoflagel·lades són capaces de produir formes de resistència, una espècie de quists cel·lulars, que es mantenen llarg temps en el sediment marí esperant les condicions ambientals favorables per desenvolupar-se. Aquesta circumstància explica la recurrència de certes proliferacions en el mateix lloc. Hi ha a més un altre aspecte de les proliferacions fitoplanctòniques que revesteix una gran importància per a certs interessos humans. D’entre les aproximadament 5.000 espècies conegudes de microalgues marines, unes 300 poden donar lloc a proliferacions massives i, entre elles, unes 40 tenen capacitat per produir potents toxines que poden ser responsables de la mortalitat de peixos i altres animals marins i també afectar l’home. En aquest últim cas, les afeccions més conegudes són derivades del consum de mol·luscs bivalves que han acumulat la toxina en alimentar-se filtrant l’aigua i que després han estat consumits. En el pitjor dels casos, les proliferacions de microalgues poden comportar conseqüències negatives sobre la salut humana i sobre la utilització dels recursos pesquers i aqüícoles. Però sempre tenen un efecte negatiu sobre el funcionament de l’ecosistema i sobre l’ús que les activitats turístiques i d’esbarjo fan del litoral. El litoral de Calvià no és aliè a aquest tipus de fenòmens, ja ben coneguts per la seva recurrència en algunes platges del terme: Peguera, Palmira, Santa Ponça o Portals.
31
Dossier
El litoral de Calvià
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Plan de Gestión Integral del Litoral de Calvià (PILC)
RAMOGE pub.: 1-202. Núm. ISBN 2-905540-30-3.
(2002). Ajuntament de Calvià. http://www.calvia.
http://www.ramoge.org/Documents/documents%20
com/web/plantilles/jstl/Calvia/plt/general_Cat.plt?
ramoge/Posidonia_ramoge.pdf
KPAGINA=171&KIDIOMA=1&KNODE=9#.UH3CW8xquI
CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean: http://www.ciesm.org/online/atlas/intro.htm
ALBAIGÉS, J.; AUBERT, M.; AUBERT, J. (1989). «Las huellas de la vida y del hombre». In: MARGA-
COLL, J.; LINDE, M.; RIERA, F.; GRAU, A.M. (2001).
LEF, R. (ed.) El Mediterráneo Occidental. Omega,
«La caça submarina a les Illes Balears. Evolució de les
Barcelona, p. 320-357.
captures entre 1975 i el 2000». In: PONS, G.X. (ed.) Ponències i resums de les III Jornades del Medi Am-
ALIENS: The Study of Algal Invasions on European
bient de les Illes Balears. SHNB. Palma de Mallorca.
Shores. http://www.uniovi.es/bos/Aliens/E-aliens.htm DAISIE: Delivering Alien Invasive Species InventoBARCELÓ, R.; FLEXAS, J.; GULÍAS, J.; MORENO,
ries for Europe. http://www.europe-aliens.org/
J.L. (1999). «Contribució al coneixement de la flora i fauna del fons marí de Cala Refeubetx (SW de
DÍAZ, E. & MARBÀ, N. (2009). «1120 Posidonion
Mallorca, Illes Balears)». Boll. Soc. Hist. Nat. Ba-
oceanicae. Praderas de Posidonia oceanica». A :
lears, 42: p. 15-26.
http://ibdigital.uib.es/greens-
AA.VV. Bases ecológicas preliminares para la con-
tone/collect/bolletiHistoriaNaturalVolums/import/
servación de los tipos de hábitat de interés comu-
Bolleti_1999v042.pdf
nitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 129 p. http://www.
BOLÓS, O. de (1996). La vegetació de les Illes Ba-
magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/red-natu-
lears. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 267 pp.
ra-2000/1120_tcm7-24025.pdf
BOUDOURESQUE, C.F.; BERNARD, G.; BON-
FORNÓS, J.J. (ed.) (2001). Seasonal changes in the
HOMME, P.; CHARBONNEL, E.; DIVIACCO, G.;
populations of animals contributing to rock destruc-
MEINESZ, A.; PERGENT, G.; PERGENT-MARTINI,
tion onhe shore platforms. Prekiminary report. ES-
C.; RUITTON, S.; TUNESI, L. (2006). Préservation
PED (european shore platform erosion dynamics),
et conservation des herbiers à Posidonia oceanic.
Unió Europea.
32
Dossier
MORANTA, J.; REVIRIEGO, B.; COLL, J. (1997).
pendència de les platges de les Balears de la
«Contribución al conocimiento de la estructura de
regeneració
la comunidad íctica asociada a los fondos rocosos
tadona.
Col.
artificial
continuada:
Pedagogia
informe
Ambiental.
10,
meUIB.
litorales de las islas del Toro y d’Es Malgrat (suroeste de Mallorca, islas Baleares)». Publ. Espec. Ins. Esp.
ROS, J.; ROMERO, J.; BALLESTEROS, E.; GILI, J.M.
Oceanogr., 23: p. 143-152.
(1989). «Buceando en aguas azules: el bentos». In: MARGALEF, R. (ed.) El Mediterráneo Occidental.
PONS, G. X. & PALMER, M. (1996). Fauna endèmica
Omega, Barcelona, p. 236-297.
de les Illes Balears. COPOT-IEB-SHNB. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 5. Palma de Mallorca. 307 pp.
ROS, J. (2001). Vora el mar broix. Biblioteca Universal Empúries, Barcelona. 183 pp.
REVIRIEGO, B.; MORANTA, J.; COLL, J. (1996). «Cartografia bionòmica dels fons marins adjacents a
SCHMITT, T. (1994). «Degradació de la vegetació
les illes del Toro i d’es Malgrat (SW de Mallorca, Illes
psammòfila litoral de Mallorca». Boll. Soc. Hist Nat.
Balears)». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 39: 187-203.
Balears, 37: p. 151-174.
http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/ article/view/169280/245233.
TOMÀS, P. (2001). «Les zones humides de les Illes Balears. Inventari i delimitació». In: Pons, G.X. (ed.).
RITA, J. & BIBILONI, G. (1993). «La vegetació». In:
Ponències i resums de les III Jornades del Medi Am-
ALCOVER, J.A., BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J.
bient de les Illes Balears. SHNB. Palma de Mallorca.
(eds). Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera. Mon. Soc. Hist Nat. Balears, 2: p. 207-256. Palma
VILÀ, M.; VALLADARES, F.; TRAVESET, A.; SANTAMA-
de Mallorca.
RÍA, L.; CASTRO, P. (2008). Invasiones biológicas. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Ma-
RODRÍGUEZ-PEREA, A.; SERVERA NICOLAU, J.;
drid. http://digital.csic.es/bitstream/10261/5272/1/in-
MARTÍN PRIETO, J.A. (2000). Alternatives a la de-
vasionesbiologicas.pdf
33
L’INTERIOR DE CALVIÀ, UN MOSAIC DE GRAN VALOR PAISATGÍSTIC I ECOLÒGIC Llorenç Gil1, Jaume Seguí2, Samuel Pinya3 34
Dossier tan elevat com al continent, fa que les nostres
INTRODUCCIÓ
illes siguin especialment riques en espècies Avui dia sentir a parlar de Calvià ens du inevi-
pròpies del nostre territori (endemismes), la
tablement a pensar en un municipi envaït per
qual cosa confereix a la zona un gran interès
les urbanitzacions, els hotels i la massificació
biogeogràfic i conservacionista.
de la costa, a conseqüència del turisme de sol i platja que va començar fa més de cinquanta
Un altre tret a destacar és el fet que Calvià,
anys. Però si ens decidim a endinsar-nos en el
com s'esdevé en altres sis municipis de Ma-
cor del municipi, aviat ens adonarem que exis-
llorca, gaudeix d’un territori que comença a
teix un altre Calvià menys transformat, que ha
vora de mar i que, a l'altre extrem, s'enfila vers
sabut conservar el caràcter rural i tranquil que
un paisatge muntanyós, que a la zona més
sempre havia caracteritzat aquesta regió. El
elevada assoleix els 1.000 m d’altitud. Aquest
Calvià interior és un mosaic format per dos
contrast, que pot no semblar rellevant, adqui-
petits pobles, es Capdellà i Calvià, dins una
reix una importància vital en parlar de la biodi-
vall plena de camps d’ametlers i garrovers,
versitat d’un territori.
d’ovelles pasturant i envoltada de muntanyes, entre les quals destaquen la serra de na
La biodiversitat d’un territori, entesa com el
Burguesa, s’Esclop i el Galatzó.
nombre d’espècies d’una àrea, augmenta a mesura que s’incrementa la superfície de l’àrea
És precisament aquest Calvià més natural
estudiada, el gradient altitudinal, el nombre
el que nosaltres volem donar a conèixer en
d’hàbitats que es troben presents en l’àrea i la
aquest article, i ho volem fer a través del seu
diversitat climàtica i edàfica de la zona.
ric patrimoni natural, el qual no es pot entendre sense tenir en compte els usos agrícoles i
En aquest sentit, Calvià és el paradigma d’un
forestals que n’ha fet, i en continua fent, l’home
territori on la biodiversitat pot assolir nivells
al llarg del temps.
elevats. En efecte, presenta un territori ampli (145,5 km2), una variació altitudinal important
Des del punt de vista del patrimoni natural, el
(0-1.026 m) i una diversitat climàtica destaca-
nostre és un municipi privilegiat, i ho és per di-
ble. Aquesta s'articula a partir de tres termo-
versos motius, un dels quals és compartit per
climes i quatre ombroclimes. Pel que fa als
tots els municipis de les Balears, i és el fet de
primers, hi tenim el termomediterrani, que és
trobar-se ubicat en una illa mediterrània, que, si
el més càl·lid i que domina el territori; el su-
bé no permet disposar d’un nombre d’espècies
pramediterrani, que és el més fresc i que està
1
Departament de Biologia de la UIB.
2
Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Calvià. Associació per a l’Estudi de la Natura.
3
35
Dossier
L’interior de Calvià
molt localitzat al capcurucull del Galatzó; i un
En el nostre article parlarem de la biodiver-
termoclima intermig, el mesomediterrani. Per
sitat que ens ofereixen les zones no litorals
la seva banda, els ombroclimes, de més sec a
(interiors) calvianeres.
més humit, són el semiàrid, el sec, el subhumit i l'humit. A això cal afegir-hi una certa varietat
EL PAISATGE RURAL I EL PAISATGE DE
de tipus de sòls. Tot aquest conjunt propicia un
MUNTANYA
potencial de biodiversitat elevada. El caràcter de cada regió, i per tant de CalContra aquesta biodiversitat hi actuen diversos
vià, depèn dels factors exteriors: contorn de
factors, dels quals parlarem més endavant,
les muntanyes, fisonomia de les plantes i
com és la forta influència antròpica que ha
dels animals, lluminositat i transparència de
experimentat el territori, en especial l’elevada
l’atmosfera, figures dels núvols, etc. Aquests
superfície urbanitzada (sobretot en les zones
aspectes concorren per produir una impres-
costaneres del municipi), i l’elevat nombre
sió general del nostre territori: és el que co-
d’incendis que any rere any cremen una bona
neixem com a paisatge.
part de les àrees naturals calvianeres.
Paisatge ruderal calvianer. Foto: J. Seguí
36
Dossier En qualsevol lloc del món, la qualitat i diversi-
Aquest fet fa que a l’interior de Calvià hi hagi
tat paisatgística està determinada pels factors
un mosaic de gran valor paisatgístic: petites
ambientals, de manera que el clima, el sòl, i
zones urbanes, com les de Calvià i es Cap-
les activitats humanes i animals esdevenen les
dellà, activitats agrícoles i ramaderes a les
més decisives. La varietat topogràfica, climàti-
valls, especialment de cultius de secà i de
ca i edàfica augmenten la diversitat dels pai-
bestiar oví, i zones seminaturals i naturals en
satges naturals i seminaturals. Si l’activitat an-
les nombroses muntanyes del municipi (Gala-
tròpica s’incrementa, el nombre de possibilitats
tzó i s'Esclop, na Burguesa, Valldurgent, serra
de variació també creix. Aquest és el cas del
de Garrafa, etc.).
món rural mediterrani, on sovint coincideixen paisatges seminaturals i antròpics deguts a l'ús
Una bona part de l’interior de Calvià forma part
ancestral del territori per part de l’home. Així,
del Paratge Natural de la Serra de Tramunta-
si observam el paisatge calvianer de l’interior,
na, i és precisament aquest mosaic de zones
veurem com la concentració d’activitats agríco-
agrícoles amb zones seminaturals i naturals el
les a les valls només permet el desenvolupa-
que ha permès que aquesta serra hagi passat
ment de paisatges naturals i seminaturals a les
a formar part del Patrimoni de la Humanitat en
muntanyes o a les zones xèriques marginals.
la categoria de Paisatge Cultural.
Vistes de s’Esclop des del puig Batiat. Foto: J. Seguí
37
Dossier
L’interior de Calvià
Per conservar aquest paisatge típicament me-
o del puig de Galatzó i s’Esclop, però moltes
diterrani i insular que hem heretat dels nostres
menys pel que fa a altres parts del territori.
avantpassats, amb un ús del sòl harmoniós i respectuós amb el medi que l’envolta, és de vi-
Per sort, recentment s’han duit a terme diferents
tal importància fer una bona gestió dels nostres
treballs conduents a conèixer la diversitat flo-
boscos i muntanyes, conservar els usos agríco-
rística de Calvià i el seu estat de conservació.
les tradicionals dels nostres camps, i el patrimo-
En concret, el 2008 va ser premiat amb el Pre-
ni etnològic i cultural associat a aquest món rural
mi d’Investigació Rei En Jaume un treball sobre
de l’interior, per tal que, tant nosaltres com les
la flora del torrent del barranc de Santa Ponça
generacions futures, puguem gaudir d’aquest
(GIL, 2008). A més, amb l'ajuda d’una beca de
meravellós paisatge que ens identifica.
postgrau atorgada per l’Ajuntament de Calvià, al 2010 va ser defensat un treball de final de màster sobre la flora dels voltants dels itineraris
LA FLORA
de la finca pública de Galatzó (SEGUÍ, 2010). Quan s’ha de parlar de la flora d’un territori la primera passa és acudir a les fonts biblio-
Només amb aquests dos treballs citats ante-
gràfiques existents sobre la matèria. En el cas
riorment el nombre d’espècies vegetals localit-
de Mallorca, aquesta consulta ens permetrà,
zades al municipi ja supera les 600.
per una banda, conèixer les obres dels primers botànics que hi varen herboritzar, com ara l'Enumeratio plantarum quas in insulis Balearibus collegit (1827), de J. Cambessedes, la Flora de las Islas Baleares (1879-1881), de Barceló i Combis, i la Flora de Mallorca (19771980) del pare Bonafè, entre d’altres; per l'altra, tendrem el nombre de citacions d’espècies del municipi que hi feren aquests autors. De la lectura d'aquestes obres podem col·legir que Calvià era un territori força conegut, si bé cal matisar que només ho eren determinades zones amb un interès especial per als primers botànics. Trobam així prou referències al prat de Magaluf –del qual per desgràcia només en queda una petita mostra–, de Santa Ponça,
Anemona (Anemone coronaria). Foto: J. Seguí
38
Dossier Tot això ha servit, des de l’any 2011, perquè
i 2.000 tàxons, comptant-hi tant espècies
dos dels autors d’aquests treballs aprofundis-
autòctones (pròpies de la nostra flora) com
sin en l'estudi de la flora del terme municipal de
al·lòctones (alienes a la nostra flora). Per tant,
Calvià, estudi que es finalitzarà previsiblement
en un territori que ocupa el 4% de la superfí-
a finals del 2014.
cie de Mallorca, hi trobam almenys el 50% de la seva flora.
Per tant, els resultats que s’exposen a continuació són fruit d’un treball actual, encara incomplet i que canvia dia a dia, a mesura que
El nombre de plantes que
van augmentant les hores d'investigació que
es coneixen actualment a Calvià
s’hi dediquen.
és d’unes 900 El nombre d'espècies (tàxons) que es coneixen actualment a Calvià és en aquests moments d’unes 900 i escaig. Això ens fa pensar que al final de l’estudi esmentat s’aproparà
Això ens dóna una idea de la riquesa florística
a les 1.000. Hem de tenir en compte que a
que atresora Calvià.Un altre aspecte a des-
Mallorca es parla d’una flora d’entre 1.800
tacar és el nombre d’espècies endèmiques presents a l’interior de Calvià. Entenem per endemisme aquell tàxon que viu exclusivament a les illes Balears. A l’interior de Calvià podem trobar més de quaranta endemismes, que ocupen majoritàriament ambients rupícoles, sobretot penya-segats, però també pastures, boscos, etc., com la peònia (Paeonia cambessedesii), el safrà bord (Crocus cambessedesii) i les didaleres (Digitalis minor i D. palaui). Per tant, a l’interior del municipi hi podem trobar gairebé una tercera part dels endemismes presents a les Balears, sense tenir en compte les espècies litorals del gènere Limonium. Al contrari del que succeeix al litoral, no podem parlar de cap espècie endèmica exclusiva de l’interior de Calvià.
Flor de safrà bord (Merendera filifolia). Foto: J. Seguí
39
Dossier
L’interior de Calvià
Hi ha algunes espècies no endèmiques que
A continuació tractarem breument els diferents
en altres territoris són més o menys comu-
tipus d’hàbitats que podem trobar a l’interior
nes, però que en tot l'arxipèlag balear només
del territori calvianer.
es troben a l’interior de Calvià. Ens referim, per exemple, a l’orquídia Orchis collina (que només viu al voltant del puig de sa Morisca); altres, com l’Osyris lanceolata, viuen a Eivissa i a Mallorca, on només la trobam a Calvià, en concret a na Burguesa. A més, moltes espècies, abundants en altres indrets, tenen el seu límit de distribució a les Balears a Calvià, per exemple l’anèmona (Anemone coronaria), la llengua de cero (Phyllitis scolopendrium), l’aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), etc. En sentit negatiu, cal indicar que aproximadament el 20% de la flora calvianera és al·lòctona, introduïda recentment, especialment en zones urbanitzades, a conseqüència de l’enjardinament amb espècies exòtiques. També es podria parlar d’espècies extingides del territori, però això s'ha donat especialment a les zones litorals. En definitiva, el patrimoni florístic de Calvià és força important i molt digne de ser conservat.
ELS HÀBITATS Les espècies vegetals ocupen els ambients que els són favorables i s’agrupen segons unes característiques que defineixen el que es coneix com a comunitats vegetals. Abellera papallona petita (Orchis collina) i Flor de borinot (Ophrys bertolonii subsp. balearica). Fotos: J. Seguí
40
Dossier El tipus de vegetació potencial de gairebé tot
ta (Myrtus communis) n’és l’espècie principal.
el territori són els boscos, principalment els al-
Altres formacions forestals no arbòries són les
zinars (més rars) i els pinars, ambients força
comunitats fruticoses, entre les quals destaca
coneguts amb espècies com el pi (Pinus hale-
principalment el carritxar, dominat pel càrritx
pensis), l’alzina (Quercus ilex), la mata (Pista-
(Ampelodesmos mauritanica) i l’aritja (Smilax
cia lentiscus) o l’ullastre (Olea europaea).
aspera subsp. balearica); també són importants les formacions d’espinalers, amb escanyacabres (Cneorum tricoccon), alacantins
En la vegetació d’un penya-segat,
(Rhamnus bourgeanus) i ginebró (Juniperus oxycedrus). Aquestes formacions es van es-
aproximadament el 70% de les
tenent sovint per un mal ús del foc. El foc des-
espècies arbustives són endèmiques
trueix els boscos i provoca l’erosió dels sòls, de manera que aquestes formacions menys Hi ha altres boscos menys estesos o més lo-
exigents passen a dominar espais coberts an-
calitzats en el territori, com són els boscos
teriorment pels arbres.
de caducifolis que es poden trobar en dos ambients força diferents: per una part, a les
Tot i que sovint es diu que el foc és un ele-
zones supramediterrànies del Galatzó i dels
ment propi del clima mediterrani, això no és
quals només queden exemplars individualit-
cert. Basta que ens facem dues preguntes
zats als penya-segats, com el rotaboc (Acer
per posar tota aquesta teoria en dubte: quants
granatense), la pomera borda (Sorbus aria)
d'incendis s’originen sense que la mà de
o l’arbre de visc (Ilex aquifolium); per l’altra,
l’home hi intervengui, bé intencionadament,
podem trobar boscos riparis (a la vora de to-
bé involuntàriament? I quantes espècies pirò-
rrents) com ara pollancredes, omedes, frei-
fites trobam a les Balears? La resposta a les
xedes, etc., segons estiguin dominats pels
dues preguntes és la mateixa: cap o gairebé
polls (Populus alba i P. nigra), l’om (Ulmus
cap. Podem entrar a discutir si algunes espè-
minor) o el freix (Fraxinus angustifolia).
cies de Balears són piròfites, però, atenent al criteri que una espècie piròfita és aquella que
Altres formacions boscoses són els arbocerars,
necessita del foc per tancar el seu cicle vital,
dominats per l’arbocera (Arbutus unedo), o el
realment cap d’elles ho és. Si de cas són es-
coscoll (Quercus coccifera), especialment rics
pècies piròfiles, és a dir, les que poden sobre-
a la zona de na Burguesa; les boixedes, forma-
viure o ser beneficiades pel foc.
cions gairebé monoespecífiques de boix (Buxus balearica), localitzades al Galatzó i a s’Esclop; o
Fet aquest incís, tornem a la descripció de la
els murterars, propis de les torrenteres, on la mur-
flora de l’interior de Calvià.
41
Dossier
L’interior de Calvià
Si anam a formacions més baixes podem parlar
la sempreviva (Helichrysum stoechas) o els es-
de les brolles i de les timonedes, força repre-
teperols (Fumana spp.).
sentades a Calvià. Les brolles són formacions dominades per arbusts malacòfils, força diver-
Si seguim la successió regressiva de la ve-
ses específicament, entre les quals destaquen
getació ens apareixen les pastures, tant les
el romaní (Rosmarinus officinalis), el xiprell
dominades per espècies perennes com per
(Erica multiflora), la cossiada (Globularia aly-
espècies anuals. Aquestes formacions són
pum), la botja de cuques (Anthyllis cytisoides)
extraordinàriament diverses i estan conforma-
o les estepes (Cistus spp.).
des per espècies de famílies abundants com les gramínies, les lleguminoses, les labiades
Uns altres tipus de brolla, especialment interes-
o les orquídies (d’aquestes darreres se n’han
sants per estar formats per espècies endèmi-
trobat en el nostre municipi prop d’una vintena
ques, són les comunitats de coixinets com ara
d’espècies). Algunes són especialment interes-
l’eixorba-rates blanc (Teucrium balearicum),
sants, com ara les formacions de geòfits (plan-
l’eixorba-rates negre (Astragalus balearicus)
tes bulboses), que tenen floracions explosives
o l’estepa joana (Hypericum balearicum), prò-
principalment de tardor o de primavera, amb
pies de zones muntanyenques.
espècies com el safrà bord (Crocus cambessedesii), l’assutzena borda (Narcissus tazetta) i
Les timonedes són formacions d’arbusts
la merendera (Merendera filifolia).
baixos, pròpies d’indrets secs com el sud de Calvià, amb espècies com l’herba de Sant
D’especial interès són les formacions rupíco-
Ponç (Teucrium capitatum subsp. majoricum),
les, hàbitats on la pedra o la roca és l’element
Flor d’estepa joana (Hypericum balearicum). Foto: J.Seguí
Arbocera amb flor i fruit. Foto: J. Seguí
42
Dossier dominant del paisatge i on les espècies que hi
gròfiles, és a dir, la vegetació pròpia d’indrets
viuen hi han d’estar perfectament adaptades.
humits. Solen ocupar els llits i les vores dels
Són formacions pròpies de penya-segats, de
torrents, àrees que representen petits oasis
replans pedregosos, de degotissos o de ros-
d’humitat envoltats d’àrees molt més seques,
segueres. Són hàbitats dominats per espècies
especialment durant el final de la primavera i
endèmiques, de manera que, si miram la ve-
el principi de l’estiu. Són formacions molt den-
getació d’un penya-segat, aproximadament el
ses i productives i força amenaçades per una
70% de les espècies arbustives que hi veurem
gestió malentesa.
són endèmiques. Hi trobam espècies com la violeta de penyal (Hippocrepis balearica), la
En efecte, l’Administració contínuament fa
panconia de penyal (Crepis triasii), la cossia-
«neteges» de torrents i arrasa la vegetació
da de penyal (Globularia cambessedesii), la
d’aquests indrets per donar sortida ràpida a
maçanella (Helichrysum ambiguum) i una im-
l’aigua en una malentesa gestió de les inun-
portant diversitat de falgueres.
dacions, quan precisament la funció de la vegetació és alentir la velocitat de davallada de
També
podem
trobar
formacions
rupíco-
l’aigua pels torrents, tot i que això provoqui la
les nitròfiles una mica termòfiles. La taparera
presència d’àrees d’inundació en determinats
(Capparis spinosa), la vauma marina (Lavatera
indrets coneguts i, per tant, controlables. Una
maritima) o la morella roquera (Parietaria judai-
major velocitat de l’aigua pot ser molt més pe-
ca) en són espècies clau.
rillosa en les desembocadures dels torrents, precisament zones sovint força urbanitzades
Un tipus de vegetació especialment interes-
i on les pèrdues, materials i humanes, poden
sant a Calvià el representen les formacions hi-
ser molt més importants.
