Fiesta de Chicos y Grandes! Les Festes Majors durant el franquisme (1939-1978) by AjCubelles

Beca d’Investigació Local de la Vila de Cubelles 2002 Marta Blanch i Falp - Joan Pujol i Fauquer Edita: Ajuntament de Cubelles Primera edició: abril de 2004 Dipòsit Legal: B-22.746-2004 Disseny portada, reprografia i maquetació: Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles Tiratge: 300 exemplars

ÍNDEX Pàg. AGRAÏMENTS ...........................................................................................

INTRODUCCIÓ ..........................................................................................

ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR .......................................................

1.1.

El franquisme i els programes de Festa Major .................................................... Annex fotogràfic ................................................................................................... Annex documental ............................................................................................... Notes ......................................................................................................................

13 34 38 41

1.2.

Els programes de Festa Major i les transformacions econòmiques i socials de Cubelles.................................................................................................................. - Els escrits ............................................................................................................ - Els anuncis .......................................................................................................... Annex fotogràfic ................................................................................................... Annex documental ............................................................................................... Notes ......................................................................................................................

43 43 48 56 61 69

1.3.

L’aspecte formal dels programes ......................................................................... Annex documental ...............................................................................................

71 72

ELS AJUNTAMENTS CUBELLENCS DEL FRANQUISME ............................

2.1.

Els ajuntaments i l’organització de la Festa Major ............................................. - El primer Ajuntament: la comissió gestora ...................................................... - La repressió: els expedients de depuració ........................................................ - Organització de les primeres festes majors de la postguerra ......................... - El primer relleu a l’Ajuntament ........................................................................ - L’anomenada democràcia orgànica .................................................................. - La Festa Major durant l’alcaldia de Joan Albet ............................................... - Les festes durant l’època de Josep Maria Batet ............................................... - Els darrers anys del franquisme a l’Ajuntament .............................................. Annex documental ............................................... ............................................... Notes ............................................... ............................................... .....................

85 85 85 88 89 90 92 96 97 101 116

2.2.

La composició dels ajuntaments ..........................................................................

119

LA FESTA MAJOR A CUBELLES .................................... ...........................

127

3.1.

La festivitat de la Mare de Déu d’agost ..............................................................

129

3.2.

Els actes religiosos ................................................................................................. - L’Ofici .................................................................... ............................................. - Els intèrprets i les composicions ........................................................................ - Els sermons .................................................................... .................................... - La missa de comunió general ............................................................................ - La missa de difunts .................................................................... ....................... - Altres misses .................................................................... .................................. - La novena a la Verge Maria .............................................................................. - El repic de campanes ......................................................................................... - L’exposició mariana ........................................................................................... - La tómbola ........................................................................................................ - El Centre Catequístic Parroquial de Mossèn Miquel ....................................... - El Centre Parroquial de Mossèn Josep ............................................................. Annex fotogràfic ................................................................................................... Annex documental ............................................................................................... Notes ......................................................................................................................

131 131 133 135 137 138 139 140 142 144 145 148 148 150 152 155

3.3.

Els actes festius .....................................................................................................

159

3.3.1.

Els actes folklòrics: ................................................................................................ - Les sardanes ....................................................................................................... - La cercavila de balls populars ........................................................................... - Les matinades i la diana .................................................................................... - L’entrada i la sortida d’ofici .............................................................................. - L’esbart (“bailes regionales”) ............................................................................ - El cant coral ........................................................................................................

159 159 162 165 166 168 169

3.3.2.

Els espectacles: ...................................................................................................... - Espectacles pirotècnics. El castell de foc ........................................................... - El teatre .............................................................................................................. - La sarsuela ......................................................................................................... - Els espectacles de varietats ............................................................................... - La cançó catalana .............................................................................................. - El cinema ............................................................................................................ - Els concerts ......................................................................................................... - Els balls ............................................................................................................... - Els envelats ......................................................................................................... - Les orquestres de Festa Major .......................................................................... - Les desfilades de moda ..................................................................................... - Les eleccions de “Miss” ..................................................................................... - Els festivals infantils ........................................................................................... Annex fotogràfic ................................................................................................... Annex documental ............................................................................................... Notes ......................................................................................................................

169 169 171 174 174 176 176 177 178 178 188 190 190 190 194 202 215

3.4.

Els actes esportius i culturals ................................................................................

219

3.4.1.

Actes esportius: ..................................................................................................... - Tir al plat ............................................................................................................ - Boxa .................................................................................................................... - Ciclisme ............................................................................................................... - Futbol ................................................................................................................. - Tennis de taula ................................................................................................... - Motociclisme ...................................................................................................... - Bàsquet .............................................................................................................. - Regates ............................................................................................................... - Arts marcials ....................................................................................................... - Handbol .............................................................................................................. - Escacs .................................................................................................................. - Cros .....................................................................................................................

219 219 221 221 222 226 228 228 229 230 230 230 230

3.4.2.

Altres activitats competitives: .............................................................................. - Concurs d’habilitat tractorista .......................................................................... - Gimcana motociclista ........................................................................................ - Gimcana automobilística ................................................................................... - Gimcana ciclista ................................................................................................. - Joc de ciutat .......................................................................................................

230 230 231 231 232 233

3.4.3.

Actes culturals ....................................................................................................... - Concurs de fotografia ....................................................................................... - Concurs de pintura ràpida ................................................................................ Annex fotogràfic ................................................................................................... Annex documental ............................................................................................... Notes ......................................................................................................................

233 233 235 238 245 249

3.5.

Les notes de l’organització ...................................................................................

251

CONCLUSIONS...........................................................................................

257

BIBLIOGRAFIA, ÍNDEX DE QUADRES I GRÀFICS, ÍNDEX DELS ANNEXOS FOTOGRÀFICS i DOCUMENTALS .............................................................

263

AGRAÏMENTS JOAN ALBET I MIRÓ FRANCESC ANDREU I FALSETO PEPITA BERTRAN I ROBERT DOLORS BONEL I PÉREZ EMÍLIA CARMONA I FONTANALS JOSEP CASTELLVÍ I ALBA ROSA MARIA ESCARDÓ I ROSELL LLUÍS FAUQUER I FERRER CARME FERNÁNDEZ I VILLAGRASA HELENA FERRER I HERRERA NÚRIA FONOLL I MALLOFRÉ FRANCESC XAVIER FONT I VERDAGUER ROSA FONTANALS I BERTRAN CARME HERNÁNDEZ I ROCA JOAN IMBERNÓN I GIBERT LLUÍS JUNCOSA I ROMAGOSA JOSEP MARIA JUNCOSA I XIFRA MARGARITA LLEÓ I CIBIACH MOSSÈN JOAQUIM LLUÍS COROMINES JOSEP MARCILLAS I MASSUET JOSEP MARSÉ I SOLÉ RAÜL MUDARRA I CARMONA CATALINA MURCIA I PEÑALVER MIQUEL PADRENY I RIBAS LLUÍS PINEDA I GAVALDÀ MARIA OLIVA I FRANCÈS JOSEFA ORDAZ I OLIVA CARME RIGOL I MAGDALENO FERRAN ROMEU I ROMEU ENRIQUETA ROSELL I FONTANALS ISIDRE ALBERT ROSELL I GUAL MARGARIDA ROSELL I JANÉ JOSEP SÁNCHEZ I BOSCH ANTONI VILLALTA I GUZMÁN FRANCESC XAVIER VIRELLA I TORRAS AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE CUBELLES AJUNTAMENT DE CUBELLES BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CUBELLES CLUB MARÍTIM CUBELLES DIARI DE VILANOVA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CUBELLES SOCIETAT L’ALIANÇA CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: JOSEP ENRIC CALERO I MARTÍ, Professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’IES de l’Arboç 8

INTRODUCCIÓ

Aquest treball que us presentem tracta de les festes majors de Cubelles en el període comprès entre el 1939 i el 1978, des de l’acabament de la guerra civil fins a l’arribada dels primers ajuntaments democràtics. Analitzem els anys de la dictadura franquista i els primers de la transició. Posem com a data de finalització d’aquest estudi, el 1978, perquè a partir de les eleccions municipals del 79 s’obre als municipis un nou període de llibertats i un nou model de gestió, i, per tant, d’organització de la Festa Major. A Cubelles, en aquest període de quaranta anys, es donen les transformacions econòmiques i socials més importants del passat segle. Un poble petit, d’uns 700 habitants dedicats majoritàriament a la pagesia, esdevé, com d’altres poblacions veïnes, en un centre d’atracció turística i es converteix en una vila oberta al mar, gràcies a l’interès que desperten les seves platges entre la gent vinguda de fora. Aquest fenomen, el de l’estiueig, ja es detecta en els anys de la postguerra, tot i que serà en les dècades dels 60 i 70 quan la població s’omplirà d’estiuejants, produint-se el consegüent creixement urbanístic i el primer boom de la construcció: nous habitatges, molts de segona residència, destinats a una població procedent principalment de Barcelona i el seu cinturó industrial. Aquesta situació, donarà força vida als nous negocis cubellencs, basats en el comerç, l’hosteleria i la construcció. Pel que fa a la vida social de Cubelles, acabada la guerra, l’única societat que subsistí fou l’Aliança o el Cafè de Dalt (durant el franquisme Café Nacional). L’altra entitat existent, ca l’Armengol o el Cafè de Baix, no fou autoritzada a funcionar com a tal, i hagué d’obrir només com a bar. Per aquesta raó, l’Aliança, conjuntament amb l’Ajuntament, va tenir tot el protagonisme, durant molts anys, en l’organització de la Festa Major. Amb l’excepció del Centre Catequístic de mossèn Miquel Estruch, el qual també col·laboraria en les festes durant un temps, haurem d’esperar a principis dels anys 70 per veure com altres entitats, especialment les esportives, entren a formar part de les comissions de festes o decideixen responsabilitzar-se de l’organització d’actes concrets de la Festa Major. L’objectiu prioritari d’aquest estudi ha estat donar a conèixer la festa i tot el que l’envolta: actes, implicació de les persones i entitats, organització i financiació ... També hem volgut situar-la en el context històric en el que es va desenvolupar i 9

