Línies bàsiques pgou (1) by AJUNTAMENT DE CALVIÀ. COMUNICACIÓ

ÍNDEX 00

INTRODUCCIÓ A El Pla com instrument de gestió urbanística B Esmenar les conseqüències del canvi climàtic C Regeneració urbana D Política d’habitatge E Participació ciutadana F Tramitació

MODEL NO BASAT EN EL CREIXEMENT SINO EN LA REHABILITACIÓ I REGENERACIÓ URBANA 1.1 Criteris generals 1.2 El dimensionat 1.3 El model 1.4 L’estructura de la normativa supramunicipal

ACTUACIONS ESTRUCTURANTS

QUALIFICACIÓ URBANA I DIMENSIONAT 3.1 Capacitat parc edificat actual 3.2 Capacitat parc edificat potencial 3.3 Evolució població

MODIFICACIÓ DEL SISTEMA GENERAL VIARI

DEFENSA I SALVAGUARDA DEL LITORAL

INFRAESTRUCTURES 6.1 Abastiment d’aigüa 6.2 Sistema de sanejament i depuració 6.3 Donar solució a la problemàtica actual de possibles inundacions a zones concretes del municipi 6.4 Xarxa viària i transport públic

SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC

HABITATGE 8.1 Marc general 8.2 Previsions d’Habitatges Protegits 8.3 El problema dels habitages a preu taxat 8.4 El problema del lloguer turístic de pisos 8.5 La infravivenda

ORDENACIÓ D’ÀREES TURÍSTIQUES

PROTECCIÓ DEL SÒL RÚSTIC I DEL PATRIMONI

INTRODUCCIÓ

LÍNIES BÀSIQUES PER A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL DE CALVIÀ INTRODUCCIÓ L’Ajuntament de Calvià, per acord plenari de data 24 de setembre de 2015, va acordar iniciar la Revisió del Pla General d’Ordenació. La motivació de la Revisió forma part de l’esmentat acord i cal remarcar, un cop més, la voluntat d’adequar l’ordenació dels sòls del municipi a la solució de les problemàtiques existents sempre des d’una proposta de conjunt general, per sobre del canvi iniciat anteriorment de modificar puntualment la qualificació i els paràmetres dels sòls amb expectatives de creixement. És, per tant, una aposta clara i decidida a favor de la planificació municipal enfront de la desregulació proposada i executada per governs conservadors que s’orienten exclusivament per la lògica del mercat. A. EL PLA COM A INSTRUMENT DE GESTIÓ URBANÍSTICA El fracàs de la planificació urbana, present en el nostre municipi de forma massa evident, en moltes ocasions no depèn tant de la qualitat dels instruments generals tramitats com de la inoperància de la gestió que se n’ha fet des de posicions privatistes, que els interessos particulars han fet prevaler per sobre dels col·lectius i que, per tant, han fet perdre als plans la seva característica essencial. El Pla del 2000, un instrument excel·lent, ha esdevingut inoperant per manca de voluntat de gestionar-ne les determinacions, per les modificacions soterrades que s’hi introduïren a l’hora de la seva adaptació al PTM (2009) i per l’aparició, des de 2012, de decrets i lleis autonòmiques que, envaint les competències municipals, atorguen tot un llarg llistat de prerrogatives als propietaris, que desvirtuen el principi de lligar el just repartiment de beneficis i càrregues al contingut del dret de la propietat. La necessitat prioritària d’adequar la consecució de les determinacions del Pla, especialment en l’obtenció de sòl que ha estat qualificat com a públic, als pressuposts de despeses municipals i d’articular un programa d’actuació sostenible econòmicament per l’Ajuntament, és un dels motius d’engegar la Revisió, ja que tan sols des d’aquesta figura es pot abordar aquest complex problema amb garanties jurídiques i econòmiques. B. ESMENAR LES CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC L’Ajuntament va subscriure al novembre de 2011 un Pacte de Batles per tal de minimitzar les evidents conseqüències del canvi climàtic. L’escalfament del planeta està relacionat de forma directa amb les emissions de CO2 que s’emeten a l’atmosfera i fan un efecte hivernacle que produeix canvis en el comportament del clima i que ens afecta seriosament. Per tant, cal introduir en la planificació del municipi tot un seguit de mesures per baixar en un percentatge mínim d’un 20 % per al 2020 les emissions, actuant sobre els elements més consumidors d’energia. No tan sols es tracta de baixar la factura elèctrica del municipi amb mesures passives d’estalvi, sinó que el Pla ha de proposar actuacions actives a favor de les energies renovables del transport col·lectiu i de l’eficiència de les infraestructures i edificacions per tal de garantir el futur del municipi de Calvià com una destinació turística de qualitat. C. REGENERACIÓ URBANA Les polítiques de millora dels teixits urbans amb ús turístic no han arribat a tots el usos presents a les zones turístiques que tenen diferents nivells de degradació, tant en els usos comercials com en els residencials. La baixa qualitat edificatòria dels contenidors dels usos esmentats, l’absència de polítiques a favor de la rehabilitació, l’estacionalitat i una ordenació urbana que ha propiciat l’existència d’espais negatius, han estat les causes d’una profunda degradació en determinades zones que tan sols es pot eradicar amb operacions pesants de rehabilitació interior, tant urbanística com, lògicament, social. El Pla serà una extraordinària oportunitat per proposar els mecanismes d’aquestes imprescindibles operacions de regeneració urbanes. Ha estat una pràctica freqüent en la redacció de planejament municipal deixar per a instruments posteriors el desenvolupament d’àrees de creixement o rehabilitació. Aquí en proposam l’ordenació directe des del Pla, conscients de l’esforç que suposa, però també de la necessitat de no demorar a un futur incert les propostes de regeneració urbana de les àrees de Magaluf i Santa Ponça degradades.

