Línies bàsiques pgou (2) by AJUNTAMENT DE CALVIÀ. COMUNICACIÓ

DEFENSA I SALVAGUARDA DEL LITORAL

5. DEFENSA I SALVAGUARDA DEL LITORAL

Calvià és un dels municipis de les Illes Balears amb més franja de territori en contacte directe amb la mar. La seva costa s'estén al llarg de 54 quilòmetres, des de Cas Català fins al cap Andritxol. Des d'un punt de vista geogràfic, presenta la particularitat que podem dividir la seva costa en dues franges (est/oest), a banda i banda del cap de cala Figuera; la franja est se situa dins la badia de Palma i comprèn des de Cas Català fins a cala Figuera, mentre que la franja oest s'obre a mar oberta i arriba fins al cap Andritxol. Quant a la seva geologia, la costa rocosa hi és la predominant (85 %) enfront de la costa arenosa (12 %). Si bé encara existeixen importants àrees costaneres sense urbanitzar i actualment protegides (com la zona de Rafaubetx o els voltants del cap Andritxol), el cert és que la costa de Calvià es caracteritza per haver patit un procés ininterromput d'urbanització massiva. Aquest procés, que es va iniciar amb el boom turístic dels anys 50-60, s'ha perllongat de manera gairebé contínua en el temps fins al punt que a hores d’ara el 63 % del litoral calvianer està urbanitzat. De fet, estudis recents situen Calvià com el municipi de les Illes Balears on s'ha destruït més litoral, mentre que en l’àmbit nacional ocupa el tercer lloc pel que fa a superfície artificial ocupada en la franja de terreny corresponent als primers 500 metres des de la línia de la mar, amb 1.150 hectàrees.

Fotografies actuals de Magaluf, el Toro i Santa Ponça en què s’aprecia l’impacte visual que provoca la urbanització massiva sobre el litoral. Aquesta excessiva transformació de la primera línia de costa (zones humides, sistemes dunars o platges convertides en zones urbanes) ha provocat un gran nombre de processos de degradació del litoral, com per exemple:

Fotografies aèries realitzades els anys 1968 i 2015 corresponents a les zones de Magaluf, el Toro i Santa Ponça (de dalt a baix), en què es constata el procés d’urbanització massiva que ha patit el litoral de Calvià al llarg d’aquests anys.

−

La pèrdua sistemàtica d'ecosistemes i del seu equilibri dinàmic.

−

La pèrdua de flora i de fauna autòctones, i per contra la introducció d'espècies al·lòctones i invasives.

−

La modificació dels microclimes originals que caracteritzaven certes zones abans de ser urbanitzades.

−

La ruptura dels equilibris geomorfològics i canvis en la dinàmica de materials a la costa (erosió, esllavissaments, disminució de l'estabilitat de les platges, etc.).

−

La impermeabilització del sòl, amb el consegüent risc d'inundació.

Davant aquesta situació, els experts coincideixen en la necessitat urgent d'aturar aquests processos d'artificialització i degradació del litoral per fer front als efectes nefasts que tenen sobre el territori i les persones. En aquesta línia, la revisió del Pla General proposa les actuacions següents: −

Recuperar i naturalitzar els espais costaners que es consideren emblemàtics i que es troben actualment transformats o ocupats.

−

Esponjar les àrees més denses i saturades de la primera línia de mar, concentrades habitualment en les zones turístiques del municipi.

−

Ordenar les platges urbanes i protegir les que es conserven verges, així com les cales.

−

Delimitar una zona de servitud de salvaguarda del litoral, dins la qual no estigui permès edificar sobre terrenys amb un pendent igual o superior al 20 %.

−

Delimitar una zona de protecció de terrenys escarpats i platgetes, amb la conseqüent identificació i quantificació de la totalitat d'edificacions afectades per aquesta delimitació als efectes de declarar-les en situació de fora d'ordenació.

D'altra banda, es proposen les següents actuacions puntuals: −

Declarar una reserva marina entre l'illot del Sec i les illes Malgrat.

−

Rehabilitar el fortí d'Illetes de manera que la seva preservació patrimonial sigui compatible amb la seva destinació com a parc marítim d'Illetes.

−

Millorar la connexió del municipi amb la mar mitjançant la recuperació i obertura dels accessos públics a la costa en els diferents nuclis.

Finalment, cal tenir en compte que tant la Llei 2/2014, d'ús i ordenació del sòl de les Illes Balears, com el reglament que la desenvolupa per a l'illa de Mallorca, contenen normes d'aplicació directa que el planejament urbanístic haurà de tenir en compte quan defineixi l'ordenació. Aquestes normes es refereixen principalment a la protecció paisatgística i de les visuals en els llocs de paisatge obert i natural (com és el marítim), així com a l'adaptació de les instal·lacions, construccions i edificacions a l'ambient en el qual s’emplacin, amb la qual cosa la seva transcripció al Pla General tendrà una incidència directa sobre la defensa i salvaguarda del litoral.

Imatges de diferents espais emblemàtics del litoral de Calvià que es pretenen recuperar o salvaguardar. De dalt a baix: terrenys escarpats del Toro i Portals Nous, Portals Vells, zona de Rafaubetx - cala Figuera, península de Torrenova o la Romana de Peguera.

PLATGES URBANES PLATGES NATURALS PORTS ZONES DE SALVAGUARDA LIC RESERVA MARINA ÀREA DE PROTECCIÓ RESERVA MARINA

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

DEFENSA I SALVAGUARDA DEL LITORAL Març 2016

Escala 1:60.000

INFRAESTRUCTURES

6. INFRAESTRUCTURES MILLORAR EL CICLE INTEGRAL DE L'AIGUA 6.1. Abastiment d'aigua

El percentatge de distribució de cada un es correspon al que s’indica a continuació i les dates de finalització de les concessions són les següents: 1. Hidrobal 2. Aterca 3. Aigües de Peguera

L'alimentació d'aigua potable en alta al municipi de Calvià es fa majoritàriament (aproximadament amb un 82 %) a través de l’artèria general de distribució, de la qual és titular el Govern Balear i que es gestionada per l’Agència Balear de l'Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA). Aquesta infraestructura enllaça el dipòsit de Son Pacs, en el polígon de Son Castelló de Palma, amb el dipòsit de capçalera de Costa d’en Blanes, ja a Calvià, amb una capacitat útil de 24.000 m3, i travessa el municipi de Calvià finalitzant a Andratx. Al llarg del seu traçat hi ha set punts d’entrega amb alta cap a les xarxes de distribució.

60 % 30 % 10%

Data finalització de la concessió: 9/2060 Data finalització de la concessió: 6/2025 Data finalització de la concessió: 2/2019

Dades bàsiques dels serveis:

HABITANTS

UNITAT DE MESURA Ut

HIDROBAL 53.182

ATERCA 22.399

AIGÜES PEGUERA 12.294

SUMATORI 87.875

8.982

5.487

955

15.424

CLIENTS

La procedència de l'aigua entregada a través d'aquest sistema té diversos orígens, en funció de la gestió de les fonts de subministrament de què disposa el Govern de les Illes Balears (dessaladores, manantial de s'Estremera, font de sa Costera, extraccions de l’aqüífer Muro - Santa Margalida, etc.), i és responsabilitat d'ABAQUA determinar en cada moment la procedència més adequada.

VOLUM COMPRAT

Hm3/ANY

9,91

3,53

1,05

10,96

VOLUM SUBMINISTRAT EN ALTA

Hm3/ANY

3,53

VOLUM SUBMINISTRAT EN BAIXA

Hm3/ANY

5,39

2,84

0,78

9,00

Per part del municipi de Calvià, com a clients d'un subministrament, la regulació d'aquest és subjecta al contracte entre Govern Balear i Ajuntament de Calvià firmat al juny de 2009 amb una vigència de 15 anys (2024), en el qual s'estableixen les condicions de subministrament i preus a aplicar, a excepció de la concessionària d'Aigües de Peguera, que disposa d'un acord propi unificat amb Andratx.

RENDIMENT TÈCNIC DE LA XARXA

82 %

Aquest conveni amb ABAQUA garanteix un mínim de 10 Hm3/any d'aigua per al subministrament al municipi. El 18 % restant de la distribució en alta procedeix de diferents captacions, tant municipals com privades. Es poden diferenciar quatre zones bàsiques de captació: zona d’es Capdellà, zona del Galatzó, zona de ses Algorfes i zona de la Vall Verda. En conjunt hi ha 12 pous a Calvià - es Capdellà i un pou a la zona de Peguera. Desprès del tancament de la dessaladora de Son Ferrer, de propietat del Govern de les Illes Balears l'any 2010, ha pujat notablement la dependència de l'exterior, ja que aquesta dessaladora va permetre la captació de més del 18 % del total d'aigua captada al municipi, encara que amb el consegüent impacte ambiental i d'emissions de CO2 que generava. A aquesta dependència de l'exterior del subministrament en alta, hi hem d'afegir la privatització de la xarxa en baixa. En el passat, en el terme municipal de Calvià el subministrament en baixa es duia a terme mitjançant tres empreses concessionàries: Compañía de Aguas Paguera S.L.U., Calvià 2000 S.A. i Aguas del Término Municipal de Calvià, S.A. (ATERCA). I, per tant, una d’aquestes, Calvià 2000 SA, era una empresa pública. En data de 5 de juliol de 2010, la Junta de Govern Local va acordar adjudicar el contracte de «Gestió del servei municipal d'abastiment d'aigua potable, mitjançant gestió indirecta i en règim de concessió als nuclis de població del terme municipal de Calvià» a la societat mercantil SOREA (Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A., actualment Hidrobal), per un termini de 50 anys (2060), és a dir, amb una durada superior a la vigència prevista per a la nova Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Calvià, de vuit anys (2028). L'àmbit d'aplicació inicial d'aquest contracte es circumscrivia a les zones gestionades per Calvià 2000 S.A., si bé ja es preveia que l'any 2019 s'hi incorporarien les zones gestionades per la Compañía de Aguas de Paguera S.L., i, l'any 2025, les zones gestionades per ATERCA, de manera que tot el terme municipal quedava englobat en el contracte de gestió amb Hidrobal. Així, doncs, el servei de distribució d'aigua potable en baixa al municipi de Calvià està gestionat actualment per tres operadors.

