FESTES D'ESTIU 2021 by Ajuntament de Guadassuar

FESTIVITAT AL SANTÍSSIM CRIST DE LA PENYA Relació de Festers i Festeres del Crist 2021 Saluda

FESTIVITAT A LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA Festeres de la Misericòrdia 1995 i 1996 Relació de Festeres de la Misericòrdia 2020-2021 Saluda

FESTIVITAT A LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ Festeres de l’Assumpció 1970 i 1971 Festeres de l’Assumpció 1995 Festeres de l’Assumpció 1996 Relació de Festeres de l’Assumpció 2020-2021 Saluda FESTIVITAT A SANT ROC Festers de Sant Roc 1995 Festers de Sant Roc 1996 Relació de Festers de Sant Roc 2020-2021 i saluda

Edició: Ajuntament de Guadassuar Coordinació, maquetació i il·lustracions: Regidoria de Festes i Govern Obert Portada: Ricardo Balbastre Impressió: Blauverd Impressors

SALUDES Alcalde de Guadassuar Regidor de Festes de Guadassuar Rector de Guadassuar Regina de Danses Rei de Danses

‘GUADASSUAR, 775 ANIVERSARI’ per Enric Mut

‘L’ESTIU, LES OLORS I ELS SABORS DE LA CALOR’ per Immaculada Cerdà

DANSES DE GUADASSUAR In memoriam - Parlament de Vicent Gimeno, Cap de Dansa 21 d’agost de 2001.

VIIIé CONCURS DE CARTELLS DE DANSES 2021

Ballant, rient, mirant, bufant, tocant i repicant i repicant... I mira mira Micalet posa-li farina i es farà duret. Com deia el poeta: “de pobles com el nostre en són parits ben pocs”.

*Cita de Vicent Boïl i Mut, fester de Sant Roc de 1996, del parlament

com a Cap de Dansa el 25 d’agost de 1997 al carrer Sant Roc

Quan el sentiment més pur guia les accions, l’essència de la festa és inesborrable.

Les Festeres de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que moltes han sigut Festeres de l’Assumpció i seran també Festeres del Crist, porten la resiliència en el seu ADN. És el segon any que l’enemic microscòpic trastoca els seus plans, però elles són més fortes. Malgrat la metamorfosi que ha patit la seua festa, estan disposades a aprofitar-la al màxim. No en va insistisc sempre en la serenitat i maduresa que les caracteritza.

Salvador Montañana Alcalde de Guadassuar “Guadassuar està en festes”. Així podria començar un saluda habitual, però no vivim temps habituals. Qui ens anava a dir que una maleïda pandèmia ens arrabassaria el plaer de gaudir de les festes del nostre poble en total plenitud. I qui ens anava a dir que ho faria dos anys consecutius.

A finals d’agost, es fa intensa la calor de la festa gran, i les Festeres de l’Assumpció irrompen en l’escena amb la jovialitat pròpia de qui arriba, per fi, al moment que ha estat somiant des de la seua infantesa més tendra. I ho fan junt amb els joves Festers de Sant Roc, consagrats a organitzar la festa major.

Però aquestes paraules que vos dedique no trauran a relluir la part negativa, no perquè no existeix, sinó perquè hi ha una força superior que ha de guiar el nostre pensament: tornarem. Molt prompte tornarem. I, mentrestant, gaudim del que tenim, perquè enguany no serà la participació massiva allò que caracteritze la festa, però el sentit de poble roman immutable.

Enguany no hi haurà Setmana de Danses tal com la coneixem, és cert, però també que el poble mantindrem vives les reminiscències de postisses, bruses, botiges, garrots, dansadors en rengleres i cadires a les voreres. I encara que allò tangible ens arribe sols com a record, per ara, i també desig de futur, hi ha una altra part intangible que continuarà present, a la seua manera: imaginació, lluminositat, color, ritme i música. Perquè és el poble qui fa bategar el cor de la festa. I enguany ho seguirem fent, amb moderació i consciència.

Pocs pobles conserven, com el nostre, la tradició que emana dels festers i festeres. La feina que realitzen, any rere any, és encomiable. Però enguany ho és per partida doble. Festers i Festeres del Crist, de la Misericòrdia, de l’Assumpció i de Sant Roc han hagut de mantenir viva la flama de la festa, però també la flama de l’esperança.

A tots els festers i festeres que, tot i saber que aquesta és l’última oportunitat per gaudir la seua festa, han mantés viva la flama per a les generacions venidores: gràcies infinites. Al poble de Guadassuar, que espereu amb ganes la recuperació definitiva: desitge que passem unes festes respectuoses i responsables.

El Santíssim Crist de la Penya obri les festes d’estiu, amb el trasllat de la imatge des de l’ermita fins a l’església. Festers i Festeres del Crist l’acompanyen amb devoció, sabent-se mantenidors i mantenidores d’una tradició que els transporta a temps vitals passats. Enguany no hi haurà, tal volta, processons. Però quan el sentiment més pur guia les accions, l’essència de la festa és inesborrable.

Tornarem. 4

Qui les descobrix no deixa de repetir-les. D’enamorar-se. D’apreciar allò que és vida. Allò que és poble. i la lluna davall dels peus, l’Assumpció. Les boletes de Sant Roc –ara, més necessàries que mai– que espanten el mal contagiós des de la matinada fins a la tornada a sa casa, a l’Ermita. Ah! Un dels misteris més palpitants són les Danses, perquè qui les descobrix no deixa de repetir-les. D’enamorar-se. D’apreciar allò que és vida. Allò que és poble. Perquè este enigma embriagador va des de les peretes que calfen les safes de colors, el nuc del cordell de les castanyoles que no està ben fet, el complement del trage emprat a algú del veïnat, les cadires de boga –en bon lloc, és clar– que és impossible deslligar-les, el meló d’alger que refresca la nit i els gaiatos que per un milacre encara no han partit la seua base.

Josep Martínez Regidor de Festes Abans de començar vull contar-vos dos secrets, que encara que en altres ocasions ja vos els haja dit no ve de més que els torne a compartir. El primer, és que les vespres festives –encara que parega que no– embogixen, i ja sabeu quantes en vivim durant el mes d’agost. Moltes. I l’any passat hi vam tindre un grapat carregades d’emocions feridores, de sensacions com mai a flor de pell, de sentiments desemparats per unes festes que no acabaven de cridar a la porta, sinó a xarxes socials i als àlbums encolats de casa. En blanc i negre, o en digital. Però, sí que colpejaven fort als nostres cors malgrat no tindre-les. No sentir-les. No viure-les. I enguany, un poc més, la llum ve envoltant l’horitzó amb una bona dosi carregada d’esperança.

Ja veieu, un mosaic complex i delicat que hem sabut protegir com a veïnat que s’estima els seus secrets, encara que compartits de bon grat amb aquell que ve a la nostra casa: Guadassuar. Però, manats a mantindre-ho i respectar-ho. I en els temps complicats que vivim no és fàcil aguantar eixa flama, per segon any consecutiu, encara que tenim un foc que no s’apaga sinó que s’aviva. Malgrat el balanceig, els nervis i el fredat que fa la situació ens queda la responsabilitat i el seny. I això ens ha ensenyat a practicar (fins on es pot) l’empatia front a les (possibles) contradiccions que et somouen tot. Tot s’ha fet amb bona voluntat, de cor.

