Entorn 2. Art by AJUNTAMENT DE CALVIÀ. COMUNICACIÓ

3a època • Núm.2 • Desembr e 2013

Entorn de Calvià Art

Pintura • escultura • Art urbÀ • betart

Presentació Una ciutat sense imatges pròpies que la identifiquin i caracteritzin és una ciutat despersonalitzada, sense ànima. I no són sols els paisatges naturals els que fan que els pobles o les ciutats tenguin els seu propi batec, la seva identitat. També els paisatges urbans i totes les manifestacions artístiques que l’han anat conformant. Calvià va créixer i es va convertir en ciutat turística a partir dels anys cinquanta del segle passat sobre unes arrels agrícoles a les quals ja hi havia importants edificis, com les mateixes possessions. I, a partir dels anys setanta, en temps de transició política i democratització, diferents ajuntaments decidiren apostar per l’art, dedicar part dels seus pressupostos i esforços a impulsar la creació artística i a adquirir obra pictòrica o plàstica d’artistes coneguts o que arribarien a ser-ho amb el temps. D’això parla Pilar Rubí en el dossier que obre aquesta publicació sobre la col·lecció d’art municipal, feta a partir dels anys setanta. L’article es complementa amb un altre sobre les escultures públiques, les que són al carrer i que poden tenir major o menor qualitat, però que son pròpies de Calvià. Altres articles com el dedicat als Premis Rei En Jaume o a les nombroses exposicions que s’han fet a Calvià ja en temps de democràcia també fan referència a aquesta vocació de Calvià per l’art que és el tema central d’aquesta publicació. I és que l’art no és un luxe sols sostenible en temps de bonança econòmica. No és un luxe mai, forma part de la natura de les persones, que s’hi poden dedicar amb major o menor professionalitat, però no el poden allunyar de les seves vides com si sols fos un ornament prescindible. Calvià també impulsa i ajuda a les associacions de creadors com Es Carretó o Art Calvià, igualment presents en aquest número d’Entorn. En un altre apartat (la «Taula redona»), un grup de joves explica com entenen l’art i què n’esperen. També entrevistam el pintor i Premi Rei en Jaume, Ricard Chiang, i el galerista Ferran Cano. En qualsevol publicació periòdica, sigui o no monogràfica, l’actualitat és un factor important, considerable. Per això, el mon dels grafits i l’art urbà en general ocupa una part important d’aquestes pàgines. S’hi pot trobar un dossier signat per Jordi Pallarès sobre «Graffitis i altres intervencions urbanes a Mallorca» i una referència al mon dels grafits a Calvià en concret. L’altre dels tres dossiers –amb diversos apartats– és sobre Betart, una experiència d’art urbà que es va iniciar l’any passat i que enguany continua amb importants millores. Els ciutadans poden observar i admirar, o no, segons els seus gustos, obres murals de diferents artistes a diversos indrets del municipi. L’art al carrer converteix Calvià en una ciutat més viva, propera i, al cap i a la fi, humana. Amb el temps aquestes parets pintades es poden arribar a convertir en un referent i potser en un atractiu turístic més. El contingut d’aquesta revista digital es complementa amb altres articles també sobre art i aportacions sobre l’ample concepte del que és «patrimoni» a la secció «La finestra», que vol ser justament això, una encletxa oberta a temes referits als nostres valors patrimonials, encara que no coincideixin exactament amb el tema central de la revista. El primer número d’Entorn va tenir centenars de visites. No va passar desapercebut. La intenció d’aquesta Redacció és anar-nos superant de número en número i corregir els inevitables errors que puguem cometre. També estam oberts a tot tipus de suggeriments i per això obrim un compte de correu electrònic al qual els lectors us podeu adreçar: [cultura@calvia.com]. Esperam amb veritable interès les vostres comunicacions.

Sumari Dossier: EL PATRIMONI ARTÍSTIC DE CALVIÀ LA COL·LECCIÓ MUNICIPAL D’ARTS

P. Rubí LES ESCULTURES URBANES DE CALVIÀ P.Rubí i J. M. R.

Dossier: ELS GRAFFITIS GRAFFITIS I ALTRES INTERVENCIONS URBANES A MALLORCA

J. Pallarés ELS GRAFFITIS, UNA ACTIVITAT DE LA HISTÒRIA RECENT DE CALVIÀ QUE ES RENOVA D’ANY EN ANY J. M. Roque

Dossier: BETART. EL PROYECTO BETART EN BUSCA DEL DIÁLOGO CON EL CIUDADANO Y EL VISITANTE J. M. Roque EN EL WORKSHOP, LOS ARTISTAS PRESENTARON SUS PROYECTOS

M. A. Ferragut ¿QUIÉN ES QUIÉN EN BETART? Redacció BETART 2013: UN MUSEU A PEU DE CARRER M. A. Ferragut

Entorn de Calvià, núm. 2 Desembre 2013 Edita Ajuntament de Calvià C/ Julià Bujosa Sans, batle, 1 - 07164 www.calvia.com Direcció Antonia Pastrana Coordinació tècnica Joana Maria Roque i Maria Antònia Ferragut Disseny i maquetació Maria Calderón, Manel Calvo, Emmanuelle Gloaguen

Disseny publicitari Juan Abarca, Maria Calderón, Emmanuelle Gloaguen Fotografia Ramón Rabal, excepte les fotografies signades. Consell de Redacció Agustí Aguiló, María Calderón, Manel Calvo, Eduard Cózar, Maria Antònia Ferragut, Emmanuelle Gloaguen, Juan Pedro Martinez, Pablo de la Peña, Joana Maria Roque, Ramón Rabal Sandra Sedano Correcció i traducció al català Agustí Aguiló Col·laboradors d’aquest número P. Rubi, J. Pallarés, H. Mitchell D.L.: PM 1207-2015

Parlam:

FERRAN CANO RICARD CHIANG

Perspectives: ES CARRETÓ I ART CALVIÀ, DUES ACTIVES ASSOCIACIONS ARTISTIQUES DEL MUNICIPI Redacció L’ART DE LA NATURA I L’ART ECOLÒGIC

122

E. Cozar QUARANTA ANYS D’EXPOSICIONS D’ART A L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ A. Aguiló. AHMAD NADALIAN, UN ESCULTOR ARRAN DEL MAR J. M. R.

entorn Jove: JOVES DE CALVIÀ OPINEN SOBRE ART, ARTISTES, APRENENTATGES,

140

ENCONTRES I DESENCONTRES H. Mitchell

La Finestra: EXPOSICIONS DIVULGATIVES SOBRE ELS BOSCOS DE CALVIÀ Departament de Canvi Climàtic ELS PREMIS CALVIÀ (1976-2012), UNA RETROSPECTIVA Redacció GRANERS DEL DELME, UNA MICA D’HISTÒRIA Àrea de Patrimoni CALVIÀ A LA XARXA. L’ AJUNTAMENT GESTIONA DIVERSOS CANALS DE COMUNICACIÓ SOCIAL M. A. Ferragut i J. Abarca

148

Dossier

EL PATRIMONI ARTÍSTIC DE CALVIÀ

8 Les escultures urbanes de Calvià 28 La col·lecció municipal d’arts

P. Rubí

P. Rubí i J.M.R. 7

Dossier

LA COL· LECCIÓ MUNICIPAL D’ARTS, UN EXEMPLE DEL RECORREGUT DE LES ARTS PLÀSTIQUES DES DELS ANYS SETANTA DEL SEGLE XX FINS ARA Pilar Rubí 8

Xavier Grau (1982). Sense títol. Tècnica mixta

Dossier INTRODUCCIÓ

ARTS VISUALS

El municipi de Calvià compta amb un fons pa-

1. ELS PREMIS CALVIÀ (1971-1982), UN PEU

trimonial contemporani significatiu, format gra-

EN EL PASSAT I L’ALTRE EN EL PRESENT. PRI-

dualment durant poc més de quaranta anys,

MERES PASSES CAP A UNA COL·LECCIÓ

des de principis dels anys setanta fins avui dia. Les vies d’origen i confluència del patrimoni ar-

Els guardons de pintura, anomenats Premis

tístic municipal són quatre: a partir de la cessió

Calvià, es convoquen per primera vegada l’any

de les obres guanyadores dels guardons de

1971, en el context històric del franquisme tar-

pintura (Premis Calvià, primer, i posteriorment

dà. El sistema polític no pot encotillar la vitalitat

Premis Rei En Jaume) i de les exposicions

d’una societat que demostra ja una necessitat

organitzades per la sala municipal, una pe-

de dinamisme a partir de finals del anys 60. I

tita part provinent de la donació i una partida

bona part d’aquesta vitalitat s’expressa a tra-

d’adquisicions.

vés de certa promoció cultural local amb la intenció de canalitzar la vocació artística a través

Un itinerari cronològic pels artistes i moviments

dels certàmens de pintura. Calvià és, en aquest

als quals pertanyen les obres que el conformen

sentit, municipi pioner rere Palma. Després en

ens pot ajudar a entendre millor quin és el valor

vendran d’altres, com els de Pollença, Felanitx,

que es desprèn de la col·lecció en general i

Binissalem o Manacor.

d’algunes peces en particular. Els paradigmes estètics però, són encara La major part de l’obra patrimonial pictòrica

més propis del segle XIX que no del XX. I és

prové dels premis Calvià i Rei En Jaume. Gai-

que precisament, entre 1971 i 1975, les obres

rebé la totalitat del patrimoni pictòric es troba

guanyadores tenen com a denominador comú

a les dependències de l’edifici de l’Ajuntament

el paisatge i el bodegó, en un moment en què

de Calvià, a Calvià Vila. I l’escultòric, se situa

els artistes contemporanis, no només interna-

en part als voltants del consistori o bé es troba

cionals, tenen altres debats, entorn a l’art con-

en zones públiques (places, avingudes, pas-

ceptual, per exemple. Destacarem les pintures

sejos) dels nuclis urbans del municipi, i també

de dos creadors locals ancorats encara en el

en el context d’altres infraestructures, com és el

passat: Antonio Rovira i Mateu Llobera, que re-

cas de les rotondes.

bran el guardó el 1971 i 1972 respectivament.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

Antonio Rovira ho fa amb l’obra Amarillos Cal-

A Palma, hi juga un important paper difusor de

vià, on representa la vila en la llunyania, envol-

l’art la galeria Ariel, que obri el pintor Xam el

tada pel paratge natural amb les muntanyes

1966. De fet, el guanyador del premi Calvià el

com a teló de fons. Hi predomina la pinzellada

1974 amb un bodegó bracquià, Bernat Sanjuán,

gruixada dels ocres, com bé indica el seu títol, i

hi exposà. Tres anys més tard s’inaugurarà Pe-

estilísticament és molt proper a Mateu Llobera,

laires, el 1969, i Ferran Cano ho farà el 1973.

nascut als anys 20 del segle XX.

Antonio Rovira (1971). Amarillos Calvià. Oli sobre tela. Premi Calvià.

Llobera desenvolupa la seva pràctica artística al

Del 1976 al 1982, ens situam en el context de la

voltant de l’escola pollencina del paisatge, molt

mort del dictador, el 1975, la transició i una tími-

lligada a Dionís Bennàssar. Can Bosch de Cal-

da democràcia incipient, amb les primeres elec-

vià, l’obra guanyadora el 1972, és una obra de

cions generals legislatives des de 1936, que es

caràcter costumista que reflecteix una escena

convoquen el 1977. El 1978, el referèndum diu

quotidiana a través de la paleta colorista d’un

sí a la Constitució i el 1979 arriben les primeres

postimpressionisme tardà.

eleccions municipals a tot l’Estat. Francesc Font serà el primer batle democràtic de Calvià.

Dossier Unes pinzellades del que passa durant aquests

indefinit pareixen representar cert immobilisme i

anys en el terreny artístic local ens duen a par-

assimilen els components del realisme pictòric i

lar de grups d’artistes molt actius, com el la

crític a través d’una paleta obscura, en la qual

Nova Plàstica mallorquina, entre d’altres, un

predominen els carmins i els negres, propers a

moviment contracultural, de renovació i assi-

les obres d’autors coetanis com Mensa i Ritch

milació dels corrents contemporanis de l’art,

Miller. A Autoretrat doble, en canvi, ja es troben

a mitjans dels setanta i principis dels vuitanta,

solucions lligades al pop més colorista en el

encapçalat per Steve i Andreu Terrades, amb

tractament contemporani del retrat de l’artista.

connexions amb el Taller Llunàtic i les publi-

A Ángel Sanmartín se’l considera representant

cacions de Neón de Suro. Reaccionen con-

de la nova figuració dels vuitanta i segueix en

tra l’academicisme, el paisatgisme imperant i

actiu, com es va poder veure en la mostra de la

l’ancoratge en el passat. D’altra banda, un jove

galeria Matisos durant la Nit de l’Art 2011 i a la

Miquel Barceló exposa per primera vegada a la galeria 4 Gats el 1976. Tornant a Calvià, els premis de 1976 podrien marcar un primer punt d’inflexió cap a l’apreciació dels llenguatges contemporanis de finals dels seixanta i principis dels setanta. En aquests anys, entre 1976 i 1981, la figura humana esdevindrà protagonista de les peces guardonades. Ángel Sanmartín, que guanyarà dues edicions, la primera ex aequo amb Antoni Riera, el 1976 i el 1981, és membre del col·lectiu Bes, que aglutina pintors amb claus estètiques diverses. Separades per cinc anys, ambdues obres presenten referents figuratius amb les diferències estilístiques pròpies en l’evolució de tot artista, però que són, a la vegada, il·lustratives de la transició no només política, sinó també artística, que es viu llavors. Dues figures encara té un peu en el passat. Dos homes asseguts sobre un fons

Ángel Sanmartín (1976). Dues figures. Oli sobre tela.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

L’obra del pintor barceloní Xavier Grau, representant del

col·lectiva Sediments, que el passat mes de gener es va presentar al centre Conde Duque

corrent pintura-pintura, és una

de Madrid.

de les peces més significatives de la col•lecció municipal

El 1978 el Premi Calvià de pintura es declarà desert. Cal senyalar que el 1980 i l’any següent, el 1981, no es convoquen els premis

La pintura que rep el guardó és un gran format

per decisió del Ple del consistori.

sense títol, situada dins el corrent de l’abstracció El de Xavier Grau, el 1982, serà el darrer

neoexpressionista, deutor de l’expressionisme

premi concedit per l’Ajuntament abans no

abstracte nord-americà en el seu vessant més

passi molt de temps. L’obra de Grau és una

gestual. Així ho deixen palès les pinzellades que

les peces més significatives de la col·lecció

passen una i altra vegada en l’evocació d’un

municipal si pensam en la trajectòria i la pro-

paisatge abstracte solcat per figures geomètri-

jecció del seu autor. El pintor barceloní és un

ques. Les masses de color fan gala d’un croma-

dels màxims representants del corrent de la

tisme intens que abasta el blanc i la intensitat

pintura-pintura, sorgit com a resposta a l’art

del blau amb contrapunts ocres.

conceptual en el context català, al costat de Tena i Broto, que també es presentà al certa-

El 1983, un any després de rebre el primer premi

men el mateix any.

Calvià, Grau exposarà a la Ferran Cano amb Broto

Obra gràfica de Maria Carbonero.

Dossier i Tena. Més tard, presentarà altres projectes a

2. ELS PREMIS REI EN JAUME (1996-2011).

diferents indrets de l’illa: el 1995 a la Sala Pelaires;

CONSOLIDACIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC

el 2001 al centre cultural de Ca n’Apol·lònia de

CONTEMPORANI MUNICIPAL

Son Carrió, un projecte curatorial abandonat, iniciat a finals dels anys noranta que va mostrar

2.1. Del 1996 al 2003. Un nou impuls en el

monogràfics d’artistes com Guinovart, Anton

camí cap el segle XXI

Llamazares, José Maria Sicilia, Ràfols-Casamada, Erwin Bechtold o Guillem Nadal, entre d’altres. I el

L’any 1996 es recuperen els premis de pintura,

2004 ho farà a la galeria Maior.

que a partir de llavors es diran Rei En Jaume. Han passat catorze anys des que se celebrà

La desconvocatòria dels Premis Calvià de

el certamen de pintura per última vegada. Es

pintura coincideix amb un moment de gran

convoca paral·lelament el Premi Residents,

ebullició artística estatal i local. Jaume Jiménez

que més tard es convertirà en Art Plàstiques

senyala en el prefaci del catàleg inèdit dels

de Calvià (2004) i Art de Calvià (2010), i que

premis que el 1982 s’hi presenten noms com

té com a objectiu incentivar l’activitat artística

Joan Bennàssar, Mateu Bauzà, Antoni Socias,

dels habitants del municipi, siguin o no calvia-

Ferran Garcia Sevilla i Broto, per destacar

ners de naixement.

la projecció del certamen. És el moment d’irrupció de joves valors locals formats durant

Entre 1996 i 2003 destaquen

els anys setanta, molts d’ells a Barcelona,

les obres de Bernat Sansó,

que despunten amb força: Maria Carbonero exposa el mateix any a Joaquín Mir; Pep Coll

Pep Guerrero, Ricard Chiang,

a la mateixa galeria, el 83; Menéndez Rojas, a

Marian F. Moratinos, Bàrbara

Pelaires, també el 1983. Amb Ramon Canet,

Juan i Amable Villarroel

formaran un grup molt actiu a finals dels 80 i principis dels 90. Amb el temps, alguns d’ells esdevindrien els impulsors del Taller 6a d’obra gràfica.

El bot cronològic ens situa en un escenari artístic diferent i en un context de difusió en el

No sabem si algun d’aquests artistes s’hagués

qual ja hi ha grans infraestructures locals de-

presentat als Premis Calvià, però suposen una

dicades a l’exhibició de l’art contemporani a

part de la història de la plàstica a Mallorca. En

Palma: el 1989 s’obri el Centre de Cultura Sa

la col·lecció municipal hi tenen representació a

Nostra; el 1992, hi fa la Fundació Miró, i el 1993

través de la col·lecció de litografies i gravats que

el Gran Hotel, ara nomenat Caixafòrum. El 1990

posseeix l’Ajuntament.

s’habilita la sala d’exposicions municipal a Cal-

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

vià. I anys després es construiran els centres

A Boira sol alt s’hi representa un sol arbre, se-

culturals del Toro, Son Ferrer i Santa Ponça.

gurament un pi, a través de taques obscures

Més tard arribaran el de Peguera i Es Genera-

sobre una gamma d’ocres que simbolitzen la

dor, a Son Caliu.

llum del sol. El pi s’hi oposa i el resultat apareix com un contrallum que hom miri des de la

D’aquest període destacarem les obres de

base de l’arbre. El felanitxer va guanyar el Pre-

Bernat Sansó, Pep Guerrero, Ricard Chiang,

mi Ciutat de Manacor el mateix any en què va

Marian F. Moratinos, Bàrbara Juan i Amable Vi-

ser guardonat a Calvià. Va estar lligat a la ga-

llarroel, guardonades en diferents edicions del

leria Ferran Cano des de 1987 fins a 2004, on

certamen.

realitzà diverses mostres individuals. El Casal Solleric li organitzà la mostra Ateliers à Paris (1997-2007), període en què el pintor residia i treballava a la capital francesa, i que serveix com a repàs de la seva trajectòria. Les construccions coloristes de Pep Guerrero guanyen l’any següent en una obra sense títol, on es veuen estovalles de quadrets Vichy, el retxat de la pell d’un tigre blanc i blau, fulles de trèbol i línies multicolors que formen,

Bernat Sansó (1996). Boira sol alt. Primer PRJ. Tècnica mixta sobre tela.

a la manera de retalls, el fons

Bernat Sansó va ser primer Premi Rei En Jaume

que emmarca un cel blau travessat per núvols.

el 1996 amb l’obra Boira sol alt. Sansó investi-

Aquesta és una descripció possible de la peça

ga la representació de la naturalesa des d’uns

sobre taula que convenç el jurat del premi el

paràmetres totalment contemporanis i es fixa

1997. L’obra de Guerrero beu de múltiples fonts

principalment en el regne vegetal. Els arbres

a l’hora de compondre la superposició dels

com a element individual, però també les forma-

seus retalls ordenats: el surrealisme i el pop art,

cions boscoses, formen part de la seva obra.

Però també el kitsch, per aquesta combinació

Dossier d’elements diversos amb els quals cobrirà

Una mostra per commemorar el primer ani-

teles, papers i taules, però també objectes

versari d’un diari que avui és a les portes

de tota mena, de vegades pròxims al món de

de la desaparició i que llavors volia donar a

la jugueta (futbolins, billars, cotxes), a més

conèixer joves valors de la plàstica mallorqui-

de mobles, bijuteria i, fins i tot, sabates. Igual

na. Curiosament, en aquest grup hi ha dos

que Bernat Sansó, Pep Guerrero, nascut al

guanyadors d’edicions futures dels Premis

Port de Sóller, treballarà amb la galeria Fe-

Rei En Jaume: Bàrbara Juan i Ñaco Fabré,

rran Cano, però també amb d’altres espais

dels quals parlarem més endavant.

expositius que el projectaran des de París a Hong Kong.

El consistori té una altra obra de Pep Guerrero, de 1998. Prové de la compra en una subhas-

El mateix any 1997, Guerrero participa a

ta amb fins benèfics, «Salvem el Salvador»

l’exposició Set pintors per al canvi de segle,

(2000), durant la qual també es va adquirir

organitzada pel Diari de Balears amb Josep

una obra de Jorge Isaurralde, conegut amb

M. Alaminos, Santi Camps, Ñaco Fabré, Bàr-

el sobrenom de Tatum, molt actiu en l’escena

bara Juan, Alícia Llabrés i Natasha Zupan.

artística local durant els anys vuitanta.

Pep Guerrero (1998). Tècnica mixta sobre cartó.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

reix suspesa enmig de tres figures que, en realitat, la sostenen. Per l’hàbit, es diria que són monges però no tenen ulls, només hi ha un buit negre en el seu lloc. El cap apareix envoltat per un aura daurada. En terra, hi ha dos esquelets minúsculs i un tercer es veu suspès. Les figures estan il·luminades sobre un fons tètric, indefinit però reticulat. Unes retícules que esdevenen creus. L’escena connecta amb el surrealisme més oníric, amb les pors projectades als vespres, amb interpretacions personals del fet religiós. De fet, el títol fa referència als llibres hagiogràfics, que recollien les vides dels sants i que durant la baixa Edat Mitjana servien com a repertori als pintors. Ricard Chiang ha rebut premis en diversos certàmens d’arreu de l’illa. Ha estat representat durant més d’una dècada per la galeria Xavier Fiol i ha exposat en nombroses ocasions en diferents centres d’art de tot l’Estat, com la galeria Xanon de Bilbao, el 2011, juntament amb Marta Blasco. Ricard Chiang (1996). Els refugiats.

De Chiang també hi ha la peça Los refugiados (1996), que va cedir després d’haver exposat

Ricard Chiang apareix en l’escena artística ma-

a la sala municipal d’exposicions una vegada

llorquina a mitjans del noranta i és al 1998 quan

finalitzada la mostra.

la seva obra Flos Sanctorum és reconeguda amb el Premi Rei En Jaume, ex aequo amb José

L’any següent a l’ex aequo de Chiang i Aranda,

Aranda. Nascut a Barcelona, d’origen xinès i

es torna produir l’empat entre Marian F. Mora-

resident a Mallorca, Chiang volia ser dibuixant

tinos i José Pons. Bon profit potser no és una

de còmics i d’aquí el gust per les atmosferes

de les obres més representatives d’una jove

gòtiques i inquietants que deixa paleses en

artista que en aquell moment cerca la seva for-

les seves peces. Una figura central asexuada,

ma d’interpretar el món i que la trobarà més tard.

amb trets facials femenins hiperrealistes, apa-

Dossier Però sí és l’exemple de com el jurat es fixa en

Aquí ha rebut nombrosos premis en certàmens

creadors joves, en etapa de formació, que poste-

locals. Ha format part del programa «Noves

riorment tendran molt a dir. La majoria s’han man-

Presències» del Consell de Mallorca i ha fet

tingut dins dels circuits professionals de l’art, on

feina amb La Caja Blanca, Altair i Bennàssar,

han desenvolupat, en general, unes prolífiques

entre d’altres galeries mallorquines. També ha

carreres. Bon profit congela un moment, a mode

exposat a Munich, Milà, Mendoza i Nova York.

de fotografia, en què uns menuts són a taula davant del plat. El grup resta descontextualitzat. No

La vérem en una de les darreres edicions de

sabem si són a una festa d’aniversari, a un menja-

PalmaPhoto (2011) en format videoart al carrer,

dor escolar o a qualsevol altre indret. No sabem a

comissariada per Georgina Sas.

quina època pertanyen els nins protagonistes. No

Qui també fa servir el transfer, imatges trans-

tenim elements que ens ho indiquin. Pareixen flo-

ferides a partir de fotografies o bé fotocòpies

tar sobre les pinzellades blavoses amb dripping que configuren el fons. Marian utilitza l’anomenat transfer com a base per a les seves creacions, i després hi intervé pintant-hi per transformar-les, amb un resultat que combina realitat amb certs tocs d’irrealitat. La comba (1996) és la peça que cedeix a l’Ajuntament després del seu pas per l’exposició de la sala municipal. Marian F. Moratinos viu actualment a Londres, des d’on treballa, però segueix lligada a l’illa.

Bàrbara Juan (2001). PRJ. Tècnica mixta sobre taula.

a d’altres superfícies mitjançant vernís o altres tècniques, és Bàrbara Juan. El 2001 es fa amb el primer premi al certamen de pintura amb una obra que traspassa el format clàssic de la tela o la taula per esdevenir quadre-objecte. Juan juga amb la tridimensionalitat que li ofereix la possibilitat de combinar petits sacs, a mode de coixins, multiplicats en una ensambladura. Marian F. Moratinos (1999). Bon profit. Tècnica mixta sobre tauló. Primer PRJ.

Cada un d’ells, enganxat a la taula, treballa mo-

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

tius geomètrics o bé gràfics, fent ús dels concep-

senten diversos tipus de paisatge urbà, exterior

tes de seriació i llenguatge, provinents del pop

i interior, amb pinzellades abstractes de color.

art. Uns motius que són paral·lels a l’obra (2002)

Una figura humana els travessa per dirigir-se...

que dóna al seu pas per l’exposició individual a la

cap a on? Amable Villarroel s’apropia elements

sala municipal. En aquest cas, diferents imatges i

de l’hiperrealisme fotogràfic i del pos pop per

text es combinen amb l’aparició del rostre femení

donar pas a una nova figuració, on també tenen

sobre els dos coixins que formen la peça.

lloc els elements abstractes. La influència de les imatges generades des de les tècniques de re-

Bàrbara Juan ha evolucionat cap a formes més

producció massiva i des dels mitjans de masses

conceptuals, com es va poder veure en la seva

fan esdevenir al protagonista l’habitant d’un món

exposició a La Caja Blanca, el 2007, o a la que

industrialitzat.

va presentar a l’Institut Cervantes el 2010 amb Joan Sastre, guanyador del Premi Rei en Jaume

Precisament l’any passat (2012), l’artista va expo-

el 2000, l’any anterior al guardó de B. Juan.

sar a la galeria Ferran Cano, amb la qual treballa des de mitjans dels anys noranta, Realidad-Fic-

Divergentes és la peça que Amable Villarroel

ción, una mostra on es podia veure l’evolució i

presenta el 2002 als Premis Rei En Jaume i que

l’amalgama del seu llenguatge, que és present a

guanyarà el certamen aquell any. A mode de co-

Divergentes, a partir d’imatges apropiades de la

llage, es combinen diferents plànols que repre-

televisió i el cinema.

Amable Villarroel (2002) Divergentes. Làtex i pigments sobre tela.

2.2. De 2004 a 2011. Darrera etapa dels Pre-

d’obra. El mes de setembre del mateix any es

mis Rei En Jaume

va fer l’exposició dels seleccionats dels Premis Rei En Jaume 2004, que guanyaren ex aequo

En aquest darrer tram, les edicions consecuti-

Carles Gispert i Ñaco Fabré. El premi Calvià

ves dels Premis Rei En Jaume tornen a reflectir

va recaure en Marta Juan. El mes d’octubre,

el pols artístic de la societat illenca contem-

i coincidint amb l’Olimpíada d’Escacs 2004

porània, amb el reconeixement de la feina dels

es va fer la mostra dels participants del fons

creadors més joves que avui dia despunten,

d’adquisició d’obra de l’Olimpíada d’Escacs

com Arantxa Boyero, o bé estan en fase de

Calvià. L’Ajuntament va comprar llavors les pe-

consolidació de les seves carreres, com Astrid

ces de Gabriela Seguí Seguí i Adolf Gil.

Colomar, Carles Gispert i Robert Ferrer. El segle XXI du implícita la irrupció de llenguatges que s’han anat consolidant des de finals

De 2004 a 2011 els premis tornen

dels anys vuitanta i durant els noranta. El vídeo,

a reflectir el pols artístic de la so-

la fotografia, la instal·lació, la performance i les

cietat illenca contemporània amb

seves hibridacions arriben a una majoria d’edat. Un moment en què assoleixen un estatus i una

el reconeixement de creadors com

acceptació de caire generalitzat dins la pràc-

Arantxa Boyero, Astrid Colomar,

tica artística, i per extensió dins la història de

Carles Gispert i Robert Ferrer

l’art, però també en el circuit comercial. És per això que a partir de 2004 el premi de pintura passarà a dir-se Premi d’Arts Plàstiques, per

Hi ha una primera reforma de la sala

adaptar-se als nous temps i a les noves mira-

d’exposicions de l’Ajuntament de Calvià, el

des que recullen totes aquelles manifestacions

2004, que es completarà amb una de posterior,

artístiques. I, per extensió, el guardó Residents

acabada de fer enguany. S’ha de dir, però, que

es dirà des de llavors Arts Plàstiques de Calvià.

el conveni per organitzar les exposicions indivi-

Carles Gispert, Ñaco Fabré, Astrid Colomar i

duals als guanyadors acaba el 2005.

Robert Ferrer seran els premiats d’aquesta etapa amb més trajectòria posterior.

A les bases del premi de 2004 també es va crear un «Fons d’adquisició d’obra Olimpíada

Un vídeo-instal·lació de Carles Gispert, Meta

d’Escacs» dotat amb quinze mil euros, instituït

0-Morpho 2, se’n du el premi ex aequo amb

per les següents entitats: Sa Nostra, Puerto

Ñaco Fabré, el 2004. És una obra de caire ex-

Portals i Fundació Calvià 2004, que hi aporta-

perimental propera a l’escultura, en la qual apa-

ren cinc mil euros cadascuna per la compra

reix suspesa una peça de parafina, mitjançant

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

la projecció de vídeo. En les seves creacions

Ñaco Fabré comparteix el premi amb Gispert

sempre hi ha connexions orgàniques amb la

amb la peça Cauce de vida, un gran format

matèria, en aquest cas amb la mediació de la

que combina l’oli i el grafit amb la impressió

tecnologia.

fotogràfica. La imatge realista de la fotografia, en la qual es veu aigua i escuma provocada

Gispert és el responsable de la productora

pel corrent, es combina amb la inclusió de la

icouldbeyou, des de la qual ha presentat múl-

geometria i l’abstracció poètica del traç, una

tiples projectes com Feeling, touching, wat-

constant en la seva obra. Realisme i abstrac-

ching, thinking a la Torre de Ses Puntes de

ció encaixen de forma harmònica en la com-

Manacor, un repàs de deu anys a la seva tra-

posició. Els traços, propers a una escriptura

jectòria (1994-2004), i d’Inner Spectator, que

de signes, passen pel cromatisme que Fabré

guanya el projecte Capella de 2011 i que pre-

maneja habitualment: blanc, negre i gris, amb

senta la construcció d’una instal·lació habitada

l’aparició subtil del color.

per persones durant tot el dia a la capella de la Misericòrdia. L’any passat posà en marxa un

Fabré és des de 2008 acadèmic de la Reial

projecte de creació artística grupal amb finali-

Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. En-

tats terapèutiques per a malalts amb VIH, amb

guany l’hem vist a «Illart», una mostra col·lectiva

el suport d’ALAS i Es Baluard. Lligat a la Casa

i itinerant per diferents ciutats europees orga-

del Cactus, enguany prepara Aatomic Lab, un

nitzada per l’IEB. I l’any passat va exposar al

col·lectiu generador de processos d’innovació

Solleric Sobre la extensión vacía, un repàs pels

social i educativa a través de la cultura.

seus darrers dotze anys de feina.

Ñaco Fabré (2004). Cauce de vida.

Dossier

Robert Ferrer (2009). La nit.

El 2005, la guardonada és Astrid Colomar amb

d’intensa activitat productiva i expositiva que

un díptic de gran format, sense títol. L’abstracció

arriba fins a l’actualitat. Enguany ha participat

li serveix per fer-se plantejaments de tipus exis-

en la col·lectiva esmentada, «Illart», amb Ñaco

tencial que la duen a una investigació que arriba

Fabré, Erwin Bechtold, Pep Llambias i Guillem

fins avui. De fet, enguany ha presentat Camins

Nadal, amb itinerància per Londres, Berlín

d’identitat: introspecció i memòria a la galeria

i Madrid. Treballa des de fa alguns anys amb

Kewenig de Palma, dins el Festival Miradas de

Addaya Centre d’Art Contemporani, d’Alaró,

Mujeres. La seva nota de premsa diu que la pin-

i també ho ha fet amb altres galeries d’arreu

tura de Colomar «es construeix amb la subtil es-

de l’Estat, sobretot de València, el seu lloc de

tructura de la superposició de vels transparents

naixement.

de color sobre suports llisos de fusta». La peça premiada pertany a la sèrie de pintures negres.

La Nit és una escultura que, per la seva forma

Són també conegudes les seves peces de les

d’intervenir en l’espai, és considerada també

sèries blaves, com les que va presentar també

com una instal·lació. Les peces geomètriques

enguany a la galeria Joan Melià d’Alcúdia.

suspeses, de vegades gairebé partícules, són característiques en l’obra de Ferrer. Aquí

Un any abans de rebre el premi per l’obra La nit

apareixen projectades des de dos tubs, que

(2009), Robert Ferrer va guanyar el concurs Art

es trenquen en les mil peces que es detenen

Jove 2008. Des de llavors, comença una etapa

en l’espai.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

Arantxa Boyero (2011). Wild Flowers.

Com Ferrer, Arantxa Boyero té vincles profes-

La fotografia és també el nexe comú de dues

sionals amb Addaya però també amb d’altres

peces, Creant memòria, de Marta Juan, i

espais expositius, sobretot a Madrid. A la ca-

Desechos Humanos, d’Ana M. Maldonado,

pital ha participat en nombrosos certàmens

ambdues distingides amb el Premi Arts Plàs-

dedicats a la fotografia, nucli central de la

tiques de Calvià 2004 i 2005, respectivament.

seva creació artística, que també desenvolu-

Ambdues també incidiran en la poètica de la

pa al voltant de la performance i el videoart,

runa, en el paisatge deshabitat com a crea-

pel qual ha estat seleccionada pel festival de

dor de significat.

Vídeo Arte Latino de Nova York, Region 0. És precisament amb una obra fotogràfica, Wild

Parlàvem de la hibridació dels llenguatges, que

Flowers, que se’n durà el primer Premi Rei En

dóna com a fruit peces com Y se hizo el silen-

Jaume el 2011.

cio, árbol 002 2006, que camina entre el disseny gràfic, el collage i la foto. De fet, el seu autor,

Les flors salvatges de Boyero tenen a la dona

Mitos Colom, posseeix el premi en la modalitat

com a eix principal entorn del qual reflexiona en

de fotografia el 2003. Entre l’escultura, l’objecte

els seus processos de producció artística. És

i la instal·lació tenim Find the answer within, de

una dona propera al seu entorn. De fet, l’artista

Rosemary Marchetta (Premi Arts Plàstiques Cal-

mateixa esdevé l’objecte de la seva creació en

vià el 2006). L’artista, a més, havia guanyat el

múltiples ocasions.