Estepa llimonenca (Cistus monspeliensis). Foto: J. Seguí
Ciprell (Erica multiflora). Foto: J. Seguí
43
Dossier
L’interior de Calvià
Aquestes formacions higròfiles solen es-
nica va lligada a les activitats humanes, espe-
tar dominades per gramínies com la canya
cialment les agrícoles i ramaderes. És un tipus
(Arundo donax) o el canyet (Phragmites aus-
de vegetació molt divers, especialment quan són
tralis), les juncàcies o les ciperàcies. Les es-
formacions de plantes anuals (el 40% de les es-
pècies hidròfites com l’api d’aigua (Helios-
pècies d’un territori solen ser ruderals), i molt va-
ciadium nodiflorum), o els créixens (Rorippa
riable en el temps, ja que la presència d’una o
nasturtium-aquaticum) troben també el seu
altra espècie depèn de l’activitat que es dugui a
hàbitat únicament en aquests indrets.
terme en el territori.
Finalment ens queda parlar de la vegetació
LA MICROFLORA
nitròfila. Són diferents tipus d’ambients on la presència de matèria orgànica és el factor que
Sovint, quan es fa un repàs sobre la biodiversi-
influeix de forma determinant sobre les espè-
tat d’un territori concret, els fongs brillen per la
cies que colonitzen l’àrea. A les zones interiors
seva absència. Sortosament, el nostre municipi
de Calvià aquesta aportació de matèria orgà-
presenta una elevada diversitat d’hàbitats, fet
A la finca pública de Galatzó s’han pogut localitzar prop de 230 espècies de fongs
Bolet de mel (Armillaria melea). Foto: S. Pinya
44
Dossier que afavoreix també una elevada diversitat de
ques, espècies que, en un determinant estadi
fongs. Aquest grup ha estat ben apreciat per la
de la seva història evolutiva, quedaren aïlla-
població resident, tot i que el seu interès popu-
des dels seus parents continentals i evolucio-
lar radica en unes poques espècies de bolets
naren separadament fins que esdevingueren
comestibles, si bé, des del punt de vista ecolò-
espècies úniques al món. Algunes d’aquestes
gic, les espècies comestibles representen una
espècies són, per exemple, el caragol de
petitíssima part de la biodiversitat que podem
serp (Iberellus balearicus), l’escarabat de
trobar a Calvià.
sang (Timarcha balearica) o el llagost portasella (Steropleurus balearicus).
Des de l’any 2007, a la finca pública de Galatzó es fa anualment una jornada micològi-
Per tal de millorar aquesta manca de coneixe-
ca adreçada als residents del municipi. Els
ment a què ens hem referit, en els darrers anys
participants hi poden conèixer la diversitat i
s’han desenvolupat diferents iniciatives adreça-
les funcions dels fongs dins l’ecosistema, així
des a fer un seguiment específic d’invertebrats
com les bones pràctiques a l'hora de recollir-
com ara papallones i libèl·lules (vegeu www.
los. Gràcies a aquesta activitat s’han pogut
voluntariatcientific.es). Concretament a l’any
localitzar en aquest espai públic prop de 230
2009, es va implantar al municipi de Calvià
espècies de fongs, el que fa pensar que, si
el que es coneix com a Butterfly Monitoring
s'ampliàs el territori d’estudi a la resta del
Scheme (BMS), un programa implantat arreu
municipi, la diversitat d'especies conegudes
d’Europa de seguiment de papallones diürnes
s'ampliaria considerablement.
que permet conèixer-ne la diversitat, abundància i variació al llarg del temps i de l’espai, i que va adreçat a la seva conservació (POLLARD &
LA FAUNA
YATES, 1993). Fins al moment, en el nostre muEls
invertebrats
constitueixen
el
conjunt
nicipi s’han citat un total de vint-i-cinc espècies
d’espècies més nombrós del món animal.
de papallones diürnes en el marc d’aquest pro-
D'entre aquests, el insectes són els qui apor-
jecte de seguiment, el que representa prop del
ten una major biodiversitat. Tot i així, és para-
60% de la diversitat d’aquest grup coneguda a
doxal que aquest grup sigui el més descone-
les illes Balears.
gut, no sols en el municipi de Calvià, sinó a la resta de les Balears.
Desgraciadament, a Calvià ja no gaudim de grans zones humides interiors que puguin
Malgrat aquest desconeixement, hi trobam
acollir espècies de peixos d’aigua dolça, com
catalogades espècies de gran importància
és el cas de s’Albufera de Mallorca. En el
biogeogràfica, com ara les espècies endèmi-
segle passat encara hi havia zones humides
45
Dossier
L’interior de Calvià
com la de Magaluf, en què s'hi podien veu-
ta Ponça, fet que posa de manifest la poca
re espècies pròpies d’aquests indrets humits
afluència d’una espècie que temps enrere fou
com la tortuga d’aigua (Emys orbicularis) o
molt més abundant.
l’anguila (Anguila anguila). De totes les espècies que engloben aquest L’anguila és una espècie marina que quan
grup, l’espècie que presenta una major impor-
és jove penetra en els cursos d’aigua dolça
tància, en termes de conservació, és sense
cap a l’interior, on es desenvolupa fins a arri-
cap dubte la tortuga mora (Testudo graeca),
bar a la maduresa sexual. A partir d’aquest
una espècie amenaçada que té en el muni-
moment torna a la mar per reproduir-s'hi. Ac-
cipi de Calvià la població més important de
tualment, i com a conseqüència del desen-
les illes Balears. Malgrat sigui una espècie
volupament urbanístic litoral, les anguiles te-
que fou introduïda des del nord d’Àfrica, ac-
nen molts d’impediments per penetrar en els
tualment compta amb un pla de conservació.
cursos d’aigua. En els darrers anys, l’espècie
Actualment l’espècie viu a bona part de les
únicament ha estat citada a la zona de San-
garrigues obertes de Calvià, així com també
Cria de tortuga mora. Foto: S. Pinya
46
Dossier als espais agrícoles on es conreen garrovers i ametlers.
El projecte Calvià Birding ha permès catalogar 177 espècies d’aus
En aquests hàbitats, la tortuga mora s’alimenta d’una gran varietat de plantes silvestres, atès que principalment és herbívora, però no rebutja
abundant i es localitza gairebé per tot el muni-
la possibilitat d’alimentar-se de restes d’animals
cipi. Es fa molt visible als nuclis urbans, on el
morts, que li aporten les proteïnes necessàries
trobarem no gaire lluny dels punts de llum de
per enriquir la dieta habitual.
les cases i carrers.
En aquests indrets pateix, com moltes altres
Altres espècies com la granota (Pelophylax
espècies amb les quals conviu, l’alteració i
perezi), la serp de garriga (Macroprotodon
pèrdua de l’hàbitat, bé sigui pel canvi en l’ús
mauritanicus) o la serp d’aigua (Natrix maura)
del sòl (abandonament dels espais agrícoles),
completen el llistat de les espècies que trobam
bé per la fragmentació del territori o bé per la
a l’interior de Calvià, si bé la relació molt pro-
tragèdia dels incendis forestals, que suposen
bablement s’incrementarà com a conseqüèn-
la pèrdua dels efectius reproductors i que po-
cia de l’arribada d’espècies al·lòctones proce-
sen en perill la supervivència de les poblacions
dents del comerç d’espècies i mercaderies.
d'aquesta espècie. A més a més, no podem oblidar que la tortuga mora ha estat conside-
Tradicionalment, el turisme, o, més ben dit, la ur-
rada erròniament com un animal de compan-
banització lligada al turisme, ha estat l’amenaça
yia i això ha fet que se'n capturassin individus
principal de gran part de la biodiversitat present
silvestres il·legalment per tenir-los en els patis
al municipi de Calvià. Amb el canvi de segle,
i jardins de Calvià i d'altres municipis. Aquest
les noves modalitats turístiques, entre les quals
fet, que sembla inofensiu, ha suposat la dismi-
destaca el turisme de natura, s’han anat estenent
nució de les poblacions silvestres en una proporció important. Ara bé, la tortuga mora no és l’únic membre de l’herpetofauna que podem trobar en el nostre estimat municipi. El calàpet (Bufo balearicus) és tal volta l’amfibi més dispers, ja que habita garrigues i conreus, i sols acudeix a punts d’aigua per reproduir-s'hi. Entre els rèptils, el dragó (Tarentola mauritanica) és l’espècie més
Busqueret coallarg. Foto: S. Torrens
47
Dossier
L’interior de Calvià
Voltor lleonat. Foto: S. Torrens
arreu del món. És un turisme sostenible que pre-
O, dit d’una altra forma, la meitat de les espè-
tén donar a conèixer els valors naturals d’un in-
cies d'ocells presents en el conjunt de les illes
dret determinat i, per tant, una modalitat turística
Balears ha estat documentada en el territori
que compagina un aprofitament sostenible dels
calvianer.
recursos naturals amb una activitat econòmica lligada al turisme.
Els grans rapinyaires sedentaris, com el voltor lleonat (Gyps fulvus) i l’esparver (Aquila
Calvià, conscient de la tendència global, un
pennata), o les espècies migrants com ara
cop més ha estat capdavantera en el sector tu-
l’arpella (Circus aeruginosus) o l’aligot (Buteo
rístic implantant el turisme de natura i enllestint
buteo), són una petita mostra dels rapinyaires
un projecte adreçat a donar a conèixer la bio-
presents en territori calvianer. Per altra banda,
diversitat d’ocells als turistes especialitzats mit-
a l’interior de Calvià són destacables espècies
jançant la posada en marxa del projecte Calvià
lligades a les garrigues i masses forestals com
Birding (www.birdingcalvia.com), un projecte
ara el cap ferrerico blau (Cyanistes caeru-
en el qual s’ha implicat l’Ajuntament de Calvià,
leus), el busqueret coallarg (Sylvia balearica),
i sobretot el sector hoteler a través de la Funda-
el durbec (Coccothraustes coccothraustes) o
ció Calvià, i que, fruit de dos anys de feina, ha
el capsigrany (Lanius senator badius).
permès constatar la presència al municipi d'un total de 177 espècies d’ocells diferents.
48
Dossier Els cursos d’aigua, com el barranc de Santa
Des de l’arribada dels primers pobladors a les
Ponça, o les basses dels camps de golf perme-
illes Balears, i en etapes successives, l’home hi
ten observar-hi espècies com ara la gallineta
ha anat introduïnt voluntàriament o involuntària-
d’aigua (Gallinula chloropus), el collverd (Anas
ment tot un conjunt d’espècies de mamífers,
plathyrhynchos) o el rar agró roig (Ardea pur-
com ara la rata negra (Rattus rattus), el conill
purea), que trobam a les llacunes interiors dels
(Oryctolagus cuniculus), la geneta (Genetta ge-
camps de golf de manera ocasional.
netta) o l’eriçó (Atelerix algirus). Ara bé, les ratapinyades ja hi eren presents abans de l’arribada
Els camps de conreu són un dels indrets on hi
de l’home i, per tant, podem dir que són els ver-
ha una gran diversitat i sobretot abundància
taders i originaris mamífers de les illes Balears i,
d’ocells. La cadernera (Carduelis carduelis) visi-
per què no, de Calvià.
ta sovint els camps de cereals, on també hi són presents les juies (Vanellus vanellus) i les grues
Les ratapinyades són uns mamífers adaptats a la
(Grus grus), que hi fan una aturada per refer-se
vida en la foscor. La seva activitat comença quan
del cansament i continuar el periple migratori.
el sol es comença a pondre i acaba a l'alba. Durant la nit s’alimenten de petits invertebrats vo-
En qualsevol cas, bé sigui en un o altre hàbitat,
ladors com ara moscards o papallones, i, per
el que sí podem afirmar és que allà on anem del
tant, contribueixen a controlar-ne les poblacions
municipi de Calvià, inclosos els espais urbans,
i a evitar en molts de casos que esdevinguin pla-
ben segur que algun ocell estirà observant,
gues perjudicials per a l’ecosistema i també per
amb molt de detall, els nostres moviments.
a l’home. Per caçar, les ratapinyades empren un mecanisme anomenat ecolocalització, que es caracteritza pel bombardeig del medi que els envolta amb crits ultrasònics que, en rebotar amb objectes com ara arbres, parets, edificis, o les pròpies preses, emeten una freqüència específica, la qual és captada per les ratapinyades i els permet construir mapes mentals del seu entorn. La informació que tenim d'aquesta espècie, en relació al municipi de Calvià, és més aviat escassa. No obstant això, l’any 2008, el naturalista David García va detectar fins a set espècies diferents de ratapinyades, les quals acudeixen cada nit a alimentar-se al torrent de
Imatge de ratapinyada (Hypsugo savii). Foto: D. García
49
Dossier
L’interior de Calvià
Vistes de la vall de Calvià des del puig de Galazó. Foto: J. Seguí
Santa Ponça, concretament al tram comprès
classifiquen en: Parc Nacional, Parc Natural,
entre el Pas de sa Mula i la Urbanització Galat-
Paratge Natural, Reserva Natural (integral o es-
zó. Aquesta concentració d’espècies d'aquest
pecial), Monument Natural, Paisatge Protegit,
animal és la major coneguda al municipi de
Lloc d’Interès Científic i Microreserva. També
Calvià, fet que confereix al torrent de Santa
s’hi inclouen els espais integrats dins la xarxa
Ponça un estatus de lloc clau per a la gestió
europea Natura 2000.
d’aquests mamífers alats. A l’interior de Calvià hi trobam, totalment o parcialment, quatre espais naturals protegits: el
ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
paratge natural de la Serra de Tramuntana, que Els espais naturals protegits són les zones te-
se situa al nord del municipi i inclou la finca
rrestres i marines de les illes Balears que han
pública de Galatzó i algunes propietats més;
estat declarades com a tals en la forma pre-
la xarxa Natura 2000, on trobam bona part del
vista en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a
lloc d’importància comunitària (LIC) del puig
la conservació dels espais de rellevància am-
de na Bauçà; una petita part del LIC Es Galatzó
biental (LECO), atenent a la representativitat,
- s’Esclop; i, finalment, tota l'extensió del LIC i
singularitat, fragilitat o interès dels seus ele-
Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
ments o sistemes naturals. A les Balears es
del cap de cala Figuera.
50
Dossier Aquests espais naturals varen ser declarats
causa de desaparició d’espècies i d'hàbitats,
com a espais a protegir per conservar-hi tot
sobretot al litoral. A l’interior aquesta amenaça
un seguit de valors patrimonials naturals, en-
no ha estat tan important, però sí present. Ara
tre els quals destaquen onze tipus d’hàbitats
bé, el factor d’amenaça que ha tingut una ma-
d’importància comunitària, una àmplia relació
jor importància, en comparació amb el litoral,
d’espècies d’aus sedentàries i migrants, les
ha estat l’alteració dels hàbitats, fet que n'ha
ratapinyades com la ratapinyada grossa de fe-
propiciat una degradació i una pèrdua signifi-
rradura (Rhinolophus ferrumequinum) o la rata-
cativa dels efectius reproductors de bona part
pinyada de cova (Miniopterus scheibersi), els
de les espècies que hi vivien.
rèptils com la tortuga mora (Testudo graeca) o plantes endèmiques com la ravanissa groga
En un any com el present, ha quedat patent que
d’Eivissa (Diplotaxis ibicensis).
els incendis forestals continuen essent una de les causes més importants d’alteració i pèrdua
LES AMENACES Els valors naturals del municipi de Calvià pateixen tot un seguit d’amenaces que col·loquen algunes de les espècies i dels hàbitats que hi són presents en una situació certament preocupant. Sovint els humans no ens adonam que la nostra activitat, voluntàriament o involuntàriament, és la causant de totes les problemàtiques ambientals que avui dia pateix el nostre planeta. En el municipi de Calvià hi trobam algunes d’aquestes amenaces, que cal recordar perquè no quedin en l’oblit. La principal causa d’extinció d’espècies és la desaparició dels seus hàbitats (PIMM & RAVEN, 2000), seguida de l’alteració i fragmentació d’aquests i de la introducció d’espècies al·lòctones. En el cas concret de Calvià, el creixement urbanístic que ha experimentat des de la dècada dels anys 60 ha estat la principal
Bosc cremat. Foto: S. Pinya
51
Dossier
L’interior de Calvià
temporal de l’hàbitat, si bé aquest espai, al cap
infraestructures hídriques que hi anaven as-
de poc temps, ja comença a mostrar que la
sociades, suposen la pèrdua d’innombrables
vida no es pot acabar així com així. Els incen-
recursos alimentaris i punts d’abeurada i de
dis forestals causen un greu desequilibri en la
reproducció per a un bon ventall d’espècies
composició de la vegetació, així com la mort
associades a aquests sistemes agraris.
d’innombrables espècies, si bé un dels perjudicis majors és el fet que moltes de les espècies
La cabra (Capra hircus), una espècie introduï-
que vivien al lloc de l'incendi han de desplaçar-
da pels humans, és també una de les causes
se forçadament a un altre indret i no poden tor-
d’amenaça més destacables, atès que té un im-
nar a l'hàbitat original fins que no es donen les
pacte negatiu important en la flora que creix a
mateixes condicions ecològiques d'abans de
les muntanyes de Mallorca, i més concretament
l’incendi, és a dir, dècades després.
de Calvià. Produeix una elevada pressió sobre les plantes (herbivora) i contribueix a incre-
Ara bé, l’alteració de l’hàbitat no sols és causada
mentar i a resaltar els processos erosius, atesa
pels incendis forestals. L’abandonament de pràc-
l'eliminació de la vegetació que du a terme en
tiques agrícoles en el món rural del municipi, i les
els llocs que tenen un pendent important.
La cabra (Capra hircus), una de les causes d’amenaça més destacables.
52
Dossier El creixement urbanístic ha anat acompanyat
Les plantes al·lòctones que s’han detectat a
d’un desenvolupament d’infraestructures li-
Calvià normalment solen tenir el seu focus
neals, com ara les carreteres, que suposen
de dispersió en els enjardinaments de les
barreres físiques per a gran part de les espè-
propietats privades, així com també dels es-
cies estrictament terrestres, com són l’eriçó
pais públics. Espècies com la ginesta borda
(Atelerix algirus), el mart (Martes martes), la
(Spartium junceum) s'han sembrat als talussos
geneta (Genetta genetta), el mostel (Mustela
de l’autovia Palma-Andratx, d’altres han «es-
nivalis), la tortuga mora (Testudo graeca) o
capat» dels jardins particulars i han colonitzat
fins i tot la serp de garriga (Macroprotodon
torrents, com és el cas de les campanetes de
mauritanicus). Serveixi com a exemple la
jardí (Ipomoea indica).
construcció de l’autovia Palma-Andratx, que va suposar la fragmentació de la població de
Quant a la fauna, l’entrada d'aquesta en molts
tortuga mora del municipi en dividir-ne la po-
de casos no és voluntària, com és el cas de la
blació en dues grans agrupacions poblacio-
introducció accidental en transportar plantes
nals al nord i al sud, sense cap possibilitat de
ornamentals. En tenim l'exemple de la serp
comunicació futura (PINYA, 2010).
de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) o de la colobreta cega (Blanus cinereus), que han es-
Sovint els éssers humans, amb la nostra ac-
tat localitzades al voltant d’un viver al sud del
tivitat, som els responsables de la introduc-
municipi (MATEO ET AL., 2011).
ció d’espècies animals i vegetals d’altres indrets
del
món
(espècies
al·lòctones).
Finalment, cal destacar un factor d’amenaça
Part d’aquests individus introduïts acaben
creixent, que és l’ús recreatiu. L’home sempre
morint per manca d’adaptació al nou en-
ha intervingut i ha tingut contacte amb la natura,
torn. D’altres s’adapten, però en condicions
si bé fins fa poc temps ho feia des d’un punt de
subòptimes en comparació amb el seu lloc
vista sostenible i amb respecte. Serveixin com
d’origen, i només uns pocs tenen la capa-
a exemple les pràctiques agràries tradicionals i
citat de reproduir-se en condicions naturals.
l’aprofitament tradicional dels recursos naturals
Aquests són els que poden causar proble-
com la caça o la pesca. Emperò en les darre-
mes en la biodiversitat local i fan que la in-
res dècades el món rural i natural de Calvià i
troducció d’espècies sigui una de les princi-
de la resta de les illes Balears s’ha convertit en
pals causes de pèrdua de biodiversitat arreu
un indret en què s'hi donen activitats lúdiques i
del món, ja que, generalment, les espècies
recreatives. El senderisme, l’ús de bicicletes de
al·lòctones solen tenir característiques que
muntanya o el tir al plat, han esdevingut activitats
els donen avantage sobre les autòctones.
habituals al municipi de Calvià. Hom pot pensar que anar a fer una excursió no genera una
53
Dossier
L’interior de Calvià
amenaça, emperò quan una activitat puntual
tura ha d’esser la mínima possible, i que es pot
esdevé contínua i s’intensifica els ecosistemes
continuar mantenint el contacte amb la natura, i
se’n ressenten. L’abandonament de residus (bo-
així ho recomanam, amb la justa forma i mesura.
telles, plàstics, llaunes, etc.), el trepig continuat de la vegetació, l’obertura de nous camins, o la
La divulgació dels valors naturals és obligació
generació de renous (el tir al plat, per exemple)
de tots, no sols de l’Administració. De fet, el fu-
provoquen una clara alteració de les condicions
tur de la biodiversitat de Calvià rau en la par-
naturals d’un indret i alteren i modifiquen les con-
ticipació activa i passiva de la ciutadania. Tots
ductes habituals de les espècies que hi viuen.
tenim família i amics als quals podem inculcar i recordar valors de respecte cap al medi na-
Com el lector haurà pogut comprovar, la bio-
tural i rural, i tots, en la mesura del possible,
diversitat de Calvià és prou important i és ne-
podem dur a terme petites accions en favor
cessari que tots els qui habitam el municipi en
de la natura. Per això no ens queda més que
siguem conscients. Ens hem adonat que les
convidar-vos a conèixer els valors naturals de
amenaces continuen, emperò aquesta realitat
l’interior de Calvià, a estimar-los com a propis
no ha de servir per causar alarma, sinó més
i a actuar en conseqüència, per cedir aquest
aviat per recordar que la nostra petjada en la na-
valuosíssim llegat a les futures generacions.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
PINYA, S. (2011). «Situación actual de la tortuga mora (Testudo graeca L.) en la isla de Mallorca». In:
GIL, L. (2008). Flora del torrent des Barranc de San-
MATEO, J.A. (ed.). La conservación de las tortugas
ta Ponça. Premi Rei En Jaume d’Investigació 2008.
de tierra en España. Conselleria de Medi Ambient i
Ajuntament de Calvià i Consell de Mallorca.
Mobilitat, Govern de les Illes Balears. Palma. p. 7-12.
MATEO, J.A.; AYRES, C.; LÓPEZ-JURADO, L.F.
POLLARD, E. & YATES, T.J. (1993). Monitoring But-
(2011). «Los anfibios y reptiles naturalizados en Es-
terflyes for Ecology and Conservation. Chapman &
paña: historia y evolución de una problemática cre-
Hall, London.
ciente». Bol. As. Herp. Esp., 22: 2-42. SEGUÍ, J. «La flora dels itineraris de la Finca Pública PIMM, S.L. & RAVEN, P. (2000). «Extinction by num-
de Galatzó» (2010). Treball final del màster Biologia
bers». Nature, 403: 843-845.
de les plantes en condicions mediterrànies, UIB.
54
fundacioncalvia.com
es Turismo
Deporte
Patrimonio
55
Cultura
Gastronomia
Canvi climàtic a Calvià
CANVI CLIMÀTIC A CALVIÀ, UN DESAFIAMENT GLOBAL A ESCALA LOCAL Pablo de la Peña Cifuentes1 56
Dossier CALVIÀ I EL DESENVOLUPAMENT
ha provocat un augment mitjà de la temperatura
SOSTENIBLE
del planeta de 0,74 ºC durant l'últim segle, i que s'espera que augmenti la temperatura global en-
El municipi de Calvià és des de fa temps un mu-
tre 1,8 i 4 ºC durant el present segle XXI.
nicipi referent en gestió local sostenible, i en els últims anys aquest desenvolupament sostenible
Les conseqüències ambientals i econòmiques
del municipi s'ha centrat en la lluita a favor del
d'aquest augment de la temperatura global del
clima i en l'adaptació al canvi climàtic. La conjun-
planeta s'espera que influeixi molt negativament
tura econòmica i social dels anys 90, i el llavors
en la disminució de recursos hídrics i la regressió
col·lapse del model turístic i social, varen posar
de la costa, en les pèrdues de la biodiversitat bio-
en risc el paisatge i el valor ambiental del munici-
lògica i ecosistemes naturals, i en els augments
pi. Aquest marc va suposar un repte en la gestió
dels processos d'erosió del sòl. La vulnerabilitat
del municipi a l'hora de cercar un model de des-
d'aquests recursos naturals és major ens els arxi-
envolupament compromès amb la competitivitat
pèlags, i molt especialment en l'arxipèlag Balear,
turística, la creació de llocs de treball qualificats,
situat en zona d'alt risc del territori espanyol, per
la cohesió social, i la conservació, protecció i mi-
la qual cosa els efectes adversos sobre el medi
llora de la qualitat ambiental del municipi. Conse-
ambient i els recursos naturals disponibles, ja de
qüència d'això va ser el desenvolupament d'una
per si limitats en el cas de les illes Balears, es
estratègia pionera en l'àmbit nacional i internacio-
multipliquen. Aquesta situació és encara més
nal com a eina de gestió de polítiques locals en
preocupant en un municipi turístic com Calvià, el
clau de sostenibilitat en un municipi turístic. Era
qual triplica la seva població en temporada turís-
l'inici de l'Agenda Local 21 de Calvià.
tica i, per tant, també la demanda de recursos, especialment d'aigua, energia i territori.
