Catàleg Gubianas by Ajuntament de Manresa

Catàleg Edita

Ajuntament de Manresa Centre Cultural el Casino Ajuntament de Navàs Amb el suport de

Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya Textos

Ajuntament de Manresa Fotografia

©Anna Selga Coordinació

Centre Cultural el Casino Impressió

Impremta Orriols Primera edició: Novembre de 2014

Exposició © Valentí Gubianas Il·lustració de coberta: L’illa de fauna. Guaix. Del llibre I vet aquí un gos, d’Aitor Galvez (Baula, Barcelona 2012). Il·lustració de contracoberta: La nena que només es va poder endur una cosa. Photoshop. Del llibre La nena que només es va poder endur una cosa, d’Eulàlia Canal (Ànimallibres, Barcelona 2014). Il·lustracions de les guardes: El secret de l’esquirol. Guaix. Del llibre El secret de l’esquirol, de Josefina Iglesias (Edicions Cadí. Muntanya encantada, Barcelona 2004). Dipòsit legal: Reservats tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial sense autorització expressa.

Organitza

Ajuntament de Manresa Centre Cultural el Casino Amb el suport de

Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya Comissariat

Quim Pujolar Disseny d’exposició

Valentí Gubianas Quim Pujolar Disseny gràfic

Ajuntament de Manresa Coordinació tècnica

Centre Cultural el Casino Fusteria

Lluís Gubianas Sergi Martínez Retolació

Rètols Sallent Servei pedagògic

Anna Crespo

Agraïments

Maria Rosa Escudé, Lluís Gubianas, Sergi Martinez, Albert Obradors, Assum Reixach, Anna Selga, Fina Tapias i Esteve Vidal. Organitza i edita: Amb el suport de:

Valentí Gubianas, a Manresa Manresa i el Bages són un territori conegut per la seva tradició industrial, lligada al tèxtil i la metal·lúrgia, però són també el bressol de moltes iniciatives en diferents àmbits del món de les arts. Entre nosaltres conviu molta capacitat creativa, molta sensibilitat artística que s’expressa a través de diferents suports. Un bon exemple d’aquest tradicional talent i potencial es personifica avui en Valentí Gubianas, artista amb majúscules i un autèntic referent de la il·lustració al nostre país. Amb més de 20 anys de treball, aquest artista navassenc ha anat consolidant una trajectòria brillant, amb la creació d’un univers amb empremta pròpia que transmet sensibilitat i emocions, i que ha sabut guanyarse el respecte del món editorial per la qualitat de la seva obra. Avui, són un munt de llibres per a infants i joves, llibres per a escoles, murals i performances els que porten la petjada plàstica, la mirada lúcida i plena d’humanitat d’aquest artista que s’ha merescut la complicitat dels lectors i el respecte dels professionals. Des de la nostra ciutat ens volem afegir al reconeixement de Valentí Gubianas i volem contribuir a donar a conèixer el seu talent i el seu potencial creatiu, serà una bona manera de continuar divulgant les diferents manifestacions de les arts plàstiques i homenatjar un dels artistes catalans més prestigiosos en el món de la il·lustració. La cigala i la formiga. Guaix. Del llibre La cigala i la formiga, de La Fontaine (adaptació de Núria Font) (Cruïlla. Vull llegir!, Barcelona 2008).

Valentí Junyent i Torras Alcalde de Manresa

il·lustrador -a- [del ll.illustrator, -oris, íd.] adj i m i f1 Que il·lustra. 2 esp GRÀF Dit de la persona que, basant-se en el text d’una obra, tria la il·lustració idònia per a complementar-lo o enriquir-lo.

Un setembre de l’any 91, vaig tenir el plaer de conèixer en Valentí i compartir mig dia de converses pels carrers de Barcelona, on ell estudiava a l’Escola Massana. Tres anys més tard ell començava una aventura professional que enguany celebra vint anys d’ofici, dues dècades amb el pinzell a la mà, vint anys d’il·lustrador. He cregut necessari consultar el diccionari per veure si el Valentí s’ajustava a la definició d’il·lustrador, crec que sí, d’entrada em quedaria amb la segona accepció ja que és la persona que complementa i enriqueix textos i ho fa amb encert, amb idoneïtat. Tot i això crec que en Valentí supera moltes vegades aquesta definició, per exemple quan s’apropa a les escoles i ensenya als més petits, tot exercint de mestre per uns instants. Altres vegades ens el trobem que agafa com a text d’inspiració la realitat quotidiana, puja a una bastida i esdevé un muralista que vesteix de vida una paret, tot despullant-se artísticament davant del públic. Tinc al cap un dia que el Valentí va agafar els pinzells per decorar un local cèntric en un moment en que el poble havia perdut un espai de cultura amb molta història. Aquell vespre va agafar els pinzells i va començar a guarnir la paret amb el seu traç. Recordo que amb la colla ens preguntàvem què estava dibuixant, a mida que avançava la definició i s’hi afegia el color, 8

Finestra lluna. Anilina i tinta. Col·lecció particular, 1996.

