TRACA - Pla 2009 -2012.pdf

-------------------------------------------------------------------------------

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella 2009-2012 -------------------------------------------------------------------------------

Ajuntament d’Olivella

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Índex

1 El perquè de tot plegat........................................... 2 1.1 Presentació .......................................................... 2 1.2 Justificació ...........................................................3 2 Marc legal i fonamentació tècnica..........................4 2.1 Europea................................................................4 2.2 Nacional................................................................5 2.3 Autonòmica: Catalunya........................................... 7 2.3 Local.................................................................... 7 3 Diagnòstic i detecció de necessitats....................... 9 3.1 Anàlisi de la problemàtica........................................ 11 3.2 Anàlisi quantitativa................................................. 16 3.3 Anàlisi qualitativa................................................... 19 4 Objectius generals................................................. 24 5 Objectius específics............................................... 24 6 àmbits d’actuació del pla ...................................... 25 7 Metodologia - estratègies d’intervenció................. 28 8 Avaluació.............................................................. 29 8.1 Ítems per avaluar el pla......................................... 30 9 RECURSOS............................................................. 31 10 ANNEXES ............................................................. 34 11 Crèdits ................................................................. 47

1

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

1 EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT Des de les regidories de Joventut de Canyelles, Cubelles i Olivella, es creu necessària l’elaboració d’un Pla Supramunicipal de Prevenció en drogodependències.

L’augment de la població que estan tenint els tres municipis ha comportat un creixement de la població infantil i juvenil. Els tècnics de joventut han detectat un augment del consum de substàncies en els joves tant d’alcohol, com de tabac i cànnabis. Això, amb l’avanç de les edats d’inici en el consum de drogues que s’estan donant en els joves ha despertat la necessitat de treballar des de l’àmbit municipal la “prevenció del consum de drogues” a nivell comunitari.

Després de diverses reunions entre els tècnics de Joventut dels municipis, la tècnica de Joventut del Consell Comarcal del Garraf, la tècnica de la Unitat d’assessorament i Prevenció de la Diputació de Barcelona, els regidors de Joventut i salut dels tres municipis i el regidor de Serveis Socials i Salut d’Olivella, es proposa mancomunar el Pla a fi d’optimitzar els recursos tècnics i econòmics disponibles,.

La proposta política i tècnica és que el Consell Comarcal del Garraf assumeixi la gestió i la coordinació del Pla mitjançant un Tècnic de prevenció en drogodependències. La funció d’aquest tècnic serà l’elaboració del Pla i la seva implementació.

1.1 PRESENTACIÓ El tema de les drogues és un fenomen dinàmic amb transcendència social i sanitària que ha evolucionat en aquests darrers anys envers les substàncies i els seus consumidors. L’aparició de noves drogues i nous patrons de consum lligats a l’oci de cap de setmana han creat dins de la societat la necessitat de donar una resposta preventiva i contundent que propiciï la participació de tota la societat i les institucions que la representen. L’ús i abús de les drogues configuren un dels més complexes fenòmens socials, atesa la seva multicausalitat, el seu caràcter dinàmic i variable, els discursos socials dominants i la tolerància social davant el consum d’alcohol o cànnabis.

Els canvis en la panoràmica dels consum de drogues, el perfil dels consumidors i la tipologia dels riscos associats a aquests consums han generat la necessitat d’articular respostes innovadores, que tenint l’àmbit local com a escenari preferent, permetin impulsar actuacions preventives adients a la situació de cada municipi. El perfil actual dels consumidors de drogues planteja a l’administració nous reptes, compromisos i mesures de màxima efectivitat per donar-hi resposta.

Per tot això, els ajuntaments de Canyelles, Cubelles i Olivella han pres el compromís polític i tècnic d’elaborar un Pla Supramunicipal de prevenció de drogodependències, amb la finalitat d’optimitzar recursos tècnics i econòmics i de coordinar accions comptant amb la participació d’aquells professionals que treballen en els diferents àmbits que tenen una relació directa o indirecta amb les drogues.

Els tres municipis han aprovat en els seus Plens Municipals corresponents dels mesos de març de 2008, el suport polític al Pla supramunicipal de prevenció de drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella i el Consell Comarcal del Garraf.

El Pla rep el suport econòmic i tècnic de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, per a la seva redacció i implementació. També rep el suport de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, dels tres Ajuntaments i del Consell Comarcal del Garraf.

2

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

1.2 JUSTIFICACIÓ El consum de drogues és un factor de risc important dins de la població adolescent, jove i adulta. Les problemàtiques associades al consum dels diferents tipus de drogues (legals i il·legals) són l’origen d’una part elevada de les actuacions que es realitzen actualment des de les àrees de Salut, Benestar Social, Joventut, etc.

El tractament de les drogodependències és responsabilitat dels serveis especialitzats, mentre que la prevenció i la detecció són funcions més específiques de l’administració local.

L’àmbit local és un referent administratiu proper al ciutadà i l’escenari preferent per al desenvolupament d’accions preventives, donada la proximitat existent entre l’ens local, els agents socials i els diversos escenaris socials, constituint una peça fonamental en el disseny de programes de prevenció comunitari.

El Pla Supramunicipal de prevenció de drogues de Canyelles, Cubelles i Olivella neix de la voluntat de les regidories de Joventut dels 3 municipis d’actuar i donar respostes de manera coordinada i planificada a un conjunt d’accions preventives davant el consum problemàtic de drogues legals i il·legals des de diferents àmbits socials dels tres municipis durant el període 2008-2011.

Les dades obtingudes a partir del coneixement, l’anàlisi qualitatiu i l’anàlisi quantitatiu de les substàncies consumides, han permès fer una anàlisi diagnòstica de la realitat del fenomen de les drogodependències en els tres municipis.

Aquest ha estat el punt de partida per definir les prioritats del Pla Supramunicipal de Prevenció de Drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella; determinar, orientar les actuacions i formular els problemes sobre els que incidir.

El Pla SUPRAMUNICIPAL té per finalitat: • Sensibilitzar la població sobre la importància d’actuar de manera activa sobre les drogues.

• Dissenyar, desenvolupar i avaluar les intervencions a fi de garantir la seva estabilitat i manteniment.

• Crear grups de treball formats per professionals de diferents àmbits d’actuació que proposin accions a realitzar en els 3 municipis tot havent consensuat uns objectius específics.

3

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

2

MARC LEGAL I FONAMENTACIÓ TÈCNICA

Aquest Programa s’orienta en base als criteris tècnics i línies estratègiques definides per les diferents administracions.

2.1

Europea

Estratègia de la Unió Europea en matèria de drogues ( 2005-2012)1 Objectius generals •

Protecció de la salut, benestar i cohesió social. Vol concretar l’esforç dels estats membres en prevenir i reduir el consum de drogues, la toxicomania i els efectes de les drogues a la salut i la societat.

•

Proporcionar seguretat mitjançant la lluita contra la producció de drogues, el tràfic de drogues i l’ús il·lícit dels productes químics utilitzats en la producció de drogues, així com intensificar les mesures preventives contra la delinqüències relacionada amb la droga, mitjançant la cooperació eficaç.

Àmbits d’actuació a) Reducció de la demanda • Millora de l’accés i l’eficàcia als programes de prevenció.

• Campanyes de sensibilització.

• Millora de l’accés als programes d’intervenció precoç.

• Millora de l’accés a programes orientats i diversificats de tractament.

• Millora a l’accés als serveis de prevenció i tractament del VIH/Sida. b) Reducció de l’oferta • Reforçar la cooperació policial i judicial.

• Prevenció de la importació i exportació il·lícites de narcòtics i substàncies psicotròpiques.

• Millorar la cooperació en l’àmbit de la repressió, les investigacions penals i la policia científica.

1

htpp://www.europa.eu/scadplus/leg/es/cha/c22569.htm

4

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

2.2

Nacional

Estratègia Nacional sobre drogues (2000-2008)2 Ministerio del Interior Delegación del gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas.

Secretaria General Tècnica.

El Pla Nacional de drogues que planteja com a objectiu prioritari en la seva Estratègia Nacional sobre drogues per al període 2000-2008 el desenvolupament de polítiques especifiques en matèria de prevenció i recull en el seu manual “Prevención de drogodependencias. Análisis y propuestas de actuación” els criteris bàsics d’homologació de les actuacions:

•

Els programes de prevenció ha d’ incrementar els factors de protecció i disminuir els factors de risc.

•

L’eficàcia de les polítiques preventives està relacionada amb el grau en què siguin assumides pels diversos interlocutors socials.

•

Els programes de prevenció han d’adaptar-se a les peculiaritats del fenomen en cada municipi.

•

Els programes de prevenció han de ser dissenyats en funció del grup d’edat, l’etapa evolutiva i els factors culturals i socials.

•

La responsabilitat de la prevenció és de tots, va més enllà dels serveis sanitaris o socials implicant a tots els estaments amb competència en la matèria.

Cal destacar que un dels objectius d’aquest Pla és donar prioritat a la prevenció, com l’estratègia més important per afrontar el problema de les drogues. La prevenció s’haurà d’estructurar en torn als següents principis, prioritats i objectius d’actuació: 1- Els programes preventius hauran d’abordar-se de forma que es possibiliti la sinèrgia d’actuacions en els àmbits social, sanitari, educatiu, policial, etc. Aquest component d’intersectorialitat abasta també l’actuació dels diferents nivells de les administracions i el moviment social.

2- La corresponsabilitat social i la participació activa dels ciutadans es consideren principis bàsics sobre els quals s’ha d’assentar qualsevol intervenció en aquest camp.

3- L’educació sanitària de la població general i l’educació per la salut a l’escola són estratègiques bàsiques a partir de les quals s’hauran de dissenyar programes i actuacions.

4- No es pot concebre una àrea de prevenció del consum de drogues que, al mateix temps, no contingui mesures destinades a la profilaxis i reducció de les malalties i trastorns infecciosos associats.

Un àmbit prioritari de la prevenció del consum de drogues és l’àmbit comunitari. Aquest ha de perseguir reforçar els missatges i normes de la comunitat en contra del abús de drogues i a favor de la salut.

2

http://www.pnsd.msc.es/Categoria 1/presenta/estrategia.htm

5

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Pel que fa als objectius generals d’aquest Pla en l’àmbit de la prevenció de les drogodependències cal fer èmfasi en el nº 8 que diu: Desenvolupar instruments que permetin valorar els nivells de risc i de protecció d’una determinada comunitat i que facilitin l’avaluació de l’eficàcia de les intervencions.

El punt 8.2 diu: L’any 2003, el 50 % de les Diputacions i dels Municipis o Mancomunitats de més de 20.000 habitants hauran de tenir aprovats Plans Locals sobre Drogues que incloguin programes de prevenció de drogodependències. Aquest percentatge haurà d’arribar al 100% a l’any 2008.

El punt 8.3 diu: Per part de les Comunitats autònomes, en col·laboració amb les Administracions Central i Local, es recolzaran accions encaminades a la promoció d’actuacions preventives en els municipis menors de 20.000 habitants de forma individual o mancomunada, essent aquesta segona opció la prioritària en el cas de municipis de 5.000 habitants.

L’objectiu número 9 diu: Potenciar, en col·laboració amb els serveis socials, les associacions de mares i pares d’alumnes (ampas) i altres entitats socials, el desenvolupament de programes preventius dirigits a les famílies en general i a les d’alt risc en particular.

El punt 9.2 diu: L’any 2003, el 40% dels programes d’intervenció comunitària contemplaran accions dirigides a famílies d’alt risc.

El punt 9.3 diu: El 50% dels Plans Locals sobre Drogues hauran de desenvolupar accions de prevenció familiar dins dels seus programes de prevenció comunitària.