Després de quinze anys d'aplicació en el municipi de la filosofia de desenvolupament soste-
En definitiva, l'extraordinària vulnerabilitat del
nible que va inspirar els principis de la «Decla-
municipi de Calvià davant qualsevol escenari de
ració de Rio de Janeiro sobre el medi ambient
canvi climàtic establert pel Panell Intergoverna-
i el desenvolupament» l'any 1992, els reptes i
mental de Canvi Climàtic (IPCC), i el ferm com-
prioritats ambientals dels anys 90 han variat en
promís del municipi per mitigar qualsevol risc
part. L'espectacular desenvolupament industrial
ambiental de caràcter global o local a través d'un
i econòmic de la humanitat durant els passats
desenvolupament sostenible, són les raons per
segles XIX i XX ha generat un augment signifi-
les quals des de l'any 2007 es treballa en el des-
catiu de les emissions de gasos d'efecte hiver-
envolupament d'una Estratègia a favor del clima
nacle (GEH) concentrades en l'atmosfera, que
a Calvià.
1
Responsable tècnic de la Oficina de Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Calvià.
57
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
ment els escenaris contrastats pel Panell Intergo-
EL CANVI CLIMÀTIC GLOBAL
vernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) (PAEl fenomen conegut com a canvi climàtic global,
CHAURI & REISINGER, 2007).
o canvi climàtic, suposa, de forma molt simplificada, l'evidència contrastada per part de la comunitat científica de l'augment generalitzat de la temperatura mitjana del planeta en un període de temps molt reduït, com a conseqüència de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle (GEH ), emesos per l'home a l'atmosfera des de l'inici de la Revolució Industrial. Aquests gasos són fonamentalment el CO2, el CH4, l’N2O, l’HFCs, el PFCs i l’SF6. Aquest augment de la temperatura està provocant un canvi en el ritme climàtic del Planeta sense precedents, amb conseqüències ambientals que comencen a ser palpables. El canvi climàtic ha estat objecte de polèmica en els últims anys, en gran part motivada per interessos estratègics i econòmics dels estats i grups de pressió que manegen la informació al marge de
Efecte Hivernacle del Planeta. Font: http://www.ite.educacion.es.
consideracions objectives. Aquests lobbies mantenen postures enfrontades (http://es.wikipedia. org/wiki/Climagate) que es troben tant en els posi-
Panell Intergovernamental sobre el Canvi Cli-
cionaments negacionistes com en els més catas-
màtic (IPCC)
trofistes sobre el canvi climàtic. La realitat és que el canvi climàtic és sens En qualsevol cas, la realitat del canvi climàtic és
dubte el major problema ambiental i sense
poc discutida actualment fins i tot per les teories
precedent comparable a què s'enfronta la
més negacionistes (LAWSON, 2009). No és ob-
societat contemporània, tant per les greus
jecte d'aquest article afirmar o negar teories, infor-
conseqüències que té sobre el medi ambient,
mes o estudis sobre el canvi climàtic, simplement
com pels efectes immediats que aquests
ens basem en els informes i postures oficials, de
canvis produiran en el nostre entorn, en els
com aquests escenaris es plantegen en l'àmbit
costums socials i en els models econòmics
local a Calvià, i de com s'estan gestionant local-
actuals de la nostra societat.
58
Dossier
Mapa d’augment de temperatures globals a finals del segle XXI. Font: Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic.
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Cli-
i a les evidències existents sobre l'augment de la
màtic (d'ara endavant IPCC) està format per un
mitjana de les temperatures de l'aire i dels oceans,
grup d'experts en canvi climàtic a l'empara de
així com pel que fa als efectes que està provocant
l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i
en el ràpid desglaç del gel marítim de l'Àrtic (que
del Programa Ambiental de les Nacions Unides
podria arribar a desaparèixer totalment en tempo-
(PNUMA). La missió de l'IPCC és fer informes
rada d'estiu, cosa que no succeïa des de fa més
d'avaluació sobre les línies d'investigació científi-
d'un milió d'anys) i de moltes glaceres del planeta,
ca en canvi climàtic, així com valorar els possibles
amb el conseqüent augment del nivell del mar.
riscos i conseqüències sobre el medi ambient i la societat que aquest canvi podria causar.
La primera part del Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC destaca un augment de la temperatura global del Planeta de 0,74 ºC en els últims
El Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC
cent anys, i un increment de les temperatures a El Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC de l'any
l'Àrtic de fins al doble de la taxa de la tempera-
2007
(https://www.ipcc-wg1.unibe.ch/publica-
tura global en aquest mateix període de temps.
tions/wg1-ar4/wg1-ar4.html) va ser molt contun-
Segons l'informe, aquest lleuger augment de
dent quant a l'existència d'un escalfament global
la temperatura està provocant el desglaç de
59
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
l'Àrtic i de gran part de les glaceres del pla-
cies greus per a aus migratòries, mamífers i,
neta, així com l'augment del nivell del mar que
en definitiva, sobre les maneres de viure de les
s'ha produït en els últims cinquanta anys.
comunitats indígenes de la zona.
Potser el més interessant de l'informe són les conclusions que l'IPCC fa en diferents escena-
Igualment vulnerables són moltes de les illes
ris de futur elaborats a través d'uns «models
situades en regions del Carib i del Pacífic.
computacionals» que posen en relació diversos
L'augment del nivell del mar intensificarà les
nivells de concentració de GEH en l'atmosfera
inundacions provocades per tempestats i
amb variables meteorològiques i climàtiques,
l'erosió produïda per fenòmens meteorològics
així com les conseqüències socioeconòmiques
extrems posarà en risc les infraestructures
i mediambientals que es donarien en cada un
existents i els recursos locals. Així mateix, una
d'aquests escenaris.
reducció dels recursos hídrics en illes petites i baixes podria fer perillar l'abastiment d'aigua
Les millors estimacions destaquen un augment
en períodes d'escassa precipitació.
de temperatura global d'1,8ºC i l'augment del nivell del mar entre 18 i 38 cm durant el pre-
Entre les regions extremadament vulnerables
sent segle XXI. Les pitjors, un augment de
cal incloure alguns països africans, per la seva
temperatura global de 4ºC i l'augment del ni-
escassa capacitat adaptativa. L'estrès hídric,
vell del mar entre 26 i 59 cm durant el mateix
per efecte del canvi climàtic, augmentarà la
període de temps.
dificultat d'accés a l'aigua de moltes comunitats, així com una reducció de la productivitat
Vulnerabilitat internacional al canvi cli-
agrícola, que augmentarà considerablement
màtic
l'actual desnutrició.
Ambdues prediccions tindran conseqüències
Als països europeus i altres occidentals, potser
molt desfavorables sobre diversos ecosiste-
les conseqüències del canvi climàtic no siguin
mes marins i terrestres de tot el món, encara
tan virulentes com a les regions africanes, pre-
que de manera desigual depenent de la regió
cisament per la major capacitat d'adaptació
de què es tracti.
d'aquestes societats més desenvolupades a aquests canvis accelerats.
Les regions polars estan molt exposades a l'augment de les temperatures i, per tant, a la
A grans trets, podem destacar: les crescudes
reducció de gran part de la seva superfície ha-
sobtades de rius amb fortes precipitacions, el
bitada com a conseqüència de l'escalfament
risc sobre l'erosió del sòl com a conseqüèn-
de la superfície polar. Això suposa conseqüèn-
cia de l'augment del nombre d'incendis fo-
60
Dossier Evolució de les temperatures mitjanes als aeroports de les Illes Balears 1973-2011 18,5 18 17,5 17 16,5 16 15,5 15 1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
ºC Gràfic 1: Temperatures mitjanes anuals als aeroports de les Illes Balears (1971-2008). Font: AEMET.
restals, l'alt risc de sequeres perllongades i
EL CANVI CLIMÀTIC A ESPANYA
l'elevada exposició a la desertificació del sud
I A LES BALEARS
d'Europa. La costa és també molt vulnerable a l'erosió com a conseqüència de l'augment
Si en l'àmbit global la temperatura mitjana del
del nivell del mar i de les tempestes fortes i
planeta va augmentar en 0,7ºC, a Europa, i parti-
les inundacions.
cularment a Espanya, la temperatura mitjana ha augmentat en 1,4ºC en els últims cent anys (PA-
Especialment delicat és el risc que el canvi
CHAURI & REISINGER, 2007).
climàtic planteja a Europa sobre la salut humana. La conseqüència més evident del canvi
Aquestes dades queden contrastades amb
climàtic és l'augment d'onades de calor i els
l'augment de temperatures mitjanes dels tres
seus efectes sobre la població més vulnera-
aeroports de Balears, que van augmentar en
ble, com ara els majors, els malalts o els nins.
aproximadament 1ºC entre els anys 1973 i 2011,
A més, cal esmentar el risc de l'augment de
com es pot veure en el gràfic núm. 1 .
malalties respiratòries i al·lèrgies (especialment en grans ciutats), o l'aparició de malal-
A Espanya, l'Agència Espanyola de Meteoro-
ties infeccioses, parasitàries o subtropicals
logia (d'ara endavant AEMET) és l'organisme
pròpies d'altres continents.
encarregat de definir els escenaris climàtics
61
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
regionals sobre la base de la metodologia
de la precipitació mitjana entre un 8% i un
aplicada pel Panell Intergovernamental de
17% en termes percentuals, que pot arribar
Canvi Climàtic (IPCC).
en algunes ocasions a reduccions del 50%, especialment en zones semiàrides del centre
L'any 2008 l'AEMET va publicar l'informe
i oest de la Península.
«Generació d'escenaris regionals de canvi climàtic per a Espanya» (AA.VV., 2009), que
A les Illes Balears, les anàlisis de l'AEMET es-
analitza les característiques dels escenaris
timen un lleuger descens o manteniment de
climàtics de les diferents regions de la geo-
la precipitació mitjana anual per a la primera
grafia espanyola, i sobre els quals posterior-
meitat del segle XXI, però una disminució sig-
ment s'alimenta el Pla Nacional d'Adaptació
nificativa en la segona meitat de segle d'entre
al Canvi Climàtic (PNACC).
un 20% i un 27%. Es preveuen també períodes perllongats de sequera i pluges curtes
En general, a Espanya, l’escenari previst per
ocasionals però abundants.
a l’any 2050 és l’augment de la temperatura mitjana màxima d’entre 1 i 5º C, en compa-
Vulnerabilitat al canvi climàtic a Espanya
ració amb els valors mitjans dels anys 19611990.Les variacions més elevades tenen lloc
Espanya és un país molt vulnerable al canvi
a la zona central de la Península Ibèrica i nord
climàtic (AA.VV., 2010), tant per la seva ubi-
d’Andalusia, mentre que les més moderades
cació geogràfica com per les característiques
s’esdevenen en el Llevant, costa andalusa i
socioeconòmiques del país. Així ho destaca
costa nord de la Península Ibèrica.
el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) del Ministeri de Medi Ambient de
Pel que fa a les Illes Balears, i sobre la base
l'any 2006 (http://www.magrama.gob.es).
del pitjor escenari analitzat per a l'any 2050, l'AEMET prediu un augment de les tempera-
En general, per a la major part del territori
tures mitjanes màximes a Eivissa d'entre 2 i
espanyol es preveu la disminució de les pre-
2,5ºC; a Mallorca, d'entre 2,5 i 3ºC; i a Me-
cipitacions, l'escassetat de les collites i els
norca, d'entre 3 i 3,5ºC, en comparació amb
efectes negatius sobre el turisme. S'espera
les temperatures mitjanes màximes dels anys
també un increment d'incendis forestals, ris-
1961-1990.
cos de desertificació, una major demanda d'aigua per a l'agricultura, riscos en la salut
Quant a l'escenari de variació de la precipita-
com a conseqüència de l'augment de les tem-
ció anual per a l'any 2050, respecte al període
peratures, i risc en la pèrdua de biodiversitat.
de temps 1961-1990, s'espera la disminució
62
Dossier En particular, el canvi climàtic afectarà en major
Girona o Màlaga del 2012, tots els quals varen
o menor dimensió a la flora i fauna de la geo-
comportar pèrdues de vides humanes.
grafia espanyola (AA.VV., 2011), i, a causa de les alteracions de la temperatura sobre els eco-
El sector turístic també es pot veure afectat
sistemes naturals, algunes espècies es veuran
negativament pel canvi climàtic. Si bé és cert
obligades a desplaçar-se a altres latituds, o a
que a curt termini l'oferta turística de sol i platja
altituds més elevades, el que augmentarà el
es podria veure beneficiada per l'allargament
risc d'extinció d'espècies vulnerables. A més,
de la temporada turística com a resultat de
respecte a la supervivència d'espècies autòc-
l'augment de la temperatura, la veritat és que
tones, algunes es veuran en perill d'extinció per
a llarg termini el risc de fortes onades de ca-
l'increment de la presència d' altres espècies
lor en temporada estival, així com estius més
invasores procedents de climes més càlids.
calorosos en països originalment emissors de turistes, pot fer perillar les nostres tradicionals
La disminució de les precipitacions previstes,
destinacions turístiques estivals. D'altra banda,
l'empobriment de la llera hídrica dels rius, així
a curt termini, les destinacions turístiques rela-
com l'augment de les temperatures, s'espera
cionades amb la neu, amb temporades turísti-
que tenguin conseqüències també sobre diver-
ques cada vegada més curtes i concentrades,
sos cultius, que s'hauran de desplaçar a zones
tenen un major risc de desaparèixer.
més ben agençades, amb el conseqüent cost econòmic que això representa. Així, per exem-
EL CANVI CLIMÀTIC A CALVIÀ, UN DESAFIA-
ple, un augment de la temperatura perjudica
MENT GLOBAL A ESCALA LOCAL
la producció de vi, per la qual cosa zones vinícoles tradicionals poden veure's afectades i
Calvià està situat en la part occidental de l'illa
obligades a traslladar la seva producció.
de Mallorca. Compta amb 145 km2 de territori i 54 km de litoral, i constitueix un de les destina-
La més que probable proliferació de catàstro-
cions turístiques més visitades del Mediterrani.
fes naturals associades a les altes temperatures –com ara les onades de calor, l'augment dels
El clima és mediterrani, amb una temperatura
incendis forestals o les inundacions– repre-
mitjana de 27ºC a l'estiu i 14 ºC a l'hivern, i gau-
senta una amenaça per al medi ambient i els
dir de més de 300 dies de sol a l'any.
ecosistemes, però també per a la salut de les persones. Cal recordar alguns incendis com el
La precipitació mitjana anual en el municipi
de Guadalajara de l'any 2005, el de Galícia de
de Calvià se situa entorn dels 350 litres per
l'any 2006, els de Canàries de l'any 2007, i els
m2. No obstant això, aquesta mitjana varia ex-
catastròfics incendis més recents de València,
traordinàriament entre els anys plujosos, en
63
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
Calvià presenta una major vulnerabilitat davant del canvi climàtic que altres municipis de les Illes, a causa de la pressió humana i turística
els quals pot arribar a ploure per sobre dels
les precipitacions en la primera meitat de se-
1.000 l/m2, i els anys més secs, en què les pre-
gle, encara que es preveu una escassetat pro-
cipitacions poden tenir registres entorn de la
nunciada d'aquestes en la segona meitat del
meitat de la mitjana d'anys normals. A causa
segle, d'acord amb les prediccions del conjunt
d'aquesta escassetat d'aigua pluvial, l'aigua
del territori nacional.
consumida a Calvià prové fonamentalment d'aqüífers i d'embassaments de Mallorca, de
Davant aquest marc, Calvià presenta una major
la dessaladora de la badia de Palma, i, fins a
vulnerabilitat davant del canvi climàtic que al-
l'any 2010, de la dessaladora del nucli urbà de
tres municipis de les Illes, a causa de la pressió
Son Ferrer.
humana i turística que suporta el municipi especialment en els mesos estivals. No cal oblidar que Calvià alberga fins al 20% del total de
Vulnerabilitat de Calvià al canvi climàtic
places turístiques existents a Mallorca, la qual La vulnerabilitat del municipi de Calvià (AA.
cosa suposa una gran demanda de recursos
VV., 2010) està relacionada amb la delicada
en els mesos de temporada alta.
posició de qualsevol arxipèlag mitjà enfront del canvi climàtic, així com amb les prediccions
En definitiva, com a conseqüència de l'augment
d'increment mitjà de les temperatures per a
de temperatures, disminució de les precipita-
Mallorca l'any 2050.
cions i augment de la pressió humana sobre el territori, podem preveure dificultats pel que fa
L'escenari previst per a Calvià és el de
a l'accés als recursos hídrics, l'erosió del terri-
l'augment de la temperatura mitjana màxima
tori, el turisme i la pèrdua de biodiversitat. En
entre 2,5 i 3ºC, i de la mitjana mínima entre 2
particular, l'Informe de la Xarxa Espanyola de
i 2,5ºC, en comparació amb les temperatures
Ciutats pel Clima «La vulnerabilitat al canvi cli-
mitjanes màximes dels anys 1961-1990. Quant
màtic a escala local» destaca diversos sectors
a les precipitacions, l'escenari previst per al se-
especialment vulnerables per a Calvià, que
gle XXI és d'un lleuger descens o estabilitat en
analitzem a continuació.
64
Dossier
Barreres artificials per contenir l’arena a la Platja de Santa Ponça.
d'inundació i en la reculada de la línia de costa.
Vulnerabilitat de les zones costaneres
Com a mitjana, es pot estimar una reculada de El municipi de Calvià presenta una vulnerabili-
la línia de costa d'un metre per cada centímetre
tat alta a la costa (MORENO & MAYOL, 1997)
d'ascens del nivell del mar.
a causa de l'augment del nivell del mar previst entorn de 20 cm per al 2050 i de 50 cm per a
Dels 54 km de litoral del municipi de Calvià, tan
finals de segle.
sols el 14,6% és platja, mentre que el 85,4% és penya-segat i roca baixa. Això suposa que la zona de litoral de Calvià afectada pel canvi cli-
Es preveu una reculada d’entre
màtic serà fonamentalment la que ocupen els
10 i 15 metres a les principals platges
4,6 km de sistemes dunars i platges del muni-
del municipi per a l’any 2050
cipi. Encara que aparentment es tracta d'una superfície poc representativa, la importància turística que aquesta franja del litoral té per al
Els efectes de l'augment del nivell del mar, així
municipi és vital, i aquesta previsió suposaria
com la variació dels paràmetres que incideixen
una reculada d'entre 10 i 15 metres a les princi-
en l'onatge, tenen conseqüències sobre la cota
pals platges del municipi per a l'any 2050.
65
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
Vulnerabilitat als recursos hídrics
Vulnerabilitat enfront de l'erosió del sòl
El municipi de Calvià presenta una gran de-
Potser el principal factor de l'erosió del sòl de
pendència en la captació de recursos hídrics.
l'interior del municipi sigui la pèrdua de mas-
L'any 2010 la dependència de l'exterior se si-
sa forestal i la lenta recuperació d'aquesta. A
tuava per damunt del 80%, per la qual cosa
la vegada, la remissió de massa forestal té un
qualsevol disminució en les precipitacions difi-
responsable directe, que són els incendis fo-
cultaria la satisfacció de la demanda, si no se'n
restals.
preveu adequadament la gestió. El sistema forestal de Calvià (MORENO & MAL'accés als recursos hídrics és un altre dels
YOL, 1997) està constituït en un 15% per garri-
sectors més vulnerables destacats per l'AEMET
gues i ullastres, i en un 35% per pinars. La resta
per als escenaris de futur a Calvià. La dismi-
del territori rústic del municipi està constituït fo-
nució de les precipitacions previstes a mitjan-
namentalment per terrenys de secà.
llarg termini, l'augment de les temperatures, la dependència del municipi de recursos hídrics
Quant als incendis forestals, el municipi de Cal-
externs, així com la pressió humana que supor-
vià és un dels termes municipals més desafa-
ta, especialment en temporada turística, són
vorits de Mallorca. El nombre total de sinistres
factors que determinen aquesta vulnerabilitat i
forestals registrats a Calvià en els últims vint
risc d'accés al subministrament d'aigua a mit-
anys és de més de 160, el que suposa més
jan-llarg termini.
del 15% de la seva superfície forestal (Font:
Evolució dels incendis forestals i superfície afectada a Calvià (1992-2011)
Gràfic 2: Evolució del nombre d’incendis a Calvià (1992-2011). Font: CAIB.
66
Dossier Direcció General de Medi Natural, Educació
Vulnerabilitat enfront del turisme
Ambiental i Canvi Climàtic de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears). La superfí-
El tercer sector vulnerable destacat per l'Informe
cie forestal afectada per aquests incendis està
de la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima per
constituïda principalment per pinars i matollars,
a Calvià és el sector turístic. Les condicions
vegetació de vital importància per a la protec-
meteorològiques i climàtiques són decisives i
ció del sòl contra l'erosió.
marquen la demanda turística, normalment associada a l'oferta existent i a les condicions de
Del total d'incendis forestals cal destacar els de
benestar dels turistes en les destinacions es-
la dècada dels 90, que varen suposar més del
collides.
90% del total d'incendis dels últims vint anys, especialment els dels anys 1993, 1995 i 1999.
Si a curt termini sembla que un marc de canvi
En els dos últims anys, s'ha produït una pujada
climàtic pot beneficiar-nos com a destinació, el
considerable en el nombre de sinistres fores-
més realista és que a mitjan-llarg termini variïn
tals i en la superfície afectada, i el present any
les condicions actuals privilegiades que gau-
2012 ha estat el pitjor en superfície calcinada
deix Calvià enfront d'altres destinacions com-
des de la fatídica dècada esmentada.
petidores. I, per tant, un escenari com el previst pot suposar un factor de notable incidència en
Del total de sinistres forestals que han tingut
la possible modificació de les pautes de la de-
lloc a Calvià en els últims vint anys, el 40,3%
manda turística a Calvià.
varen ser provocats i el 44,1% causats accidentalment o per negligència.
La vulnerabilitat de Calvià pel que fa a l'erosió de la costa i les platges del municipi, l'accés
Si bé és cert que són diversos els factors cau-
als recursos hídrics, així com l'augment de
sants dels incendis forestals i dels seus efectes
la temperatura prevista per al municipi, són
devastadors (no solament de tipus climatolò-
circumstàncies que influeixen en el benestar
gic), les prediccions climàtiques d'augment de
del turista. A més, l'augment de les tempera-
temperatura i de disminució de precipitacions
tures globals permetrà a d'altres països, amb
constitueixen a mitjan i llarg termini un alt risc
climes fins ara més temperats i més propers
de proliferació d'incendis forestals i superfície
al turista europeu, consolidar-se com a des-
afectada. En aquest sentit, gran part del territori
tinacions turístiques de sol i platja (com, per
de Calvià està exposat a l'erosió com a conse-
exemple, la tradicional destinació turística de
qüència de la proliferació d'aquests incendis.
la Riviera Anglesa).
67 67
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
Les ciutats i les entitats locals tenen un paper
CALVIÀ PEL CLIMA
transcendental en la reducció de GEH, en la De primer, convé aclarir el concepte «Calvià pel
mesura que el 40% d'aquestes emissions són
clima», ja que entenem que és un nom que pot
produïdes en aquests entorns urbans. Per això,
cridar l'atenció del lector. El concepte té la seva
el desenvolupament d'estratègies locals de re-
raó en la postura positiva amb què el municipi
ducció d'emissions són fonamentals per mitigar
s'enfronta al canvi climàtic, mantenint certa dis-
el nivell de concentració de GEH a l'atmosfera.
tància amb teories catastrofistes que exigeixen solucions i mesures contra el canvi climàtic de
El compromís del municipi de Calvià pel medi
reducció d'emissions de gasos d'efecte hiver-
ambient, i especialment per un desenvolupa-
nacle a l'atmosfera amb plantejaments si més
ment local sostenible, basat en una visió glo-
no poc realistes, poc eficaces i en conseqüèn-
bal que vetlli per fer realitat el lema «Pensa
cia contraproduents.
globalment, actua localment», és la raó per la qual des de l'any 2007 aquest municipi desenvolupa una estratègia de reducció d'emissions
Repartiment d´emissions per sectors (Inventari d´emissions Balears 2007)
de gasos d'efecte hivernacle i d'adaptació al canvi climàtic.