descobrir les repercussions que aquest va tenir en el poble i les seves tradicions. Però, sobretot, hem intentat, amb aquest treball, contribuir a recuperar i preservar la memòria històrica de Cubelles. La recerca ha estat exhaustiva i les principals fonts consultades han estat: - Els Llibres d’Actes dels Plens i els de Comptes Municipals de l’Arxiu Municipal de Cubelles - L’Arxiu Parroquial - Els programes de Festa Major - Les publicacions locals, com “La Veu de Santa Maria” i “El Cloquer”, que amablement ens han fet arribar els col·laboradors que han acudit a la nostra sol·licitud d’informació. - L’arxiu del “Diari Vilanova” Però, d’aquesta tasca de recerca, el que ha esdevingut més interessant ha estat la recollida dels testimonis orals, que ens han explicat les seves vivències i els seus records. A tots ells quedem molt agraïts, i volem deixar constància que sense la seva cooperació aquest treball hagués sortit molt més minso. Ara bé, no sempre la recollida d’informació ha estat fàcil. Així, tot i la col·laboració de L’Aliança, ens hem trobat que l’arxiu d’aquesta societat és pràcticament inexistent. En d’altres casos, hem hagut de lamentar la falta de col·laboració de persones que durant molts anys van estar al capdavant de l’Ajuntament de Cubelles. El treball ha estat estructurat en tres grans apartats. En el primer, hem analitzat la influència de la política franquista i l’evolució econòmica i social de Cubelles, a partir dels programes de Festa Major. En el segon, hem estudiat l’organització de la Festa Major, així com l’evolució dels diferents governs municipals del franquisme, d’acord amb els llibres d’actes de les sessions municipals. I en el darrer, hem detallat tots els actes, classificats en tres grans apartats: religiosos, festius i esportius i culturals. Al final de cada capítol s’hi han inclòs uns annexos fotogràfics i documentals. També voldríem aclarir el perquè del títol. “¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!” . És una expressió trobada en la presentació del programa de la Festa Major de l’any 1941, “organizado por la COMISIÓN DE FESTEJOS DE F.E.T. Y DE LAS J.O.N.S.”, i que acaba d’una manera molt adient per l’època: “¡Arriba España!” i “¡Viva España!”. Vol ser el reflex d’una manera de pensar i d’expressar-se. Per acabar, creiem necessari explicar la raó per la qual hem decidit fer aquest treball. El fet d’estar vinculats a l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles des de fa set anys, i, per tant, en l’organització de la Festa Major, ens ha fet despertar un interès per conèixer-la millor, i aquesta inquietud volem fer-la extensiva a totes aquelles persones que comparteixin aquesta motivació. MARTA BLANCH i JOAN PUJOL

1- ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR

Els Programes de Festa Major

1.1. EL FRANQUISME I ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR “Habría que ver cuándo se ha prohibido hablar una lengua en España y con qué intensidad”, són les paraules d’una ministra de “Cultura”, Pilar del Castillo, posant en dubte la persecució i prohibició de les diferents llengües parlades a l’Estat espanyol. Però cal recordar que aquestes declaracions van estar fetes el 7 de maig de 2001 i no durant l’època franquista... Són un bon exemple d’un tipus de tarannà encara viu. Molts historiadors han parlat de genocidi cultural, destacant-ne els intents de destrucció de la llengua catalana. Aquest genocidi és una manifestació més de la repressió de la dictadura, molt dura a Catalunya per la concepció d’estat centralista i unitari que tenia Franco, el qual considerava el nacionalisme català un perill separatista. “La Unidad de la Patria”, “España, Una y Libre” seran conceptes que revelaran la lluita contra tota diferència nacional i per implantar un nacionalisme de caire espanyolista i uniformista. Són moltes i prou conegudes les fonts històriques reflex d’aquesta persecució cultural, però val la pena tornar a recordar-ne unes poques, ja que alguns aspectes del passat històric s’obliden fàcilment: Des del primer moment d’ocupació militar de Catalunya es prohibeix totalment l’ús públic del català, deixant de ser la llengua cooficial. Aquesta situació és prou evident en una circular que es va fer publicar al “Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona”: “No obstante las exhortaciones y facilidades publicadas por el excelentísimo Ayuntamiento de esta capital para que desapareciesen de los edificios públicos y privados, así como de las entidades que de cualquier modo se relacionan con el público, toda especie de inscripciones no redactadas en el idioma nacional, es patente que restan aún visibles excepciones concebibles más bien como efecto de negligencia, que de absurda rebeldía. Pero, como dicha orden ha de ser cumplimentada, y Barcelona y su provincia han de ofrecer a sus residentes y visitantes nacionales y extranjeros el aspecto de una tierra tan íntegramente española como lo fué en los tiempos de su más gloriosa tradición, en que los Monarcas, inmortales fundadores del Imperio Español, se complacían en residir en esta urbe como en su propia sede, he dispuesto conceder un plazo que terminará el día 15 del corriente mes de Septiembre para que desaparezcan los restos que quedan de inscripciones rojo-separatistas y sean substituidas por textos correctamente redactados en el idioma nacional ... Las entidades que demostrasen, con documentación, haber intentado oportuna aunque infructuosamente, por escasez de papel, la sustitución de sus documentos y papeles impresos no redactados en el idioma nacional, podrán imprimir el reverso o páginas libres, cruzando el texto no español con la frase ¡Arriba España!, que se imprimirá en tinta roja y gruesos caracteres sin perjuicio de sustituir con toda urgencia tales impresos. A partir del día 16 inclusive, los contraventores de esta orden pagaran de 100 a 1000 ptas. diarias, según su posición económica, participando en un 25 por 100 del importe de las multas en firme, los denunciantes de casos justificados... Barcelona, 4 de Septiembre de 1939. Año de la Victoria. El Gobernador Civil. Wenceslao González Oliveros 1

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Certament, a Catalunya sols queda tolerat l’ús privat del català, quedant aquest desterrat de la vida comercial, administrativa i pública; dels centres d’ensenyament, cosa que comporta la depuració dels mestres de parla catalana i la seva substitució per mestres castellans; desaparegué de conferències, de la ràdio, de la publicitat, dels diaris, revistes, llibres i tota mena d’escrits, com és el cas dels programes de festes. També es prohibí l’ús de l’idioma o de referències a personatges o fets històrics catalans en els noms de pila i dels carrers, en la toponímia, en els establiments comercials i d’hostaleria. La mateixa situació es produí en el món de l’espectacle: teatre, cinema, actuacions en envelats..., etcètera. “Debe señalarse también como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación de algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determinados Registros buen número de nombres, que no solamente estan expresados en Idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la Patria... En su virtud, DISPONGO: Art.1. En todo caso tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano”. Ordre ministerial del 18 de maig de 1938. Tomás Domínguez Arévalo, Comte de Rodezno, Ministre de Justícia2

També l’Església, especialment la jerarquia, va acatar la nova situació d’espanyolització, quedant prohibit el català en els actes religiosos de tot tipus: misses, rosaris, novenes, catecisme, publicacions, ... Un document oficial de la Diòcesi de Barcelona així ho prova: “A los reverendos rectores de iglesias. Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendo Rectores de iglesias, en la seguridad de que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la lengua española El Vicario General, José M. Torrent, C. O. Barcelona, 2 de Marzo de 1939”3

Ara bé, tot i que un sector de l’Església va tenir una complicitat evident amb el règim, també cal assenyalar l’existència d’un altre sector que sumà a les activitats de suport contra la repressió. Molts capellans van deixar les parròquies per fer-hi actes diversos: assemblees, reunions de joves, activitats culturals (teatre, esbarts dansaires...), centres excursionistes (els escoltes), etc. Un bon exemple el tenim a Cubelles amb el grup catequístic de mossèn Miquel Estruch, un home del qual es destaca la voluntat de ser amic de tothom i de contribuir a suavitzar les diferències existents des de la guerra. D’aquest, Joan Imbernón ens diu4: “En aquella època com que hi havia allò que no ens podíem reunir, mossèn Miquel va aconseguir fer aquest centre catòlic i era l’únic lloc on ho podíem fer sense que ningú no ens digués res ... mossèn Miquel tenia molta mà i la guàrdia civil no s’hi va posar mai, i això que fèiem obres molt catalanistes, amb molta força ... en comptes d’anar tombant pels carrers, el jovent ens reuníem allà dintre, i a part del teatre vam fer ballets, el coro...”