L’altre secret és la música, des del passacarrer fins al danseret final, que abraça cadascun dels nostres sentiments. El “tanina tanina taninaninanina” que no es resigna a parar-se de rondar pel cap. La telefonada, que en alguns mòbils, sona a Danses tot l’any. Les caixes dels paperets, guardades a lloc segur, i que encara conserven les últimes notes de l’accelerat danseret i el so de l’esclat del coet final. Xacarrac!

No vull acabar sense agrair la lliçó de vida i de treball que ha sigut el compartir el llarg (i dur) camí, que ens ha portat fins a este agost atípic, fet amb les entitats festives i culturals i la parròquia del nostre poble. Especialment gràcies a totes les colles de festers i festeres de les festes d’estiu, que a pesar de la situació, farem allò impossible perquè tingueu el millor record del(s) vostre(s) any(s) de festa. Vos ho mereixeu al màxim. I gràcies també a tu, veí i veïna, per estar i no defallir. Vosaltres sou l’ingredient màgic d’este poble, d’estes festes. Salut!

Però, en realitat, les festes d’estiu arropixen un muntó de secrets. I pensant-ho millor: cap és menys que l’altre. Els rostres innocents dels àngels que custodien al Santíssim Crist de la Penya i que t’extasien baix la seua devoció. La mirada de la nostra patrona, la Mare de Déu de la Misericòrdia, que irremeiablement et captiva, t’acull. La joventut que acompanya a eixa dona que té el sol per vestit 5

Per escoltar de veritat necessitem obrir-nos a l’altre sense prejudicis, amb confiança i serenitat.

serà possible si primer no ens hem “posat les piles” per poder vèncer a tres tipus d’escoltes: l’escolta egoista, distreta i falsa. Hem de descansar d’escoltar-nos a nosaltres mateixos; alguns estem ja més que avorrits d’escoltar-nos...no ens ho hem de creure tant...hem de poder escoltar en diferents direccions a la vegada i, sobretot, no hem de falsejar l’escolta, com la cara d’alguns dels meus alumnes que fan com si escoltaren, però va a ser que no...

Juan Sivera Rector HUI, MÉS QUE MAI, NECESSITEM OBRIR BÉ ELS NOSTRES OÏTS I DEIXAR-NOS ACOMPANYAR

Una vegada oberts a una correcta actitud d’escolta, la segona fase és trobar a algú que et sàpiga aconsellar bé i, el que és més important, que tinga autoritat per fer-ho. L’autoritat no es guanya per la quantitat de coses que sàpiga l’altre, sinó per quantitat d’estima que done. Sí, no m’he equivocat de paraula. Sols l’amor, l’estima, l’afecte, poden fer que eixe consell que no entenc o que em costa acceptar, cale realment en la meua vida i em moga al canvi de veritat. Açò no serà fàcil, perquè no anem sobrats de referents...

Una de les necessitats més fonamentals que experimentem totes les persones, amb més o menys intensitat, al llarg de la nostra vida, és la necessitat d’escoltar i deixar-nos aconsellar, i més en este temps de pandèmia que hem patit i del qual encara no hem aconseguit eixir. Tots sabem que com a éssers relacionals, no tot depèn de nosaltres, gràcies a Déu; necessitem contrastar les coses, escoltar plantejaments distints al nostre, obrir-nos al que altres ens pugen fer veure. Quan intentem satisfer esta necessitat, en moltes ocasions trobem obstacles, grans desafiaments, alguns interns i altres externs, que ens dificulten o impedeixen poder escoltar i deixar-nos aconsellar.

Per això és necessari que no ens desanimem en la recerca d’estos bons referents que propicien en nosaltres una lectura realista i sensata de la vida. Hi ha més dels que creiem i estan més a prop del que pensem, però cal trobar-los.

La primera gran dificultat la trobem en nosaltres mateixos i té a veure amb l’actitud d’escolta. No escoltem, això és obvi, ja fa temps que ho hem deixat de fer. Bé, sí, escoltem allò que ens interessa, allò que ens cau bé, que quadra amb la nostra visió de la realitat, moltes vegades un poc adulterada. Podríem dir que sabem escoltar-nos molt bé a nosaltres mateixos, però això no és escoltar.

La tercera fase serà “aplicar-me el conte”; que estos consells, paraules, orientacions que he escoltat amb confiança i que m’han marcat de veritat i que, a més, sé que necessite, no em duren quatre dies, sinó que els porte a terme. Per a això, necessitaré la gràcia de Déu, perquè sabem que sols amb les nostres forces no hi ha prou, i també necessitaré la meua bona voluntat que, encara que és de vegades dèbil, serà decisiva.

Per a escoltar de veritat necessitem obrir-nos a l’altre sense prejudicis, amb confiança i serenitat. Estar disposats a no eixir-nos-en sempre amb la nostra, en definitiva, estar disposats que la paraula de l’altre il·lumine realment la nostra vida. Per a aconseguir-ho, la primera cosa que hem de fer és modular la nostra actitud d’escolta; hem d’esforçar-nos per mantenir sempre una actitud d’escolta activa, i això no

No sé en quin moment de la vida es troba cadascú; si som o no dels afortunats que hem trobat un bon acompanyant, un bon conseller. Si ens hem deixat acompanyar i aconsellar de veritat. No ho sé perquè, com hem dit abans, no és gens fàcil. El que sí que sé, amb absoluta seguretat i sense marge d’error és que tots tenim molt a 6

Deixem-nos abraçar pel Santíssim Crist de la Penya que ens mostra el camí que hem de seguir per arribar a bon port.

prop a una Mare ( que prompte celebrarem sota l’advocació de la Misericòrdia i l’Assumpció) que mai s’equivoca, la qual cosa dona molta tranquil·litat; una Mare que és un referent immillorable ja que va creure i va viure els misteris de la fe i la vida d’una manera realment sublim i, per tant , desborda credibilitat; una Mare que va mantenir sempre una actitud d’escoltat activa; una Mare que va encertar en deixar-se aconsellar pel millor conseller: l’Esperit Sant; una Mare que va perseverar fins a la fi i, tot i les contrarietats; una Mare que no va tindre por a obrir-se a allò desconegut...

és la nostra actitud quan busquem un consell. Escoltar atentament, plantejar la nostra situació personal i confiar que la força de l’Altíssim actuarà sempre de la mà del nostre bon fer.

Maria és per a nosaltres la millor consellera, fonamentalment per tres motius: perquè va saber escoltar: “ en escoltar estes paraules Ella es va torbar i es preguntava què significava eixa salutació”; perquè va ser honesta, va mostra quina era en eixe moment la seua situació personal: “com serà això, si sóc verge?”; i va ser confiada:“ ací teniu l’esclava del Senyor, que es complisquen en mi les teues paraules”. Estes tres condicions ens haurien d’ajudar a revisar quina

Vos desitge a tots de cor unes bones festes; que els distints actes litúrgics que hem preparat amb tanta il·lusió ens ajuden a omplir la nostra vida de fe, esperança i amor.