D. POLÍTICA D’HABITATGE Les lleis del sòl, estatal i autonòmica, confien la solució d’absència o dèficit de sòl per a habitatges protegits (públics o privats) a la reserva d’uns percentatges del nombre d’habitatges possibles –en general el 30 %– en sòls on hi hagi previsió d’actuacions de transformació urbanística. Calvià, un municipi capdavanter en barris d’habitatge protegit, té sòl qualificat per a habitatge protegit en quantitat suficient per a les demandes presents, però la inconnexió del Pla Estatal d’Habitatge vigent i la manca de recursos econòmics públics per enllestir noves promocions posen en perill la consecució de l’objectiu constitucional del dret universal a l’habitatge. Per això, el Pla General haurà d’establir una estratègia que mobilitzi de forma pautada les reserves de sòl per a HPO de promoció privada sempre que es donin les característiques de disposar d’un percentatge alt d’habitatges en lloguer i que el cost mensual de la quota o lloguer no superi un terç dels ingressos familiars. En qualsevol cas, el Pla incorporarà una memòria social que establirà les característiques de les diferents mesures que aquest contengui per garantir habitatges per als sectors amb exclusió social o per a tots els ciutadans al marge dels processos d’accés a l’habitatge basats en la lògica especulativa del mercat immobiliari. E. PARTICIPACIÓ CIUTADANA Aquestes línies bàsiques són un document pensat per propiciar la participació ciutadana en la redacció de la Revisió del Pla General. En general, els processos de participació es limiten al tràmit obligatori d’exposició pública del document de criteris i objectius i a l’aprovat inicialment per tal de presentar suggeriments i al·legacions respectivament. Però la llei del sòl estatal estableix la necessitat que tots els ciutadans puguin intervenir des del principi de la formulació del Pla, amb la finalitat que les seves opinions i propostes puguin ser tingudes en compte a l’hora d’elaborar els documents que configuren el Pla. Per això, el Ple de l’Ajuntament de Calvià va acordar crear una Comissió de Control i Seguiment del Pla General, que haurà de valorar el present document de línies bàsiques com a primera tasca. A més, el contingut d’aquesta proposta d’ordenació es divulgarà a la ciutadania pels mitjans més efectius i s’obrirà un termini de 2 mesos d’informació pública amb la intenció d’obtenir-ne el nombre més ampli d’opinions. F. TRAMITACIÓ La Revisió s'adapta al contingut de la llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl. Com novetats en relació en relació al contingut dels plans anteriors, el Pla contindrà: − Informe de sostenibilitat ambiental (art. 38 LOUS) − Informe de sostenibilitat econòmica (art. 39 LOUS) − Determinacions estructurals (art. 41 LOUS) − Determinacions de caràcter detallat (art. 42 LOUS) L'aprovació de les determinacions no estructurants, a l'empar de l'article 53.1.b), correspondrà a l'Ajuntament de Calvià i les estructurants al Consell de Mallorca, prèvia la inicial i provisional per part de l'Ajuntament. EQUIP MUNICIPAL DE REDACCIÓ DEL PLA GENERAL

Jaume Carbonero Malberti

arquitecte, director

Loreto Alonso Ribot

arquitecta, cap servei de Planejament

Daniel Feliu Sastre

arquitecte

Mateu Mulet Ballester

delineant

Susana González del Amo

delineant

Alexandre Mulet Ballester

llicenciat en geografia

Sofía Rigo Llabrés

llicenciada en geografia

Santa Ponรงa

MODEL NO BASAT EN EL CREIXEMENT SINÓ EN LA REHABILITACIÓ I REGENERACIÓ URBANA

1. MODEL NO BASAT EN EL CREIXEMENT SINÓ EN LA REHABILITACIÓ I REGENERACIÓ URBANA 1.1 Criteris generals El Pla General de 2000 va establir uns límits de classificació de sòl urbà i urbanitzable que no es pretenen superar donat el cas, a més, de que ja s’ha arribat al creixement possible determinat per les DOT i el PTM (Adaptació del PG al PTM de 2009). No obstant això, limitar el creixement de sòl edificable no és suficient ja que les àrees urbanitzades tenen importants carències en quan a estructura urbana, qualitat de l’edificació, paisatge urbà, infraestructures i equip urbà. Conviuen en el sòl urbà de Calvià, usos residencials amb turístics i comercials en una amalgama de teixits implantats en general per la voluntat de la iniciativa privada d’urbanitzar els sòls amb millors expectatives, per anar després intentant omplir buits sense previsió pública d'elements urbans estructurants. És una espècie de creixement espontani, típic de les àrees turístiques de les illes (Balearització), en el qual el planejament fins els anys 80 no ha fet sinó anar legalitzant o possibilitant les expectatives existents. I la realitat és, un municipi caracteritzat per la implantació en primera línia d'usos turístics (en general establiments hotelers de gran dimensió) i puntualment d’usos residencials. D’aquesta manera l’ocupació urbanística és una franja de “X” metres de profunditat que segueix extraordinàriament valuosa vorera del litoral, amb la destacable excepció del cap de Cala Figuera i Rafeubetx. Cap a l’interior es situen el conjunt residencial-serveis de Galatzó i els nuclis històrics de Calvià i Capdellà.

Els exemples que s’acompanyen, amb comparació de fotografies d’indrets significatius separades 47 anys, són una mostra dura de l’extensió de la desfeta i de la velocitat del procés urbanitzador de les primeres línies, lògicament, el Pla no permetrà que hi hagi noves actuacions d’aquests tipus a les àrees vacants existents, és més, en la mesura de lo econòmicament possible, es delimitaran zones d’esponjament del mateix tipus que les ja efectuades per aquest Ajuntament com capdavanter de propostes de descongestió de les zones més atupides del litoral. 1.4 L’estructura de la normativa supramunicipal Les competències urbanístiques locals estan limitades per sobre per les determinacions de les directrius d’Ordenació territorial (DOT), el Pla Territorial de Mallorca (PTM) i un seguit de Plans Directors Sectorials (PDS). Tot i que la vigència d’aquests instruments és indefinida, les seves propostes es varen fer per un límit temporal que ja s’ha exhaurit fa anys al cop que hi ha problemàtiques noves, com les conseqüències del canvi climàtic o l’incapacitat dels ajuntaments per fer front a les quanties derivades de les expropiacions exigides, que fan que aquesta revisió no tengui el suport de rang superior que pertocaria. Per altra banda, s’han aprovat lleis al Parlament de les Illes Balears els darrers anys, per les quals el Govern envaeix competències urbanístiques municipals per tal de blindar el model desenvolupista registrat en clares reserves de dispensació, vulnerant el principi bàsic pel planejament urbanístic de defensa del interès general.

En quan al rústic, amb un nivell de protecció més alt, s’ha de destacar l’inici de la Serra de Tramuntana, amb la presència del massís de Galatzó, que conforma espais d’extraordinària bellesa paisatgística, la serra de Na Burguesa i la península de Cala Figuera, com espais als que el Pla haurà d’establir propostes de gestió per garantir la seva preservació.