Aquest percentatge haurà d’arribar al 100% a l’any 2008.

Eixos i línies prioritàries d’actuació 1) Coordinació 2) Prevenció i sensibilització social 3) Atenció integral 4) Millora del coneixement 5) Reducció de l’oferta

Prevenció i sensibilització social: • Diversificar i incrementar les actuacions en prevenció del risc i reducció de danys.

• Reforçar les actuacions en l’àmbit de la família.

• Potenciar accions de sensibilització i col·laboració amb els mitjans de comunicació.

• Aprofundir i millorar els programes i activitats desenvolupades a l’àmbit juvenil.

• Incrementar les actuacions específiques dirigides a la població juvenil.

Reducció de l’oferta: •

Fomentar la participació de les forces i cossos de seguretat en accions preventives.

6

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

2.3

Autonòmica: Catalunya

L’Òrgan Tècnic de drogodependències de la Generalitat de Catalunya que ha elaborat un Pla Estratègic de prevenció del consum de drogues amb la missió d’ordenar, orientar, promoure, reforçar, coordinar i avaluar les accions preventives tendents a disminuir la prevalença del consum de drogues i la incidència de les problemàtiques associades en la població general catalana i especialment entre els infants, adolescents i joves dels diferents àmbits d’actuació.

Línies estratègiques: •

Promoure actuacions preventives universals adreçades als diferents grups etaris.

•

Promoure actuacions preventives als grups i circumstàncies d’especial risc.

•

Promoure mètodes de detecció precoç i protocols d’intervenció.

•

Potenciar la cultura de l’avaluació i la recerca.

•

Fomentar la formació continuada dels professionals i l’acreditació dels programes.

•

Fomentar la participació ciutadana i dels professionals.

•

Estimular la cooperació UE, OMS i altres organismes internacionals.

Els objectius d’aquesta estratègia són:

2.4

Prevenir el consum Retardar l’edat d’inici.

Reduir els riscos i efectes adversos Minimitzar danys associats a l’addicció.

Local

La Xarxa Local de Drogodependències de la Diputació de Barcelona que en el seu document marc Prevenció municipal en drogodependències: un compromís institucional i social estableix les bases tècniques i criteris generals que han de possibilitar el desenvolupament de programes comunitaris.

Objectius: •

Facilitar la implementació i desenvolupament de serveis i programes de prevenció.

•

Potenciar el foment de l’equitat en serveis i programes de prevenció comunitària de drogodependències per a tota la ciutadania de la província.

•

Incorporar els diferents actors socials relacionats amb la prevenció de les drogodependències.

•

Avançar en la homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori.

•

Gestió compartida del coneixement.

7

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

En el seu compromís d’impulsar el desenvolupament d’actuacions preventives en el context d’un programa comunitari, els municipis de Canyelles, Cubelles i Olivella i el Consell Comarcal del Garraf s’han adherit a la Xarxa Local de Drogodependències de la Diputació de Barcelona.

El municipi com a entitat idònia pel servei dels ciutadans Com ja hem dit, el municipi constitueix el nivell bàsic i essencial de l’organització territorial de Catalunya, que per tant permet fer més efectiva no només la participació dels ciutadans en l’adopció de les decisions públiques que els afecten, sinó, a més a més, la gestió d’aquells serveis que, com és el cas de les polítiques preventives en matèria de drogodependències, són o poden ser essencials per a la comunitat.

Normativa

La normativa administrativa vigent a Catalunya reconeix, en l’àmbit de l’administració local, la plena competència municipal per al desenvolupament de polítiques de prevenció, serveis i reinserció social, entre les quals es poden incloure accions formatives en matèria de prevenció i lluita contra les drogues.

Normativa que, fonamentalment i per a la qüestió que ens ocupa, es troba recollida en el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència.

El Decret Legislatiu 2/2003 va ser promulgat arran de les modificacions i contínues reformes de les lleis 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, i 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

En aquest sentit son fonamentals, per al desenvolupament de mesures de prevenció i assistència als drogodependents, els articles 7, 43.1.g), 66.1 i 66.3.k) 245, 247 i següents del ja indicat Decret Legislatiu 2/2003, on s’especifiquen el règim de prestació dels serveis per part de les entitats locals i les seves formes.

Pel que fa a la Llei 20/1985 prioritza i defineix en els seus articles 6, 7 i 8 com a cabdal i bàsica la tasca preventiva que es porti a terme en el origen de la drogodependència, i dóna especial rellevància al paper que les entitats municipals poden desenvolupar en aquestes tasques preventives.

Per tant,

•

•

Els municipis disposen, d’acord amb la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència i el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, de capacitat i legitimació normativa pel desenvolupament de mesures en matèria de prevenció i lluita contra les drogues.

La prestació del servei municipal es troba reglamentada en els articles 245, 247 i següents del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol.

8

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

•

•

3.

Aquesta competència és, de dret, qualificada com a pròpia pel Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei 20/1985 de 25 de juliol, el qual permet la prestació de la mateixa pel municipi.

En qualsevol cas, la indicada prestació pot ser exigida, d’acord amb la normativa esmentada, pel ciutadà i obligatòriament complerta pel municipi quan aquest té una població superior a 20.000 habitants.

DIAGNÒSTIC I DETECCIÓ DE NECESSITATS

Per tal de realitzar el diagnòstic i la detecció de necessitats hem utilitzat el mètode d’entrevistes a informants claus. Es tracta d’entrevistes semiestructurades amb responsables d’entitats i serveis comunitaris (farmàcies, metges, associacions de veïns, joves associats, joves no associats,...) per tal de conèixer la seva perspectiva. En ser un programa de nova creació es pretén també donar a conèixer l’existència del mateix i cercar possibles col·laboracions a l’hora de dur-lo a terme.

Cal tenir en compte també que la funció que es demana del preventòleg, a més de l’elaboració del document, és que faci d’educador de carrer amb dinàmiques pròpies de treball: observació, detecció, intervenció. Això permet entrar en contacte amb persones en el seu propi terreny, captant canvis en l’oferta i el consum, identificant necessitats no cobertes i millorant el coneixement de la conducta dels consumidors. Aquestes accions estaran basades en la comunicació interpersonal, fet que té a veure amb les actituds, les motivacions, les intencions i fins i tot les conductes, i no tant en la informació i els coneixements.

Prèviament a la redacció del pla s’han creat tres taules de treball, des d’on es treballen aspectes relatius a la recollida d’informació, plantejament d’objectius a treballar, supervisions d’aspectes concrets del pla,..

Grup motor: (convocatòries mensuals) -

tècnica de SPOTT, Diputació de Barcelona tècnic del CAS Alt Penedès-Garraf tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Cubelles tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Canyelles tècnic de Joventut de l’Ajuntament d’Olivella Tècnic del Pla de Prevenció / Tècnica del Servei Comarcal de Joventut

9

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Comissió tècnica: (convocatòries trimestrals/quatrimestrals)

-

representat AMPA IES Cubelles directora IES Cubelles directora CEIP Canyelles coordinadora XAM educadora social d’Olivella i Canyelles educadora social de Cubelles tècnic de Salut d’Olivella tècnica de Joventut i Esports de Canyelles tècnic de Joventut, Cultura, Esports i Pla d’Igualtat d’Olivella tècnica de Joventut i Infància de Cubelles cap de la Policia Local de Cubelles ORC Mossos d’Esquadra de Vilanova i la Geltrú infermera del programa Salut i Escola a l’IES Cubelles dinamitzadora del Punt Jove d’Olivella tècnica de SPOTT, Diputació de Barcelona tècnic del CAS Alt Penedès-Garraf tècnica de Joventut del CCG

Ocasionalment, es convocarà a representants d’associacions de veïns i del Consell Esportiu del Garraf.

Comissió Política: (convocatòries semestrals/anuals)

-

regidor de Joventut, Esports i Comunicació de l’Ajuntament de Canyelles regidora de Joventut, Infància i Festes i Tradicions de l’Ajuntament de Cubelles regidor de Salut i Seguretat ciutadana de l’Ajuntament de Cubelles regidor de Serveis Socials, Ensenyament, Sanitat, Serveis Socials de la gent gran i Transports de l’Ajuntament d’Olivella regidor de Joventut, Cultura i Festes, Esports i Pla per la igualtat de l’Ajuntament d’Olivella

10

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Fer prevenció vol dir: • • • • •

Actuar abans que sorgeixi el problema per tal d’evitar-ne l’aparició.

Evitar la progressió des de l’inici del consum cap a l’abús o la dependència.

Detectar problemes de consum en les seves fases inicial.

Reduir riscos i danys relacionats amb el consum de drogues.

Actuar sobre l’oferta i la demanda de substàncies .

Cal tenir present també que la prevenció de drogodependències va lligat a l’intent d’influir sobre els factors de risc i de protecció.

Els factors de protecció fan referència al fet que la majoria de les persones no desenvolupen patrons de consum conflictius, per tant vol dir que disposen de determinats recursos que els faciliten adoptar comportaments més adaptatius davant les drogues:

• • •

Lligams socials (família, escola, amics) Normes externes (clares i contràries a l’abús de drogues) Habilitats socials (saber mantenir posicions personals )

Els factors de risc fan referència a la idea d’intentar minimitzar aquells motius que poden produir situacions o comportaments que posin en risc, personal o dels altres, qüestions derivades del consum: • • • •

3.1

Biològics (relacionats amb processos fisiològics) Intrapersonals (de dins l’individu ) Interpersonals (socials ) Sòcioculturals (medi comunitari )

ANÀLISI DE LA PROBLEMÀTICA

Primer, algunes definicions •

Les drogues: qualsevol substància que introduïda a l’organisme pot modificar un o més funcions d’aquest i és capaç de generar dependència caracteritzada per modificacions del comportament i per altres reaccions que comprenen la pulsió de prendre la substància de forma continuada o periòdica, a fi d’obtenir els seus efectes i de vegades evitar el malestar en la seva absència.

•

Patró de consum: conjunt de variables que defineixen la relació entre la persona i la substància o substàncies que consumeix.

•

Politoxicomania: addicció a més d’una substància. La pràctica totalitat de les conductes que impliquen la utilització de les drogues s’inclou dins aquesta categoria. És estrany trobar un consumidor d’una sola droga. En molts casos existeix la droga principal -aquella en la que se sustenta la dependència- i les drogues secundàries -que complementen o substitueixen la disponibilitat de la principal.

11

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Tipus de drogues: Es poden classificar de diverses formes: segons el seu origen (naturals, semisintètiques i sintètiques), la seva situació legal (legals i il·legals), la intensitat d’alguns dels seus efectes (drogues dures i drogues “toves”) o segons els efectes més desitjats:

Depressor Alcohol Heroïna Poppers

Substàncies volàtils (pegaments, dissolvents..)

Estimulants Major grau: Cocaïna Metanfetamina Menor grau: Tabac,cafè,te, cacau

Ketamina GHB PCP (pols d’àngel)

Èxtasi (MDMA)

(Font: Guia sobre Drogas 2007 del Plan Nacional de Drogas)

12

Psicodislèptic Cànnabis/ haixix LSD Psilocibina (bolets)

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Tipus de consum: Experimental

Fonamentat generalment en la curiositat, sense intenció explicita de repetir

Ocasional

Regular

Dependència

La persona ja coneix prèviament el que pot produir la substància i escull moments o escenaris més propicis per a sentir els efectes

L’efecte és buscat amb continuïtat, no com una cosa periòdica

Consum imperiós

Què ens trobem?