90 %

80 %

74 %

09-2060

06-2025

02-2019

FINALITZACIÓ CONCESSIÓ DATA El volum de compra en alta d'Aterca no suma, atès que la compra es fa directament a Hidrobal. HIDROBAL

ATERCA

AIGÜES PEGUERA

HABITANTS

60,5 %

25,5 %

14,0 %

CLIENTS

58,2 %

35,6 %

6,2 %

VOLUM COMPRAT

90,4 %

32,2 %

9,6 %

VOLUM SUBMINISTRAT EN BAIXA

59,8 %

31,6 %

8,6 %

El concessionari Hidrobal fa un volum d'inversió anual establert en el seu contracte de 1.500.000 € en renovació i redimensionat d'infraestructures. A més, d'acord amb el plec de condicions, l'objectiu de pèrdues està en un 85 %. Aquest percentatge ja s’ha assolit per a l'actual xarxa gestionada per Hidrobal. Tal com ja s'ha senyalat, l'any 2019 es preveu que l'àrea de concessió d'Aigües de Peguera s'incorpori a la concessió d’Hidrobal. Actualment la xarxa de Peguera té un rendiment tècnic del 74 % i, per tant, això suposa que, quan s'integri a Hidrobal, aquesta haurà de complir amb el rendiment del 85-90 %, i, en conseqüència, serà necessari que es renovi la xarxa per donar compliment a aquest objectiu. La xarxa d'ATERCA es preveu que s’incorpori l'any 2025 i, per tant, també s'haurà de renovar part de la xarxa per complir l'objectiu de rendiment del 85-90 %. Aquesta millora de rendiment de la xarxa fins a un 85-90 % millorarà notablement el cicle de l'aigua en el terme municipal, ja que s'evitaran les pèrdues de la xarxa d'aigua potable i es millorarà l'eficàcia en el consum dels recursos naturals. 6.2. Sistema de sanejament i depuració Aquest sistema es gestiona directament a través de l'empresa pública Calvià 2000 S.A. Dins les àrees gestionades per Calvià 2000 S.A. té un paper destacat el Cicle Integral de l'Aigua, ja que el seu objectiu és abastar tots els aspectes relacionats amb la utilització, el tractament i la regeneració d'aigües dins el marc de la prestació directa de serveis públics. Integra, per tant, aspectes com: − − − − − −

Recollida d'aigües residuals mitjançant la xarxa de sanejament i impulsió de les aigües residuals. Depuració de les aigües residuals. Regeneració de les aigües residuals mitjançant tractament terciari. Gestió de la distribució d'aigües regenerades per a reg de zones públiques. Direcció i supervisió del servei municipal d'aigua potable. Servei de laboratori d'aigües, medi ambient i aliments.

EDAR PEGUERA A grans trets, les instal·lacions gestionades per Calvià 2000 S.A. són:

ANY CONSTRUCCIÓ/REFORMA

1996

CABAL DE DISSENY

XARXES DE SANEJAMENT:

6.100 M3/DIA

VOLUM ANUAL TRACTAT

XARXES D'AIGÜES RESIDUALS XARXES D'AIGÜES PLUVIALS XARXES D'AIGÜES REGENERADES

237 km 92 km 45 km

1,28 Hm3/ANY

TIPUS DE DEPURACIÓ

TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS. AERACIÓ PROLONGADA

TRACTAMENT TERCIARI

FILTRACIÓ (PROPIETAT DEL GOVERN FORA DE SERVEI DES DE FA 6 ANYS)

ESTACIONS D'IMPULSIÓ: TRACTAMENT DE FANGS

AERACIÓ PROLONGADA I DESHIDRATACIÓ

ESTACIONS D'IMPULSIÓ D'AIGÜES RESIDUALS DE DEPURACIÓ: 27 Les més destacables en són: Santa Ponça 1 i 2, Magaluf, Blanc, Palmanova, Peguera 1 i 2, Les Palmeres, Son Ferrer, Cas Català, Illetes, Port Adriano, EL Toro 4, Quatre Illes, Hafria, Es Capdellà.

DESTINACIÓ FINAL DE L'AFLUENT

ESTACIONS D'IMPULSIÓ D'AIGÜES RESIDUALS BRUTES I DE PLUVIALS: 48 Les més destacables en són: Caló d’en Pellicer, Murillo, Torrent, Es Castellot, Son Caliu, Plaça d'Espanya, Encreuament Peguera, La Romana i El Mago.

ANY CONSTRUCCIÓ/REFORMA

REG AGRÍCOLA - PREVISIÓ REG ZONES ENJARDINADES PÚBLIQUES - EMISSARI SUBMARÍ

CONCESSIONS D'AIGUA

REG CAMPS DE GOLF - EXCEDENT CALVIÀ 2000

EDAR BENDINAT 1996

CABAL DE DISSENY

5.000 M3/DIA

VOLUM ANUAL TRACTAT

0,8 Hm3/ANY

TIPUS DE DEPURACIÓ

ESTACIONS DE DEPURACIÓ: Calvià 2000 S.A. també gestiona les plantes de depuració de les aigües residuals urbanes (EDAR) que es generen al municipi, per la qual cosa el percentatge d'aigua depurada en el terme municipal de Calvià és del 100 %.

TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS. AERACIÓ PROLONGADA

TRACTAMENT TERCIARI

FLOCULACIÓ – FILTRACIÓ - MICROFILTRACIÓ 0,2 Hm3/ANY

TRACTAMENT DE FANGS

AERACIÓ PROLONGADA I DESHIDRATACIÓ

DESTINACIÓ FINAL DE L'AFLUENT

REG CAMPS DE GOLF (SECUNDARI) - REG AGRÍCOLA REG ZONES ENJARDINADES PÚBLIQUES I PRIVADES (TERCIARI) - EMISSARI SUBMARÍ

En el terme municipal de Calvià hi ha a dia d'avui quatre estacions de depuració d'aigües (EDAR): 1. 2. 3. 4.

CONCESSIONS D'AIGUA

Bendinat Santa Ponça Peguera Calvià - es Capdellà

REG CAMPS DE GOLF- EXCEDENT CALVIÀ 2000

EDAR CALVIÀ - ES CAPDELLÀ ANY CONSTRUCCIÓ/REFORMA

L'any 2010 es va eliminar definitivament l'EDAR que hi havia as Capdellà, que es va unificar amb l'existent a Calvià vila. En el seu lloc ara hi ha una estació de bombeig.

1981

VOLUM ANUAL TRACTAT

0,14

TIPUS DE DEPURACIÓ

TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS

TRACTAMENT TERCIARI

NO DISPOSA

L’única depuradora que actualment fa tractament terciari avançat de les aigües residuals és l’estació depuradora de Bendinat.

TRACTAMENT DE FANGS

VOLUM DEPURAT:

DESTINACIÓ FINAL DE L'AFLUENT

DIGESTIÓ AERÒBIA. TRANSPORT DE FANGS LÍQUIDS A EDAR SANTA PONÇA

CONCESSIONS D'AIGUA

1. EDAR Santa Ponça: 2. EDAR Peguera: 3. EDAR Bendinat: 4. EDAR Calvià - es Capdellà:

4.102.099 m3 1.000.160 m3 752.484 m3 98.756 m3

Hm3/ANY

A TORRENT SOL·LICITAT TOTAL AFLUENT CALVIÀ 2000

OBRES PRINCIPALS QUE ES PREVEUEN EN EL SERVEI DE DEPURACIÓ SITUACIÓ

DESCRIPCIÓ OBRES

PRESSUPOST OBRES

DATA PREVISTA ENTRADA EN FUNCIONAMENT

EDAR SANTA PONÇA

CONSTRUCCIÓ TRACTAMENT TERCIARI Dotació de tractament terciari avançat que permetrà la reutilització del volum total depurat a l'EDAR.

4.670.000 €

2017

EDAR PEGUERA

REFORMA Millores tècniques de les instal·lacions que permetran millorar la protecció mediambiental i l'optimització dels processos de tractament.

1.140.000 €

2017

EDAR BENDINAT

REFORMA Millores tècniques de les instal·lacions que permetran millorar la protecció mediambiental i l'optimització dels processos de tractament.

1.160.000 €

2017

EDAR CALVIÀ

REFORMA INTEGRAL / CONSTRUCCIÓ TRACTAMENT TERCIARI Reforma integral de l'estació depuradora amb dotació de tractament terciari avançat.

2.930.000 €

201

Les característiques fonamentals actuals d'aquestes EDAR són les següents: EDAR SANTA PONÇA ANY CONSTRUCCIÓ/REFORMA: CABAL DE DISSENY VOLUM ANUAL TRACTAT TIPUS DE DEPURACIÓ TRACTAMENT TERCIARI TRACTAMENT DE FANGS DESTINACIÓ FINAL DE L'AFLUENT: CONCESSIONS D'AIGUA:

1996/2009 31.000 M3/DIA 5,8 Hm3/ANY TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS NO DISPOSA DIGESTIÓ ANAERÒBIA I DESHIDRATACIÓ REG CAMPS DE GOLF – REG AGRÍCOLA - EMISSARI SUBMARÍ REG CAMPS DE GOLF - EXCEDENT CALVIÀ 2000

TRACTAMENT TERCIARI AVANÇAT Com ja s'ha senyalat, d'aquestes EDAR tan sols la de Bendinat té avui tractament terciari. Així mateix, d'acord amb el quadre de les obres previstes, resulta que: - Per a l'any 2017 està previst que entri en funcionament aquest tractament a la de Santa Ponça. - A Peguera hi ha un tractament terciari però de propietat del Govern de les Illes Balears, actualment en estat d'abandonament. En principi no està prevista la seva entrada en funcionament. - Es preveu l'ampliació de la depuradora de Calvià per a l'any 2018-2019, amb inclusió també de tractament terciari. A hores d’ara, la destinació de l'aigua regenerada del terciari de Bendinat és fonamentalment per al reg de jardins públics del terme municipal de Calvià i se’n distribueix una petita part per a reg de zones verdes privades. La producció actual prevista és de 200.000 m3/any. La zona actual de reg públic abasta el Passeig Calvià des de Cas Català fins al Toro. La segona fase del Passeig ja construït, des de Magaluf fins a Peguera, podria ser regat, en cas de posar-se en funcionament el sistema de reg. Es preveu que, quan la de Santa Ponça tengui operatiu aquest tipus de tractament, podrà donar servei a Port Adriano. Així mateix els camps de golf actuals tenen autorització de Recursos Hídrics per utilitzar aigües depurades de tractament secundari, responsabilitzant-se del seu tractament terciari per al posterior reg de les seves instal·lacions. La Revisió proposa com a objectiu que totes les estacions depuradores disposin de tractament terciari i que els emissaris tenguin abocament zero a la mar, per tal que tota l'aigua depurada pugui ser reutilitzada per a reg. Per això es proposa fer obligatori l'ús d'aquestes aigües depurades amb tractament terciari per a: 1. 2. 3. 4.