l’obra arribava al final i nosaltres seguíem preguntant-nos què ens volia mostrar amb aquells cossos humans amb caps d’animals. Acabada l’obra ens va il·lustrar amb unes explicacions que eren una lliçó d’història local, de personatges i oficis antics que temps enrere havien omplert de vida aquella cruïlla de carrers que envoltava el local. Amb aquelles pinzellades ens recordava un poble que havia perdut una part del seu breu passat. El diumenge de Festa Major, al pic del migdia, el trobareu assegut a la plaça, a primera fila com si fos un nen, gaudint amb els balls més nostrats. Estima la cultura popular i té la Patum marcada al calendari. No és estrany que quan mires alguna de les seves il·lustracions és com si sentissis la melodia que l’havia inspirat. En la definició d’il·lustrador ens diu que es tracta d’una persona, i jo el definiria com un personatge, en el seu sentit més positiu. Ell és un personatge popular que ha impregnat amb el seu estil molts llibres i racons del nostre país. Al seu poble natal també hi ha deixat una important empremta, a part de ser-ne un gran ambaixador allà on va. A Navàs és on hi pots veure el seu traç en el logotip de la majoria d’entitats culturals, i sempre ho ha fet de manera desinteressada perquè era el seu granet de sorra per mantenir viu i actiu el teixit associatiu. S’estima el seu poble, la seva gent i els seus paisatges. Us el podeu imaginar a la rectoria del Mujal, al seu estudi, amb les portes sempre obertes a una inspiració que s’actualitza mirant per la finestra. Diuen que un artista és aquell que té un estil definit, en Valentí Gubianas ho és perquè en reconeixem les seves peces. El seu traç inconfusible acompanya personatges i paisatges tot embolcallant-los de màgia i fantasia per acabar creant un univers particular, l’univers Valentí. Per molts anys!

Jaume Casals i Ció Alcalde de Navàs

Ho explica una antiga llegenda que m’acabo d’inventar

Es veu que acabada la creació de l’univers, el Gran Imaginador s’adonà que havia fet curt. Que tot i haver omplert cels i terra d’infinitat de formes, colors, criatures, fenòmens i processos, li faltava matisar. Moltes postes de sol però cap tenyida de liles i verds; grapats d’insectes però cap amb la capacitat de fer una rialla; ramats de cavalls però ni un amb mil colors a la cua: totes havien sortit tirant a fosc avorrit. Milions d’aranyes teixint però totes incapaces de fer-ho com filigranes del ganxet de les àvies. Veient que encara havia deixat molta feina per fer però ja definitivament emmandrit, tingué la primera ocurrència postcreació: fer hereves i hereus, Imaginadors i Imaginadores que arrodonissin la seva obra a còpia de matisos al llarg dels temps i arreu del món. Els va donar com a eines la imaginació, la fantasia i la capacitat de idear i els equipà amb un farcell ple de paraules que només ells coneixerien a fons: color, tonalitat, gradació, accent, intensitat, mescla, escodriny i inventiva. Finalment, el Gran Imaginador els va dotar de traça i els va 10

El doctor Espiadimonis i el senyor Estiracabells. Pastel. Del llibre El doctor Espiadimonis i el senyor Estiracabells de Mitus Stampa (La Galera. Grumets, Barcelona 2003). Bestioles menudes. Guaix. Del llibre Bestioles menudes d’Elena O’callaghan (Cruïlla. El vaixell de vapor, Barcelona 2005).

repartir per tots els racons d’una cosa que encara era nova per estrenar i que temps a venir se’n diria món. I des de llavors, per sempre i arreu, se’ls coneix perquè s’han dedicat i es dediquen encara a eixamplar-nos les realitats. La llegenda s’acaba aquí. Com totes les llegendes és veritat inqüestionable. I si no ho creieu, passeu a veure què ha fet el Valentí Gubianas, un dels hereus que el Gran Imaginador va posar en temps i en espai al nostre servei. Passeu a veure marietes amb cara de punyeteres, gripaus vermells, flors que no trobareu enlloc més, gats grocs, bromes galtaplenes, ratolins que juguen amb la cua dels lleons, formigues repapades al seu cau ple de gormanderies... Si no ho hagués creat el Valentí, on ho trobaríeu tot això? Enlloc, perquè no existiria. Passeu a veure llegendes reinventades, contes engrandits, paisatges insospitats i personatges sorprenents. Ara són part del nostre entorn resguardats entre les tapes dels llibres. Per cert, no heu pensat mai què deuen fer els polls als nostres caps per passar l’estona? La resposta, i molts interrogants, en les il·lustracions que el Valentí exposa. M’ha semblat que el Gran Imaginador se les mirava complagut ara fa una estona.