Que les festes d’este estiu tan atípiques, no deixen de ser per a tots una ocasió propícia per acudir a la nostra Mare; en Ella trobarem una Mestra en l’escolta, honestedat i confiança. I amb Maria a Jesús; deixem-nos abraçar pel Santíssim Crist de la Penya que ens mostra el camí que hem de seguir per a arribar a bon port.

Finalment, vull donar les gràcies a totes les festeres i els festers, especialment a les festeres de la Misericòrdia i els festers del Crist per la seua gran disponibilitat i implicació en la parròquia.

Tots som imprescindibles perquè continue aquesta tradició tan bonica.

Gema Mateu Regina de Danses

Estimats veïns i veïnes de Guadassuar,

Mai haguera pensat que estaria escrivint aquestes paraules dos anys després de la festa. Després de tot el que hem passat crec que és de justícia començar donant les meues sinceres condolences a totes les persones i famílies que durant aquest temps han perdut algun familiar en aquesta pandèmia i, a més, fer extensiu el meu reconeixement a tots aquells qui han treballat i que lluiten incansablement perquè aquesta situació arribe prompte al seu fi. No podem parlar de festes d´estiu sense anomenar els festers i festeres de Sant Roc i la Mare de Déu de l’Assumpció. Des d’ací donar-los ànims ja que donada la situació no han pogut gaudir de la festa com ells i elles es mereixen.

Impossible oblidar-me dels meus festers i festeres del 2019 als qui només puc donar les gràcies. Gràcies per estar sempre junts, ajudant-nos i recolzant-nos en tot moment, per fer de la festa una gran família i fer-me gaudir i gaudir d’un any inoblidable. I per últim, agrair també l’esforç de totes les persones que col·laboren any darrere any perquè les Danses de Guadassuar no perden mai la seua essència. Tots som imprescindibles perquè continue aquesta tradició tan bonica, començant pels que cada dia engalanen els carrers penjant els tan característics “paperets”, els que cada dia pensen i fan un trage diferent per ballar la dansà, el que fica les cadires i la taula a la porta, els festers, els ajudants, els músics, balladors, fins la gent que s’apropa a vore la dansà, en definitiva a tot el poble, perquè encara que aquest any serà diferent, TORNAREM I GAUDIREM DE LA NOSTRA FESTA AMB MÉS GANES QUE MAI.

VISCA LES DANSES!!! VISCA GUADASSUAR!!!!

Tornarem més forts que mai i tornarem a omplir els carrers de Guadassuar d’alegria.

Vicente Benito Rei de Danses Benvolguts veïns i veïnes de Guadassuar. Ha arribat l’estiu a les nostres cases un any més, i aquest any toca celebrar les festes que tant estimem de una manera un poc especial. A tots ens faria il·lusió poder celebrar aquestes dates amb la normalitat que sempre hem gaudit. En estos temps de Covid toca adaptar-nos a la situació. Hem viscut moments difícils a causa de la pandèmia que vivim, i hem tornat a entendre millor que mai la importància de cuidar-se i cuidar la nostra salut. Per demostrar el que estimem la nostra festa hi ha que gaudir-la en responsabilitat, perquè poc a poc es va veient la llum. Respecte al meu any, ara sabem, encara més, la fortuna que hem tingut de poder realitzar la nostra festa en total normalitat. Formàrem una família inseparable i crearem vincles que de segur que

ens acompanyaran al llarg de les nostres vides, no pense en un millor any sense cada u dels que formàrem els festers i festeres 2019. Omplíreu un any sencer de records inoblidables. També m’agradaria animar i desitjar el millor possible a les festeres i festers del 2020-2021, que encara que siga difícil puguen gaudir de la festa de Guadassuar. Finalment, anime a tot el poble a respectar aquestes dates assenyalades i gaudir-les en responsabilitat, tornarem més forts que mai i tornarem a omplir els carrers de Guadassuar d’alegria. Visca Sant Roc! Visca la Mare de Déu de l’Assumpció! Visca les festes de Guadassuar!

FESTERS I FESTERES DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PENYA 2021 ADELA VENDRELL BORRÀS AMPARO GALAN RIBES ANDRÉS ARNANDIS PÉREZ ANGELA AGUILAR GIMÉNEZ BASILIA GONZÀLEZ GIMÉNEZ ELIGIO OSCA BOILS ENRIQUE CUCARELLA PERALES HERMINIA PUIG ROSELL M. ANGELES OLMOS ESQUER MARIA GARCIA ESTEVE M. CARMEN GINESTAR ROSELL MERCHE SAIS RIBES PILAR MASIP LAFARGA PILAR MELLADO POLO PRIMI DIAZ PICAZO PURIN AÑÓ SAIS ROSA CASTERÀ PASTOR ROSA M. ESTEVE JORNET ROSA T. BARBERÀ ALVENTOSA

Que el Crist de la Penya es senta orgullós del seu poble.

L’estiu ha arribat i com sempre les festes a Guadassuar, entre elles, la Festa del nostre Crist de la Penya, al que tant li demanem, sobretot salut, que en aquestos moments és el que més ens preocupa. Des de fa dos anys que tenim un estiu ben estrany on hem trobat molt en falta estar prop dels nostres en el dia a dia, però també que no podem celebrar les nostres festes. Però, tot i això, la quinta del 1956 hem decidit estar ahí per acompanyar el Crist en el seu dia, com ell ens ha acompanyat sempre dins de cadascú de nosaltres des que èrem xicotets; en les novenes de l’ermita, en la processó de la maneta dels nostres pares i mares o en els nostres pensaments, sobretot en estos dos últims anys. Així que dins dels actes que puguem realitzar, esperem que isca tot bé i que el Crist, la Quinta del 56 i el poble de Guadassuar tinga la festa que es mereix. Esperem que l’any que bé tot torne a la normalitat i que les festes es puguen fer com tota la vida, i així que el Crist de la Penya es senta orgullós del seu poble.

Visca el Santíssim Crist de la Penya!

Les Festeres i els Festers del Santíssim Crist de la Penya 2021. 12

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA 1995 MARIA TERESA IBIZA OSCA MARIA PILAR IBIZA OSCA TERESA LLEDÓ GONZÁLEZ MARI CARMEN FERRER ÚBEDA GENOVEVA CASASÚS SAIS MARIA NIVES JORNET ESQUER PEPITA BELTRAN AÑÓ MARI NIEVES ROIG OLIVER EDELMIRA SANTAFILOMENA BRIZ

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA 1996 MILAGROS MARTÍNEZ CARBONELL JOSEFA LLEDÓ GONZÁLEZ Mª CARMEN ESPINOSA MOYA TERE RAGA RIBES MARUJA MONTALVÀ BARBERÀ MARUJA TORRES CAMARASA A. GENOVEVA ORTEGA PÉREZ MERCEDES AÑÓ CASTERÀ NATIVIDAD AÑÓ GIMENO FINA PLAZA GUILLEM MARUJA ALABAU MORENO Mª CARMEN TELLO DOMINGO PEPITA MARTÍNEZ LLOPIS Mª CARMEN BRAZAL GUZMAN