Premi Rei En Jaume 2003 ex aequo amb Isabel

Dossier Ferrer. Qui el guanyà el 2006, Maria Sarraute,

leta, Dolors Sampol i John Ulbricht (2). Aques-

va presentar unes capses de llum intervingu-

tes obres sobre paper provenen de la compra

des amb figures de reminiscències del món de

feta per l’empresa municipal Calvià 2000 al ta-

la publicitat i del còmic, que deixaven entre-

ller esmentat.

veure el vessant pictòric dels personatges centrals. El 2008 és l’any del vídeo: dues propostes

Hi ha dues carpetes més, Aqua 7 i Buit de 8,

sobre aquest suport se’n duen els dos premis

que es varen exposar a l’Ajuntament el 1996 i

d’Arts Plàstiques. Carme Lliteras i Josep Ferran

el 1998 respectivament i que recullen l’obra de

per Despertar enlloc, i Isabel Castro Jung per

diversos artistes locals.

Clavo-memoria de erizo. En aquesta peça trobam la conjunció de la performance, de la in-

CESSIONS, DONACIONS I ADQUISICIONS

tervenció del cos en l’obra d’art i del vídeo, que enregistra l’acció i que és en si mateix peça

Hem vist com la col·lecció municipal s’ha format

material, objecte artístic. Talment succeeix amb

principalment a partir de la cessió de les obres

l’Exili Interior de Neus Marroig, la guanyadora

guanyadores dels premis d’arts visuals des

de 2010, que presentà una instal·lació amb ví-

de l’any 1971. Hi ha també un conjunt d’obres

deo complementada amb una peça de dibuix

que provenen, fent servir el mateix sistema

amb collage.

de funcionament, del lliurament d’una obra a l’Ajuntament per part de tots els artistes que

El capítol de les arts visuals es tanca, de mo-

s’han exhibit a la sala municipal d’exposicions.

ment, aquí. Les Wild Flowers (2011) d’Arantxa

La seva activitat es remunta a 1995 i a una ex-

Boyero seran les darreres en rebre els Premis

posició mensual, aproximadament.

Rei En Jaume d’Arts Plàstiques, que des de llavors i fins avui no s’han tornat a convocar.

Pel que fa a les donacions, n’hi ha fetes per diversos artistes, com la de Mercedes Laguens amb l’obra A oktay Kutlu (1984). En aquest sen-

OBRA GRÀFICA

tit, l’Ajuntament va publicar el 2009 el catàleg L’Ajuntament posseeix una trentena de pe-

Colección Pro Arte y Cultura, que correspon a

ces d’obra gràfica, entre litografies i gravats.

l’inventari d’una vuitantena d’obres, fruit d’una

D’entre els seus autors, alguns són artistes que

donació privada encapçalada per Mayte Spí-

han treballat com a impulsors o bé en l’entorn

nola. Són pintures, instal·lacions, escultures i

del Taller 6a. Destaquen, entre d’altres, les lito-

videoart, la majoria sense referències locals,

grafies de Maria Carbonero (2), Ramon Canet

encara que alguna sí que en té, que obeeixen

(2), Menéndez Rojas (5), Rafel Joan, Magí Ba-

al gust del promotor i col·leccionista.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

Mitos Colom (2007). Y se hizo el silencio...

Les adquisicions patrimonials han estat pun-

APROXIMACIÓA LA COL·LECCIÓ MUNICIPAL

tuals. Bé perquè s’han encarregat, com el mu-

CONTEMPORÀNIA

ral ceràmic que ocupa els tres pisos de l’interior de l’edifici consistorial, i del qual es va ocupar

La col·lecció d’art contemporani que forma part

l’arquitecte del projecte, Rafel Balaguer, o bé

del patrimoni artístic de Calvià és un bon exem-

perquè s’han comprat, També ésr essaltable el

ple del recorregut de les arts plàstiques des

tapís de Dalí, situat a l’escala d’accés a Batlia

dels anys setanta del segle XX fins avui. Reflec-

de l’ Ajuntament , una peça de grans dimens-

teix de quina manera s’han anat assimilant els

sions que és el número 29 d’un total de 50 .

corrents i els llenguatges contemporanis des de l’òptica local i, d’alguna forma, esdevé termò-

També hi ha obres que s’han adquirit en

metre per mesurar, fins a cert punt, els canvis

subhasta. En la que hi va haver dels béns del

socials. És també un itinerari per les pràctiques

Castell de Bendinat, el 1999, l’Ajuntament va

artístiques de cada moment històric, clar reflex

comprar la pintura Sant Marcel, del pintor ma-

de les tendències estètiques imperants del mo-

llorquí Gabriel Femenia, que data de la primera

ment. Això lligaria amb els estudis de semiòti-

meitat del segle XVIII.

ca i semiologia aplicada a l’obra d’art. Com

Dossier diu Simón Marchán Fiz, «l’obra artística, com

parlàvem inicialment, que s’han superat de ve-

a signe, és un sistema comunicatiu en el con-

gades amb perspicàcia a través, per exemple,

text sociocultural i un fenomen historicosocial.

de la compra d’obra gràfica de certs autors.

Posseeix el seu lèxic –els repertoris materials–, models d’ordre dels seus elements –sintaxi-, és

El patrimoni artístic contemporani del muni-

portadora de significacions i valors formatius

cipi presenta certa dispersió. Es troba pràc-

i socials –semàntica– i exerceix influència, té

ticament repartit entre les dependències de

conseqüències en un context social determinat

l’edifici consistorial. En alguns casos, l’accés

–pragmàtica. És doncs un subsistema social

al públic no hi està permès per tractar-se de

d’acció».

despatxos o llocs de pas restringit. D’altra banda, els sistemes d’exposició i sistematització

La de l’Ajuntament de Calvià és una col·lecció

s’haurien de revisar. Algunes peces no tenen

significativa en el context local de l’illa. La ma-

etiquetes identificatives per saber de qui és

joria de les obres són d’artistes que es circums-

l’obra i quin és l’any de creació. El conjunt de

criuen a l’àmbit illenc, amb contades excep-

la col·lecció té l’entitat suficient com per ser re-

cions. Les peces solen incloure’s en l’etapa de

collida en un sol espai expositiu, tot i contem-

joventut dins la trajectòria de cada artista, però

plant la dificultat que això significaria avui, en

en la majoria els trets definitoris de la línia de

temps de dificultats econòmiques. En aquest

feina posterior són clarament recognoscibles.

sentit, s’han de valorar molt positivament les

D’altra banda, el jurat dels premis ha valorat

passes que s’han fet per recollir, identificar i

amb encert, a la vista de l’evolució posterior de

ordenar les obres de propietat municipal, per

la carrera dels guardonats, que ha estat en gai-

sistematitzar-les en un catàleg, encara inèdit,

rebé la totalitat dels casos molt productiva i ha

però exhaustiu i complet.

tengut una projecció nacional i internacional. Amb tot, s’ha de destacar la voluntat d’unes S’ha de destacar que la convocatòria del guar-

polítiques culturals actives en la promoció de

dó ha estat una eina eficaç per formar una

les arts al municipi, com bé deixen paleses al-

col·lecció municipal, a la vegada que ha fun-

tres iniciatives posades en marxa més recen-

cionat com a plataforma de difusió i promoció

tment, de caràcter pioner a Mallorca, com la

dels talents locals.

del Betart. I, sobretot, incidir en la importància de la col·lecció contemporània en un municipi

La discontinuïtat dels Premis Calvià / Rei En

que compta amb 52.645 persones censades

Jaume –recordem que no s’han celebrat cada

(2011) agrupades en quinze nuclis de població

any des que s’inauguraren– ha provocat alguns

i amb tan sols 2.592 habitants en el seu centre

buits en el recorregut històric i artístic del qual

administratiu, Calvià Vila.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ALENYAR, Miquel (1996). La pintura moderna

ENLLAÇOS EXTERNS

a Mallorca (1830-1970). Ajuntament de Palma. Catàlegs editats pel centre Ca n’Apol•lònia de GÓMEZ DE LA CUESTA, F. (2011). Grup Di-

Son Carrió:

mecres (1975-80). Geografia d’un sentiment. Ajuntament de Palma.

http://pleiades.cbuc.cat:2082/search~S4*cat?/a Central+House+of+Artists+%28Moscou%2C+R{

GUASCH, Anna M. (2000). El arte último del si-

u00FA}ssia%29/acentral+house+of+artists+mos

glo XX. Del posminimalismo a lo multicultural.

cou+russia/-3%2C-1%2C0%2CB/exact&FF=ace

Alianza Forma, Madrid. Pàg. 315.

ntre+cultural+ca+n%27apollonia+son+carrio&1 %2C6%2C

JIMÉNEZ, Jaume (2004). Prefaci inèdit al catàleg de patrimoni artístic de Calvià.

Projecte Ahmad Nadalian: http://www.wwwebart. com/riverart/spain/installation/index.htm

MARCHÁN FIZ, Simón (1986). Del arte objetual al arte de concepto. Epílogo sobre la sensibili-

Notícia audiovisual sobre l’exposició «Sediments»

dad posmoderna. Akal, Madrid.

(2013): ib3tv.com/20130124_193425-el-projecteartistic-sediments-sexposara-a-madrid.html

PARCERISAS, Pilar (2007). Conceptualismo(s) poéticos, políticos y periféricos. Entorno al arte

«Sediments» a l’ABC:

conceptual en España. Akal, Madrid. Pàg. 308.

http://www.abc.es/cultura/arte/20130204/ abci-sediments-arte-balear-contemporaneo-

VIVES REUS, A. i Departament de Patrimoni

201302011204.html

Històric de l’Ajuntament de Calvià (2010). «Calvià en la época contemporánea». A: CALVO,

Sobre la mostra «Illart» (2012-2013):

M. i AGUARELES, A. (Edit.) (2010). Calvià Patri-

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-

monio Cultural. Ajuntament de Calvià, vol. I.

cultura/2013/03/28/exposicion-illart-cierra-itinerancia-internacional-roma/835549.html

http://www.calvia.com/servlet/model.web.Show Doc?KARXIU=6342&TABLENAME=WEB.DOC

h t t p : / / w w w. d i a r i o d e i b i z a . e s / p i t i u s e s -

UMENTACIO&pageProcessKey=LOADINGDO

balears/2013/04/05/illart-lleva-obra-bechtold-

CUMENT&KDOCUMENTACIO=14913

real-academia-espana-roma/612873.html

Dossier

Pep Guerrero:

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-

http://www.pepguerrero.com/

cultura/2013/03/28/exposicion-illart-cierra-itinerancia-internacional-roma/835549.html

Ricard Chiang: h t t p : / / w w w. g a n c h i t o s i p e p s i b o o m .

Astrid Colomar:

com/2011/03/entrevista-a-ricard-chiang/

http://www.artpalmabrunch.com/2013/galeriakewenig/Biografia%20Astrid%20Colomar.

Marian F. Moratinos:

pdf

http://www.marianfmoratinos.com/ http://www.artpalmabrunch.com/2013/galeCarles Gispert:

riakewenig/Nota%20de%20prensa%20As-

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/

trid%20Colomar.pdf

cultura/carles-gispert-habita-la-capilla-de-lamisericordia-con-inner-spectators.html

Robert Ferrer http://www.robertferrer.es/

http://www.obrasocialsanostra.com/es/actual/ noticia/id/1593

Arantxa Boyero: http://www.arantxaboyero.net/

Ñaco Fabré: http://ñacofabre.es/

http://www.40putes.com/20130516/arantxa-bo-

http://www.solleric.org/?p=3360&lang=es

yero-al-festival-video-arte-latino-de-nova-york/

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

LES ESCULTURES URBANES DE CALVIÀ: ENTRE EL CLASSICISME, L’ORNAMENTACIÓ I EL DISSENY 28

P.Rubí i J.M.R.

Dossier Els ciutadans de Calvià tenen al seu abast nom-

Hi ha peces especialment pensades per ocu-

broses escultures urbanes. Tot i que se’n poden

par els espais públics, com el baix relleu en

destacar algunes més, ens fixarem en dos con-

formigó d’Horacio de Eguía (1978) que hi ha a

junts escultòrics i algunes peces. N’hi ha unes

l’avinguda Notari Alemany de Magaluf. Presenta

vint-i-cinc, que se situen en diferents indrets com

una parella amb un infant que carrega l’home.

ara les rotondes.

Són possiblement una família de foners, que, segons el títol, estan inserits en la forma d’una

És en el centre d’aquestes estructures viàries

taula menorquina talaiòtica. La representació

que hi trobam els números del madrileny Alberto

segueix uns cànons figuratius classicistes. En

Corazón, un dels pioners del disseny gràfic es-

l’altre extrem, una peça conceptual de formes

tatal, reconegut per una extensa i prolífica carre-

geomètriques, Homenaje a la convivencia,

ra. Les peces són una compra del consistori de

d’Enrique Salamanca (2011), situada a la roton-

2001. De l’u fins al nou, les figures numèriques

da d’entrada de Santa Ponça, és l’altre exemple.

s’ubiquen en les rotondes que hi ha des de Cas

Ambdós autors, separats per diverses genera-

Català fins arribar a Son Ferrer. Cadascuna amb

cions, s’han dedicat a l’escultura de caire públic

la seva pròpia entitat, forma, matèria i color.

i tenen peces a diferents racons de Mallorca.

També dotada de color, en aquest cas el blau

Farem menció a part del conjunt escultòric de

cobalt, és la peça Surrounding del mallorquí

l’artista iranià Ahmad Nadalian, figura de reco-

Santiago Picatoste (2011), que està situada a la

negut prestigi dins l’art contemporani en l’àmbit

plaça de Santa Ponça, en el centre de la roton-

internacional. Les obres varen ser concebudes

da. La forma d’una flor retalla la planxa d’acer

el 2004 i són visibles a l’exterior de l’Ajuntament,

rectangular i hi deixa créixer el fons urbà entre

en la pujada i als voltants de l’entrada princi-

el buit, des de diferents punts de vista. Picatoste

pal. La ubicació i la falta de senyalització no

és un dels artistes joves que més projecció ha

permeten apreciar-les visualment ni tampoc

tengut en la darrera dècada.

conceptualment. Es tracta de Purification, una instal·lació de caire ambiental lligada al movi-

Podem esmentar La esperanza (1985), de Ben

ment del land art, on es poden observar em-

Jakober, escultor austríac lligat a l’illa i del qual

premtes de petjades humanes sobre diferents

hi ha obres en diferents indrets públics com ara

pedres, que formen un camí carregat de misti-

la UIB, la Misericòrdia i l’aeroport de Son Sant

cisme, com gairebé tota l’obra de l’escultor. El

Joan. La peça de Jakober a Calvià Vila represen-

conjunt va ser donat per la comunitat iraniana

ta una figura antropomòrfica, formada a partir de

a l’Ajuntament de Calvià en agraïment per la

les baules d’una cadena de ferro i està ubicada

recollida de fons per ajudar les víctimes del te-

en els jardins de l’Ajuntament.

rratrèmol de Bam.

Escultura de la portada: Surrounding (2011), de Santiago Picatoste, pintor, escultor i fotògraf que es mou entre la figuració i l’abstracció i considera el color part fonamental de la seva obra. Feta amb acer i acabada amb esmalt blau cobalt. Ubicada a la plaça de Santa Ponça. En el mapa, el número 8.

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

Els Números d’Alberto Corazón, pintor, escultor i dissenyador gràfic, fets amb planxes d’alumini i pintura sintètica (2001, 2002). En total són 9, situats a: 1) Plaça de la Conquesta de Cas Català, 2) Entrada al Golf de Bendinat, 3) Entrada a la urbanització de Bendinat, 4) Rotonda de devora l’hotel Punta Negra, 5) Son Caliu, 6) Portals, 7) Avinguda de Cas Saboners, 8) Sa Porrassa, i 9) Son Ferrer. En el mapa, els punts vermells.

La Esperanza, (1985) de Ben Jakober, escultor que utilitza diverses tècniques i materials. Representa la figura d’un home, feta de ferro amb cadenes soldades. Es troba ubicada a la plaça de l’ecònom Joan Coli i Triay, devora l’ Ajuntament. En el mapa, el número 1

Identitats (2003), de Gorromoixa, escultor d’Alaró que ha evolucionat des del treball artesanal com a planxista i obrador cap a formes i tècniques complexes de l’escultura. Està feta amb ferro i formes de fusta. Ubicada en el porxo de l’Ajuntament.

En el mapa, el número 2

Dossier

Instante al vuelo número 13, escultura que representa el vol d’una papallona de ferro, de Diego Majors. Ubicada en els jardins de l’Ajuntament. En el mapa, el número 3

Purification (2004), d’Ahmad Nadalian, artista iranià, de trajectòria internacional, amb una forta càrrega mística i panteista a la instal·lació es poden observar empremtes de petjades humanes sobre diferents pedres. Se situa a l’entrada de l’Ajuntament. En el mapa, el número 4

El companys del departament de Manteniment de vicente chinchilla hernández (19692001), que morí en accident laboral, li varen dedicar una placa

l’any 2003 que se va

col·locar a plaça Nova de Calvià. A ella se pot llegir : <<Este yunke representa el trabajo que tanto te gustó aprender, que tanto disfrutabas de ejercer y en el que te diste a conocer. La roca sobre el que se apoya representa la grandeza de tu corazón y el peso que dejó en nuestras vidas el vacio de tu ausencia >>. 31

En el mapa, el número 5

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

Bust de l’ecònom de Calvià Joan Coli i Triay fet per Aina Ballester Pujol, situat devora l’escala que accedix a l’esglèsia de Calvià.

En el mapa, el número 6

Homenaje

convivencia

(2011),

d’Enrique Salamanca, que ha dedicat bona part de la seva obra a l’escultura feta per embellir i humanitzar espais públics es troba a la rotonda d’entrada a Santa Ponça. En el mapa, el número 7

Hablando (2011) de Luis Mariano de Diego. Ubicada a la rotonda de l’avinguda de Santa Ponça en la intersecció amb l’Avinguda del Club de Golf.

En el mapa, el número 9

Dossier Escultura sense tí-

Escultura

sense

tol de l’arquitecte

tol

Bartomeu

Bauzà

Eguía, escultor ha-

(1999), feta amb

bitualment classicis-

bigues de ferro,

ta i figuratiu (1978).

acer i pintura sin-

És un baix relleu en

tètica. Està situa-

formigó. Es troba a

da a l’avinguda

l’avinguda

s’Olivera de Ma-

Alemany de Maga-

galuf. En el mapa,

luf. En el mapa, el

el número 10

número 11

d’Horacio

tíde

Notari

Escultures esportives de Rosemary Marchetta. Pintora i escultora nascuda als Estats Units, també guanyadora d’un Premi Rei en Jaume, te reminiscències «naïf» en part de la seva obra a la vegada que altres peces representen figures molt més inquietants. Són dibuixos sobre un suport de fusta, que representen diversos esports. Les escultures que no s’han deteriorat es poden veure al poliesportiu de Magaluf. En el mapa, el número 12 Discóbolo

Escultura

(2012)

situada

en la barriada d’El

de David Buzgar

Toro, de Joan Joan

(Dágaro), fet amb resina i acer. Ubi-

Llorca. Reutilització

cat a l’avinguda

d’un banc d’acer

de les Palmeres de

del passeig Palma-

Magaluf.

nova

En el mapa, el nú-

mero 13

mero 14

Dossier

El patrimoni artístic de Calvià

Mirant a l’infinit (1994), de Gaspar Servera, escultor mallorquí que treballa prioritàriament la figura femenina amb formes estilitzades feta amb planxa de ferro. Es localitza a l’avinguda de Son Maties de Palmanova. En el mapa, el número 15

Porta a la mar (2006), d’Ignasi Pomar, arquitecte municipal. Reinterpretació de «l’arc» tradicional per emmarcar el mar, però sense dintell, feta en formigó i amb una il•luminació interna sols perceptible de molt a prop, a la qual posteriorment s’hi va introduir una senyera amb un gran pal en homenatge a les víctimes del terrorisme. S’ubica a la rotonda d’entrada a Palmanova. En el mapa, el número 16

Dona asseguda, de Joan Bennàssar, pintor mallorquí que ha utilitzat diverses tendències o formes d’expressió que van des del classicisme al cubisme. Està ubicada en el Passeig Calvià, devora l’hotel Maravall. És de propietat privada.I accés públic. En el mapa, el número 17

Dossier Mapa d’escultures urbanes de Calvià

1,2,3,4

7 9

4 6 5

16 12 15 13 8 10 11

Números d’Alberto Corazón Escultures urbanes

L’adopció

és la millor opció

CANERA MUNICIPAL

(CTRA. DE CALVIÀ, Km 3)

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 10 i de 17 a 18 h

Informació: de dilluns a divendres de 9 a 14 h tel. 971 23 32 28 Urgències: Policia Local, tel. 971 00 33 00

Dossier

38 60

ELS GRAFFITIS

Graffitis i altres intervencions urbanes a Mallorca J. Pallarés Els graffitis, una activitat de la història recent de Calvià que es renova d’any en any 37 J.M.R. i S.S.

Dossier

Els graffitis

GRAFFITIS I ALTRES INTERVENCIONS EN L’ESPAI PÚBLIC A MALLORCA, UN INTENT D’HISTORIAR QUÈ HA PASSAT A L’ILLA 38

Jordi Pallarès

Dossier Com a educador i com a investigador en les arts

Crec que la música ha envaït massivament

visuals, voldria que les noves generacions fossin

tots els sectors vinculats a les anomenades

capaces de dimensionar el poder de les imat-

cultures juvenils, i que la indústria de l’oci i

ges, tinguessin eines i recursos per emetre’n ju-

de la moda ho han ben aprofitat. Sóc també

dicis crítics i valorassin els plantejaments de qui

dels que pensen que avui la imatge no pot

les posa en circulació. El que hi ha a continuació

dissociar-se del so, però per efectes d’espai

no és tan sols un intent d’inventariar el complex

i per no desviar-me massa evitaré enraonar

entramat de les intervencions urbanes que s’han

de la part musical que acompanya molts dels

dut a terme en aquesta illa durant uns anys: cer-

col·lectius i esdeveniments que es menciona-

tàmens, mostres, zones «pintables», projectes,

ran. Sí esmentaré, però, que el hip-hop, com

autors, col·lectius…, sinó també esmentar tots

a fenomen integrador de diferents maneres

aquells professionals, empreses, mitjans de co-

d’expressar-se, ha generat des dels seus ini-

municació i institucions que han donat suport i

cis fins avui una de les famílies més riques del

col·laborat de manera activa a fer que la ciutat

mapa musical de la segona meitat del segle

esdevingui un atractiu i necessari lloc on provo-

XX.

car reflexions. Com sempre dic, aquesta és una visió personal resultat d’anys d’investigació, xe-

SIGNIFICAT DE GRAFFITI

rrades, visites, seguiments d’artistes, mostres, projectes, diapositives i… moltes, moltes fotos.

Dit això, convé definir el mot «graffiti», ja que acostuma a crear controvèrsies entre els més

Probablement, hi faltin noms i esdeveniments

puristes. Donant per fet que no tothom hi es-

o, simplement, alguns no comparteixin el meu

tarà d’acord, sóc dels que creuen que el gra-

punt de vista. En qualsevol cas, he après molt i

ffiti és una expressió gràfica urbana que es

crec tenir una opinió força documentada sobre

desenvolupa col·lectivament i amb intencions

tot allò que envolta el graffiti i sobre la diversitat

bàsicament de gaudi col·lectiu. En un princi-

de projectes urbans que s’han anat succeint

pi, els qui el practiquen –en siguin o no cons-

aquí des de fa uns anys. Plantejar-se, doncs,

cients– no es plantegen altres objectius que

escriure sobre el fenomen de l’art urbà a Ma-

posar en pràctica les seves habilitats en una

llorca és tot un repte, però, sobretot, un deute

paret conjunta, intentant superar-se tècnica-

amb tots aquells i aquelles –anònims o no– que

ment i cercant un estil més o menys personal.

han contribuït a que, més enllà de les modes,

El resultat és, en essència, una paraula que

el mallorquins i els que vénen de fora intueixin

els identifica –el tag o signatura original amb

que el que aquí es fa a aquest respecte no té

la qual tots ells poden arribar a marcar qual-

res a envejar al que es fa en altres indrets de la

sevol superfície de l’espai urbà– amb més o

Península o en altres ciutats europees.

menys recursos estètics i tridimensionals.

Dossier

Els graffitis

A l’Estat espanyol, el graffiti va arribar de la mà

No fou fins més endavant que el graffiti i el

de pel·lícules i de programes especials de tele-

hip-hop d’aquí tingueren una identitat pròpia.

visió que pretenien documentar un fenomen sor-

Podríem dir que el hip-hop, com qualsevol

git a ciutats com Nova York en un context polític

moviment que neix com a subcultura juvenil,

i social determinat. Els writers o escriptors, els

ha tingut un poder d’atracció històric sobre

b-boys, els dj’s i els mc’s que durant els vuitanta

els joves en dues línies temporals diferents: en

començaren a practicar qualsevol d’aquests mi-

un primer moment, en al·lots de classe baixa

tjans expressius en el territori espanyol ho feren

que veieren en aquest fenomen la dosi ideal

reproduint aquest model nord-americà, impor-

de rebel·lia social i la llibertat d’expressió que

tant actituds i un vocabulari específic.

suposa dir coses cantant, pintant les parets

Sobrassada extrema. Intervenció mural a Palma de Santiago Morilla (CRIDA, 2012).

Dossier i, en definitiva, reivindicant l’espai públic com

Maneres salvatges i, per segons qui, vandàli-

un lloc comú d’esbarjo i manifestació (això es

ques de transformar l’espai urbà 1.

va donar sobretot als anys vuitanta i principis dels noranta). Ja entrats en el segon mil·leni,

ART URBÀ

el hip-hop assoleix unes cotes increïbles de popularitat i contamina estèticament i musical

Dit això, m’agradaria també aclarir certes ac-

gairebé tot adolescent i, de rebot, tota una in-

cepcions sobre el terme «art urbà». Literalment,

fraestructura comercial que se n’aprofita.

es pot pensar que tot allò que podem trobar pintat i/o escrit per l’espai de la ciutat vindria definit

El fenomen evoluciona, doncs, des d’un primer

per aquest terme (com si «tot» estigués fet amb

estadi en què va afectar bàsicament un perfil

intencions estètiques i respongués als mateixos

minoritari d’al·lots –probablement de classe

objectius). Els anglosaxons distingeixen entre

social mitjana-baixa– a un segon socialment

urban art i street art (aquí s’ha adoptat, genèri-

més diversificat en què aquells i aquelles que

cament, el terme art urbà). Essent aparentment

escoltaven aquesta música i duien roba so-

el mateix, el primer ho engloba tot (tant interven-

bretallada passaven a formar part dels indivi-

cions de qualsevol tipus com el graffiti més or-

dus més ben vistos entre els membres d’una

todox), i el segon –també anomenat postgraffiti–

determinada comunitat, barri o grup-classe

vol referir-se a tot el compendi d’intervencions

(els al·lots adolescents més rebels acostumen

urbanes en què tècniques i materials es barre-

a tenir una [auto]imatge marginal i agressiva

gen i complementen, hereves del graffiti més

sovint «cuidada», essent curiosament admi-

clàssic i del format i contingut dels missatges

rats i envejats per aquells que veuen en ells

de les manifestacions estudiantils de finals dels

la dosi de rebel·lia que voldrien, reconeixent

seixanta. L’street art, doncs, contempla interven-

alhora el desig sexual que desperten). Tot

cions de tot tipus amb tres denominadors bà-

plegat coincideix amb el moment en què el

sics en comú: la tria de l’espai i, com a conse-

hip-hop es posa de «moda» entre els joves

qüència, de l’escala del projecte; la complicitat

d’aquest i d’altres països. Aquest és un feno-

cercada amb el vianant; i unes intencions trans-

men força habitual respecte del canvi patit per

formadores que fan que els diferents projectes

les manifestacions subculturals en una socie-

es realitzin pensant en la seva incidència sobre

tat. De fet, el graffiti ha experimentat una evo-

el ciutadà, la ciutat i tot allò que els vincula.

lució molt similar a la de l’skate respecte de la diversificació d’adeptes i les necessitats de

1 El graffiti (ocupant de manera natural i conscient el carrer com

la mateixa pràctica urbana amb la qual molts

la resta dels quatre elements del hip-hop) i l’skate –tal com apunta

creadors i il·lustradors se senten vinculats.

Raphaël Zarka a La conjonction interdite. Notes sur l’skateboard, Ed. B42, París, 2011– han contribuït a revalorar els espais, el mobiliari i els materials deixats a l’atzar en una ciutat

Dossier

Els graffitis

No convé posar dins el mateix sac, doncs, el

il·lustradors i d’altres fan d’aquest un terreny tan

graffiti i l’street art. La major part dels escriptors

interessant com confús, i que ha generat molt de

de graffiti actius als anys vuitanta conceben el

material icònic que als propis circuits editorials i

graffiti com una manifestació il·legal, de gaudi i

d’art contemporani els ha interessat difondre. Per

vinculada a la paraula-imatge tridimensionada

tant, una cosa és el graffiti i l’altra les interven-

en un estil més o menys proper a l’old school

cions urbanes que s’escampen actualment amb

d’aquí o d’on sigui. De fet, no els agrada que a

un cert discurs que va del compromís sociopolític

segons què s’anomeni graffiti i, en certa manera,

a la pura experiència estètica.

tenen raó. Malgrat hagi evolucionat, no podem ignorar que el graffiti és, en origen, un element

LES INTERVENCIONS A MALLORCA

expressiu més dels quatre de la subcultura del hip-hop. Per tant, el perfil i, sobretot, les inten-

Sobre les intervencions a Mallorca, per

cions dels qui el duen a terme té poc a veure,

limitacions d’espai i per quantitat de propostes

d’entrada, amb les heterogènies propostes dels

i creadors, sobrevolaré tan sols allò succeït

qui es dediquen a intervenir l’espai urbà avui.

a Calvià i a Palma. Municipis com Bunyola,

Així i tot, alguns escriptors han continuat en una

Sóller, Santa Maria, Alaró, Felanitx, Capdepera

línia de «graffiti» més evolucionada en què des-

i d’altres han contribuït també a què l’art urbà

apareix el protagonisme de la «peça» central i

es desenvolupi i es descentri en aquesta

hi predominen personatges en un rerefons més

illa i, precisament per les seves respectives

narratiu.

aportacions, convé que això s’aprofundeixi en un altre text. Abans que res, val a dir que a Mallorca, més enllà de les clàssiques retolacions

Una cosa és el graffiti i l’altra

gràfiques, no hi ha tradició de pintura mural com

les intervencions urbanes que

en altres ciutats europees. Així i tot, a Palma

s’escampen actualment amb

–com a ciutat que concentra la major part dels habitants de l’illa– s’han anat concentrant

un cert discurs que va del

propostes molt diverses per part de creadors

compromís sociopolític a la

urbans d’aquí i de fora. No tan pels espais que

pura experiència estètica

«ofereix», sinó per tot allò que es dóna i perquè la ciutat i els barris que la conformen han anat canviant. Es tracta d’un municipi que, sigui

Aquest perfil de grafiters s’adscriu en la moda

quin sigui el color polític del batlle, sempre s’ha

de l’art urbà, de la mateixa manera que dissen-

resistit a legalitzar parets, el que demostra una

yadors gràfics, artistes sorgits de BB.AA, acti-

postura més aviat conservadora en no saber

vistes, artistes que treballen amb comunitats,

valorar i treure partit a aquest «altre» patrimoni

Dossier de què també disposa la ciutat. Els diferents

Els finalistes –Disoh, Hock, Sath, B. Llull i M.A. Oli-

intents per part d’agents culturals externs han

ver– dugueren a terme els seus projectes en una

estat, de moment, avortats. Des del Consell

exhibició, el resultat de la qual s’exposà a Ses

Insular de Mallorca, les desaprofitades sales

Voltes. En la mateixa edició, Javier Siquier guan-

del C.C. de la Misericòrdia varen acollir el

yà el primer premi de disseny gràfic per la seva

2010 mostres com Infoctada –amb obres del

tipografia Graffiti Lovers. Amb bona voluntat per

col·lectiu Reset (Banek, Biel Calderón, Sath i

part dels tècnics, però sense massa coneixement

Yezek)– o la col·lectiva entre OA, Hock, Llorar,

sobre què s’estava fent, es lliuraren unes bases

Disoh&Asco i Tash. Des del Govern Balear,

ambigües que denotaven certa ignorància sobre

l’Art Jove de 2009 fou l’única edició en què el

el tema, sense qüestionar-se en cap moment si el

graffiti entrà, excepcionalment, a concursar

graffiti com a tal podia encaixar com a disciplina

com una més de les modalitats.

en un certamen que té com a objectiu principal

Tags de Llorar (Palma).

Dossier

Els graffitis

ser una plataforma per difondre els projectes ar-

espais que la mateixa ciutat ofereix per fer

tístics dels que tenen menys de trenta anys dins

visibles propostes en les quals, sota dife-

el sector professional. I és que els conceptes

rents suports, un missatge escrit lliurat en un

«art» i «joventut» han provocat sovint que els

determinat moment pren una dimensió que

responsables polítics de qualsevol de les insti-

provoca inevitables reflexions sobre el paper

tucions d’aquestes illes hagin utilitzat oportuna-

del públic com a tal en relació a tot allò que

ment el graffiti com l’únic reclam per complaure

afecta el propi concepte d’espai públic avui

els més joves, sense significar-se sobre quina

(We are the new slaves).

dimensió social i artística ha de tenir. En aquest sentit, és significativa la reacció

Com a conseqüència de la polèmica del certa-

conjunta dels finalistes de l’edició de 2012 en

men de 2012, el mateix Sastre presenta Corre-

conèixer les lamentables condicions en què

dor, un projecte valent, compromès i processual

els respectius projectes havien de ser exhi-

en què s’ofereix als diferents protagonistes de

bits. Bartomeu Sastre –guanyador d’aquesta

l’escena cultural palmesana trobar-se durant un

edició– és un artista que sovint utilitza els

mes a l’espai de Ses Voltes de Palma. Corredor

We are the new slaves. Projecte de Marcos Cuesta i Bartomeu Sastre (CRIDA, 2012).

Dossier

Grafit a càrrec d’Ovas i Naze (Línea 6), Palma.

pretén posar moltes coses sobre la taula amb

dera l’old school mallorquina. Ells i d’altres grups

l’objectiu de fer evident la manca d’una ges-

d’aquí i de fora començaren a actuar en locals

tió professional que posi en marxa estratègies

nocturns que veieren en aquest tipus de músi-

operatives per dinamitzar les infraestructures

ca una expressió generacional que transgrediria

públiques ja existents i les possibilitats del ma-

modes passatgeres. M’estic referint a First’Hip-

teix espai urbà de la ciutat per possibilitar la

Hop a Cala Major, Ozono i la desapareguda So-

producció i difusió de projectes culturals. Tot

notone a Gomila, Magic a s’Arenal i tantes altres

un repte!

que han consolidat aquest estil i la fusió musical que suposà el sound system novaiorquès com a tot un gènere de gèneres.

