Eate v00

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATร GIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Marรง 2015

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Índex 1. ANTECEDENTS ....................................................................................................................... 8 1.1. JUSTIFICACIÓ LEGAL ....................................................................................................... 8 1.2. TRAMITACIÓ................................................................................................................... 9 1.3. CONTINGUT DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC ................................ 13 1.4. MARC LEGISLATIU ........................................................................................................ 14 1.4.1. Directives europees ............................................................................................... 14 1.4.2. Normativa estatal .................................................................................................. 15 1.4.3. Legislació autonòmica............................................................................................ 16 1.4.4. Ordenances municipals .......................................................................................... 18 2. CONTINGUT I OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL .............................. 19 2.1. PLANEJAMENT VIGENT: LES NORMES SUBSIDIÀRIES DEL 1983 ...................................... 19 2.1.1. Antecedents .......................................................................................................... 19 2.1.2. Grau de desenvolupament i execució del planejament vigent ................................ 20 2.1.3. Quadre-resum de superfícies ................................................................................. 24 2.2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA URBANÍSTICA ................................................. 25 2.2.1. Agenda 21 Local..................................................................................................... 25 2.2.2. Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge .................................................. 31 2.3. ESTUDI D’ALTERNATIVES .............................................................................................. 34 2.3.1. Introducció ............................................................................................................ 34 2.3.2. Alternativa 0: Normes Subsidiàries ........................................................................ 34 2.3.3. Alternativa 1: Document Consultiu ........................................................................ 35 2.3.4. Alternativa 2: Versió Preliminar del PGE................................................................. 38 2.3.5. Comparativa de les alternatives ............................................................................. 43 2.3.6. Alternativa seleccionada ........................................................................................ 43 2.3.7. Conclusions dels diferents estudis sectorials .......................................................... 46 2.4. RELACIÓ DEL PLANEJAMENT AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES RELLEVANTS .............. 66 2.4.1. Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV)........................................ 66 2.4.2. Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó (PORN) .................................. 71 2.4.3. Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) ................................... 72 2.4.4. Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents greus en que intervinguen mercaderies perilloses ................................................................................ 73 2.4.5. Planificació Hidrològica .......................................................................................... 74 2.4.6. Proposta del Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat Valenciana ..................................................................................................... 77 [2]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.4.7. Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR) .................... 77 2.4.8. Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV) .......................................................... 78 2.4.9. Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial de Corredors d’Infraestructures (PATCI) ....................................................................................................................................... 79 2.4.10. Adequació al planejament dels municipis veïns .................................................... 80 3. CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS ...................................................................................... 82 3.1. UBICACIÓ GEOGRÀFICA ................................................................................................ 82 3.2. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS ................................................................................. 84 3.2.1. Característiques climàtiques .................................................................................. 84 3.2.2. Fisiografia, geologia i litologia. ............................................................................... 90 3.2.3. Hidrologia i hidrogeologia ...................................................................................... 95 3.2.5. Riscos ambientals .................................................................................................. 98 3.2.6. Vegetació ............................................................................................................ 114 3.2.7. Fauna .................................................................................................................. 127 3.2.8. Espais Naturals Protegits ..................................................................................... 129 3.2.9. Paisatge ............................................................................................................... 132 3.2.10. Infraestructura verda ......................................................................................... 133 3.2.11. Senders ............................................................................................................. 136 3.3. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS, ECONÒMIQUES I CULTURALS ....................................... 140 3.3.1. Breu aproximació històrica .................................................................................. 140 3.3.2. Evolució demogràfica........................................................................................... 141 3.3.3. Sectors econòmics ............................................................................................... 142 3.3.3. Patrimoni cultural ................................................................................................ 146 3.3.3. Infraestructures ................................................................................................... 153 4. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL ..................................................................... 158 4.1. Documents analitzats ................................................................................................. 158 4.1.1. Àmbit internacional ............................................................................................. 158 4.1.2. Àmbit europeu .................................................................................................... 159 4.1.3. Àmbit estatal ....................................................................................................... 159 4.1.4. Àmbit autonòmic ................................................................................................. 159 4.2. Integració dels objectius de protecció ambiental en la redacció del Pla General Estructural ........................................................................................................................ 159 5. PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT.......................................... 163 5.1. Introducció ................................................................................................................. 163 5.2. Efectes sobre l’atmosfera ........................................................................................... 164 [3]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

5.3. Efectes ambientals sobre el sòl ................................................................................... 168 5.4. Efectes ambientals sobre la hidrologia........................................................................ 168 5.5. Efectes ambientals sobre la vegetació i la fauna ......................................................... 169 5.6. Efectes sobre el paisatge ............................................................................................ 170 5.7. Efectes sobre la població i la salut humana ................................................................. 170 5.8. Efectes sobre el patrimoni cultural ............................................................................. 171 6. MESURES PREVENTIVES, REDUCTORES I COMPENSATÒRIES .............................................. 172 6.1. Mesures preventives sobre l'atmosfera ...................................................................... 172 6.1.1. Protecció de la qualitat atmosfèrica ..................................................................... 172 6.1.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................. 173 6.2. Mesures preventives sobre el sòl................................................................................ 174 6.2.1. Utilització racional del sòl .................................................................................... 174 6.2.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................. 175 6.3. Mesures preventives sobre els recursos hídrics .......................................................... 175 6.3.1. Ús eficient de l'aigua ............................................................................................ 175 6.3.2. Protecció de la qualitat de l'aigua ........................................................................ 176 6.3.3. Protecció dels barrancs i davant del risc d'inundació ............................................ 178 6.3.4. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................. 179 6.4. Mesures preventives sobre la vegetació i fauna .......................................................... 180 6.4.1. La protecció del medi natural .............................................................................. 180 6.4.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................. 182 6.5. Mesures preventives sobre el paisatge ....................................................................... 184 6.5.1. Protecció i posada en valor del paisatge .............................................................. 184 6.5.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................. 185 6.6. Mesures preventives sobre la població i la qualitat de vida ......................................... 186 6.6.1. Millora de l'entorn urbà ....................................................................................... 186 6.6.2. Foment de la mobilitat urbana sostenible ............................................................ 187 6.6.3. Equipaments i dotacions públiques ...................................................................... 188 6.6.4. Accés a l'habitatge ............................................................................................... 189 6.7. Mesures preventives sobre el patrimoni cultural ........................................................ 189 6.7.1. Conservació i posada en valor .............................................................................. 189 6.7.2. Revitalització del patrimoni rural ......................................................................... 190 6.7.3. Mesures preventives generals en la fase d'obres ................................................. 191 7. MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT: SISTEMA D’INDICADORS. ....................................... 192 [4]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

8. RESUM NO TÈCNIC ............................................................................................................ 196 9. BIBLIOGRAFIA................................................................................................................... 198 10. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 200

[5]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Índex dels plànols Número

Denominació

01

Alternativa 0

02

Alternativa 1

03

Alternativa 2

04

Infrastructura Verda

[6]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Equip redactor Francisco Forqués Moncho, Arquitecte Director de l’Equip Redactor Nicolau Vives Riera, Geògraf i Màster en Gestió Ambiental i Desenvolupament Sostenible

Pedreguer, Març de 2015

[7]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

1. ANTECEDENTS 1.1. JUSTIFICACIÓ LEGAL L’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) és l’instrument de prevenció establert en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, per a la integració dels aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics. La mencionada Directiva s’incorporà al dret intern per mitjà de la derogada Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, substituïda per la vigent Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental.

La Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, en el seu Títol III del Llibre I regula el procediment d’aprovació de tots els plans que requerisquen una avaluació ambiental i territorial estratègica.

Segons l’Article 46 de la Llei 5/2014 relatiu als “Plans i programes que seran objecte de l’avaluació ambiental i territorial estratègica”: 1. Són objecte d’avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària els plans i programes, així com les seues modificacions, que adopte o aprove una administració pública i l’elaboració i l’aprovació dels quals estiga exigida per una disposició legal o reglamentària o per acord del Consell, quan: a) Establisquen el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d’impacte ambiental relatius a: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, riscos naturals i induïts, ocupació del domini públic maritimoterrestre, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori urbanitzat o rural, o de l’ús del sòl. b) Requerisquen una avaluació d’acord amb la normativa comunitària, estatal o autonòmica reguladora de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000. c) L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans d’acció territorial, els plans generals estructurals, les actuacions territorials estratègiques o qualsevol altres plans o programes i aquelles modificacions dels abans enunciats que establisquen o modifiquen l’ordenació estructural, i així ho establisca l’òrgan ambiental i territorial.

Per tant, ja que el Pla General Estructural de Pedreguer és un instrument d’ordenació territorial que pot tindre efectes significatius sobre el medi ambient, per estar inclòs en els suposats establerts en l’Article 46 de la Llei 5/2014, procedeix que siga objecte d’avaluació ambiental.

[8]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

1.2. TRAMITACIÓ En el municipi de Pedreguer estan vigents en l’actualitat les Normes Subsidiàries de Planejament (d’ara endavant, NN. SS.), del tipus “b” tal com es definien en l'antic Reglament de Planejament, aprovades el 23 de març de 1983, a l’empara de la Llei del Sòl de 1975 i del Text Refós de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana, promulgat pel Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril.

Ara bé, en dites NN. SS. s’indicava que la vigència era de 8-10 anys, resultant evident que la seua validesa es mostra qüestionada passades més de tres dècades. Aquest fet provoca que ja siga bastant necessari un nou instrument urbanístic que estiga adaptat a les normatives actuals i a les exigències socials, ambientals i econòmiques del municipi.

No obstant, des de l’Ajuntament de Pedreguer, en els últims anys, estan realitzant-se els tràmits oportuns per a l’actualització del planejament. Concretament, l’abril del 2001 amb l’adjudicació del contracte per a la redacció de l’aleshores anomenat Pla General d’Ordenació Urbana, s’inicien els tràmits del procediment que per diversos motius (canvis en les corporacions municipals i en els criteris de planificació, afegits a les modificacions legislatives produïdes), es perllonga fins a dia d’avui.

Així, el 7 de maig del 2005, es produeix l’evacuació del tràmit de Concert Previ pel Director General de Planificació i Ordenació Territorial (Expedient PL-02/0353). Aquesta primera versió del Concert Previ es desestima per part de la nova corporació municipal sorgida en la convocatòria electoral de 2003.

En el Ple de l’Ajuntament de l’1 de març de 2007, s’acorda l’exposició al públic d’un nou Concert Previ durant un mes. El model territorial proposat s’ajustava a les conclusions de l'Agenda 21 Local, adaptant-se a la Llei Urbanística Valenciana (LUV). Aquest acord surt publicat en el BOP núm. 59 (21/03/2007) i en el DOCV núm. 5492 (18/04/2007).

Durant el període d'informació pública es presentaren 1.287 al·legacions (tres d'elles fora de termini). D'aquestes al·legacions, 1.048 es manifestaven contràries a la Ronda Oest proposada; 3 es manifestaven a favor de la Ronda Oest (una d'elles subscrita per 28 persones), i la resta es referien a diversos aspectes del model territorial o al·legacions concretes sobre parcel·les.

Aquestes al·legacions es van resoldre en quatre successives Comissions de Planificació (4/06/08, 11/06/08, 17/06/08 i 24/06/08), però no van arribar a elevar-se al Ple per a la seva aprovació.

L’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla General de Pedreguer es va iniciar d’acord amb la Llei 9/2006 la qual ha sigut derogada per la Llei 21/2013. A nivell autonòmic, la Llei 5/2014 incorpora les determinacions de la legislació estatal citada.

[9]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Segons l’Article 49 de la LOTUP, la tramitació d’un pla o programa que requerix avaluació ambiental i territorial estratègica comprén les actuacions successives següents: a) Sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i territorial estratègica per l’òrgan promotor. b) Consulta a les administracions públiques afectades. c) Document d’abast de l’estudi ambiental i territorial estratègic, en el cas del procediment ordinari, o resolució d’informe ambiental i territorial emés per l’òrgan ambiental i territorial, en el cas del procediment simplificat. d) Formulació, per l’òrgan promotor, d’una versió preliminar del pla o programa, que inclourà un estudi ambiental i territorial estratègic. e) Sotmetiment de la versió preliminar del pla o programa i de l’estudi ambiental i territorial estratègic al procés de participació pública, informació pública i consultes. f) Elaboració de la proposta de pla o programa. g) Declaració ambiental i territorial estratègica. h) Si és el cas, adequació del pla o programa a la declaració ambiental i territorial estratègica. i) Si és necessària, d’acord amb els criteris establits en esta llei en els casos en què s’introduïsquen modificacions en el document de pla o programa, nova informació al públic. j) Aprovació del pla o programa i publicitat. k) Aplicació del pla de seguiment ambiental i territorial, després de l’aprovació del pla o programa i durant la seua execució, per a verificar el compliment de les previsions ambientals i territorials.

Tenint en compte la relació documental anterior, en data de 4 de desembre de 2009, l’Ajuntament de Pedreguer va remetre a la Direcció General de Gestió del Medi Natural, el Document Consultiu (l’equivalent al denominat en la LOTUP com Document Inicial Estratègic).

Un vegada rebut el Document Consultiu i verificada la documentació, la CITMA va iniciar el 23 de març de 2010 el període de consultes a les administracions afectades. En la taula següent es pot observar la relació d’administracions consultades, indicant-ne la data de la pròpia consulta, la recepció de la mateixa i la notificació (en cas de no haver una data concreta significa que no es va obtenir resposta).

[10]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 1. Administracions consultades per part de la CITMA. Administració Àrea de Planejament, Normativa i Gestió Urbanística Àrea de Residus Servei de Coordinació Territorial Àrea de Qualitat Ambiental Servei d’Ordenació Sostenible del Medi Direcció General de l’Aigua Servei de Gestió de Parcs Naturals Servei de Biodiversitat Servei de Gestió Forestal Servei de Paisatge Ajuntament de Beniarbeig Consorci del Pla Zonal de Residus, Zona XV (Àrea Gestió A1) Ajuntament de Dénia Ajuntament de Gata de Gorgos Ajuntament d’Ondara Ajuntament de Xaló Ajuntament d’Alcalalí Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències Direcció Territorial d’Agricultura en València Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana Ajuntament de Benidoleig Ajuntament de Llíber Servei Territorial de Carreteres Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals Diputació d’Alacant, Àrea d’Infraestructures Conselleria d’Educació, Direcció General de Règim Econòmic Conselleria de Cultura i Esport, Unitat d’Inspecció del Patrimoni Històric-Artístic Conselleria de Sanitat, Servei de Recursos Sanitaris Direcció Territorial Medi Ambient Alacant Confederació Hidrogràfica del Xúquer Direcció Territorial d’Agricultura d’Alacant

Consulta 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 23/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010

Recepció 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 06/04/2010 06/04/2010 06/04/2010 07/04/2010 06/04/2010 06/04/2010 -

Notificació 09/09/2011 14/04/2010 26/04/2010 19/05/2010 30/06/2010 05/07/2010 27/08/2010 10/11/2010 16/04/2010 26/04/2010

31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010

06/04/2010 07/04/2010 06/04/2010 06/04/2010 06/04/2010 -

26/04/2010 28/04/2010 03/05/2010 03/05/2010 07/05/2010 12/05/2010 13/05/2010 20/05/2010

31/03/2010

-

04/06/2010

31/03/2010 31/03/2010 31/03/2010 04/05/2010

06/05/2010 06/04/2010

18/06/2010 08/07/2010 12/07/2010 13/05/2010

Font: CITMA. Una vegada rebuts i analitzats els informes de les administracions afectades, la Comissió d’Avaluació Ambiental de la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial de la CITMA, en sessió celebrada el 20 de juny de 2012, acorda l’emissió del Document de Referència (denominat en la LOTUP com a Document d’Abast de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic) del Pla General Estructural de Pedreguer. Aquest Informe, amb número d’expedient 102/09EAE, té registre d’entrada a l’Ajuntament de Pedreguer en data de 19 de juliol de 2012. Per tant, resulta procedent l’elaboració de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic.

En el següent esquema es pot consultar el procediment d’elaboració i aprovació dels Plans.

[11]

Imatge 1. Procediment d’elaboració i aprovació dels Plans segons la LOTUP.

Font: CITMA.

1.3. CONTINGUT DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC L'annex VII de la Llei 5/2014, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, determina la informació que ha de contenir l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic (EATE) previst en l’article 52 de la citada llei i que haurà de ser, com a mínim, la següent: a) Un esborrany del contingut, objectius principals del pla o programa i relacions amb altres plans i programes pertinents. b) Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i del model territorial, així com la seua probable evolució en cas de no aplicació del pla o programa. c) Les característiques mediambientals i territorials de les zones que puguen veure’s afectades de manera significativa i la seua evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa. d) Qualsevol problema mediambiental o territorial existent que siga rellevant per al pla o programa, incloent-hi en particular els problemes relacionats amb qualsevol zona d’especial importància mediambiental o territorial, com ara les zones designades de conformitat amb la legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides. e) Els objectius de protecció mediambiental i de sostenibilitat del model territorial fixats en els àmbits internacional, comunitari o nacional que tinguen relació amb el pla o programa i la manera en què estos objectius i qualsevol aspecte mediambiental s’han tingut en compte durant l’elaboració. f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, la seua incidència en el canvi climàtic, en particular, una avaluació adequada de l’empremta de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre estos factors. Estos efectes han de comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius. g) Incidència de l’actuació en el model territorial i sobre les determinacions específiques per a la zona en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori de l’aplicació del pla o programa, incloent-hi aquelles per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació a este. i) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera en què es va realitzar l’avaluació, incloent-hi les dificultats, com ara deficiències tècniques o falta de coneixements i experiència que van tindre a l’hora de demanar la informació requerida.

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

j) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment, de conformitat amb l’article 56 d’esta llei. k) Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.

En el present Estudi Ambiental i Territorial Estratègic de la Versió Preliminar del Pla General Estructural de Pedreguer es tindran en compte tots aquests aspectes per tal d'aconseguir un elevat nivell de protecció del medi ambient i contribuir a la integració dels aspectes ambientals en el planejament urbanístic municipal.

Cal remarcar, no obstant, que els aspectes indicats per l’Annex VII de la Llei 5/2014 han sigut alterats pel que fa al seu ordre en aquest EATE, amb la finalitat de donar coherència al document en una successió lògica del procés d’avaluació.

1.4. MARC LEGISLATIU A continuació, es mostra un llistat ordenat cronològicament de les principals referències legislatives que afecten en major o menor mesura al Pla General Estructural de Pedreguer. En una ràpida ullada al llistat es pot apreciar l’abundància legislativa existent en l’actualitat.

1.4.1. Directives europees

En primer lloc, es proporciona un llistat amb les directives europees: -

-

-

-

-

Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE nº L103 de 25/04/1979).

Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (DOCE nº L175 de 05/07/1985).

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE nº L206 de 22/07/1992).

Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997, per la qual es modifica la Directiva 85/337/CEE relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (DOCE nº L073 de 14/03/1997).

Directiva 49/97/CE, de la Comissió, de 29 de juliol, per la qual es modifica la Directiva 79/409/CEE, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE nº L223 de 13/08/1997).

Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 d'octubre de 1997, per la qual s'adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres (DOCE nº L305 de 08/11/1997).

Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (DOCE nº L197/30 de 21/07/2001).

[14]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

-

Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003, per la qual s'estableixen mesures per a la participació del públic en l'elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient i per la qual es modifiquen, pel que fa a la participació del públic i l'accés a la justícia, les Directives 85/337/CE i 96/61/CE del Consell (DOCE nº L156/17 de 25/06/2003).

Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals (DOCE nº 143/56 de 30/04/2004).

1.4.2. Normativa estatal

Tot seguit, es mostra una relació de la normativa estatal: -

-

-

-

-

Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües (BOE 189 de 08/08/1985).

Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE 71 de 24/03/1995).

Reial Decret 1197/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE 310 de 28/12/1995).

Reial Decret 1193/1998, de 12 de juny, pel qual es modifica el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (BOE 151 de 25/06/1998).

Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari (BOE 276 de 18/11/2003).

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Muntanyes (BOE 280 de 22/11/2003).

Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental (BOE 301 de 17/12/2005).

Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (BOE 171 de 19/07/2006).

Llei 34/2007, de 15 de novembre, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmòsfera (BOE 275, de 16/11/2007).

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (BOE 299 de 14/12/2007).

Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl (BOE 154 de 26/06/2008).

Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (BOE 46 de 23/02/2011).

Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (BOE 153 de 27/06/2013).

Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores (BOE 185 de 03/08/2013).

Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental (BOE 296 d’11/12/2013)

[15]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

1.4.3. Legislació autonòmica

Per continuar amb el recull legislatiu, es relacionen els textos normatius d’àmbit autonòmic: -

-

-

-

-

-

-

-

-

Ordre de 31/07/1987, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula la concessió d'autoritzacions per a la realització d'activitats arqueològiques a la Comunitat Valenciana (DOGV 645 de 13/08/1987).

Resolució de 26 d'abril de 1988, de la Direcció general de Producció Agrària, per la qual s'estableixen normes per a la senyalització de les vies pecuàries (DOGV 4993 de 26/04/2005).

Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental (DOGV 1021 de 08/03/1989).

Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV 1412 de 30/10/1990).

Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana (DOGV 1516 de 05/04/1991).

Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 2168 de 21/12/1993 i DOGV 2195 de 28/01/1994).

Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal (DOGV 2379 de 03/11/1994).

Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV 2423 de 09/01/1995).

Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 2520 de 01/06/1995).

Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV 3267 de 18/06/1998).

Acord del Govern Valencià, de 10 de juliol de 2001, pel qual s'aprova la llista i delimitació dels Llocs d'Interès Comunitari (LIC), com a contribució a la constitució de la Xarxa Natura 2000, per a la remissió al Ministeri de Medi Ambient, als efectes de la seva proposta a la Comissió Europea.

Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica (DOGV 4394 de 09/12/2002).

Acord de 28/01/2003, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (DOGV 4429 de 30/01/2003).

Ordre de 27 de novembre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es crea el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (DOGV 4656 de 23/12/2003).

Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals que s'han d'observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o en els seus voltants (DOGV 4678 de 27/01/2004).

[16]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

-

-

-

-

-

-

-

Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural (DOGV 4853 de 30/09/2004).

Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV 4867 de 21/10/2004).

Decret 266/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes de prevenció i correcció de la contaminació acústica en relació amb activitats, instal·lacions, edificacions, obres i serveis (DOGV 4901 de 13/12/2004 i DOGV 4962 de 09/03/2005).

Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seva protecció (DOGV 4705 de 04/03/2004).

Ordre de 3 de gener de 2005, de la Conselleria de Territori i Habitatge per la qual s'estableix el contingut mínim dels estudis d'impacte ambiental que s'hagen de tramitar davant d'aquesta Conselleria (DOGV 4922 de 12/01/2005).

Decret 104/2006, de 14 de juliol, del Consell, de planificació i gestió en matèria de contaminació acústica (DOGV 5305 de 18/07/2006).

Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana (DOCV 5265 de 24/05/2006).

Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOGV 5449 de 13/02/2007).

Acord de 15 de juny de 2007, del Consell, pel qual s'aprova l'Inventari Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 5536 de 18/06/2007).

Llei 11/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana (DOCV 5803 de 10/07/2008).

Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació (DOCV 6021 de 26/05/2009).

Llei 6/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana (DOCV 6495 de 05/04/2011).

Decret 1/2011, de 13 de gener de 2011, del Consell, pel que s’aprova la Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (DOCV 6441 de 19/01/2011).

Instrucció de 13 de gener de 2012, de la Direcció General del Medi Natural, sobre camins ramaders (DOCV 6694 de 18/01/2012).

Ordre 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es publica el Catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana (DOCV 6909 de 23/11/2012).

Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, de modificació del Decret 213/2009, de 20 de novembre, pel qual s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana (DOCV 6947 de 21/01/2013).

Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (DOCV 7019 de 08/05/2013).

Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d’aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (DOCV 7054 de 26/06/2013).

[17]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (DOCV 7329 de 31/07/2014).

1.4.4. Ordenances municipals

Finalment, es relacionen les ordenances municipals vinculades amb l’urbanisme, el medi ambient i el paisatge de Pedreguer: -

Ordenança reguladora de l’edificació secundària en sòl urbà i urbanitzable (BOP núm.

68 del 22/03/2006).

-

Ordenança especial reguladora de la neteja i manteniment de parcel·les agrícoles (BOP núm. 19 del 25/01/2005).

[18]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2. CONTINGUT I OBJECTIUS PRINCIPALS DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL 2.1. PLANEJAMENT VIGENT: LES NORMES SUBSIDIÀRIES DEL 1983 2.1.1. Antecedents

En el municipi de Pedreguer estan vigents en l’actualitat les Normes Subsidiàries (d’ara endavant, NN. SS.) de Planejament, del tipus “b” tal com es definien en l'antic Reglament de Planejament, aprovades el 23 de març de 1983, a l’empara de la Llei del Sòl de 1975 i del Text Refós de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana, promulgat pel Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril.

El model territorial implantat per les NN. SS. de 1983 no va ser avaluat ambientalment ja que va ser aprovat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la legislació en matèria mediambiental.

Aquestes NN. SS. han sigut un exemple de model de planejament no sostenible, és a dir, dispers, amb baixa densitat edificatòria i centrada en terrenys forestals amb una gran visibilitat, derivant en les urbanitzacions existents. Aquest model ha destruït zones amb un gran interès ambiental i ha degradat de manera irreparable el paisatge de Pedreguer.

Aquestes NN. SS. van ser redactades per l’Enginyer de Camins, Canals i Ports En Juan Ferrer Marsal, del Estudio de Ingeniería y Urbanismo. Anteriorment a estes NN. SS., el municipi es regulava urbanísticament amb les Ordenances Municipals de la Construcció. La finalitat de les NN. SS. era, segons l’article 1.1. del Capítol I dedicat a Normes Generals, “dotar al municipi de Pedreguer d’un instrument eficaç d’ordenació urbanística, d’acord amb la legislació vigent”.

La descripció de l’ordenació de les NN. SS. vigents és la següent: A. SÒL URBÀ. Les NN. SS. de 1983 van classificar 255,51 hectàrees de sòl urbà, dividit en tres nuclis: el nucli urbà pròpiament dit, amb una superfície de 65,30 ha i dos urbanitzacions separades del nucli urbà, denominades Monte Pedreguer i la Sella, amb una superfície de 190,21 ha. Les zones d'ordenació urbanística del sòl urbà són: ZONA 1-a. SÒL URBÀ TRADICIONAL. Constitueix el nucli més antic del municipi. Es correspon amb el sistema d'ordenació per alineació de vial i tipologia en illa tancada.

Predominen les illes de cases amb dues plantes d'alçada, però hi ha amb tres plantes i una de fins a quatre plantes (sobre totes elles es permet sempre la creació de la cambra tradicional) i ús global residencial. En aquesta zona es delimita un espai protegible per protecció ambiental que és el casc urbà.

ZONA 1-b. EIXAMPLE. A la zona de l'eixample es permeten els següents tipus edificatoris: - Edificació entre mitgeres - Edificació en blocs oberts - Edificació unifamiliar aïllada - Edificació industrial - Equipament comunitari.

Les altures permeses varien des de 2 fins a 5 plantes.

[19]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

ZONA-2. PLA PARCIAL MONTE PEDREGUER. Les NN. SS. de 1983 respecten les ordenances d'aquest Pla Parcial redactat amb anterioritat a elles, amb alguns matisos.

Hi ha dues zones: la d'habitatges agrupats i la d'habitatges aïllats en parcel·la, amb dues plantes d'altura màxima i ús global residencial.

ZONA-3. PLA PARCIAL LA SELLA. Les NN.SS. de 1983 modifiquen i regularitzen el perímetre del Pla Parcial aprovat en 1977. Es distingeixen dues zones: edificació intensiva i edificació extensiva, amb dues plantes d'altura màxima i ús global residencial.

Hi ha delimitades 3 Unitats d'Execució (polígons d'actuació, indicatius) en sòl urbà, per a la gestió del nou accés vial des de la N-332. No hi ha definides explícitament àrees de repartiment ni aprofitament tipus.

B. SÒL APTE PER A LA URBANITZACIÓ. Les NN. SS. de 1983 van classificar tres tipus de sòl apte per a la urbanització: el residencial, el turístic i l'industrial.

RESIDENCIAL. En el residencial es fixa una edificabilitat bruta de 1,10 m²t/m²s, una densitat de 75 hab/ha i com a usos permesos estableix: residencial plurifamiliar, oficines, comercial concentrat i serveis generals. La superfície d'aquest sòl és de 20,63 ha.

TURÍSTIC. En el turístic es fixa una edificabilitat bruta de 0,20 m²t/m²s, una densitat de 10 hab/ha i com a usos permesos estableix: residencial familiar, residencial plurifamiliar, hoteler, comercial i serveis propis. La superfície d'aquest sòl és de 370,60 ha.

INDUSTRIAL. Al sòl industrial es fixa una edificabilitat bruta de 0,80 m²t/m²s i com a usos permesos estableix: l'industrial i amb caràcter accessori el d'habitatges en blocs aïllats. La superfície d'aquest sòl és de 78,50 ha.

C. SÒL NO URBANITZABLE. La resta del sòl del terme es classifica com a no urbanitzable amb una superfície de 2.308,76 ha, de les que 1.939,15 són de sòl no urbanitzable agrícola i forestal i 369,61 has ho són de sòl no urbanitzable agrícola especial. Es fa referència també a espais protegibles per protecció paisatgística i s'inclouen els Picatxos de la Sella, una zona de la Muntanya Gran i la zona dels Molinets.

2.1.2. Grau de desenvolupament i execució del planejament vigent

Desenvolupant aquestes NN. SS. s’han projectat i aprovat una sèrie de modificacions puntuals del planejament i diversos plans parcials, a conseqüència de l’evolució territorial municipal.

Concretament, s’han aprovat 14 modificacions de les NN. SS., 7 Plans Parcials, 3 modificacions de Plans Parcials, 2 Plans Especials, 3 Estudis de Detall i 2 Unitats d’Execució en sol urbà. En la taula següent s’exposen cronològicament totes les figures urbanístiques en vigor en el municipi de Pedreguer, indicant el tipus de planejament, la data d’aprovació i el grau de vigència.

[20]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 2. Figures de planejament vigents a Pedreguer.

Tipus de Planejament

Data d’aprovació

Grau de vigència

NN. SS. de Planejament

29/03/1983

Total (excepte les modificacions puntuals posteriors)

Modificació Puntual de les NN. SS. (Partida la Solana)

29/07/1987

Total

Pla Parcial la Solana.

Residencial

29/07/1987

Total

Modificació Puntual de les NN. SS. (Adaptació Pla Parcial la Sella)

27/09/1989

Total

Modificació Puntual de les NN. SS. (S.A.U. Industrial, Sector-2)

27/09/1989

Total

Modificació Puntual de les NN. SS. (Monte Pedreguer)

13/11/1990

Total

Polígon II, Nou Accés

19/04/1991

Total

Modificació Puntual de les NN. SS. (Us industrial en sòl urbà)

08/10/1993

Total

Modificació Puntual de les NN. SS. (S.A.U. Industrial, Sector-1)

19/11/1993

Total

Pla Parcial del Sector 2.1.

Industrial (les Galgues)

17/12/1993

Total

Pla Parcial del Sector 1.1.

Residencial (Nou Alfàs)

07/04/1995

Total

Modificació Puntual núm. 11 de les NN. SS. (Ample de vial)

14/06/1996

Total

Homologació i Modificació Puntual de les NN. SS. (les Galgues, Sectors 1 i 2.2.)

14/02/1997

Total

Pla Parcial del Sector 1 Industrial (les Galgues)

14/02/1997

Total

Modificació Puntual nº 1/99 de les NN. SS. (Art. 3.3.3 del Sòl Urb. Industrial)

24/01/2001

Total

Modificació del Pla Parcial Les Galgues Sector 2.1 (Diversos articles)

25/04/2001

Total

Pla Parcial Aldea de PedreguerSolana-II

24/05/2001

Total

Modificació Puntual nº 2 de les NN. SS. (Art. 3.3.3 del Sòl Urb. Industrial)

23/07/2001

Total

Pla Parcial del Sector 2.2.

Industrial (les Galgues - II)

07/03/2002

Total

Modificació Puntual nº 1/2002 de les NN. SS. (Art. 3.3.1 del Sòl

29/10/2002

Total

[21]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Urb. Residencial) Pla Parcial del Sector 3.

Residencial. Borissa.

29/10/2002

Total

Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Montgó

05/11/2002

Total

Pla Especial de Reserva de Sòl per a l’ Institut d’Educació Secundària

14/04/2003

Total

Pla Especial de Reserva de Sòl per a Escola Infantil

26/10/2004

Total

Estudi de Detall del Pla Parcial Nou Alfàs, Sector 1.1

01/12/2004

Total

Modificació Puntual 1/2005 de les NN. SS. (Edificacions en SNU, diversos articles)

28/09/2005

Total

Modificació del Pla Parcial La Sella

31/01/2006

Total

Pla Parcial dels Sectors 3 y 4 de ús industrial (els Molinets)

08/03/2006

Total

Estudi de Detall a la zona entre Av. Constitució, C. Tirant lo Blanc, Av. Joan Carles I i Av. Ausiàs March

06/07/2006

Total

Modificació del Pla Parcial Industrial les Galgues, sector 2.2

01/08/2006

Total

Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural del Montgó

23/11/2007

Total

Modificació Puntual 1/2006 de les NN. SS. Desclassificació de la zona de la Solana i Sectors 4 i 5 de clau 4.

03/12/2007

Total

Programa d’Actuació Integrada en Sòl Urbà Sector Sud-Maria López

24/01/2008

Total

Estudi de Detall Nou Alfàs, a la zona entre C. Jeremies Andrés, C. Blasco Ibáñez, C. Isa Tròlec i carretera CV-733

24/04/2008

Total

Modificació Puntual 2/2007 de les NN. SS. Ús artesanal (diversos articles)

28/04/2008

Total

Font: PGE. Pel que fa a l’execució del planejament vigent, cal destacar els següents aspectes, tant en el sòl urbà com en el sòl apte per a la urbanització:

[22]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

SÒL URBÀ. Dels tres polígons d'actuació previstos en les NN. SS., s'ha gestionat un, quedant els altres dos pendents de desenvolupament. En l'actualitat existeix un PAI (Sector Sud: Maria López) que abasta una nova unitat d'execució en sòl urbà, aprovat.

Les unitats d'execució (polígons d'actuació) del sòl urbà gestionades des de l’aprovació de les NN. SS. municipals vigents i el seu grau de desenvolupament són les següents: -

-

-

POLÍGON D’ACTUACIÓ II, NOU ACCÉS. Inclou un dels tres polígons d’actuació delimitats en les NN. SS. En l'actualitat estan aprovats els instruments de gestió i urbanització de la mateixa. El seu grau de desenvolupament és complet, pel que fa a la gestió i urbanització de la mateixa, havent de considerar en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà consolidat. S'ha realitzat per Gestió Directa.

UNITAT D'EXECUCIÓ C/ CANONGE VALERIÀ COSTA. En l'actualitat està fase de gestió.

El seu grau de desenvolupament és nul, pel que fa a la gestió i urbanització del mateix, havent de considerar-se en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà subjecte al règim d'actuacions integrades.

PAI SECTOR SUD MARIA LÓPEZ. En l'actualitat estan aprovats els instruments de gestió i urbanització de la mateixa. Està pendent el projecte de reparcel·lació. S'ha realitzat per Gestió Indirecta.

SÒL APTE PER A LA URBANITZACIÓ. Els plans parcials desenvolupats, des de l'aprovació de les NN. SS. municipals vigents i el seu grau de desenvolupament són els següents (els antics plans parcials de la Sella i Monte Pedreguer poden considerar-se a tots els efectes com a sòl urbà, ja que en ells es pot actuar per actuacions aïllades): -

-

-

-

-

-

PLA PARCIAL LA SOLANA-I. SECTOR 1 TURÍSTIC. Aquest sector es troba en execució. En l'actualitat estan aprovats els instruments de gestió i urbanització del mateix. El seu grau de desenvolupament és elevat, podent considerar a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 490.040 m². En la gestió d’aquest sector s'ha cedit una superfície de parc natural, exterior al sector, de 73.880 m².

PLA PARCIAL LES GALGUES. SECTOR 2.1 INDUSTRIAL. Aquest sector es troba completament gestionat i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 69.040 m².

PLA PARCIAL NOU ALFÀS. SECTOR 1.1 RESIDENCIAL. Aquest sector es troba completament gestionat i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 31.098 m².

PLA PARCIAL LES GALGUES. SECTOR 1 INDUSTRIAL. Aquest sector es troba completament gestionat i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 53.605 m².

PLA PARCIAL LES GALGUES-II. SECTOR 2.2 INDUSTRIAL. Aquest sector es troba completament gestionat i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 124.477 m².

PLA PARCIAL LA SOLANA-II. SECTORS 2 i 3 TURÍSTICS. Aquest sector es troba en execució. En l'actualitat està aprovat el planejament de desenvolupament, però no els instruments de gestió i urbanització del mateix. En el nou Pla General Estructural ha de [23]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

-

-

classificar-se com a sòl urbanitzable en execució. La seva superfície és de 778.189 m² dels quals s'han desclassificat 661.201 m², de manera que la superfície del sòl que s'ha de considerar com urbanitzable en Execució és de 116.988 m², que coincideix amb la Unitat d'Execució UE-1 del Pla Parcial. En la gestió d'aquest sector s'ha cedit una superfície de parc natural, exterior al sector, de 15.206 m².

PLA PARCIAL BORISSA. SECTOR 3 RESIDENCIAL. Aquest sector es troba completament gestionat i urbanitzat, podent considerar-se a tots els efectes en el nou Pla General Estructural com a sòl urbà. La seva superfície és de 59.233 m².

PLA PARCIAL ELS MOLINETS. SECTORS 3 i 4 INDUSTRIALS. Aquest sector es troba en tramitació. En l'actualitat està aprovat el planejament de desenvolupament, però no els instruments de gestió i urbanització del mateix. En el nou Pla General Estructural ha de classificar-se com a sòl urbanitzable en execució. La seva superfície és de 181.074 m².

PLA PARCIAL OQUINS-GOLFES. SECTORS 5, 6 i 7 INDUSTRIALS. Aquests sectors es troben en tramitació. En el nou Pla General Estructural han de classificar-se com a sòl urbanitzable en execució. La seva superfície és de 289.287 m².

2.1.3. Quadre-resum de superfícies

Les NN. SS. vigents, amb totes les modificacions introduïdes, deriven en el següent quadre de superfícies: Taula 3. Superfícies del planejament vigent.

CLASSE DE SÒL SÒL URBÀ SÒL APTE PER A LA URBANITZACIÓ SÒL NO URBANITZABLE

QUALIFICACIÓ Casc Urbà + Ampliació Residencial Turístic Industrial Agrícola i Forestal Agrícola Especial Especial Protecció

SUPERFÍCIE (Ha) PARCIAL TOTAL 255,51 255,51 20,63 64,84 78,50 1.939,15 369,61 305,75

TOTAL TERME MUNICIPAL

163,98

2.614,52

3.034,00

PERCENTATGES (%) PARCIAL TOTAL GENERAL 100 8,42 8,42 12,59 39,54 47,87 74,17 14,14 11,69

0,68 2,14 2,59 63,91 12,18 10,08 100,00

5,40

86,18

100,00

Font: Normes Subsidiàries amb les modificacions introduïdes.

Respecte a la capacitat demogràfica, les NN. SS. amb totes les modificacions introduïdes, suposen la següent estimació, adoptant pel seu càlcul 2,5 habitants/vivenda:

[24]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 4. Densitats del planejament vigent.

CLASSE DE SÒL

SÒL URBÀ SÒL APTE PER A LA URBANITZACIÓ SÒL NO URBANITZABLE

QUALIFICACIÓ

Casc Urbà+Ampliació Residencial Turístic Industrial Agrícola i Forestal Agrícola Especial Especial Protección

TOTAL TERME MUNICIPAL

SUPERFÍCIE (Ha) PARCIAL TOTAL

CAPACITAT DEMOGRÀFICA DENSITAT NÚMERO NÚMERO (VIV/HA) DE D’HABITANTS VIVENDES

255,51

255,51

-

-

8.000

20,63 64,84 78,50

469,73

75 10 0

1.547 648 0

3.868 1.620 0

0

0

0

0

0

0

1.939,15 369,61

2.614,52

205,75

3.034,00

13.488 habitants

Font: Normes Subsidiàries amb les modificacions introduïdes.

S’ha de tindre en compte que els criteris pel càlcul de la població del casc urbà son molt diferents als utilitzats en el planejament vigent pel qual la població de 13.488 habitants no pot comparar-se amb la que resulta del planejament actual.

2.2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN MATÈRIA URBANÍSTICA 2.2.1. Agenda 21 Local

En aquest apartat, es realitzarà un anàlisi de l’evolució al llarg del temps de la implementació de l’Agenda 21 Local de Pedreguer, que ha sigut el fil conductor del procés d’actualització del planejament urbanístic de Pedreguer. Així, es farà un repàs “històric”, des de l’any 2004 fins a hui, estudiant els resultats i les conclusions de cadascuna de les fases que s’han anat desenvolupant en el municipi.

El 8 de gener de 2004, per acord plenari i per unanimitat, s’aprova que la participació ciutadana s'eleve a la categoria de principi rector del procés de redacció del PG mitjançant l’Agenda 21 Local.

El 21 de Gener de 2004, es crea la Comissió de Planificació.

L’1 d’abril de 2004, segons acord plenari de l’Ajuntament de Pedreguer, es va aprovar l’adhesió a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles i a la Carta de Aalborg, amb el vot favorable de la majoria dels membres del Ple de l’Ajuntament.

El mateix dia, el Ple, per unanimitat, va acordar deixar damunt de la taula el plec de clàusules de la contractació, mitjançant concurs, de la prestació del servei de consultora i assistència [25]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

tècnica per a l’elaboració d’un estudi socioambiental i un pla d’acció cap a la sostenibilitat com a base de l’Agenda 21 Local. Aquest plec de clàusules va ser aprovat finalment i per unanimitat en el Ple de 6 de maig de 2004.

El 19 de novembre de 2004 es realitza la I Assemblea del Pla General per donar a conèixer l’inici del procés de participació ciutadana, amb el lema “Projectem, parlem del poble on volem viure”.

Tenint en compte l’Ordre de 16 de desembre de 2004 de la Conselleria de Territori i Habitatge, sobre concessió d’ajudes en matèria de medi ambient, gestionades per la Direcció General de Qualitat Ambiental, per a la promoció de la sostenibilitat en l’àmbit local, mitjançant la realització de treballs dirigits a la implantació i desenvolupament de l’Agenda 21 Local, el Ple de l’Ajuntament, per unanimitat, va acordar facultar l’alcalde per formular-ne la sol·licitud, comprometre’s a elaborar un estudi socioambiental i el pla d’acció de l’Agenda 21 Local i realitzar la proposta d’adjudicació dels serveis de consultora i assistència tècnica per a l’elaboració de l’estudi socioambiental i del pla d’acció de l’Agenda 21 Local. Relacionat amb això, vist l’expedient per a la contractació per concurs i en procediment obert, l’informe realitzat per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació d’Alacant i el dictamen favorable de la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient de 27 de gener, el Ple de l’Ajuntament, per unanimitat, va adjudicar els esmentats serveis a l’empresa IMEDES. En el Ple de l’Ajuntament del dia 7 d’abril de 2005, per unanimitat, va acordar l’adhesió a la Xarxa Provincial de l’Agenda 21 Local, als compromisos d’Aalborg i a la Carta Provincial d’Alacant.

En el marc d’actuacions previstes per a la implantació de l’A21L a Pedreguer, l’11 de maig de 2005 es va dur a terme la presentació pública a tots els veïns i veïnes del poble. L’objectiu d’eixa reunió va ser el d’explicar en què consistia aquest procés, la manera d’implantar-lo i, sobretot, de quina forma la gent del poble podia formar-ne part del mateix. A tal fi es va comptar amb l’assistència dels representants del govern, de l’equip tècnic extern i de totes aquelles persones, empresaris, col·lectius... interessades a contribuir a la planificació del futur del municipi.

Imatge 2. Logotip de l’Agenda 21 Local de Pedreguer.

Font: Ajuntament de Pedreguer.

El 16 de juny de 2005 es va programar una xerrada-col·loqui sobre Urbanisme i Participació Ciutadana, per debatre sobre el creixement urbanístic de Pedreguer, de la visió dels veïns i de les possibilitats de participar en l’elaboració del Pla General d’Ordenació Urbana. En aquest acte van participar, a més, l’arquitecte redactor del nou planejament i els tècnics assessors del procés d’A21L. [26]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Paral·lelament, es va realitzar una enquesta sobre el desenvolupament urbanístic a Pedreguer. Es van arreplegar 241 enquestes de caràcter anònim fins al mes de maig de 2005.

Sintetitzant els resultats, els ciutadans aposten per un creixement en altura limitat, sense grans edificis, restringir el creixement urbanístic, protegir el patrimoni cultural i històric i millorar estètica i funcionalment el municipi.

Cal destacar que en eixos moments ja es disposava d’una pàgina web de l’A21L. En aquesta web es podia trobar informació general sobre l’Agenda 21 Local, el Desenvolupament Sostenible, els antecedents, les fases del procés,... Així mateix, hi havia informació sobre aquestes dades aplicades al cas concret de Pedreguer. Es podien descarregar alguns dels documents que formen part del procés, hi havia enllaços interessants i una secció de novetats.

El 18 de juny de 2005 es va dur a terme un Taller de Participació Ciutadana. S’hi va utilitzar com a fil conductor del debat la revisió del planejament urbanístic que s’estava i s’està realitzant. Hi van participar 28 persones relacionades amb el municipi, entre les quals hi havia tècnics municipals, representants polítics, empresaris, membres d’associacions i veïns en general. Es va fer un anàlisi de la situació actual de Pedreguer i, sobretot, de les tendències futures que poden millorar la qualitat de vida dels habitants.

Segons les conclusions obtingudes, es va considerar que l’actual trajectòria social, econòmica i ambiental del poble farà que en un futur pròxim apareguen o s’agreugen els problemes següents: -

Difícil gestió dels residus urbans.

Dèficit d’infrastructures públiques.

Desaparició de l’activitat agrícola.

Disminució de la quantitat i qualitat dels recursos hídrics.

Augment del soroll pel trànsit de vehicles.

Absència de suficients àrees d’esbargiment dins del poble.

Per tal de fer front a aquests efectes negatius i a altres, els participants en el Taller van consensuar com a prioritàries les propostes d’actuació següents: a. Millorar la mobilitat. Creació de llocs d’aparcament a l’extrarradi, construir una circumval·lació de les carreteres que travessen el poble, adaptar el nucli urbà als vianants per afavorir el comerç local, limitar el trànsit rodat durant el cap de setmana, adequar les voreres als vianants, construir una xarxa de carril bicicleta (sobretot entre edificis dotacionals) i elaborar un pla d’accessibilitat. b. Protegir el paisatge. No reclassificar el sòl si perjudica això al medi natural, declaració d’espais protegits (la Muntanya Gran, barrancs, aqüífers), protegir el sòl agrícola, conservar els senders i els camins rurals. c. Fomentar les energies alternatives. Afavorir l’automanteniment dels edificis nous i la ecoeficiència en la construcció. d. Crear més infrastructures socials. Construir escoles, centres sanitaris, infrastructures esportives i d’oci, preferiblement, de forma mancomunada. e. No incrementar el sòl industrial.

[27]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

f.

Harmonitzar arquitectònicament el poble. Les construccions haurien de respectar una línia comuna. Declarar el centre antic com a àrea de protecció especial. g. Promoure habitatges socials. Cedir terrenys municipals per a la construcció d’habitatges de protecció oficial (HPO) amb mecanismes selectius per accedir-hi. h. Augmentar les zones verdes urbanes. Crear nous espais verds al nucli urbà i incrementar l’índex de zona verda per habitant.

A més d’aquestes propostes, del Taller es van extraure un conjunt de reflexions, idees, valoracions molt interessants pel que fa al procés de planificació del futur del poble a mitjà i llarg termini.

El 17 d’octubre de 2005 es va convocar la primera sessió de treball del Fòrum de Participació Ciutadana, tractant-se aspectes socioculturals, econòmics, del medi natural, factors ambientals i relatius a l’urbanisme. Aquest inici del Fòrum va comptar amb la presència de més de seixanta habitants de Pedreguer i va reflexionar sobre problemes que afecten al poble (mobilitat urbana, creixement urbanístic, convivència, diversificació econòmica...) i es van proposar les principals línies estratègiques a partir de les quals es definiran les accions concretes que formaran el Pla d’Acció Local de Pedreguer. El 7 de novembre es va dur a terme la segona sessió de treball del Fòrum de Participació Ciutadana, amb els mateixos continguts que la convocatòria anterior. El 22 de novembre es va tancar la primera fase de participació del Fòrum, assemblea en la qual es van escollir les deu accions del Pla d’Acció Local. Aquestes accions esdevindran el decàleg que l’Ajuntament de Pedreguer es compromet a executar amb caràcter prioritari.