Quim Pujolar

Comissari de l’exposició

Fotografia dâ&#x20AC;&#x2122;Anna Selga

Vaig néixer (Navàs, 1969) davant de l’estació d’un tren que no tenia pressa. En tenia tan poca que el van treure del tot al cap de poc temps. Tot anava ràpid i el pobre tren ja no el volia ningú. Vaig créixer fent cabanes a l’Alzineta quan encara hi havia molts pins grans i preciosos, focs de Sant Joan al Pla del Gubianas, jugant al campanar quan la porta estava sempre oberta, fent els millors paquets de regal del món a la botiga familiar, jugant a futbol amb els amics tots els dies de la setmana i mirant com passava el ramat per davant d’on vivia. Dibuixava, pintava, com tots els de casa meva. Una mestra em va dir un dia que ja no dibuixaríem més a classe, perquè ja teníem 9 anys. Més tard vaig descobrir que hi havia gent que es dedicava professionalment a fer il·lustracions i eren persones adultes. Però jo ja no era un nen i no sabia segur què volia ser quan fos gran. Només estava segur de voler ser feliç. Com els de casa meva, com la gent del cau, com els geganters, com tanta altra gent gran i feliç. No hi ha el tren ni l’estació, falten molts pins a l’Alzineta, el campanar sempre és tancat. Però he descobert que hi ha persones adultes que escriuen històries i contes de trens, d’arbres, de campanars. I de xais com aquells del ramat que passava per davant de casa. I m’agrada imaginar móns, i els provo de canviar i de pintar-los de colors nous. I vés per on, la gent més feliç que conec, és gent adulta i que canvien el color del món sempre que poden. Vaig estudiar un temps a l’Escola Massana i va ser allà on vaig descobrir l’ofici d’il·lustrador. Em vaig començar a meravellar per l’obra de la Montse Ginesta i de la Carme Solé Vendrell i encara ara són els meus referents. Vaig publicar el primer llibre l’any 1995. Des de llavors he il·lustrat llibres publicats per moltes i diverses editorials i he realitzat expectacles d’il·lustració en directe, murals de gran format i diferents activitats per escoles i biblioteques. Valentí Gubianas 13

Els Reis d’Orient i el misteri del camell perdut. Guaix. Del llibre Els Reis d’Orient i el misteri del camell perdut, de Joan Boher (Edicions Baula. Capsa de contes, Barcelona 2008). Alba. Tinta i aquarel·la. Del llibre Alba d’Enric Larreula (La Galera. Mascaró de Proa, Barcelona 1997).

Recordo molt bé el dia que vaig conèixer en Valentí Gubianas, el Juliol de 1996 vaig fer un curs intensiu d’il·lustració al meu estudi i ell s’hi va apuntar. Va ser realment intensiu en tots sentits aquell taller, el grup de vuit alumnes treballaven intensament i no es perdien un segon de les hores programades, hi havia tanta inspiració que ni tant sols teníem el temps de fer una parada per prendre un cafè. Alguns d’ells, bons professionals que per diferents motius necessitaven donar-se l’espai de trobar una nova mirada sobre la pròpia obra i d’altres que eren a l’inici de la seva carrera, com en Valentí Gubianas. Em va impressionar aquell jove que parlava amb el català bonic del Bages, tímid, callat, treballador, apassionat, amb moltes ganes d’aprendre i amb una modèstia que el feia molt especial. De seguida em vaig adonar de la seva capacitat, de la seva intel·ligència i talent per poder desenvolupar una carrera coherent amb un estil propi que ja apuntava en aquella època. En Valentí forma part dels meus alumnes més estimats, ha fet molt camí des d’aleshores i s’ha dedicat amb cos i ànima a la seva 15

La gallina secuestrada. Tinta i guaix. Del llibre La gallina secuestrada, de Braulio Llamero (Algar Editorial. Calcetín, Alzira 2005).

3 contes de Nadal. Guaix. Del llibre 3 contes de Nadal, de Joan de Déu Prats (Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Insòlits, Barcelona 2007).

professió, com “il faut”, com cal per poder fer una obra personal i profunda. Espero l’haver-li donat les bases del pensament que tot il·lustrador ha de tenir i algunes eines clau, que jo vaig haver de descobrir tota sola i que espero li hagin facilitat una mica la seva evolució professional. El recorregut d’en Valentí es coherent amb ell mateix, tal i com la seva obra d’il·lustració i els murals que tant el caracteritzen ho demostren. Ha anat desenvolupant amb molta cura el seu propi estil, diuen que ens assemblem als dibuixos que fem i ell no se n’escapa. Quan entres en el seu univers hi veus indiscutiblement, la seva essència, la seva manera de pensar i de ser i això només són capaços de fer-ho els qui fan de la professió la seva vida. Els seus dibuixos es caracteritzen pel moviment, pel ritme, ni massa ràpid ni massa lent, just al punt perquè tot s’aguanti. Els personatges tenen vida, són creats des d’ell mateix, amb una gran capacitat d’imaginar. El seu estil és clar i alegre, poètic i narratiu, en Valentí il·lustra, és a dir interpreta a la seva manera un text o una idea, no “decora”, explica, narra, suggereix...Domina el color i les tècniques que usa a la seva manera i els seus treballs es reconeixen només de mirar-los, aquest és el punt més important per algú que vol comunicar mitjançant els llibres. Crec que mereixen comentari a part els seus murals, són esplèndids, sempre ben estructurats i rics de color i moviment, rics però mai recarregats, al punt just, suggerents i poètics, amb molt sentit de l’humor i capaços de contar una història sense paraules. És sens dubte per tot això que el criden de tants llocs per decorar espais i trobades diverses. Has sigut una alumne avantatjat que poc a poc s’ha convertit en un Mestre. Espero Valentí, que per molts anys il·luminis el nostre món amb les teves obres, i que aquest reconeixement que reps a la ciutat de Manresa, sigui el primer dels molts que forçosament l’hauran de seguir. Enhorabona!!!

Un secret llunàtic. Acrílic. Del llibre Un secret llunàtic, de Quim Pujolar (Edicions de l’Albí, Berga 2009).

El robot savi. Photoshop. Del llibre Puzle de contes, d’Andreu Sotorra i diversos autors (Zenobita Edicions, Manresa 2013). Mama! Guaix. Del llibre Mama! d’Iñaki Zubeldia (Edebé. Tucan+6, Barcelona 2006). Quin parell! Tinta. Del llibre Quin parell! de Jaume Cela (La Galera. Mascaró de Proa, Barcelona 1998).