Tornant al graffiti, Mallorca no ha estat una excepció respecte a l’atracció que determinats adolescents varen sentir en el seu moment cap

Joves i no tan joves que entre els anys vuitanta

a la subcultura de la qual prové, fent-se’n ressò

i noranta quedaren fascinats pel hip-hop, i que

en instituts i barriades pertinents. Un bon exem-

continuaren les seves vides vinculats a aquesta

ple fóra la Puta OPP (Alolo i Don Manolo –com

subcultura i guanyant-se la vida com a músics,

a dj’s especialitzats en tourntablism–, i Chino i

dj’s i promotors musicals en un moment en què

Paco com a experimentats mc’s), una de les pri-

–tal com ha dit Jess, artista i productora estre-

meres formacions de hip-hop/ragga/fonk de l’illa

tament vinculada a aquesta formació– l’única

de ressò nacional, pertanyents a la que es consi-

manera d’aconseguir roba ampla era

Dossier

Els graffitis

Intervenció a càrrec de Jess (Palma).

anant a C&A, comprar-se peces sobretallades

incombustible Linea 62, han estat les pioneres

d’home i «customitzar-les» amb plantilles. En

en subministrar material i vincular totes les ge-

aquest sentit, i tal i com acostuma a succeir,

neracions d’escriptors de l’illa. De fet, Linea 6

les primeres botigues a aquest respecte varen

–codirigida per Ovas i Lokomas– és avui l’únic

ser regentades pels mateixos escriptors en

negoci d’street wear i de material específic per

veure una necessitat alhora que un negoci el

pintar de tot Mallorca que ha aconseguit sobre-

fet d’aconseguir roba, complements, música

viure amb el temps, tot vinculant diferents ge-

i material per pintar. Així, les desaparegudes

neracions d’escriptors del graffiti més ortodox.

Rock&Shop i, posteriorment, Up&Rock’n, o la 2

Connectats amb llegendaris col·lectius de Nova York com

els Tats Cru, Linea 6 ha organitzat concerts i ha participat en mostres com ara Art Transit reproduccions «customitzades» de vagons del metro de NYC a escala–, amb la col·laboració de Montana Colors i itinerant pel territori espanyol.

Dossier D’altres botigues com Devil, Roll&Roll, Switch

nats, els «dispersos» (DiPS) han estat un dels

People (aquestes tres dedicades al món de

col·lectius heterogenis i prolífics que més s’ha

l’skate) o Pasatiempos i Piel de Gallina, han

deixat contaminar per propostes artístiques

estat també vinculades des dels seus inicis

des de l’àmbit més professional de l’art. Han

a aquesta i a d’altres subcultures. Col·lectius

estat moltes les col·laboracions del col·lectiu

com DPS –Dispersos Crew– (Oasei, Bus, Ma-

amb altres grafiters d’arreu4, i fructífers els pro-

goh, Crónico, Ray, el dj Iván, Inma i Vore3 i, més endavant, Adam, Llorar i Hock), LA OSTIA (col·lectiu amb diferents formacions musicals), TDC i la desapareguda MOLINART (Scawt i Hock, dos dels escriptors amb més habilitats tècniques de l’illa), han estat propers a Rock&Shop i, sobretot, a Up&Rock’n. Una empresa que l’activa Jess, Paco de l’OPP i Iván/DjSaez de la DPS crearen amb la intenció de propulsar un projecte de difusió subcultural anomenat Ander Graun. Intercol·laborant tots ells en la decoració de locals i en el disseny de mix-tapes, cd’s, stickers i cartells promocionals de les seves pròpies produccions, han compartit local de reunió al carrer de la Missió. Un carrer gràficament fructífer durant uns anys. Més recentment, la desapareguda Stance –dedicada a l’skate i regentada per l’inquiet Charlie– ha ofert també els seus «aparadors» perquè aquests i d’altres escriptors poguessin exposar-hi la seva obra, «customitzant» moplanxes i calçat esportiu. De tots els mencio-

Fuzk you! Sticker del col·lectiu Fuzk (Palma)..

3 De Calvià tots dos, Inma González –avui dedicada al dis-

4 Hock –qui no recorda els seus happyhocks?– i Scawt han

seny gràfic– ha estat de les primeres dones d’aquí que ha

col·laborat també amb crews d’exhibició internacional com

combinat la pràctica del graffiti amb la documentació foto-

X-Largos, amb escriptors de renom nacional com Dibo,

gràfica d’aquest sota una mirada molt personal.

Sye, Hanem, Cade, Mate, Den i Dize

Dossier

Els graffitis

DPS i Flying Förtress. Grafit a la zona de Gesa (Palma).

grants, val a dir que alguns d’ells, com Magoh

jectes i experiments gràfics amb el comissari

i Llorar, estan també actualment immersos en

Jordi Pallarès, entre els quals cal destacar la

la pràctica del tatuatge (convé no ignorar que

mostra VIR_US el 2004 a la galeria Ferran Cano

el tattoo i el graffiti són dues expressions gràfi-

de Palma5 i el projecte autoadherent DIPSHH...

ques d’origen divers que s’han anat donant la mà a poc a poc, s’han contaminat positivament

La DPS ha generat també altres formacions

i han aprofitat l’acceptació social d’ambdós

més petites com FUZK6. I, més enllà de la in-

fenòmens en el món de la moda). Per altra

dubtable tècnica i personalitat dels seus inte-

banda, OA ha dirigit els seus esforços envers l’anomenat graffiti removal, en què la documen-

5 Llorar, OA, Hock, Funkcore i el fotògraf Xim Izquierdo, per

tació fotogràfica i les empremtes gràfiques de

una banda, i Joan Soler, Yolanda Adrover, Amparo Sard i

la pròpia ciutat acaben traduint-se en una obra

Pep Guerrero, com a artistes de la galeria, per una altra,

conceptual que qüestiona i ret homenatge als

entren en diàleg per primera vegada i es deixen contaminar

rastres de la pròpia pintura –artesanal, indus-

a molts nivells.

trial, subversiva– que trobem pel carrer.

6 D’interessants però comptades intervencions i amb estètiques molt personals tots ells, FUZK està format per Psske, Llorar, Funkcore i OA. Present des de fa temps en

Els mateixos Javier Siquier, Álvaro Pascual,

l’escena palmesana amb compromeses intervencions per-

Llorenç Pérez, Javier Garló, Tià Mas, Grip

sonals com Squad’s Rebellion, Funkcore combina avui la

Face, Marc Peris i Lourdes Santandreu varen

seva incidència urbana amb altres projectes propis com

participar també en el projecte col·lectiu Los

Hermanos Expósito, recuperant tota una tradició de retolació (tipo)gràfica manufacturada.

Invisibles (2012). Novament sota la coordina-

ALGUNS NOMS REPRESENTATIUS

ció de Jordi Pallarès i ubicat a Son Tugores (Alaró), es tracta d’un material polític creat

Molts són els adolescents que han passat pel

per a l’ocasió amb l’objectiu de provocar

graffiti i, d’alguna manera, han deixat el seu

una reacció proactiva en l’espectador, atesa

efímer «llegat», taquejant i bombardejant els

la desafecció política existent en l’actualitat.

carrers. Però pocs són els que han continuat

Part d’aquest material i de les fusions gràfi-

i més pocs encara els que decideixen, amb el

ques d’alguns dels artistes varen ser visibles

temps, dedicar-se professionalment a les arts

a Alaró i, sobretot, pel casc antic de Palma.

visuals. La llista pot arribar a ser molt llarga,

Part de l’equip del projecte ha generat i pro-

perquè cada generació aporta individus amb

tagonitzat també el número 0 de la revista

més o menys presència gràfica al carrer, i molts

VB_exposición visible, una iniciativa editorial

d’ells passen per diferents col·lectius difícilment

per a projectes de comissariat horitzontal que

inventariables. Vinculats a l’old school palme-

pretén reflexionar sobre el procés de produc-

sana, trobem Cane, Mr. Beat i W.Cat. També el

ció i circulació de les imatges i el paper de

desaparegut Graffi, Scratch i Lurk (PC Crew).

l’espectador, en tant que productor i emissor

Hezo –abans Trasdat i actualment vinculat al ví-

d’aquestes. El 2013, VB organitza una taula

deo i a l’animació igual que Crónico de la DPS–,

rodona a Transitant-Llibreria de Palma sobre

juntament amb Mega, Manu i Krad formaren

l’ús i la redefinició de l’espai públic avui, amb

crews com DKT, MKP o PDA. També Hidron,

la participació de diferents agents culturals

Noa, Jar, Cubalu, Poti, Zoes, Vazo, Soak i Size

de la ciutat.

com a VTP i CDO. I altres generacions més jo-

Dossier

Els graffitis

Intervenció de Grip Face a Palma.

ves com Buda, Moritz, Race, Daz, Sander, San-

Alguns d’ells han estat vinculats a una de les

gai, i Where, Sem, Xaz (AiV), Mich, Deboh, Ci-

barriades de Palma que més escriptors i grups

poh, Nadal, Tash, Sath, Maio, Caes, Post, Nig,

de hip-hop ha generat: es Rafal - es Vivero.

Tali, Suid, Zonter i Peich (aquest darrer com a

Estem parlant d’una zona perifèrica de classe

Loop Stepwalker, vinculats avui tots dos al di-

social mitjana-baixa que disposa de dos dels

jing amb el projecte Voltage), Bomberking, En-

espais històricament pintables de Palma: el

yel, Kie, el duet No Love, Rets, Sec, els Bomb

pont del Makro, al voltant de l’estació de Son

Inc. (Rye, Slink, Kine, Kron, Kode –TKC–), la 47

Fuster, i el circuit dels torrents que delimiten

de Calvià i tants altres.

els barris. Salvant les distàncies, els torrents equivalen a les zones underground de les

Dossier grans ciutats, ja que acostumen a estar eixuts

de la zona de Gesa i la de Makro, a Palma els

i invisibles per al ciutadà. Als voltants del

suports més o menys legals es concentren en

nucli urbà de Palma, han esdevingut des de

determinades zones, que han deixat peces

sempre una llarga i agraïda paret per poder

de certes dimensions per ser contemplades

experimentar amb els pots d’esprai que, tot i

amb distància: el pont de la via de cintura veí a

sancionables, es tracta d’accions que mai no

Madre Alberta, els voltants de les vies del tren

han fet nosa a ningú. Segons ha afirmat Nase,

de Sóller pel polígon de Son Castelló, la Via de

els primers graffitis apareixen en aquests

Cintura i el torrent de Sa Riera.

torrents entre 1989 i 1992 . Sobre el mateix 7

carrer Aragó roman l’abandonada fàbrica

Des dels clàssics plates al «brochazo» i

FLEX que, com la desapareguda casa del

l’escriptura esquitxada com a conseqüència

carrer abans anomenat del Capità Salom (ara

de rebentar els pots d’esprai, moltes són les

d’Alfons el Magnànim), ha estat testimoni dels

tècniques avui que permeten ràpida execució,

inicis i les evolucions de molts dels escriptors

desitjats drippings i «lectura» a gran escala.

mallorquins de determinades generacions. No

Malgrat Mallorca no tingui una línia extensa

molt lluny d’allà i devora el pont de Son Gotleu,

de trens, els vagons de les línies regulars i,

trobem l’IES Sureda i Blanes –popularment

en algun moment, els del tren de Sóller han

conegut com «el 8»– on es va arribar a una

estat puntualment pintats, el que ha facilitat

mena d’acord per poder pintar els murs que hi

descarregar

ha al voltant del centre. I al polígon de Llevant,

repte i l’exposició mòbil que suposa el fet en

l’anomenada zona de GESA sobre l’avinguda

si. A banda, però, dels llocs esmentats on

Mèxic i a prop de l’IES Antoni Maura.

acostumen a proliferar aquestes actuacions,

tradicional

adrenalina

pel

la «recuperació» de determinades zones Vinculats també a la zona del Vivero, col·lectius

urbanes de la ciutat, amb tot el que això suposa

ja històrics i d’altres transformats com ara

d’especulació immobiliària i d’expectatives

PTB, NSR (Raflex, Ovas, Sark, Wosh), la

socioeconòmiques de barri, ha contribuït

desapareguda Bad Stars (Rude, Hazes –ara

a generar certa tolerància a les creacions

Llorar–, Over –un polifacètic creador vinculat

artístiques al carrer. Aquest fenomen s’ha

a la música techno–, Vazo, Parth –dedicat

donat en zones de moltes ciutats del món que

actualment a la pintura en un autoexili a Deià–),

s’han regenerat i posat de moda i que han

TCT (Nase –abans Orozco–, Gori, Lokomas,

augmentat així no tan sols el seus habitants

Cain, Gringa, Rocki, Ovas) i d’altres. A banda

sinó els freqüents visitants que volen gaudir i ser testimonis del que hi passa.

7 «El puente de Makro«, J. Pallarès, DP.Cultura Urbana Progresiva, #19. Juny, 2004.

Dossier

Els graffitis

Les mateixes associacions de veïns, comunitats diverses, botiguers... s’organitzen i negocien com poden horaris, celebracions i propostes específiques per dinamitzar el barri en qüestió. Aquest és el cas de Canamunt (We Canamunt!), al centre històric de Palma. La seva popularitat, la proliferació de negocis d’oci, la contraculturalitat manifesta dels qui hi viuen i una més que activa i compromesa associació de barri ha provocat l’acollida generosa de moltes de les intervencions urbanes més interessants realitzades a Palma avui. Juntament amb el barri de la Gerreria, en esdeveniments ja consolidats com Bang Big s’uneixen durant uns dies artesans i artistes que treballen i mostren les seves creacions en espais privats, domèstics i públics, en una línia molt propera a l’open studios. Carrerons, places, solars per edificar i murs de tot tipus concentren micro i macrointervencions de creadors de fora i d’aquí, especialment de 1984r, Soma, Sabek, Paer, Ovas, Nase i Grip Face. Especialment hàbil amb les tècniques seStencil i paper encolat de Phogo (Palma).

rigràfiques i amb el collage manual de textos de Letraset, Grip Face dinamitza també el projecte

cios de la mà de TASIZ8, o les col·laboracions

Sua Rua, fusionant-se sobre paper i pel carrer

més recents del fotògraf Pato Conde a Staff

amb artistes com Alona Vinc, Flavia Gargiulo o

Magazine, publicació vinculada a l’skate amb

Lluís Juncosa.

articles sobre mostres i projectes de fotògrafs i il·lustradors urbans a Mallorca. Per altra banda,

REFERÈNCIES A ALGUNES PUBLICACIONS

periodistes i versàtils crítics musicals com Pilar Rubí, Joan Vich i Joan Cabot hi han demostrat

Tot i que no existeixen publicacions locals especialitzades de caràcter oficial, sí que hi

8 Tasiz, com aquest dinamitzador vinculat a l’old school de

ha hagut esments sobre el graffiti i l’art urbà

Calvià, fou també responsable del malaurat primer número

d’aquí en revistes ja clàssiques de tirada na-

de Linea6 Magazine, alhora que de Linea6 Radio (un pro-

cional, com ara Hip-Hop Nation i Trapos Su-

grama emès des de Radio Calvià), en què es féu difusió durant uns anys d’escriptors i grups de rap mallorquins.

Dossier també interès, i han donat suport a aquestes

Blitz, SKL, La Caja Blanca, Ferran Cano. ABA

manifestacions en revistes musicals, premsa,

i Louis 21, entre d’altres) i els bars, restaurants

televisió i programes radiofònics9. Altres publi-

i botigues de roba orientades a un públic jove

cacions –algunes d’elles ja històriques– també

(Pasatiempos, Piel de Gallina, La parada de los

n’han fomentat la difusió. Em referesc a la ja

monstruos, Noodle bar), han demostrat la seva

clàssica Youthing, i a les desaparegudes Linea

permeabilitat a unes gràfiques que ja formen part

6 Magazine i DP. Cultura Urbana Progresiva.

de la cultura visual del moment11. Paral·lelament,

Aquesta darrera com una de les publicacions

desapareguts projectes com La Fàbrica de Li-

gratuïtes de gran tirada a Palma i a Berlín, que a

cors, l’espai Eggo de l’estudi gràfic Eggcommu-

més ha contribuït a fer visibles la persona i l’obra

nity, l’espai de producció Ca’n Danús o d’altres

dels anònims protagonistes de l’art urbà d’aquí i

de reconvertits com Waka, Intersecció Art –dina-

de fora, amb fotos, entrevistes i articles per part

mitzat per Uta Gritschke–, l’espai Pomar Flores i

d’activistes culturals de l’illa. Aquests reportat-

els mateixos de Sa Possessió al polígon de Son

ges marcaren un abans i un després, ja que

Rossinyol, s’han ofert també perquè aquest per-

contribuïren a la popularitat d’aquest fenomen

fil de creadors tingui l’oportunitat de mostrar els

alhora que refermaren en molts dels respec-

seus treballs sobre qualsevol suport.

tius autors uns interessos artístics latents fins al moment. D’altra banda, fanzines autoeditats

XERRADES I ESDEVENIMENTS

de diferents estils han proliferat i proliferen en el panorama de les publicacions alternatives a

Convé deixar constància de la predisposició de

Mallorca .

molts creadors vinculats al graffiti a pintar i fer

xerrades gratuïtament (sovint es pensa que no Alguns dels creadors que provenen de l’art més

tenen res a dir i, en cas de pintar, pagant-los el

urbà han aprofitat l’acceptació i comercialització

material ja estan contents!) a escoles i centres

d’aquest fenomen, de la mateixa manera que

cívics. En aquest sentit, cal destacar el projecte

els espais expositius oficials (l’antiga galeria

didàctic Mirograff, realitzat des de la Fundació Pilar i Joan Miró entre 2006 i 2007, ofert a centres educatius amb l’objectiu de conèixer el món

9 Joan Cabot i un seguit d’actius col·laboradors han dut a terme el fanzine digital 40Putes.com, amb el qual difonen aquestes «altres» cultures i critiquen sense escrúpols la

11 Intrús en l’art urbà per als més ortodoxes, les intenses

política cultural actual en un moment de necessària resis-

col·laboracions d’Albert Pinya amb Tap_on i Ramon Caima-

tència cultural.

ri han donat fruit en els respectius locals de Piel de Gallina

10 A partir d’una idea de l’hiperactiu Grip Face i amb el

i Cultura Club. Aquest artista palmesà ha intervingut també

suport de 40putes, la fira Palmazine a Sa Possessió el 2012

amb encert i ironia alguns racons del centre de Palma. Per

intentà reunir el més recent de les (auto)edicions gràfiques

altra banda, destaquen les col·laboracions d’Amadeo Ore-

i sonores que circulen per Mallorca.

llana també a Piel de Gallina i Pasatiempos, alhora que els seus collages al carrer d’en Brossa.

Dossier

Els graffitis

del graffiti i els seus vincles amb l’obra de Joan

El 2011, dins el context del bicentenari de la

Miró , que contempla xerrades i tallers a càrrec

Pepa i amb la col·laboració d’Es Baluard, Iñaki

de Jess, Paco de l’OPP, Llorenç Pérez i Javier

Larrimbe du a Palma Unofficial Tourism, un pro-

Garló.

jecte ja iniciat a Madrid en què l’artista proposa

una sèrie d’itineraris alternatius per la ciutat de Respecte a la resta d’intervencions urbanes, cal

Palma. Amb voluntat explícita d’elaborar-ne un

esmentar també les col·laboracions digitals de

sobre art urbà i sota una selecció personal de

Tomeu Mulet a Schhh.unmicroclima un projecte

Jordi Pallarès, s’hi inclouen projectes de Gato

coordinat des de Barcelona que ha fomentat l’ús

–excomponent de Phogo, ha deixat la seva em-

i la documentació de plantilles arreu d’Europa– i,

premta gràfica punk als carrers de Palma des

sobretot, el llegat del recentment finalitzat pro-

de fa anys–, Llorar, OA, Grip Face, Stick Sol-

jecte CRIDA13. Dos esdeveniment més: la visita

diers –interessats pels stickers, els joves Bose,

de FAILE i Unofficial Tourism. El 2003, sota una

Bu, Dirz, Harry i Marble coordinen l’any 2010

iniciativa de TRES, S.C. i Isabel Santandreu, els

una mostra internacional de treballs en aquest

populars novaiorquesos FAILE mostren i venen

suport a Es Baluard sota un taller per a joves–,

al Centre Cultural d’Es Jonquet obra seva feta

el valencià Soma –des d’una crítica explícita

sobre fustes i material recollit pels carrers de Pal-

a la política actual, treballa activament per la

ma, tot un fet extraordinari que els adeptes a l’art

zona de Canamunt–, Javier Garló, Nuria Mo-

urbà vàrem agrair.

ra14, Nase i Ovas –dos escriptors experimentats vinculats al graffiti més ortodox que «gestionen» el mur del davant de la seu de Linea 6—, i el mencionat Morilla. A part dels ja citats, molts són els stickers, papers encolats de tota mena, plan-

12 El treball mural i cal·ligràfic de Joan Miró, especialment

tilles i objectes aferrats per autors i col·lectius

el realitzat a Son Boter, posa en evidència com l’acció ins-

mallorquins o de fora que passen per aquí.

tintiva de guixar les parets com a expressió essencial de l’ésser humà connecta creadors de tots els temps. De fet, hi ha artistes com ara Miquel Barceló que han deixat també el seu «patrimoni» en espais públics i privats. Intervencions que, per altra banda, convindria dimensionar i inventariar.

13 Dependent de la Fundació d’Art Palma i coordinat per

14 Més enllà de la seva presència puntual en galeries, Nu-

Fernando Gómez de la Cuesta i Pau Waelder amb el su-

ria Mora ha intervingut un parell de façanes dins el festival

port del malauradament desaparegut CRCC, CRIDA ha

Alternatilla del 2008, a més d’una caseta a la Fundació Pilar

comptat amb artistes d’aquí i, sobretot, de fora per elabo-

i Joan Miró. Val a dir, però, que el puntual equip que forma

rar projectes vinculats amb la ciutat de Palma a canvi d’una

amb l’artista madrileny Eltono ja aterrà a Palma a principis

estada amb residència. A destacar, entre d’altres, les sub-

del dos mil i deixà el seu rastre geomètric per diferents

tils intervencions amb flors de plàstic de Nerea de Diego i

racons de la ciutat.

l’espectacular mural de Santiago Morilla.

Dossier

Cartells intervinguts de Javier Siquier (Los Invisibles, 2012).

d’un festival que ja és història en l’àmbit na-

INTERVENCIONS A CALVIÀ

cional. El Calvià Hip-Hop –en les seves dues El municipi de Calvià, per altra banda, té ja

edicions de 2001 i 2002 i, ja des del 2004, evo-

d’entrada un mapa físic i social que el fa dife-

lucionant cap a Es Generador– és el resultat

rent de Palma. La seva gran quantitat de nuclis

de les negociacions de Pedro Anaya15 com a

de població ha anat generant infraestructures

portaveu de tots els joves que reclamaren es-

diverses i, sobretot, una combinació genuïna

pais al municipi per poder pintar sense pro-

entre gent de Mallorca i residents provinents

blemes, sota el govern de l’aleshores batlessa

de països europeus. Es tracta, doncs, d’un mu-

Margarita Nájera. Un decret de batlia de 1999

nicipi en el qual la dispersió forma part de la

resol la situació en el seu moment, permetent

seva pròpia identitat. 15 Graffiti Show, empresa inicialment formada per Tasiz,

El fenomen del graffiti a Calvià va lligat a dos fets:

Lina i Chino de l’OPP, gestionà les diferents edicions del

els acords per poder pintar tot un seguit de murs

Calvià Hip-Hop, així com els quatre anys dels festivals de

de les infraestructures públiques del municipi i,

graffiti de Calvià i Santa Ponça, a més de participar en altres festivals de música en l’àmbit nacional.

com a conseqüència d’això, l’esdeveniment

Dossier

Els graffitis

Art urbà del col·lectiu SDS (Son Ferrer, 2005).

la possibilitat de l’ús de determinades parets

poliesportiu de Santa Ponça, el mur de conten-

de titularitat municipal per poder ser emprades

ció al carrer Cas Saboners (límit amb el col·legi

com a suport d’expressions artístiques vàries

públic del mateix nom ubicat a Palmanova), el

en condicions no ofensives envers el medi

mur situat al lateral annex als vestidors de la

ambient i la «normal» convivència ciutadana.

pista de futbet del Toro, i les parets laterals del

Després d’una protesta comunitària per tal que

poliesportiu de Son Ferrer. Tot plegat, fruit de la

el mur del camp de futbol Mofarès (Es Capde-

bona entesa i predisposició dels qui en aquell

llà) romangui sense cap intervenció «artística»,

moment varen considerar que la demanda

l’any 2004 l’Ajuntament decideix treure una mo-

responia a certa lògica i que, per tant, valia la

dificació a l’anterior decret en què es descriu

pena seure’s i considerar uns espais específics

definitivament quins són els espais pintables,

en cadascun dels nuclis per tal que els interes-

en quines condicions i quines són també les

sats en aquestes pràctiques poguessin dur-les

conseqüències si s’intervé en altres espais no

a terme de la millor manera.

autoritzats. Excloent, doncs, la zona esmenta-

Així neix Calvià Hip-Hop, un festival que, sota

da abans com a resposta a la sol·licitud dels

la satisfacció de tots els seguidors d’aquesta

veïns de la zona, les parets declarades com

subcultura a Mallorca i amb la coordinació

a pintables són: el mur posterior del frontó del

d’un bon coneixedor del fenomen com Tasiz al

Dossier

Calvià Hip-Hop 2002. Moment del concurs de graffitfs.

capdavant, funcionà com una plataforma per

Les gestions fetes i l’èxit en el seu moment

difondre els principals grups, mc’s i dj’s mallor-

del Calvià Hip-Hop han tingut, en certa ma-

quins, alhora que per donar a conèixer a im-

nera, continuïtat en la resta d’esdeveniments

portants escriptors d’aquí, nacionals i de fora,

que des de l’Ajuntament s’han anat endegant

que s’exhibiren en les seves dues edicions (els

adreçats a joves, aprofitant infraestructures ja

espanyols Skum –de la desapareguda i com-

existents i d’altres de relativament noves com

batent ONG Crew–, Derko, Ome, Sok, Dibo,

ara l’equipament juvenil Es Generador a Son

Sex69, Hanem, Sye, els alemanys Loomit, Can2

Caliu. Amb motiu de la desaparició dels Pre-

i Daim, el suís Dare, i el col·lectiu MAC de París,

mis Rei En Jaume 2012, l’Ajuntament es plan-

entre d’altres).

teja cobrir el buit amb un ambiciós projecte

El fenomen del graffiti a Calvià va lligat a dos fets: els acords per poder pintar tot un seguit de murs de les infraestructures públiques del municipi i l’esdeveniment d’un festival que ja és història en l’àmbit nacional: el Calvià Hip-Hop 57

Dossier

Els graffitis

que pretén ajuntar l’esperit inicial del festival històric sobre hip-hop amb les arts visuals més

La primera edició de Betart ha

contemporànies. Gràcies a l’equip de tècnics

suposat un «laboratori» que

encapçalat per Maria Antònia Ferragut, i sota la responsabilitat de Juan Abarca, la primera

edició de Betart ha suposat un «laboratori» que

gràfiques en espais públics i

ha provocat intervencions gràfiques en espais

privats del municipi

públics i privats del municipi d’una selecció irregular d’artistes calvianers –Javier Garló, Antoi-

provocat

intervencions

Ja a principis dels noranta, l’old school més

ne Garló, Adrián Rubio, Shik i J.I. Armenanzas,

activa de Calvià s’hauria d’ubicar entre Santa

entre d’altres– i de la Península –sota un pro-

Ponça i el Toro amb gent com Mr. Die, Badem,

jecte d’encetades residències, el col·lectiu Boa

Redem, Ruz, Manu, Bas, Best i Tasiz. Recor-

Mistura, Ramón Sendra i Santiago Morilla– amb

da Vore que els seus primers tags comencen

l’objectiu d’elaborar un patrimoni urbà en què

a aparèixer en aquell moment juntament amb

s’impliqui també l’empresa privada i que rever-

els de Pek, Brain, Jak, Ros, Riot, Ove i d’altres.

teixi en un turisme més cultural.

Immediatament després es forma la DP Crew amb Mr. Die, Badem, Redem, Ruz i l’afegit de

Així i tot, a Calvià continua havent-hi carrers, tú-

Deivid i Maxot –actualment J. Garló. I, a finals

nels, hotels abandonats i murs que, malgrat tot,

dels noranta, es crea la DPS palmesana amb els

apareixen pintats sense massa queixes. El límit

calvianers Vore i Inma/Main. Cap a l’any 2000,

fronterer del municipi amb Palma ha fet també

comença l’activitat de l’SDS –Sustancia del Sur

que gran part dels escriptors originals de Cal-

o Superproducciones– amb Garló, Pek, Tban

vià hagin pintat a Palma i amb palmesans, de la

i Arm. Es tracta d’un col·lectiu en què, tot i la

mateixa manera que els palmesans han aprofi-

identitat gràfica dels seus quatre components,

tat sovint les infraestructures abans esmentades

les potents imatges elaborades per Arm i Garló

davant les escasses parets legals de Palma.

en determinen l’expressiva iconicitat. Tot i que oberts i permeables, els treballs de l’SDS acos-

Segons conta Javier Garló, a Magaluf es varen

tumen a emmarcar-se dins l’anomena’t graffiti

generar al principi col·lectius de graffiti en poc

pictòric, cosa que l’allunya d’altres estils més

temps. PDM amb Pek, Brain, Zone i Jack, i al-

ortodoxes i/o nítids. Javier Garló, no exempt de

guns com JNT (Pek, Ru i Sirac), que neixen i

compartir la seva visió crítica envers la societat

moren amb una sola peça feta simplement amb

actual, és un creador versàtil i permeable a l’art

càmfora per a les sabates. Altres escriptors han

més contemporani, i està present en diferents

compartit crews com TKP i ZOKE’S per Santa

col·lectives i projectes en els quals es planteja

Ponça i Galatzó («Pantera Rosa» per a molts).

Dossier experimentar amb disciplines com el vídeo sen-

rals, comissaris, tècnics municipals i galeristes

se deixar la seva especial dotació per al dibuix

s’estan replantejant més que mai nous formats

i els recursos més plàstics. Aprofitant el comú

expositius i noves estratègies de gestió i pro-

interès de Garló, Arm i Jiak per la il·lustració,

ducció horitzontals per a projectes. Arribats al

constitueixen, paral·lelament a l’SDS, LA PO-

2013, davant la saturació de propostes d’art

LLA ARTE Crew. Finalment, entre les genera-

urbà i estètiques provinents de la indústria edi-

cions més joves trobem Amor, Shik, Ozer, Face,

torial i de la pròpia moda, el graffiti roman com

Tsex, Roto (el Mínimo) –escriptor, tatuador i fo-

un fet sociocultural ubicat en el temps (qui sap

tògraf–, i el també artista Ian Waelder que, tot

quan i com es tornarà a recuperar). Els adoles-

i començar vinculat a l’skate, ha documentat

cents avui continuen contaminant-se de la ma-

amb la seva càmera diferents pràctiques urba-

nera més efímera de tot allò que passa i agrada

nes, elaborant projectes propis i donant també

en les xarxes socials. I una vegada més en la

difusió per escrit a treballs d’altres artistes en

història, l’art es compromet en la transformació

publicacions digitals com Ganchitos & Pepsi-

d’una societat sobresaturada d’imatges i des-

boom.

contenta amb el que està passant. I l’espai públic, avui per redefinir amb la presència de la cultura digital, torna a ser el lloc dels llocs on

UN FUTUR INCERT

expressar de les emocions més privades a les A tot això, tan sols em queda reflexionar sobre

d’indignació social, on marcar el territori amb

com avui a Mallorca i a gran part de les ciutats

enginyosos pseudònims i, sobretot, on posar

del món tot plegat està resituant-se d’una ma-

en pràctica necessaris projectes que ens vin-

nera cíclica. La crisi està avortant aquí moltes

culin individualment i col·lectiva i provoquin re-

iniciatives culturals, i artistes, gestors cultu-

flexions constructives sobre la mateixa realitat.

Una vegada més en la història, l’art es compromet en la transformació d’una societat sobresaturada d’imatges i descontenta amb el que està passant

Dossier

Els graffitis

ELS GRAFFITIS, UNA ACTIVITAT DE LA HISTÒRIA RECENT DE CALVIÀ QUE ES RENOVA D’ANY EN ANY

J.M.R. i S.S.

Dossier Els joves grafiters s’autogestionen i són els qui estableixen el temps que ha d’estar exposada una pintura en una paret. Normalment esperen uns tres mesos per pintar damunt una paret ja pintada. Duen el seu propi material, com ara pots, mascaretes, rodets i pintura blanca. En els darrers anys, en què la realització de graffitis ha coincidit amb la celebració de diversos festivals, el departament municipal de Joventut ha facilitat altres materials com ara plafons de fusta, contenidors, esprais, mascaretes i guants.

Contenidor pintat pels joves al 2012.

Des de fa gairebé deu anys, l’Ajuntament de Calvià ha organitzat diverses activitats relacionades amb el mon dels graffitis, un camí obert que, en certa forma, ha conduït al BetArt, manifestació artística sobre la qual oferim ampla informació en altres pàgines d’aquest número d’Entorn. Els antecedents es troben en l’autorització d’una sèrie de murs i parets com a llocs aptes i autoritzats per a la realització de graffitis que es va recollir en un decret de Batlia, de maig de 1999, modificat el 2004. En aquests moments són legals i s’utilitzen per pintar el mur posterior del frontó del poliesportiu de Santa Ponça, el mur de contenció del carrer Cas Saboners, al límit corresponent al col·legi públic del mateix nom, i les parets laterals del poliesportiu de Son Ferrer. Així mateix s’empren sense entrebancs les parets de l’IES Calvià a Santa Ponça.

Obra elaborada en la inauguració d’Es Generador al 2006.

Dossier

Els graffitis

Paret davant del Poliesportiu de Magaluf

La bona predisposició municipal, els festivals,

d’una propietat pública o privada (façanes, pa-

les nombroses activitats i les autoritzacions no

rets, barreres, portes, mobiliari urbà, etc.) seran

signifiquen que tot es doni per bo ni que es pugui

sancionades d’acord amb les previsions inclo-

pintar en qualsevol lloc. Cada vegada són més

ses en l’article 64 de les vigents Ordenances

les empreses privades que no veuen el graffiti

municipals de policia i bon govern». Tot això té

com una agressió sinó com una obra artística o

especial importància en indrets protegits, com

en alguns casos decorativa. Però, a la vegada

és el cas del patrimoni natural o arquitectònic.

i precisament per evitar que determinats graffitis es converteixin en destructius, en el decret

El graffiti ja va formar part del Calvià Hip-Hop en

vigent també s’exposa que les infraccions «en

les edicions de 2001 i 2002, i més endavant dels

especial pel que implica de falta de respecte

festivals culturals d’Es Generador (centre mul-

Paret de l’IES de Calvià a Santa Ponça.

Dossier tidisplinar, de propietat municipal, utilitzat pels

del Teide (carrer on hi ha Es Generador), que es

joves del municipi) i des de 2010 dels festivals

troben permanentment al carrer.

Creaction. A l’edifici públic hi ha una paret, la XL, «alliberada» que en el darrer trimestre de

Els graffitis que es fan als festivals s’exposen a

2012 va ser pintada per Enrique del Río i Moisés

l’interior de l’Equipament Juvenil Es Generador

Lozano amb un gran mural de fons marí amb

o es reutilitzen per a altres activitats relaciona-

animals prehistòrics.

des amb el món del graffiti.

Paret legal a Magaluf.