42%
L'Estratègia Calvià pel Clima es va plantejar
9%
13% 18%
com un pas endavant en el compromís inter-
18%
nacional del municipi pel desenvolupament de polítiques locals sostenibles adquirit l'any 1995 amb la signatura de la Carta d'Aalborg, renovat l'any 2004 amb la signatura dels compro-
Indústria Transport Altres transports Residencial, comercial, institucional
misos d'Aalborg+10, i ampliat recentment amb l'adhesió de Calvià a l'anomenat «Pacte dels Batles» de reducció d'emissions de CO2.
Gràfic 3: Repartiment d’emissions per sectors a les Illes Balears (2007). Font: CAIB.
Com a conseqüència d'aquesta estratègia Si bé és cert que el canvi climàtic és la principal
de canvi climàtic, l'any 2008 es va realitzar el
amenaça ambiental a la qual potser s'enfronta
Diagnòstic d'Emissions del Municipi, primer in-
la humanitat en els últims temps, des de Calvià
ventari d'emissions de caràcter local fet a les
assumim aquesta amenaça com un repte.
Illes Balears.
68
Dossier L'inventari d'emissions de Calvià Emissions de CO2 a Calvià 2007 (per font d´emissió)
L'Inventari d'Emissions de Calvià (AA.VV., 2008b) està constituït pel conjunt d'emissions de CO2 2,49%
emeses a l'atmosfera en el municipi l'any 2007.
57,95% 19,04%
Aquest any és l'escollit com a referència i sobre
17,05%
el qual es plantegen els objectius de reducció d'emissions establerts, i que permet avaluar
2,46%
l'abast dels objectius de reducció d'emissions prevists en l'Estratègia Calvià pel Clima.
1,01%
Consum elèctric
Gas propanat
GLP
Gasoil residencial
Transport per carretera
Gestió de Residus
Gràfic 5: Repartiment d’emissions de CO2 a l’Ajuntament de Calvià (2007). El·laboració pròpia.
De l'Inventari d'Emissions de Calvià es desprèn que les emissions totals de CO2 a l'atmosfera durant l'any 2007 varen ser de 663,65 kt de CO2, la
En la taula 1 es desglossen les emissions
qual cosa va representar el 6,28% de les emis-
de CO2 a Calvià el 2007 en funció de la font
sions totals de les Illes Balears. Ja es pot avançar,
d'emissió.Atenent a l'Inventari d'Emissions,
encara que estam pendents de confirmar-ho,
el consum elèctric en el municipi és la prin-
que l'any 2010 aquestes emissions haurien des-
cipal font d'emissió de CO2 a l'atmosfera
cendit a Calvià a una xifra d'emissions d'entorn
(57,95%), seguida de les emissions produï-
del 4%. No obstant això, el ràtio per habitant de
des per transport per carretera (19,04%), el
l'any 2007 va suposar 12,53 t de CO2 per habitant
gasoil residencial (17,05%), els gasos liquats
enfront de les 10,25 t de les Illes Balears (AA.VV.,
(2,46%), la gestió de residus (2,49%) i el gas
2007b) i de les 9,59 t de CO2 en l'àmbit nacional.
canalitzat (1,01%).
Això implica que cada habitant de Calvià emet un 23% més de CO2 que la mitjana de les Illes
EMISSIONS DE CO2 A CALVIÀ (t de CO2)
Balears, la qual cosa es deu al pes de població
Consum elèctric (MWh)
flotant existent a Calvià.
Gas propanat (MWh)
Repartiment d´emissions de CO2 Ajuntament 2007
GLP (t) 53,60%
Gasoil residencial (m ) 3
Transport per carretera (nº de vehicles)
22% 11,70%
2,03%
0,65%
Gestió de Residus (t)
415.940,09 MWh
384.578,21t
28.688,52 MWh
6.715,93 t
6.037,69 t
16.301,75 t
3
43.519,65 m
113.151,10 t
38.048 vehicles
126.376,00 t
56.886 t
16.533,73 t
10,17%
Consum elèctric Ajuntament Consum elèctric enllumenat públic Transport per carretera
Consum elèctric Calvià 2000 Gasoil Gestió de residus
TOTAL t CO2
663.656,72 t
Taula 1: Emissions de CO2 a Calvià 2007. El·laboració pròpia.
Gràfic 4: Emissions de CO2 a Calvià (2007). El·laboració pròpia.
69
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
cara que el nivell d'emissions se situa dins de
El sector residencial
la mitjana balear, la dependència del vehicle Per sectors, el residencial és el que més emis-
privat a Calvià es troba una desena part per
sions de CO2 emet a l'atmosfera, les quals supo-
sobre de la mitjana, el que suposa una ràtio de
sen més del 70% respecte del total d'emissions
0,8 vehicles per habitant.
de Calvià, percentatge molt per sobre de la mitjana d'emissions d'aquest sector a Balears.
Quant al transport públic, la seva deficiència històrica en el municipi ha contribuït a la crea-
Això es deu fonamentalment a tres raons: el
ció d'una àmplia xarxa de taxis com a oferta
gran pes del sector turístic en el municipi i
alternativa. Aquesta xarxa és la responsable
l'absència d'un sector industrial, els diversos
del 2,64% de les emissions de CO2 totals per
nuclis de població disseminats existents a Cal-
transport per carretera en el municipi.
vià i la històrica deficiència d'infraestructura energètica a Mallorca (actualment millorada
La raó fonamental de l'alt nivell d'emissions en
amb la connexió elèctrica i l'arribada de gas
el transport per carretera a Calvià es deu a la
natural de la Península), la qual cosa incideix
gran necessitat de l'ús del vehicle privat per a
en l'alta dependència elèctrica i en el consum
la realització de pràcticament qualsevol viat-
de gasoil.
ge dins del municipi, i especialment els desplaçaments a Palma. L'elevat ús del vehicle
No obstant això, les emissions associades al
privat es deu a la insuficiència d'un transport
consum elèctric (10% del total de consum elèc-
públic col·lectiu eficaç i ràpid, així com a la
tric de Mallorca) i al gasoil residencial poden
dispersió de nuclis de població característica
veure's fortament reduïdes actualment gràcies
del municipi.
a l'arribada del gas natural a Mallorca. Això suposa una magnífica oportunitat per al sector residencial i turístic del municipi d'adaptar-se a aquesta nova font d'energia i de reduir les emissions en aproximadament un 20% respecte de les emissions actuals. El transport per carretera El transport per carretera és el segon sector més contaminant a Calvià, amb el 19,04% del total d'emissions de CO2. No obstant això, en
El transport per carretera és el segon sector més contaminant a Calvià.
70
Dossier La gestió de residus La gestió de residus suposa el 2,49% de les emissions de CO2 de Calvià. L'Ajuntament de
L’ Ajuntament de Calvià pretén
Calvià, a través de l'empresa Calvià 2000, reci-
reduir el 25% de les seves emissions de
cla més del 16% dels residus urbans generats en el municipi. Cal destacar l'ambiciós progra-
CO2 l’any 2020 mitjançant una aposta
ma de recollida selectiva en el sector turístic,
ferma per millorar l’eficiència energètica
gràcies al qual el 70% dels establiments turístics realitzen un exhaustiu reciclatge de cartró, matèria orgànica, envasos i vidre. El consum elèctric en enllumenat públic supo-
La gestió municipal
sa el 33,55% del total d'emissions de la gesLes emissions procedents de la gestió munici-
tió municipal. Cal esmentar les nombroses
pal ascendeixen al 3,54% del total d'emissions
accions i l'esforç realitzat per l'Ajuntament en
a Calvià, la qual cosa suposa l'emissió de més
la millora de l'eficiència energètica en aques-
de 23.484,98 t de CO2 a l'any.
tes instal·lacions, la qual cosa ha suposat un estalvi acumulat del 37% del consum total en
Per activitat, el principal focus d'emissions és
enllumenat públic i l'estalvi de 4.173 t anuals
el consum elèctric d'instal·lacions municipals
de CO2 a l'atmosfera. Gràcies a aquestes ac-
i d'enllumenat públic, seguit de les emissions
tuacions, i a les dues piscines municipals de
produïdes pel parc mòbil municipal, i, finalment,
biomassa, el municipi va ser guardonat l'any
el consum de gasoil d'instal·lacions municipals.
2011 amb un esment especial per la Fundació
Cal dir que l'any 2007 el consum de gas canalit-
Fòrum Ambiental .
zat en instal·lacions públiques era inexistent. L’ESTRATÈGIA CALVIÀ PEL CLIMA Només destacarem, atesa la seva importància, que el consum elèctric en enllumenat pú-
Com ja s'ha indicat, les ciutats són les res-
blic i en instal·lacions municipals ascendeix al
ponsables de l'emissió de més del 40% de
5,54% del consum elèctric a Calvià i represen-
les emissions totals de GEH, i per això la seva
ta aproximadament el 90,74% de les emissions
responsabilitat en la reducció d'aquests gasos
generades per la gestió municipal. D'aquest
és fonamental per mitigar els efectes del canvi
consum elèctric, el 63% és en instal·lacions
climàtic i els escenaris que prediu l'IPCC per al
municipals i el 37% en enllumenat públic.
segle XXI.
71
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
No desenvoluparem en aquest article els pro-
Per aconseguir reduccions significatives en
jectes de reducció d'emissions de CO2 que
aquest sector, caracteritzat per la seva gran
conté l'Estratègia Calvià pel Clima per complir
dependència del gasoil, l'estratègia contempla
amb els objectius a dquirits per Calvià (AA.VV.,
com a projecte prioritari el desenvolupament
2012). No obstant això, sí considerem interes-
de la xarxa de gas natural en el municipi. Això
sant informar sobre els objectius que s'han es-
permetrà reduir les emissions en aproximada-
tablert de reducció d'emissions per al municipi
ment un 10%, una vegada el sector residencial
i sobre les línies estratègiques previstes per
i el turístic s'hagin adaptat a aquesta nova font
complir aquests objectius.
d'energia.
L'Estratègia Calvià pel Clima planteja com
D'altra banda, l'avanç tecnològic en energies
a objectiu reduir el 20% de les emissions de
renovables (solar-tèrmica i fotovoltaica, biomas-
CO2 del municipi i el 25% de les emissions
sa, geotèrmia especialment per a refrigeració),
de l'Ajuntament l'any 2020, sobre la base de
així com en eficiència energètica en edificació,
l'inventari d'emissions de Calvià de l'any 2007.
suposa oportunitats de reduir l'elevat consum
Aquests objectius suposen una reducció de
elèctric de Calvià, les emissions del qual repre-
més de 130.000 tones de CO2 a Calvià, i la
senten el 60% del total d'emissions de CO2 del
reducció d'aproximadament 5.800 t de CO2 a
municipi. La incorporació de criteris ambientals
l'Ajuntament.
i d'eficiència energètica en habitatge, o l'impuls de projectes estratègics de cogeneració en es-
Per aconseguir aquests objectius, l'Estratègia
tabliments turístics, són exemples de projectes
Calvià pel clima contempla una bateria de pro-
que l'Estratègia Calvià pel Clima té previst im-
jectes a curt, mitjan i llarg termini en diferents
pulsar a mitjan i llarg termini.
sectors, per millorar-ne l'eficiència ambiental i complir amb els compromisos adquirits en el
El transport per carretera és el segon sec-
Pacte dels Batles l'any 2020.
tor més contaminant de Calvià i representa el 19% del total d'emissions de CO2 del mu-
En aquest sentit, el sector residencial de Calvià
nicipi, per la qual cosa actuar sobre aquest
és un sector estratègic per reduir emissions i
sector per reduir aquestes emissions és tam-
complir els objectius de l'any 2020, ja que no-
bé tasca fonamental de l'Estratègia, malgrat
més aquest sector és el responsable de més
som conscients de la dificultat d'incidir en
del 70% de les emissions totals de CO2 del mu-
l'hàbit de mobilitat ciutadana que permeti re-
nicipi.
duir aquestes emissions.
72
Dossier No obstant això, l'augment continu del preu del
La voluntat de l'Ajuntament en la reducció
gasoil i la gasolina representa una oportunitat
d'emissions es basa en el ferm compromís
per a tecnologies alternatives, que podrien te-
del consistori pel desenvolupament sosteni-
nir una bona acollida a mitjan termini. Ens refe-
ble i per millorar l'eficiència en el consum de
rim al GLP o Gas Natural per a automoció, les
recursos (especialment d'energia), així com
emissions del qual són entre un 10% i un 15%
el deure davant dels ciutadans de Calvià de
menys contaminants, o els vehicles elèctrics,
contribuir a la mitigació d'emissions globals
les emissions dels quals són zero.
de gasos d'efecte hivernacle i preservar el futur del municipi.
En aquest sentit, tenim previst impulsar aquestes noves tecnologies a través de campanyes
Molt en general, l'Ajuntament de Calvià pretén
de sensibilització, organització de jornades
reduir el 25% de les seves emissions de CO2
d'exposició i signatura de convenis amb em-
l'any 2020 mitjançant una aposta ferma per
preses i institucions del sector per a la promo-
millorar l'eficiència energètica en instal·lacions
ció d'aquestes tecnologies a Calvià.
municipals i en enllumenat públic, així com la posada en marxa d'un pla municipal d'energia
Finalment, les emissions procedents de la ges-
solar i altres energies renovables. Com a
tió municipal (és a dir, de l'Ajuntament) ascen-
exemple, l'Ajuntament de Calvià té previst a
deixen al 3,5% del total d'emissions a Calvià.
mitjan termini reduir dos milions de KW/h, la
Calvià va ser la seu de les I Jornades de Mobilitat Sostenible (22 i 28 d’octubre de 2012).
73
Dossier
Canvi climàtic a Calvià
qual cosa suposa l'estalvi aproximat de 1.900
conté una sèrie de projectes de prevenció en-
tones d'emissions de CO2 a l'any, i el 8% del
front d'escenaris d'augment d'incendis fores-
total d'emissions de CO2 anuals imputables a
tals, inundacions, sequeres, onades de calor
l'Ajuntament, o també continuar amb la inversió
o fenòmens meteorològics extrems, plans de
en calderes de biomassa com a energia alter-
preservació de la biodiversitat, observació cli-
nativa al combustible fòssil tradicional.
màtica, reforestacions, etc.
Finalment, no volem acabar sense posar
En definitiva, si bé és cert que el canvi climàtic
l'accent en la vocació de l'Estratègia Calvià
tindrà conseqüències sobre el medi ambient i
pel Clima com una estratègia de canvi climàtic
la societat, si no s'aconsegueix una disminució
en sentit ampli. Això significa contemplar tant
significativa de gasos d'efecte hivernacle en els
projectes i objectius de mitigació (de reduc-
propers cinquanta anys, també és veritat que
ció d'emissions com els ja esmentats), com
la societat està preparada per afrontar els nous
d'adaptació, la qual cosa considerem fona-
reptes que el canvi climàtic planteja. En aquest
mental per a una estratègia d'acció climàtica.
sentit, la resposta ferma de les ciutats i pobles és fonamental i per aconseguir-la és neces-
Aquestes actuacions d'adaptació suposen la
sària decisió política, responsabilitat tècnica i
necessitat de planificar a partir del principi de
mediàtica, i el compromís ciutadà d'adaptar-se
prevenció i d'estar preparats per als pitjors es-
a un nou model, sense alarmismes, que pugui
cenaris de canvi climàtic prevists per l'IPCC.
suposar canvis en els hàbits de conducta a
En aquest sentit, l'Estratègia Calvià pel Clima
què estem acostumats.
Franja d’autoprotecció d’incendis a la Urbanització Costa d’en Blanes (2010).
74
Dossier REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
AA.VV. (2006): Plan Nacional de Adaptación al
ñola. Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural
Cambio Climático. Ministerio de Medio Ambiente.
y Marino.
AA. VV. (2007a): Medio Ambiente en Europa: cuarta
AA.VV. (2012): Estratègia Calvià pel clima 2012-
evaluación. Agencia Europea de Medio Ambiente.
2020. Oficina Calvià pel clima. Ayuntamiento de Calvià.
AA.VV. (2007b): Inventari d’emissions de GEH en les Balears. Conselleria de Medi Ambient. Govern
CASTRO-ACUÑA, S.; GUTIÉRREZ, A.; PICATOS-
de les Illes Balears.
TE, J. (2011): La adaptación al cambio climático en España.
AA.VV. (2008a): Pla d´Acció per a la lluita contra el Canvi Climátic. Conselleria de Medi Ambient de les
LAWSON, N. (2009): Una mirada fría al calenta-
Illes Balears.
miento global. Ed. Gota a Gota.
AA.VV. (2008b): Inventari d’Emissions de Calvià
MARTINEZ LINARES, J. (2009): La crisis del clima.
2007. Oficina Calvià pel clima.
Evidencias del cambio climático en España. Green Peace.
AA. VV. (2009): Generación de escenarios regionalizados de cambio climático para España. Agencia
MORENO, I. & MAYOL, J. (1997): ATC. Medi Am-
Estatal de Meteorología. Ministerio de Medio Am-
bient: Sistemes Naturals, Terrestres i Marítims.
biente y Medio Rural y Marino.
Ayuntamiento de Calvià.
AA. VV. (2010): La vulnerabilidad al cambio climá-
OZCÁRIZ, J.; NOVO, M.; PRATS, F.; SEOANE, M.;
tico a escala local. Red Española de Ciudades por
TORREGO, A., (2008): Cambio global España 2020.
el clima, Federación Española de Municipios y Pro-
El reto es actuar. Fundación Universidad Complu-
vincias, y Ministerio de Medio Ambiente y Medio
tense y Fundación CONAMA. Ed. Conama.
Rural y Marino PACHAURI, R.K. & REISINGER, A. (2007): Cuarto AA. VV. (2011): Impactos, vulnerabilidad, y adapta-
Informe de Evaluación del Panel Intergubernamental
ción al cambio climático en la biodiversidad espa-
sobre Cambio Climático. IPCC. Naciones Unidas.
75
Parlam
amb Antoni Riera
Joana Maria Roque Company
Antoni Riera «Els recursos naturals no sols tenen un valor ambiental, sinó també econòmic»
L’economista Antoni Riera, catedràtic d’economia
ca de les Illes. Des de fa més de deu anys diri-
ambiental a la Universitat de les Illes Balears, tre-
geix el butlletí Conjuntura, dedicat a l’actualitat
balla actualment en la valoració econòmica del
econòmica de les Balears, i l’Informe Econò-
litoral balear i la seva interrelació amb el turisme.
mic i Social de les Illes Balears, que edita anualment Sa Nostra, Caixa de Balears.
Ha desenvolupat la seva tasca professional al capdavant del Centre de Recerca Econòmica
Autor de més de cinquanta articles internacio-
(CRE), projecte impulsat per Sa Nostra i la UIB
nals, ha codirigit El llibre blanc del turisme de les
i ha dedicat també part de la seva agenda de
Illes Balears: cap a una nova cultura turística.
recerca a analitzar i seguir l’evolució econòmi-
76
Parlam
77
Parlam
amb Antoni Riera
E. El concepte sostenibilitat és anterior a la crisi econòmica. Com creieu que s’ha de plantejar en aquests moments? Com haurien de ser les relacions entre economia i medi ambient? A.R. A curt termini la crisi té un impacte positiu immediat sobre aquesta relació i es pot tenir la sensació que la pressió sobre el medi ambient està minvat, però en realitat aquesta menor pressió respon a la debilitat del moment econòmic actual. És conjuntural, pròpia del moment, passatgera. Des d’una perspectiva estructural no s’està avançant prou en la definició i implemenE. I com es fa això?
tació de polítiques que millorin l’ecoeficiència, minimitzin l’impacte ambiental dels processos
A.R. El creixement econòmic assolit per les
productius i facin efectiva la desvinculació en-
Balears durant els anys d’expansió econòmi-
tre el creixement econòmic i la utilització dels
ca que van de 1997 a 2007, amb l’excepció
recursos i la generació de residus. Per tant, en
d’un petit episodi de crisi que hi va haver
aquest sentit, queda molt de camí per recórrer
l’any 2002, es va caracteritzar per una inten-
i encara que hom podria pensar que la «soste-
siva utilització de capital natural i de factor
nibilitat» només és per temps de bonança, el
treball, impulsat per la important expansió
cert és que la sortida a la crisi econòmica actual
demogràfica. Una economia que ha assolit
passa també per reforçar el binomi entre eco-
un nivells de benestar tant elevats com les
nomia i medi ambient. I és que durant l’etapa
Balears, superiors fins i tot a la mitjana de la
d’expansió les peces que conformen el trenca-
Unió Europea, no pot seguir descansant el
closques població –turisme inclòs–, creixement
seu creixement en aquestes palanques. Cal
econòmic i medi ambient s’han descol·locat.
activar altres palanques de creixement si es
Per tant, avui la crisi ens dóna l’oportunitat de
volen mantenir i, fins i tot, augmentar aques-
compondre aquest trencaclosques en un con-
tes cotes de benestar. El moment actual evi-
text mundial en què les regions més desenvo-
dencia que és més important el capital humà
lupades persegueixen minimitzar els costs de
(habilitats, capacitats, coneixements dels tre-
producció, els ambientals inclosos i, simultània-
balladors) que no pas la quantitat de força
ment, afegir valor als productes.
78
Parlam «La sortida a la crisi econòmica passa per reforçar el binomi entre economia i medi ambient» laboral disponible. Alhora, resulta més impor-
les persones i les seves habilitats les que con-
tant la qualitat del medi ambient que hom pot
dueixen el procés innovador. Alhora, de la ma-
incorporar als processos de producció que
teixa manera que hom destaca el potencial de
no pas la quantitat de recursos que hom pot
la tecnologia en termes de creixement, no cal
utilitzar. Tot plegat requereix més innovació,
obviar que la bretxa tecnològica es també un
més eficiència, més competitivitat, més pla-
factor de desigualtat. De fet, no hi ha dubte que
nificació a llarg termini i manco inèrcia, mal-
en una societat del coneixement la desigual-
baratament de recursos i miopia.
tat de formació que està incubant la societat balear, sobretot si es prenen en compte els ín-
E. I quin és el paper de la tecnologia de
dexs d’abandonament escolar a la secundària
la informació i de la comunicació (TIC) en
(40,8%), derivarà tard o d’hora en una impor-
aquest procés?
tant desigualtat en renda.
A.R. Fonamental. Les TIC són de manera in-
E. Se sol dir que per mor de la crisi els
discutible les tecnologies avançades que gau-
rics són cada vegada més rics i els po-
deixen d’un major potencial per contribuir al
bres, més pobres. En aquesta recomposi-
creixement, atès el seu caràcter transversal.
ció també hi hauria d’haver una altra dis-
No debades, són aplicables a totes les bran-
tribució de la riquesa?
ques de producció (agricultura, indústria, serveis...), així com a moltes àrees de la societat
A.R. Sens dubte. Els anys d’expansió també
(consum, recreació, cultura...). No hi ha dubte
donaren com a resultat una inequitativa dis-
que el creixement futur descansarà cada ve-
tribució de la riquesa, fruit precisament dels
gada més en la tecnologia, entesa en sentit
desequilibris que acumulà el trencaclosques.
ampli, és a dir, incloent totes les formes de co-
La societat ha d’evolucionar cap a un nou punt
neixement. Ara bé, encara que s’accepti que
d’equilibri que faci compatible la competitivitat
la incorporació de tecnologia estimula, a través
i la cohesió social. Una economia no pot ser
de la innovació, el creixement, allò realment im-
competitiva sense uns elevats nivells de co-
portant és la capacitat que té una societat per
hesió social i aquesta cohesió depèn del grau
aprofitar la tecnologia disponible. I és que el
d’equitat que hi ha dins una societat. De la ma-
nivell i el tipus d’estudis de la població determi-
teixa manera, quan es parla de sostenibilitat no
nen, en darrera instància, la predisposició i la
es pot fer un plantejament només ambiental,
capacitat d’utilitzar i treure suc a les potencia-
sinó què també s’hi han d’incorporar aspectes
litats que amaga la tecnologia i, per tant, són
econòmics i socials.