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA 2020-2021 ALICIA PONS OSCA ANNA MASIP GIMENO ISABEL ROMERO CASP AMPARO SENTAMANS GARCIA MARGA FRANCÉS MARTÍNEZ SUSANA ALABAU GARCES TOÑI ROMERO VERDEJO VICENTA SANCHIS ROSELL Mª NIEVES CHECA TORRES SUSI JORNET ORTEGA PATRI SANCHIS ALVENTOSA M. JESÚS RIBERA MONTAÑANA MARÍA JOSÉ GUILLÉN FERRER YULY PUIG CORDERO

Dos anys???? Han passat dos anys??? Si pareix ahir, quan estàvem pensant si fer o no fer la festa de la Misericòrdia. Dos anys en els quals hem coincidit 14 dones amb un mateix pensament, AJUDAR i a més fer FESTA. Hem posat en pràctica la virtut de la Misericòrdia, per això, començàrem en diferents recollides solidàries, com han sigut les del Cotolengo, Càritas, Mensajeros de la Paz, Senegal, Aguafa, Càncer, festers de Sant Vicent, Falla la Barraca. També hem vist nàixer als Juniors Misericòrdia de Guadassuar i hem col·laborat amb molt d’orgull a la restauració de la Capella. Per suposat si no fora per la participació del nostre poble, res de tot açò haguera sigut pogut possible. Ens hem quedat amb les ganes de disfrutar de totes les festes i actes que, per desgràcia, una pandèmia, no ens ha deixat celebrar. Així i tot, no ens ha frenat i hem adaptat la festa a la normativa que en cada moment hi havia. En aquest moment, estem disfrutant com mai, pot ser del millor moment de la nostra vida. Volem donar tot el nostre suport per a les festeres del 2022, perquè donen continuïtat i esplendor a la nostra Patrona. I aprofitem per a convidar a tot el poble, especialment a les dones festeres de la Misericòrdia passades i futures a participar del nostre dia gran i novena. Que la Misericòrdia estiga present en cada dia de la nostra vida i pot ser així farem entre tots un món millor.

Que la Misericòrdia estiga present en cada dia de la nostra vida. 16

Visca la Mare de Déu de la Misericòrdia!!! Visca la Nostra Patrona!!!!! Visca la Mare de Déu del Cel i de la Terra!!! Visca les festeres de la Misericòrdia 2020-2021!!! Les Festeres de la Mare de Déu de la Misericòrdia 2020-2021.

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ 1970

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ 1971 ANA Mª BOILS SEGURA

JOSEFA SEGURA GOMIS

ANGELA GARCÍA JORNET

Mª CONSUELO CASASÚS

ASSUMPCIÓ ALÓS AÑÓ

CARMEN OLMOS CAMARASA

Mª ELVIRA GIL SOLER

EMPAR BALLESTER PERIS

CONCHA CASCALES FUSTER

Mª GENO GALAN RIBES

Mª TERESA BELTRÁN BOIL

DORITA MIRAVALLS GALÁN

Mª MERCEDES CUCARELLA

FELICIDAD CUCARELLA VIDAL

Mª MILAGRO AÑÓ CEBOLLA

JOSEFA ESCRIVÁ SALOM

Mª NIEVES BELTRAN AÑÓ

Mª TERESA REMIGIA OLMOS

MARIA COLOMER CELDA

VICENTA CAMARASA BELTRAN

JOSEFA OLMOS ESQUER

JOSEPA GIMENO DOMINGO

JOSEFINA CASTELLS CANET

MARUJA SEGURA BARBERÁ

CONCEPCIÓ JUAN AZORÍN

Mª TERESA BOILS COLOMINA

MODESTA AÑÓ AÑÓ

Mª DOLORS ALIÑO RIBERA MARIA ALÓS AÑÓ

FILO CANUT ROIG EMPAR CANUT SAIS Mª CARME CERVERA MESEGUER MARIA ESTEVE VIDAL

PEPITA AZNAR SAIS

Mª ANGELS MOYA MUT

PURIFICACIÓN RIBES BOILS

Mª JOSEPA OSCA MIRAVALLS CONSOL PÉREZ OLIVER

ROSA OLIVER PERPIÑÁ

TERESA RIBES GISBERT

ROSITA PUCHOL LLOPIS VICENTA CAMARASA RIBES

AMÉLIA RIBES ROSELL

VICENTA RIBES PLAZA

VICENTA ROSELLÓ TELLO

VICENTA ROIG CAMARASA

Mª TERESA SENTAMANS GIMENO

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ 1995 Mª JOSE ASENSI GARCÍA ALICIA BELTRAN PRESÈNCIA VICEN DIAZ GOMIS TERE FUERTES RAGA INÉS GARCÍA ESCRIVÀ FANI GIMÉNEZ LÓPEZ RUTH GIMENO BELTRÁN Mª ANGELES GIMENO TORRES Mª JOSEP OSCA ALÓS MARIA PÉREZ ORTEGA TERE ROIG GOMIS M. CARMEN SARABIA ALMARCHA Mª JOSE VIDAL BAY CAROLINA VIDAL GARCÍA TERE ROIG PADILLA

Eixe repicar t’ompli de satisfacció plena, i és que, és molt l’orgull el ser festera!

L’any 1995 fou l’any de la nostra festa!

Igual que ho fan ara, la màxima entre les quadrilles de la quinta del 76 era si fèies o no la festa. Finalment fórem 15 les que ens decidírem, i encetàrem un any ple de moments màgics: rifes de divendres de mes i mercat, loteries, sopars, revetles fins que el cos no podia més on tot eren rialles i cançonetes, triar els trages, cosir-los i lluir-los... Repicar les castanyoles, tota la gent del poble ho ha fet alguna vegada, però l’any de la festa, eixe repicar t’ompli de satisfacció plena, i és que, és molt l’orgull el ser festera! La serenitat que ens dóna la maduresa i els moments en què ens ha tocat viure el nostre ja 25+1 aniversari, ens fa enyorar, d’una manera molt especial, tot el que visquérem juntes, i desitjar amb molta força que tornen prompte les DANSES a sonar, i que les festeres puguen ballar-les al carrer Major; omplint de llum i color els cors de la gent del nostre poble. Les festeres de la Mare de Déu de l’Assumpció de 1995.

Ja fa 25 anys, quan 10 xiquetes de 18 anys, que ens pensàvem que ho sabíem tot, ens juntàrem per a fer la festa de la Mare de Déu de l’Assumpció. I que bé ho passàrem! Va ser una any de molta feina, rifes els dijous al mercat i els primer divendres de mes, loteria, quiosquet de la fira, desfilada, cosir trages i lluentons (milers de lluentons). Però sempre amb moltíssima il·lusió i amb l’ajuda de les nostres famílies. Portàrem els nostres trages i les Danses del nostre poble a Moralzarzal i a Sueca, quin comboi teníem i quina gana de passar-ho bé allà on anàvem. Quins bons records tenim, qualsevol excusa és bona per juntar-nos i recordar aquells moments. Per desgràcia, nosaltres no podrem eixir a ballar les Danses enguany i celebrar el nostre 25 aniversari, perquè qui ens anava a dir a nosaltres que passaríem el que estem passant. Però per sort decidírem fer-ho quan celebràrem els 20 anys i que bé fèrem.