Els Programes de Festa Major

Pel que fa a l’ensenyament, molts tenim a l’abast els textos escolars de la nostra infància o la dels nostres pares, els quals ens mostren, no sols la repressió de la nostra llengua, sinó el rebuig que la diversitat cultural despertava en les autoritats del règim, les quals aplicaven una total, i sovint ridícula, censura en tot tipus de llibres i publicacions. De la primera època del franquisme podem destacar el següent text de formació política escolar, creiem que no necessita cap comentari: - La lengua castellana será la lengua de la civilización del futuro porque el inglés y el francés, que con ella pudieran compartir esta función, son lenguas tan gastadas que van camino de una disolución completa. - ¿Se habla en España otras lenguas más que la lengua castellana? - Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues aparte de ésta sólo se habla vascuence, que, como lengua única, sólo se emplea en los caseríos vascos y queda reducida a funciones de dialecto por su pobreza lingüística y filológica. - ¿Y cuáles son los dialectos principales que se hablan en España? - Los dialectos principales que se hablan en España son cuatro: el catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallego. Menéndez-Reigada: “Catecismo Patriòtico”-Salamanca, 19395

Així doncs, durant la postguerra el franquisme es mostra com una de les més terribles dictadures, sense els antifaços posteriors que pretenien dissimular el que no es podia amagar: un govern totalitari i autoritari, que havia estat amic de Hitler i Mussolini, que suprimiria totes les llibertats democràtiques i menysprearia els drets humans durant quasi quaranta anys: exili, execucions, tortures, empresonaments, depuracions, discriminacions, prohibicions... El règim s’obsessiona per la “Unidad y grandeza de España”; fa constants referències a l’antic passat gloriós, l’Imperi Espanyol, els Reis Catòlics, les gestes del Cid,...; destaca els valors d’una pàtria catòlica i de costums morals cristianes, “España, Dios y Orden”, “Guerra de Liberación” i “Cruzada”...; exalta la figura de Franco: “Invicto Caudillo”, “El Caudillo, sólo responsable ante Dios y la Historia”, “¡Viva Franco! ¡Arriba España!”...; idealitza i converteix en herois els polítics morts de Falange i el Bloque Nacional, José Antonio (“El Ausente”) i Calvo Sotelo (“Protomártir”); utilitza uns simbolismes i un discurs retòric exaltat, on apareixen constantment conceptes com: Patria, nacional, español, Dios, cruzada, glorioso pasado, imperio, civilización , judeo-masónico, rojos, separatistas, etcètera. Els anys 40 i principis dels 50 són temps de mal viure també a Cubelles. Ara bé, en un poble d’uns 700 habitants, on quotidianament tots parlaven en català, la pressió social espanyolitzadora segurament no seria tant opressiva, a diferència dels nuclis urbans més grans. La repressió de la llengua catalana es manifestà, tal i com ordenaven els decrets anteriorment citats, a nivell oficial i protocol·lari, en el canvi de noms de pila, de carrers, d’establiments comercials i hostalers, en els actes religiosos i en la redacció d’escrits públics, com els programes de Festa Major, on trobem les obsessions, consignes, tics, simbolismes i llenguatge propis del règim. Els programes més interessants, pel que fa a la repressió cultural i ideològica, són els dels anys 1940 a 1954: 15

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Fins 1945, Cubelles està regida per la Comissió Gestora nomenada en acabar la guerra, al cap de la qual hi ha Josep Rovirosa Guasch. Els programes d’aquest període estan escrits íntegrament en castellà. Però, a partir de 1946, i durant uns anys, apareixen algunes poesies en català. Aquest fet, coincideix amb canvis a l’ajuntament, sent nomenat alcalde Josep Marsé i Solé, fins el 1949, any que serà substituït per Joan Albet i Aviñó, alcalde de Cubelles fins el 1960. 1946

“Als peus de nostra Sobirana”, per Abdón Almirall (Document 1)

1948

“Masies” per “X.” i el “Gran Premi” per Abdó Almirall.

1949

“Flors de Cubelles” per Pepeta Almirall Guasch “Granja Catalana” per Maria de Bellmunt “Prop del Foix” per Abdón Almirall

1954

”La casa i l’hortet” per Abdón Almirall “Masies” (ja publicada al programa de 1948) 1-1 Poesies en català publicades en els programes de la postguerra

Ara bé, després d’haver parlat amb Josep Marsé6, pensem que l’aparició de poemes en català no té massa a veure amb el canvi d’ajuntament, que en aquells anys es produïa per decisió de les autoritats superiors: “... Llavors l’alcalde l’anomenava el governador civil. Anava a dit”. “... Llavors cessaven el que els hi semblava.” Josep Marsé també ens explicà que, en aquells temps, la salutació dels programes la feia el secretari de l’ajuntament i que mai ningú els censurava (evidentment no hi havia massa cosa que censurar): - Sr. Marsé, a partir de 1946 trobem poesies en català. Els programes de Festa Major els revisava algú? - No, no... No, i mira que el rector va fer moltes funcions que estaven censurades, i les havien fet... - Es va veure obligat a castellanitzar-ho tot des de l’ajuntament? - Home, jo sóc fill de Catalunya i sempre he parlat en català. Tot i amb això... si m’han manat una cosa...

També els anuncis s’escriuen íntegrament en castellà amb una única excepció, el programa de l’any 1948 en presenta un de “Cal Mela” redactat totalment en català, inclosa l’adreça (fins l’any 1966 no tornem a trobar-ne cap) (Document 2). El vàrem mostrar a Josep Marsé, però ens va dir que desconeixia la seva existència i, per tant, no sabem com es va incloure amb la resta de propaganda castellana i si va haver-hi intencionalitat d’algun tipus. Les adreces i noms dels establiments d’aquests anuncis són una prova més, prou coneguda7, de l’espanyolització i exaltació del règim: 16

Els Programes de Festa Major

Topònims

Carrers i places

Cubellas

Plaza de José Antonio Calvo Sotelo Plaza del Generalísimo Calle del Medio

Villanueva y Geltrú

Calle General Mola Rambla del Caudillo Calle de los Caidos Plaza 18 de Julio Calle Calvo Sotelo Plaza Alcazar de Toledo General Yagüe Plaza España Plaza del Pozo

Establiments Café Nacional

Villafranca o Villafranca del Panadés San Pedro de Ribas San Sadurni de Noya 1-2 Adreces dels anuncis dels programes de Festa Major (1940-1978)

Pel que fa als escrits i salutacions de Festa Major d’aquests primers anys, es caracteritzen per l’ús d’un llenguatge molt retòric, carregat i exaltat, que té la “pretensió” de ser molt culte, deixant-nos, encara avui, bocabadats: “...luego, más tarde, Terpsícore ostentará también su cetro en la honesta danza para solaz recreo de nuestra juventud...“8

Són especialment interessants, pel seu contingut ideològic de postguerra i franquisme, els de 1940 i 1941 (la Festa Major de 1939 no va tenir programa), els de 1945 a 1949 i el de l’any 1954. Generalment centren el tema dels escrits en la descripció paisatgística de Cubelles, de les seves rodalies i dels cubellencs, als quals presenta com a bons i honrats treballadors que vetllen pels seus camps. Remarquen la importància històrica del poble, del seu passat gloriós medieval, de les seves tradicions... També hi ha referències exaltades al “Caudillo”, a la guerra, que anomenen de “Liberación”, a “la Grandeza de España” i al partit únic, “F.E.T. y de las J.O.N.S.” En són exemples: 1940: Nuestra pequeña pero riente y placentera villa costeña, con sus ubérrimos campos,... es grande por su laboriosidad y amor a las tradiciones populares... Fiesta de antiguo y noble abolengo... ... llena de recuerdos històricos, con su castillo de siglo XIII por vigía y su acendrado fervor patriótico, ha visto realizadas en pocos años una serie de esplendidas mejoras urbanas, debidas al esfuerzo y magnificencia de denonados patricios... ... su magnífica playa, prolongación de la Playa de Oro... ... ha confeccionado la Comisión de Festejos de la F.E.T y de las J.O.N.S. un magnífico programa que Dios mediante se cumplirá... ¡Arriba los corazones! ¡Viva Franco!

¡Arriba España!

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1941: ¡Fiesta Mayor de Cubellas! ¡Fiesta de chicos y grandes! ... Días luminosos llenos de sabor local. En ellos, ... el arreglo, el decoro, el detalle cuidado que se observa en todos –vecinos y forasteros- dan una nota de color tan típica y tan tradicional, que Cubellas sonríe porque siente sus cosas añejas aún vivas y pletóricas de fuerza y al mismo tiempo contempla, esperanzada, el premio a su trabajo que, en frutos que son promesa, le ofrece cada vid, cada árbol, cada palmo de tierra... ... Despierta al pueblo de su letargo y un grupo de nuevos edificios se construye. Ese ímpetu sufre una pausa durante la guerra de la Liberación pero alcanzada la Victoria, el mismo afán se reproduce... Cubellas, ahora ya no duerme. Los clarines de la Victoria hallaron eco en lo más profundo de sus corazones sanos; estos comprenden que su esfuerzo cotidiano es labor, es tarea, que también engrandece a España y por eso el pueblo lleno de confianza en el Caudillo y seguro de su vitalidad, se dispone a celebrar jubilosamente su Fiesta Mayor...

¡Arriba España!

¡Viva España!

1948: Los primeros rayos del sol naciente hieren intensamente. La soberbia cúpula de nuestro campanario... Todo respira belleza esta mañana. Nuestra incomparable llanura se viste de irisada perla, y el aura de la fronda vecina nos llega más pura...