79
Parlam
amb Antoni Riera
E. En aquesta època d’especialització, són
ciències naturals com la biologia no se les co-
necessàries les relacions interdisciplinàries
neix per la ideologia sinó per les respostes que
entre economia, biologia, sociologia... o ca-
donen a grans interrogants. Per contra, en les
dascú s’ha de limitar al seu àmbit?
ciències socials, tant pel seu objecte d’estudi com per la seva joventut relativa, el compo-
A.R. Tenim una tendència natural a fragmentar
nent ideològic hi és encara present. Quan un
el coneixement. El segle XXI demana visions
va al metge no li demana si és de dretes o
més holístiques, més integrals. Durant el se-
d’esquerres. El que vol és un bon diagnòstic i
gle XX la ciència, en general, i l’economia, en
la solució d’un bon professional. Quan la socie-
particular, ha avançat molt, però cada bran-
tat requereix del coneixement d’un economis-
ca del coneixement ho ha fet en el marc del
ta hauria de cercar el mateix. Dissortadament,
camp que li és propi. El repte del segle XXI
avui encara trobam molta anàlisi econòmica
és conrear precisament les fronteres entre
normativa, basada en judicis de valor o ideolò-
l’economia i la biologia o l’economia i la física
gics. Cal avançar cap a una ciència econòmica
o l’economia i l’ecologia. Per tant, la ciència
més positiva, objectiva, contrastable i manco
del segle XXI serà molt més multidisciplinar,
normativa i subjectiva. I és la societat la que
fonamentalment perquè aquesta és la passa
l’ha de demanar.
que cal donar per fer avançar el coneixement. Avui no és que sigui recomanable la
E. Amb la crisi econòmica tots hem aprés
multidisciplinarietat a l’hora de donar respos-
una mica d’economia. Fins no fa molt de
ta als reptes que tenim al davant, sinó què és
temps poques persones sabien el que era
l’única manera de triomfar en el futur. Només
la «prima de risc» o quina importància te-
els països, regions, pobles, empreses i ciuta-
nia. Fins a quin punt també és important la
dans que així ho entenguin tindran èxit i ten-
divulgació?
diran cap a un equilibri d’alt nivell, productiu, desitjable, virtuós. La resta tendirà cap a un
A.R. És importantíssima. La ciència ha d’estar
equilibri de baix nivell, improductiu, indesit-
al servei de la societat, no ha de ser només
jable, viciós.
comprensible per als acadèmics, sinó també per a la gent del carrer. Si no som capaços de
E. Les ciències aplicades i, en concret,
fer entendre els avenços científics difícilment
l’economia poden ser ideològicament neu-
podrem millorar la realitat que ens envolta i
tres o sempre hi ha un component ideològic?
prendre les millors decisions en aquests moments de dificultats. Estam en transformació,
A.R. A les ciències pures, exactes, com la ma-
en un moment de canvi transcendental. Res ja
temàtica, la física, la química, o, fins i tot, a les
no tornarà a ser igual. I per encarar aquest can-
80
Parlam
vi i aprofitar les oportunitats que hi ha al darre-
europees. Avui, en un món cada vegada més
ra és necessita més informació, trencar tòpics
globalitzat, l’única manera que té una econo-
i rompre amb postures demagògiques i arcai-
mia de créixer i, per tant, de garantir ocupació i
ques. Per això cal divulgar, transferir i compar-
benestar a la societat és col·locar béns i serveis
tir el coneixement més que mai.
en els mercats internacionals. Les Balears són grans exportadores de serveis, turístics princi-
E. Creieu que Mallorca té un futur econòmic
palment. Fa més de quaranta anys que obrí-
o que això s’enfonsa cada vegada més.
rem les portes de la nostra economia al món. I no podem seguir desaprofitant els nostres
A.R. El fet que les Balears siguin una de les
avantatges comparatius com ara experiència,
economies més petites d’Europa i també una
clima, posició geogràfica, dotació de recursos
de les més obertes fa que estiguin en condi-
naturals, connectivitat..., ni recolzar el futur no-
cions d’afrontar els reptes d’aquesta crisi amb
més sobre aquests. Cal articular nous avan-
més garanties que altres comunitats o regions
tatges competitius. Les Balears han perdut la
81
Parlam
amb Antoni Riera
capacitat d’afegir valor als seus productes, han
ves opten per l’especialització. Per tant, no ens
alimentat pautes de producció en l’àmbit públic
ha de fer por estar especialitzats en turisme i
i privat improductives, han basat el seu creixe-
que prop del 40% del nostre producte interior
ment en palanques de curt recorregut... i han
brut o de la nostra riquesa hi depengui. El pro-
acabat per perdre competitivitat i productivitat
blema no és la dependència que en tenim, sinó
any rere any. Després d’una dècada, i avui en
la pèrdua de competitivitat que arrossega. Per
pagam les conseqüències, enmig d’un procés
això, les receptes de desestacionalitzar, diver-
de canvi mundial que premia la qualitat enfront
sificar o anar cap a un turisme de major qualitat
de la quantitat, el coneixement enfront d’altres
que, des de fa temps, se senten en aquesta co-
recursos tangibles...
munitat són receptes del passat. Avui no n’hi ha prou amb això. Els nostres competidors estan
E. Un tema recurrent és el dilema sobre si
en condicions de fer exactament el mateix que
l’economia de les Balears s’ha de diversifi-
nosaltres i, per tant, es necessita una visió molt
car o si ha de dependre més encara del turis-
més integral del turisme que no estigui sols vin-
me, què és especialment important a Calvià.
culada a determinades empreses o segments com ara l’hoteleria, la restauració o les agèn-
A.R. En realitat, les economies més competiti-
cies de viatges. Cal reflexionar sobre el «rol»
Platja de Santa Ponça.
82
Parlam que el turisme ha de tenir a les Balears i només
l’aigua de la mar, que durant els mesos d’estiu
amb una visió integral es pot aconseguir no sols
està molt afectada per unes microalgues que
sortir d’aquesta crisi sinó també garantir nivells
canvien el color turquesa de l’aigua mediterrà-
de riquesa per càpita adients. S’han de fer po-
nia per un color més marronenc. La pregunta
lítiques integrals des dels sector públic i privat
era: un turista que té la seva segona residència
amb capacitat d’aprofitar el capital natural,
fixada a Santa Ponça, podria davant un deterio-
humà, tecnològic, cultural, públic (infraestruc-
rament de la qualitat de l’aigua de la mar optar
tures de tot tipus) i privat (instal·lacions, equi-
per un altre lloc? I la resposta és que sí, perquè
paments, maquinaria, etc.) que hem tresorejat.
la qualitat de l’aigua afecta el seu benestar i, en darrera instància, les eleccions que fa. De fet,
E. Una de les característiques de Calvià és
les 639 segones residències que entrevistàrem
la gran quantitat de segones residències
suggerien que les persones que hi vivien es-
què, a vegades, es diu que no són una font
tarien disposades a pagar per evitar-ho. Con-
de riquesa com els hotels. Què n’opinau,
cretament, entre 25, 8 i 41,5 euros cada dos
des d’aquesta perspectiva ample de la
mesos per disminuir els nivells de congestió de
qual parlàveu?
l’aigua i garantir-ne la transparència. I encara que ningú compra ni ven aigües transparents,
A.R. Tots els sectors productius tenen capa-
mantenir-les en bon estat genera benestar i,
citat de fer una aportació a l’economia de les
per tant, tenen potencial per generar riquesa
Illes i també la tenen tots els segments turístics:
i afegir valor a l’experiència turística i residen-
el «tot inclòs», el turisme residencial, d’hotels,
cial. Es tracta de capturar aquest potencial, i
d’apartaments, etc., però s’ha de tenir en
aconseguir que amari els comptes de resultats
compte què aquesta aportació només pot ser
de les empreses i de tota l’economia.
duradora en el temps si, més enllà de servir per salvar-la, el balanç d’un any és capaç de generar i afegir valor als nostres productes i serveis. Per guanyar productivitat no basta controlar els
«Les platges de Calvià generen
costos de producció, també s’ha d’afegir va-
durant el mes d’agost fluxos de
lor. I, concretament en el cas del turisme residencial, hem d’aconseguir que generi un valor
serveis recreatius turístics per
afegit superior al que ha generat fins ara. A tall d’exemple, a Santa Ponça hi ha un component
import de 30,67 milions d’euros»
molt alt de turisme residencial i fa uns anys vàrem fer un estudi per saber com valoraven els habitants de segones residències la qualitat de
83
Parlam
amb Antoni Riera
Urbanització el Toro des de Rafaubetx. Foto: J. Seguí
E. Un dels Premis Rei En Jaume d’investigació
posava de manifest que per gaudir de bona
es referia justament als «preus hedònics»,
vista un possible comprador estava disposat a
molt relacionats amb això que explicau. Com
pagar 4.833 euros més i, a la vegada, estava
definiríeu aquest concepte?
disposat a pagar 416 euros per acostar-se un 10% més a la costa. Per tant, girar la ciutat cap
A.R. A l’any 98 vàrem analitzar la compraven-
a la costa, esponjar, i tot el que millori l’entorn,
da de tres-centes trenta-cinc cases de Calvià
té un valor importantíssim. A Calvià, que en
i com determinats atributs influïen en el valor
aquells moments tenia prop més de 23.000
de compra. Òbviament el valor d’una propietat
habitatges, estava justificat socialment invertir
depèn dels metres quadrats, les places de ga-
en la millora de l’entorn paisatgístic d’aquestes
ratge, de si té piscina..., però també de l’entorn
residències la quantitat de 61 milions d’euros,
on està ubicada. És evident que els preus re-
perquè aquest era el benestar que n’hagués
sidencials no són els mateixos en un entorn
obtingut la ciutadania en conjunt. Això vol dir
degradat que en un altre més cuidat. L’estudi
que gestionar els recursos no sols té un valor
84
Parlam «Les Balears estan en condicions d’afrontar els reptes d’aquesta crisi amb més garanties que altres comunitats» ambiental, sinó també econòmic, que pot mi-
cant aquesta quantitat per tots els turistes que
llorar els comptes de resultats de l’empresa i
visiten Mallorca un mes d’agost, resulta que
de la societat en general. Si milloram l’entorn,
aquestes platges generen un valor econòmic
incrementam indirectament el preu dels habi-
exclusivament per l’ús turístic de 30,67 milions
tatges. Si el preu dels habitatges augmenta per
d’euros. I a vegades no valoram aquest tipus
aquesta raó i no per motius especulatius, el
de coses. No som conscients que el nostre
govern recaptarà de manera duradora més im-
patrimoni natural té un valor econòmic, encara
posts. Si el govern inverteix part dels imposts
que no pugui ser objecte de compra i venda en
que recapta de les compravendes en més qua-
el mercat.
litat d’entorn, el benestar de la població aug-
Una de les platges més valorades de les setan-
menta i el trencaclosques entre medi ambient,
ta-tres que vàrem analitzar a Mallorca és preci-
població i economia es recol·loca i es fa dura-
sament la de Santa Ponça, que genera serveis
dor en el temps.
recreatius turístics per valor de 5,98 milions d’euros durant el mes d’agost. Cada turista pa-
E. En un estudi recent, el CRE ha valorat mo-
garia 0,96 euros per anar un dia a la platja de
netàriament el benestar dels turistes que vi-
Santa Ponça. Encara que ell no pagui aquest
siten les platges de Calvià. Quines en serien
euro, i fins i tot no l’arribi a pagar mai, ara sabem
les conclusions més importants?
una cosa que no sabíem: turísticament parlant, hi ha una sèrie d’atributs ambientals que influei-
A.R. Es feren unes enquestes al turistes que
xen en el benestar dels turistes. Si volem millorar
varen venir a Mallorca el mes d’agost de 2010
la competitivitat del producte turístic cal inver-
per tal de mesurar monetàriament el benes-
tir en aquests atributs. De fet, estaria justificat
tar o la satisfacció que obtenen de gaudir del
fer inversions de millora i mantenint d’aquesta
serveis recreatius que ofereixen setanta-tres
platja per valor d’un euro per turista i dia. Això
platges de Mallorca. I es que encara que els
sí, no basta fer la inversió, cal a més idear els
serveis recreatius de les platges no passen
mecanismes per tal que la societat, en conjunt,
pel mercat i, per tant, no tenen preu, sí que te-
i principalment les empreses, aprofitin aquesta
nen valor. Tant és així que si un dia d’agost es
inversió, la traslladin al preu dels seus produc-
tancassin simultàniament les deu platges que
tes, als salaris que paguen i als beneficis que
formen el litoral calvianer –Portals Nous, es Ca-
obtenen. Repetesc: tenim visions molt aïllades
rregador, cala Blanca, Magaluf, Santa Ponça,
respecte d’allò públic i d’allò privat. Tenim ten-
Palmira, Torà, cala Fornells...– per mor d’un in-
dència a donar més importància al curt termini
cendi, una plaga, un vessament..., i un turista
que al llarg termini, però, en realitat, allò impor-
no pogués visitar-les, experimentaria una pèr-
tant és fer duradors en el temps la inversió, el
dua de benestar xifrada en 4,77 euros. Multipli-
guanys salarials i els comptes de resultats.
85
Parlam E.
Però
des
del
amb Antoni Riera
punt
de
vista
de
E. I això no es veia venir?
l’Administració en època de pocs recursos, si tots aquestes serveis que dóna o hauria
A.R. Sí, es clar que sí. Però el boom econòmic,
de donar no es cobren, com s’obtenen els
els diners fàcils, la miopia, la comoditat, ens han
recursos?
tornat a jugar una mala passada. I, sense adonarnos-en, hem perdut el tren del futur. Ara cal espe-
A.R. És que només hi ha una manera: fer
rar a l’estació i, aprofitar, per omplir bé les maletes
que aquestes millores públiques impactin
dels valors del sacrifici, la formació, la feina ben
en el compte de resultats de les empreses,
feta, la responsabilitat, l’ètica, el respecte... Es-
perquè si hi impacten i les empreses obte-
perem que quan arribi el tren el puguem agafar i
nen més beneficis també pagaran més im-
sobretot aprofitar.
posts. Per això és tant important seleccionar E. O sigui que, en resum, no sou catastrofista.
bé les inversions públiques que es fan. No basta invertir. No totes les inversions públiques són bones. A les Balears, a diferència
A.R. Tot el contrari. Crec que estam davant una
d’altres regions menys desenvolupades,
oportunitat increïble de millorar els errors del pas-
l’important no és la quantitat d’inversió que
sat i garantir un futur millor per a tots, inclosos els
es fa sinó la qualitat que té la inversió que
nostres fills. El moment actual demana a crits una
es fa. Per créixer, a les Balears ja no els bas-
transformació. Avui ningú no dubta que el tren-
ta acumular més inversió pública o privada.
caclosques del qual parlàvem abans (societat,
Òbviament s’ha de seguir fent inversió, però
economia, medi ambient) està mal col·locat i s’ha
sobretot s’ha d’aprofitar. I a la llum dels re-
de recol·locar. En aquesta cerca d’un nou equili-
sultats d’aquests darrers deu anys, molta
bri hi ha dues opcions possibles. Una insosteni-
de la inversió que s’ha fet no s’ha aprofitat.
ble, de baix nivell, improductiva i viciosa. L’altra
Potser perquè era errònia, estava mal se-
sostenible, d’alt nivell, productiva, equitativa, vir-
leccionada i orientada. Potser perquè no es
tuosa. Ara només cal que la societat esculli, com
varen idear paral·lelament els mecanismes
el turista que escull el seu lloc de residència o
que en permetien l’aprofitament. El resultat
la platja per passar un dia d’oci i esbarjo. I com
és que, tot i invertir molt, hem perdut compe-
ell, la societat ha de saber que ambdues opcions
titivitat i les empreses han vist com duïen els
no duen associat el mateix nivell de benestar, ni
marges empresarials, i els ciutadans com
tampoc el mateix cost, en termes d’exigència,
s’erosionava el seu benestar.
responsabilitat, entrega, dedicació, sacrifici...
86
87
Parlam
amb Ivan Murray
Joana Maria Roque Company
Ivan Murray «Les Balears es poden entendre com un laboratori turístic a escala planetària»
Llicenciat en filosofia i lletres, secció geogra-
Entre d’altres obres, ha publicat Una geohistoria
fia, per la Universitat de les Illes Balears, és
de la turistización de las islas Baleares, juntament
professor de la mateixa UIB, on, entre d’altres,
amb Macià Blázquez, obra editada per la Univer-
ha impartit les assignatures d’Història Ecolò-
sitat Autònoma de Mèxic (2010), i Els indicadors
gica de l’Economia, Geografia d’Amèrica i
de sostenibilitat socioecològica de les Illes Ba-
Geografia del Turisme.
lears (2003-2008), editad per la UIB (2010).
El 2000 guanyà el premi d’investigació en medi
En la seva recent tesi, segons senyala, intenta
ambient del Consell Insular de Mallorca per la
incidir des del món acadèmic en una reflexió
seva recerca sobre la petjada ecològica de les
des dels àmbits de coneixement de l’economia
Illes i ha coordinat diversos fòrums i trobades.
ecològica i la geografia.
88
Parlam
89
Parlam
amb Ivan Murray
El passat mes de juliol de 2012 Ivan Murray (Só-
cies principals. Per a l’acadèmia anglosaxona
ller, 1970) va obtenir el grau de doctor amb la
el tema seria objecte d’estudi i, en canvi, no-
seva tesi sobre «Geografia del capitalisme ba-
saltres ens cenyim a unes perspectives més
lear. Poder, metabolisme socioeconòmic i pet-
provincianes o més localistes. Les Balears es
jada ecològica d’una superpotència turística».
poden entendre com un laboratori a escala pla-
En ella, segons senyala, intenta incidir des del
netària. Hem de tenir en compte que és un dels
món acadèmic en una reflexió des dels àmbits
espais on arriba un major nombre de turistes
de coneixement de l’economia ecològica i la
per habitant del món i que d’aquí han sortit cinc
geografia. Hi critica i analitza, des d’una pers-
cadenes hoteleres que estan entre les cinquan-
pectiva històrica, la formació del capitalisme a
ta primeres de tot el món. Per exemple, la Melià
les Balears i la seva especialització turística.
es mou entre la desena o la dotzena posició. Tenen una potència major que països com ara
E. Com resumiríeu els aspectes principals
França o Itàlia. Són cadenes transnacionals
de la vostra tesi?
amb una projecció transplanetària brutal.
I.M. Les Illes són en realitat una espècie de la-
E. Què enteneu exactament per economia
boratori, un dels llocs on es troben les potèn-
ecològica?
90
Parlam «El reduccionisme monetari ens dóna senyals incomplets del que passa a la societat» I.M. És un corrent transdisciplinar que sor-
E. A part de ser professor universitari, te-
geix cap els anys 60 i s’expandeix en els 80.
niu fama d’activista. Fins a quin punt el
Intenta analitzar el funcionament de les so-
component ideològic és un condicionant
cietats i de l’economia des d’una perspecti-
per a la investigació?
va ampla, no sols limitada al valor de canvi o a les unitats monetàries. El reduccionisme
I.M. No podem evitar que al darrere de qualsevol
monetari s’ha convertit en el principal eix de
plantejament hi hagi un component ideològic o
gestió i recomanació d’allò públic i d’allò pri-
polític. Els qui ens diuen que els seus planteja-
vat, però sovint ens dóna uns senyals bastant
ments són purament tècnics són els qui realment
erronis o incomplets del que passa o circula
estan més carregats d’ideologia, una ideologia
pel circuit econòmic més enllà del valor de
que teòricament no necessita autoreferenciar-se
canvi. També són molt importants les matei-
perquè ja es dóna per suposada i per sabuda. És
xes repercussions socials.
el domini dels tecnòcrates, o sacerdots del neoliberalisme. Però tot això es pot posar en qüestió.
E. Aquest número de la revista està dedicat al medi ambient i vós sou en realitat un
E. Aquest plantejament ideològic i rei-
geògraf que parla d’economia. Fins a quin
vindicatiu i, en el vostre cas, diguem-ne
punt considerau que una visió interdisci-
ecologista no és molt freqüent en el món
plinària és important?
acadèmic o universitari.
I.M. Ho és i molt. Precisament el triomf del
I.M. Sí que ho és. En totes les branques hi ha
que s’ha denominat pensament únic o hege-
activistes a favor del capital financer i corporatiu,
mònic està condicionat per aquestes mane-
com pot ser el cas de molts dels economistes
res de pensar diguem-ne encaixonades i si
«gurús» que fins ara recomanaven hipotecar-se
no s’estableixen ponts o comunicacions en-
fins a les celles i ara és lamenten de l’excés de
tre diferents branques del saber el que es fa
consum dels treballadors i de les classes popu-
és fragmentar les problemàtiques i dificultar
lars. Aquests són activistes a favor del capital.
les sortides dels conflictes. Una perspectiva
Per altra part, també hi ha historiadors molt im-
que realment vulgui cercar sortides s’ha de
plicats en temes com per exemple la memòria
contaminar d’altres branques del saber, ja
històrica, o filòlegs que no sols estudien o ensen-
que, contràriament, està abocada al fracàs.
yen la nostra llengua, sinó que també la defen-
Els estudis «parcials» poden contribuir a la
sen clarament. És a dir, d’una manera o l’altra,
glòria acadèmica, però no a resoldre els con-
el fet de tenir un coneixement més profund et fa
flictes que tenim a damunt la taula.
prendre postures compromeses amb la societat.
91
Parlam
amb Ivan Murray
E. Amb aquests plantejaments ideològics,
E. I les xarxes socials, contribueixen a divul-
creieu que la societat mallorquina es coneix
gar el coneixement?
a si mateixa? I.M. Crec que han jugat un paper important en I.M. És una societat múltiple i complexa. No hi
el procés de compartir el coneixement i sobre-
ha una sola societat. Hi ha moltes societats ma-
tot a partir de la proliferació de mecanismes
llorquines. Els plantejaments que parlen d’una
que no estan subjectes a llicències de propie-
societat mallorquina, blanca, catalanoparlant i
tat, però també tenen un perill, i s’ha de menes-
de classe mitjana són reduccionistes, i només
ter un cert criteri per manejar la gran quantitat
creen confusió. Ara mateix un dels elements
d’informació que comprenen. De fet, podem
que caracteritzen la nostra societat és la po-
accedir a més informació de la que voldríem
larització social, amb unes elits que s’han enri-
i es pot anar formant un autèntic coneixement
quit de manera espectacular durant els darrers
més enllà del convencional, i això és bàsic per
quaranta o cinquanta anys i especialment du
tenir una ciutadania cada vegada més lliure.
rant el «boom» immobiliari, una classe mitjana,
Ara bé, per altra part, això no significa que els
àmplia, però en un procés de desclassament
mitjans de comunicació no tenguin sentit. Són
arran de l’esclat de la bimbolla immobiliari i la
importants per explicar una realitat conjunta o
crisi, i finalment altres estrats amb una gran vul-
més complexa. Jo em referesc a molts articles
nerabilitat social i en procés d’empobriment.
de premsa en la meva tesi.
E. Continuant amb l’argument del paper dels
E. En la societat mallorquina també s’ha
investigadors i les seves repercussions so-
plantejat el binomi entre construir habitatges
cials, fins a quin punt és important la divul-
assequibles o reservar uns pocs espais per
gació? Divulgar significa sempre i neces-
a habitatges de luxe i que teòricament su-
sàriament rebaixar continguts o simplificar?
posarien una major preservació del territori. Com ho enteneu?
I.M. Qualsevol procés intel·lectual ha de combinar dues potes: d’una banda, hi ha d’haver l’anàlisi
I.M. Fins ara s’ha afavorit la revalorització dels
profund i lent que requereix el procés de recerca;
béns immobles i el sòl només n’és una variant.
però si aquest no va acompanyat d’un procés de
Durant l’època de creixement, les corporacions
divulgació el que fem és crear les bases per a una
locals es varen encarregar d’estimular l’activitat
societat en la qual n’hi haurà uns que dominaran
constructora immobiliària i això va fer que es
el coneixement elitista. Per tant, la divulgació és
reduís el règim o les possibilitats d’accés a
necessària per compartir el coneixement i l’única
l’habitatge per lloguer. En aquests moments
manera de fer que la societat sigui més igualitària.
cada vegada hi ha més cases desocupades
92
Parlam
Vista de la costa de Magaluf des de l’illot de sa Porrassa. Foto: J. Seguí
que només tenen una funció de valor de canvi
col·lectius són els més afectats, els que tenen
amb perspectives de revalorització.
més dificultats per pagar les hipoteques. De fet,
Per altra part, a l’Illa també hi ha nombroses se-
l’enquesta financera de les famílies del Banc
gones residències que són llançades al mercat
d’Espanya mostra una tendència de transferèn-
negre turístic al marge de qualsevol tipus de fis-
cia de patrimoni des de les classes més desafa-
calitat. En el nostre model productiu no tothom
vorides a les que estan en una millor situació
en surt igualment beneficiat i cada vegada hi
financera. Hi ha unes grans bosses d’actius im-
ha més desigualtats socials. Els més perjudi-
mobles que han quedat en mans de les entitats
cats són aquells grups amb menors recursos
financeres i es troben en un procés de caiguda
i capacitat d’accedir als béns immobles, entre
lliure, sobretot els solars, el valor dels quals es-
d’altres els joves que no poden accedir al seu
tava supeditat a les perspectives d’edificació.
primer habitatge. La darrera fase del que va ser
Les entitats financeres intenten mantenir la cai-
la bimbolla immobiliària es va caracteritzar per
guda lliure d’aquests preus el màxim de temps
facilitar, en certa forma, productes financers als
possible per afavorir l’especulació. I si les pro-
qui estaven fora del mercat creditici: joves o im-
ves d’estrès reflectissin la caiguda d’aquests
migrants. Però ara s’ha vist el resultat i aquests
valors, la banca hauria baixat més.