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ 1996 LORENA AÑÓ ASENSI Mª TERESA BONET RIBES Mª GEMA CAMARASA ALBERT Mª ELVIRA ESQUER LLEDÓ VICENTA GINESTAR ESTEVE CAROLINA IBIZA MASIP AMPARO OSCA MACHÍ SUSANA PÉREZ GONZÁLEZ Mª SOFIA SAIS ROSELL CHELO SARABIA JORNET

Enguany no tindrem ni processó ni Danses, però segur que tot açò passarà prompte i amb moltíssima il·lusió podrem tornar a dir: Vinga! Quedem al meu pati a veure de què eixim, que això en dues vesprades fet! Qualsevol excusa és bona per juntar-nos i recordar aquells moments.

VISCA LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ!!

Les festeres de la Mare de Déu de l’Assumpció de 1996.

FESTERES DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ 2020-2021 ANDREA MESEGUER BOILS ANDREA ROSELLÓ REDONDO AIDA GÓMEZ SANCHIS ELENA MARTORELL PUCHOL MARA GIMENO FUERTES MÓNICA ASENSI CAICEDO SARA MARQUÉS VILLALBA CARLA MARTORELL CASANOVA MARIA CASANOVA ALABAU ADRIANA CASANI GIMENO

trages de Danses i sempre hem somiat amb aquest moment. Gràcies a la nostra dissenyadora Tere i a les nostres famílies, per no deixar la nostra il·lusió de costat i en tot moment seguir avant, fent que els nostres trages estiguen apunt per al moment en el que pugem eixir i dir que comence la dansà!

Estimats veïns i veïnes de Guadassuar,

Tirant la vista enrere, pareix que fa una eternitat que va començar la nostra festa. Perquè sí, podem dir que som de les poques festeres que han repetit la festa. Ens agradaria dir que ha sigut perquè hem gaudit tant que volíem repetir, però la realitat és que quan començava a vindre allò bo va aparèixer una pandèmia mundial que ho va paralitzar tot.

També voldríem donar les gràcies a l’Ajuntament per fer tot el possible perquè l’esperit de la festa no desaparega en cap moment. Així com també a les persones que més ho mereixen, aquelles que han estat aquest any lluitant per salvar vides, els sanitaris i cossos de seguretat.

Allà pel 2019 començàrem amb aquesta aventura, compartint molts bons moments amb els nostres festers. Però prompte ens vam començar a preguntar des de les nostres cases “on estan els festeros? Els festeros on estan?” Ells, que han sigut el millor que ens emportem d’aquesta festa, han fet de tots els moments una experiència inoblidable. Gràcies de tot cor!

Per acabar seria un plaer convidar-vos a tots a ballar les Danses però hem de ser pacients i reservar les ganes per quan tot açò passe. Perquè passarà i tornarem a escoltar el primer coet que marque l’inici de la dansà, tornaran les banderetes als carrers i tornarem a repicar les castanyoles al so del tabalet.

Tot va canviar tant... De tot el que estàvem organitzant amb il·lusió per al nostre poble poques coses s’han fet realitat, ja que la pandèmia no ho permetia. Així i tot, sempre hem intentat dur la il·lusió de les festes a tots els carabassots, als que volem donar les gràcies per recolzar-nos en aquests temps tan incerts.

Des de xicotetes hem vist com les festeres lluïen els seus

Visca la Mare de Deu de l’Assumpció! Visca les Danses! I visca Guadassuar! Les festeres de la Mare de Déu de l’Assumpció 2020-2021.

Gràcies per regalar-nos l’aprenentatge, per conèixer que rica és la tradició del nostre poble.

FESTERS DE SANT ROC 1995 QUIQUE ALONSO OSCA ALEJANDRO ARLANDIS AÑÓ JOSE MANUEL ASENSI OSCA XAVIER BOÏLS IBIZA PEPE CAMARASA CHECA ANTONIO CASTILLO MARTÍNEZ ADOLFO ESTEVE MONTALVÀ

ENRIQUE GARCIA SENTAMANS RUBEN GONZÁLEZ BARGUES JUAN BAUTISTA JORNET ALOS VICENT JORNET IBIZA RAUL NACHER ALOS FERNANDO OLCINA MAHIQUES SALVADOR OSCA AÑÓ

ADRIÀ OSCA DIAZ JOAN CARLES PASCUAL MATEU MANEL PÉREZ ORTEGA JESÚS SALCEDO BORQUE JOSE SERRANO MORENO JOSEP TORRES FERRERO

Hola! De primeres demanar a Sant Roc, patró entre altres de les persones contagiades per pandèmies, salut als veïns i veïnes de Guadassuar.

les boletes a la melona, les carcasses als bidons i les hores de germanor que encara són el nostre millor tresor... I els nostres divendres de Danses.

Al 1995 inauguren Port Aventura i Microsoft crea el Windows 95. Sí. Sí. Els canvis al nostre voltant han estat (25+1 anys) molt significatius. S’ha produït el nostre pas de la joventut plena a la “joventut molt plena” com es pot veure a la foto...

Gràcies per regalar-nos l’aprenentatge, per conèixer que rica és la tradició del nostre poble. Gràcies. En estos 775 anys de Guadassuar tots i totes som necessaris per seguir fent gran el nostre poble, tots i totes som necessaris per a que, passada la pandèmia, les nostres tradicions vertebren la nostra història cada dia més gran.

Al llarg de la festa, amb les nostres grans Festeres de l’Assumpció’95, ens tocaren totes les sorts (la loteria també!!): la sort d’unes famílies que fins i tot ens cuinaren i que ara valorem quan ens estimaven i estimen, un veïnat meravellós, un ajuntament que ens aguantava quan la despertà arrancava poc després de les quatre del matí... també el twingo, el pato Roc pel mig de la dansà, els barracons,

Salutacions i una forta abraçada a tots i totes. Els festers de Sant Roc de 1995. 24

Un seguit de sensacions, quasi totes bones, plenes d’alegria, plenes de boníssims moments.

FESTERS DE SANT ROC 1996 JOAQUIM ALABAU GARCÉS ENRIC ALABAU PALOP FRANCESC LLUÍS ARNANDIS ALÓS JOAN ASENSI TORRES JOAQUIM BELTRÁN OSCA VICENT BOÏL MUT FRANCESC CASANÍ ORTEGA DANIEL FUERTES GIMENO

CARLES A. GARCÍA PASTOR TEODOR HERRERO CARBÓ RAFEL LAPEÑA PERALES ALEXANDRE MARTÍNEZ CANET FIDEL OLIVER GARCÉS JOSEP LLUÍS OSCA MONTALVÀ FRANCESC XAVIER OSCA PELLICER LLUÍS OSCA PONS

Sembla l’altre dia quan vàrem fer la festa de sant Roc, i resulta que ja han passat 25 anys.

FRANCESC PÉREZ RAGA MIQUEL RIBES DÍAZ MARC RIBES GALÁN ENRIC ROIG LLOPIS MIQUEL RIBES ROIG FRANCESC SANZ MONTAÑANA MARINO CARLOS SEGURA BELTRÁN

gaudeixen, els qui ballen i els qui s’amuntonen als carrer per veure-les, amb cadires o sense cadires, amb un aiguallimó o una orxata per refrescar, músics, artistes, dissenyadors, tots i totes hi participen, això és el que ens identifica com a poble singular.