El Passeig Calvià en tota la seva extensió Les zones verdes públiques Els ports esportius Els camps de golf

A més, en la LÍNIA BÀSICA 07 DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMÀTIC també es proposen altres mesures d'estalvi d'aigua potable. 6.3. Donar solució a la problemàtica actual de possibles inundacions en zones concretes del municipi Així mateix, el Pla General haurà de resoldre el problema de les aigües pluvials que existeix a la zona de Son Ferrer i a la marina de Magaluf amb la creació de basses de laminació d'aigua, per tal d'evitar possibles inundacions en aquestes zones. Així mateix és necessari donar sortida a les aigües pluvials del polígon de Son Bugadelles i del polígon de Galatzó, desviant-les al Torrent de Santa Ponça. I en l'ordenació tant de la zona de Peguera com de l'entrada de Santa Ponça s'haurà de tenir en compte el risc d'inundació que suposen tant el torrent de Torà com el torrent de Galatzó, respectivament. 6.4. Xarxa viària i transport públic La modificació del sistema general viari s'ha desenvolupat en una LÍNIA BÀSICA INDEPENDENT, la 04. També es desenvolupa la problemàtica de la xarxa viària i del transport públic en la LÍNIA BÀSICA 07 DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMÀTIC.

GALATZÓ

CAN MOYÀ SON HORTELÀ SON BALLESTER SA COMA SON JOVERA GRAN I PETIT

SES FIGUERETES

SES ALGORFES POU LÓPEZ

NA BARRATXETA

ABAQUA 10 Hm3/any FINS 2014 DESSALADORA BADIA DE PALMA SA COSTERA S'EXTREMERA SA MARINETA

DEPÒSIT SON PACS

DEPÒSIT DE CAPÇALERA COSTA DEN BLANES 24.000 m3

BOMBEO BELLAVISTA (Fuera de uso)

CONTADOR H3 ZONA ALTA

F F

contador sector Boulevard

contador sector Avenida Nova Santa Ponça

Desaladora Son Ferrer

Estación Elevación "El Toro"

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE ÀREES PREVENCIÓ DE RISCOS CONTAMINACIÓ AQÜÍFERS

ARTÈRIA DE PONENT

XARXA D'ATERCA XARXA D'HIDROBAL XARXA DE AGUAS DE PAGUERA XARXA A RENOVAR DEPÒSITS POUS D'ABASTIMENT PERÍMETRE PROTECCIÓ POUS 250 m ZONA RESTRICCIONS MÀXIMES PERÍMETRE PROTECCIÓ POUS 1 Km ZONA PROTECCIÓ MODERADES

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

06.a

INFRAESTRUCTURES: AIGUA POTABLE Març 2016

Escala 1:60.000

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE ÀREES PREVENCIÓ DE RISCOS D'INUNDACIÓ PROBLEMÀTIQUES D'INUNDACIÓ A RESOLDRE XARXA D'AIGÜES PLUVIALS

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

06.b

INFRAESTRUCTURES: AIGÜES PLUVIALS Març 2016

Escala 1:60.000

EDAR CALVIÀ-ES CAPDELLÀ

EDAR

EMISSARI

PEGUERA

CAS CATALÀ

EDAR BENDINAT

EMISSARI ILLETES

EMISSARI

PEGUERA

BENDINAT

EDAR SANTA PONÇA EMISSARI

EMISSARI

SANTA PONÇA

PALMANOVA

EMISSARI MAGALUF

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE XARXA AIGUA REGENERADA PASSEIG CALVIÀ REGAT AMB AIGUA REGENERADA PASSEIG CALVIÀ PENDENT REG AMB AIGUA REGENERADA DEPURADORA AMB TRACTAMENT TERCIARI DEPURADORA AMB PREVISIÓ INCORPORACIÓ TRACTAMENT TERCIARI DEPURADORA AMB TRACTAMENT TERCIARI PROPIETAT DE LA CAIB FORA DE SERVEI EMISSARI EMISSARI EN PROCÉS DE REGULARITZACIÓ PORTS CAMPS DE GOLF

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

06.c

INFRAESTRUCTURES: AIGUA REGENERADA Març 2016

Escala 1:60.000

SOSTENIBILITAT I MESURES CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

7. SOSTENIBILITAT I MESURES CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC CANVI CLIMÀTIC AL MUNICIPI DE CALVIÀ El municipi de Calvià presenta una de les majors situacions de vulnerabilitat de Mallorca davant del canvi climàtic, principalment a causa de la pressió humana i turística. Calvià alberga fins al 20 % del total de places turístiques existents a Mallorca, la qual cosa suposa una gran demanda de recursos en els mesos de temporada alta. Segons el dossier del número de la revista Entorn de Calvià dedicat al medi ambient: «Canvi climàtic a Calvià», escrit per Pablo de la Peña Cifuentes, l'escenari previst per a Calvià és d'un augment de la temperatura mitjana màxima entre 2,5 i 3 ºC, i de la mitjana mínima entre 2 i 2,5 ºC, en comparació amb les temperatures mitjanes màximes dels anys 1961-1990. Quant a les precipitacions, l'escenari per al segle XXI és d'un lleuger descens o estabilitat en les precipitacions a principis de segle, encara que es preveu una escassetat important en la segona meitat del segle.

Per explorar el conjunt de possibles alternatives de l'evolució del clima i la seva incertesa respecte de l'emissió de GEI, en el cinquè informe d'avaluació de l’IPCC es contemplen quatre escenaris d'emissió segons: - Emissions altes - Emissions mitjanes - Emissions baixes - Forta mitigació Per tant, a partir d'aquest context exposat, la Revisió del Pla General haurà d'incloure les actuacions necessàries tant per a la mitigació com per a l'adaptació al canvi climàtic a partir de les dades que s'obtindran en els diferents escenaris possibles en el municipi de Calvià. A aquest efecte, es proposa la redacció del PLA LOCAL D'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC.

En definitiva, com a conseqüència de l'augment de temperatures, disminució de les precipitacions i augment de la pressió humana sobre el territori, podem preveure diversos sectors especialment vulnerables per a Calvià. Un dels sectors vulnerables més importants és el dels recursos hídrics. L'aigua que es consumeix a Calvià prové principalment dels aqüífers i embassaments de Mallorca, així com també de la dessaladora de la badia de Palma. D'aquesta forma, Calvià presenta una gran dependència dels recursos hídrics, la qual cosa dificulta la satisfacció de la demanda. Si a aquest fet hi sumam la prevista disminució de les precipitacions i la pressió humana, es presenta de forma clara un gran risc. És important esmentar la vulnerabilitat de les zones costaneres a causa de l'augment del nivell de la mar juntament amb les variacions dels paràmetres que incideixen en l'onatge. Com a mitjana, es pot estimar una reculada de la línia de costa d’entre 10 i 15 metres a les principals platges del municipi per a l'any 2050.

CALVIÀ I GESTIÓ LOCAL SOSTENIBLE El municipi de Calvià es va comprometre amb el desenvolupament de polítiques locals sostenibles l'any 1995 mitjançant la signatura de la Carta d'Aalborg, compromís renovat l'any 2004 amb la signatura dels compromisos d'Aalborg + 10 i que es va ampliar el novembre de 2011 amb l'adhesió al Pacte de Batles i Batlesses «Per una energia sostenible local», amb l'objectiu global de reduir el 20 % de les emissions de CO2 al 2020. El compromís UE 20-20-20 té els següents objectius per a l'any 2020: 1. Una reducció del 20 % dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) 2. Un increment del 20 % de l'ús d’energies renovables (ER) 3. Un increment del 20 % de l'eficiència energètica (EE)

Un altre factor de vulnerabilitat és l'erosió del sòl, essent-ne un dels principals motius la pèrdua de massa forestal. El municipi de Calvià és un dels termes més afectats pel que fa a incendis forestals, els quals han suposat una pèrdua del 15 % de la superfície de pinars i matolls. El canvi climàtic constituirà un augment d'aquest risc, i, a més, una pèrdua de superfície boscosa suposarà una menor absorció de CO2.

L'estratègia de Calvià pel Clima està formada principalment pel resum de l'inventari d'emissions de Calvià duita a terme l'any 2008 i pel Pla d'Acció «Calvià pel clima», format per projectes de mitigació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, juntament amb altres projectes d'adaptació als models de canvi climàtic que prediu el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), així com programes de participació ciutadana, sensibilització i comunicació.

Totes aquestes circumstàncies influiran de forma decisiva en el benestar dels habitants del municipi, així com també modificaran les pautes de la demanda turística a Calvià.

Els objectius globals que proposa l'estratègia de Calvià pel Clima, mitjançant l'aprovació l'any 2012 del Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Calvià (PAES), amb un horitzó temporal de 2013-2020, són:

A partir d'aquí, serà necessari en un futur dibuixar el MAPA DE VULNERABILITAT DEL MUNICIPI DE CALVIÀ DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC. A partir d'aquest MAPA es podran promoure actuacions de mitigació de les causes i de les conseqüències del canvi climàtic, així com actuacions d'adaptació a aquestes conseqüències, i es podran identificar els principals riscos que es donaran en el municipi de Calvià. − − − − − − −

Variació de les temperatures Pujada del nivell de la mar Onades de calor Règim de precipitacions Períodes de sequera Episodis de pluges torrencials Episodis de vent extrem

Segons l'AEMET, els models climàtics constitueixen la millor eina actualment disponible per estimar com afectaran els canvis de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle als canvis en el clima. Però les estimacions dels canvis en l'evolució futura del clima sempre estan afectades per diferents fonts d'incertesa de diverses procedències que han de ser tingudes en compte, ja que les emissions de GEI són el resultat del creixement demogràfic, socioeconòmic i del desenvolupament tecnològic, l'origen del qual deriva de l'activitat humana.

1. Reducció del 20 % de les emissions del CO2 del municipi de Calvià: 2. Reducció del 25 % de les emissions del CO2 de l'Ajuntament de Calvià: (3,54 % del total)

108 kt 3.300 kt

Per assolir aquests objectius, s'ha seguit la metodologia de la Xarxa Espanyola de Ciutats per al Clima, la qual s'estructura en plans, programes i mesures, i s’hi han afegit els sectors d'actuació que ha de contenir un PAES.