El Cid. Guaix. Del llibre El Cid, adaptació d’Anna Gasol (Editorial Teide. Biblioteca Teide, Barcelona 2007). Quadern d’estiu Marieta. Guaix. Del llibre Quadern d’estiu 2 Primària (Castellnou, Barcelona 2005).

Fa prop d’una vintena d’anys que vaig conèixer un joveníssim Valentí Gubianas. Aleshores, jo era directora d’un segell editorial infantil i juvenil d’una reconeguda editorial. En aquella època, cada dia m’arribaven sol·licituds de visites per part d’il·lustradors. Alguns molt prestigiosos i força coneguts, d’altres que ja s’havien fet un nom en el món de l’edició i, finalment alguns de novells, que tot just acabaven de treure el pinzell de sota l’ala i que eren uns absoluts desconeguts. Entre els d’aquest darrer grup, s’hi trobava el Valentí Gubianas. M’havia sol·licitat una entrevista, enviant-me algunes fotocòpies com a mostra de la seva feina. En aquella època, encara no s’estilava la il·lustració digital, i era incipient l’ús del correu electrònic. La imatge dels il·lustradors, amb una gran carpeta sota el braç, era molt típica als vestíbuls de les editorials. I així, amb la carpeta sota el braç, vaig rebre a un modest i quasi vergonyós il·lustrador novell, que mai no havia publicat cap llibre i que sabia, per la seva curta experiència en peregrinacions editorials, que no ho tenia gens fàcil. 23

Que bé! Un germanet!. Tinta i Photoshop. Del llibre Que bé! Un germanet!, de Sergi Càmara (Parramón Edicions. Tris tras, Barcelona 2003). Contes russos II. Tinta. Del llibre Contes russos II, traducció Josep Moretó i Puidgomènech (Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Els Flautats, Barcelona 1998).

El ximpanzé d’Udzungwa. Guaix. Del llibre Vet aquí un gat, d’Aitor Galvez (Baula, Barcelona 2012).

Els dibuixos que em va mostrar el Valentí, eren gairebé tan tímids com ell. Anava passant les pàgines del book i, a cada full que passava, em mirava de reüll per intentar copsar el meu parer a través de la meva expressió. Al darrere d’aquelles tímides, però ja suggerents imatges que el Valentí m’ensenyava modestament, com si fossin gargots incipients d’un infant que comença a dominar el llapis, vaig intuir d’immediat un notable potencial artístic. Aquells “gargots”, bastant desmanegats i escapçats, però tremendament captivadors, ja tenien vida pròpia: m’emocionaven, em transmetien sensibilitat, em parlaven de tendresa, de poesia, de fina ironia... I, des d’aquella enorme carpeta, em demanaven a crits l’oportunitat d’un espai per créixer i per esplaiar-se. L’autor em va manifestar que la seva il·lusió era dedicar-se professionalment al que li agradava: dibuixar. M’ho explicava apassionadament, com si de sobte, tota la timidesa i la inseguretat haguessin desaparegut: ja no tenia al davant un apocat aprenent d’il·lustrador, sinó una persona disposada i entestada a lluitar pels seus somnis. Vaig creure en ell, en les seves paraules, en el seu apassionament, en els seus dibuixos i, sobre tot, en el seu potencial creatiu per comunicar-se amb intel·ligència i complicitat amb els lectors. I, al mateix temps, vaig ser molt crítica amb ell i li vaig dir que tenia molta feina per davant, però que si treballava ferm des de la seva cantera, arribaria ser un molt bon il·lustrador. El Valentí era i és una persona humil, constant i tenaç. Va treballar dur i, en poc temps, ja li vaig poder fer un primer encàrrec: les il·lustracions en blanc i negre de l’obra A cavall d’un poni, del reconegut escriptor alemany Jo Pestum. Amb el temps, el Valentí ha acabat il·lustrant un munt de llibres, dels quals en sóc l’autora de dos (i estic segura, que me n’il·lustrarà més). No cal parlar de la seva vasta i qualificada 26

Bada. Guaix. Del llibre Bada, de Pep Tort (Edicions Cadí, Llegir és viure, Barcelona 2008). Durmiendo como un niño. Tinta i Photoshop. Del Llibre Durmiendo como un niño, de Gonzalo Pin y Rosario Genis (Parramon ediciones, Barcelona 2003).

producció durant aquests anys. En aquestes dues dècades, s’ha superat llibre a llibre, tot creant un Univers propi, amb un estil genuí que ha anat forjant amb constància, esforç i coherència. Any rere any, ha sabut abocar-se amb vehemència i progressiva maduresa al somni que em va confessar apassionadament el dia que el vaig conèixer. I amb aquesta mateixa passió, ha recorregut un camí de responsabilitat i de compromís amb la Literatura Infantil i Juvenil, però també, i sobre tot, de compromís amb ell mateix. El temps m’ha donat la raó. Sabia que no m’equivocava, com ho he sabut tantes vegades en publicar el primer llibre d’un escriptor o els primers dibuixos d’un il·lustrador. Però no tothom ha estat tan noble i agraït com el Valentí. Sempre que ens veiem o parlem, em recorda que vaig ser la primera persona del món editorial que va creure en ell. I això el fa gran. Si us abandoneu sense recança a la contemplació d’aquestes petites obres d’art, i deixeu fluir la ment sense restriccions, podreu fins i tot arribar a escoltar la narració que traspuen totes i cada una de les il·lustracions. Gaudiu d’aquesta exposició, emocioneu-vos, deixeu-vos gronxar per l’enginyós univers del Valentí, deixeu-vos enamorar i seduir per les seves il·lustracions, com a mi em van enamorar aquells gargots que volien fugir de la seva carpeta, ara fa vint anys. I, si teniu l’oportunitat, no deixeu de conèixer a un gran professional i, sobre tot, a la gran persona que hi ha al darrere.