Un dels sectors de població amb major risc envers les drogues són els i les joves en edats compreses entre els 15 i els 20 anys, moment crític per a la confirmació de la identitat i lligat a un accés major a les drogues – com l’alcohol, el cànnabis, les drogues de síntesi i la cocaïna-.

A l’adolescència és quan es produeix (normalment) l’inici en el consum d’aquestes drogues, alhora l’establiment de determinats usos de drogues que podran constituir un problema en el creixement, maduració i evolució social.

Per això en aquestes edats és molt important intensificar les accions preventives orientades a capacitar als i a les joves per afrontar amb èxit la previsible oferta de drogues i afavorir l’abstinència. Alhora, també es pretén retardar al màxim l’edat d’inici de consum i oferir informació que contribueixi a minimitzar els riscos associats. Aquestes accions han de començar amb substàncies d’inici més pròximes als joves (alcohol i cànnabis) però sense oblidar anticipar-nos a altres consums com les drogues de síntesi i la cocaïna.

La percepció de la gent jove envers aquestes drogues: el consum és viscut com a generalitzat i normalitzat, integrat en l’oci juvenil (cànnabis, alcohol, drogues de síntesi). Tenen fàcil accés a determinades drogues (alcohol, cànnabis, drogues de síntesi i cocaïna), baixa percepció del risc en la utilització de substàncies i increment de sentiment de capacitat de autocontrol sobre les drogues Sabem que la majoria de la població que consumeixi, , aquest no passarà de ser un consum experimental o situacional i que en la majoria dels casos aquest ús desapareixerà passat un temps. Tot i això, és important -preventivament i tenint en compte que es troben en edats de creixement- evitar el canvi a un consum intensiu.

S’eviten per tant problemes associats com: • • • • • •

Presència de trastorns psiquiàtrics.

La conducció de vehicles sota els efectes de distorsió de la percepció.

Episodis d’agressivitat.

Conflictes de relació interpersonals i/o familiars.

Dificultat d’adaptació social. Pèrdua de l’interès per l’activitat quotidiana.

Tràfic de substàncies entre la pròpia gent consumidora. Generar diners per al propi consum.

13

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Com fer-ho?

Intervenció preventiva de perspectiva comunitària, en el propi territori, allà on es troben ells, en la seva pròpia cultura de diversió i fent que participin en el disseny i execució de propostes preventives de treball.

A tenir en compte:

•

• • •

Tenir present que aquestes drogues continuaran circulant entre la població jove i no tan jove. Molts dels problemes derivats de determinats consum es podien haver evitat amb un treball informatiu propers a ells.

Resistència d’aquestes persones a accedir a centres especialitzats, vistos com a llocs de persones molt “cascades”.

Els missatges alarmistes només arriben a aquelles persones que no volen consumir. És possible que un jove que consumeix drogues de síntesi no tingui mai un problema d’addicció, però es possible que si no pren determinades mesures pugui tenir un problema una nit de consum.

•

Molts joves no volen abandonar l’ús de determinades substàncies, però això no vol dir que abandonin la preocupació per la seva salut.

•

Tractar a la persona com a adulta, intel·ligent i capacitada per la presa de decisions. El fet últim de consumir recau sobre un mateix.

•

La majoria de la població adulta espanyola continua identificant qualsevol droga il·legal, amb els mals ocasionats per la heroïna. Però els nous usos de les drogues no coincideixen amb el que va provocar l’ús compulsiu d’opiacis, ni els riscos, ni la problemàtica, ni el ritus d’iniciació. Per això ja no parlem d’escalada, sinó de perills associats.

Caldrà doncs •

Fer conscient la societat sobre els problemes existents i sobre determinats perills relacionats amb el consum de drogues.

•

Promoure la participació en la prevenció a través dels diferents grups (associacions, grups de joves,...).

•

Utilitzar mitjans de comunicació social (flyers, cartells,...). Per a difondre missatges preventius. Sempre cal fer una prèvia per valorar la seva efectivitat, definir exactament la població diana i avaluar resultats.

14

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Quan parlem sobre drogues amb adolescents: •

Primer hem de parlar amb ells d’altres coses. Cal que hi hagi una bona base de diàleg .

•

No podrem ajudar-los sobre qüestions de drogues, si abans no hem estat capaços d’ajudar-los en d’altres situacions quan han estat en crisi. Cal ser propers a ells, en el dia a dia, no únicament per parlar de drogues quan pensem que cal fer-ho.

•

Tot allò que els succeeix cal veure-ho en concepte evolutiu de persona i posteriorment com un problema, mai primer com un problema i després com fruit de la seva evolució.

•

En situacions de conflicte amb els pares i els adults, els porros poden convertir-se en una font de provocació. Cal reaccionar amb prudència per no estabilitzar el seu consum o provocar el pas a altres substàncies més problemàtiques.

•

Parlar amb els joves, no als joves. Prestar-los atenció com a persones no tant a les drogues que prenen.

•

Provocar-los per a que pensin i qüestionin les seves actituds envers les drogues (definir els seus límits, situacions d’abús,...).

•

Informar-los sobre els riscos de manera realista i objectiva quan preguntin. Informar-los de com prendre drogues quan ho preguntin per tal de reduir els riscos.

•

Implicar-los en activitats d’esport, lleure,... I també en activitats preventives (carpes de salut en activitats organitzades per ells, materials de difusió...).

•

Ampliar el ventall de possibilitats com a persona (noves amistats, viatjar més, participar o crear associacions,...)

Per a poder definir els objectius que definiran el pla de prevenció cal que d’entrada clarificar alguns aspectes: •

Cal definir el marc teòric entre: -

prevenció universal, actua sobre el col·lectiu en la seva totalitat. selectiva, sobre un grup de risc susceptible de consum. indicada, per a grups d’alt risc .

Es proposa treballar des de la prevenció universal i, ocasionalment, la selectiva. Es treballarà el Pla a nivell comunitari, de manera transversal i simultània; per això es necessita de la implicació dels diferents agents socials dels municipis.

15

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Per entendre millor la definició sobre els grups que es vol incidir farem una distribució per franges d’edat i tipus de substancies que acostumen a consumir.

- Com a prevenció primària ( 12-15 ) l’objectiu seria retardar l’inici en el consum i evitar-lo en la mesura del possible.

- Com a prevenció secundaria, sobretot centrat en el consum de tabac, alcohol , haixix , èxtasi i cocaïna - com a substàncies que han quedat recollides de les entrevistes i de parlar amb els joves -. I específicament depenent dels diferents patrons de consum amb cadascuna d’aquestes substàncies.

- Com a prevenció terciària centrat en l’oferiment i acompanyament a recursos específics per realitzar tractaments concrets.

•

Implicació dels diferents agents

Cercar objectius i compromisos clars de cadascun dels agents implicats en el pla.

Alhora també cercar els objectius al desenvolupar accions concretes en cadascun dels territoris.

3.2

ANÀLISI QUANTITATIVA

Els municipis de Canyelles, Cubelles i Olivella estan situats a la comarca del Garraf.

Per nombre d’habitants són els municipis més petits. La seva població és de 4.132, 14.053 i 3351 respectivament. En els darrers anys ha augmentat la seva població degut a que famílies joves han anat a viure-hi com a primera residència per ser més econòmic l’accés a l’habitatge. Això ha afavorit la creació de noves urbanitzacions, la majoria d’elles mal comunicades amb el nucli urbà i sense la creació de nous serveis: escoles, centres d’atenció primària, llars d’infants, etc. que donin resposta a les necessitats socials d’aquest augment de població. Només el municipi de Cubelles té IES. Com a característiques comunes, els tres municipis tenen un percentatge alt de població infantil i juvenil – dades extretes del padró municipal, amb data de gener del 2009-.

Canyelles te 741 nois i noies entre 0 i 12 anys i 772 joves entre 13 i 30 anys.

Cubelles te 2138 nois i noies entre 0 i 12 anys i 2773 joves entre 13 i 30 anys.

Olivella te 622 nois i noies entre 0 i 12 anys i 582 joves entre 13 i 30 anys.

Pel que fa al consum de drogues en la població jove s’observa en els 3 municipis una fàcil accessibilitat al cànnabis i una baixa percepció del risc del seu consum, sent aquest en espais públics concorreguts del nucli urbà: parcs, places, etc.

També s’observa una baixa percepció de risc en el consum de tabac i alcohol. S’han detectat casos d’alcoholisme en treballadors adults des del servei d’ocupació (SERLOC) de Canyelles, especialment en el ram de la construcció. Caldria fer un

16

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

treball de prevenció i de derivació de casos de consum d’alcohol des de l’àmbit laboral cap al CAS Penedès- Garraf.

En l’àmbit educatiu s’ha detectat des del projecte XAM (Xarxa d’acompanyament en el municipi), que treballa amb adolescents en risc de fracàs escolar als IES on van nois i noies de Cubelles, Canyelles i Olivella .S’observa una baixa percepció de risc del consum de tabac i cànnabis i un inici del consum de tabac als 10-11 anys (5é6é de primària). Aquest inici de consum tant de tabac com de cànnabis s’associa a un ritual de pas entre la infància i l’adolescència.

L’inici del consum de cànnabis en aquest mateix col·lectiu es dóna als 14 anys (2on d’ESO). La majoria no volen sentir parlar de prevenció de drogues però els que consumeixen veuen afectat el seu rendiment acadèmic. S’hauria de treballar amb aquests pares i mares el rol educatiu que han de fer amb els seus fills (posar límits i normes, etc).

Des del programa “Salut i Escola” que treballa al IES Cubelles s’ha detectat l’interès que tenen alguns adolescents de 13 a 16 anys per obtenir informació sobre el tabac i el cànnabis en el seu espai de consulta dins de l’institut.

Pel que fa a l’àmbit sanitari no es tenen indicadors de consum de substàncies ja que no es fa un registre dels casos, sinó que queda registrat dins la història clínica dels pacients.

Les principals substàncies consumides en els darrers tres anys ( 2006-2008) dels casos atesos al CAS Penedès- Garraf han estat l’alcohol i la cocaïna. En tots els casos es tracta d’adults i no s’ha atès cap adolescent. Aquests han fet consultes “online” sent la majoria menors de 18 anys amb 2 demandes d’informació de cànnabis, 2 de tabac, 1 de èxtasi, 1 d’alcohol i 1 de bolets al 2007.

L’any 2006 el CAS Penedès- Garraf va tractar un total de 16 persones de Cubelles, 5 de Canyelles i 3 d’ Olivella.

L’any 2007 va tractar un total de 22 persones de Cubelles, 7 de Canyelles i 5 d’ Olivella.

L’any 2008, fins el 18 de juny, ha atès 13 casos del municipi de Cubelles, 2 del municipi de Canyelles i 1 del municipi d’ Olivella.

Pel que fa a alcohol i conducció, la Policia Local de Cubelles va fer l’any 2007 8 controls d’alcoholèmia en què es van efectuar 80 proves d’alcoholèmia. 13 d’aquestes proves van ser positives, a 6 se’ls va obrir una denúncia administrativa i a 7 diligències penals.

Per tinença o consum d’haixix a la via pública, la Policia Local de Cubelles va fer 3 denúncies.

Els Mossos d’ Esquadra de l’ ABP Garraf, de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2008 han obert 15 denúncies per tinença il·lícita d’haixix i marihuana a la via pública.

En el mateix període han fet 375 proves d’alcoholèmia a Canyelles de les quals 25 han sigut positives (21 denúncies administratives i 4 diligències penals3).

A Cubelles s’han fet 850 proves d’alcoholèmia de les quals 61 han sigut positives (59 denúncies administratives4 i 6 diligències penals).

3

Són positius penals quan la taxa d’alcoholèmia és de més de 0,60 mil·ligrams d’alcohol en aire expirat i també aquelles taxes compreses entre 0,25 i 0,60, on la persona presenta símptomes clars de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques ( no coordina els moviments, vòmits, etc.)

17

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

A Olivella s’han fet 19 proves d’alcoholèmia, cap d’elles amb resultat positiu.

Segons les dades extretes de l’estudi realitzat per al Pla Nacional de Drogues 20062007 sobre les tendències del consum de drogues en estudiants de secundària de 14 a 18 anys, amb una mostra de 26.456 estudiants de 3er i 4rt d’ ESO i 1é i 2on de Batxillerat i dels cicles formatius de grau mitjà o equivalents (formació professional II), els resultats extrets són els següents: Les drogues més consumides per estudiants d’ensenyances secundàries de 14 a 18 anys han estat l’alcohol, el tabac i el cànnabis.

En els darrers 30 dies abans de l’enquesta, un 58 % ha consumit alcohol, un 27.8% ha consumit tabac i un 20.1% ha consumit cànnabis.

Si comparem les dades que tenim dels joves d’aquesta mateixa franja d’edat dels municipis de Cubelles, Canyelles i Olivella, veiem que les drogues més consumides són les mateixes: alcohol, tabac i cànnabis.

Les edats mitjanes d’inici de consum de substàncies entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya durant el 2006 van ser les següents:

Tabac Alcohol Tabac (consum diari) Hipnosedants Cànnabis Alcohol (consum setmanal) Cocaïna Al·lucinògens Èxtasis Amfetamines/Speed

13,1 13,8 14,2 14,4 14,6 15,0 15,4 15,5 15,5 15,6

anys anys anys anys anys anys anys anys anys anys

Si comparem aquestes dades d’edat d’inici del Pla Nacional amb les que tenim del projecte XAM veiem que no hi ha diferència significativa amb el cànnabis i que amb el tabac els nois- es del projecte XAM comencen a provar el tabac abans (al voltant dels 12 anys) que la mitjana de l’estat espanyol (13 anys) Segons les dades del Pla Nacional de drogues el consum d’alcohol és el que es dóna més (58%) en els darrers 30 dies, però cal tenir en compte que, a mesura que augmenta l’edat, el percentatge d’estudiants que beu augmenta arribant al 76% de consumidors mensuals als 18 anys. Aquest consum d’alcohol es concentra els caps de setmana.

El cànnabis és la droga il·legal més consumida entre els estudiants (20,1 %) en els darrers 30 dies.

També cal destacar de l’enquesta del Pla Nacional que els estudiants que consumeixen drogues solen consumir varies substàncies i no una de sola: un 95,7% dels que han consumit tabac en els darrers 12 mesos han consumit també alcohol i un 67 % cànnabis en el mateix període.

4

Són positius administratius les persones que no presenten símptomes clars d’haver consumit alcohol, però que donen un resultat positiu de 0,15 a 0,60 mil·ligrams d’alcohol en aire expirat (en conductors novells i de serveis públics), i entre 0,25 i 0,60 (en conductors particulars).

18

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Pel que fa a la percepció de risc davant les diferents conductes de consum de drogues, hi ha un lleuger augment de la percepció de risc cap al tabac, l’alcohol (tant el cap de setmana com diàriament) i el cànnabis. Tot i això, les dades ens diuen que la percepció de risc davant el consum d’alcohol en caps de setmana és baixa (51,3 %). Aquesta baixa percepció de risc respecte al consum d’alcohol també es dóna en els joves dels municipis de Cubelles, Canyelles i Olivella.

5

Percepció de risc en el consum

%

Èxtasi habitualment Heroïna habitualment Cocaïna habitualment Heroïna esporàdicament Èxtasis esporàdicament Cocaïna esporàdicament Cànnabis habitualment Tabac diàriament (un paquet diari) Cànnabis esporàdicament Alcohol (1 o 2 canyes/copes cada dia) Alcohol (5 o 6 canyes/copes cap de setmana)

97 97 96,8 92 91,3 90,8 89 87,3 70,2 57,4 51,3

3.3

Anàlisi qualitativa:

El mètode utilitzat ha estat l’entrevista personal, prèviament establerta ( seguint un guió), estructurada en quatre grans blocs ; percepció de consum al territori, percepció de problemes que pugui generar aquest consum, compliments de normatives i possibilitat de col·laboració dins del desenvolupament del Pla de prevenció en drogodependències.

De totes les entrevistes realitzades, s’ha elaborat un buidat per tal de recollir de la millor forma possible les diferents percepcions i opinions dels entrevistats. I finalment s’ha transcrit d’aquestes allò que es creia mes significatiu per a ser inclòs dins del que seria l’anàlisi qualitatiu de les dades obtingudes.

S’han realitzat dotze entrevistes a cada municipis. La proposta de les persones a entrevistar prové de cadascun del municipis i prèviament s’ha pactat dins del funcionament del grup motor ( amb les diferents tècniques de joventut).

Entre els tres municipis, el que s’ha intentat és recollir informació dels diferents agents socials, l’ opinió de diversos sectors de població, ja que ells en són els protagonistes, perquè viuen i conviuen al territori. Entre aquestes persones hi han: metges, professors, directors, AMPAS, joves associats, joves no associats, tècnics, personal sanitari, propietaris de bars, vigilants, associacions de veïns, propietaris de farmàcia, ... testimonis escollits per tal de recollir una visió el més àmplia i veraç possible sobre la realitat de les drogodependències en el territori.

5

Percentatge que pensa que aquesta conducta pot causar bastants o molts problemes.

19

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

1. Percepció de consum.

Hi ha una percepció alta de consum de drogues als espais públics, sobretot de gent jove –a partir dels 15 anys-. S’ entén que consumir drogues inclou qualsevol substància, però en general, depenent si elles mateixes consumeixen alcohol o tabac exclouen aquestes substàncies com a tal. De totes formes, però, quan parlen de joves si que les inclouen.

Al parlar amb els entrevistats sobre el coneixement que tenen de substàncies, o be no s’identifica cap substància, per desconeixement i poc interès – lligat molt a un concepte d’autodestrucció personal al utilitzar-les-.O be s’identifica un conjunt composat per haixix, marihuana, cocaïna, MDMA. Fet que coincideix amb el patró de consum – és a dir la forma de consumir, via d’administració freqüència i duració- que realitzen les persones consumidores, fumar haixix -marihuana a diari i modificar-lo en cap de setmana, tant en quantitat com en substàncies – s’inclou en alguns casos cocaïna o MDMA-.

Aquest canvi es produeix a les nits dels cap de setmana sobretot i en festes concretes –sant Joan, carnestoltes, festa major,...-. Moment que també coincideix amb el fet que les mateixes persones entrevistades estan més donades a sortir, a fer més activitats al carrer, perquè són activitats populars.

Apareixen tres col·lectius amb molt risc; El primer i més anomenat han estat els joves, a partir dels dotze anys –quan encara físicament i madurativament hom no està desenvolupat-, que utilitzen generalment el carrer com a lloc de relació i socialització, on el consum de haixix adquireix la mateixa importància que el tabac.

El segon ha estat el col·lectiu de gent adulta que treballa i que se’ls relaciona amb el consum de haixix i cocaïna, observant que tenen un risc per a ells mateixos i per als altres. I el tercer col·lectiu és el de treballadors de serveis i construcció, on la substància més utilitzada és l’alcohol.

En general es pensa que aquest consum es pot reduir o eliminar amb més presència policial, hi ha una baixa percepció de risc al consumir al carrer. S’inclou en aquesta demanda de presència policial, més intervenció al voltant dels centres escolars i al carrer.

Es demana més informació, a dins de l’Institut, als CEIPs i als punts joves.

Informació entesa com a coneixement i com a discussió; grups de treball de pares i mares per debatre i compartir problemàtiques semblants, tallers per als adolescents i joves per treballar conductes saludables i per poder abordar conductes típiques d’imitació al grup d’iguals. Establint també espais de discussió i xerrades- tallers amb grups consumidors ,normativa legal, reducció de riscos,...Gairebé ningú coneix la normativa legal referent al consum en espais públics, però tothom identifica fumar haixix o marihuana com a normal, diuen que no es pot fumar, però que ningú els diu res. Altres persones demanen que el consum de haixix es legalitzi. I com a proposta dissuasòria que s’il·lumini més aquells llocs que habitualment els joves utilitzen per trobar-se, desafavorint així un consum més íntim i protegit per la pròpia foscor.

20

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Molts joves identifiquen el consum ( fumar sobretot) com allò únic que poden fer, però al oferir-los la possibilitat de fer altres activitats, tampoc son capaços de definir el què volen, sobretot en joves no associats, és per això que es detecta molt poca capacitat d’organització per a demanar o organitzar activitats que realment els pugui interessar a ells – falta d’hàbit, falta d’experiència-.

Les altres drogues –MDMA i cocaïna- s’utilitzen dins de l’àmbit d’oci, per anar a discoteques, raves,... per tant se’ls dona un ús recreatiu, buscant els efectes d’estimulació i apertura emocional, en el cas de la MDMA, molt vinculat al ball i a les sensacions obtingudes de la música. I la eufòria i percepció de força en el cas de la cocaïna . Ningú parla d’usos psiconàutics, on les dosis solen ser superiors i els efectes buscats molt diferents –exploració de la consciència i de l’espai interiorCal donar un tractament diferent a la gent adulta consumidora de cocaïna i alcohol, ja que la utilització es pot exportar al dia a dia, no al cap de setmana o les festes puntuals.

Apareixen els pàrquings de les discoteques com un lloc de relació entre iguals i de consum entregrups, ja han arribat al lloc on divertir-se i tenen unes hores per davant per tant s’estableixen sovint com a llocs on consumir. A més a l’interior de molts locals els preus son molt superiors a les possibilitats dels joves.

2. Percepció de problemes.

Quan les entrevistes es realitzen a persones adultes generalment s’associa els problemes que hi ha al municipi amb gent que consumeix i fa destrosses, sobretot a la nit. Les queixes més freqüents fan referència a: destrosses al mobiliari, baix rendiment escolar, el soroll dels vehicles, pintades ,brutícia i poc control familiar.

Quan les entrevistes es realitzen a gent jove no és així , parlen de problemes puntuals amb gent concreta i fets molt esporàdics Els veïns son els principals afectats i sobretot si viuen a les urbanitzacions, ja que l’enllumenat es insuficient, l’espai queda més allunyat del centre i els serveis son escassos.

Segons els entrevistats no existeixen locals que generin grans problemes, hi ha pocs espais d’oci nocturns i queden força allunyats de veïns, per tant no apareix com una variable molt destacable. Cal dir que la majoria dels joves es mouen per anar de festa; Vilafranca, Barcelona, Vilanova i Sitges són els desplaçaments habituals que realitzen.

Les activitats més anomenades com a llocs on poden aparèixer problemes son les que van dirigides al joves i per la nit, però com son ocasions molt puntuals ( festa major, festes temàtiques,...) no reben un tractament molt crític, si que apareixen propostes per intentar reduir-los, com controlar més el servei d’alcohol a les barres, millorar la infraestructura –lavabos, llocs de descans,...- i controlar els accessos als menors d’edat.

21

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Alhora moltes persones vinculen els problemes generats pel consum com una variable fruit de les poques perspectives que tenen la gent jove i no tan jove a realitzar activitats que els siguin motivadores. Municipis que queden allunyats de qualsevol centre d’oci, per tant, l’avorriment o la gestió de l’oci estan molt vinculats a les possibilitats del territori. Voldrien tenir més equipaments, més transport públic i més oferta sociocultural.

3. Percepció de compliment de normatives.

La percepció de la gent en referència a les normatives legals sobre el consum, és que es compleix en els establiments oberts al públic – com bar, petits comerços,...referent a alcohol i tabac, però tothom es pregunta com es que la gent jove i accedeix. La gent jove no troba gaires problemes per aconseguir-ho, o bé tenen amics més grans, o bé el propi bar els hi permet, a vegades el permís el dona la mateixa família –reconeixent el consum del fill, sobretot en tabac-.Per aconseguir alcohol, hi ha centres comercials que en general no realitzen un control massa estricte. La resta de substàncies s’aconsegueixen al carrer i l’edat per comprar-ne la decideix el venedor segons les seves pròpies conviccions, moltes vegades amb molt poques.

Pel que fa referència al compliment de la normativa de consumir al carrer, gairebé tothom coneix part d’ella, és a dir saben que no es pot consumir en espais públics, però alhora afirmen que no passa res. No aprofundeixen en la llei específica, ni el que contempla aquesta . A Catalunya consumir haixix no és un delicte, però si que pot ser una infracció administrativa si el consum o la tinença es produeix en espais públics. Jurídicament consumir al propi domicili no està sancionat – però si comprar al carrer, deixar estris al carrer al consumir,...La resposta dels entrevistats és que no es compleix la normativa segons la qual el consum de substàncies al carrer està perseguit amb sancions administratives.

En general es pensa que aquesta hauria de recaure en les forces de l’ordre, “en els que manen” i en ultima instància en un mateix, es responsabilitza d’aquest fet a la poca disposició de les mares i els pares per controlar als seus fills, de poca disposició a educar-los quan son petits i sobretot de deixar-los massa temps al carrer. Al tractar-se de municipis relativament petits els grups que es formen son molt heterogenis, i això fa que un mateix grup pugui tenir adults de 30 i nens de 10 anys. Al parlar d’això amb diferents joves, diuen que respecten les edats d’inici en el consum, que quan tenen menys de dotze anys no els hi donen res i els fan fora, però alhora creuen que amb quinze ja son grans.

Es continua conduint sota els efectes de diferents substancies, però la nova normativa amb la suspensió del carnet per punts, fa que la gent tingui en compte el fet de beure i conduir, entre la gent jove que s’ha entrevistat apareix el concepte de no conduir havent begut, però tot i així es continua realitzant – manca d’infraestructura en transport públic, llunyania dels llocs d’oci,...-. En desplaçaments per dins del poble, es produeix de forma habitual, ja que hi ha poca sensació de perill.

22

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

4. Disposició a col·laborar en el pla de prevenció.

En la gran majoria dels cassos la gent està disposada a col·laborar quan se’ls explica en que consisteix el pla de prevenció.

La gestió de les entrevistes en els diferents territoris ha permès donar sortida i coneixement a les diferents persones de la existència del mateix i d’altra banda ha permès al Preventòleg tenir un coneixement del territori i de la infraestructura del mateix.

La possible col·laboració amb el diferents agents i amb els grups de joves s’anirà creant en el moment en que es tinguin definides les actuacions que es volen realitzar, però d’entrada s’han establert els contactes i cal dir que tothom es mostra disposat a col·laborar sempre dins de les seves pròpies possibilitats.

5. Suggeriments a prioritzar segons els entrevistats.

• • • • • • • • • • • • • • •

Treballar més amb AAVV. Activitats pels joves diürnes i nocturnes; tallers, xerrades, música, sortides , propostes d’oci nocturn al propi territori,...

Dotar el municipi de locals per a gent jove; centres, biblioteques, bucs de música,...

Xerrades, seminaris a centres escolars ; amb pares i amb alumnes.

Dialogar amb els nois i les noies, taules rodones, grups de debat, al carrer...

Promocionar l’esport.

Eliminar punts de venda al carrer.

Sancionar al consumidors.

Involucrar al pares en la gestió de l’oci dels seus fills i filles.

Dotar de més autoritat a les forces de l’ordre local – vigilants i policia-.

Legalitzar determinades substancies.

Millorar el transport públic .

Informació a consumidors i no consumidors sobre riscos.

Més vigilància al carrer i als voltants de l’IES. Més coordinació entre professionals.

El model utilitzat per a les entrevistes i el buidat de les mateixes que s’ha utilitzat per obtenir les dades qualitatives es pot consultar als annexes.

23

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

4.OBJECTIUS GENERALS DEL PLA •

Prevenir i reduir el consum de drogues als municipis de Canyelles, Olivella i Cubelles promovent estils de vida saludables des d’una perspectiva comunitària i de treball en xarxa.

•

Crear una metodologia comuna a aplicar als tres municipis per l’assoliment dels objectius del pla, adaptant les accions a cada realitat municipal.

5.OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PLA.

• • • • • • • • • •

Fomentar una cultura d’oci no associada al consum de drogues.

Reduir els riscos associats al consum de drogues en col·lectius de persones consumidores.

Definir i consensuar protocols de detecció i actuació per a diferents àmbits d’intervenció que permetin optimitzar els recursos existents.

Detectar els casos amb consums habituals , tant d’adults com de menors, per tal d’acompanyar-los als serveis especialitzats de tractament.

Cercar complicitat amb els mitjans de comunicació per a poder informar i sensibilitzar a la població.

Vetllar per a que es compleixi la normativa de venda d’alcohol i tabac en els establiments, superfícies comercials i espais d’oci, dels diferents municipis.

Treballar amb les famílies la importància de l’educació dels seus fills com una eina preventiva front el consum de drogues.

Coordinar-se amb els cossos de seguretat per tal de minimitzar la venda i el consum de drogues a la via pública.

Donar informació objectiva a la població de les normatives existents per tinença i consum de drogues al carrer.

Donar informació objectiva a la població de les normatives sobre alcohol i conducció.

24

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

6.AMBITS D’ACTUACIÓ DEL PLA. • • • • • • • •

Àmbit educatiu; Intervencions dirigides a CEIPs, IES, SES –públics i privatsi professionals de l’àmbit educatiu. Àmbit familiar; Intervencions dirigides a pares, mares i tutors de menors. Àmbit d’oci i lleure; Intervencions dirigides a l’educació no formal, locals d’oci nocturn, programació cultural d’oci juvenil. Àmbit laboral; Intervencions dirigides a empreses i a la formació ocupacional. Àmbit Comunitari; Intervencions dirigides a entitats esportives o culturals, comissions de festes, AAVV. Àmbit salut; Farmàcies,CAP, CAS, CSMIJ, CSMA. Àmbit mitjans de comunicació; Radio, televisió, premsa local i comarcal, pàgines web,... Àmbit d’intervenció en col·lectius en situació de risc.

En aquest apartat cal introduir les propostes realitzades per les diferents persones que formen part de la comissió tècnica. Un cop elaborada la primera proposta del Pla Supramunicipal de prevenció en drogodependències, el grup motor exposa el mateix a la comissió tècnica, per tal de consensuar els objectius (generals i específics), els àmbits de treball i la metodologia a seguir per tal d’implementar el Pla durant els quatre anys vinents, alhora prioritzar aquelles accions per aquest primer any d’intervenció.

D’entrada es decideix agrupar els àmbits de treball en dos grans grups, enlloc de vuit i es proposen algunes accions que queden recollides a la següent taula.

25

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

•

Àmbit educatiu/familiar/lleure-oci /col·lectius en situació de risc

OBJECTIU Crear programes de formació preventiva

Cercar canals de distribució de material preventiu Acompanyar als alumnes en el canvi del CEIP a l’IES

COM FER-HO Fomentar xerrades amb pares i mares.

Dinàmiques de grup.

Fomentar la formació entre professionals de la intervenció.

Elaboració de tríptics, utilització de emails, blogs,ràdio, premsa local...

Consultories a l’IES Preparar l’arribada dels nous alumnes (nous referents, noves inquietuds,...)

Xerrades als IES

Programes sobre drogues, sexualitat, legalitat,...

Crear espais de consulta.

Consensuar amb els diferents professionals la intervenció que es vol realitzar als IES.

Potenciar l’àmbit esportiu

Programa Intermunicipal, lligat al Consell esportiu.

Potenciar l’esport entre municipis com una eina de treball dels professionals i com una opció de lleure en els i les joves.

Mitjançant els punts joves de cada municipi, oferir acompanyament en el procés.

Donar suport a les iniciatives dels joves.

Treballar amb els joves programes coparticipats per oferir accions deslligades del consum habitual.

Activitats a l’estiu ( gimcanes, piscina,...).

Com treballar-ho, qui, opcions davant del consum.

La legalitat, entre el consum i el tràfic.

Crear protocols d’actuació davant del consum de drogues.

Nodrir punts joves, IES,...d’informació que pugui interessar als joves.

Captar interessos dels mateixos joves per crear documentació que els pugui servir.

Potenciar l’associacionisme juvenil

Crear un programa d’oci nocturn

Elaborar un projecte específic sobre cànnabis

Fomentar l’accés a la informació

26

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

•

Àmbit laboral/Comunitari/salut/mitjans de comunicació

OBJECTIU Fer campanyes de sensibilització sobre el Pla

Fer campanyes de sensibilització sobre l’ús d’alcohol, sobretot en col·lectius de treballadors

COM FER-HO Publicitar el pla i donar-lo a conèixer a la població, tant per a facilitar informació, com per a poder recollir demandes específiques per incloure-les.

Buscar complicitat amb els sindicats per a poder informar .

Crear o utilitzar material existent per a sensibilitzar sobre el riscos, a determinats col·lectius.

Promocionar begudes sense alcohol.

Realitzar programes als IES

Xerrades sobre diversos temes relacionats amb la salut ( drogues, sexualitat, legalitat,...).

Dins del ventall d’opcions ( xerrades, tallers,...) consensuar les accions que es realitzen per aconseguir donar un missatge semblant i coherent ( els diferents professionals).

Projectes amb comerços per evitar que venguin alcohol a menors d’edat

Cercar complicitat per afavorir que els menors no accedeixen a determinats productes.

Controlar la venda a les grans superfícies.

Elaborar protocols de intervenció i tractament

Definir be les accions per treballar tots els agents en un mateixa línia.

Definir les funcions de cada professional.

Elaborar els protocols per a aclarir i facilitar la feina als professionals davant de situacions com consumir a l’IES, al carrer,...

detecció,

27

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

7. METODOLOGIA - ESTRATEGIES D’INTERVENCIÓ

ESTRATèGIA 1.AUTOESTIMA

COM FER-HO Promoure el desenvolupament personal de les persones,potenciar el sentit crític per decidir lliurement que fer.

2.PRESSIÓ DE GRUP

Mitjançant les habilitats de cadascú motivar l’elecció personal amb criteri.

3.ALTERNATIVES D’OCI

Promoure activitats de lleure prou atractives per cercar la planificació, elaboració i avaluació de les mateixes de forma coparticipada amb el joves.

4.PARTICIPACIÓ SOCIAL

Afavorir la participació social en tot aquells àmbits en els que les persones es puguin sentit participants.

5.HABILITATS SOCIALS

Comunicació assertiva, pressa de decisions, sentit crític,... per tal de poder decidir.

6.INTERVENCIÓ POLICIAL DISMINUCIÓ OFERTA

La sanció dissuadeix el consum al carrer i limita la disponibilitat al carrer.

7.DISMINUCIÓ DE LA DEMANDA

Per tal de reduir el consum.

8.REDUCCIÓ DE RISCOS

Facilitar informació de com disminuir els perill associats al consum.

En general entès de menys a més edat , comprenent que cada persona és diferent i que la relació que cada persona estableix amb les substàncies també ho és.

Creant documents específics per a treballar cadascuna de les estratègies especificades anteriorment es facilita la implicació dels agents socials i això permetrà cercar les accions o activitats que es volen realitzar i els objectius concrets que es busquen.

Per a cadascun dels àmbits de treball, caldrà crear un objectius específics, dependrà doncs si treballem a partir del carrer, amb la família, amb l’escola, els mitjans de comunicació, oci alternatiu,...

28

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Abans de realitzar cap acció caldrà tenir en compte...

• • • • •

Repartiment de tasques de cadascun dels agents implicats .

Identificar interlocutors en cadascuna de les activitats.

Establir mecanismes de comunicació entre participants.

Definir compromisos entre parts.

Mentre es dugui a terme l’activitat caldrà; fer un seguiment acurat del mateix, potenciar espais d’intercanvi i participació,...

8. AVALUACIÓ DEL PLA. Caldrà tenir en compte tres nivells alhora d’avaluar el pla.

NIVELL

ASPECTES A AVALUAR

DISSENY

ESTÀ BEN DISSENYAT?

PROCÉS

QUÈ S’HA FET O COM S’HA FET?

RESULTATS

QUINS EFECTES HA PRODUIT EL PROGRAMA?

29

ASPECTES A TREBALLAR Es te clar què es vol aconseguir?

S’han temporalitzat els objectius?

Es te clar qui són els destinataris?

S’ha recollit l’opinió dels implicats?

Quina ha estat la participació dels agents implicats?

Quines activitats s’han previst i no s’han fet?

Com s’han coordinat les accions?

Fins a quin punt s’han assolit els objectius?

S’han produït els canvis desitjats?

Hi ha hagut efectes inesperats?

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

8.1. ITEMS A TENIR EN COMPTE A L’ AVALUAR EL PLA.

Avaluació del disseny i de la planificació; • • • • • • • • •

Descripció de la naturalesa o de la conducta de consum que es vol abordar.

Recull de les opinions respecte a la causa, modificació i control del fenomen.

Anàlisi de la necessitat d’intervenció.

Definició del grup al qual s’adreça la intervenció.

Establiment del objectius.

Definició de mètodes i estratègies, calendari i durada de la intervenció.

Anàlisi de recursos existents.

Planificació de l’avaluació del procés i dels resultats.

Anàlisi de la fase de planificació.

Avaluació de la qualitat i del procés;

• • • • • • •

Decidir les variables que proporcionaran informació útil sobre com s’ha dut a terme la intervenció.

Seleccionar els mètodes i els instruments.

Establir on, quan i amb quina freqüència es recolliran les dades.

Anàlisi de les estratègies i mètodes que s’han aplicat a la pràctica comparat amb el pla original.

Revisió dels recursos utilitzats a la pràctica en comparació al pla original.

Comprovar si la intervenció ha arribat al grup objectiu i en quina mesura.

Anàlisi dels resultats de l’avaluació del procés.

Avaluació dels resultats;

• • • • •

Planificació de la valoració dels resultats.

Realització de l’avaluació de resultats.

Descripció de la mostra o població diana.

Anàlisi dels resultats, com ha afectat la intervenció en els diferents grups.

Elaboració de les conclusions en relació als resultats.

30

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

9.

RECURSOS

Tècnica de la Unitat d’assessorament i Prevenció de la Diputació de Barcelona Assessorament tècnic en la redacció I l’elaboració del Pla de prevenció.

Tècnica de joventut del Consell Comarcal del Garraf Gestió i coordinació del Pla. Gestió dels recursos humans per a la seva implementació – convocar i coordinar les reunions de les diferents comissions -, ha fet recull de les dades aportades per les diferents comissions, s’han elaborat informes per als ajuntaments implicats, tant dels aspectes econòmics i de funcionament del Pla i s’ha facilitat l’adscripció del Consell Comarcal del Garraf i dels ajuntaments a la Xarxa de Prevenció de Drogodependències de Diputació de Barcelona. S’ha redactat un conveni de col·laboració, signat entre el consell i els tres ajuntaments per la coordinació i gestió econòmica del Pla de Prevenció per part de l’OSJ. Preventòleg Serà l’encarregat d’elaborar i redactar el pla. Impulsarà la prevenció en cadascun dels municipis .Alhora desenvoluparà funcions com a educador de carrer.

El Preventòleg a realitzat les entrevistes als informants clau, amb el conseqüent buidat de les mateixes i posterior elaboració del document.

Ha realitzat un estudi del terreny per tal d’apropar-se i conèixer els diferents serveis de que disposa i les possibilitats que ofereix el mateix com a tal.

El tècnic ha elaborat: el diagnòstic del Pla, amb les dades de la comissió tècnica i realitzant un estudi qualitatiu amb entrevistes a informants clau del territori; una primera proposta de model d’intervenció directa amb joves. També s’ha començat a fer alguna intervenció directa amb joves, com la difusió de material de prevenció a concerts de música organitzats per joves.

Per altra banda juntament amb el Pla s’entreguen tres documents amb informació tècnica per a poder desenvolupar projectes específics de treball.

• Un recull de les diferents drogues que circulen pel carrer; amb informació general de les mateixes, riscos d’administració, preus,...En aquest s’inclou un apartat que s’anomenaria “pantalles”, no tant com a concepte però si per l’ús compulsiu i pels efectes que pot arribar a produir .

• Un document específic centrat en el consum de haixix; normatives, riscos, propostes de treball en diferents àmbits ( familiar, escolar, carrer).

• Un projecte de mesures alternatives a la sanció administrativa, com una proposta educativa per a fer front al consum i a actes poc cívics realitzats al carrer.

31

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Tècniques de joventut- animadores punts joves D’ells sorgeix la demanda d’elaborar el pla de prevenció. Fruit del seu propi treball amb els joves i de la necessitat de realitzar un treball al observar les diferents conductes dels joves tan associats o vinculats als espais joves com d’aquells que utilitzen el carrer com a lloc de relació diari.

Seran el suport, en cadascun dels territoris, per tal de poder desenvolupar accions concretes emmarcades dins del pla de prevenció.

Formant part del grup motor.

Comissions de treball Grup Motor, encarregada de l’elaboració i redacció del Pla i de presentar a la comissió tècnica les propostes d’actuació anual.

Comissió Política, formada per regidors dels tres municipis, és el màxim òrgan de decisió del Pla, amb les funcions, entre d’altres, d’acordar els criteris i aspectes de cooperació, proposar els projectes prioritaris i aprovar el Pla de Treball anual que presenti la comissió tècnica.

Comissió Tècnica, formada per professionals dels àmbits que es treballen des del Pla, la seva funció és la de coordinar-se per les accions que proposa el Grup Motor i aportar informació sobre els respectius àmbits, a més d’aportar propostes de treball conjuntes.

CAP - FARMÀCIA La majoria de les persones acudim de forma més o menys regular als centre d’atenció primària, això suposa un accés directe a:Detecció precoç de problemes relacionats amb el consum de drogues ,motivar al usuaris de diferents drogues ( alcohol, tabac,..) per modificar el seu consum, promoure hàbits de consum més saludables, Col·laborar amb els programes de reducció de riscos, col·laborar i participar en els programes de prevenció de drogodependències.

CAS Com a centre d’atenció i seguiment, valoren i defineixen el programa terapèutic més adient a cada persona. Col·laborar i participar en els programes de prevenció de drogodependències, actuar com a centre de referència en el seu territori, col·laborar i participar en els programes de reducció de riscos.

Serveis socials d’atenció primària i atenció especialitzada Educadores, EAIA, CSMIJ, CRAES,...

Tot i que el consum de drogues pot no ser el principal objectiu de la seva intervenció, si que pot esdevenir un factor més de risc dins de la problemàtica que tracten. Per tant la coordinació és important. Poden col·laborar en la detecció, motivació i acompanyament a recursos. Alhora poden participar en taules de treball concretes de prevenció.

32

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Fer prevenció a nivell comunitari significa moure a molts agents de forma coordinada en una direcció semblant, coordinada i clara, ja que en aspectes com la prevenció cal que els missatges que es donen i les possibilitats de treball siguin molt semblants ja que sinó la informació i les accions es centren únicament en allò puntual sense tenir gaire continuïtat en el temps.

La dinamització és fonamental, ja que comporta la participació directe de cadascun dels agents implicats com el sentiment de corresponsabilitat en la resposta que es dona ales diferents problemàtiques. Així totes i tos sentim que pertanyem a un projecte en grup, per treballar de forma semblant. No únicament en el moment d’aplicar activitats sinó en totes les etapes del procés.

PREVENTÒLEG + TÈCNIQUES DE JOVENTUT + DINAMITZADORES PUNTS JOVE. Redacció del pla.

Impuls i motivació i del pla

Altres recursos comunitaris ( escola, CAP, Policia,...)

Col·laboració

EQUIPS BÀSICS

...Prevenció comunitària ...

D’ATENCIÓ PRIMÀRIA Col·laboració, coordinació

SERVEIS I RECURSOS

POBLACIÓ GENERAL I

ESPECIALITZATS

DESTINATÀRIA

( CAS, ONG’s,...)

Participació i col·laboració

Assessorament, coordinació i col·laboració

33

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

10.

ANNEXES ANNEX

1

ENTREVISTA PER AL DIAGNÒSTIC COMUNITARI SOBRE DROGUES A AGENTS CLAU DELS MUNICIPIS DE CANYELLES, CUBELLES I OLIVELLA. PLA LOCAL DE PREVENCIÓ DE LES DROGODEPENDÈNCIES DE ______________ 1. Percepció de consum Esbrinar la percepció de la gent entrevistada sobre si hi ha o no consum, sobre quin tipus de consum hi ha , sobre quin col·lectiu considera que consumeix més i sobre quin col·lectiu creu que s’ha d’actuar amb més urgència. a)Quina és la teva percepció sobre el consum de drogues a __________? b)Que és el que entens per consum de drogues? c)Quines drogues ets capaç d’identificar ? d)Diferencies entre drogues legals i il·legals? e)Diries que la gent de _______consumeixen drogues, quines? f)Pots definir el que consideres que és un consum habitual de drogues? g)Al llarg de l’any, hi ha moments (ex.: certes festes) o èpoques (ex.: períodes turístics) que modifiquen el consum habitual? h)A quines hores es produeix aquest canvi i en quines zones? i)Quins col·lectius creus que consumeixen més drogues a ____________? Quin d’aquests col·lectius consideres que realitza un consum amb més risc ( tant per ells com pels altres) Per sexe: Homes Dones Per edats: 12-15 15-18 18-25 25-35 35-45 45-60 Per sectors: Primari (agricultura, ramaderia i pesca) Secundari (transformació de matèria primera en productes elaborats) Terciari (serveis)

34

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

j)Quines són les més consumides a ________ (alcohol, porros, cocaïna...)? k)Com creus que es pot reduir o eliminar el consum de drogues en els col·lectius que enumeres anteriorment?

2. Percepció de problemes Esbrinar quines alteracions en la vida quotidiana provoca el consum, a quines hores hi ha més alteració, i quins problemes genera aquest .

Esbrinar possibles solucions per tal d’aconseguir reduir la percepció que te la gent en quant als problemes que generen el consum , i el consum en si mateix.

a) A __________ et sembla que el consum de drogues ocasioni problemes? b)Quins són els problemes més freqüents que ocasiona el consum de drogues a __________? c)Quins sectors de la població (veïns, botigues,...) de ____________ es veuen més afectats per aquests problemes? d)Hi ha locals (bars, discoteques, etc) que generin problemes en aquest sentit? e)A les festes populars hi solen haver problemes derivats del consum d’alcohol o altres drogues? f)Quines activitats creu que generen més problemes per consum? g)Quines activitats creus que generen més consum? h)Com creus que es poden resoldre aquests problemes que ocasiona el consum? i) Vols afegir alguna cosa més relacionada amb els problemes causats per les drogues a __________?

3. Percepció del compliment de la normativa legal sobre les drogues a) Et sembla que, en general, a __________ es respecta la normativa legal referents a la venda d’alcohol i de tabac als menors d’edat? b)Quins establiments creus que no compleixen la normativa legal? c)Et sembla que a __________ es respecta la prohibició de no fumar als llocs assenyalats per la llei? d)Et

sembla que, en general, a __________ es respecta la normativa legal

referent al consum de drogues en espais públics ( places, entrades - sortides IES, porteries,...). e) Qui creus que ha de vetllar per el compliment d’aquesta normativa? f)Coneixes la normativa legal referent al consum de haixix en espais públics? g)Com creus que s’ha d’actuar i qui creus que ho ha de fer en relació al consum de haixix?

35

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

h)Què ens pots dir de la conducció sota els efectes de l’alcohol (i/o d’altres drogues a __________? i)Com creus que es pot treballar la capacitació de la gent per evitar que condueixin sota els efectes de les drogues? i)Què ens pots dir del consum d’alcohol o altres drogues a la via pública a ___________? j)Hi ha “botellón”? Hi ha llocs on se solen reunir joves per consumir “porros” o altres drogues?) quins llocs? k)Es habitual trobar aquestes reunions o be són fets esporàdics l)Vols afegir alguna cosa més sobre les drogues i les lleis a __________?

4. Dades objectivables de que puguin disposar a) En

funció

de

la

persona

entrevistada,

demanar

si

pot

facilitar

dades

objectivables que recolzin les seves impressions.

5. Percepció de les possibilitats i disposició de col·laboració amb el Pla per part del col·lectiu al que pertany o representa la persona entrevistada. a) Diries que el sector professional (o el servei o l’entitat) al que pertany o representa, podria col·laborar d’alguna manera en la prevenció dels problemes relacionats amb el consum de drogues a __________? b) Si la resposta anterior és afirmativa: Quines coses podrien fer o en què podrien ajudar o col·laborar? Si és negativa: Per què ho diu? Què li fa pensar això?.

Afirmativa: Negativa: c) Com valora la disposició del col·lectiu al que pertany o representa, per implicarse i col·laborar en la prevenció de les drogodependències? d) En funció de la resposta a la pregunta anterior, preguntar, si s’escau: Com es podria augmentar la disposició del col·lectiu al que pertany o representa per col·laborar en la prevenció de les drogodependències?

6. Opinió sobre les respostes que caldria donar ( que s’hauria de fer?) a) Quines accions creus que caldria prioritzar alhora de prevenir el consum de drogues en el municipi?

36

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

ANNEX 2- ENTREVISTES A CUBELLES Percepció de consum Què entens per consum de drogues

Drogues que identifiques Drogues legals - il·legals

Quines drogues consumeix la gent Patró de consum Moments que modifiquen el consum Hores i llocs Col·lectius amb més risc Quines són les mes consumides Com es pot reduir o eliminar el consum ?

El consum problemes

produeix

Es te en general una percepció alta, sobretot en gent jove ( identificada entre els 12 i 25 anys ) Consumir diferents substancies legals o il·legals, de forma més o menys continuada.

Depenent de qui realitza la entrevista inclou tabac i alcohol o no. Sobretot lligat al fet que elles mateixes consumeixin aquestes substancies.

Gent adulta encara continuen associant el consum de drogues com un escalada ( comencen haixix acaben punxant-se ) O no identifiquen ninguna. O un paquet composat per haixix, marihuana, MDMA, cocaïna Depèn si les persones entrevistades consumeixen tabac alcohol o no. Però gairebé tothom exclou aquestes al parlar de drogues.

Quan un és menor d’edat llavors no diferencien, el concepte drogues inclou totes les substancies.

Haixix, marihuana, cocaïna i MDMA ( en ocasions concretes)

Haixix diari Cocaïna, MDMA caps de setmana Caps de setmana i especialment festes com Sant Joan, Carnestoltes, Cap d’any, raves,...

Sobretot a la nit.

Adolescents i joves.

Adults, sobretot que treballen al sector serveis, construcció.

Haixix, marihuana i cocaïna.

Policia Des de l’escola ( treballant aspectes més saludables).

Més intervenció educativa dels pares mares o tutors.

Il·luminant més espais del territori.

Més presència policial un cop acabat l’Institut.

Legalitzant el consum ( tipus Holanda ).

Amb informació més clara.

Tallers, xerrades informatives.

Començar a parlar de consum responsable ( tant de drogues, com de qualsevol altre cosa) Parlar més de les conseqüències de determinats consums.

Quan les entrevistes es realitzen a persones adultes generalment s’associa els problemes que hi ha al municipi amb gent que consumeix i fa destroces sobretot a la nit.

Quan les entrevistes es realitzen a gent jove no es així, parlen de problemes puntuals amb gent concreta i fets molt esporàdics.

37

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Quins problemes

Sectors afectats

que

es

veuen

Hi ha locals que generin problemes Festes populars -problemes Activitats que generen més problemes Activitats que generen més consum Propostes per resoldre problemes

Respecta normativa legal a venda alcohol i tabac a menors Establiments que no compleixen normativa Compleix normativa de no fumar a llocs assenyalats per la llei Compleix normativa legal referent a consum de drogues en espais públics Qui ha de vetllar per aquesta normativa

Coneixement normativa legal haixix i espais públics Com i qui ha d’actuar en relació a consum haixix i espai públic

Conducció sota efectes de substancies

Destrosses al mobiliari.

Poc rendiment escolar.

Soroll de les motos.

Robatoris (associat a bandes organitzades).

Pintades.

Destrosses de tanques protectores.

Violència entre grups..

Pipis i vomitades al carrer.

Veïns sobretot, pertorbant el descans i ocasionant destroces al mobiliari.

Les urbanitzacions, donat que estan més aïllades i no hi ha cap vigilància. no Sobretot activitats nocturnes i joves. Associat a poc control i poca infraestructura ( manca de lavabos, molt alcohol,...)

Activitats per a gent jove i nocturnes.

Activitats nocturnes.

Cadascú i respectant als altres.

Més campanyes preventives.

Més controls en les barres.

Menys alcohol a les barres.

Si. Si però els nens van carregats de tabac.

Grans superfícies.

El petit comerç queda exclòs.

Si.

No. Ni joves ni gent adulta.

Policia municipal i mossos d’esquadra L’alcaldia.

Tothom, els que consumeixen i els que no.

Cada persona.

O no es coneix la normativa o es coneix però es te la percepció de que no passa res, amb lo qual dubten de la resposta.

Policia, policia municipal i mossos d’esquadra.

S’hauria de legalitzar i s’evitaria el consum al carrer ( coffe shop).

Cal donar a entendre que no estàs d’acord amb el que s’està fent i que ha de deixar de fer-ho. Si no trucar a la policia.

Els pares i mares d’aquest nois.

No en trasllats fora del municipi. Però si que es produeix en trasllats dins del propi municipi.

Continua existint tot i que amb la retirada de punts la gent es talla més.

38

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Capacitació de la gent per evitar conducció sota efectes substancies

Consum alcohol i drogues a via publica

altres

“Botellon”

Col·laboració en el pla prevenció

de

Accions a prioritzar alhora de prevenir el consum de drogues al municipi

Més controls policials Educació dins de les aules Poca autoritat dels pares i mares o tutors Més retirades de carnet i tornar a passar per l’acadèmia.

Promocionant l’ús de la bicicleta.

Regularitzar línia bus.

Regularitzar línia tren.

La gent som burros, s’han fet moltes campanyes ( més o menys bèsties ).

Cal més implicació de les famílies (pilar important).

Hi ha massa permissibilitat.

Si que es produeix.

No es el que més es produeix, però quan passa es molt visible.

Com fets ocasionals, per volum de gent i per freqüència.

Hi ha llocs en el municipi on es troben els joves, hi ha consum, però també parlem, organitzem coses,...

Inexistència de locals per a poder treballar amb la gent que forma part de les diferents associacions de veïns en cadascuna de les urbanitzacions.

Introduint espais de reducció de riscos en llocs de festa.

Programes educatius de cara als xavals.

Treballar les festes de joves ( control positiu,...).

Realitzar treballs, accions que perdurin en el temps, no com coses puntuals.

Vigilància activa i diària a L’IES. Suport econòmic a l’esport.

Recursos per als joves ( llocs de lleure, biblioteques,...)

Més diàleg, reunions amb xavals.

Exigir que es compleixi la normativa legal.

Més recursos als pares.

Oferir locals que es troben buits a l’actualitat pels joves ( tipus aliança ).

Obrir sales per a fer festes.

La distribució del espai jove no es gens idònia per a fer determinades activitats.

Oferiment del local per a fer activitats dirigides a la prevenció.

També material sobre reducció de riscos.

Més vigilància al carrer.

Coordinació entre departaments i regidories.

39

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

ENTREVISTES A CANYELLES

Percepció de consum Que entens per consum de drogues

Drogues que identifiques Drogues legals - il·legals

Quines drogues consumeix la gent Patró de consum Moments que modifiquen el consum Hores i llocs Col·lectius amb més risc Quines són les mes consumides Com es pot reduir o eliminar el consum ?

Es te en general un percepció alta, sobretot en gent jove ( identificada des de 12 a 25 anys ) Depenent de qui realitza la entrevista inclou tabac i alcohol o no. Sobretot lligat al fet que elles mateixes consumeixin aquestes substancies.

Gent adulta encara continuen associant el consum de drogues com un escalada ( comencen haixix acaben punxant-se ) O be no identifiquen ninguna. O be un paquet composat per haixix, marihuana, MDMA, cocaïna Depèn si les persones entrevistades consumeixen tabac alcohol o no. Però gairebé tothom exclou aquestes al parlar de drogues.

Quan un és menor d’edat llavors no diferencien, el concepte drogues inclou totes les substancies.

Haixix, marihuana, cocaïna i MDMA ( en ocasions concretes) Haixix , tabac, alcohol diari Cocaïna, MDMA caps de setmana Caps de setmana i especialment festes com Sant Joan, Carnestoltes, Cap d’any, raves,...

Sobretot a la nit Adolescents i joves.

Adults, sobretot que treballen al sector serveis, construcció Haixix, marihuana i cocaïna Alternatives d’0ci.

Veure pel·lícules, jocs,...

Legalitzar la maria, venta de llocs especialitzats, coffe shop.

Es una cosa de cadascú, i per tant personal.

No tinc interès en fer res més.

Legalitzant-la i posant-la més cara.

Informació sobre cada substància ( el que et pot provocar i el que no).

Alguna cosa amb la que motivar-se.

Reforçar la base, quan son més petits.

Minimitzar les hores lliures i al carrer.

Cal mentalitzar als pares que la falta de control arrossega a la desestructuració familiar i escolar.

Treballar amb els pares.

Augmentar la participació de les AMPAs. Parar, pensar i llavors educar als nostres fills.

Eliminar totes les necessitats que ens hem creat els adults.

40

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

El consum problemes

produeix

Quins problemes Sectors afectats

que

es

veuen

Hi ha locals que generin problemes Festes populars -problemes Activitats que generen més problemes Activitats que generen més consum Propostes per resoldre problemes

Respecta normativa legal a venda alcohol i tabac a menors Establiments que no compleixen normativa Compleix normativa de no fumar a llocs assenyalats per la llei Compleix normativa legal referent a consum de drogues en espais públics Qui ha de vetllar per aquesta normativa

Coneixement normativa legal haixix i espais públics

Quan les entrevistes es realitzen a persones adultes generalment s’associa els problemes que hi ha al municipi amb gent que consumeix i fa destroces sobretot a la nit.

Quan les entrevistes es realitzen a gent jove no es així, parlen de problemes puntuals amb gent concreta i fets molt esporàdics.

Actituds i la personalitat.

Conduir en males condicions.

Baralles Es posen contents i perden la noció del soroll.

Provocacions i “vacileos”.

Veïns sobretot, pertorbant el descans i ocasionant destroces al mobiliari.

Les urbanitzacions, donat que estan més aïllades i no hi ha cap vigilància.

No Sobretot activitats nocturnes i joves. Associat a poc control i poca infraestructura ( manca de lavabos, molt alcohol,...)

Activitats per a gent jove i nocturnes.

El fet de no fer res incita a consumir.

Activitats nocturnes Més control en les festes sobretot amb les begudes alcohòliques.

Activitats dirigides als joves.

Els pàrquing de les discoteques.

Activitats alternatives al que tenen o al que no tenen.

Decomisos de la policia.

Falta vigilància, hi ha molt poc respecte a la vigilància.

Utilitzar el cap alhora de consumir ( conèixer els límits i no passar-se.

Si. Si però els nens van carregats de tabac.

Grans superfícies.

Molts bars. Sempre coneixes a algú.

Si

No. Ni joves ni gent adulta mossos d’esquadra.

Vigilants.

Ajuntament.

O no es coneix la normativa o es coneix però es te la percepció de que no passa res, amb lo qual dubten de la resposta.

41

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Com i qui ha d’actuar en relació a consum haixix i espai públic

Educació; família, escola, entitats,...

Policia Vigilants Autoritats.

Conducció sota efectes de substancies Capacitació de la gent per evitar conducció sota efectes substancies Consum alcohol i altres drogues a via publica Botellon

No en trasllats fora del municipi. Però si que es produeix en trasllats dins del propi municipi.

Sancions i retirada de carnet.

Més controls policials.

Col·laboració en el pla prevenció

de

Accions a prioritzar alhora de prevenir el consum de drogues al municipi

Si que es produeix Com fets ocasionals, per volum de gent i per freqüència.

Hi ha grups de fumetes.

Localitzar les persones que consumeixen, oferir activitats ( involucrar-los, que es sentin responsables del fet).

Fent activitats dins del bar per a joves.

Treballar amb les AAVV. Activitats pels joves.

Locals per als joves, no bars, locals amb música, oci nocturn més sa.

Seminaris a les escoles.

Mentalitzar a les persones dels riscos que comporta.

Parlar amb les noies i els nois, dialogar.

Taules rodones.

Iniciatives com campionats de futbolí, ping-pong,billar,...

Promocionar l’esport.

Xerrades a les escoles.

42

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

ENTREVISTES A OLIVELLA

Percepció de consum

Que entens per consum de drogues

Drogues que identifiques Drogues legals - il·legals

Quines drogues consumeix la gent Patró de consum Moments que modifiquen el consum Hores i llocs Col·lectius amb més risc

Quines són les més consumides Com es pot reduir o eliminar el consum ?

Es te en general un percepció alta, sobretot en gent jove ( identificada des de 12 a 25 anys ).

A crescut en relació a quan jo era jove.

Es comença a consumir abans.

Els grups són massa heterogenis ( 9 a 22 anys) i això facilita el consum als més joves.

Hi ha més consum del que sembla, molt descarat.

Depenent de qui realitza la entrevista inclou tabac i alcohol o no. Sobretot lligat al fet que elles mateixes consumeixin aquestes substancies.

Gent adulta encara continuen associant el consum de drogues com un escalada ( comencen haixix acaben punxant-se ).

L’hàbit d’utilitzar-les O be no identifiquen ninguna. O be un paquet composat per haixix, marihuana, MDMA, cocaïna Depèn si les persones entrevistades consumeixen tabac alcohol o no. Però gairebé tothom exclou aquestes al parlar de drogues.

Quan parlen de menors d’edat llavors no diferencien, el concepte drogues inclou totes les substancies.

Haixix, marihuana, cocaïna i MDMA ( en ocasions concretes).

Haixix diari Cocaïna, MDMA caps de setmana Caps de setmana i especialment festes com Sant Joan, Carnestoltes, Cap d’any, raves,...

S’incrementa molt els caps de setmana.

Sobretot a la nit.

A la tarda comencen a consumir molt.

Adolescents i joves.

Adults, sobretot que treballen al sector serveis, construcció.

Sector construcció “destajistas”, cobren per volum de feina, no mensualment Haixix, marihuana i cocaïna Als joves posant-los més obligacions, tenen massa hores buides. Els adults ja son una altra història..

Buscar alternatives per divertir-se.

Esports, activitats un cop acabat el treball.

Reduint el numero de camells ( hi ha molts ).

Més control, més vigilància.

Més informació als pares.

Motivar-los a fer coses noves, noves activitats, noves il·lusions.

Massa temps lliure.

Viure en un lloc com aquest produeix avorriment.

No hi ha llocs de reunió.

43

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

El consum problemes

produeix

Quins problemes Sectors afectats

que

es

veuen

Hi ha locals que generin problemes Festes populars -problemes Activitats que generen més problemes Activitats que generen més consum

Propostes problemes

per

resoldre

Cal que joves i adults tinguin més opcions de fer quelcom.

Conscienciant a la gent per tal de veure el mal que poden fer.

Mitjançant transmissió d’educació; pares - fills.

Ensenyament; xerrades, formació.

Tenir alternatives a la diversió de consum. Que no calgui consumir cap substància.

Quan les entrevistes es realitzen a persones adultes generalment s’associa els problemes que hi ha al municipi amb gent que consumeix i fa destroces sobretot a la nit.

Quan les entrevistes es realitzen a gent jove no és així, parlen de problemes puntuals amb gent concreta i fets mol esporàdics.

Problemes familiars.

Absentisme laboral.

Conducció temerària.

Maltractaments familiars.

Violència de gènere.

Vandalisme.

Pintades a la llar d’infants.

Mala utilització del parc infantil.

Més marginalitat Estem en zones de difícil socialització i això ( les substancies ) accentuen més els problemes.

Familiars, desestructuració en la llar. “gamberros”, desperfectes al mobiliari.

Veïns sobretot, pertorbant el descans i ocasionant destroces al mobiliari.

Les urbanitzacions, donat que estan més aïllades i no hi ha cap vigilància. no Sobretot activitats nocturnes i joves.

No hi ha activitats per tant no hi ha problemes.

Activitats nocturnes La inactivitat genera més consum.

Que els joves participin activament en tots els actes que es realitzen per a ells ( no només com a espectadors.

Actualment tothom te al seu abast la informació.

Sortides a la muntanya, activitats.

Més voluntat dels pares per educar els seus fills.

Les autoritats.

Lluitar contra aquest consum.

Vigilància estricte.

Més programació per a gent jove, esta molt dirigit a gent adulta.

Resoldre el problema del transport.

Activitats pel municipi; esportives, lúdiques,...tot junt per no diversificar la gent, promocionar que la gent es connecti.

44

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Que la gent pogués fer coses.

Control dels espais concrets; sobre els consumidors no la resta de persones.

Anar a l’origen; els que venen pel carrer.

Respecta normativa legal a venda alcohol i tabac a menors Establiments que no compleixen normativa Compleix normativa de no fumar a llocs assenyalats per la llei Compleix normativa legal referent a consum drogues en espais públics Qui ha de vetllar per aquesta normativa

Coneixement normativa legal haixix i espais públics Com i qui ha d’actuar en relació a consum haixix i espai públic

Conducció sota efectes de substancies

Capacitació de la gent per evitar conducció sota efectes substancies

Si. Si però els nens van carregats de tabac.

Grans superfícies.

Si. A vegades no es compleix, però en general hi ha respecte als no fumadors.

No. Ni joves ni gent adulta Policia, policia municipal i mossos d’esquadra Vigilants.

Vigilants locals; tenen poca autoritat.

Tothom els que consumeixen i els que no.

Cada persona.

Ciutadans.

Els que governen.

Tots una mica.

O no es coneix la normativa o es coneix però es te la percepció de que no passa res, amb lo qual dubten de la resposta.

Policia, policia municipal i mossos d’esquadra.

Mesures alternatives, però sancionant quan calgui.

S’hauria de legalitzar i s’evitaria el consum al carrer Els pares haurien d’estar més presents.

Més campanyes ( donen bons resultats) .

Prohibir més.

No s’hauria de penalitzar. Potser així la gent no fumaria tant.

No s’ha de tolerar, les autoritats han de fer alguna cosa.

Policia, treballadors socials,...és un problema del municipi i cal fer-hi front.

Informant al consumidor.

Sensibilitzar a la gent per evitar-ho.

Amb campanyes de publicitat.

Parlar amb els pares; sempre som els últims en saber d’aquestes coses.

En part la policia, en part les persones adultes que ho veuen.

No en trasllats fora del municipi. Però si que es produeix en trasllats dins del propi municipi.

Les normatives redueixen molt el consum ( la gent s’ho pensa) Més multes.

Transport públic Això és una cosa de cadascú, però les campanyes funcionen.

45

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

Consum alcohol i drogues a via publica Botellon

altres

Col·laboració en el pla prevenció

de

Accions a prioritzar alhora de prevenir el consum de drogues al municipi

Més controls policials Educació dins de les aules Poca autoritat dels pares i mares o tutors Cal més implicació de les famílies (pilar important).

Hi ha massa permissibilitat.

Si que es produeix.

Els caps de setmana, donat que la població augmenta molt.

Com fets ocasionals, per volum de gent i per freqüència.

Hi ha reunions en llocs típics i allà els joves es troben , consumeixen i parlen.

Demanant la documentació als joves i iniciant diligències ( cal però l’autorització formal del consistori).

Que els joves no s’avorreixin, fer coses amb continuïtat. No coses puntuals.

Que entrin al casal per fer coses concretes ( tallers ). Que vegin que poden fer coses com a protagonistes.

Oferir material preventiu en llocs com bars,...

Explicant i prevenint sobre l’ús i l’abús de drogues.

Mitjançant el consell, aprofitar les consultes.

Apropant llevadores als centres joves.

Donant consells i mentalitzant a les persones per a cuidar la seva salut.

Estudiant els problemes i les repercussions.

Treballant amb els pares; violència de gènere, mediació, relació amb el fills,...

Recursos per als joves ( llocs de lleure, biblioteques,...).

Més controls policials.

Investigacions serioses per esbrinar d’on provenen les drogues.

Eliminar punts de venda, que tothom coneix.

Informar als pares millor.

Poder sancionar a la gent que consumeix.

Prevenir i motivar a la gent per a que faci altres coses.

Involucrant els pares en la gestió de l’oci dels seus fills.

Més diàleg, reunions amb xavals Els pares que estiguin més pendents dels seus fills.

Més potestat als vigilants.

Legalitzar determinades substàncies.

Eliminar les drogues dels llocs.

Millorar el transport.

Millorar la socialització de la gent.

Sobre la gent jove.

Treball en el punt jove.

Fer respectar la normativa.

Xerrades als joves i als pares.

Campanyes directes als consumidors.

Informació als consumidors i als no consumidors, els efectes secundaris, on prendre on no,...

46

Pla supramunicipal de prevenció en drogodependències de Canyelles, Cubelles i Olivella - 2009-2012

11. Crèdits

En conveni amb:

Amb la col·laboració de:

47