A continuació se n'adjunta un diagrama:

L'any 2007 les fonts d'emissions de GEI identificades en el municipi de Calvià procedien del consum elèctric com a principal font d'emissió (57,95 %), seguida de les emissions produïdes pel transport per carretera (19,04 %) i gasoil residencial (17,05 %), els gasos liquats del petroli (GLP, 2,46 %), la gestió de residus (2,49 %) i el gas canalitzat (1,01 %). A partir d'aquestes dades, és important esmentar el fet que el sector residencial a Calvià és un dels sectors que més emissions emet de CO2 a l'atmosfera, així com també el transport per carretera, atesa la gran dependència que hi ha a Calvià del vehicle privat i la insuficiència d'un transport públic eficaç.

LÍNIES ESTRATÈGIQUES QUE ES PROPOSEN A partir d'aquest context, es pot dir que algunes de les principals línies estratègiques a seguir pel que fa a la revisió del PGOU de Calvià i a la redacció del PLA LOCAL D'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC podrien ser les següents: − − − − − −

La incorporació d'energies renovables L’eficiència energètica en edificació, habitatge, etc. L’increment de la massa arbòria del municipi L’establiment d’un pla de mobilitat sostenible La millora i optimització del consum d'aigua El foment del reciclatge i la reutilització del residus.

Revisió del PGOU de Calvià pel que fa a la incorporació d'energies renovables 1. Redefinir el model energètic municipal, de manera que: Taula 1: Estructura de l'estratègia Calvià pel clima. Font: PAES Calvià 2013-2020

Com s'ha comentat anteriorment, l'estratègia de Calvià pel Clima compta amb l'Inventari d'emissions de Calvià, realitzat l'any 2008, on es calcula que les emissions totals de CO2 generades durant l'any 2007 (any escollit com a referència i sobre el qual es plantegen els objectius de reducció) foren de 663,65 kt de CO2, el 6,28 % de les emissions totals de les Illes Balears. A continuació s'adjunta una taula que mostra les emissions de CO2 a Calvià l'any 2007 en funció de la font d'emissió.

1.1. S'hi incorpori la possibilitat d'utilització de les fonts energètiques renovables: Segons el Pla d'Actuació en Energies Renovables de les Illes Balears, es considerem tecnologies madures, és a dir, capaces de ser competitives, la fotovoltaica i l’eòlica. Per tant, es recomana que l'estratègia de producció d'electricitat se centri en les energies renovables fotovoltaica i eòlica. 1.1.1. Viabilitat d'implantació de l'ús de l’energia eòlica combinada amb la hidràulica, estudiant exemples com el de l'illa d’El Hierro, que permeten arribar a nivells d'autosuficiència del 80 %. Es proposen dos possibles emplaçaments: un a Peguera i un altre a la serra de na Burguesa. Aquest segon emplaçament sembla el més viable des del punt de vista de suficiència eòlica. Serà necessari establir xarxes de distribució, així com també desenvolupar un sistema d'emmagatzematge adequat, ja que es depèn de les condicions atmosfèriques, les quals són canviants. També, per quantificar si és viable la implantació de l'energia eòlica terrestre, s'ha de verificar l'existència d'un règim eòlic suficient. A continuació s'adjunta un mapa extret de l'IDEIB, on es mostra l'aptitud per a instal·lacions eòliques.

Taula 2: Emissions de CO2 a Calvià (2007). Font: dossier del número de la revista Entorn de Calvià dedicat al medi ambient: «Canvi climàtic a Calvià»

Sembla que únicament hi ha la possibilitat de fer instal·lacions microeòliques. 1.1.2. Viabilitat d'implantació de parcs fotovoltaics. A Calvià ja existeix un parc fotovoltaic privat a ses Barraques, amb una extensió de 16 Ha, aprovat per resolució de la Direcció General d’Energia de data 12.04.2007, que exonera de la corresponent llicència municipal.

Imatge o mapa 1. Informació geogràfica de l'aptitud per a instal·lacions eòliques (Font: IDEIB)

Com es pot comprovar en el mapa adjunt, la localització de les zones més òptimes se sol presentar a les zones elevades. No obstant això, d'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, d’aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, sembla que aquestes ubicacions proposades no són viables legalment, ja que es considera zona d’exclusió per a les instal·lacions eòliques tipus C (potència total no superior a 4 MW, nombre total d’aerogeneradors 4) i tipus D l'àmbit delimitat per la serra de Tramuntana, és a dir, l'àmbit delimitat pel perímetre exterior de l'àmbit del PORN i de l'ANEI de la serra de Tramuntana, incloses les ARIP adjacents. Aquesta determinació fa inviable les instal·lacions eòliques tipus C i D en el terme municipal de Calvià, ja que, o estam a la serra de Tramuntana, o a menys de 500 metres d'algun nucli urbà.

Imatge 2. Foto aèria del parc fotovoltaic de ses Barraques

En aquest sentit, es proposa: 1.1.2.1. La utilització de les cobertes dels edificis municipals i dels aparcaments públics com a parcs fotovoltaics. 1.1.2.2. La utilització de les cobertes del polígon Industrial de Son Bugadelles. Es planteja la possibilitat d'establir drets d'ús municipal de totes les cobertes de les naus d'aquest polígon per proveir una xarxa de subministrament municipal de fonts renovables. Amb aquesta mesura, a més d’incentivar l'ús de les energies renovables, s'unifica la imatge aèria d'aquest polígon industrial i es millora el paisatge urbà d'aquesta zona. 1.1.2.3. Utilització de zones transformades per a la ubicació de nous parcs fotovoltaics dins les delimitades com d'aptitud alta o mitjana del plànol que s’acompanya. Per exemple, utilitzar l'ampliació proposada per al polígon de Son Bugadelles únicament amb l'ús de producció d'energia fotovoltaica. A continuació s'adjunta una imatge que mostra el polígon de Son Bugadelles, el qual té una àrea aproximada de 25 ha, i el plànol d'aptitud per a instal·lacions fotovoltaiques.

Imatge 3. Foto aèria del polígon de Son Bugadelles.

1.1.3. Viabilitat d'implantació d’energia mareomotriu. Les Illes Balears es troben ubicades a la Mar Mediterrània i, per tant, la força de les marees i de les ones no és molt forta. A més, la relació entre la quantitat d'energia que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental d'instal·lar els dispositius per al seu procés es pot considerar que encara no és gaire viable. Tot i així, no es descarta per al futur. 1.2. Es fomenti l'autoconsum, tot i les traves que aquest té actualment. 1.3. Es millori l'eficiència energètica actual, tant dels edificis públics com dels privats. Tot això, tenint cura tant de la viabilitat tècnica com econòmica de les propostes, així com del que disposa el Pla Director d'Energies Renovables de les Illes Balears. 2. Subscriure el nou Pacte de Batles i Batlesses «Pel Clima i l'Energia», ampliant l'objectiu de reducció del 20 % al 2020 a una reducció del 40 % al 2030. Amb aquest compromís s'amplien els objectius per al 2020 amb els següents per al 2030: 1. Una reducció del 40 % dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) 2. Un increment del 27 % de l'ús d’energies renovables (ER) 3. Un increment del 27 % de l'eficiència energètica (EE) Eficiència energètica en edificació i habitatge La Directiva UE/31/2010 contempla que tots els edificis públics nous construïts a partir del 31.12.2018 i tots el edificis privats a partir del 31.12.2020 hauran de ser edificis de consum d'energia gairebé nul. S'entén per edifici de consum d'energia gairebé nul els edificis amb un nivell d’eficiència energètica molt alt, en què la quantitat quasi nul·la o molt baixa d'energia requerida ha de ser coberta per energia procedent de fonts renovables, ja sigui produïda in situ o a l'entorn.

Imatge o mapa 4. Informació geogràfica de l'aptitud per a instal·lacions fotovoltaiques (Font: IDEIB)

Com es por comprovar en el mapa anterior, Calvià és un municipi òptim per a l'aplicació d'energia solar. A continuació s'adjunten unes imatges on es pot veure el camp fotovoltaic de ses Barraques:

Per això, com a primeres actuacions, se’n desprenen les següents: 1. Optimitzar els consums d'energia: 1.1. En el parc edificat: Actualment en el parc edificat trobam que els edificis anteriors al 1979 (NBE-CT-79), un 60 %, són classe G, els posteriors fins al 2007 (pre-CTE), un 30 %, són classe F, i els construïts a partir del 2007 (CTE), un 10%, són com a mínim classe E i alguns classe D. Es proposa que dins el marc de les operacions de rehabilitació i millora urbanes es millori amb dues classes la qualificació energètica dels edificis existents, és a dir, que el parc edificat sigui com a mínim classe E. 1.2. Per als nous edificis: contemplar l'obligació de complir amb el nivell d'eficiència energètica de la classe A, això és, edificis de consum d'energia gairebé nul. 1.3. Ecobarris Es proposa que les iniciatives de millora no siguin tan sols en l’àmbit de les edificacions, sinó anar més enllà i dur aquestes iniciatives a l'escala dels barris, tot això dins el marc de la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbana. Es proposa utilitzar aquestes figures a la zona de la marina de Magaluf i en el triangle de Son Bugadelles. 1.4. En l'enllumenat públic. 1.5. En els edificis públics municipals.

Imatge 5. Fotografia del camp fotovoltaic.

Incrementar en un 20% la massa arbòria de les zones urbanes i periurbanes Segons la Conselleria de Medi Ambient, l'absorció de CO2, gràcies a la biomassa existent en el municipi de Calvià, és de 18.699,25 t de CO2 a l'any. Es proposa incrementar en un 20 % aquesta xifra.

Implementar un pla de mobilitat sostenible Calvià té una població des de l'any 2009 que supera els 50.000 habitants. Per tant, d'acord amb la Llei de bases de règim local, és competència municipal el transport públic municipal. És obligació, doncs, dotar el municipi d'una xarxa de transport públic municipal. També s'han de millorar les connexions amb el municipi de Palma, especialment amb l’aeroport, l'hospital de Son Espases i el centre històric. Aquest pla de mobilitat inclourà: 1. Una xarxa de transport públic col·lectiu, fomentant l'ús de vehicles elèctrics (tenint en compte que la generació sigui d'energia renovable) tant públics com privats i implementant les xarxes de recàrrega d’aquests. També es promourà la introducció de GNL (gas natural liquat), GLP (gas liquat de petroli), GNC (gas natural comprimit) en els vehicles municipals. 2. Ampliació de les xarxes ciclistes i de vianants del municipi: • Establir rutes segures en diferents zones del territori municipal. • Promocionar les bicicletes com una alternativa viable dins els nuclis de Calvià i entre aquests. Per exemple, algunes actuacions que es proposen són: alentiment del trànsit (àrees 30) i restriccions circulatòries en determinades zones (ACIRE), incrementant la mobilitat ciclista i de vianants a les zones urbanes. 3. Establir una mobilitat intermodal, per tal d'intercomunicar diferents formes de transport i optimitzar de la millor manera els trajectes. D'aquesta forma s'aconsegueix oferir, en cada cas, el mitjà de transport més adequat per reduir el consum d'energia.

La tendència internacional en mobilitat urbana sostenible és la creació d'estacions intermodals sostenibles: en aquests casos, la combinació de diferents formes de transport permet arribar a les zones on no arriba el transport col·lectiu públic (Centre de Mobilitat Sostenible: http://www.cedemos.org/servicios/movilidad-electrica/) Per exemple, es poden instal·lar estacions de bicicletes a les parades d'autobús.

A aquesta dependència de l'exterior del subministrament en alta hi hem d'afegir la privatització de la xarxa en baixa. En el passat, en el terme municipal de Calvià el subministrament amb baixa es duia a terme mitjançant tres empreses concessionàries: Compañía de Aguas Paguera S.L.U., Calvià 2000 S.A. i Aguas del Término Municipal de Calvià S.A. (ATERCA). En data de 5 de juliol de 2010, la Junta de Govern Local va acordar adjudicar el contracte de «Gestió del servei municipal d'abastiment d'aigua potable, mitjançant gestió indirecta i en règim de concessió als nuclis de població del terme municipal de Calvià» a la societat mercantil SOREA (Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas S.A., actualment Hidrobal), per un termini de 50 anys (2060), és a dir, amb una durada superior a la vigència prevista per a la nova Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Calvià (2028). L'àmbit d'aplicació inicial d'aquest contracte se circumscrivia a les zones gestionades per Calvià 2000 S.A., si bé ja es preveia que l'any 2019 s'hi incorporaran les zones gestionades per la Compañía de Aguas de Paguera S.L., i l'any 2025 les zones gestionades per ATERCA, de manera que tot el terme municipal quedarà dins el contracte de gestió d’Hidrobal. Aquesta decisió no deixa marge de maniobra pel que fa a la gestió adequada de l'aigua potable, si bé consideram necessari incidir en les següents qüestions: S'hauran d'incloure mesures efectives per optimitzar el consum d'aigua potable, com ara: 1. Fomentar un programa de detecció i reparació de fuites de les xarxes, que hi elimini les pèrdues actuals i en millori el rendiment. 2. Fer obligatoris els comptadors individuals. 3. Fer obligatoris els aljubs. 4. Fer obligatòries les aixetes eficients.

−

5. Fer obligatoris els regs programats amb aigües regenerades. 6. Fer obligatòria la reutilització de les aigües depurades amb tractament terciari en els ports esportius i camps de golf.

4. Aparcaments de dissuasió: Reciclatge, reutilització i tractament dels residus de Calvià Aquests aparcaments compleixen inicialment una funció de «dissuasió», és a dir, eviten que els vehicles accedeixin als nuclis urbans i fan que utilitzin altres aparcaments més als afores. Cal tenir en compte que aquests aparcaments han d'estar ben connectats amb línies de transport públic, préstec de bicicletes i/o altres alternatives, és a dir, transport intermodal que doni accés a la zona urbana. Al mateix temps, també es promouran els aparcaments gratuïts per a vehicles elèctrics. 5. L'estudi dels grans centres generadors de mobilitat del municipi (ajuntaments, escoles, centres de salut, etc.). 6. La creació d'un projecte per substituir l'ús individual del vehicle per l'ús compartit d'automòbils (si són elèctrics millor).

Avançar cap a la gestió sostenible de residus porta associada la mitigació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per tant, el sector de la gestió de residus municipals pot reduir de manera molt significativa les seves pròpies emissions. La llei espanyola de residus i sòls contaminats (Llei 22/2011, de 28 de juliol) estableix que la lluita contra el canvi climàtic és una prioritat de la política ambiental i que existeix un potencial significatiu de reducció d'emissions de GEI associat al sector dels residus. Dins la gestió dels residus municipals es poden diferenciar de forma general dos tipus d'emissions de gasos d'efecte hivernacle: • Directes: les generades per les activitats del sector de gestió de residus municipals, i que, per tant, el propi sector pot controlar. Per exemple, emissions de gasos causats per una planta de compostatge.

Millorar la qualitat del cicle de l'aigua i optimitzar el consum d'aigua potable Tota la gestió de l'aigua ja s'ha explicat en la LÍNIA BÀSICA 06 INFRAESTRUCTURES. A més del que aquesta senyala, es vol fer incidència en el següent: Desprès del tancament de la dessaladora de Son Ferrer l'any 2010, propietat del Govern Balear, ha pujat notablement la dependència de l'exterior, ja que aquesta dessaladora va permetre la captació de més del 18 % del total d'aigua captada al municipi, encara que amb el consegüent impacte ambiental i d'emissions de CO2 que generava.

• Indirectes: les generades per les activitats que proveeixen materials i energia al sector de gestió de residus municipals. En el cas del municipi de Calvià, Calvià 2000 és l'empresa municipal de serveis que gestiona diferents sectors ambientals, entre els quals hi ha la gestió dels residus municipals. Calvià 2000 està compromesa amb les polítiques ecològiques de l'Ajuntament de Calvià, i, per tant, lidera programes com ara la recollida selectiva.

Com s'ha esmentat en apartats anteriors, el terme municipal de Calvià té una gran pressió humana i, per tant, una generació de residus important, sobretot en l'època de temporada alta. Per tant, es proposen, a banda de mantenir les polítiques ambientals, les següents actuacions: −

Augmentar el nombre de parcs verds en el terme municipal de Calvià, sobretot fent referència a la temporada alta i, per tant, aquests parcs verds podrien ubicar-se en els nuclis costaners, en què la pressió humana és més forta i genera més residus.

−

Una altra alternativa pot ser la creació de punts verds mòbils, com en el cas del municipi d’Estellencs, on el servei de recollida es fa de forma itinerant. Aquest itinerari seria el resultat d'un estudi previ, tenint en compte les zones amb més pressió humana en els mesos d'estiu, per exemple. La ruta hauria de ser la més òptima possible, per tal de minvar les emissions indirectes relacionades amb el transport.

Dins aquests tipus de recollida de residus s'augmentaria la recollida de tipologies de residus poc habituals, com per exemple les piles. Ja existeix a Palmanova un parc verd on els ciutadans poden dipositar qualsevol tipus de residu urbà, així com piles i oli. En referència al tractament dels residus, Calvià no disposa de cap incineradora, però sí que es troba present en el terme una planta de compostatge, a càrrec de l'empresa TIRME. Aquesta planta ocupa una superfície de 5.700 m2. Està dissenyada per poder tractar la fracció orgànica de recollida municipal i la fracció vegetal de procedència municipal, de particulars i d’organismes. El disseny de la instal·lació s'ha fet tenint en compte el material d'entrada i la qualitat del producte a obtenir i, al mateix temps, procurant evitar l'emissió i proliferació d'olors. Els gasos produïts durant el procés de fermentació són extrets pel sistema de ventilació dels tambors i enviats al sistema de depuració d'olors, per ser-hi tractats. En tot cas, es proposa per al futur fer un estudi previ sobre aquests gasos que emet la planta de compostatge i el seu tractament, per posteriorment proposar-hi millores i solucions alternatives. Si s'agafa l'exemple d'un estudi duit a terme per la consultora Imclanco2 i amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, també es planteja la idea de: - Compostatge descentralitzat i/o comunitari L'estudi abasta tots els factors relacionats amb la petjada del carboni, des de l'aigua utilitzada fins a l'electricitat i el transport per al tractament dels residus, essent aquest últim el major generador de gasos d'efecte hivernacle. Per tant, es pot extreure la necessitat de comptar amb iniciatives de compostatge domèstic, així com amb plantes de compostatge comunitàries i descentralitzades en els municipis. Aquestes petites plantes de compostatge es poden ubicar en diferents espais públics, amb necessitat d'un estudi previ de la seva localització més òptima. D'aquesta manera, s'evitaria el transport dels residus i s'aconseguiria un gran estalvi en l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle. De forma més general, cal comentar que, segons el document «La millora en la prevenció i gestió dels residus municipals a Espanya contribueix a la lluita contra el canvi climàtic», escrit per la Fundació Fòrum Ambiental Barcelona, és necessari augmentar les possibilitats de reciclat i de valorització material i energètica, mitjançant la implantació de les tecnologies actuals més eficients, tenint en compte l'objectiu de maximitzar la mitigació de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle en tota l'economia i de crear el major valor socioeconòmic i ocupació estable. A més, l'article 15.1 de la Llei 22/2011, de residus, estableix que les administracions públiques han de planificar mesures de prevenció que «s'encaminaran a aconseguir la reducció del pes dels residus produïts en 2020 en un 10 % respecte dels generats en 2010».

Imatge Marina Magaluf

SÒL URBÀ I URBANITZABLE REFORESTACIÓ PARC PÚBLIC PROTEGIT PARC PRIVAT PROTEGIT LIC RESERVA MARINA ÀREA DE PROTECCIÓ RESERVA MARINA TORRENTS CENTRAL HIDROEÒLICA PARC FOTOVOLTAIC APARCAMENTS DISSUASSORIS

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

SOSTENIBILITAT I MESURES CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC Març 2016

Escala 1:60.000

HABITATGE

8. HABITATGE RESERVA DE SÒL AMB DESTINACIÓ A HABITATGE PROTEGIT PRIVAT: 276 HPP + 269 TAXATS = 545 HABITATGES PROTEGITS

8.1. MARC GENERAL Segons el que estableix l’article 81 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, per a l’illa de Mallorca, és necessari que el Pla General inclogui entre els seus documents una memòria social, que s’haurà d’ajustar al que estableix l’article 83 de l’esmentat reglament, i per tant, s’haurà d’analitzar: a) Anàlisi de les necessitats, localització de sòl residencial i habitatge, en relació al medi ambient urbà en què es localitzen i amb anàlisi de les necessitats d’habitatge social, tenint en compte les dotacions d’habitatge protegit que s’estableixen en l’article 73 del mateix reglament i analitzant els mecanismes d’obtenció de sòl. b) Previsió d’habitatges dotacionals públics en funció de les característiques socials del municipi. c) Anàlisi de les necessitats de nous equipaments públics, tenint en compte la situació actual i els creixements prevists. d) Avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixin atenció específica, com ara les persones immigrants i les persones majors, especialment en el que es refereix a mobilitat, accessibilitat, seguretat i ús de l’espai públic. El Pla farà una completa diagnosi de la realitat social actual del municipi identificant els principals col·lectius afectats per la dificultat d’accés a l’habitatge, les principals mancances d’equipaments i la identificació dels col·lectius socials amb risc d’exclusió, inclosa la integració de criteris d’igualtat de gènere en el desenvolupament urbanístic.

8.2. PREVISIONS D'HABITATGES PROTEGITS L’aprovació del concurs per establir reserves estratègiques de sòl (RES) derivades de la Llei 5/2008 de la CAIB, a més de les reserves que per a l’ús d’habitatge protegit estan situades en sòl urbanitzable, en execució, de Peguera Oest, ha proporcionat una reserva de sòl per a aquest ús –públic i privat–, que es detalla en el quadre que segueix.

COSTA DE LA CALMA

SANTA PONÇA

UA/CC-03

---

RES-4

RP-1 15.393,40 M2 S40-42-44: 3.267 M2 RP-7

9.000 M2 CT. 100 habitatges 21,22 % Privats: 21

21 HPP privats

Parcel·la 2

39 HPP privats 30 taxats privats

Parcel·la 3

60 taxats privats

RP-6

Parcel·les 12-3-4 i 5

76 HPP privats 179 taxats privats

31.456 M2

MAGALUF

RES-50

PEGUERA

UA/PG-03

RP-2

SUBBLE PEGUERA OEST

RP-2

24.500 M2 CT. 175 habitatges 40 % HPP: 70 habitatges

60 HPP privats

80 HPP privats

Es dedueix que per primer cop hi haurà a Calvià sòl suficient, condició indispensable per fer una veritable política d’habitatge que haurà de ser objecte d’un programa, inclòs en la Memòria Social del Pla General, en el qual es fixin terminis i agents inversors per mobilitzar aquest sòl.

8.3. EL PROBLEMA DELS HABITATGES AMB PREU TAXAT Hi ha a la RES de Calvià un nombre considerable d’habitatges acollits a la modalitat, prevista en la Llei 5/2008, de preu taxat, que han de complir la condició, tot i ser de promoció privada, de ser adjudicats per l’Administració actuant. Gairebé han passat nou anys des de l’aprovació de l’esmentada llei, però no s’ha produït el desenvolupament reglamentari per establir les condicions objectives que s’hauran d’observar en l’esmentada adjudicació pública. Per això, per part de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge del Govern de les Illes Balears, s’està elaborant un decret reglamentari que defineixi tot allò relatiu a aquest extrem, que s’incorporarà a la Memòria Social del Pla.

RESERVA DE SÒL AMB DESTINACIÓ A HABITATGE PROTEGIT PÚBLIC: 488 HPP CALVIÀ

UA/CV-03

RP-2

18.927 M2

ES CAPDELLÀ

UA/CP-05

RUN1

2.467 M2

COSTA DE LA CALMA

UA/CC-03

---

SANTA PONÇA

MAGALUF

PEGUERA

RES-4

RP-1 15.393,40 M2 RP-7

RES-50

RP-6

RES-2

RP-5

UA/PG-03

RP-2

SUBBLE PEGUERA OEST

RP-2

Parcel·la 1

Parcel·la 6

12.907 M2 CT 103 habitatges 2.000 M2 CT

103 HPP públics

16 habitatges

14 HPP públics

9.000 M2 CT 100 habitatges 78,78 % públics

79 HPP públics 60 HPP públics 16 taxats 23 lliures 99 HPP públics 15 HPP públics 34 taxats 29 lliures 78 HPP públics 88 HPP públics

31.456 M2

24.500 M2 CT. 175 habitatges 15%: 10 HPP públics 40% HPP: 70 habitatges 17 HPP públics

8.4. EL PROBLEMA DEL LLOGUER TURÍSTIC DE PISOS La Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears, no regula un dels fets del negoci turístic més complexos: el lloguer turístic d’habitatges en edificis plurifamiliars. No tan sols no el regula, sinó que en nega la possibilitat, la qual cosa té com a conseqüència que l’ampla i difusa oferta d’aquesta modalitat d’allotjament turístic esdevingui clandestina. Aquesta negació, lluny de solucionar els problemes que es deriven de traslladar l’ús turístic a teixits urbans residencials, ha fet que la modalitat s’estengués i ha provocat una problemàtica de primera magnitud: que els preus dels lloguers turístics hagin entrat en competència amb els residencials i se n’hagi produït una pujada soterrada (en general, els pagaments per absència de contracte es fan en negre), però que exclou amplis col·lectius de famílies amb recursos limitats de l’accés a habitatges de lloguer assequibles. Per això, és imprescindible a Calvià una política d’habitatge públic que no es vegi afectat per les canviants dinàmiques del mercat i que fixi els preus dels lloguers en funció dels ingressos familiars i no com a percentatge del mòdul estatal fixat en el Pla Estatal d’Habitatge, per cert, obsoletament inoperant. La manca de recursos econòmics per promoure habitatge públic no pot ser l’excusa per mantenir la dimissionària actitud dels últims anys per part de les administracions de la comunitat i municipal. Calvià té sòl, recurs primer, de cessió amb el qual –i això és el que definirà el Programa Municipal d’Habitatge– es pot articular a mitjan termini una carta d’ofertes suficient per complir el mandat constitucional. Tanmateix, a cert termini s’haurà d’equipar un nombre d’habitatges públics (al voltant de 10) destinats a fer front a demandes socials d’emergència. Aquesta mesura, tot i que figurarà en la Memòria Social, ja està en marxa amb els cinc primers habitatges públics a Calvià i Peguera, gestionats amb aquesta finalitat, completament equipats, als quals seguiran un mínim de cinc més, que ara es troben en procés de moblament.

8.5. L’INFRAHABITATGE A les zones turístiques de Calvià hi ha bosses d’infrahabitatge que, d'acord amb l'Estudi Municipal per a la Declaració de Zones Turístiques Madures, signifiquen: -

Imatges Habitatges de Protecció Municipals

A la zona de Santa Ponça: - El 26,84 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona són infrahabitatges. - El 68,02 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona són edificis d'ús inicialment turístic modificats il·legalment.

−

A la zona de Palmanova-Magaluf: - El 10,10 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona són infrahabitatges. - El 52,71 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona són edificis d'ús inicialment turístic modificats il·legalment.

−

A la zona de Peguera: - L’1,30 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona són infrahabitatges - El 42,33 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona són edificis d'ús inicialment turístic modificats il·legalment.

Promociió d'habitatge públic Son Ferrer

- El 12,85 % del total d'habitatges de la zona està buit.

El Pla General haurà d’establir les corresponents estratègies de regeneració i rehabilitació per tal que s’aconsegueixi: −

Que no hi hagi processos de substitució social.

−

Que els edificis tenguin unes condicions de seguretat estructural i eficiència d’instal·lacions garantides.

−

Que els habitatges compleixin les condicions d’habitabilitat reglamentades.

−

Que els edificis estiguin adaptats a les determinacions del reglament de supressió de barreres arquitectòniques vigent.

−

Que les condicions d’aïllament tècnic permetin pujar al nivell E la qualificació energètica dels edificis.

−

Que es puguin rehabilitar les façanes per adaptar-les a l’objectiu de millorar les condicions del paisatge urbà dels barris residencials.

Promoció d'habitatge públic Son Ferrer

Promoció d'habitatge públic Peguera

Promoció d'habitatge p'ublic Galatzó

ES CAPDELLÀ - UA/CP-05 Hab. Públic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat TOTAL

0 14

CALVIÀ VILA - UA/CV-03 Hab. Públic HPP

103

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat TOTAL

0 103

PEGEURA - UA/PG-03

Hab. Públic HPP

Hab. Privat HPP

TOTAL

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

SUBLE PEGUERA OEST

Hab. Privat Tassat

Hab. Públic HPP

TOTAL

0 70

0 97

COSTA CALMA - UA/CC-03 Hab. Públic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat TOTAL

0 100

MAGALUF - RES 2 Hab. Públic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat TOTAL

0 88

SANTA PONÇA - RES 4 Hab. Públic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

228

MAGALUF - RES 50 Hab. Públic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

179

TOTAL

333

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE RESERVA HPO

RESERVA HABITATGE PROTEGIT DE SÒL PÚBLIC HPP

488 HPP

DE SÒL PRIVAT HPP

276 HPP

DE SÒL PRIVAT TASSAT 269 TASSAT TOTAL

1.033 HABITATGES

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

HABITATGE Març 2016

Escala 1:60.000

ORDENACIÓ D'ÀREES TURÍSTIQUES

9. ORDENACIÓ D'ÀREES TURÍSTIQUES El Pla d'Ordenació de l’Oferta Turística de l'Illa de Mallorca (POOT) de 1995 va delimitar una sèrie de zones turístiques en el municipi de Calvià, les quals varen ser recollides posteriorment en el Pla Territorial de Mallorca de 2004 mitjançant la figura d'«àrea de reconversió territorial» (ART). La Modificació núm. 2 del Pla Territorial de 2011 va suprimir les ART, mentre que la Llei 8/2012, de turisme, va derogar el POOT. Això no obstant, com a conseqüència de l'adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana al Pla Territorial l'any 2009, les ART de Calvià mantenen actualment la seva vigència. A finals de l'any 2014, des de l'Ajuntament es varen realitzar estudis de diagnosi d'algunes d'aquestes àrees per a la seva declaració com a Zones Turístiques Madures. En concret, es varen analitzar els nuclis de Palmanova-Magaluf, Santa Ponça i Peguera. D'acord amb els resultats d'aquests estudis es desprèn que en els tres casos es tracta de zones turístiques saturades amb un elevat grau de degradació urbana i ambiental, amb presència de les característiques comunes següents: −

Nombre elevat d'establiments turístics envellits i poc reformats. Les xifres són molt similars en les tres zones, amb una mitjana d'edat de 36 anys dels apartaments turístics i de 45 anys dels hotels; així mateix, la mitjana d'establiments turístics que no han fet cap intervenció en les seves instal·lacions és d'un 73 % del total.

−

Activitat turística caracteritzada per un turisme de masses que genera fortes dinàmiques sobre les àrees centrals i provoca problemes de convivència, així com certa conflictivitat, especialment a les zones de Palmanova-Magaluf i Santa Ponça.

−

Forta estacionalitat derivada del turisme de sol i platja, amb els consegüents desequilibris que això comporta en aspectes de vital importància per al municipi, com ara l'ús racional dels recursos o la gestió dels residus.

−

Ràtio mitjana turística excessivament baixa, amb uns valors de l'ordre de 19 a 31 m²/plaça turística.

−

Baixa diversitat en l'oferta turística.

−

Oferta d'oci i d'entreteniment actualment en decadència.

−

Degradació de l'espai urbà (viari, mobiliari, enllumenat, etc.) i de les dotacions de serveis a causa del seu envelliment, ja que, si bé en alguns casos s'han fet reformes, en general es tracta de zones urbanitzades en els anys 50-60.

Davant aquesta situació, es proposa dur a terme un seguit d'actuacions comunes per a les tres zones i unes altres d’específiques per a cadascuna. En concret, es proposen les següents actuacions comunes a les tres zones: −

Limitar el nombre de places turístiques.

−

Reurbanitzar els centres urbans.

−

Regenerar les zones degradades amb eliminació dels usos obsolets.

−

Millorar la qualitat de l'oferta turística i la complementària.

−

Esponjar les primeres línies de mar actualment congestionades i excessivament densificades.

−

Incrementar les ràtios turístiques, com a mínim per complir els estàndards urbanístics mínims que fixa la legislació vigent en la matèria.

−

Establir un programa de rehabilitació obligatòria dels allotjaments turístics i de l'oferta complementària.

−

Definir els usos de les platges urbanes.

−

Minvar el trànsit intern de vehicles particulars mitjançant la creació d'aparcaments dissuasius a les perifèries i afavorir l'ús per als vianants de les avingudes més importants.

Pel que fa a les actuacions específiques, per a cadascuna de les zones es proposa el següent: 9.1. PALMANOVA-MAGALUF −

Elaborar plans especials de reforma interior (PERI) conjuntament amb la revisió del Pla General, per reconvertir-ne les zones més degradades.

−

Ordenar l'àmbit del triangle ses Planes per destinar-lo a usos complementaris i d'equipament.

−

Redissenyar el passeig marítim de Magaluf.

−

Naturalitzar la zona de la Marina, recuperant una part de les basses del salobrar i creant un parc ambiental de característiques biològiques ben marcades.

−

Resoldre la problemàtica de la xarxa de pluvials que desemboca a la platja de Magaluf.

Així mateix, en els casos concrets de Palmanova-Magaluf i de Santa Ponça, també s’hi detecten els següents problemes: −

Important percentatge d'edificis inicialment turístics que han canviat de manera il·legal el seu ús a residencial (de l'ordre del 60 % des habitatges plurifamiliars existents).

−

Densitats de població molt importants en un gran nombre de parcel·les, amb valors actuals de l'ordre dels 200 habitants/Ha i valors potencials que se situen entre els 200 i 360 habitants/Ha.

−

Elevada contaminació acústica derivada de l'oferta actual d'oci i entreteniment en decadència.

9.2. SANTA PONÇA −

Elaborar plans especials de reforma interior (PERI) conjuntament amb la revisió del Pla General, per reconvertir-ne les zones més degradades.

−

Ordenar l'àmbit situat a l'entrada de Santa Ponça per a usos col·lectius compatibles amb la protecció de la zona inundable.

−

Definir el traçat i secció del Passeig Calvià en aquesta zona, amb especial atenció a les zones de transició entre el sòl rústic i l'urbà, el Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca i les visuals de les illes Malgrat des de la costa. Potenciar les visites culturals al Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca.

− −

Valorar la creació d'una marina seca al voltant del polígon de serveis de Son Bugadelles, per tal de potenciar i regular l'oferta dels ports esportius de Santa Ponça i el Toro.

−

Eliminar els anomenats «falsos urbans» amb la creació de zones d'esbarjo a la rereguarda.

9.3. PEGUERA −

Definir el passeig marítim que ha de connectar aquesta zona amb la de Santa Ponça.

−

Establir els paràmetres per a l'ampliació de l'EDAR de Peguera.

−

Potenciar la connexió amb el parc del Galatzó i amb l'inici de la ruta de pedra en sec de la serra de Tramuntana, per tal de promoure-hi el turisme d'excursionistes.

−

Potenciar la connexió amb el parc del Galatzó i amb l'inici de la ruta de pedra en sec de la serra de Tramuntana, per tal de promoure-hi el turisme d'excursionistes.

−

Establir estratègies comunes amb el municipi d'Andratx per a les zones confrontants qualificades com d'especial protecció.

Finalment, cal esmentar altres actuacions puntuals amb influència sobre les tres zones: −

Declarar una Reserva Marina entre l'illot del Sec i les illes Malgrat.

−

Crear el Parc Natural de Cala Figuera/Rafaubetx.

ITINERARI NATURA ES CAPDELLÀ GR-221 SERRA DE TRAMUNTANA

CALVIÀ VILA ES CAPDELLÀ SERRA DE TRAMUNTANA CAMÍ DE SON PILLO SERRA DE TRAMUNTANA A TRAVÉS DE SERRA DE NA BURGUESA CAMÍ DE SA GUIXERIA CONECTOR AMBIENTAL GALATZÓ SERRA DE TRAMUNTANA

CALVIÀ VILA COLL DES CUCONS

PARC VERD CALVIÀ VILA ANTIGA CARRETERA PALMA-ANDRATX

CAMP DE MAR

POSSESSIÓ LA ROMANA SERRA DE TRAMUNTANA

GOLF DE SANTA PONÇA

MIRADOR PUIG DE SARAGOSSA

RAFEUBETX

CAP DE CALA FIGUERA

ZONES TURÍSTIQUES MADURES REGENERACIÓ SISTEMES ADSCRITS ZTM

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

ORDENACIÓ D'ÀREES TURÍSTIQUES Març 2016

Escala 1:60.000

PROTECCIÓ SÒL RÚSTIC I PATRIMONI

10. PROTECCIÓ DEL SÒL RÚSTIC I PATRIMONI L'any 2009 el Pla General de Calvià es va adaptar al Pla Territorial Insular de Mallorca. En el cas del sòl rústic, emperò, aquesta adaptació va ser únicament una superposició de les categories de sòl rústic que definia el Pla General del 2000 a les categories proposades pel Pla Territorial Insular de Mallorca. Ara es proposa una integració de les categories de l'antic Pla del 2000, les denominades SR, a les categories establertes pel Pla Territorial, AANP, ANEI, ARIP-B, ARIP..., però municipals, de manera que es simplifiqui i, per tant, es clarifiqui la matriu d’usos per a aquests tipus de sòl. En l’àmbit municipal, existeixen al municipi tres grans espais de protecció: 1. La serra de Tramuntana, que conté la finca pública de Galatzó 2. La punta de Rafaubetx 3. La serra de na Burguesa Es vol donar a aquests espais una especial rellevància pel que fa a la seva protecció, així com al seu manteniment i funcionament biològic, a través de la proposta d’uns grans corredors ambientals i biològics que uneixin aquests tres grans pulmons verds. Aquests corredors, a més, coincideixen en gran part amb els torrents més importants del municipi: 1. El torrent de Torà a Peguera 2. El torrent de Galatzó a Santa Ponça Així mateix, es pretén iniciar una reflexió sobre els usos d'habitatge en sòl rústic comú i les seves característiques, així com sobre la prohibició de l'ús residencial en sòl rústic protegit. Aquesta reflexió parteix de la realitat que s'ha donat tant a Calvià com a la resta de Mallorca, on ha estat una norma en tot el sòl rústic la substitució generalitzada dels usos tradicionals agricolaramaders pels usos residencials més o manco extensius, és a dir, amb parcel·les de superfície variable. Aquesta activitat en el Pla Provincial de 1973 es possibilitava lligada als usos rurals com a habitatges annexos a l'explotació agrícola i, per tant, sense explotació semblava que no hi podia haver habitatge. I, a més, també sembla que les característiques tipològiques d’aquest havien de respondre a la condició rural de l'explotació. Tanmateix, el resultat va ser en el millor dels casos el control de la parcel·la mínima, que va passar de constituir una unitat de cultiu a una nova xarxa periurbana de caràcter residencial. Aquesta progressiva pèrdua del caràcter agrícola del sòl rústic de cultiu a Calvià s'ha manifestat de dues formes: a) Ocupació de parcel·les rurals per edificacions més o manco referenciades amb les tradicionals però substituint-ne l'ús pel residencial de temporada o estable. Això suposa una extensió de 1.065 Ha de sòl rústic al voltant dels nuclis urbans tradicionals en la qual estimam que s’ubiquen uns 550 habitatges. Des del Pla General, lluny de considerar aquesta problemàtica com a residual i de mantenir la regulació del PTM, volem obrir el debat de la conveniència de seguir com fins ara i consolidar la tendència transformadora existent o iniciar un procés de recuperació de les característiques tradicionals, el que passaria per no fer possibles més xalets. En qualsevol cas, es farà un estudi sobre la capacitat de càrrega residencial dels diferents sòls i l'informe d'estrategia ambiental valorarà les conseqüències que aquesta transformació comporta. b) Presència de la parcel·lació rústica de Son Font. El problema de la regularització de Son Font és present des de finals dels 70, sense que s'hagi deixat d'edificar amb aparença de legalitat aquesta parcel·lació de regadiu com una urbanització de sòl unifamiliar residencial amb tipologia de xalets. El tractament d'aquesta àrea en el Pla General vigent és el de nucli rural amb un posterior intent fracassat de classificació com a sòl urbà a recer del que disposava la Llei 7/2012 del Govern Balear per als assentaments en el medi rural.