En Pere sense por. Acr铆lic. Del llibre En Pere sense por. Adaptaci贸 del conte popular (Baula. Petits contes, Barcelona 2010).

La Moli i la Doli. Guaix. Del llibre La Moli i la Doli, de Pep Molist (Editorial Barcanova. Sopa de llibres, Barcelona 2010).

I vet aquí un gos. Guaix. Del llibre I vet aquí un gos, d’Aitor Gálvez (Baula, Barcelona 2012). La nena que només es va poder endur una cosa. Photoshop. Del llibre La nena que només es va poder endur una cosa d’Eulàlia Canal (Ànimallibres, Barcelona 2014).

Sempre m’ha semblat que gràcies al Valentí trobo bonic mirar les coses, entretenir-m’hi, assaborir-les... sobretot les il.lustracions de qualsevol conte. Trobo bonic mirar colors i figures... però, sobretot, descobrir, en les seves obres, el festival de colors i l’estructura de les formes, amb tots els seus matisos... Del Valentí he descobert la seva capacitat no sols de comunicar-se amb els lectors sinó també d’expressar una visió personal de la quotidianitat, una lectura de la vida, un manual de com es pot viure i transmetre sensibilitat. És, la seva, una obra que conté poesia, una poesia que destil.la ofici, que genera emocions, que imparteix saviesa i que és una mostra de les seves grans dosis d’observació. Una poesia que no és mai gratuïta ja que sempre proposa al lector una reflexió, un dubte, una admiració... Aquesta seva capacitat de transmetre sentiments a través del seu traç és fruit de la seva mirada lúcida i profunda, i alhora crítica, de la societat. El Valentí publica llibres que sobretot 31

El secret de l’esquirol. Guaix. Del llibre El secret de l’esquirol, de Josefina Iglesias (Edicions Cadí. Muntanya encantada, Barcelona 2004).

suggereixen i sedueixen. De fet, amb aquesta mirada múrria i oberta, arriba a meravellar lectors de totes les edats. Valentí Gubianas reivindica un grau de responsabilitat suficient, a pares i a mestres, a l’hora d’educar la manera de mirar per tal que els lectors aprenguin a apropar-se al plaer de l’art. Ell sap que una lectura àmplia, tant dels textos com de les imatges, no només desenvolupa la capacitat creativa sinó també l’actitud crítica i reflexiva que tanta falta fa en aquests moments on tants estímuls efímers ens distreuen la població jove. Valentí Gubianas amb les seves il.lustracions es dirigeix directament a les emocions però també a la raó i a la intel. ligència dels lectors. En l’obra de Valentí Gubianas es retroben sempre literatura i art. Els seus llibres generen sensacions com genera sensacions, posem per cas, l’excel.lent conte de Claude Clément, il.lustrat per John Howe, L’home que encenia estels. Valentí Gubianas encén estels per allà on passa i la llum dels seus estels ilumina els colors de la imaginació. Els qui el coneixem sabem que Valentí Gubianas no és pas un il.lustrador d’aquells que està al servei escrupulós de la narració sinó que va més enllà: la narració li serveix per manifestar el seu art i el seu univers. Per això totes les narracions il.lustrades per ell surten doblement enriquides. A la mirada de l’escriptor cal sumarhi la de l’il.lustrador, la del llenguatge visual. L’obra escrita queda completada i les dues mirades, les dues lectures, donen com a resultat una obra única i diversa, estimulant i seductora. Una obra que pretén sempre aconseguir la complicitat afectiva i efectiva de qui la llegeix. No sé ben bé si és la complicitat de l’il.lustrador per la via de l’enginy o la murrieria afectuosa allò que genera les simpaties del lector. És evident que les seves il.lustracions són fruit de la genuïna sensibilitat de l’autor. Hi ha enginy en les propostes gràfiques de Gubianas i hi ha capacitat comunicativa a l’hora 34

d’elaborar històries que no sols no passaran de moda sinó que aniran engrossint el patrimoni literari de la població jove. És característica fonamental, doncs, en molts dels contes de Gubianas el treball conjunt de l’autor dels textos i de l’autor de les il.lustracions. Un tàndem creatiu que s’observa per exemple en el conte La nena que només es va poder endur una cosa (Animallibres, 2014), o bé en El secret de l’esquirol (Cadí, 2004), com també a La Júlia té un estel (La Galera, 2006) per citar-ne només tres. Mireu-vos-els. Poques vegades haureu vist com text i dibuix han sabut fusionar-se oferint un producte de qualitat que honora la literatura per a gent jove, sovint menystinguda i, més sovint encara, poc valorada. Quan l’il.lustrador va més enllà de la simple decoració d’un text i la seva funció té la força i el sentit d’autèntica creació plàstica, podem considerar que l’il.lustrador és un artista. Valentí Gubianas reuneix sobradament aquests requisits. Per això cal considerar-lo, de totes totes, un artista.