La festa de sant Roc nosaltres la vam fer amb 24 anys, i en ella, aquells que ja l’han fet, gaudeixen de tot un seguit de sensacions, quasi totes bones, plenes d’alegria, plenes de boníssims moments, risses contínues, sopars, dinars, festes sense parar; però sobretot, no ho oblidem, anàvem fent coses per al poble, per a què tot el poble participara i gaudira amb les festes de sant Roc.

Des d’ací vos volem animar a totes i a tots a participar d’estes festes i a què gaudiu com nosaltres vam gaudir fa 25 anys; que gaudisca el poble sencer i tots els visitants també. Visca Sant Roc!!! I visca els seus festers!!!

I dins de totes les festes, la festa que més recordem tots és la setmana de Danses, la setmana que per tot arreu coneixen al nostre poble; una setmana difícil d’oblidar, música, disfresses, colors, balls, orquestres, masclets, processons ... i Danses al carrer, Danses que sense els festers de Sant Roc no serien com són, on tots i totes

Els festers de Sant Roc de 1996.

FESTERS DE SANT ROC 2020-2021 JOAQUÍN CANET ROIG

MARIO RUIZ PASCUAL

ANDREU ESTEBAN GINESTAR

FERRAN GOMIS CARRILLO

VICENT GARCIA ASENSI

ADRIAN PORTA NOGUERA

ABEL GARCIA ALONSO

CARLES PÉREZ CERDÁN

JORGE ESTARLICH SENTAMANS

ERIC BARBERÀ CASTILLO

DAVID MORANTE GARCÍA

JOSEP RIBES NOGUERA

JOSE AÑÓ OLCINA

SERGIO ROSELL SANZ

SALVA MARZO CASANOVA

BLAI ALABAU ROSELL

JOAN VICENT ANDRÉS MELLADO

CRISTIAN CASTILLO CEBALLOS

AMALIO PICÓ CANUT

JOSÉ MARÍA BOÏLS HERNÁNDEZ

FRANC MARIN JUAN

ENRIQUE VALLES SOLER

Tornarem a escoltar eixes frases tan nostres com “ara pareix que córrega un poc l’aire”.

Estimat poble de Guadassuar,

veïnat. El millor contacte passà a ser amb distància, perquè semblava que tot començava a estar a mitja vida o a dos metres de distància.

La crònica local conta que només es produïren dos interrupcions pel que fa a la celebració de les nostres estimades Danses. Ens resulta impossible creure que justament el nostre any s’haja vist, una altra vegada, afectat per circumstàncies tan semblants a les del 1865, amb la còlera.

No és gens fàcil tallar, sense avisar prèviament, amb la vida que dúiem, però es més dur encara tallar l’experiència que comporta ser Festers de Sant Roc, després d’estar tants anys desitjant que arribe el moment. Moltes gràcies per ajudar-nos durant tot aquest temps en tots els aspectes i esperem i desitgem que prompte puguem gaudir de les nits de Danses amb l’aiguallimó, la coca de llanda, el meló de després de sopar, el passacarrer, el Cap de Dansa, els coets que marquen la dansà, els paperets, les castanyoles, les disfresses tant lluïdores que han fet les balladores i els balladors, la cassalla i com no tornar a escoltar eixes frases tan nostres com “ara pareix que córrega l’aire”.

Començàrem aquesta etapa molt il·lusionats i amb moltes ganes de poder celebrar com cal el nostre any. Un període ple de somriures, noves amistats, discussions, nervis i molta estima. Tot i que els festers ens coneixem ja d’abans, aquests pocs mesos junts ens ha permés, més si cap, convertir-nos en una gran família que desitgem que perdure amb el pas del temps. Com cada any, després de mesos de treball, arribava el moment de la veritat. Ens trobàvem ja submergits en plena organització de les festes d’estiu i de totes les activitats paral·leles que aquestes comporten. I de sobte, tot es va esfumar. La sensació d’irrealitat era tal que ni el temps semblava transcórrer com ho feia de normal.

Ens agradaria, a més, aprofitar aquestes línies per agrair als sanitaris, als cossos de seguretat, i a totes les empreses del nostre poble per la seua bona i llarga feina realitzada durant aquests temps tan difícils. I com no a tots els qui han participat i han ajudat a aquesta festa; a l’Ajuntament; als nostres familiars i el seu suport incondicional; i a les nostres companyes, les nostres Festeres, gràcies per ajudar sempre a dur endavant aquesta festa, sense vosaltres no haguera sigut el mateix.

Feia dos dies, o mitja vida, que començàrem a parlar de com serien els brusons, d’imaginar els nostres garrots, de desitjar que les dansaes estigueren de gom a gom la nostra gran setmana, de tot el que havíem de fer per tornar al poble tota l’ajuda que havíem rebut per la seua part...

Passats uns dies vam començar a trobar a faltar les reunions dels dijous (amb les seues discussions reglamentàries), anar als comerços del poble per demanar per fer sopar, preparar els divendres de més, i ens atreviríem a dir que, fins i tot, repartir la loteria al nostre

Visca Sant Roc! Visca les Danses! Visca Guadassuar! Els festers de Sant Roc de 2020-2021.

Igual que les persones celebrem els nostres aniversaris, els pobles també tenen dates commemoratives per recordar el seu passat i fomentar la seua cohesió social, ja siga la de la seua fundació (per exemple, Vila-real va ser fundada el 1274 pel rei Jaume I, va ser una creació ex novo), la de concessió de la Carta de Poblament o la de la primera aparició documental.

Guadassuar i

En el cas de Guadassuar la data més antiga de què disposem és la de la primera aparició documental, que es remunta al 18 de juliol de 1246 quan Jaume I ha de dictar una sentència per resoldre els conflictes i acabar amb la violència entre cristians i musulmans en el terme d’Alzira.

775 aniversari i

(1246 2021)

Efectivament l’alqueria de Guadassuar ja existia abans, possiblement va ser fundada al segle XII durant l’etapa d’expansió demogràfica, amb la instal·lació d’un clan familiar berber. Això enllaça amb una de les propostes explicatives del topònim Guadassuar: segons l’arabista Carme Barceló (2010) es tractaria d’un topònim col·lectiu, format per un primera part que no planteja cap problema referida al riu, wādī, i una segona, Sawwār, nom de tribu o família. Wādī Sawwār: el riu dels Sawwār, que equivaldria a un wād (banī) Sawwār: el riu dels fills de Sawwār. Recordem la variant escrita Guadaçahar de la Carta de Poblament de 1270. També són topònims col·lectius berbers Aurí (alqueria dels Hawwara: al-Hawwariyin) o Benirrabea (alqueria dels fills de Rabia: banī Rabi’a). Cal tindre en compte que els musulmans batejaven el territori des de la medina, Alzira, i Guadassuar està situat a l’altra part del riu Xúquer. Carme Barceló, anteriorment (1983), havia plantejat l’etimologia wád aswá: el riu més pla, tal vegada fent referència al fet que el nostre poble ocupa

una plana entre el Xúquer i el Magre, abans d’arribar a l’Alcúdia. J. Enric Mut Cronista oficial de Guadassuar