En la segona fase del Fòrum, es pretenia aprofundir en el debat del model de poble que volen els veïns i veïnes de Pedreguer. El Fòrum de Participació Ciutadana de l’Agenda 21 Local aprofitava l’oportunitat que es presentava, amb l’elaboració del nou Pla General, per treballar i proposar aquelles actuacions (de mobilitat, de creixement urbanístic o de protecció paisatgística) que els habitants del poble desitgen aconseguir per millorar la qualitat de vida i progressar cap a la sostenibilitat. Així, el 12 de desembre de 2005 va començar el debat sobre urbanisme. En aquesta sessió es va donar inici al debat sobre l’ordenació del territori, amb motiu de la revisió del planejament urbanístic municipal.

Després de recollir i sistematitzar les propostes sorgides del Fòrum al darrer trimestre de 2005, es va reprendre el calendari de treball de l’A21L, per avaluar el Pla d’Acció Local (aprovat en el Ple de l’Ajuntament el 6 d’abril de 2006) que es va prioritzar i per decidir sobre qüestions relacionades amb el document de criteris per al Concert Previ, elaborat a partir dels resultats de les sessions de desembre de 2005.

El Pla d’Acció Local (PAL) és un document programàtic que contempla accions de caràcter ambiental, d’ordenació del territori, accions socials, econòmiques i organitzatives, totes elles com a resultat del diagnòstic socioambiental i el Fòrum de Participació Ciutadana.

Les línies estratègiques que es van perfilar en funció dels resultats del diagnòstic i del procés participatiu, amb els corresponents programes, van ser: “Pedreguer integra, fa vida al carrer, treballa, estalvia, educa en valors, s’implica”, juntament amb les bases del model territorial per a la redacció del Concert Previ del PG. [28]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Entre febrer i març del 2006, es realitzen tres reunions de la Comissió de Planificació (21/02/2006, 24/03/2006 i 31/03/2006).

Les noves sessions de Planificació i Ordenació del Territori es van programar per al mes de maig de 2006. La primera d’elles, el 12 de maig, va ser la II Assemblea que consistia en informar sobre els aspectes comentats en relació al Concert Previ del PG. La segona, una setmana més tard, versava sobre el anàlisi i les reflexions sobre l’anterior assemblea, aquesta vegada en sessió de treball. La convocatòria es va centrar en la proposta de classificació del sòl plantejada a partir dels resultats del període de participació previ. Tal i com va quedar reflectit en la segona assemblea, existia un ampli consens respecte a certs punts bàsics que hauran de regir el PG, com la moderació en el procés d’expansió urbanística, la desclassificació del sòl urbanitzable de la Solana, la consolidació de les àrees urbanes, la limitació del creixement industrial, la creació d’una ronda perimetral per minimitzar el trànsit rodat a través del poble o la protecció de les zones de muntanya del municipi.

Però, amb tot això, determinades qüestions relacionades amb el model territorial consensuat necessitaven d’un anàlisi a la llum de les particularitats del cas de Pedreguer. En concret, pel que fa a les borses de sòl que es poden reservar per al futur creixement i, també, a les àrees afectades per la construcció d’edificacions disperses al marge de l’ordenació vigent (pràctica tant comuna en el conjunt de la Marina Alta i el territori valencià). Lògicament, la revisió urbanística haurà de contemplar aquestes zones, compatibilitzant els interessos particulars amb els generals del poble, en la mesura del possible.

En juliol del mateix any, es va programar una altra sessió de treball sobre Ordenació del Territori1. A gener de 2006 es va presentar el Document de Concertació del Fòrum de l´Agenda 21 on s´arrepleguen els criteris bàsics que hauran de regir la redacció del futur Pla General de Pedreguer. En ell, el conjunt de ciutadans que al llarg de l´any 2005 van assistir a les successives reunions de treball comparteixen una visió comuna pel que fa al model d´ordenació territorial que defenen com a més sostenible per a Pedreguer i que parteix d´una aposta ferma per la moderació en el procés d´expansió urbanística. Pedreguer Poble es tradueix, així doncs, en una filosofia de planificació que pretén preservar les fonts de riquesa local –entre les quals es troba, evidentment i cada vegada amb major força, el territori-, tot avaluant, des d´una reflexió que naix de la complexitat, les diferents alternatives i opcions que el futur obri pel que fa al desenvolupament i la qualitat de vida al municipi.

En aquest sentit, cal assenyalar que les propostes Fòrum han estat inspirades en els principis d’una nova cultura del territori2, segons els quals es fa necessari un esmortiment dels impactes que el procés d’urbanització accelerada ha comportat al llarg de les últimes dècades al conjunt de municipis de la comarca –i del qual Pedreguer, tot i que sense arribar als nivells d’alguns termes veïns, també n’ha format part–. La visió del Fòrum podria resumir-se amb la següent premissa: Pedreguer haurà de planificar-se, sobretot, com a poble.

Amb tot i la claredat de l’afirmació, val a dir que l’aplicació “sobre el plànol” d’aquest punt de partida resulta bastant més complexa del que podria entreveure´s a priori: la pre-existència de 1 2

Document de Proposta del Fòrum sobre el tractament del Sòl No Urbanitzable (sessió de 03-07-06).

Manifest per Una Nova Cultura del Territori, impulsat pel Col·legi de Geògrafs, maig de 2006.

[29]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

distints nuclis dispersos o urbanitzacions fan que aquesta idea de poble haja de compatibilitzar-se, per força, amb tot allò que ja es troba consolidat i que no sempre coincidirà amb el model compacte o tradicionalment mediterrani.

Així, s´ha de tenir en compte que la tendència a la expansió d´edificacions turístic-residencials disperses que en el seu moment va donar lloc a urbanitzacions com la Solana, la Sella i Monte Pedreguer es troba en l´actualitat en fase de superació en els municipis més compromesos amb el seu propi territori i, tal i com s´ha fet palès al llarg del debat ciutadà, també al sí del Fòrum: a Pedreguer no li convenen més urbanitzacions.

En octubre de 2006, es van reprendre les sessions del Fòrum de Participació Ciutadana. Es va informar a l’òrgan participatiu l’estat de les gestions sobre el Concert Previ del PG. L’equip de coordinació va aportar un esborrany del document en forma de cartografia del terme municipal de Pedreguer, determinant, en línies generals, la classificació i qualificació del sòl del poble. En primer lloc, l’òrgan de participació valida i dóna per correcta la proposta presentada -mitjançant plànol- de classificació i qualificació del sòl, per entendre que està totalment d’acord amb allò consensuat prèviament pel propi Fòrum.

Juntament amb açò, i respecte a la futura construcció d’una circumval·lació o ronda a la banda oest del terme municipal, que escometria la Conselleria d’Infrastructures i Transport i que s’ha d’incloure com afecció al document de Concert Previ, el Fòrum considera que:  

Per raons de compliment de terminis, és oportú incorporar al Concert Previ el traçat de la circumval·lació tal i com es planteja per Conselleria d’Infrastructures i Transport.

Tot i això, i donat que no existeix un consens unitari respecte a la conveniència de la construcció d’aquesta infrastructura per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Pedreguer, seria convenient fer palès a la Memòria que el futur projecte per a la construcció d’aquesta ronda haurà de comptar prèviament amb un Estudi d’alternatives que contemple, almenys, l’estudi de les distintes variables que caracteritzen a la zona viària afectada, l’anàlisi cost – benefici (en termes econòmics, socials i ambientals) i la valoració ciutadana.

Entre octubre de 2006 i gener del 2007 es realitzen tres reunions de la Comissió de Planificació (26/10/2006, 27/11/2006 i 11/01/2007).

En el Ple de l’1 de març de 2007, s’acorda l’exposició al públic del segon Concert Previ (número 2).

Aquest Concert Previ va rebre nombroses al·legacions, com s’ha comentat anteriorment, desestimant-se i reprenent el procediment tenint en compte la Llei 9/2006.

Uns anys després, el 13 de setembre de 2013, es convoca la III Assemblea Informativa per reiniciar la participació pública per a la redacció del PGE de Pedreguer.

[30]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.2.2. Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge 2.2.2.1. Tallers de Paisatge

Els Tallers de Paisatge es van desenvolupar de manera conjunta (sense diferenciació dels participants segons grup d’adscripció) al llarg de dissabte 9 (matí i vesprada), del dissabte 16 (matí i vesprada) i diumenge 17 de novembre de 2013 (matí).

L’inici dels tallers va tindre lloc el dissabte 9 de novembre a les 9.30 hores. Després d’introduir i contextualitzar el taller dins del marc de l’Estudi de paisatge, es va realitzar una presentació dels objectius de la dinàmica així com també de la seua metodologia. A continuació, es van explicar els quatre itineraris previstos per a dur a terme una passejada crítica, consistent en una ruta d’aproximadament tres hores a través de la qual els participants, dividits en quatre grups, farien una aproximació visual i perceptiva al territori de Pedreguer en clau d’identificació i valoració paisatgística.

Els itineraris definits per a la passejada crítica van ser els següents: 1. Itinerari urbà.

2. Itinerari Monte-Pedreguer i Oquins.

3. Itinerari la Sella.

4. Itinerari la Solana.

Durant les respectives passejades es va generar deliberació i van començar a sorgir valoracions, opinions i propostes al voltant del paisatge visible des de cadascun dels itineraris.

El dissabte per la vesprada els participants van treballar en els mateixos quatre grups en què s’havien distribuït les passejades. L’objectiu d’aquesta sessió va ser la posada en comú de les observacions de cada itinerari, la delimitació de possibles unitats de paisatge a distingir, així com també la valoració individualitzada de les mateixes i la identificació d’aspectes positius i de punts febles vinculats a les distintes unitats assenyalades. Esta primera jornada va finalitzar amb una sessió plenària on els resultats de cadascun dels grups es van presentar al conjunt de participants.

La següent sessió dels tallers es va celebrar el dissabte 16 pel matí, realitzant-se un itinerari en cotxe i de tots els participants en grup, pels principals punts visitats a les quatre rutes de la setmana anterior. Este trajecte va ajudar a concretar algunes de les qüestions plantejades al temps que va permetre a tots els assistents tindre accés a les fites visuals més significatives del terme municipal.

El dissabte per la vesprada i una vegada delimitades les Unitats de Paisatge a partir de la confluència entre les distribucions proposades pels diferents grups a les sessions precedents, els participants en sessió plenària van deliberar sobre la valoració de cadascuna de les unitats, identificant així mateix quines fortaleses i oportunitats o febleses i amenaces es trobaven

[31]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

presents i establint, en darrer lloc, quins haurien des ser els Objectius de Qualitat per a cada unitat de paisatge.

Totes les aportacions realitzades van quedar reflectides a un panell de propostes, el qual va servir de base per a la següent i darrera dinàmica, consistent en establir les mesures adients per assolir els objectius assenyalats.

A continuació es relacionen els resultats obtinguts en relació a les unitats de paisatge identificades, que van ser les següents: 1. Paisatge Industrial.

2. Paisatge d’Infrastructures de Comunicació.

3. Paisatge de Casc Tradicional.

4. Paisatge d’Eixample.

5. Paisatge de “Xalets al poble”, Nou Alfàs (Ciutat Jardí).

6. Paisatge de Transició: Vores Urbanes.

7. Paisatge d’Accesos al Poble.

8. Paisatge d’Àrees d’Influència de Barrancs.

9. Paisatge de Dotacions.

10. Paisatge Residencial Intensiu.

11. Paisatge d’Urbanitzacions.

12. Paisatge de Transició Camp-Muntanya.

13. Paisatge de Muntanya.

14. Paisatge de Disseminat.

15. Paisatge Agrícola.

Seguidament, en la memoria del PPP es realitza per a cadascuna de les unitats de paisatge anteriors, una valoració, la relació dels aspectes positius i negatius, els objectius de qualitat a aconseguir i una sèrie de mesures concretes.

2.2.2.2. Resultats de les Enquestes sobre paisatge

Es va proporcionar un formulari tipus per a avaluar les preferències i percepció del paisatge que va ser emplenat per un total de 45 participants.

[32]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Les enquestes es van posar a disposició de la ciutadania durant el mes de febrer de 2014, oferint-se la possibilitat de realitzar-les en paper (hi havia còpies a l’abast dels veïns a la Casa de Cultura i a l’edifici de l’Ajuntament) o també per via electrònica (mitjançant un formulari digital enllaçat a la pàgina web municipal).

La síntesi de les respostes dels participants es pot consultar detalladament en la memòria del Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge del Pla General Estructural.

Finalment, pel seu interès, es transcriuen literalment les conclusions del document: El desenvolupament del Pla de Participació Pública per a la redacció de l’Estudi de Paisatge del Pla General ha suposat per als ciutadans, associacions, representants polítics i equip tècnic el retrobament amb un llenguatge comú de forta component emocional, vivencial i perceptiva.

Analitzar el paisatge té a veure amb reconéixer els noms dels llocs i de les coses que es mantenen arrelats entre la gent i pertanyen a la memòria col·lectiva, els valors i les dinàmiques (passades, presents i futures) que intervenen en la transformació del territori.

El procés de participació ha servit no sols per a traduir en unitats el paisatge del terme municipal, sinó també i sobretot per a constatar quines són les claus sense les quals Pedreguer no podria entendre’s. Tot i que el nombre de veïns i veïnes que han assistit als tallers o que han reomplert les enquestes no ha estat numèricament significatiu (no s’ha superat el centenar de participants), la riquesa de les seues aportacions ha permés perfilar amb detall el mapa dels valors intangibles presents a Pedreguer, eixa informació complexa que difícilment es pot obtenir per altres mitjans que no siguen la participació ciutadana.

Són aquestos valors intangibles els que condueixen, també, als grans interrogants sobre el paisatge del municipi: tant dels tallers com de les enquestes sorgeixen determinades línies de fuga més enllà de les quals resulta difícil albirar el futur: què fer exactament amb el disseminat, com posar en valor la muntanya, de quina manera es podrien revitalitzar els conreus, com aturar la degradació i pèrdua del patrimoni cultural i arquitectònic tradicional. També, allò que ve de fora: quina serà l’opció que finalment es decidirà per al traçat del tren costaner.

No tot són però preguntes sense resposta. A la Memòria s’apunten posicionaments –duals en referència a algunes de les qüestions anteriors, unànims en el cas d’altres- i adquireixen forma reivindicacions compartides, sense fisures, que projecten un paisatge més amable. Projecten molts arbres, moltes zones verdes als carrers, al polígon industrial, a la vora de les carreteres.

Imaginen carrers concebuts més per a les persones que per als vehicles, amb espais transitables per als vianants, amb zones d’estacionament perimetral fora del casc antic. Desitgen cases amb socalades, façanes i balcons millor conservats. Construccions i edificis més bonics, més harmònics. Enyoren un creixement urbà –que s’hauria preferit- més ordenat, amb menys altures. Troben a faltar camins al camp més segurs i transitables, per anar a peu o en bici.

Senders de muntanya més condicionats.

També es mencionen al document les ferides del paisatge; les visibles: infraestructures de comunicació poc respectuoses i gens integrades, urbanitzacions disperses amb edificacions massa intensives. I d’altres, que es coneixen encara que no resulten evidents quan s’observa el territori des d’un mirador: la contaminació del subsòl per l’absència, a algunes zones, de [33]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

clavegueram; la incomunicació fàctica entre les zones industrials; l’estima incondicional a les casetes; l’afirmació -entre esperançada i escèptica- de la muntanya com un bé valuós; el creixement accelerat dels bancals erms.

El Pla General serà una eina idònia per a donar resposta a les qüestions que han assolit major rellevància en el procés de participació. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que molts dels reptes i de les oportunitats que condicionaran el futur de Pedreguer –traspassant la dimensió paisatgística-, hauran d’abordar-se des de la complexitat, afegint als instruments d’ordenació territorial els recursos econòmics, normatius, socioculturals i institucionals que resulte possible activar.

La present Memòria no pot concloure sense fer referència explícita a tots els veïns i veïnes que a títol individual o en nom d’una associació, amb o sense interessos directes i particulars, han pres part en el procés. Gràcies a tots ells, per haver ajudat amb el seu temps, energia i idees a transformar una planificació teòrica sobre participació pública en la realitat d’una visió coral, on s’escolta la veu de les persones, parlant del paisatge que tenen. Del paisatge que volen.

2.3. ESTUDI D’ALTERNATIVES 2.3.1. Introducció

Es relacionen a continuació les tres alternatives de planificació i ordenació territorial que s’han estudiat en profunditat:   

Alternativa 0: Significaria la no realització del PGE, és a dir, continuar amb les NN. SS. Vigents, amb totes les modificacions introduïdes durant la vigència de les mateixes.

Alternativa 1: El planejament formulat en el Document Consultiu enviat a la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient.

Alternativa 2: El planejament derivat de les determinacions del Document de Referència, els informes sectorials i els estudis complementaris realitzats.

2.3.2. Alternativa 0: Normes Subsidiàries

La denominada Alternativa 0, suposaria continuar amb l’actual instrument de planejament urbanístic, és a dir, les Normes Subsidiàries de 1983. Les característiques de les NN. SS. ja han sigut analitzades en l’apartat 2.1. d’aquest document, per tant, no procedeix repetir de nou les mateixes dades. Per a més informació, cal acudir al mencionat apartat.

El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 1 denominat Alternativa 0: Model Territorial a escala 1/10.000.

A. Avantatges que presenta aquesta alternativa.

-

Cap.

[34]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

B. Inconvenients que presenta aquesta alternativa.

-

-

Manté com a urbanitzable el sector-2 (clau-3) no desenvolupat.

No potencia una ciutat compacta, ja que permet nous desenvolupaments residencials.

No protegeix el nucli històric, ja que no té normativa reguladora.

No es preveuen les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa vigent i a la sensibilitat actual.

No preveu una xarxa de recorreguts no motoritzats ni contempla la Infraestructura Verda.

No té catàleg de béns i espais protegits, pel que no preveu la seva protecció.

No preveu els riscos existents en el terme municipal.

No contempla la inclusió de la urbanització Cometa (únicament la part consolidada per l'edificació més les parcel·les intersticials), la classificació de la qual era sòl no urbanitzable; i una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, i envoltada de sòl urbà a la zona de l'Alfàs, la classificació de la qual era sòl apte per a la urbanització residencial Clau-3, com a sòl urbà.

No contempla la delimitació de zones per al desenvolupament de plans especials per a la minimització d'impactes en sòl no urbanitzable.

No reserva sòl per a habitatge de protecció pública.

No preveu l'adequada zonificació del sòl no urbanitzable.

No preveu un corredor d’infrastructures.

No preveu les necessàries infrastructures pel desenvolupament urbà (ecoparc, reserva escolar, etc).

No està adaptada a la normativa vigent.

2.3.3. Alternativa 1: Document Consultiu

Aquesta alternativa ha estat el resultat d'un llarg procés de participació pública iniciat amb l'Agenda 21 Local i que va culminar amb la redacció del Document Consultiu.

El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 2 denominat Alternativa 1: Model Territorial a escala 1/10.000.

Descripció de la proposta: 

Desclassificació de tots els sòls no gestionats. Durant el procés de tramitació del Pla s'ha tramitat un modificació puntual de planejament per desclassificar la totalitat del sòl apte per a la urbanització Clau-4 (Residencial extensiu), a la zona de la Solana i Rafalets, no tramitat, i classificar-lo com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, per ocupar uns terrenys d'alt valor ecològic; en aquesta modificació es va incloure també la totalitat del sector Muntanya Solana-II, excepte la unitat d'execució UE-1. En aquest document es va més enllà, i es desclassifica també l'únic sector restant, no immers en procés de programació: és la part restant del sector residencial Clau-3, situat al nord-

[35]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER



   



 

oest del nucli urbà a la zona de l'Alfàs, i això amb la finalitat de complir els objectius i directrius estratègiques del Pla. Classificació únicament de dos sectors com a sòl urbanitzable industrial: Sector-1 Molinets i Sector-2 Oquins-Golfes, per estar immersos en processos de programació en el moment de tramitar el Pla. Potenciació de la ciutat compacta. El model previst no preveu zona per al desenvolupament urbanístic del municipi.

Es fomenta la rehabilitació del patrimoni arquitectònic existent, en no preveure nous desenvolupaments urbanístics.

En sòl no urbanitzable es preveu la protecció i recuperació del domini públic hidràulic.

Creació d'un ecoparc o punt net que permeta el reciclatge dels materials de rebuig i que evite la proliferació dels abocadors incontrolats. S'estudiarà la possibilitat de mancomunar amb Dénia per utilitzar conjuntament el de Caragusos.

Protegir i potenciar el patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic. És objectiu d'aquest Pla, a més d'identificar els elements de patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic del terme municipal de Pedreguer, que requereixen la seva protecció i preservació, regular en funció dels diferents nivells de protecció requerits les possibles intervencions en el mateix. S'inclouen en aquest tipus de protecció dels arbres més significatius existents en el terme municipal.

Protecció del nucli històric de la població. Conservant tipologies, trama viària, parcel·lari i edificacions d'interès. Es limita el creixement en alçada dels edificis.

Protecció efectiva de la Muntanya Gran, de gran interès ecològic, així com d'altres muntanyes pel seu interès com a reguladors del paisatge.

A. Avantatges que presenta aquesta alternativa.

-

Minimitza la utilització del recurs sòl: desclassifica tots els sectors no desenvolupats i no proposa noves classificacions. És l'alternativa que menor consum de sòl proposa.

Propugna una ciutat compacta: en no permetre nous desenvolupaments potència el rebliment dels solars vacants i la rehabilitació i renovació urbanes.

Protegeix el nucli històric, ja que preveu un nombre d'altures compatible amb la conservació de les tipologies tradicionals existents.

Resol la demanda de sòl terciari-industrial existent al municipi.

Preveu les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa vigent i a la sensibilitat actual.

Preveu una xarxa de recorreguts no motoritzats.

Evita les zones inundables o adopta les mesures correctores necessàries.

Suplementa els dèficits de dotacions existents en el sòl urbà consolidat.

B. Inconvenients que presenta aquesta alternativa.

-

No es preveuen les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa vigent i a la sensibilitat actual.

No contempla la creació d'una trama d'itineraris de vianants i ciclistes.

No contempla la Infraestructura Verda ni està adaptada a la ETCV.

[36]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

-

No es preveuen les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa vigent i a la sensibilitat actual.

No contempla la inclusió de la urbanització Cometa (únicament la part consolidada per l'edificació més les parcel·les intersticials), la classificació de la qual era sòl no urbanitzable; i una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, i envoltada de sòl urbà a la zona de l'Alfàs, la classificació era sòl apte per a la urbanització residencial Clau-3, com a sòl urbà.

No contempla la delimitació de zones per al desenvolupament de plans especials per a la minimització d'impactes en sòl no urbanitzable.

No reserva sòl per a habitatge de protecció pública.

No preveu l'adequada zonificació del sòl no urbanitzable.

No preveu un corredor d’infrastructures.

No preveu les necessàries infrastructures pel desenvolupament urbà (ecoparc, reserva escolar, etc).

Les superfícies incloses en cada tipus de sòl en l’Alternativa 1 que es proposa son les següents: Taula 5. Superfícies de l’Alternativa 1.

CLASSIFICACIÓ URBÀ

QUALIFICACIÓ CASC URBÀ RESIDENCIAL EXTENSIU

INDUSTRIAL

URBANITZABLE EN EXECUCIÓ DEL SEU PLA

NO URBANITZABLE

DOTACIONAL AMPLIACIÓ DEL CASC RESIDENCIAL EXTENSIU INDUSTRIAL

SECTOR

SUPERFÍCIE (m²)

Solana-1 Nou Alfàs Monte Pedreguer La Sella Galgues-1 Galgues-2.1 Galgues-2.2 Borissa

643.909 490.040 31.098 556.591

Solana-2

116.988

GolfesOquins Molinets

289.287

PROTEGIT COMÚ DOTACIONAL

TOTALS

1.365.026 53.605 69.040 124.477 203.813 59.233

181.074 11.321.839 14.162.998 10.569 29.679.587

TOTALS SUPERFÍCIE PERCENTATGE (m²) (%) 3.537.599 11,92

646.582

2,18

25.495.406

85,90

29.679.587

100,00

Font: PGE. Aquestes superfícies, que reflecteixen l’evolució urbana en el territori, es complementen amb la taula següent que reflecteix l’evolució demogràfica, en base a les densitats calculades.

[37]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

La mida mitjana familiar a Pedreguer, segons la prospecció que per l’any 2001 es va realitzar en la publicació anomenada “Previsions de població i habitatge per al planejament a la Comunitat Valenciana” (COPUT, 1997) és de 2,60 habitants/vivenda.

Dita prospecció es realitza pel període 1991-2001, observant-ne un decreixement gradual del número d’habitants per vivenda pel que, tot i no disposar de dades més actualitzades, es considera un valor conservador.

Així, les densitats del model proposat en l’Alternativa 1 són les següents: Taula 6. Densitats de l’Alternativa 1.

CLASSIFICACIÓ

QUALIFICACIÓ

URBÀ

CASC URBÀ RESIDENCIAL EXTENSIU

INDUSTRIAL

URBANITZABLE EN EXECUCIÓ DEL SEU PLA

NO URBANITZABLE

TOTALS

DOTACIONAL AMPLIACIÓ DEL CASC RESIDENCIAL EXTENSIU INDUSTRIAL

PROTEGIT COMÚ DOTACIONAL

SUPERFÍCIE (m²) 643.909 490.040 31.098 556.591

DENSITAT (Vivendes/Ha) 90 10 10 7

VIVENDES

HABITANTS

5.795 490 31 416

15.067 1.274 81 1.082

1.365.026 53.605 69.040

10 -

1.365 -

3.549 -

124.477

-

-

-

203.813 59.233

35

207

539

Solana-2

116.988

10

117

304

GolfesOquins Molinets

289.287

-

-

-

181.074 11.321.839 14.162.998 10.569

-

-

-

8.422

21.896

SECTOR Solana-1 Nou Alfàs Monte Pedreguer La Sella Galgues-1 Galgues2.1 Galgues2.2 Borissa

29.679.587

Font: PGE.

2.3.4. Alternativa 2: Versió Preliminar del PGE

L'Alternativa 2 és la resultant d'adequar l'Alternativa 1 (Document Consultiu) als diferents informes sectorials i recomanacions contingudes en el Document de Referència, així com als diferents estudis realitzats (Estudi de Paisatge, Estudi Acústic, Catàleg de Proteccions, etc ..)

El model territorial derivat d'aquesta alternativa es presenta en el Plànol 3 denominat Alternativa 2: Model Territorial a escala 1/10.000.

[38]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Descripció de la proposta: 





  

 

 

Desclassificació de tots els sòls no gestionats. Durant el procés de tramitació del Pla s'ha tramitat un modificació puntual de planejament per desclassificar la totalitat del sòl apte per a la urbanització Clau-4 (Residencial extensiu), a la zona de la Solana i Rafalets, no tramitat i classificar com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, per ocupar uns terrenys d'alt valor ecològic; en aquesta modificació es va incloure també la totalitat del sector Muntanya Solana-II, excepte la unitat d'execució UE-1. En aquest document es va més enllà, i es desclassifica també l'únic sector restant, no immers en procés de programació: és la part restant del sector residencial Clau-3, situat al nordoest del nucli urbà a la zona de l'Alfàs, i això amb la finalitat de complir els objectius i directrius estratègiques del Pla. Classificació únicament de dos sectors com a sòl urbanitzable industrial: Sector-1 Molinets i Sector-2 Oquins-Golfes, per estar immersos en processos de programació en el moment de tramitar el Pla. Potenciació de la ciutat compacta. El model previst no preveu zona per al desenvolupament urbanístic del municipi, ja que s'ha constatat que els solars vacants existents són suficients per absorbir la demanda d'habitatge generada pel Pla en els propers 20 anys. Únicament es planteja ampliar el sòl urbà existent amb la finalitat d'incloure la urbanització Cometa (únicament la part consolidada per l'edificació més les parcel·les intersticials), la classificació de la qual era sòl no urbanitzable; i una petita bossa de sòl consolidat per l'edificació, i envoltada de sòl urbà a la zona de l'Alfàs, la classificació de la qual era sòl apte per a la urbanització residencial Clau-3.

Es fomenta la rehabilitació del patrimoni arquitectònic existent, en no preveure nous desenvolupaments urbanístics.

En sòl no urbanitzable es preveu la protecció i recuperació del domini públic hidràulic.

Creació d'un ecoparc o punt net en condicions (més gran que l’existent) que permeta el reciclatge dels materials de rebuig i que evite la proliferació dels abocadors incontrolats. S'estudiarà la possibilitat de mancomunar amb Dénia per utilitzar conjuntament el de Caragusos.

S'han delimitat zones per al desenvolupament de plans especials per a la minimització d'impactes en sòl no urbanitzable.

Protegir i potenciar el patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic. És objectiu d'aquest Pla, a més d'identificar els elements de patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic del terme municipal de Pedreguer, que requereixen la seva protecció i preservació, regular en funció dels diferents nivells de protecció requerits les possibles intervencions en el mateix. S'inclouen en aquest tipus de protecció dels arbres més significatius existents en el terme municipal.

Protecció del nucli històric de la població. Conservant tipologies, trama viària, parcel·lari i edificacions d'interès. Es limita el creixement en alçada dels edificis.

Es canvia la qualificació urbanística d’algunes ïlles colindants en la seua majoria amb l’Avinguda Jaume I i l’Avinguda Arquitecte Antoni Gilabert, que passen de la tipologia de blocs oberts de les NN. SS. (amb 5 plantes d’altura) a la tipologia d’Ampliació de Casc (amb 3 o 4 plantes d’altura), degut a que la major part de les edificacions existents en elles es correspon amb aquesta tipologia.

[39]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER



  



 

Reserva de sòl per a habitatge de protecció pública. La reserva de sòls per habitatge de preu assequible (preu taxat, protecció oficial o promoció pública) a la zona de Borissa (Sector-3 de les NN.SS).

Protecció efectiva de la Muntanya Gran, de gran interès ecològic, així com d'altres muntanyes pel seu interès com a reguladors del paisatge.

Zonificació del sòl no urbanitzable establint també una zona de protecció agrícola a les zones més aptes per a això i als voltants dels sòls de major valor ambiental.

La concepció d'una malla d'interès ambiental i paisatgística (Infraestructura Verda) d'itineraris municipals, posant en valor, de forma compatible amb la seva preservació, el valuós patrimoni natural i cultural del terme municipal de Pedreguer, com a atractiu complementari de les activitats d’oci tradicionals i més intenses situades al litoral.

Creació d'una trama d'itineraris de vianants i ciclistes. Es pretén d'una banda la identificació i recuperació de les vies pecuàries existents en el terme municipal, com itineraris de vianants o ciclistes per enllaçar amb la xarxa de senders (PR) existents, amb els camins rurals, i amb les vies de nova creació que connecten els sectors de sòl extensiu amb el casc urbà i els diferents sectors entre si, com a alternativa a l'ús del vehicle rodat.

Es millora l’accés a la Urbanització Montepedreguer.

Complement de les dotacions públiques existents amb les necessàries pel desenvolupament previst i les demandes actuals: ecoparc, reserva escolar, etc.

A. Avantatges que presenta aquesta alternativa.

-

-

Suposa una disminució de l'ocupació del sòl que preveu l'Alternativa 0, ja que es desclassifica el sector-2 residencial (clau-3). Potser no s’aprecie massa aquesta disminució degut a que s’incorpora com a sòl urbà la urbanització Cometa, classificada com a sòl no urbanitzable i per la nova classificació de sòl dotacional (reserva escolar).

Minimitza la utilització del recurs sòl: desclassifica tots els sectors no desenvolupats i no proposa noves classificacions.

Propugna una ciutat compacta: en no permetre nous desenvolupaments potència el rebliment dels solars vacants i la rehabilitació i renovació urbanes.

Protegeix el nucli històric, ja que preveu un nombre d'altures compatible amb la conservació de les tipologies tradicionals existents.

Planteja millores en l'accés a la urbanització Montepedreguer.

Resol la demanda de sòl terciari-industrial existent al municipi.

Preveu les adequades proteccions del sòl no urbanitzable, adaptades a la normativa vigent i a la sensibilitat actual.

Està adaptada a la ETCV. Preveu una xarxa de recorreguts no motoritzats.

Contempla la Infraestructura Verda Evita les zones inundables o adopta les mesures correctores necessàries.

Suplementa els dèficits de dotacions existents en el sòl urbà consolidat.

B. Inconvenients que presenta aquesta alternativa.

-

Cap. [40]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Les superfícies incloses en cada tipus de sòl en l’Alternativa 2 que es proposa son les següents: Taula 7. Superfícies de l’Alternativa 2.

CLASSIFICACIÓ URBÀ

URBANITZABLE

NO URBANITZABLE

QUALIFICACIÓ

SECTOR O ZONA

ZONA URBANITZADA ZONA URBANITZADA RESIDENCIAL

NUCLI HISTÒRIC AMPLIACIÓ DEL CASC EDIFICACIÓ OBERTA VIVENDES ADOSSADES VIVENDES AILLADES

ZONA URBANITZADA INDUSTRIAL ZONA URBANITZADA TERCIÀRIA ZONA URBANITZADA DOTACIONAL ZONES DE NOU DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL ZONA DE NOU DESENVOLUPAMENT DOTACIONAL ZONA RURAL PROTEGIDA

ZONA RURAL COMÚ

SUPERFÍCIE (m²) 242.201 203.381 178.171 428.767 1.812.146 261.505

SUPERFÍCIE (m²) 3.725.761

% 12,55

481.408

1,62

14.140.609

85,82

81.617 EQUIPAMENTS I ZONES VERDES SECTOR MOLINETS SECTOR GOLFES

517.973 181.074 288.568 11.766

NATURAL-CONECTORS AMBIENTALS-PORN NATURAL-ÀREES NATURALS-PORN NATURAL-ECOLÒGIC PAISATGÍSTICA NATURAL-BARRANCS NATURAL-VIES PECUÀRIES AGROPECUÀRIA AGROPECUÀRIA-ÀREES NATURALS-PORN AGROPECUÀRIA-1 AGROPECUÀRIA-2 AGROPECUÀRIA-3 DOTACIONAL

80.350 701.653 10.451.498 70.060 121.935 2.715.113 4.254.434

11.331.809

5.536.211 345.821 1.145.671 49.672

TOTALS

29.679.587

100

Font: PGE. Aquestes superfícies, que reflecteixen l’evolució urbana en el territori, es complementen amb la taula següent que reflecteix l’evolució demogràfica, en base a les densitats calculades.

La mida mitjana familiar a Pedreguer, segons la prospecció que per l’any 2001 es va realitzar en la publicació anomenada “Previsions de població i habitatge per al planejament a la Comunitat Valenciana” (COPUT, 1997) és de 2,60 habitants/vivenda. Dita prospecció es realitza pel període 1991-2001, observant-ne un decreixement gradual del número d’habitants per vivenda pel que, tot i no disposar de dades més actualitzades, es considera un valor conservador.

Així, les densitats del model proposat en l’Alternativa 2 són les següents: [41]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 8. Densitats de l’Alternativa 2.

Classificació

Qualificació

Sector o zona

URBÀ

ZONA URBANITZADA ZONA URBANITZADA RESIDENCIAL

NUCLI HISTÒRIC

URBANITZABLE

NO URBANITZABLE

ZONA URBANITZADA INDUSTRIAL ZONA URBANITZADA TERCIÀRIA ZONA URBANITZADA DOTACIONAL ZONES DE NOU DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL ZONES DE NOU DESENVOLUPAMENT DOTACIONAL ZONA RURAL PROTEGIDA

ZONA COMÚ

RURAL

AMPLIACIÓ DEL CASC EDIFICACIÓ OBERTA VIVENDES ADOSSADES VIVENDES AÏLLADES

Superfície (m²) 242.201

Densitat (viv/ha) 59

Vivendes

Habitants

1.437

3.593

203.381

73

1.490

3.725

178.171

125

2.230

5.575

428.767

14

611

1.528

1.812.146

9

1.624

4.060

261.505

81.617

EQUIPAMENTS I ZONES VERDES

517.973

SECTOR MOLINETS

181.074

0

0

SECTOR GOLFES

288.568

0

0

7.392

18.480

11.766

NATURALCONECTORS AMBIENTALSPORN NATURAL-ÀREES NATURALS-PORN NATURALECOLÒGIC PAISATGÍSTICA NATURALBARRANCS NATURAL-VIES PECUÀRIES AGROPECUÀRIA AGROPECUÀRIAÀREES NATURALS-PORN AGROPECUÀRIA1 AGROPECUÀRIA2 AGROPECUÀRIA3 DOTACIONAL

TOTALS

Font: PGE. [42]

80.350

701.653 10.451.498

70.060 121.935 2.715.113 4.254.434

5.536.211 345.821 1.145.671 49.672

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.3.5. Comparativa de les alternatives

En la següent taula es proporciona un quadre comparatiu de les superficies de les diferents alternatives.

Taula 9. Quadre comparatiu de superfícies de les alternatives proposades.

ALTERNATIVA 0

ALTERNATIVA 1

ALTERNATIVA 2

(Ha)

(%)

(Ha)

(%)

(Ha)

(%)

SÒL URBÀ

255,51

8,42

353,76

11,92

372,57

12,55

SÒL URBANITZABLE

163,98

5,40

64,65

2,18

48,14

1,62

SÒL NO URBANITZABLE

2.614,52

86,18

2.549,54

85,90

2.547,24

85,82

TOTAL

3.034,00

100,00

2.967,95

100,00

2.967,95

100,00

Font: Elaboració pròpia a partir del PGE. En la següent taula es proporciona un quadre comparatiu de les densitats de població de les diferents alternatives.

Taula 10. Quadre comparatiu de les densitats de població de les alternatives proposades.

ALTERNATIVA 0

ALTERNATIVA 1

ALTERNATIVA 2

Vivendes

Habitants

Vivendes

Habitants

Vivendes

Habitants

SÒL URBÀ

--

8.000

8.098

21.053

7.392

18.480

SÒL URBANITZABLE

2.195

5.488

324

843

0

0

SÒL NO URBANITZABLE

0

0

0

0

0

0

TOTAL

---

13.488

8.422

21.896

7.392

18.480

Font: Elaboració pròpia a partir del PGE. 2.3.6. Alternativa seleccionada

Una vegada analitzats els advantatges i inconvenients de les diferents alternatives, l’alternativa 2 ha sigut la finalment seleccionada. S’ha de dir, que un dels motius principals de la selecció d’aquesta alternativa es que s’adapta a la legislació autonòmica i estatal vigent en matèria urbanística i mediambiental i, per sobre de tot, per l’adopció d’un model territorial que no suposa un increment de consum de sòl, apostant per deixar de banda nous desenvolupaments urbanístics.

El Pla General Estructural de Pedreguer aposta per una sèrie d’objectius i criteris ambientals estratègics referents als següents aspectes: 1.

2.

3.

4.

Utilització racional del sòl.

Protecció del medi natural.

Prevenció de riscos naturals i induïts. Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics.

[43]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

Conservació del patrimoni cultural i revitatlització del patrimoni rural.

Adequada gestió dels residus.

Implementació de les infrastructures i eficiència dels recursos energètics.

Millora de l’entorn urbà.

Integració de la infrastructura verda.

Eficiència de la mobilitat urbana i foment del transport públic.

Millora de la ordenació i implantació dels equipaments i dotacions públiques.

Protecció del paisatge.

Educació ambiental i participació ciutadana.

Tot seguit, es desenvolupa breument cadascun dels aspectes anteriors.

1. Utilització racional del sòl.

No es produeixen nous creixements urbanístics. Es potencia el model de ciutat compacta. Es prioritza la utilització de vivendes i solars vacants en el sòl urbà per a satisfer les necessitats de vivendes previstes. Només es mantenen les zones de nou desenvolupament en execució, és a dir, els sectors industrials Molinets i Oquins. Estos sectors provenen de les determinacions de les NN. SS. de 1983. També es plantejen dues zones de desenvolupament dotacional, com son l’ampliació de l’Institut d’Educació Secundària i una reserva escolar.

A més, es zonifica el Sòl No Urbanitzable Comú. Dins d’aquesta classificació trobem les zones següents: 2.

Zona Rural Comú Agropecuària-Àrees Naturals-PORN Zona Rural Comú Agropecuària-1 Zona Rural Comú Agropecuària-2 Zona Rural Comú Dotacional Protecció del medi natural.

El planejament integra la protecció del medi natural. Es classifiquen com a Sòl No Urbanitzable Protegit aquells terrenys que tenen valors naturals, paisatgístics, culturals, etc.

Es protegeix el patrimoni arbori monumental.

3. Prevenció de riscos naturals i induïts.

S’identifiquen totes les zones del terme municipal que presenten algun tipus de risc.

S’estableix una classificació del sòl i dels usos permesos d’acord amb els riscos existents.

4. Ús sostenible i protecció dels recursos hídrics.

Es preserven les captacions d’aigua destinades al consum humà per mitjà dels corresponents perímetres de protecció.

5. Conservació del patrimoni cultural i revitatlització del patrimoni rural.

S’elabora un Catàleg de Proteccions amb la finalitat de conservar el patrimoni cultural.

[44]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

A més, concretament s’han establert mesures excepcionals per a que les edificacions tradicionals vinculades al conreu de secà existents en les partides Pouets i Font d’Aixa a la Muntanya Gran, incloses en el Sòl d’Especial Protecció ZRP-NA-EP puguen reformar-se, rehabilitar-se i recuperar-se.

6. Adequada gestió dels residus.

Es garantirà una adequada gestió dels residus produïts per mitjà de la reducció, reutilització, valoració, aprofitament energètic i, en última instància, la eliminació.

7. Implementació de les infrastructures i eficiència dels recursos energètics.

El traçat de les reserves de terrenys necessàries per a facilitar la creació o implantació d’infrastructures serà respectuós amb el medi natural i cultural, i haurà de planificar-se pels corredors d’infrastructures ja existents o, en el seu defecte, tractant d’agrupar les reserves de les diferents infrastructures per un mateix corredor amb la finalitat de produir el menor impacte en el territori.

En aquest sentit, pel que fa al “document de delimitació de l’àrea de reserva del tram GandiaDénia de la connexió ferroviària València-Alacant”, elaborat per la CITMA, exposat a informació pública en el DOCV núm. 6599 de 01/09/2011, l’Alternativa 2 que es planteja en el Pla General Estructural proposa que el traçat discorrega de manera paral·lela a les vies de comunicació ja existents, la carretera N-332 i l’autopista AP-7. Els motius, en síntesi, són els següents: 



Econòmics. L’estació en el camí de l’Advocat estaria allunyada dels nuclis de població, suposant una major inversió econòmica. Discórrer de manera paral·lela a l’autopista i la carretera nacional, suposaria una reducció dels quilòmetres necessaris.

Ambientals. Consum desmesurat de sòl en el terme municipal. Afecció al PN del Montgó. Major afecció al paisatge. Creació de més barreres fraccionadores en el territori.

Així, es planteja una zona de reserva d’infrastructures, denominada Zona Rural Protegida per Afeccions Reserva d’Infrastructures (ZRP-AF-RI). Aquesta zona, lògicament, discorre de manera paral·lela al corredor d’infrastructures existent, conformat per la carretera N-332 i l’autopista AP-7.

8. Millora de l’entorn urbà.

Es pretén promoure la edificació en els solars vacants, ja que no es proposa nou sòl urbanitzable. Es fomentarà la rehabilitació urbana per regenerar les zones urbanes.

9. Integració de la infrastructura verda.

El planejament defineix tots els elements integrants de la infrastructura verda, base del model territorial que es proposa, ja que serveix de marc en la definició de la planificació urbanística.

[45]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

10. Eficiència de la mobilitat urbana i foment del transport públic.

Es proposen recorreguts peatonals o no motoritzats, separats del trànsit rodat i segurs, que permeten la connexió interurbana i l’accès als equipaments i dotacions existents.

11. Millora de la ordenació i implantació dels equipaments i dotacions públiques.

S’estableixen les garanties necessàries per aconseguir un ús racional dels serveis i infrastructures, assegurant un equilibri entre els assentaments de població i les seues dotacions.

12. Protecció del paisatge.

Amb el creixement zero que proposa el nou Pla General Estructural, s’aconsegueix protegir el paisatge de Pedreguer, evitant nous desenvolupaments urbanístics i protegint i posant en valor els paisatges de major valor ecològic, cultural i visual.

13. Educació ambiental i participació ciutadana.

S’ha fomentat la participació ciutadana i s’ha donat publicitat a totes les actuacions que s’han realitzat en referència a l’urbanisme, la ordenació del territori, el medi ambient i el paisatge.

En conjunt, comptant el desenvolupament de l’Agenda 21 Local, l’Estudi de Paisatge i les Assemblees, es calcula que s’han dut a terme entre 15-20 activitats per fomentar la participació ciutadana.

2.3.7. Conclusions dels diferents estudis sectorials 2.3.7.1. Estudi de Trànsit i Mobilitat

L’Estudi de Trànsit i Mobilitat ha sigut dirigit per Jose Fco. Campello García, Enginyer de Camins, Canals i Ports. Les conclusions de l’estudi s’exposen a continuació.

Les dades de motorització de l’any 2012 a Pedreguer (920 vehicles totals per 1.000 habitants) són molt superiors als valors mitjans de la província d'Alacant i de la Comunitat Valenciana.

Pedreguer compta amb un parc de vehicles important, tant en total com en cada un dels tipus registrats, en relació al seu nombre d'habitants. El 2012 el parc de turismes era superior als 4.200, i el total de vehicles de motor era de 7.130. El parc mòbil de la població de Pedreguer va créixer un 7,2% en el període comprès entre 2007 a 2012, quan en aquest mateix període la població va créixer un 9,2%.

Pel que fa a la xarxa viària que discorre pel terme municipal de Pedreguer està composta per: • Carreteres titularitat del Ministeri de Foment: AP-7 i la N-332.

• Carreteres titularitat de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient: CV-720 i CV-724.

[46]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

• Carreteres titularitat de la Diputació d'Alacant: CV-732 i CV-733.

L'AP-7 no afecta significativament el trànsit viari i a la mobilitat del municipi de Pedreguer, ja que passa pel terme municipal però el trànsit majoritari que la utilitza és de llarg recorregut.

La N-332 discorre durant un tram de manera sensiblement paral·lela i molt propera a l'AP-7, en el seu recorregut pel terme de Pedreguer, travessant d'oest a est. Es tracta d'un eix interprovincial que connecta els municipis del sud de la província de València (com Gandia i Oliva) amb els del nord de la província d'Alacant (Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos, Teulada, Benissa ...) i més al sud amb la costa a la zona de Calp, Altea i Benidorm, sense la necessitat d'utilitzar l'AP-7. Aquesta carretera té un trànsit important, principalment motivat per motius laborals, de compres, etc. Constitueix a més un eix d'atracció del trànsit induït pel Centre Comercial La Marina, situat a Ondara, però la influència afecta el municipi de Pedreguer.

La nacional N-332 al seu pas pel terme municipal de Pedreguer compta amb limitació de velocitat a 80 km/h. Es tracta d'un tram amb certa accidentalitat, amb distintes activitats comercials a banda i banda de la mateixa i que compta amb controls de velocitat en el seu recorregut.

La connexió de Pedreguer amb els municipis limítrofs es realitza per mitjà de les carreteres de la xarxa autonòmica i provincial principalment. Les principals vies de comunicació d'aquest tipus són la CV-720, CV-724, CV-732 i CV-733. Aquestes carreteres són usades principalment per motius laborals i per a l'accés als habitatges particulars ja que existeix una gran població que resideix en habitatges disseminats per tota la zona. En aquestes carreteres d'accés i sortida del municipi de Pedreguer el trànsit de pesats és molt baix, destacant el tràfic de turismes per motius laborals, de compres i d'oci. Aquestes carreteres tenen limitacions de velocitat a 50-60 km/h habitualment. En general compten amb un traçat sinuós i una geometria adaptada a diferents condicionants com nombrosos accessos a parcel·les confrontants i als habitatges disseminats per tot el terme municipal. La carretera CV-724 dependent de la Conselleria d'Infraestructures compta amb unes condicions lleugerament millors que la CV-720 i les dependents de la Diputació d'Alacant CV-732 i CV-733, amb un ferm en millor estat i vorals en gairebé tot el recorregut.

En resum a les anàlisis i dades aportades i consultats el diagnòstic de la situació del trànsit motoritzat actual és la següent: o

o

L'AP-7 és una via d'alta capacitat que no afecta significativament el trànsit viari i a la mobilitat del municipi de Pedreguer, ja que no té connexió directa cap al nucli urbà i el trànsit majoritari que la utilitza és llarg recorregut. La N-332 sí que recull el trànsit de llarg recorregut que, sortint de l'autopista al peatge d'Ondara, pren la N-332 per dirigir-se als nuclis costaners com Xàbia.