Els escrits dels programes de postguerra també ens mostren la regressiva situació de la dona durant el franquisme. La II República havia legislat molt per aconseguir la igualtat dels sexes (sufragi universal, igualtat dona i home, llei del divorci, protecció a la maternitat, reconeixement dels fills nascuts fora del matrimoni, coeducació...). Però, per al nou règim, el govern republicà havia atemptat contra l’ordre i la jerarquia familiar, “se había debilitado peligrosamente”. Alberto Martín Artajo, ministre franquista, deia el 1945: “El divorcio, el amor libre, acaba en la más vergonzosa confusión de las relaciones civiles... La deserción de la vida doméstica arrastra a la mujer al vicio y desemboca en una general relajación de costumbres.”9

La dictadura, no sols va abolir les lleis republicanes, sinó que va incapacitar jurídicament la dona, especialment la casada, la qual resta sota la protecció i autoritat del marit: El marido debe proteger a la mujer, y ésta obedecer al marido. Codi civil de 1968, Art. 57

Les dones casades necessitaven l’autorització del marit per a ser contractades o per adquirir o vendre béns: “...salvo cuando se trate de cosas que por su naturaleza estén destinadas al consumo ordinario de la familia, en cuyo caso las compras hechas por la mujer serán válidas.”. Codi civil de 1968, Art.62

Els Programes de Festa Major

De fet, la dona casada passava a dependre totalment del marit i era equiparada jurídicament als menors d’edat. Pilar Primo de Rivera afirmava10: “Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho”. Discurs de l’any 1943

Es defensava la família cristiana com a fonament de la societat on la dona hi tenia unes tasques pròpies. Una organització familiar que s’inspirava en les encícliques Rerum Novarum (1891) de Lleó XIII i Illius Magistri, Quadragesimo anno i Casti connubii de Pius XI. Quedava prou clar que el destí natural de les dones era la procreació, la dedicació a la llar i l’obediència al marit. La dona era apartada del món laboral, i per aquesta raó El Fuero del Trabajo (1938) establia: “como norma programática del Nuevo Estado liberar a la mujer casada del trabajo del taller y de la fábrica “.

És aquesta la imatge que es desprèn de la lectura d’alguns textos dels programes de Festa Major: 1945: ...En este día, nuestros rudos payeses, curtidos por el sol de fuego de verano, las buenas madres cristianas, acompañando a sus tiernos hijos, nuestras pubilletas catalanas, ataviadas con sus mejores galas ... 1946: Con solícito afán el pueblo se engalana. Las jóvenes, reunidas en los acostumbrados corrillos presididos por la modista, deshilvanan, orgullosas y satisfechas, los vestidos ya terminados... Paralelamente a esa tarea tan femenina, los hombres, animados por el empeño de tener en sus graneros los dorados cereales antes de celebrar las próximas fiestas, se apresuran a ultimar estos días la trilla de las nutridas gavillas y al atardecer recogen de las eras la cosecha del día y en sus carros y montados sobre la saquería la conducen, fatigados pero complacidos a sus casas. En estas, sus mujeres aprestan las alcobas de forasteros para acoger en ellas los familiares ... Ellas cuidan también de enjabelgar sus casas y un derroche de blancura renace entre los viñedos y algarrobos...

De fet, no hi haurà presència femenina en càrrecs polítics a l’ajuntament de Cubelles en tot el franquisme. Tampoc apareixerà cap dona en les comissions de festes fins l’any 1974 (Assumpció Vidal i Urpí) i 1976 (Amparo Zavala Vera) Fotografies i dibuixos del campanar i de l’església de Santa Maria de Cubelles són habituals en els programes de la postguerra i anys posteriors. Al de 1940 se’n destaca una (Document 3) amb un peu de pàgina que al·ludeix a la desaparició de l’altar i vol recordar qui són els culpables, “los rojos”, els que van cremar l’església destruint les voltes, l’altar major, l’altar dels Sants Patrons... Aquesta fotografia correspon a l’altar barroc i l’acompanya la següent afirmació: “Iglesia parroquial destruida por los rojos” (Altar Mayor). 19

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Diversos estudis ens descriuen aquells moments de la següent manera: “...Hi hagué la qüestió dels fets violents que seguiren la revolta del 18 de juliol, amb l’assassinat de l’exalcalde, Narcís Bardají, i del doctor Remigi Juncà, la crema i saqueig de l’església i la persecució del capellà, mossèn Jaume Rossell, que salvà la seva vida amagant-se amb l’ajuda d’alguns cubellencs...”.11 ”...Es cremaren les imatges, altars i finalment es ruixà de gasolina el bonic altar major, d’estil barroc, que presidia l’església provocant la crema de l’edifici”12

Enriqueta Rosell Fontanals13 ens explica el que va passar aquell dia (tenia 21 anys): - Els que van cremar l’església, eren gent de fora? - Van dir que venien de Vilanova. El capellà que hi havia tocava a missa i feia missa quan ja feia tres dies que hi havia guerra. I havent tocat a missa va passar un home gran i li va dir- mossèn Jaume és molt valent de tocar a missa, pel que se sent a dir! - I, què m’ha de passar a mi? A mi no em passarà res, i mentre pugui diré missa. - Què tal era? - Sant! Quan va venir a Cubelles jo tenia 8 anys! Vés si n’hi va ser d’anys a Cubelles... Després de la guerra encara va tornar, ens va casar a mi i al meu home... - És veritat que el van haver d’amagar? - Va acabar de dir la missa, i tanca, cap a casa seva. Amb això arriba un camió de desbaratats... Jo no vull dir males persones, uns tenien unes idees i altres unes altres, els uns mataven per un cantó i els altres per un altre...jo no voldria que en matessin cap, tothom ha de morir quan li toca. El van seure, li van treure la sotana, i el van fer seure al mig de la plaça. Amb això va pujar el meu germà, el que després va morir a la guerra, i ens va dir: “Sobretot no us mogueu, perquè ha arribat una colla que tenen feina amb el capellà”. Van pujar a casa del capellà, a buscar noms, per matar-los, i com que aquest capellà era més bo que el pa, no tenia ningú fitxat, no van trobar res, res, res,... El meu cunyat, l’home de ma germana, era barber i tenia barberia a casa, i venien i es posaven bé la barbeta que portaven postissa, el bigoti, la perruca, perquè ningú no els conegués, no els van arribar a conèixer, ni per les veus ni res, i van dir que havien vingut de Vilanova. D’on havien vingut no ho sé. Aquest dia es va posar a ploure, i el capellà estava en camisa i pantalons, i el meu germà els va preguntar als homes: - Ara es posa a ploure, que n’hem de fer d’aquest home?. Li van dir: - Porteu-lo on vulgueu. I no sé qui el va recollir d’aquí Cubelles. Per la nit en van venir uns altres, que van ser els qui van cremar l’església. A Cubelles, pel petit que era hi havia una església molt bonica i molt rica... Tot va fer cap a la riera... van enviar a buscar l’alcalde, que era el Ramon Estalella, el pare del Salvador, perquè fes una crida per portar els carros per anar desembarassant tot el de l’església i cremar-ho... Aquest dia l’altar ningú el va tocar, i com el vespre feia lluna, ve un camió a fer feina altra vegada a Cubelles, i la porta estava oberta i l’altar brillava amb la lluna... Van anar a buscar gasolina al carrer Major i el van cremar.

Els Programes de Festa Major

Josep Castellví també recorda algun d’aquests fets14: - Com era Mossèn Jaume? - Mossèn Jaume? Un tros de pa... quan van cremar l’església ell s’havia amagat. El dia que van venir el van deixar a la plaça de Santa Maria, apuntant-lo amb una pistola... mira, aquell dia el van perdonar, però després van venir a per ell. L’endemà al matí el pare el va trobar aquí on ara hi ha el passeig Vilanova, hi havia el portal de Cal Víctor, anava vestit de paisà, el Víctor el va acompanyar, i el va portar a Mas d’en Palau... - Així és veritat que van venir dos cops? - Sí, van venir i van dir traieu-ho tot. Van treure-ho tot, els sants..., ho van desmanegar tot. Però l’altar major, com que era barroc, pintat... van dir òstipa, desmanegar tot això, i van dir deixem-ho, i el dia que van tornar, en veure que l’altar encara hi era, hi van calar foc. I quan van arribar els nacionals van donar la culpa a l’alcalde de llavors de no posar-se al davant per impedir-ho, per sort que mossèn Jaume no va morir, i va dir que a Cubelles no en tenien cap culpa, jo en responc! - És cert que van estar gent de fora? - Sí, per norma hi havia els comitès en cada poble, i la feina bruta els del comitè d’aquí l’anaven a fer a un altre poble, i aquí venien uns altres.

El programa de 1955 mostra una fotografia del projecte de reconstrucció de l’Altar Major i comenta: “Víctima nuestro templo parroquial de la horda marxista en el año 1936, saqueado y quemado, sólo quedaron las paredes laterales, terminada la Guerra de Liberación, todo el pueblo acudió al llamamiento del entonces Rector Rdo. Mossén Jaime Rosell y pronto vimos cubrir el techo y adecentar la Iglesia toda.”

L’any 1962, el programa torna a tractar el tema de la reconstrucció, però d’una manera menys exaltada (signa l’article Mn. Jordi Fort). Acompanyen l’escrit: dues fotografies ja reproduïdes anteriorment, la de l’altar barroc d’abans de l’incendi i la de les voltes destruïdes; una fotografia del presbiteri, tal i com estava en aquells moments; i el projecte de l’Altar Major Així doncs, els programes dels anys 40 i 50 es fan sovint ressò del problema de l’església de Santa Maria, la reconstrucció d’aquesta es convertirà en un dels esdeveniments més importants de la vida dels cubellencs. Josep Marsé ens explicà en una de les entrevistes15 que l’arranjament de les voltes va estar una de les principals preocupacions del seu ajuntament i de mossèn Miquel Estruch: - Essent vostè alcalde, va coincidir amb dos rectors, primer hi havia mossèn Jaume, i després mossèn Miquel, no?