Els primers arabistes, com Julián Ribera (1928) i el seu deixeble Asín Palacios (1944), s’inclinaven per wādi aswád: el riu negre, però Joan Coromines i altres, com Terés, objectaren que en aquest cas caldria explicar l’absència de l’article al- (hispanoàrab *wád al-aswád, com en Guadalaviar (riu Túria), de wādi al-abyád: el riu blanc). Per això, Coromines considera que possiblement es creuaria amb wád aswár: el riu de muralles. Més recentment altres autors presenten altres alternatives: Abel Soler (2006) a partir de la primera cita de Guadassuar (1246), amb la variant Cudiasuar, proposa un Kudyat Aswān: l’alteró d’Assuan, importat d’Egipte. I Francisco Llácer (2011) s’inclina per un wādi as-sudár: el riu de l’assut, que explicaria també la variant Cudiasuar: l’assut del turó. En efecte, de camí a l’Alcúdia, l’alteró, s’ubica Guadassuar en un altre turonet, prop del riu Sec, on van existir diversos assuts per regar les terres de l’Alcúdia i Guadassuar i d’Algemesí. Tot es resoldrà quan es trobe escrit en àrab el nom del nostre poble, perquè es sabran quines consonats conté. 28

Tot aquest món musulmà, excepte els topònims, desapareixerà una vegada ocupe Jaume I el territori. A partir de la conquesta de València el 1238, la frontera se situarà en el riu Xúquer cap a 1240. És a dir que la vora esquerra del riu serà ocupada abans que siga lliurada Alzira a Jaume I el 1242, segons el pacte signat amb l’arraix o senyor d’Alzira. Ràpidament començaren les donacions a Aurí, Cabanyes, Fentina, Maranyent, Paranxet… El mateix 1238 l’Alcúdia, amb vassalls musulmans, era donada al noble Pere de Montagut, encara que després de la rebel·lió de 1247 serien expulsats i tornada a repoblar amb cristians (Carta Pobla de 1252).

5. Que els cristians amb escriptures antigues recuperen les seues heretats i que les escriptures no concedides pel rei siguen revocades per sempre. Així mateix si algú té més propietats de les concedides, se li lleve i es done a aquell que amb donació reial no tinga una heretat. 6. S’exceptuen d’aquesta sentència les terres dels hòmens d’Almenar. També, que aquells que tenen una donació s’instal·len a Alzira abans d’un any, si no perdran la seua heretat i se li donarà a aquell que tinga una donació sense una heretat. I que ningú puga vendre les seus terres per espai de deu anys i, si ho fera, el preu d’aquella venda siga del rei.

Així entendrem en quin context es produeix la primera aparició escrita del nostre poble, de la qual celebrem enguany el 775 ANIVERSARI. Jaume I, el 18 de juliol de 1246, signa a Xàtiva un pergamí, conservat a l’Arxiu Municipal d’Alzira, amb una sentència per posar pau entre cristians i musulmans, una vegada consultats els ancians musulmans i els documents presentats pels cristians, en què decideix: 1. Que els musulmans recuperen les terres on han entrat els cristians violentament sense comprar-les, etc., i que recuperen les seues propietats a Alguayepes.

7. Finalment, que els cristians que tinguen llicència per a comprar terres dels musulmans a Alzira, no puguen fer-ho de les heretats assignades als cristians, perquè aquella compra serà nul·la. En definitiva, segons el sentit del document, Guadassuar passarà a ser una alqueria destinada exclusivament als cristians, per això és com la nostra partida de naixement cristiana. De fet, de les set alqueries, només Guadassuar ha continuat habitada fins al present, perquè totes les altres desaparegueren i sort que han conservat el nom com a partides rurals. Posteriorment, el 1270 Jaume I confirmaria les donacions fetes en el territori de Guadassuar a 39 famílies cristianes (Carta de Poblament).

2. Que els cristians, amb documents de donació de terres però sense lloc assignat, s’instal·len en set alqueries del terme d’Alzira: Iegena, Albotayner, Axara, Aurin, Fantina, Cudiasuar et Terrach<on>a (actuals Gégena, Albotaina, la Xara, Aurí/Orí, Fentina, Guadassuar i Tarragona).

BIBLIOGRAFIA: ASÍN PALACIOS, Miguel. Contribución a la toponímia árabe de España. Madrid/Granada: CSIC, 1944. BARCELÓ TORRES, Carme. Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries i castells. València-Xàtiva: Diputació de València, 1983. BARCELÓ TORRES, Carme. Noms aràbics de lloc. Alzira: Bromera, 2010. COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial, 1989-1997. LLÁCER BUENO, Francisco José. De nominibus loci Algemesiensibus. La toponímia d’Algemesí. Algemesí: Ajuntament d’Algemesí, 2011. RIBERA TARRAGÓ, Julián. Disertaciones y Opúsculos, tomo II. Madrid: 1928. SOLER MOLINA, Abel. Alzira de Xúquer: Gènesi urbana i urbanisme planificat a la Cora andalusina de València (Segle IX). A: Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer (VIII Assemblea d’Història de la Ribera), eds. Antoni Furió i Josep Aparici. València: PUV, 2002. TERÉS, Elias. Materiales para el estudio de la toponimia hispanoárabe. Nómina fluvial. Tomo I. Madrid: CSIC, 1986.

3. Que els cristians amb donacions de terres en llocs concrets, s’instal·len en les alqueries o llocs assignats. 4. Que els musulmans que treballen terres o heretats assignades als cristians, en qualsevol lloc, els paguen les rendes com estan obligat a fer al rei. Dos cristians i dos musulmans hauran de decidir els rèdits corresponents, que es deduiran dels tributs que fan els musulmans al rei de la compra dels rèdits d’Alzira.

De fet, de les set alqueries, només Guadassuar ha continuat habitada fins al present.

«L’estiu és, de totes les estacions, la més rica en efluvis aromàtics. I no sols vegetals la mareselva, el gesmiler, la magnòlia, la malva-rosa, la maria-lluïsa, les alfàbegues, els heliotrops sinó també de les fruites: albercocs, préssecs, bresquilles, prunes, melons de tot l’any o d’Alger. Abans de l’estiu, les fraules (o maduixes) semblaven un perfum mengívol, com la flor carnosa de la magnòlia que exhalava aquell deliciós perfum de fruita agredolç, com de ponciler, semblava una fruita d’aroma...».

L estiui

les olors i els sabors de la

Martí Domínguez Barberà, L’ullal

calor

Un dels efectes col·laterals d’una pandèmia mundial ha sigut redescobrir vells amics que tenia quasi oblidats en el calaix de la memòria: olors i sabors d’un temps passat que, la necessitat d’aferrar-se a alguna cosa sòlida i certa, ens espenten a rescatar. Hi ha un parell d’espais que tots sabíem que teníem, però que ara hem valorat més que mai: la cuina i el balcó, corral o terrat. El confinament i les llargues hores tancats a casa ens animaren a obrir els receptaris i, el que és més valuós, compartir les mides antigues: les coques, els bescuits, les tortades, els rotllos, els pastissets, les corones i les fabioles... i les conserves: codonyat, fer tomaca... i confitar-la! Obrir els narius a l’aroma de l’anís sec i les llavoretes, la canella, la corfa de llima, el polsim de pebre... Llandes, mitgetes i les onces... — Imma, què pesa una onça? Tinc la mida de ma mare i no m’aclarisc.

Immaculada Cerdà Sanchis Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

I de la cuina, eixir a prendre la fresca a poqueta nit al corral, al balcó, al terrat i enyorar la fragància del gesmiler i l’espígol; les alfàbegues i la maria-lluïsa. La parada del mercat està plena d’aromàtiques, romer, sàlvia, timonet, ruda... —no n’havia vist mai tanta! Potser la melangia està de moda, potser; però em decante més per una inclinació a recuperar gustos i perfums sincers. De la meua infantesa recorde l’anhel pels gelats que fabricava una empresa al poble veí i que els treballadors venien més barats quan no pas30

saven els controls de qualitat: aquells ‘apolos’ amb la mesureta trencada o sense el crocant o el xocolate i els ‘sandwichs’ amb una galleta només, la parella de la qual no trobàvem a faltar. Eren els gelats de la modernitat. En canvi, les meues ties Tereseta i Carmeta llogaven unes geladores i passaven l’estiu venent orxata d’arròs i aiguallimó, que el veïnat completava amb les rosquilletes del forn dels meus pares, amb la càrrega necessària de llavoretes, per a confegir un berenar refrescant i profitós. Hui, que tenim gelats de tots els sabors i colors possibles, quan tinc set, em ve a la ment l’aiguallimó amb sucre cremat que feia ma mare o l’aigua de civada (de civà) que no recorde bé on preníem i que encara demane en l’orxateria de la plaça del Doctor Collado, a València. L’estiu era per a mi, la blamor del migdia al carrer i del forn durant tot el dia; però eren també els aromes dels dolços per a les festes del carrer; i la nit, fresca i plena de flaire que escapava de les portes obertes de les cases, directament del corral, que perfumaven les estances i arribaven al carrer. I aquelles olors i aquells sabors es feien festa plena en el poble del costat. Un poble amic, que gaudia de visitar al cor de l’hivern, amb l’aroma i el gust del torrat, el torró de gat, la canyamel, els dàtils... i que em tornava a acollir al cor de l’estiu, amb fronteres lluentes, portes obertes de bat a bat, les taules ben parades tot esperant els caps i el moment feliç d’encetar la dansada. Guadassuar rebia i rep els forasters com si foren fills del poble que tornen uns dies a casa dels pares. L’hospitalitat, com la fragància del gesmiler o del cèstrum d’olor, també s’escapa de dins cap a fora, tot envolant-nos en la sensació meravellosa d’estar com a casa. Amb tot no em vull enganyar, el món de la meua infància no era millor, ni més just, ni més humà. Done gràcies a la vida de viure en el moment que visc, malgrat la pandèmia actual; però vostés convindran amb mi que en aquella època els melons donaven per a fer un bon berenar, fanals per a jugar de nit, confitura amb la corfa i, sobretot, tenien sabor!

Amigues i amics del poble o forasters:

En aquests instants realment màgics en què tot convida a l’emoció, el redoblament pausat i harmoniós del tabalet, la melodiosa, fina i dolça música de l’oboe –al temps que les balladores i els balladors més representatius de la dansa, van eixint de la casa del fester de torn i desfilant solemnement– fan pujar l’emoció: com se sol dir: se’ns fica “la pell de gallina”; perquè ens l’estimem molt, perquè ho portem molt dins al nostre cor. Nit a nit, de dilluns a dissabte, de la setmana festera més important del nostre poble, es viuen uns moments intensos, i unes hores alegres i festives per a grans i menuts. Hui, m’atrevisc a dir que aquestes emocions de què estàvem parlant tenen alguna cosa molt especial. La nostra dansa, reconeguda “d’Interés Turístic Nacional”, visita aquesta nit un carrer clàssic, dels més antics, però que havia quedat un tant oblidat. I dic açò perquè fa molts anys que les castanyoles no repiquen, la melodia popular de la dansa no sona, les balladores i balladors no xafen harmoniosament la vella senda, convertida després en camí i més tard en el carrer d’Alzira.

Vicent Gimeno i Mut Mestre

In memoriam Parlament com a Cap de Dansa el 21 d’agost de 2001 al carrer d’Alzira

Diuen les cròniques locals que l’any 1944 hi hagué ací una gran dansà amb gran participació i on tots lluïen la indumentària de llauradors i llauradores valencians i que una gran barraca obria la dansa, i que els festers convidaven el públic assistent a apetitosa i fresca orxata. Aleshores el carrer encara era de terra i no es va pavimentar fins l’any 1954. Algunes persones majors m’han dit que en la dècada dels 50 es va celebrar ací l’última dansà. Allà pel segle XVI, ja fa més de 500 anys, açò era solament una senda que eixia dels “quatre cantons” per enllaçar amb el camí de Maranyent i que, pel camí dels Fondos, portava a la capital de la Ribera: Alzira. La senda, camí i carrer la batejà el poble amb el nom “Carrer d’Alzira” i encara que al llarg dels anys ha rebut altres noms –Lorenzo Ruiz, Echegaray o General– ha tornat a ser i serà sempre “Carrer d’Alzira”. I, pels que som joves –però amb uns quants anys a l’esquena– parlar del Carrer d’Alzira és parlar de la Placeta dels Borratxos o de la Placeta del Mercat, de ca “El Cono” – bodega i botiga de “Vinos Licores”–, del bar la Làpida o el Caragol, de la tia Llúcia, que feia fregues a la panxa i tirava la cinta per curar els empatxaments, dels llavaners públics, on a més de llavar roba les dones, els quintos acudien després de la paella d’allistament a Files. Ah! I també els xiquets anaven i feien peixet. Festers de Sant Roc 2001!: Heu estat molt encertats. L’antic Carrer d’Alzira s’ha engalanat per rebre una gran nit de dansa: xiquets i xiquetes, joves i majors, Festers de Sant Vicent d’anys anteriors, Associaciació de ball Carabassalsa. Festers de Sant Roc de fa 25 anys i molts altres balladors i balladores farem d’aquesta una nit inoblidable, i mantindrem la flama de la nostra festa de les Danses ben encesa.

Que comence la dansà! 33

Viiie concurs de cartells de danses 2021

Ricardo Balbastre Guanyador

Àngels Pérez Accèssit “Una mirada a l’essència”

“Amalgama dansera”

Judit Camarasa Finalista

Inés Ribes Finalista

“A ballar les Danses!”

“A ballar les Danses al carrer Major”

Consulta tota la programació d’actes* als canals oficials de l’Ajuntament de Guadassuar.

www.guadassuar.es

*La realització dels actes està supeditada a la normativa del moment i la situació sanitària. La programació està organitzada complint totes les mesures de seguretat establertes. Moltes gràcies pel teu enteniment.

L’Ajuntament de Guadassuar vos desitja unes bones festes d’estiu! Gaudiu-les, passeu-ho bé, però sempre respecteu la normativa sanitària i la resta de veïns i veïnes!