El gripau vermell. Guaix. Del llibre El gripau vermell d’Enric Larreula (Baula. Ala delta, Barcelona 2007).

Para l’orella. Acrílic. Del llibre Para l’orella, de Montserrat Duran, Conxa Pérez, Anna Rusiñol i Mariona Vilarrasa (Editorial Cruïlla. Contes d’en Nic, Barcelona 2010). La medalla de les formigues. Tinta i guaix. Del llibre La medalla de les formigues, de Pepa Guardiola (Baula. Albades, Barcelona 2006).

Em dic Saint-Exupery. Tinta i aquarel·la. Del llibre Em dic Saint-Exupery, de Meritxell Mart (Ediciones Parramon, Barcelona 2004).

En Jack i els pèsols màgics. Acrílic. Del llibre En Jack i els pèsols màgics, adaptació del conte atribuït a J. Jacobs (Baula. Petits contes, Barcelona 2010). Fantasmes. Photoshop. Del llibre Fantasmes, de Jordi Sierra i Fabra (Alfaguara Grup Promotor, Barcelona 2014). Un cavall de foc. Guaix. Del llibre Un cavall de foc de Fina Casalder Rey (Ànimallibres. La formiga, Barcelona 2007).

El lleó i el ratolí. Acrílic. Del llibre El lleó i el ratolí, adpatació d’una Faula d’Isop (Baula. Peits Contes Barcelona, 2011). La llufa, quina mofeta!Tinta i Photoshop. Del llibre La llufa, quina mofeta!, de Glòria Marín Moro (Editorial Barcanova. Sopa de llibres, Barcelona 2000).

A cavall d’un poni era la manera com, el 1995, l’il·lustrador Valentí Gubianas (Navàs, 1969) feia l’entrada al món de la literatura infantil i juvenil. Era una novel·la de l’autor alemany Jo Pestum, per a infants a partir de 9 anys, amb il·lustracions a una sola tinta. Des de llavors, Valentí Gubianas no ha deixat de trotar, de galopar per les pàgines de tot de llibres que li han anat encarregant les diverses editorials de literatura infantil del país. Des d’aquell 1995, no hi ha hagut cap any que el territori literari dedicat als infants no hagi tingut la petjada acolorida d’en Valentí Gubianas. En vint anys, més de 60 llibres per a infants i joves publicats, que serien aquells que pot percebre la persona del carrer, als quals caldria afegir els llibres de text, per a les escoles, que diverses editorials li han anat confiant al llarg del temps. Any rere any, Valentí Gubianas s’ha anat fent un nom i un espai, ha anat consolidant una empremta pròpia i personal que tant els lectors com els professionals del gremi del llibre han 41

Sara fa preguntes. Guaix. Del llibre Sara fa preguntes, de Pasqual Alapont (Edicions Bromera. Maleta mĂ gica, Alzira 2005).

arribat a reconèixer. I aquest aspecte és el millor guardó per a un artista. En les il·lustracions dels llibres d’en Valentí Gubianas, el que és cabdal és la manera com ell comunica l’emoció. En el seu cas, els personatges són els principals transmissors de la mateixa, i aquests els podrien dividir en dues tipologies: - per una banda, els personatges humans, als quals defineix amb pocs traços i molt de color, i amb els quals sap expressar perfectament el sentiment i desvetllar les emocions del lector. És en aquest sentit que, entre d’altres, ha rebut l’encàrrec d’il·lustrar alguns dels premis literaris més prestigiosos del panorama nacional i estatal. Que li encarreguin a ell significa que és part important d’aquest panorama. Hi ha dos exemplars que ho reflecteixen de forma clara: a Jon i la màquina de la por (Premi Edebé 1999) de Roberto Santiago, la por és la protagonista. A La Júlia té un estel (Premi Komte Curt. La Galera, 2006), la mort d’una mare n’és l’eix conductor. També es podrien posar en aquest calaix els personatges de dues de les obres de l’escriptora Eulàlia Canal que ell ha il·lustrat. Una autora de la darrera fornada que s’ha posicionat a primera línia de la nostra literatura. Són Un somni dins el mitjó (Animallibres, 2008) i La nena que només es va poder endur una cosa (Animallibres, 2014). - per altra banda, els personatges humanitzats, siguin animals, astres o objectes. Gubianas a més a més de crear personatges amb màscara d’animal però amb actituds humanes, dona sovint vida a sols, llunes, plantes... És un dels seus segells d’identitat. Alguns d’aquests els podem trobar en contes tradicionals, o bé en relats actuals que ha il·lustrat. En tots ells, s’hi observa un to més fantàstic, la presència del color, i també l’agilitat i l’alegria que comuniquen els protagonistes. 44

A cavall d’un poni. Tinta. Del llibre A cavall d’un poni de Jo Pestum (Junior. Tren de corda, Barcelona 1995). Les històries del sol rodamon. Guaix. Del llibre Les històries del sol rodamon (Editorial Cruïlla, Barcelona 2007).