93
Parlam
amb Ivan Murray
«La divulgació és necessària per compartir el coneixement» E. Com definiríeu el concepte de sostenibilitat?
cle de l’acumulació del capital i la protecció de la natura una nova via d’expansió del capital i,
I.M. La sostenibilitat s’ha d’entendre com un
alhora, de resolució de la crisi actual. Així, en
concepte dinàmic i que resulta del combat
la Cimera de Rio+20 l’eslògan de l’economia
ideològic; per tant, de les tensions i conflictes
verda persegueix estendre la mercantilització i
que acompanyen el debat públic entorn de les
financiarització a espais i recursos que fins ara
relacions entre la societat i la natura, però tam-
havien quedat al marge d’aquests processos i
bé de les que sorgeixen de les pràctiques con-
dinàmiques.
cretes. Així doncs, resulta prou clar que el que per a uns resulta insostenible, per a d’altres és
E. Què enteneu per sostenibilitat dèbil i forta
sostenible. Així, per exemple, per als indígenes
en el cas concret de les Illes Balears?
de l’Amazònia resulta insostenible l’explotació dels jaciments petrolífers, ja que destrueix la
I.M. La sostenibilitat dèbil és aquella que en-
seva base de vida, però, en canvi, per a la
tén que els recursos naturals i els ecosistemes
companyia de petroli aquesta activitat és del
poden ser substituïts per elements manufactu-
tot sostenible.
rats. Aquest plantejament es fonamenta en les
En qualsevol cas, entorn del debat de la sos-
dimensions monetàries i la comptabilitat de
tenibilitat emergeixen totes les confrontacions
la naturalesa en termes monetaris. D’aquesta
socials i les múltiples expressions del poder.
manera sempre s’acaba justificant la depreda-
Així, des del poder s’ha treballat sobretot per
ció ambiental, ja que es diu que la compensa-
emmascarar i ocultar el deteriorament socioeco-
ció monetària serveix per equilibrar i compen-
lògic mitjançant potents campanyes d’imatge
sar les destrosses. En el cas balear, aquesta
verda, més que no per corregir les tendències
via de la sostenibilitat vendria exemplificada
actuals de deteriorament ecològic. Això es deu
pels megaprojectes turístics i urbanístics que
sobretot al fet que la degradació ambiental és
es venen com a sostenibles. Així, es publicita
quasi condició fonamental per obtenir benefi-
que el megacomplex turístic d’es Trenc és un
cis immediats. Els problemes futurs, es pensa,
projecte sostenible, quan en realitat s’alimenta
ja es resoldran mitjançant la tècnica. O, en tot
de la destrucció d’un ecosistema d’alt valor
cas, es deixen per als qui vendran després.
ecològic irreemplaçable.
Emperò el fet és que els problemes ecològics
D’altra banda, la noció de sostenibilitat forta con-
no els heretaran les generacions futures, sinó
sidera que les dimensions biofísica i socioeconò-
que ja els «gaudim» nosaltres aquí i ara.
mica són complementàries i que interactuen en
La deriva del combat ideològic entorn de la
una situació de conflicte. Així, els recursos na-
sostenibilitat ha consolidat, per part del poder,
turals i els ecosistemes no poden ser reduïts a
una lectura que veu en la quadratura del cer-
simples unitats monetàries. Les decisions han
94
Parlam de ser preses a partir d’una informació múltiple
es doni un major grau d’allò que s’ha anomenat
i amb la participació àmplia de la societat. Per
«desafecció» política.
aquest motiu, no és només necessari estar ben documentat i ben informat, sinó que cal comp-
E. I com veieu el futur?
tabilitzar la utilització de recursos en termes biofísics, per tal de fugir dels reduccionismes mo-
I.M. Ens trobam en una situació de gran incer-
netaris. En el cas de les Balears, per exemple,
tesa, amb una gran part de la societat que po-
si es comptàs amb aquesta informació podríem
dríem incloure en el conjunt de «desafectes»
decidir col·lectivament i de la manera més justa
al sistema. Una de les frases del 15-M era «no
socialment quin tipus d’energia volem utilitzar.
és que nosaltres estiguem contra el sistema,
Emperò l’absència d’aquests elements fa que
és que el sistema està contra nosaltres», i crec
emprem de manera inconscient carbó sud-afri-
que exemplifica molt la situació en la qual ens
cà que procedeix d’una de les zones més con-
trobam. Què pot passar? No ho sabem, però
flictives d’aquell país. Una energia que es paga
el fet és que no és sols una crisi financera, im-
molt barata, però que té un elevat cost en vides
mobiliària o del deute, sinó que també és una
humanes i en termes biofísics.
crisi social, política, ideològica, i també ecològica, en la qual les alteracions que es produei-
E. El sistema democràtic actual és el millor
xen no se sumen i no sabem cap on duen o
sistema d’elecció o creieu que la representació
deriven. I hem de tenir en compte que el mo-
dels ciutadans s’hauria d’organitzar d’una
del d’organització social que tenim ara, dins la
altra manera?
història de la Humanitat, és un breu lapsus de temps. Hi ha hagut altres models d’organització
I.M. Jo no som ningú per dir això, però de fet hi
social i la situació actual pot conduir cap a di-
ha un gran desencontre entre el que es podria
versos carrerons. Tot depèn de la conflictivitat
dir el gruix de la societat i els partits polítics.
social que es generi i de les conclusions o ac-
Els abusos de poder han fet que cada vegada
tuacions que es puguin generar.
95
Pinzellades Els arbres singulars de Calvià, un altre aspecte del patrimoni a protegir Redacció Fassers, pins, lledoners, tamarells, mates,
a conseqüència multes que van dels 750 als
oliveres i eucaliptus estan catalogats com a
3.000 euros. I, a més a més, els infractors estan
arbres singulars en el Pla General de Calvià,
obligats «a restaurar el bé protegit, al reembor-
en concret en la categoria de béns d’interès
sament dels costos de les actuacions realitza-
paissagístic i ambiental. Són en total tretze
des i al rescabalament dels danys i perjudicis
arbres o conjunts d’arbres que per les seves
que s’haguessin pogut causar a l’Administració
característiques, edat o ubicació tenen un va-
o a tercers». Tots els ciutadans que tenguin un
lor patrimonial o un significat cultural especial.
arbre han de ser conscient que posseeixen un
Una vegada catalogats, queden protegits per
bé únic, un ésser viu que forma part de la natu-
sempre. Els propietaris els han de mantenir en
ra i no és sols un ornament o un objecte per fer
bon estat de conservació i no els poden ta-
ombra o abastir de llenya.
lar ni molt menys arrancar sense permís. Els protegeix la legislació autonòmica i també les
Els arbres singulars de Calvià es troben pràc-
ordenances municipals.
ticament en totes les zones del municipi: Calvià vila, es Capdellà, sa Porrassa, Son Caliu,
L’Ordenança municipal per a la defensa i con-
Bendinat, Son Ferrer, Illetes..., en paratges
servació del patrimoni verd té com a objectiu
amagats i poc visitats pels turistes, a prop de
la defensa del patrimoni verd municipal urbà i
carreteres o vies de circulació i en terrenys de
de tota classe d’arbres i plantacions situades
conreu. Sovint hi passam pel devora sense
en espais privats urbans, especialment els que
fixar-nos-hi, o, al contrari, ens atreuen sense
han estat prèviament catalogats pel seu interès
saber que són singulars o més protegits que
històric o social o per la qualitat dels exemplars
altres arbres. En conjunt formen part del patri-
que contenen. En els jardins privats és obli-
moni natural de Calvià i la seva presència és
gatòria l’obtenció de llicència municipal per a
tan respectable con la dels jaciments o monu-
la tala o supressió de qualsevol arbre amb un
ments. Són els següents:
diàmetre de tronc superior als deu centímetres, amidat a un metre d’altura i, en tot cas, la tala
• L’olivera centenària de sa Reina, situada
s’ha de compensar. Es pot trasplantar l’arbre a
a uns 200 metres al sud de les cases de Son
un altre lloc de la mateixa propietat o a la zona
Hortolà (es Capdellà). És la que fa més temps
o espai públic que determinin els serveis muni-
que està catalogada (des de 2004). Té una
cipals, sembrar un altre arbre en el propi jardí
alçària d’uns 8 metres, amb un perímetre de
o fer-ho en el lloc que determinin els serveis
tronc de quasi 14 metres a la base i quatre
municipals. Les infraccions poden tenir com
ramificacions. És una de les més grosses i
96
Pinzellades antigues de Mallorca i encara pot viure cen-
• L’eucaliptus de Son Vic Nou, a la finca del
tenars d’anys. El seu tronc és buit a l’interior i
mateix nom, també a Es Capdellà. Són dos
sembla ser que fou un bon amagatall per als
exemplars d’una alçada aproximada de 15
contrabandistes, que hi guardaven els seus
metres, encara en fase de creixement.
productes (tabac, cafè, etc.). • El conjunt de fassers de Can Trujillo, situat • El conjunt d’oliveres dit de ses Cinc Ger-
a sa Porrassa. Està format per dues fileres de
manes, situat també a la finca de Son Hortolà,
trenta-nou i trenta-vuit exemplars respectiva-
as Capdellà. Són dos grups de tres i dos peus
ment que tenen entre 8 i 12 metres i que poden
i amb una alçària aproximada de 8,5 metres,
arribar a major alçada.
que sembla que surtin d’una sola rabassa. Com l’olivera de sa Reina, si es té cura del
• El fasser de vuit peus de Son Caliu, situat
conjunt, les cinc oliveres poden viure encara
al jardí de l’hotel del mateix nom i que té una
centenars d’anys.
alçada aproximada d’1,8 metres, amb cinc ramificacions. • El pi de Punta Negra, situat a la finca de Punta Negra de Son Caliu damunt un penyasegat, vora la mar. Té una altura aproximada de 15 metres i el perímetre del seu tronc a la base és de 4,2 metres, amb quatre ramificacions. Es troba en fase de maduresa, el que fa preveure que no creixerà més. • Els pins de la carretera de Calvià (PMV105), ón set exemplars situats al costat de l’encreuament cap a Santa Ponça, amb una altura d’entre 4 i 8 metres, que han crescut adaptant-se a les circumstàncies de la via des de petits. • El pi de Bendinat, situat a uns 25 metres de la porta d’entrada al castell. Té una altura aproximada de 3,3 metres i un perímetre del tronc de 4,5 a la base, amb tres ramificacions.
Olivera centenària de sa Reina
97
Pinzellades
Conjunt de fassers de Can Trujillo.
• Els tamarells de Sa Porrassa, que es troben
possessió. Té una altura aproximada de 19 me-
a la finca de sa Porrassa de Magaluf. Són set
tres i el perímetre del tronc a la base és de 3,4
exemplars amb una altura aproximada d’entre
metres, amb sis ramificacions.
4 i 8 metres, que tenen un interès col·lectiu o de grup, ja que són espontanis. • La mata de Son Ferrer, que es troba a la carretera del Toro, a la zona de Son Ferrer, i té una altura aproximada de 7,9 metres. Creix entre l’asfalt i es recolza en una paret de pedra seca. • La mata d’Illetes, situada a la zona militar. Té una altura aproximada de 6,8 metres, amb dues ramificacions. • El lledoner de Son Martí, situat a la zona de la finca de Son Martí de la carretera de Galilea, devora un camí empedrat. Té tres peus amb plecs a la base i una altura aproximada de 23 metres. • El lledoner petit de Valldurgent, situat en un La mata de Son Ferrer.
racó de la clastra d’entrada a les cases de la
98
Pinzellades Les reserves marines de l’illa del Toro i de les Malgrat Costa de Calvià J. Coll, G. Morey i O. Navarro (biòlegs). Les reserves marines de les illes del Toro
de l’Ajuntament a començaments dels anys 90,
i de les illes Malgrat han complit vuit anys
quan apostà pels estudis ecològics d’aquest
d’existència en aquest mes de juny de 2012.
sector de costa i per recolzar la seva protecció
Ambdues formen part del conjunt de reserves
en una base científica.
marines de tipus pesquer que el Govern de les Illes Balears creà a partir de 1999 i que,
L’avaluació dels recursos marins en aquests
juntament amb el Parc Nacional de Cabrera,
indrets abasta objectius amplis, que conte-
formen una xarxa de vuit àrees marines prote-
nen des d’éssers com les algues, invertebrats
gides (AMP) a tot l’arxipèlag Balear, amb una
o peixos sense cap interès pesquer però sí
extensió total de 63.693 ha.
naturalístic i ecològic, fins a espècies que són indicadores directes del seu estat de
El Toro i les Malgrat són les AMP més petites
conservació/explotació. Les campanyes de
d’aquesta xarxa, la qual cosa ens serveix per
seguiment d’aquestes reserves s’han centrat
demostrar que la qualitat de l’hàbitat que es
en aquest conjunt d’espècies que són molt
protegeix és molt més important que l’extensió
vulnerables a la pesca i que són, a la vegada,
total de l’àrea protegida. Des de la seva decla-
àmpliament sol·licitades en els nostres mer-
ració el 2004, el Govern ha anat desenvolupant
cats (cap-roigs, anfosos, escorballs, sards,
campanyes d’avaluació dels recursos marins
mòlleres, orades, etc.).
en aquests dos indrets calvianers amb uns resultats que es poden considerar rotundament
El darrer informe de seguiment del Govern
positius i que permeten valorar també la tasca
mostra els resultats del període 2005-2011
Nombre mitjà d’espècies vulnerables a la pesca observat en les zones de reserva i zones-control entre els anys 2005 i 2011. Font: J. Coll, G. Morey i O. Navarro
99
Pinzellades sobre els fons profunds d’ambdues reser-
és a dir, la freqüència d’aparició d’aquestes es-
ves marines i els compara amb altres zones
pècies augmentà ràpidament poc temps des-
d’interès que no estan protegides i que es
prés de la protecció, independentment de la
prenen com a zones-control. Aquests controls
seva abundància.
s’elegiren en aigües de sa Dragonera i d’es Rajolí, a la costa d’Andratx, sempre sobre fons
Però l’indicador que ha respost de forma més
rocosos comparables, complexos i que poden
positiva és el que depèn precisament de
oferir una bona diversitat d’espècies.
l’abundància i de la mida dels peixos. A major nombre de peixos i a major talla, la suma dels
El nombre total, acumulat, d’espècies indicado-
pesos per unitat d’àrea creix, i en conseqüèn-
res d’un bon estat de conservació fou de 18 i
cia augmenta la biomassa total. A l’illa del Toro
17 al Toro i a les Malgrat, respectivament, i de
aquesta biomassa passà de 7 kg/250 m2 en el
14 espècies a les zones-control. Aquest nom-
2005 a 32 kg 250 m2 el 2011, amb un factor
bre total d’espècies respon a la seva distribució
de recuperació de més de quatre vegades. A
en l’espai, que els tècnics mesuren en unitats
les Malgrat s’obtingué també una bona recu-
de 250 m2. El nombre mitjà d’espècies fou de
peració, encara que no tan acusada, de 6 a 16
7/250 m2 al Toro i les Malgrat per 4/250 m2 a les
kg/250 m2. En les zones-control la biomassa no
zones-control. S’ha de dir que aquest indicador
superà mai els 10 kg i els valors mitjans finals
respongué de forma molt ràpida a la protecció;
de 2011 no superaren els 5 kg/250 m2.
Cap-roig i anfós. Foto: J.Coll, G. Morey i O. Navarro
100
Pinzellades
Vista de les illes Malgrat. Foto: J. Coll, G. Morey i O. Navarro
Aquests resultats són totalment concloents res-
poden veure beneficiades per l’efecte de les
pecte de la validesa de la normativa imposada
reserves. Recents estudis de dispersió de partí-
a la reserva marina. La prohibició de determi-
cules i corrents marins han demostrat que l’àrea
nats tipus de pesca com ara les xarxes, el pa-
d’influència més probable per a aquest benefici
langre, el jigging i la pesca submarina ha per-
es troba dins radis de 20 a 30 km respecte del
mès una àmplia recuperació d’espècies que
centre de les reserves marines.
no s’ha donat en indrets de la importància del mateix Parc Natural de sa Dragonera, on, ara
Finalment, cal comentar que les reserves mari-
per ara, aquestes modalitats de pesca hi estan
nes de Calvià són un exemple paradigmàtic de
permeses. Per tal de fomentar i protegir de for-
la compatibilitat entre conservació i desenvolu-
ma més efectiva la concentració de peixos re-
pament econòmic sostenible, ja que, des de la
productors que s’ha constatat en aquests llocs,
seva creació, l’activitat del busseig turístic ha
el Govern ha publicat un nou detall normatiu
augmentat paral·lelament a la salut de les po-
que prohibeix totalment l’ús del curricà, abans
blacions de peixos, amb uns beneficis econò-
permès durant sis mesos a l’any.
mics importants. La tasca de l’Administració, amb un equip de vigilància permanent, un estu-
La capacitat reproductiva dels peixos gros-
di regular dels recursos marins i una regulació
sos és molt superior a la dels peixos petits i
de l’afluència de bussejadors ha resultat clau
la quantitat d’ous i larves de peixos que sur-
per assolir aquest èxit i serà sempre necessari
ten amb els corrents des d’aquests illots cal-
si aquest èxit es vol mantenir.
vianers pot recolonitzar àrees veïnes que es
101
Pinzellades El morrut roig, un perill per a les palmeres Redacció
La plaga del morrut roig o escarabat de les
la plaga afecta l’ull normalment s’ha d’eliminar
palmeres afecta Calvià en un total de quaranta-
la copa sencera. Les tècniques de destrucció,
dues palmeres, de les quals dues són públi-
responsabilitat dels propietaris, són la incinera-
ques i la resta privades. Aquesta incidència és
ció, l’enterrament, l’embolicat i la fumigació i tri-
baixa en comparació amb la resta de l’illa de
turació. Si no s’apliquen les mesures fitosanitaris
Mallorca, on hi ha uns 2.400 arbres afectats. La
obligatòries, la Conselleria pot imposar sancions
incidència de la plaga és més important a Pal-
d’entre 300 i 3.000 euros.
ma (574), Pollença (553) Llucmajor (431) i Alcúdia (167). La serra de Tramuntana, en canvi,
A Calvià hi ha unes cent palmeres, que es tro-
n’és la zona amb menor incidència.
ben disperses per tot el municipi. La constant vigilància dels serveis de Manteniment ha su-
El morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és
posat una mínima incidència de la plaga. Els
un coleòpter que té una grandària d’entre dos
serveis tècnics recomanen no baixar la guàr-
i cinc centímetres. Les plantes afectades per
dia. Tots els ciutadans han de ser conscients
la seva presència es mustien i engrogueixen.
de la necessitat de tenir cura de les seves pal-
La plaga es va començar a detectar a Mallorca
meres, ja que la propagació de la plaga no sols
l’any 2006 i va arribar a Calvià el 2010, afectant
pot perjudicar les seves propietats, sinó també
tres arbres.
el conjunt del municipi.
Tenir cura de les palmeres és fonamental per evitar l’extensió de la plaga. La Conselleria d’ Agricultura i Medi Ambient, en coordinació amb els ajuntaments, desenvolupa tot un seguit de mesures preventives i de tractament fitosanitari. Per garantir la protecció dels arbres s’ha d’aplicar insecticida des de març fins a novembre cada 45 dies com a màxim. Si els propietaris detecten la plaga tenen l’obligació d’avisar la Conselleria per tal que els tècnics avaluïn els danys i recomanin el tractament més adient segons la gravetat o grau d’afectació. Quan els danys no han arribat a l’ull (gemma apical) s’eliminen les parts afectades i s’aplica un insecticida. Si
Morrut roig adult.
102
Pinzellades Les espècies més emblemàtiques de Calvià: les saladines i la tortuga mora M. F. Sánchez i E. Cózar De la gran biodiversitat d’espècies de flora i fau-
L’orografia i la baixa pluviositat de la zona no
na que es poden trobar a Calvià se n’han selec-
hi permeten una acumulació d’aigua important,
cionat dues per la seva significació i importàn-
per la qual cosa la maresma romania seca en
cia biològica en la història d’aquest municipi: les
els mesos d’estiu, exceptuant-ne les zones més
saladines i la tortuga mora.
baixes, on hi havia una entrada d’aigua provinent del mar. El paisatge vegetal hi era dominat per plantes halòfiles pròpies dels salobrars i
LES SALADINES
que ocupaven les zones més baixes. És preLa marina de Magaluf era, fins que es va des-
cisament en aquest punts on es concentraven
secar, l’única zona humida d’importància a
les comunitats de Limonium. Les elevacions,
l’oest de la badia de Palma. Abans de la cons-
en canvi, presentaven petits pinars.
trucció de les urbanitzacions de Palmanova i Magaluf, el prat de Magaluf ocupava una superfície considerable que anava des de les dunes de la platja del mateix nom, a l’est, fins a la carretera de cala Figuera, a l’oest. Al prat no hi arriben torrents d’importància, però recull les aigües d’escorrentia dels turons propers: el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa (al nord i a l’oest, respectivament), i de la plana que s’estén cap al sud i que culmina amb el puig de Rafaubetx. A mitjans dels anys 60 els estudis realitzats pel Dr. Lleonard Llorens varen permetre la identificació de dues espècies noves per a la ciència: el Limonium boirae i el Limonium magallufianum. L’interès que aquestes espècies despertaren entre la comunitat científica va donar com a fruit una intensificació dels estudis, que conduí a la descripció, en la dècada dels 90, de tres noves espècies: el Limonium ejulabilis, el Limonium
Limonium magallufianum al prat de Magaluf. Foto: J. Seguí
inexpectans i el Limonium carvalhoi.
103
Pinzellades ESPÈCIES DEL GÈNERE LIMONIUM DEL PRAT DE MAGALUF Endèmiques del prat de Magaluf Limonium magallufianum Limonium boirae Limonium ejulabilis Limonium inexpectans Limonium carvalhoi
Llorens, 1985 Llorens & Tebar, 1988 Rosselló, Mus & Soler, 1994 Sáez & Rosselló, 1996 Rosselló, Sáez & Carvalho, 1998 Endèmiques mallorquines
Limonium validum Limonium camposanum
Erben, 1989 Erben, 1989 No endèmiques
Limonium virgatum
(Guss.) Fourr., 1869
Des dels anys cinquanta fins a l’actualitat,
es nodreixen principalment de les aportacions
les dunes, el prat i el salobrar de Magaluf
marines produïdes per filtracions d’aigua mari-
han experimentat un canvi radical. Als inicis
na i en menor percentatge per l’aigua dolça de
dels anys seixanta començà la construcció
les pluges i de les aigües d’escorrentia.
de nombrosos establiments hotelers sobre les barres d’arena que tancaven la zona humida i
Dins el prat de Magaluf s’han identificat, fins a
que ara constitueixen Palmanova i Magaluf. La
la actualitat, un total de vuit espècies del gè-
infraestructura viària que hi ha a la zona desse-
nere Limonium, cinc de les quals són exclu-
cada es va construir posteriorment, a final dels
sives de la zona de l’antic prat de Magaluf i
anys 70. Les actuacions de certa importància
Palmanova. A més, s’hi troben dues espècies
varen acabar als inicis dels anys 80 amb la
de saladina endèmiques de Mallorca i una
construcció d’una sèrie de parcs d’oci en els
altra d’àmplia distribució dins la Mediterrà-
marges del que havia estat la maresma.
nia (vegeu quadre adjunt). En l’actualitat les diferents espècies del gènere Limonium de
La maresma es trobava dins una àrea que
la Marina de Magaluf creixen sobre els sòls
ha patit una forta pressió urbanística i en
argilosos formats per l’abocament de terres i
l’actualitat sols queden restes de les antigues
runes aportades en les darreres dècades per
llacunes i salobrar. Aquestes restes de salobrar
assecar la zona humida.
104
Pinzellades LA TORTUGA MORA La Testudo graeca és un queloni de la famíLa tortuga mora és un dels molts vertebrats
lia Testudinidae, de closca bombada, que se
que s’introduïren a les Balears després de
diferencia de la tortuga mediterrània (T. her-
l’arribada de l’home, fa alguns cents o milers
manni) per tenir la placa supracaudal sence-
d’anys, ja que no apareix en el registre fòssil.
ra i la coa nua, sense cap ungla còrnia ter-
Malgrat no ser una espècie autòctona, ja que
minal, i per presentar uns esperons cornis a
té un origen nord-africà, és una espècie con-
la cara externa de les potes posteriors. Els
siderada prioritària per la normativa europea
mascles són menors que les femelles, amb
(Conveni CITES, Conveni de Berna, Directiva
una longitud màxima de 18,5 cm, i de 21 les
Hàbitats) i es troba perfectament naturalitza-
femelles. Les femelles poden superar els 1,5
da a l’oest de Mallorca, amb poblacions ben
kg de pes. El color de la closca és terrós-
constituïdes i sense cap efecte negatiu cone-
verdós, més o menys fosc, de tonalitats més
gut sobre la biodiversitat local. De fet, la de
intenses en els mascles. El pit és groguenc,
Mallorca és una de les tres poblacions es-
amb taques negres irregulars. Té dos perío-
tables de tortuga mora presents a Espanya,
des d’activitat (primavera i tardor) i dos de re-
encara que totes siguin poblacions que han
pòs (hivern i estiu). És una espècie termòfila
estat introduïdes.
que selecciona hàbitats semiàrids, amb vegetació oberta i forta insolació. L’hàbitat que
La tortuga mora ha estat recentment cata-
ocupa a Mallorca és el compost per zones
logada com a «vulnerable» en el Catàleg
de vegetació herbàcia i arbustiva i pinars de
Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial
baixa densitat, tot i que també habita camps
Protecció (Decret 75/2005, i posterior modi-
de conreu de garrovers i ametlers.
ficació per Resolució del conseller de Medi Ambient de 5 de maig de 2008, BOCAIB núm.