La carretera amb més problemes de nivell de servei seria la carretera nacional N-332, que compta amb nombrosos accessos a propietats confrontants i amb activitats comercials a banda i banda de la mateixa. Compta amb un nivell de servei E, podent arribar a nivells de saturació en alguns trams. Les majors IMD en aquesta via es produeixen en època estival quan un major nombre de vehicles surt a la N-332, principalment per dirigir-se a zona costaneres, [47]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

o

o

o

o

o

urbanitzacions properes o municipis com Gata de Gorgos o el mateix Pedreguer.

Els nivells de servei a la xarxa viària de la Conselleria d'Infraestructures i de la Diputació d'Alacant es mantenen en nivells satisfactoris, amb circulació fluïda i estable. Només podrien arribar a tenir problemes de saturació en moments puntuals en els accessos al nucli urbà de la població. La CV-724, principal via d'accés al municipi pel nord, és la que compta amb més trànsit, amb un nivell de servei D i podria tenir més problemes en un futur.

El percentatge de vehicles pesants se situa a l'entorn del 8% a la N-332, mentre que és molt inferior a les carrreteres de titularitat de la Conselleria d'Infraestructures i de la Diputació d'Alacant, amb valors que no solen superar el 3 - 3,5%. En aquestes carreteres d'accés i sortida del municipi de Pedreguer el trànsit de pesats és molt baix, destacant el tràfic de turismes per motius laborals i de compres.

Les diferents vies d'accés al municipi, es caracteritzen per disposar d'una secció amb vorals reduïts, fins i tot inexistents en nombroses ocasions, i limitació a velocitats molt reduïdes, majoritàriament 50 km/h, i fins i tot en algunes zones de la CV-733 i la majoria del nucli urbà a 40 km/h.

En la mateixa mesura, l'alternança d'alineacions rectes i corbes de reduït radi de curvatura limiten encara més la velocitat de circulació i les possibilitats d'avançament del que es justifica amb una ràtio per sobre del 70% de línia contínua.

L'existència d'una densa xarxa de camins i accessos a propietats que connecten de manera directa a les carreteres que accedeixen al municipi limiten i obstaculitzen les condicions de la circulació a més de representar una problemàtica de seguretat vial que afecta negativament a les condicions de seguretat de les carreteres.

El diagnòstic de la situació actual de trànsit motoritzat a la població de Pedreguer respon a un escenari de carreteres d'accés i sortida de la mateixa amb uns nivells de servei acceptables, però perillositat pels nombrosos accessos directes a propietats confrontants, amb nombrosos habitatges disseminats en el territori, vorals reduïts o inexistents i un traçat que imposa limitacions de velocitat a 50 km/h a la major part del recorregut. La N-332 compta amb un traçat que permet majors velocitats, però també compta amb nombrosos accessos directes a causa de la ubicació de nombroses activitats a banda i banda de la mateixa i un volum de trànsit molt superior, amb alguns problemes de circulació.

En conseqüència, de no actuar amb l'adopció de les mesures previstes en el planejament urbanístic, la situació futura previsible és la d'unes carreteres d'accés i sortida del municipi cada vegada en pitjor estat, més perilloses i amb més trànsit i una N-332 amb nivells de trànsit de saturació i congestió.

En relació amb la mobilitat de vianants, podem admetre que el total dels desplaçaments que s'efectuen a peu o bicicleta és gairebé la meitat del total dels desplaçaments que es generen.

En la mateixa mesura els desplaçaments en vehicle propi es poden estimar en el 40%. (extrapolació de les dades de l'enquesta MOVILIA 2006, Ministeri de Foment).

[48]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Certs carrers de Pedreguer, situats sobretot a les zones cèntriques, tenen voreres massa estretes, clarament insuficients per al pas de dos vianants. Convindria eixamplar-les, sempre que les restriccions de l'ample total del carrer ho permeten. Aquestes actuacions haurien de compatibilitzar-se amb la possible peatonalització de certs carrers i l'accessibilitat a habitatges, comerços i trànsit dels serveis de recollida d'escombraries i vehicles d'emergència.

En els nous desenvolupaments urbans convindrà que es tinguen en consideració els fluxos de vianants per tal de projectar amples de vorera que resultin suficients per canalitzar adequadament els trànsits de vianants.

La problemàtica del transport de vianants no es limita als amples insuficients de les voreres, hi ha altres elements que perjudiquen al vianant, com és l'aparcament indegut o insuficientment ordenat, la reducció de l'ample per l'aparcament en bateria o l'ocupació de la vorera per motocicletes així com l'escassetat i deficient situació i marcat dels passos de vianants, o la semaforització concebuda pensant exclusivament en el tràfic d'automòbils. Es recomana que s'actue sobre totes aquestes qüestions en la mesura que es vagin duent a terme les actuacions i desenvolupaments programats en el Pla General Estructural.

La mobilitat ciclista està motivada principalment a grans trets pels itineraris existents des del nucli urbà cap al poliesportiu municipal i institut i pel qual discorre per alguns carrers fins al Col·legi Alfàs. Addicionalment hi ha una gran mobilitat ciclista a les carreteres d'accés i sortida al municipi, amb vorals molt reduïts i fins i tot inexistents, que agreugen la perillositat.

Actualment l'ús dels vorals és practicament nul per les bicicletes per la seva escassa o nul·la amplada per la qual cosa han de circular en moltes ocasions la calçada per la impossibilitat de circular pel voral.

Al nucli urbà hi ha alguns carrils bici, però no són molt abundants. L'itinerari ciclista més destacable és la senda de vianants i ciclista existent entre el nucli urbà i la zona del poliesportiu i de l'Institut d'Educació Secundària, que es troba empedrat i il·luminat. Al costat del inici d'aquesta via, hi ha alguns carrers amb carrils reservats per a bicicletes, destacant el carrer 9 d'Octubre i Camí del Posmó que compten amb carril reservat per a bicicletes independitzat.

A la zona oest del municipi destaca un altre itinerari ciclista que discorre pel carrer del Príncep, el Carrer Blasco Ibáñez i Carrer Maria Ivars que compten amb carril reservat per a bicicletes per facilitar el trànsit ciclista cap al centre educatiu existent (Col·legi l’Alfàs).

A més existeixen itineraris compartits en alguns carrers, per donar prioritat al ciclista enfront del tràfic rodat, mitjançant marques vials a la calçada.

Es considera que Pedreguer té potencialitats clares que permetrien desenvolupar aquest tipus de transport i ajudar a millorar la mobilitat urbana amb les seves àrees residencials i amb alguns municipis confrontants.

El trànsit ciclista podria constituir-se com un trànsit de connexió de les àrees residencials del municipi amb el nucli urbà i alhora amb els municipis limítrofs.

[49]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Tenint en compte allò indicat en el Document de Referència el·laborat per la CITMA, un dels principals objectius del nou model territorial és la identificació i recuperació de les vies pecuàries, creant al seu torn, itineraris ciclistes i vianants associats a aquestes.

Com a principals actuacions es proposa el condicionament de les carreteres d'accés i sortida del nucli urbà del municipi de Pedreguer (CV-724, CV-720, CV-732 i CV-733). Es considera que una millora de vorals a 2 metres d'amplada, com la proposta en el "Projecte d'Acondicionament de la Ctra. CV-733 de Benidoleig a Pedreguer. Fase 1" de la Diputació d'Alacant, seria adequada per l'abundant trànsit ciclista existent a la zona, millorant substancialment les condicions de seguretat i mobilitat actuals.

A més dels aspectes esmentats referents a la secció i traçat de les carreteres d'accés i sortida del nucli urbà de Pedreguer, es considera que aquestes carreteres necessiten millores addicionals, pel que fa a senyalització i cartelleria que avise al conductor del nombrós trànsit ciclista que discorre per les mateixes. Totes aquestes mesures milloraran la seguretat de vianants i ciclistes que circulen per les mateixes.

Pel que fa al transport públic col·lectiu, el municipi compta amb comunicacions amb autobús tant en la seva connexió amb els municipis propers, com amb les ciutats de València i Alacant.

A més hi ha diversos serveis de taxi que presten servei en el municipi de Pedreguer. El municipi no compta amb una xarxa d'autobús urbà, a causa principalment a la reduïda grandària de la població. La connexió mitjançant autobús amb els municipis veïns i amb Alacant i València és bastant fluida amb nombrosos serveis diaris que tenen parada al municipi.

Pel que fa a la mobilitat futura, es tenen en compte les directrius indicades en el Document de Referència en el qual principalment es fa referència a la no classificació de nous sectors de sòl urbanitzable, no augmentar el sòl destinat a nous desenvolupaments urbans i a una estratègia de consolidació del nucli urbà i les urbanitzacions la Sella i Montepedreguer, mantenint la borsa de sòl que en l'actualitat es troba en procés de desenvolupament. S’advoca pel creixement contigu al nucli urbà existent, en direcció a la zona de Borissa-Galgues.

L'augment de la població es produirà principalment a la zona compresa entre el nucli urbà tradicional i el Polígon Les Galgues. El desenvolupament residencial d'aquesta zona ja s'ha programat amb característiques capaços d'absorbir la demanda de trànsit futura. Aquesta zona compta amb vials de nova execució, de major secció transversal, amb voreres a banda i banda i més àmplies, que a la resta del municipi.

Els càlculs dels nivells de servei futurs en les carreteres que discorren pel municipi indiquen problemes de congestió per la N-332. Es depassen els nivells màxims d'intensitat màxima la qual cosa suposa que s'esgota la capacitat de la secció i en conseqüència, el Nivell de Servei a la carretera, si no s'actués sobre les actuals condicions de la calçada, seria F en l'any horitzó.

En el Document Consultiu ve recollida com a obra en estudi el condicionament de la N-332 en el tram Benissa-Gata de Gorgos-Pedreguer. Els nivells de servei futurs en aquesta via permeten afirmar la necessitat de realitzar actuacions sobre la mateixa, en la mesura que es desenvolupe el sòl industrial confrontant.

[50]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Per tot l'exposat, es considera justificat el futur desdoblament de la N-332, en tot el recorregut pel terme municipal, tal i com ja contempla de manera parcial el "Projecte d'urbanització dels sectors 5, 6 i 7 de Sòl Urbanitzable de les NNSS de Pedreguer (Alacant)" de desembre de 2013.

D'altra banda, en el Document Consultiu es fa esment a la previsió per part de la Conselleria d'Infraestructures d'una ronda oest del municipi de Pedreguer amb la finalitat de reduir el trànsit a la travessia urbana de la CV-720. L'execució d'una ronda al municipi es pot considerar com una actuació de millora a llarg termini, però amb un alt cost d'ocupació de sòl, no veientse justificada la seva necessitat en base al trànsit existent en els accessos viaris que conflueixen en la travessia de la població, si bé es poden prendre diferents mesures d'adequació de les mateixes que permeten uns nivells de servei i circulació acceptables.

Com a conclusió es pot afirmar que amb l'excepció de la N-332, dependent del Ministeri de Foment, en la qual s'estima necessari el desdoblament, a les carreteres dependents de Conselleria d'Infraestructures i de Diputació d'Alacant, tindríem nivells de servei sostenibles, amb alguns problemes de capacitat a la CV-724. Tenint en compte que s'ha fet una prognosi de trànsit amb uns condicionants i un increment de trànsit molt desfavorables, no s'arribaria a la congestió, tot i que la circulació podria ser problemàtica en les hores punta d'accés i sortida del municipi en les carreteres esmentades. La situació seria més desfavorable en el cas de la CV-724, ja que suporta un major trànsit i es tracta d'una via fonamental d'accés a Pedreguer.

Per tot això també seria desitjable millorar la connexió de la CV-724 amb la principal avinguda del municipi (Av. Jaume I), mitjançant un augment de la capacitat de la glorieta d'accés a aquest, igual que un condicionament de la pròpia CV -724, amb un increment de les voreres de la mateixa.

Una altra actuació recomanable seria la reconversió en glorieta de l'accés al municipi per la CV720 (accés al nucli urbà pel sud-oest), ja que actualment l'accés a la població es realitza en corba i la incorporació dels vehicles que surten des de la zona alta del municipi a la carretera, en direcció a La Llosa de Camacho i Parcent, es realitza mitjançant un Stop amb unes condicions de visibilitat molt reduïdes.

En resum, seria desitjable un condicionament dels accessos a la població i de la totes les carreteres d'accés i sortida del municipi, incrementant les voreres, per millorar la circulació tant del trànsit rodat com la de ciclistes, millorant ostensiblement les condicions de seguretat existents en l'actualitat.

2.3.7.2. Inventari de Jaciments Arqueològics

L’Inventari de Jaciments Arqueològics ha sigut elaborat per l’arqueòleg Pasqual Costa Cholbi.

Tot seguit, es proporciona una síntesi del mateix.

Del total dels vint-i-tres jaciments arqueològics que s’han fitxat, cadascun té unes característiques pròpies, n’hi ha de tot tipus, es localitzen en el pla i en la serra, en als alts cims i en les vessants de les muntanyes, en terres de conreu i en penyals rocosos. Alguns tenen grans estructures arquitectòniques visibles, com el Castell de l’Ocaive o la Torre de Benimarmut, i altres tan sols es redueixen a escassos centímetres de potencia arqueològica en [51]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

un forat en la roca, com la Penya Calenta o la Coveta del Barranc de les Fonts. Amb tot i amb això la seua importància és la mateixa i les mesures de protecció que se’ls han d’aplicar també.

Respecte de la protecció es poden distinguir aquests apartats: a) Assentaments arqueològics en coves i abrics.

Tots es localitzen en zones muntanyenques, alguns en la base de grans cingleres, com el cas de la Cova de la Penya del Cingle o la Cova del Comte; altres en parets rocoses on cal escalar uns metres com en el cas de la coveta del Barranc de les Fonts; altres apareixen en abrics i balmes, com el cas de la Penya Calenta i el conjunt de covetes del Barranc del Cafe. En el cas de la cova del Randero, es localitza en la vessant de la muntanya, i la cova és més un forat en terra a mena de sima, que no una cova en una boca vertical.

En el cas de les coves i abrics els jaciments són puntuals, ja que les restes arqueològiques es distribueixen al seu interior i als voltants més immediats, sobre tot a la boca d’aquestes. Així, interior i exterior més immediat, formen part de la mateixa cova, arqueològicament parlant. A més, cal salvaguardar l’entorn de les cavitats, ja que aquestes s’inclouen en un espai natural que les envolta i del qual en formen part. Per tant, en aquests casos cal que l’àrea de protecció de les grutes i balmes, no tan sols conste de la cova en sí, si no també de les àrees que les envolten. b) Assentaments arqueològics en zona agrícola.

Aquests assentaments es localitzen en el pla, en turons de poca alçada i en les vessants de les muntanyes. Principalment es dediquen a l’explotació agrícola i ramadera del territori. En molts casos corresponen al poblament romà del terme municipal de Pedreguer, però a vegades es reocupen o són de moments posteriors, com el cas de Montroi. Del període romà es poden definir com a vil·les, els assentaments de Matoses, Mont-roig, Oquins, Ombrereta, Mirabò, Albardanera i Eretes. En el cas de Matoses o Albardanera també hi ha nivells arqueològics d’època medieval i post-medieval, relacionades amb les denominades alqueries.

Encara a l’actualitat aquests jaciments arqueològics es troben en zones agrícoles.

Tradicionalment, el conreu predominant ha estat el de secà (vinya, ametlers, etc.), però hui va substituïnt-se pel regadiu, amb el monocultiu del tarongerar. Per aquest motiu es produeixen grans transformacions del sòl i conseqüentment la destrucció dels nivells arqueològics.

Aquests assentaments no presenten un perill immediat de destrucció però cal estar molt a l’aguait davant transformacions de terreny a curt i mitjà plaç. Moltes de les vil·les romanes tenen part de la seua extensió en bancals de secà i en parcel·les ja transformades de tarongerar, és el cas de Matoses, Oquins, Mirabò, Albardanera. c) Assentaments arqueològics en zona urbana.

Els jaciments que s’inclouen dins d’aquest apartat es poden dividir en dues categories: els que es trobem dins d’una àrea pròpiament urbana, consolidada o pendent d’urbanitzar, i els que estan inclosos en les zones verdes de les diferents urbanitzacions del terme municipal.

[52]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

De la primera categoria en aquest apartat són els que estarien en una zona urbana consolidada, en el casc urbà de Pedreguer. Per una banda tindriem les restes arqueològiques de l’alqueria medieval i post-medieval de Pedreguer, localitzades en el mateix solar que ocupa hui el poble, més o menys en el casc antic d’aquest, unes vegades amb estructures ben visibles com l’Església de la Santa Creu, i altres amb elements per descobrir com és el cas del Palau dels Comtes d’Anna, etc. Per altra banda, tenim els jaciments arqueològics dels Fossarets-Av. Jaume I, amb una necròpolis possiblement romana, i l’assentament íbero-romà del c/ Joana Escorna-camí del Fossaret. Aquest darrer en una zona de clara expansió urbana i pendent d’urbanitzar a curt plaç de temps.

En aquests casos on l’activitat humana de transformació del medi és pràcticament continuada caldria fer un seguiment de les obres constructives, be en el subsòl be en les estructures aèries, sempre que hagen indicis de l’existència de restes arqueològiques.

En el cas del jaciment de la Solana, es localitza en una zona urbanitzable i tan sols un camí la separa de les urbanitzacions de la Solana. De ben segur tot això repercutirà en l’assentament andalusí i en un futur pròxim aquesta zona tindrà una forta presió urbanística.

Els cims més alts de les muntanyes de la Sella estan declarades com a zona verda protegida de la Urbanització de la Sella, tan el pic del Miquelet com el Picatxo Sud presenten ambdós jaciments arqueològics en poblats d’altura que corresponen a l’Edat del Bronze i a l’època ibèrica. Passa el mateix amb la Penya del Cingle, altre poblat de l’Edat del Bronze que també està dins una zona verda de la Urbanització Mont-Pedreguer.

En aquest darrer cas, el de la Penya del Cingle, l’espai més alt de la penya ha estat ocupada per contínues construccions, per nombroses antenes de telecomunicacions, carreteres, un mirador, etc. que pràcticament han fet desaparéixer l’assentament arqueològic. Per això, no tan sols és necessària la declaració de zona verda si no també la de protecció arqueològica. d) Assentaments arqueològics declarats Bé d’Interés Cultural (BIC).

Al terme municipal de Pedreguer hi tenim dos jaciments arqueològics als que s’aplica la disposició adicional segona de la Llei 16/1985 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol i el decret de 22 d’abril de 1949 sobre la protecció dels castells espanyols. Es tracta del Castell de l’Ocaive i de la Torre de Benimarmut. El primer es localitza a la Penya de l’Ocaive i fou el centre castral de totes les alqueries medievals del terme, a més d’un assentament de l’Edat del Bronze i d’època ibèrica. La segona és una torre andalusina, centre de l’alqueria de la mateixa època i de moments posteriors, un dels escassos edificis antics que encara conservem a Pedreguer.

Mentre que el castell es localitza en una penya molt enlairada, difícil de ser motiu de grans transformacions, en el cas de la Torre de Benimarmut passa tot el contrari doncs està reutilitzada en caseta de camp i actualment viuen els propietaris. A més, el jaciment arqueològic de la Torre no és tan sols l’edifici militar, és molt més extens ja que engloba el que era l’alqueria, la necròpolis, etc. Actualment es troba en una zona de clara expansió urbanística, on cada dia es construeixen noves cases de camp i on les transformacions del terreny (transformacions de parcel·les, de camins, etc.) estan a l’ordre del dia.

[53]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En tots dos casos s’hauria de fer valdre la legislació corresponent al Bé d’Interés Cultural en matèria de protecció i conservació patrimonial, i a més, fer extensible aquest tractament a les àrees arqueològiques que envolten aquests monuments.

A mena de consideracions finals d’aquest apartat cal recordar que la llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, té com a objecte la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i l’acreixement del patrimoni cultural valencià, i que els jaciments arqueològics entren de ple dins d’aquesta consideració.

A més, el territori del terme municipal de Pedreguer és molt gran i sempre és susceptible de l’aparició de nous jaciments arqueològics. Aquest inventari és un recull dels assentaments coneguts des d’antic i d’altres nous descoberts a l’actualitat però el ben cert és que en qualsevol moment la llista es pot ampliar.

Imatge 3. Ubicació geogràfica dels jaciments arqueològics.

Font: Inventari de Jaciments Arqueològics, Pasqual Costa Cholbi.

[54]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.3.7.3. Catàleg de Proteccions

El Catàleg de Proteccions ha sigut redactat per l’Arquitecte Josep Ivars Pérez, un resum del qual es proporciona seguidament.

Segons l’Art. 42 i Annex VI de la LOTUP, tot PGE ha de contindre necessàriament un Catàleg de Proteccions.

L'objectiu dels catàlegs en general, i del present en particular, és variat, que podríem resumir i classificar en: • Compliment de la legislació vigent, catalogant els edificis o espais urbans de valor arquitectònic o històric.

• Graduar els diferents nivells de protecció, segons el seu valor.

• Superar el concepte més clàssic de protecció, entesa des de posicions defensives a ultrança, amb postures arqueologistes o historicistes, l'excés de zel i desconeixement de la praxi arquitectònica, provoquen un efecte contrari als fins proposats.

• Crear un document àgil i dinàmic que impulse intervencions en els edificis des d'una postura proteccionista però generosa, conservant les seves característiques més rellevants.

A continuació es reprodueix un llistat amb el resum dels Bens Arquitectònics catalogats: Taula 11. Resum dels Bens Arquitectònics catalogats.

FITXA

REFERÈNCIA CADASTRAL

SITUACIÓ

01 02 03 04

3481303BC6938S0001PA 3481301BC6938S0001GA 3683101BC6938S0001QA 3583602BC6938S0001GA 3583601BC6938S0001YA 3683132BC6938S0001GA 3583831BC6938S0001LA 3483602BC6938S0001MA 3682937BC6938S0001KA 3783126BC6938S0001EA 3584128BC6938S0001LA 3584126BC6938S0001QA 3584124BC6938S0001YA 3584710BC6938S0001MA 3584713BC6938S0001RA 3584117BC6938S0001HA 3584704BC6938S0001LA 3683304BC6938S0001DA 3683302BC6938S0001KA 3683405BC6938S0001EA 3783212BC6938S0001MA

05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Migdia, 1 Migdia, 7 Ajuntament, 7 Ajuntament, 21-23

CLASSES DE BENS BRL BRL BNI BNI

NIVELL DE PROTECCIÓ INTEGRAL INTEGRAL AMBIENTAL AMBIENTAL

Santa Bàrbera, 3 Santa Bàrbera, 19 Sant Blai, 4 Clavell, 2 Sant Joan, 15 Plaça de l’Empecinado, 14 Plaça de l’Empecinado, 10 Sant Valerià, 01 Sant Valerià, 6 Sant Valerià, 12 Sant Valerià, 15 Desemparats, 13 Plaça Major, 1 Plaça Major, 5 Azorín, 7 Sant Josep, 5

BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

[55]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

21 22 23 24 25

3783103BC6938S0001AA 3783206BC6938S0001LA 3585129BC6938S0001PA 3584715BC6938S0001XA 3584703BC6938S0001PA

26

3584702BC6938S0001QA

27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38

3685122BC6938S0001IA 3684209BC6938S0001DA 3684207BC6938S0001KA 3684206BC6938S0001OA

39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65

3683312BC6938S0001SA 3683313BC6938S0001ZA 3683314BC6938S0001UA 3684624BC6938S0001KA 3585105BC6938N0001OE 3585812BC6938S0001RA 3685127BC6938S0001UA/ 3685128BC6938S0001HA 3685133BC6938N0001AE 3685102BC6938N0001BE 3685101BC6938N0001AE 3685118BC6938S0001XA 3685110BC6938N0001LE 3685106BC6938N0001PE 3684203BC6938S0001TA 3684631BC6938S0001IA 3684632BC6938S0001JA 3684633BC6938S0001EA 3684601BC6938S0001EA 3684604BC6938S0001UA 3684605BC6938S0001HA 3684608BC6938S0001BA 3884127BC6938S0001OA 3884101BC6938S0001DA 3585322BC6938N0001QE 3386821BC6938N0001PE 3487227BC6938N0001FE 3486126BC6938N0001LE 3585303BC6938N0001XE 3585304BC6938N0001IE 3585305BC6938N0001JE 3585305BC6938N0002KR 3486510BC6938N0001PE 3486511BC6938N0001LE 3486503BC6938N0001BE 3486502BC6938N0001AE

Sant Josep, 6 Cova Santa, 7 Sant Doménech, 20 Plaça de Sant Cristòfol, 1 Plaça del Dr. Calatayud, 11 Plaça del Dr. Calatayud, 13 Mataflorida, 1 Plaça Dr. Calatayud, 17 Plaça Dr. Calatayud, 21 Plaça Dr. Calatayud, 23 Porxens Plaça Dr. Calatayud, 9 Plaça Dr. Calatayud, 7 Plaça Dr. Calatayud, 5 Plaça Major, 16 Alfonso XIII, 7 Cavallers, 7 Cavallers, 8-10

BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

BNI

AMBIENTAL

BNI BNI BNI BNI BRL BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL INTEGRAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

Cavallers, 20 Cavallers, 34 Cavallers, 36 Mataflorida, 9 Ventura Costa, 1 Ventura Costa, 9 Plaça Major, 15 Plaça Major, 20 Plaça Major, 22 Plaça Major, 22 Major, 4 Major, 10 Major, 12 Major, 18 Santa Isabel, 1 Avda. d’Alacant, 2 Alfonso XIII, 16 Salvador Ferràndiz, 33 Salvador Ferràndiz, 36 L’Avenir, 5 Salvador Ferràndiz, 15 Salvador Ferràndiz, 13 Salvador Ferràndiz, 11

BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BRL BRL BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL INTEGRAL INTEGRAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

BNI BNI BNI 2- BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

Cervantes, 42 Cervantes, 44 Salvador Ferràndiz, 4 Salvador Ferràndiz, Gabriel Miró, 3 [56]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

66 67 68 69 70 71 72 73 74

3486517BC6938N0001RE 3486519BC6938N0001XE 3486520BC6938N0001RE 3486527BC6938N0001ZE 3486523BC6938N0001IE 3486501BC6938N0001WE 3587811BC6938N0001TE 3587809BC6938N0001FE 3587818BC6938N0001XE

75 76 77 78 79 80 81 82 83

3586621BC6938N0001OE 3585314BC6938N0001WE 3586618BC6938N0001OE 3586616BC6938N0001FE 3586615BC6938N0001TE 3586613BC6938N0001PE 3586611BC6938N0001GE 3685418BC6938N0001AE 3685413BC6938N0001SE

84 85 86 87 88

96 97 98 99 100 101 102 103 104 105

3685409BC6938N0001EE 3685405BC6938N0001DE 3685402BC6938N0001OE 3685401BC6938N0001ME 3785122BC6938N0001ME 3785122BC6938N0002QR 3785119BC6938N0001ME 3785118BC6938N0001FE 3785117BC6938N0001TE 3785116BC6938N0001LE 3785112BC6938S0001YA 3785111BC6938S0001BA 3785110BC6938S0001AA 3785110BC6938S0002SS 3785110BC6938S0003DD 3785109BC6938S0001YA 3785108BC6938S0001BA 3784412BC6938S0001DA 3784411BC6938S0001RA 3784410BC6938S0001KA 3784402BC6938N0001LE 3885821BC6938S0001AA 3884726BC6938S0001QA 3884723BC6938S0001BA 3488215BC6938N0001UE

106

3489902BC6938N0001LE

107

03101A012000990000OQ

89 90 91 92 93 94 95

Gabriel Miró, 21 Gabriel Miró, 17 Gabriel Miró, 15 Gabriel Miró, 13 Gabriel Miró, 9 Gabriel Miró, 1 Gabriel Miró, 12 Gabriel Miró, 6 Escoles velles. Glorieta de la creu, 14 Col.legi, 6-8 Glorieta de la Creu, 3 Glorieta de la Creu, 10 Glorieta de la Creu, 6 Glorieta de la Creu, 2 Ventura Costa, 18 Ventura Costa, 12 Ventura Costa, 8 Mestre Serrano, 1 – Assutzena, 2 Mestre Serrano, 9 Mestre Serrano, 19 Mestre Serrano, 25 Mestre Serrano, 27 Mestre Serrano, 20

BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BRL

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL PARCIAL

BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

Mestre Serrano, 14 Mestre Serrano, 12 Mestre Serrano, 10 Mestre Serrano, 8 Major, 3 Major, 5 Major, 7

BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL

Major, 9 Major, 11 Major, 19 Major, 21 Major, 23 Sol, 37 Lluna, 1 Alacant, 1 Alacant, 7 Avinguda d’Andreu Pons, s/n.

Avinguda d’Andreu Pons, 9 Partida Molinets, 14

BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BNI BRL

AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL AMBIENTAL INTEGRAL

BRL

PARCIAL

BRL

PARCIAL

[57]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

108

111

03101A013007050000OH 03101A013015700000OK 03101A013015710000OR 03101A014001700000OS 03101A014001700001PD 03101A003001790000OL 03101A003001790001PB 03101A012000150000OD

112

03101A012000150000OD

109 110

113

Partida de l’Ocaive

BIC

INTEGRAL

de BIC

INTEGRAL

BRL

INTEGRAL

Molinet 1. Tossal dels BRL Molinets Molinet 2. Tossal dels BRL Molinets Partida Albardanera, BIC 120-121-122-123

INTEGRAL

Partida torre Benimarmut, 55 Pda. Barranquet, 28

03101A006004940000OL 03101A006004940001PB 03101A006004940002AZ 03101A006004940003SX 03101A006004940004DM 03101A006004940005FQ 03101A006004940006GW 03101A006004940007HE 03101A006004940008JR 114 03101A010000660000OI Partida Oquí, 4.

115 03101A010000650000OX Partida Oquí, 20.

116 03101A005000140000OD Partida Caragusos, 14.

Font: Catàleg de Bens Arquitectònics i Espais Urbans.

BNI BRL BNI

INTEGRAL PARCIAL

AMBIENTAL PARCIAL AMBIENTAL

Taula 12. Resum dels espais urbans catalogats.

FITXA 117 118 119 120 121

REFERÈNCIA CADASTRAL -

SITUACIÓ

CLASSES BENS BRL BRL BRL BRL la BRL

NHT 1 NHT 2 NHT 3 Porxens Glorieta de creu 122 Plaça Major BRL Font: Catàleg de Bens Arquitectònics i Espais Urbans.

DE NIVELL PROTECCIÓ INTEGRAL INTEGRAL INTEGRAL INTEGRAL INTEGRAL

DE

INTEGRAL

2.3.7.4. Estudi de Paisatge

Emili Portes (Arquitecte) ha sigut l’encarregat de l’elaboració de l’Estudi de Paisatge, una síntesi del qual s’ofereix tot seguit.

El Pla General Estructural ha de contindre un Estudi de Paisatge, segons l’Article 34.2 c), de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (en adelante, LOTUP). El contingut de l’Estudi de Paisatge ve determinat per l’Annex I de la LOTUP.

[58]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En la següent taula es detalla el valor paisatgístic assignat a cadascuna de les unitats de paisatge diferenciades en el terme municipal.

Taula 13. Valor paisatgístic de les unitats de paisatge.

Unitats de paisatge

Valor

Paisatge industrial Paisatge d’infrastructures

Baix Molt baix Alt Alt Mitjà

Paisatge de casc tradicional Paisatge d’eixample Paisatge de xalets (ciutat jardí) Paisatge de transició, vores urbanes Paisatge d’accessos al poble Paisatge d’àrea d’influència de barrancs Paisatge de dotacions Paisatge residencial intensiu Paisatge d’urbanitzacions Paisatge de transició camp a muntanya Paisatge de muntanya

Fragilitat del paisatge Mitja Baixa

Fragilitat visual Baixa Molt baixa

Objectiu de qualitat paisatgística 5 5

Mitja Mitja Baixa

Mitja Baixa Molt baixa

1 1-2-3 2-3-4

Molt baix Molt baix Mitjà

Mitja

Mitja

5

Alta

Alta

5

Baixa

Baixa

2-3-4

Mitjà Molt baix Mitjà Mitjà

Mitja Baixa

Mitja Molt baixa

2-3-4 5

Alta Alta

Mitja Alta

3-4 3-4

Molt alta

1-2

Alta Alta Molt alta

1-2-3 1 1

Molt Molt alta alt Paisatge de disseminat Alt Mitja Paisatge agrícola Alt Mitja Paisatge PORN-agrícola Molt Molt alta alt Font: Estudi de Paisatge del PGE de Pedreguer.

La llegenda pel que fa als objectius de qualitat paisatgística és la següent: 1- Conservació i manteniment del caràcter existent.

2- Restauració del caràcter.

3- Millora del caràcter existent a partir de la introducció de nous elements a la gestió dels existents.

4- Creació d’un nou paisatge.

5- Combinació dels anteriors.

Pel que fa a l’anàlisi dels diferents recursos paisatgístics identificats, es remet a l’Estudi de Paisatge ja que la seua extensió desaconsella la reproducció dels mateixos en aquest document.

Finalment, l’Estudi de Paisatge recull una serie de normes d’integració paisatgística i diferents programes de paisatge.

[59]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.3.7.5. Estudi Acústic

L’Estudi Acústic del PGE de Pedreguer ha sigut redactat per l’empresa ATA, Asesores Técnicos Ambientales. Tot seguit es proporcionen les conclusions d’aquest estudi.

S'ha d'indicar en primer lloc que el terme municipal de Pedreguer presenta una situació acústica acceptable en bona part del mateix.

Atès que el terme municipal està travessat per dues vies de comunicació de certa entitat, l'AP7 i la N-332, les zones adjacents es veuen impactades en certa mesura pel trànsit que comporten.

En tractar-se d'un PGE que no genera noves expectatives de creixement, sinó que ordena els usos existents i sobre els quals no hi ha possible reubicació, l'estudi acústic no pot sinó, establir les mesures més adequades per millorar les deviaciones acústiques identificades.

Respecte del nucli urbà, la pròpia activitat de la població estableix uns nivells que es reconeixen normals, podent ser millorats amb mesures de control de trànsit i la utilització progressiva de paviments fonoabsorbents.

Les zones residencials conformades en urbanitzacions, mostren valors molt normals i fins i tot bastant més ajustats a un sòl no urbanitzable que a un urbà residencial de mitja o baixa densitat. Sens dubte l'època de l'any en la que realitzen els mostrejos influeix en les dades obtingudes.

Tots aquells usos que interactuen amb les vies de major pes acústic queden sotmesos a la seva afecció. Atès que els únics usos que se situen a la zona d'influència d'aquestes vies són els industrials, es mostren compatibles fins al punt de no requerir mesures correctores.

Algunes zones denominades "nuclis d'habitatges consolidats" si mostren interacció amb algunes vies, donada la seva posició confrontant amb elles. Sempre situades a les zones més pròximes al nucli urbà, les zones més afectades poc poden resoldre en disposar la tanca en contacte amb la carretera. Les propostes correctores passen per reduir la velocitat dels vehicles a l'ingrés o eixida del nucli urbà durant els primers 300 m, i alternativament potenciar la mesura amb paviments fonoabsorbents.

La resta del terme de caràcter agrícola i muntanyós, es troba en una situació acústica adequada.

Es conclou acústicament compatible el model territorial proposat en el Pla General Estructural de Pedreguer.

2.3.7.6. Estudi de Demanda de Vivenda

Aquest apartat està extret íntegrament de la memòria del PGE de Pedreguer, redactat per l’Arquitecte Francisco Forqués Moncho.

[60]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

L'alternativa escollida compleix amb els següents condicionants especificats en l'article 7 de la LOTUP: “1. La planificació urbanística i territorial classificarà sòl urbà i sòl urbanitzable en una dimensió suficient per satisfer les demandes que ho justifiquen i impedir l'especulació, basantse en necessitats reals, previstes o sobrevingudes, i es justificarà mitjançant paràmetres objectius que analitzen les expectatives i possibilitats estratègiques de cada municipi en el seu context supramunicipal, d'acord amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana."

En l'estudi sobre la demanda d'habitatge, contingut en un Annex a la Memòria del PGE de Pedreguer es descriu la demanda real d'habitatge en els propers 20 anys (període de vigència del Pla); en el plànol de "Solars vacants a Sòl Urbà" del Document d'Informació del PGE i en l'Annex-2 de la Memòria del PGE es detallen els solars vacants en els diferents tipus de sòl, per a les diferents tipologies i per als diversos usos.

En la següent taula es proporcionen les xifres de les llicències d’obra concedides en els últims 20 anys (1995-2014).

Taula 14. Llicències d’obra concedides en els últims 20 anys.

Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Ús residencial (vivenda) Unifamiliars Col·lectives 45 14 37 17 43 12 65 38 103 48 84 50 74 77 71 121 96 164 53 234 32 414 38 29 12 61 7 1 4 0 5 0 4 2 3 1 4 0 2 0

Total 782 Font: Ajuntament de Pedreguer.

Ús industrial (naus)

1283

2 5 3 3 14 7 7 1 0 2 1 6 20 2 0 0 0 0 1 2 76

En la taula següent es mostren els solars vacants existents a Pedreguer.

Taula 15. Solars vacants en les diferents zones urbanístiques del sòl urbà i les vivendes o naus potencials.

[61]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Tipus de sòl Nucli Històric (NUH) Ampliació del Casc (ACA) Eixample (EDA1) Borissa (EDA2) Aïllades Nou Alfàs (AIS-NA) Aïllades Casc (AIS-CA) (INC) Industial Casc Galgues 1 (INMG1) Galgues 2.1 (INMG2) Galgues 2.2.

(INMG3) La Sella Monte Pedreguer La Solana-1 La Solana-2 Cometes

Núm. de parcel·les

Vivendes potencials Aïllades Col·lectives

Naus

93 450 607 138 10

10

8

8

1

1

0

0

0

0

30

30

76

76

52

52

117 67 17

117 67 17

TOTAL Font: PGE.

347

1.288

31

D'ambdós estudis es conclou que els solars vacants existents en el sòl urbà, qualificats com a sòl residencial, són suficients per absorbir la demanda d'habitatge prevista en els propers 20 anys (període de vigència del PGE); i que els solars vacants existents en el sòl urbà, qualificats com a sòl residencial, però els resultant dels dos sectors en tramitació també amb la qualificació d’industrial-terciari, són suficients per absorbir la demanda de sòl per a activitats econòmiques prevista en els propers 20 anys (període de vigència del PGE).

Per aquest motiu, i en compliment també de les directrius derivades de l'Agenda 21 Local, no es classifiquen nous sòls per al desenvolupament urbanístic; i encara es desclassifica tot el sòl residencial no desenvolupat (Sector-2 residencial clau-3, a la zona del Alfàs).

2.3.7.7. Estudi de Recursos Hídrics

Aquest apartat està extret íntegrament de la memòria del PGE de Pedreguer, redactat per l’Arquitecte Francisco Forqués Moncho.

1) Dades de l’abastiment existent [62]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

L'aigua potable de Pedreguer està gestionada en l'actualitat per l'empresa concessionària Tecvasa, pel que fa a l'abastament de la totalitat del terme municipal, amb excepció de les urbanitzacions de la Sella i Montepedreguer.

La infraestructura de proveïment municipal, gestionada per Tecvasa consta dels pous i dipòsits següents:           





Pou de l’Ocaive de proveïment d'aigua potable municipal, situat a la partida Ocaive, parcel·la 576 del polígon 13 de Pedreguer (Expt. 2011CP0054).

Dipòsit María López, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 3.200 m³, situat al C/ Maria López.

Dipòsit Ermita-1, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 900 m³, juntament a l'ermita de Sant Blai.

Dipòsit Ermita-2, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 900 m³, juntament a l'ermita de Sant Blai.

Dipòsit de Monte Solana, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 300 m³, situat a la urbanització Monte Solana-I. Dipòsit de Monte Solana, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 350 m³, situat a la urbanització Monte Solana-I. Dipòsit de Montepedreguer, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 900 m³, situat a la urbanització Montepedreguer.

Dipòsit de Mirabarques, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 25 m³, situat a la urbanització Montepedreguer.

Dipòsit de Albardaneres, d'aigua potable municipal, amb una capacitat de 150 m³, situat a la partida Albardanera, polígon 6 parcel·la 411.

Dipòsit de la Sella, d'aigua potable de Lase Ays SL, amb una capacitat de 850 m³, situat a la Urbanització La Sella, inclòs al parc públic PVP-3.

Pou núm. 3 de La Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a proveïment de la urbanització La Sella, situat a la Urbanització La Sella, inclòs al parc públic PVP-3.

Pou núm. 4b de la Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la 718 del polígon 8.

Pou núm. 1 de La Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la 734 del polígon 8.

El volum màxim autoritzat per a la seva extracció al pou municipal de l’Ocaive, per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Expedient: 2011CP0054) és de 926.577,55 m³/any.

La urbanització La Sella s'abasteix a partir de tres preses gestionades per l'empresa Lase-Ays SL. Actualment la seva concessió està en tràmit en la CHX amb núm d'expedient 2009CP0106 i una sol·licitud d'autorització de 178.765,8 m³/any.

[63]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

La urbanització Montepedreguer i la urbanització Cometa s'abasteixen d'una presa de la conducció que l'empresa municipal d'abastament d'aigua de Xàbia (AMJASA) té en el terme municipal de Pedreguer.

2) Dades de la demanda de recursos hídrics generada pel nou PGE. A l'efecte de determinar la demanda es diferencia entre les demandes que es concreten en el PGE per conegudes i les que es concretaran a través de posteriors instruments urbanístics (sector-1 "Molinets" i sector-2 "Golfes"). 

Demanda concretada en el PGE.

La demanda concretada en el PGE, és la corresponent únicament al sòl urbà, i dins del sòl urbà es dedueix la generada pels nuclis de Montepedreguer (proveït per Amjasa) i per la Sella (proveït amb recursos hídrics propis).

La previsió d'habitatges i la necessitat d'aigua en aquest tipus de sòl és la següent:

SÒL URBÀ

Taula 16. Habitatges i necessitats d’aigua.

ZURNH ZURREACA ZURREEDA1 ZURREEDA2 ZURREADO ZURREAISCA ZURREAIS

Zones d’ordenació o sectors Nucli Històric

Superfície neta (m²s)

Parcel·la mínima (m²s)

Densitat vivendes (viv/ha)

Ampliació del Casc

149.027

Edificació obertaEixample Edificació obertaBorisa Vivendes adossades

86.664

86.664*2,40/100

2.080

37.848

37.848*0,396/100

150

244.474

400

244.474/400

611

Vivendes aïllades casc

57.923

400

57.923/400

145

Vivendes aïllades

1.479.069

1.000

1.479.069/1000

1.479

193.129 100

TOTAL

Criteri de càlcul

1 viv/parcel·la cadastral 149.027*100/10.000

Número màxim de vivendes 1.437 1.490

7.392

Font: PGE.

[64]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 17. Càlcul de les necessitats de consum d’aigua segons usos.

Sòl Urbà Residencial Núm. Total de vivendes del Sòl Urbà Núm. Total de vivendes en les Urb. La Sella i Monte Pedreguer Núm. Total de vivendes a abastir Núm d’habitants/vivenda Consum d’aigua (litres/habitant/dia) Volum anual necessari pel consum humà (m³) Sòl Urbà Industrial Superfície de sòl industrial i terciari Consum d’aigua del sòl industrial i terciari Volum anual necessari pel consum industrial i terciari Total Volum anual total necessari en la hipòtesi d’edificació màxima

7.392 1.504 5.888 2,50 250 l/hab/dia 1.343.233 m³ 343.122 m²s 10 m³/ha/dia 125.240 m³ 1.468.473 m³

Font: PGE. Com s'observa el consum màxim de recursos hídrics, derivat del desenvolupament total del PGE, pel que fa al sòl urbà ascendeix a 1.468.473 m³/any, quantitat superior als 926.577,55 m³/any que té garantits l'Ajuntament, amb el Pou de l’Ocaive.

Si bé és cert que aquesta previsió és molt hipotètica, ja que es correspon amb la previsió de colmatació completa de tot el sòl urbà, fins i tot la reedificació dels edificis amb menors altures dels permesos pel PGE. Sembla una previsió més raonable, i més d'acord amb la realitat, la realitzada amb els criteris establerts en la ETCV, que estableix en l'horitzó del PGE (20 anys) una previsió de creixement de 9.536 habitants.

Per a aquest creixement les necessitats serien de: 9.536 hab x 250 l/hab/dia x 365 dies = 870.160 m³.

Que més la demanda del sòl industrial i terciari ja existent (84.319 m³) suposaria un total de 954.479 m³/any, quantitat aquesta molt similar a l'autorització concedida, i suficient si tenim en compte que la Urbanització de Montepedreguer i La Sella ja tenen els seus propis proveïments. 

Demanda a concretar per mitjà de posteriors instruments urbanístics.

La demanda a concretar per mitjà de posteriors instruments urbanístics, és la corresponent al sòl urbanitzable: sector-1 "Molinets" i sector-2 "Golfes" tots dos d'ús industrial, de manera que la necessitat d'aigua en aquest tipus de sòl és la següent:

[65]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

SÒL URBANITZABLE

Taula 18. Necessitats d’aigua dels sòls industrials en execució.

Zones d’ordenació o sectors Sector 1 (IND) Molinets

Superfície neta (m²s)

Superfície bruta (m²s)

Densitat vivendes (viv/ha) 0

Criteri de càlcul

181.074

Parcel·la mínima (m²s) -

-

Sector 2 (IND) Golfes

-

288.568

-

0

10 m³/ha/dia

TOTAL

10 m³/ha/dia

Número màxim de vivendes 0 0

0

Font: PGE. Taula 19. Càlcul de les necessitats de consum d’aigua segons usos.

Sòl Urbanitzable Residencial Núm. Total de vivendes del Sòl Urbanitzable Núm d’habitants/vivenda Núm. Total d’habitants sense ordenació pormenoritzada Consum d’aigua (litres/habitant/dia) Volum anual necessari pel consum humà (m³) Sòl Urbanitzable Industrial Superfície bruta de sòl industrial Consum d’aigua del sòl industrial Volum anual necessari pel consum industrial Total Volum anual total necessari en la hipòtesi d’edificació màxima

0 2,50 0 250 l/hab/dia 0 m³ 469.642 m²s 10 m³/ha/dia 171.419 m³ 171.419 m³

Font: PGE. El consum màxim de recursos hídrics, derivat del desenvolupament total del PGE, en el referent al sòl urbanitzable ascendeix a 171.419 m³/any.

3) Conclusió Tenint en compte els càlculs anteriors, es conclou que el municipi disposa de suficients recursos hídrics per absorbir la demanda prevista pel nou Pla General Estructural, tant pel que fa al sòl urbà, com pel que fa al sòl urbanitzable.

2.4. RELACIÓ DEL PLANEJAMENT AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES RELLEVANTS 2.4.1. Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV)

L’apartat g) de l’Annex VII de la LOTUP requereix l’anàlisi de la “incidència de l’actuació en el model territorial i sobre les determinacions específiques per a la zona en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana”.

[66]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

El Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6441 de 19/01/2011) resulta d’aplicació al Pla General Estructural de Pedreguer.

L'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana és un instrument de planificació espacial, que té com a principal objectiu l'establiment, de manera rigorosa però flexible, dels criteris, directrius i recomanacions a aplicar en matèria de política territorial durant els propers 20 anys. Servirà de referent per al desenvolupament coherent de les polítiques sectorials al territori, aprofitant al màxim les vocacions i potencialitats que aquest ofereix. L'Estratègia Territorial ha d'orientar en benefici de la col·lectivitat els processos de transformació i canvi al territori, garantint l'accés equitatiu a les rendes i als serveis de la societat del benestar a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana, amb independència del seu lloc de naixement i residència. Per a la seva aplicació, l'Estratègia Territorial divideix el territori de la Comunitat Valenciana en un total de 15 àrees funcionals, definides per criteris funcionals, urbanístics i estratègics.

A continuació, s'exposen les propostes estratègiques que es pretenen per a l'àrea funcional de la Marina Alta, en la qual es troba Pedreguer. La versió preliminar del PGE s’ajusta a les determinacions de l’ETCV. Sistema d’Assentaments El municipi de Pedreguer es defineix com una nova polaritat, basant-se en un teixit urbà que presenta un major grau de compacitat.

[67]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 4: Sistema d’assentaments proposat per a l’àrea funcional de la Marina Alta.

Font: ETCV. Infraestructures de Comunicació, Energètiques i Hídriques En relació a les infraestructures energètiques es citava el gasoducte Marina Alta, ja construït en els darrers anys. Pel que fa a les infraestructures de vertebració interna i externa per a la millora de la connectivitat global de l’àrea funcional, es proposa la millora de l’eix OrbaPedreguer.

[68]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 5. Infraestructures de comunicació, energètiques i hídriques proposades per a l’àrea funcional de la Marina Alta.