En aquesta zona, a més de paralitzar qualsevol actuació urbanitzadora o edificatòria, encara que siguin reformes de l'existent, es tracta d’actuar amb criteris ambientals basats en l'autosuficiència de les edificacions existents, de minvar la superfície de sòl transformat i d’aplicar una normativa molt estricta d'adequació de les edificacions existents a criteris paisatgístics i tipològics condicionats per la protecció dels rústics que l'envolten. El Pla també valorarà les condicions per ubicar en sòl rústic altres usos, de vegades anomenats atípics, pels quals no tan sols s'acrediti que són incompatibles amb els usos urbans, sinó que el Pla dimensionarà i valorarà l’admissibilitat de l’empremta ecològica que signifiquin. Per altra banda, a les propostes de protecció ja existents de diferents espais naturals ara vigents s'hi afegiran les zones que es trobin en perill manifest de degradació, incorporant-hi criteris d'actuació per a la reforestació d'espais transformats i per a la recuperació de la morfologia original pròpia tant de la part plana, en especial dels penya-segats, com de les zones de muntanya. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI L'adaptació del Pla General al Pla Territorial de Mallorca l'any 2009 va suposar la incorporació de nous elements patrimonials inclosos en una nova estructura organitzativa pel que fa a les tipologies patrimonials i la seva adaptació a la normativa establerta en el Pla Territorial Insular. Això va suposar la inclusió de diferents tipus de patrimoni etnològic existent al municipi, com ara els sistemes hidràulics, les tipologies d'explotació etnogràfica de recursos forestals (conjunts de carboners, forns de calç...), elements d'explotació agropecuària com ara les eres, etc. A més, s'amplien els camins i itineraris d’interès paisatgístic i s'inclou, també, una categoria d'arbres singulars i una altra d'espais amargenats d’interès preferent. Així, s'amplià el nombre d'elements catalogats, que va passar de 182 a 480. La revisió que ara es proposa té els següents objectius: 1. La reconceptualització del catàleg amb la incorporació de noves eines conceptuals, entre les quals destaca el concepte de «paisatge». La inclusió d'aquest concepte permet una millor estratègia de protecció dels conjunts patrimonials, ja que incorpora i integra el paisatge natural i l'antròpic, així com els entorns i ambients que es generen entre l’un i l’altre. Com la majoria dels catàlegs patrimonials de les Illes Balears, l'actual de Calvià s'organitza a partir d'una concepció individual del conjunt patrimonial. Aquesta concepció s'articula a partir de l'establiment de fitxes individuals específiques per a cada conjunt. El resultat d'aquest plantejament es la generació d'estratègies de protecció individuals, fragmentades i poc vinculades amb el territori que les envolta i amb l'entorn paisatgístic en el qual, juntament amb altres elements, s'inclou el bé patrimonial a protegir. Davant aquesta situació, per a la revisió del catàleg es proposa una redefinició de les estratègies de organització dels conjunts patrimonials, de les eines de delimitació i de la normativa de protecció que hi va associada. L'objectiu que es persegueix és millorar les estratègies de protecció amb la finalitat d’aconseguir una vinculació i protecció més harmònica entre el bé catalogat, el paisatge que l'envolta i la resta d'elements existents en aquell paisatge. Amb això es pretén protegir, no tan sols aspectes materials del bé, sinó també del seu entorn i paisatge, i la significació que aquell hi té. Es parteix d'una protecció del paisatge i dels seus elements constitutius, no de la protecció individual i desconnectada dels conjunts patrimonials. Per això, es proposa la creació de tres tipus d’unitats de paisatge: 1.1. Unitats de paisatge urbà: es definiran els paisatges urbans que per la seva història i característiques mereixen una protecció singular.

Aquest nou disseny permetrà una disminució del nombre de fitxes arquitectòniques individuals, alhora que permetrà eines de protecció de l'espai urbà concebut en la seva globalitat i no com la suma desestructurada d'elements individuals a protegir.

b) S’hauran d’incloure dins el catàleg els murs que limitin camins o carreteres, amb valor paisatgístic ambiental.

S'inclourà així per primera vegada una protecció dels paisatges que caracteritzen els nuclis de Calvià i d’es Capdellà.

c) S’hauran de catalogar els següents elements hidràulics: la sínia de l’Hort de Son Estades; el pou amb capella a Son Camps; la mina a la canaleta de Bendinat, la canaleta de Bendinat, l’arc de la canaleta de Bendinat; la font de s’Ermita i l’aljub de la font de s’Ermita; la font d’es Comellar de sa Mina; la canaleta de la Vall Negra, i l’arc de la canaleta de la Vall Negra.

1.2. Unitats de paisatge rural: es protegiran els paisatges que per la seva història i les seves característiques patrimonials dins les zones rústiques tenen una especial significació en funció de la concentració de categories patrimonials de tipus etnogràfic, agropecuari o agrari-residencial.

d) En les fitxes d’heràldica s’han d’emplenar les dades de grau de conservació i criteris d’intervenció.

Aquestes unitats de paisatge parteixen del principi que hi ha una íntima relació històrica, orgànica i funcional entre les principals residències tradicionals rústiques, les cases de possessió, les seves dependències d'explotació agropecuària, les infraestructures d'explotació dels recursos forestals i els paisatges forestals i agraris existents en el municipi. A més de la relació històrica, funcional i orgànica, els elements que les conformen es relacionen a través dels connectors existents, que són, principalment, camins i pistes forestals. Principalment aquestes unitats de paisatge se centraran al voltant de les cases de possessió del terme municipal i en relació al sistema de vida que suposava aquesta forma d'assentament en el medi rural.

e) S’ha d’ampliar la informació de les fitxes dels camins, així com incloure-hi els diferents camins empedrats.» Analitzada aquesta prescripció, la revisió proposa anar més enllà del que senyala el CIM en la seva prescripció i és incloure en el catàleg els camins d'interès patrimonial i natural del municipi de Calvià. Això suposarà, no tan sols cartografiar tots aquests camins, sinó a més fer una profunda revisió formal i conceptual de les fitxes dels camins que s’incorporaran: 1. L'anàlisi de les característiques del camí (tipologia, tipus de tram, paviments, elements configuradors: ponts, escopidors, empedrats, cantoneres, sistemes de paret en sec...). 2. L'anàlisi dels conjunts patrimonials associats a cada camí. 3. L'anàlisi dels conjunts d'àrees d’interès mediambiental associades al camí. 4. L'anàlisi del patrimoni paisatgístic associat al camí. 5. La incorporació de noves tipologies patrimonials identificades.

1.3. Unitats de paisatge arqueològic o paleontològic: De manera excepcional, alguns territoris es presenten com un fòssil, ja que permeten tenir una idea de com es va articular el paisatge i els jaciments arqueològics en temps antics. Pel seu caràcter d'element fòssil d’especial significació, es proposa la creació d’unitats de paisatge arqueològic. Un bon exemple n’és el Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, al qual es preveu donar una major rellevància. Així mateix es preveu protegir el sistema visual que encara existeix a hores d’ara entre les antigues torres de defensa del municipi, així com els camins de comunicació interior entre aquestes i que formen part del sistema defensiu original entès com a conjunt i no com a elements dissociats. A partir d'aquest esquema conceptual, totes les estratègies de protecció s'articularan a partir d’aquest dos eixos: 1. Estratègies de protecció d’unitats de paisatge i dels elements que el conformen. 2. Estratègies de protecció individualitzada per als conjunts patrimonials que no estiguin inclosos dins unitats de paisatge. 2. Un redisseny i ampliació de la informació que es recollirà en les fitxes de catàleg. 3. L’aplec i gestió de tota la informació del catàleg a partir de la generació de bases de dades georeferenciades en un sistema d’informació geogràfica (SIG), alhora que una revisió de la delimitació dels àmbits de protecció dels diferents elements. 4. La incorporació de nous elements patrimonials identificats.

Per primera vegada, i seguint les proteccions establertes en la Llei 12/1998, de patrimoni historicoartístic de les Illes Balears, i en el decret 14/2011, d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, es vol incorporar al catàleg de Calvià la protecció del patrimoni paleontològic del municipi. 6. Canvis en el camp normatiu del catàleg. Es preveu fer tots els canvis normatius necessaris per tal d'adaptar la normativa del catàleg a aquesta nova estratègia de protecció de paisatges, sistemes i formes de vida, i no d’elements individualitzats en el territori. També es preveu un major nivell de concreció de la normativa aplicada al conjunt patrimonial amb la finalitat de facilitar la interpretació de la protecció existent, disminuir-ne l'ambigüitat i facilitar l'aplicació de la normativa a l’atorgament de llicències urbanístiques. Això suposarà la identificació dels elements patrimonials del conjunt que mereixen una especial protecció, així com, si el conjunt ho requereix, una graduació del nivell de protecció de les diferents unitats integrants en funció de les seves característiques patrimonials específiques. Finalment, es proposa potenciar, tant des de l'àmbit públic com des del privat, la inversió en la recuperació del patrimoni històric del municipi a partir de l'establiment d'un percentatge mínim destinat a aquesta finalitat en les obres que afectin béns catalogats i els pressuposts de les quals superin una determinada quantitat econòmica o una determinada envergadura. Aquesta proposta té la seva inspiració en el percentatge cultural que s'estableix en el títol VII de la Llei de patrimoni històric espanyol, de mesures de foment, i la seva translació al títol IX de la Llei 12/98, de patrimoni històric de les Illes Balears, i intenta que no tan sols es recuperi el patrimoni que a hores d’ara té un rendiment econòmic possible, sinó també la consolidació i recuperació del patrimoni que actualment no és rendible econòmicament perquè no se li pot donar un ús rendible, però la pervivència del qual resulta d’interès social.

A més de nous elements, s'haurà de donar compliment a la prescripció núm. 4 de l'acord d'aprovació definitiva de l'Adaptació del Pla General de Calvià al Pla Territorial de Mallorca de data 26 de juny de 2009, publicat en el BOIB núm. 126 EXT, de data 28.08.2009. Aquesta prescripció senyala que: «En la propera revisió del Pla General d’Ordenació de Calvià, s’hauran de tenir en compte les següents consideracions, quedant subjecta mentrestant qualsevol intervenció sobre els següents elements patrimonials afectats a l’informe previ d’aquesta comissió en matèria de patrimoni històric: a) A banda del pont de Galatzó (460), cal justificar la inexistència de cap altre pont d’interès patrimonial en el terme municipal.

Torre de Cala Figuera

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE PARC PÚBLIC PROTEGIT PARC PRIVAT PROTEGIT SÒL RÚSTIC PROTEGIT SON FONT

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

10.a

PROTECCIÓ DEL SÒL RÚSTIC Març 2016

Escala 1:60.000

SÒL URBANITZAT I URBANITZABLE CAMINS I ITINERARIS D'INTERÈS DELIMITACIÓ UNITATS DE PAISATGE RURAL: CASES DE POSSESSI: TORRES DE DEFENSA SISTEMA DEFENSIU COSTANER FINCA PÚBLICA ES GALATZÓ PARC ARQUEOLÒGIC PUIG DE SA MORISCA DELIMITACIÓ UNITATS DE PAISATGE URBÀ

Ajuntament de Calvià

REVISIÓ PLA GENERAL MUNICIPAL Línies Bàsiques de Planejament

10.b

PROTECCIÓ DEL PATRIMONI Març 2016

Escala 1:60.000