A Mallorca només és present al sud-oest de
66 de 15/5/2008). Això implica l’elaboració
l’illa i no hi ha registres coneguts que perme-
d’un pla de conservació. La tortuga mora
tin suposar que antigament hagués estat dis-
és objecte de mesures de conservació des
tribuïda més àmpliament. La seva presència
de la dècada de 1980. Les principals actua-
és mencionada per primera vegada per Bar-
cions van encaminades a l’acollida i allibe-
celó (1876), que especifica que és importa-
rament d’exemplars lliurats per particulars
da d’Algèria i que es troba aclimatada a l’illa.
als centres de recuperació (Centre de Recu-
Actualment, l’espècie es troba principalment
peració de Fauna de Son Reus, Marineland,
en el municipi de Calvià, que concentra els
finca pública de Galatzó i COFIB) i a la cria
seus efectius poblacionals més importants.
en captivitat.
També és present a Andratx, Puigpunyent i
105
Pinzellades Palma. La Testudo graeca té la capacitat de
Avui les principals amenaces per a la viabilitat
desplaçar-se més d’un quilòmetre en poc
de la T. graeca són: la fragmentació de l’hàbitat,
temps i, per tant, alguns d’aquests muni-
un dels factors que més incidència té sobre
cipis en realitat podrien estar comunicats
l’evolució de les poblacions a llarg termini; la
pel que fa a la mobilitat d’aquesta espècie.
recol·lecció d’exemplars silvestres i el mante-
Actualment hi ha declarats dos llocs Natu-
niment de colònies captives il·legals, ja que la
ra 2000 per T. graeca, que cobreixen un 40
captura d’exemplars suposa una sostracció més
% de l’extensió de presència de l’espècie:
o menys continuada dels efectius reproductors;
ES0000074 Cap de cala Figuera i ES5310079
la incidència de malalties sobre els animals cap-
Puig de na Bauçà, si bé aquest darrer no està
tius; i, finalment, els incendis, ja que no poden
designat per T. graeca.
fugir de l’amenaça de la propagació del foc.
Tortuga mora. Foto: J. Seguí
106
Pinzellades Millores significatives en la recollida dels residus sòlids urbans a Calvià Redacció En els darrers anys Calvià ha millorat el
respecte al 2011 i que va en proporció amb el
percentatge de recollida selectiva de residus,
descens de residus en massa (10%) recollits al
la qual es distingeix de la no selectiva o rebuig
2008 (46.958 tones) i al 2011 (42.544 tones). Tot
en què en el primer cas se separen els residus
plegat palesa que hi ha hagut una reducció en el
segons la seva classe i es depositen en els
consum general del municipi, quan comparam
contenidors corresponents, normalment per a
un any de bonança econòmica (2008) amb un
paper, vidre, envasos i matèria orgànica.
de pitjor per a la mitjana de la població (2011).
En concret, si observam les dades de l’any
Per dur a terme aquest tipus de recollida,
2011 i les comparam amb l’any anterior, la
fonamental per a la conservació del medi
recollida de vidre va augmentar un 11%, el
ambient, l’Ajuntament de Calvià, juntament amb
cartó ho va fer un 3%, els envasos un 7% i la
l’empresa pública Calvià 2000 i les associacions
recollida de matèria orgànica en hotels un 15%.
hoteleres i de comerciants, tenen establerts
El percentatge general de recollida selectiva al
convenis de recollida selectiva que permeten la
2011 augmentà fins al 20,88%. El total de residus
recollida diferenciada de cartó, envasos, vidre
retirats en el 2011 va ser de 53.772.454 tones,
i matèria orgànica en el cas dels hotels, i de
de les quals 11.772.454 varen ser recollides
cartó i vidre en el cas dels comerços. Aquests
de forma selectiva. Amb una perspectiva més
convenis s’han anat signant des de l’any 1999 i
àmplia, contrasta el descens de l’11% del
demostren la forta implicació de tots els sectors
material susceptible de ser reciclat des del 2008
en la sostenibilitat del municipi.
QUADRE DE L’EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DELS RSU EN EL MUNICIPI DE CALVIÀ ENTRE ELS ANYS 2008 I 2011 (EN QUILOGRAMS) RECOLLIDA SELECTIVA
2008
2009
2010
2011
Vidre
3.089.680
2.677.100
2.608.400
2.905.600
Cartó
2.745.740
2.392.310
2.367.560
2.438.340
Envasos lleugers
1.012.940
954.600
902.300
963.220
Orgànica hotels
2.389.420
2.199.760
1.834.430
2.105.120
SUBTOTAL SELECTIVA
9.237,780
8.223,770
7.712,690
8.412,280
Branques
502.960
746.640
835.250
796.580
Rebuig (*)
46.958.670 -
43.185.460
42.444.642
42.544.545
2.656.932
2.171.149
2.019.049
-
54.812.802
53.163.731
53.772.454
Deixalleria + trastos TOTAL
*Mescla de residus domèstics (contenidors normals de recollida de fems).
107
Pinzellades fer-ne el dipòsit a la zona específica de residus
DEIXALLERIA DE CALVIÀ
perillosos. En 2011 es varen fer 7.533 entrades La posada en marxa de la Deixalleria a l’agost
d’usuaris, una mitjana de 20 entrades al dia.
del 2002 permet recollir residus urbans –per
Les instal·lacions, situades al carrer Illes
als quals no hi ha una recollida específica
Balears,
amb contenidors a la via pública– i residus
Bugadelles, romanen obertes tots els dies de
perillosos domiciliaris.
8,30 a 16 h.
L’ús de les instal·lacions és gratuït i exclusiu
La crisi també ha provocat una reducció dels
per a particulars residents en el municipi.
residus dipositats a la Deixalleria el 2011,
L’usuari s’identifica amb el DNI i informa del
especialment pel que fa a escombraries de
tipus de residu que porta i l’operari li indica on
petites obres, residus d’aparells elèctrics i
ha de descarregar-lo. En cas que es tracti d’un
electrònics, podes de jardins i vidres plans
residu perillós, el propi operari s’encarrega de
d’habitatges.
núm.
31,
del
polígon
de
Son
RESIDUS DIPOSITATS A LA DEIXALLERIA EN EL PERÍODE 2008-2011 (EN QUILOGRAMS) Escombraries Voluminosos Raees * Podes Metalls Cartó Vidre pla Altres
2008 538.060 284.636 257.586 82.000 92.280 58.790 12.780 17.702
2009 620.500 227.452 277.049 89.060 117.380 44.050 15.040 21.069
2010 615.720 231.705 253.325 67.120 95.130 43.725 17.340 18.963
2011 508.820 227.231 167.931 61.820 97.700 47.100 10.700 18.522
Total residus
1.343.834
1.411.600
1.343.028
1.139.974
* Residus d’aparells elèctrics i electrònics.
108
Pinzellades La finca pública de Galatzó: un important patrimoni natural A. Aguareles, (Geògraf, Coordinador del projecte «Galatzó per a tots» 2006 a 2011)
La possessió de Galatzó, d’ús públic des de
en el paratge de la serra de Tramuntana, la
2006, té una important riquesa de flora i fauna
seva riquesa paisatgística –amb una variada
que ha estat objecte de treballs de recerca de
fauna i flora–, així com la seva proximitat als
capital importància per a la difusió i promoció
nuclis urbans del municipi de Calvià i de l’àrea
turística del seu patrimoni natural i cultural.
metropolitana de Palma, hi han propiciat les visites i excursions de nombrosos amants de la
La finca està situada a la zona nord del muni-
naturalesa al llarg de tot l’any.
cipi de Calvià, en les proximitats de la vila d’es Capdellà. Limita amb els municipis de Puig-
Des que la finca va passar a ser pública, hi va
punyent, Estellencs i Andratx, i té una superfí-
haver la certesa que el coneixement, protecció
cie registral de 1.401 ha i 35 a (14.013.500 m2
i posada en valor del patrimoni natural i cul-
o 1.972,9 quarterades). És una de les posses-
tural de Galatzó, juntament amb el foment de
sions de major extensió de les Illes Balears. La
l’excursionisme i el senderisme, es convertirien
seva superfície correspon aproximadament a
en els eixos vertebradors de les activitats que
un 10% del total del municipi de Calvià.
s’hi pretenien potenciar.
L’any 2006 va ser adquirida per l’Ajuntament
Amb aquests objectius, durant els primers
de Calvià. La seva extensió, la seva ubicació
anys s’hi dugué a terme la neteja i adequació
109
Pinzellades de més de quinze quilòmetres de camins i
que incloïa la catalogació de la biodiversitat de
senderes, treballs que han permès l’obertura
la finca i de tot el seu patrimoni cultural, així
al públic de quatre itineraris: sa Vinya, ses
com la realització periòdica d’activitats didàc-
Sínies, ses Planes i s’Esclop.
tiques entorn de la riquesa faunística i botànica de Galatzó o la pràctica d’activitats sos-
Paral·lelament a tot aquest treball de recupe-
tenibles i respectuoses amb el medi ambient.
ració i posada en valor, també s’han duit a
Fruit d’aquests treballs, en l’actualitat s’estan
terme tot un seguit de projectes relacionats
ampliant els catàlegs botànic, micològic, de
amb l’estudi, la catalogació, l’anàlisi i la socia-
petits mamífers, ornitològic i de papallones de
bilització del patrimoni natural i cultural de la
la finca, així com el del seu patrimoni cultural.
possessió. Aquest programa va sorgir de la col·laboració dels departaments municipals
VEGETACIÓ I FLORA.
de Món Rural, Patrimoni i Medi Ambient, i va comptar amb l’assessoria externa d’una em-
La vegetació de la finca de Galatzó és formada
presa de gestió mediambiental. Aquestes sinè-
per un gran nombre de comunitats vegetals o
rgies varen permetre iniciar un projecte global,
hàbitats, cadascun dels quals és característic d’unes condicions ambientals concretes, com ara els alzinars, els ullastrars, els llentisclars, els pinars, els matollars calcícoles, els carritxars, les poblacions de boix, els petits boscos caducifolis, les comunitats rupícoles, les comunitats de coixinets espinosos, els pasturatges, etc. La gran quantitat d’hàbitats presents a la finca ha permès documentar-hi, fins al moment, més de 500 tàxons, més de quaranta dels quals són exclusius de les illes Balears. A la finca hi trobam espècies abundants i d’àmplia distribució, característiques del clima mediterrani, com ara l’ullastre, l’alzina, el llentiscle, el garballó, el càrritx i la gatosa, entre moltes altres. Però també hi són presents un seguit d’espècies endèmiques, que solament trobam a les illes Balears: l’estepa joana (Hypericum balearicum), l’herba pudenta (Pastinaca
Didalera (Digitalis minor). Foto: J. Seguí
110
Pinzellades lucida), l’eixorba-rates blanc (Teucrium baleari-
i l’escorpí endèmic Euscorpius balearicus. El
cum), l’eixorba-rates negre (Astragalus baleari-
grup dels coleòpters és el que presenta una
cus) o la didalera (Digitalis minor), entre moltes
major diversitat d’espècies. Hi destaquen
altres. Finalment, a la finca també hi viuen es-
l’escarabat
pècies que, si bé no són exclusives de les nos-
l’endèmic Thorectes (Jekelius) balearicus o el
tres illes, són de distribució reduïda a Mallorca,
Percus plicatus ssp. plicatus.
poller
(Carabus
morbillosus),
com la frígola de sant Joan (Thymbra capitata), el rotaboc (Acer granatense) o la santjoanera
Ocasionalment, podem trobar l’escarabat
(Viburnum tinus).
banyut
(Oryctes
nasicornis),
l’escarabat
lluent (Calosoma scophanta), el banyarriquer de l’alzina (Cerambyx porc ssp mirbeckyi) i
LA FAUNA DE GALATZÓ
l’escarabat de sang (Timarcha balearica). La diversitat faunística que podem trobar avui dia a la finca pública de Galatzó, i per exten-
Les papallones (lepidòpters) són un altre dels
sió a les illes Balears, té en un alt percentat-
grups més representatius de Galatzó. S’hi ha
ge un origen antròpic. Cal recordar que, des
pogut constatar, de moment, la presència de
que va trepitjar el nostre arxipèlag, i encara
prop d’una vintena d’espècies, com ara la pa-
avui dia, l’ésser humà hi ha duit tot un conjunt
pallona rei (Papilio machaon), la papallona gro-
d’espècies acompanyants.
ga (Gonepteryx cleopatra), la molsona (Colias croceus), la papallona reina (Vanessa atalan-
Els invertebrats són el grup que representa la
ta) o la grogueta (Conenonympha pamphilus),
major biodiversitat de Galatzó. Hi ha grups de
entre d’altres.
mol·luscs terrestres i fins i tot mol·luscs d’aigües dolces que podem trobar en fonts, tolls de to-
Els amfibis de Galatzó estan representats úni-
rrents i estanys. Hi destaquen espècies endè-
cament per dues espècies: el calàpet (Bufo
miques com el caragol de serp (Iberellus ba-
balearicus) i el granot (Pelophylax perezi).
learicus) o l’espècie Xerocrassa frate. Quant als crustacis, hi trobam someretes del Bon Jesús
Quant als rèptils, hi destaquen el dragó (Taren-
i espècies del gènere Porcellionides (P. fusco-
tola mauritanica), que és el rèptil més abun-
marmoratus i Porcellionides sexfasciatus).
dant, i la tortuga mora (Testudo graeca), que a Galatzó presenta una petita població silvestre
Les aranyes, els àcars, els escorpins i els
amb una gran importància en termes de con-
pseudoescorpins també són presents a Gala-
servació, ja que ha resistit la regressió pobla-
tzó. Com a exemples característics en podem
cional que ha experimentat aquesta espècie a
destacar l’aranya de jardí (Argyope bruennichi)
tot el municipi.
111
Pinzellades A Galatzó les aus representen el grup dels
Tots els mamífers que podem trobar a Galatzó,
vertebrats més abundant i divers. La varietat
tret dels voladors (ratapinyades), formen part
d’espècies és similar a la que podem trobar en
de la fauna introduïda per l’home al llarg de
la resta de la serra de Tramuntana. El llistat orni-
la història. Cal destacar-ne el conill (Oryctola-
tològic hi és ampli, variat i comprèn espècies
gus cuniculus), el ratolí de rostoll o de camp
sedentàries com l’àguila calçada (Hieraaetus
(Apodemus sylvaticus), la rata cellarda (Elyo-
pennatus), el busqueret coallarg (Sylvia balea-
mis quercinus) i els carnívors com la geneta
rica) o el mussol (Otus scops); espècies hiver-
(Genetta genetta) i el mart (Martes martes). Fi-
nals com el xàtxero (Motacilla alba) o la cega
nalment, hem de posar en relleu la important
(Scolopax rusticola); espècies estivals com la fal-
funció ecològica en el control de plagues que
zia (Apus apus) o el cucui (Cuculus canourus); i,
exerceixen les diferents espècies de ratapin-
finalment, les espècies migratòries que, de camí a
yades, com la ratapinyada de coa llarga (Ta-
la seva destinació final, fan parada a la finca, com
darida teniotis) i la ratapinyada de muntanya
per exemple l’aligot vesper (Pernis apivorus).
(Hypsugo savii).
Rata cellarda (foto: S. Pinya), l’escorpí endèmic (foto: J. Seguí), tord comú (foto: A. Aguareles), busqueret de cap negre (foto: S. Pinya), tortuga mora (foto: T. Soler), papaiona del card (foto: T. Soler).
112
deporte y naturaleza
36 playas 54 km de costa 4 puertos deportivos
M
aL
Lo
rc
5 campos de golf Finca Pública Galatzó 5 rutas cicloturísticas 100 km de caminos interiores 6 piscinas cubiertas Calvià por el clima Pista de atletismo de Magaluf
a
Palma
FUNDACIÓN CALVIÀ
calvià
113
n r o t En e v o J
TAULA REDONA
Entorn Jove
JOVES DE CALVIÀ: PER UNA MAJOR RESPONSABILITAT SOCIAL EN LA CURA DEL MEDI AMBIENT Aina Ramis
Els joves i el medi ambient poden semblar una
amb el tema. El debat que es va generar va
combinació no gaire encertada per la part de
donar pas a una seguit d'opinions sobre el
la societat que veu els joves com a persones
tema que cap amant dels tòpics hagués dit
irresponsables i immadures. Sovint es diu
que sortien de la boca d'uns joves. Els parti-
dels joves que no són conscients de la im-
cipants varen ser Marina Ramis Plomer, de 15
portància d’alguns aspectes de la vida, i que
anys, Andrea Saguillo Velázquez, també de 15
només l’experiència els ajuda a entendre-la.
anys, Àlex Baena Villamarín, de 20 anys, i Nalúa
Tot i així, els tòpics no són sempre certs, i en
Bellinfante Fernández, de 18 anys.
aquest cas en concret els joves de Calvià ho demostren fermament.
Què en pensen aquests joves de Calvià en relació a la cura del medi ambient en el nostre
A l'edifici cultural Es Generador, situat a Son
municipi i en general en la societat actual? És
Caliu, es va celebrar una taula redona en la
una pregunta que suscitarà un llarg debat que
qual varen participar quatre joves de diferents
durarà més de dues hores. La cura del medi
racons del nostre municipi. Cada un d'aquests
ambient per part dels joves de Calvià és el
joves va aportar la seva visió sobre la importàn-
tema principal d'aquesta taula redona. No obs-
cia de tenir cura del medi ambient i també ex-
tant, durant la conversació es parlarà d'altres
plicaren allò que fan a casa seva per posar-la
temes íntimament lligats com són l'educació i
en pràctica, entre d'altres aspectes relacionats
el consumisme. Comencem preguntant als jo-
115
Entorn Jove Mar in Terr a Ram a ar i riba s: «La lími rà t, de c per aix a un ò he uida amb m r ient el med » i
De esquerra a dreta: Aina Ramis, Marina Ramis, Andrea Saguillo i Àlex Saguillo
«L'educació
ves si hauria de ser una obligació per a tota
amb conceptes més extensos.
persona vivent tenir cura del medi ambient.
que rebem per part de la família, a casa, és
Marina Ramis afirma que sí que hauria de ser
important perquè unes persones estiguin més
una obligació per a totes les persones, encara
compromeses amb el medi ambient que al-
que malauradament no ho és. Tímidament, les
tres», apunta na Marina.
tres al·lotes i l'al·lot calvianers comencen a es-
d'una certa forma i no fomenta que es cuidi
tablir opinions en comú. L'Àlex Baena senyala
el medi ambient», recalca na Nalúa. Tot i així,
una relació “essencial” entre l'educació a casa
l'Àlex pensa que l'educació que es rep en el
i el col·legi i la cura del medi ambient per part
col·legi és més important i més influent que
dels joves. Tots els presents a la taula redona
l'educació que es rep a casa.
«Però la societat és
assenteixen i consideren que la idea de n'Àlex és vàlida. «L'educació a casa és totalment es-
Aviat sorgeix la idea que la societat consumista
sencial perquè un jove sigui conscient de què
en la qual ens trobam, parlant del primer món,
ha de cuidar el medi ambient». N'Andrea pun-
frena considerablement la predisposició de
«Sí que rebem educació sobre com
les persones a l'hora de reciclar o de reutilit-
cuidar el medi ambient, però no el cuidam tant
zar. Aquests joves consideren importants les
com podríem fer-ho cadascun de nosaltres,
accions de reciclar i reutilitzar, perquè els re-
perquè no rebem la suficient motivació».
cursos del planeta Terra són finits, encara que
tualitza:
el nostre mode de producció és lineal. És a dir, De seguida que els joves comencen a sentir-se
es necessitaria que els productes que els hu-
més còmodes en les seves cadires, el debat
mans fabricam es poguessin tornar a utilitzar,
es torna més fluït i es relacionen petites idees
i d'aquesta manera s'arribaria a un mode de
116
Entorn Jove producció circular, en el qual els residus for-
famílies no tendran educació que valgui per als
marien part de la creació dels nous productes.
seus fills, i això portarà a una societat encara
Si no, arribarà un moment en el qual el planeta
més extrema, més competitiva, menys huma-
que coneixem deixarà de ser el que és. El debat
na i menys conscienciada de la importància
s'intensifica al voltant d'aquesta idea.
de tenir cura del medi ambient».
«Els anuncis a la televisió són un exemple
MODEL DE SOCIETAT
d'aquesta mentalitat consumista. Compra això, compra allò, encara que no ho necessitis»,
La crítica a l'actual model de societat que
diu na Marina. Els joves, seguint aquesta línia,
aquests joves coneixen i que cada dia palpen
apunten que no recorden haver vist cap anunci
amb les mans segueix amb boca de na Mari-
publicitari que els convidàs a reciclar o a reu-
na:
tilitzar, tret que sigui d'una ONG o d'altres or-
S'han inventat els cotxes elèctrics per a conta-
ganitzacions similars. És a dir, no és una idea
minar menys, però no s'utilitzen perquè, si no,
que la societat actual del primer món tengui
qui compraria el petroli?». D'aquesta manera,
assimilada. Seguint la idea de què és neces-
coincideixen aquests joves, es desmunta el
sari reciclar i reutilitzar, n'Andrea compta amb
model del món en el qual vivim i en el qual es
«En els productes
troba integrat el municipi de Calvià. Els interes-
que compram, el dibuix que diu a quin conte-
sos d'un nombre petit de persones, en compa-
nidor s'ha de llançar el producte és molt petit o
ració amb els milions que habiten el planeta,
inexistent. S'hauria de pintar més gros». N'Àlex
tenen molt més poder, conclouen. S'introdueix
«Jo crec que encara que la botella,
llavors un tema nou en la taula de debat: la
per exemple, tengués un altaveu que cridàs
tecnologia lligada al medi ambient. Na Nalúa
Reciclem!, nosaltres no ho faríem».
apunta que la indústria i el desenvolupament
una proposta interessant:
contesta:
«La cura del medi ambient no interessa.
és una eina que pot ser bona o dolenta, se-
«Què faria falta, doncs, perquè vosaltres reciclàssiu més?» es pregunta als joves. «Des de
gons com s'utilitzi. «La tecnologia ha ajudat a crear els molins d'energia eòlica, però també
petit m'haurien d'haver ensenyat a respectar
hi ha indústries que llancen els seus residus
no només el medi ambient, sinó a respectar-
a la mar». Tot i així, aquesta tecnologia que a
ho tot, perquè no ens ensenyen a respectar»,
vegades contamina en uns nivells importants,
apunta n'Àlex. «Ens han ensenyat a competir, a
com són algunes grans indústries, és la que
consumir, però no ens han ensenyat a compartir,
ens ha ajudat a assolir un nivell de vida més
i ara encara serà molt pitjor. Si retalles en edu-
alt. Si no fos per la tecnologia, tal vegada a
cació i esclavitzes els pares en el seu treball,
hores d'ara la nostra vida, la que nosaltres co-
com se suposa que han d'educar els nens? Les
neixem, no seria tan còmoda.
117
Entorn Jove «Clar que és necessària la tecnologia per a
en la humanitat», diu, com una de les raons per
viure com vivim ara, però si no cuidam el medi
tenir cura del medi ambient. N'Àlex apunta que
ambient arribarà un moment en el qual no exis-
«no tenim dret a utilitzar el planeta d'una forma
tirà cap lloc d'on puguem obtenir els recursos
bestial i a considerar que és només nostre, per-
necessaris per al nostre manteniment. Si no
què no ho és».
sembram i cuidam els boscos que talam, ens
per això hem de cuidar el medi ambient, per
quedarem sense boscos», apunta n'Àlex.
pensar en les generacions futures», coincideix
«Si
tenim la capacitat de recollir, tenim l'obligació,
«La Terra arribarà a un límit,
na Marina, mentre n'Andrea assenteix.
després, de sembrar». Enmig d'unes paraules sobre les tres erres La taula redona es desvia una mica del fil
(reciclar, reutilitzar i reduir els residus), n'Àlex
principal, però els joves no es poden estar de
planteja un
posar en comú les seves opinions al respec-
aconsegueix que els presents guardin silenci
te sobre el món al qual ells estan acostumats.
i es plantegin el que n'Àlex diu. «Anau a qual-
Parlen sobre com seria la vida a les cavernes
sevol supermercat de Calvià o del món, on
i la vida sense la tecnologia. Si d'aquesta ma-
les persones solen anar a comprar. Intentau
nera s'aconseguiria un aire més net, més pur,
fer les vostres compres procurant que el que
més natural. Si d'aquesta manera es viuria més
comprau no porti cap mena de plàstic, a veure
incòmodament, a costa de cuidar el medi que
amb quants de productes tornau a casa. El pa
ens envolta. La comoditat de l'ésser humà da-
i la fruita no compta, perquè també es ven amb
vant de la cura del medi ambient és un tema
el plàstic». Després d'uns segons de silenci,
del qual es podria parlar durant hores i hores,
n'Àlex senyala: «Tot ens arriba envasat. És per
segons sembla, en la present taula redona. Na
pensar-ho dos cops. És un experiment que aju-
Sandra, d'Es Generador, porta als joves tas-
da a espantar-se una mica, per pensar en tots
sons de plàstic reutilitzables per poder beure
els residus que generam».
“experiment” interessant, que
uns glops de suc de taronja. Els joves riuen fent referència a les estructures que aguanten els micròfons de la sala, fetes de cartó.
PROPOSTES
«Això sí
que és reciclar», diu na Marina, entre rialles.