Entre d’altres: Bestioles menudes d’Elena O’Callaghan (Cruïlla, 2005); La bella i la bèstia J. M. Leprince (Cruïlla, 2007); o bé, El lleó i el ratolí (Baula, 2010). Valentí Gubianas ha treballat especialment en el món del llibre per a infants, tot i que els darrers temps, ha fet incursions en el món dels grans formats pictòrics: murals, performances... La manera de comunicar els continguts i les emocions és un pèl diferent en un i altre. En els grans formats, tot es concentra en l’impacte i la capacitat de narrar a partir d’un sol dibuix; en el llibre, les imatges són seqüències d’un tot, una rere l’altra han d’aconseguir narrar una història. Dos llenguatges semblants en aparença, però molt diferents en la manera d’arribar al públic. Vint anys, més de 60 llibres il·lustrats, que han situat Valentí Gubianas com a referent en el panorama literari i artístic del país. I el que és encara millor, un cop situat i reconegut, l’artista manté unes ganes immenses per seguir experimentant, trotant i galopant dins i fora del paper, per fer de la il·lustració un art que arribi tant als professionals com al gran públic, començant pels més petits.

Falta ma

aquetar!!

Festa d’aniversari. Tinta i Photoshop. Del llibre Festa d’aniversari, d’Anna Gasol i Teresa Blanch (Baula. La Lluna, Barcelona 2012). A casa, la nit de Nadal. Acrílic i Photoshop. Del llibre 3 contes de Nadal, d’Anna Gasol (Baula, Barcelona 2010).

En Patufet. Photoshop. Del llibre En Patufet, adaptació de Marta Queralt (Editorial Cruïlla. Els Contes de la kela, Barcelona 2010).

Jon i la màquina de la por. Tinta i aquarel·la. Del llibre Jon i la màquina de la por., de Roberto Santiago (Edebé. Tucan verde, Barcelona 1999).

Wimoweh. Tinta i aquarel·la. Del llibre Wimoweh (L’Auditori, Barcelona 2001).

La Bella i la Bèstia. Guaix. Del llibre La Bella i la Bèstia, adaptació d’Eduard Márquez (Editorial Cruïlla. A dues veus, Barcelona 2007).

Mestrafina i el temps de mirar estels. Guaix i acrílic. Del llibre Mestrafina i el temps de mirar estels de Quim Pujolar (Escola Guillem de Balsareny, Balsareny 2011). El carnestoltes del cel. Photoshop. Del llibre El carnestoltes del cel de Pep Molist (Zenobita Edicions, Manresa 2014).

Qui diu que no és possible jugar a la falda de la lluna? O acotxar-se amb els pètals d’una flor? Que no siguin fàcilment visibles, no vol pas dir que no hi hagi insospitades realitats fora dels móns habituals. Per sort, algunes persones estan dotades d’una innata curiositat que els permet buscar, imaginació enllà, fins a trobar aquests móns màgics, barreja de somni i encanteri. El Valentí posseeix aquesta capacitat de passejar-se per escenaris impensables i, per sort nostra, sap deixar-ne constància en un paper per tal que ja mai més s’esvaeixin. Un cop enamorat d’un nou instant de màgia, el copia per a nosaltres, pels que no creiem que es pugui jugar a la falda de la lluna. Passant ell per endavant, ens fa el favor de mantenir-nos viva la capacitat d’imaginar, de descobrir, d’espavilar-nos. Valent-se de traços, colors i textures ens deixa espiar el seu univers oníric, ens permet intuir que hi ha altres realitats fora la nostra. I ho fa amb una delicadesa tan gran que ens resulta immediatament familiar. Per extravagant que sigui la imatge, ens 51

semblarà que ja la coneixíem d’abans i començarem a ser part dels que creuen que hi ha altres móns més enllà del real. La llarga trajectòria del Valentí l’ha convertit en un sòlid il·lustrador o, com dèiem al principi, captador d’instants. Ha anat trobant el seu llenguatge i la seva tècnica fins a situar-se en un espai propi, en un mirador genuí. I des d’aquí, com que no renuncia a ser etern aprenent, continua experimentant fórmules de comunicació cada vegada més depurades. En són un bon exemple els dibuixos que veureu en aquesta exposició. Recordeu que són instantànies de realitats segurament desconegudes. Però si badeu, potser també per a vosaltres acabaran sent íntimament familiars. I començareu a creure que és possible jugar a la falda de la lluna. Com el Valentí.

A les pàgines 53 i 54: El meu prmer llibre de sant Jordi. Guaix. Del llibre El meu prmer llibre de sant Jordi de Pep Molist (Baula. Capsa de contes, Barcelona 2008).

A aquestes pàgines: Onze poemes. Tinta. Del llibre Onze poemes d’Estel Baldó, Rosa Gil, Maria Soliva (Barcanova. El bosc de colors, Barcelona 2006). Carrusel. Tinta. Del llibre Carrusel de Maria Sanz (Ediciones Hiperion. Ajonjoli, Madrid 2003). Em vaig casar amb els meus pares. Llapis i acrílic. Del llibre Em vaig casar amb els meus pares de Tessa Julià (Animallibres, Barcelona 2011).

Contes d’Andersen. Tinta i guaix. Del llibre Contes d’Andersen, Andersen (Edicions Bromera. El Micalet Galactic, Alzira 2005). Tres contes de dracs. Acrílic. Del llibre Tres contes de dracs, adaptació d’Anna Gasol (Baula, Barcelona 2011).