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

- Si... Mossèn Miquel va treballar molt. Mossèn Jaume tenia una pega, que tenia unes amistats no gaire recomanables ... Se l’estimaven tres o quatre, i prou. Inclús jo vaig anar a buscar la clau de l’església (es refereix a la jubilació del capellà) que la va prendre cap a casa seva, a Albinyana, ell era fill d’Albinyana, perquè volíem reconstruir l’església que estava tancada i es feia la missa a la rectoria els diumenges. I és clar, primera que allò portava un perill, i segona, que no s’hi cabia, tampoc. I no me la va donar, i vam haver de convèncer un amic seu perquè ens la donés. I llavors ja hi havia mossèn Miquel. I la vam reconstruir. (Sobre la reconstrucció de l’església sabem que el 1940, en temps de mossèn Jaume, es va organitzar una “Junta para la reconstrucción del templo de Santa María”16 per a començar les obres, però l’empenta més important la va donar mossèn Miquel)

- O sigui, que la reconstrucció es va començar ja amb mossèn Miquel. - Sí. - El difícil devia ser aconseguir els diners... - Nosaltres (es refereix a l’ajuntament) no vam molestar la gent. Vam anar a dos o tres i els hi vam dir: - Hem de fer això. - I s’hi van posar. - Tu, mira: hem de fer això. I vam anar amb el tercer i ens va dir: - No us donaré cap diner, ara, quan necessiteu ciment –que llavors anava racionat -, si necessiteu ciment enviarem un camió a Barcelona i el portarem cap aquí. I l’última factura que s’hagi de pagar, m’ho dieu i ja ho pagaré jo... Un altre: primer hem de fer aquestes dues voltes, oi, que et sembla? aquesta la pago jo sencera. I l’altra la van pagar entre 4 o 5. Llavors valien 10.000 PTA, tampoc seria cap capital avui, llavors sí, però es tractava de contractistes... I bé, vam fer bastant bona campanya, vam estar molt de sort, no vam tenir negatives de cap mena, i, és clar, jo em vaig posar al costat del rector en tots els aspectes. Era un home treballador i a mi m’agrada això, que es treballi. No que es parli, que es treballi..

Aquest afany de recuperar l’església també el tenia mossèn Miquel, que organitzava any darrera any la tómbola de la que parlem en el capítol d’actes religiosos de Festa Major. Aquest capellà, en una entrevista feta l’any 199017, explicava que la reconstrucció també va estar possible gràcies a la col·laboració de tots: “...En Romeu ens va donar una suggerència que vam posar en pràctica i que consistia a augmentar cinc o deu cèntims per quilo de patates de llavor que donava el sindicat. Quasi tothom el va pagar i també a l’estiu vam posar en marxa la tómbola...”

Acabada la 2a Guerra Mundial i, sobretot, a partir de la dècada dels 50, en el context de Guerra Freda, s’intensifica la operació de maquillatge de la dictadura, per tal d’aparentar una democratització del país i aconseguir establir relacions amb aquells països que prèviament l’havien aïllat per ser un estat feixista. El 1950, l’ONU anul·la l’aïllament diplomàtic a l’Estat espanyol i, poc després, Espanya aconsegueix incorporar-se a la UNESCO (1952), signa el Concordat amb el Vaticà, (1953) i s’acosta als EEUU, amb el qual signa el tractat de Madrid (1953). Finalment passa a formar part de l’ONU (1955). 22

Els Programes de Festa Major

Difícilment podem observar en els programes aquesta realitat política internacional i els canvis a nivell estatal. Tot i així, cal destacar que des de 1955, la presència de la llengua catalana en els escrits de Festa Major és molt més important. Els següents gràfics i quadres indiquen que la llengua castellana es reserva per als continguts més protocol·laris: les portades dels programes, fins el 1975 no n’hi ha una en català; les salutacions de Festa Major, totes redactades en castellà, exceptuant les de 1958 (català), 1959 (castellà i català) i les de 1975 a 1978 (bilingües); el programa d’actes, sempre en castellà; i les entrevistes amb l’alcalde Josep Ma Batet, també en castellà. En els escrits de tipus literari, descriptiu, informatiu o històric el castellà és poc habitual fins el 1973, però, curiosament, des d’aquest any fins el 1978 augmenten de manera molt notòria els textos en aquesta llengua (és l’època de Juan Fernández Gutiérrez com alcalde). Pel que fa als anuncis, a banda del ja citat anunci de Cal Mela de 1948, sempre hi predomina el castellà i sols n’apareixen alguns en català els anys 1966 (1), 1973 (1), 1975 (1), 1976 (4), 1977 (10) i 1978 (1). En canvi, el català és la llengua predominant en els escrits diversos de tipus no oficial i en les poesies (en castellà, sols en trobem una l’any 1977 i dues salutacions de Festa Major en vers). Podem considerar els escrits en català com una forma activa de resistir a la política d’espanyolització del franquisme. A Cubelles cal destacar el treball de Joan Roig i Piera18, autor de la majoria dels textos escrits en la nostra llengua des del 1955 fins el 1977 i signats amb diferents pseudònims: Joan del Molí, P.GIOR, GIORNAOJ, ROCACRESPA, J. Grana, Gori Batista, Gori... Aquests textos, tal i com veurem en l’apartat següent, són imprescindibles per al coneixement de l’evolució de Cubelles durant aquest període. Ens informen dels canvis urbanístics i econòmics, de la feina de l’ajuntament i dels projectes de l’alcaldia, dels trets tradicionals de la població i la seva economia, de la seva història, etcètera. Ara bé, Joan Roig i Piera també escrivia en castellà, d’aquests escrits, hem de destacar les entrevistes fetes a l’alcalde Josep Ma Batet, les quals signava com a Juan Grana. Tot seguit també presentem la relació de textos i poesies publicats als programes. A banda de l’autor ja citat, Joan Roig i Piera, cal destacar les pregàries de mossèn Jordi Fort (des de 1957 a 1967, sempre escrites en català) i nombroses poesies, en les quals observem major diversitat d’autoria. Podem assenyalar els treballs del poeta Abdó Almirall i les aportacions de Francesc Capdet, Pere Font Padró i Francesc Estapé.

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Estruch

Mossèn

Joan Albet

Miquel

Alcalde

ANY 1955

3 poesies Pregària 3 textos

1957

3 poesies 2 textos

1959 1960

Jordi Fort

1961 1962 1963 1964 1965

Josep Ma Batet

ESCRITS EN CATALÀ

1966 1967 1968

ESCRITS EN CASTELLÀ Programa de actos Salutación 2textos Programa de actos Salutación (¡Salve!) Agradecimientos Programa de actos Salutación (¡Ave Cubellas!) 1 texto

2 poesies 4 textos

1956

1958

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Salutació 2 poesies 5 textos + pregària Salutació 3 poesies + pregària (poema) 5 textos 2 poesies 4 textos + pregària Pregària 1 poesia 2 text+2 peus foto (generalment castellà) Pregària 1 poesia 4 textos Pregària 5 poesies 1 text Pregària 1 poesia 3 textos Pregària 2 poesies 2 textos Pregària 1 poesia 1 text Pregària 2 poesies 2 textos 4 poesies 2 textos

Josep Pons

Josep Campillo

1969 1970

2 textos

1971

1 text

1972

1 text

1973

1 text

1974

Juan Fernández

1975 1976

1977

1978

3 textos Salutació i portada en català 1 poesia 4 textos Salutació+portada ( però amb Cubellas) 1 poesia 4 textos Salutació + Portada 2 poesies 4 textos Salutació Salutació Alcalde Portada 1 text

45 castellà 54 castellà 52 castellà

Programa de actos Loa a nuestro Ayuntamiento

54 castellà

Salutación (molt breu) Programa de actos

55 castellà

Salutación Programa de actos Salutación Programa actos 3 textos+entrevista Batet Salutación (poesía) Entrevista Batet Programa actos Salutación Programa actos 2 textos+entrevista Batet Salutación Programa actos 3 textos+entrevista Batet Salutación Entrevista Batet+1 text Batet Programa actos Salutación Entrevista Batet Programa actos Salutación Entrevista Batet Programa actos Salutación Entrevista Batet (J.Grana) Programa de actos Salutación Programa de actos Salutación Programa actos 2 textos Salutación Programa actos 1 texto Salutación Programa actos Salutación Programa de actos 2 textos Sallutación Programa actos 5 textos Salutación Programa actos 4 textos Salutación Programa actos 6 textos Salutación+Salutación alcalde Programa actos 7 textos 1 poesia Salutación Salutación Alcalde Programa actos 3 textos

1-3 Presència del català i del castellà als programes de Festa Major

ANUNCIS

57 castellà 60 castellà 63 castellà 63 castellà 67 castellà 81 castellà 1½ català 84½ castellà ½ català 74½ castellà 83 castellà 28 castellà 65 castellà 65 castellà 54 castellà 1 català 53 castellà 2 castellà 1 català 76 castellà 4 català 92 castellà 10 català 95 castellà 1 català 1 castellà

Els Programes de Festa Major

ANY

DESCRIPTIUS/ INFORMATIUS / ENTREVISTES

1955

*CHISPA - F. Capdet i J. Imbernón (creixement de Cubelles, la platja, el càmping, els estrangers...) Els Gegants - La Comissió (petició de gegants per a Cubelles.) Cubelles agrícola - J. del Molí: (conreus i aigua pantà) Cubelles i el seu ajuntament - P. GIOR (urbanisme)

1956

Cubelles artesana - Joan del Molí (descripció fàbrica de guants) Masies de Cubelles- GIORNAOJ *Sabemos agradecer (agraïment joventut pel camp d’esports)

1957

*Hotel Cubellas - J. Grana Cubelles marinera - Joan del Molí

1958

*Loa a nuestro ayuntamiento (projectes ajuntament) Per que Cubelles volia gegants - Un bon amic Cubelles Cantaire - Joan del Molí Projecte Urbanístic - J. Grana Esport i cultura - Zeus Olimpo (camp d’esports i biblioteca)

Recordança. A la memòria Abdon Almirall - F. E.

1959

Cubelles hospitalària- Joan del Molí. (Expansió urbana dels barris i urbanitzacions) *Gol - F. C. i J. F. (Entrevista a l’alcalde sobre camp de futbol)

Posta de Sol. A la memòria de l’amic Francesc Estapé L’Assumpció J. Grana Mn. Jordi Fort Mestre Torrents - J. Grana

1960

1-4 Presència de la llengua catalana en els escrits dels programes

III Concurs Fotogràfic de Cubelles amb motiu Festa Major de la festa Major - J. R 1960 Cubellas industrial (Descripció de les salines) J. Grana Activitats de Festa Major - Resum de l’any

LITERARIS

HISTÒRICS / BIOGRÀFICS

RELIGIOSOS *Cubellas y su parroquia, destruida por “las hordas marxistas”. Ermita de Sant Pau - A. A. (romeria)

Gola del Foix Miscel·lània Abdón

Pregària

Nostra Festa Major

Amor a Maria Mn. Jordi Fort

A Santa Maria Mn. Jordi Fort

1-5 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Joan Albet (1950-1960)

1961

ANY

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

DESCRIPTIUS / INFORMATIUS / ENTREVISTES

LITERARIS

*Nuestro Ayuntamiento y su ímpetu juvenil (entrevista a Batet ) *Cubellas al servicio del turismo Enrique Frances (delegado comarcal de Información y turismo) *Vida cultural. Exposición fotogràfica 1961 Blanca Cubelles. La d’avui i la de demà (Descripció població)

HISTÒRICS / BIOGRÀFICS *Un recuerdo para los que se fueron (dedicat a Josep M. Albet)- J.R. Visió històrica de Cubelles Rocacrespa

1963

Cubelles riallera. A Charlie Rivel Rocacrespa

*Labor del magnífico ayuntamiento - J. GRANA (entrevista a Batet) Cubelles transformada – Rocacrespa (urbanisme i estrangers) *Concurso fotográfico - Flaz “Deportiva”.Un somni que’s realitat”- Finestral (camp d’esports i jocs de la parròquia)

Humor. Comentaris moderns Portal

*Gentileza - Un recuerdo a D. Carlos Arcos Cuadra, Conde de Bailén. - J.G.

*Labor del magnífico Ayuntamiento - J. Grana (entrevista a Batet)

*Elegia a Cubellas Juan Batet

Una recordança a Llorens Aviñó Socias - Gori Batista

Ofrena a Sta. Maria Mn. Jordi Fort La nova imatge titular de la parròquia i el seu presbiteri Mn. Jordi Fort. (Història de la Reconstrucció) A Maria Mn. Jordi Fort Santa Maria Mn. Jordi Fort *Visita Sr. Arzobispo F.G.J. (visita de Gregorio Modrego) Assumpta ets Maria Mn. Jordi Fort Cubelles creient Rocacrespa

*Labor del magnífico Ayuntamiento Juan Grana (entrevista a Batet)

Cubelles “Mariana” Rocacrespa (Exposició Mariana) Santa Maria Mn. Jordi Fort

Cubelles “Vol de Rossinyols” - Rocacrespa (descripció noves urbanitzacions i barris) *Al habla con el alcalde de Cubellas Juan Grana (entrevista a Batet) Camp de deports - Gori Batista

Deu Vos Guard, Maria Mn. Jordi Fort

*Charla con el Sr. Alcalde - Joan Grana

La Verge Victoriosa Mn. Josep Campillo

Cubelles “plorosa” - Rocacrespa (pont del campanar 26-2-68)

1970

Cubelles “Flash” - Rocacrespa (entrevistes a Jean Neama, Joan Roig i José Pons) *C.F.Cubellas - La Junta

1971

*CM Cubellas (fundació) Cubellas “Financera – Rocacrespa (obertura Banc Zaragozano i La Caixa)

1972

1969

1968

1966

*Labor de nuestro magnífico ayuntamiento (entrevista Batet) *Proyección de Cubellas - Gori Batista (turisme i carreteres) *Concurso fotográfico 1962

La Mare de Déu d’Agost Mn. Jordi Fort

1967

Càmpings - Gori Batista

Nota històrica del castell de Cubelles Cesar Martinell

1964

Cubelles “La Gran Cubelles” - Rocacrespa (imp. turística de la població)

1965

1962

*En contacto con nuestro Alcalde (entrevista a Batet)

RELIGIOSOS

Cubelles pas a pas - Rocacrespa (Restes antigues i urbanització)

*Homenaje a D. Antonio Armengol

Devoció a Maria L’amic de tots

1-6 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Maria Batet (1961-1972)

1973

ANY

Els Programes de Festa Major

DESCRIPTIUS / INFORMATIUS / ENTREVISTES

LITERARIS

HISTÒRICS-BIOGRÀFICS

RELIGIOSOS

*Maravilloso y alegre payaso Ma Asunción Amat Cubelles, residencial - Rocacrespa (Creixement demogràfic)

*Entrevista - Miquel Altaldill (estiuejants i estrangers)

ANY 1974

Centre Parroquial - Josep Campillo (objectius centre) *Servicios mancomunados - Miguel Azagaya *Proyecto de zona deportiva J. B. Estevan /J. Avellaneda *Apuntes sobre un Libro de Memorias Juan B. Estevan (records d’un forani de 18 anys a Cubelles) *Orientación Polideportiva - Luis Pineda *Una biblioteca - Ovidio Temàtica escolar i cultural de Cubelles SUMELLA *Tiempo, promoción deportiva y colaboración Luís Pineda *Pasado y futuro de Motor Club Cubellas -1974 *Club Marítimo Cubellas *Libertad de opinión y de expresión Miguel Azagaya Els carros de Cubelles - Manuel Amat *Proyecto de Escudo de Armas para el Ayuntamiento de Cubellas *Monumento de Cubelles a Pau Casals. Homenaje al primer centenario de su nacimiento P. Llorente *Las escuelas deportivas... Futuro del deporte Miguel Azagaya *Complejo polideportivo municipal Seqüència Mediterrània - Boi Solé (platja i estiueig) *Aspecto de nuestra vila - Jaime Padros (ingeniero municipal) *Club Marítimo Cubellas Libertad de prensa, sin ira - Xavier Pérez Ferrer

1978

1976

*Regatas en Cubellas - Carlos de La Fuente *Un nuevo club ha nacido en Cubellas A. Fernández *El deporte al servicio del hombre del mañana Luís Pineda *Educación Física y Deporte - Luís Pineda

1977

DESCRIPTIUS / INFORMATIUS / ENTREVISTES

1975

1-7 Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Pons (1973)

LITERARIS

*Ventana la futuro F. Lliset Borrell

Bromejant AGRIAS

HISTÒRICSBIOGRÀFICS

RELIGIOSOS

Cubelles i la fundació de Vilanova - A. Virella Consolidació i efectivitat del Municipi Cubelles - Vilanova (Història)

La Festa Major de la Vila de Santa Maria de Cubelles Mn. Josep Campillo

Srs. Del Castell de Cubelles (Història de Cubelles, 1973) Cubelles: el juí del moro - Rocacrespa (Llegenda)

Tot l’home és de Déu i la vida és de Déu Mn. Josep Campillo

Glosa de la Festa Major de Cubelles Boi Solé

Gola del Foix. Miscel·lània Abdón Almirall

El garrofer gros Manuel Amat Cubelles: Rocacrespa, reconet històric Rocacrespa

*Gritos de justícia Alberto Melendo

*Infraestructura local - A.F *Un año de Cloquer - Xavier Pérez Ferrer *Libertad si, pero... - Albert Melendo (*Escrits redactats en castellà) 1-8 Recull de textos dels Programes de Festa Major: època de Juan Fernández (1974-1978

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-9 Català i castellà als anuncis dels programes (1955-1978) Any

Poesies en català

1940 1945 1946 1947 1948

Als peus de nostra Sobirana - Abdón Almirall

1949

Flors de Cubelles - Pepeta Almirall Guasch Granja catalana - Maria de Bellmunt

Poesies en castellà

1950 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1974 1975 1976 1977

Prop del Foix - Abdón Almirall La casa i l’hortet - Abdón Almirall La Verge, a la vall, també...- Maria Iturmendi Déu és mort?- Abdón Almirall Festa Major de Cubelles- Josep Ma Farrerons Tarragó La Festa Major - F. C. El Campanar - F. E. Flors a la Verge - A. A. Els gegant i cabeçuts - F. Capdet El pollancre canadienc - F. Estapé Els rosers del meu jardí - F. E. L’arribada de l’estiu - F. Capdet Amb els ocells- Joan Amorós (9 anys) Pregària a la Mare de Déu d’Agost -F.E. A La meva muller- F. E. (F. Estapé) Els somnis... Somnis són?- F. Capdet Nostra Festa Major - Jordi Fort Cubellas - Francapell La sardana - Joan Maragall Joguina- Pere Font Padró CHISPA San Pons Arbres... som... Maria. Respice stellam. Voca Mariam Cara i Creu - Pere Font Padró Jonenívola - Pere Font Padró Montserrat- ASPA

Salutación Salutación - La Comisión

“Recordan Cubellas”- ASPA Gólgota - Pere Font Padró “Un bon recó de mon”- ASPA “Fina l’istiu” -C.A. Carrers de la marina - Antoni Villalta Els pins de la meva pàtria -ASPA Les moreres de la font - Salvo Morgades La nostra Festa Major - Enric Almirall

Tríptic a una vil·la bonica - Joan Vallès Romanç petit però cordial - Baltasar Coll Tomàs Arbres... som - SUMELLA Els rosers del meu jardí - F. E.

Añoranza Mª Dolores Marmottan

1978

1-10 Les poesies dels programes de Festa Major

Els Programes de Festa Major

Els programes són testimoni escrit i gràfic d’alguns esdeveniments relacionats amb les jerarquies del règim, la majoria dels quals són de l’època de Josep Ma Batet: Programa de 1964: J.GRANA, La Labor de Nuestro Magnífico Ayuntamiento, (entrevista feta a Josep Ma Batet) destaca l’audiència amb el Governador Civil per tractar el tema del clavegueram. Al titulat “Visita Sr. Arzobispo”, de F.G.J: s’explica la visita de l’arquebisbe Gregorio Modrego Casaus el dia 26 d’abril de 1964 per a la consagració de quatre altars. L’arquebisbe no era la primera vegada que venia, el 1953 ja havia estat a Cubelles per beneir el Centre Catequístic (era amic de mossèn Miquel). També hem trobat les fotografies d’una de les cerimònies de Confirmació que va portar a terme, essent padrins el matrimoni Marsé. (fotografia 1) Durant la Festa Major de 1964 es va inaugurar la Clínica Rural i la plaça Juan de Salazar (avui plaça del Mar); per aquests actes es va comptar amb la presència del cònsol de Paraguai a Barcelona19. Els programes, però, no se’n fan ressò. Programa de 1968: J.GRANA, Charla con el Alcalde: notícia de la vinguda del “Gobernador Civil de la Província”, D. Tomás Garicano Goñi, i del “Vicepresidente de la Diputación”, Exmo. Sr. Antonio Ferrer Pi (El text va acompanyat d’una fotografia en el moment de tallar la cinta d’inauguració dels carrers): ... la población estaba volcada en el espléndido paseo Bardají. Constituía una inmensa mole humana, como soldados,..., fué un recibimiento apoteósico ... Con su sinceridad navarra, dirigió unas sentidas palabras, pero antes con caballerosidad y galantería, saludó a las bellas damas que con su gracia y simpatía daban un colorido más a la alegría de la población con motivo de la inauguración de la pavimentación de las calles ... “habeis convertido esta población en una tacita de plata” contad con mi apoyo, me marcho emocionado.

Programa de 1972: El alcalde José Mª Batet, pronunciando el protocolario discurso de bienvenida, con motivo de la visita efectuada a esta población por el Exmo. Sr. D. Tomás Garicano Goñi, Ministro de Gobernación, Exmo. Sr. D. Tomás Pelayo Ros, Gobernador Civil, y el Presidente de la Diputación Provincial, D. José de Muller y Abadal. És el comentari de dues fotografies d’aquesta visita: una mostra la tribuna decorada amb la bandera espanyola i amb les jerarquies, la segona correspon al moment del lliurament de plaques commemoratives. El governador va venir per inaugurar els passos subterranis de la C-246. Aquell mateix dia, també van visitar les instal·lacions del Club Marítim Cubelles. (Fotografies 2 i 3) Programa de 1974: Fotografia de l’Audiència amb el Generalísimo (6/3/1974): La corporación en pleno Presidida por el Sr. Alcalde, cumplimentó en el Palacio del Pardo de Madrid, a S.E. el Jefe del Estado (Document 4 i fotografia portada capítol 2). Josep Castellví, regidor de l’ajuntament en aquella època, recorda aquella audiència de la següent manera20: 29

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

- ...Sempre t’acompanyava el governador civil, que llavors era Pelayo Ros. Però va coincidir la setmana que s’hi anava en què van matar en Puig Antich a Barcelona, i el Pelayo Ros no ens va poder acompanyar. - Això era el març de 1974? - El març, sí. Vam anar allà, havies d’haver enviat primer els carnets d’identitat ... i vam estar un dia, ens van venir a buscar a l’hotel uns taxis que ja eren programats per aquestes coses, i ens van acompanyar al Pardo. Vam tenir una entrevista, em sembla que li vam donar una medalla de la ciutat i ja vam sortir. L’home ja tremolava bastant. - Faltava poc perquè morís. - Però això (el Josep Castellví s’assenyala el cap) ho tenia bé, això sí que t’ho puc dir, perquè et puc explicar una anècdota: el senyor Pons, era molt obert, li va dir “que los niños de las escuelas de Cubellas siempre pensaban en él”. I ell: “Ah, muchas gracias, muchas gracias...” I jo ja me n’anava, ...veig que ja està, que n’hi havia d’altres que s’esperaven per audiències, entraves per una porta i sorties per l’altra, i em diu (es refereix a Franco): - “Muchacho, no te vayas que falta la foto…!”. L’home estava pendent que ens havíem de fer la fotografia... - L’audiència tenia cap raó especial? - Em sembla que ja estava demanada, potser ja l’havia demanada en Batet, i quan la van concedir ja no hi era... - Va conèixer en Franco. - Home, no deixa de ser un fet històric...

Per altra banda, a Cubelles encara es recorda la visita del Governador Civil l’any 1945, el dia de la festa de Sant Isidre, però d’ella no se’n diu res als programes de festa. Hem considerat oportú explicar alguna cosa d’aquesta diada perquè reflecteix prou bé l’època de postguerra. La informació ens la dóna l’alcalde d’aquell moment, Josep Marsé: - ...la festa que vam fer dels carros i els cavalls, i s’hi va posar molt d’interès, i les famílies pageses s’hi van tirar amb ganes, perquè es tenia ganes de fer festes, de fer alguna cosa, i va ser l’única vegada que va venir el governador a Cubelles, el Correa - Quin any devia ser, el començament d’estar vostè? - Per les fotos que tinc ho veurem. - Que va venir per alguna inauguració, per alguna cosa oficial...? - Per la festa aquesta. Tinc una foto del dia que va venir... uns de Vilanova, tot l’ajuntament en ple... - És que de fotos de vostè essent alcalde no n’hem vist cap, seria interessant poder treure’n alguna... No és com ara que es fan fotos de tot. - Llavors venia el Carlitos, - Qui era el Carlitos? - El Carlitos tenia una botiga a Vilanova...

El fet de trobar notícies d’aquest festa al “Diari Vilanova” demostra la importància de l’esdeveniment, ja que en aquest període el setmanari informa sobre Vilanova i molt poc de la resta de la comarca (exceptuant Sitges) . 30

Els Programes de Festa Major

... A las ocho de la mañana, carrera ciclista a cargo del Frente de Juventudes Comarcal... ... A las 11 de la mañana, en la iglesia de Santa María de Cubellas, en reconstrucción, se celebró solemne Oficio ... En la nave central, en formación, el Frente de Juventudes. En el prebisterio se sentaron el alcalde de la población, jefe local, sargento de la guardia de costas, gestores municipales, delegados de servicio, jefe local de Villanueva... A la doce y media, en un campo próximo a la localidad, se celebró el primer concurso de arado... A la una, ante la tribuna levantada en la Plaza Mayor, ... se celebró un desfile de carros (de fet, la tribuna estava a la plaça de la Font) ... Fueron ocho los que desfilaron. ...Por la tarde celebráronse también diversos festejos, entre los que sobresalieron la exhibición de danzas populares a cargo de la Sección Femenina de FET y de las JONS de Villanueva y la Geltru..., obligaron a repetir las “Danses de Vilanova”. A las siete y media de la tarde llegó a la población el Excmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia, D. Antonio de P. Correa Veglison ... Fué recibido entre gran entusiasmo, pasando seguidamente revista al Frente de Juventudes de Villanueva y la Geltru y de Cubellas, y ocupando la tribuna existente en la Plaza Mayor al objeto de proceder al reparto de premios entre los vencedores de los concursos celebrados... Estos premios consistían en copas- entre las que sobresalían las donadas por el propio gobernador...... El camarada Correa dirigió la palabra a los reunidos, manifestándoles la satisfacción que había sentido al comprobar el alto espíritu patriótico de Cubellas... Destacó la confianza que en los labradores tiene puesta España... y destacando que con su unidad, confianza y esfuerzo en torno al Caudillo, era seguro que España continuaría en la era de paz y prosperidad Diario de Villanueva Año IV, 19 de mayo de 1945- Nº 169 (pàg. 1) “Actos celebrados en honor de San Isidro Labrador” En la darrera pàgina d’aquest diari hi trobem més informació d’aquest dia a Cubelles. Es tracta d’una columna escrita per A. Ferrer Pi , Apostilla semana: ”Fiesta de San Isidro en Cubellas”

Josep Marsé recorda molt aquesta festa dels carros. Les fotografies que ens va prometre són les que mostrem a l’annex fotogràfic d’aquest apartat (4 a 9), ell mateix ens les va comentar. En una d’aquestes fotografies ens assenyala el “Frente de Juventudes” de Cubelles (segons opinió de Josep Marsé). Sobre si la fotografia correspon o no al Frente de Juventudes de Cubelles hem de dir que no ens ha quedat prou clar, però en Josep Castellví explica el següent21: - Bé. Frente de Juventudes a Cubelles no n’hi havia hagut. A Cubelles, els més petits, al col·legi el mestre els ensenyava instrucció i el dissabte o el diumenge ens feia anar a la Rambla a fer una mica d’instrucció. I llavors, els que tenien 4 o 5 anys més que jo els van agafar obligats a anar a formar. Que amb aquests hi havia el Tonet de l’Armengol, el fill del que li van tancar el cafè per “rojo” i tot allò... el van convidar a anar i no hi va voler anar ... i el van anar a buscar, el van obligar... A Cubelles no n’hi havia de Frente de Juventudes ... Hi havia algunes dones, que no les anomenaré, i alguns de més grans que sí, que anaven amb boina a marcar, aquells sí, no us diré ...