Font: ETCV. Activitat Econòmica i Innovació Pedreguer es proposa com a zona on ubicar un cluster de cuina creativa. És a dir, una concentració geogràfica d'empreses, institucions i agents relacionats amb aquest sector. A més, el municipi estaria inclòs en la ruta de mercats ambulants. Finalment, entre els termes municipals de Pedreguer i Gata de Gorgos es pretén la implantació d’un centre de transport.

[69]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 6. Activitat econòmica i inovació proposada per a l’àrea funcional de la Marina Alta.

Font: ETCV. Infraestructura Verda El municipi de Pedreguer es troba situat entre els corredors fluvials del riu Girona i del riu Gorgos, els quals es pretén restaurar paisatgísticament. Es proposen una sèrie d’actuacions, com unes rutes temàtiques, que no tenen influència en el municipi de Pedreguer.

[70]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 7. Infraestructura Verda proposada per a l’àrea funcional de la Marina Alta.

Font: ETCV.

2.4.2. Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó (PORN)

El PORN del Montgó va ser aprovat pel Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Govern Valencià, mentre que el seu Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) va ser aprovat pel Decret 229/2007, de 23 de novembre. Les determinacions del PORN prevaldran sobre qualsevol instrument d’ordenació territorial o física existent sempre que signifiquen un major nivell de protecció sobre els recursos hidrològics, els sòls, la vegetació silvestre, la fauna, el paisatge, el patrimoni cultural i les vies pecuàries.

Observant la zonificació del PORN, la zona al nord de la carretera N-332 del Terme Municipal de Pedreguer s’inclou dins de la zona perifèrica d’esmorteïment d’impactes, zonificada en àrees naturals, àrees agrícoles i àrees urbanes. El Pla General de Pedreguer s’ajusta a les determinacions del PORN del Montgó, tant en la seua normativa com en la documentació gràfica.

[71]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.4.3. Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)

El municipi de Pedreguer pertany a l’Àrea de Gestió A1 (anteriorment denominada Zona XV) i Pla Zonal 6 del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana segons el Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d’aprovació definitiva del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV).

En l'àmbit autonòmic es preveuen dos tipus de plans, el Pla Integral de Residus i els plans zonals, ambdós d'obligat compliment per a totes les administracions públiques i particulars, mitjançant els quals es distribueixen en el territori de la Comunitat Autònoma el conjunt d'instal·lacions necessàries per garantir el respecte dels principis de autosuficiència i proximitat.

El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV), així com el seu desenvolupament en els plans zonals, preveu infraestructures de valorització, emmagatzematge, tractament i abocament per zones, sense que es concrete la localització exacta d'aquestes.

En el municipi de Pedreguer, existeixen àrees designades com a zones aptes per a abocadors, segons la cartografia de la CITMA.

[72]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 8: Zones aptes per a abocadors segons estudi.

Font: CITMA. Sorprenentment, les àrees designades com a aptes per a instal·lar abocadors segons l’estudi realitzat a l’efecte son part d’urbanitzacions existents, com la Sella, o zones amb un elevat valor ecològic i paisatgístic, com la Muntanya Gran.

El servei de recollida de residus urbans i neteja urbana està gestionat en l’actualitat per l’empresa TETMA, S.A. El municipi de Pedreguer compta amb el servei d’un ecoparc ubicat al Polígon Industrial les Galgues des de l’any 2010.

2.4.4. Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents greus en que intervinguen mercaderies perilloses

Segons el Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents en el transport de mercaderies perilloses, l’autopista AP-7 i la carretera nacional N-332 estan considerades com a vies de circulació preferent d’estes mercaderies i es considera zona d’alt risc la franja de 500 [73]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

metres al voltant de les mateixes. Per a no incrementar el risc en aquestes zones, cal evitar la localització d’aquells usos més sensibles, aquells que exposen a un gran nombre de població a aquest risc en el cas d’un accident en les mencionades vies.

Segons l’informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències, a les franges de 500 metres al voltant d’estes vies i que es consideren zones d’alt risc, es localitzen les següents zones urbanes residencials no desenvolupades: la zona nord del nucli urbà (que limita amb el sector industrial les Galgues) i la zona sud del sòl classificat com urbà en la urbanització la Sella.

Cal assenyalar que serà l’òrgan competent en urbanisme el que determine els usos del sòl admissibles a les zones exposades a aquest risc.

2.4.5. Planificació Hidrològica

Segons la Llei d’Aigües, son objectius generals de la planificació hidrològica aconseguir un bon estat ecològic del domini públic hidràulic i la satisfacció de les demandes d’aigua, l’equilibri i harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant la disponibilitat del recurs, protegint la seua qualitat, economitzant el seu ús i racionalitzant els seus usos en harmonia amb el medi ambient i els demés recursos naturals.

El Pla Hidrològic de la conca del Xúquer va ser aprovat pel Real Decret 1664/1998, de 24 de juliol. La seua normativa es recull en la Ordre de 13 d’agost de 1999. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a través de la seua Oficina de Planificació Hidrològica, té encomanat el seguiment del Pla Hidrològic de conca vigent, així com l’elaboració del nou Pla Hidrològic de Conca i la millora i coneixement de diferents aspectes relacionats amb la planificació.

El Pla Director de Defensa contra les Avingudes en la comarca de la Marina Alta deu servir per a “organitzar l’actuació de les administracions implicades i del conjunt de la societat per a fer front al problema de les avingudes, tant en el moment actual com en el futur”.

Pel que fa al Terme Municipal de Pedreguer, aquest Pla detecta i recopila les zones inundables i les pondera (d’1 a 3) en relació al risc que puga ocasionar-se, entenent el risc com un producte de la perillositat (probabilitat d’ocurrència de l’afecció) i la vulnerabilitat (valoració de danys i afeccions en una àrea determinada). En Pedreguer trobem cinc zones amb valoració 1 i una zona amb valoració 2. En les zones en les que s’estableix la prioritat 1 s’entèn que no suposen suficient importància o s’emmarquen en una problemàtica local aliena als objectius de l’estudi. Pel que fa a les zones en les que s’estableix la prioritat 2, si bé es contemplen possibles danys a vivendes, generalment es tracta de problemes més puntuals que no requereixen d’una modelació hidràulica i resulta suficient un estudi hidrològic que quantifique els cabals esperats en estos punts significatius per a diferents períodes de retorn i, en base a ells, predimensionar aquelles infraestructures que s’estime oportú. A Pedreguer no hi trobem cap zona valorada amb prioritat 3, nomès reservada per a cursos hídrics com el Gorgos o el Girona per exemple, en les que es realitza un complet estudi hidrològic i hidràulic per a

[74]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

modelitzar la capacitat de desaigue dels cursos hídrics i poder avaluar també les actuacions previstes en posteriors fases.

Seguidament, es proporciona una taula amb la descripció de les zones inundables que determina el Pla Director de Defensa contra les Avingudes en la comarca de la Marina Alta i que el Pla General Estructural tindrà en compte.

[75]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 20. Recopilació de dades sobre les zones amb problemes d’inundació en el Terme Municipal de Pedreguer.

Inundacions

Danys Finques Camins rústiques

Zones

Origen

Freqüència

Vivendes/ Vehicles

Bc. de la Parra

Falta de neteja en el llit. Hi ha trams que el barranc és un camí. No està ben canalitzat.

Pluges octubre 2007

No

Si

Bc. de la Cova

Falta de secció hidràulica del pas inferior del camí.

Anual

No

No

Bc. de les Fonts (creuament amb CV732)

Tots els anys hi ha problemes d’inundació i algun tall puntual del trànsit en esta zona de la carretera, degut a que en el curs natural del barranc s’han col·locat murs de contenció de mamposteria, el que provoca la inundació de la calçada.

Bc. del Marx

Falta de canalitzacions i pasos inferiors insuficients en encreuaments de camins.

Anual

Anual

Bc. del Càfer i el seu afluent

No tenen problemes.

-

Camí Vell del Poliesportiu, creuament amb pas inferior de l’AP-7

Sempre que plou bastant, sobretot en época hivernal, passa gran quantitat d’aigua per esta zona i, algun any, ha arribat a entrar aigua en algunes naus del Polígon Industrial.

Tots els anys passa en alguna ocasió, amb major o menor intensitat.

Si

No

No

Si

No

Si

No

No

Detectada per

Longitud aproximada del tram

Altres municipis afectats

Actuacions correctores

Suggerències d’actuacions

No

150 m

No

No s’han realitzat mesures correctores.

No

Puntual

No

S’ha reparat l’encreuament.

Es deuria realitzar un pas inferior per sota de la carretera de Benidoleig.

Augmentar el pas inferior de l’encreuament ja que és insuficient i segueixen havent problemes d’inundació.

No

No s’han realitzat mesures correctores.

Realitzar uns drenatges en esta zona de la carretera per evitar que s’inunde quan ploga bastant sobretot en época hivernal.

1

1000 m

No

No s’han realitzat mesures correctores, excepte en la zona poliesportiva on s’ha realitzat una canalització.

Augmentar el pas inferior de l’encreuament ja que és insuficient i segueixen havent problemes d’inundació.

2

2097 m Bc. del Càfer i 1948 m afluent del Bc. de Càfer segons SNCZI

No

No procedeix

No procedeix

1

No s’han realitzat mesures correctores.

Realitzar uns drenatges adequats en esta zona per a evacuar eficientment l’aigua i evitar els danys en els baixos de les naus industrials.

1

Altres

PATRICOVA

SNCZI

Si

Murs marges.

No

Si

-

No

No

Tall de la calçada al trànsit rodat.

Si

Poliesportiu i part del Polígon Industrial les Galgues.

No

-

No

Inunda els baixos d’algunes naus industrials uns 10-15 cm d’altura.

No

No

No

No

Equipaments estratègics

Indústries perilloses

No

Si

Si

No

Puntual

Un centre de salut, dos col·legis, un institut, policia local, protecció civil i guàrdia civil.

No existeixen indústries perilloses.

Zona del Polígon Industrial.

No

Font: Pla Director de Defensa contra les Avingudes en la comarca de la Marina Alta, Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

[76]

Prioritat

1

1

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

2.4.6. Proposta del Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat Valenciana

El Pla d'Acció Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge tindrà els objectius següents: identificar i protegir els paisatges de rellevància regional, i establir criteris i directrius per a l'elaboració dels estudis de paisatge, la valoració del paisatge i la seva conseqüent protecció.

A aquests dos objectius inicials, el Reglament del Paisatge de la Comunitat Valenciana va afegir dos més que són delimitar els àmbits territorials que hagen de ser objecte de planificació i actuació a escala supramunicipal, i delimitar els recorreguts escènics i les zones d'afecció visual des de les vies de comunicació. A més, en coherència amb la nova política de paisatge resulta imprescindible identificar la Infraestructura Verda de la Comunitat Valenciana.

El T. M. de Pedreguer es troba inclòs parcialment en el Paisatge de Rellevància Regional (PRR24) del Montgó, concretament en la zona de la muntanya de la Sella.

Imatge 9. Detall del Mapa de Paisatges de Rellevància Regional (PRR).

Font: CITMA. 2.4.7. Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR)

Segons el PATFOR, ratificat pel Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 7019 de 08/05/2013), es cataloguen com a terrenys forestals la Muntanya Gran, els Molinets i la cara sud de la Sella, entre altres taques forestals més reduïdes.

[77]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 10. PATFOR.

Font: CITMA. 2.4.8. Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV)

El Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV), va ser aprovat per Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià i desenvolupat per mitjà de la Resolució de 25 de febrer de 2003 del Conseller d’Indústria, Comerç i Energia, sobre la convocatòria pel desenvolupament i execució del PECV. El terme de Pedreguer no es veu afectat per aquest Pla, tal com es pot apreciar en la següent imatge:

[78]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 11. Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana.

Font: Agència Valenciana de l'Energia (AVEN).

2.4.9. Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial de Corredors d’Infraestructures (PATCI)

Per mitjà del Decret 78/2005, de 15 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial de corredors d'infraestructures de la Comunitat Valenciana, es preveu la reserva de sòl per a l'execució del Projecte de Transferències de Recursos Hídrics de la Conca de l'Ebre a diverses conques, entre les quals es troben les del Xúquer i les de Segura a la Comunitat Valenciana. El PATCI no presenta incidència en el Terme Municipal de Pedreguer, ja que el curs del possible transvasament circularia per l’interior de la província d’Alacant, com es pot observar tot seguit: [79]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 12. Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial de Corredors d’Infraestructures.

Font: CITMA 2.4.10. Adequació al planejament dels municipis veïns

L'adequació al planejament dels municipis confrontants s'ha expressat en els plànols del PGE, dibuixant la classificació i qualificació dels sòls dels termes limítrofs en una franja de 100 metres. Així mateix, a una escala menor es realitza una anàlisi referent a un àmbit major (la totalitat de la superfície dels termes confrontants) en què s'observa l'ordenació d'aquests municipis, així com interrelació i estructuració amb la proposta per a Pedreguer.

Els municipis confrontants amb el terme municipal de Pedreguer són: Dénia, Ondara, Beniarbeig , Benidoleig, Alcalalí, Xaló, Llíber i Gata de Gorgos.

L'ordenació i la seva possible incidència en el territori es pot apreciar amb més detall en la documentació gràfica del PGE, en la qual es comprova l'absència d'incompatibilitats radicals entre les previsions de planejament dels municipis confrontants amb el de Pedreguer.

Com a conclusió a aquest apartat cal dir que les interrelacions més importants de la ordenació proposada es realitzen amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig, i Gata de Gorgos, [80]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

doncs aquests municipis tenen zones urbanes o urbanitzables en execució confrontants amb les línies de separació de termes on el Pla General Estructural de Pedreguer preveu Sòl No Urbanitzable d'Especial Protecció, tot i que des del Pla General Estructural de Pedreguer no es pot solucionar aquesta disfunció, bé per estar consolidada ja la urbanització, bé per no ser de la seva competència, la desclassificació d'aquestes àrees. També es produeix una interrelació negativa amb el terme municipal de Dénia ja que aquest municipi ha classificat sòl no urbanitzable d'especial protecció (PORN del Montgó: ús moderat) al costat de la urbanització la Sella de Pedreguer, urbanització ja consolidada.

Es troba a faltar una perspectiva comarcal a l'hora d'establir, els diferents municipis, la seva ordenació territorial. Perspectiva que hauria d'impulsar per l'administració autonòmica i que evitaria les discordances que s'observen entre els diferents termes municipals.

[81]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3. CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS 3.1. UBICACIÓ GEOGRÀFICA El terme municipal de Pedreguer es localitza en una posició central a la comarca de la Marina Alta, al nord de la província d’Alacant. Presenta una extensió3 de 29,6795 km² i un cens demogràfic d’exactament 7.438 habitants segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 01/01/2014), derivant en una densitat de població de 250,61 Hab/km². El nucli de població principal s’ubica a 83 metres sobre el nivell del mar. L’altitud oscil·la entre els 33 metres sobre el nivell del mar que hi ha al límit nord junt al terme municipal de Dénia i els 500 metres en la cota més elevada al sud del terme, junt al terme municipal de Xaló, corresponent a la serra del Castell de la Solana.

Imatge 13. Localització geogràfica de Pedreguer en l’àmbit de la Marina Alta.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la CITMA, l’INE i Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

3

Per a la tramitació del Pla General, la cartografia utilitzada en el Concert Previ de 2007 va ser elaborada per l’empresa DIGICART, SL en base a una restitució fotogramètrica del vol realitzat amb data de març de 2001, per a les escales de 1/5.000 i 1/1.000. A resultes de la qual, i després de les delimitacions realitzades amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig i Alcalalí, la superfície del terme municipal de Pedreguer és de 2.967,95 hectàrees enfront de les 3.034,00 hectàrees que estimaven les NN. SS. de 1983.

[82]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Pedreguer limita al nord amb els municipis de Beniarbeig, Ondara i Dénia; a l’est amb Dénia (EATIMs4 de la Xara i Jesús Pobre) i Gata de Gorgos; al sud amb Llíber i Xaló i, finalment, a l’oest amb Alcanalí, Benidoleig i Beniarbeig. Les coordenades geogràfiques de Pedreguer son 38º 47’ 36’’ de latitud nord i 0º 02’ 03’’ de longitud est.

Per la seua part, la comarca de la Marina Alta limita al nord amb la Safor, a l’est amb la mar Mediterrània, al sud amb la Marina Baixa i a l’est amb la comarca del Comtat. La Marina Alta està constituïda per 33 municipis, amb una extensió total de 758,02 km² i una població de 178.052 habitants (INE, 01/01/2014). La densitat demogràfica es situa, per tant, en els 234,89 Hab/km².

Paisatgísticament, el terme municipal es pot classificar en dues unitats paisatgístiques ben diferenciades: a) La zona nord. Es tracta d’un espai bastant pla i ocupat per conreus (majoritàriament cítrics en progressiu abandonament), edificacions disseminades i infraestructures (carretera nacional, autopista, línia d’alta tensió i gasoducte) amb els accidents geogràfics de la Sella (amb la vessant nord ocupada per una urbanització homònima) i els Molinets, on es situen dos antics molins fariners de l’any 1850. Suposa aproximadament un 60% de la superfície del terme municipal. b) La zona sud. Aquesta és una àrea muntanyosa i abrupta, amb nombrosos barrancs que hi circulen esporàdicament. Ací trobem l’anomenada Muntanya Gran i la Solana. A més, trobem diverses urbanitzacions que alteren greument el paisatge natural (Monte Pedreguer i la Solana. Suposa un 40% del territori municipal.

L’il·lustre botànic i naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles en les seues “Observaciones sobre el Reyno de Valencia...” publicades l’any 1795, descrivia el municipi de Pedreguer de la següent manera: A corta distancia de Benidoleig se halla el origen del Alberca y Pedreguer, pueblo de 400 casas, las ciento aumentadas en el siglo actual; sus moradores cultivan con esmero casi todo el término ondeado hacia la parte meridional, pero fértil y excelente para olivos, almendras y algarrobos. Los frutos se regulan en 4 arrobas de aceyte, 40 de algarrobas, 4 de pasa, 800 de higos, unas libras de seda, 500 cahices de trigo y otros 400 granos, 100 de legumbres y 500 de almendras.

Per tant, Pedreguer tenia en aquell moment uns 1.850 habitants (Dénia en tenia 2.250) que conreaven de manera notable el fèrtil terme, exceptuant la zona forestal ubicada al sud del casc urbà. A més, Cavanilles realitza un acurat recompte de la regulació dels fruits.

4

Entitat d’Àmbit Territorial Inferior a Municipi.

[83]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2. CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS 3.2.1. Característiques climàtiques

El territori valencià és conegut, sobretot exteriorment, per la seua benignitat climàtica.

Aquesta afirmació requereix de molts matisos, ja que molts trets d’aquest clima són extremats, com per exemple són les llargues sequeres, les pluges torrencials o las gelades sobtades. El coneixement dels factors que determinen el clima i influeixen en ell és imprescindible per a una planificació territorial adequada al medi natural i així previndre els possibles efectes negatius posteriors.

Aquest territori forma part de la regió de clima mediterrani, amb característiques de clima subtropical, d’hiverns moderats i estius relativament calorosos. Posseeix un clar període sec durant l’estiu, tret diferenciador en relació als altres climes mundials. Les precipitacions, a excepció de l’escassesa estival, disten prou de ser semblants en les diferents regions de clima mediterrani.

Els factors geogràfics, tant interns com externs, cobren una extraordinària importància en el clima del territori valencià:    

Els canvis en la orografia i el caràcter compartimentat del relleu.

La orientació de l’esmentat relleu i de la costa.

La ubicació del territori en relació amb la Península Ibèrica i en la vessant descendent de la Meseta i les estructures orogràfiques que l’emmarquen.

El paper de suavitzador de les temperatures i com a font d’humitat que comporta la presència de la mar Mediterrània.

Segons l’Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana5 [PÉREZ CUEVA, 1994], el municipi de Pedreguer s’insereix en l’anomenat clima de planura litoral plujosa. En esta àrea, les precipitacions solen situar-se en torn als 650 mm anuals, amb un pic màxim principal a la tardor i un altre secundari a la primavera. L’estiu resulta ser molt sec. La pluviositat d’aquesta zona s’explica per la orientació de la costa, quasi en perpendicular als fluxos del nord-est que genera la ciclogènesi mediterrània o les depressions aïllades en nivell alts (DANA), conegudes col·loquialment com gotes fredes. En estiu, el predomini de pantans baromètrics en superfície, sota les altes pressions subtropicals, aguditzen la sequera.

L’observatori de Pedreguer (amb el codi d’identificació 8 – 051I) està ubicat a una altitud de 80 metres sobre el nivell del mar, amb les coordenades geogràfiques següents:  

Latitud: 38º 48’ nord.

Longitud: 0º 02’ est.

5

S’utilitza aquest Atlas, tot i la seua data de publicació (1994), ja que es considerat una publicació de referència en l’àmbit climatològic, degut a la fiabilitat i amplitud de les seues dades.

[84]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2.1.1. Temperatures

El paràmetre referent a la temperatura és un dels principals elements climàtics. L’observatori de Pedreguer ofereix les següents dades: Taula 21. Dades de temperatures en ºC en el període 1961-1990.

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

T

10.8

11.4

12.4

14.4

17.5

21.1

24.5

24.6

22.1

18.0

13.7

10.9

TM

15.7

16.4

17.8

19.6

22.8

26.3

29.8

29.6

27.1

22.9

18.5

15.7

Tm

5.8

6.4

7.1

9.1

12.2

15.9

19.2

19.6

17.2

13.2

8.9

6.2

Ma

29.0

28.0

33.0

32.4

34.0

40.0

42.4

42.0

39.0

36.0

33.4

27.0

ma

-3.6

-5.0

-2.0

-1.0

4.4

8.0

11.4

13.6

10.6

5.0

-0.6

-3.0

T: Temperatura mitjana, TM: Mitjana de les màximes, Tm: Mitjana de les mínimes, Ma: Màximes absolutes, ma: Mínimes absolutes.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana, 1994.

De les xifres anteriors es poden extraure alguns aspectes interessants. Pel que fa a la temperatura mitjana anual (T), el valor concret és de 16,8ºC, amb juliol i agost com a mesos de major xifra de temperatura mitjana mensual i desembre i gener com a mesos amb menor valor. Cal dir però, que es tracta habitualment de temperatures bastant suaus i agradables. La temperatura mitjana de les màximes (TM) obté un valor de 21,9ºC anuals, mentre que la temperatura mitjana de les mínimes (Tm) es situa en els 11,7ºC anuals. La màxima absoluta (Ma) registrada en el període 1961-1990 va ser de 42,4ºC en un mes d’agost i la mínima absoluta (ma) de -5,0ºC en un mes de febrer.

Imatge 14. Temperatures mitjanes mensuals.

30 Temperatura (ºC)

25 20 15 10 5 0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana, 1994.

[85]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En el gràfic anterior es pot observar l’evolució al llarg de l’any de les temperatures mitjanes mensuals, destacant els màxims de juliol i agost, propers als 25ºC. 3.2.1.2. Precipitacions

Respecte a les precipitacions, la mitjana anual del període 1961 – 1990 es situa en els 759 mm.

Aquest paràmetre, junt a les temperatures i a les dades d’humitat, determina majoritàriament el clima d’un determinat espai geogràfic. En la següent taula es proporcionen les dades fonamentals de precipitacions: Taula 22. Dades de precipitacions en mm en el període 1961-1990.

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Pm

60.1

53.4

64.9

67.5

54.6

17.0

5.6

33.7

92.1

112.9

115.3

81.9

Dm

4.7

4.4

4.0

5.9

5.1

2.2

1.3

2.0

3.5

4.8

5.2

4.2

Me

36.8

47.5

25.0

67.5

55.0

9.0

1.5

18.0

22.0

66.5

71.0

29.2

Pm: Precipitació mitjana, Dm: Dies mitjans de precipitació, Me: Precipitació mediana.

Font: Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana, 1994.

En la taula anterior, respecte a la precipitació mitjana (Pm) s’ha de destacar que els mesos que inclouen des de setembre a desembre son els més propensos a rebre precipitacions, amb el mes de novembre com a pic màxim (115,3 mm). Com a xifra mitjana, plou 47,3 dies a l’any i hi ha una mitjana de 9,8 tempestes a l’any. La manera de ploure, doncs, és irregular, basada en episodis de pluges torrencials, ja que en poc dies es poden recollir importants quantitats de precipitació.

Imatge 15. Precipitacions mitjanes mensuals.

140 Precipitacions (mm)

120

100 80 60

40 20 0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana, 1994.

[86]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En la gràfica anterior s’aprecia clarament l’evolució mensual de les quantitats de precipitacions, destacant el pic del mes d’octubre i, sobretot, de novembre.

En la taula següent, es pot analitzar l’evolució anual de les precipitacions a Pedreguer al llarg de les últimes tres dècades (1983-2014).

Imatge 16. Evolució de les precipitacions a Pedreguer (1983-2014).

1600 1436 1336

1400 Precipitació anual (mm)

1236

1268

1200 1029 991

1000

897

800

845 781

1024 979984 856

736

633651

724 668

577

559

600

546 444 358

415

400

685

871 799 759 666

277

410

250

0

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

200

Fonts: Pedreguer, memòria d’un poble i Oratge a Pedreguer (www.uv.es/femenia/oratge/).

Fent una ullada al gràfic anterior, destaca la clara variabilitat de les precipitacions anuals. Així, trobem anys amb elevades xifres, com l’any 1989 (1.586 mm) o l’any 2010 (1.484 mm) i anys amb xifres bastant per baix de la mitja anual, com l’any 1983 (277 mm) o l’any 1998 (360 mm) i, sobretot, l’any 2014 amb només 250 mm. La mitja anual de precipitació del període 19832014 és de 771 mm.

Episodi de precipitacions d’octubre de 2007 Tot seguit, es realitza una breu menció a l’episodi de pluges intenses ocorregut el mes d’octubre de 2007, com un exemple recent de la capacitat en quant a pluges d’aquesta zona.

Segons l’informe elaborat per l’AEMET, “a partir de dimarts dia 9 d'octubre, una depressió aïllada en nivells mitjans i alts situada sobre les Illes Britàniques va anar descendint en latitud fins a situar el seu centre el dijous 11 sobre el territori valencià. Amb el desplaçament cap al sud de la depressió en altura, es va anar configurant un flux de vents de l'est en tota la troposfera, que va anar progressant de nord a sud, de manera que les precipitacions es van anar desplaçant des de Castelló en el matí del dia 11, fins a Alacant, a la matinada i matí del 12.

En superfície, un potent anticicló sobre Europa canalitzava un flux de vents de l'est amb llarg recorregut pel Mediterrani. Un dels elements més importants que expliquen les grans acumulacions de precipitació va ser la focalització d'un màxim de vent humit en capes baixes de l'atmosfera sobre el sud de València i nord d'Alacant”.

[87]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 17. Pluja acumulada i tasa de pluja enregistrada els dies 11 i 12 d’octubre del 2007.

Font: Oratge a Pedreguer.

Recopilant dades, la màxima taxa de pluja va arribar a ser de 304’8 mm/h el dia 12/10/2007.

Durant tot el dia van ploure 284’86 mm. En el conjunt d’aquell mes d’octubre s’arreplegaren 599’561 mm durant els 13 dies en que va ploure.

3.2.1.3. Règim de vents

El vent està estretament associat a les diferències de pressió que hi ha entre distintes zones.

Encara que s’ha de considerar tant en el pla vertical com horitzontal, les velocitats horitzontals son quasi sempre molt superiors a les verticals. El vent constitueix una magnitud vectorial definida per la direcció i la velocitat.

Tot i la importància que té el vent en relació amb altres fenòmens climàtics, no hi ha massa observatoris dedicats al seu enregistrament, i els emplaçaments d’aquests no són sempre els mes adequats.

En l’àmbit local, com és el cas de Pedreguer, el règim de vents es pot veure influït per factors orogràfics (Muntanya Gran, en el cas de l’observatori de Pedreguer6).

6

Les dades han sigut extretes de la web www.uv.es/femenia

[88]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En tots els observatoris valencians s'aprecia una clara alternança estacional, amb predomini de vents de component Oest (Ponent) a la tardor i a l’hivern (a causa de la circulació atmosfèrica general de latituds mitjanes), i màxima freqüència de les components Est (Llevant) a la primavera i a l’estiu, ja que els vents marins es veuen reforçats per les brises.

Respecte a les calmes, podria assenyalar-se que oscil·len, segons les estacions, entre un 10% i un 30% dels dies. Les màximes freqüències es registren precisament a la tardor i hivern, que és quan les intensitats de vent són majors. Les intensitats mitjanes del vent són en general dèbils, ja que no solen sobrepassar els 15-20 km/h. Les màximes velocitats mitjanes es produeixen a l'hivern, amb cert desplaçament cap a la primavera, i són els vents de component Oest (Ponent) els més forts.

Les velocitats mitjanes mínimes es detecten en els llevants durant l'hivern, i en els terrals durant l'estiu.

En la següent taula es pot observar la freqüència (%) de direcció del vent. Destaca per sobre de tots el vent del Nord-oest (18’7%), és a dir, el vent de Mestral. El segueixen, els vents de l’Est (Llevant) amb un 14’5% i del Sud-est (Xaloc) amb un 14%.

Taula 23. Freqüència (%) de direcció del vent N 7,8

NNE 0,8

NE 6,9

ENE 3,7

E 14,5

EIXE 0,5

SE 14

SSE 3,3

S 8,8

SSW 1

SO 3,4

WSW 0,4

W 6,5

WNW 1,8

NW 18,7

NNW 1,6

CALMA 6,2

Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana (1994).

En la següent taula es pot observar la velocitat mitjana del vent, segons la direcció del mateix.

La màxima velocitat mitjana es detecta en el vent procedent de l’ Est-nord-est (14’4 km/h).

La velocitat mitja del vent a Pedreguer des de l’any 2004 fins al 2013 ha sigut de 4,133 km/h.

Taula 24. Velocitats mitjanes (km/h) del vent.

N 6,5

NNE 7,2

NE 9,7

ENE 14,4

E 12

EIXE 7,8

SE 10

SSE 10,8

S 11,1

SSW 11,1

SO 9,3

WSW 10,1

W 10,7

WNW 11,7

NW 9,1

NNW 8,7

Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana (1994).

En el següent gràfic es pot apreciar la direcció mitjana del vent per hora. Es pot concloure que no hi ha una gran diferència en la direcció del vent per hores. S’aprecia que la direcció del vent oscil·la entre el Sud-oest (Llebeig) i el Sud (Migjorn).

Imatge 18. Direcció mitjana del vent per hora (2004-2013).

Font: Oratge a Pedreguer.

[89]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En el següent gràfic es pot observar la velocitat mitjana del vent per hora. S’aprecia una clara diferència entre les hores nocturnes i les diürnes. Fins les 8 del matí el vent està encalmat (per baix dels 3 km/h), mentre que a partir d’eixa hora s’engega fins l’arribada de la nit, arribant als vora 7 km/h.

Imatge 19. Velocitat mitjana del vent per hora (2004-2013).

Font: Oratge a Pedreguer.

3.2.2. Fisiografia, geologia i litologia.

El relleu comarcal està estructurat per una sèrie de plecs on les alineacions muntanyoses coincideixen amb anticlinals, dominats per roques de naturalesa calcària, i entre ells es localitzen depressions margoses de valor sinclinal. El territori interior es troba molt fragmentat per una successió de serres quasi paral·leles i amb una orientació predominant SO-NE, entre les quals es localitzen unes valls compartimentades. Mentrestant, a la part oriental prop de la mar Mediterrània, s’obrin unes planes de relativa dimensió disposades entre els relleus muntanyosos orientats en direcció a la costa. Entre les serres de Segària i del Seguili discorre la conca mitjana del riu Girona. Al costat de la mar s’eleva amb força el massís del Montgó amb 753 metres d’altitud, separant la plana de Dénia de la vall de Xàbia. Entre les serres de Segària i del Montgó, la franja litoral conté espais de topografia suau, coberts en part per sediments quaternaris, formant costes de platges. Al sud del Montgó hi ha un pla d’acumulació. El cap de Sant Antoni i el promontori de la Nau projecten sectors litorals rocosos i amb penya-segats.

En la següent imatge, es pot apreciar la caracterització fisiogràfica del terme municipal.

[90]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 20. Fisiografia.

Font: CITMA. El terme municipal de Pedreguer presenta una estratigrafia molt variada i de dificultós estudi.

La litologia de sediments que pertanyen a diferents èpoques geològiques, les variacions de les fàcies i les potències que presenten estos mateixos trams i la violència tectònica a que ha estat sotmesa la zona, compliquen extraordinàriament el seu anàlisi [DIAGO, 2003].

El terme es localitza en el sistema Bètic, una àrea que abasta tota la província d'Alacant i el sud de València. Dins d'aquest sistema, es distingeixen, de nord a sud, les zones Prebètica, Subbètica i Bètica pròpiament dita. Concretament, és en la zona Prebètica en què s'emmarca geològicament el terme municipal de Pedreguer.

Aquesta zona Prebètica, que abasta pràcticament fins al paral·lel d'Elx, dominen els plecs de direcció ENE-WSW (o NE-SW) amb un sistema de falles paral·leles i altres de direcció NW-SE i NNE-SSW, i és la més extensa del Sistema Bètic. En general, aquestes estructures són senzilles, amb plecs i falles normals i, eventualment, encavalcaments o plecs bolcats.

En el prebètic existeixen variacions d'uns punts a uns altres del territori valencià, i es poden diferenciar dos dominis, l'extern i l'intern. És en el primer, l'extern, en el qual es troba ubicat Pedreguer. Aquest ambient de Prebètic Extern ocupa la zona septentrional de la Província [91]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

d'Alacant, és el que s'ha anomenat la "plana costanera septentrional", i és adjacent a la costa més septentrional, que es caracteritza per estar formada fonamentalment per acumulació de materials de procedència marina, eòlica, fluvial i de vessant. A més, en ella és comú la presència d'un important gruix de materials calcaris i dolomítics dipositats en mitjans marins poc profunds pertanyents al Cretaci superior, fortament plegats.

El municipi està inclòs en el Full de Benissa (número 822) publicada per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) l’any 1993 a escala 1:50.000.

Imatge 21. Detall del mapa geològic núm. 822 (Full de Benissa).

Font: IGME. Pel que fa a l’estratigrafia, en la majoria dels trams hi abunden fòssils i, juntament amb l’anàlisi micropaleontològic, ajuden a establir la columna estratigràfica.

Respecte a l’era Secundària, pertanyen al Cretàcic inferior els estrats més antics que apareixen en el terme de Pedreguer. En l’entorn de la Font d’Aixa i la Sella es localitzen arenisques del Barremià, conformada per margues i argiles bastant pures. Hi abunden els fòssils pirititzats.

En cotes inferiors, trobem el període Aptià superior – Albià, format per calcàries i margues.

Aquest estrat correspon a la partida dels Pouets i el Bisserot.

El Cretaci superior emergeix en els voltants del barranc de l’Ocaive, a l’Oest de la Solana, els Molinets i el pic oriental de la Sella.

[92]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En la partida dels Oquins, a la part oriental de l’autopista AP-7, hi trobem calcàries compactes, grises en superfície i blanques en fractura.

En l’àmbit temporal de l’era Terciària, ocupen gran part del barranc de l’Ocaive materials que pertanyen a esta edat geològica, principalment de l’Oligocè. En la majoria dels afloraments s’observen calcàries en bancs grossos, durs i compactes, grisos en superfície i blancs al tall.

En l’entorn de les Ventes de Pedreguer hi trobem un xicotet estrat de calcàries del Miocè.

De l’era quaternària, localitzem uns dipòsits poc potents en el vall de Pedreguer, en la zona més plana del terme. Aflora de seguida la roca subjacent i estan constituïts per elements detrítics i terres argiloses.

Finalment, cal destacar una singularitat geològica existent a Pedreguer. El 8 d’agost de 1982, a la partida de la Torre de Benimarmut, es va produir un moviment de la terra que va originar un gran avenc de 17 x 25 m. La profunditat vertical és de 53 metres, continuant 16 metres addicionals amb una inclinació de 60º. Les coordenades geogràfiques concretes són 38º 47’ i 42’’ latitud nord i 3º 42’ i 11’’ latitud est. Un informe del Grup Espeleològic Vilanova i Piera de la Diputació de València relacionava la intervenció humana amb l’accident geològic de l’enfonsament, en virtut d’un mecanisme de causa-efecte, per l’abús excessiu i desordenat en l’explotació dels aqüífers. Aquest indret és conegut popularment com el Clot del Lirio.

En la següent imatge es pot observar la caracterització litològica del terme municipal.

[93]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 22. Litologia.

Font: CITMA.

[94]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2.3. Hidrologia i hidrogeologia 3.2.3.1. Xarxa de barrancs

En el terme de Pedreguer hi trobem gran quantitat de xicotets barrancs, cap d’ells amb un règim continu d’aigua. Estos barrancs romanen secs gran part de l’any, podent discórrer aigua en èpoques de pluja o episodis de tempesta.

La xarxa fluvial de Pedreguer la podem dividir, a grans trets, en dues xicotetes conques hidrogràfiques: I. II.

Conca del barranc de la Font d'Aixa que desemboca en el riu Gorgos.

Conca del barranc de l'Alberca.

Imatge 23. Xarxa de barrancs.

Font: Pedreguer, Memòria d’un Poble (2009).

Conca del barranc de la Font d'Aixa Al sud de la muntanya Gran i fitant amb el terme municipal de Llíber, trobem el barranc de la Font d'Aixa, que conflueix amb el riu Gorgos. En el barranc de la Font d'Aixa desemboquen altres xicotets cursos hídrics: el barranc de l'Aigua, el barranc del Ministre o del tio Marto i el barranc dels Arcs.

[95]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Conca del barranc de l'Alberca A l'oest del terme discorre el barranc de l'Alberca, que compta amb el següents afluents: el barranc de la Cova, amb naixement a la cova de les Calaveres de Benidoleig, el barranc de la Parra i el barranquet Bo. Aquest últim descendeix des de la vall de la Llosa flanquejat entre la muntanya Gran i el Seguili, on s'anomena barranc de la Llosa i arreplega les aigües del barranc de l'Ocaive i del barranc de la Rabosa. Desemboca en el barranc de l'Alberca ja en el terme municipal d'Ondara.

Per la zona nord del terme transcorre el barranc del Marx. En el seu naixement, en la partida Oquí, arreplega les aigüeres del terme de Gata. Al barranc del Marx desemboquen també les aigües del barranc de les Fonts i el seu afluent el barranc Fondo, encara que de manera dispersa. També recull les aigües d'un conjunt de barrancs que es dirigeixen cap al nucli urbà de Pedreguer o als seus voltants: aquestos són el barranc dels Pouets (al qual desemboca el barranc dels Llops), el barranc del Càfer i el barranc del Nai. Aquestos dos últims no arriben a connectar de manera directa amb el barranc del Marx. A l'alçada del cementeri municipal, el barranc del Marx rep les aportacions de l'aigüera del Carrió, que procedeix de la partida dels Rosers. Més al nord hi desemboquen també el barranc de l'Albardanera i el barranc de l'Aigualós. El barranc del Marx desemboca, finalment, en el barranc de l’Alberca en la fita dels termes municipals de Dénia i Ondara, on l’anomenen barranc del Pont de Fusta.

Imatge 24. Conques hidrogràfiques de la Marina Alta.

Font: CHX. Tots els cursos mencionats romanen secs o quasi secs durant gran part de l’any, sotmesos al règim climàtic mediterrani, tenint la possibilitat de dur aigua en èpoques de pluges [96]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

tardorenques o episodis de tempestes. Molts d’ells constitueixen reductes importants de vegetació i fauna degut a que mantenen un grau d’humitat major que el seu entorn. Això els converteix en espais a mantenir, ja que les espècies que apareixen son pròpies i diferents a les que hi ha en altres zones del territori.

3.2.3.2. Hidrogeologia

Les aigües subterrànies conformen una part fonamental del cicle de l’aigua, estretament relacionades amb la climatologia i la geologia. Es tracta d’un recurs molt important. L’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) és l’organisme que posseeix les competències per a l’estudi de les aigües subterrànies. Els aqüífers que afecten a Pedreguer s’inclouen en el grup dels massissos calcaris mesozoics, que contribueixen a recarregar lateralment els aqüífers costaners. Aquestos aqüífers s’agrupen en el sistema denominat amb el número 50.1 Zona Nord, Prebètic de València – Alacant. Segons l’IGME, aquest sistema està format per alineacions muntanyoses i valls del Prebètic extern i nord – oriental i una xicoteta part d’alineacions de directrius ibèriques que conformen la Serra de les Agulles. Aquest sistema ocupa una superfície d’uns 2.600 km². Es diferencien nou subsistemes dins del sistema 50.1, dels quals, el denominat subsistema del Penyal – Montgó – Bèrnia – Benissa és el que afecta al municipi de Pedreguer.

Aquest mateix subsistema es divideix en tres blocs d’aqüífers independents: Depressió Benissa – Plana de Xàbia, Carrascar de Ferrer i Penyal – castell de la Solana – Montgó. Aquest últim aqüífer és el que inclou a Pedreguer. Ocupa una superfície pròxima als 160 km², estenent-se d’OSO a ENE, des de la serra del Cocoll fins al Montgó, amb una formació d’uns 750 metres de potència mitjana de calcàries de diverses fàcies. El límit septentrional de l’aqüífer és, en general, tancat, constituït per les falles inverses que actuen de fita amb les estructures del Penyal i el castell de la Solana produint en ocasions l’aflorament o subaflorament de l’impermeable de base posant, en alguns sectors, en contacte la formació permeable amb la impermeable de sostre. En l’extrem oriental el límit és obert i està constituït pel subsistema Gandia – Dénia. El límit meridional està definit per les margues del Necomiense aflorants o subaflorants i per materials triàsics impermeables. El límit occidental està constituït per l’agrupació d’un aqüífer detrític, l’Aqüífer de Xaló i dels sis carbonatats que, tot seguit, s’enumeren: aqüífer del castell de la Solana de la Llosa, de Cocoll, del Penyal, d’Orba, del Montgó i l’aqüífer Neocomiense de la Marina.

La qualitat de l’aigua subterrània resulta l’adequada per a tots els usos. Les fàcies químiques que predominen son les bicarbonatades càlciques – magnèsiques, encara que, en alguns sectors, els límits externs arriben a ser clorats, degut a fenòmens d’intrusió marina (zones de Montgó i Dénia). A més, s’observa un augment progressiu important de la contaminació per nitrats en l’àrea d’influència dels regadius, superant els límits establerts per la legislació en vigor.

[97]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2.5. Riscos ambientals 3.2.5.1. Risc d’inundació

Segons s’afirma en l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Referència núm.

2010-AM-0132), en el Terme Municipal de Pedreguer no existeixen zones amb risc d’inundació, d’acord amb el Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA, 2003). No obstant, en l’informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències s’afirma que existeixen quatre zones on hi ha risc d’inundació de nivell 6.

Siga com siga, el municipi de Pedreguer es troba ubicat junt a la muntanya. Per tant, els barrancs que flueixen cap a la vall han de creuar el nucli urbà, comportant així un possible risc d’avingudes.

Hi ha quatre punts on el risc d’inundació està present. Dos d’ells afecten al nucli urbà, derivats del contacte entre les edificacions i els barrancs dels Pouets i del Càfer. Els altres barrancs que poden provocar problemes són el barranc de les Fonts, que perd el seu traçat visible a l’altura de la carretera de Pedreguer a Gata (CV-732), i el barranc de la Parra, a l'alçada de la carretera que enllaça Pedreguer amb Benidoleig (CV-733). S’ha de precisar, no obstant, que es tracta d’un risc baix d’inundació, amb una baixa freqüència i un calat de l’aigua que es calcula inferior a 0’8 metres.

El barranc del Marx recull l'aigua de quatre barrancs (el de les Fonts, el dels Pouets, el de l'Albardanera i l'Aigualós) i una aïguera (la del Carrió), és a dir, una part important de les aigües que discorren pel terme municipal. Per tant, s'ha de tenir precaució en episodis de pluges intenses i persistents per les importants crescudes de cabal. Com a mostra, cal destacar la riuada del 1957 i la més recent del 2002. En cadascún dels episodis va haver una víctima mortal.

Cal destacar que el PATRICOVA es troba en procés d’actualització, per mitjà de la Resolució de 31 d’octubre de 2013, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual se sotmet a informació pública la revisió del Pla d’Acció Territorial sobre prevenció del Risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 7159 de 25/11/2013).

Tot seguit es resumeixen les determinacions i propostes establerts en el nou PATRICOVA per a Pedreguer.

[98]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 25. Zonificació de la perillositat.

Font: PATRICOVA 2013.

En la imatge anterior es pot apreciar la zonificació de la perillositat del TM de Pedreguer. Hi trobem, per una banda, la perillositat geomorfològica (1.052,42 ha d’extensió) que suposa la zona més plana del territori i, d’altra, quatre punts (26,58 ha d’extensió) on hi ha una perillositat de nivell 6 (freqüència baixa -500 anys- i calat baix -menys de 0,8 mts-). Aquests quatre punts son els mateixos que els determinats pel PATRICOVA del 2003.

[99]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 26. Zonificació del risc d’inundació.

Font: PATRICOVA 2013.

El risc d’inundació (danys/superfície) és, en tot cas, baix o molt baix. La superfície municipal que és inundable suposa 26,21 ha. La població afectada pel risc d’inundació, segons el PATRICOVA, és de 235 habitants. Respecte a les infrastructures, un total de 0,6 km lineals de carreteres es troben afectats pel risc d’inundació.

Pel que fa a les actuacions previstes, en tenim de dos tipus: actuacions estructurals i actuacions de restauració hidrològico-forestal. Seguidament, es proporcionen les fitxes descriptives que contenen la informació rellevant d’aquestes actuacions.

[100]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 27. Actuacions estructurals previstes per a Pedreguer (1).

Font: PATRICOVA 2013.

[101]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 28. Actuacions estructurals previstes per a Pedreguer (2).

Font: PATRICOVA 2013.

[102]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 29. Actuacions de restauració hidrològico-forestal previstes per a Pedreguer (1).

Font: PATRICOVA 2013.

[103]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 30. Actuacions de restauració hidrològico-forestal previstes per a Pedreguer (2).

Font: PATRICOVA 2013.

[104]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2.5.2. Risc d’erosió actual i potencial i risc d’esllavissada i despreniment

Els processos erosius que fan perillar el sòl son molt importants en el territori valencià, més en aquells terrenys on la coberta vegetal ha sigut eliminada total o parcialment. El terme municipal de Pedreguer no s’escapa a aquest problema. Tot seguit es proporciona la cartografia del risc d’erosió actual i potencial del municipi. En primer lloc, es presenta la cartografia d’erosió actual.

Imatge 31. Erosió actual.

Font: CITMA. En la cartografia anterior es pot observar que els majors valors d’erosió actual coincideixen amb les àrees muntanyoses de Pedreguer. En l’entorn de la Muntanya Gran, la Sella o els Molinets, el risc d’erosió actual és alt o molt alt. Per això, resulta necessari establir mesures correctores per tal de minimitzar aquest problema. A continuació, es presenta el risc d’erosió potencial.

[105]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 32. Erosió potencial.

Font: CITMA. En el mapa d’erosió potencial es pot apreciar que les zones que tenen un risc actual elevat, potencialment poden tenir un perill erosiu molt alt, és a dir, posseeixen una tendència d’erosionabilitat important.

A més, cal destacar que a Pedreguer existeix un cert risc de despreniment i d’esllavissada.

Diversos factors influeixen en la inestabilitat del terreny i la posterior esllavissada. D’una banda, la naturalesa dels materials, la relació estructura – vessant, el pendent i la seua morfologia i la vegetació. Junt a aquestos elements, els factors climàtics, la sismicitat de l’àrea i les activitats antròpiques també tenen influència.

[106]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 33. Risc de despreniment i d’esllavissada.

Font: CITMA. D’aquesta manera, existeix un risc elevat d’esllavissada en la zona de la Torre de Benimarmut (coincidint amb el Forat) i en el curs del barranc de la Parra. A més, en la zona del barranc de l’Aigua, els Aspres, les vores de la carretera CV-720 i el curs del barranc de la Parra existeix un risc d’esllavissada mitjà o baix, mentre que hi ha risc de despreniments en l’ombria de la Muntanya Gran i en la intersecció de l’autopista amb els Oquins.

3.2.5.3. Vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers

La vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies deguda als usos del territori que s’hi realitzen va ser quantificada per l’antiga Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports (COPUT), confeccionant una cartografia de tot el territori valencià i establint diverses categories determinades en funció de diferents paràmetres, com les característiques hidrogeològiques de l’estat geològic, la qualitat de l’aigua i el funcionament hidràulic de l’aqüífer.

[107]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 34. Vulnerabilitats dels aqüífers.

Font: CITMA. El terme de Pedreguer té una vulnerabilitat alta en la Sella, els Molinets, part de la Solana, l’Alberca i la Font d’Aixa. Dita elevada vulnerabilitat comporta que ni tan sols estiga garantida l’autodepuració microbiològica, amb el risc de contaminació de l’aqüífer subjacent. La resta del terme té una vulnerabilitat mitja, excepte una xicoteta franja a la vora esquerra de la carretera CV-720 en direcció a la Llosa de Camatxo.

3.2.5.4. Risc sísmic

Algunes comarques valencianes tenen un risc elevat de sismicitat. A banda de les comarques de la província de València, la totalitat de les comarques alacantines tenen aquest risc. Són diversos els factors que provoquen la perillositat sísmica del territori valencià: en les terres alacantines és la posició geogràfica en l’àrea de relleus Bètics que la fa partícip de l’activitat geològica pròpia de l’àrea de contacte entre les plaques Africana i Ibèrica. L’ocupació humana d’aquests espais plasmada en un intens grau d’urbanització i utilització del sòl per a diferents fins agreuja el risc sísmic.

El Pla Especial front al risc sísmic de la CV aprovat pel Decret 44/2011, de 29 d’abril, del Consell indica per a Pedreguer una intensitat sísmica de VII (EMS) per a un període de 500 anys.

[108]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

El terme municipal de Pedreguer no trobem enregistrat instrumentalment cap moviment sísmic des de 1919, com es pot comprovar en la cartografia següent.

Imatge 35. Sismicitat instrumental en el període 1919-2013.

Font: Unitat de Registre Sísmic de la Universitat d’Alacant.

Finalment, segons la Norma de Construcció Sismorresistent de l’any 2002 (NCS-02), el municipi de Pedreguer té una acceleració sísmica de 0,06. Per tant, en l’actual redacció del Pla General s’assumiran totes les mesures establertes a l’efecte en la NCS-02.

[109]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2.5.5. Risc d’incendi

S’han produït en les últimes dècades diversos incendis forestals que han afectat als espais naturals de Pedreguer. Tot seguit, es proporciona una taula amb les dades disponibles d’aquestos incendis.

Taula 25. Estadístiques d’incendis forestals en el T. M. de Pedreguer (1992-2010).

Data

Hora

Paratge

Causa

Superfície cremada (Ha) Superfície no arbrada

Superfície arbrada

Total

24/07/09

21:15

Font d’Aixa

Intencionat

31,00

10,00

41,00

04/09/09

18:25

Font d’Aixa

Intencionat

9,00

6,00

15,00

04/07/08

21:41

Creueta de la Llagosta

Intencionat

0,00

0,30

0,30

07/05/07

19:10

Molinets

Negligència

0,01

0,00

0,01

09/03/07

01:30

Mirabarques

Intencionat

4,50

0,00

4,50

01/06/05

14:48

La Sella

Negligència

0,02

0,00

0,02

09/07/04

14:45

Molinets

Negligència

0,30

0,00

0,30

12/06/04

16:40

Barranquet Bo

Negligència

0,80

0,00

0,80

10/04/01

-

Barranc dels Pouets

Negligència

1,20

0,00

1,20

28/12/00

-

-

Altres

47,00

7,00

54,00

31/08/00

-

-

Raig

0,03

0,00

0,03

24/09/99

-

-

Negligència

1,50

0,00

1,50

26/06/99

-

-

Negligència

0,05

0,00

0,05

14/07/96

-

Oquins

Raig

1,00

0,00

1,00

1994

-

-

-

-

-

6,40

20/08/93

-

Muntanya Gran

Negligència

-

-

405,50

1992

-

-

-

-

-

3,00

TOTAL

534,61 hectàrees

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la CITMA i la Diputació d’Alacant.

[110]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Cal remarcar que, segons el que estableix la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, especifica en el seu article 59.1, que els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi queden subjectes a les prohibicions de classificació o reclassificació urbanística.

Per la seua importància, es reflecteix visualment en la següent cartografia l’incendi forestal de l’any 1993, que va afectar més de 400 ha.

[111]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 36. Distribució geogràfica de l’incendi forestal de l’any 1993.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de la CITMA. [112]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Pedreguer està inclòs en la Demarcació Forestal d’Altea, la qual té aprovat el corresponent Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, aprovat l’any 2007 i actualitzat el 2012.

Aquest pla, en les fitxes municipals, realitza el següent anàlisi estadístics dels incendis produïts a Pedreguer: Imatge 37. Anàlisi estadístic dels incendis (número, superficie i causes).

Font: Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de la Demarcació d’Altea, CITMA. En la següent imatge es pot observar un mapa de les àrees tallafocs previstes per a Pedreguer.

Hi ha plantejat un tallafoc d’ordre 1 en la zona de contacte entre la part més forestal al sud i la part agrícola al nord. L’altre tallafoc d’ordre 1 coincideix amb la carretera N-332. Per la seua part, es proposen tres tallafoc d’ordre 2: un a la muntanya de la Solana, un altre que coincideix amb la carretera CV-720 i l’últim per Mirabarques i la zona de la font d’Aixa.

Imatge 38. Mapa d’àrees tallafocs.

Font: Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de la Demarcació d’Altea, CITMA. [113]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Pedreguer compta amb un Pla Local de Cremes que indica les zones on cal sol·licitar autorització, així com el calendari i les condicions específiques per realitzar les cremes.

Les zones urbanes confrontants amb sòl forestal estan afectades pel risc d’incendi forestal, pel qual s’hauran d’adoptar les mesures corresponents per minimitzar aquest risc. Per tant, en el seu desenvolupament caldrà aplicar totes les mesures establertes en el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi, secció SI 5, del Codi Tècnic d’Edificació (suplement del BOE núm. 74 del 28 de març de 2006).

3.2.6. Vegetació 3.2.6.1. Introducció

Des del punt de vista de la vegetació, les zones forestals presenten en l’actualitat un estat de conservació bastant deteriorat, per la degradació de l’etapa climàcica, el carrascar, a etapes prèvies de la successió vegetal, bàsicament matolls de diferent tipus, a causa de les diverses activitats antròpiques i sobretot pels incendis forestals que han assolat la muntanya de Pedreguer. A aquest efecte, cal recordar l’incendi que el 20 d’agost de 1993 va cremar quasi completament la serra del Castellet de la Solana, amb una extensió d’unes 400 hectàrees de matoll, bosc baix i pinar arrasades pel foc, afectant els termes de Pedreguer, Llíber i Xaló. El vent de ponent, l’orografia accidentada per nombrosos barrancs i els cinc punts d’inici del foc van dificultar l’extinció d’aquest tràgic colp a la muntanya. Les característiques de l’incendi van apuntar a que va ser intencionat.

Les zones forestals estan dominades en gran part per matolls, a conseqüència dels incendis comentats. Dispersos entre aquests matolls (coscoll, ginebres, argelagues, xares, brucs, etc.) trobem exemplars de pi blanc i carrasques, amb algunes xicotetes masses de pins que han aconseguit sobreviure als incendis. També es localitzen algunes zones reduïdes de carrascar en regeneració, amb alguns exemplars de dimensions destacades, suposant una excepció a l’aspecte general de la vegetació.

3.2.6.2. Vegetació potencial

Seguint la tipologia biogeogràfica proposada per Rivas Martínez (1987), el terme municipal es troba en el Regne Holàrtic, Regió Mediterrània, Subregió Mediterrània Oriental, Superprovíncia Mediterrània – Iberollevantina, Província Catalano – Valenciano – Provençal, Sector Xativí, Subsector Alcoià – Diànic i, finalment, districte Diànic.

Per a comprendre qual és la situació de la vegetació natural, és convenient analitzar quina era la situació de partida, abans de la intensa alteració antròpica, i comparar-la amb l'actual.

La vegetació clímax és la vegetació que hi hauria sense la intervenció humana, condicionada només pel clima, el substrat i els processos històrics de dispersió. Esta vegetació coincideix amb la vegetació natural originària d'un lloc determinat, sempre que considerem un període de temps no massa ampli a escala geològica.

[114]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

La vegetació potencial de Pedreguer pertany a l'associació Rubio longifoliae – Querceto rotundifoliae, la qual es correspon a un carrascar basòfil termomediterani.

Cal destacar que no és la mateixa la qualitat de les funcions ecològiques que realitzen diferents tipus de vegetació. La vegetació clímax d'un lloc determinat és la que aconsegueix una major biomassa, cobertura, diversitat i riquesa d'interrelacions. Les etapes de degradació, així com molts ecosistemes simplificats i artificials, resultat de plantacions, poden allunyar-se més o menys d'aquest òptim ecològic. La degradació suposa una alteració de les característiques naturals de la vegetació originària que pot implicar la desaparició o el canvi de les espècies, la modificació de l'estructura la vegetació, la disminució de la coberta vegetal, etc. Com més s'allunya la vegetació de l'òptim ecològic, més deficientment compleix les mencionades funcions ecològiques.

Els carrascars ocupaven la major part del territori, no obstant, no es pot parlar d'ells com a vegetació real ja que la pressió antròpica ha acabat quasi totalment amb ells, dominant hui en dia els matolls.

Després d'una alteració natural o artificial d'un ecosistema, la vegetació tendeix, amb el pas del temps, a reconstruir una formació vegetal adaptada a les condicions naturals de substrat i clima, a través d'un procés que es denomina successió ecològica i que acaba en la vegetació clímax, després de passar per etapes transitòries de la successió. Una nova alteració farà retrocedir l'ecosistema cap a etapes més joves o primitives, fenomen que podem denominar degradació. Si la successió avança novament, podem considerar que es tracta d'una reconstrucció cap a etapes més madures, pròximes al clímax.

En els llocs més humits i frescos trobaríem la presència del Fraxinus ornus (fleix de flor), típica del sector Xativí a què pertany el territori, on apareix dispers i escàs.

3.2.6.3. Vegetació actual

La vegetació que actualment tenim en el nostre territori no s'ajusta, en general, a allò que hem vist al parlar de la vegetació potencial, a causa de l'antropització del territori, que ha sigut especialment intensa en les regions mediterrànies per l'antiguitat i densitat dels assentaments humans que han actuat, a més, sobre uns ecosistemes relativament fràgils.

Encara que el carrascar representa la vegetació potencial de tota esta zona, en el municipi de Pedreguer es troba una porció molt xicoteta localitzada en la zona de la Muntanya Gran.

Aquestos carrascars apareixen dominats per l'espècie Quercus ilex (carrascar).

Així, la primera etapa de substitució de la vegetació potencial de carrasques correspon a la màquia Querco – Pistacietum lestisci, comunitat integrada essencialment per les espècies Quercus coccifera (coscoll) i Pistacia lentiscus (llentiscle). Per degradació d'aquestos coscollars a causa de la pressió humana, apareixen els matolls formats per xicotets arbustos de la comunitat Erico – Lavanduletum dentatae, caracteritzada per les espècies Lavandula dentata (espígol dentat) i Elaeoselinum asclepium.

[115]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Si la degradació continua, trobem en contacte amb les màquies comunitats d'herbassars Teucrio – Brachypodietum ramosi, on a part del Brachypodium retusum creix, entre altres molts, el Thymus Vulgaris (timó).

A continuació, es mostra un extens llistat de la flora present al TM de Pedreguer, per a la qual cosa s'ha utilitzat el Banc de Dades de Biodiversitat de la CITMA. Taula 26. Flora existent al TM de Pedreguer.

Nom científic Acanthus mollis Acaulon triquetrum Adiantum capillus-veneris Aeonium arboreum Aeonium canariense Agrimonia eupatoria Agrostis stolonifera Ailanthus altissima

Ajuga iva Allium ampeloprasum Allium paniculatum ssp. pallens Allium roseum Amaranthus albus Amaranthus blitoides Amaranthus hybridus Amaranthus muricatus Amaranthus retroflexus Amaranthus viridis Anacamptis pyramidalis Anacyclus clavatus Anagallis arvensis Anagallis arvensis ssp. arvensis Anagallis arvensis ssp. foemina Andropogon distachyos Andryala integrifolia Andryala ragusina Anthyllis tetraphylla Antirrhinum controversum Apium nodiflorum Araujia sericifera

Arenaria montana Arenaria montana ssp. intricata Arenaria valentina Argyrolobium zanonii Arisarum vulgare Aristolochia paucinervis Arundo donax Asparagus acutifolius Asparagus albus Asparagus horridus Asplenium fontanum Aster squamatus Asteriscus spinosus Asterolinon linum-stellatum Avena barbata Avena barbata ssp. barbata Avena byzantina

Nom en valencià

Estat legal

Ailant

Decret Control d’Espècies Exòtiques Invasoras de la Comunitat Valenciana · Anex II Llistat i Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores · Annex I (Catàleg Espècies Exòtiques Invasores)

All porro

Amarant muricat Blet punxoset Blet Barreret Panigroc Morrons

Herba blanca Trèvol de mamella de vaca Api de séquia Decret Control d’Espècies Exòtiques Invasoras de la Comunitat Valenciana · Anex II Llistat i Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores · Annex I (Catàleg Espècies Exòtiques Invasores) Herba pixadora Citís platejat Carabasseta de pobre Canya

Decret Control d’Espècies Exòtiques Invasoras de la Comunitat Valenciana · Anex II

Esparraguera Esparreguera de menjar Àster americà Lli estelat

[116]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Avena sterilis ssp. ludoviciana Avena sterilis ssp. sterilis Avenula bromoides Ballota hirsuta Barbula convoluta Barlia robertiana * Bellis sylvestris Bidens aureus Bidens subalternans Biscutella montana Biscutella riberensis Biscutella stenophylla Biscutella stenophylla ssp. stenophylla Blackstonia perfoliata ssp. grandiflora Blackstonia perfoliata ssp. perfoliata Borago officinalis Bougainvillea spectabilis Brachypodium phoenicoides Brachypodium retusum Brassica repanda ssp. maritima Bromus diandrus Bromus erectus Bromus hordeaceus ssp. hordeaceus Bromus madritensis Bromus rubens Bromus unioloides Bryum dichotomum Bryum radiculosum Calamintha alpina Calendula arvensis Calicotome spinosa Callitriche stagnalis Campanula erinus Capsella bursa-pastoris Carduus assoi ssp. hispanicus Carex divulsa Carex halleriana Carlina hispanica Carthamus lanatus Carthamus lanatus ssp. lanatus Celtis australis Centaurea aspera ssp. stenophylla Centaurea melitensis Centaurea pullata Centaurea rouyi Centaurea rouyi ssp. sufrutescens Centranthus ruber Cephaloziella baumgartneri Cerastium glomeratum Ceratonia siliqua Ceterach officinarum Chamaerops humilis Chamaesyce nutans Cheilanthes acrostica Chenopodium album Chenopodium ambrosioides Christella dentata Cichorium intybus Cichorium pumilum Cirsium valentinum Cistus albidus Cistus monspeliensis Clematis flammula

Marrubi hirsut Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades · Annex II. Protegides no catalogades

Llunetes, herba de llunetes Llunetes Categoria UICN · Vulnerable Herba de llunetes

Cerverol Ravenissa de roca

Estripa-sacs

Ungla de gat

Bosses de pastor Card de mont

Assotacrist Lledó Margenera vera

Bracera, margenera Bracera major

Garrofer Dauradeta Margalló

Te bord Cama-roja Card morat, card prim, calcida Estepa blanca

[117]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Clinopodium nepeta Convolvulus althaeoides Convolvulus arvensis Conyza bonariensis Coronilla juncea Coronilla scorpioides Cortaderia selloana

Crataegus monogyna Crepis vesicaria ssp. taraxacifolia Cynara cardunculus Cynara cardunculus var. altilis Cynodon dactylon Cynoglossum cheirifolium Cynoglossum creticum Cyperus rotundus Dactylis glomerata ssp. hispanica Daphne gnidium Datura innoxia Daucus carota Daucus carota ssp. carota Daucus crinitus

Corretjola Corretjola Ginestera Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex II Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo I (Catálogo Especies Exóticas Invasoras) Bolqueret Penquera Gespa Besneula Jonça Astruc

Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III. Especies Vigiladas Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III. Especies Vigiladas

Delphinium staphisagria Desmazeria rigida ssp. rigida Dianthus broteri ssp. valentinus Dianthus hispanicus Dianthus saetabensis ssp. saetabensis Didymodon luridus Dipcadi serotinus Diplotaxis erucoides Dipsacus fullonum Dittrichia viscosa Dorycnium pentaphyllum Echium creticum ssp. coincyanum Elaeoselinum tenuifolium Emex spinosa Entosthodon pulchellus Erica arborea Erica multiflora Erodium chium Erodium malacoides Erodium moschatum Erodium neuradifolium Erophila verna Eryngium campestre Eucladium verticillatum Euphorbia characias Euphorbia exigua Euphorbia helioscopia Euphorbia lagascae Euphorbia peplus Euphorbia segetalis Euphorbia serrata Euphorbia squamigera Ferula communis ssp. catalaunica Foeniculum vulgare Fossombronia caespitiformis Fraxinus angustifolia Fumana laevipes Fumana thymifolia Fumaria capreolata Fumaria gaillardotii Fumaria officinalis ssp. officinalis Fumaria parviflora Funaria hygrometrica

Clavellinera de pastor Convenio de Berna · Anexo I

Marcet Ravenell Olivarda Viperina Julivert marí Bleda borda

Petorreta Agulletes

Panical Bambollera Lletera Lletera Lletera Lletera de vinya

Julivert bord

[118]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Galactites duriaei Galactites tomentosa Galium aparine Galium valentinum Galium verrucosum Gaudinia fragilis Geranium molle Geranium purpureum Geranium rotundifolium Gladiolus illyricus Glaucium flavum Globularia alypum Gymnostomum viridulum Hedera helix Hedypnois cretica Helianthemum asperum ssp. asperum Helianthemum rotundifolium Helichrysum italicum ssp. serotinum Helichrysum stoechas Heliotropium europaeum Hippocrepis valentina Hordeum murinum ssp. leporinum Hordeum vulgare Hornungia petraea ssp. petraea Hyoseris scabra Hyparrhenia hirta Hyparrhenia sinaica Hypericum perforatum Hypericum perforatum ssp. angustifolium Hypochoeris radicata Ipomoea indica Iris germanica Kickxia lanigera Lamarckia aurea Lamium amplexicaule Lapiedra martinezii Lathyrus cicera Lathyrus clymenum Lathyrus latifolius Lathyrus odoratus Laurus nobilis

Lavandula dentata Lavandula multifida Lavatera cretica Lavatera maritima Lemna minor Leontodon longirrostris Leontodon tuberosus Leucaena leucocephala Leucanthemum gracilicaule Leucanthemum paludosum Linum strictum Linum strictum ssp. strictum Lobularia maritima Lobularia maritima ssp. maritima Lonicera japonica

Malva parviflora Malva sylvestris Medicago littoralis

Card blanc Amor d'hortolà Qualla-llets, qualladora

Carxofera de prat Coroneta de frare

Sempreviva borda Herba berruguera Ferradura de cingle Margall bord

Fenàs Pericó

Campanetes de jardí

Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex II

Cua de gos Peu de gall Guixó

Llorer

Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III. Especies Vigiladas Categoria UICN · En peligro

Tomaní d´Alacant Malva

Margarida fina o de runar

Caps blancs Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex II Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo II (Listado especies exóticas con potencial invasor) Malva Malvera

[119]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Medicago orbicularis Medicago suffruticosa ssp. leiocarpa Melilotus indicus Melilotus siculus Mercurialis ambigua Microbryum davallianum Microbryum starkeanum Micromeria graeca Minuartia hybrida Muscari neglectum Narcissus perezlarae * Narcissus serotinus Nerium oleander Nicotiana glauca

Oenothera rosea Olea europaea Olea europaea ssp. europaea Olea europaea ssp. sylvestris Ononis minutissima Ononis mitissima Ononis ornithopodioides Ononis reclinata Ononis viscosa ssp. breviflora Ophrys apifera Ophrys dianica Ophrys fusca Ophrys lutea Ophrys scolopax Ophrys speculum Opuntia ficus-barbarica Opuntia subulata Orchis conica *

Melilot Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo III. Especies Vigiladas Melcoratge

All de bruixa Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo Ia. En Peligro de Extinción Baladre Tabac de jardí

Olivera

Gavó menut

Mosques negres

Mosques blaves Agulles d'Eva Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo Ib. Vulnerables

Origanum vulgare ssp. virens Ornithogalum arabicum Orobanche schultzii * Oxalis corniculata Oxalis pes-caprae

Papaver hybridum Papaver rhoeas Parietaria judaica Parietaria lusitanica Paronychia argentea Paspalum dilatatum Paspalum paspalodes

Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo II. Protegidas no catalogadas Agret

Phyllitis scolopendrium *

Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex II Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo II (Listado especies exóticas con potencial invasor)

Rosella Blet de paret Herba de neu Gram d'aigua Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo II (Listado especies exóticas con potencial invasor)

Pelargonium zonale Pennisetum setaceum

Phagnalon saxatile Phlomis lychnitis Phoenix canariensis Phoenix dactylifera Phoenix x intermedia Phyllitis sagittata *

Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex II Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo II (Listado especies exóticas con potencial invasor)

Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex I Listado y Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras · Anexo I (Catálogo Especies Exóticas Invasoras) Botgeta Orella de llebre

Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo Ia. En Peligro de Extinción Categoria UICN · Extinta en estado silvestre Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas · Anexo II. Protegidas no catalogadas

[120]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Categoria UICN · En peligro crítico Pinus halepensis Pinus pinea Piptatherum miliaceum Piptatherum miliaceum ssp. miliaceum Pistacia lentiscus Pisum sativum ssp. elatius Plantago afra Plantago albicans Plantago coronopus Plantago lagopus Plantago lanceolata Poa annua ssp. annua Polygala rupestris Polygonum persicaria Polypogon viridis Populus deltoides Populus x canadensis Portulaca oleracea ssp. oleracea Protobryum bryoides Prunus armeniaca Prunus dulcis Psoralea americana Psoralea bituminosa Pteridium aquilinum Pulicaria odora Quercus coccifera Quercus ilex ssp. rotundifolia Ranunculus bulbosus ssp. aleae Rapistrum rugosum Reichardia intermedia Reichardia tingitana Reseda phyteuma Reseda valentina Rhagadiolus stellatus Rhamnus alaternus Rhamnus lycioides Rhamnus lycioides ssp. borgiae Rhamnus lycioides ssp. lycioides Rhamnus oleoides ssp. angustifolia Rhynchostegiella tenella Rhynchostegium megapolitanum Riccia trabutiana Rorippa nasturtium-aquaticum Rosmarinus officinalis Rosulabryum capillare Rosulabryum donnianum Rubia peregrina ssp. longifolia Rubus ulmifolius Rumex bucephalophorus Rumex pulcher ssp. woodsii Ruta chalepensis Sagina apetala Salvia verbenaca Salvia verbenaca ssp. verbenaca Satureja obovata Satureja obovata ssp. valentina Scabiosa atropurpurea Scleropodium purum Scorpiurus subvillosus Scorpiurus sulcatus Scrophularia tanacetifolia Secale cereale Sedum acre Sedum album Sedum dasyphyllum Sedum rubens Sedum sediforme Sedum sediforme ssp. dianium

Pi blanc Ripoll

Llentiscle

Penosella Cervina Herba de cinc nervis

Polígala Herba presseguera

Coscoll

Frare de muntanya Aladern Aranyoner Arçot

Creixen Romaní

Esbarzer

Tàrrec

Cardeta marítima Orella de ratolí Conillets rojos

Raïmet de Pastor Crespinell Raïmet de pastor

[121]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Selaginella denticulata Senecio angulatus Senecio malacitanus Senecio vulgaris Setaria verticillata Sherardia arvensis Sideritis tragoriganum Silene colorata Silene diversifolia Silene mellifera Silene vulgaris Silene vulgaris ssp. vulgaris Sisymbrium irio Smilax aspera Solanum villosum Sonchus asper ssp. asper Sonchus oleraceus Sonchus tenerrimus Sonchus tenerrimus ssp. tenerrimus Sorghum halepense Spergularia bocconii Stachys heraclea Stachys ocymastrum Stellaria media ssp. media Tamus communis Tanacetum parthenium Taraxacum obovatum Teucrium capitatum ssp. gracillimum Teucrium flavum Teucrium pseudochamaepitys Thapsia villosa Thymus vulgaris Thymus vulgaris ssp. aestivus Thymus vulgaris ssp. vulgaris Torilis arvensis ssp. arvensis Tortella nitida Tortula muralis Trachelium caeruleum Trichostomum brachydontium Trifolium angustifolium Trifolium campestre Trifolium lappaceum Trifolium scabrum Trifolium stellatum Ulex parviflorus Umbilicus gaditanus Urginea maritima Urospermum dalechampii Urospermum picroides Vaccaria hispanica Valantia hispida Valantia muralis Verbascum thapsus ssp. giganteum Verbena officinalis Veronica anagallis-aquatica Veronica arvensis Veronica hederifolia Veronica polita Vicia sativa ssp. nigra Vinca difformis

Decreto Control de Especies Exóticas Invasoras de la Comunidad Valenciana · Anex II Citró Aferradissos Categoria UICN · Vulnerable

Esclafidora apegalosa

Apagallums Arítjol

Lletsó Lletsó

Canyamussa

Timó blanc

Cresta de gall Timó Timonet, timó, farigola

Argelaga

Amargot

Berbena Anagall d'aigua

Verònica polida

Font: Banc de Dades de Biodiversitat, CITMA.

[122]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Segons el Servei de Biodiversitat de la CITMA (Informe referència 0050/2010), després de la consulta realitzada al Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV, s’informa de la presència de les següents espècies prioritàries en el terme municipal: 

Orchis conica. Orquídia de distribució rara en el territori valencià, inclosa en l’Annex Ib Vulnerables del Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades. S’ubica al sudoest del municipi en la quadrícula UTM 1x1 km 31SBC4095, en sòl no urbanitzable protegit.

No obstant, es considera que no hi haurà afecció sobre la Orchis conica ja que es troba en sòl proposat com a no urbanitzable protegit.

3.2.6.4. Hàbitats d’Interès Comunitari

Les diferents comunitats vegetals (hàbitats) es distribueixen en el territori en funció de l'òptim ecològic de cadascuna d'elles, de manera que no es distribueixen a l'atzar en el territori, ja que aquesta combinació de factors ambientals només es dóna en situacions molt concretes.

Habitualment es diu que l'hàbitat d'una comunitat vegetal és el "conjunt de condicions ecològiques apropiades per al desenvolupament de la mateixa", però com que conegudes les relacions entre la comunitat i l'hàbitat es pot reconèixer la presència de l'últim en detectar el tipus de vegetació que s'assenta en el mateix, també és possible utilitzar la comunitat vegetal com indicadora de l'hàbitat que la sustenta. Per aquestes raons en la Directiva 92/43 es va utilitzar genèricament el terme "hàbitat" per nomenar els tipus de vegetació d'interès a la Comunitat Europea.

En el TM de Pedreguer trobem diversos hàbitats d’interès comunitari, com es pot observar en la següent imatge, coincidint amb les muntanyes existents.

[123]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 39. Hàbitats d’Interès Comunitari.

Font: CITMA. Tot seguit, es detalla per a cadascuna de les zones anteriors, les associacions fitosociològiques, el seu percentatge de cobertura, el codi de la UE i informació sobre si és tracta d’un hàbitat prioritari o no.

Taula 27. Hàbitats d’Interès Comunitari.

Hàbitats presents a l’Albardanera Codi Cobertura Descripció UE (%) 5330 90 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936 6220* 10 Thero-Brachypodion ramosi Br.-Bl. 1925

Hàbitats presents a la zona pròxima al camp de golf Codi Cobertura Descripció UE (%) 5330 90 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936 6220* 10 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi O. Bolòs 1957 [124]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

9340

1

Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1983

Hàbitats presents a la cara sud de la Sella Codi Cobertura Descripció UE (%) 5330 60 Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934 5330 20 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936 6220* 15 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi O. Bolòs 1957 6220* 1 Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae Izco 1974 9340 1 Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1983

Hàbitats presents als Oquins i la font d’Aixa Codi Cobertura Descripció UE (%) 5330 50 Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934 5330 40 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936 6220* 8 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi O. Bolòs 1957 6110* 1 Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs & Masalles in O. Bolòs 1981

Hàbitats presents a la muntanya Gran Codi Cobertura Descripció UE (%) 5330 60 Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934 5330 10 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936 6220* 10 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi O. Bolòs 1957 8210 2 Resedo paui-Sarcocapnetum saetabensis Sánchez Gómez & Alcaráz 1993 9340 1 Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1983 6110* 1 Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs & Masalles in O. Bolòs 1981 6220* 1 Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae Izco 1974 8130 1 Scrophulario sciophilae-Arenarietum intricatae O. Bolòs 1957 8210 1 Hippocrepido-Scabiosetum saxatilis Rivas Goday ex O. Bolòs 1957

Hàbitats presents a la Solana Codi Cobertura Descripció UE (%) 5330 65 Rosmarinion officinalis Br.-Bl. ex Molinier 1934 6220* 15 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum ramosi O. Bolòs 1957 5330 10 Querco cocciferae-Lentiscetum Br.-Bl., Font Quer, G. Br.-Bl., Frey, Jansen, & Moor 1936 6110* 1 Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs & Masalles in O. Bolòs 1981 [125]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

6220*

1

Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae Izco 1974

Font: CITMA. El desenvolupament del PGE de Pedreguer no afectarà a cap dels Hàbitats d’Interès Comunitari relacionats anteriorment. En la zona del sector de la Solana-II (sectors 4 i 5 de les NN SS), es van realitzar de manera il·legal una sèrie de vials per part de la urbanitzadora abans de la desclassificació per part de l’Ajuntament, pel que en el moment de la seua execució no era sòl d’especial protecció. La proposta del PGE per a aquesta zona és classificar-ho com a Zona Rural Protegida Natural Ecològico-Paisatgística (ZRP-NA-EP). Com a mesura correctora, es proposa la restauració paisatgística de la zona, estudiant la possibilitat d’adequar topogràficament la zona i escometre una plantació d’espècies autòctones. Aquesta proposta va en consonància amb els informes del Servei de Biodiversitat i del Servei Territorial de Medi Ambient d’Alacant.

3.2.6.5. Patrimoni arbori monumental

La Llei 4/2006, de 19 de maig, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, estableix el marc normatiu per a garantir la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i el creixement del patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.

El patrimoni mencionat engloba qualsevol exemplar arbori les característiques botàniques de monumentalitat dels quals o les circumstàncies extraordinàries d'edat, el port o els altres tipus d'esdeveniments històrics, culturals, científics, de recreació o ambientals lligats a estos i al seu llegat, els faça mereixedors de protecció i conservació. Per això, els articles 4, 5 i 6 de la llei esmentada determinen dos tipus de protecció del patrimoni monumental mencionat, la genèrica i l'expressa, així com les administracions competents per a això, la Generalitat i els ajuntaments.

Des de l'entrada en vigor de la Llei de Patrimoni Arbori Monumental, els servicis competents de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient han començat una labor d'estudi i documentació que ha permès identificar un conjunt d'exemplars que tenen els requisits indicats en l'article 4 i que, per tant, són mereixedors de protecció genèrica. A més d'això, alguns ajuntaments de la Comunitat Valenciana han començat a fer ús de les competències previstes en l'article 6, que regula les condicions per a la declaració d'arbres monumentals d’interès local per mitjà d'un acord del Ple del corresponent ajuntament. Així, tot això ha marcat l'inici de la recopilació de dades fiables i contrastades sobre el verdader patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, i s'assenten així les bases per a disposar en el futur d'un panorama complet i detallat d’aquest.

En aquest sentit, i amb l'objectiu de donar a conèixer el dit patrimoni arbori monumental, l'article 8 de la Llei de Patrimoni Arbori Monumental crea el Catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana, i s'indica expressament que la direcció general amb competència en la gestió del medi natural procedirà a la inscripció subsegüent en el catàleg de les declaracions comunicades per les corresponents administracions, amb indicació de les [126]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

característiques de l'exemplar, l'espècie de què es tracte, els motius de la seua catalogació, la propietat i l'entorn de protecció que, com a mínim, inclourà un cercle al voltant de la base de l'arbre per on s'estenguen les seues arrels.

Per tant, l’Ordre 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es publica el Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana, inclou pel TM de Pedreguer el següent exemplar d’arbre monumental.

Taula 28. Catàleg d’arbres monumentals i singulars.

Espècie

Nom popular

Núm.

Inventari

X

Y

Z

Ceratonia Siliqua L.

Garrofera de l’Alberca

1428

761.771

4.299.104

60

Polígon i Parcel·la Polígon 2, Parcel·la 465

Edat

Alçada

Perímetre

Diàmetre copa

Propietat

-

8’10

7’00

9,30

Privada

Font: CITMA. Si existiren altres exemplars d’arbres monumentals que igualen o superen els paràmetres establerts en la Llei 4/2006, es deuran incorporar al planejament, dotant-los de l’adequada protecció ambiental.

3.2.7. Fauna

El procés d’expansió urbanística del sobre el medi natural ha suposat una de les causes principals de reducció, fragmentació i degradació de l’hàbitat de nombroses espècies biològiques. Resulta urgent, per tant, establir mesures de protecció i minimització de l’impacte ambiental que suposa aquesta alteració del territori. Dites mesures no tindran efectivitat si prèviament no es realitza un exhaustiu coneixement de la realitat física i biològica del mateix.

En la taula següent es proporciona un llistat de les espècies de fauna existents a Pedreguer segons el Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV. Taula 29. Espècies de fauna presents a Pedreguer (*= prioritàries, **= restringides).

Nom científic Alectoris rufa Ammotragus lervia Anax imperator Anillochlamys bueni Apus apus Aquila chrysaetos* Aquila fasciata* ** Argiope bruennichi Argiope lobata Argiope trifasciata Bubo bubo* Bufo bufo Carduelis chloris Circaetus gallicus*

Nom en valencià Perdiu Arruí Falcia Àguila reial Àguila de panxa blanca Brúfol, duc Gripau comú, renoc comú Verderol Àguila serpera [127]

Entorn de protecció 14’65

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Crocidura russula Musaranya comuna Crocothemis erythraea Cyrtauchenius walckenaeri Eupithecia ultimaria Falco tinnunculus Soliguer Felis silvestris Gat salvatge Fringilla coelebs Pinsà Genetta genetta Geneta Hirundo rustica Oroneta Ischnura pumilio Lanius senator Capsot Lepus granatensis Llebre Loxosceles rufescens Malpolon monspessulanus Serp verda Meles meles Teixó Metellina segmentata Muscicapa striata Papamosques gris, mastegatatxets Mustela nivalis Mostela Myotis capaccinii* Rata penada de peus grans Orthetrum chrysostigma Orthetrum coerulescens Oryctolagus cuniculus Conill Palliduphantes lorifer Passer domesticus Teuladí Pholcus phalangioides Rattus norvegicus Rata comuna Rattus rattus Rata negra Rhinechis scalaris Serp blanca Rhynchophorus ferrugineus Morrut roig Sciurus vulgaris Esquirol Steatoda grossa Streptopelia decaocto Tórtora turca Suboestophora boscae Sus scrofa Porc senglar Sympetrum fonscolombii Sympetrum sinaiticum Tarentola mauritanica Andragó Tegenaria domestica Tegenaria pagana Tegenaria racovitzai Thorectes valencianus Tourneuma morandae Vulpes vulpes Rabosa Font: Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV. Segons el Servei de Biodiversitat de la CITMA (Informe amb referència 0050/2010), després de la consulta realitzada al Banc de Dades de la Biodiversitat de la CV, s’informa de la presència de les següents espècies prioritàries en el terme municipal: 

Àguila reial (Aquila chrysaetos). La seua àrea de campeig s’estén pel sudoest del municipi, en sòl no urbanitzable protegit.

[128]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER





 

Mussol reial (Bubo bubo). Existeixen cites de tres ubicacions en el terme municipal, dos d’elles en el sudoest del municipi sobre sòl no urbanitzable protegit i una altra en sòl que es proposa com a sòl urbà (Urbanització la Solana). Àguila de panxa blanca (Aquila fasciata). És una espècia d’ampla distribució. En el Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades es troba en l’Annex I, com a espècie Vulnerable. Àguila serpera (Circaetus gallicus). Es troba inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE).

Rata penada de peus grans (Myotis capaccinii). Aquesta rata penada es troba en perill d’extinció (Annex I del Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades).

No obstant, es considera que no hi haurà afecció sobre l’Àguila reial ja que es troba en sòl proposat com a no urbanitzable protegit. Respecte al Mussol reial, el lloc on s’ubica el niu ja està urbanitzat, per tant, tampoc haurà afecció. Pel que fa a les Àguiles de panxa blanca i serpera, no es produirà afecció degut a la seua mobilitat i a que no es proposen nous sòls urbanitzables. Per últim, la rata penada de peus grans no es veurà afectada ja que el seu hàbitat no serà alterat.

3.2.8. Espais Naturals Protegits

En el TM de Pedreguer no trobem cap espai inclòs en el Catàleg de Zones Humides, així com tampoc Microrreserves, Paisatges Protegits, Paratges Naturals Municipals ni Monuments Naturals. Cal destacar la presència de dos espais naturals protegits: part del PORN del Montgó i, per últim, el Forat i la cova del Comte, incloses en el Catàleg de Coves. Passem a descriure sintèticament cadascú d’ells tres.

Cal destacar que el LIC del riu Gorgos no afecta territorialment al Terme Municipal de Pedreguer, tal i com s’assegura en l’informe del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi (201/2010-OSM JO). S’ha consultat la cartografia del Terrasit i el visor temàtic de la pròpia CITMA i es conclou que el LIC no afecta a Pedreguer.

Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Montgó El Montgó, declarat parc Natural en 1987, comprèn una extensió de 2117,68 ha i s'eleva fins als 753 metres d'altura. Testimoni del pas de l'home des d'èpoques ancestrals posseeix un elevat valor cultural i arqueològic. Destaca per les més de 650 espècies de flora. El Montgó arriba a la mar en el Cap de Sant Antoni, el qual als seus peus dóna recer a la Reserva Natural dels fons marins que porta el seu nom, declarada en 1994 per la importància dels seus fons i la biodiversitat que estos alberguen. Formant, aquest conjunt, uns dels paisatges més espectaculars del litoral valencià.

El nord del TM de Pedreguer es troba afectat pel PORN del Montgó, com es pot comprovar en la cartografia següent. Des de la carretera N-332 en direcció nord, el terreny es classifica, segons la zonificació del PORN, com a: -

Àrees naturals. Correspon a la cara sud de la Sella i part de la zona de l’Albardanera.

[129]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

Àrees urbanes i urbanitzables. Correspon a la urbanització de la Sella i al futur polígon industrial dels Oquins, actualment en tramitació. Àrees agrícoles. La resta, és a dir, les partides del Mont-roig, Bisserot, Mirabò, Sella, Murtar, Caragús i la part de l’Albardanera no inclosa com a àrea natural.

Imatge 40. Delimitació del PORN del Montgó.

Font: CITMA. El PGE s’adaptarà a les determinacions del PORN en relació a la classificació urbanística de les zones que afecten al Terme Municipal de Pedreguer, com s’indica en l’Informe de l’Àrea de Conservació d’Espais Naturals (Núm. Expt. 211/10).

Catàleg de coves El Forat de Pedreguer, conegut també com a Clot del Lirio, està inclòs en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà del Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s’aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. En la fitxa tècnica del Forat, en les característiques ambientals, es parla de que es tracta d’un exemple de geomorfologia subterrània, descrivint-la com un “avenc d’afonament prequaternari amb pendants”.

[130]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 41. Perfil i imatge del Forat de Pedreguer.

Font: Història Natural dels Països Catalans i http://www.auntirdepedra.com.

A més, d'acord amb el que disposa l'art. 9 de dit Decret, s'estableixen al voltant de les coves zones perimetrals de protecció que, de manera general, es defineixen mitjançant un cercle d'1 ha de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cadascuna de les boques de la cavitat. En aquest perímetre, i sense perjudici del que s'establira específicament en les Normes de Gestió que s'aproven per a cada cas, es consideren activitats no permeses, amb caràcter general, aquelles que puguen representar un menyscabament de les característiques geològiques o biològiques de la cavitat de què es tracte. Qualsevol actuació que represente un canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l'hàbitat, afecció previsible sobre el nivell freàtic o alteració topogràfica ha de tenir, prèviament a la seva realització, amb informe favorable emés per la Conselleria competent en medi ambient.

L’altra cavitat és la cova del Comte. Aquest jaciment arqueològic se situa a 260 m. d’altura al peu d’una cinglera que perfila el curs mitjà del Barranc de la Parra en un paisatge abrupte, de forts pendents, antigament abancalat però hui inculte i cobert per coscoll, matoll baix, figueres paleres, ullastres i pins. La cova està oberta cap el nord-oest, té uns 60 m. de longitud i un desnivell d’uns 12 m. Al llarg d’aquest espai es poden distingir quatre àmbits diferents: la sala de l’entrada, la galeria de la gatera, la sala interior i la gatera de desguàs del final.

En el tram més interior de la cavitat s’han documentat els panells amb decoració prehistòrica incisa i pintada, més concretament del Paleolític superior. És un dels escassos centres amb art d’aquesta cronologia en la Comunitat Valenciana on a penes es coneixen mitja dotzena de jaciments amb manifestacions rupestres de tanta antiguitat.

[131]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

La sala de l’entrada té uns 15 m. de llargària i està perfectament il·luminada. Al final d’aquesta s’obri una angosta obertura que dóna pas a una llarga galeria descendent de difícil accés, amb uns 18 m. de longitud. Una vegada superada la gatera accedim a la sala interior d’uns 23 m. de longitud, ampla, alta i amb un fort pendent cap a l’interior. En el tram final el sòl és argilenc, humit i inclús embassat si s’han produït precipitacions. En aquesta sala és on es localitzen els diferents panells amb art parietal paleolític. Finalment, el sostre de la sala interior descendeix sensiblement fins tornar a convertir-se en una gatera estreta i sinuosa que acaba per ser impracticable. En aquest punt es documenten també traços de pintura.

La cova presenta un jaciment arqueològic que s’engloba dins de diferents períodes culturals de la Prehistòria. El més antic correspon al Paleolític superior, amb una cronologia aproximada entre el 18.000 i el 16.000 abans del present. També s’observen restes del Neolític, amb una cronologia aproximada situada entre el 7.000 i el 4.000 abans del present. A més, de les restes arqueològiques, la cova també presenta uns importants valors de caràcter etnològic i natural.

La cavitat va formar part d’un corral pel ramat en temps històrics i encara conserva uns murs de tanca, un accés i altres elements relacionats amb el món de la ramaderia.

Els diferents panells amb manifestacions artístiques, es localitzen bàsicament en la paret nord de la sala interior. Es tracta de gravats i pintures que representen figures zoomorfes, amb cavalls, cabres o cérvols, i altres representacions abstractes com ara signes en forma de cercles concèntrics, rectangles, “chevrons”, escales o petxines. En el fons de la sala hi trobem una fornícula amb una única figura gravada que representa un cap de cavall.

Són nombrosos els signes pintats, generalment en negre, unes vegades són motius poc definits, unes altres tenen forma d’arbre, la majoria de les voltes abunden els traços en forma de barra, individuals o a parelles. No es descarten motius més complexes o inclús zoomorfes molt alterats per l’erosió del suport. Pels trets estilístics i les associacions de zoomorfs i signes és possible atribuir-lo al Paleolític superior, concretament al final del cicle artístic premagdalenià.

La Cova del Comte és un Bé d’Interés Cultural pel fet de contenir manifestacions d’art rupestre conforme a la legislació de l’Estat Espanyol i autonòmica. A més, aquest tipus de manifestacions artístiques estan reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, cosa que implica una valoració cultural per damunt del que serien els béns culturals nacionals en tant que representa en si mateix una fita per la humanitat com a col·lectiu.

3.2.9. Paisatge

Pel que fa al paisatge de Pedreguer, es remet a l’estudi sectorial elaborat per a l’anàlisi, gestió, protecció i ordenació del mateix, l’Estudi de Paisatge.

Els Estudis de Paisatge analitzen l’ordenació urbana i territorial i els processos que incideixen en el paisatge en els plans sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica, i fixen objectius de qualitat paisatgística i establixen mesures destinades a la seua protecció, ordenació i gestió, de conformitat amb l’annex I de la LOTUP.

[132]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.2.10. Infraestructura verda

El planejament territorial i urbanístic incorporarà a les seues previsions els espais que integren la Infraestructura Verda. La localització i implantació dels nous usos i activitats en el territori estarà limitada per la conservació de dita infraestructura.

Segons la Directriu 38 de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), en execució i desenvolupament del que estableix l’article 19 bis de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la Infraestructura Verda de la Comunitat Valenciana està integrada per una sèrie d’espais que es detallen a continuació pel cas concret de Pedreguer: a) Els espais que constitueixen la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, designats o declarats de conformitat amb el que estableix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

No existeixen espais d’aquesta categoria en el Terme Municipal. El Lloc d’Interès Comunitari (LIC) del riu Gorgos no afecta a Pedreguer, ja que resulta tangent al límit administratiu. b) La xarxa que comprèn els espais naturals protegits declarats com a tals de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, incloent-hi, si és el cas, les àrees d’esmorteïment d’impactes.

Parc Natural del Montgó afecta a la part nord del Terme Municipal. Aquest espai natural protegit es troba regulat pel Decret 180/2002, de 5 de novembre, del Govern Valencià i pel PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió) corresponent. Segons la zonificació del PORN, el municipi s’inclou dins de la zona d’amortiguació d’impactes i es troba afectat per les zones següents: àrees naturals, connectors ambientals i àrees agrícoles. c) Les àrees protegides formalment designades per instruments internacionals, assenyalades en l’article 49 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

En el Terme Municipal de Pedreguer hi ha diverses zones afectades per hàbitats d’interès comunitari, com es detalla en l’apartat 3.2.6.4. del present document. d) Les zones humides catalogades i les cavitats subterrànies incloses en el corresponent catàleg, tal com es preveu en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

No hi ha a Pedreguer zones humides catalogades. Com a cavitats subterrànies incloses en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, trobem el Forat, localitzat a la partida Campell, i la cova del Comte, ubicada al barranc de la Parra. e) Les forests de domini públic i d’utilitat pública o protectors que es troben incloses en el corresponent catàleg, com també els terrenys que siguen classificats com a àrees de sòl forestal de protecció en el Pla general d’ordenació forestal de la Comunitat Valenciana formulat en desenvolupament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, o instrument d’ordenació que el substituïsca.

[133]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

En el Terme Municipal de Pedreguer trobem sòl classificat com a forestal, segons el PATFOR. A més, hi trobem un arbre monumental, un garrofer (Ceratonia siliqua) ubicat a la partida la Xara. f) Els espais litorals d’interès ambiental i cultural que no es troben inclosos en cap dels supòsits anteriors.

No existeixen en el Terme Municipal de Pedreguer àrees protegides d’aquest tipus. g) Els espais d’interès cultural a què es refereix l’article 21.3, de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, segons la redacció donada per la Llei 12/2009, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat.

Els espais d’interès cultural existents en el Terme Municipal de Pedreguer són tots aquells inclosos en el Catàleg de Bens i Espais Protegits, és a dir, Bens d’Interès Cultural (BIC), Bens de Rellevància Local (BRL), jaciments arqueològics, coves, elements de caràcter etnològic, patrimoni hidràulic, vies pecuàries, etc. h) Les zones que es troben sotmeses a risc d’inundació, d’acord amb el que estableix al respecte del Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana i les modificacions i revisions.

En la revisió del PATRICOVA (2013), hi trobem, per una banda, la perillositat geomorfològica (1.052,42 ha d’extensió) que suposa la zona més plana del territori i, d’altra, quatre punts (26,58 ha d’extensió) on hi ha una perillositat de nivell 6 (freqüència baixa -500 anys- i calat baix -menys de 0,8 mts-). Aquests quatre punts son els mateixos que els determinats pel PATRICOVA del 2003. i) Les zones que presenten un risc significatiu d’erosió o contaminació d’aqüífers, definides i delimitades d’acord amb els criteris i normes establides en la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i, si és el cas, per un pla d’acció territorial confeccionat a l’efecte.

En el Terme Municipal de Pedreguer existeixen zones amb un elevat risc d’erosió tant actual com potencial. Per una part, en la zona sud del Terme Municipal, les àrees muntanyoses dels Pouets i la Solana. D’altra banda, la xicoteta elevació que suposen els Molinets i també la muntanya de la Sella.

Pel que fa al risc de contaminació d’aqüífers, el Terme Municipal de Pedreguer té una vulnerabilitat alta en la Sella, els Molinets, part de la Solana, l’Alberca i la Font d’Aixa. j) Les zones crítiques respecte a qualsevol risc natural i induït significatiu, definides i delimitades d’acord amb els criteris i normes establides en la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i, si és procedent, per un pla d’acció territorial confeccionat a l’efecte.

Com a zones crítiques respecte a qualsevol risc natural i induït, podem destacar aquelles àrees que han sofert un incendi (veure apartat de risc d’incendis) i les zones incloses en el Pla Especial de la Comunitat Valenciana front al risc d’accidents greus en que intervinguen mercaderies perilloses.

[134]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

k) Les àrees en què el planejament territorial, ambiental i urbanístic, en desplegament de la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i de les respectives normatives sectorials, establisca explícitament com a adequades per a la incorporació a la infraestructura verda esmentada, pel seu interès per a la conservació i el gaudi del paisatge, per a la protecció de terrenys que tenen especials valors agraris la preservació dels quals és convenient per al medi rural o per a la protecció d’espais naturals que, sense haver sigut declarats expressament com a protegits, reunisquen valors naturals mereixedors de protecció o es troben profundament transformats, i en els quals calga establir mesures de rehabilitació destinades a disminuir els impactes paisatgístics existents.

En el futur Pla General Estructural de Pedreguer es classifiquen com a Zona Rural Protegida Agropecuària (ZRP-AG) dos àrees: els Oquins i l’Alberca. També, es classifiquen com a Zona Rural Protegida Natural Ecològico-Paisatgística (ZRP-NA-EP) les àrees muntanyoses: Pouets, la Solana, els Molinets (la Sella s’inclou en les classificacions urbanístiques del PORN del Montgó). l) Els espais de la zona marina, tenint en compte que la delimitació, l’ordenació i la gestió d’aquests ha de fer-se de forma conjunta amb els terrenys litorals a què es troben associats.

No existeixen en el Terme Municipal de Pedreguer àrees protegides d’aquest tipus. m) Les àrees, espais i elements que garantisquen l’adequada connectivitat territorial i funcional entre els diversos elements constitutius de la infraestructura verda, amb especial referència a les àrees fluvials i els connectors ecològics i territorials.

Els elements que garanteixen la connectivitat territorial i funcional entre els diversos elements constitutius de la Infraestructura Verda de Pedreguer són la xarxa de barrancs, les vies pecuàries (amb els esbeuredors i descansadors), els senders PR i els principals camins rurals existents en el Terme Municipal de Pedreguer.

Taula 30. Resum amb les superfícies de la Infraestructura Verda de Pedreguer.

INFRASTRUCTURA VERDA EN EL TERME MUNICIPAL DE PEDREGUER ESPAIS NATURALS PROTEGITS

5.036.437

PORN DEL MONTGÓ

BIODIVERSITAT-HABITATS PROTEGITS COVES SÒL FORESTAL

12.721.707 --11.565.839

PATFOR i ARBRES MONUMENTALS

ESPAIS D’INTERÈS CULTURAL

---

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS I COVES PATRIMONI ARQUITECTÒNIC PATRIMONI HIDRÀULIC VIES PECUÀRIAS CAMINS RURALS i SENDERS

ZONES SOTMESES A RISC D’INUNDACIÓ

10.984.729

RISC NIVELL 6

241.401

RISC GEOMORFOLÒGIC

10.743.328

RISC D’EROSIÓ O CONTAMINACIÓ D’AQÜÍFERS

28.935.201

ENTORNS DE PROTECCIÓ DE POUS PER A CONSUM HUMÀ

10.567.963

RISC PER VULNERABILITAT D’AQÜÍFERS

5.807.345

RISC D’EROSIÓ

12.559.893

[135]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

ZONES CRÍTIQUES PER ALTRES RISCOS

10.472.306

ZONES INCENDIADES

5.346.100

RISC D’ACCIDENTS PER TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

5.126.206

ÀREES PROPOSADES PEL PLANEJAMENT

13.166.611

ZONA DE PROTECCIÓ AGROPECUÀRIA

2.715.113

ZONA DE PROTECCIÓ ECOLÒGICO PAISATGÍSTICA

10.451.498

CONNECTORS AMBIENTALS

336.182

BARRANCS

70.060

VIES PECUARIES

121.935

SENDERS

18.257

CAMINS RURALS

125.930

TOTAL

92.263 29.199.699

NOTA: La superfície total de la Infrastructura Verda, és la que apareix en l’apartat TOTAL, i no coincideix amb la suma de les superfícies de las diferents zones o àrees que la integren, ja que moltes d’elles es superposen.

Font: PGE. La infrastructura verda de Pedreguer es presenta en el Plànol 4 denominat Infrastructura Verda a escala 1/10.000.

3.2.11. Senders

En aquest punt té una importància cabdal el Centre Excursionista de Pedreguer (CEP). Es tracta de l’autèntic impulsor de l’anomenat Sender de Pedreguer, Petit Recorregut Valencià número 53 (PRV-53). Aquest anàlisi s’efectuarà amb el recolzament de la informació dels tríptics existents i la publicació de l’Ajuntament de Pedreguer anomenada ‘30 anys Centre Excursionista Pedreguer’, realitzada per Lluís Pons Costa en 2001, que va comptar amb la col·laboració del CEP i de la Diputació Provincial d’Alacant.

En els anys noranta, el CEP va canalitzar “l’esclat del senderisme” [PONS COSTA, 2001]. Si bé, el que ara s’anomena senderisme sempre havia estat lligat al desenvolupament del CEP amb les eixides a la muntanya a caminar i gaudir de l’entorn natural. Aquesta despuntada de l’activitat del senderisme, en encertades paraules de Pons Costa, pot resultar ben interessant si realment serveix per a despertar la consciència de la vàlua del nostre patrimoni natural i paisatgístic i sobre la necessitat de preservar i tenir cura del nostre entorn. Si més no, ja ha servit perquè les administracions públiques i altres entitats donen el seu recolzament a projectes ecològics com la recuperació de sendes i de protecció del patrimoni natural i etnològic, tot i que aquests esforços mai no pareixen suficients. És aquest el context de l’adequació del sender de la Muntanya Gran de Pedreguer, fruit del treball del CEP i ajudat per les subvencions públiques per a l’homologació i la incorporació al catàleg del Comitè de Senders de la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme (FTVM).

Aquest Sender de Pedreguer PRV – 53 va ser inaugurat el 17 de novembre de 1996 amb motiu de la celebració de la XXXVIII Marxa de la Regularitat per Muntanya de la FTVM.

[136]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Un Petit Recorregut (PR), terme procedent del francès “petit randoné”, podria definir-se com el rastre deixat pels nostres avantpassats, fruit de la seua curiositat, de l’ambició humana i de la natural necessitat que tenien de comunicar-se. Tenen per finalitat apropar-nos a aquells espais que per la seua singularitat des del punt de vista paisatgístic, arquitectònic o cultural són dignes de visitar. Seguint camins i sendes naturals, els traçats d’un PR no excedeixen els 50 km de recorregut total.

La intenció de catalogar un sender en el terme de Pedreguer naix als inicis dels noranta, impulsada per l’experiència adquirida i per l’interès en habilitar una senda en l’entorn natural del municipi, pel qual la Muntanya Gran presentava unes característiques ideals. En aquest paratge, les sendes i els camins eren coneguts pels excursionistes locals, que havien sigut utilitzades per caçadors, ramats d’ovelles i de vaques i bous. Molt abans, però, també foren emprades pels llauradors que anaven a conrear els nombrosos abancalaments que omplien les vessants de la muntanya, quan aquestos estaven en rendiment fins entrat el segle XX. I, encara anteriorment, en l’època en que els moriscos ocupaven les fortificacions presents en aquest espai, els castells d’Aixa i de l’Ocaive, també s’utilitzaven alguns d’aquestos senderols. Calia condicionar alguns trams del recorregut, feina a la qual va ajudar l’incendi d’agost de 1993, fent desaparèixer la vegetació existent i descobrint trams ocults sota aquesta. Conclosa la fase de recuperació, era necessari traçar el recorregut.

DESCRIPCIÓ DEL SENDER PRINCIPAL El recorregut principal està establert en aproximadament 19’93 km, que poden ser completats en un temps estimat de 7 hores i 30 minuts, si es compta amb un mínim de preparació física.

L’itinerari discorre pels termes de Pedreguer, Llíber, Xaló i Alcanalí, mancant de dificultat tècnica. El sender arrenca des del nucli urbà de Pedreguer, al carrer del Cid, però existeixen altres punts alternatius per iniciar el camí, com la font d’Aixa o la font de l’Ombrereta. El camí principal comença pel senderol de la font de l’Ombrereta que aplega fins a la cova de les Miqueles. Després de recórrer la vessant d’ombria de la Muntanya Gran, la ruta s’encara cap al terme d’Alcanalí, deixant arrere a la dreta el nucli de la Llosa de Camatxo, fins arribar a la fonteta de la Tia Xima. Tot seguit, ens dirigim al castell d’Aixa, fortificació d’origen àrab, indret de major elevació del trajecte a 606 metres sobre el nivell de la mar on les vistes de la comarca són excepcionals. Passat l’equador del sender, el pròxim paratge a gaudir és el de la font d’Aixa, vestigi d’avantpassat musulmà, després de davallar pel Collado i les penyes Blanques, travessant els termes veïns de Xaló i Llíber. Després, el sender s’adreça al terme de Pedreguer, cap al pla de l’Era, a l’indret anomenat la Ponderosa. Seguidament, l’itinerari ens porta pel camí de les Fonts fins la font Coberta, on ascendirem cap a la caseta del Romangat i, després, continuant per la senda de la cova del Tambor, finalitzarem el trajecte en arribar al parc del Patronat, a l’extrem sud del nucli urbà de Pedreguer.

VARIANTS DEL SENDER PRINCIPAL A banda d’aquest sender principal, existeixen una sèrie de variants del Sender de Pedreguer que redueixen el recorregut i transcorren per altres espais d’interès d’aquest entorn natural.

Aquestes variants són:

[137]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

I. De Pedreguer al pla de l’Era, passant per la cova del Tambor i la Font Coberta. El temps efectiu per completar aquesta variant de 3’44 km és de 70 minuts aproximadament.

II. Del camí dels Pouets a la Font d’Aixa, passant pels Aspres. Es pot realitzar aquest camí de 3’524 km en uns 75 minuts.

III. Del barranc de la Font d’Aixa al Collao, passant pel Castell d’Aixa, el corral de la Mata i la caseta del Migjorn. La durada estaria al voltant de 170 minuts per a completar una distància de 7’249 km.

IV. De la cova de l’Ocaive a la font de l’Ombrereta passant pel Collao. El temps per realitzar aquesta variant de 2’12 km és d’uns 55 minuts.

A mode de recopilació, es presenta un llistat dels paratges i les edificacions històriques més significatius pels que discorre el Sender de Pedreguer, adjuntant una xicoteta descripció: Cova de les Miqueles i l’Ombrereta. Es tracta d’una petita cova, les Miqueles, i una font, l’Ombrereta, que subministrava aigua als habitants de Pedreguer, salvant el barranc amb un xicotet aqüeducte. És una zona molt visitada tradicionalment per les Pasqües. S’ubica a la part d’ombria de la Muntanya Gran.

Capelleta de Sant Blai. Immediatament al sud del nucli urbà es situa aquest edifici de la segona meitat del segle XVIII. Caseta del Romangat i el barranc del Nai. Aquesta construcció emmarca en un paisatge totalment abancalat amb marges de pedra seca amb destí agrícola (ceps, ametllers, garrofers, oliveres, blat,...). La caseta esmentada és la típica de la zona construïda per ser ocupada durant l’època de recollida de la renda: riurau, llar, quadra, corral, cisternes, forn de pa i d’escaldar raïm, sequer per a la pansa,...

Font Coberta. Al costat del camí de les Fonts, la font està excavada al terra i posseeix una planta rectangular.

Font d’Aixa. A la vora del barranc d’Aixa, té aigua de manera esporàdica, segons dels episodis de precipitacions. Ompli una bassa destinada al regadiu.

Castell d’Aixa. En la fita dels termes de Xaló i Alcanalí, aquest castell musulmà s’ubica al punt més elevat de la Muntanya Gran o Serra del Castellet de la Solana, amb una cabdal importància estratègica en l’època en la qual estava ocupat. Ofereix unes magnífiques vistes panoràmiques.

Font de l’Ocaive. En l’ombria de la muntanya, l’aigua de la font s’adreça a les dues basses de l’Ocaive. En aquest paratge es poden localitzar oms i una varietat d’orenga morada.

Castell de l’Ocaive. Es tracta d’una petita fortificació origen musulmà (segle XII) al nord-est de la muntanya, al cim d’un penyal a 315 metres. El control de la vall és manifest.

[138]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

ALTRES RUTES A més, existeixen altres dues rutes que discorren per la Muntanya Gran elaborades pel CEP, la Cooperativa Agrícola Sant Blai (CASB), el Consorci per a la Recuperació Econòmica i de l’Activitat de la Marina Alta (CREAMA) i la Regidoria de Medi Ambient (RMA) de l’Ajuntament de Pedreguer. Aquestes són la ruta de Les fonts de la muntanya de Pedreguer i la ruta de El Castell de l’Ocaive i les alqueries medievals. A més, existeixen dues altres rutes temàtiques anomenades Els molins de vent i el Miquelet de la Sella i En Josep de la Tona. Pel barranc de la Parra, el mas d’En Durà i la vall de la Llosa.

Ruta de les fonts de la muntanya de Pedreguer La primera d’elles, la ruta de Les fonts de la muntanya de Pedreguer s’inicia al parc del Patronat, deixa a prop la cova del Tambor per endinsar-se en el barranc del Nai. Passa per davall de la mola de Cardona i arriba a la caseta del Romangat. Continua fins el barranc de les Fonts i es desvia momentàniament cap a la font del Romangat. Tot seguit es visita la Font Coberta i la teulera homònima. Seguint l’ascens pel barranc de les Fonts, trobem la teulera i la font del Rull. Més avant, passem el pla de l’Era i agafem el barranc de l’Aigua des d’on observem el barranc de la Font d’Aixa. En el paratge de la bassa de la Font d’Aixa trobem dues teuleres més, la dels Ferrà i la del ti alacantí.

Ruta del Castellet de l’Ocaive i les alqueries medievals La següent ruta pren el nom de El Castell de l’Ocaive i les alqueries medievals. Aquest itinerari té com a inici l’antiga alqueria andalusina de Pedreguer, des d’on ens dirigim a la font de l’Ombrereta i la cova de les Miqueles. Agafarem el barranc de les Miqueles fins arribar a un corral i dirigir-nos a la cova de la penya de l’Ocaive. Des d’ací, pujarem al Castell de l’Ocaive.

Després, baixant, visitarem una cisterna enclavada en les margenades, i ens dirigim a la Torre de Benimarmut, el Trapig, Matoses i els Molinets, per finalitzar la ruta.

Ruta dels molins de vent i el Miquelet de la Sella Aquesta ruta s’inicia a la Glorieta, passant pel pou de la Murta i travessant el barranc del Marx.

Per una senda s’ascendeix als molins de Pedreguer, dues torres quasi cilíndriques segurament edificades el 1850. Als voltants dels molins podem trobar una cisterna excavada en la roca i a prop també una antiga caseta. Després anem a buscar el camí del Collado per començar l’accés a la muntanya de la Sella, per finalitzar pujant al Miquelet de la Sella. Per tornar al poble, passarem pels carrers de la urbanització i desfarem el camí realitzat.

En Josep de la Tona. Pel barranc de la Parra, el mas d’En Durà i la vall de la Llosa.

La ruta comença a la Glorieta, es dirigeix al camí de la Torre, observant la Torre de Benimarmut (segle XII). Després veurem el Forat del Lirio, un gran avenc produït el 1982 per enfonsament del sostre d’una cavitat subterrània. Més endavant, agafem el camí del barranc de la Parra, per començar la senda. Ens trobarem una gran cisterna i la caseta de la tia Àngela. Seguidament, travessem una urbanització en el terme de Benidoleig i després arribem al mas d’en Durà, una gran casa de camp del segle XIX. A continuació, seguim fins el tossal Verd i descendim per la

[139]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

senda fins al corral de Maties, junt a la carretera que uneix Pedreguer amb la Llosa de Camatxo.

Finalment, cal destacar altres sendes com la del Cementeri dels Burros o la dedicada a Enric Poch.

Recentment, s’han recuperat i posat en valor una sèrie de sendes en la muntanya de la Sella i els Molinets, a través del Taller d’Ocupació “Verd i Pedra”.

3.3. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS, ECONÒMIQUES I CULTURALS 3.3.1. Breu aproximació històrica

Els primers indicis de vida humana en aquest territori que avui es correspon amb el terme municipal de Pedreguer es localitzen al Castell de l’Ocaive, en la vessant nord de la Muntanya Gran, amb datació de l’Edat del Bronze. Aquest castell és un dels entorns més emblemàtics i amb major càrrega històrica del municipi [COSTA, 2003]. En aquest espai també apareixen restes d’època ibèrica, de la mateixa manera que en altres espais del terme actual, junt amb restes d’origen musulmà.

Tot i aquestes troballes restes arqueològiques, la primera documentació que fa referència al topònim de Pedreguer que ha perdurat fins a l’actualitat data de l’any 1249, trobant-se en el Llibre del Repartiment [GARCIA, 2006]. La cita 2874 diu: A Andriolo i a Albert Flix, nebots de Carròs, senyor de Rebollet, trenta jovades en l’alqueria de Benimarmut, que està en el terme de l’Ocaive; i si no n’hi haguessen suficients, que tinguen el que els falte en l’alqueria anomenada Pedreguer, que està en el terme de l’Ocaive.

18 d’agost (1249).

L’assentament més antic de Pedreguer, correspondria a una de les alqueries andalusines del terme castral de l’Ocaive. Després de la Reconquista va passar a mans de Ximén de Carròs, el qual la va donar a Albert Flix el mateix 1249. Altres famílies propietàries del senyoriu foren els Escorna, els Salelles i els Cervelló. Els vassalls de Pedreguer reberen la carta de població el 1611 on es detallaven les condicions que Francesca Alpont i Pujades, comtessa d’Anna i senyora de Pedreguer, imposaria als nous pobladors d’aquestos llocs.

L’expulsió dels moriscs l’any 1609 va suposar una important davallada demogràfica. Per això, es va emprendre la feina de repoblació, comptant, en primer lloc, amb gent de la comarca (segons apunten certs indicis). Destacada va ser la repoblació amb gent de les Illes Balears, fet que ha deixat petjada en els cognoms dels actuals habitants i en el parlar de Pedreguer [GARCIA, 2006]. Durant el regnat de Felip V se li va atorgar el títol de vila.

Gràcies a l’evolució favorable de la pansa, es va produir un increment demogràfic i un període propici per a la construcció d’edificis importants en la vila, com ara, els Pòrxens, les Escoles Velles o el dipòsit d’aigua.

[140]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.3.2. Evolució demogràfica

Pedreguer va ser un petit llogaret morisc que amb les seues alqueries de Matoses i Albardanera (al nordoest i al nord, respectivament) englobava un total de 963 habitants l’any 1609. Aquest any és clau per explicar el descens de la meitat de la població fins als 432 habitants de l’any 1646 causat per l’expulsió dels moriscos. La població es va recuperar per la repoblació a duta a terme pel comte d’Anna amb emigrants mallorquins (de cognoms Fornés, Costa, Simó, Carrió, Gaià, etc.). Així doncs, la població era de 963 habitants l’any 1714 i de 1.621 l’any 1787. El creixement durant el segle XVIII fou molt accelerat. D’aquesta forma, gràcies a factors de tipus sanitari i econòmic, l’any 1845 la població arribà als 2.635 habitants.

Unes dècades més tard, la població seguia augmentant fins els 5.053 habitants. Però, a partir d’ací es produeix un lent retrocés demogràfic per causes sanitàries, com el còlera o la febra groga, i per causes econòmiques, ja que el model agrari s’esgota a poc a poc. Però, sobretot, el principal factor de la pèrdua de població és l’emigració que va fer que l’any 1960 viviren al poble només 4.607 habitants. Aquest és el punt de partida d’un creixement continuat causat pel sector agrari i, més encara, la marroquineria i les urbanitzacions residencials construides que van atraure molts immigrants. D’aquesta forma, actualment la vila compta amb 7.754 habitants segons les últimes dades de l’1 de gener de 2013. D’aquestos habitants, 2.153 son estrangers (un 27’78% del total), sobretot provinents d’Alemanya, Regne Unit, Països Baixos i Suïssa, fruit del creixement de les urbanitzacions des dels anys 80. En total hi ha 54 nacionalitats diferents representades. Per una altre costat, tenim una gran nombre d’emigrants d’Amèrica del Sud, Argentina (amb molt lligams amb Pedreguer), Colòmbia, Equador, Perú, Uruguai i Xile, tot i que als darrers temps està produint-se un retorn als seus països d’origen. Altre grup, molt important és el d’originaris del Magreb, Marroc i Algèria, amb una colònia estable de residents. La resta de nacionalitats provenen d’altres països d’Amèrica i Europa, amb representants de països asiàtics com Xina i Pakistan. En definitiva, Pedreguer no fa més que seguir el model que està produint-se en tota la comarca, amb un gran nombre nacionalitats representades en el seu padró municipal.

Taula 31. Evolució demogràfica de Pedreguer des del 1510 fins el 1887.

Any Habitants

1510 576

1609 963

1646 432

1687 875

1714 963

1733 1297

1787 1621

1791 1333

1794 1800

1845 2635

1887 5053

Font: Pedreguer, memòria d’un poble.

Taula 32. Evolució demogràfica de Pedreguer des del 1900 fins al 2001.

Any

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1991

2001

Habitants

5.287

4.991

4.638

4.710

4.658

4.549

4.607

5.101

5.643

5.572

6.085

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Taula 33. Evolució demogràfica de Pedreguer des del 2002 fins a l’actualitat.

Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Habitants 6.152 6.483 6.489 6.733 6.857 7.097 7.480 7.602 7.603 7.659 7.751 7.757 7.438

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

[141]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

El descens demogràfic de 319 habitants de l’any 2014 s’explica per la depuració del padró municipal imposada per l’INE, per tal de donar de baixa els estrangers que no havien acreditat la seva residència. Actualment, hi ha 1.703 estrangers residint a Pedreguer, el que suposa un 22,9 % del total dels habitants del municipi.

Segons les últimes dades disponibles de l’any 2013 (Nomenclàtor), la població es distribueix de la següent manera en els diferents nuclis de població existents.

Taula 34. Distribució geogràfica de la població (2013).

Nucli de població Cometa Orbeta Urb. la Sella Urb. Monte Pedreguer Urb. la Solana I Urb. la Solana II Casc urbà Disseminat TOTAL Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Habitants 42 551 280 244 25 5.358 1.230 7.757 habitants

3.3.3. Sectors econòmics 3.3.3.1. Introducció

La història de les activitats econòmiques a Pedreguer comença amb una destacable agricultura tradicional de secà, vinculada especialment a la vinya. L’elaboració i comercialització de la pansa ha influït en el desenvolupament arquitectònic i econòmic de tota la comarca, ja que són característics de la Marina Alta els riuraus, construccions destinades anys enrere a resguardar la pansa. L´augment de la producció d´aquesta afavorí el desenvolupament de l’artesania de la palma amb la confecció de productes fets de fulles de palma pensats sobretot per al transport de la pansa: barxes, cabassos, cistelles, ventalls, maurans, etc. Aquesta artesania va anar minvant en favor d´una notable indústria de capells i marroquineria.

El fenòmen de deslocalització industrial va provocar un altre canvi en la configuració del teixit empresarial, portant a les fàbriques tradicionals a convertir-se en magatzems d´embalatge i distribució de mercaderies.

[142]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 35. Treballadors i empreses per sector d’activitat (desembre 2007).

Treballadors per sector d’activitat Empreses per sector d’activitat Sector Treballadors Percentatge (%) Sector Empreses Percentatge (%) Agricultura 119 3,5 Agricultura 11 3,3 Indústria 456 13,4 Indústria 44 13,4 Construcció 522 15,4 Construcció 79 24,0 Serveis 2.297 67,7 Serveis 195 59,3 TOTAL 3.394 100 TOTAL 329 100 Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social. Tresoreria General de la Seguretat Social. A través de Caja España.

Les dades anteriors, de l’any 2007, son les últimes de caràcter oficial disponibles. Reflexen, de manera clara, la importància del sector serveis en la economia local.

La visió actual del terme de Pedreguer, amb nombroses hectàrees sembrades de tarongers, distorsiona, en part, el que ha sigut fins fa ben poc la agricultura tradicional abans esmentada.

Els secans tradicionals s´han reduït i els cítrics són actualment el centre de l´agricultura, encara que es detecta una pèrdua considerable d´aquest sector en la importància de la economia local.

Per tant, amb la decadència de l´agricultura i la deslocalització de les empreses tradicionals, l´activitat econòmica al municipi tendeix a la terciarització productiva impulsant l´alçada del sector de serveis. La influència secundaria del turisme es manifesta en urbanitzacions de vivendes unifamiliars aïllades mesclades amb zones intensives d’edificacions adossades, com ara la de la Sella, Monte Pedreguer i la Solana, zones habitades majoritàriament per estrangers.

3.3.3.2. Agricultura

A Pedreguer, fins ben entrat el segle XX l’agricultura era bàsicament de secà i la pansa es va imposar quasi com a monocultura. La important captació de recursos hídrics va permetre incrementar notablement l’àrea de regadiu, que està dominada pel conreu de cítrics. Existia una notable xarxa de sèquies ben jerarquitzada, però en l’actualitat s’ha imposat completament el reg localitzat, impulsat per la Comunitat de Regants de Pedreguer.

En la taula següent es pot observar l’evolució dels diferents conreus a Pedreguer prenent com a referència els anys 2002, 2008 i 2011.

[143]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 36. Evolució de la superfície en hectàrees dels diferents conreus.

Conreu Taronger dolç Mandariner Llimera Pomelo Llimera i altres cítrics Ametller Vinya Olivera Garrofer

Any 2002 240 555 10 15 6 7 11 8 69

Any 2008 279 238 3 5 17 7 11 5 53

Any 2011 272 225 3 5 17 10 11 7 39

Font: Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.

En general, resulta evident la disminució de la superfície dels diferents conreus, tant de secà com de regadiu.

Es detecta una pèrdua considerable del sector primari com a motor de l’economia local: només 3 de cada 100 treballadors al municipi són agricultors. Encara que aquesta situació respon a una crisi a major escala relacionada amb la competència de la producció d’altres països, en el cas de Pedreguer destaca com a factor que dificulta la millora de la productivitat agrícola una excessiva divisió parcel·lària (el municipi, amb més de 4.000 parcel·les, presenta un dels nivells més elevats de la Marina Alta).

3.3.3.3. Sector secundari: indústria i construcció

L’origen de la indústria a Pedreguer està en els productes fets amb palma de margalló (Pedreguer, memòria d’un poble).

L’any 1975, de tota la Marina Alta, Pedreguer era el municipi amb una major proporció d’actius treballant en la indústria, el 42’9% de la població. La principal branca és la marroquineria (bosses de mà i articles de vestir en pell i en materials sintètics), que va tenir un origen clarament lligat a l’artesania de llata de margalló (cabassos, cistelles, barrets, etc.). En altres sectors cal esmentar Rolser que fa carrets de compra i escales d’alumini.

La majoria de les fàbriques i tallers es trobaven al casc urbà, encara que en la última década s’ha produït un progressiu trasllat de les empreses al polígon industrial Les Galgues, localitzat junt al poliesportiu i a l’institut. També hi ha presència de fàbriques i tallers junt a la carretera nacional N-332.

En la següent taula s’aporten les dades de treballadors i empreses existents en el sector industrial i en la construcció.

[144]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 37. Treballadors i empreses dedicades a la indústria i la construcció (desembre 2007).

Sector

Treballadors Número Percentatge (%) 0 0,0 452 46,2 4 0,4

Empreses Número Percentatge (%) 0 0,0 43 35,0 1 0,8

Indústria extractiva Indústria manufacturera Producció i distribució d’energia eléctrica, gas i aigua Construcció 522 53,4 79 64,2 Font: Ministeri de Treball i Seguretat Social. Tresoreria General de la Seguretat Social. A través de Caja España.

3.3.3.4. Serveis

En alguns vessants de muntanya abancalades, que gaudeixen d’unes vistes panoràmiques excel·lents i d’una posició privilegiada de segona línia respecte a la mar, s’han promogut urbanitzacions de primera i segona residència (urbanitzacions de la Sella, la Solana i Monte Pedreguer). En el cas de les urbanitzacions abans comentades, els residents son principalment europeus d’avançada edat que venen ací pel suau clima, essent els contingents més importants alemanys, britànics, holandesos i suïssos. Cal destacar que vora el 28% del cens de la població del municipi és estrangera.

En la següent taula es detalllen els diferents establiments comercials existents a Pedreguer.

Taula 38. Establiments comercials COMERÇ AL DETALL Comerç al detall d’alimentació, begudes i tabacs Establiments Fruites, verdures, hortalisses i tubercles Carns, despulles, ous, aus, conills, caça Peix i altres productes de la pesca Pa, pastisseria, confiteria i productes lactis Tabacs i productes pel fumador Productes alimenticis i begudes en general Comerç al detall de productes no alimenticis Establiments Textil, confecció, calçat i articles de cuir Productes farmacèutics, drogueria, perfumeria i cosmètica Equipament per la llar, bricolatge, construcció i sanejament Vehicles terrestres, accessoris i recanvis Combustible, carburants i lubricants Béns usats (mobles i objectes d’ús domèstic) Altres comerços al detall Comerç al detall mixte i altres Establiments Altres COMERÇ A L’ENGRÒS Comerç a l’engròs i intermediaris [145]

Any 2011 1 9 3 6 6 8 Any 2011 14 9 37 11 4 1 28 Any 2011 22

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Establiments Altres Font: Caja España.

Any 2011 79

3.3.3. Patrimoni cultural 3.3.3.1. Bens d’Interès Cultural (BIC)

Al TM de Pedreguer hi tenim dos jaciments arqueològics als que s’aplica la disposició adicional segona de la Llei 16/1985 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol i el Decret de 22 d’abril de 1949 sobre la protecció dels castells espanyols. Es tracta del Castell de l’Ocaive i de la Torre de Benimarmut. El primer es localitza a la Penya de l’Ocaive i fou el centre castral de totes les alqueries medievals del terme, a més d’un assentament de l’Edat del Bronze i d’època ibèrica.

La segona és una torre andalusina, centre de l’alqueria de la mateixa època i de moments posteriors, un dels escassos edificis antics que encara conservem a Pedreguer.

Mentre que el castell es localitza en una penya molt enlairada, difícil de ser motiu de grans transformacions, en el cas de la Torre de Benimarmut passa tot el contrari doncs està reutilitzada en caseta de camp i actualment viuen els propietaris. A més, el jaciment arqueològic de la Torre no és tan sols l’edifici militar, és molt més extens ja que engloba el que era l’alqueria, la necròpolis, etc. Actualment es troba en una zona de clara expansió urbanística, on cada dia es construeixen noves cases de camp i on les transformacions del terreny (transformacions de parcel·les, de camins, etc.) estan a l’ordre del dia.

En tots dos casos s’hauria de fer valdre la legislació corresponent al Bé d’Interés Cultural en matèria de protecció i conservació patrimonial, i a més, fer extensible aquest tractament a les àrees arqueològiques que envolten aquests monuments (P. COSTA CHOLBI, 2001).

CASTELL DE L’OCAIVE Es tracta d’una petita fortificació al nord-est de la muntanya Gran, al cim d’un penyal a 315 metres. El control de la vall és manifest.

L’assentament en aquest penyal rocós s’inicia a l’Edat del Bronze (P. COSTA CHOLBI, 2001), en Època Ibèrica també hi hauria un xicotet assentament, i posteriorment, seria ocupat per andalusins i “cristians”. Dels primers assentaments no s’observen estructures arquitectòniques, tan sols restes de material ceràmic, lític, etc. Que apareixen a les vessants del turó. És a partir de l’Edat Mitjana quan hi disposem de restes arquitectòniques, segurament amb les transformacions d’aquesta època s’arrasarien les estructures anteriors.

Les mateixes estructures medievals seran trastocades en part per l’intens abancalament de la muntanya en èpoques més recents. La penya presenta una impresionant paret vertical en la cara oest i nord.

Al sud i a l’est hi trobem una vessant d’inclinació moderada i forta, segons els llocs, que acaba en un barranc. Aquest darrer, desemboca en un tallat continuació de la paret vertical abans esmentada. Tant la vessant com les zones planes de la part superior i nord, estan abancalades i antigament conreades. L’única zona d’accés és vorejar les cingleres i entrar pel sud.

[146]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Les estructures arquitectòniques que formen el xicotet castell, es localitzen en el punt més alt del penyal. Està format per les restes d’una torre quadrangular que tindria al menys una planta superior, amb un contrafort atalussat sobre el penya-segat i amb la porta d’accés oberta al sud. A la banda de migdia, sobre una cota més baixa, trobem una altra estructura de planta lleugerament trapezoïdal, que conserva l’arrancada de la volta rebaixada amb la qual estaria coberta. Aquesta habitació podria haver funcionat com un aljub. Presenta un forat aproximadament circular sobre el paviment, en el racó sudest, que podria interpretar-se com el lloc on es col·locaria una gerra o sitja.

A l’exterior d’aquestes estructures s’exten una mena de replà fet amb murs de maçoneria i morter de calç, bastits sobre el mateix penya-segat. Envoltant tota aquesta plataforma superior s’observa altre mur, del que queden els basaments i escasses restes emmascarades per l’abancalament modern.

A l’est, sobre la vessant, uns 20 m. per baix del nivell de la torre, se situa un aljub rectangular, de majors dimensions i amb una tècnica constructiva distinta.

Respecte de les tècniques constructives emprades, cal diferenciar les estructures de la part superior, com són la torre i l’habitació, etc. que tindrien una datació cristiana (segona meitat del segle XIII-XIV). Mentre que l’aljub inferior, amb un típic morter hidràulic rogenc, podria situar-se en època andalusina (segles XII - primera meitat del XIII seguint allò que ens indiquen les ceràmiques observades superficialment).

El lloc apareix en la diferent documentació medieval, sobre tot en contractes de venda, traspassos de propietaris, etc.

MASIA FORTIFICADA DE L’ALBARDANERA Segons la descripció de C. Pérez – Olagüe, es desconeix l'època de la seva construcció, però pel llenguatge neoclàssic empleat es podria situar en la segona meitat del segle XIX. La masia es troba situada en un terreny pla en les proximitats del Montgó. Es tracta d'una edificació de gran superfície en planta, resolta en dos o tres altures segons les diferents crugies. Una part de les edificacions queda organitzada al voltant d'un pati interior. Per les seues característiques, així com per l'existència d'un porxe realitzat amb pedra tosca dels voltants, respon al tipus de masia i casa de labor pròpies de la comarca. També té un porxe amb la parra davant de la façana principal. Les façanes són planes. Els buits tenen diverses mides, queden disposats en diferents posicions. La característica dominant en els més grans és estar protegits en tota la superfície per reixes de considerable importància visual. En dues de les cantonades oposades es troben sengles garites de vigilància i defensa. Aquestes garites es troben en nombroses masies fortificades de la zona com recull Seijo en el seu llibre "L'habitatge popular rural alacantí". Domina la sobrietat, les façanes planes i els buits es retallen sobre els plans de les façanes. Ni tan sols les garites presenten motius ornamentals significatius. Es troba en bon estat de conservació, ja l'habitatge es troba ocupat estacionalment.

[147]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.3.3.2. Bens de Rellevància Local (BRL)

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SANTA CREU És el monument històric i artístic més important de Pedreguer. La reforma parroquial de 1574 ens aporta la data de naixement de l’Església que veiem actualment. Per la diferència d’estils arquitectònics es degué començar a construir per la façana seguint l’estil renaixentista, i posteriorment es realitzà la resta, adoptant característiques pròpies del Barroc. La capella de la Comunió comença a construir-se el 1775, quan l’església està acabada. Es disposa de forma perpendicular a aquesta i presenta una planta de creu llatina amb capelles laterals i una cúpula central en el creuer. Finalment, l’orgue Grenzing s’inaugura en 1997.

3.3.3.3. Jaciments arqueològics

Per a la confecció d’aquest apartat, s’ha utilitzat l’estudi de l’arqueòleg Pasqual Costa Cholbi, realitzat en 2001, denominat Inventari de Jaciments arqueològics de Pedreguer. Seguidament, es presenta un llistat dels jaciments arqueològics de Pedreguer: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

Cova de la Penya del Cingle Cova del Randero Cova del Comte Conjunt del Barranc del Cafe La Penya Calenta La Penya del Cingle El Miquelet La Sella picatxo sud Coveta del Barranc de les Fonts Castell de l’Ocaive C/ Joana Escorna-camí dels Fossarets Matoses Mont-roig Oquins L’Ombrereta Mirabò Albardanera Fossarets-Avda. Jaume I La Solana Torre de Benimarmut Pedreguer-Casc Urbà Eretes Montorroi El Forat Cova de les Mamelles

[148]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

3.3.3.4. Elements etnològics

Llistat dels elements etnològics: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

30.

31.

32.

Cava del Caragús Molinet 1 Molinet 2 Pou comunal Pou de l’assegador dels Oquins a la Llosa Pou de la Pica Pou de la Rajà Pou del Molinet Pou del Murtar Pou del Porvenir Pou del Posmó La Sènia Font d’Aixa Font del Patró Font Coberta Font del Rull Font de l’Ocaive Font de l’Ombrereta Font dels Servers Font del Romangat Pou d’Amjasa (Xàbia) Pou de Sant Bartolomé Pou del Campell Pou de l’Alberca Caveta de Dénia Pou dels Palomos Pou de la Sella Naixement del Barranc de l’Alberca Pou de l’Ocaive I Pou de l’Ocaive II Pou de l’Ocaive II bis Arbre monumental, Ceratonia siliqua (garrofera de l’Alberca)

Font: Document Consultiu.

RIURAUS I ALTRES ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA DE LA PANSA Aquest apartat s’ha realitzat a partir de la consulta del Catàleg de Riuraus de Pedreguer, elaborat per Josep Marqués Costa, dins del primer número de la revista Riuraus Vius.

[149]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 39. Catàleg de riuraus de Pedreguer.

Riurau Partida Latitud Riuraus annexos Riurau de Jaume Costa Cots Oquins 38º 47.374’ N Riurau de Gadea Oquins 38º 47.423’ N Riurau del Metge Peris Mont-Arroi 38º 47.975’ N Riurau de Borissa Borissa 38º 48’ 35.83’’ N Riurau de l’Alfàs Barranquet Bo 38º 47.816’ N Riurau annex del Caragús Caragús 38º 47’ 54.53’’ N Riuraus exempts Riurau de la Casa de Don Ventura Albardanera 38º 49’ 06.56’’ N Cases porticades Casa amb riurau incorporat del Caragús 38º 40.789’ N Caragús Casa amb riurau incorporat dels Rosers 38º 47.636’ N Rosers Casa amb riurau incorporat del camí Mont-arroi 38º 47.965’ N del Mont-Arroi Estufes Estufa de la Sella Murtar 38º 48.682’ N Font: Riuraus Vius (núm. 1). Catàleg realitzat per Josep Marqués Costa.

Longitud 0º 03.414’ E 0º 03.418’ E 0º 03.791’ E 0º 02’ 27.69’’ E 0º 01.461’ E 0º 02’ 27.69’’ E 0º 02’ 43.96’’ E 0º 01.957’ E 0º 01.689’ E 0º 03.387’ E

0º 02.682’ E

A més, el Catàleg inclou una sèrie d’altres cases porticades i diversos elements de l’arquitectura de la pansa a Pedreguer que caldria recuperar i conservar.

3.3.3.5. Assegadors o vies pecuàries

Els assegadors o vies pecuàries eren camins de bestiar d'una certa amplada de dret de pas [COSTA et al., 2009]. Solien travessar pels passos més còmodes, acostant-se a les fonts, pous o abeuradors d'aigua. Aquests itineraris antics del nostre territori coincideixen amb molts dels actuals camins. Estos assegadors estan protegits per la Ordre de 16 de febrer de 1993, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'aprova la classificació dels camins ramaders que hi ha al terme municipal de Pedreguer (DOGV núm. 2024 de 14/05/1993). Així, en el terme municipal de Pedreguer hi trobem els següents: 1. L'assegador de Pedreguer. Discorre de manera paral·lela a la carretera N-332, travessant el terme municipal de Pedreguer, provinent des de Gata i arribant a Ondara. Té una longitud de 4.900 metres.

2. L'assegador d'Entretermes. Procedent del terme de Gata, segueix el traçat de la via del ferrocarril, sobre la fita dels termes de Pedreguer i Dénia. Desemboca al camí de l'Advocat. La seua longitud és de 4.300 metres.

3. L'assegador dels Oquins a la Llosa. Comença en l'assegador d'entretermes a l'altura del camí del Bisserot, recorrent el Monterroi a través del camí del Pou de la Pica. Mitjançant el camí de les Eretes, puja pel camí del barranc de les Fonts. Des del peu de la muntanya, bordejant la

[150]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

mateixa, arriba fins el terme municipal d'Alcanalí. La seua longitud arriba als 9.100 metres.

Aquest assegador es troba obstruït en un tram.

4. L'assegador del Pou dels Òlbits. Es tracta d'una via pecuària de curta longitud (900 metres).

Enllaça l'assegador dels Oquins a la Llosa amb l'assegador de Pedreguer, en la zona de l'actual gasolinera de la carretera N-332.

5. L'assegador del camí d'Ondara. Penetra des del terme municipal d'Ondara a través del camí de la Conxera, discorre pel camí de la Gatera, el camí del Pou de l'Ovella i el camí del Pantano fins arribar al peu de la muntanya Gran, on connecta amb l'assegador dels Oquins a la Llosa. Té una longitud de 2.700 metres.

6. L'assegador dels Rafalets. Naix de l'assegador del camí d'Ondara en la zona del camí del Pantano. Recorre el peu de la Solana i la partida dels Rafalets fins penetrar en el terme municipal de Beniarbeig. La seua longitud és de 2.500 metres. Aquest assegador es troba obstruït en un tram.

7. L'assegador de l'Assegador o del Barranc de l'Ocaive. Travessa la muntanya de l'Ocaive paral·lelament al barranc de l'Assegador i desemboca a la via pecuària que discorre dels Oquins a la Llosa. Té una longitud de 600 metres.

Taula 40. Dades bàsiques dels assegadors de Pedreguer.

Denominació

Longitud (m)

Assegador de Pedreguer Assegador d’Entretermes Assegador dels Oquins a la Llosa Assegador del Pou dels Òlbits Assegador del camí d’Ondara Assegador dels Rafalets Assegador de l’Assegador o del Barranc de l’Ocaive Longitud total

4.900 4.300 9.100 900 2.700 2.500 600 25.000 metres

Amplària (m) Legal Necessària 5 5 8:2 8:2 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Font: CITMA. Tots els assegadors tenien els seus respectius abeuradors ubicats al costat d'algun pou com el pou del Lluc, el de la Pica del Muntarà, el del Rector, el de l'Ocaive, els dels Òlbits (on també hi havia un descansador), el pou de l'Ovella i el de l'Assegador.

El descansador del Pou dels Òlbits té una superfície legal i necessària de 300 m².

En la següent imatge es pot observar la distribució geogràfica d’aquests itineraris.

[151]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Imatge 42. Assegadors i elements pecuaris existents al Terme de Pedreguer.

Font: Elaboració pròpia.

[152]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Totes les vies pecuàries es classifiquen com a Zona Rural Protegida Natural Vies Pecuàries (ZRP-NA-VP), indicant el seu ample legal, així com els abeuradors i el descansador existent.

3.3.3. Infraestructures 3.3.3.1. Infraestructures de sanejament i depuració

Pedreguer compta amb el servei d’una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), ubicada al Terme Municipal de Dénia (coordenades UTM ETRS89 Fus 30, X=763.648; Y=4.301.372; Z=26). Es tracta d’una infraestructura de sanejament mancomunada entre els municipis de Dénia, Ondara i Pedreguer. Aquesta EDAR és explotada per la UTE OMS-CESMED amb l’assistència tècnica de Laboratorios Tecnológicos de Levante.

Taula 41. Dades bàsiques de la EDAR Dénia-Ondara-Pedreguer.

PARÀMETRE

DADES

Cabal de disseny

20.000 m³/dia

Potència total instal·lada

798 kW

Municipis servits

Dénia, Ondara i Pedreguer

Cabal actual

19.121’25 m³/dia

Població servida

45.152 He

Rendiments

SS: 97%, DBO5: 95%, DQO: 93%

Font: Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR).

Per tant, el cabal de depuració de l'EDAR actual (compartida entre Dénia, Ondara i Pedreguer) és de 20.000 m³/dia, i en l'actualitat està tractant 19.121 m³/dia. La població total prevista pel PGE és de 18.480 habitants, el que suposa unes necessitats de depuració d'aigües de 3.985 m³/dia (calculant que la depuració és el 80 % del consum). És per això que s'haurà de realitzar una ampliació de la depuradora de forma que aquesta siga capaç de depurar la totalitat de l'afluent previst. Aquesta ampliació de la depuradora es finançarà amb càrrec al cànon de sanejament a abonar pels diferents sectors.

3.3.3.2. Infraestructures d’abastiment d’aigua

POUS D’ABASTIMENT DEL CONSUM HUMÀ La infraestructura de proveïment municipal, gestionada per Tecvasa consta de les següents captacions, amb la ubicació i característiques indicades: 

Pou Ocaive de proveïment d'aigua potable municipal, situat a la partida Ocaive, parcel·la 576 del polígon 13 de Pedreguer (Expt. 2011CP0054).

[153]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER







Pou núm. 3 de La Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a proveïment de la urbanització La Sella, situat a la mateixa Urbanització La Sella, inclòs al parc públic PVP-3.

Pou núm. 4b de la Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la 718 del polígon 8.

Pou núm. 1 de La Sella de proveïment d'aigua potable, propietat de Lase Ays SL, per a proveïment de la urbanització La Sella, situat a la pda. La Sella, parcel·la 734 del polígon 8.

DIPÒSITS Tot seguit, es relacionen els diferents dipòsits d’aigua potable existents al Terme Municipal de Pedreguer.

Taula 42. Dipòsits municipals d’aigua potable a Pedreguer 3

Localització Urb. la Solana - I Urb. la Solana – II Dipòsit Vell (any 1887) Sant Blai - I Sant Blai - II Urb. Monte Pedreguer Mirabarques Albardanera La Sella TOTAL

Capacitat (m ) 350 300 3.200 900 900 900 25 150 850 7.575 m³

Font: PGE. Per tant, amb els diversos dipòsits reguladors, s’obté una capacitat per a 7.575 m³.

S'ha de disposar de dipòsits reguladors capaços d'emmagatzemar, almenys, les necessitats diàries de la població, el que suposa, per a una població de 9.536 habitants i un consum mitjà estimat de 250 l/hab/dia, una capacitat del dipòsit regulador de 2.384 m³.

Atès que els existents tenen una capacitat de 7.575 m³, es consideren suficients per als objectius de la planificació.

3.3.3.3. Infraestructures de comunicació

CARRETERES I FERROCARRIL Autopista AP-7. Construïda en la dècada dels anys 70, discorre entre les partides de Matoses i els Oquins, seccionant el tossal dels Molinets, pel seu extrem nord. L’ample de la via és de 24 m i l’ample de la servitud suposa 100 m.

[154]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Carretera Nacional N-332. De la mateixa manera que l’anterior, creua el terme de nord-oest a sud-est. L’ample de la via és d’11 m i l’ample de la servitud suposa 25 m. El desenvolupament del Sòl Industrial dels Oquins, en actual tramitació, suposarà la necessitat de resoldre la connexió amb la N-332. Es proposa la duplicació de la carretera en aquest tram.

La comunicació amb els municipis veïns es realitza mitjançant carreteres autonòmiques o provincials (les quatre vies següents tenen 8 m d’ample i una servitud de 25 m): -

CV-720. Carretera de competència de la Generalitat Valenciana, que comunica Gorga (municipi de la comarca del Comtat) amb Pedreguer, passant per Parcent.

CV-724. Carretera de competència de la Generalitat Valenciana, que comunica Pedreguer amb les Marines (Dénia).

CV-732. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica Beniarbeig amb Gata de Gorgos, passant per Pedreguer.

CV-733. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica Benidoleig amb Pedreguer. Respecte a aquesta carretera existeix un “Projecte d’Acondicionament” de la Diputació d’Alacant, de l’any 2004, que afecta a la carretera CV-733 des del casc urbà de Benidoleig fins a 1 km de distància aproximadament del nucli urbà de Pedreguer. El projecte mencionat preveu augmentar els marges laterals de la carretera fins a 2 metres, carrils de 3 metres d’amplària, entre altres aspectes.

Ferrocarril de la Generalitat Valenciana de via estreta, Alacant-Dénia. El seu traçat discorre molt pròxim amb la fita amb Dénia, a l’extrem nord-est del terme municipal. Concretament, el ferrocarril, discorre entre els punts quilomètrics 83/950 i 85/300 i entre els punts quilomètrics 85/850 i 86/600, segons la informació proporcionada per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

XARXA DE CAMINS En el Terme Municipal de Pedreguer ens trobem una densa xarxa de camins, de competència municipal, que tenen la funció de connectar amb les zones agrícoles i les edificacions disseminades existents en el territori. Tot seguit, es presenta un llistat dels camins:              

Camí de la Torre Camí del Pou de l’Ovella Camí del Campell Camí del Barranc de la Parra Camí del Pedregal Camí dels Rafalets Camí del Clot de l’Alberca Travessia Caranyena Camí de l’Alberca Camí del Mig Camí de la Gatera Camí Venta del Pou de l’Ovella Camí de les Passeres Camí de la Conxera [155]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

                          

Camí del Trepig Camí dels Planets Camí de la Marjal Camí de l’Escorxador Camí de Matoses Camí del Cementeri Camí del Posmó Camí del Poliesportiu Camí de les Eretes Camí del Xari Camí Assegador dels Oquins Camí del Barranc de les Fonts Camí de les Cometes Camí dels Rosers Camí del Pantano Camí del Caragús Camí de l’Advocat Camí de l’Albardanera Blanca Camí de l’Albardanera Roja Camí de Don Ventura Camí del Mont-roig (o Monterroi) Camí del Bisserot Camí del Pou de la Pica Camí dels Capots Camí del Collado Camí del Pontet del Moro Camí Barranquet de l’Aigualós

3.3.3.4. Infraestructures energètiques

LÍNIA D’ALTA TENSIÓ Línia d’Alta Tensió de 132 kV, paral·lela a l’autopista AP-7, que creua el terme municipal d’est a oest. L'ample de les seves zones d'afecció i servitud és l'establert pel Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, per el que s’aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

Repartides per tot el territori, trobem una nombrosa quantitat de línies elèctriques de mitja i baixa tensió per donar servei a les vivendes disseminades existents al llarg del Terme.

GASODUCTE Pel Terme Municipal de Pedreguer discorre el gasoducte de transport secundari denominat ‘Marina Alta’, el qual també travessa els termes municipals de Dénia, el Verger, Ondara, Gata de Gorgos i Xàbia. El seu traçat es descriu tot seguit.

[156]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

El gasoducte entra en el terme municipal de Pedreguer per la zona de la partida del Caragús (en el vèrtex V-77), travessa la carretera N-332, per a continuar en direcció cap a Pedreguer en la partida de Matoses. En les proximitats de la carretera CV-724 (en el vèrtex V-91) s’efectua una variant per a l’adaptació al futur polígon industrial els Molinets (en tramitació), passa pels seus futurs vials, creuant la CV-724 prop d’una rotonda. A continuació, el traçat creua l’autopista AP-7 i la carretera d’accés al nucli urbà per a discórrer en paral·lel a l’autopista i pel vial del polígon industrial Les Galgues girant a l’est i travessant de nou l’autopista AP-7 i la carretera N-332 per la zona del camí del Bisserot. Continua en direcció sud-est, on es situa la posició P-02, des d’on es donarà subministrament a les poblacions de Pedreguer i de Gata de Gorgos. A l’eixida d’esta posició, el gasoducte discorre en direcció sud-est pel camí, recorrent paral·lelament l’assegador dels Oquins a la Llosa per a entrar en el terme municipal de Gata de Gorgos molt pròxim al vèrtex V-125, en la zona del futur Sòl Industrial dels Oquins (en tramitació).

L’ample de les seues afeccions i servituds es troba establert en el Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11.

[157]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

4. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL Mitjançant l'anàlisi de documents d'àmbits de diferents escales (de la global a la local), es pretén la comprovació detallada del compliment dels objectius de protecció mediambiental i de sostenibilitat del model territorial aplicables al desenvolupament del present Pla General Estructural de Pedreguer. Els documents analitzats són resumits a continuació.

4.1. Documents analitzats 4.1.1. Àmbit internacional

En l'àmbit internacional, els principals documents de protecció ambiental són els següents, en forma d’acord, declaració, conveni o tractat: -

Declaració d'Estocolm sobre el Medi Humà (1972).

Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament (1992).

Informe de la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (ONU; Johannesburg, 2002).

Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat (Carta d'Aalborg, Dinamarca, 27 de maig de 1994).

Carta de Lisboa (Subscrita pels participants en la Segona Conferència Europea de Pobles i Ciutats Sostenibles, 1996).

Declaració de Hannover dels líders municipals en el llindar del segle XXI (Tercera Conferència Europa sobre Ciutats i Municipis Sostenibles, 2000).

Declaració de Sevilla (adoptada el 23 de gener de 1999 pels participants de la Conferència Euromediterrània de Ciutats Sostenibles, a Sevilla, Espanya).

Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (UNCCD) Ginebra, Suïssa.

Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

Conveni sobre la Diversitat Biològica. Conveni de Rio. Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES).

Convenció sobre Espècies Migratòries.

Declaració de Ramsar.

Recomanacions aprovades per la Conferència Internacional sobre la Conservació dels Aiguamolls i les Aus Aquàtiques.

Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).

Instrument de Ratificació de 19 de maig de 1987, del protocol d'esmena de 3 de desembre de 1982 del Conveni de 2 febrer 1971 relatiu als aiguamolls d'importància internacional, especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques, fet a París.

[158]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

-

-

Instrument de ratificació, de 22 de gener de 1985, de la Convenció de 23 de juny de 1979 sobre conservació d'espècies migratòries. (BOE núm. 259 , de 29.10.85).

Instrument de Ratificació del Tractat de la Carta de l'Energia i del Protocol de la Carta de l'Energia sobre l'eficàcia energètica i els aspectes mediambientals relacionats, fets a Lisboa el 17 de desembre de 1994 (BOE núm. 65 , de 17.3.98).

Instrument de Ratificació del Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica a la Mediterrània i annexos, adoptat a Barcelona el 10 de juny de 1995 i en Montecarlo el 24 de novembre de 1996, (BOE núm. 302 , de 18.12.99).

4.1.2. Àmbit europeu

En l'àmbit europeu, els principals documents de protecció ambiental són els següents: -

VI Programa d'acció en matèria de Medi Ambient.

Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible.

Conveni europeu del paisatge.

4.1.3. Àmbit estatal

En l'àmbit estatal, el principal document de protecció ambiental és el següent: -

Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible.

4.1.4. Àmbit autonòmic

En l'àmbit autonòmic, els principals documents de protecció ambiental són els següents: -

Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Comunitat Valenciana.

Carta Provincial d’Alacant o Carta de Catí.

4.2. Integració dels objectius de protecció ambiental en la redacció del Pla General Estructural El Pla General Estructural de Pedreguer incorpora als seus objectius les determinacions dels documents anteriors.

RESPECTE A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL: Preservar del desenvolupament urbà els usos propis de la naturalesa rústica.

Qualificar com protegits aquells sòls que tinguin les característiques que la legislació estableix per a això (protecció urbanística, forestal, hidrològica, etc.).

Respectar la zonificació del sòl no urbanitzable comú regulada per la legislació vigent.

[159]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Recuperar, restaurar, mantenir i millorar els ecosistemes, hàbitats i espècies en el seu entorn natural, com pot ser la zona de la Muntanya Gran.

Establir com a element bàsic i vertebrador de l'ordenació territorial un sistema d'espais lliures (Infraestructura Verda) que responga, entre d'altres, a criteris ambientals físicament continus i connectats amb els espais urbans i els espais exteriors.

Contribuir efectivament a la protecció, ordenació i gestió dels paisatges naturals, agraris, urbans o culturals tant valuosos com degradats.

Fomentar la preservació de l'activitat agrícola sostenible i ecològica salvaguardant els seus valors patrimonials i ambientals i assegurant la competitivitat de la producció agrícola de qualitat amb destinació al mercat local.

Planificar el territori de manera que s'oferisca un turisme de qualitat amb un nivell de sostenibilitat alt, que aposte per la protecció d'espais de valors ambientals, paisatgístics i etnogràfics, controlant la massificació.

Analitzar les masses arbòries, arbustives o les formacions vegetals existents en el territori, així com les cavitats, jaciments, etc., que puguen ser objecte de protecció per determinades legislacions sectorials.

RESPECTE A LA UTILITZACIÓ RACIONAL DEL SÒL: Definir els valors propis de cada sòl i decidir els nous desenvolupaments a partir de la seva capacitat d'acollida.

Adequar el consum de sòl rural i racionalitzar el seu ús d'acord amb un model territorial i urbanístic globalment eficient i atent als condicionants ambientals existents.

Afavorir la regeneració del teixit urbà abans que l'ocupació de nou sòl per a la urbanització.

Es fomentarà la rehabilitació i recuperació de zones urbanes degradades i la gestió i consolidació dels solars vacants i terres sense desenvolupar.

Identificar els assentaments rurals-històrics per evitar la formació de nuclis típicament urbans.

RESPECTE A LA PREVENCIÓ DE RISCOS NATURALS I INDUÏTS: Complir amb la legislació vigent relativa a incendis forestals identificant els sòls forestals que hagen patit els efectes d'un incendi.

Evitar nous creixements en les zones afectades per riscos naturals i induïts determinant les zones afectades per aquests riscos.

RESPECTE A L'ÚS SOSTENIBLE I LA PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS: Compatibilitzar el planejament territorial i els usos del sòl amb el cicle natural del aigua i racionalitzar l'ús d'aquest recurs en el marc d'un model territorial globalment eficient.

Preservar i millorar la continuïtat dels fluxos i la qualitat de les aigües.

[160]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Fomentar l'estalvi i la reutilització de l'aigua en l'espai rural i urbanitzat, adequant la qualitat de la mateixa als usos.

Identificar totes les masses d'aigua, tant superficials com subterrànies, amb el fi d'establir uns perímetres de protecció enfront de possibles contaminacions.

Identificar zones vulnerables a la contaminació de les aigües subterrànies.

Estudiar els recursos hídrics.

Determinar els sistemes de depuració existents.

RESPECTE A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I LA REVITALITZACIÓ DEL PATRIMONI RURAL: Cercar la recuperació i revitalització del patrimoni rural.

Identificar i posar en valor els béns i espais protegits mitjançant la elaboració del Catàleg de Proteccions del municipi.

RESPECTE A L'ADEQUADA GESTIÓ DELS RESIDUS: Reduir la quantitat i perillositat dels residus.

Fomentar el reciclatge i la seva reutilització.

Facilitar la disponibilitat d'instal·lacions adequades per al seu tractament identificant les instal·lacions de tractament de residus, tant existents com futurs, garantint que tant les instal·lacions actuals com les previstes puguen assumir l'increment dels residus generats per l'aplicació del pla.

RESPECTE A LA IMPLEMENTACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES I LA MILLORA DELS RECURSOS ENERGÈTICS: CAP A LA MOBILITAT SOSTENIBLE. Proposar les infraestructures necessàries perquè es garantisca l'equitat territorial.

Establir reserves per als nous traçats d'infraestructures que resulten respectuosos amb el medi natural i cultural.

Impulsar accions que comporten una reducció del consum de recursos energètics.

Impulsar l'ús de noves fonts d'energia, especialment de les renovables.

Regular la implantació d'instal·lacions de radiotelecomunicació i de transport d'energia elèctrica.

Plantejar un nou concepte de mobilitat que permeta construir municipis més habitables, afavorint la mobilitat per mitjans ambientalment menys agressius i reduint el nombre de desplaçaments motoritzats de caràcter urbà.

[161]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

RESPECTE A LA QUALITAT DE L'AIRE I CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: Reduir el consum energètic com a contribució al canvi climàtic.

Reduir al màxim les emissions contaminants a l'atmosfera i el consum de recursos no renovables.

Mantenir a la població exposada a nivells acústics inferiors als recomanats per a la salut humana recollits per la legislació sectorial.

[162]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

5. PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT 5.1. Introducció La Llei 5/2014 en el seu Annex VII assenyala la informació mínima que haurà de contenir l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic. Entre aquesta informació es troba: “f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, la seua incidència en el canvi climàtic, en particular, una avaluació adequada de l’empremta de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre estos factors. Estos efectes han de comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius”.

La definició dels efectes anteriors és la següent: 







 





Efecte positiu: aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, en el context d'una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l'actuació contemplada.

Efecte negatiu: aquell que es tradueix en pèrdua de valor naturalístic, estètic cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en augment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l'erosió, de la rebliment i altres riscos ambientals en discordança amb l'estructura ecològica-geogràfica, el caràcter i la personalitat d'una localitat determinada.

Efecte a curt, mitjà o llarg termini: aquell efecte la incidència del qual pot manifestarse, respectivament, dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys o en període superior.

Efecte permanent: aquell que suposa una alteració indefinida en el temps de factors d'acció predominant en l'estructura o en la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents al lloc.

Efecte temporal: aquell que suposa una alteració no permanent en el temps, amb un termini temporal de manifestació que pot estimar o determinar.

Efecte indirecte o secundari: aquell que suposa incidència immediata respecte a la interdependència, o en general, respecte a la relació d'un sector ambiental amb un altre.

Efecte acumulatiu: aquell que al perllongar en el temps l'acció de l'agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, al mancar de mecanismes d'eliminació amb efectivitat similar a la de l'increment de l'agent causant del dany.

Efecte sinèrgic: aquell que es produeix quan l'efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents suposa una incidència ambiental major que l'efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s'inclou en aquest tipus, aquell efecte el mode d'acció indueix en el temps l'aparició d'altres de nous.

Per la seua part, les definicions de cadascun dels impactes és la següent: [163]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

o o

o

o

Impacte ambiental compatible (C): aquell la recuperació és immediata després del cessament de l'activitat i no precisa pràctiques correctores o protectores.

Impacte ambiental moderat (M): aquell la recuperació necessita pràctiques correctives o protectores i en què la consecució de les condicions ambientals inicials requereix un període de temps mitjà.

Impacte ambiental sever (S): aquell en què la recuperació de les condicions del medi exigeix l'adequació de mesures correctores o protectores i en el qual, encara amb aquestes mesures, aquella recuperació precisa un període de temps dilatat.

Impacte ambiental crític (Cr): aquell la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb ell es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, fins i tot amb l'adopció de mesures protectores o correctores.

Tot seguit, es proporcionen les valoracions dels efectes sobre cadascun del factors ambientals per part de les diferents zones d’ordenació proposades en el PGE de Pedreguer.

5.2. Efectes sobre l’atmosfera Durant la fase de construcció i funcionament de les actuacions urbanístiques en tramitació en el Pla General Estructural de Pedreguer (Zones de Nou Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E), així com en totes les infraestructures associades a les mateixes, es produiran una sèrie d'accions com, per exemple, desbrossaments, trànsit de maquinària, moviments de terres, etc. Aquestes accions provocaran conseqüències com l'augment de les partícules en suspensió, fums, olors, augment dels nivells sonors, etc.

L'efecte previsible del PGE sobre la qualitat atmosfèrica es pot diferenciar en tres impactes: - Emissió d'elements contaminants.

- Augment dels nivells sonors.

- Increment de la contaminació lumínica.

Pel que fa a l'emissió d'elements contaminants, l'augment demogràfic que planteja el nou instrument de planejament urbanístic incidirà en un creixement de l'emissió de substàncies contaminants, bàsicament a causa dels mitjans de comunicació privats. Aquest efecte es valora com a moderat, tenint en compte l'aplicació de les corresponents mesures preventives i correctores per minimitzar l'afecció del PGE a la qualitat atmosfèrica.

Pel que fa a l'augment dels nivells sonors, a causa de les mateixes raons que el paràgraf anterior (increment poblacional i augment de vehicles privats), es produirà una accentuació dels nivells sonors més elevats en zones urbanes concretes. Aquest efecte es valora com a moderat, comptant amb les mesures preventives i correctores a aplicar.

Finalment, en relació a la contaminació lumínica, els desenvolupaments urbanístics en tramitació comentats comportaran la localització de nous punts lluminosos en el viari. Aquests [164]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

elements necessaris per a la il·luminació poden provocar nivells de contaminació lumínica en funció de la seva disposició, disseny i segons els materials utilitzats. Respecte a l'impacte, considerant la modificació de la lluminositat dels terrenys objecte de desenvolupament urbanístic (de terreny rústic a urbà), així com el caràcter permanent de la il·luminació, aquest efecte es considera moderat.

A continuació s'analitzen amb més detall aquests efectes i les mesures correctores proposades: • Contaminació atmosfèrica La contaminació atmosfèrica es produeix principalment per la presència a concentracions elevades de partícules en suspensió, hidrocarburs, òxids de nitrogen i sofre, i monòxid de carboni. Aquests deriven principalment dels motors de combustió en vehicles i activitats industrials amb abocaments de gasos a l'atmosfera. Els hidrocarburs aromàtics poden resultar especialment tòxics, i en ocasions cancerígens. Els hidrocarburs, òxids de nitrogen i monòxid de carboni contribueixen a més a la formació del "smog" fotoquímic.

També cal tenir en compte la pols i partícules en suspensió generats durant les obres i moviments de terres en general, que s'afegeixen a la contaminació atmosfèrica existent a la zona. La pols, format per partícules en suspensió de mida petita i forma irregular, procedeix de la disgregació, trituració o polvorització de materials diversos.

En l'àrea d'estudi, els principals focus de contaminació atmosfèrica són les àrees urbanes, especialment les carreteres N-332 i AP-7, les carreteres de connexió amb els municipis veïns (CV-720, CV-724, CV-732 i CV-733) i la zona industrial existent, el Polígon les Galgues. A ells s'afegeix l'activitat constructiva en els solars vacants en les zones menys consolidades de les urbanitzacions existents. La pols en les àrees urbanitzades es redueix considerablement quan els seus vials es troben pavimentats. També cal tenir en compte en les àrees urbanes les emissions contaminants d'òxid de sofre i hidrocarburs procedents del fuel-oil emprat en calefaccions.

La qualitat atmosfèrica de les àrees urbanes (nucli urbà i urbanitzacions disperses) en l'àmbit d'estudi és en general bona, a causa fonamentalment del relativament escàs trànsit, excepte zones puntuals en franges horàries determinades, com poden ser les hores d’entrada i eixida dels llocs de treball o els horaris d’inici i finalització de la jornada escolar. Com a factors que contribueixen a millorar la qualitat de l'aire, cal assenyalar: - La vegetació de la zona, especialment la seva àmplia zona de muntanya al sud del Terme Municipal, que afavoreix l'eliminació de CO2.

- El vent, que facilita la dispersió dels contaminants gasosos.

Les mesures correctores de la contaminació atmosfèrica hauran d'anar encaminades a: - Reduir en la mesura possible el trànsit.

- Fomentar l'ús d'energies netes, reduint les emissions contaminants.

[165]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Evitar la formació de pols, especialment en la realització d'obres.

El PGE proposat inclou diferents mesures en aquest sentit, destacant: - La creació d'una xarxa de senders no motoritzats a tot el municipi, per fomentar la mobilitat sostenible.

- Limitar la qualificació d'activitats en zones confrontants a les residencials.

- Mesures correctores de les molèsties per l'execució d'obres, evitant en particular la formació de pols i les emissions contaminants de la maquinària emprada.

• Soroll ambiental Aquest factor s'analitza amb més profunditat en l'Estudi Acústic que acompanyarà el PGE. Com a avançament del mateix, s'assenyalen com a principals fonts sonores actuals estimades com a causants de contaminació acústica al municipi.

Les mesures correctores de les molèsties per soroll i la probable evolució en cas de no aplicar són similars a les propostes contra la contaminació atmosfèrica en el punt anterior, pel que es remet a elles. a) Vies principals de comunicació.

Les principals vies de comunicació i la seva influència sonora en el nucli de població principal i les urbanitzacions disperses són les següents:   

Autopista AP-7. Construïda en la dècada dels anys 70, discorre entre les partides de Matoses i els Oquins, seccionant el tossal dels Molinets, pel seu extrem nord.

Carretera Nacional N-332. De la mateixa manera que l’anterior, creua el terme de nord-oest a sud-est.

La comunicació amb els municipis veïns es realitza mitjançant carreteres autonòmiques o provincials: - CV-720. Carretera de competència de la Generalitat Valenciana, que comunica Gorga (municipi de la comarca del Comtat) amb Pedreguer, passant per Parcent.

- CV-724. Carretera de competència de la Generalitat Valenciana, que comunica Pedreguer amb les Marines (Dénia).

- CV-732. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica Beniarbeig amb Gata de Gorgos, passant per Pedreguer.

- CV-733. Carretera de competència de la Diputació d’Alacant que comunica Benidoleig amb Pedreguer.

No hi ha parades de línies de ferrocarril al municipi, sent la més propera la via Dénia-Alacant, amb estacions a la Xara i Gata de Gorgos, com a parades més pròximes. El traçat d’aquesta línia discorre certa distància per dins del terme municipal de Pedreguer, en la zona de la Sella.

Pel que fa a transport d'ús públic, el principal és línia d'autobusos de l'empresa ALSA, amb servei diari amb València i Alacant per la N-332 i AP-7, amb parada en diferent poblacions.

[166]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Els camins rurals i les vies pecuàries del terme suposen un trànsit reduït, pel que la seva influència sonora és molt escassa. En el PGE es destinen principalment a vies de vianants o no motoritzades, d'acord amb la seva legislació. En qualsevol cas s'ha de limitar la velocitat dels vehicles a motor en aquestes vies, per evitar molèsties puntuals. b) Àrees industrials.

L'única àrea industrial existent al municipi està situada al nord del nucli urbà, el Polígon Industrial Les Galgues. Està composta per naus i magatzems. El nou PGE recull els desenvolupaments industrials en tramitació en les NN. SS. Es tracta dels sectors Molinets i Oquins-Golfes. c) Àrees destinades a usos terciaris.

Els usos terciaris s'assenyalen com compatibles en la majoria de les zones, amb limitacions per evitar molèsties a les àrees residencials. No s'assenyalen zones destinades específicament a aquest ús. El compliment de la normativa per a aquests usos ha de garantir la no superació dels límits de nivell sonor establerts per a cada zona. d) Àrees recreatives.

Les activitats recreatives, englobades en l'ús terciari, s'assenyalen com a compatibles en la majoria de les zones, amb limitacions per evitar molèsties a les àrees residencials. El compliment de la normativa per a aquests usos ha de garantir la no superació dels límits de nivell sonor establerts en aquestes.

Les àrees recreatives existents al terme són generalment zones en entorns naturals privilegiats, com a fonts o miradors, habilitades per al gaudi de la natura, de manera que no són generadores de molèsties per soroll. Destaquen entre elles les del Patronat, la zona de la cova de les Miqueles, el mirador Mirabarques, etc. Atès l'ús d'espai lliure per a gaudi de la natura a què es destina, no es preveuen en ell activitats sorolloses, que resultarien incompatibles amb la protecció ambiental d'aquest espai. e) Àrees residencials i comercials.

Les actuacions proposades pel PGE al nucli urbà preveuen un creixement moderat únicament en les zones intersticials, com a l’Alfàs, i la classificació com a sòl urbà de la zona consolidada de la urbanització de les Cometes.

A la resta del terme no s'assenyalen àrees residencials, i es pretén evitar aquest ús en elles. Es limiten per això els petits nuclis dispersos apareguts en els darrers anys, establint mesures per minimitzar-ne els impactes.

L'ús comercial s'admet a les zones residencials, amb les limitacions de compatibilitat que imposa la seva normativa sectorial, igual que s'ha assenyalat per a l'ús terciari.

[167]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

5.3. Efectes ambientals sobre el sòl El planejament urbanístic té com a objectiu, habitualment, entre d'altres aspectes, delimitar nou sòl urbanitzable d'acord amb el creixement del municipi. Aquest procés comportaria ineludiblement transformacions de sòl agrícola en sòl urbà. Però, en el cas de Pedreguer, no es proposen nous desenvolupaments urbanístics, s’aposta per la consolidació de les zones urbanes i la execució dels sòls industrials en tramitació previstos en les anteriors NN. SS. En la fase de construcció i funcionament de les actuacions urbanístiques (Zones de Nou Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E) i les infraestructures associades, causarà efectes sobre el substrat edàfic com la compactació del mateix, la supressió del mantell de vegetació i dels escassos cultius existents en les zones afectades. Les alteracions topogràfiques seran de caràcter irreversible, ja que durant la fase de construcció es duran a terme tasques d'explanació dels terrenys. En el cas concret que ens ocupa, el municipi de Pedreguer, el relleu no suportarà alteracions destacables, ja que el territori on es plantegen els desenvolupaments urbanístics posseeix una geomorfologia molt suau, gairebé plana.

Una conseqüència directa del desenvolupament de nous espais urbans és la disminució de la potencialitat agrària que significa per al propi territori. La supressió de la capa superficial del sòl impossibilita el desenvolupament de les particularitats d'aquest. Aquest efecte es pot considerar pràcticament irreversible, encara que es pot tornar a la situació inicial amb una intervenció important. L'efecte per l'ocupació del sòl des del punt de vista de les actuacions derivades del planejament urbanístic es considera com a moderat.

5.4. Efectes ambientals sobre la hidrologia Pel que fa a la hidrologia superficial, les fases de construcció i funcionament dels desenvolupaments urbanístics previstos en el planejament (Zones de Nou Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E) provocaran efectes sobre el medi hídric superficial, destacant l'augment de l'escorrentia per la impermeabilització que suposen les obres d'urbanització.

Els treballs de desbrossament de vegetació, compactació per pas de maquinària i la posterior pavimentació, suposen l'alteració de la infiltració de les aigües, incidint això en la hidrologia superficial i en la pròpia qualitat hídrica.

A causa de les obres d'urbanització, es causarà la compactació del sòl, convertint-lo en una pantalla impermeable que impedeix la infiltració de l'aigua.

A conseqüència de la pavimentació de la superfície del sòl, l'escorrentia superficial s'incrementarà notablement en comparació amb la situació actual. Amb l'aplicació de les tècniques i instal·lacions de recollida d'aigües pluvials per evitar embassaments i acumulacions d'aigua en els nous sectors urbans industrials, s'estima que aquest impacte pot ser compatible.

[168]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Pel que fa a la hidrologia subterrània, segons la cartografia temàtica de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient, la vulnerabilitat dels aqüífers és mitjana a Pedreguer a les àrees on es proposa dur a terme transformacions de sòl, com són les zones dels dos sectors industrials en tramitació. Amb l'aplicació de les pertinents mesures correctores per evitar qualsevol infiltració a la hidrologia subterrània, es considera que aquest efecte pot ser moderat.

D'altra banda, l'increment demogràfic causarà un augment relatiu en el consum de recursos hídrics. Es produirà, per tant, un major consum d'aigua potable al municipi de Pedreguer, sent possible minimitzar aquest consum mitjançant la construcció d'una eficient xarxa de distribució d'aigua en les obres d'urbanització dels sectors industrials en execució en el planejament urbanístic, evitant consums innecessaris i potenciant la reutilització de les aigües depurades. Caldria escometre també una renovació progressiva de la xarxa d’aigua potable per reduir les pèrdues de recursos hídrics. Per tant, l'efecte d'aquest factor es pot considerar com a moderat.

5.5. Efectes ambientals sobre la vegetació i la fauna La vegetació natural existent en les zones industrials en execució de Pedreguer és molt escassa, limitant-se a camps de conreu, la majoria abandonats. Per tant, el principal efecte serà l'eliminació de cultius en aquelles parcel·les afectades pel desenvolupament industrial previst en el planejament. En conseqüència, les actuacions previstes en el planejament podrien tenir efectes sobre la fragmentació i reducció de l'hàbitat de la fauna, amb molèsties i desplaçaments a causa de l'ocupació del territori.

Les espècies més adaptades a la antropització recolonitzaran les zones que es pretén urbanitzar. En la fase de funcionament s'implantaran nous sectors urbans industrials, que són per naturalesa més restrictius per a la fauna.

No obstant això, la Infrastructura Verda definida en l'Estudi de Paisatge annex al PGE preveu la conservació de zones destinades a la creació d'un conjunt integrat de corredors ecològics i paisatgístics que relacionaran els enclavaments naturals més importants, havent de conformar una xarxa amb els termes municipals confrontants.

Així doncs, la vegetació patirà la desaparició en aquelles zones en què el sòl haja de ser ocupat per les activitats antròpiques. No obstant això, les característiques actuals de les masses vegetals existents presenten escassa rellevància ecològica. La valoració d'aquest impacte es considera compatible.

L'aposta per la preservació del procés urbanitzador de grans extensions de territori (atenent als seus valors ambientals i culturals), en particular les considerades de major valor ambiental, evita impactes més elevats.

[169]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

5.6. Efectes sobre el paisatge Pel que fa al paisatge de Pedreguer, es remet a l'apartat destinat al paisatge en el present document i, sobretot, a l'Estudi de Paisatge del PGE de Pedreguer.

A les zones afectades per desenvolupaments industrials en execució en el PGE, el paisatge és pla, amb ús agrícola en estat de progressiu abandonament intercalat amb les naus industrials existents, a les vores de la carretera N-332, tant en el sector Molinets com en el sector dels Oquins-Golfes. El desenvolupament del planejament urbanístic suposarà l'eliminació de terres de cultiu suposant un impacte negatiu a causa de la antropització d’aquestos espais.

L'entorn paisatgístic estarà pertorbat pel moviment de terres, el trànsit de maquinària i les instal·lacions auxiliars. Aquest efecte s'ha de considerar com a negatiu, tot i que es tracta d'un impacte inherent a qualsevol procés d'urbanització, que haurà de ser minimitzat amb la posada en marxa de les mesures de prevenció ambiental i paisatgística. A més, s'ocuparan superfícies on els observadors potencials, des de les carreteres N-332, la CV-724 (Pedreguer a la Xara) i la CV-732 (Pedreguer a Gata de Gorgos), veuran disminuïda la qualitat paisatgística de l'entorn.

El desenvolupament de les zones industrials en execució (Molinets i Oquins-Golfes) hauran de tenir una regulació estètica de les naus, tant en les seues altures, materials, colors, etc. S’haurà d’incorporar l’element verd (jardins, pantalles vegetals, etc) com a part principal dels desenvolupaments industrials.

5.7. Efectes sobre la població i la salut humana Els factors socioeconòmics són dels més afectats pel desenvolupament dels PGE, ja que la finalitat última d'aquests és la millora i adequació de l'hàbitat urbà per augmentar el benestar i el nivell de vida de la societat, dotant a la mateixa de els espais necessaris per a l'habitatge, el treball, els equipaments i l'oci-esplai, potenciant el desenvolupament econòmic i les comunicacions.

En el terreny socioeconòmic i cultural són múltiples les conseqüències que es poden derivar del Pla General Estructural, encara que en ocasions és difícil interpretar el seu caràcter positiu o negatiu. Sintèticament, les principals alteracions que es poden produir són: - Canvis en l'estructura demogràfica, encara que no seran massa destacables, ja que no es proposen nous creixements urbanístics residencials que comporten un augment de la població.

- Redistribució espacial de la població.

- Canvis en les condicions de circulació.

- Efecte sobre la salut humana de la contaminació atmosfèrica i els sorolls.

[170]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Canvis en els sectors productius associats al territori.

- Remodelació del sistema territorial.

Els efectes positius sobre els factors naturals del medi han de suposar una millora en la qualitat de vida dels ciutadans.

Així doncs, es considera que el PGE, contribuirà a la valorització i diversificació del terme municipal de Pedreguer, contribuint al desenvolupament sostenible del mateix i, conseqüentment, a la qualitat de vida i benestar social dels seus ciutadans.

Entre d'altres, es destaca l'objectiu d'augmentar la dotació d'equipaments públics i zones verdes del municipi.

5.8. Efectes sobre el patrimoni cultural El patrimoni cultural d'una població és una de les senyes d'identitat dels seus habitants. Per això, qualsevol actuació ha de valorar la possible afecció a aquest tipus de béns culturals.

D'acord amb l'Article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià: "Per a la realització d'obres, públiques o privades, en immobles compresos en zones o àrees de protecció arqueològiques o paleontològiques, així com, en general, en tots aquells en què es conega o presumisca fundadament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques d'interès rellevant, el promotor de les obres haurà d'aportar al corresponent expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres projectades pogueren causar en les restes d'aquesta naturalesa, subscrit per un tècnic competent. Les actuacions necessàries per a l'elaboració d'aquest estudi seran autoritzades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els criteris a què s'ha d'ajustar l'actuació, i se supervisaran per un arqueòleg o paleontòleg designat per la mateixa Conselleria."

[171]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

6. MESURES PREVENTIVES, REDUCTORES I COMPENSATÒRIES La Llei 5/2014 en el seu Annex VII assenyala la informació mínima que haurà de contenir l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic. Entre aquesta informació es troba: “h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori de l’aplicació del pla o programa, incloent-hi aquelles per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació a este”.

En cadascun dels apartats següents s’ha inclòs un apartat amb una sèrie de mesures preventives generals en la fase de obres. Aquestes mesures van dirigides principalment a les zones industrials en execució derivades de l’anterior planejament urbanístic (NN. SS.) que el present PGE recull. Es tracta, concretament, dels sectors industrials Molinets i Oquins-Golfes.

6.1. Mesures preventives sobre l'atmosfera 6.1.1. Protecció de la qualitat atmosfèrica

La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmòsfera, estableix, en l’Art. 16.6 que els plans i programes per a la protecció de l’atmòsfera i per a minimitzar els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica seran determinants pels diferents instruments de planejament urbanístic i d’ordenació del territori.

Es proposa col·locar instal·lacions o aparells de vigilància i control de la contaminació lumínica, acústica i atmosfèrica de caràcter mòbil.

Les zones urbanes hauran de minimitzar la contaminació lumínica, d'acord amb les condicions de bones pràctiques d'enllumenat a establir en les seves Normes Urbanístiques. No s'admetrà sistema d'il·luminació fora dels àmbits urbans o urbanitzables desenvolupats, més enllà de possibles enllumenats de vigilància o els necessaris per a les activitats autoritzades en ells.

Amb l'objecte de millorar els entorns urbans, es planteja limitar la contaminació lumínica i els sorolls generats pels usos i activitats permesos pel PGE en les diferents zones d'ordenació.

S'establiran per a això normes limitant la il·luminació i l'emissió de sorolls a exterior, i punts per a instal·lacions o aparells de vigilància i control de la contaminació lumínica, acústica i atmosfèrica, conforme a la normativa en la matèria.

Els sectors urbanitzables que es desenvolupen (sectors industrials en execució: Molinets i Oquins-Golfes) hauran d'evitar la contaminació lumínica, procurant l'ús de sistemes d'enllumenat de vapor de sodi, amb lluminàries d'escassa alçada, dirigint la il·luminació cap a terra i evitant la seva dispersió. Especialment es limitarà la contaminació lumínica dels sectors industials en execució, per la seva situació allunyada del nucli urbà, a exterior i en horari nocturn, reduint aquesta al mínim indispensable per seguretat i per al funcionament de les activitats previstes en ell.

[172]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

6.1.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres

Sobre la qualitat de l'aire, es proposen les següents mesures per tal de prevenir l'impacte ambiental: - Dissenyar adequadament els edificis i infraestructures per impedir l'efecte barrera del vent, per al que es tindrà en compte els vents dominants i les seves característiques.

- Control dels nivells d'emissions i manteniment dels motors de la maquinària d'obra segons indicacions del fabricant.

- Es controlarà, mitjançant reg, la suspensió de pols en les operacions de trànsit de vehicles, maquinària i instal·lacions, prestant especial atenció a les pistes d'accés i zones sense asfaltar, per tal d'afectar el menys possible a l'ésser humà ia les espècies de flora i fauna de l'entorn.

- Es farà un manteniment efectiu dels vials d'accés a les àrees urbanitzades per evitar la formació de pols i l'acumulació de fang a les vies de comunicació pel trànsit de camions.

- La caixa dels camions, un cop carregats, estar coberta de manera que es reduisquen les emissions de partícules a l'atmosfera. Es limitarà la velocitat dels vehicles a 30 km/h a les obres per evitar la creació de núvols de pols que dificulten temporalment la visibilitat i afecten de manera negativa a la fauna i la flora.

- Incorporar criteris d'arquitectura bioclimàtica en el disseny de les edificacions destinades tant a habitatge com a equipaments col·lectius (orientació, obertura de finestres, materials de construcció, etc.), a fi de disminuir els requeriments energètics de les actuacions urbanístiques.

- Incorporar instal·lacions energètiques, d'energies renovables i/o més eficients, especialment plaques fotovoltaiques per a il·luminació general i col·lectors solars per a calefacció i aigua sanitària, amb la finalitat de potenciar l'estalvi energètic i minimitzar les despeses derivades del consum.

Sobre la producció d'olors, caldria: - Aplicar sistemes de desodorització a les depuradores d'aigües residuals, concretament a la EDAR mancomunada entre Pedreguer, Ondara i Dénia.

- Efectuar una recollida continuada dels residus urbans tant porta a porta (potenciant encara més la recollida selectiva porta a porta) com en contenidors degudament tancats, integrant-se en el sistema de gestió de residus urbans del municipi.

- Pel que fa a la producció de sorolls i vibracions: - No es consideren necessàries mesures correctores per al trànsit de vehicles d'obra per tractar-se d'impactes de petita magnitud (a més de la limitació de velocitat abans esmentada).

[173]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- No es consideren necessàries mesures correctores per soroll procedent de la recollida de residus que corresponen a l'entitat gestora ja que amb la utilització de tecnologies que no superen els llindars legals es considera compatible.

- Es planteja limitar la velocitat dels vehicles privats a 30 km/h en els vials de zones urbanitzades, de manera que es reduisca la producció de soroll per rodament i motors.

- Es realitzaran, en cas de ser necessari i de manera molt puntual per no afectar a vivendes pròximes a les vies de comunicació, per no superar els límits sonors admissibles, pantalles acústiques en què es tinga en compte la seua integració paisatgística.

En relació amb la contaminació lumínica: - S'utilitzaran sistemes d'il·luminació que no projecten la radiació directa fora de les zones urbanes, en particular sobre les formacions vegetals o carreteres.

- S'evitarà la projecció de feixos lumínics cap a la volta celeste.

6.2. Mesures preventives sobre el sòl 6.2.1. Utilització racional del sòl

Entre els objectius prioritaris del PGE es troba fomentar un ús racional del sòl, aprofitant les seves potencialitats per satisfer els desitjos de la població, però conservant els seus principals valors ambientals i evitant els riscos que una sobreexplotació comportaria.

El PGE proposa com a desenvolupament lògic completar les àrees de sòl urbà vacant del planejament vigent i no proposar nous sòls urbanitzables.

No s'admetrà la reclassificació de sòl no urbanitzable protegit amb el present PGE pel seu valor ambiental o incidència en el paisatge, o que haja patit els efectes d'un incendi, d'acord amb la legislació en la matèria. S'exclouen per això del procés urbanitzador en particular les àrees assenyalades amb protecció natural, de barrancs, vies pecuàries, etc.

S’ha d’evitar la ocupació innecessària de sòl per usos urbans i per les infrastructures necessàries vinculades a estos usos. En aquest sentit, es garantirà la protecció dels elements singulars, per mitjà de la regulació coherent dels usos i de les edificacions.

Amb aquest PGE s’eviten les expansions innecessàries d’àrees urbanes i dels models dispersos i/o difusos, fomentant les estructures urbanes compactes i plurifuncionals, i respectant la morfologia del teixit urbà originari. D’aquesta manera, es prioritza la utilització de vivendes i solars vacants en el sòl urbà per a satisfer les necessitats de vivenda previstes.

Les noves infrastructures de comunicació que es proposen, hauran de plantejar-se en aquelles zones del territori que presenten una major capacitat d’acollida, tenint en compte els corredors d’infrastructures ja existents (AP-7, N-332). En aquest sentit, cal mencionar el

[174]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

projecte del tren entre València i Alacant. El PGE planteja una zona de reserva d’infrastructures per a donar cabuda a aquest projecte.

En el sòl no urbanitzable protegit només es podran realitzar aquelles actuacions que siguent compatibles amb les normes de protecció corresponents, tinga previst el planejament per ser necessàries pel seu millor aprofitament, cura i restauració dels recursos naturals o pel seu gaudi públic i aprofitament col·lectiu.

6.2.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres

Per tal de prevenir l'impacte sobre la qualitat del sòl, es proposen les següents mesures: - Amb caràcter previ a l'ocupació del terreny, es procedirà a la retirada de les terres vegetals, així com al seu conreu i condicionament de manera que puga ser utilitzada en els treballs de restauració. Aquests aplecs de terra vegetal es situaran en llocs plans, amb bon drenatge d'aigua de pluja i protegits de l'erosió hídrica i eòlica. L'alçada màxima dels aplecs no excedirà en cap cas de 1,5 m. Durant períodes de temps prolongats (més d'un mes) seran estabilitzats mitjançant una sembra de llavors d'espècies de gramínies i lleguminoses.

- Respectar les estructures de retenció d'aigua i sòl existents, evitant modificar les conques i els cursos d'aigua tant permanents com temporals.

- Es reservaran espais controlats i aïllats per a l'emmagatzematge de substàncies perilloses i residus d'obra, així com el transport d'aquestes mercaderies per experts qualificats. En finalitzar els treballs d'obra es procedirà a la retirada a abocadors autoritzat dels diferents residus generats.

- Es retiraran per gestor autoritzat de residus perillosos els olis usats i els pneumàtics fora d'ús, o qualsevol altre residu qualificat com a tal, procedent de les obres d'urbanització.

- Sobre els sòls compactats on haja tingut lloc l'ocupació d'infraestructures o vials de labor es procedirà a utilitzar el subsolador prèviament a l'extensió del sòl.

- S'habilitaran una única zona de serveis on es localitzarà el parc de maquinària. Aquesta zona serà ubicada dins de l’espai de treball.

- S'impedirà el trànsit de persones i vehicles fora de les àrees habilitades per a això o en zones adjacents a les formacions vegetals, per evitar la compactació del sòl.

6.3. Mesures preventives sobre els recursos hídrics 6.3.1. Ús eficient de l'aigua

Es condiciona amb caràcter general el desenvolupament dels usos i activitats en el terme a justificar la capacitat de subministrament d'aigua per a aquests, d'acord amb els estudis [175]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

específics de cabal i qualitat de l'aigua que s'aporten per al seu desenvolupament, i dels informes de l'organisme responsable de la conca hidrogràfica.

Tenint en compte els càlculs realitzats en l’apartat corresponent a l’estudi dels recursos hídrics, es conclou que el municipi disposa de suficients recursos hídrics per absorbir la demanda prevista pel nou Pla General Estructural, tant pel que fa al sòl urbà, com pel que fa al sòl urbanitzable. En l’apartat 2.3.7.7. es pot consultar amb més detall la suficiència de recursos hídrics del PGE.

6.3.2. Protecció de la qualitat de l'aigua

Les aigües pel consum humà han de complir els requisits de qualitat i potabilitat establerts en la seva normativa, en particular les Directives 80/778/CEE i 98/83/CE sobre qualitat de les aigües destinades al consum humà, la Reglamentació tecnicosanitària aprovada mitjançant el RD 1138/1990, i el Decret 24/1984 de la Generalitat Valenciana sobre normes de control i garanties sanitàries de proveïments d'aigües per a consum públic.

Si les dotacions dels nous usos requeriren un consum superior a l'aquí previst, serà requisit per a la seva implantació aportar un estudi dels recursos hídrics, havent de justificar la capacitat per al seu proveïment, l'ús d'aigua reciclada per a tots els usos que no requeriren aigua potable i la realització de les instal·lacions necessàries per a tot això.

Per aconseguir l'ús més eficient dels recursos hídrics, es proposen les següents mesures per a totes les actuacions urbanístiques al municipi: - Crear sistemes de sanejament separatius, evitant els problemes que generen les pluges torrencials en els col·lectors (sobredimensió, desbordament, etc.), i facilitant la reutilització les aigües pluvials i, previ control sanitari, les residuals depurades, per a reg de les zones verdes, de les àrees enjardinades interiors de parcel·les o de les zones agrícoles properes, estanys, neteja, protecció contra incendis o altres usos admissibles, complint els mínims de qualitat de les aigües establerts per la normativa. Per a això s'haurà de crear la infraestructura necessària amb càrrec als sectors corresponents, incloent una instal·lació de tractament de les aigües pluvials previ al punt d'abocament, amb la finalitat d'eliminar sòlids en suspensió, olis o greixos arrossegats.

- L'Estació Depuradora d’Aïgues Residuals (EDAR) i els sobreeixidors de pluvials hauran de comptar amb instal·lacions per a la reutilització de l'aigua depurada, incloent dipòsit d'emmagatzematge, bombeig i connexió a xarxa de reg, a fi de minimitzar el consum.

- Les aigües no potables (a utilitzar per a reg o altres usos compatibles) s’hauran de conduir per xarxes independents de les de proveïment de la població.

- S'ha de comptar amb sistemes de reg per degoteig connectats a la xarxa d'aigües no potables, per a les zones verdes, àrees enjardinades i escocells en vials.

[176]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- A les zones verdes i àrees enjardinades (públiques i privades) s'haurà emprar preferentment vegetació d'espècies autòctones, presents en el seu entorn i que requereixen escàs consum d'aigua.

Els principals cursos d'aigua, permanents o estacionals, presents en el terme s'inclouen a la Zona Rural Protegida per Afecció Hidrològica (ZRP-AF-H). En ells i en les seves zones de ribera es limiten les possibles actuacions per la seva importància en la xarxa hidrològica i per a la conservació d'aquest ambient, prevenint al temps del risc d'inundacions.

Els pous d'abastament de la població i fonts del municipi s'inclouen en general a la Zona Rural Protegida per Afecció d’Infrastructures de Captacions d’Aigua per a Consum Humà (ZRP-AF-INC), que comprèn l'àrea entorn a ells, amb un cercle de radi 300 m per a les captacions d'aigua destinades a consum humà. El PGE limitarà les actuacions en aquestes zones, a fi d'evitar la seva contaminació i sobreexplotació.

No s'admetran captacions sense les autoritzacions corresponents, i previ estudi que justifique el cabal a extreure i la seva afecció sobre l'aqüífer.

• Abocaments d'aigües residuals.

En aplicació de la Llei d'Aigües, s'haurà prohibir l'abocament directe o indirecte als llits, llacunes o aqüífers subterranis, d'aigües residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, així com l'acumulació de residus que puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn. La implantació d'activitats industrials o d'altre tipus que puguen suposar la producció de residus no previstos en l'actual EDAR o que no es pogués connectar a ella, haurà de comptar amb les mesures correctores pertinents per a la seva depuració fins als paràmetres d'abocament previstos en el Reglament del Domini Públic Hidràulic. Els Sectors Industrials en tramitació, allunyats del nucli urbà, hauran de disposar de connexió amb l’EDAR, com a condició per al seu desenvolupament.

• Abocaments de residus sòlids. Únicament es podran realitzar en els llocs expressament condicionats per a aquest fi. En els abocadors no autoritzats repartits pel terme municipal s'hauran d'aplicar mesures de regeneració del paisatge, que incloguen la seva neteja i adequació visual i ambiental mitjançant plantacions autòctones.

• Conservació dels recursos d'aigua.

En les zones verdes o enjardinades assenyalades pel PGE s'hauran d'emprar espècies vegetals de baix consum d'aigua i sistemes de reg per degoteig. En les zones industrials en tramitació, es proposa l'ús de sistemes de sanejament separatius, i reutilitzar en el possible les aigües pluvials i les residuals prèviament depurades, per a reg i neteja.

A més d'aquestes mesures, es considera necessari: - Comptar amb una delimitació clara del domini públic de llits i barrancs.

[177]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Implantar els sistemes de tractament de residus necessaris.

- Separar els abocaments en origen, per facilitar el tractament adequat de cada un d'ells prèviament a la seva reutilització o abocament.

- Recircular les aigües usades, evitant el seu deteriorament.

- Preveure el tractament d'abocaments accidentals i descàrregues brusques.

- Per a activitats agrícoles, aplicar les normes del Codi valencià de bones pràctiques agràries (Ordre de 29 de març del 2000, de la Conselleria d'Agricultura) i fomentar un eficaç ús de fertilitzants i productes fitosanitaris, evitant especialment l'ús d'adobs amb alt contingut de nitrats pel seu risc de contaminació, i insecticides no biodegradables per la seva agressivitat sobre la fauna.

6.3.3. Protecció dels barrancs i davant del risc d'inundació

Per a qualsevol actuació propera als barrancs, es proposen les següents mesures: - Els llits i drenatges naturals es mantindran nets, comprovant aquest extrem amb la periodicitat requerida.

- Les obres que creuen llits o barrancs es dissenyaran amb passos generosos i sistemes constructius que minimitzen l'afecció a la vegetació i als llits.

- Es prohibiran les construccions, equipaments o instal·lacions que dificulten el pas de les aigües.

- Les construccions en aquestes zones es dissenyaran de manera que permeten la circulació de les aigües, prohibint-se els soterranis, elevant la cota de sòl de planta baixa i col·locant la maquinària sobre bancades.

- Es prohibirà l'emmagatzematge de residus tòxics o perillosos en zones inundables.

Les zones amb risc d'inundació es regiran per la normativa detallada en el PATRICOVA. Tots els projectes d'obres que afecten a llits d'aigua, siguen continus o discontinus, hauran d'anar acompanyats dels corresponents estudis d'inundabilitat si resulten procedents.