PESTUM, J. A cavall d-un poni. L’Arca, 1995. PRADAS, N. L’extraordinària Píndola Rosa. Cruïlla, 1995. MARTIN, A. El llibre de llum. Columna, 1995. GALICIA, M. Copèrnic, planeta habitable. La Galera, 1997. LARREULA, Enric. Alba. La Galera, 1998. LIESHOUT, T. Soy un héroe. Edebé, 1998. CELA, Jaume. Quin parell! La Galera, 1998. Contes russos. Pub. Abadia de Montserrat, 1998. SANTIAGO, R. Jon i la màquina de por. Edebé, 1999. HERNANDEZ, X. La Llumdemaig i l’Arc de Sant Martí. Cadí, 2000. MARIN, G. La Llufa, quina mofeta! Barcanova, 2000. HUCH, J. En Xucla Fort i la Fina Violina. La Galera, 2001. Wimoweh. L’Auditori, 2001. El poble de vent i de fusta. L’Auditori, 2001. HUCH, J. L’elefant i la cuca de llum. Destino, 1999. REVIEJO, C. El sapo y la luna. Hiperión, 2002. HUCH, J. El Doctor Espiadimonis i el senyor estiracabells. La Galera, 2003.

SANZ, M. Carrusel. Hiperión, 2003. PIN, G, GENIS, R. Durmiendo como un niño. Parramón, 2003. CÀMARA, S. Què bé! Un germanet! Parramon, 2003. BALDÓ, E. El gegant. Barcanova, 2003. MARTÍ, M. Em dic Saint-Exupéry. Parramon, 2004. IGLESIAS, J. El secret de l’esquirol. Cadí, 2004. ALAPONT, P. La Sara fa preguntes. Bromera, 2005. ANDERSEN, H. C. Contes d’Andersen. Bromera, 2005. IGLESIAS, J. Els infants voladors de l’Anoia. Cadí, 2005. LLAMERO, B. La gallina secuestrada. Algar, 2005. O’CALLAGHAN, E. Bestioles menudes. Cruïlla, 2005. BALDÓ, E. Onze poemes. Barcanova, 2006. ENRICH, M. Les cotorres fugitives. Lynx, 2006. GUARDIOLA, P. La medalla de les formigues. Baula, 2006. JOSÉ, E. La Júlia té un estel. La Galera, 2006. PRATS, J. 3 contes de Nadal. PAM, 2006. RAYÓ, M. Iosa i les grues. Alfaguara, 2006. ZUBELDÍA, I. ¡Mamá! Edebé, 2006. TWAIN, M. Les aventures de Tom Sawyer. Teide, 2006. El Cid. Teide, 2007. CASALDEREY, F. Un cavall de foc. Animallibres, 2007. LARREULA, E. El gripau vermell. Baula, 2007. LEPRINCE, J. M. La bella i la bèstia. Cruïlla, 2007. En Joan sense por. Teide, 2007. BOHER, J. Els reis d’Orient i el misteri del camell perdut. Baula, 2008. CANAL, E. Un somni dins el mitjó. Animallibres, 2008. LA FONTAINE, J. La cigala i la formiga. Cruïlla, 2008. MIRALLES, F. Bestiàrum. Alfaguara, 2008. MOLIST, P. El meu primer llibre de Sant Jordi. Baula, 2008. TORT, P. Bada. Cadí, 2008. O’CALLAGHAN, E. La mar de bèsties. Cruïlla, 2009.

PUJOLAR, Q. Un secret llunàtic. L’Albí, 2009. SANTOS, R. Siempre. Hiperión, 2009. En Patufet. Cruïlla, 2010. GORDON, N. Seis historias de animales. Pirueta, 2010. Endevina, endevinalla, quin animal s’amaga! Cadí, 2010. ASOL, A. Tres contes de Nadal. Baula, 2010. En Jack i els pèsols màgics. Baula, 2010. El lleó i el ratolí. Baula, 2010. MOLIST, P. La Moli i la Doli. Barcanova, 2010. Para l’orella. Cruïlla, 2010. En Pere sense por. Baula, 2010. GASOL, Anna. Tres contes de dracs. Baula, 2011. COMELLES, S. Com gat i gos. Castellnou, 2011. GASOL, A. Sorpresa. Barcanova, 2011. PUJOLAR, Q. Mestrafina i el temps de mirar estels. Escola Gillem de Balsareny, 2011. JULIÀ, T. Em vaig casar amb els meus pares. Animallibres, 2011. MARTÍN, C. El poema del Gato con botas. Planeta Lector, 2011. GASOL, A. Anem al metge. Baula, 2012. GASOL, A. Festa d’aniversari. Baula, 2012. GASOL, A. La Lluna té un amic. Baula, 2012. GALVEZ, A. I vet aquí un gos. Baula, 2012. GALVEZ, A. I vet aquí un gat. Baula, 2012. ESOPO. Fabulas. Anaya, 2013. La llebre i la tortuga. Cruïlla, 2013. MARTÍ, D. El guerrer adormit. Edicions 62, 2013. MOLIST, P. La Moli i la Doli i la teeela de color vermeeell. Barcanova, 2013. Puzle de contes. Zenobita, 2014. SIERRA I FABRA, J. Fantasmes. Alfaguara, 2014. VILELLA, M. Lluert, sense tu no podem. A. Timbals Bestiari Castellvell del camp, 2014. MOLIST, P. El Carnestoltes del Cel. Zenobita, 2014. CANAL, E. La nena que només es va poder endur una cosa. Ànimallibres, 2014. ALOY, JM. La Lluna la Bruna. Fil d’Aram, 2014.

Entreu a l’univers de Valentí Gubianas, creat al llarg de vint anys il·lustrant llibres. Preparats per descobrir tot un món de traços, formes i colors?

Organitza i edita:

Amb el suport de: