Festa Major Cubelles 2017

s e l C u be l 1 7

0 2

r Festa Majo

del 5 al 26 d’agost

)

1

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

2

Un esclat d’alegria i cultura

Rosa M. Fonoll i Ventura Alcaldessa de Cubelles

Fotografia: Montse Torrado

Cubelles Festa Major 2017

Molt bona Festa Major.

3

)

Els propers dies esclatarà la Festa Major de Cubelles. Els dotze morterets que anuncien l’arribada dels dies en honor a la Mare de Déu d’Agost ressonaran per tots els racons del municipi avisant els vilatants, residents i estiuejants que ja endeguen els actes més tradicionals i, al seu torn, encuriosint els visitants per saber què signifiquen aquesta dotzena de trons que precedeixen el repic de campanyes i el toc de gralles des dalt del campanar de la nostra estimada Cubelles.

Són dies per aparcar aquells neguits que tots tenim al cap i retrobar-nos amb familiars i amics al voltant dels balls de l’Agrupa. Prendre un gelat al passeig mentre gaudim del castell de focs d’artifici, sortir d’ofici per anar a dinar en família i preparar-se per anar al concert de Festa Major i al partit del Club de Futbol Cubelles, que enguany celebra els seus 50 anys… Això, i tot un reguitzell de sentiments voltant pel cos, és la Festa Major per a mi.

Al llarg dels anys, els actes més tradicionals s’han anat farcint d’activitats impulsades per les entitats i associacions que formen part de la Comissió de Festes. Unes entitats que fan créixer el nostre calendari festiu amb activitats que enguany aplegaran gairebé deu dies de festivitat en què gaudirem de qualsevol disciplina: música, teatre, motor, esports, jocs, cinema, havaneres, sardanes… Un programa fet per tots i per a tots que us animo a gaudir i en què també trobareu el treball sobre els 50 anys del CF Cubelles, amb què ens obsequia el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, i el de la doctora Maria Josepa Estanyol, que ens il·lustra sobre la presència jueva a la Cubelles medieval.

No em vull oblidar del nostre Salvador Estalella, flamant pregoner. Ell ha estat escollit per la Comissió de Festes per tenir un dels més grans honors que pot gaudir tot vilatà: obrir les festes de la seva vila en el marc incomparable dels jardins de la Casa Travé. Un home arrelat al territori i a la terra. Pagès de cor i que ha participat en tot allò cultural que ha passat per davant dels seus encuriosits ulls. Un home que als seus endins porta Cubelles, com molts vilatans i jo mateixa.

Cubelles Festa Major 2017

)

4

Gaudir, sentir i viure la Festa Major DOSis abundants de ganes i empenta han fet possible tenir de nou una molt bona i prometedora programació de la Festa Major aquí a Cubelles aquest gran any 2017.

Perquè en això no guanya ningú a la Comissió, a la gent que la formen i a tots aquells a qui representen.

MIL i una anècdotes que han anat construint la història de Cubelles. La de la seva Festa Major i la de la gent que l’ha fet gran, com el nostre pregoner d’enguany. El Salvador Estalella sap bé el que significa treballar i recollir. Perquè ha estat pagès tota la seva vida. Per això hem escollit l’entorn de vinyes d’estiu, verdes, madurant-se.

Perquè Cubelles era això: vinyes i camps.

DIc amb els ulls tancats i el cap ben alt, que la vida pren significat precisament en això: en el cicle de l’esforç i el descans. Perquè la Festa Major és precisament una setmana de merescut parèntesi després de tot l’any d’esforç.

SETembre arribarà, i així el verd de les vinyes serà canviat pel rogenc i marronós propi de la tardor. Però, encara no. Ara, com va dir la Júlia Otero, cal parar-se per pensar-se. Ara toca aturar-se, gaudir, sentir. El verd no és només un color, és una actitud.

Ester Pérez i Massana Regidora de Cultura

Fotografia: Montse Torrado

Sumari Rosa M.Fonoll i Ventura, Alcaldessa.............................................................3 Ester Pérez i Massana, Regidora de Cultura ................................................4 Jordi Santacana, l’autor del cartell de la Festa Major 2017..........................6 Salvador Estalella, pregoner de la Festa Major 2017....................................8 Els jueus catalans i Cubelles...................................................................... 10 Breu historia del Club de Futbol Cubelles (1967-2017).............................. 13 Josslyne Marmottan, “Colors de viatge”.................................................... 38 Espectacle d’humor amb el Peyu i en Dani................................................. 42 Bandarra Street Orkestra + Dj Marsal Ventura + Dj Ferry Lip..................... 43 Cube Yes!.................................................................................................... 44 Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona......................................................... 45 Motocross I Cursa Americana..................................................................... 46

)

Cubelles Rock City...................................................................................... 47

5

Pablo Martín 4tet i Jazz amb Saphie Wells& The Swing Cats...................... 48 Castell de Focs d’Artifici............................................................................. 49 Empalmada amb La Banda del Drac........................................................... 50 Empalmada amb Sixtus.............................................................................. 51 Sopar a la fresca de Festa Major................................................................. 52 Orquestra Maravella................................................................................... 53 Cinema a la fresca...................................................................................... 54 Visites a la planta noble del Castell............................................................ 56

Edita: Ajuntament de Cubelles D.L.: BA-25004-2012

Cubelles Festa Major 2017

30 Festa de la Verema................................................................................. 55

Cubelles Festa Major 2017

La Festa Major es una explosio de tot

)

6

Fotografia: Montse Torrado

Mostrar una Cubelles “idíl·lica” ha estat la seva inspiració, buscant l’equilibri entre la natura i la cultura popular En Jordi Santacana associa Cubelles a un concepte: la seva infància. “Hi tinc un vincle des de ben petit, quan em passava tots els estius a la platja, anava amunt i avall en bicicleta i gaudia de la Festa Major”, recorda amb nostàlgia, i afegeix que el mes d’agost era el moment en què “esclatava” la festa. Aleshores l’estiu començava a fer baixada, camí del mes de setembre, “quan l’aigua era més càlida, els dies eren més curts i ja s’ensumava la tornada a l’escola”.

El motiu d’aquest vincle tan estret és la casa que els pares del Jordi tenien prop de Mas Escarré, a cavall de Cubelles i Vilanova. Aquest punt equidistant, enmig dels nuclis urbans, l’han convertit en un gran apassionat del paisatge i la natura. De Cubelles, en destaca especialment Rocacrespa –on pintava els seus primers quadres-, i el Foix, “perquè és un espai totalment canviant a mesura

que avança el riu”. “Per mi, Cubelles és una porta d’entrada al Penedès a través del Foix”, assegura.

Precisament, el riu és un dels elements que ha escollit pel cartell de la Festa Major, com a punt de naixement del drac Viagrot. Els gegants i el campanar completen la imatge, que en Jordi ha dissenyat inspirant-se en una Cubelles “idíl·lica”, on s’imagina que l’Abdon i l’Assumpta són de carn i ossos.

L’objectiu, explica, era aprofitar l’oportunitat que li ha brindat la Comissió de Festes per aconseguir aglutinar diversos elements característics de la vila. Reconeix que els artistes que l’han precedit han deixat el llistó molt amunt, amb cartells que són “de col·leccionista” i confia que estarà a l’alçada.

La festa com a respir i punt d’unió

Amb tota una vida d’estius vinculats la nostra vila, en Jordi ha viscut des de primera línia l’evolució de la Festa Major, que defineix com “una explosió de tot”. Als anys vuitanta recorda haver participat a les cercaviles com a bastoner de Vilanova i la Geltrú, i

ara aplaudeix la força que ha agafat la festa amb tot de colles creades des de l’’Agrupa’ de Cubelles.

“La Festa Major s’ha convertit en un pol molt poderós de vincles entre la gent jove. Això fa poble”, assegura, destacant que és una època que “serveix per sortir de la quotidianitat i prendre’s un respir”.

Tot i veure amb il·lusió aquesta evolució de la festa, avisa que no desitja que aquest creixement es tradueixi en més construcció i un increment d’habitatges. En Jordi se sent un enamorat de Cubelles i de Vilanova, però no vol que s’arribin a tocar –a excepció del Prat i Santa Maria, clar-. Defensa la màgia que té l’espai que encara queda verge entre els dos municipis, com la Platja Llarga de Vilanova o els boscos que hi ha prop de la carretera del pantà, on gaudeix pintant els ametllers que floreixen cada primavera. El seu racó preferit és Mas Palau,

on s’hi apropa per pintar-ne els pins, alzines, oliveres i vinyes.

De fet, el paisatge natural és una de les seves especialitats, com es pot comprovar als seus llibres i a la seva web, www.jordisantacana.com. Aquí s’hi pot trobar un ampli repàs d’una carrera artística que en Jordi va començar fa més de 35 anys, quan va entrar a l’Escola Massana de Barcelona. Des d’aleshores són infinites les obres que ha creat, basades en estil impressionista. Una d’elles, li va valdre el primer premi al Concurs de Pintura ràpida de Cubelles, l’any 2015. Per conèixer més a fons el seu estil, a principis de setembre podreu visitar l’exposició que obrirà a Vilanova i ben aviat també mostrarà la seva obra a Sitges.

Anna Morcillo i Gemma Sánchez

)

7

Cubelles Festa Major 2017

Fotografia: Montse Torrado

Cubelles Festa Major 2017

Cultura i pagesia lligades de la ma

)

8

Fotografia: Montse Torrado

Parlar del Salvador Estalella, és parlar de cultura, de pagesia, d’associacionisme, de tradició, d’implicació, de poble, de Cubelles. És d’aquelles persones tranquil·les, que parlen pausadament i es fan escoltar, pel què diuen i el com ho diuen.

Nascut el maig de 1932 a Can Travé, els seus pares eren el Ramon i l’Elvira. Tenia una germana més gran, la Maria. L’edifici noucentista, que ara forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de

Catalunya, va acollir la família durant els seus primers anys de vida, ja que el seu pare n’era l’administrador.

La casa situada al carrer Sant Antoni, va ser la seva primera llar, fins que al 1936 va esclatar la guerra.

Llavors, tot es va girar en contra. El seu pare, republicà, era l’alcalde de Cubelles. El van detenir, el van interrogar i el van empresonar a la Model com a pres polític durant dos anys i mig.

Per necessitat, la família es va separar de manera provisional, i el Salvador i la Maria van ser acollits pels seus tiets.

Amb el seu pare fora de la presó, quan la família es va tornar a trobar, van anar a viure a la coneguda com a “Plaza del Generalísimo”, actualment, la plaça de la Vila. Van viure a la casa on uns anys enrere havia nascut el Charlie Rivel.

El Sr. Martín va ser el seu mestre. Sempre va estudiar a Cubelles i ben aviat es va involucrar en la vida social, cultural i associativa des del Centre Parroquial.

Abans d’anar a la mili, el Salvador treballava de pagès a Cal Gallifa. També feia de matxater transportant vi fins l’estació de tren. Va aprendre a fer de barber, va estudiar mecanografia i va fer un curs de càlcul mercantil per correspondència.

La seva intenció era fer el servei militar voluntari als Tallers d’Aviació del Prat com a mecànic. I amb l’ajuda d’un germà de la seva mare, l’oncle Antón, es va preparar. La resposta que va rebre a la seva sol·licitud va ser clara: “Denegado por padre rojo”.

Tenia 19 anys i els seus estudis el van convertir en el barber oficial del capità durant els tres mesos d’instrucció. Això li va servir per guanyar-se la seva confiança i com que tenia coneixements de càlcul i mecanografia, el van destinar a les oficines fins que al Nadal de 1953 va acabar el servei militar.

A l’abril de 1954 va començar a treballar a la Pirelli de Vilanova fins que, per una regulació de la plantilla, es va jubilar amb 60 anys i després de 34 a la mateixa empresa. En Salvador però, sempre va compaginar el treball a la fàbrica amb la pagesia, feina que encara ara no ha abandonat.

Quan es va casar amb la Roser van anar a viure al carrer Victor Balaguer, on encara hi viu ara.

Al local del costat, van obrir una fruiteria on el 90% del que oferien era de collita pròpia. Tot i

El Salvador creu que ha evolucionat conseqüentment al creixement de la vila. Troba en l’empenta dels balls populars, la base i la constància de que les generacions noves s’han fet seva la festa i s’han implicat en la cultura i en la vida social de Cubelles.

Per ell, un dels moments més emotius de la Festa Major, és l’ofrena del 15 d’agost. Pel seu sentiment catòlic, perquè li dóna un valor a la pagesia i perquè la seva dona, la Roser, ho va impulsar en el seu moment.

Actualment, en Salvador forma part del Grup de Lectura del Casal de Cultura, dels Amics del Castell, és Patró de la Fundació Estapé i forma part del Grup de Teatre.

La Comissió de Festes no ho ha tingut fàcil per convèncer-lo. En un primer moment, al rebre la carta de mans de l’Alcaldessa, Rosa Fonoll, i la Regidora de Cultura, Esther Pérez, va refusar la invitació, tot i quedar molt sorprès i honorat. Va caldre una segona visita més pausada on en Salvador, tot i la responsabilitat que sentia, va acceptar ser el Pregoner de la Festa Major de 2017.

El primer que li va venir al cap, va ser que no seria capaç d’estar a l’alçada dels seus predecessors.

Considera que, cadascú amb el seu estil, li han deixat el llistó molt alt. Creu que no sap escriure i li ha costat molt trobar de què parlar. Però res més lluny de la realitat, amb la preocupació de no decebre als qui li han encomanat aquest paper i amb la col·laboració del seu amic Joan Vidal, segur que no deixarà indiferent a ningú.

Els Jardins de Can Travé, on va néixer fa 85 anys, l’esperen per escoltar els seus coneixements, les seves vivències, les seves emocions. De les Festes Majors de la seva joventut o les actuals; de pagesia o cultura. Tant se val, segur que els seus néts, la Júlia i el Joan, les seves filles, els seus amics i els seus veïns estan impacients per descobrir una mica més de la seva història i de la seva vila.

Anna Morcillo i Gemma Sánchez

9

Cubelles Festa Major 2017

Va ser al Centre Parroquial on va conèixer a la Roser Giralt. Els seus pares, de Canyelles, havien vingut a fer de masovers a Mas Escarré de Baix. Ell feia teatre i ella ballava amb l’esbart dansaire. El 1955 van començar una relació que va acabar en casament quatre anys més tard.

Poc després, van néixer la Vinyet, la Montse i la Goretti, les seves tres filles.

El que més recorda de les Festes Majors de la seva joventut és l’alegria amb la que vivien la festa. Els nervis previs de quan buscaven parella pel ball.

)

Amb les portes de l’Aviació tancades, es va presentar voluntari de Marina, enrolant-se en una barca de Vilanova. I el març de 1952, gràcies a les gestions de la Comandància de Marina de Vilanova i la Geltrú, el Salvador va ingressar al “Tercio de Levante” com a marine a Cartagena.

que per motius familiars van haver de tancar el negoci, uns anys després, arran de la seva jubilació, els Estalella-Giralt, amb l’ajuda dels seus amics, van posar una parada al mercat setmanal de Cubelles.

Cubelles Festa Major 2017

Els jueus catalans i Cubelles La presència dels jueus a Catalunya es troba ja en l’època Romana, encara que possiblement arribaren molt abans amb comerciants Fenicis i Grecs. La resta més antiga seria un segell trobat a Empúries i que està exposat actualment en el Museu Arqueològic de Catalunya. També hi ha moltes restes de làpides del període tardoromà a tot el Principat.

La dada documental més antiga que tenim és del 973 i es tracta del contracte de compravenda d’una vinya situada en el terme de Cubelles i que el jueu Judà Vives ven al cristià Onofred i que signen altres tres jueus com a testimonis: Isaac, fill de Natan, Simha, fill de Abraham, i Barukh, fill de Xeixet. També apareixen en el document altres dos noms de jueus, Barbados i Ioxua, per explicar els llindars de la dita vinya.

racterística era que hi havia un portal d’entrada que es tancava als vespres i s’obria a l’endemà i també servia per barrar el pas als que volguessin atacar els jueus en moments com la Setmana Santa o els avalots deguts a la Pesta Negra (1348) o l’avalot contra els jueus a tota la Península de 1391.

Tota la comunitat judaica era propietat del rei i, com a tal, pagaven impostos a les arques privades del monarca i per això estaven organitzats en entitats administratives denominades aljames que podien ser molt amplies. Diverses poblacions es podien unir per formar-ne una i, fins i tot, tenim constància d’unions força allunyades, tal com ens constata el gran jurista Xelomó Ben Adret, en un dels seus responsa —resposta jurídica que crea jurisprudència—, on explica

)

10

Els jueus varen ser molt apreciats tant pels comptes com per els reis catalans, dels qui foren administradors, metges, secretaris i ambaixadors arribant, fins i tot, a ser els que dirigien totes les finances i la política dels regnes catalans. Hi havia comunitats jueves en moltes viles del territori català i, principalment, en les ciutats importants i en les poblacions properes als eixos comercials. Actualment, estan comptabilitzades 127 viles amb comunitats jueves en època medieval, 78 de les quals pertanyen a la Catalunya Nova, el que significa un 62% de totes les de Catalunya. Cubelles es troba entre aquestes, doncs el comerç del vi va ser prou important per desenvolupar-hi una comunitat.

Els jueus vivien en carrers anomenats calls, en català, i que eren un o més carrers serpentejants on les cases només tenien sortides de portes i finestres dintre del propi espai urbà, mai a carrers cristians. Una altra ca-

que pel pagament d’impostos estan unides les comunitats de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona , Montblanc i Cervera, que tenen d’aquesta manera més força per fer-se sentir davant del rei en casos de negociació pel cobrament fiscal. Més endavant fins i tot Valls s’hi va afegir, concretament entre el 1329 i el 1342.

Un dels càrrecs impositius era l’anomenat sopar de presència, impost que pagaven en diners o en espècies les comunitats jueves per mantenir el rei quan residia temporalment en una localitat. Un altre era l’impost anual anomenat sopar d’absència, que havien de pagar les comunitats dels municipis on no s’aturava, però que hi passava de camí a un altre lloc. Com que els reis catalans s’havien de moure contínuament d’un regne a l’altre per presidir les diferents Corts, aquests impostos eren molt freqüents en moltes poblacions.

religió i la tradició, i era considerat com una persona amb prou coneixements per fer aquesta feina, que era remunerada per la comunitat.

No sempre es podia tenir un rabí en una comunitat petita, però això no era un problema per dirigir les oracions. Qualsevol jueu major de 13 anys, edat en què es fa el bar mitsvà, cerimònia en la que el nen passa de ser un membre passiu de la comunitat a membre actiu, és a dir un home, pot dirigir les oracions i, fins i tot, portar a terme cerimònies diverses, encara que sempre és millor que ho faci una persona més formada.

Les comunitats grans tenien també un hospital, és a dir un lloc on els pobres, els orfes i també malalts que no tinguessin a ningú que en podés tenir cura, vivien mantinguts per la resta de la comunitat. Les comunitats més petites, com podria ser el cas de Cubelles, es feien càrrec entre tots d’aquests jueus pobres o malalts perquè no els hi manqués roba, sostre ni aliment.

La seva vida passava entre el seu treball, les obligacions familiars i les pregàries a la sinagoga (paraula que prové del grec i que significa ‘lloc de reunió’), que en català anomenaven escola i en hebreu bet ha-kenesset (que significa ‘casa de reunió’). L’escola, doncs l’anomenarem com ells ho feien, era un lloc d’estudi, de reunió de la comunitat i també un lloc de pregària.

Era el centre de la comunitat i el rabí era la persona que podia donar consells sobre la llei judaica, sobre la

El paper de l’home era treballar, mantenir i dirigir la família i implicar-se en la comunitat en totes les circumstàncies que es donessin. La dona, en canvi era l’encarregada de cuidar de la casa, del marit i dels fills, encara que també, molts cops, el pare o el marit les feien treballar com a dides o minyones a sou d’altres jueus més rics per ajudar al manteniment de la família.

La dona era l’encarregada de comprar els aliments permesos als jueus en les botigues de cristians (només verdures, fruites, peix i pa), i la carn caixer (pa-

Cubelles Festa Major 2017

S’ha de tenir present, però, que els jueus estaven obligats a aprendre a llegir i escriure des dels sis anys, el que els feia molt més preparats que la majoria dels cristians. És per això que coneixien també altres llengües com el llatí, el castellà i l’àrab.

11

)

El jueu català només es diferenciava de la resta de la població per la seva religió que era la judaica. No eren diferents en els trets físics, com s’ha volgut fer creure, sinó en les seves costums alimentàries, les seves festes i celebracions i que per a ells el calendari seguia un curs diferent al dels cristians. D’altre banda, en família, en les transaccions comercials i en el dia a dia parlaven el català i la llengua hebrea era utilitzada només en les oracions i benediccions.

També era preceptiu tenir a la comunitat un miqvé, és a dir una bany ritual on fer les immersions per purificar-se el cos i l’ànima. És obligatori, especialment, que les dones es purifiquin després de la menstruació, després de tenir un fill i abans del matrimoni. Però pels homes també és preceptiu després d’haver tocat un cadàver i després de haver tingut pol•lucions. Els divendres, abans de que surti el primer estel, s’ha de rebre el proper dia, el Xavat, purificats, així doncs els homes i les dones, en horaris diferents, passaven per el miqvé. Aquest bany ritual consta d’un receptacle que ha de tenir un mínim de 762 litres d’aigua, que tal com entri també surti, i la seva aigua procedeixi d’un riu o una font. També té un vestidor per poder-se despullar doncs la immersió ha de ser total i és obligatori no portar res en el cos. Aquesta norma feia que els jueus, almenys un cop per setmana, passessin per l’aigua, cosa que els feia més nets que els cristians i menys proclius a agafar malalties al que també hi contribuïa el fet que, abans de cada menjar i també per prescripció religiosa, s’haguessin de rentar les mans amb aigua recitant una benedicció.

Cubelles Festa Major 2017

)

12

raula que vol dir “apte” i que s’ha de sacrificar sota unes normes especials i deixar-la dessagnar) a la carnisseria jueva i després extreure-li tota la sang que hagués quedat, seguint també unes normes molt estrictes establertes per la llei judaica.

En el judaisme estava permesa la poligàmia, però els jueus catalans no eren massa proclius a tenir més d’una muller. Entre d’altres coses perquè molts cops, en documents que se’ns han conservat, la futura esposa posava condicions al futur espòs. Normalment se li exigia que si volia tenir una altra muller, aquesta hauria de viure en una casa diferent i el marit havia de passar la festa setmanal de Xavat amb la primera dona. Lògicament, això comportava molta més despesa i possiblement moltes baralles familiars. D’altra banda, existeix en el judaisme el divorci. Per tant si el marit té queixes fonamentades contra la muller es pot divorciar d’aquesta donant-li davant de testimonis la ‘carta de divorci’ (anomenat en hebreu get). De totes maneres, no era una cosa massa freqüent perquè les raons esgrimides pel marit havien de ser demostrades. Una de les acceptades era la impossibilitat de la dona de donar-li fills al marit després que haguessin passat 10 anys del matrimoni. La dona exigia la quantitat que estava estipulada en la ketubà (contracte matrimonial) per si es donava el cas de divorci.

Molts jueus es dedicaven a oficis com el de coraller, dauer, joier o lligador de llibres, com és el cas del jueu barceloní Isaac David. Aquest va relligar en el 1359 una sèrie de llibres litúrgics que li va encarregar el rector de l’església de Santa Maria de Cubelles i va cobrar 33 sous i 6 diners per la feina. També era molt comuna la feina de comerciants de teles, de vels de seda, de cereals, de vi i tot el que fos comercialitzable. Els banquers i prestamistes també varen ser figures necessàries en la societat catalana, doncs els cristians per ordre del Papa Gregori IX no podien fer préstec amb interès i, per això, ho feien els jueus. També va haver-hi cristians que continuaren fent préstecs amb interès, utilitzant com intermediaris els prestamistes jueus. S’ha de tenir present que el préstec era necessari i que fins i tot les diferents guerres de conquesta dels reis catalans varen ser pagades pels jueus a canvi de privilegis i administració de les noves terres conquerides.

Els metges jueus varen ser molts i molt ben considerats pels cristians, especialment per els reis catalans i per la noblesa, el que els feia pràcticament imprescindibles a la Cort gràcies als seus coneixements mèdics, extrets sobretot de la medicina àrab que coneixien molt bé. Molts d’aquests metges eren també traductors, administradors i ambaixadors dels reis catalans perquè tenien grans coneixements matemàtics i de llengües. Fins i tot quan l’Església va prohibir que els jueus tinguessin càrrecs oficials al regne, els reis els varen mantenir com a administradors i secretaris ‘privats’ fent les mateixes feines que feien abans de la prohibició sense signar els documents oficials, doncs no podien prescindir dels seus serveis.

També hi hagueren molts jueus intel•lectuals que escrigueren obres de teologia, filosofia, càbala, astrologia, astronomia, medicina, farmacologia, jurisprudència, literatura, poesia i poesia popular, dels quals en coneixem les obres i els noms i que són molt nombrosos encara que ha sigut silenciada la seva obra durant molts segles.

Tots aquests jueus ens han deixat una riquesa intel•lectual, comercial política i econòmica a la societat catalana medieval que no ha estat mai reconeguda. Ha arribat el moment de donar veu a aquests jueus que contribuïren, amb la seva presència, a fer de Catalunya un gran país.

Maria Josepa Estanyol i fuentes Presidenta de l’Associació Xarxa de Calls de Catalunya és professora de la Facultat de Filologia, departament de Filologia Semítica, de la Universitat de Barcelona des de 1974. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d’Arqueologia del Pròxim Orient per la Universitat de Barcelona amb la qualificació d’Excel•lent summa cum laude en el 1974 i Doctora de Filologia Semítica, especialitat de Filologia Hebrea i Aramea per la Universitat de Barcelona amb la qualificació d’Excel•lent summa cum laude Premi Extraordinari de Doctorat concedit per el rectorat de la Universitat de Barcelona en el 1979.

)

13

(1967-2017) Lolo Garcia - Joan Vidal Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

Cubelles Festa Major 2017

Breu història del Club de Futbol Cubelles

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(14

“El futbol no és qüestió de vida o mort, és quelcom molt més important”. Més enllà de la literalitat de la frase del mític entrenador del Liverpool, Bill Shankly; el cert és que l’anomenat esport rei sempre ha estat un canal d’unió, integració social i catalitzador de tota mena de passions i valors. Tal com succeí a la nostra vila ara fa cinquanta anys, quan el naixement d’una de les seves entitats més volgudes i reeixides del municipi aplegà cubellencs de diferents orígens i condició sota l’aixopluc d’un mateix escut. A causa de raons d’espai, el present treball se centra de forma gairebé exclusiva en el primer equip, deixant el futbol base per a una posterior publicació, a ser possible dins del mateix cinquantenari del club.

El Club de Futbol Cubelles, doncs, celebra aquest any les seves noces de platí, un moment òptim per repassar la seva trajectòria durant mig segle. Per entendre com es va arribar a fundar el club hem de situar-nos en el context de l’època, quan l’any 1967 una colla d’entusiastes d’aquest esport, joves en la seva majoria, impulsaren la creació del club en una població que llavors no arribava als 1.300 habitants.

Fins aleshores, a Cubelles hi havia hagut equips de futbol de forma esporàdica. Als anys trenta, sota l’aixopluc del Centre Català, entitat política vinculada a L’Aliança, un equip que tenia el camp de joc a la zona del Molí de Baix participà en un campionat comarcal. Als anys quaranta i cinquanta, de manera puntual es formava algun conjunt per disputar partits amb equips del voltant, sobretot de Vilanova. Això es va incrementar en certa manera a partir de 1959, quan en la Festa Major d’aquell any s’inaugurà el camp de cal Víctor, que venia a substituir el més modest que hi havia a les Eres del Coca, però a mitjan 1962 el terreny de joc desaparegué quan es començà a urbanitzar aquella zona de l’Eixample. L’estiu de 1964 s’inaugurà el camp de l’Hort del Rector, que no reunia, ni de bon tros, les mides reglamentàries. L’equip infantil que estrenà el camp continuà buscant-se la vida, com vulgarment es diu, per disputar molt de tant en tant algun partidet amistós contra equips dels col· legis vilanovins dels escolapis o dels franciscans, a part del clàssic matx de Festa Major contra els estiuejants. A principi de 1967, un d’aquests nois, Domingo Zavala –ara ja en edat adolescent–, s’assabentà que des de Cunit s’estava organitzant un torneig de futbol amb equips del Baix Penedès i que Cubelles, en cas de tenir equip, tenia possibilitats de participar-hi.

Una de les condicions ineludibles per

Categories en què ha militat el CF Cubelles Període

Categoria

1967..................Torneig no federat 1967-1969........................Amateur 1969-1976................... 2ª Regional 1976-1978................... 3ª Regional 1978-1981................... 2ª Regional 1981-1983................... 3ª Regional 1983-1986.......................... Inactiu 1986-1988........................Amateur 1988-1999................... 3ª Regional 1999-2003................... 2ª Regional 2003-2005................. 1ª Territorial 2005-2010................. 2ª Territorial 2010-2011................. 1ª Territorial 2011-2014................... 2ª Catalana 2014-2017................... 3ª Catalana

prendre part en aquell campionat era la de disposar de camp propi, i Cubelles no en tenia. Un altre obstacle radicava en el fet que no hi havia límit d’edat en els jugadors i, per tant, aquella colla de nois la mitjana d’edat dels quals era de quinze o setze anys, es trobava en inferioritat de condicions davant dels adversaris. Per tot plegat –manca de camp i edat lliure en els participants– els joves cubellencs van contactar amb alguns veterans del poble i també amb gent afeccionada al futbol per intentar resoldre el problema que es plantejava i, d’aquesta manera, poder prendre part en l’esmentat torneig. El mes de febrer es va convocar una àmplia reunió a la sala de la Societat L’Aliança amb resultats plenament esperançadors i positius: es va concloure que a Cubelles calia fundar un club de futbol, donat que hi havia molta gent afeccionada a aquest esport i joves disposats a practicar-lo, i van sorgir uns quants jugadors ma-

jors de 18 anys –en concret set–, per “reforçar” l’equip juvenil que pretenia prendre part en el torneig que s’estava preparant a Cunit.

Després d’aquest primer contacte, es va formalitzar la inscripció a aquell campionat amb un llistat de 18 jugadors. El més jove era Enric Antó, amb només 13 anys, seguit de cinc jugadors que en tenien quinze, mentre que el més veterà era Arturo Piñol Ill, de 30 anys, seguit de Salvador Fonoll, amb 30 anys acabats de fer, i de Joan Imbernon, que a l’agost també arribava a la trentena (Pere Gelabert era uns mesos més gran que Arturo Piñol però tot i disputar dos partits no estava inscrit i, per tant, queda al marge). La incorporació de jugadors més grans va privar a alguns habituals de l’equip juvenil a quedar fora del llistat, com va ser el cas d’Antonio Amat, Miquel Romagosa, Jaume Pedro i Emili Fuster.

Mentrestant, en espera que comencés aquell campionat batejat amb el nom de I Torneig Mediterrani, a principi de març es va celebrar una nova reunió a L’Aliança on quedà constituït de manera extraoficial el Club de Futbol Cubelles. S’efectuà la primera inscripció de socis, es va triar el primer president, càrrec que va recaure en la persona del conegut fuster i gran afeccionat al futbol Alfons Pedro Aviñó, i es formà una junta directiva que seria l’encarregada de redactar els estatuts per tal de legalitzar el club de forma oficial i inscriure’l a la Federació Catalana de Futbol. És clar que seguia existint el principal problema, el de trobar un terreny de joc adequat, així que es van fer gestions davant l’alcalde, Josep Maria Batet, el qual va cedir una parcel·la situada a la riba dret del Foix –a la denominada zona de les Pallisses– de la qual n’era copropietari.

Aquest camp no quedà enllestit fins al 23 d’abril i mentrestant els jugadors

cubellencs es preparaven a l’esplanada on a començament d’aquell any s’havia instal·lat un circ amb motiu del rodatge de la pel·lícula El aprendiz de clown, protagonitzada per Charlie Rivel i Quique San Francisco, al sector del Molí de Baix, entre el carrer de l’Estació i l’avinguda de la Riera, a tocar de la masia de na Maria Toneta.

El I Torneig Mediterrani Pendent, doncs, d’enllestir el camp nou, el Cubelles es disposà a participar en aquell campionat en què era l’únic representant de la comarca del Garraf. Els altres set equips eren del Baix Penedès: Cunit, Segur de Calafell, Calafell, La Bisbal del Penedès, Santa Oliva, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys. Amb Lluís Pineda d’entrenador, els divuit jugadors inscrits van ser aquests: Porters: Salvador Fonoll i Aurelio Blasco.

Defenses: Lluís Pérez, Joan Morgades, Joan Imbernon, Enric Antó, Domingo Zavala i Arturo Piñol.

Mitjos: Josep Maria Bau, Pere Urgellès, Joan Amorós i Antonio Gómez Marianito.

Davanters: Josep Albet Xic, Salvador Casas, Joan Vidal, Felipe Villa, Jordi Rovirosa i Isidre Gómez.

Val a dir que, malgrat no estar inscrits, Pere Gelabert actuà en els dos primers partits i Àngel Fernández, en el segon, però com que no estaven en la llista inicial de 18 jugadors això provocà que l’organització no els permetessin disputar més partits.

En la primera jornada, el 12 de març, el Cubelles havia de rebre el Sant Jaume dels Domenys però com que encara no disposava de terreny de joc el partit fou ajornat. El 19 de març de 1967, que a més de ser la diada de Sant Josep aquell any coincidia amb el Diumenge de Rams, el CF Cubelles debutà al camp del Sanatori de Sant Joan de Déu de Calafell on fou derrotat per un mínim 4-3 pel Calafell, que tingué a favor seu un àrbitre i un linier molt parcials. Pere Gelabert fou l’autor del primer gol de la història del conjunt cubellenc. Salvador Casas i Joan Amorós anotaren els dos restants gols. L’equip formà amb aquest onze: Fonoll; Antó, Imbernon, Morgades; Lluís, Bau; Felipe, Casas, Gelabert, Amorós i Urgellès.

Quinze dies més tard, el 2 d’abril, el Cubelles es desplaçà al camp del Segur de Calafell, on s’imposà per un contundent 1-5. Pere Gelabert anotà tres gols i Casas i Bau un cadascun.

15) Els dos primers partits del Cubelles en el bloc on Joan Vidal anotava les dades.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

Equip que el 23 d’abril de 1967 estrenà el camp de la Pallissa. Drets: Lluís Pineda (entrenador), Aurelio, Lluís, Morgades, Tato, Bau, Casas, Fonoll i Gelabert. Ajupits: Felipe, Xic, Marianito, Amorós i Urgellès.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017) Una imatge del partit Cubelles- La Bisbal corresponent al Trofeu Mediterrani (11 de juny de 1967).

(16

I encara li fou anul·lat un gol a Vidal. L’alineació va ser aquesta: Fonoll; Arturo, Imbernon, Antó; Àngel, Lluís; Albet, Casas, Gelabert, Bau i Vidal. Tot i la gran victòria, al Cubelles se’l privà dels dos punts per alineació indeguda dels dos jugadors abans referits.

El 9 d’abril el Cubelles jugà com a local al camp del Cunit, ja que el seu encara no estava enllestit. I en aquesta ocasió va patir una severa derrota (25) en un partit que fou arbitrat per Pere Gelabert i en què Amorós i Casas marcaren els gols d’un conjunt cubellenc que estava integrat per: Fonoll; Zavala, Imbernon, Antó; Lluís, Bau; Albet, Casas, Morgades, Amorós i Vidal. A pocs minuts del final Fonoll es lesionà i fou substituït per Marianito (l’únic canvi que es permetia llavors era el del porter).

Una setmana després, el 16 d’abril, el Cubelles tornà a Cunit, en aquesta ocasió per enfrontar-se a l’equip local en partit de la màxima rivalitat i de nou fou golejat (5-1). Urgellès marcà el solitari gol cubellenc, el porter Aurelio es lesionà a la segona part i fou substituït per Marianito mentre que Josep Xic Albet fou agredit de mane-

ra impune per un jugador del Cunit.

L’alineació que presentà Pineda va ser: Aurelio; Zavala, Morgades, Antó; Lluís, Bau; Rovirosa, Albet, Isidre, Casas i Urgellès.

I el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, per fi es pogué estrenar el nou terreny de joc a la zona de les Pallisses i, a més, amb una gran golejada (6-0) contra el Banyeres. A Josep Xic Albet li va

Quatre integrants del Cubelles que disputà el I Trofeu Mediterrani: Joan Morgades, Joan Imbernon, Josep Maria Bau i Salvador Fonoll.

Els presidents Alfons Pedro Aviñó (1967-1974) Manuel Martínez Soler (1968-1974) Pere Gelabert Nadal (1974-1976) Lluís Pineda Gavaldà (1976-1979) Francesc Andreu Falseto (1979-1981) Ildefonso Moriñigo Sánchez (1981-1983) Francisco Torres García (1983-1985) Francisco Parra Panduro (1985-1993) Cipriano García Moreno (1993-1997) José Angel Llerena Risco (1997-2014)

Antonio López Herrero (2014-...)

improvisada per Domingo Zavala, ja que l’altre porter, Aurelio, també era baixa. Tot i això, el conjunt cubellenc s’endugué el triomf per 1-2 (empat a un al descans), amb gols de Bau i Casas i amb aquesta formació: Zavala; Lluís, Morgades, Imbernon; Marianito, Bau; Felipe, Vidal, Casas i Amorós. (només 10 jugadors). El més destacat d’aquell partit, tanmateix, va ser el ball de bastons que es produí després que l’àrbitre, a poc del final, expulsés Marianito i un jugador del Santa Oliva per agressió mútua. En sortir del camp, ambdós jugadors continuaren barallant-se i quan alguns jugadors del Cubelles intentaven separar-los, un grup d’espectadors els va agredir.

A partir d’aquí s’encetà una cruenta batalla campal ja que els nombrosos cubellencs que acompanyaven l’equip s’enfrontaren als agressius afeccionats locals que, segons digueren després alguns pacífics espectadors de Santa Oliva, estaven temporalment de pas en aquella població.

La setmana següent hi havia un altre dijous festiu (Corpus) i aquell 25 de maig el Cubelles visità el terreny de La Bisbal on va rebre la derrota més contundent de tot el torneig: 5-0. I això que el conjunt cubellenc dominà bona part del partit però el porter local va impedir que marqués un sol gol. Aquesta va ser l’alineació: Fonoll; Lluís, Imbernon, Amorós; Arturo,

Bau; Felipe, Vidal, Casas, Isidre i Urgellès.

El 28 de maig el Cunit va visitar el camp del Cubelles i aquesta vegada el partit de màxima rivalitat es decantà a favor dels locals per 3-1 (2-0 al descans). Casas i Bau, aquest per partida doble –un de penalty– marcaren els gols cubellencs. L’àrbitre, Antonio López, va rebre empentes i insults dels jugadors cunitencs quan assenyalà el penal a favor del Cubelles, i això que a poc del final va expulsà el propi Bau. L’equip estigué integrat per: Fonoll; Lluís, Morgades, Imbernon; Marianito, Bau; Felipe, Vidal, Casas, Amorós i Urgellès.

El 4 de juny el Cubelles aconseguí un empat a un en la seva visita a Banyeres.

Marianito, de cap, marcà el gol visitant, que actuà amb: Fonoll; Lluís, Morgades, Antó; Vidal, Bau; Felipe, Marianito, Zavala, Rovirosa i Urgellès.

Els dos últims partits el Cubelles els disputà a camp propi. L’11 de juny fou clarament derrotat per la Bisbal (0-3), equip que es proclamà campió del torneig. El partit va ser arbitrat de nou per Antonio López i la formació local fou aquesta: Fonoll; Lluís, Morgades, Antó; Vidal, Imbernon; Felipe, Marianito, Bau, Amorós i Urgellès.

En el partit que tancava el torneig, el 18 de juny, el Cubelles s’imposà per 3-0 al Sant Jaume dels Domenys en un matx arbitrat aquesta vegada per Pere Gelabert. Bau, Marianito i un defensa del Sant Jaume en pròpia porta marcaren els gols. L’equip cubellenc estava format per: Fonoll; Zavala, Morgades, Amorós; Antó, Imbernon; Felipe, Vidal, Marianito, Bau, i Urgellès.

El Cubelles va quedar classificat a la zona mitja de la taula –ignorem el lloc exacte–, Casas va ser el màxim golejador de l’equip amb 6 gols, seguit de Bau, amb 5, i Amorós, amb 4.

El club entra a la Federació Catalana de Futbol Finalitzat el Torneig Mediterrani, els directius centraren els seus esforços en inscriure el club a la Federació Catalana, cosa que s’aconseguí durant aquell estiu de 1967. Una directiva que esta-

17)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

correspondre l’honor de marcar el primer gol del camp nou. El mateix Xic anotà el segon mentre que Lluís va fer el tercer abans del descans. A la segona part, Urgellès, Amorós i Casas arrodoniren la xifra. La formació que estrenà el camp va ser aquesta: Aurelio; Lluís, Morgades, Antó; Casas, Bau; Albet, Felipe, Marianito, Amorós i Urgellès. Com a anècdota, cal dir que els jugadors cubellencs es canviaven al local del sindicat agrícola, al passeig de Bardají, i es traslladaven al camp en la furgoneta del Salvador Fonoll. I és que els vestidors del flamant terreny de joc no es van construir fins passat l’estiu. Els jugadors, després del partit, es tornaven a canviar al sindicat i es dutxaven a llurs cases, tot i que algun jugador ja anava pel seu compte de casa seva directe al camp amb la indumentària de futbolista.

El següent partit es disputà el 4 de maig, aquesta vegada al camp del Sant Jaume dels Domenys, on el Cubelles caigué de manera contundent (4-0).

L’alineació fou aquesta: Aurelio; Lluís, Morgades, Antó; Felipe, Bau; Rovirosa, Marianito, Imbernon, Amorós i Urgellès.

Quatre dies més tard, el 7 de maig, Dijous d’Ascensió, que llavors era festiu, el Cubelles va rebre la visita del Calafell en el que significava el començament de la segona volta del torneig. El conjunt local s’imposà per 3-1 (2-0 a la mitja part) amb gols de Felipe, Imbernon i Amorós. Arbitrà el cubellenc Antonio Mateo i Pineda arrenglerà el següent equip: Fonoll; Lluís, Morgades, Antó; Marianito, Imbernon; Albet, Vidal, Felipe, Amorós i Urgellès.

El 14 de maig el Cubelles tornà a jugar a camp propi, en aquesta ocasió per rebre el Segur de Calafell. No hi hagué gols (0-0), arbitrà Antonio López, que a la segona part expulsà un jugador foraster, i l’alineació cubellenca estigué formada per: Fonoll; Lluís, Imbernon, Antó; Morgades, Marianito; Felipe, Casas, Amorós, Bau i Urgellès.

El 21 de maig el Cubelles es desplaçà al camp del Santa Oliva, on només va poder presentar deu jugadors. El porter Salvador Fonoll no actuà ja que el dia abans havia nascut la seva filla Montse i fou substituït de manera

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(18

El club va pagar una pàgina de publicitat a El Mundo Deportivo poc després de federar-se.

va integrada per Alfons Pedro Aviñó, president; Salvador Fonoll Carbonell, vicepresident; Joan Fernández Gutiérrez, secretari; Joan Alba Estalella, tresorer, i Josep Pons Ventura, Joan Liarte Castellví, Domènec Casas Casas, Josep Gironès Rabasó, Enric Antó Nivera, Pere Gelabert Nadal, Joan Imbernon Gibert i David Albet Mestres, vocals. L’equip va quedar enquadrat en la categoria d’afeccionats, dintre d’un grup on predominaven clubs del Garraf i Alt Penedès: Sitges, At. Vilanova, At. Vilafranca, Masquefa, Martinenc, Piera, Torre Baró, Sant Pere Molanta, Cervelló i Cubelles.

L’entrenador de l’equip passà a ser Manuel Luz Calvo, més conegut com a Campos, i que al mateix temps era el delegat federatiu. Campos venia de

dirigir el juvenil dels Escolapis i era, a més, professor d’Educació Física al mateix centre escolar i responsable de

les seves seccions esportives. Alguns dels impulsors del CF Cubelles el coneixien de la seva tasca als Escolapis i per haver entrenat el Cunit, equip al que havia fet campió de lliga. “Un dia, sense previ avís i enmig de les classes, es presentaren al col·legi el pare del Salvador Casas, a qui jo havia tingut d’alumne, i en Josep Pons i Ventura, perquè volien que jo entrenés el Cubelles. Com que no era el moment ni el lloc, vam quedar uns dies després a l’Hostal del Foix i allà em vaig comprometre per portar l’equip”, recorda Manuel Campos, qui comptaria amb l’estreta col·laboració d’en Pere Gelabert, com a delegat; Antonio Mateo, com a responsable de material, i Joan Imbernon.

La primera plantilla estava integrada per Luis Colón i Guinovart com a porters, els defenses Guindal, Antonio Jiménez, Escofet i Àngel, els mitjos Tello, Navarro i Arans, i els davanters López, Gómez, Casas, Ràfols, Bau i Sillero.

La majoria d’aquests jugadors residien a Vilanova i la Geltrú, provenien d’equips juvenils de la capital del Garraf i havien estat captats pel mateix Campos. Navarro (conegut per Nando), Gómez i Ricard Ràfols venien dels Escolapis, Guinovart, del juvenil del Vilanova, Colón, del juvenil del Saragossa, i Escofet, aquest ja més veterà, jugava en el Joventut vilanoví.

Els calafellencs Arans i Tello procedien ambdós d’El Vendrell, i de Sillero no tenim referències. En el decurs de la temporada s’incorporà el defensa Juan Ruiz, procedent també del juve-

Partit de Festa Major de 1967. L’alcalde Josep Maria Batet fa la sacada d’honor acompanyat del president, Alfons Pedro, i del capità, Pere Gelabert.

Charlie Rivel fent la sacada d’honor acompanyat del president, Alfons Pedro, del capità, Escofet, i dels directius Josep Pons, Domingo Casas i Salvador Fonoll. Finals dels 60.

estava format per Guinovart o Colón: Antonio, Guindal o Ruiz, Escofet; Nando, Tello; López, Gómez, Arans, Casas i Bau. Com a curiositat, el dissabte abans del debut com a local, diversos membres de la directiva i el mateix Campos van estar treballant de valent per poder tancar el camp amb canyes i cobrar

Charlie Rivel, a la minitribuna del camp de la Pallissa.

L’acompanyen un familiar i els directius Josep Pons, Domingo Casas i Alfons Pedro (president).

així entrades. Després d’una dura jornada de feina, tothom va marxar a descansar a casa tot pensant ja en el partit de lliga i somiant amb una vic-

Equip del Cubelles a la temporada 1967-68. A dalt a la dreta hi surt el primer president, Alfons Pedro, i al centre, l’entrenador Manuel Campos.

19)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

nil dels Escolapis. D’aquesta manera, la representació cubellenca quedà circumscrita a Salvador Casas, que uns anys abans havia militat en el juvenil del Barça, Josep Maria Bau, Antonio Jiménez, Àngel Fernández i Antonio López. Aquest havia jugat en el Llefià i no feia gaire que havia passat a residir a Cubelles, on arrelà totalment. López començà jugant d’extrem i després passà a davanter centre, convertint-se en un dels jugadors més destacats que ha tingut el club. Per tant, la majoria de jugadors que havien participat en el I Torneig Mediterrani encara no tenien edat per integrar-se a l’amateur.

Alguns d’ells es van incorporar al juvenil dels Escolapis i altres van seguir jugant partits de forma intermitent quan l’ocasió es presentava. Per altra banda, Fonoll, Imbernon i Gelabert no pogueren formar part del nou projecte ja que la llei esportiva de l’època impedia la participació en campionats regionals als majors de 28 anys.

El nou equip del CF Cubelles va efectuar la seva presentació en el partit de Festa Major disputat contra la UE Salomó. L’encontre, saldat amb victòria local per 6-3, serví per homenatjar els esmentats Fonoll, Imbernon i Gelabert, al mateix temps que l’alcalde, Josep Maria Batet, rebia de part del president Alfons Aviñó un pergamí en senyal d’agraïment per la cessió del terreny de joc.

En el seu debut en la categoria amateur, es pot afirmar que el Cubelles es passejà, obtenint victòries que sovint anaven acompanyades de golejades i proclamant-se campió. L’equip titular

tòria. “A primera hora del matí, però, em va trucar en Salvador Fonoll per dir-me que el vent ho havia tirat tot a terra i que havíem d’anar corrents al camp per tornar-ho a aixecar. Sort que en Josep Pons em va convidar a dinar a l’hostal i ja em vaig poder quedar tot el dia a Cubelles”, rememora l’entrenador de l’equip.

En la següent campanya, 1968-69, Campos disposà d’alguns reforços, els més destacats els interiors Suñé i Casals i l’extrem esquerre Pepito García –un altre jugador procedent del juvenil dels Escolapis–, i el Cubelles tornà a proclamar-se campió. En aquesta ocasió, tanmateix, donà el pas d’ascendir a la Segona Regional.

Cal assenyalar que el 3 de setembre de 1968 es va renovar la junta directiva.

Manuel Martínez Soler, conegut popularment per Manolo de les Salines, passà a ser el president. Els altres membres eren Salvador Fonoll (vicepresident primer), Alfons Pedro (vicepresident segon), Joan Alba Estalella (tresorer), Joan Liarte (comptador), Joan Imbernon (secretari), Josep Pons (vicesecretari) i els vocals Domingo Casas, Jordi Escardó Rossell, Josep Gironès, Juan Antonio Mateo Gómez, Ricard Gómez Arnuat, Alonso Gómez Zamora, David Albet Mestres i Joan Alba Montaner.

En el seu debut a Segona Regional, en l’edició 1969-70, l’equip dirigit per Campos protagonitzà una de les campanyes més brillants del seu historial. Enquadrat en un grup de les comarques tarragonines, des del Baix Penedès a les Terres de l’Ebre, i fins i tot amb alguns equips de la zona de Lleida (Artesa de Segre, Torrefarrera i

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

Desè aniversari CF Cubelles

Plantilla del CF Cubelles en la seva primera temporada a Segona Regional (1969-70). Hi manca Josep Maria Bau, absent el dia de la foto.

Partit de la Festa Major de 1969 contra l’amateur de l’Espanyol. Anna Rosa Gelabert fa la sacada d’honor.

(20

les Borges Blanques), el Cubelles estigué al capdamunt de la classificació durant bona part del torneig, encara que finalment va ser superat per l’Ulldecona, que es proclamà campió. El conjunt blau aconseguí resultats espectaculars, entre els quals hom recorda un 6-5 a casa contra el Cambrils.

Antonio López, davanter centre del Cubelles, fou el màxim golejador de la categoria amb gols inversemblants producte de la seva gran especialitat, la rematada de cap, acompanyada d’una gran velocitat i valentia.

La pugna pel primer lloc originà una rivalitat entre l’Ulldecona i el Cubelles que va derivà en greus incidents quan el conjunt cubellenc es desplaçà a aquella població del Montsià.

Pere Gelabert, aleshores membre de la junta i delegat de l’equip, ho recorda així: “En la jornada anterior a la visita a Ulldecona, aquest equip jugava al camp de l’At. Vilafranca i alguns jugadors del Cubelles van anar a donar suport a l’equip vilafranquí.

Segurament es van excedir en aquest sentit, ja que quan l’autocar nostre, el diumenge següent, arribà a Ulldecona hi havia un ambient molt hostil, amb gent que ens esperava amb pals. Vam

dir a la guàrdia civil si no es garantia la nostra seguretat que no disputaríem el partit i ho denunciaríem a la Federació. Al final vam poder jugar, però allò va ser una autèntica “encerrona”, amb insults i agressions tant als jugadors com als acompanyants. Una autèntica selva, vaja”.

Encara avui molts recorden amb admiració l’excel·lent paper i joc que desplegava l’equip sota la direcció

d’en Campos. Al camp de la Pallissa no hi havia llum artificial de manera que l’equip s’havia d’entrenar a una esplanada situada a l’actual plaça del Mar, just a tocar de l’estàtua d’en Charlie Rivel. Per poder treballar en les millors condicions, el paper de l’Antonio Mateo fou imprescindible. “Jo acabava de tornar de la mili i aviat em vaig implicar amb el club, fins al 1975, més o menys. Jo vivia de solter en un pis als apartaments Yeye, situats al carrer del Dr. Fleming, aproximadament a l’alçada del carrer del General Prim, on ja s’acabaven els carrers. Els jugadors es canviaven a casa meva i baixaven a entrenar. Després, com que feia fred, el Campos els feia pujar de dos en dos perquè es dutxessin i es vestissin. Eren un desastre i em deixaven el pis fet un merder, sobretot perquè aleshores a les dutxes no hi havia cortines...”, s’exclama, divertit, en Mateo.

A més de cedir casa seva com a vestidor, l’Antonio Mateo també s’encarregava de la roba dels partits. Quan acabaven els matxs, la recollia tota i la carregava a la

Un equip de finals dels seixanta. Drets: López (amb vestit), Guinovart, Escofet, Ruiz, Serrano I, Navarro, Albacete, Colón i Raya (massatgista). Ajupits: Pepito, Gómez, Guindal, Casals, Bau i Amancio.

A finals de 1968 es disputà un partit entre juvenils i veterans de Cubelles. L’arbitrà Salvador Casas i la sacada d’honor l’efectuà Montse Pons, filla de Josep Pons i Ventura.

Un equip de l’estiu de 1967. Drets: Fonoll, Chamorro, Imbernon, Antonio, Ruiz, X, Navarro i Bau. Ajupits: López, Gómez, Casas, Gelabert, Urgellès i Pepito.

bici. “No sé com no em vaig matar més d’un cop. Tenia dos gibrells bastant grans a cada banda del manillar i, quan ho tenia tot carregat, li duia a la senyora Aniceta Coll, que era qui la netejava. Era una gran persona que, a més, tenia una gran

afició al futbol i no es perdia mai un partit”, afegeix en Mateo qui també posaria les seves habilitats professionals al servei del club: “Era una època en què tothom ajudava com podia. Nosaltres teníem mitja fusteria ficada a l’entitat, amb l’Alfons

Pedro, en Joan Imbernon i jo mateix. Primer vam fer una tanca de fusta i canyís a la banda de la carretera perquè no marxessin les pilotes i després vam posar una de ferro a tot el perímetre del camp perquè la gent es pogués recolzar veient el partit. També

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

El Cubelles 1967-68 al camp del Vilanova (8 d’octubre de 1967). Drets: Gelabert, Campos, Guinovart, Escofet, Antonio Jiménez, Nando, Tello, Colón i Raya. Ajupits: López, Gómez, Arans, Casas, Guindal, Bau i Fonoll.

21)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(22

El color de la samarreta i l’escut El CF Cubelles, des de la seva fundació, ha vestit samarreta blava i pantalon blau, mentre que les mitgetes inicialment eren blanques i a finals dels anys setanta passaren a ser blaves amb una tira blanca. El fet que dugui samarreta blava és fruit de la casualitat. L’any 1967, quan un grup de joves van impulsar la creació del club, es van plantejar quin seria el color a triar. Alguns pensaven recuperar l’històrica samarreta verda i carbassa que havia dut la Joventut Esportiva Cubelles o Club Esportiu Cubelles als anys trenta. Però la realitat els va fer descartar aquesta opció ja que imprimir samarretes amb aquests colors gens habituals tenia un cost alt. A Joan Amorós, que llavors estudiava el curs preuniversitari o Preu a Barcelona, se li va encarregar la gestió de comprar les samarretes. Va visitar unes quantes botigues i en una d’aquestes li van fer una bona oferta per un stock amb el color blau. El Joan ho va consultar amb els seus companys i tothom hi va estar d’acord. Les despeses les va pagar la directiva que s’acabava de formar. Al Joan molts dels seus companys també li van encarregar que comprés botes, en aquest cas pagant-les cadascú de la seva butxaca, és clar.

Durant la primera temporada del club, la segona samarreta era de ratlles blanques i vermelles mentre que poc després va passar a ser completament vermella.

Pel que fa a l’escut, no sabem qui el va dissenyar però es va fer una adaptació senzilla de l’escut municipal d’aquella època, amb les quatre barres i un castell al damunt, i es va encerclar amb les paraules Club de Futbol Cubelles.

recordo que vam fer un pou per treure l’aigua, un pou cec... Tot això ho tiràvem endavant els membres del club”.

En acabar aquella temporada l’equip va viure un important trasbals. L’entrenador, Manuel Campos, va acceptar una oferta per entrenar el Calafell i, a sobre, s’emportà dos dels jugadors principals, el central Juan Ruiz i l’extrem esquerre Pepito García. Tot i que aleshores existia el dret a retenció per part dels clubs, Ruiz i Pepito van poder marxar perquè en aquella època la majoria de fitxatges del Cubelles els realitzava el propi Campos i introduïa una clàusula d’alta-baixa que es podia aplicar en qualsevol moment, com va ser el cas dels dos jugadors referits. Aquest fet provocà una enorme indignació al si de la junta del Cubelles, amb el president Manuel Martínez al capdavant, reflectida en una tensa reunió celebrada al local social del club, a l’Hostal del Foix, on Campos va haver de marxar de mala manera.

El fins aleshores entrenador, però, assegura que l’autèntic motiu de les seves disputes amb el màxim dirigent del club fou un altre: “Per a mi, la disciplina era fonamental i, per això, els divendres i dissabtes a la nit agafava el cotxe i recorria totes les discoteques

de la zona per veure si enganxava algun jugador de farra, des del Patio Andaluz fins a Calafell i El Vendrell.

I en aquella època sovint em trobava el Bau, motiu pel qual no el feia jugar.

Al president no li agradava que el deixés a la banqueta i em burxava perquè el posés. La veritat és que només ens vam enganxar una parell de vegades, però suficient perquè em cansés i decidís marxar després de rebre una molt bona oferta de Calafell”. Pesés més un motiu o un altre, fou una llàstima que la seva magnífica tasca de tres anys acabés com el rosari de l’aurora. Cal dir, però, que als seus 83 anys, en Campos segueix plenament actiu i des de fa dotze anys torna a estar vinculat amb el club. Primer, retornà com a preparador físic i les darreres temporades exerceix de massatgista i fisioterapeuta del Cubelles.

Els anys setanta Finalitzada l’etapa Campos, el club afrontà la temporada 1970-71 amb un altre entrenador vilanoví. Es tractava de Rafael Sánchez Prieto, conegut popularment per Falis i germà d’un home que al cap d’una anys seria

molt conegut a Cubelles per la seva implicació en la vida social i política del poble, Antonio Sánchez, el profe.

Falis havia sigut jugador del Vilanova i del Sitges –actuava d’extrem esquerre–, era àrbitre de futbol a Primera Regional (havia fet de linier en partits de Segona Divisió) i a Vilanova també destacava per ser campió de billar. En aquella campanya, a més de Casas, Bau i López (Antonio Jiménez es retirà per una lesió) la representació cubellenca a l’equip s’incrementà amb la presència d’alguns joves que havien contribuït a fundar el club, Lluís Pérez, Joan Vidal i Ramon Alquézar, però la veritat és que el nou entrenador, que es distingia per ser un bon preparador físic, donava prioritat als jugadors vilanovins. Així, Lluís i Alquézar no trigaren a abandonar l’equip que en aquella edició continuà militant en un grup de les comarques de Tarragona i que es classificà en la zona mitja de la taula. Una de les notes destacades d’aquell campionat es donà amb la visita del Calafell al camp del Cubelles amb el consegüent retorn de Campos, aquesta vegada assegut a la banqueta contrària. El matx despertà una enorme expectació i es resolgué amb un mínim triomf local enmig d’un ambient tens en què el més lamentable fou la greu lesió de l’ex central cubellenc Juan Ruiz.

En la temporada 1971-72 el Cubelles passà a formar part d’un grup de la zona de Barcelona. Casas i Bau ja no estaven a l’equip i els jugadors locals quedaren en López, Vidal i el debutant Enric Antó Tato. Aquests dos últims deixaren l’equip en acabar la temporada i López fitxà pel Calafell de cara a la temporada 1973-74, en què per primer cop la representació de jugadors cubellencs fou nul·la.

Durant aquesta època, l’equip s’anava classificant en la zona mitja de la taula, a excepció, precisament, de l’edició 1973-74 en què acabà en setzena posició, el cinquè per la cua. A destacar que en aquests anys l’equip comptava amb dos porters de gran categoria, Chamorro i Quico, ambdós de Vilanova.

Falis deixà la banqueta del Cubelles en finalitzar la temporada 1973-74 i

Partit de la Festa Major de 1971 davant del Calafell. Drets: Chamorro, Ruiz II, Ignacio, X, Navarro, Ruiz i Díaz. Ajupits: Marín, Serrano, López, Pepín i Vidal. Els directius Josep Pons i Pere Gelabert posen amb l’equip.

23)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

Equip del Cubelles que s’enfrontà al de la Salle de Barcelona el dia que a la nostra població s’inaugurà el carrer de Joan de la Salle (juny de 1972). Drets: Emili, Santos, Navarro, Tato, X i Larios. Ajupits: Marín, Serrano, López, Villa i Vidal. Al costat, el soci suís Alfredo “Fundador”, mecenes del club, amb la seva esposa.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(24

Plantilla del CF Cubelles al començament de la temporada 1975-76.

El CF Cubelles en la primera temporada en què actuà al terreny de joc del Poliesportiu.

Els canoners del CF Cubelles Al llarg dels seus cinquanta anys d’història, el CF Cubelles ha arrenglerat a les seves files jugadors amb un especial idil·li amb el gol i que, encara avui en dia, són recordats pels afeccionats. Actualment no existeix una estadística oficial que faciliti conèixer el rànquing dels màxims golejadors cubellencs, malgrat que la memòria col·lectiva sí que permet destacar-ne tres per sobre de tota la resta de tres períodes ben diferents.

Amb el permís d’en Pere Gelabert, a qui per qüestions d’edat no se li va permetre jugar amb el Cubelles federat, el primer nom que de seguida cal ressaltar de l’època més iniciàtica és el d’Antonio López Martos. Natural de Baeza (Jaén) però arrelat a la vila de ben jove, ràpidament es va fer un forat en el cor dels seguidors blaus mercès a la seva gran capacitat golejadora.

Jugador valent, aguerrit i molt veloç, López es va fer un fart d’anotar gols durant els seus anys en actiu mercès, sobretot, a la seva habilitat innata en la rematada de cap, la seva gran especialitat. La seva facilitat per veure porta el va dur a ser el pitxitxi, no només de l’equip sinó de tota la categoria en l’edició 1969-70. Després de retirar-se, López seguí vinculat a l’entitat exercint d’entrenador del planter cubellenc. En total, el seu lligam amb el club s’ha allargat més de 40 anys.

A finals de la dècada dels 80 arribaria al primer equip qui és, a dia d’avui, possiblement el màxim golejador de la història el club: Dani Font. Cubellencs de segona residència, la seva família sempre va estar molt vinculada a l’entitat i, de fet, el seu pare, Alfred, ja va ser davanter i entrenador del Cubelles. Els seus germans, Òscar i Xavi, també vestirien l’elàstica blava. En Dani Font ascendiria a la primera plantilla després de formar tàndem golejador durant la seva etapa de formació amb Óscar Garcia, un altre davanter amb qui s’entendria a les mil meravelles però a qui una greu lesió l’obligaria a penjar les botes de forma prematura. Sempre ben col·locat i rapidíssim en l’execució dins de l’àrea, en Dani Font va anotar al llarg de la seva trajectòria –sempre amb la samarreta del Cubelles a excepció d’un parell de temporades– al voltant dels 200 gols en competicions oficials, a més de formar part de les plantilles que varen aconseguir l’ascens a Segona Regional l’any 1998-99 i a Primera Territorial, el 2002-03. El seu caràcter extravertit –va arribar a celebrar gols a dalt de l’antiga grada de formigó del Poliesportiu entremig del públic– i la seva passió pel futbol el van convertir, a més, en un referent al vestidor i un dels jugadors que més ha perdurat en la memòria dels afeccionats.

I encara en actiu, el tercer canoner que ja deu estar a punt de situar-se al capdamunt de la classificació de golejadors de tota la història del Cubelles és el capità, Francesc Medina. Jugador tremendament corpulent, molt tècnic i amb un gran xut amb totes dues cames, en Medina rebutja cada any ofertes diverses per jugar en categories superiors. Reconegut com un dels millors futbolistes del campionat també pels entrenadors rivals, Francesc Medina acaba cada temporada com a màxim golejador de l’equip i, sovint, de la lliga. Gairebé tota la seva trajectòria esportiva ha transcorregut a Cubelles, on la seva família és un referent. De fet, Medina és nebot d’un dels millors futbolistes que ha donat mai la base cubellenca, Juan Carlos González Murillo, i també és nebot d’en Josep Serra i cosí, per tant, dels exjugadors i entrenadors del planter Rubén i Sergi Serra.

partit, Vidal anotà el gol de la victòria cubellenca (1-2), amb la natural eufòria que produí aquest fet. En acabar el matx, el jugador li comunicà al president, Pere Gelabert, que el diumenge següent estaria absent en el partit de màxima rivalitat al camp del Ribes ja que viatjava aquella Setmana Santa a Sevilla en auto stop i no tornaria fins passat el dilluns de Pasqua. Gelabert, encara endut pel sentiment d’eufòria, li va dir que si agafava l’avió des de Sevilla per arribar a temps a disputar el partit, el club es faria càrrec de les despeses. Vidal li va agafar la paraula i, efectivament, el diumenge de Pasqua

saltà amb l’onze a l’esquena al camp del Ribes després d’haver tornat en avió. Però tot plegat no va servir de res.

El Cubelles va perdre per 1-0 i el president va haver de donar la cara davant de la junta per justificar una despesa que era perfectament evitable.

La campanya 1975-76 s’inicià amb Antonio Ruiz Merino, ex jugador cubellenc, a la banqueta. López retornà al club després de dos anys al Calafell i com a jugadors locals l’acompanyaven Tato, Vidal, Marianito i Josep Serra. Aquest, certament, era cunitenc i procedia del juvenil del Cubelles, creat un parell de temporades abans, però

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

el seu lloc fou ocupat pel també vilanoví Isidre Nicolás Titi de cara a l’edició 1974-75. Abans d’acabar la primera volta, tanmateix, Isidre fou rellevat del càrrec i la direcció de l’equip li fou encomanada, curiosament, a Jesús Grau, membre de la directiva amb bona experiència futbolística. Tato i Vidal, que fou el màxim golejador de l’equip amb només 12 gols, havien retornat al conjunt blau juntament amb Antonio Gómez Marianito. Una curiositat d’aquella temporada es donà en el desplaçament del Cubelles al camp del Molins de Rei, el Diumenge de Rams. En l’últim alè del

25)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(26

no trigà gaire a arrelar a la nostra vila.

Tanmateix, Tato no jugà gaire per culpa del servei militar, Vidal causà baixa per malaltia abans d’acabar la primera volta i malgrat la presència de bons jugadors com el porter Chamorro, els centrals Paredes i Torrents, l’interior Joel i el davanter López, el Cubelles va perdre la categoria tancant així una ratxa de set temporades a la Segona Regional.

Van haver de passar dues temporades per tal que l’equip recuperés la categoria. Va ser en l’edició 1977-78, quan fou segon de grup a Tercera Regional amb la gran novetat de disputar els seus partits al nou terreny de joc del Poliesportiu, batejat poc després amb el nom de Josep Pons Ventura. Així, en la campanya 1978-79 tornava a estar a Segona Regional, Falis seia de nou a la banqueta i com a jugadors cubellencs hi havia el defensa Melendo i el davanter Alfred Font (aquest era cubellenc en segona residència). L’equip va fer una bona temporada acabant en cinquena posició. La següent campanya ja no fou tan bona i es classificà dotzè mentre que l’edició 1980-81 no pogué ser més desastrosa. Acabà cuer i només sumà cinc punts.

La manca de suports arran d’aquest nou descens derivà en la desaparició del club entre 1983 i 1986. Reaparegué en la categoria amateur en la campanya 1986-87 amb majoria de jugadors locals. Una temporada des-

Partit de Festa Major de 1975 entre el primer equip del Cubelles i el juvenil de l’Espanyol. Joan Vidal era el capità cubellenc.

Desè aniversari CF Cubelles.

prés, 1987-88, ascendí a Tercera Regional en quedar segon de grup, amb Demetrio Diego, primer, i Domingo Borrego seguidament, d’entrenadors, i la següent plantilla: Espejo i Félix, porters; Hernández, Fernández, Albes, Muñoz, Txiqui Calvo i Tomé, defenses; Intxausti, Seve, Torres, Sinfo, Pliego, Pérez i Caparrós, migcampistes, i Delgado, Pineda, Aranda i Juanma, davanters. El Cubelles aconseguí 116 gols i Jordi Delgado fou el màxim realitzador de l’equip amb 28 gols. En la següent campanya accedí a la banqueta un tècnic que dirigiria l’equip durant un grapat de temporades amb un indiscutible bagatge d’èxits: Cisco Morcillo.

De la llarga travessia de la Tercera Regional...

En Cisco Morcillo havia estat jugador del CF Cubelles i durant un temps

va compaginar la direcció del juvenil amb els terrenys de joc al primer equip. Amb tot, sempre li havia agradat més entrenar que no pas jugar, motiu pel qual no s’ho va pensar dues vegades quan va sortir l’oportunitat de cursar el títol d’entrenador. En aquesta primera promoció va coincidir amb un altre company de club i figura cabdal en la història del futbol cubellenc, especialment pel que fa a la formació: Josep Serra.

Cunitenc de naixement però fortament arrelat al municipi des de ben jove, la seva figura fou fonamental en la posada en marxa de tot el futbol base al municipi i, sobretot, en la seva consolidació. Per les seves mans passaren alguns dels millors jugadors que ha donat mai la vila des d’aleshores, i encara avui segueix entrenant i assessorant l’entitat en la seva política esportiva. Mercès a la seva tasca i el seu

Un dels jugadors més mítics del CF Cubelles, Francesc Caparrós, en plena acció davant del Roquetes (19 de març de 1994).

lideratge, el Cubelles pot presumir de gaudir actualment d’una de les bases més prestigioses del territori.

Mentre en Josep Serra posava els fonaments de l’escola de futbol, en Cisco Morcillo agafava el primer equip just en la temporada del seu ascens a la Tercera Regional. En aquell moment començaven a arribar del juvenil futbolistes de molta classe que anaren confegint el bloc de l’amateur durant pràcticament una dècada. “Mica en mica es van anar incorporant jugadors

com en Jordi Delgado, en Francesc Caparrós, l’Óscar Garcia..., futbolistes que serien bàsics en la consolidació i creixement de l’equip”, rememora Morcillo. Alguns d’aquests jugadors varen voler provar experiències a categories superiors però a la llarga sempre acabaven tornant a l’equip.

Just les temporades en què no hi hagué primer equip, el paper d’en Cisco Morcillo i d’altres afeccionats al futbol de la vila transcendí fins a aconseguir recuperar l’amateur. Com recorda el

27)

...a l’èxit esportiu El salt de qualitat definitiu arribaria amb José Ángel Llerena a la presidència, tot rellevant el seu cunyat Cipri. El seu ha estat el mandat més llarg de la història del club, fregant les dues dècades (1997-2014).

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

La plantilla de la temporada 1987-88, quan s’aconseguí l’ascens a Tercera Regional.

mateix Morcillo, un grup d’amics que jugaven junts a futbol sala van engrescar-se i decidiren implicar-se a fons amb l’entitat. Animat per la resta, entre els quals s’hi comptaven també en Cipri García i en Lluís Pineda, entre d’altres, en Francisco Para Panduro arribà a la presidència del club.

L’entitat va recuperar la seva estabilitat i aviat l’equip començà a posicionar-se com un dels més destacats del grup Penedès-Garraf. Amb tot, per un motiu o un altre, l’amateur semblava maleït i sempre es quedava a les portes de l’anhelat ascens a la Segona Territorial, en una època en què només pujava el campió i el pes dels equips de l’Alt Penedès era força gran a la delegació federativa.

Pel camí hi va haver un nou canvi de president que va exigir als membres de la plantilla i al mateix Cisco Morcillo a fer un nou exercici de responsabilitat i fidelitat als colors. Després de vuit anys, en Francisco Panduro va abandonar el càrrec i el relleu el va prendre en Cipri García, amb diversos jugadors com en Rafa Sánchez i en Jaime Intxausti Titi entrant a la junta.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017) Un equip de veterans del CF Cubelles l’estiu de 1989. Drets: Morcillo, Antonio, Jesús Grau, Cipri, Gelabert, Tato, Serra, Casas, Joan Rovirosa i Prim. Ajupits: Pineda, Font, López, Panduro, Vidal i José Angel.

(28

Futbolísticament parlant, van haver de passar, doncs, més de vint anys perquè el CF Cubelles tornés a la cobejada Segona Regional.

L’equip mantenia el bloc de futbolistes malgrat que en els darrers anys es va anar produint un relleu generacional capitanejat per joves com Jordi Freixas, Toni Muñoz, Luis Ardila i Isaac Piñero, entre més. Després que l’equip tanqués la temporada 1997-98 amb un nova decepció per no assolir l’ascens, els jugadors van demanar a la directiva que canviés l’horari habitual dels partits de diumenge al migdia a dissabte a la tarda. La mesura va sorgir efecte i la temporada següent el CF Cubelles va completar una temporada espectacular sumant 90 dels 96 punts possibles, acumulant només dues derrotes que, curiosament, van arribar seguides i van donar una mica d’emoció al campionat.

L’ascens, per tant, no es va poder celebrar fins a la penúltima jornada mercès, també, a la gran tasca de la Granada, el seu principal competidor. Fou el 23 de maig de 1999 al camp del Sant Cugat Sesgarrigues, ple d’afeccionats cubellencs. Malgrat que el Sant Cugat es trobava a la part baixa de la classificació, l’equip va donar molta guerra

i li va posar molt difícil la victòria al conjunt de Cisco Morcillo. El primer gol blau va arribar a la primera meitat mercès a una acció de murri del capità, Rafa. Mentre el porter local col·locava la tanca defensiva després que l’àrbitre assenyalés una falta un pèl allunyada, en Rafa va xutar directe aprofitant que ningú no havia demanat distància. L’apoteosi va arribar a les acaballes del matx, quan el sempre resolutiu Luis Ardila va aprofitar una jugada a dins de l’àrea per anotar el

0-2 que suposava el retorn del Cubelles a la Segona Regional.

“L’ambient era molt bo i el camp sempre estava ple, a més els jugadors eren tots de casa, de manera que els seguidors s’identificaven molt amb l’equip”, assenyala en Cisco Morcillo, qui també recorda que en aquella època s’havia de defensar d’algunes crítiques que rebia per ser massa tou amb els futbolistes. “A un jugador que venia d’estar tot el dia treballant a l’obra o on fos, no el podies marti-

Plantilla del CF Cubelles a principi de la sessió 1991-92 (1 de setembre de 1991). Unes setmanes abans el club havia organitzat l’emblemàtic concert de Sau.

ritzar amb molt de treball físic o conceptes tàctics. No es cobrava i sovint s’havia de combinar la mà dura amb la màniga ampla. Els mateixos jugadors, però, eren molt conscients del que ens jugàvem i sabien regular-se perfectament”, afegeix el míster.

La temporada del retorn a la Segona Regional (1999-00) va ser brillant i, per moments, es va pensar en què el CF Cubelles podia ser un seriós aspirant a guanyar la lliga o, si més no, disputar la promoció d’ascens. Una plaga de lesions al tram final del campionat va impedir, tanmateix, que l’equip acabés entre els dos primers i va tancar l’any, això sí, en una excel·lent tercera posició.

Amb alguns retocs a la plantilla, l’ambient seguia sent força bo i la comunió que existia al vestidor també es reflectia a dins del camp. L’equip va demostrar que els resultats de la temporada de l’ascens no havien estat una casualitat i, quatre temporades després, assolia l’èxit esportiu més important de la seva història: el salt a la Primera Regional. Fou en l’exercici 2002-03 i l’equip va ascendir directament després de ser el millor segon dels grups de Barcelona. La plantilla que va guanyar el partit definitiu a Torrelles de Foix estava integrada per Jaume Poch i José Javier a la porteria, i Isaac Piñero, Joan Marco, Iván Ojeda, Santi Alves, Dani Font, Cristian, Iván Martínez, Emilio, Fortu Osuna, Rafa, Luis Ardila, Javi Ortiz, Óscar Piñero, Àngel Llerena, Toni Muñoz i Jordi Freixas. Al costat d’en Cisco Morcillo

Partit de veterans en la Festa Major de 1995. Eduard Manchón, capità del Barça, amb Pere Gelabert, Salvador Casas i l’àrbitre vilanoví Molina.

com a entrenador hi havia Manel Milà, segon tècnic; Juan José Moreno, delegat, i Albert Pitxurri, massatgista.

La temporada següent suposava tot un repte per al club. La plantilla pràcticament no es va modificar i els jugadors van donar la cara enfront rivals amb molta més experiència i pressupost. A final de temporada, l’equip va acabar tretzè i va mantenir còmodament la categoria. L’any esportiu, però, va acabar de forma amarga atès que va ser l’última d’en Cisco Morcillo al capdavant de l’equip. Després de setze anys, diverses desavinences amb part de la directiva culminaven amb la sortida de qui havia estat, estadística en mà, el millor entrenador de la història del CF Cubelles.

Canvi d’època: Delfí Ferreres El canvi d’entrenador no li va provar

29)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

El combinat format per veterans i el primer equip del Cubelles que s’enfrontà als veterans del Barça (1995).

al Cubelles, que aquella mateixa temporada 2004-05 va veure com marxava la pràctica totalitat de la plantilla i, a sobre, perdia la categoria en acabar en penúltima posició. Els resultats no arribaven i es varen produir canvis a la banqueta, que malauradament no permetrien capgirar la situació. La inestabilitat es va allargar un parell de temporades més arribant a patir, fins i tot, per la permanència a la Segona Territorial la temporada 2006-07. Fou durant aquesta època que arribaria al club un altre entrenador que marcaria una autèntica època: Delfí Ferreres.

Nascut a la Galera (Montsià), Ferreres s’havia instal·lat a Cubelles a començaments de segle per motius laborals.

Llicenciat en INEF, va entrar al club com a preparador físic fins que la mala ratxa de l’equip va propiciar que es fes càrrec de la banqueta blava. Després de salvar la categoria de la mà d’en Josep Serra, un cop Pedro Páez va ser destituït, el president José Ángel Llerena va decidir que el galerenc es fes càrrec de l’equip la temporada següent. La seva primera experiència com a responsable total de l’equip va portar el Cubelles a lluitar per l’ascens de categoria, assolint la tercera posició. La temporada següent, 2008-09, novament es va acabar darrere dels dos primers classificats i tot feia preveure que el club podia somiar novament amb l’ascens a la Primera Territorial.

I així va ser. Amb una plantilla que combinava joventut i experiència i on destacaven noms com el de Francesc Medina, Adrià Robert, Dan Real, Javi

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(30

El primer equip va conservar durant força temporades un mateix bloc de jugadors, majoritàriament del poble i molt implicats amb el club (primera meitat dels anys noranta).

Ortiz, Gerard Bernal, Luismi López i els germans Serra, entre d’altres, l’equip va completar una temporada per emmarcar i assolia l’ascens de categoria en proclamar-se campió de lliga, empatat a punts amb el Moja però amb millor gol average particular.

A l’anada, al camp dels altpenedesencs, els cubellencs van perdre per la mínima mentre que a la tornada, en un dels millors partits de la temporada, el Cubelles va derrotar el seu gran rival per un clar 4-1. Amb els dos equips igualats a punts, el tram final de la lliga va ser trepidant.

Un dels moments més recordats fou, se’ns dubte, el penúltim partit de campionat, disputat al camp del Masquefa.

Els minuts passaven i el marcador seguia amb empat a zero. A vint minuts per al final, però, els locals van aprofitar una contra i van anotar un gol que li posava l’ascens directe al Cubelles bastant coll amunt. Menys de cinc minuts després, però, el seu davanter Francesc Medina va agafar una pilota a l’esquerre de l’atac visitant i va empalar un fort xut amb la seva cama esquerra que suposà l’empat a un. Esperonats per la ràpida reacció al gol local, els cubellencs es van abocar a la porteria del Masquefa, tot i que sense que arribés el gol de la victòria. A l’últim minut del partit, una jugada per banda dreta del Cubelles va acabar amb un potent xut d’un davanter blau que un defensa va rebutjar amb les mans. El penal va ser transformat per Francesc Medina, qui va embutxacar així mitja lliga per als homes de Delfí Ferreres.

Arribats a la darrera jornada, el 29 de maig de 2010, els cubellencs depenien de si mateixos i només havien de guanyar el Piera per no haver d’estar pendents del marcador del Moja, que s’enfrontava al Sant Pere Molanta. Els blaus no s’ho van pensar dues vegades i van posar setge des del primer minut a la porteria visitant, que du-

de patir en un llançament de falta que el porter dels blaus va aconseguir rebutjar en una gran estirada. A partir d’aquí, el domini ja fou total dels homes de Delfí Ferreres i finalment, enmig d’una gran expectació, l’equip va aconseguir l’ascens novament a la Primera Territorial després de vèncer per 4-2 amb gols de Gerard, Francesc,

Els jugadors del Cubelles en plena eufòria després d’assolir l’ascens a Segona Territorial al camp del Sant Cugat Sesgarrigues, el juny de 1999.

rant mitja hora va ser capaç d’aturar els embats locals. La resistència pierenca, però, va cedir quan una jugada molt ben trenada des de l’esquerra va acabar amb una centrada al punt de penal que Gerard va introduir al fons de la xarxa amb una immaculada rematada de cap. Després del primer gol local, el Cubelles només va haver

Dan i, novament, Francesc Medina.

La temporada següent fou també força especial per als cubellencs. La Federació Catalana de Futbol va decidir que a partir de l’any següent estructuraria les categories i eliminaria la denominació de Territorial a les seves divisions. Es va optar per suprimir la Preferent i les lligues passarien a dividir-se en Primera,

Dos terrenys de joc en cinquanta anys

31)

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

Al llarg de la seva història, el CF Cubelles ha tingut dos terrenys de joc. El primer estava situat a la zona de la Pallissa, encara que popularment se’l coneixia més com “el camp de l’altra banda de la riera”.

Va ser inaugurat el 23 d’abril de 1967 en un partit corresponent al I Torneig Mediterrani contra el Banyeres. El dia abans, els jugadors del Cubelles i diversos directius i afeccionats, encara van haver d’anar traient herba i pedres per tal que quedés en condicions per l’endemà.

En federar-se el club l’estiu d’aquell any, a la banda central del cantó nord es va fer una modesta construcció amb vestuaris per a l’equip local i visitant, respectivament, i per a l’àrbitre. Només hi havia una dutxa per vestuari, amb els problemes que això comportava, i l’aigua, sempre freda, provenia d’un pou que el club va obrir aleshores i que, a través d’una bomba, abastia els dipòsits. Els vestidors no tenien lavabos i els jugadors havien de fer les seves necessitats en les vinyes adjacents. Al cantó oposat s’hi va situar una minúscula tribuna que els dirigents gairebé mai ocupaven ja que s’estimaven més estar a l’altra banda, és a dir, a prop dels vestidors. Al voltant del camp s’hi va col·locar una tanca. L’entrada estava situada a la banda propera a la carretera, i l’espai que quedava entre aquesta i l’accés al recinte servia d’aparcament. Al costat del camí que mena a la Millera, a la part oposada als vestidors, també hi aparcaven vehicles. Per assistir als partits s’havia de comprar entrada, excepte els socis, i per evitar que les pilotes anessin a la carretera i, al mateix temps, tenir més controlat l’accés, es va instal·lar un canyissar. Just després d’entrar, a l’esquerra, s’hi va situar un senzill bar, bàsicament amb elements de fusta, que també donava uns bons ingressos al club.

Aquest camp no va disposar d’enllumenat elèctric fins al 1970, raó per la qual els jugadors havien d’entrenar en un altre lloc. Ho feien ni més ni menys que en terreny asfaltat: a la plaça del Mar (llavors plaça de Juan de Salazar) i, en ocasions, al carrer del Molí de Baix. Els jugadors es canviaven i es dutxaven a la casa del directiu Juan Antonio Mateo.

El CF Cubelles actuà en aquest camp fins a la temporada 1976-77. A continuació va passar al camp del Poliesportiu, de dimensions molt més grans que l’altre, on segueix actualment. La primera vegada que hi va jugar va ser el 14 d’agost de 1977 en partit de Festa Major contra l’amateur del RCD Espanyol. L’any 1980 el camp fou batejat amb el nom de l’antic directiu Josep Pons Ventura, aleshores ja traspassat. Els vestidors d’aquest terreny estaven situats a sota la tribuna fins que l’estiu del 2005 se’n van construir uns de nous i molt més amplis, a la banda nord del camp, a l’esquerra de l’entrada. La graderia, que estava molt malmesa l’any 2004, va ser totalment renovada el 2006. El camp disposa de gespa artificial, estrenada oficialment el 28 de març de 2009.

Val a dir que el local social, que en fundar-se el club estava a la Societat L’Aliança, en el moment de federar-se va passar a ser a l’Hostal del Foix, lloc on s’hi va mantenir fins que l’equip va passar a jugar al Poliesportiu.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(32

Vilanova i la UE Rapitenca, a Primera Catalana. L’any del cinquantenari el passarà a Puerto Rico, on entrena a Primera Divisió i és el màxim responsable tècnic del Bayamón FC mitjançant la DV7 Soccer Academy, de l’exblaugrana David Villa.

Cinquantenari: nou impuls

Els jugadors del Capellades fan el passadís d’honor al Cubelles, campió de Tercera Territorial 1998-99.

Segona, Tercera i Quarta Catalana. Per poder classificar-se dins de la Segona Catalana, l’equip havia d’acabar entre els nou primers de la Primera Territorial, fita a l’abast de la plantilla cubellenca malgrat ser un recent ascendit. Dit i fet, el Cubelles, amb Delfí Ferreres al capdavant, no va fallar i, tot i la igualtat del campionat, va tancar la lliga en vuitena posició i amb la classificació a la Segona Catalana a la butxaca.

En acabar la temporada, però, l’home dels darrers anys d’èxits, Delfí Ferreres, va decidir donar per closa la seva etapa a la banqueta blava després de quatre anys en entendre que s’havia tancat un cicle i, sobretot, pel seu desig de dirigir equips de categoria superior, que d’ofertes no li faltaven. Després de la seva sortida del Cubelles, Ferreres va entrenar el FC Vilafranca a Tercera Divisió, i el CF

Delfí Ferreres va ser substituït en el càrrec d’entrenador per Christian García, un jove tècnic molt vinculat al futbol formatiu del club mitjançant el projecte CIDARF (Centre d’Investigació i Desenvolupament de l’Alt Rendiment al Futbol) i l’escola d’entrenadors de Catalunya. Tot i gaudir d’una de les millors plantilles de la història del club i de la categoria, i malgrat el gens dissimulat objectiu d’assaltar la Primera Catalana a mitjà termini, el nou entrenador no va ser capaç de traslladar al camp els seus vastos coneixements teòrics i l’equip va situar-se al llindar del descens durant els tres anys en què jugà a la Segona Catalana. La primera temporada, tot i un inici força esperançador, finalment el Cubelles va acabar a la dotzena posició. El següent any, la plantilla va donar la cara i, encara que l’objectiu era un altre de ben diferent, l’equip va mantenir una mica més còmodament la categoria en finalitzar en desena posició.

El feeling amb alguns dels jugadors més emblemàtics del club no era el desitjable i homes com Francesc, Adri, Gerard i Ortiz van acabar

Plantilla del CF Cubelles amb el cos tècnic i directius després d’haver acsolit l’ascens a Segona Territorial (1999).

abandonant el Cubelles. Aquesta vegada no hi va haver miracle i la mala dinàmica dels darrers anys va acabar desembocant en el descens de categoria una jornada abans d’acabar la lliga. Com que els resultats no acompanyaven, el club va decidir destituir Christian García i substituir-lo per Josep Piñol, home experimentat i que dirigia un dels equips de la base del Cubelles. Els jugadors, però, es van rebel·lar i la junta va haver de fer marxa enrere fins que, setmanes més tard, finalment va fer efectiva la marxa de García i va donar els comandaments de l’equip a Juanma Murlà.

El tècnic vilanoví va fer una gran tasca durant el tram en què va dirigir l’equip a Segona però, finalment, no va ser a temps de salvar la categoria i el club va descendir a la Tercera Catalana (2013-14).

La bona feina de Murlà, tot i no obrar el miracle de la permanència, li va servir per continuar al capdavant de la banqueta blava i preparar una temporada en què l’objectiu de l’equip passava per lluitar per l’ascens. Malauradament, l’inici va ser força irregular i un seguit de derrotes al començament de lliga va deixar pràcticament sense opcions els cubellencs. Ben aviat, el mes de novembre de 2014, Murlà va presentar la seva dimissió i fou substituït per Sergio Pérez Pavón, home experimentat i que havia entrenat, entre

Un equip del CF Cubelles dels anys 90, amb Ciscu Morcillo un any més d’entrenador, acompanyat d’Óscar Garcia (segon entrenador).

bretot, atesos els nombrosos canvis que patí la plantilla, tot i tramitar una trentena de fitxes. Vilagut, acompanyat d’Albert Pérez i Òscar Pons, va aconseguir dotar de personalitat l’equip amb

33)

Plantilla de l’ascens a Primera Territorial, el 27 de maig de 2003.

A començaments de segle el Cubelles va fer diverses estades de pretemporada a Rialp.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

d’altres, Piera, Riudebitlles i Sant Esteve Sesrovires. Els nous mètodes i la forta personalitat del nou míster va fer reviscolar la plantilla que, malgrat tot, ja no seria a temps de lluitar per l’ascens i acabaria la lliga en sisena posició.

Pérez Pavón es va guanyar, doncs, el dret a seguir dirigint el Cubelles i, fins i tot, va començar a planificar la temporada següent i la confecció de l’equip. Motius laborals, però, el varen portar a renunciar al càrrec i el club va apostar per Javi López Llata, estiuejant cubellenc des de petit i vinculat al futbol professional en haver estat preparador físic del RCD Espanyol i del Monarcas Moreira i l’Amèrica, tots dos de la primera divisió de Mèxic. Sota la seva batuta, l’equip va fer una gran primera volta i va aconseguir sumar molts punts als darrers instants dels matxs mercès a la seva gran condició física. Els cubellencs van acabar la primera volta en segona posició però diverses lesions i una certa desmotivació en alguns jugadors clau va fer que l’equip es desenganxés de les places d’ascens al tram final de lliga i acabés la temporada en cinquena posició. Acabat l’exercici, López Llata va optar per no seguir i el club tornava a canviar d’entrenador, Xavi Vilagut, el sisè en quatre temporades.

La primera experiència de Vilagut al capdavant del Cubelles cal valorar-la com de transició, en ser el seu primer any com a entrenador amateur i, so-

un joc fonamentat en la possessió de la pilota i el control del partit i, malgrat quedar desenganxat de les places d’ascens ja al Nadal, va aconseguir anar de menys a més i cloure l’any esportiu en una meritòria sisena posició.

Enguany, atesa la importància de la temporada, la plantilla s’ha reforçat amb una sèrie de jugadors sortits del planter del Cubelles i alguna incorporació de força nivell, que s’afegeixen als juvenils que pugen de categoria i que fan de l’equip un dels favorits a lluitar per l’ascens, tal com també ha apuntat el president del club, Toni López. A banda del primer equip, actualment, el CF Cubelles gaudeix d’una base en un excel·lent estat de salut que suma uns 330 jugadors i confia que la instal·lació de gespa artificial al camp annex del Poliesportiu permeti fer un salt de qualitat que garanteixi el futur del club no només cinquanta anys més, sinó in sæcula sæculorum.

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

(34

Un concert per recordar: Sau Al CF Cubelles algú va tenir l’arriscada idea de contractar el grup musical Sau amb motiu de la Festa Major de 1991, tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir uns ingressos extres que ajudessin a la sempre malmesa economia de l’entitat.

La directiva, encapçalada per Francisco Panduro i ben secundada per la resta de membres del primer equip, aficionats i familiars, es va llençar a la piscina i va lligar l’actuació de Sau per uns 24.000 euros de l’època. I no es tractava d’un concert qualsevol, sinó del número 100 de la seva gira Quina nit. Aquell 10 d’agost també s’inaugurava la discoteca Maduk, de manera que els assistents al concert, a més, podien anar després al local amb la mateixa entrada. Jugadors i directiva es van encarregar de promocionar l’actuació i de tota la logística necessària, com la publicitat i enganxar cartells per tot arreu.

Els nervis eren a flor de pell ja que es jugaven molts calers i, en cas de punxada, tots els implicats haguessin hagut de respondre amb el seu patrimoni atès que el club no disposava, ni de lluny, d’aquesta quantitat. Per acabar de donar bombo al concert de Sau, l’organització va gaudir de la col·laboració de la Cadena 100 i del seu locutor estrella, Albert Malla, que posteriorment va emetre una entrevista a Pep Sala i Carles Sabater des de la mateixa discoteca, plena a vessar i que en un primer moment va perillar davant la inicial negativa dels seus propietaris, que ja tenien prou gent al recinte i no donaven a l’abast.

Per acabar-ho d’adobar, poca estona abans que s’obrissin les portes va caure un fort xàfec que va enfangar els accessos al pavelló del Poliesportiu. El que hauria pogut ser un seriós entrebanc per a la celebració del concert es va convertir, paradoxalment, en la darrera empenta perquè l’esdeveniment fos tot un èxit. El mateix dia també hi havia programat un concert de Loquillo a Calafell, però a l’aire lliure, de manera que la pluja va obligar a suspendre l’actuació i molta de la gent que havia d’assistir-hi va optar per desplaçar-se fins a Cubelles. “Va venir gent de tot Catalunya i es van superar totes les expectatives”, recorda Ciscu Morcillo, qui reconeix, alhora, un pèl d’inconsciència. “Sincerament, no sé si ara ens atreviríem, ja que eren molts diners i ens hi jugàvem molt”, sentencia.

Després de descomptar el pagament al grup, la part de l’SGAE i el preu de la publicitat contractada, es van obtenir uns 5.000 euros de benefici que van servir, fonamentalment, per pagar botes per als jugadors, fer una estada a Puigcerdà i organitzar diversos sopars de germanor. Per cert, que només uns dies després del concert de Sau, el club també va gestionar la barra de l’actuació d’Els Pets, que l’Ajuntament va organitzar per la Festa Major. “Era una època en què estàvem molt units i l’ambient era excel·lent. Fèiem festes on els jugadors desfilaven en roba interior, anàvem de viatge a Alacant o Benidorm i alguns diumenges al matí, quan havíem jugat dissabte i els nanos tornaven de farra, em despertaven perquè els fes xocolata amb xurros o bé me’ls trobava a la piscina de casa”, rememora Morcillo.

Anys abans, durant la dècada dels 70, una de les persones que va exercir de tresorer al club, Jordi Font Vila, recorda que l’entitat sempre anava justa de diners i que s’havia de ser molt curós amb les despeses. “Un any però, recordo que vam fer loteria i va tocar el reintegrament. Com que era una quantitat petita, molta gent no va anar a cobrar i els diners van quedar per al club. Va ser de les poques vegades que vam poder anar una mica més alegres...”, afirma Font.

Loteria i música, dos recursos tan vàlids com qualsevol altre per mantenir ben viva la flama del futbol a la vila. Per cert, que al Youtube es pot veure un vídeo de l’actuació de Sau aquell 10 d’agost de 1991 a benefici del CF Cubelles.

Temporada 2009-10, el CF Cubelles torna a la 1a Territorial. Drets: Rubén, Lolo, Quique, Francesc, Sergi, Dan, Franc, Ricky, Xavi, Bubu, Alberto, José Ángel (president), Ferran i Delfí (entrenador). Ajupits: Campos (massatgista), José Luis (delegat), Óscar, Vives, Aleix, Javi, Gerard, Gonzalo, Jesús i Luismi.

Fons documental i agraïments Bibliografia GARCIA Izquierdo, Lolo: Del verd i carbassa al blau. 40 anys de la fundació del CF Cubelles (1967-2007). Ajuntament de Cubelles i Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, 2007.

MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009.

PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan; FONOLL, Núria; MARTÍNEZ, Xavier; PUIG ROVIRA, Francesc Xavier: Història gràfica de Cubelles (1970-2000). Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, 2001.

Arxius Arxiu Nacional de Catalunya (Fons de la Federació Catalana de Futbol).

Arxiu Ràdio Cubelles.

Arxiu Canal Blau.

Arxiu Departament Comunicació Ajuntament de Cubelles.

Arxiu particular de Joan Vidal.

Hemeroteca L’Atzavara.

Barcelona Deportiva.

El Full de Cubelles.

El Mundo Deportivo.

Villanueva y Geltrú.

Agraïments Manuel Campos, Dani Font, Jordi Font, Pere Gelabert, Joan Imbernon, Antonio López Martos, José Manuel Martínez, Juan Antonio Mateo, Francisco Morcillo, Antoni Pineda, Lluís Pineda i Narcís Pineda.

Portada Joan Imbernon, Salvador Fonoll i Pere Gelabert van rebre un homenatge el 15 d’agost de 1967, en el partit de Festa Major (Fons Antoni Pineda).

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

Fotografies Fons Antoni Pineda.

Montse Torrado.

Col·leccions de Pere Gelabert, Antonio López, Lluís Pineda i Francisco Morcillo.

CF Cubelles.

35)

(36

Agost 2017

Breu història del Club de Futbol Cubelles (1967-2017)

)

37

Cubelles Festa Major 2017

Cubelles Festa Major 2017

Josslyne Marmottan Colors de viatge

)

38

Les exòtiques faccions gairebé orientals de la Joss, artista mexicana i catalana a parts iguals, ens suggereixen un viatge cinematogràfic, una volta al món sempre vers l’Occident, passant pel Mèxic, on la “xinita” Joss ha trobat el seu particular paradís de colors i sabors, marxant d’allà a la Índia, Xina, Vietnam, Tailàndia… altres països amb personalitat i gastronomia forta i expansiva, per a retornar al melic dels seu Garraf, que és Cubelles.

La nova exposició COLORS DE VIATGE que mostra aquest any és una antologia i diversitat d’un mon inabastable.

Les pintures viatgeres de la Joss ompliran de somnis i quimeres l’esperit dels seus viatges.

L’artista cubellenca, resident a Ciutat de Mèxic, torna al Mediterrani per a relligar i retrobar les essències nadiues. S’ha dedicat a la pintura com a mitjà d’expressió vivencial, el seu és un art que traspua la personalitat expansiva transmetent vida en els colors i les formes. Experimenta amb els nous mitjans tecnològics alhora que torna a interpretar motius antics utilitzant materials naturals com l’escorça del jonote, l’Amate un arbre semblant al ficus. La natura, el mar, la cal·ligrafia de la

lluna i les flors morades i grogues de les xicrandes sobretot, provoquen estats de percepció intensa, que Joss tradueix en quadres on la fotografia intervinguda acaba convertint-se en una abstracció pròxima al lirisme de les afeccions subjectives, un crit d’alegria que ens retorna als sentiments vitalistes més profunds, una visió que dóna pas a percebre la emotivitat a flor de pell.

Joss Marmottan volta el món i torna al Born on els amics esperen la seva joia de viure, on els esperits i els deus lars de Can Travé guarden la memòria d’indians i americans, havaneres i ranxeres mexicanes, nostàlgiques històries amb regust d’Amèrica que ella ens retorna.

Ciutadana del món ens regala petits tresors i pluja de colors que podrem contemplar a Cubelles, al Centre Social, tot el mes d’agost, l’exposició COLORS DE VIATGE que inunda la mirada i ens fa apreciar la lleugeresa de la vida i el imperceptible però irremeiable pas del temps….fent visible lo invisible Isidre Roset i Juan Crític d’art

)

39

Cubelles Festa Major 2017

Cubelles Festa Major 2017

Festa Major 2017 De l’1 al 31 d’agost

A la sala d’exposicions del Centre Social, exposició de pintures de Josselyne Marmottan. Inauguració 3 d’agost a les 19.30 h.

De l’11 al 15 d’agost

A la sala d’actes de la Parròquia, exposició dels 20 anys de la Confraria del Via Crucis de Cubelles.

Inauguració 11 d’agost a les 19.00 h.

5 i 6 d’agost

En aigües de Cubelles, trofeu Araytor de categories optimist, patí de vela junior i sènior. Organitza: Club Marítim Cubelles.

Dissabte, 5 d’agost )

40

A les 20.00 h, 9a Caminada Nocturna des de Cubelles fins a Comarruga. Sortida a l’espai natural del riu Foix passant pel pg. de la Mar Mediterrània, Cunit, Segur de Calafell, Calafell, Sant Salvador i arribada a Comarruga, a la zona del llac artificial d’aigües termals. Dificultat baixa. Tornada amb autocar. Organitza: Fauna de Cubelles.

Diumenge, 6 d’agost

A les 9.30h., al camp de futbol Josep Pons i Ventura, partit de veterans: Agrupació Esportiva Veterans de Cubelles – UD Cornellà.

Divendres, 11 d’agost

Al vespre, assaig general de l’Agrupació de Balls Populars pels carrers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. de la Vila. A partir de les 22.15 h. cercavila amb els Bandarra Street Orkestra fins arribar a la pl. del Mar on continuarem amb el seu concert i a continuació Dj Marsal Ventura i Dj Ferry Lip. A partir de les 01.30 h., als jardins del casa del polígon, Festival de Música Electrònica. Artistes: Dave Sinner, Boiz i Guillem Ruiz. Organitza: Associació de Joves de Cubelles.

12 i 13 d’agost

En aigües de Cubelles, regata XLVI Trofeu de Cubelles per les categories optimist, patí de vela junior i sènior. Organitza Club Marítim Cubelles.

Dissabte, 12 d’agost

De les 8.00 a les 23.00h., al camp Josep Pons i Ventura, 5è Torneig de Futbol 7.

Organitza: Club Esportiu Cubelles.

A les 18.00 h., a l’espai natural de la desembocadura del Foix, 12è Concurs de Dibuix Infantil Fauna de Cubelles. Organitza: Fauna de Cubelles.

Dijous, 10 d’agost

A partir de les 18.00 h., a la pl. del Mercat, Motocròs Vila de Cubelles i Cursa Americana. Informació i inscripcions de voluntaris al 654 82 42 11.

Organitza: Moto Club Cubelles.

A les 21.00 h., a la pl. Pere Quart, festa Holly amb Dj Chus i animació. Venda pols de color en la mateixa plaça.

A partir de les 21.00 h., a l’Hort del Rector, terreny al costat de la pl. del Mercat, 12è Cubelles Rock City amb les actuacions de Hard Buds (Girona), Hamka (Niça, França), The Electric Alley (Cádiz) i Leather Heart (Madrid). Organitza l’Associació Juvenil Freerock

A les 22.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, l’espectacle d’humor En Peyu i en Dani. Entrades 5,00€ anticipada i 7,00€ taquilla.

A les 22.00 h., al costat de l’Oficina de Turisme de la platja, sardanes amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

A partir de les 19.00 h., al pg. Marítim, al costat de l’Oficina de Turisme de la platja, taller infantil de tortugas mandalas de papiroflèxia. Organitza: Associació Herculito.

Diumenge, 13 d’agost

De les 8.30 fins les 20.00 h., al xiringuito El Viagrot, IV Torneig de Vòlei Platja 4x4 mixt popular.

Organitza Club de Vòlei Cubelles.

De 9.00 a 14.00h., al pavelló del Poliesportiu, Open Popular Tennis Taula. Inscripcions al Poliesportiu. Organitza: Tennis taula i Club Esportiu Cubelles.

A les 19.30 h., a la pl. de la Vila, actuació de Pablo Martin 4tet i ballada de swing.

l’ofrena a la Verge dels productes dels pagesos de Cubelles el ball de cintes de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles.

Aproximadament a les 12.30 h., Sortida d’Ofici i Cercavila per la pl. Santa Maria, c. de Colom, pl. de la Font, c. Àngel Guimerà, c. Joan Roig i Piera, c. Victor Balaguer, c. Major i ballada final d’exhibició dels balls de l’ABPC a la pl. de la Vila.

A les 19.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel Concert de Festa Major amb l’ Orquestra Internacional Maravella. Servei de bar.

A les 22.00 h., a la pl. Vila, nit de Jazz amb Saphie Wells & The Swing Cats.

A les 19.00h., al camp de futbol Josep Pons i Ventura, partit de Futbol de Festa Major del Club de Futbol Cubelles.

Dilluns, 14 d’agost

A partir de les 21.00 h., a la pl. del Centre Social, Sopar a la fresca i a continuació música amb Dj’s Organitza El Cubell.

A les 18.30 h., a la pl. de la Vila, exhibició de balls de les colles de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, i tot seguit Cercavila Popular. Recorregut: pl. de la Vila, c. Major, c. Víctor Balaguer, c.

Joan Roig i Piera, pg. Narcís Bardají, av. Mediterrani i arribada a la pl. del Mar. En arribar a la plaça Ballada conjunta de tots els balls de l’ABPC. A les 23.00 h., al pg. Marítim, Castell de Focs d’Artifici, tot seguit, Cercavila Nocturna dels balls populars amb la col·laboració de GIRC.

Dimarts, 15 d’agost

En aigües de Cubelles, Trofeu Grues Sant Jordi per parelles de categories patí de vela junior i sènior. Organitza Club Marítim.

A les 10.45 h., a l’església Santa Maria de Cubelles, Entrada d’Ofici i Missa Solemne. Realitzaran

41

Dimecres, 16 d’agost

A les 20.00 h., a la pl. Pere Quart, espectacle de circ Oniricus amb la Troupe Malabó.

A les 21.30 h., a l’av. Jaume I / c. Mota de Sant Pere, Cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Si Déu vol. *Cal portar cadires

Dissabte, 19 d’agost

De les 17.00 a les 21.00h., al camp de futbol Josep Pons i Ventura, partit de futbol 3x1 de Festa Major. Organitza: Club Esportiu Cubelles.

A les 22.00 h., a la platja llarga, davant Oficina de Turisme, havaneres amb el grup La Guingueta i en acabar llançament dels 3 morterets de Fi de Festa Major 2017.

26 d’agost

A les 22.00 h., a la pl. Miquel Martí i Pol, havaneres amb el grup La Guingueta.

Cubelles Festa Major 2017

A les 0.30 h., a la pl. del Mar, Ball de l’Empalmada amb La Banda del Drac i Sixtus.

A les 23.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel Ball de Festa Major amenitzat per l’Orquestra Internacional Maravella. Servei de bar.

)

A les 12.00 h., a la pl. del Castell, Llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major i a continuació, als Jardins de Can Travé, Pregó de Festa Major, a càrrec de Salvador Estalella i Montaner.

Cubelles Festa Major 2017

)

42

Dijous 10 d’agost Espectacle d’humor En Peyu i en Dani

A les 22.00 h. al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel Entrades 5,00€ anticipada i 7,00€ taquilla.

Divendres 11 d’agost

Concert amb els Bandarra Street Orkestra + Dj Marsal Ventura + Dj Ferry Lip

A partir de les 23.00 h. a la plaça del Mar.

)

43

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

44

Dissabte 12 d’agost

Sardanes amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona

A les 22.00 h. al costat de l’Oficina de Turisme de la platja

EXPOSICIÓ VIA CRUCIS

45

)

Amb l’arribada de Mossèn Joaquim Corominas, a l’any 1.997 es tornar a recuperar la tradició de fer el via crucis per els carrers de la vila, una mica diferent a com es feia antigament, afegint nous passos, fent que la professor del silenci sigui una mica diferent .

Aquell mateix any és fundà la confraria que seria l’encarregada any darrera any de la seva organització.

Amb motiu del XX è aniversari de la Confraria Via Crucis de Cubelles, es celebra una exposició de tots els elements que el formen, com mantells i vestits de la Mare de Deu la Dolorosa, vestits dels romans etc.

AQUESTA EXPOSICIÓ LA PODRE-HO VEURE A LA CASA PARROQUIAL INAUGURACIÓ: DIVENDRES DIA 11 a les 7 tarda DIES : 12, 13 i 14, MATÍ de 11 a 2/4 d’1. TARDA de 7 a 9 • DIA : 15 de 11 a 2/4 d’1

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

46

)

47

Cubelles Festa Major 2017

Cubelles Festa Major 2017

Diumenge 13 d’agost )

48

Pablo Martín 4tet i ballada de swing A les 19:30 h. a la plaça de la Vila,

Nit de Jazz amb Saphie Wells & The Swing Cats

A les 22.00 h. a la plaça de la Vila

Dilluns 14 d’agost

Castell de Focs d’Artifici

A les 23.00 h. al passeig Marítim

)

49

Cubelles Festa Major 2017

A les 0.30 h. a la placa del Mar Ball

Empalmada de Festa Major amb La Banda del Drac

Dilluns 14 d’agost

)

Cubelles Festa Major 2017

50

Dilluns 14 d’agost A les 0.30 h. a la placa del Mar

Empalmada de Festa Major amb Sixtus

)

51

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

52

Dimarts 15 d’agost

)

A les 19.00 h. i a les 23.00 h. al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel

Concert amb l’Orquestra Internacional Maravella

53

Cubelles Festa Major 2017

Cubelles Festa Major 2017

)

54

Dimecres 16 d’agost Cinema a la fresca

A les 21.30 h. a l’av. Jaume I/ c. Mota de Sant Pere *Cal portar cadires

)

55

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

56

)

57

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

58

)

59

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

60

)

61

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

62

)

63

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

64

)

65

Cubelles Festa Major 2017

Cubelles Festa Major 2017

)

66

Rooibos El secreto de Ă frica

)

67

Cubelles Festa Major 2017

) Cubelles Festa Major 2017

68