Després de més d'una hora de col·loqui, els joves posen en comú diferents propostes per
Tornant al fil de la conversació, na Nalúa es-
tenir cura del medi ambient, tal com ells ho po-
tableix la necessitat de cuidar el medi am-
sen en pràctica. Quan es demana si inventarien
bient des d'un punt de vista no egocèntric.
un altre tipus de contenidor, n'Andrea respon:
«Hem de pensar també en els altres éssers
«Sí, el de l'electrònica, aparells electrònics,
vius quan cuidam el medi ambient, no només
on es poguessin llançar els aparells per matar
118
Entorn Jove Àlex Ba tenim ena: «Si no c ambie ura del m e n d mom t arribarà i ent e u n n existi ran re el qual no curso nostr s e ma ntenim per al ent»
te: Nalúa Bellinfan r «Hem de pensa es ltr a també en els an éssers vius qu i d cuidam el me més ambient, no no t» en la humanita
els mosquits i els reproductors de música que
recursos que de moment són limitats. El mateix
se'ns espatllen, per exemple». Es parla també
procés de reciclatge suposa ja un cost. Sí que
de la poca durabilitat dels aparells electrònics
és menor que el cost que suposa fabricar un
avui dia, cosa que no afavoreix gaire la reduc-
producte totalment nou, però tot i així suposa
ció dels residus. El debat es desvia una mica
un cost més. Petit, però hi és».
cap a l'obsolescència programada, encara que es torna al tema de les propostes per a la
N'Andrea tanca l'aixeta mentre es renta les
cura del medi ambient ràpidament.
dents. N'Àlex omple una botella d'aigua de vidre que té a la nevera contínuament, per no te-
«Nosaltres
a
casa
som
nir botelles de plàstic i tirar-les. Els quatre joves
l'encarregada del reciclatge» diu na Marina.
utilitzen regletes per a endollar els seus apa-
Entre els assistents comparteixen idees sobre
rells electrònics, com l'ordinador, la làmpada i
la deixalleria de Calvià, que es troba al polígon
altres aparells. A l'hivern, a casa de n'Andrea
de Son Bugadelles, en la qual es poden depo-
no tenen calefacció, simplement utilitzen una
sitar diferents tipus de residus, com ara residus
estufa, situada al menjador, que encalenteix
verds (de jardineria), vidres, plàstics, i residus
tota la casa. A casa de na Marina sí que hi ha
especials com per exemple pneumàtics de
calefacció, però a la nit i quan no hi són a casa
«Hem de pensar, de tota
l'apaguen. A més, només l'encenen quan te-
manera, que és millor reutilizar en lloc de re-
nen molt de fred. Apagar el wifi de casa quan
ciclar», diu l'Àlex,
dormim i no tirar menjar són algunes de les
cotxe, entre d'altres.
reciclam.
Jo
«perquè reciclar requereix
119
Entorn Jove propostes que sorgeixen. El pare de n'Andrea
costat on viuen cap a l'institut, i així només és
va a treballar en bicicleta, n'Andrea va en bus
un cotxe el que es desplaça, i no dos. El ma-
a estudiar. Na Marina apunta que hem de tenir
teix fan per la tornada. És una bona mesura per
en compte els carregadors que deixam en-
intentar contaminar menys l'aire que respiram.
dollats:
«Quan acabam de carregar el mòbil,
segons m'ha ensenyat el meu pare, s'ha de
Una part del debat també se centra en pre-
desendollar el carregador, així com el carre-
guntar als joves si saben com es pot combatre
gador del portàtil o altres aparells, perquè el
l'efecte hivernacle. Al principi es confonen una
carregador segueix consumint energia quan
mica amb el procés d'expansió del forat de la
es troba endollat, encara que l'aparell ja no
capa d'ozó, però de seguida, a base de com-
estigui connectat al carregador».
partir coneixements, els joves entren en el territori correcte. Na Marina diu que és necessari
Els joves recomanen anar a treballar o al col·legi
compartir el transport privat, tal com ho fa per
amb el cotxe d'alguna persona que visqui en la
anar a l'institut, i utilitzar més, també, el trans-
nostra zona i es desplaci cap al mateix lloc que
port públic, en el qual s'hauria d'invertir molt
nosaltres. Això, a Calvià, ja fa temps que es fa.
més a Calvià. També es parla del passeig que
Els pares dels nins i nines fan torns per acom-
hi ha a Calvià per desplaçar-se caminant o en
panyar i recollir els fills a l'escola o a l'institut.
bicicleta. Na Marina i n'Andrea l'utilitzen per fer
Alguns pares s'emporten els nins del carrer del
esport algun matí.
And
«El púb
at»
uillo
spo
rt
sm
or q
priv
Sag
tran
lic é
mill
120
rea
olt
ue e
l
:
Entorn Jove Seguint aquest fil, i partint de la dicotomia en-
reflexió sobre el canvi necessari de mentalitat
tre el transport públic i el transport privat, els
en la nostra societat per poder tenir cura del
quatre assistents fan un debat cara a cara de-
medi ambient. Prendre consciència del que
fensant posicions contraposades. N'Àlex i na
passa quan contaminam l'aire amb el cotxe o
Nalúa s'esforcen per convèncer n'Andrea i na
llançam un paper a terra és molt important. Els
Marina de què el transport privat és molt mi-
joves coincideixen en què falta sensibilitat i em-
llor que el públic. N'Àlex diu rient que li agrada
patia envers el món on vivim. Una idea sorgeix
defensar «el que no es pot defensar», perquè
del debat: si en les etiquetes dels productes
«està ben clar que és ben necessari utilitzar més el transport públic que el privat». No obs-
s'especificassin les conseqüències de llançar
tant, tots assenteixen quan es diu que el trans-
persones procurarien acostar-se a un conteni-
port públic de Calvià es podria millorar, ja que
dor de reciclatge o a una paperera. Igual que a
és una mica car, com diu n'Àlex. Entre rialles,
les capses de tabac. Així prendríem conscièn-
n'Àlex i na Nalúa intenten defensar el transport
cia, diuen els joves, del que costa al planeta la
privat parlant de la comoditat i la privacitat.
nostra poca preocupació per tenir-ne cura.
el producte a terra o a la mar, tal vegada les
Amb alguns descomptes, com la targeta dels autobusos, el transport públic resulta ser més
Després de dues hores d’haver començat
econòmic, tal vegada, que el transport públic,
el debat, els assistents s’acaben el suc de
però el transport privat guanya en comoditat
taronja, col·loquen les cadires en aixecar-
i privacitat. Tot i així, na Marina i n'Andrea es
se i es dóna per finalitzada la taula redona.
declaren guanyadores del debat cara a cara,
Les paraules seguiran sortint de les boques
ja que na Nalúa i n'Àlex no aconsegueixen tro-
dels joves com l’aigua que surt d’una aixeta
bar els arguments necessaris per defensar el
sense tancar. Encara pel passadís, tornant
transport privat enfocant la conversació cap a
a l’entrada d’Es Generador, se’ls pot sentir
la cura i la conservació del medi ambient.
parlant sobre el canvi climàtic, els boscos, l’educació que han rebut a casa, i la utilització de les bicicletes, entre d’altres coses, tot com-
POSAR ETIQUETES
partint coneixements i experiència. Són joves Passats uns minuts, els joves es comencen a
que recordaran el passat i que es preocupa-
bellugar en les seves cadires. La xerrada so-
ran pel present i pel futur, i a les persones que
bre el medi ambient es podria perllongar hores
de mica en mica, per llei de vida, vagin aban-
i hores, però mai no s'arribaria a una conclusió
donant aquest món només els quedarà confiar
que satisfés tots els presents. La taula redona
en aquests joves per mantenir el planeta que
acaba amb un debat intens i una interessant
deixen, ara, en les seves mans.
121
La Finestra s n a b r u s e t s Ar ti s i a p s e » n «ocupe à i v l a C e d s i façane
Redacció
Façanes públiques i privades de Calvià acullen
En el poliesportiu del barri de Galatzó (Santa
i exposen l’obra d’artistes urbans, obres murals
Ponça), el calvianer Javier Garló ha pintat un
fetes per poder ser contemplades pels ciuta-
animal felí, una pantera apropada al color rosa
dans des del carrer. Responen a un projecte
d’una composició geomètrica. És un homenat-
que ha posat en marxa l’Ajuntament amb la de-
ge o una interpretació del sentit i la història del
nominació de BetArt que es defineix com una
grup d'habitatges socials anomenat «La Pan-
aposta interactiva, oberta, i que té com un dels
tera Rosa». El seu germà Antoine Garló, en
seus objectius l’embelliment modern i artístic
col·laboració amb David Collado (Shick), ha di-
del municipi i la possible creació de rutes urba-
buixat insectes volàtils o voladors a les parets
nes que suposin també un atractiu turístic.
del proper Institut de Calvià, en el mateix barri.
El projecte BetArt, q ue ha posat en marx a l’Ajuntament, es defi neix com a interacti ui obert El projecte va néixer del diàleg entre el De-
Palmanova és l’altra zona del municipi en la
partament de Cultura de l’Ajuntament i al-
qual hi ha hagut intervencions. En el Centre
guns artistes locals. Es varen oferir parets
de Serveis, l’artista Santiago Morilla ha omplert
d’edificis públics i també d’altres privats des-
una de les parets amb un mural que mostra un
prés d’haver-ho consultat amb els propietaris.
personatge enredat en nombrosos flotadors.
Varen sorgir-ne sis projectes ja desenvolupats durant el mes d’octubre, alguns més visibles
En el col·legi públic de Cas Saboners, el grup
que altres, però tots observables pel ciutadà
Boa Mistura ha pintat una imatge dels seus
mentre passeja, va a la feina, a comprar o a
cinc components feta a partir d’una fotografia
fer esport. Per fer les obres, els artistes varen
tractada amb Photoshop i en la qual surten mi-
rebre una aportació municipal per a infraes-
rant el cel, com cercant un somni. Així mateix
tructura i material pictòric.
han pintat una caseta d’Endesa situada en el
123
La Finestra nucli de població d'es Capdellà. El dibuix és fet
La iniciativa té els seus orígens en la «lega-
únicament amb tinta negra i du per títol «Alcan-
lització» d’una sèrie de parets a les zones de
za tus sueños».
Santa Ponça, Palmanova, el Toro i Son Ferrer fa devers 15 anys, per poder ser pintades per grafiters. Algunes d’aquelles obres perduren. Altres han desaparegut o han canviat amb intervencions superposades. Els actuals «artistes urbans» es consideren en certa manera hereus, però no continuadors, d’aquelles intervencions. Alguns d'ells fan murals, en què el text no és el centre de l’obra, encara que aquest dóna suport a les imatges a l'hora d'exposar-ne la intenció o simplement els posa títol. El nom «BetArt Calvià» defineix les dues línies bàsiques del projecte: BET (que en anglès vol dir «aposta» per l’art en els àmbits de la creació, la difusió i la formació), i BETA, com una forma de treballar oberta a influències i sinèrgies, que tengui en compte les noves tecnologies.
Intervenció de Boa Mistura a la caseta d’Endesa d’es Capdellà, amb el títol «Alcanza tus sueños».
A partir d’aquesta experiència inicial –que Durant els dies en què es desenvolupà el
en principi ha tengut una excel·lent acollida
projecte, els artistes que varen venir de fora
institucional i dels ciutadans o usuaris visuals
de Mallorca s’allotjaren en els apartaments
de les parets– el Departament de Cultura de
de Cas Saboners i tengueren l'oportunitat de
l’Ajuntament de Calvià té la intenció de conti-
relacionar-se en el menjador o cafè-botiga
nuar el projecte amb noves intervencions (tot
d’AMADIP. L’intercanvi d’idees o experièn-
comptant sempre amb el permís dels propie-
cies era també una part important del pro-
taris a l'hora de pintar sobre els murs), i, a la
jecte. En una de les parets dels apartaments,
llarga, potser fer rutes urbanes d’aquest art
Ramon Sendra hi va fer dibuixos àgils i plens
obert i sempre exposat a noves intervencions
de color.
i diàlegs.
124
La Finestra
125
La Finestra
Obra: «Entomologia». Una sèrie d’insectes pintats amb esprai i un camí de formigues per donar moviment a l’obra, sobre un fons que representa un foli, en atenció a què la paret és d’un institut.
Autors: Antoine Garlo (1988), il·lustrador i artista visual, amb plantejaments poètics, i David Collado Pérez, Shik, artista plàstic de temàtica diversa. Ambdós procedeixen del mon del grafit i saben alternar diverses tècniques pictòriques.
Situació: IES Calvià (avinguda de Son Pillo,1, Santa Ponça).
Obra: «Prototipo de flotabilidad». Una figura humana (un home-boia) enredada en diversos sistemes de flotació i que es troba paradoxalment al límit de la total immobilitat. Autor: Santiago Morilla (Madrid, 1973). Llicenciat en Belles Arts, ha obtingut diversos premis i beques i ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives. Va participar en el projecte «El jardín de la nueva dicha» a la Noche en Blanco de Madrid 2010, ha presentat el seu projecte de redefinició de l'art urbà «Los límites del paisaje» a la Galería José Robles, i el Museu d'Art Contemporani del Palazzo Collicola de Spoleto (Itàlia) ha adquirit la seva obra mural «The renewal mold». Situació: Centre de Serveis de Palmanova (carrer Diego Salvà Lezaún, 2).
126
La Finestra
Obra: «Self potrait». Un autoretrat desenfadat dels cinc components del grup, que observen alhora que són observats pels vianants. Autors: col·lectiu format per l’arquitecte Javier Serrano, Pahg, l’enginyer Rubén Martín, Dick, el publicista Pablo Purón, Purone, i els llicenciats en Belles Arts Pablo Ferreiro, Arkoh, i Juan Jaume, Derko,. El nom «Boa Mistura» significa «bona barreja», en referència a la diversitat de formacions i punts de vista dels seus integrants. Han desenvolupat projectes a diversos indrets com ara Sud-àfrica, Noruega o Sao Paulo. Han participat en exposicions en centres com el museu Reina Sofia, DA2 o Casa Encendida.
Situació: IES Calvià (avinguda de Son Pillo,1, Santa Ponça).
Obra: «El sueño de un recuerdo», feta amb esprai sobre paret, en la qual predomina el color que caracteritza l’obra de l’artista. En un recorregut visual, l’espectador pot observar-hi una al·lota que mira l’infinit i deixa enrere records que es transformen en somnis.
Autor: Ramón Pérez Sendra (Múrcia, 1979). Premi de pintura «Alonso Cano» de la Universitat de Granada (2005). Ha participat en nombrosos projectes de pintura urbana arreu d’Espanya i d’Europa. També ha exposat la seva obra pictòrica en diverses galeries.
Situació: Apartaments Cas Saboners (zona Palmanova-Magaluf).
127
La Finestra
Aina Ramis
Foto: Antoine Garló
Javier Garló, va néixer l’any 1980 i és un dels artistes plàstics més reconeguts de Calvià. Ha treballat en diferents camps, com el grafit, l’escultura, la il·lustració i tota classe d’arts visuals i plàstiques. Encara que va començar amb el grafit quan tenia catorze anys, i el rap estava de moda, no es descriu com a grafiter, perquè considera que «és un terme massa tancat».
128
La Finestra No només pintes grafits, sinó que, com ens
Algunes sí i algunes no. Crec que depèn molt
has explicat, també dibuixes i treballes amb
de la persona que hi ha al darrere. També depèn
tinta, retoladors i altres materials. De totes
de la imatge que es tengui de l’art urbà i dels
les arts plàstiques que has provat, quina
grafits. De cada vegada més en va canviant la
t’agrada més?
percepció, perquè abans regnava la visió del grafit que embruta la paret. El grafit no és això,
M’agrada tot, tot. Ara treball més amb dibuixos,
però sí que és veritat que a vegades té aquesta
encara que estic aprenent a treballar amb al-
fama, cosa que ha fet mal a aquest art. És un
tres materials com ara fibres i plàstics. Estic
camp ampli i s’hi poden arribar a fer moltes co-
experimentant amb aquests materials. És una
ses. Hi ha gent que això encara ho desconeix.
mica més escultòric, però no deixa de tenir
Què sols pintar últimament?
relació amb l’art urbà. M’agrada provar coses noves i no és que m’agradi més una cosa que una altra. M’agrada tot.
Ara i fa un temps, faig un dibuix en record d’un amic que va morir. És un ca que té un guant de boxa en comptes d’un cap. Últimament l’utilitz bastant. També dibuix sobre la mort; és un tema que m’agrada, encara que pot ser que la repre-
Què opines del projecte Bet Art?
senti d’una forma que algunes persones entenen Em sembla molt bé, la veritat. No és només una
i altres no. No és la clàssica versió dolenta de la
diada on els joves pintin unes parets un dia.
mort.
Aquesta vegada ens cedeixen llocs per pintar, com façanes, per exemple. Ens donen temps i
Tens algun somni de futur?
un pressupost per poder treballar bé. Poder viure d’això. Viure del que m’agrada, que Creus que les institucions públiques ajuden
són les arts plàstiques. Es pot fer, perquè hi ha
i fomenten l’art urbà?
gent que ho fa, però és un camí difícil.
129
La Finestra Gran mural de fons marins a la paret XL d’Es Generador
Redacció
en el fons marí, però és diferent. «Quan treballes per encàrrec –ens comenta Kike– l’empresa et marca algunes directrius i no tens llibertat per fer tot el que t’agradaria». L'experiència de Kike i Moisès sobre la base cromàtica els ha servit per aprofundir en el tema i fer aquesta nova i original obra, que suposa una volta de rosca respecte a l’anterior. El disseny es basa en el fons marí, però el dibuix és més agosarat i més colpidor.
Enrique Del Río (1984) i Moisés Lozano (1985) han fet un mural de fons marí i inquietants criatures prehistòriques en una de les parets del centre municipal Es Generador, que forma part del BetArt Calvià 2012. Enrique (Kike, com el solen anomenar) du el pes creatiu. Moisés hi col·labora amb la seva
Kike viu a Llucmajor i Moisés a Santanyí i estan
empresa dedicada a la realització de pintures
vinculats al municipi de Calvià perquè han par-
murals, Aerosolwork, nom que utilitzen com a
ticipat unes quantes vegades com a grafiters
signatura quan fan treball conjunts. Varen ini-
en el Festival Creaction que organitza el Depar-
ciar la seva trajectòria artística en el grafit i vo-
tament de Joventut de l’Ajuntament i en el qual,
len mantenir-se fidels a aquesta tècnica. Per
entre d'altres disciplines musicals i esportives,
això, en les seves obres únicament fan servir
l'art urbà hi congrega joves grafiters del muni-
l'esprai. És el seu senyal d’identitat.
cipi i d'altres llocs.
Recentment, han pintat un altre mural gegant
Més informació en el web www.aerosolwork.
en un hotel de Peguera que també es basa
com.
130
131
La Finestra Naveta Alemany: la recuperació Redacció d'un jaciment arqueològic emblemàtic Redacció
132
La Finestra
L’any 1968 va tenir lloc una de les primeres
construïda amb tècnica ciclòpia de doble para-
excavacions arqueològiques programades del
ment, és a dir, un mur exterior format per grans
municipi de Calvià. La doctora Catalina Ensen-
blocs de pedra, un altre mur a l’interior, també
yat va excavar el naviforme Alemany, un habi-
de grans blocs, i, entre un i altre, un reblit de
tatge prehistòric localitzat a la zona de Magaluf,
terra i pedres. L’entrada d’aquest navetiforme,
molt a prop de l'encreuament de cala Vinyes.
a diferència d’altres que es coneixen arreu de Mallorca, es conformava a partir d’un corredor,
Aquesta excavació va posar al descobert les
amb una llosa que el delimitava. La coberta se-
restes arqueològiques més antigues del mu-
ria segurament de material vegetal, revestida
nicipi. Inicialment es va pensar que es podien
amb argila, per tal d’impermeabilitzar-la.
remuntar a principis del Bronze antic, vers el 1800 a. de C. L’estructura arquitectònica que
L’excavació va situar aquest jaciment com un
es va descobrir en aquella excavació fou el
dels més coneguts i paradigmàtics de l’època
que s’anomena en la literatura científica un
del Bronze a Mallorca, i es convertí en un clàs-
«navetiforme». Es tracta d’una construcció
sic dins la literatura científica arqueològica.
domèstica en forma de ferradura allargada que
Tot i aquesta rellevància, el jaciment va que-
acaba amb un absis. La naveta Alemany fou
dar abandonat i no s'hi féu cap intervenció de
133 133
La Finestra manteniment o de restauració del conjunt arqueològic excavat. Això va donar lloc a un continuat procés de degradació de les estructures arquitectòniques, especialment de tota la zona de l’absis. No seria fins als anys 1997 i 1998 que el Consell Insular decidí fer noves campanyes arqueològiques a la naveta Alemany. Els treballs d’aquells anys se centraren, principalment, en l’excavació dels exteriors de la
Vista de la naveta Alemany abans de la intervenció.
construcció. Fruit d'aquesta tasca fou el descobriment d'un mur a la zona de l’absis de la
Aquesta intervenció va ésser coordinada per
naveta, que va ser interpretat com una solu-
l’Ajuntament de Calvià en col·laboració amb la
ció arquitectònica per reforçar aquesta part
Universitat de les Illes Balears i es va desen-
de la construcció, la més vulnerable si tenim
volupar durant els anys 2010 i 2011. El projec-
en compte el gran pendent del terreny on va
te s’estructurava en quatre línies d'actuació:
ser construït el navetiforme.
excavació i reexcavació de tot el jaciment, restauració de les restes arquitectòniques,
Després d'aquesta intervenció, no s'hi fe-
adequació del jaciment per a la visita pública
ren tasques de manteniment i, un cop més,
i, finalment, difusió del jaciment i de tots els
el monument caigué en un continuat procés
treballs realitzats.
d’abandonament i de degradació. La presència abundant de vegetació i algun abocament il·legal de terra a la zona de l’entrada de la naveta augmentà el nivell de deteriorament de l’estructura. No fou fins al 2010 que, en el marc del projecte de recuperació dels jaciments assimilats al Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, es posaren en marxa un conjunt d’actuacions destinades a la restauració i posada en valor de la naveta Alemany.
Naveta Alemany durant l’excavació.
134 134
La Finestra
El procés de reexcavació va donar lloc a la do-
del 1500 a. de C., és a dir, uns 300 anys més
cumentació de noves dades sobre la manera
tard del que s'havia fixat anteriorment.
en què es va construir el monument. En primer lloc, es va posar en evidència que els murs
Per altra banda, l’excavació de l’interior dels
localitzats als anys 1997-1998, que havien es-
murs de la naveta va permetre descobrir noves
tat interpretats com a murs de reforç, en rea-
solucions arquitectòniques que fins al moment
litat feien part de tot un sistema de contenció
eren del tot desconegudes. D'entre aquestes,
d’un amargenament previ, que fou bastit per
la més significativa fou la localització d’un mur
agençar el terreny i salvar, d’aquesta manera,
dins el nivell de reblit entre els dos paraments.
el rost existent abans d’iniciar la construcció
Aquesta solució compartimentava el clàssic
de la naveta. En aquest nivell d'amargenament
mur doble i generava una estructura de triple
s'hi localitzaren els mateixos materials arqueo-
parament. D’aquesta manera, s’augmentava
lògics que havien servit a la Dra. Ensenyat per
la solidesa dels murs de càrrega de tota
datar la construcció del navetiforme Alemany a
l’estructura. En alguns casos, aquest mur intern
principis del Bronze antic. L’excavació feta al
es reforçava amb petits murs transversals que
2010 va permetre reinterpretar aquesta propos-
el connectaven tant amb el parament intern
ta cronològica i, juntament amb la realització de
com amb l’extern.
datacions radiocarbòniques d’aquest nivell, es va poder afinar el moment real de construcció
Finalment, l’excavació de la zona de l’entrada
de l’estructura. Aquest es datava ara al voltants
en corredor va permetre descobrir dues fases
135 135
La Finestra constructives. Una primera al voltant del 1500
porats), es va procedir a fer-ne la restauració.
a. de C., en què el navetiforme no tindria l’actual
També es varen restaurar, amb la mateixa fina-
façana, i una segona fase, al voltant del 1100 a.
litat i filosofia, alguns petits trams muraris de la
de C., en la qual es va reformar tota la zona i es
zona mitjana i de la façana de la naveta.
construí l’entrada en corredor tant característica d’aquest monument, així com un petit àmbit ubi-
Finalment, es feren treballs d'adequació de
cat dins els murs, a la zona dreta de l’entrada.
tota la zona i s'hi construí un accés des de la carretera amb una escala de pedra i tot
De manera paral·lela a l’excavació s'anaren fent
un muret de protecció i delimitació de pedra
les tasques de restauració. El principal proble-
en sec.
ma detectat fou una important pèrdua de mur a la zona de l’absis. Aquest fet posava en perill
El resultat final de tot aquest projecte que
tota l'estabilitat de l’estructura. A aquest efecte,
s'inicià fa dos anys ha estat la recuperació i la
i seguint els principis bàsics de la restauració
posada en valor d’un dels jaciments més pa-
arqueològica (mínima intervenció possible ba-
radigmàtics del municipi, unes actuacions que
sada en la documentació arqueològica, reversi-
han permès augmentar l’oferta de monuments
bilitat i clara identificació dels elements reincor-
visitables existents actualment a Calvià.
Recreació de la n aveta Alemany. Il·lustració: L. Crespí
136 136
137
138