OBJECTIUS DEL SERVEI DE JOVENTUT En els anys 2010, 2011 i 2012 també es varen celebrar els festivals Creaction Women, creats

El Servei de Joventut de l’Ajuntament de Calvià

per dones i per a tots els públics, en els quals

inclou entre els seus objectius el desenvolupa-

s’ha simultaniejat la música amb l’elaboració

ment d’iniciatives per a la promoció dels joves

de graffitis. Altres activitats paral·leles, però no

creadors, amb independència de la disciplina

per això menys importants, varen ser els tallers

artística a què es dediquin (músics, pintors, es-

de tags i graffiti a la festa de Sant Antoni de

criptors, fotògrafs, actors...), i du a terme la seva

2012 i 2013 i també la realització de graffitis

tasca principalment des de l’Equipament Juvenil

o pintades en els contenidors del carrer Puig

Es Generador.

Dossier

Els graffitis

La filosofia bàsica d’aquest servei consisteix

joves creadors és tan interessant el fet artístic,

a considerar que el fet artístic és en bona me-

el que fan, com la socialització, l’aprenentatge

sura un fenomen de comunicació en què els

i la participació que desenvolupen els joves en

creadors expressen alguna cosa. Es procura

la mesura que trien una opció artística personal.

estimular la capacitat dels joves d’expressar-

Desenvolupar les capacitats creatives i artís-

se i de donar a conèixer els seus punts de

tiques dels joves és una manera de donar-los

vista i opinions així com la seva creativitat.

eines i arguments per moure’s amb confiança i

Així, segons els responsables del servei, «dels

seguretat pel món».

Paret XXL d’Es Generador al 2010

Obra corresponent al Festival Creaction 2011.

Obra corresponent al Festival Creaction 2010.

Una altra imatge del Festival Creaction 2010.

EL PROYECTO BETART EN BUSCA DEL DIÁ-

LOGO CON EL CIUDADANO Y EL VISITANTE

J.M.Roque

BETART 2013: UN MUSEU A PEU DE CARRER

M.A. Ferragut

Dossier

BetArt

EL PROYECTO BETART EN BUSCA DEL DIÁLOGO CON EL CIUDADANO Y EL VISITANTE J.M.Roque.

Dossier Ciudadanos y visitantes de Calvià pueden ob-

en el arte, etc. 5) Poner en valor el municipio

servar desde el último trimestre de 2012 en ca-

de Calvià creando nuevos alicientes turísticos

lles y zonas públicas la obra de los artistas que

y embelleciendo espacios públicos y privados

participaron en el proyecto municipal BetArt,

situados estratégicamente, aprovechando es-

al que nos referíamos en el anterior número de

pacios degradados.

Entorn de Calvià. Paredes públicas y privadas del municipio acogen la obra de un total de

La definición de arte urbano tiene múltiples ma-

diez artistas o firmas colectivas. De fuera de

tices y derivaciones. En estas mismas páginas

la isla llegaron para dejar su huella en obras

el educador, crítico y comisario Jordi Pallarès

murales de diferentes dimensiones el colectivo

expone que «los anglosajones distinguen en-

Boa Mistura y los artistas Ramón Pérez Sen-

tre urban art y street art, aquí genéricamente

dra y Santiago Morilla. Los pintores «locales»,

arte urbano, referido a todo el compendio de

esto es, del mismo municipio de Calvià, que

intervenciones en que técnicas y materiales se

también «impactaron» muros y fachadas son

mezclan», y añade que el streeet art tiene tres

Adrián Rubio Millán, Antoine Garló, David Co-

denominadores básicos: «la elección del espa-

llado, Javier Garló, Juan Ignacio Armeñanzas

cio, la complicidad buscada con el viandante y

Quiroz, Enrique del Río y Moisés Lozano, pro-

unas intenciones transformadoras que vinculan

cedentes todos ellos, en mayor o menor me-

los proyectos con su incidencia sobre el ciuda-

dida, del mundo del graffiti. En total son ocho

dano, la ciudad y su entorno».

obras, situadas en diversos puntos estratégicos del municipio.

Se trata en síntesis de hacer de las ciudades y pueblos lugares menos hostiles, de «traspa-

La iniciativa de BetArt nació cuando en 2012

sar» los muros o, mejor dicho, de convertirlos

se dio por finalizada la etapa de los Premis Rei

en centros de exposición permanente, de po-

En Jaume y con ellos los certámenes de artes

ner a la vista de todos lo que puede entenderse

plásticas. Se plantea como una nueva forma

como expresión artística: sensaciones, ideas,

de trabajar abierta y dinámica, con cinco ob-

sentimientos o conceptos que el autor quiere

jetivos básicos: 1) Realizar intervenciones ar-

transmitir o comunicar.

tísticas sacando un arte a la calle en busca de la interacción y el diálogo con el ciudadano y

LOS LUGARES Y LAS OBRAS

el visitante. 2) Garantizar la participación de creadores del municipio. 3) Crear sinergias

La elección de los lugares puede depender de

entre creadores, entidades públicas y entida-

muchas cosas y es frecuente que los artistas

des privadas. 4) Impulsar un nuevo espacio de

urbanos elijan las paredes con mayor o menor

reunión y contacto entre artistas, interesados

acierto y complicidad con el entorno. En el caso

Dossier

BetArt

de BetArt se llevó a cabo un acuerdo entre el

negra ubicado en una caseta de Endesa situa-

Ajuntament de Calvià y los artistas participan-

da en la calle Major de Es Capdellà en el que se

tes, con la colaboración de empresas privadas

lee «Alcanza tus sueños».

como el restaurante de AMADIP, donde los artistas se reunían a comer, la compañía Endesa,

A una distancia relativamente corta, en el centro

que cedió dos casetas y colaboró económica-

de servicios de Palmanova (calle Diego Salvà

mente en el proyecto, o los apartamentos de

Lezaún, 2), Santiago Morilla elaboró su obra

Cas Saboners, que alojaron a los artistas que

«Prototipo de flotabilidad», un hombre-boya en-

se desplazaron desde la Península, a la vez que

redado en diversos sistemas de flotabilidad que

ofrecieron una de sus paredes en la que Ramón

paradójicamente se encuentra inmovilizado.

Pérez Sendra realizó su colorista obra “El sueño de un recuerdo” (avenida de Cas Saboners, 7,

Santa Ponça es otra zona del amplio municipio

de Palmanova).

de Calvià que acoge varias obras. En una de las paredes del IES Calvià (avenida Son Pillo 1,

Muy cerca, en el colegio público de Cas Sabo-

Santa Ponça) se encuentra la obra «Entomolo-

ners (calle Dels Coloms 15), el grupo Boa Mis-

gía», de Antoine Garló y David Collado, cuatro

tura pintó un autorretrato amable de los cinco

insectos pintados con spray y un camino de hor-

componentes del grupo que tituló «Self potrait».

migas sobre un folio con fórmulas matemáticas.

También son los autores de un dibujo en tinta

Intervención de Boa Mistura en la caseta d’Endesa en la avenida de Es Capdellà

Dossier

«Self Potrait», del colectivo Boa Mistura.

Justo al lado, en una pared del polideportivo de

se halla la obra de Juan Ignacio Armeñanzas y

la urbanización Galatzó (avenida Puig de Sara-

Adrián Rubio sobre la reserva marina de las mis-

gossa, s/n), Javier Garló ha dibujado una pantera

mas islas.

rosa en homenaje o como guiño al nombre por el que se conoce popularmente la urbanización.

Por último, Enrique del Río y Moisés Lozano llevaron a cabo un enorme mural de fondo marino

También en la zona de Santa Ponça, en una ca-

con animales prehistóricos en la pared XL de

seta de Endesa situada entre las calles Jaume I

Es Generador, situado en la calle Voranova, 8,

y Cabrera, cerca del mirador de las islas Malgrat,

de Son Caliu.

Dossier

BetArt

Por otra parte, entre el 12 de septiembre y el 31 de octubre de 2012 se pudo visitar en la Sala de Exposiciones del Ajuntament de Calvià la muestra colectiva de los artistas locales participantes en el proyecto BetArt. En la exposición, titulada BetArt: artistas locales para un laboratorio de Arte urbano, participaron Antoine Garló, David Collado Pérez, «Shik», Javier Garló y Juan Ignacio Armeñanzas. LOS AUTORES Buena parte de los artistas que participaron en la primera edición de BetArt proceden del mundo del graffiti, que en Calvià cuenta ya con una cierta tradición, pues ya en 1999 se permitió el uso de determinadas paredes de titularidad municipal para que los jóvenes de Calvià pudieran expresarse. Y en 2004 se legalizaron varias paredes. Asimismo, el graffiti formó parte del Calvià Hip-Hop en sus ediciones de 2001 y 2002 y posteriormente en los festivales culturales de Es Generador y Creaction. No obstante, el graffiti es únicamente una parte del actual y amplio concepto de arte urbano y la relación de los artistas participantes en BetArt con él es irregular y discontinua. La ubicación o soporte de las obras

«Entomología», de Antoine Garlo y David Collado.

(paredes y muros) es imprescindible para que las obras sean consideradas «arte urbano»,

el mismo estilo, bagaje cultural, profundidad

pero las intenciones o expresiones artísticas no

crítica o calidad artística, pero todos tienen

son siempre las mismas. No todos los artistas

en común una cierta «generosidad», que les

que pintan o dibujan en las calles lo hacen con

hace situarse fuera de los circuitos comerciales

Dossier convencionales, y la especulación,

que utilizaron cinco conceptos básicos: amor,

aunque con distintas miradas y fi-

firmeza, doçura, orgulho y beleza, en portu-

losofías.

gués . También en los suburbios de Ciudad del Cabo (Sudáfrica) realizaron varias obras mura-

Entorn de Calvià pidió a todos los

les en colaboración con la población local.

participantes en BetArt una peque-

der, n e r p r : «So A R U T IS pirar» s n BOA M i , r ona emoci

ña biografía artística que reproducimos en estas mismas páginas. De edades y procedencias distintas, tienen en común el interés por el arte mural, el color y el dibujo, con conceptos y resultados diversos. Algunos trabajan en grupo y otros de forma individual. Todos ellos –de una forma u otra– buscan una

Han logrado mantener el difícil equilibrio entre

relación con el entorno.

conseguir una rentabilidad con sus obras y colaborar de forma desinteresada con ONG’s y los colectivos más desfavorecidos. Su mira-

CONCEPTO DE ARTE URBANO

da suele ser vitalista y optimista. La palabra Al respecto, el colectivo Boa Mis-

«amor» figura en muchas de sus obras.

tura manifiesta que si su actuación no mejora el espacio urbano «no

Para Ramón Pérez Sendra «arte urbano es

actuamos». Para el colectivo.« el

la opción escogida para salir de los circuitos

Arte Urbano es una herramienta

y mercados del arte». «En mi caso –explica–

para mejorar y transformar la ciu-

comencé pintando graffiti (letras pintadas con

dad. Supone una comunicación

aerosol) y años mas tarde empecé mis estu-

directa artista-público, por eso su

dios de Bellas Artes sin haber pintado un solo

fuerza es enorme». Añaden que

cuadro y habiendo pintado unas 120 piezas

pretenden «mejorar siempre lo

de graffiti. A lo largo de mi carrera artística se

existente. Y llegar hasta el especta-

han ido entremezclando mi lado más acadé-

dor. Sorprender, emocionar, inspirar».

mico con la libertad de pintar en el exterior. En realidad no desecho los circuitos clásicos del

Entre las obras que les han dado mayor proyec-

arte (exposiciones en galerías y ferias), pero

ción internacional se encuentran las interven-

creo que no hay nada comparable a pintar en

ciones realizadas en 2012 en Sao Paulo, en las

la calle, interactuar con el entorno y con el es-

Dossier

BetArt

«Soy Pantera», de Javier Garló

pectador mientras se realiza la obra, formatos

calle sea arte, ni todo el que pinta sea artista.

enormes, la posibilidad de que cualquiera se

Podemos hablar de la –para mi odiosa– etique-

encuentre de repente con tu obra (no sólo al-

ta «arte urbano», que por extensión engloba el

guien que va a una sala de exposiciones)».

graffiti y el post-graffiti y a veces el arte público, el estarcido, la publicidad y la pegada de

El momento de realización de la obra tiene

pegatinas o el ego más tonto del conquistador

gran importancia para él, ya que «el artista no

de espacios, vamos, un lío tremendo, pero a la

está solo y recluido en su estudio, se encuen-

vez creo que la calle es el mejor de los sopor-

tra expuesto a múltiples factores que pueden

tes para el arte... es inmediato, libre, efectivo y

cambiar el rumbo de la obra: lluvia, sol, viento,

poético. Junto con Internet, es hoy por hoy el

noche, andamios, grúas, ayudantes espontá-

mejor de los soportes de expresión. ¿Por qué?

neos, críticos octogenarios, etc...»

Porque no hay mediación».

Santiago Morilla es el más crítico, incluso con

El grupo constituido por los artistas de Calvià

el mismo concepto de «arte urbano», etique-

Javier Garló, Juan Ignacio Armeñanzas y

ta que no quiere que le sea aplicada, aunque,

Adrián Rubio tiene otro concepto de lo que se

según dice, «sí que hago intervenciones en es-

entiende por «arte urbano». Creen que ha sig-

pacios públicos, ya sea en la urbe, en el cam-

nificado en gran medida una «escuela donde

po, en una habitación o en Internet. Digo esto

poder experimentar. Sobre su relación con los

porque no creo que todo lo que se hace en la

graffitis, dicen que éstos son sin lugar a dudas

Dossier Enrique del Río: «En la mayoría de los casos el único nexo de unión entre las diversas disciplinas de arte urbano, incluido el graffiti, es el espacio urbano donde se llevan a cabo las producciones» una de las formas de arte más válidas de la

dad de la noche».

actualidad, «debido a que son obras sinceras,

Por su parte, Enrique del Río, que trabaja

que buscan impresionar a cualquiera sin la ne-

en colaboración con Moisés Lozano, ex-

cesidad de un prejuicio que los avale». Añaden

pone que la expresión «arte urbano» no le

que los artistas de la calle con una trayectoria

resulta especialmente familiar, y que su rela-

larga han evolucionado y en la actualidad es-

ción con el arte y la calle se ha centrado en

tán llevando el arte urbano a otro nivel. «Para

el graffiti, un movimiento que, según dice,

ello -explican- es necesario un reconocimien-

«pese a ser incluido habitualmente dentro

to, sin el cual esta evolución resulta muy difícil.

del llamado arte urbano, consta de caracte-

Cada vez más los artistas urbanos gustan de

rísticas, códigos y técnicas muy singulares».

tener más tiempo que el que a veces les daba

Desde su punto de vista, «en la mayoría de

la soledad de una pared escondida o la oscuri-

los casos el único nexo de unión entre las

«Prototipo de flotabilidad», de Santiago Morilla

Dossier

BetArt

diversas disciplinas de arte urbano, inclui-

acto de crear en la calle».

do el graffiti, es el espacio urbano donde se

PERSPECTIVAS DE FUTURO

llevan a cabo las producciones. Pese a dicha relación, la intención y la forma de afrontar el

¿Y el futuro? ¿Será una moda pasajera o es una

espacio urbano varía mucho entre unas y otras,

forma de afrontar la expresión artística y su in-

considerando al graffiti como la disciplina que

teracción con el entorno? ¿Existe o se vislum-

representa de forma más clara y evidente el

bra un reconocimiento social e institucional de

«Fondo marino con animales prehistóricos», de Enrique del Río y Moisés Lozano

Dossier este tipo de arte?

propio bagaje y experiencia y en las ganas de

Enrique del Río se muestra, en cierta forma, op-

progresar y mejorar, así como de colaborar con

timista respeto al futuro. «El llamado “arte urbano - dice- está alcanzando cierta consdeción en

: «La a r d n e Pérez S n ó m r o no e Ra d n e t ede en u p e t , pero e l gen l a c a en la r b o a detecí un s e u ue lo q q o s n o con h pie c e h se ha i s s e tan dad» sinceri

el ámbito institucional, y gracias a ello se nos ha brindado la ocasión de participar en iniciativas como BetArt. El futuro depara multitud de proyectos y posibilidades, apoyado siempre en mi

amigos y artistas». También es optimista Ramón Pérez Sendra, quien cree que socialmente hay un buen reconocimiento». La gente puede entender o no una obra en la calle, pero pienso que lo que sí detectan es si se ha hecho con sinceridad. Institucionalmente parece que cada vez está teniendo más repercusión, y prueba de ello son los diferentes festivales y certámenes que están apareciendo. Aunque, eso sí, creo que todavía hay muchas etiquetas y clichés que las instituciones y el publico en general deberían aprender a eliminar». El colectivo Boa Mistura matiza que «ese reconocimiento aún está en una primera fase. Verde, temprana. Y las instituciones aún no son conscientes del potencial transformador y enriquecedor que puede llegar a tener el arte urbano -cuando está bien dirigido- para una ciudad».

Dossier

BetArt

Obra sobre la reserva marina de las islas Malgrat de Juan Ignacio Armeñanzas y Adrián Rubio.

Javier Garló, Juan Ignacio Armeñanzas y

él. No obstante, el tiempo dedicado y la des-

Adrián Rubio opinan que el reconocimiento so-

treza adquirida por los artistas son elemen-

cial e institucional es necesario. «De esta forma

tos indispensables para realizar una obra de

es como se va a conseguir intervenir entornos

calidad y, por tanto, deberían ser valorados

con un mayor encanto y visibilidad para que

correctamente».

el arte llegue a más gente». En Mallorca, para el colectivo, queda mucho camino por recorrer.

Por último, para Santiago Morilla, el propósito

«La gente no entiende el valor del trabajo del

del arte (urbano o no) sería «hablar del hoy, del

artista y cree que el mero hecho de tener un

aquí y de las circunstancias en las que no que-

espacio para intervenir ya es suficiente para

remos estar y estamos. Enseñarnos que somos

Dossier Santiago Morilla: «El propósito del arte (urbano o no) es enseñarnos que somos arrogantes e irresponsables en este mundo, en la ciudad y en el tiempo, y que estamos locos de miedo» arrogantes e irresponsables en este mundo,

Quedan muchas preguntas al aire sobre el re-

en la ciudad y en el tiempo, y que estamos

conocimiento mismo de la obra artística. Quién

locos de miedo. Y hacerlo siempre desde un

dice si tiene valor o no, el papel de las galerías

perspectiva simbólica y política, sin caer en

y los intermediarios, si todo lo que se pinta en la

las estéticas onanistas ni en las falsas estéti-

calle merece inmediatamente el calificativo de

cas del rebelde sin causa. La perspectiva del

arte urbano, innovador, transformador, rebelde,

arte (urbano o no) debería de seguir siendo

nuevo. Lo cierto es que el «arte urbano» impac-

política y transformadora, al margen de éxitos

ta y modifica el entorno. Calvià podría llegar a

de mercado, reconocimientos y perspectivas

convertirse en un referente de ciudad «pinta-

de futuro que pasen por domesticar e institu-

da», impregnada de nuevas miradas que unan

cionalizar la etiquetita del mal llamado “arte

diferentes zonas desde una perspectiva muy

urbano”».

distinta a la de caminos y carreteras, la de

Exposición celebrada en Calvià con motivo de Betart 2012

Dossier

BetArt

EN EL WORKSHOP, LOS ARTISTAS PRESENTARON SUS PROYECTOS M.A.F. Durante el I Laboratorio de Betart tuvieron lu-

la familia Gonçálves, y de tener contacto

gar una serie de actividades complementa-

directo con la comunidad. Tras un estu-

rias, entre las que destacamos los encuentros

dio y análisis previo, definen como marco

con artistas y público. Una de las actividades

de actuación las callejuelas que sirven de

más interesantes fue el Workshop, en el que

elementos conectores en el tejido urbano,

los artistas participantes presentaron algunos

conocidas como «vielas» y «becos». El

de sus proyectos y entablaron un diálogo con

diálogo con los moradores y su participa-

el público asistente.

ción activa han sido determinantes en la dirección del proyecto. «Beleza», «firmeza»,

Santiago Morilla explicó en los worpshops de

«amor», «doçura» y «orgulho» son los con-

BetArt el proyecto que realizó dentro del fes-

ceptos elegidos por el colectivo para las

tival PAN X, el encuentro de poesía y arte de

intervenciones.

vanguardia en el medio rural. La intervención consistió en un agroglifo realizado en un cam-

Tras ambas presentaciones se estableció

po de Morille (Salamanca). El artista comentó

un dialogo informal entre público y artis-

que primero proyectó sobre plano el tipo de

tas en el que estos últimos respondieron

dibujo que quería realizar, titulado «Por dón-

a las preguntas sobre sus proyectos y

de habéis venido». Después, dirigiendo un

trayectoria.

tractor, consiguió que los surcos dibujasen sobre la tierra de Morille su obra. El resultado

En el encuentro también participaron Javier

fue una pieza efímera de 230 x 75 metros.

Garló, Antoine Garló, Moisés Lozano, Ramón Pérez Sendra, Enrique del Río y David

Boa Mistura nos presentó su proyecto «Luz

Collado.

nas vielas», realizado en Vila Brasilândia, São Paulo, durante el mes de enero de 2012. Forma parte de la serie «Crossroads: Proyectos de Arte Urbano participativo», con la que el colectivo pretende intervenir en comunidades desfavorecidas empleando el arte como herramienta de cambio e inspiración. Boa Mistura tuvo la oportunidad de vivir en Brasilândia, acogidos por

Dossier

BOA MISTURA Boa Mistura es un colectivo de artistas urbanos nacido a finales de 2001 en Madrid. El nombre «Boa Mistura», palabras portuguesas cuya traducción al castellano es «buena mezcla», hace referencia a la diversidad de formaciones y puntos de vista de sus miembros. Curiosamente el nombre surgió cuando tuvieron que presentarse como colectivo a un festival de hip-hop en Calvià. Según los miembros del colectivo, plantean «visiones distintas que se influencian y se mezclan en favor de un resultado único». El grupo está formado por el arquitecto Javier Serrano, Pahg, el ingeniero de caminos Rubén Martín, rDick, el publicista Pablo Purón, Purone, y los licenciados en bellas artes Pablo Ferreiro, Arkoh, y Juan Jaume, Derko. Su obra se desarrolla principalBoa Mistura. Foto: Nerea López

mente en el espacio público, habiendo llevado a cabo proyectos en Sudáfrica, Noruega, Berlín o Sao Paulo. Boa Mistura ha participado en exposiciones en centros de arte como el Museo Reina Sofía, la Casa Encendida o el Museo DA2.

www.boamistura.com

También ha colaborado en proyectos sociales junto a Fundación

facebook.com/boamistura

ONCE, Intermon Oxfam, Cruz Roja o Antonio Gala, e impartido conferencias en universidades como las de Madrid, Sevilla, Cuenca o Alcalá de Henares.

Dossier

BetArt

RAMÓN PÉREZ SENDRA Nacido en Murcia en 1979, es licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Granada. Es conocido a nivel nacional e internacional como RP SENDRA, por sus grandes retratos construidos a través de colores planos y su reivindicación de la libre expresión artística en los espacios urbanos. En 2008 dirigió la exposición «El color de la calle», en la que veinte escritores de graffiti pintaron la sala de exposiciones de Caja Rural de Granada. En 2009, y con la ayuda de numerosos escritores de graffiti, organizó la intervención «El color de la calle 2, el arte se mueve», en la que se realizaron una serie de intervenciones en el centro de Granada. En todos estos años ha compaginado las obras en la calle con exposiciones de pintura en distintas galerías de arte.El último Ramón Pérez Sendra con mascarilla

proyecto realizado ha sido en AM Gallery, en Almería, titulado «My Burning place», en el que se llevó a cabo una intervención

http://rpsendra.blogspot.com.es/ rpsendra.blogspot.com.es

pictórica en directo, en un lienzo de 2x2 metros. Actualmente AM Gallery dispone de obra gráfica basada en los últimos trabajos urbanos.

DAVID COLLADO PÉREZ, «SHIK» Ilustrador nacido en Palma, se formó en la Escola Superior de Disseny de les Illes Balears. La mayor parte de sus obras son graffitis e ilustraciones de diversos estilos, que abarcan desde un realismo figurativo hasta obras de carácter más urbano, todas ellas de temática diversa, siendo habitual la alusión al mundo animal. Desde una vertiente impresionista, con recursos que evocan el arte oriental, sus obras destacan por un marcado uso de la línea David Collado en el andamio

sobre la forma y una utilización simbólica del color en muchas de sus obras. 80

Dossier SANTIAGO MORILLA Es licenciado en Bellas Artes por la Universidad Complutense de Madrid, especializándose en Media Art por el MEDIA Lab en la University of Art and Design de Helsinki. Su trabajo ha podido verse, de forma individual, en exposiciones en el Museo ABC de Dibujo e Ilustración y en las galerías José Robles, Luis Gaspar, Sins Entido y Democrazy, en Madrid; en la Galería 3+1 en Lisboa; en la Fondazione Pastificio Cerere y la Real Academia de España, en Roma, y en el Palazzo Collicola Museum, en Spoleto (Italia), entre otras. De forma colectiva, en el Círculo de Bellas Artes y la Galería Eva Ruiz, en Madrid; en la Fundación Palma Espai d’Art, en Palma; en la Tate Modern (The Tanks), en Londres; en el Gyeonggi Creation Center, en Seúl (Corea del Sur); en Artmbassy Art Gallery, en Berlín, entre otras. Destacan sus intervenciones públicas El Jardín de la Buena Dicha, para Santiago Morilla pintando en Calvià

la Noche en Blanco 2010 de Madrid, y Sobrasada Extrema, en Palma.Ha sido director de arte en proyectos web y ha colaborado como ilustrador en varias publicaciones. «No soy el típico artista de estudio, o por lo menos no sólo de estudio», explica Morilla, y añade que plantea «proyectos de dibujo expandido con intervenciones, en el paisaje, en la car-

www.santiagomorilla.com

tografía, en un recorrido visual, en la memoria urbana… Dichos

facebook.com/SantiagoMorillaArt

proyectos son iniciados y conceptualizados para y por un lugar

santiagomorilla.blogspot.com

específico. Así se inicia un proceso de investigación, un baile de procesos creativos y contactos de producción que luego se materializan en una intervención, una foto aérea, una pieza de vídeo, documentación, pre-dibujos de acercamiento y postdibujos interpretativos de lo que ha pasado ahí. En ese sentido no soy un vídeo artista, no hago land-art ni street-art, y aunque veas ilustración no es sólo ilustración o vídeo porque sí. Se trata de una producción coral donde intento que los rastros narrativos hablen por sí mismos y sean autónomos estéticamente en sus propios formatos».

Dossier

BetArt

ANTOINE GARLÓ Nació el verano de 1988 en Palma, polifacético entusiasta de la fotografía, la ilustración, y el street art. Está completando su formación académica como técnico audiovisual. Tanto su fotografía como sus ilustraciones, dotadas con grandes acentos de sencillez, se hallan repletas de poesía visual en la que se denota su fuerte marca personal. Ha participado en diversos concursos e exhibiciones de graffiti, como los festivales Creaction celebrados en Calvià los años 2008, 2009, 2010, 2011 y 2012. Fue primer premio de graffiti en el Festival Cultural Joven Es Generador (Calvià). Ha sido finalista en concursos de pintura y de fotografía, y ha colaborado en diversos proyectos artísticos, como las ilustraciones del disco del grupo Odette y del de Yerroh & Nilo Papel y lápiz. Antoine Garló

http://antoinegarlo.blogspot.com.es/

ENRIQUE DEL RÍO Y MOISÉS LOZANO Enrique Del Río tuvo su primer contacto con el mundo del graffiti en 1999 y a partir de entonces comenzó su inmersión en la cultura del hip-hop y el graffiti.Pintó de manera esporádica y autodidacta hasta 2004, año en que se trasladó a Málaga, donde incrementó su actividad gracias al contacto con personas y colectivos relacionados con el graffiti. Desde 2008 su obra dio un giro y se empezó a plantear nuevos retos y metas. Fue entonces cuando nació la empresa Aerosolwork, actual eje vertebrador de su obra y que el mismo define como «afición, pasión y trabajo unidos de la mano». En la actualidad lleva a cabo diversos proyectos paralelos de pintura y diseño dentro de Aerosolwork y RR Interiorismo. En los últimos meses su tendencia se basa, según dice, en «recuperar el lado más lúdico y experimental de mi obra pictórica, recuperando sensaciones de libertad y expresividad». Trabaja en colaboración con Moisés Lozano, natural de Santanyí, que acFoto superior: Enrique del Río. Foto inferior: Moisés Lozano.

tualmente vive en Palma. Ha estado involucrado en la cultura del hip-hop y el graffiti desde hace catorce años aproximadamente, pintando, bailando,

www.aerosolwork.com

rapeando y actuando como DJ. También ha participado en diversos festi-

info@aerosolwork.com

vales del Creaction y ha trabajado en Aerosolwork desde 2009 hasta la actualidad. 82

Dossier JAVIER GARLÓ, JUAN IGNACIO ARMEÑANZAS Y ADRIÁN RUBIO Como colectivo exponen que están unidos desde la adolescencia, «unidos por el afán de manchar cuantas hojas, paredes, tablas y otros soportes estuviesen a nuestro alcance. GARLÓ, ARM y JIAQ compartimos la inquietud por el dibujo y la pintura. Más adelante, tras muchos graffitis, entramos en la Escuela Superior de Diseño de Palma, donde cursamos Ilustración, al tiempo que creamos el grupo Local 53, lugar donde trabajamos del 2001 al 2005 y del cual surgió una ecléctica producción pictórica». Tras este período, sus caminos se separaron: «mientras GARLÓ investiga nuevas técnicas y colabora con diferentes colectivos y artistas, ARM se sumerge literalmente en los mares y reafirma su interés por la naturaleza, reflejándose en su trabajo, al tiempo que JIAQ estudia animación por ordenador y comienza a trabajar en el mundo audiovisual. Ya en 2010 y hasta la actualidad volvemos a colaborar de forma activa y creamos el grupo Polla Arte, al que se unen Antonio Correa y Sebastià Moll. En definitiva, a lo largo de nuestra trayectoria hemos tenido la oportunidad de participar en diversas exposiciones, individuales y colectivas, en ciudades como Madrid, Zaragoza, Berlín, Washington... Y ser seleccionados y premiados en certámenes de artes plásticas, visuales e instalaciones». De arriba a abajo: Javier Garló, Juan Ignacio Armeñanzas y Adrián Rubio.

http://javiergarlo.com//

BETART 2013: UN MUSEU A PEU DE CARRER

M.A. Ferragut 84

Dossier Durant el mes d’octubre de 2013 Calvià va ser

tres àmbits: el de la creació, el de la difusió i el

seu de la segona edició de BetArt, organitzada

de la formació.

per Fundación Calvià 2004 en col·laboració amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament

Segona línia BetArt (treballar en Beta). El nom

de Calvià. El projecte va néixer fa un any amb

«BETART» forma també la paraula BETA.

la finalitat bàsica de fer un museu a l’aire lliure

La irrupció de les xarxes socials i el web 2.0

d’art urbà amb obres contextualitzades en

han impulsat una nova forma de treballar que

l’espai públic, un museu d’ús i gaudi per als

defuig la creació i gestió de projectes tancats,

residents i visitants del municipi que faci de

estancs i immòbils. Treballar en Beta consisteix

Calvià un lloc on passejar pels carrers i les

a gestionar de forma oberta els projectes,

places sigui molt més atractiu i en el qual es

tenint en compte que l’entorn és voluble i que

presentin projectes que apropin l’art al ciutadà

és possible aprofitar les sinèrgies que es van

en un entorn molt més quotidià al tradicional,

generant amb altres agents. Treballar en Beta

sense portes ni horaris.

inclou replantejar-se els objectius i continguts contínuament, tenir en compte les noves

En aquesta segona edició s’han mantingut

tecnologies i construir a poc a poc estructures

els objectius bàsics que l’organització del

sòlides i flexibles.

projecte es va marcar en la primera edició i del qual donam compte en el reportatge-

En els seus moments inicials BetArt es va

dossier «El projecte BetArt, a la recerca del

presentar com un projecte obert a la innovació

diàleg amb el ciutadà i el visitant», publicat en

i a la recerca contínua, a la incorporació de

aquestes mateixes pàgines. A l’embelliment

noves propostes i a la incorporació d’aliances

d’espais públics i zones degradades s’uneix

amb nous agents que s’hi interessassin i hi

la intenció de potenciar la creativitat d’artistes,

aportassin valor i qualitat.

preferentment del municipi, i facilitar l’accés a l’art de ciutadans i de turistes o visitants.

NOVETATS 2013

SIGNIFICAT DE BETART

Les principals novetats introduïdes en l’edició de 2013 han estat la contractació de comissaris, la

El propi nom, BetArt Calvià, defineix les dues

convocatòria oberta de projectes d’artistes i la

línies bàsiques del projecte:

centralització de les intervencions a les zones de Son Caliu, Palmanova i Magaluf. Amb això

Primera línia BetArt (aposta per l’art): «BET»

s’ha aconseguit la creació de la primera ruta

en anglès significa «aposta». Amb aquest

d’art urbà de Calvià, una ruta de catorze obres

projecte, es pretén apostar per l’art en els seus

formades per les quatre ja realitzades l’any

Dossier

BetArt

anterior en aquesta zona, a les quals s’uneixen

però també a través del desenvolupament

les deu noves propostes d’aquest any.

de projectes de comissariat, des de la seva formació ambivalent en els dos camps.

En properes edicions s’aniran concentrant les intervencions en diferents zones del

Cristina Anglada és comissària i crítica

municipi

independent

amb

intenció

promoure

d’art

contemporani.

És

rutes artisticourbanes durant tot l’any ben

sòcia fundadora de la revista en línia d’art

senyalitzades i visitables a peu de carrer per al

contemporani Nosaltres, a través de la qual es

gaudi de residents i visitants.

recull, investiga i promociona part de l’escena artística local, i que compta amb col·laboradors

COMISSARIS DE BETART 2013

fixos a Mallorca, Berlín i Londres. Ha coordinat i realitzat projectes d’art urbà, ha comissariat

Els comissaris que s’han unit a l’equip

diverses exposicions i ha exercit com a

organitzador de la segona edició del projecte

escriptora i corresponsal d’art en diferents

d’art urbà BetArt 2013 són Magda Albis i Pilar

mitjans.

Rubí, Cristina Anglada i Tolo Cañellas. Tolo Cañellas és periodista i comissari «(in) Albis & Rubí són periodistes culturals i

depenent», segons la seva pròpia denominació.

comissàries

Ambdues

Ha comissariat diverses exposicions i ha participat

comparteixen la passió per la comunicació,

en projectes d’art urbà. Actualment, entre d’altres

l’art contemporani i les últimes tendències

coses, programa l’espai Box 27 del Casal Solleric

artístiques. El seu acostament al fet artístic

i Galeria a Casa en el Festival Domèstic Cultura a

és doble: estan en contacte amb l’art urbà i li

Casa. Col·labora amb els seus articles sobre art

donen difusió des de la pràctica periodística,

en revistes i blogs especialitzats.

independents.

Vista panoràmica de les obres de Negrotinto, Santiago Morilla i Javier Garló ubicades en el Centre de Serveis de Palmanova.

Dossier

Detall de l’obra Acumulación de viajes astrales a Mallorca, de l’artista Spok, ubicada a la Central d’Endesa (Magaluf)

Amb la presència de comissaris es pretén

ARTISTES

garantir: Els artistes seleccionats, presentats pels 1) Que les propostes que se seleccionin venguin

comissaris, han estat:

avalades per professionals d’art de reconegut prestigi i que aportin valor i criteri artístic a

Escif i Nuria Mora, presentats per Magda

BetArt.

Albis i Pilar Rubí, E1000 i Maíllo, proposats per Tolo Cañellas, i Nano 4814 i Spok, com a

2) Que el projecte BetArt, en general, tengui un

proposta de Cristina Anglada.

assessorament artístic en el desenvolupament de les activitats complementàries relacionades amb

Els artistes seleccionats en convocatòria

l’art: conferències, tallers, taules rodones, etc.

oberta, entre trenta-dos que es presentaren, foren:

Javier

Garló,

Llorenç

Balaguer

3) Que es creïn continguts de qualitat en diferents

«Negrotinto», Bartomeu Sastre i Andrés

estils i tons, segons el comissari seleccionat,

Senra.

sobre la base del bagatge intel·lectual i artístic de cadascun d’ells: escrivint articles, presentacions

El jurat va estar format per dues tècniques

dels artistes i els seus projectes, textos relacionats

de l’equip coordinador del projecte i pels

amb el projecte, entrevistes, posts, etc., i que tot

comissaris, els quals també tenen com a

plegat aporti una major visibilitat i comprensió del

funció el discurs i l’obra d’aquests artistes

projecte i les obres.

Dossier

BetArt

(«Negrotinto») va organitzar una activitat en què

PATROCINADORS

els participants llançaven globus amb pintura L’hotel Vistasol, patrocinador de l’esdeveniment,

per provocar una catarsi que espantàs les pors

va ser el centre neuràlgic que va acollir els

i que va contribuir a crear l’obra que pot veure’s

artistes en residència i on es va celebrar la

en el centre de Serveis de Palmanova.

festa final i alguna de les activitats lúdiques i culturals paral·leles que acompanyaven el

Bartomeu Sastre va organitzar una altra activitat

projecte. Altres disciplines, com ara la música,

dirigida a joves d’entre 10 i 18 anys per ensenyar-

les taules rodones o les xerrades o tallers amb

los a expressar-se. A través d’una projecció es

els artistes, també hi foren presents.

varen presentar treballs de diferents artistes, es va fer una pluja d’idees sobre frases que veiem

Altres col·laboradors varen ser Bendix, que va

en els espais públics i, finalment, es va dur a

gestionar les necessitats de material de pintura

terme una instal·lació efímera a la via publica,

dels artistes i va oferir preus especials de dit

al costat d’Es Generador.

material, l’Agència de Turisme Balear (ATB), amb una subvenció de 3.000 €, i Endesa, Hotel

També va haver-hi una conversa amb Andrés

Son Caliu Spa Oasi, Hotel Ibersol Son Caliu Mar

Senra sobre l’art públic com a disciplina que acull

i Associació d’Hotelers Palmanova-Magaluf.

altres disciplines: intervenció, performance, escultura, arquitectura, dibuix i pintura. L’artista va presentar la seva obra recent, així com

ACTIVITATS

obres d’altres artistes emergents en l’escena Durant els primers dies d’octubre, en què els

madrilenya, posant l’accent principalment en

artistes varen fer els seus projectes, es dugueren

les intervencions en l’espai públic.

a terme nombroses activitats paral·leles, com ara el taller de grafits fet per l’artista Javier

El dissabte dia 12 a l’hotel Vista Sol es va

Garló amb joves d’ASDICA, visites als espais

celebrar la gran festa BetArt Calvià 2013.

intervinguts pels artistes o una taula rodona dels comissaris de BetArt 2013 en la qual es va debatre el tema dels museus a l’aire lliure i

AL MARGE DE BETART

la repercussió de l’art públic en el ciutadà i en l’entorn urbà.

Entre les dues edicions de BetArt es varen fer altres activitats plantejades des de la mateixa

Varen ser diversos els artistes que varen

filosofia participativa de convertir les ciutats en

fer tallers participatius. Llorenç Balaguer

galeries obertes.

Dossier Fruit d’aquesta activitat destaca l’obra que l’artista urbà SOMA (Marc Peris) va deixar al poliesportiu de Magaluf. La intervenció, feta en una paret de deu metres, representa una figura humana que, en lloc de cap, sosté un laberint i que va ser batejada per l’autor amb el nom d’«El laberint d’Ícar». Diu l’autor sobre aquesta obra que «el laberint és quelcom indefugible, per molt que alguns hagin volgut volar molt alt. Ales de cera que es fonen en apropar-se perillosament al sol. El laberint és als seus caps, no hi ha sortida». SOMA és un artista valencià establert a Palma de prolífica obra que ha deixat la seva empremta en molts d’indrets dels barris palmesans de sa Gerreria o de Ca n’Amunt. Es caracteritza pel seu esperit crític, que deixa palès en els missatges que transmet en les seves obres i amb el qual pretén fer reflexionar les persones que hi passen per davant.

El laberint d’Ícar, obra de l’artista urbà Soma feta en el I Festival Art&MindGames

Esmentem finalment, un projecte, efímer de totes totes, fet de manera totalment independent i privada, de la mà de Widewalls, una empresa que

Una mostra la vàrem tenir el mes d’abril amb el I

va començar a posar l’art a les parets l’any 2009

Festival Art&MindGames, projecte realitzat per

amb la intenció d’apropar obres d’artistes urbans

l’Associació d’Escaquistes de les Illes Balears

a l’arquitectura contemporània, en la qual no

en col·laboració amb l’Ajuntament. Aquesta

encaixaven les obres convencionals emmarcades

associació va confeccionar, sota el paraigua

en les superfícies corbes i inusuals.

dels jocs mentals (escacs, bridge, etc.), un programa d’activitats entre les quals l’art, com

Widewalls ha treballat a tot Europa en projectes

a desenvolupament del pensament, hi va tenir

conjunts entre arquitectes i artistes. L’actuació

un especial protagonisme.

de Widewalls que volem comentar es va fer en

Dossier

BetArt

un antic hotel dels anys 50, construït prop de

i les futures col·laboracions. Així, es pretén

la platgeta de la plaça d’Espanya, a Portals

que a Calvià, a més de les propostes de sol i

Nous, i que formarà part de la infraestructura

platja, augmenti l’oferta cultural amb un regal

del futur hotel Kamea que ja s’està rehabilitant.

de bellesa i art per als residents i visitants. I és

Aquest antic establiment, ja en desús i en mal

que els carrers són dels qui els viuen i aquest

estat, va oferir nombroses superfícies en ruïnes

projecte pretén omplir-los d’obres artístiques

a artistes de la talla de Nick Walker, Loomit, Sickboy, Conor Harrington, Lucy Mcdauchlan, The Dotmasters i Zadoc, als quals es va unir el talent local d’Ezequiel Cánovas i Banek durant el cap de setmana del 28 i 29 de març de 2013. Es plasmaren magnífiques obres a les parets, portes, finestres i exteriors d’aquesta vella casa. En qualsevol racó s’hi podien descobrir obres de gran format o algun petit detall que podria haver passat desapercebut en algun racó amagat o en alguna escala exterior. Per deixar constància de les intervencions, que desapareixeran quan la casa sigui enderrocada, Zoomintrude, Nano Shakes (Films Saft) i Wallkandy varen recórrer l’espai amb les seves plataformes mòbils, càmeres i fotòmetres, filmant tot el que els artistes anaven pintant i

Cartell del projecte Wilde Walls

capturant cada detall per deixar testimoniatge visual de tot el que s’havia creat en aquell

perquè els qui hi passegen les puguin viure i

curt però intens cap de setmana. Quedarà,

gaudir.

del projecte, l’enregistrament d’un vídeo i el reportatge fotogràfic dels intervencions que

Per a més informació sobre el projecte:

s’hi feren. #BetArtCalvià En conjunt, totes les obres creades en els anys

Twitter:@culturacalvià

2012 i 2013 fan realitat el Museu a l’Aire Lliure

#BetArtCalvià

d’Art Urbà de Calvià. Aquest museu anirà

www.facebook.com/culturacalvia

augmentant el nombre d’obres a mesura que

www.calvià.com/cultura

se succeeixin les properes edicions de BetArt

www.facebook.com/betartcalvià

Dossier ELS ARTISTES I LES OBRES DE BETART 2013 Nano4814 Obra: Sense títol. Pintura mural Lloc: Apartaments Inn. Avinguda Pere Vaquer, 12 (Magaluf) Inspirat originalment per les formes del grafit tradicional, les seves peces es carreguen de particularitats icòniques i narratives, desenvolupant un món creatiu original i propi, tant en el terreny estètic com conceptual. L'obra es basa en el concepte d'Illa.

www.nano4814.com

Spok Títol: Acumulación de viajes astrales en Mallorca. Pintura Mural Lloc: central d’Endesa situada a l’aparcament del supermercat Lidl. Carrer Màlaga, 8 (Magaluf) Spok va descobrir el grafit a principi dels 90, però aviat va marcar la diferència imposant el seu estil i constància en trens, després en bombing i després en murs. Des de llavors fins avui ha mantingut la qualitat en els seus treballs sense deixar d’experimentar a la recerca d’alguna cosa nova. Spok ens presenta per al seu espai triat una proposta en la línia dels seus últims treballs en murs, jugant amb el color i les formes.

http://www.spok.es/

Dossier

BetArt

Va proposar dues obres de pintura mural instal·lativa sense títol en la línia de les seves sorprenents figures geomètriques en tres dimensions, que tenen com a intenció final humanitzar l'espai públic: Obra 1 Lloc: a les reixes de l’Hotel Ibersol Son Caliu Mar. Carrer Voranova, 8 (Son Caliu) Composició colorista de gran influència terrestre. La posta de sol atorga lluminositat a la superfície d’una tanca, delimitadora del perímetre, i en completa el ritme natural amb llum i color. www.flickr.com/e1000ink Obra 2: Lloc: al Centre de Serveis de Palmanova. Carrer Diego Salvà Lezaun, s/n (Palmanova) Una figura irromp en la realitat de l’espai utilitzant la seva estructura per crear una nova dimensió. La hipotètica profunditat o volum de l’artifici en simplifiquen la forma i n’enalteixen el resultat.

Obra: Sense títol. Pintura mural Lloc: espai de l’Hotel Son Caliu Spa Oasi. Avinguda Son Caliu, 8 (Son Caliu) En la intervenció es reflecteixen motius geomètrics, en què els colors hi són emprats de forma audaç. Nuria utilitza els colors vius per encaixar les seves geometries, amb les quals treballa cercant sempre una relació fluïda amb l’entorn.

www.nuriamora.com http://nuriamora.blogspot.com.es/

Dossier

Títol: Koko Lloc: en un dels murs que envolten l’edifici d’Es Generador. Carrer Voranova, 8 (Magaluf) A través d’un seguit de formes molt senzilles que s’estenen sobre el mur com a objectes solts, l’artista conforma una mena de paisatge mental. Aquestes formes tancades, orgàniques i sensuals amb fons de color pla i línia negra perimetral, són l’expressió de records autobiogràfics de les seves aventures en un viatge a les Illes Balears. Allò primitiu i la celebració de la bellesa davant la sublimació del paisatge mediterrani són presents en aquestes elucubracions. Aquesta obra de Koko

www.mailloart.com

n’integra una altra de preexistent en el mur (un ca).

Títol: He vingut fins aquí per fer-te una besada. Instal·lació lumínica Lloc: central d’Endesa situada en els jardins del Centre de Serveis de Palmanova. Carrer Diego Salvà Lezaun, s/n (Palmanova) El projecte consisteix en una instal·lació d’un rètol de neó amb el text «He vingut fins aquí per fer-te una besada». Amb aquest projecte l’artista pretén recuperar la tradició de la cultura popular del grafit per dotar-lo de l’estatus de high art i estetització de l’espai públic. La proposta de fer un grafit amb llum de neó eleva l’ús popular de la pintura escrita a la categoria d’obra d’art mitjançant l’escriptura amb llum. El missatge genera un diàleg amb la ciutadania en establir un punt possible de trobada d’enamorats, amics, amants i

www.andressenra.com

famílies, o simplement un lloc on dir “t’estim”.

Dossier

BetArt

Obra 1 Sense títol. Pintura mural Lloc: Façana principal de l’Hotel Vistasol de Magaluf. Carrer Alt, 5 (Magaluf) Escif concep les seves obres murals amb un personalíssim estil que evoca estètiques que provenen del món del còmic i de la publicitat. Maneja les imatges de forma narrativa i amb fons poètic i treballa amb totes les possibilitats cromàtiques existents entre el blanc i el negre. Els personatges figuratius de les seves obres desprenen un aire retro, que l’artista maneja de manera que resulten absolutament contemporanis. L’obra proposada per al BetArt 2013 es mou en la línia que ha anat desenvolupant en els últims anys i en la qual giren idees entorn de l’oci, les vacances i el turisme, tenint en compte tant la posició de l’artista

www.streetagainst.com

com la de l’espectador i cercant un diàleg entre la pintura i les

www.facebook.com/pages/escif/ www.flickr.com/photos/escif/

Obra 2: Sense títol Lloc: oficina municipal d’informació turística del Centre de Serveis de Palmanova. Carrer Diego Salvà Lezaun, s/n (Palmanova) Pintura mural que representa una figura d’un personatge japonès que sosté a les mans un peix que recorda les figures de Miró, tot emprant com és habitual en les seves obres les tonalitats cromàtiques del blanc i el negre i els colors bàsics per a la figura mironiana. En l’obra apareix la paraula «urani».

Dossier

Títol: Enfrentar el miedo. Pintura mural Lloc: paret del Centre de Serveis de Palmanova. Carrer Diego Salvà Lezaun, s/n (Palmanova) Es tracta d’un projecte participatiu concebut en tres fases. En la primera fase l’artista va dibuixar la por, simbòlicament representada per la figura d’un monstre, de color negre i amb una cara molt expressiva. En la segona fase es va convocar al públic i se li demanà que escrivís allò que li feia por en uns globus d’aigua plens de pintura de colors i que els llançàs a la paret. Cada participant va llançar contra el monstre el globus ple de pintura amb la seva pròpia por escrita. Així el que al principi podia semblar violent es convertí en un esclat de color. En la tercera fase l’artista, aprofitant el fons de colors, va crear un personatge oposat a l’anterior. Amb la participació del públic, el personatge va esdevenir finalment alegre i ple de color. Al final del procés l’artista va fotografiar la peça resultant amb la intenció d’editar unes postals que enviarà als participants per correu postal com a record de l’acció i potser com un pretext per somriure en hores baixes.

www.negrotinto.es

Dossier

BetArt

Per a molts, va bé sense pesseta. Per a d’altres, millor abans, amb pesseta. Pot tenir moltes interpretacions. Per a uns, política, per a d’altres, un simple record, història, etc. I encara per a d’altres, alguna cosa que no varen arribar a conèixer. En una zona turística com és Calvià, els més beneficiats/ afectats per l’absència de la pesseta, qui són? Aquí el debat, la mateixa història de sempre. Arran d’aquest pensament, el calvianer Javier Garló proposa representar una pesseta que s’interpreta de manera fantasmal, en forma de molsa, que reneix per refrescar l’oblit d’uns i alimentar l’enyorança/nostàlgia d’altres. Aquest és el projecte més efímer dels presentats aquest any a BetArt Calvià, ja que no garanteix un temps mínim de vida.

Títol: Peseta. Molsa sobre espai públic

Pot durar dues setmanes, dos mesos, dos anys. Lloc: central d’Endesa situada en els jardins del Centre de Serveis de Palmanova. Carrer Diego Salvà Lezaun, s/n (Palmanova) La paraula peseta, que va ser la moneda nacional d’Espanya fins al 2002, ve del català peçeta, diminutiu de peça, que en passar al castellà es va confondre amb pesa. Això va provocar més envant una etimologia popular que la va identificar com una subdivisió de la moneda anomenada a Amèrica peso. La pesseta, moneda que sembla desaparèixer de la memòria

http://javiergarlo.blogspot.com/

i cor de molts, per a d’altres és una espina clavada que no

www.facebook.com/yo.garlo

acaba d’oblidar-se.

http://javiergarlo.com

Dossier RUTA DE BETART A PALMANOVA-MAGALUF-SON CALIU

SPOK Caseta Endesa Lidl

E1000 H IberSol Son Caliu

KIKE DEL RIO I MOISES LOZANO Es Generador

MAILLO Es Generador

NURIA MORA H.Son Caliu Spa Oasis

ESCIF H. Ponent Mar

E1000 Centre IFOC Palmanova

NEGROTINTO

SANTIAGO MORILLA

Centre IFOC Palmanova

JAVIER GARLÓ

ANDRÉS SENRA Centre IFOC Palmanova

Centre IFOC Palmanova

RAMON P. SENDRA Ap. Cas Saboners

BOA MISTURA CP. Cas Saboners

BARTOMEU SASTRE Pl. Pere Vaquer

SOMA Poliesp. Magaluf

NANO 4814 Ap. INN

ESCIF OMIT Magaluf La primera ruta d’Art Urbà de Calvià té un recorregut per les zones de Palmanova, Palmanova i Son Caliu, a on es poden veure les obres dels artistes participants a les edicions de BetArt 2012 i 2013.

Parlam Text i fotografies: Joana Maria Roque Company.

Conversa amb

Ferran Cano Galerista «El que pos com a més important en el món de l’art és la llibertat» Ferran Cano va tancar les seves galeries d’art

uns anys, però després li va interessar més el

el juliol de 2013, després de quaranta anys

món de l’art. Eren els temps de la dictadura,

de dedicació a una professió que ha entès i

que segons explica s’havia de dir «poder» per

desenvolupat amb un eclecticisme que en al-

eludir la censura.

guns moments es podia haver interpretat com a signe d’inseguretat, però del qual ara en fa

Després va venir el poder dels doblers i la mer-

«senyera», com en fa de la llibertat de creació

cantilització. I ell, ja a les galeries Ferran Cano

artística i de l’«autenticitat» d’artistes i galeris-

de Palma i Barcelona, va exposar artistes amb

tes. És nét del darrer batle republicà de Palma,

molt de valor econòmic, però aquest món li era

Emili Darder. Va estudiar i exercir Dret durant

gros, incòmode i, en certa manera, inaccessible

Parlam

i va decidir tornar al principi, a promocionar l’obra

del que va significar l’art en els anys 70, quan

de joves com l’artista italiana Laurina Paperina

es tenia molt clar el que significava ser “anti-

(Rovereto, 1980) i va formar part d’una progra-

sistema” i molts d’artistes ja volien ser i eren

mació general sobre «Mirades de dones». Tam-

«autèntics».

bé ha estat dels únics galeristes que han considerat com a art el que feien els grafiters.

És molt parlador i té molts records. El lector trobarà a continuació, organitzada per temes,

Es va jubilar amb 73 anys, per dedicar-se, se-

la transcripció o resum de la llarga conversa

gons diu, a «mirar». La seva trajectòria ha estat

que vàrem mantenir amb ell a la seva galeria,

llarga i diversa, però es mostra sempre nostàlgic

abans que tancàs les portes.

Parlam

amb Ferran Cano

ECLÈCTIC

LA COHERÈNCIA

«Quan vaig posar en marxa la Galeria 4 Gats

«Nosaltres exposàvem Andy Warhol, Saura,

(a principis dels anys 70) – explica- el valor

Tàpies, Picasso i, a la vegada, Neó de Suro,

suprem era la «coherència»: que els artistes

Andreu Terrades… Si em demanes quina co-

tenguessin una línia molt determinada i que

herència tenia això, et puc dir que a mi em pre-

la seva obra ho fos i que les exposicions de

ocupava ser una persona a la qual li agradava

les galeries tenguessin relació una amb l’altra,

tot, fins que un dia vaig anar a veure la col·lecció

l’anterior amb la posterior i així successivament,

de Pablo Picasso a París. I, quan vaig tornar a

però això duia a un cert avorriment i manca de

Mallorca, en Joan Miró em va demanar què ha-

llibertat de creació per als artistes. Quan es va

via vist. Li vaig dir que la col·lecció privada de

començar a utilitzar la paraula «eclecticisme»,

Pablo Picasso: el que ell havia comprat. I que

es volia dir més o menys que hi havia altres

m’havia tranquil·litzat molt veure que li agrada-

opcions: que l’artista podia canviar d’estil amb

va l’obra d’autors diversos, com a mi mateix,

plena llibertat i un exemple molt clar va ser-ne

ja que havia arribat un moment en el qual em

en Miquel Barceló, que als inicis dels setanta

pensava que m’agradava tot: un Barceló, un

anava canviant a una gran velocitat. Jo sempre

Miró, un Cabot, un Genovés, un Saura, però ell

li deia: «No dones temps a la gent a pair el que

em va contestar que allò encertat era pensar

acabes de fer i ja canvies». Després ell mateix

així i que veure la col·lecció de Pablo Picasso

m’ha comentat: “Sort que no et vaig fer cas”.

era molt útil per entendre que es poden seguir moltes línies. El que pos com a més important

Així que per a la nostra galeria un valor fona-

en el món de l’art, i per això m’he dedicat a

mental era que els artistes no usassin sempre

aquesta professió durant tants d’anys, és la lli-

un mateix llenguatge i fins i tot vaig exagerar

bertat. No crec que l’artista s’hagi de tancar en

tot el que vaig poder aquest eclecticisme. Vaig

un sol camí o tendència».

exposar l’artista més jove i més barat d’aquells moments: Miquel Barceló, que devia tenir de-

LA DECISIÓ DE SER GALERISTA

vers 16 anys, contraposat al més vell i més car, que era Joan Miró. En aquella època no era

«Vaig estudiar Dret a Barcelona, no vaig estu-

«normal» o «habitual» que un artista tan jove

diar Belles Arts, i fins i tot durant una tempora-

com en Miquel Barceló fes una exposició fora

da vaig exercir del que en aquella època se’n

dels instituts o centres molt concrets».

deia «pasante», i en aquell temps a Barcelo-

100

Parlam «4 Gats, més que un espai de venta de quadres, era un espai ren posar els grisos a la porta. Mira quina cosa

de lluita»

més irracional: entrar a una galeria d’art amb policia armada a la porta. Teníem una dictadu-

na es veia un tipus d’art que no es mostrava a

ra (la gent a vegades se n’oblida, d’això), però

Mallorca: Clavé, Tàpies, Guinovart, Miró, Joan

va passar. Jo he patit censura a la mateixa ga-

Brossa, Saura, Millares... En aquella època

leria. Per això, si em demanes per què em vaig

Barcelona estava més oberta a una contempo-

fer galerista et puc dir que per una necessitat

raneïtat, però no tant com la de Nova York o

interna. Aquí no hi havia el que jo volia veure i

Londres. Vull recordar, entre parèntesi, que a la

era una forma de lluitar”».

primera exposició de Picasso a Barcelona va-

EL GALERISTA INCONFORMISTA «En aquells moments hi havia dos negocis a Mallorca que eren objecte màxim de les pintades. Els primers grafits eren insults cap a nosaltres: «Rojo, cabrón, asesino, maricón». Això era continu a dos negocis de Palma: a Llibres Mallorca i a la Galeria 4 Gats, que va ser l’única de Mallorca i una de les poques d’Espanya en les quals va esclatar un artefacte dins el local. 4 Gats, més que un espai de venda de quadres, era un espai de lluita. Per exemple, el president d’honor del primer Congrés de Cultura Catalana que es va celebrar després de la República espanyola era Joan Miró. També hi havia un altre president per Catalunya que era Salvador Espriu, un altre per Balears que era Francesc de B. Moll, i un altre per València que era Joan Fuster. Nosaltres vàrem presentar aquest Congrés a la Galeria 4 Gats i el mateix dematí els nostres «amics» ja ens varen insultar. Ja eren “graffiters”.

101

Parlam

amb Ferran Cano

Vàrem patir un seguit de censures. Per exem-

què hi havia tants de grups d’art en aquella

ple, record que, quan va morir Pablo Picasso,

època, com ara El Paso, Equipo Crónica, Dau

férem una representació a 4 Gats d’El diablo

al Set o Equipo Realidad, i el motiu era que des

atrapado por la cola, una obra seva que es va

d’un col·lectiu es podien dir més coses que

mostrar a París en els anys 20 i que represen-

de manera individual, ja que era molt més fà-

tava una bacanal. Els alumnes de l’Escola d’Art

cil perseguir una persona que no un col·lectiu.

de l’Auditòrium, coberts amb un gran plàstic

Ara bé, està ben clar que jo en el terreny indi-

negre, figurava que anaven nus, però duien

vidual o personal no hauria pogut fer una labor

bikinis o roba per l’estil i al final quedava més

en contra de les institucions. Jo som molt més

eròtic que en la realitat. Jo coneixia tots els del

nostàlgic de la primera època que de quan es

públic menys un i em vaig asseure devora ell, i

va entrar en el món del mercat, perquè, encara

quan va acabar la representació tothom aplau-

que ho passes malament, tens un camí i uns

dia menys aquesta persona: era el censor. Li

objectius. He fet moltes exposicions que sabia

vaig demanar: «¿Le gusta?», i em va contestar:

que eren «invendibles». Utilitzàvem eufemis-

“Sí, pero a comisaría”.

mes, parlàvem d’”el poder”. No podíem dir “la dictadura”».

Era una altra època. Només fer les coses en català o una exposició de Joan Brossa es con-

LA DICTADURA

siderava un motiu de lluita. Nosaltres vàrem fer coses molt més radicals. Per exemple, un artis-

« Quan vaig inaugurar la galeria, el 1973, vivíem

ta que es deia Manuel Rovira, que feia el servei

en una dictadura, però Nova York ja estava en-

militar, va fer una exposició, amb uniformes,

vaïda d’experiments gràfics. Per què varen co-

explosius, les revistes nazis que llegien els co-

mençar els primers grafits? Què passava en el

mandaments... Jo ja tenia planificat que em tan-

món? Ja hi havia hagut el maig del 68, però en

cassin la galeria i li vaig dir a l’artista que anàs

aquell temps en realitat no varen passar tantes

alerta, que era soldat. Ell em va respondre: «No

coses a Europa com a Nord-amèrica. I en els

s’entemeran», i efectivament va ser així. Varen

anys 70, sobretot a partir del 73, l’art reflectia la

venir molts de militars, alguns de graduació, i

vida del que es deia “antisistema”, una paraula

es pensaven que era un homenatge”».

que s’utilitza molt avui, però que ja s’utilitzava abans. Hi va haver un artista, Chris Burden,

COL·LECTIUS

que com a protesta a la guerra del Vietnam es posava a la porta d’una galeria i un altre li dis-

«En aquell temps es feia la lluita sobre la base

parava. Record una foto molt dura, en la qual

de grups. A vegades, la gent jove no entén per

ell té tot el braç rebentat per un tir. Això sí que

102

Parlam «La meva galeria era antisistema, antifranquista, i els mateixos artistes que hi eren també eren “antigaleria”»

ho era, «antisistema», i avui aquest artista es

conservadora i que sortia d’un franquisme ab-

troba en els millors museus d’art de tot el món.

solutament reaccionari”».

També podia ser “antisistema” en Miquel Bar-

GRAFFITIS, ART URBÀ I GALERIES

celó. Jo, a vegades, li dic: «Tu has estat un artista que has guanyat molts de doblers i a

«Més que una galeria d’art, 4 Gats era un lloc

mi em vares buidar la galeria de per vida amb

en el qual ens enfrontàvem a una situació…

aquells peus de pollastre podrits…». Nosaltres

Crec que la meva galeria era una galeria an-

aquí érem «extraterrestres», però, si pogués-

tisistema, antifranquista, i els mateixos artistes

sim comparar el que feia la Galeria 4 Gats amb

que estaven a la galeria també eren “antigale-

alguns artistes molt famosos, quedaria molt bé.

ria”. Vaig regalar una obra de Miquel Barceló

Estàvem en la mateixa línia, però Nova York era

–que era una ungla pintada d’un peu podrit de

una ciutat molt més preparada per rebre aquest

pollastre– a un notari que me la va tirar pel cap

missatge que Palma, què era una societat molt

i, després, quan l’artista es cotitzava molt, li va

103

Parlam

amb Ferran Cano

saber greu. Fent un símil en el món de la litera-

ell em va dir: «Un momentet». Jo pensava que

tura, també hi havia Llibres Mallorca i hi podia

havia anat al bany, perquè ja era molt major, i

haver qualque escriptor molt radical que consi-

quan va tornar em va donar un gouache i em

deràs que Francesc de B. Moll era un negociant

va dir: «Ferran, perquè no tanquis la galeria»,

que venia llibres o que pensàs: “Jo no admet la

i va afegir: «No ha passat res, només que ha

venda de quadres i tampoc la de llibres”.

acabat una dictadura, però als polítics que ara vénen sempre els serà més rendible fotogra-

Mai no m’he acabat de creure els artistes que

fiar-se amb en Saura, en Tàpies, o en Joan Miró

deien que estaven en contra de la comercia-

que amb un jove que fa la primera exposició, o

lització i després posaven preu a les seves

sigui, els artistes joves ho tenen tan malament

obres. A mi em sembla molt just que un escrip-

com ho tenien». Un altre dia, en Miquel Barceló

tor o un pintor vulguin viure de la seva feina i

a París em va dir: “El que tu has de fer, a partir

consider totalment injust que els poetes no ho

d’ara, és intentar ficar-te en les millors fires d’art

puguin fer. Són en realitat els únics que poden

del món”, i així ho vaig intentar fer».

xerrar d’això. Hi ha molts pocs poetes que puguin viure de la seva feina, però hi ha pintors i

DE LA LLUITA SOCIAL AL MERCAT

escriptors molt rics com el mateix Miquel Barceló o Paul Auster. Està ple d’escriptors que

«“Vàrem passar d’un context més de lluita a un

guanyen molt més que els llibreters i de pintors

altre més de mercat, d’un espais fets primor-

que guanyen molt més que els galeristes. Ara

dialment per lluitar contra una situació a con-

bé, poetes que guanyin més que l’editor o el

vertir-nos en galeries convencionals que fèiem

llibreter, n’hi ha bens pocs”».

catàlegs i intentàvem atreure una nova burgesia perquè compràs obres d’art, i vaig notar molt la diferència. A més a més, mancava una

ACABEN ELS 70

formació sobre l’art contemporani a Espanya, «Quan va acabar la dictadura vàrem entrar en

mentre que, si anaves per exemple a França, hi

el món del mercat de l’art que ja existia fora

trobaves col·leccionistes de quatre o cinc ge-

d’Espanya i jo em vaig fer un cert replante-

neracions i a Nord-amèrica hi havia empreses

jament. Hi va haver un moment en el qual jo

que compraven molt, supòs que perquè des-

vaig voler deixar aquest món i dues persones

gravava. Tot el que teníem aquí era incipient,

em varen dir que havia de continuar. Una va

fins i tot el col·leccionisme”».

ser Joan Miró. Quan li vaig anar a tornar unes L’SPONSOR JOAN MIRÓ

obres que m’havia donat per ajudar a mantenir la galeria li vaig comentar que pensava que

«Fins als anys 80 vaig poder mantenir la galeria

no tenia sentit mantenir una galeria de lluita i

104

Parlam amb l’ajut de Joan Miró, que, en certa manera,

considerava com a obra d’art i li va dir que ha-

era el nostre “sponsor”. Hem de pensar que

via de continuar fent sopes Campbel i coses

una lito de Joan Miro valia unes 12.000 pes-

per l’estil. En Warhol va dir aleshores: «L’art és

setes, que eren molts de doblers per a aquella

el mercat». El significat era que com artista no

època, i si la veníem podíem continuar. Ell sem-

tenia ni dret a triar la seva pròpia obra i hi havia

pre em deia: «No és per a tu ni perquè et com-

d’anar el comercial a dir-li el que havia de pro-

pris un cotxe o un vaixell, sinó per continuar

duir. Això a vegades s’ha entès com a positiu,

la galeria». Era un gest excel·lent. Crec que

però a mi em sembla molt negatiu».

Miró era la millor persona que he conegut mai. Una vegada vaig llegir el guió d’Al Mayurka

ELS “MIRONS”

de n’Agustí Villaronga, que era pràcticament un nin, i li vaig donar una lito d’en Miró perquè

«Una altra frase què a mi m’agrada molt és

pogués fer la pel·lícula. O sigui, que aquestes

de Marcel Duchamp: «Els quadres estan fets

donacions també eren per ajudar altres tipus

per a “mirons”». I això val per a tot, tant per

de projectes culturals. I Joan Miró, que ho ha-

a una obra literària com per a una instal·lació,

via passat molt malament en els seus inicis i

perquè qualsevol missatge, escrit o visual, el

sempre deia «pitjor que la fam és el fred», ens

completen els lectors. Michael Curtis deia de la

va ajudar molt».

pel·lícula Casa Blanca: «Dels milions i milions de persones que han vist la pel·lícula, no n’hi

«Cadascú veu l’obra d’art que vol veure, segons la seva sensibilitat»

ha hagut dues que hagin tengut les mateixes percepcions o sensacions». Per exemple, una feminista té moltes més possibilitats d’entendre la Júlia Galan que un altre. I és que cadascú veu l’obra d’art que vol veure, segons la seva

“L’ART ÉS EL MERCAT”

sensibilitat”».

«Després vaig arribar a una conclusió que va

EL RETORN A L’ART JOVE

ser meva, personal: que cada vegada l’art es va mercantilitzar més. Per a mi les dues frases

«Així que va arribar un moment, a finals dels 80

favorites del món de l’art són una de n’Andy

o a principis dels 90, en els quals tot era massa

Warhol, que va dir quan el galerista Leo Cas-

mercat i cada vegada anàvem a més. L’any 86

telli va anar a veure la seva obra. Warhol feia

vàrem inaugurar la Galeria Ferran Cano del ca-

dibuixets de productes per a uns grans ma-

rrer de la Pau. Jo ja havia tancar 4 Gats i vaig

gatzems en blanc i negre i, quan va arribar en

veure que cada vegada era més difícil, que tot

Castelli per triar, va deixar de costat el que ell

tenia molt a veure amb els doblers i em vaig vo-

105

Parlam

amb Ferran Cano

ler acomiadar amb unes quantes exposicions

car a fer només artistes joves, em vaig decidir a

pensant més que res en el mercat. I en vaig fer

dedicar-me a promocionar sols els artistes vius

cinc seguides de Joan Miró, Picasso, Antonio

que m’agradaven. També havia mort Joan Miró

Saura, Tàpies i Joseph Beuys, que era el déu

i ja no volia fer exposicions d’artistes morts, no

de tots els intel·lectuals i mai no s’havia expo-

em feia cap il·lusió».

sat a Mallorca. Però després vaig veure que el tracte amb els galeristes que tenien aquesta

EL QUE ÉS AUTÈNTIC

superelit d’artistes consagrats es feia molt difícil. Si volies fer una exposició d’un d’aquests

«Hi ha una paraula que no és exactament de

artistes t’imposaven que comprassis una sèrie

la meva generació: “autèntic”. S’ha abusat molt

d’obres. I aquí, a Mallorca, no hi havia mercat

d’aquesta paraula, però per a mi és bàsica. No

per comprar, per exemple, un Picasso. Veníem

crec que ningú pugui fer realment una obra

Miró, que era una mica més barat, però real-

d’art sense ser «autèntic». L’obra personal

ment no hi havia ganes de comprar, encara que

d’un artista ha de reflectir el seu món, el seu

sí que hi havia poder adquisitiu en aquells anys

interior. Si tu em demanes si jo he influenciat

a Mallorca. Hi havia molts de doblers, però la

els joves o com els he triat, et diré clarament

gent es comprava un iot i no es comprava gra-

que ells m’han influenciat més a mi a partir de

vats d’artistes. Per això, després em vaig dedi-

les moltes converses que he tengut amb ells.

106

Parlam «No crec que ningú pugui fer realment una obra d’art sense ser “autèntic”. L’obra personal d’un artista ha de reflectir el seu món, el seu interior» I si vols saber a qui faig cas, et puc dir que a

ART ABSTRACTE I FIGURATIU

un crític determinat, a un escriptor..., però sempre a qui més he escoltat ha estat a l’artista, que

«No crec que ara com ara hi hagi una diferència

és el que s’embruta les mans, el que fa l’obra...

entre art abstracte i figuratiu. Hi ha molts de ca-

També als artistes que parlen d’altres artistes.

mins, moltes maneres d’expressar-se. I si vols

Per exemple, el primer que em va parlar de Lluís

que parlem dels grafits o de l’art urbà, et puc

Claramunt va ser en Miquel Barceló. I em va dir:

dir que trob que tot això està molt bé. Sempre

“Quan entris a ca seva, Ferran, no et facis enrere

m’ha agradat que l’art surti de les galeries. En

per qüestions higièniques”, i, després, clar, em

el nostre cas, fins i tot molts d’artistes l’han tret.

va agradar l’obra. Si m’ho hagués dit un altre ga-

Record, per exemple, una instal·lació d’estels

lerista, per ventura no hi hauria anat».

en el carrer de Sant Sebastià. Algunes exposicions fins i tot començaven amb una actuació fora de la galeria. Això de pensar que l’art no

OBSERVAR LES OBRES

necessita un espai que sigui un museu o una «Com ja t’he dit, jo he escoltat molt en Joan Miró

galeria no és gens nou. Si l’obra és bona fun-

amb això de què es pot avançar per totes les

ciona tant tirada a un mercat d’encants com a

línies. Ara bé, jo sempre he posat més l’orella

una galeria o a la millor paret d’un museu. Jo he

quan parla un artista que quan parla una al-

comprat un quadre d’en Miró a un «baratillo»

tra persona, perquè pens que són els qui se

de Nova York perquè sabia que era autèntic».

n’entenen, d’això, i són els qui m’han ajudat a triar, però després també has de parlar amb el

“ANTISISTEMA”

propi artista, que per ventura és un desconegut, però quan veus la seva obra trobes alguna

«Els artistes normalment són antisistema, però,

cosa. N’André Breton mateix ho deia: que el que

què vol dir antisistema?; antisistema de què: del

t’indica si t’agrada una obra és si vols pagar per

que t’envolta, dels polítics corruptes, d’una or-

ella, però això també depèn dels doblers que es

ganització social amb la qual no estàs d’acord?

tenen. Realment, en el món de l’art hi ha això,

I també molts estan contra la mercantilització

dones ben vestides, «glamour», molta false-

de l’obra d’art en els museus, que avui en dia

dat... Això també és una realitat».

són els qui condicionen més els preus de l’obra

107

Parlam

amb Ferran Cano

d’art i funcionen amb un cert esperit una mica

fet un dibuix sobre ell, una imatge que explica

mafiós. Un artista, per poder-se mantenir en una

perfectament tot el que t’estic dient. Per a mi,

línia de preus molt cars, ha d’estar en el sistema.

aquesta rata dibuixada [ens mostra el dibuix de

L’únic que jo conec que hagi fet una acció real-

Paperina] és el mercat».

ment «antisistema» és Joan Miró, que, quan va exposar en el Grand Palais de París, va agafar

NOSTÀLGIA I DESCANS

un bufador de llanterner i va cremar les teles. Jo ho vaig veure. I això va ser un acte de rebel·lió

«Jo som més nostàlgic de la primera època,

contra el valor que tenien aquelles teles. Ara com

ja que em semblava que servia a uns deter-

ara es pot ser absolutament antisistema o anti-

minats ideals, mentre que amb el mercat del

galeries, però acabar a les sales de subhastes

que es tracta és de guanyar doblers. No tenc

més capitalistes del món i aquí tornam a Andy

les mateixes forces que quan era jove. A partir

Warhol: “L’art és el mercat”. El grafiter més car

d’ara viatjaré el màxim que pugui i quan arribi a

del món és Banski i justament Laurina Paperina

les ciutats en les quals hi hagi exposicions les

–que va exposar el mes de març a la galeria– ha

aniré a veure. Faré de mirón».

108

109

Parlam Text i fotografies: Joana Maria Roque Company.

Entrevista a

Ricard Chiang Un pintor inquietant Inquietant, naïf, terrorífica, surrealista, estranya, gòtica,

se a la pintura. La part de la seva obra que té el títol

hiperrealista, abstracta, innovadora, clàssica, poètica,

genèric de «Malsons infantils» no significa per a ell una

formalista o, al contrari, formal... són alguns dels quali-

representació de la pròpia infància (que, segons diu,

ficatius que s’han utilitzat per intentar explicar l’obra de

no va ser turmentada, sinó envejable), sinó més aviat

Ricard Chiang. Tots tenen alguna cosa de veritat segons

d’un imaginari col•lectiu o imatges de molts d’infants,

l’etapa o època de la seva obra a la qual s’apliquin,

que després s’obliden. Vol separar clarament l’obra de

però cap la defineix. I, per a ell, no ser fàcilment eti-

la persona. Ho compara amb el qui escriu novel•les de

quetable no significa cap mancança o entrebanc, més

terror, que no ha de ser, necessàriament, una persona

aviat a l’enrevés. Diu que no té cap línia, ni la vol tenir.

terrorífica ni fer por als altres.

I això li permet d’explorar tècniques i representar imatges equilibrades en el seu pensament: com veu o com

Ha guanyat nombrosos premis: el Son Carrió, el Dijous

s’imagina el que vol transmetre.

Bo de l’Ajuntament d’Inca, el Premi Rei En Jaume, el Salón de Otoño de Pintura de Plasencia... Ha exposat en

De pare xinès i mare de Salamanca, va néixer a Barce-

diverses ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Com gairebé

lona l’any 1966. La seva família es va traslladar a viure a

tots els pintors de la seva generació, pateix la dura crisi

Mallorca, on va estudiar al col•legi de San Cayetano. Va

actual i es planteja sortir a fora a cercar nous mercats.

residir durant alguns anys a Portals. El Premi Calvià de

Mentrestant, la seva obra evoluciona de l’hiperrealisme

Pintura, que va obtenir el 1998, és un dels que formen

a l’abstracció i en qualsevol moment ho podria fer a

part d’un temps en el qual ja s’havia permès de deixar

l’enrevés, o retornar a una de les seves anomenades

unes feines que sols feia per guanyar doblers i dedicar-

110

etapes que mai no es tanquen del tot.

Parlam

«Estic en un moment de canvi d’estil de l’hiperrealisme a l’abstracció»

111

Parlam

amb Ricard Chiang

Malson infantil

P: Podríem començar pel present més

difícil preveure què passarà. Ara, a Espanya i

immediat. Com veus el mon de l’art en

en certa manera a Europa, fas una exposició

aquests moments de crisi?

a una galeria i tot són despeses. Si recuperes el que has invertit ja pots estar-ne content.

R: Són moments difícils. Ningú no sap on

Jo mateix m’estic plantejant sortir a fora, a

anirem ni com sortirem del forat. Quan jo vaig

cercar altres mercats com l’asiàtic, que ara

començar, tots els artistes teníem un camí

mateix és el mes potent. També hi ha el rus,

que era fer una obra i anar a una galeria

o el dels països àrabs. El que passa és que

o a les institucions. Ara ha canviat tot. Les

això no és una solució global, sols ho pot ser

institucions no tenen doblers, les galeries

individual. Jo som pessimista, com tothom. El

tanquen i el futur és molt incert. Els temps

que és segur és que tot canviarà. El sistema de

canvien i l’evolució anirà tota sola. És molt

galeries i d’institucions serà diferent.

112

Parlam Per això vaig decidir deixar la feina i dedicar-me

«El que és segur és que

a la pintura. I fins ara.

tot canviarà en el món de

P: Has passat per diverses etapes. Els malsons infantils són un tema recurrent.

l’art» P: Però, és clar, un pintor per poder produir ha

R: Sí, bé, això va ser una etapa de la meva vida.

de tenir uns ingressos.

Ara estic en una altra, de canvi d’estil. Fins fa poc he fet una obra molt realista i ara vaig més

R: Nosaltres tenim uns ingressos petits. No és

cap a l’abstracte.

com abans, que feies deu quadres i en tenies venuts quinze. Ara en fas deu i en vens un. Et

P: També s’ha dit de tu que ets un pintor naïf.

dóna per anar tirant i res més.

T’hi consideres?

P: El paper de les institucions se sol plantejar

R: Una part de la meva obra ho és molt, però

des de dos punts de vista: que han de protegir

només una part. Naïf és ingenuïtat i fins i tot en

l’art i la cultura, però també que hi ha el risc

obres considerades molt acadèmiques o molt

d’haver de seguir unes directrius.

serioses hi ha components naïf. Per exemple, La maja nua de Goya té un punt molt naïf,

R: El problema de l’art institucional és difícil. Té

perquè el cap de la dona està d’una forma que

coses a favor, com la promoció de la cultura, i

sembla com si volàs damunt el cos.

en contra: que no qualssevol «cultura» o obra és bona i les institucions a vegades no saben

P: Pot conviure el que és naïf amb el que és

apreciar el que és bo i el que és dolent. En alguns

terrorífic?

moments s’han utilitzat els doblers públics per promocionar coses que no tenen cap valor.

R: Totalment. De fet, el naïf és infantil i els infants tenen malsons. Jo no hi veig cap contradicció.

P: Quan vares decidir que et dedicaries plenament a la pintura?

P: Vares néixer a Barcelona i vares passar la teva infància a Mallorca. Com la recordes?

R: Jo he dibuixat tota la vida. He fet moltes feines, moltes coses. I en els anys noranta vaig

R: Jo he tengut una infància envejable. De

començar a guanyar premis locals que em varen

fet, vaig tenir malsons, com molts altres nins,

reportar beneficis econòmics i, com que estava

però sols són font d’inspiració. No té major

tot sol, no tenia família i els doblers em bastaven.

importància. La pintura és ficció, com la

113

Parlam

amb Ricard Chiang

La perversa,122x79 cm (2010)

novel·la, i escriure una novel·la de terror no vol

i record moltes coses de la infància i de

dir ser personalment terrorífic.

com pensava o sentia aleshores. Només si no perds aquesta capacitat, si recordes

P: Creus que així com la gent creix va

com pensaves quan eres nin, et pots posar

perdent certes capacitats de representar

a la pell d’un infant i sentir com ell o d’una

aquests mons infantils? S’obliden?

manera semblant, però ho has de recordar, sinó no es pot fer. I és veritat que hi ha un

R: S’obliden moltes coses de la infància.

cert «bloqueig», en algunes persones més

La meva memòria recent és molt dolenta

que no en altres, que impedeix sentir com

114

Parlam

Ricard Chiang en el seu estudi

se sentia abans. Jo ho record perfectament i

tants de motius, vénen sols. Jo crec que això és

per ventura el meu punt naïf ve d’això.

la maduresa.

P: Quina importància té per a tu el món dels

P: Identifiques el món dels somnis amb el

somnis?

que se’n diu «surrealisme»?

R: En el principi em basava molt en els somnis.

R: El surrealisme, en realitat, és una tendència

Ara ja no tant. Amb els anys t’entrenes (la

que ja existia amb El Bosch i abans. El

creativitat s’ha d’entrenar) i l’obra ja et surt d’una

moviment és un invent basat en coses que ja

altra manera més immediata. No has de cercar

existien o s’havien fet en èpoques anteriors.

115

Parlam

amb Ricard Chiang

«Si el color és prescindible, és millor no posar-lo» P: També és literatura. Com veus la relació

P: Parlem del color. Quina importància li

entre literatura (contar històries) i pintura?

dones? Per què els teus paisatges són platejats i sense color?

R: Jo abans sí que feia aquestes coses. Els meus quadres tenien una part literària. Ara ja

R: Com t’he dit abans, em ve una imatge al cap.

no. M’he separat totalment de la literatura i estic

I si té color, si l’ha de menester per compensar

en un moment en el qual don més importància

el pes de la composició, s’hi posa el color, si no

al que és la imatge pura sense contar res, és a

l’ha de menester, no se n’hi posa. O sigui, tot el

dir, a la composició, als colors, etc.

que no tengui importància no s’ha de posar. Si

Palma (2011)

116

Parlam el color és prescindible és millor no posar-lo. Parl del meu cas, és clar. P: Et consideres un pintor «pla», com han dit alguns crítics? R: Sí, bastant pla. Algunes vegades sí que faig qualque perspectiva o fons, però em surt així. P: També se t’ha identificat com a «gòtic». R: Bé, això és per una sèrie de quadres que vaig fer que tenien una influència gòtica i potser pel tractament de la llum. Però no tot és gòtic. P: Com i en quin moment saps que una obra està acabada? R: No és senzill de dir, quan una obra està acabada. Amb el temps comences a entendre en quin moment has de posar el punt final, però no és fàcil. És gairebé més difícil aprendre a posar el punt final que aprendre a pintar. És experiència. P: Tenir moltes etapes significa no tenir una línia? És important tenir-la? R: Jo no vull tenir una línia com a pintor. Vull fer moltes coses i intent no tenir sempre el mateix estil, encara que sempre hi ha una empremta, però m’agrada canviar d’estil i puc passar de

Venus 2009

«És gairebé més difícil

l’hiperrealisme a l’abstracció d’un dia a l’altre o en poc temps. No em vull limitar a una sola cosa,

aprendre a posar el punt final

ni tancar-me en «una línia».

a una obra que aprendre a pintar» 117

Parlam

amb Ricard Chiang

P: De tota manera, la teva obra és fàcilment

traslladar al seu suport.

recognoscible.

També

tens

influències

orientals,

xineses...? R: Si la coneixes a fons sí, altrament no. Jo he fet exposicions en què hi havia gent que es

R: Moltíssimes. És el que he vist de petit i el

pensava que eren col·lectives de tres pintors. Hi

que et marca a certa edat. És el que et queda

ha exemples d’altres pintors que tenien diverses

quan ets major.

línies. Per exemple, Goya. P: A la teva família també estaven interessats P: Quin és per a tu el procés de definició de les

en el món de l’art?

imatges? R: No especialment, però sí que el meu pare R: Bé, a mi la imatge em surt al cap. Em surt una

tenia quadres i llibres d’art i supòs que això em

composició més que una imatge, que intent

va marcar. De tota manera, tenc més part de

Flos sanctorum, 130x153 cm (1998)

118

Parlam cultura occidental que oriental. La meva mare

P: Tampoc ets molt dels esdeveniments

és de Salamanca, «castiza», i jo ni parl, ni puc

socials…

llegir ni escriure xinès. La meva cultura xinesa és més que res visual i la part cultural és més

R: No, no. És que no puc. Sols l’imprescindible.

occidental.

Tenc molta feina, moltes obligacions, i el que és temps d’oci i relacions, l’imprescindible, o sigui, poc.

P: Vares anar a un col·legi religiós. Fins a quin punt et va marcar?

P: Tens un lloc web i també has fet alguna R: No crec que m’afectàs especialment. El

cosa de vídeo. Aquest món de les noves

que no m’agradava era anar a classe, però en

tecnologies, com el veus?

el tema religiós quan s’és gran cadascú pren la seva opció.

R: Com a medi de difusió, les noves tecnologies són imprescindibles avui dia, però també crec

P: Quins serien els teus pintors predilectes o

que la seva utilització és incompatible amb la

referencials?

meva obra. Tenc una forma molt artesanal de fer feina i no he de menester la tecnologia per fer

R: Bé, jo sempre he dit que, més que pintors,

l’obra. La faig com es podia fer fa cent anys. Estic

tenc pintura referencial. No m’agraden sempre

al corrent de la tecnologia, però no m’agrada per

totes les obres del mateix pintor, sols algunes.

a la feina.

M’agraden moltes obres que són a museus i, a vegades, navegant per Internet veig alguna obra d’un desconegut que també m’atreu. Tenc

«Estic al corrent de

com a referència d’obres mestres El davallament de la Creu de Van der Weyden, El jardí de les

la tecnologia, però

delícies d’El Bosch i moltes més.

no m’agrada per a la P: I t’agrada llegir?

feina»

R: Fa molt de temps que no tenc temps ni per llegir res, ni per veure una pel·lícula, ni per veure

P: Però vares fer un vídeo, no?

la televisió. Crec que el meu temps d’oci s’ha acabat des que tenc aquesta granja que he de

R: Sí, però com un hobby i d’una forma molt

restaurar i dos nins. Arriben les onze de la nit i

amateur. El que m’agrada és la pintura i el

descans una horeta.

dibuix. I és el que em queda bé.

119

Parlam

amb Ricard Chiang

«Si mires una cosa i hi ha un benestar, això és bellesa. Si hi ha un rebuig, no» P: Aquest número d’Entorn també té una part important dedicada a «art urbà», grafits i no grafits. Quina opinió en tens, del que em podríem dir «art al carrer»? R: És una tendència que està bé. Jo en vaig fer alguna cosa, crec que l’any 84, bé, quan era jove, que feia desastres. Em vaig comprar una capsa de maquillatge de dona i vaig anar per Palma pintant totes les escultures amb pintallavis… I això va sortir com a portada en el Brisas. Quan et fas més major, et vas tancant més a casa. El format d’un quadre també és important. Tu, quan tens una imatge al cap, també en tens la grandària? Sí. No és el mateix un quadre de 2 metres que un de 20 centímetres. Un quadre petit ha de ser petit i un gros ha de ser gros. Són molt importants, les grandàries, o l’obra perd la seva

Eva (2011)

composició. T’imagines un grafit de 10 cm per 10 cm? No funciona.

Durant els tres darrers anys és del que he tengut més feina, sobretot els retrats, que són sempre

I segons quins quadres pintats directament

més íntims. No són quadres per especular, com

en una paret tampoc no funcionarien.

va passar amb altre tipus d’obres durant un cert temps. Són per tenir a casa.

No. Han de tenir el seu lloc. Els grafiters trien la paret, mentre que un pintor amb suport

I a la gent li sol agradar, veure’s retratada per

tradicional no sap mai on es posarà, si no és un

tu?

encàrrec específic.

De moment sí, i si el retrat no agrada es tornen

Fas molta feina per encàrrec?

els doblers.

120

Parlam La influència, quan més a prop, més potent.

Has pintat més dones que homes, no?

Una influència a distància és molt petita. Tu et Si és un tema lliure que puc triar jo mateix, sí. Però

pots deixar influir per una fotografia d’Internet,

si és un encàrrec és una altra cosa.

però no és el mateix que si estàs al costat o davant d’un quadre. Si estam tot el temps junts, la influència és inevitable per a un i per a l’altre.

I per què prefereixes pintar dones?

És una qüestió de proximitat i això passa més Supòs que per atracció visual. No ho sé. Veig

en pintura que en fotografia, perquè la pintura,

millor la bellesa en una dona que en un home,

a diferència de la fotografia, és més que una

particularment.

imatge. Hi ha una matèria.

I com entens el concepte de bellesa?

També fas resines dins vidres. També has fet escultures amb volum?

Supòs que és el que et produeix un gust a la part del cervell que capta els ulls o la mirada.

No, no he fet res amb volum. Allò meu és la

Si tu mires una cosa i hi ha un benestar, això és

bidimensionalitat, encara que les resines

bellesa. Si hi ha un rebuig, no. Cadascú té el seu

siguin tridimensionals. Bé, els quadres també

punt de vista i el seu criteri.

són tridimen sionals, encara que nosaltres només en

La teva obra també es considera com

captam dues dimensions. El mateix passa

«inquietant»…

amb les resines. En captam dues dimensions, però en tenen tres.

Sí. És que hi ha molt de tipus de bellesa. Hi ha la sexual, que és un tipus d’atracció, i també hi ha

A quin punt creatiu et trobes? Què prepares,

la bellesa d’un paisatge o d’un objecte que no té

ara?

res a veure amb l’atracció sexual i és més pura perquè l’atracció sexual ve marcada per unes

Com t’he dit abans, estic en un moment

hormones, que enganen, i quan es tracta d’un

de canvi d’estil de l’hiperrealisme cap a

paisatge no hi ha cap hormona que et digui que

l’abstracció. Estic preparant una exposició

un és millor que l’altre. No és el mateix.

col·lectiva de quatre pintors mallorquins que anirem a l’acadèmia de Belles Arts de Moscou

Tu també estàs casat amb una pintora,

i hi duré la meva obra més recent. També hi

Marta Blasco. Fins a quin punt us influïu

ha altres projectes que encara estan pendents

mútuament?

de moltes coses.

121

Perspectives Es Carretó i Art Calvià, dues actives associacions artístiques del municipi Redacció

Dues associacions dedicades al món de l’art

seda, aquarel·les, escultures en ferro i volums

tenen una vida activa a Calvià: Es Carretó i Art

en cartó.

Calvià. Els seus components són persones creatives que volen compartir coneixements,

Els integrants de l’associació comparteixen un

experiències, tècniques i trobades. Ambdues

espai comú, amb diverses eines i instruments

organitzen exposicions anuals per mostrar les

artístics i en aquests moments es plantegen

seves obres al públic.

una nova etapa més oberta, perquè entri més gent a l’associació. Seguint amb la seva filosofia de què «tothom es creatiu», tenen la intenció d’organitzar tallers artesanals i artístics de curta durada. A la vegada, troben important tenir un lloc on mostrar les seves obres, un espai regular de trobades i diàlegs. Pel que fa a l’altra associació, Art Calvià, la idea de crear-la va néixer el juliol de l’any 2000 després que un grup d’amics anassin a veure una exposició a Manacor. Al principi eren només

Local de l’associació Es Carretó

dotze persones amb ganes de fer excursions, reunions, visites culturals, etc., però a la prime-

Es Carretó, segons els seus promotors, va

ra reunió varen pensar que creant una associa-

néixer de «la necessitat de canalitzar unes

ció podrien sumar-hi més persones: artistes i

inquietuds d’expressió artística d’un grup de

interessats en el món de l’art. Així va néixer Art

persones amb experiències diferenciades, to-

Calvià, una associació oberta a tothom.

tes elles relacionades amb diversos aspectes de la producció artística a través de diferents

Avui dia l’associació té una setantena de socis

tècniques», en concret, xilografies, monotips,

de diferents branques de l’art, com ara pintors,

gofrats, aiguaforts i diferents tipus de gravats.

escultors, ceramistes i fotògrafs, que dispo-

També ceràmica, pintura sobre fusta i sobre

sen, a través d’un butlletí mensual, de tot tipus

122

Perspectives

Exposició d’Art Calvià organitzada a l’Ajuntament l’any 2011

d’informació sobre concursos, trobades i expo-

nat un bon grapat d’exposicions individuals i

sicions, i que tenen la possibilitat de fer exposi-

col·lectives a diferents indrets i localitzacions

cions individuals i col·lectives per tot Mallorca.

de Mallorca: Casino de Mallorca, cases de cultura, ajuntaments i sales d’exposicions arreu

A més, l’associació té un caràcter lúdic, ja que

de l’illa.

també organitza excursions, visites, dinars i en general , trobades per gaudir de la cultu-

Al marge de la mostra que es fa anualment a la

ra i compartir experiències. També ha gestio-

sala d’exposicions de l’Ajuntament de Calvià, que ja compta amb deu edicions, Art Calvià organitza una trobada internacional de pintura ràpida a Calvià el mes de maig. Enguany se n’ha celebrat la sisena edició i també una exposició amb totes les obres presentades. Tenen la seu a Magaluf, a la casa de cultura situada en el número 3 del carrer Puig de sa Mola.

Concurs de Pintura Ràpida 2013

123

Perspectives L’art de la natura i l’art ecològic

E. Cózar

La natura, en el seu sentit més ampli, que in-

la natura en el municipi de Calvià i no tendré

clou al propi ésser humà, ha estat i és font

la temptació d’enumerar-ne només alguns

inesgotable d’inspiració de tot tipus d’artistes,

exemples, ja que estic segur que cada lector

pintors, escultors, músics, poetes, escriptors,

coneixerà i haurà viscut nombroses experièn-

arquitectes… Podríem parlar i escriure eterna-

cies de percepció artística d’allò natural que el

ment sobre l’art i les sensacions més variades

convit a recordar.

que desperta en l’ésser humà la natura, de la llum, dels colors, dels matisos, dels sons, dels

I de l’art inspirat en la natura i l’ésser humà al

sabors, de les formes, de les emocions, d’una

denominat «art ecològic», és a dir, aquell art

posta de sol, d’una platja, d’una muntanya,

que és respectuós amb la natura i que té en

de la floració d’un camp, del naixement o de

compte els aspectes ecològics en el seu dis-

la mort, d’una cova subterrània, del mar, d’un

seny i creació, i que, com tots els nous con-

paisatge tardorenc, d’un cos humà nu, d’una

ceptes i tendències, no se sap molt bé per on

papallona o d’un ocell…

flaquegen, si per la part artística o per la part de respecte ecològic, i fins i tot m’atreviria a

Tots recordam moments i imatges inoblidables

dir que hi ha casos que són dubtosos pels dos

de l’observació del medi ambient i de la natura-

conceptes.

lesa humana, que ens suggereixen infinitat de records i que desperten tots els nostres sentits.

Posats a centrar les posicions del lector,

Quan van a anestesiar algú, li diuen que pensi

planteig un cas per diferenciar postures: el

en alguna cosa relaxant i agradable, i estic con-

llibre digital versus el llibre tradicional. El llibre

vençut que, en un elevadíssim percentatge, la

digital no consumeix paper, ni tintes, ni coles,

natura i unes poques persones properes a no-

ni espai..., en fi, que és «ni... ni...». Fins i tot

saltres sempre formen part d’aquest moment.

n’hi ha que inclouen sons relacionats amb el

Em neg a creure que algú pensi en aquests

text redactat i les imatges són en 3D. És a dir,

moments en una màquina, en la televisió, en un

que el llibre tradicional sembla que té els dies

mòbil o en una «tablet». És aquesta forma en la

comptats i que quedarà reservat a un petit i

qual cadascú percep l’expressió artística d’allò

selecte grup de consumidors, i que l’invent

natural, d’allò humà, d’allò estètic, la qual cosa

de Gutenberg té poc futur en aquest món

ens fa diferents i ens fa sentir que estem vius.

que tendeix –suposadament– vers allò més

Podem trobar nombroses mostres de l’art de

tecnològic, més pràctic, més econòmic i més

124

Perspectives ecològic. Fent un apreciable esforç, pensi el

quals demanaria, com a desig de futur, com a

lector per un moment en l’art rupestre i cap

font de recerca, imaginació i llocs de treball,

a on van les noves tendències artístiques i

no que siguin obres d’art, sinó que almenys

arribarà a la mateixa conclusió, que és que

tinguessin un mínim d’estètica i de disseny

l’art, com la ciència, avança una barbaritat.

artístic, a part de la seva funcionalitat.

Tant el nostre paisatge urbà com el rural està

Amb aquestes breus pinzellades, està vist

esquitxat d’instal·lacions «sostenibles» que

que queda molt de camí per recórrer en això

pretenen millorar el nostre medi ambient:

de compaginar les arts amb l’ecologia i amb

cables elèctriques que eviten que xoquin

allò sostenible, i anim a què sigui una font

les aus, camps i teulades amb plaques

d’inspiració i de llocs de treball dissenyar

fotovoltaiques, autopistes amb obres d’art

artefactes que serveixin a una societat cada

posades amb calçador, molins que generen

vegada

energia eòlica, contenidors de reciclatge de

i conscienciada, que respecti i integri en

residus, edificis construïts amb els criteris de

la naturalesa les persones, l’estètica, les

l’arquitectura ecològica o bioclimàtica... als

ciències i les arts.

Il.lustració de Sonia Ferrer i Eduardo Cózar

125

més

respectuosa,

sensibilitzada

Perspectives Quaranta anys d’exposicions d’art a l’Ajuntament de Calvià A.A. Durant els darrers quaranta anys (dels anys 70

tenia la pretensió d’esdevenir un referent no

del segle XX a l’actualitat), amb un balanç de

sols en l’àmbit illenc, sinó també en l’estatal i

gairebé dues-centes exposicions, l’Ajuntament

internacional, tant per la dotació dels premis

de Calvià ha esdevingut un actor important,

com per la qualitat de les obres guardonades.

juntament amb altres entitats públiques i priva-

La volada que en successives edicions anaren

des, en la promoció, el coneixement i la difusió

assolint els premis toparia, però, amb la

de l’art contemporani a Mallorca. Per la sala

necessitat d’espais adequats per exposar les

d’exposicions municipal hi han passat els au-

obres que es premiaven en cada edició, atès

tors de més renom de la plàstica d’avantguarda

que l’edifici consistorial i els espais municipals,

de les nostres illes, un ventall amplíssim que

propis d’un poble demogràficament petit, no

abasta la majoria de tendències artístiques en

tenien les dimensions adequades. A l’espera

general -pictòriques en particular- del nostre

de crear un espai expositiu propi, es va fer front

temps, des de l’abstracció i l’expressionisme

a la problemàtica acudint a espais aliens a la

figuratiu, a l’art conceptual i l’eclecticisme.

infraestructura municipal i així, per exemple, en les edicions dels premis dels anys 1977 i 1978

Les línies que segueixen són un repàs crono-

els espais expositius s’ubicaren a diferents

lògic d’aquesta tasca municipal, amb l’accent

indrets: a la sala d’exposicions de la Caixa

posat en l’evolució dels espais i línies expositi-

d’Estalvis (Sa Nostra), a Calvià Vila, els premis

ves i en els autors que han desfilat per la sala

de pintura; al local social del club esportiu

d’exposicions de l’Ajuntament.

CADE Peguera, els de fotografia; a l’Hotel Rey Don Jaime de Santa Ponça, els de diapositives;

DE LA DISPERSIÓ DELS ESPAIS EXPO-

a l’Hotel de Mar, a Illetes, els de periodisme; i

SITIUS A LA INAUGURACIÓ DE LA SALA

al cine Magaluf (als baixos de l’Hotel Antillas) i

D’EXPOSICIONS (1976-1995)

al cine de Calvià (actual local d’assajos de la banda de música, al carrer Jaume III), els de

L’any 1971, a les acaballes del franquisme

cinema. És a dir, que la dispersió dels espais

expositius era aleshores la nota dominant.

amb

l’economia

fenomen del

turístic

municipi,

transformant

l’Ajuntament

Calvià creà els Premios Calvià de pintura, que

En la Mallorca dels anys 70 els circuits artístics

després s’ampliarien a d’altres disciplines

estaven

(fotografia, cinema, periodisme...). El certamen

sorgides a finals de la dècada anterior (com ara

126

dominats

per

galeries

privades

Perspectives la galeria Ariel o la Sala Pelaires) o acabades de

i aleshores es va inaugurar una nova sala

néixer (com la galeria 4Gats, dirigida per Ferran

d’exposicions més espaiosa, l’actual, en la

Cano), la majoria situades a Ciutat. No fou

planta soterrani de l’edifici, a la part que mira

fins als anys 80 que les institucions públiques

cap a ponent.

se sumaren a la promoció de l’art i obriren al públic nous espais expositius. A Mallorca, tres espais aglutinaren des d’aleshores bona part de la promoció cultural i artística feta des del sector públic i ampliaren qualitativament el circuit artístic: la Llonja, del Govern Balear, la sala Guillem Mesquida de la Misericòrdia, del Consell, i el Casal Solleric, de l’Ajuntament de Palma. Calvià encara trigaria a incorporar-se a aquest corrent. Els nous consistoris democràtics organitzaren algunes exposicions, fins i tot en l’edifici de l’Ajuntament, però per a les grans mostres depenien d’altres espais. L’any 1986, per exemple, l’Ajuntament encara organitzà la important mostra «Navegants de la pintura», en col·laboració amb la Sala Pelaires, a l’Hotel Rey Don Jaime de Santa Ponça. Tanmateix, va ser la inauguració del nou edifici consistorial el febrer de 1990, amb una sala dedicada exclusivament a exposicions, el fet que va donar l’oportunitat al consistori calvianer d’incorporar-se amb entitat pròpia al corrent institucional de promoció de l’art. L’amplitud de les noves instal·lacions varen permetre d’habilitar-hi un espai expositiu adequat i exclusiu per a aquesta finalitat. De primer, la sala d’exposicions ocuparia el segon pis de la torre de llevant de l’edifici, però quatre anys més tard, per raons funcionals, l’espai va ser reconvertit en oficines administratives

Obres de l’exposició permanent Pro Arte y Cultura als corredors de la planta soterrani de l’edifici consistorial.

127

Perspectives L’ÈPOCA D’APOGEU EXPOSITIU (1995-2005) A partir de 1995 l’Ajuntament creà la figura del responsable de Patrimoni, plaça que ocupà l’historiador Lleonard Muntaner, que es féu càrrec de les exposicions municipals. Posteriorment, a partir del 2000 i fins al 2005, n’agafaria les regnes la tècnica de cultura Maria La Galeria Portals oferia espais per exposicions, videoprojectes i tallers.

Antònia Ferragut, seguint la mateixa línia expositiva. La tria d’artistes i els

Amb una sala d’exposicions permanent a l’edifici

criteris expositius es fonamentaren du-

consistorial, que oferia un espai prou atractiu per

rant aquests deu anys en tres eixos: l’elecció

als artistes, i amb la contractació com a respon-

d’autors calvianers o relacionats amb el mu-

sable d’exposicions de Maria J. Coromines, una

nicipi, per potenciar-ne i promoure’n l’obra;

especialista d’art de renom, s’incrementà de ma-

l’oferiment d’exposicions individuals als guan-

nera important el ritme i la qualitat expositiva. La

yadors de les diferents edicions dels Premis

sala, que aspirava a ser un referent dins la xarxa

Rei En Jaume; i, sobretot, a partir de 1996,

de galeries de Mallorca, encetà la seva singla-

la participació i col·laboració en el Projecte

dura amb dues exposicions itinerants de vola-

Llevant, que tenia com a objectiu potenciar la

da: «Cinquanta opcions pictòriques a Mallorca»

plàstica emergent feta pels joves artistes de

(febrer de 1990), amb pintors de la talla de Mi-

les Illes Balears i Pitiüses.

quel Barceló i Ramon Canet, i la col·lecció corsa «Diàleg entre illes» (juny del mateix any). Val a dir, com a mostra de l’empenta expositiva d’aquells anys, que entre els projectes dels responsables polítics municipals hi havia la idea de fer un museu d’art contemporani a Calvià, el qual s’havia d’ubicar en l’antic edifici consistorial de la plaça de l’Església. Però el projecte finalment, i malauradament, no va quallar. L’any 2013 se signà un conveni amb la Galeria Portals.

128

Perspectives res, Inca Petra i Binissalem. Calvià va començar a participar-hi l’any 1997. El projecte contemplava l’organització de mostres individuals i col·lectives. L’any 2002, i emmarcada dins el mateix Projecte Llevant, es va crear una nova línia d’actuació amb el nom d’Art Emergent a les Illes Balears, de la qual l’Ajuntament de Calvià també va formar part, i Una de les exposicions fetes a la Galeria Portals.

que s’articulà a partir de l’anàlisi –i seguiment– de les propostes més significatives dels autors emergents més representatius

Deturem-nos un moment en el Projecte Llevant

de la nostres illes. Projecte Llevant i Art Emer-

per explicar-lo amb més detall, atès el paper

gent ensems pretenien, per a les entitats que hi

destacat que ha jugat en la trajectòria exposi-

participaven, consolidar una programació cul-

tiva de l’Ajuntament i en la formació del fons

tural conjunta i de qualitat, coordinar esforços

artístic municipal. El projecte, centralitzat en la

organitzatius, rendibilitzar despeses econòmi-

Torre de ses Puntes de Manacor, va néixer de

ques, afavorir la itinerància de les produccions,

la mà del comissari d’exposicions i gestor ar-

dinamitzar els espais expositius de les entitats

tístic Joan Carles Gomis, fruit de les diverses

participants, estimular la producció cultural i

col·laboracions mantingudes en matèria cultu-

donar a conèixer els autors emergents.

ral entre diferents municipis del llevant mallorquí. El tret de sortida en fou l’exposició «Nou

Les mostres varen itinerar per tots els es-

vitrall» de l’any 1991, a la mateixa Torre de ses

pais expositius dels municipis participants.

Puntes, mostra en què participaren els muni-

L’exposició col·lectiva «Art emergent a les Illes

cipis de Manacor, Inca i Felanitx i que va ser

Balears» (organitzada els anys 2003, 2004 i

la llavor del projecte. Aquest es consolidà amb

2005) va generar tres catàlegs, avui de con-

la incorporació posterior dels municipis d’Artà,

sulta obligada. A Calvià, la sala d’exposicions

Capdepera, Felanitx, Manacor, Sant Llorenç

de l’Ajuntament va acollir aquesta mostra itine-

des Cardassar, Son Servera, el Consell de

rant els anys 2003 i 2005, i el Centre Cultural

Mallorca i Sa Nostra. Més endavant s’hi suma-

de Santa Ponça la del 2004. Però hi hagué

ren el Govern de les Illes Balears, el COFUC,

altres exposicions col·lectives importants fruit

l’Espai Mallorca de Barcelona i els ajuntaments

d’aquesta col·laboració institucional, com ara

de Calvià, sa Pobla, Pollença, Marratxí, Porre-

129

Perspectives les mostres «Itineraris damunt paper», el 2000,

conveni amb la Galeria Portals (actual Caja

i «Fotografia contemporània a Mallorca», el

Blanca de Palma) que acabava d’inaugurar-se

2001, i «Actituds tangencials» i «Erotisme a la

i que oferia uns espais idonis per fer-hi expo-

plàstica contemporània», el 2002.

sicions, videoprojeccions i tallers. El conveni estipulava la realització de quatre exposicions

Com ja hem dit, durant aquests anys les expo-

anuals comissariades des de l’Ajuntament, la

sicions també es nodriren d’autors calvianers

primera de les quals fou l’exposició fotogràfica

(Xisco Fuentes, 1996 i 1999) i dels guanyadors

de Joan Palmer, l’octubre d’aquell any. Amb el

dels diferents Premis Rei En Jaume, alguns

conveni, la galeria també cedia els soterranis

d’ells també pertanyents a l’oferta expositiva

i l’Ajuntament n’adequava l’espai per crear un

del Projecte Llevant: Bernat Sansó (el 1996),

centre d’aprenentatge d’art modern. Per fer les

Ricard Chiang, Marita Cort, Marisa Aldeguer

classes es contractà l’artista i galerista Antonio

i Marian F. Moratinos (el 1997), José Aranda

Camba, que a partir de desembre hi organitzà

(el 1998), Josep Maria Alaminos, Joan Serra i

tallers de gravat, pintura i art digital. El centre

Gabriel Lacomba (el 2000), Bàrbara Juan (el

també va esdevenir un lloc de trobada per a

2002), Rosemary Marchetta (el 2003) o Amable

conferències, tertúlies, recitals, etc., amb una

Villarroel (el 2004).

continua relació i coordinació entre l’Ajuntament i Eva Shakouri, la responsable de la galeria.

Dins l’etapa que comentam cal fer referència al canvi temporal d’espai expositiu que es va

Un cop recuperada la sala d’exposicions de

produir a finals de l’any 2003, quan la sala mu-

l’edifici consistorial, el període d’apogeu de la

nicipal va quedar inoperativa per motius de re-

sala d’exposicions es clou amb quatre expo-

formes i reestructuració de l’edifici. Aleshores,

sicions importants, l’any 2005: una individual

i per no interrompre la dinàmica expositiva, se

de Pere Quetglas -Xam-, una mostra de lito-

cercaren espais alternatius i així se signà un

grafies de Joan Miró, i les itinerants «Pintaren

Mostra col·lectiva a la sala d’exposicions de l’edifici consistorial de l’Ajuntament de Calvià.

130

Perspectives

Sala d’exposicions de l’edifici consistorial de l’Ajuntament de Calvià en 2013.

Mallorca», amb pintures del fons del Foment

ves: la sortida del Projecte Llevant, la reducció

del Turisme, i la mostra «Escultura contemporà-

significativa de l’espai de la sala d’exposicions,

nia a les Illes Balears», amb noms destacats

arran de la darrera reforma, la minva del pressu-

com ara Ferran Aguiló, Pep Canyelles, Carles

post municipal destinat a activitats expositives i

Gispert, Alfons Sard o Josep Maria Sirvent,

la reducció de l’horari de visita del públic, que

entre d’altres. Esment a part mereix el mateix

es limitarà als dematins. També hi ha canvis pel

any l’exposició de producció pròpia dedicada

que fa a la persona responsable d’exposicions,

a l’arquitecte Francesc Casas Llompart, autor

que, precedida d’una breu etapa de Carolina

d’una obra significativa en el terme de Calvià.

Vicente, a partir d’aleshores serà Natalia Ranie-

Aquests foren, en síntesi, anys d’intensa activitat

ri, actual coordinadora dels espais expositius.

expositiva en què desfilaren per l’Ajuntament les obres de bona part dels artistes d’avantguarda

L’organització de les mostres es farà atenent

aleshores denominats emergents i que confe-

les ofertes dels artistes interessats, valorant les

riren al consistori calvianer un paper destacat

propostes d’altres entitats o comissariant mos-

dins el circuit mallorquí de galeries d’art.

tres col·lectives. El 2009 es produeixen canvis en la gestió expositiva en el sentit de redefinir

ELS NOUS CONDICIONANTS I LA REORIEN-

la tipologia de mostra segons els diferents es-

TACIÓ DE LA LÍNIA EXPOSITIVA (DE L’ANY

pais expositius municipals. En el cas de la sala

2006 FINS A L’ACTUALITAT)

de l’edifici consistorial, es dóna ara preferència a les itineràncies d’altres entitats, fundacions,

Podríem afirmar que l’any 2006 ençata una

associacions, etc., i passen a un segon pla de

nova etapa en la trajectòria expositiva de

prioritats les exposicions sol·licitades per par-

l’Ajuntament de Calvià. Hi contribueixen alguns

ticulars. Així doncs, hi sovintegen les mostres

factors que en varien les condicions expositi-

itinerants cedides per l’obra social d’entitats

131

Perspectives Finalment, i en el marc de la crisi econòmica que ha afectat també els pressuposts de les administracions públiques, cal lamentar la desaparició dels Premis Rei En Jaume, la darrera edició dels quals va ser el 2011. Esperem que sigui possible recuperar aviat aquest certamen, que ha estat una bona plataforma per donar a conèixer la qualitat de molts d’artistes joves i també una eina eficaç a l’hora d’enriquir el patrimoni artístic de l’Ajuntament de Calvià. Sala d’exposicions de l’equipament municipal Es Generador es va inaugurar el 2006.

ALTRES ESPAIS EXPOSITIUS

com ara la Banca March o la Caixa i les expoA banda de la sala d’exposicions de l’edifici

sicions col·lectives fetes per les associacions

consistorial, l’Ajuntament compta també amb

de pintors del terme (com ara les associacions

altres espais expositius que han anat sorgint a

Art Calvià i Es Carretó). D’aquesta època cal

mesura que es creaven noves instal·lacions i

destacar-ne les mostres fotogràfiques d’Adolf i

serveis municipals per als ciutadans. Ens refe-

Pelai Mas (desembre 2005 - gener 2006), la de

rim a la sala d’exposicions del Casal de Pegue-

la família Escalas (2010) i la de Jules Virenque

ra (inaugurada el 2004), a la de l’equipament

(2011), la d’estampació «Gráficas del siglo XX»

juvenil Es Generador (inaugurada el 2006) i

(2006), la itinerant «Miró a Mallorca» (2010), i

a les cases de cultura de diversos nuclis de

les exposicions individuals de Colau Vives

població del municipi. En el Casal de Peguera

(2006), Lourdes Crespí i Marta Juan (2006), Rosa Cendra (2007), Xisco Fuentes (2008), Antoni Alzamora (2010), Marta Canals (2012) o Àfrica Juan (2012). Recentment (maig de 2013) s’ha enllestit una nova remodelació de les dependències municipals que ha afectat de manera positiva l’espai disponible a la sala d’exposicions, ja que s’ha recuperat una de les parets inutilitzada en reformes anteriors.

Sala d’exposicions de l’equipament municipal Es Generador

132

Perspectives s’hi fan tant exposicions de col·lectius d’artistes

posició permanent, la col·lecció Pro Arte y Cultura

del municipi com de particulars i Es Genera-

de Calvià. Es tracta d’una donació del Grupo Pro

dor acull mostres d’artistes joves o destinades

Arte y Cultura, un col·lectiu d’artistes encapçalat

a públic juvenil. Pel que fa a les cases de cul-

per la mecenes Mayte Spinola. La mostra, inte-

tura, des dels anys 80 l’Ajuntament ha posat

grada per obres de 78 artistes diferents, la majo-

especial esment en l’habilitació i promoció

ria residents a Madrid, inclou pintura, escultura i

d’aquests centres (n’hi ha a Calvià Vila, San-

fotografia, tot i que d’un valor desigual.

ta Ponça, Palmanova, Magaluf, Son Ferrer i el Toro), que han desenvolupat una labor pro-

Hauríem de donar per incompleta aquesta visió

mocional i com a escenari expositiu d’artistes

general sobre el fenomen expositiu a Calvià si no

amateurs i d’algun ja consolidat. Actualment hi

féssim referència, ni que sigui d’una manera molt

podem veure, sobretot, les mostres col·lectives

breu, a la tasca expositiva d’entitats privades com

dels alumnes que hi fan tallers de diferents dis-

ara els hotels Rey Don Jaime de Santa Ponça, el

ciplines artístiques.

Melià de Mar i l’Albatros d’Illetes, la sala de cultura de Sa Nostra, molt activa durant els anys 80

Cal esmentar, per cloure aquesta panoràmica

però avui ja desapareguda, el Casino Mallorca

de la tasca expositiva municipal, que els co-

de Portals Vells i la ja esmentada Galeria Portals,

rredors de la planta baixa i planta soterrani de

l’únic establiment privat del municipi dedicat ex-

l’Ajuntament acullen des de juny de 2005 una ex-

clusivament a espai expositiu.

LINKS: Taula d’exposicions en altres espais expositius del municipi: http://issuu.com/culturacalvia/docs/exposicions_altres_espais_expositiu Taula d’exposicions en espais privats del municipi: http://issuu.com/culturacalvia/docs/exposicions_entitats_privades

133

Perspectives CONDICIONS D’ÚS DELS ESPAIS EXPOSITIUS MUNICIPALS

Sala d’exposicions de l’edifici consistorial Hi tenen prioritat les mostres itinerants d’altres entitats, fundacions, associacions, etc., enfront de les exposicions sol·licitades per particulars.

Sala d’exposicions del Casal de Peguera S’hi fan mostres sol·licitades per DESTINACIÓ PREFERENT DELS ESPAIS EXPOSITIUS

associacions i col·lectius del terme i per particulars.

Centres culturals de Calvià Vila, Santa Ponça, Palmanova, Magaluf, Son Ferrer i el Toro Estan reservats a les exposicions dels alumnes que hi fan tallers artístics.

Sala d’exposicions d’Es Generador Acull mostres de joves artistes o destinades a públic juvenil.

Sala de l’edifici consistorial Mitjançant instància en el Registre de l’Ajuntament.

SOL·LICITUD

Centres culturals Directament al responsable del centre. Es Generador Directament al centre o mitjançant instància en el Registre de l’Ajuntament.

DURADA DE L’EXPOSICIÓ

Una mitjana de tres setmanes

Sala de l’Ajuntament o Casal de Peguera. Es fa donació d’una de les obres

DONACIÓ D’OBRES A L’AJUNTAMENT

exposades, que tria el propi autor i que ha de lliurar al Departament de Cultura un cop finalitzada la mostra.

Mostres col·lectives o d’exposicions itinerants en préstec. No s’ha de fer donació de cap obra.

134

Perspectives

VENDA DE LES OBRES EXPOSADES

L’Ajuntament de Calvià no gestiona ni intercedeix en la venda de les obres, però sí

DRET DE SUSPENSIÓ DE LA MOSTRA

Si no es compleixen totes les normes esmentades, l’Ajuntament es reserva el

que pot informar els interessats de com contactar amb l’autor.

dret de suspendre l’exposició.

Any de construcció:1993 Primera reforma 2004 Segona reforma 2013

DADES TÈCNIQUES DE LA SALA D’EXPOSICIONS DE L’EDIFICI CONSISTORIAL

Tipologia d’exposicions Totes les tipologies Estructura de l’espai expositiu sala única Metres quadrats 80 Metres lineals 30 Altura del sostre 2,4 m en les zones porticades i 10 metres en la zona centralde la sala, oberta als pisos superiors

135

Perspectives

Ahmad Nadalian, un escultor arran de mar

J.M.R.

«Encara hi ha peixos en els rius?», va demanar Ahmad Nadalian quan va exposar a Washington a l’any 2007. És una de les seves preguntes de sempre: en els rius, en els llacs, a la mar... Forma part de les eternes interrogacions d’aquest artista iranià que va néixer a Sangrar a l’any 1963 i és ara una figura reconeguda arreu del món. També va intervenir a Mallorca i més en concret a la zona de Portals Nous de Calvià, l’any 2004.

Dues figures de Nadalian arran de mar.

Va viatjar a Mallorca convidat per la comuni-

La seva estada a Mallorca va coincidir amb

tat iraniana resident a Mallorca en nom de la

l’atemptat de l’estació d’Atocha, a Madrid, que

qual va rebre una aportació econòmica de l’

va rebutjar amb claredat. Va declarar als mit-

Ajuntament i de veïns del municipi per ajudar a

jans de comunicació locals que ell s’havia refu-

les víctimes del terratrèmol de Bam esdevingut

giat en la natura per fugir del renou de les bom-

poc abans. També va fer donació del conjunt

bes del seu país «i vaig viatjar per tot el món

escultòric Purification (al qual ens referim en

per repartir el meu missatge de respecte cap a

l’apartat d’escultures públiques d’aquest nú-

la natura, però per tot arreu, en tots els països,

mero d’Entorn) a l’Ajuntament. Són petjades

em torn a trobar cara a cara amb la tragèdia

sobre pedres que simbolitzen els camins espi-

de morts innocents. Quin és el seu pecat? Què

rituals de la Humanitat.

hem fet per merèixer això?».

Un dels crancs dibuixats per l’artista

Els peixos són sempre figures reccurrents a l’obra de Nadalian

136

Perspectives

Ubicació de les obres de Nadalian arreu del mon. Els punts blaus mostren els llocs en els quals va tallar les roques i els blancs, on es varen enterrar escultures seves com a part d’un projecte anomenat Tresors ocults (http://wwwebart.com/riverart/index. htm).

La natura i el lloc que hi ocupa l’home com a

creació artística. Utilitza diversos suports que

part d’ella i no sols com el seu amo, l’harmonia

van del tallat sobre roques i pedres i dibuixos

ecològica i la convivència entre els humans,

d’inspiració primitiva i folklòrica a instal·lacions

són els eixos del seu pensament. Bona part

de land art o vídeo art i, fins i tot, còmics.

de l’obra de Nadalian està inspirada en les més antigues tradicions pictòriques i escultòri-

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de

ques del seu país, o preislàmiques en gene-

Teheran, també és crític d’art i, en certa ma-

ral, però també és un gran coneixedor de les

nera, pensador de tendència mística. Ha fet

noves tecnologies, que ha incorporat a la seva

nombroses exposicions col·lectives i indivi-

Una de les pedres que formen part del conjunt escultòric Purification

Una de les figures dibuixades sobre pedres llançades a la mar.

137

Perspectives

Mapa de les intervencions de Nadalian a Calvià. Són peixos i moluscs tallats en roques o pedres.

duals per tot el món. Bona part de la seva obra

A Portals Nous va tallar animals marins sobre

està exposada en diverses pàgines web com

les roques, que ens recorden que aquell és el

ara www.riverart.net, www.nadalian.com, www.

seu lloc i el seu entorn. Simbòlicament també

mysticalart.net i www.wwwebart.com.

va llançar a la mar algunes pedres amb dibuixos, gairebé com una invocació als deus de

A la seva estada a Mallorca, el març de 2004,

la natura. No és fàcil trobar-les, però hi són com

també va exposar a la ja desapareguda Ga-

a representació del que seria sols un recorda-

leria Portals, que ens ha proporcionat una va-

tori si els peixos i les altres criatures marines

luosa informació sobre la seva obra. El tema

s’arribassin a extingir.

central era la fertilitat femenina i el cicle de la creació i va utilitzar tècniques pròpies dels artesans tradicionals de l’antiga Pèrsia amb una nova mirada sobre les figures.

138

Entorn Jove

TAULA REDONA

Entorn Jove JOVES DE CALVIÀ OPINEN SOBRE ART, ARTISTES, APRENENTATGES, ENCONTRES I DESENCONTRES

Hannah Mitchell

«L’art és l’expressió de l’ànima que desitja ser escoltada» Agustina Ortega, escultora

Art, testimoni mut d’aquesta, la nostra

esdevenirs d’aquesta. Comunicació entre

història, la del ser (o no ser) i la seva

civilitzacions. En ocasions, reflex d’una

inherent i eterna qüestió: d’on venim i cap

societat; en d’altres, immortalització del

a on anam. Anhel que ha teixit –des de les

sentir. Des de la representació de la bellesa

formes rupestres d’Altamira fins a la cèlebre

en la Grècia clàssica fins a la clandestinitat

sopa Campbell de Warhol– el pas de

dels missatges dels murs signats per

l’Home pel món tal com el coneixem, com a

Bansky, encara avui esdevé força complicat

escenari, com a font, com a icona. Expressió

definir el concepte d’una «font inesgotable»

de la complexitat de l’existència i relat dels

d’amb prou feines tres lletres: Art.

141

Entorn Jove

Enrique Viana (17 anys, estudiant, el Toro), Alba López (17 anys, estudiant, Son Ferrer) i Marc Campos (18 anys, estudiant, Santa Ponça).

Alguns estudiosos de la matèria han provat

La joventut ha estat el leitmotiv de gran part del

fortuna etiquetant i classificant el nostre objecte

llegat artístic que coneixem avui. La humanitat

d’anàlisi. Segons l’historiador d’art britànic I.

ha assistit a múltiples representacions de

Gombrich aquest no existeix, encara que sí els

la jovenesa: bellesa, rebel·lia, iconicitat i

artistes. Per al filòsof italià Dino de Formaggio,

innocència han estat conceptes retratats,

«art és tot allò que l’home en diu art». I per als fills

esculpits i immortalitzats per artistes de tots

d’aquesta escola de vida? Per als seus pinzells,

els corrents i períodes. Si giram la truita, es

paletes, cisells, llenços, càmeres i llibretes? No

fa inevitable que una petita representació

hi ha consens tampoc en el si del «gremi». Per

dels admirats, analitzats i teoritzats siguin ara

a Pablo Picasso «l’art és la mentida que ens

els admiradors, analistes i teòrics de l’art del

ajuda a veure la veritat». Per al fotògraf David

qual múltiples generacions foren protagonistes

LaChapelle «l’art més valuós és el que aclareix

tantes vegades.

el temps en què vivim». S’estudia, s’analitza, es venera i es comercialitza. Però, què és l’art?

Com valoren els joves l’art? Què representa per

Complexa és la pregunta i múltiples n’han estat

a ells? Quin paper exerceix en les seves vides?

les respostes elaborades pels seus creadors,

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes

teòrics i admiradors.

qüestions Entorn ha reunit al voltant d’una taula de debat tres joves estudiants calvianers per

142

Entorn Jove conèixer el seu vincle amb el tema que fa de

producció de pintors, escultors i fotògrafs.

fil conductor del contingut d’aquest número de

«Qualsevol

la publicació. Alba López (17 anys, estudiant,

sentiments es pot considerar art», afegeix en

Son Ferrer), Enrique Viana (17 anys, estudiant,

al·lusió a obres literàries i producció musical.

tipus

representació

el Toro) i Marc Campos (18 anys, estudiant, Santa Ponça) parlen per Entorn sobre què

Preguntats per gustos personals i preferències,

entenen per art i com aquest influeix en les

Marc es decanta per l’art pictòric i autors

seves rutines.

com Bacon o Velázquez. «Sé que no tenen res a veure», afirma l’estudiant, el qual, al seu torn, reconeix ser consumidor d’un art

QUÈ ÉS L’ART?

molt eclèctic. Alba també es decanta per la Pels nostres tres «contertulians» l’art està lluny

pintura. «Jo pagaria per una exposició de

de ser una matèria i molt proper a ser un dels

surrealisme tipus Dalí o cubista de Picasso»,

pilars vitals de l’ésser humà, del seu pas per

diu la jove. Per la seva banda, Enrique,

la història i del seu llegat. Els tres defugen els

que també es refereix a la pintura, reconeix

tecnicismes a l’hora d’abordar el concepte a

que es decanta per autors i moviments que

analitzar en la taula de debat. «Tot el que ens

convidin a la reflexió. Bellesa i comunicació

envolta és art. L’entorn en el qual ens trobam

són els requisits dels nostres entrevistats per

ara ho és. És una estructura. Arquitectura. Tot

decantar-se per una o altra obra.

és art. És una manera d’expressió personal que tens en el teu interior, és una manera de

ART I EDUCACIÓ: EDUCATS O FORMATS

formar, crear i innovar que ajuda a obrir les

EN LA MATÈRIA?

nostres ments cap a una visió de futur», diu Enrique, futur estudiant d’enginyeria. Per a

No han rebut la suficient base artística durant la

Alba, l’art és una manera diferent de veure la

seva trajectòria acadèmica. Els tres estudiants

vida, una forma d’evasió. Aquesta estudiant

coincideixen a explicar que la primera presa

de batxillerat coincideix amb el seu company

de contacte amb l’«art» se’ls ha brindat

de debat: «Tot el que ens envolta és art»,

des d’un encerat. «El primer que aprens en

afirma. «Consider més art alguna cosa creada

Història de l’Art és pintura i arquitectura, a

de manera espontània que no qualsevol cosa

més d’escultura», afirma Marc, mentre Alba i

que pots trobar en un museu», matisa.

Enrique en subscriuen les paraules. «Si ens preparen de forma tècnica», admet Alba, la

Per a Marc, no tota creació pot considerar-

qual afegeix: «Ens ensenyen obres i autors

se artística i no cal limitar l’etiqueta d’art a la

com en literatura, però igual que en aquesta

143

Entorn Jove «És d’ex que inte

pres

una sió

tens

rior,

man

pers

era

ona

el teu una orm m a ane r, cr que ear ra ajud i inn a a ova nos r tres obri men r visió l es ts c de f ap a utur u na » de f

és

Enrique Viana

última feim comentaris de text i coses per l’estil,

PREDICAR AMB L’EXEMPLE. CONNEXIÓ

en art no ens preparen per entendre’l». Per a

DELS NOSTRES JOVES AMB L’ART

Marc, no és eficient que un professor expliqui obres d’art sense assegurar a l’alumne una

Els tres joves posen de manifest la relació

bona formació de base per poder aprofundir

directa que tenen els diferents vessants

en la matèria i no quedar-se en l’embolcall.

artístics en abordar perspectives professionals

Preguntats per si l’art hauria de tenir més

i hobbies. Enrique vol dedicar el seu futur

presència en el programa educatiu que

professional a l’arquitectura. «Sempre m’han

s’imparteix des de primària, en la taula de debat

apassionat les estructures», assegura. Per

es torna a aconseguir un consens. «Incloure

la seva banda, Alba reconeix que sempre ha

més hores de formació artística en secundària

volgut estudiar fotografia. «Captar moments

ajudaria a què els joves entenguessin i

és una altra manera d’expressar art», afirma

valoressin més l’art», diu Enrique sobre

l’estudiant. El contacte directe de Marc amb

aquest tema i afegeix: «Hauríem d’aplicar més

l’art és el piano, instrument que practica des de

conceptes de la branca humanística en els

petit. «A més de per evadir-te, la música ajuda

itineraris de ciències, i a l’inrevés, per tenir una

a exercitar el cervell», explica Marc. Els tres

formació més completa; per a mi la ciència és

comparteixen el mateix tipus de relació amb la

un altre tipus d’art». «Jo vinc de ciències i es

matèria que és objecte de debat, una relació

menysprea la branca de l’art», assegura Marc.

d’autoreforç i satisfacció personal.

144

Entorn Jove

«Art

és

mane veure

ra dif

erent

una

de la vid a, un forma a d’eva sió»

Alba López

BELLESA:

RUBENS

TOT

En aquesta mateixa línia, Marc posa com a

VAL

exemple el canon estètic de Rubens i les seves

(SEGONS ELS ULLS DEL QUE MIRA)

Tres Gràcies. «Eren belles per al pensament d’una No hi ha canon de bellesa establert avui

societat. Avui seria diferent. La societat és més

dia entorn de l’art, segons els nostres tres

lliure, l’individu té major llibertat a l’hora de pensar

joves. S’ha difuminat. Definir els conceptes

i valorar», creu l’estudiant de Santa Ponça.

de bellesa i d’art no és gens fàcil a causa de la subjectivitat que envolta aquests

L’ART I EL «PREU» D’UTILITZAR LES

conceptes; així, allò que per a algú pot

XARXES SOCIALS. VALOR I VALORACIÓ

resultar bell, per a d’altres, de ciència certa, no ho serà en absolut. El que per a

La miscel·lània cultural digital està cada

alguns és una obra mestra, per a d’altres

vegada més arrelada en l’activitat quotidiana

pot arribar a considerar-se «el timo de la

dels joves de forma activa, però també de

estampita» (després del cordó de vellut

manera involuntària, passiva. «Pujar» fotos a

vermell d’un museu qualsevol). L’intent de

Facebook i altres xarxes socials es considera

definir el concepte de bellesa es complica

art per als tres joves, atès que es compleixen

en fer referència al moment actual: a l’art

tres dels factors «artístics»: comunicar, captar

contemporani. Alba, Marc i Enrique s’acullen

sensacions i transmetre-les. «Pujam fotos i

al «depèn del cristall amb què es miri».

vídeos a Instagram i a Facebook; és una forma d’expressar i plasmar els moments que vius, és art», sentencia Enrique.

«Pràcticament tot val. Qualsevol cosa, per grotesca que sigui, pot ser bella», afirma l’Alba.

145

Entorn Jove L’art forma part de l’ingent corrent d’informació

«Hi ha gent que es passa», afirma la pròpia Alba

que consumeixen diàriament els nostres joves.

en introduir com a tema a debatre el valor de

Un consum freturós de curiositat, dirigit pel

l’art. «Un grafit del carrer pot tenir més valor que

màrqueting artístic, que, confessen, també

moltes de les obres que et trobes en un museu»,

és art. Es posa sobre la taula una altra línia

afegeix la jove, la qual explica que sovint, en

de debat: la globalització de l’art o l’art de

visites a museus, no aconsegueix entendre el

globalitzar? Alba, Enrique i Marc parlen sobre

perquè de l’etiqueta d’«art» d’algunes obres

un consum jerarquitzat i estandarditzat de

exposades; per a ella no tenen valor. «El valor

productes artístics que critiquen, però del que

d’una obra ve donat per la capacitat d’expressió

se saben «víctimes» i potencials consumidors.

de l’artista», opina Marc. Per a ell, el valor ha

Reconeixen que Internet és el millor aparador

d’estar determinat pel vincle emocional de

per a nous talents i joves creatius, però

l’espectador envers l’obra i no pel nom d’un

coincideixen a senyalar que la difusió massiva

artista, el valor d’una signatura. «Cadascú fixa

en xarxa d’un molt nodrit grup d’artistes novells

un valor en funció del que l’obra representi”.

minva la capacitat de rendibilització dels seus productes.

Què és l’art sinó un cúmul de realitats representades

contradictòries

entre

si?

Avui, Youtube t’indica què has d’admirar, què

Preguntats sobre el tipus d’art que valoren i pel

és tendència, què és «art». Art gratuït, eclèctic

qual estarien disposats a pagar sorgeix un nou

i multicultural a tan sols un clic de distància

acord a tres bandes entre els joves: pagarien

que respon a les exigències del «bo, bonic i

per l’obra d’algú conegut. Comprarien el llegat

barat», però a un molt alt cost per al creador.

d’un artista amateur? Probablement no. Són

La manca d’una signatura recognoscible o

conscients de la contradicció entre el seu

d’una marca de presència internacional resta

discurs i les seves respostes. Exactament

interès al públic jove a l’hora de pagar per un

la mateixa contradicció que fila la pròpia

producte. L’art, sense un cartell d’«Es ven» al

existència de la indústria artística.

costat, no existeix. Almenys, aquesta és una de les lliçons apreses pels nostres entrevistats.

BETART I INTRODUCCIÓ A L’ART URBÀ:

L’art com a expressió dels sentiments i com a

LA FINA LÍNIA DIVISÒRIA ENTRE L’ART I EL

forma d’evasió perd valor si aquests no estan

«DELICTE»

pertinentment patrocinats o reconeguts. El poder de les marques i l’art de vendre mouen

Es confessen consumidors passius d’art. La

avui els fils del mercat.

comoditat guanya la batalla, aquesta vegada, a les ganes d’aprendre. És precisament la falta de

146

Entorn Jove curiositat i la inapetència artística la que porta els tres entrevistats a desconèixer la naturalesa del projecte d’art urbà BetArt, encara que no així el seu contingut. «No ho hem sentit esmentar, però hem observat les pintures de les diferents façanes del municipi, i impressionen», reconeix Enrique. Malgrat no haver consultat cap tipus d’informació sobre el laboratori d’art urbà duit a terme a Calvià, els integrants de la taula rodona

«Qu

coneixen i es confessen admiradors de l’art plasmat en la via pública, també conegut com a urbà. En desconeixen els autors i el significat

ese

sen

agrada. Els transmet i els provoca una sensació

nts

side

que no aconsegueixen definir.

ntac

time

con

vol

s de

repr

del missatge de les seves obres, però els

alse

tipu

Marc Campos

rar

ió d

es p

art»

Preguntats sobre si el grafit és art, Alba se’n mostra convençuda perquè, diu, és una expressió i una creació. «Que a la gent li agradi o no, no hauria

C O N C L U S I Ó INCONCLUSA

d’influir», afirma l’estudiant de l’IES Son Ferrer. En la mateixa línia, Marc assegura que el grafit ha de

Per tancar el debat protagonitzat pels nostres

considerar-se art, atès que és una representació

joves consumidors i admiradors d’art, i després

pictòrica. Ben aviat surt el nom de Bansky, el grafiter

d’un vaivé de teories i raonaments no exempts

més conegut en l’àmbit internacional pel misteri

de contradiccions (com la vida mateixa), se’ls

que s’amaga darrera la seva identitat i l’alt contingut

torna a plantejar la pregunta inicial que dóna

simbòlic i reivindicatiu de les seves creacions.

sentit a aquesta taula rodona: què és l’art per

Per a Alba, Marc i Enrique, la reivindicació és art,

a vosaltres? El discurs no varia, però adquireix

encara que sempre hi ha excepcions. Per a Marc,

matisos encara més absoluts. Ho és tot. És

la prima línia que separa art de «vandalisme urbà»

una capacitat, la de generar un sentiment. El

la determina el valor emocional de l’obra. Una

que sigui. És ànima. Possiblement la que ha

vegada més, les etiquetes vénen determinades

teixit fins als nostres dies el sentit de la nostra

per la nostra condició d’individus i el nostre propi

existència, encara que no n’hàgim descobert

reforç emocional, segons el que exposa aquest

el significat.

grup de joves.

147

La Finestra Exposicions divulgatives sobre els boscos de Calvià Departament de Canvi Climàtic

Amb motiu del Dia Internacional Forestal, que va

de gran importància; i, finalment, els boscos

tenir lloc el 21 de març, es va fer una campanya

de ribera, que constitueixen l’hàbitat i refugi

amb el títol «Els boscos de Calvià» a la finca

de nombroses espècies i són una font de

pública Galatzó consistent en l’exposició de

conservació de la biodiversitat.

cinc panells informatius i l’edició d’un fullet amb informació sobre el valor ambiental dels

D’altra banda, la campanya destaca el paper

boscos en general i en particular dels boscos

dels nostres boscos per lluitar contra el canvi

del municipi de Calvià. La finca també va

climàtic, gràcies a la seva elevada capacitat

ser escenari de diferents tallers en els quals

d’absorció de CO2, i al mateix temps la seva

pogueren participar nombrosos escolars i un

vulnerabilitat davant certes amenaces com ara

col·lectiu de persones majors del municipi.

la proliferació de plagues, l’augment de les temperatures, l’erosió i, sobretot, l’increment

«Els Boscos de Calvià» és una campanya

d’incendis forestals, que han suposat una

d’informació,

superfície total de 1.137 hectàrees de vegetació

conscienciació

sensibilització ambiental, que dóna a conèixer

cremades en els últims vint anys.

la importància de la conservació del bosc mediterrani i que posa de manifest els

Com a resposta a totes aquestes amenaces a

diferents tipus d’ecosistemes forestals que

què s’enfronten els boscos de Calvià, s’exposen

trobam en el municipi: els pinars, que són els més significatius, ja que representen un 95% de la massa forestal; les garrigues, que s’entremesclen amb els pinars i ocupen també una superfície important del municipi, i que protegeixen el sòl de l’erosió; els alzinars, el valor ambiental i paisatgístic dels quals és

148

La Finestra també les actuacions de gestió forestal fetes

Finalment, la campanya també inclou un panell

en el municipi a través de diferents línies

destinat a les bones pràctiques en gestió

d’actuació com ara sanitat forestal, silvicultura i

forestal desenvolupades en el municipi, com

manteniment forestal, reforestació i repoblació

és el cas de la franja d’autoprotecció de Costa

vegetal, accions contra l’erosió, i la prevenció

d’en Blanes, que compta amb una longitud de

d’incendis mitjançant l’obertura i manteniment

2.500 metres i una amplada de 30, o l’ús del

de tallafocs.

bestiar tradicional per al manteniment forestal que es du a terme a la finca pública de Galatzó

Pel que fa a les actuacions de reforestació duites

des de l’any 2008.

a terme, s’exposen les desenvolupades entre els anys 2007 i 2013 (a Bendinat, Santa Ponça

A més d’aquesta campanya, i amb motiu de

i Peguera), les quals sumen un total de 36.562

la celebració del Dia Internacional del Medi

arbres plantats amb la participació de prop de

Ambient, entre els dies 4 i 21 de juny es va fer

900 voluntaris (ciutadans, escolars i turistes) i

una exposició en Es Generador sobre el valor

diferents entitats com ara associacions hoteleres,

ambiental dels boscos de Calvià.

centres educatius i empreses del municipi.

Panells de l’exposició sobre els boscos de Calvià

149

La Finestra Els premis Calvià (1976-2012), una retrospectiva Redacció

patrimoni

pictòric

escultòric

Així doncs, el nucli originari del patrimoni pictòric

l’Ajuntament de Calvià respon en gran part a

i escultòric de Calvià foren els Premios Calviá,

les polítiques que, en cada moment, aquesta

que, com hem senyalat, tengueren en el seu

institució ha duit a terme al llarg dels darrers

moment una gran repercussió, sobretot pel que

trenta anys.

fa a la categoria de cinema, i més en concret de curtmetratges.

En el cas de l’Ajuntament de Calvià, han estat els premis de pintura –primer sota el

ETAPeS

nom de Premios Calviá i més endavant com a Premis Rei En Jaume– els qui han fornit el

El batle Joan Terrassa Noguera, va incloure en

gruix d’un patrimoni molt condicionat per les

l’ordre del dia del plenari de dia 3 de febrer de

discontinuïtats d’aquest tipus de certàmens.

1971 un punt que esdevindria prolífic: «Fiestas.

Pel que fa als convenis expositius, des de

Conmemoración reconquista de Mallorca», i

l’any 1996 –coincidint amb el restabliment

proposà com a actes a dur a terme el simulacre

dels

política

del desembarcament del rei En Jaume, una

encaminada a posar Calvià al dia dels

mostra de balls regionals i uns premis de pintura

esdeveniments artístics de l’illa obrí les portes

i literatura. En una primera etapa, marcada per

de l’Ajuntament a les exposicions temporals

la batlia de Joan Terrasa Noguera, els premis

d’un bon nombre d’artistes, majoritàriament

se centraren en els aspectes literaris i en la

joves, que a canvi de poder comptar amb

pintura.

premis–

una

decidida

aquest important espai cedien una obra que anava engreixant un patrimoni creixent. La

A partir de l’any 1975, essent batle Nicolau

compra es va veure pràcticament reservada

Morell Cotoner, els Premios Calviá reberen un

a les escultures, presents en molts de nuclis

nou impuls. Mentre es mantenien els premis de

de la costa calvianera, i, en menor grau, als

pintura, el protagonisme l’assolien les modalitats

gravats i a la pintura.

promocionals del terme: fotografia, diapositives, cinema i periodisme, «dedicados todos ellos a

150

La Finestra la promoción del término municipal de Calviá, para ensalzar sus valores naturales, históricos, turísticos,

socio-económicos

urbanísticos

de tan privilegiada zona de Mallorca». El curtmetratge va atreure l’atenció de molts de joves cineastes d’arreu de l’Estat i tendria un cert ressò internacional. Pel que fa als premis de pintura, el jurat feia una selecció de les millors obres presentades –entre cinquanta i seixanta, normalment–, que s’exposaven, juntament amb les premiades, en

una

dependència

municipal.

Més

endavant, les exposicions es feren a les sales Premis d’Investigació Rei En Jaume.

de coneguts hotels del terme municipal, tot donant fe del patrocini que el sector turístic exercí sobre les festes.

seria la inclusió de la ràdio dins la modalitat de periodisme, però la cosa no aniria més enllà.

Evidentment, uns premis com aquests, amb un component promocional del terme com a eix

L’any següent, el Ple de l’Ajuntament de dia tres de

principal, foren objecte de les crítiques dels

juliol de 1979 decidí per unanimitat desconvocar

sectors intel·lectuals del municipi, organitzats

els premis, atès que aquests «no fomentan

en gran part durant aquells anys al voltant de

en absoluto la cultura del municipio, siendo la

la revista Voramar de Peguera. Es reclamaven

promoción exterior bien escasa».

unes festes del desembarcament més populars i alhora encaminades a acréixer els nivells

En el seu lloc, tot i que prometent l’estudi de

culturals del municipi.

noves edicions més endavant, la comissió de festes proposà un programa compost per

El temps acabaria per donar la raó a les veus

projeccions de cinema, actuació de corals,

discordants amb els Premios Calviá. L’any

grups folklòrics, cicle de conferències, teatre

1978, per bé que el jurat havia seleccionat

i exposicions, Cal dir que, pel que fa a les

catorze obres de les seixanta-nou presentades,

exposicions, se’n va fer una d’itinerant per

finalment declarà desert el primer premi, dotat

diversos nuclis del terme amb els premiats en

amb 200.000 pessetes. La novetat d’aquell any

els darrers certàmens de pintura.

151

La Finestra La voluntat d’unir festes populars, obertes

L’any 1982, desapareguda la categoria de

als habitants del terme, i la de preservar els

periodisme, l’apartat de pintura n’és el gran

aspectes culturals dels Premios Calviá, donà

beneficiat, amb un primer premi d’un milió

lloc l’any 1981 a la recuperació dels certàmens.

de pessetes, probablement el més alt que

Pel que fa a l’apartat de pintura, s’augmentà la

s’atorgava a les Illes a través d’un certamen

dotació econòmica fins a mig milió de pessetes

de pintura. Noms com els de Xavier Grau –

per al primer premi. La participació hi fou molt

guanyador de l’edició–, Joan Bennàssar, Broto,

nombrosa, amb noms que ja despuntaven en

Menéndez Rojas, Antoni Socias, Mateu Bauzà

el panorama artístic illenc i que donarien grans

o Ferran Garcia Sevilla, per citar-ne alguns,

fruits en les dècades següents. S’hi incloïa, a

ens donen una idea de la projecció que, en

més, una nova categoria que aportaria nous

aquell moment, va assolir el certamen. Els

fons a l’Ajuntament: la ceràmica, A més, cal

esdeveniments polítics ocorreguts llavors al

destacar la modalitat de promoció cultural de

municipi, que donaren la batlia a Francesc

la joventut, destinada a les obres literàries,

Obrador,

pictòriques o ceràmiques creades pels joves

premis de l’any 1982. L’any següent els Premis

de fins a setze anys organitzats al voltant dels

Calvià ja no se celebraren i les festes del

centres culturals o de les agrupacions de

desembarcament prendrien un to cada vegada

joventut.

més popular i es decantarien pels concerts de

posposaren

celebració

dels

música pop dels grups aleshores de moda.

152

La Finestra Es tancava així una època d’alts i baixos,

de pintura, que va prendre el pols a l’activitat

sense que hi mancàs la polèmica, i que deixà

artística del moment, tal com s’esdevindria en

com a penyora una important col·lecció d’art a

les restants edicions. El premi fou per al jove

l’Ajuntament, col·lecció que pràcticament no es

pintor felanitxer Bernat Sansó. Per altra banda,

veuria ampliada amb noves aportacions fins que,

i a partir de l’any 1997, els premis de pintura

a mitjans anys noranta, l’Ajuntament de Calvià

incorporarien un apartat destinat als artistes

prengué una nova i decidida aposta per les arts

del terme de Calvià, amb el qual l’Ajuntament

al municipi, amb el nou edifici consistorial com a

en cercava la promoció.

centre d’aquest renovat impuls. Juntament amb la posada en marxa del Una de les primeres actuacions que veren la

certamen anual, l’Ajuntament apostà per la

llum en aquest prolífic període, que avui per

línia de les exposicions temporals, duites a

avui es troba prou consolidat, és el retorn als

terme bàsicament a la sala de què disposava

certàmens –en aquest cas de pintura, literatura

l’Ajuntament a la nova casa consistorial. Amb

i investigació– que s’havien celebrat en el

la figura dels convenis expositius, l’Ajuntament

municipi els anys setanta i inicis dels vuitanta.

organitzà –de manera individual o juntament

En el context del rellançament de les festes del

amb altres ajuntaments i institucions de l’illa–

desembarcament, els Premis Rei En Jaume es

una bona representació de joves artistes que,

varen posar en marxa l’any 1996, coincidint

a canvi, varen deixar una obra que passà a

en gran part amb l’emergència d’una nova

ser propietat de l’Ajuntament. Aquest, doncs,

generació d’artistes que aviat es veurien atrets

aconseguí, per una banda, de fer-se un lloc

per una convocatòria que, anualment, va anar

dins els circuits de l’art a Mallorca i, per l’altra,

despertant un major interès en el món de la

va veure reforçat un patrimoni cultural poc

pintura a Mallorca.

uniforme.

Els Premis Rei En Jaume 1996, dividits en tres

Ja en el segle XXI, els premis s’han anat adaptant

categories (pintura, poesia i investigació),

a noves perspectives. El 2002 s’hi incorporà la

tengueren l’acceptació esperada, tant pel que

categoria de Còmic, per atendre la demanda

fa a la crítica com pel que fa a la participació.

de molts d’artistes que es presentaven a la

Sols per esmentar-ne alguns noms, artistes com

categoria de Pintura. Els premis de Pintura

ara Biel Bover, Santi Camps, Manel Ros, Pep

i Fotografia de 2004 es varen reconvertir en

Guerrero, Marian F. Moratinos, Francesca Martí,

el més multidisciplinar d’Arts Plàstiques, per

Ricard Chiang, Bàrbara Juan, Ester Olóndriz

tal de donar cabuda a les propostes més

o Miquela Vidal, es presentaren al certamen

innovadores de l’art contemporani.

153

La Finestra A partir del 2004 els premis ampliaren els

El patrimonio cultural de Calvià (Ajuntament de

guardons literaris amb la incorporació de la

Calvià, 2010).

categoria de Narrativa Curta i a partir de 2006 el premis de Poesia i Narrativa es convocaren

Vist en conjunt, i com s’ha esmentat, el fons

en català i castellà. El primer any les obres es

d’art contemporani de l’Ajuntament de Calvià

podien presentar en un idioma o l’altre i el 2007

respon en gran part a les línies marcades

es varen separar les categories per llengües.

pels certàmens dels anys setanta i inicis

El 2008 s’hi afegí l’apartat de poesia en anglès.

dels vuitanta, i pel renovat impuls que les

Aquests mateixos anys es decidí de publicar

arts reberen a partir de la segona meitat dels

també el premi de còmic.

anys noranta, aquest pic amb uns objectius més clars i uns resultats més visibles, tant en

El 2010 la denominació de la categoria d’Arts

l’aspecte qualitatiu com quantitatiu.

Plàstiques va passar a dir-se simplement Art, per evitar dubtes sobre el tipus d’obres

El projecte Betart, al qual ens referim en

que s’hi podien presentar. L’any següent

aquestes mateixes pàgines, suposa una nova

s’eliminaren les categories d’Investigació i

perspectiva i una altra etapa de la promoció de

Poesia i es reduí la dotació de la categoria

les activitats artístiques per part de l’Ajuntament

d’Art, que va passar de 8.000 a 6.000 euros,

de Calvià.

mentre que la d’Art a Calvià va passar de 2.000 a 1.000. L’any 2011 va ser el darrer en

Nota: Aquest article s’ha elaborat a partir del

què es convocaren els premis.

text redactat per Jaume Jiménez l’any 2004 per al catàleg artístic de l’Ajuntament de

En els quadres adjunts es pot seguir l’evolució

Calvià, inèdit, i s’ha actualitzat amb informació

dels premis, uns premis que han fet possible

extreta de l’arxiu del Departament de Cultura.

la creació d’una important col·lecció d’Art per part de l’Ajuntament de Calvià i que també han

Per més informació:

actuat d’estímul per a escriptors i investigadors,

http://isuu.com/culturacalvia/docs/taula_premis_

com exposa el doctor M. J. Deyà Bauzà en el

rei_en_Jaume

seu article «Calvià en la Època Moderna», dins

154

fundacioncalvia.com

es Turismo

Deporte

Patrimonio

155

Cultura

Gastronomia

La Finestra GRANERS DEL DELME, UNA MICA D’HISTÒRIA Àrea de Patrimoni El delme era un impost d’origen medieval que

suposava el 10 % de la producció agrícola

gravava la producció agrícola i ramadera i que

o ramadera que, normalment, els pagesos

normalment es trobava vinculat a l’església o a

pagaven en espècies als propietaris de les

la reialesa. Es va introduir a través de la Corona

terres. El pagament se solia fer principalment

d’Aragó, des d’on es va estendre ràpidament

en blat, ja que aquest cereal constituïa la

a la resta de la Península i a les Balears. La

major producció agrícola de l’illa i un dels

seva vigència es va mantenir durant l’època

productes més consumits. Aquest producte de

moderna, fins que va ser suprimit entre finals

llarga durada permetia l’emmagatzematge de

del segle XVIII i inicis del XIX.

l’impost que, utilitzat com a moneda de canvi, afavoria l’immobilisme de les jerarquies i de

Aquest impost, com es pot deduir del seu nom,

l’estructura social.

Graner del delme de Es Capdellà

156

La Finestra Totes aquestes estructures presenten una

ELS GRANERS DEL DELME

gran homogeneïtat constructiva i tipològica. En aquest context històric se situen els

En tots els casos es tracta de construccions

graners del delme que, en termes generals,

bastant senzilles, fetes amb la tècnica de

es poden definir com els recintes en els quals

pedra en sec i de dimensions reduïdes. Són

s’emmagatzemava la collita de cereals i

de planta quadrada, amb una grandària

llegums, amb una finalitat tributària.

que oscil·la entre els tres i els quatre metres quadrats, amb una única porta d’accés a la

A Calvià comptam amb set graners, dels quals

façana, i sempre presenten coberta de falsa

tres es troben en espais públics i integrats

cúpula. En els graners de Galatzó i Son Sastre

en itineraris: el graner del delme de Galatzó,

la coberta presenta una o dues obertures de

dins la finca pública; el graner del delme d’es

forma circular a la part posterior, la funcionalitat

Capdellà, localitzat en el camí del Graner del

de les quals pot ser múltiple, però que

Delme; i el graner del delme de la Vall Verda, en

generalment actuaven com a respirador per

l’itinerari que uneix les localitats de Peguera i es

mantenir en bones condicions els aliments

Capdellà. Els altres quatre se situen a l’entorn

emmagatzemats. No obstant això, en el graner

de les possessions de Mofarès, Son Martí, Son

de Galatzó aquesta obertura es relaciona amb

Hortolà i Son Sastre, i són de titularitat privada.

la introducció del gra des de carros i carretes

Graner del delme de Son Martí

157

La Finestra a través d’una rampa adossada a la paret

cristiana. Aquest és el cas dels graners situats

posterior.

a Mofarès, Son Martí, Galatzó, Son Hortolà, es Capdellà i Son Sastre. El graner de la Vall Verda

Els graners del delme de Calvià estan

sembla que estava lligat a les possessions de

estretament relacionats amb el cobrament

sa Cova i de Son Vic Vell. D’altra banda, és

de rendes en territoris rurals de productivitat

comú que es trobin al peu d’antics camins

relativament

rurals, ja que això facilitava el transport ràpid i

antigues alqueries d’època islàmica o a

efectiu de l’impost recol·lectat, com és el cas

possessions fundades després de la conquesta

dels tres graners visitables del municipi.

alta,

especialment

lligats

Graner del delme de Galatzó

158

La Finestra

Mapa de situació dels graners del delme de Calvià

159

La Finestra

CALVIÀ A LA XARXA L’ AJUNTAMENT GESTIONA DIVERSOS CANALS DE COMUNICACIÓ SOCIAL Maria Antònia Ferragut i Juan Abarca

El pas del Web 1.0 (personal) al Web 2.0 (social)

L’Ajuntament

Calvià,

per

mitjà

dels

marca l’explosió dels anomenats social media

departaments municipals, ofereix canals en

(xarxes socials i blogs). El nou web engloba un

diferents xarxes socials amb la finalitat d’afavorir

seguit de valors i característiques que faciliten

la interacció amb els públics. L’objectiu és

l’aparició d’aquests nous mitjans. Entre aquests

establir relacions bidireccionals d’igual a igual

valors i característiques hi ha la igualtat,

que permetin la retroalimentació i l’execució

l’agraïment, el treball col·laboratiu, el respecte,

eficaç dels serveis municipals.

la generació de continguts, la interrelació, la capacitat d’escoltar, el llenguatge comú, etc.

La presència de l’Ajuntament de Calvià en xarxes socials complementa la comunicació que

A dia d’avui, els mitjans socials són una eina

es du a terme per mitjà d’altres canals (atenció

potent de comunicació, tan potent que ha

telefònica i presencial, lloc web, publicacions

provocat importants canvis en l’esquema

imprese, etc.). A través d’aquests mitjans socials

comunicatiu i publicitari, cada vegada més

s’intenten complir les següents funcions:

abocat a aquest tipus de canals en detriment d’altres més tradicionals.

-Obtenir

opinions,

comentaris

crítiques

a temps real sobre la gestió dels diversos Moltes entitats públiques i privades han decidit

projectes municipals.

apostar per tenir presència en aquests mitjans,

-Proporcionar

com a forma d’interaccionar amb els seus

públics, amb l’afegit que la informació que

públics i construir amb ells el futur. Els mitjans

s’ofereix pot resultar útil també a altres persones

socials igualen les persones i les entitats, així

en la mateixa situació.

que la decisió d’estar-hi implica no només

-Segmentar la informació segons els interessos

parlar, sinó també escoltar i tenir en compte

de cada persona.

l’opinió dels públics.

-Crear grups de treball, xarxes temàtiques,

160

respostes

immediates

als

La Finestra etc., que afavoreixen la participació ciutadana

En el web municipal s’ofereix informació

en la gestió dels projectes municipals.

general del municipi, de l’Ajuntament i de la

-Recordar

diàriament

informació

d’interès

seva organització, dels diferents serveis que

municipal.

es donen al ciutadà i dels tràmits administratius

-Dinamitzar els públics mitjançant accions:

que es poden fer. Cada departament té el seu

concursos, enquestes, votacions, etc.

enllaç directe dins el web, a més de participar en diferents xarxes socials, segons les necessitats

En l’actualitat, l’Ajuntament de Calvià està

que tengui de difondre les seves activitats.

present en xarxes socials com ara Facebook, Twitter, Youtube, Pinterest, Viddy, etc., així com

CULTURA

en diversos blogs i webs. El camí no ha fet més que començar, estam en l’inici del Web

El Departament de Cultura de l’Ajuntament

3.0, el web intel·ligent, i l’ús de dispositius

mòbils (smartphones i tablets) s’estén, cosa

equipaments i serveis culturals municipals i

que garanteix que cada vegada més gent

de promoure i facilitar la posada en marxa i la

accedeixi des de qualsevol punt a la xarxa.

consolidació de projectes culturals al municipi

Calvià

s’encarrega

gestionar

els

amb l’objectiu d’oferir una programació estable Des de l’Administració hem d’estar atents a

i de qualitat adreçada a tots els ciutadans.

aquests canvis i adaptar la nostra comunicació a les necessitats dels públics.

XARXES

SOCIALS

www.calvia.com/cultura

WEBS

En el web oficial del Departament de Cultura

es troben els projectes culturals d’aquest

L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ

departament i els espais i infraestructures que gestiona (espais escènics, centres culturals i sales d’exposicions). També s’hi pot trobar l’agenda cultural mensual. www.facebook.com/culturacalvià Aquesta pàgina té l’objectiu de contribuir a millorar la comunicació entre els diversos agents que participen en la vida cultural del municipi de Calvià. Es tracta de propiciar que

www.calvia.com

161

La Finestra es comparteixin continguts i opinions i de

la pàgina no s’actualitza, però conserva la

contribuir així a crear comunitat. L’usuari hi pot

informació d’edicions anteriors de la festa.

trobar la informació de les activitats i projectes que es gestionen des del Departament de

https://www.facebook.com/Betartcalvia

Cultura, així com de les activitats culturals i de temps lliure que es fan al municipi, o a fora, i que poden ser d’interès per als ciutadans o visitants de Calvià. https://www.facebook.com/saruadecalvia Aquesta pàgina pretén difondre l’activitat de Sa Rua, que és un dels projectes participatius més

La finalitat d’aquesta pàgina gestionada des

emblemàtics del municipi de Calvià. Roman

del Departament de Cultura és promocionar

activa durant el període de gestió del projecte,

el Projecte BetArt Calvià que té lloc la primera

generalment uns dos mesos abans de la data

quinzena del mes d’octubre en el municipi

en què es fa l’activitat, i serveix de connexió

de Calvià. A més a més de la informació del

directa entre el públic i els participants, alhora

projecte i de les activitats o intervencions, hi

que esdevé un repositori de fotografies i un

podem trobar notícies relacionades amb l’art

arxiu de totes les edicions anteriors.

urbà en l’àmbit internacional, nacional i local, actualitzades diàriament.

www.facebook.com/Festesdelreienjaume Twitter: @culturacalvià Pàgina on es troba la informació relacionada amb la història de les festes tradicionals més

A través d’aquesta eina el Departament de

emblemàtiques del municipi de Calvià i que

Cultura comunica diàriament les activitats que es

rememoren la conquesta del rei En Jaume i

fan al municipi o les informacions que puguin ser

el desembarcament de les seves tropes a la

d’interès per a les persones de Calvià, alhora que

costa de Santa Ponça el 9 de setembre de

es manté un contacte directe amb els ciutadans.

l’any 1229. Aquesta pàgina s’activa a partir del mes de juliol de cada any fins a setembre, el

http://issuu.com/culturacalvia

mes amb major activitat ja que és quan tenen lloc les festes i es van creant notícies i àlbums

En la llibreria Cultura Calvià d’Issuu es troben

de fotos de les activitats. La resta de mesos

les publicacions que va fent el Departament

162

La Finestra de

Cultura

que

tenen

relació

amb

lloc web on apareixen els serveis que gestiona en

activitats culturals que tenen lloc a Calvià.

nom de l’Ajuntament: Escola Municipal de Musica

Mensualment s’hi penja l’agenda cultural i

de Calvià, Banda Municipal de Calvià, Escola de

els fullets d’activitats, catàlegs d’exposicions,

Ball de Bot i també un perfil de Facebook de la

programes de festes i també la revista Entorn,

Banda Municipal i de l’Escola de Música.

d’organització interdepartamental. http://aperejosepcanyellas.com/ca/ pinterest.com/culturacalvia

http://aperejosepcanyellas.com/ca/inici/ escola-municipal-de-musica

Amb aquesta eina el Departament de Cultura

h t t p s : / / w w w. f a c e b o o k . c o m / p a g e s /

posa a disposició del ciutadà un seguit de

Banda-Municipal-de-M%C3%BAsica-de-

taulers amb imatges relacionades amb els

Calvi%C3%A0-Mallorca/148178821992136?fre

projectes que du a terme. Permet passejar

f=pb&hc_location=profile_browser

per setze taulers, amb un total de gairebé

https://www.facebook.com/escolademusicade

6.000 pines, entre els quals hi podem trobar

calvia?fref=pb&hc_location=profile_browser

manualitats i reciclatge, art urbà, llibres i lectura, Betart Calvià, cartells i activitats de

JOVENTUT

Calvià, Festes del Rei En Jaume, retrats de música i cinema, dansa, Nadal, disfresses i

El Servei de Joventut actualitza les seves

maquillatges, «Galatzó: la muntanya màgica»,

activitats a la pàgina web municipal i és

fotografia de Calvià, instal·lacions, frases i

molt activa a les xarxes socials mitjançant la

cites, idees i decoració, cuina fàcil, etc.

seva pàgina d’Es Generador i el perfil dels dinamitzadors.

youtube: calviacultura www.calvia.com/juventud Repositori de vídeos relacionats amb projectes

h t t p s : / / w w w. f a c e b o o k . c o m / p a g e s / E s -

o activitats gestionades des del Departament

Generador/151907681634723

de Cultura.

https://www.facebook.com/dinamitzadors. esgenerador?hc_location=stream

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE CALVIÀ IFOC L’Associació Cultural i Musical Pere Josep Canyelles, que gestiona el servei de Música de

L’Institut de Formació i Ocupació de Calvià

Calvià, posa a la disposició dels calvianers un

(IFOC) gestiona una pàgina web pròpia on

163

La Finestra actualitza la informació de les seves activitats i projectes i és molt activa a les xarxes socials, sobretot a Facebook i Twitter. Diàriament aporta informació relacionada amb el foment de l’ocupació i l’assessorament en la creació

Web informativa de turisme a Calvià amb

i consolidació d’empreses, ocupació, noves

informació de llocs per visitar en el municipi,

tecnologies, activitats per a emprenedors,

allotjament,

cursos, coworking, etc.

esport, excursionisme i rutes recomanades, etc.

www.ifoc.es

https://www.facebook.com/visitcalvia

gastronomia,

oci,

cicloturisme,

https://www.facebook.com/ifocalvia h t t p s : / / p l u s . g o o g l e .

Aquesta pàgina informa sobre activitats culturals

com/106150227004622234211

d’oci i temps lliure que poden interessar als

Twitter: @ifocalvia

turistes que visiten el municipi de Calvià.

MEDI AMBIENT

http://www.birdingcalvia.com/

https://www.facebook.com/Oficinacalviaporelcl

Birding Calvià és una iniciativa per donar a

ima?fref=pb&hc_location=profile_browser

conèixer a través d’aquest web els valors naturals del municipi de Calvià, atenent de

Pàgina de l’Oficina Calvià pel Clima, organisme

manera especial a les millors rutes i àrees per

que treballa amb una estratègia que permeti

poder gaudir de l’observació d’aus.

disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi així com millorar

IMEB

l’eficiència en la gestió de recursos. En la seva

Biblioteques)

(Institut

Municipal

d’Educació

pàgina de Facebook s’hi pot trobar informació sobre les activitats i actuacions que du a terme

Centre Universitari de Calvià (CUC)

i les activitats d’altres entitats que fan feina amb objectius semblants.

https://www.facebook.com/CUCalvia

TURISME

El Centre Universitari de Calvià té per finalitat potenciar i facilitar l’accés i continuïtat dels estudis universitaris als residents de Calvià,

www.visitcalvia.com

fomentant

164

totes

aquelles

iniciatives

que

La Finestra condueixin a la incorporació del major nombre

i a les seves activitats i catàleg de publicacions.

possible de joves al món universitari. ICE Twitter: @CUCCalvia L’Institut Calvianer d’Esports és un servei Amb aquesta eina el CUC està en contacte amb

integrat dins l’estructura de l’Ajuntament de

els usuaris i facilita informació sobre les activitats

Calvià que du a terme el foment i la promoció

que desenvolupa i sobre les activitats que

de les activitats fisicoesportives. Els seus

puguin ser d’interès per als joves universitaris.

objectius són promoure el dret a l’esport a Calvià, impulsar l’activitat esportiva del municipi fomentant hàbits saludables entre els ciutadans,

Biblioteques

facilitar l’accés a la pràctica esportiva a tots els El Servei de Biblioteques de Calvià, adscrit a

ciutadans i fomentar l’associacionisme com a

l’Institut Municipal d’Educació i Biblioteques,

element de dinamització socioesportiva.

compta amb una xarxa de set biblioteques que ofereix diversos serveis relacionats amb

https://www.facebook.com/

la lectura: consulta dels fons a través del web

institutcalvianeresports.esportsice

cabib.uib.es, préstec a la biblioteca i préstec interbibliotecari, activitats (club de lectors per

Aquí es pot trobar la informació de les activitats

a adults, contacontes per a infants i pares,

que promociona l’Institut Calvianer d’Esports.

bibliopiscina, biblioplatja) i accés a Internet. http://maratonmagaluf.com/ www.facebook.com/BibliotequesdeCalvia Aquest web ofereix tota la informació sobre Perfil on els bibliotecaris van penjant notícies

la Marató de Calvià: inscripcions, agenda,

i es fan ressò d’activitats, tant pròpies com

circuits, voluntariat, etc.

d’altres entitats, relacionades amb la lectura i la cultura en general.

http://k42mallorca.com/

https://por tal.conselldemallorca.net/

Web informatiu sobre el marató de muntanya

web/15173/

K42, provà que se celebrà per primera vegada al 2003 a la Patagònia (Argentina) i que ha

Web de la Xarxa de Biblioteques del Consell de

esdevingut una de les carreres de llarga

Mallorca amb enllaç a les biblioteques de Calvià

distància fora de ruta amb més participants.

165

La Finestra Té com a valors fonamentals la preservació del

https://www.facebook.com/

medi ambient, el conreu de l’amistat, el coratge,

mostradecuinescalvia?fref=pb&hc_

la perseverança i l’afany de superació.

location=profile_browser

CALVIÀ 2000

En aquest web l’usuari hi trobarà tota la informació relativa a les diferents mostres de

h t t p : / / w w w. c a l v i a 2 0 0 0 . e s / o p e n c m s /

cuina que la Fundación Calvià 2004 organitza

calvia2000_es/

cada any amb l’objectiu de promocionar l’oferta gastronòmica del municipi.

Web de Calvià 2000, l’empresa municipal de serveis que gestiona diferents sectors

FINCA PÚBLICA GALATZÓ

ambientals clau, com l’aigua i els residus. Un dels objectius fonamentals d’aquesta

www.galatzo.es

empresa és el compromís amb les polítiques ecològiques contemplades en l’Agenda Local

Web de la finca pública Galatzó, que inclou

21 de l’Ajuntament de Calvià. Amb la finalitat

informació sobre la història i les llegendes de

d’aprofundir en la sostenibilitat del municipi

l’antiga possessió i notícies sobre el dia a dia

ha posat en marxa diversos programes, entre

de la finca: activitats mediambientals, feines

els quals destaquen la recollida selectiva i el

relacionades amb l’agricultura i la ramaderia, i

compostatge individual.

rutes i itineraris de la finca.

FUNDACIÓN CALVIÀ 2004

https://www.facebook.com/fincagalatzo

http://www.fundacioncalvia.com/

Aquí trobaràs les activitats que es fan a la finca, amb enllaços d’interès, fotografies i altres informacions relacionades amb Galatzó.

Web de la Fundació Calvià 2004, organització sense

ànim

lucre

constituïda

per Twitter: @BielGalatzo

organitzacions públiques i privades, que té vinculat el seu patrimoni a la consecució de finalitats d’interès general del municipi

Amb aquest perfil en Biel, l’amo de Galatzó,

de Calvià. Els objectius de la fundació són

comenta el dia a dia de la finca, així com altres

l’organització, promoció i realització d’activitats

activitats que s’hi fan, tant pròpies com d’altres

i esdeveniments de caràcter esportiu, cultural,

entitats, gairebé sempre relacionades amb la

social, etc., que contribueixin a promocionar

tradició i el món rural.

Calvià com a destinació turística.

166

La Finestra DEVASTADOR INCENDI A LA SERRA DE TRAMUNTANA Roxana Gimeno, Eduardo Cózar L’incendi forestal que es va originar el passat

privades que vagin encaminades a recuperar

divendres 26 de juliol al terme municipal

la zona (www.totspersaserra.com).

d’Andratx, a la zona de sa Coma Calenta, va afectar també Calvià, concretament a la finca

Les dades anteriors permeten parlar de

pública de Galatzó, als voltants de s’Esclop. No

l’incendi més devastador de les Illes Balears

es va donar per extingit fins passats set dies.

en les darreres dècades, atesa la zona que va arrasar i també l’extensió de l’incendi.

Les dades oferides per la Conselleria donen una

superfície

total

cremada

2.335

La finca de Galatzó es troba situada al nord del

hectàrees. Per municipis, l’afectació va ser

municipi de Calvià. Limita amb els municipis

de 2.140,2 ha a Andratx (91,6 %), 187,3 ha a

de Puigpunyent, Estellencs i Andratx i és una

Estellencs (8 %) i 7,5 ha a Calvià (0,3 %). Es

de les finques de major extensió de les Illes

varen cremar 2.208 hectàrees de vegetació forestal, entre matolls (1.363 ha), pinar i altres arbres (805 ha) i vegetació de penya-segats (40 ha), i 126 hectàrees de vegetació agrícola. El 86 % de la superfície calcinada pertany a finques de propietat privada i el 55 % del total afectat, és a dir, 1.282 hectàrees, es troben al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, declarat Patrimoni de la Humanitat. Es calcula una mitjana de 60 anys per tornar a recuperar el valor ecològic perdut en l’incendi. Des de la Conselleria s’ha constituït la Comissió «Tot(s) per sa Serra» amb l’objectiu d’aglutinar i canalitzar totes les iniciatives públiques i Mapa que mostra l’evolució de l’incendi.

167

La Finestra Balears, amb 1.401,37 ha. Des de l’ any 2006

d’iniciar les tasques per aconseguir restaurar les

és propietat de l’ Ajuntament de Calvià, el que

zones afectades per l’incendi. La naturalesa no

permet a tots el ciutadans poder gaudir del

entén de límits municipals ni divisions territorials.

seu patrimoni històric i natural. El relleu de la

Per això totes les actuacions estan dirigides i

finca forma part dels estreps de la serra de

coordinades des de l’Administració autonòmica.

Tramuntana i és molt irregular, amb importants

Així tots els municipis afectats, juntament amb

oscil·lacions que van des del 150 m d’altura fins

la iniciativa d’altres organitzacions, institucions i

als 1.025 m, que és l’altura del puig de Galatzó.

particulars, fan feina coordinats.

Està formada per roca calcària molt erosionada, que dóna lloc a valls estretes, coves, avencs i

La primera tasca és elaborar un mapa de la

talls longitudinals sobre les roques.

zona i dividir les àrees afectades per l’incendi en dos tipus. Un tipus el constitueixen les

La zona cremada de la finca de Galatzó es pot

zones on la repoblació serà natural i, per tant,

veure des de la carretera de Palmanova-Calvià.

no hi fa falta la intervenció de l’home. Es tracta

L’impacte visual és poc apreciable i difícil de

de zones on l’incendi va ser molt superficial i

distingir perquè la zona cremada que és visible

on la vegetació rebrotarà fàcilment perquè les

estava poc poblada de vegetació i la roca hi

arrels no s’han cremat. Hi ha llavors en terra o

era molt predominant. El paisatge vegetal és

arribaran amb el vent i la repoblació es farà així

resultat dels processos biogeogràfics, com ara

de forma natural. L’únic aspecte al qual s’ha de

la geologia o el clima. Les principals comunitats

tenir esment és que els petits rebrots puguin

de vegetació que hi havia a la zona cremada

créixer sense amenaces, bé protegint-los o bé

eren comunitats predominants de mates de

controlant els herbívors de la zona.

càrritx i coixinets, espècies molt abundants als cims de les muntanyes. Els coixinets es troben

L’altre tipus d’àrea o zona és la que no es podrà

en sòls molt erosionats i el càrritx colonitza

repoblar de forma natural i on serà necessària

fàcilment grans extensions de sòls després

la nostra intervenció. Altrament, quedaria la

d’un incendi. A la zona cremada també hi havia

roca totalment descoberta. Això es deu a

una comunitat d’escanyacabres i alacantins de

què són llocs molt afectats amb anterioritat o

muntanya, principalment formada per matollar

amb excessiu pendent, amb alt risc d’erosió,

espinescent, que sol ser característic de cims

i que amb les primeres pluges de final d’estiu

de muntanyes mallorquines.

perdran el sòl i tot el que aquest conté.

Encara que l’impacte visual no és tant negatiu

Aquest mapa de la zona cremada s’ha de

com ho ha estat en altres municipis, s’han

complementar amb les zones que tenen alt risc

168

La Finestra d’erosió. El procés de recuperació d’aquestes

combustibles, el desbrossament que eviti la

zones d’alt risc consisteix a implementar mesures

transmissió del foc horitzontalment i també

contra l’erosió i la pèrdua de sòl. Una primera

verticalment i la construcció de tallafocs. Per

solució es sembrar-hi un tipus de vegetació que

fer el manteniment dels boscos també ens

tengui un creixement ràpid (com ara espècies de

podem ajudar d’animals de pastura, com els

plantes herbàcies). El següent pas important és

ases, les ovelles, els cavalls, etc.

repoblar-les amb espècies originals del terreny afectat. A mesura que es fan aquestes tasques

Totes les prevencions, però, són insuficients si

de repoblació és necessari anar delimitant zones

els ciutadans no tenim en compte una sèrie de

que facin la funció de tallafocs. També s’ha de

mesures preventives bàsiques i evitam accions

planificar la construcció de marges i parets

imprudents que puguin provocar incendis o

transversals als pendents del terreny que facin

facilitar-ne la propagació. Per exemple, està

la funció de retenir el sòl.

totalment prohibit fer foc al bosc de l’1 de maig al 15 d’ octubre. Altres accions imprudents i

Una vegada s’hagin implementat aquestes

encara molt comunes són llençar llosques o fems

mesures, es poden fer tasques preventives a

(papers, llaunes...) des del cotxe, fer excursions

les zones forestals no cremades, ja que no es

i deixar fems pel camí, usar pirotècnia en llocs

pot descartar el risc d’un altre incendi. D’ací

propers a zones forestals, cremar rostoll amb

que les tasques de manteniment i prevenció

dies de vent, etc. No oblidem que la negligència

siguin molt importants. Entre d’altres, es poden

que suposen totes aquestes accions és la causa

fer feines importants com ara la neteja dels

més freqüent dels incendis forestals.

boscos per eliminar residus potencialment

Zona afectada per l’incendi a Calvià.

169

170

171

172