Les actuacions en aquests àmbits hauran de comptar amb informe favorable dels organismes encarregats de les obres de defensa i canalització enfront d'avingudes, especialment de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Conselleria competent en la matèria.

[178]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

6.3.4. Mesures preventives generals en la fase d'obres

Sobre la qualitat de l'aigua, s'hauran de prendre les següents mesures: - El disseny dels treballs es farà de manera que no suposen risc d'abast dels llits fluvials per materials en suspensió, enderrocs, etc.

- Quan es prevega la possibilitat de contaminació, es col·locaran basses de decantació que intercepten les zones de vessament abans d'arribar al llit.

- L'emplaçament del parc de maquinària es situarà fora del domini públic hidràulic i de la seva zona de servitud.

- Es reservaran espais controlats i aïllats d'emmagatzematge de substàncies perilloses i residus d'obra, així com el transport d'aquestes mercaderies a experts qualificats. En finalitzar els treballs d'obra es procedirà a la retirada a abocadors autoritzat dels diferents residus generats.

- S'efectuarà el control dels punts d'abocament en els moments de màxim ús.

- Es tractarà de minimitzar l'escolament mitjançant implantació de vegetació adequada, afavorint la infiltració de l'aigua de pluja i evitant l'erosió en les zones no impermeabilitzades.

- S'implantaran xarxes separatives que faciliten un sistema independent de canalització d'aigües pluvials i de sanejament.

- S'evitaran els usos i activitats per l'execució, ja siga en funcionament normal o per accident, puga produir contaminació significativa de qualsevol llit pròxim.

- S'efectuarà una recollida continuada dels residus urbans en contenidors degudament tancats, integrant-se en el sistema de gestió de residus urbans del municipi.

- S'impedirà l'accés dels vehicles privats a les zones dels llits, mitjançant obstacles o tancaments naturals dels vehicles privats per evitar possibles abocaments involuntaris o intencionats de substàncies contaminants.

En relació als recursos hídrics, caldrà: - Assegurar la utilització de dispositius de baix consum d'aigua a les edificacions i en els sistemes de reg.

- Incorporar instal·lacions sanitàries de baix consum d'aigua, així com el disseny de xarxes de conducció que permeten la recirculació del recurs per a usos successius (per exemple, aigües de rentat i neteja dirigides a cisternes).

Sobre els drenatges naturals, s'han de dur a terme les següents mesures: - Planificar detalladament els moviments de terra amb la finalitat de reduir al màxim les superfícies de sòl alterades i les actuacions de restauració posteriors.

[179]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Minimitzar els moviments de terra i els desmunts, mitjançant una adequada planificació i zonificació de les diferents accions vinculades.

- Impedir el trànsit de maquinària i l'aparcament de la mateixa fora de la zona d'obres i, si escau, de la zona delimitada per al seu moviment.

- Minimitzar el vessament mitjançant implantació de vegetació adequada, afavorint la infiltració de l'aigua de pluja i evitant l'erosió en zones no impermeabilitzades.

- Implantar xarxes separatives, que faciliten un sistema independent de canalització d'aigües pluvials.

- Disminuir les pendents dels talussos en les zones modificades, per evitar processos erosius.

- Construir murs de contenció quan siga necessari per evitar lliscaments del sòl i possibles despreniments de materials.

6.4. Mesures preventives sobre la vegetació i fauna 6.4.1. La protecció del medi natural

Es classifiquen com a sòl no urbanitzable, amb caràcter general, els terrenys exclosos del procés d'urbanització per la presència de valors a protegir, riscos ambientals o simplement per no estar prevista la seva urbanització. En els espais d'interès per a la conservació per motius ambientals s'assenyalen diverses proteccions, en funció de les característiques de cada sòl, amb els següents objectius: A la Zona Rural Protegida Natural - Connectors Ambientals - PORN (ZRP-NA-CA), que comprèn l’àmbit amb del connector ambiental del PORN del Montgó, amb la finalitat de fomentar la conservació dels seus valors ambientals d'acord amb la seva normativa d'aplicació. Els mateixos objectius de protecció es persegueixen en la Zona Rural Protegida Natural – Àrees Naturals – PORN (ZRP-NA-AN).

A la Zona Rural Protegida Natural – Ecològico Paisatgística (ZRP-NA-EP), que comprèn els sòls naturals, seminaturals o incultes de entitat considerable, amb vegetació d'interès per a la conservació, l’objectiu principal és fomentar la conservació de la vegetació i fauna associada, evitant activitats que incrementen l'erosió o el risc de contaminació d'aqüífers, donada la seva elevada vulnerabilitat.

A la Zona Rural Protegida per Afeccions Hidrològiques (ZRP-AF-H), que comprèn els barrancs existents al terme, cal evitar noves transformacions de sòl i actuacions que puguin perjudicar la conservació dels seus valors ambientals, d'acord amb la legislació urbanística vigent i la normativa específica.

A més d'aquestes proteccions per motius ambientals, el PGE protegeix: [180]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Per motius culturals, els elements de patrimoni immoble d'interès per a la conservació i el seu entorn immediat, incloent-los en el Catàleg de Proteccions, establint normes específiques per a la seva protecció.

- Per aplicació de la normativa sectorial, les principals infraestructures del municipi i de connexió amb el seu entorn, que formen part a més de la xarxa primària de reserves de sòl dotacional, facilitant la seva protecció. En aquestes zones únicament s'admetran actuacions prèvia autorització de l'administració competent, i amb les limitacions assenyalades en la normativa sectorial corresponent. S'inclouen en elles les carreteres i les vies pecuàries, pel seu valor cultural a més de pel seu ús per a la població.

Els Plans o Projectes que desenvolupen les determinacions del present pla podran redelimitar les àrees establertes en el mateix per a una millor adequació als seus valors ambientals o condicions més idònies per al seu desenvolupament d'acord amb les previsions del Pla, sense alterar els aprofitaments urbanístics de les àrees que en tenen. Aquestes redelimitacions s'hauran de tramitar mitjançant les figures de planejament corresponents, d'acord amb la legislació urbanística vigent. Quan excedisquen els límits establerts per a la revisió del planejament general, s'ha de procedir al mateix.

Es proposen les següents directrius per a la conservació del patrimoni vegetal del municipi: - Evitar obres o instal·lacions en zones amb vegetació d'espècies singulars, protegides o endemismes.

- Evitar l'ús d'espècies al·lòctones fora del nucli urbà per evitar la seva dispersió. Especialment s'ha d'evitar l'ús d'espècies presentes en el Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, de modificació del Decret 213/2009, de 20 de novembre, pel qual s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana (DOCV 6947 de 21/01/2013).

- Evitar la realització de marques o senyals amb pintura o altres materials en els arbres.

- Evitar l'abocament de runes en llocs no autoritzats.

- Limitar l'extracció de fusta en llocs amb alt risc d'erosió, com vessants de pronunciada pendent.

- Evitar les aclarides o labors silvícoles, excepte en els següents casos: - Extraccions per motius fitosanitaris o per a prevenció de danys per caiguda sobre persones o béns.

- Aclarides postincendi, d'acord amb programes d'actuació per al cas a llarg termini.

- Aclarides per a reducció de combustibilitat en les voltants de pistes forestals.

A les zones de nous desenvolupaments en execució es proposa la revegetació de les noves zones verdes amb espècies autòctones pròpies d'aquest ambient.

Amb caràcter general, es proposa evitar el trànsit motoritzat fora de la xarxa viària, excepte per als usos degudament autoritzats.

[181]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Es proposen les següents directrius sobre conservació de les espècies de fauna protegides: - Evitar voladures, sorolls i vibracions en zones i èpoques de reproducció.

- Realitzar inspecció prèvia de la zona afectada per obres, i respectar els nius detectats.

- Evitar que les obres, instal·lacions o tancaments de parcel·la impedisquen la connexió entre hàbitats d'interès i el lliure desplaçament de la fauna silvestre.

- Detectar les zones d'encreuament de carreteres per la fauna i establir mesures per evitar col·lisions, com a passos adequats per a la fauna, limitar la velocitat o facilitar la visibilitat en ells.

- Detectar les zones més sensibles per a la fauna i establir mesures per evitar pertorbacions en elles, com il·luminacions innecessàries, pas de vehicles o aparcaments.

- Senyalitzar els cablejats d'instal·lacions aèries amb estructures visibles per aus de grans dimensions (salvaocells) per evitar col·lisions i electrocució.

6.4.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres

Sobre les formacions vegetals i les espècies d'interès, s'han de complir les següents mesures: - Vigilar el trànsit de maquinària pesada i restringir al màxim, evitant el seu accés a les zones naturals.

- S'evitarà, sempre que siga possible, la destrucció de la vegetació autòctona, integrant-la en les zones urbanitzades.

- S’evitaran les extraccions i aprofitaments d'àrids o altres recursos abiòtics, en longitud superior als 50 metres lineals dels llits o marges.

- Prioritzar i potenciar la conservació de la vegetació autòctona, i en particular d'exemplars o espècies notables.

- S'evitarà la introducció d'espècies exòtiques, susceptibles de convertir-se en invasores, en les zones a enjardinar o restaurar.

- Revegetar els talussos, terraplens i altres terrenys afectats per moviments de terra, amb espècies autòctones i pròpies de la zona.

- En activitats constructives confrontants amb zones de muntanya, disposar d'hidrants preparats per a les tasques de lluita contra incendis.

- A fi de recuperar la flora i els hàbitats faunístics, i facilitar la integració paisatgística, es procedirà a la plantació i sembra d'espècies autòctones en els llocs previstos per enjardinar o restaurar.

[182]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- La plantació d'incloure, quan els sòls ho requereixen per no disposar d'aplecs suficients o qualitat adequada, aportació de terra vegetal, fertilitzants, esmenes i els treballs necessaris.

- Es retiraran per gestor autoritzat de residus perillosos dels olis usats i els pneumàtics fora d'ús, o qualsevol altre residu qualificat com a tal, procedent de les obres de construcció.

- S'efectuarà una recollida continuada dels residus urbans en contenidors degudament tancats, integrant-se en el sistema de gestió de residus urbans del municipi.

- Es limitarà el pas a llocs d'interès o sensibles (localitzacions d'espècies catalogades, hàbitats prioritaris, etc.)

- Es procedirà a incloure, dins de les accions de sensibilització ambiental del municipi, algunes que informen de les característiques naturals de la zona i de les mesures dirigides a limitar els impactes ambientals en l'entorn, com: no transitar fora dels camins, no produir sorolls per no molestar la fauna, no arrencar espècies vegetals, no dipositar escombraries, etc.

En relació a les espècies de fauna d'interès: - Vigilar el trànsit de maquinària pesada i restringir al màxim, evitant el seu accés a les zones naturals.

- Es proposa que es reduisquen els treballs de construcció generadors de sorolls i vibracions a moments fora de l'època de reproducció i cria de les espècies faunístiques (aproximadament de març a juny) en les proximitats dels hàbitats i àrees sensibles de les espècies protegides.

- A fi de recuperar la flora i els hàbitats faunístics, i facilitar la integració paisatgística, es procedirà a la plantació i sembra d'espècies autòctones en els llocs previstos per enjardinar o restaurar.

- Les conduccions elèctriques en les Zones de Nou Desenvolupament en Execució (ZND-E) discorreran per canalitzacions subterrànies, a fi d'evitar col·lisions d'aus i electrocucions de la fauna terrestre. En les línies elèctriques aèries, s'aplicaran les mesures anticol·lisió i antielectrocució per a les aus en els suports i cables elèctrics.

- Es limitarà el pas a llocs d'interès o sensibles (com a àrees de nidificació d'espècies protegides, per exemple).

- S'utilitzaran sistemes d'il·luminació que no projecten la radiació directa fora de l'àmbit dels sòls urbanitzats.

- Es procedirà a incloure, dins de les accions de sensibilització ambiental del municipi, algunes que informen de les característiques naturals de la zona i de les mesures dirigides a limitar els impactes ambientals en l'entorn, com: no transitar fora dels camins, no produir sorolls, no molestar la fauna, no arrencar espècies vegetals, no dipositar escombraries, etc.

- Aquestes últimes accions s'han d'orientar també específicament al col·lectiu de caçadors, buscant la seva col·laboració en la conservació de l'entorn natural.

- S'empraran productes fitosanitaris poc agressius per a la fauna silvestre de la zona.

[183]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Es propiciarà desenvolupar mesures compensatòries del tipus: col·locar abeuradors, basses de reproducció d'amfibis, refugis, etc. Així com instal·lar nius per a aus i adequar llocs per a la colonització per part de quiròpters.

6.5. Mesures preventives sobre el paisatge 6.5.1. Protecció i posada en valor del paisatge

En la zona del sector de la Solana-II (sectors 4 i 5 de les NN SS), es van realitzar de manera il·legal una sèrie de vials per part de la urbanitzadora abans de la desclassificació per part de l’Ajuntament, pel que en el moment de la seua execució no era sòl d’especial protecció. La proposta del PGE per a aquesta zona és classificar-ho com a Zona Rural Protegida Natural Ecològico-Paisatgística (ZRP-NA-EP). Com a mesura correctora del paisatge, es proposa la restauració paisatgística de la zona, estudiant la possibilitat d’adequar topogràficament la zona i escometre una plantació d’espècies autòctones. Aquesta proposta va en consonància amb els informes del Servei de Biodiversitat i del Servei Territorial de Medi Ambient d’Alacant.

En el sòl no urbanitzable comú s'hauran harmonitzar les construccions amb el paisatge tradicional agrícola del municipi.

No s'admetrà la reclassificació de sòl no urbanitzable protegit amb el present PGE pel seu valor, risc ambiental o incidència en el paisatge, o que haja patit els efectes d'un incendi, d'acord amb l’Art. 59 de la Llei Forestal. S'exclouen per això del procés urbanitzador en particular les àrees assenyalades amb protecció especial, forestal, i de llits i barrancs.

Es proposa preservar el caràcter de les unitats del paisatge afectades per les zones urbanes (casc tradicional, eixample, urbanitzacions, etc), procurant evitar la seva alteració amb elements discordants.

Els Estudis d'Integració Paisatgística que es realitzen en desenvolupament del PGE han de: • Identificar les fites geogràfiques i les característiques del territori que constituïsquen referents del paisatge de l'àmbit afectat. Es proposa per a això mantenir el perfil urbà del nucli tradicional i evitar més edificació amb tipologies i volums discordants. Les edificacions de gran altura desenvolupades al casc urbà han devaluat greument el paisatge urbà de Pedreguer.

• Reduir en la mesura que siga possible l'impacte de l'edificació en el paisatge, procurant configurar la vora urbana amb zones verdes o vials perimetrals enjardinats (amb arbrat de port alt i arbustos), evitant mitgeres o posteriors d'edificació vistes, volums grans i simples, colors i materials d'acabat estridents, i alterar en la mesura possible la topografia inicial.

• Desenvolupar programes d'imatge urbana per les vores urbanes, les àrees de protecció ambiental o cultural del casc, i les zones afectades pel desenvolupament dels sectors urbans en execució, estudiant les seves façanes, definint els seus límits i integrant les tipologies previstes amb l'edificació preexistent.

[184]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Com a mesures protectores contra la contaminació lluminosa, es proposa realitzar la xarxa d'enllumenat públic mitjançant fanals baixes, emetent la llum cap a terra i amb carcassa de protecció, evitant la il·luminació dispersa, principalment en les zones de vora urbana, sempre que ho permeta la seguretat viària.

Es compliran les recomanacions del Comitè Espanyol d'Il·luminació i del Comitè Internacional d'Il·luminació per al disseny dels sistemes d'enllumenat, il·luminació, luminància i uniformitat de la llum, i la Guia de l'enllumenat públic de l'IDAE, evitant excessos d'il·luminació injustificats.

6.5.2. Mesures preventives generals en la fase d'obres

En relació a la qualitat del paisatge, s'ha de tenir present el següent: - Es definirà un model arquitectònic en les ordenances sobre condicions estètiques d'edificació que respecte les característiques de les edificacions de la comarca, pel que fa a tonalitats, formes i materials de construcció, amb la finalitat d'afavorir la integració paisatgística dels elements construïts.

- Es proposa adequar-se a l'arquitectura popular de la zona i procurar l'ús dels materials de construcció tradicionals.

- Mitigar l'impacte mitjançant l'ús de pantalles de camuflatge i vegetals.

- Imitar la distribució natural de la vegetació de l'entorn.

- Integrar cromàtica i tipològicament les edificacions i infraestructures de les Zones de Nou Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E).

- Dissenyar la zonificació d'usos encaminada a minimitzar l'alteració dels elements paisatgístics de major interès.

- A fi de recuperar la flora i els hàbitats faunístics i facilitar la integració paisatgística, es procedirà a la plantació i sembra d'espècies autòctones en els llocs previstos per enjardinar o restaurar.

Sobre la incidència visual, cal remarcar el següent: - No es preveuen mesures correctores dirigides a atenuar els efectes de la utilització de grues i estructures elevades en fase d'obra donada la seva temporalitat.

- Triar ubicacions poc visibles des de l'exterior per evitar l'impacte sobretot d'elements de les instal·lacions i equipaments d'ús residencial.

- Evitar interceptar línies visuals d'elements emblemàtics i catalogats dins dels nuclis de població en desenvolupar les zones en execució.

[185]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

- Usar pantalles paisatgístiques en cas que siga necessari per interceptar línies visuals amb nuclis de població o infraestructures.

- Dissenyar els elements de l'actuació d'acord amb l'exterior de la zona: altures, formes, línies, etc.

- Ajustar les edificacions al relleu de la zona i perfil del casc tradicional.

- Les conduccions elèctriques i de telecomunicacions ocuparan canalitzacions subterrànies, a fi d'evitar la seva visibilitat dins l'àmbit del PGE. - S'utilitzaran sistemes d'il·luminació que no projecten la radiació directa fora del sòl urbanitzat.

6.6. Mesures preventives sobre la població i la qualitat de vida 6.6.1. Millora de l'entorn urbà

Amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la població i determinar de manera provisional els objectius de qualitat paisatgística, es proposa: • Establir mesures de protecció per als elements característics del casc tradicional: la trama urbana, la seva volumetria, les tipologies, materials i maneres tradicionals de construir, i els elements singulars, adaptats a les diferents zones dins d'ell (nucli originari andalusí, nucli feudal). Es pretén amb això una homogeneïtat de materials, volumetria i composició de façanes, mantenint el perfil del casc i els tipus tradicionals, i evitant més elements discordants dels existents.

• Fomentar la rehabilitació i conservació dels edificis amb tipologies, materials o sistemes constructius tradicionals.

• Protecció ambiental de la trama urbana i els espais més representatius.

• Protecció singular de les construccions amb major valor històric o patrimonial.

• Establiment de normes estètiques d'acord amb l'arquitectura tradicional per a les noves construccions, mantenint volumetria, tipologies edificatòries i característiques constructives tradicionals pròpies del lloc.

• Potenciar la conservació i manteniment dels edificis, permetent en el seu cas la reforma, restauració, rehabilitació o ampliació, i l'edificació en solars vacants, condicionat tot això a la conservació de l'estil i caràcter de l'àrea.

• Afavorir la conservació de la població resident, els usos i les activitats tradicionals.

• Limitar el trànsit i aparcament de vehicles privats en el casc tradicional, sense perjudici per als residents ni per a les activitats legalment establertes en ell.

[186]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

• Incrementar, en la mesura possible, les dotacions públiques en les zones urbanes, generant espais lliures, rehabilitant o construint edificis amb destinació a equipaments públics.

• Restaurar i consolidar les zones urbanes i periurbanes, proporcionant una vora definit al nucli de població que configure la seva façana urbana, especialment en les vistes des de les principals vies de comunicació.

• A les zones urbanes confrontants a carreteres (CV-720 i CV-732), establir les mesures correctores necessàries per no superar els límits sonors admissibles en funció dels usos previstos.

• Reduir en la mesura possible el trànsit motoritzat a través de les àrees urbanes, desviant cap a vials perifèrics i reservant àrees per a aparcaments dissuasoris a l'entrada de la població.

• Limitar la contaminació lumínica i els sorolls generats pels usos i activitats permesos pel PGE en les diferents zones d'ordenació. S'establiran per això normes limitant la il·luminació i l'emissió de sorolls a exterior, i punts per a instal·lacions o aparells de vigilància i control de la contaminació lumínica, acústica i atmosfèrica, conforme a la normativa al respecte.

• Homogeneïtzar les tipologies edificatòries en cada zona d'ordenació prevista, evitant les diferències notables d'edificació i volumetria en parcel·les contigües que ara es produeixen.

• Preservar el caràcter de les unitats del paisatge afectades per les zones urbanes (casc tradicional, eixample, urbanitzacions, etc.), procurant evitar la seva alteració amb elements discordants o integrar-hi les actuacions proposades i les Zones de Nou Desenvolupament Industrial en Execució (ZND-IN-E).

• Potenciar la xarxa d'itineraris paisatgístics per a senderisme i ecoturisme, recolzada en les vies pecuàries i camins rurals que creuen el municipi, que relacionen les fites, elements destacats del paisatge o els que configuren el seu caràcter, amb el sistema d'espais oberts.

6.6.2. Foment de la mobilitat urbana sostenible

L’Estudi de Mobilitat i Trànsit ha analitzat els desplaçaments generats a Pedreguer i la seva afecció a la xarxa viària existent i proposta, justificant la capacitat o millores necessàries per satisfer aquesta demanda.

A fi de fomentar el transport públic al municipi i facilitar l'accessibilitat dels ciutadans, es proposa en el PGE: 



Assenyalar les reserves de sòl necessàries per a les vies de comunicació que creuen el municipi, d'acord amb la legislació sectorial al respecte, i incloure totes elles en la xarxa primària o estructural de dotacions públiques, facilitant l'accés al municipi.

Assenyalar recorreguts no motoritzats, vianants i per a bicicletes, separats del trànsit rodat i segurs, que permeten la connexió interurbana i l'accés als equipaments i dotacions que conformen l'ordenació estructural.

[187]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

A fi de millorar la qualitat de l'ambient urbà es proposa, en relació amb la mobilitat limitar el trànsit i aparcament de vehicles privats al casc urbà de la població, particularment a la zona del casc tradicional i en els carrers més estrets, sense perjudici per als residents ni per a les activitats legalment establertes en ell.

Encara excedeix de les possibilitats del PGE, es proposa fomentar la implantació de serveis regulars de transport públic i col·lectiu, i d'instal·lacions que faciliten la intermodalitat en els mitjans de transport, i que fomenten i facen atractiu l'ús del mateix. Es proposarà per a això la millora del transport públic a les comunicacions amb les principals poblacions del seu entorn, reservant el sòl que es considere necessari per a això en el PGE. S’aposta per establir un corredor d’infrastructures que done cabuda a la connexió ferroviària València-Alacant. Aquest corredor és paral·lel a les grans vies de comunicació ja existents (AP-7 i N-332), amb el qual es minimitza en gran mesura l’impacte mediambiental.

6.6.3. Equipaments i dotacions públiques

A continuació s'enumeren, a manera de síntesi, els parcs públics, els equipaments i dotacions públiques existents a Pedreguer: -

Parc Públic de la Urb. Monte Pedreguer.

Parc Públic dels Picatxos.

Parc Públic de la Urb. la Sella.

Consultori mèdic.

Centre Parroquial.

Església de la Santa Creu.

Ermita de Sant Blai.

Residència del Carme.

Reserva de sòl assistencial Borissa.

Sòl assistencial de la Urb. la Sella.

Ajuntament.

Casa de la Guàrdia Civil.

Policia Local.

Centre Social.

Casa Municipal de Cultura.

Centre d’Educació Infantil de primer cicle “la Glorieta”.

Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària “l’Alfàs”.

Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària “el Trinquet”.

Institut d’Educació Secundària de Pedreguer.

Reserva de sòl dotacional per a l’ampliació de la parcel·la de l’IES. Reserva de sòl dotacional per a Centre d’Educació infantil-primària.

Poliesportiu Municipal.

Parcel·la de reserva per al Pavelló poliesportiu.

Trinquet municipal.

[188]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

6.6.4. Accés a l'habitatge

Entre els objectius principals de la política d'habitatge supramunicipal es troba facilitar l'accés a la mateixa a la població, fomentant la creació d'Habitatges de Protecció Pública (HPP), com assenyala l’Art. 33 de la LOTUP i l’Art. 10 de la Llei del Sòl estatal.

Tenint en compte la LOTUP i la Llei estatal 8/2013, no resulta legalment exigible una reserva mínima de vivenda protegida.

No obstant això, en compliment de les directrius emanades de l'Agenda 21 Local es preveu la reserva de sòls per a habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, en les parcel·les municipals del sector Borissa de les antigues NN. SS. (zona d'ordenació: ZONA URBANITZADA RESIDENCIAL EDIFICACIÓ OBERTA-2 "Borissa" (ZUR-RE-EDA-2).

6.7. Mesures preventives sobre el patrimoni cultural 6.7.1. Conservació i posada en valor

En el Catàleg de Proteccions s'inclouen els espais i béns immobles que es consideren d'interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnològic, arquitectònic o botànic i els que integren un ambient característic o tradicional, així com els que es pretenguen conservar per la seua representativitat del patrimoni cultural comú o per raons paisatgístiques o pels seus valors naturals, i els béns immobles del terme municipal que integren el patrimoni cultural valencià segons la seva legislació específica. Hauran de comptar amb fitxes individuals, justificant els valors a protegir i les actuacions permeses en ells. Aquest Catàleg s'haurà d'ampliar incloent els nous elements que es descobrisquen o valoren d'interès per a la conservació, d'acord amb els conceptes anteriors.

S'assenyalaran com a Béns d'Interès Cultural (BIC) els elements que compten amb declaració com a tals, expressament o per aplicació de la LPHE o de la Llei de Patromoni Cultural Valencià (LPCV), i els seus entorns d'afecció. La protecció d'aquests elements s'haurà de desenvolupar mitjançant plans especials de protecció específics, d'acord amb els art. 34.2 i 39 de la LPCV. S'assenyalaran com a Béns de Rellevància Local els elements la significació a nivell municipal de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic, justifique l'aplicació del règim de protecció, les limitacions i les mesures de foment que la LPCV reserva als béns inventariats.

S'inclouran a més en el Catàleg de Proteccions: o

Tots els jaciments arqueològics o paleontològic coneguts, en particular els que figuren en l'Inventari General de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, completats amb la informació obtinguda sobre ells. La seva inclusió en el Catàleg del PGE tindrà per objecte contribuir a la seva conservació per mitjà del seu [189]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

o

o o

coneixement, havent d'extremar les mesures de vigilància i control de les actuacions en els seus entorns.

Els elements etnològics que figuren en l'Inventari General de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, completats amb aquells que es consideren representatius dels usos i costums locals.

Els elements i espais naturals d'interès ambiental, com ara els arbres o arbredes singulars o representatives de la vegetació de la seva zona.

Els elements de patrimoni arquitectònic més destacables o representatius de l'edificació de la seva zona, pel seu valor històric, artístic, paisatgístic o ambiental, exemples de l'arquitectura vernacla i de les maneres tradicionals de construir.

Es proposa una classificació dels elements coneguts en el terme a incloure en el citat Catàleg, d'acord amb els criteris aquí indicats, subjecta a modificació o revisió quan s'elaboren els estudis específics de cada element.

Els nivells de protecció i d'intervenció sobre els mateixos s'establiran d'acord amb l'art. 42 de la LOTUP i l’Annex VI de la mateixa llei. D'acord amb ells, es proposen els següents nivells de protecció: a. b. c. d.

Integral Parcial Ambiental Tipològica

Per a la recuperació dels elements catalogats i del casc urbà tradicional, el Pla regularà un règim de protecció especial, establint un nivell d'intervenció en els edificis preferentment de conservació i manteniment i, si escau, reforma, restauració, rehabilitació o ampliació, condicionat a la conservació de l'estil i caràcter de la zona.

Concretament, s’han establert mesures excepcionals per a que les edificacions tradicionals vinculades al conreu de secà existents en les partides Pouets i Font d’Aixa a la Muntanya Gran, incloses en el Sòl d’Especial Protecció ZRP-NA-EP puguen reformar-se, rehabilitar-se i recuperar-se.

6.7.2. Revitalització del patrimoni rural

Amb caràcter general, es procurarà: 

Evitar la implantació d'activitats qualificades susceptibles de produir perjudicis a la població, poguent l'Ajuntament rebutjar la proposta si es considera que aquests perjudicis superen els beneficis que aquestes actuacions puguen reportar. En qualsevol cas, s'haurà de complir el que estableix la reglamentació sobre l'activitat de què es tracte i la resta de normativa d'aplicació, incloent-hi les mesures correctores i les distàncies a nuclis de població que s'establisquen.

[190]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER



Fomentar la conservació i coneixement dels elements d'interès cultural, incloent-los en el Catàleg de Proteccions, i evitant actuacions que puguen danyar-los.

A fi d'evitar la parcel·lació de finques en sòl no urbanitzable, que sovint té per objecte l'edificació fora de la legalitat, es proposa evitar segregacions inferiors a la unitat mínima de cultiu legalment establerta, d'acord amb el Decret 217/99 de la Generalitat Valenciana.

Per a la revitalització del patrimoni rural es proposa, a més del que s'ha indicat, fomentar el seu coneixement i gaudi públics, potenciant recorreguts d'interès paisatgístic-cultural, per a senderisme i ecoturisme. Amb ells es pretén impulsar els itineraris paisatgístics existents, relacionant els diferents sistemes d'espais oberts al municipi i integrant les seves fites paisatgístiques.

6.7.3. Mesures preventives generals en la fase d'obres

Es preveu en el present EATE que l'aparició de restes arqueològiques o paleontològiques en el curs de les obres determinaria l'obligació de suspendre l'actuació, delimitar el perímetre d'afecció i notificar immediatament a la Conselleria de Cultura i Esport a l'efecte que es determinen les mesures oportunes, de conformitat amb la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.

[191]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

7. MESURES PREVISTES PEL SEGUIMENT: SISTEMA D’INDICADORS. D’acord amb l’apartat j) del Annex VII de la LOTUP, un dels aspectes que s’ha de tenir en compte en el desenvolupament de EATE és l’elaboració d’un sistema d’indicadors ambientals.

En aquest sentit, resulta procedent referir-se a l’acord de la Comissió d’Avaluació Ambiental de la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial de la CITMA, en sessió celebrada el 20 de juny de 2012, que determina la emissió del Document de Referència del PGE de Pedreguer.

Aquest Informe, amb número d’expedient 102/09-EAE, té registre d’entrada a l’Ajuntament de Pedreguer, en data de 19 de juliol de 2012.

Segons l’Article 56.3 de la LOTUP, l’òrgan promotor, en col·laboració amb l’òrgan ambiental i territorial, haurà de realitzar un seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de l’aplicació del pla o programa, per a la detecció ràpida d’efectes adversos no hi previstos. En el cas dels plans urbanístics i territorials, amb eixa finalitat l’òrgan promotor elevarà a l’òrgan ambiental i territorial els informes de seguiment amb la periodicitat mínima prevista en la declaració ambiental i territorial estratègica. Si es tracta de plans municipals, els informes de seguiment tindran una periodicitat mínima quadriennal o una vegada per mandat corporatiu, per a verificar-ne el compliment de les previsions i objectius, d’acord amb els indicadors recollits en el pla. No es podran promoure modificacions d’estos plans sense el compliment del requisit esmentat.

En el Document de Referència es proporciona un llistat d’objectius i criteris referents als següents aspectes: 1) Creixement urbanístic justificat en estudis demogràfics o qüestions de política territorial o supramunicipal.

2) Prevalença de la gestió urbana i intervenció en el nucli urbà.

3) Ús racional del recurs sòl. Promoure l’ús de territoris que ja hagen sigut prèviament utilitzats, evitant que els desenvolupaments es realitzen sobre àrees naturals.

4) Ordenar i regular el medi rural i natural atenent als seus valors i diversitat de funcions.

Establir com a element bàsic i vertebrador de la ordenació del territori un sistema d’espais lliures físicament continus interconnectant amb el espais urbans i els espais exteriors, rurals i naturals. Protegir, ordenar i gestionar el paisatge.

5) Prevenció dels riscos ambientals i tecnològics.

6) Ús racional del recurs aigua.

7) Gestionar els residus fomentant la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus per tipologia.

8) Reduir el consum energètic, el consum de recursos no renovables i les emissions, com a contribució al canvi climàtic. Prevenció i correcció dels efectes de la contaminació; qualitat de l’ambient atmosfèric. Aire i soroll.

9) Mobilitat sostenible.

10) Participació ciutadana en les decisions i la gestió urbana municipal.

L’ús d’indicadors té la virtut de comparar la realitat prèvia al pla amb la situació prevista o planificada. Els indicadors han de ser elaborats respecte a l’alternativa zero i respecte a la [192]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

versió preliminar del PGE de Pedreguer que s’expose a informació pública i, en el seu cas, respecte a les alternatives descartades, per a justificar i motivar el procés de decisió.

Tenint en compte el llistat anterior, en la taula següent es presenta el sistema d’indicadors ambientals de l’EATE del PGE de Pedreguer:

[193]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Taula 43. Indicadors ambientals del PGE de Pedreguer.

INDICADORS

ALTERNATIVA 0: NN. SS. de ALTERNATIVA 1: Document 1983 Consultiu 1. Creixement urbanístic justificat en estudis demogràfics o en qüestions de política territorial i supramunicipal Increment poblacional – Projeccions de població i capacitat de càrrega (2,5 13.488 hab.

21.896 hab. hab/vivenda) 2. Prevalència de la gestió urbana i intervenció en el nucli urbà Percentatge de sòl urbà/urbanitzable desenvolupat, urbanitzat i consolidat 14,28 % Sense dades 3. Ús racional del recurs sòl Percentatge de sòl planificat (m²s) en relació amb la demanda de sòl (m²s).

Sense dades Sense dades Es mostren les dades de les necessitats de vivendes dels pròxims 20 anys i la capacitat estimada de vivendes disponibles.

Increment del consum de sòl per creixement urbanístic 5,4 % 2,18 % Intensitat d’ús - IEB (m²t/m²s) referit als sòls urbans i urbanitzables Sense dades Sense dades 4. Ordenar i regular el medi rural i natural atenent als seus valors i funcions Percentatge del T. M. afectat per figures de protecció mediambiental Percentatge del T. M. classificat com Sòl No Urbanitzable Protegit (SNUP) Percentatge del Sòl No Urbanitzable Comú (SNUC) subjecte a zona d’ordenació diferenciada, per usos i aprofitaments Superfície de la Infraestructura Verda, excloent la dels espais de valor ambiental o cultural que tenen alguna figura de protecció definida en la legislació vigent.

Pressupost municipal anual dedicat a actuacions relacionades amb el paisatge 5. Prevenció dels riscos ambientals o tecnològics Necessitat d’infraestructures amb la finalitat d’evitar i/o disminuir els riscos existents en el T. M. Sostenibilitat econòmica d’infraestructures amb la finalitat d’evitar i/o disminuir els riscos existents en el TM 6. Ús racional del recurs aigua Dotació de subministrament (l/heq/dia)

[194]

ALTERNATIVA 2: Preliminar del PGE

Versió

18.480 hab.

12,60 % *Necessitats pròxims 20 anys: 839 vivendes *Capacitat: 1636 vivendes 1,62 % 0,4943 m²t/m²s

0 10,08 % 76,09 %

5.036.437 m² 38,14 % 47,71 %

5.036.437 m² 47,64 % 38,18 %

0

0

24.163.262 m²

0

Sense dades

Sense dades

-

-

-

-

-

-

250

250

250

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Demanda estimada (m³/any) < Drets d’aprofitament (m³/any)

*Demanda 954.479 m³/any *Concessió 926.577,55 m³/any 20.000/19.121 SI

Cabal de servici (m³/any) < Cabal de disseny de l’EDAR (m³/any) Compliment dels paràmetres de vessament, com a mínim, segons el Model d’Ordenances de Vessament de l’EPSAR 7. Gestió dels residus fomentant la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus per tipologia Volum dels residus sòlids urbans (Kg/hab/dia) 1,7 Kg/hab/dia Infraestructures de gestió, tractament i/o eliminació dels residus i capacitat NO Ecoparc tipus A, B o C SI 8. Reducció del consum energètic. Contaminació acústica Consum d’energia (tep/any) i distribució percentual per tipus de font 34.000.000 KWh (any 2004) Distribució del consum (percentatge residencial, serveis, industrial, etc). Font: 54% residencial i comercial Diagnòstic Socioambiental de l’Agenda 21 Local.

42 % industrial 4 % agrícola Zones amb nivells sonors de recepció externa adequats: - Ús sanitari i docent, Leq dia < 45 dBA, Leq nit < 35 dBA - Ús residencial, Leq dia < 55 dBA, Leq nit < 45 dBA - Ús terciari, Leq dia < 65 dBA, Leq nit < 55 dBA - Ús industrial i de serveis, Leq dia < 70 dBA, Leq nit < 60 dBA 9. Mobilitat sostenible Percentatge de la xarxa viaria per a vehicle privat, transport públic, peató i Sense dades bicicleta Longitud de vials de coexistència i reservats al transport públic 0 Longitud d’itineraris peatonals i ciclistes 1.250 mts carril bici (més ciclocarrers)

10. Participació ciutadana en les decisions i la gestió urbana municipal Número d’activitats per a fomentar la participació pública en les decisions del planejament i/o el desenvolupament de projectes urbans i percentatge de població participant

0

[195]

*Demanda 954.479 m³/any *Concessió 926.577,55 m³/any 20.000/19.121 SI

*Demanda 954.479 m³/any *Concessió 926.577,55 m³/any 20.000/19.121 SI

1,7 Kg/hab/dia NO SI

1,7 Kg/hab/dia NO SI. Es pretén ampliar.

34.000.000 KWh (any 2004) 54% residencial i comercial 42 % industrial 4 % agrícola -

34.000.000 KWh (any 2004) 54% residencial i comercial 42 % industrial 4 % agrícola Segons l’Estudi Acústic, els nivells sonors són adequats.

Sense dades 0 1.250 mts carril bici (més ciclocarrers)

561.201 m² xarxa viaria en sòl urbà 0 1.250 mts carril bici (més ciclocarrers) Vies pecuàries: 25 km Sender PR-CV-53: 19,93 km

15-20 activitats (1 % població total participant)

15-20 activitats (1 % població total participant)

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

8. RESUM NO TÈCNIC En aquesta secció, es realitzarà un resum no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents, en compliment de l’apartat k) de l’Annex VII de la LOTUP, referent al contingut de l’EATE. La redacció del present EATE deriva de l'entrada en vigor de l’article 46 de la La Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

L'objectiu aquesta norma és el de promoure un desenvolupament sostenible, a l'efecte d'aconseguir un elevat grau de protecció del medi ambient, mitjançant la integració dels aspectes ambientals en la planificació urbanística i determinacions dels plans o programes d'actuació, valorant a priori aquells aspectes que puguen tenir efectes significatius sobre el medi ambient.

Les superfícies incloses en cada tipus de sòl en l’Alternativa 2 que es proposa son les següents: Taula 44. Superfícies de l’Alternativa 2.

CLASSIFICACIÓ URBÀ

URBANITZABLE

NO URBANITZABLE

QUALIFICACIÓ

SECTOR O ZONA

ZONA URBANITZADA ZONA URBANITZADA RESIDENCIAL

NUCLI HISTÒRIC AMPLIACIÓ DEL CASC EDIFICACIÓ OBERTA VIVENDES ADOSSADES VIVENDES AILLADES

ZONA URBANITZADA INDUSTRIAL ZONA URBANITZADA TERCIÀRIA ZONA URBANITZADA DOTACIONAL ZONES DE NOU DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL ZONA DE NOU DESENVOLUPAMENT DOTACIONAL ZONA RURAL PROTEGIDA

ZONA RURAL COMÚ

SUPERFÍCIE (m²) 242.201 203.381 178.171 428.767 1.812.146 261.505

SUPERFÍCIE (m²) 3.725.761

% 12,55

481.408

1,62

14.140.609

85,82

81.617 EQUIPAMENTS I ZONES VERDES SECTOR MOLINETS SECTOR GOLFES

517.973 181.074 288.568 11.766

NATURAL-CONECTORS AMBIENTALS-PORN NATURAL-ÀREES NATURALSPORN NATURAL-ECOLÒGIC PAISATGÍSTICA NATURAL-BARRANCS NATURAL-VIES PECUÀRIES AGROPECUÀRIA AGROPECUÀRIA-ÀREES NATURALS-PORN AGROPECUÀRIA-1 AGROPECUÀRIA-2 AGROPECUÀRIA-3 DOTACIONAL

TOTALS

80.350 701.653 10.451.498 70.060 121.935 2.715.113 4.254.434

11.331.809

5.536.211 345.821 1.145.671 49.672 29.679.587

Font: PGE. [196]

100

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

El procés de redacció del planejament urbanístic ha sigut participatiu, és a dir, s’ha comptat en tot moment amb la ciutadania per a definir el model territorial. Cal recordar tot el procés de l’Agenda 21 Local, les assemblees realitzades i el Pla de Participació Pública de l’Estudi de Paisatge.

Des de l'òptica de la sostenibilitat, el model d'ordenació del territori que es proposa en el Pla General Estructural de Pedreguer és l’aposta pel model de ciutat compacta (tenint en compte la existència dispersa d’urbanitzacions) sense plantejar nous creixements urbanístics. Únicament, es mantenen el sòl industrial en execució derivats de les NN SS anteriors (sectors dels Molinets i Oquins-Golfes) i els classifiquen com a sòl urbà aquelles zones, les característiques de les quals, ho aconsellen. És el cas de la urbanització de les Cometes i una xicoteta zona de l’Alfàs rodejada de sòl urbà. A més, s’amplien dues zones dotacionals com són l’Institut d’Educació Secundària i una reserva escolar.

Molt important és la reserva d’infrastructures, denominada Zona Rural Protegida per Afeccions Reserva d’Infrastructures (ZRP-AF-RI) destinada a acollir el tren València-Alacant. Aquesta zona, lògicament, discorre de manera paral·lela al corredor d’infrastructures existent, conformat per la carretera N-332 i l’autopista AP-7.

A fi d'aconseguir un escenari més sostenible per al terme de Pedreguer, i d'acord amb la normativa de protecció ambiental i d'aplicació al present estudi, així com tenint en compte les característiques ambientals que es puguen veure afectades pel pla, s'han proposat una sèrie de mesures que hauran de servir per a la planificació i ordenació territorial. Prèviament s'han establert els objectius de protecció en quant a qualitat de vida dels ciutadans i desenvolupament sostenible.

En aquest sentit, es consideren fonamentals les propostes per a la protecció dels espais naturals protegits (àmbit del PORN del Montgó), les zones del territori ocupades pel domini públic hidràulic, les vies pecuàries, els jaciments arqueològics i altres elements de interès cultural o ambiental singular, atès que se'ls atribueix un elevat valor ambiental i paisatgístic.

Durant l'elaboració del planejament urbanístic i determinació dels usos que es proposen, s'han tingut en compte les característiques de vulnerabilitat i capacitat del territori, els riscos ambientals existents d'acord amb la cartografia temàtica de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient, així com els plans d'acció territorial i altres plans supramunicipals que l'afecten. A més, s'ha tingut en compte la valoració d'aspectes paisatgístics del municipi i dels altres estudis sectorials realitzats (Catàleg de Proteccions, Estudi de Recursos Hídrics, Estudi Acústic, etc).

D'aquesta manera, el planejament urbanístic defineix els usos del sòl i es converteix en l'expressió del model territorial pel qual s'opta. En conseqüència, la inclusió d'aquestes mesures en el planejament i la seva aplicació, aproparà el municipi de Pedreguer a un escenari el més sostenible possible.

[197]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

9. BIBLIOGRAFIA La bibliografia consultada ha sigut la següent:   

          



  

AJUNTAMENT DE PEDREGUER (1983): Normas subsidiarias del planeamiento. Normas urbanísticas. Ajuntament de Pedreguer, Alacant.

BELTRAN, V. i GARCIA J. (1995): El Nom dels Ocells a Pedreguer, en el Llibre de Festes de Juliol de 1995, Ajuntament de Pedreguer, Alacant.

CAVANILLES, A. J. (1795-1797): Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. 2 vols. Editorial Albastros, València.

COSTA MAS, J. (1977): El Marquesat de Dénia. Estudio geográfico. Universitat de València, València.

COSTA, P., BALLESTER, T. I GARCIA, P. (2009): Pedreguer, memòria d’un poble.

Ajuntament de Pedreguer.

DD. AA. (1997): Atlas del País Valencià. Universitat de València, Servei de Publicacions.

València.

DD. AA. (2002): El Castell de l’Ocaive i les Alqueries Medievals, Pedreguer. Patrocinen Diputació d’Alacant i Ajuntament de Pedreguer (format àudio – visual).

DD. AA (2005): Rutes històriques i naturals de Pedreguer. Patrocinen Diputació d’Alacant i Ajuntament de Pedreguer (CD Interactiu).

DD. AA. (2012-2013): Riuralogia: estudi dels riuraus i de l’arquitectura rural. Riuraus Vius (Jesús Pobre).

DIAGO GIRALDÓS, M. (2003): Estudi d’Impacte Ambiental del Pla General d’Ordenació Urbana de Pedreguer.

ESCOLA VALENCIANA (2006): Llibre verd del territori valencià, Congrés Escola Valenciana i Societat Sostenible, València.

IMEDES (2005-2006): Documents de treball de l’Agenda 21 Local de Pedreguer, Grup Imedes, València.

MADOZ, P. (1845-50): Diccionario Geográfico, Estadístico e Histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 16 vols, Madrid.

MANSANET, C. M., NEBOT, J. R. i VILLAPLANA, J. (2002): Proposta d’un Sistema d’Espais Naturals Protegits a les Comarques Centrals Valencianes. Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes.

PASQUAL TRILLA, J. i SOLER ESCRIVÀ, X. (2003): Camins i Aguaits. Excursionisme i didàctica ambiental a la Marina Alta. Ajuntament de Teulada i Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

PÉREZ CUEVA, A. J. (1994): Atlas climàtic de la Comunitat Valenciana (1961 – 1991).

Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, València.

PIQUERAS, J. (1993-97): Geografia de les Comarques Valencianes, Foro Ediciones, 7 vols, València.

PIQUERAS, J. (1999): El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. Editorial Gules, València.

[198]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

   

PONS COSTA, LL. (2001): 30 anys Centre Excursionista de Pedreguer. Ajuntament de Pedreguer, Alacant.

TOMÁS CARPI, J. A. (2002): Conflictos ambientales en la Comunitat Valenciana. Grup Imedes, València.

TOMÁS CARPI, J. A. (2005): Estado y tendencias de la Agenda 21 Local en la Comunitat Valenciana, Grup Imedes, València.

VIVES i RIERA, N. (2007): La protecció de la Muntanya Gran com a Paratge Natural Municipal de Pedreguer: Una resposta a l’Agenda 21 Local en el context de redacció del Pla General d’Ordenació Urbana, (inèdit).

[199]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

10. CONCLUSIONS Després del que s'ha exposat al llarg del present Estudi Ambiental i Territorial Estratègic de la Versió Preliminar del Pla General Estructural de Pedreguer, es resta a disposició de l'organisme ambiental competent en matèria d'avaluació ambiental estratègica, per tots els aclariments que siguen oportuns, a fi de valorar la protecció del medi ambient i la integració dels aspectes ambientals en l'adopció d'un nou instrument de planificació urbanística municipal.

El contingut i nivell de detall d'aquest informe és coherent amb la concreció del document avaluat, i compleix amb les observacions realitzades en el Document Consultiu presentat per l'òrgan promotor del Pla General Estructural, l'Ajuntament de Pedreguer. El present Estudi Ambiental i Territorial Estratègic s'ha elaborat de forma interactiva amb l'instrument de planejament urbanístic, la Versió Preliminar del Pla General Estructural de Pedreguer, de manera que aquest ha anat incorporant els suggeriments i recomanacions que des de la perspectiva de l’EATE es consideraven necessaris per a millorar la integració ambiental del Pla General Estructural.

Per tot això, es conclou la viabilitat ambiental del document avaluat, sense perjudici de posteriors aportacions a aquest, bé siga pel públic interessat, bé per les administracions competents, i que donaran lloc a la posterior conformació de la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica del Pla General Estructural, com a compendi de les diferents aportacions realitzades al procediment avaluatiu, amb la finalitat de crear un instrument urbanístic el més sostenible possible.

Pedreguer, Març de 2015

EQUIP REDACTOR: Francisco Forqués Moncho, Arquitecte Director de l’Equip Redactor Nicolau Vives Riera, Geògraf i Màster en Gestió Ambiental i Desenvolupament Sostenible

[200]

ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE PEDREGUER

Índex dels plànols Número

Denominació

01

Alternativa 0

02

Alternativa 1

03

Alternativa 2

04

Infrastructura Verda

[201]