Nombroses determinacions de la Llei Turística, LOUS i Llei Agrària se superposen a les normatives municipals sempre en la línia d’autoritzar usos turístics a tot arreu i consolidar les actuacions il·legals executades fins ara. Els increments entre el 20% i el 40% previstos a la Llei turística sobre la volumetria existent i les dues plantes més permeses a les zones turístiques madures han promogut un allau de sol·licituts de llicències (basades amb l’informe “preceptiu i vinculant” de la Conselleria de Turisme) que hipotequen qualsevol proposta de contenció del creixement i disminució de densitats (places turístiques) que puguin contenir el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) i/o els Plans Generals municipals de Calvià.

El Pla haurà d’actuar sobre totes aquestes àrees dibuixant escenaris de major cohesió social i urbanística, on la re urbanització de les zones públiques i la presència de dotacions urbanes articulin millors oportunitats per a la iniciativa privada, més basades en la millora de la qualitat que en la quantificació del sòtil edificat.

Davant aquesta realitat, s’està creixent en alçada i número de places, no cal mantenir la ficció de limitació del creixement (com s’ha fet també amb la negació del canvi climàtic) sinó actuar per posar en marxa mesures que, comptant amb aquest creixement, minvin les conseqüències de tot tipus que implica.

El sòl rústic general des dels nuclis de Calvià i Capdellà fins a les àrees urbanes de la costa es troba profundament transformat per usos residencials extensius amb molt poques excepcions d’usos primaris.

La necessària reconversió turística no passa per la consolidació de tot el que està edificat com pretén l’errada llei Turística, sinó per la seva valoració amb criteris urbanístics objectius per establir estratègies de regeneració i/o substitució per a cada una de les zones turístiques. 1.2 El dimensionat Les xifres totals de sòl urbà i urbanitzable, residencial-turístic no superarà a les previstes al PTM encara que les delimitacions d’ambdós tipus poden variar ja que el sostre poblacional del Pla baixarà en relació a les previsions anteriors i el criteri de la classificació com urbà el d’eliminar els falsos urbans que al socaire d’interpretacions laxes de la Llei del Sòl estatal estan incorporats a aquest tipus de sòl. 1.3 El model El Pla no pretén modificar el model de desenvolupament territorial existent a Calvià, tota vegada que aquest està fortament consolidat i no es preveuen canvis en estructura general i orgànica del territori que impliquin canvi de model en relació a les previsions del Pla vigent. Partint d’aquesta premissa de l’estret lligam entre l’oferta turística i el tipus d’ocupació territorial assolit, proposam que l’objectiu principal del Pla sigui la valoració amb criteris urbans dels teixits consolidats per tal de posar en marxa operacions de rehabilitació i regeneració que permetin millorar la degradació producte de la congestió existent a determinats indrets. Per tant no es proposa recuperar la situació anterior a la transformació urbana produïda, sinó actuar sobre aquests teixits per pal·liar les conseqüències que se deriven de l fet d’una urbanització tan ràpida i massiva.

Imatges de la zona de Magaluf

Cala Vinyes 1968

Cala Vinyes 2015

El Toro 1968

El Toro 2015

Magaluf 1968

Magaluf 2015

Peguera 1968

Peguera 2015

Portals Nous 1968

Portals Nous 2015

Platja Santa Ponรงa 1968

Platja Santa Ponรงa 2015

Port Santa Ponรงa 1968

Port Santa Ponรงa 2015

Portals Vells 1968

Portals Vells 2015

Magaluf 1968

Palmanova 1968

UA-CP/04

UA-CP/03

UA-CV/03

PEGUERA OEST EQ-R1 UA-PG/02 UA-PG/04 UA-PG/03

PP SG/04

UA-PG/06

SON BUGADELLES

UA-SP/01

UA-MG/08

UA-PR/01

UA-PR/03

SÒL URBANITZAT URBANITZABLE RESIDENCIAL-TURÍSTIC URBANITZABLE ALTRES USOS FALSOS URBANS REGENERACIÓ

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

MODEL NO BASAT EN EL CREIXE-

MENT SINÓ EN LA REHABILITACIÓ I REGENERACIÓ URBANA

Març 2016

Escala 1:60.000

ACTUACIONS ESTRUCTURANTS

2. ACTUACIONS ESTRUCTURANTS Un cop establert que no cal delimitar grans operacions de creixement de sòl urbanitzable, ni definir noves determinacions amb caràcter general a les normes urbanístiques, el Pla té l’oportunitat de centrar el cos de les propostes en les actuacions estructurants, amb el propòsit fonamental de regenerar els teixits existents, definint l’ordenació de dues àrees, els nuclis de Calvià i es Capdellà, i vuit propostes anomenades de rereguarda de les zones turístiques, per millorar-ne la qualitat urbanística i edificatòria i aprofitar les sinergies que es produeixin en el sòl consolidat.

La núm. 6, anomenada ses Planes, té unes característiques similars a la número 4 de Santa Ponça, ara per a Palmanova.

Calvià vila i es Capdellà són els nuclis històrics del municipi i pateixen d’un mateix mal: disminució progressiva de vida urbana, de les activitats de cohesió social, de diversitat, de densitat i fins i tot de l’efecte sorpresa que caracteritzen les ciutats i que cal recuperar per als nuclis esmentats.

La idea és, a partir d’usos públics i col·lectius, configurar un espai públic amb les característiques de centralitat urbana inexistents en tota l’ampla zona de Palmanova-Magaluf.

Per tant, caldrà estudiar bé els usos que es proposin per potenciar la rehabilitació del parc edificat, sobre tot dels immobles amb característiques tipològiques a mantenir, i descriure les operacions a dur a terme per millorar els espais públics, carrers i places existents. És també imprescindible determinar el paper del cotxe privat, jerarquitzant les vies per guanyar espai per als vianants i per a la vida urbana. Les altres operacions proposades no són un nombre tancat, tenen un comú denominador: estan situades en el perímetre del teixit urbà consolidat, a la seva rereguarda. Tot i això, cal dir que les seves característiques són molt diferents i, per tant, els usos preferents que es proposin també ho seran per a cada una d’elles. La propostanúm. 1 de Peguera significa incorporar al sòl urbà l’ordenació provinent del Pla Parcial del Sector Peguera Oest, que és bàsicament residencial. La presència d’aquest ús, amb intensitats que van des dels unifamiliars fins als plurifamiliars, públics i privats, obliga a establir una estratègia per incorporar usos col·lectius de característiques urbanes per evitar que el sector es converteixi en barri dormitori. També s’han de definir mesures perquè les edificacions noves que s’hi implantaran tenguin la millor qualificació energètica possible i que restin resolts els problemes infraestructurals, fonamentalment els pluvials, que l’actuació urbanística comporta. La núm. 2 de Santa Ponça abasta el sòl de titularitat compartida entre l’Ajuntament i la promotora Hàbitat, i representa una gran oportunitat per dissenyar una porta d’entrada a la urbanització de Santa Ponça amb usos col·lectius compatibles amb la delimitació de zona inundable que el Govern n’ha fet. La núm. 3, anomenada «el triangle de Galatzó», és un àrea de creixement, amb una superfície compensada per l’eliminació de falsos urbans que el Pla proposa, destinada bàsicament a usos residencials d’habitatge protegit o a preu taxat, en règim de lloguer. Ultra l’obligació legal de complir els percentatges establerts per l’ús d’habitatge protegit, Calvià pretén equilibrar les oportunitats d’accés a l’habitatge per als seus ciutadans conscient que el preu del sòl, per la competència de l’ús turístic, impedeix l’existència d’una àmplia i diversificada oferta d’habitatges accessibles econòmicament.

És un retall triangular de sòl rústic delimitat per l’autopista Palma-Andratx del qual ja s’ha iniciat la transformació per a usos públics (Intercanviador, Centre de Salut i aparcaments) i col·lectius (Centre Amadip Esment).

Per garantir aquest espai d’ús públic com a lloc de trobada urbana, el Pla General n’establirà, preferentment de forma conveniada amb la propietat, l’ordenació detallada. L’espai que conforma la proposta núm. 7, sòl vacant entre Son Caliu i Portals situat entre l’autopista d’Andratx i el Passeig de Calvià, a l’alçada de Costa d’en Blanes, ha estat objecte d’una recent i fracassada tramitació de modificació del Pla General per requalificar-lo i poder assolir usos d’habitatges dotacionals. És, per la seva posició i dimensions, uns dels sectors que cal definir des de la visió global del municipi que proporciona la revisió, ja que la tensió urbanística que suporta és evident. En el Pla Territorial de Mallorca es proposa que s’hi situï un equipament de caire supramunicipal (una part important del sòl és de titularitat municipal), encara que en aquests moments no hi ha propostes concretes per a aquest ús. La Revisió del Pla General n’haurà de definir, tanmateix, l’ordenació amb determinació d’usos i intensitats. És, per tant, el moment d’obrir el debat participatiu sobre el futur d’aquests terrenys que poden romandre en la situació actual, rústics, o ser objecte de transformació per a usos d’equipaments que caldrà definir. La núm. 8 és el fortí d’Illetes. També és un espai que ha patit una forta pulsió urbanística, encara que, per sort, roman intacte, per bé que amb la fortificació en un estat de degradació avançat. Es tracta d’un pinar de litoral assetjat per l’excessiva urbanització i edificació que ha arribat a les seves voreres. És ben evident que aquests antics terrenys militars, avui en mans privades, constitueixen una mostra, quasi única, d’espai natural en un litoral fortament antropitzat. El Pla –no pot ser d’altra forma– proposa que aquests terrenys retornin íntegrament, pinar i fortificació, a mans públiques municipals i que s’hi pugui constituir un parc litoral de característiques naturals i patrimonials úniques al municipi.

El Pla General, si s’estima oportú incorporar aquesta àrea, l’ordenarà directament per tal de garantir-ne l’execució en terminis raonables. La núm. 4 pretén recuperar, en part, la zona humida del salobrar de la Marina de Magaluf, i crear-hi un gran parc on hi puguin cabre de forma compatible la protecció de l’espècie vegetal endèmica limonium magallufianum, l’establiment de bases per fomentar-hi la presència d’aus migratòries, i l’ús d’esbarjo i científic lligats a l’observació de la natura. Cal també resoldre l’arribada d’aigües pluvials de Son Ferrer que, a hores d’ara, representa uns dels problemes infraestructurals més importants del municipi. La núm. 5 pretén reordenar la parcel·la de sòl urbà on se situa l’inoperant Casino de Mallorca de la urbanització Sol de Mallorca. Marina de Magaluf Les previsions del Pla General vigent encara contemplen l’ús del Casino, a més de qualificar dins la mateixa parcel·la una zona turística en terrenys de pendent i arbrat totalment inconvenients des d’una perspectiva paisatgística, per la qual cosa no s’haurien de transformar. La proposta passa per qualificar com a edificables els sòls ara ocupats per la gran nau de l’antic Casino i protegir-ne la resta, tot i garantint l’accés públic a la cala.

RUTA DE PEDRA EN SEC

GALILEA PUIGPUNYENT

GALILEA PUIGPUNYENT RUTA PEDRA EN SEC

CAMÍ VELL DE PALMA

AUTOPISTA PALMA AUTOPISTA ANDRATX

C-719 ANDRATX

C-719 PALMA

6 2 3

3 5

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE

1.- REREGUARDA 1- Peguera 2- Santa Ponça 3- Triangle Galatzó 4- Marina Magaluf 5- Casino Sol de Mallorca 6- Ses Planes 7- Costa den Blanes 8- Fortí d'Illetes

2.- REGENERACIÓ 1- Calvià Vila 2- Es Capdellà 3- Santa Ponça 4- Etuma & Coturba 5- Magaluf

3.- INFRAESTRUCTURES Rodat Passeig

4.- PARCS Públics protegits Privats protegits

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

ACTUACIONS ESTRUCTURANTS Març 2016

Escala 1:60.000

QUALIFICACIÓ URBANA I DIMENSIONAT

3. QUALIFICACIÓ URBANA I DIMENSIONAT L’estructura urbana de Calvià té dues qualificacions predominants, residencial i turística, les quals tenen una superfície de sòl similar. Superfície de sòl urbà turístic: 299,31 ha (tenint en compte que la superfície de sòl qualificat com a turístic és de 166 ha i la superfície qualificada com a residencial-turístic RU-T és de 133,31 ha).

El Pla General del 2000 preveia una capacitat de població de: Capacitat del parc actual: Sòl urbà consolidat Nombre d'habitatges

34.817 habitatges x 3 habitants/habitatge = 104.451 habitants

Nombre de places turístiques

Superfície de sòl urbà residencial plurifamiliar: 298,35 ha

59.511 places

Capacitat parc actual del municipi

163.962 habitants efectius

Superfície de sòl urbà residencial unifamiliar: 644,46 ha Els teixits urbans més pròxims a Palma són els més consolidats: Cas Català, Illetes, Bendinat i Portals, i formen un continu urbà sense solució de continuïtat.

Capacitat potencial: Sòl urbà vacant i sòl urbanitzable (1.129 SUBBLE Peguera Oest) Nombre d'habitatges

8.243 habitatges x 3 habitants/habitatge = 24.729 habitants

Nombre de places turístiques

Sup. urbà Cas Català

Ús T

% Consolidació

5.970 places

Capacitat parc potencial del municipi

30.699 habitants potencials

Capacitat global: 163.962 + 30.699 = 194.661 habitants – 5.970 = 188.691 habitants 1.878.684

2.651.833

86 %

(*) Es restaven les places potencials turístiques ja que s'havien d'amortitzar per construir-ne de noves.

Illetes Les xifres de les capacitats del Pla que es revisa són les següents: Bendinat

82 %

Portals

Sòl edificat

A partir d’aquestes zones, i seguint la costa cap a Andratx, les zones de Palmanova, Magaluf, Cala Vinyes, Santa Ponça i Peguera tenen un component d’ús més marcadament turístic i, per tant, una utilització estacional.

Sup. urbà

Palmanova

3.990.865 m2

Ús T

% Consolidació

82,5 %

Magaluf Santa Ponça Peguera

3.1 CAPACITAT PARC EDIFICAT ACTUAL

9.252.671 m2 1.814.877

80 %

A grans trets, la distribució d’usos per a les dues qualificacions descrites es dibuixen en el plànol 03 que s’acompanya. El Pla General no planteja canvis de model en relació als usos existents, ja que es troben molt consolidats i, llevat dels sòls urbanitzables descrits en l’apartat de la línia bàsica 02 («Actuacions estructurants»), no hi ha marge per a canvis significatius. En qualsevol cas, les mesures que es proposin han d’anar encaminades a la qualificació dels sòls vacants edificables per a usos que equilibrin a favor de desestacionalitzar les zones amb més pes turístic. Per tant, cal incrementar l’ús d’habitatge permanent, ja sigui de nova planta o amb operacions de regeneració, rehabilitant funcionalment i social les àrees degradades.

Nombre habitatges plurifamiliars

Nombre habitatges total

Capacitat de població 2,5 habitants/habitatge

Nombre places turístiques existents

CAS CATALÀ - SES ILLETES

230

2.853

3.083

7.707,50 habitants

2.664 places

PORTALS

909

2.073

2.982

7.455 habitants

2.086 places

PALMANOVAMAGALUF

504

7.486

7.990

19.967,50 habitants

30.015 places

SON FERRER

460

1.780

2.240

5.600 habitants

0 places

SANTA PONÇA

2.454

10.541

12.995

32.487,50 habitants

11.558 places

PEGUERA

351

2.246

2.597

6.492,50 habitants

13.257 places

CALVIÀ VILA

483

389

872

2.180 habitants

0 places

ES CAPDELLÀ

88 %

Cal afegir els sòls urbans estrictament residencials, com ara Sol de Mallorca i el Toro, bàsicament d’usos familiars, i Son Ferrer, amb una part majoritària plurifamiliar i la resta unifamiliar. A més dels pobles de Calvià i es Capdellà, que són exclusivament residencials.

Nombre habitatges unifamiliars

320

388

970 habitants

0 places

5.711

27.436

33.147

82.867,50 habitants

59.580 places

(*) Nombre d'habitatges existents segons dades cadastrals a data 12.02.2015 (*) Nombre de places turístiques existents segons dades de la Conselleria de Turisme de l'any 2013

3.2 CAPACITAT PARC EDIFICAT POTENCIAL Sòl vacant Nombre d'habitants potencials

3.927 habitatges x 2,5 habitants/habitatge = 9.817,50 = 9.820 habitants

Nombre de places potencials Nombre total

3.634 places turístiques 13.454 habitants

CAPACITAT PARC ACTUAL = 82.890 habitants + 59.580 places turístiques = CAPACITAT PARC POTENCIAL = 9.820 habitants + 3.634 places turístiques =

142.470 habitants 13.454 habitants

CAPACITAT GLOBAL = 142.470 habitants + 13.454 potencials =

155.924 habitants

3.3 Evolució de la població:

tendència actual pot diferir de l’ocorregut abans. Per aquest motiu, en aquest cas es fan dos càlculs, el primer tenint en compte el període 2000-2015, i el segon agafant els 5 anys més recents, 2010-2015.

D’acord amb les dades de padró del municipi, l’evolució de la població en el municipi des de l’any 2000 fins a l’any 2015 ha estat la següent: 1.

Període 2000-2015

EVOLUCIÓ POBLACIÓ: MUNICIPI Departament de Població 2015 Municipi

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

53.265

52.510

54.003

53.500

52.393

53.789

53.330

53.631

52.649

49.228

48.220

46.327

45.766

43.690

41.221

40.092

53.265

52.510

54.003

53.500

52.393

53.789

53.330

53.631

52.649

49.228

48.220

46.327

45.766

43.690

41.221

40.092

R=0.020

taxa de creixement entre l’any 2000 i 2015 (en % suposa una taxa de 2)

Per tant, la població estimada per a l’any 2030 en el terme municipal de Calvià pel mètode geomètric és de: 67.734,86 habitants, valor aquest molt inferior als 92.710 habitants que resulten del càlcul de la capacitat del parc residencial existent i potencial.

D'acord amb el que disposa l'article 41 del LOUS («Determinacions estructurals dels plans generals»): «En àmbits de sòl urbà consolidats per l'edificació en més del 90 % i no subjectes a actuacions de transformació urbanística, la capacitat de població es determinarà en funció de l'existent i de les previsions demogràfiques en un horitzó mínim de 15 anys». Calvià és un municipi en el qual el sòl urbà està consolidat per l’edificació en més del 90 %. Si determinam la població d’acord amb el disposat en aquest article, és a dir, tenint en compte que la població en 2015 és de 53.265 habitants i fent la previsió demogràfica en un horitzó mínim de 15 anys, resulta el següent: A continuació s’adjunten les dades utilitzades per fer l’estimació en horitzó de 15 anys de la població de Calvià, extretes de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

Període 2010-2015

R=-0.0044

taxa de creixement entre l’any 2010 i 2015 (en % suposa una taxa de 0.4)

Per tant, la població estimada per a l’any 2030 en el terme municipal de Calvià pel mètode geomètric és de: 47.106,73 habitants.

Com es pot comprovar, no hi ha molta diferència entre els mètodes lineal i geomètric (agafant el mateix període 2000-2015 de referència). Però si només es té en compte la tendència dels darrers anys, és a dir, la més recent, ens trobam que la taxa de creixement és negativa i la població decreix lleugerament. Per tant, si es considera que la tendència actual continua, la població l'any 2030 serà menor que l'actual. De 50.328 a 47.107 habitants aproximadament.

A continuació s’adjunta una gràfica que mostra l’evolució de la població de Calvià en el període 20002015, i en la qual es pot veure la baixada d’aquests darrers anys. Taula 1. Dades demogràfiques del municipi de Calvià (Font: IBESTAT).

També s’observa la tendència lineal, i s’hi han afegit dos tipus d’equacions més: l’exponencial i la potencial.

A continuació s’exposen alguns mètodes utilitzats per dur a terme dita projecció poblacional. Mètode lineal En aquest mètode s’estima la població considerant que creix de forma lineal. Els càlculs s’han fet seguint la tendència observada del període 2000-2015. Des del punt de vista analític, implica increments absoluts constants, el que demogràficament no es compleix, ja que en general les poblacions no augmenten numèricament els seus efectius en la mateixa magnitud al llarg del temps. En general, aquest mètode s'utilitza per a proporcions en terminis de temps curts. Pt= P0 (1+r*t) R=0.023

taxa de creixement entre l’any 2000 i 2014 (en % suposa una taxa de 2.3)

Per tant, la població estimada per a l’any 2030 en el terme municipal de Calvià pel mètode lineal és de: 67.691,16 habitants, valor aquest molt inferior als 92.710 habitants que resulten del càlcul de la capacitat del parc residencial existent i potencial.

Mètode geomètric Molts dels procediments de projecció es basen en aquest mètode, que permet conèixer la

Gràfica 1. Evolució de la població del municipi de Calvià i les seves tendències lineals, exponencials i potencials fins a l’any 2030

població que hi haurà en un lloc després d’un determinat període de temps. Aquesta fórmula requereix conèixer la població inicial, i suposa que la població creix a una taxa constant, la qual cosa significa que augmenta proporcionalment el mateix en cada període de temps.

Per a la taxa de creixement en aquest mètode, és preferible analitzar els canvis ocorreguts en els últims anys. No han d'emprar-se tendències deduïdes de censos de molts d’anys d'antiguitat, ja que la

D’aquesta gràfica es pot extreure que, si considerem una tendència exponencial de la població, el creixement seria molt major, i arribaria l’any 2030 a una població de 76.000 habitants aproximadament. Mentre que, emprant una equació potencial, el creixement mostra una tendència en què el creixement es va estabilitzant, de manera que la població l’any 2030 seria de 57.000 habitants aproximadament.

L’Institut Nacional d'Estadística (INE), per fer les projeccions, es basa en el mètode clàssic de components. L'aplicació d'aquest mètode respon al següent esquema: es parteix de la població resident en un cert àmbit geogràfic i de les dades observades per a cadascun dels seus components demogràfics bàsics: la mortalitat, la fecunditat i la migració. S'analitzen cadascun dels fenòmens demogràfics bàsics i s’estableixen hipòtesis sobre la seva incidència futura en cada any del període projectiu, quantificada en taxes específiques de fecunditat per generació, taxes específiques de mortalitat i d'emigració exterior per sexe i generació i en fluxos d'immigració exterior per a cada sexe i generació. Per tant, cal tenir en compte que existeixen múltiples mètodes per calcular una estimació de la població futura en un lloc determinat per a un període determinat. En aquest cas, s'han utilitzat els mètodes més simples, agafant només les dades del nombre d'habitants i observant-ne l’evolució en els darrers anys. D'aquesta forma s'han obtingut uns resultats ràpids. Per completar aquestes estimacions, a partir de les dades disponibles s’han calculat els següents índexs per al municipi de Calvià:

Com es pot observar, la mortalitat és manté constant, mentre que la fecunditat baixa lleugerament. La taxa d’immigració va presentar un màxim entre els anys 2006 i 2007, a partir dels quals ha anat descendint. La taxa d'emigració no mostra una tendència clara. Aquestes dades impliquen que la població no es troba en un estat de gran creixement, sinó que els darrers anys s’estan donant diferents factors demogràfics, els quals impliquen que la tendència de creixement ja no sigui tan alta com en altres períodes, sinó que més aviat mostra una estabilitat. Aquesta tendència es pot observar molt bé si extraiem el saldo vegetatiu o creixement natural de la població de Calvià, el qual es defineix com la diferència entre el nombre de naixements i el de defuncions d'individus l'any t per cada 1.000 habitants.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Saldo vegetatiu per mil habitants

6,79 8,93 6,37 6,10 6,52 4,85 5,68 4,57 5,12 2,80 4,57 2,69 1,62 2,54 1,67

Taxa global de fecunditat Taxa de mortalitat bruta Taxa d'immigració bruta Taxa d'emigració bruta

Els resultats són els següents: 2000 Taxa global de fecunditat Taxa de mortalitat bruta Taxa d'inmigració bruta Taxa d'emigració bruta

2001 2002 2003 2004 2005 2006

38,74 44,19 36,63 36,95 36,06 34,67 34,46 4,78

4,07

4,32

4,49

3,75

4,87

3,93

2007

2008

2009 2010 2011

2012 2013

32,54 34,08 29,38 32,92 28,53 29,48 4,42

4,25

5,12

4,20

4,82

6,05

85,44 70,03 97,00 87,41 74,55 92,55 111,58 109,84 78,38 75,21 75,12 70,81 68,90

52,43 43,05 65,08 67,14 63,10 59,36 63,97

2014

29,77 29,24 5,11

5,78

66,13 67,77

59,12 64,42 78,90 59,27 97,12 48,85 100,55 56,87

Taula 2. Dades demogràfiques del municipi de Calvià: taxes

S'observa que el saldo vegetatiu o creixement natural de la població està disminuint en aquest darrer període, la qual cosa implica que els naixements estan disminuint, mentre que les defuncions es mantenen més o menys constants. A aquest fet se li pot sumar la baixada de la immigració. Resum/conclusió dels resultats Segons els resultats obtinguts amb els diferents mètodes per extreure les estimacions de població, es pot dir que, considerant la hipòtesi més extrema (mètode lineal i equació exponencial), i considerant l'evolució de la població del municipi de Calvià en el període 2000-2015, la població estimada per a l'any 2030 a Calvià podria arribar a 67.691 o fins i tot a 76.000 habitants. Si només es té en compte la tendència dels anys més recents pel mètode geomètric, s'observa que la població no creix, sinó que va disminuint, de manera que es pot estimar una població per a l'any 2030 de 47.106,73 habitants. A aquestes xifres s’hi han de sumar les places turístiques de Calvià existents i potencials de 63.214 habitants.

Gràfica 2: Evolució de les diferents taxes demogràfiques al municipi de Calvià.

Aquesta darrera estimació pot ser més fiable, ja que la tendència actual de la població mostra canvis respecte als períodes més antics de creixement. La fecunditat disminueix, a l’igual que la taxa d'immigració, mentre que la mortalitat és manté més o menys constant o fins i tot s'observa un petit creixement. D'aquesta forma, el saldo vegetatiu o creixement natural de la població va baixant de forma important. Observam, a més, que sempre estam per davall del càlcul que suposen els 92.710 habitants que resulten del càlcul de la capacitat del parc residencial existent i potencial.

EN RESUM:

Càlcul per capacitat del parc edificat existent i residencial:

155.924 habitants

Càlcul de la previsió demogràfica amb un horitzó mínim de 15 anys: Previsió més desfavorable: 76.000 habitants + 63.214 places =

139.214 habitants

Previsió més realista en què la tendència de la població no és créixer sinó decréixer: Previsió més favorable: 47.110 habitants + 63.214 places = 110.324 habitants Aquest càlcul de població és necessari, ja que, d'acord amb el disposat en l'article 69 del RLOUS («Determinacions estructurals del pla general sobre estructura general i orgànica»): «Els sistemes generals d'espais lliures públics es constitueixen per als parcs (mín. 15.000 m2 i dm: 100 m) i jardins públics ( mín. 1.000 m2 i dm: 30 m) en una proporció adequada a les necessitats socials actuals i previsibles i no podrà ser inferior a 5 m2 per habitant amb referència a la població establerta en el seu planejament. Per calcular-ne la superfície, s'haurà de considerar com a població prevista la que resulti del nombre màxim d'habitants i de places d’allotjament turístic que admeti el pla general. Així mateix, per ser computables per al compliment de l'estàndard que preveu aquest apartat, els espais lliures hauran de formar part d'un sistema coherent des del punt de vista de l'accessibilitat de la població a la qual serveixin.” No es poden computar els terrenys que en execució del PGOU anterior o PP foren considerats com a superfícies de reserva per a dotacions públiques de la xarxa de sistemes locals».

D’aquesta manera, tenint en compte els escenaris senyalats, resulta el següent:

RESERVA SGEL-P = 155.924 habitants x 5 m2 EL-P/habitant =

779.620 m2 SGEL-P

RESERVA SGEL-P = 139.214 habitants x 5 m2 EL-P/habitant =

696.070 m2 SGEL-P

RESERVA SGEL-P = 110.324 habitants x 5 m2 EL-P/habitant =

551.620 m2 SGEL-P

A més, s’ha de tenir en compte que, d’acord amb l’article senyalat, en els nuclis tradicionals amb qualificacions predominants de centre històric amb població prevista pel planejament inferior als 3.000 habitants, l'estàndard de sistema general de zones verdes és d’1,5 m2/habitant. Aquesta condició la compleixen tant el nucli de Calvià vila com es d’es Capdellà. Tenint en compte l’escenari de major densitat, cal senyalar que la suma dels sistemes generals d’espais lliures públics de la finca de Galatzó, Peguera Oest i serra de na Burguesa, tots ells de titularitat pública, superen en molt els 779.620 m2 exigits per la LOUS, ja que suposen una superfície de 4.125.780 m2. SGEL FINCA ES GALATZÓ: SGEL PEGUERA OEST: SGEL COSTA D’EN BLANES: SGEL BENDINAT:

1.353.570 m2 627.970 m2 928.760 m2 1.215.480 m2 4.125.780 m2

USOS EXISTENTS

USOS PROPOSATS

RESIDENCIAL

TURÍSTIC

EQUIPAMENTS

ALTRES USOS EQUIPAMENTS ESPAIS LLIURES

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

QUALIFICACIÓ URBANA I DIMENSIONAT Març 2016

Escala 1:60.000

MODIFICACIÓ DEL SISTEMA GENERAL VIARI

4. MODIFICACIÓ DEL SISTEMA GENERAL VIARI

La llei 2/2014 d'ordenació i ús del sòl de les Illes Balears (i per extensió, el reglament que la desenvolupa per a l'illa de Mallorca), en coherència amb el seu principi bàsic de desenvolupament sostenible, estableix com un objectiu estructurant de l'ordenació territorial el foment de la mobilitat sostenible.

Per altra banda, l'autopista constitueix actualment l'eix principal sobre el qual se sosté gairebé tota la funcionalitat del municipi, fins el punt que podríem dir que existeix una relació d'excessiva dependència. Aquest fet provoca importants desequilibris entre aquesta via ràpida i la resta de les que integren l'estructura viària del terme, pel que fa a la seva utilització i funcionalitat. Per tot això, es proposa reduir la incidència de l'autopista Ma-1 mitjançant el següent:

A tal efecte, insta a les administracions públiques amb competències urbanístiques que donin prioritat al transport públic i col·lectiu i potenciïn els desplaçaments de vianants i els no motoritzats.

establir corredors biològics que permetin connectar ambientalment les dues parts del territori dividides per l'autopista de ponent Ma-1

En aquest sentit, amb la revisió del Pla General es proposen les actuacions següents sobre el sistema general viari:

dotar de major protagonisme la resta de vies enfront l'autopista mitjançant una reestructuració del sistema general viari, i amb especial atenció a la millora dels accessos als diferents nuclis i urbanitzacions.

Reduir la incidència de l'autopista de ponent Ma-1 (Palma-Andratx)

El Pla General d'Ordenació Urbana de 2000 va proposar dues alternatives de traçat de l'autopista de ponent Ma-1 (Palma-Andratx) en el seu recorregut pel terme municipal. La diferència més significativa entre les dues opcions es donava en el tram comprès entre Palmanova i Santa Ponça, on es plantejava connectar aquests dos nuclis pel costat nord del polígon Son Bugadelles (alternativa 1) o bé fer-ho pel costat sud (alternativa 2). Finalment, les obres es varen executar d'acord amb aquesta última proposta.

Convertir la carretera Ma-1015 (Calvià-Palmanova) en una via paisatgística L'actual carretera Ma-1015 d'accés Calvià vila pel coll des Cocons, connectada amb l'autopista de ponent a l'altura de Palmanova, presenta uns alts valors paisatgístics i ambientals (pinar, garriga, vistes a la mar, etc.) que la caracteritzen i la fan cada dia més atractiva pel trànsit de ciclistes i d'excursionistes. Això no obstant, el fet que en una amplada força reduïda disposi de dos sentits de circulació rodada, fa que actualment resulti gairebé impossible compaginar amb seguretat aquest trànsit rodat amb el de ciclistes o vianants. Plànol del PGOU 2000 d’alternatives de traçat de l’autopista de ponent Ma-1 en el seu pas per Calvià

Si bé la implantació de l'autopista va suposar una millora evident de la connectivitat de Peguera i Santa Ponça amb Palma i amb la resta de nuclis del municipi, alhora va suposar un tall artificial que va subdividir el territori en dues parts (costat nord i costat sud), de manera que des de llavors aquesta infraestructura actua com una barrera que dificulta considerablement la connexió natural entre elles.

Per això, es proposa convertir la carretera Ma-1015 en una via paisatgística (en la línia del passeig Calvià) que serveixi alhora com una nova porta a la Serra de Tramuntana per a cicloturistes i excursionistes. Per aconseguir-ho, es proposa reduir el trànsit rodat a un sol sentit de circulació (ascendent o descendent) i destinar la resta del vial a un passeig per a vianants combinat amb carrils-bici que permetin el trànsit simultani de ciclistes. Fotografia aèria de 2015 que mostra el tall del territori que provoca aquesta infraestructura (font: IDEIB)

Per a compensar la limitació que suposa per al trànsit rodat la reducció a un sol sentit de circulació, es proposa reconduir l'altre sentit per la carretera Ma-1014 que uneix Calvià vila amb Santa Ponça ja que també disposa de connexió directa amb l'autopista.

Finalitzar i completar el Passeig Calvià

Reduir la circulació de vehicles a motor per l'interior dels nuclis urbans

El projecte de Passeig Calvià es va concebre a finals dels anys noranta, coincidint amb els treballs previs de redacció del Pla General de 2000. La idea era crear una 'via parc' a mode d'itinerari alternatiu a l'ús de vehicles a motor, que connectés els principals nuclis costaners des de cas Català fins Peguera.

Finalment, es proposa re dissenyar la configuració de l'estructura viària interior dels diferents nuclis del municipi amb la finalitat de reduir la presència de vehicles a motor i recuperar part de l'espai urbà en benefici dels ciclistes i dels vianants, i amb la intenció de revitalitzar i dinamitzar els centres urbans.

El projecte es va subdividir en diferents trams, els quals es varen anar executant igualment per fases entre els anys 2000 i 2004.

Per això, es proposa el següent:

A dia d'avui encara resten per executar alguns trams estratègics (com la connexió entre el Toro i Santa Ponça o el que ha de transcórrer per l'interior de Palmanova-Magaluf), amb la qual cosa encara no és possible recórrer el terme municipal d'extrem a extrem per aquesta via alternativa.

amainar el trànsit intern de vehicles particulars mitjançant la creació d'aparcaments dissuasius a les perifèries, afavorint l'ús per als vianants de les avingudes més importants.

convertir la trama viària dels nuclis interiors tradicionals (Calvià vila i es Capdellà) en una gran plataforma única (amb limitació de la circulació rodada per a residents i serveis) amb l'objectiu de fomentar els itineraris sense cotxes i les rutes culturals i comercials.

realitzar una prova pilot a Magaluf amb l'objectiu de reestructurar el trànsit rodat mitjançant la limitació d'una part dels seus carrers a un sol sentit de circulació, combinat amb la conversió dels vials principals que es dirigeixen a la mar en carrers per a vianants i amb connexió directa amb la gran zona humida des Salobrar que es pretén recuperar.

Així mateix, com que el passeig actual presenta un traçat lineal (amb un inici i un final a mode de culs de sac), tampoc permet realitzar l'itinerari de forma circular.

Per tot això, es proposa el següent: -

'tancar' el passeig Calvià, és a dir, acabar aquells trams del passeig original que encara resten per executar, si bé amb la intenció que transcorrin per llocs que permetin contemplar la mar o que puguin servir alhora com espais de transició entre les àrees urbanes i el sòl rústic.

completar i enriquir el passeig existent amb l'addició de nous trams que el facin més permeable i que, a mode de bifurcacions i d'itineraris alternatius al recorregut principal, el connectin amb diferents llocs d'interès paisatgístic o patrimonial de la zona, com són el puig de sa Morisca, l'àrea de Rafeubetx o el parc del Galatzó.

Imatges carrers des Capdellà, Calvià vila i Magaluf on es pretén reduir el trànsit dels vehicles a motor

RUTA DE PEDRA EN SEC

GALILEA PUIGPUNYENT

GALILEA PUIGPUNYENT RUTA PEDRA EN SEC

CAMÍ VELL DE PALMA

AUTOPISTA PALMA AUTOPISTA ANDRATX

C-719 PALMA

C-719 ANDRATX

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE AUTOVIA DE PONENT LÍNIES DE TRANSPORT TRÀNSIT RODAT ITINERARIS VIANANTS I CICLISTES PASSEIG CALVIÀ EXISTENT PASSEIG CALVIÀ PROPOSAT PROPOSTA S.G.V. INTERCANVIADOR PROVA PILOT RESTRICCIÓ TRÀNSIT RODAT PLATAFORMA ÚNICA

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

MODIFICACIÓ DEL SISTEMA GENERAL VIARI Març 2016

Escala 1:60.000