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

- Hi havia el Claudio, no? - Sí, aquest era el “jefe” de Falange... - Va desaparèixer de Cubelles? - No... a l’última hora el va recollir el Marsé, el tenia al magatzem... Va morir... - Anava amb la pistola a tot arreu? - Sí, anava amb el pistolot... - Els que estan dalt de la tribuna, creus que els van obligar a uniformar-se? - No! Els qui portaven correatge i camisa no els van obligar, no és el mateix que els joves que els van fer anar a desfilar, que no es van vestir mai, anaven de paisà... Aquests de la foto (es refereix al Frente de Juventudes) els devien portar de Vilanova, aquests formats devien ser del Frente de Juventudes de Vilanova. Els d’aquí no els van arribar a vestir mai.

Josep Castellví ens diu que aquesta festa va tocar fer-la a Cubelles, que cada any se sortejava. Fa referència a una anècdota d’aquell dia: - Això és aquí davant de l’Aliança. Guardaven caixes d’ampolles de xampany per la festa i els hi van prendre.

Sabem per Josep Marsé que el governador Correa era un home molt meticulós i exigent pel que fa al ritual i protocol d’aquella època, “...els uniformes no es podien evitar”. Antonio Federico de Correa Véglisson (1904-1971), fou el militar que substituí l’any 1940 a Wenceslao Fernández Oliveros, essent nomenat governador civil i cap del Movimiento a Barcelona. Considerat un falangista de cap a peus, serà l’artífex del ritual que havia d’aplicar-se als actes públics, n’és un exemple la següent circular dirigida als ajuntaments per preparar la festa commemorativa del 26 de gener: Cuando el Delegado Local de Ex-combatientes llegue al Delgado Local de Ex-cautivos se saludarán brazo en alto y cuadrados militarmente. Análogo saludo cambiará con el Alcalde y corporación municipal. Seguidamente el Delegado Local de Ex-combatientes entrará en el edificio municipal seguido por el Alcalde y Jefe Local del Movimiento, Delegado Local de Ex-cautivos y Delegado Local del Frente de Juventudes, saliendo los cinco al balcón principal donde (previo toqque de atención) el Delegado Local de Ex-combatientes izará las tres banderas preparadas al efecto, dando después, y, previo un segundo toque de atención, los siguientes gritos: El nombre de la localidad seguido de las palabras “Por España” (por ejemplo ¡“Hospitalet por España”Viva Franco!¡Arriba España!). En este momento se izarán en todos los edificios oficiales y dependencias del partido las banderas que hasta entonces estarán solamente preparadas. Inmediatamente, tras un toqque de atención, el Jefe Local, desde el balcón del ayuntamiento, leerá el parte oficial de guerra del Cuartel General del Generalísimo, correspondiente al día en que fué liberada la población. “El Governador Civil Correa Véglisson” 22

Així, no és d’estranyar que l’ambient de la festa de Sant Isidre de 1945 sigui tan falangista. De fet, aquestes fotografies esdevenen una font històrica ben important i demostren que durant aquests primers anys, a tot arreu, les autoritats del règim insistien molt, tal i com ens diu Josep Marsé, en l’ús del cerimonial feixista, copiant l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini: salutació braç en alt, himnes, 32

Els Programes de Festa Major

desfilades, uniformes... Les fotos corresponen al maig de 1945, i els estats feixistes, als quals el dictador espanyol estava molt lligat, han perdut la guerra (Alemanya capitula el 8 de maig). Aviat s’iniciaran els canvis d’imatge per poder ser reconeguts i acceptats per la resta del món, però el 1945 encara és una data en la que aquestes manifestacions eren normals. L’ambient ha canviat força, en quant al ritual, durant les visites de Garicano Goñi als anys 60 i 70, tot i que es conserva un protocol molt populista i el to sembla excessivament paternalista. Els programes de l’etapa de la transició a la democràcia, a partir de 1976, no es fan ressò dels esdeveniments que està vivint la societat catalana: les manifestacions de febrer de 1976; la Marxa de la Llibertat, que també passa per Cubelles, on s’organitza una manifestació pel centre del poble reclamant l’Amnistia, la Llibertat i l’Estatut d’Autonomia ; les dues primeres diades (Sant Boi, el 1976, i Barcelona, el 1977); el referèndum de la Llei de la Reforma Política; les eleccions del 15 de juny de 1977, a Cubelles guanyades per molt poc pel PSC (5 vots de diferència amb la UCD)23; el retorn del president a l’exili, Josep Tarradellas, i la restauració de la Generalitat; la Constitució de 1978; l’Estatut d’Autonomia de 1979, etcètera. Tampoc dediquen cap escrit a un dels fets que de nou enterboleix la convivència entre els ciutadans de Cubelles des de 1972 fins a 1979, la construcció de la Tèrmica. És evident que els programes amaguen aquesta crispació. Un dels moments més conflictiu va estar l’estiu de 1977, del qual hem trobat un document relacionat amb les festes i, possiblement, el moviment antitèrmic (Document 5). Aquest fou imprès l’any 1977 i sembla tractar-se d’un programa d’actes alternatius a la Festa Major oficial. Però ens ha sorprès molt l’amnèsia generalitzada entre les persones entrevistades: alguns creuen recordar-ho vagament, d’altres no n’havien sentit parlar mai ... Es va arribar a celebrar ? A partir de 1976, tenim un seguit d’escrits dedicats al tema de la llibertat, però el contingut d’aquests és molt moderat i revela força pors als canvis polítics que s’estan produint. Els autors són: - Miguel Azagaya: Libertad de opinión y expresión. - Xavier Pérez Ferrer: Libertad de prensa, sin ira. - Xavier Pérez Ferrer: Un año de Cloquer - Albert Melendo: Libertad si, pero ...

De fet, en aquests programes els únics aspectes que assenyalen la fi de la Dictadura i la recuperació de les llibertats són: l’aparició de portades en català i de salutacions bilingües; el tema d’aquestes portades (1977, monument a Pau Casals i 1978, elements escultòrics del nou polisportiu amb senyera); l’augment d’anuncis catalans; els textos anteriorment citats; i el centenari del naixement de Pau Casals, el qual es commemora amb un monument escultòric fet per P. Llorente B. (artista que residia a Cubelles i autor d’altres obres a la vila). P. Llorente fa una explicació d’aquesta obra i de la personalitat de Pau Casals en el programa de 1977. 33

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX FOTOGRÀFIC

1-1-1 Pujada de l’Església: Srs. Marsé, l’arxiprest de Vilanova, l’alcalde Josep Ma Batet, l’arquebisbe Gregorio Modrego, Mossèn Jordi i un representant de la Guàrdia Civil. Darrera Victor Marcillas i Pere Fusté

1-1-2 9 de juliol de 1972 al Club Marítim Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. Carlos de la Fuente, Eugeni Bonel, Josep Sánchez, Joan Roig i Piera, Narcís Esperó, el ministre Garicano Goñi...24

Els Programes de Festa Major

1-1-3 9 de juliol de 1972 al Club Marítim de Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. El ministre Garicano Goñi, Frederic Travé, l’alcalde Josep Ma Batet, Antonio Obach, Ernest Obach, Pere Cirera, Imma Mujica, Agustin Mujica, Pere Gelabert, Teresa Closa ...

1-1-4 Pas de la bandera espanyola pel davant de la tribuna d’autoritats: el governador civil Antonio Correa, l’alcalde Josep Marsé i regidors en el moment de fer la salutació feixista. Dret, a l’esquerra, també saludant la bandera, el Sr. Serra “Lalo”25

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-1-5 Tribuna d’autoritats davant la casa dels Alba: Ferrer Pi, el governador Correa, Josep Marsé i els regidors...

1-1-6 Tribuna d’autoritats (Plaça de la Font-“José Antonio”)

1-1-7 Membres del “Frente de Juventudes” format davant les autoritats

Els Programes de Festa Major

1-1-8 Jerarquies civils (Josep Marsé, l’alcalde, amb camisa blava i boina vermella i el Governador Civil, Antonio Correa, uniformat) i eclesiàstiques (mossèn Jaume), parlant amb uns nens

1-1-9 Al carrer Sant Antoni, davant la casa dels Castellví abans de les reformes.

En primer terme, Pere Fusté i Josep Capdet Fontanals

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX DOCUMENTAL

1-1-1 Primera poesia en català publicada al programa de 1946

1-1-2 Anunci en català publicat al programa de Festa major de l’any 1948

Els Programes de Festa Major

1-1-3 Fotografia de l’antic altar barroc. Publicada al programa de 1940

1-1-4 Audiència de l’Ajuntament de Cubelles amb Franco. Comentari a la fotografia publicada al programa de 1974. D’aquesta audiència podem veure una altra fotografia a la portada del capítol 2

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-1-5 Programa anunciant una festa major popular l’any 1977

Els Programes de Festa Major

NOTES

Ferrer i Gironès, F.: La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1985. Pàg. 182

ídem. Pàg. 179

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Llarga Postguerra. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997

Entrevista a Joan Imbernón (10/5/2002)

Comas, F; Serra, J.A; Serra, R: Història. Barcelona: Edicions Castellnou, 1997. Pàg. 306 i 307

Entrevistes realitzades a Josep Marsé el 17 i 29 d’abril de 2002

Brotons, Xavier; Pineda, Antoni; i Vidal, Joan: Els carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles/ Consell Comarcal del Garraf, 1994

Programa de Festa Major de 1945

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Llarga Postguerra. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997

Comas, F; Serra, J.A; Serra, R: Història. Edicions Castellnou, Barcelona 1997. Pàg. 362

Pineda, Antonio i Vidal, Joan: Història Gràfica de Cubelles (1900-1970). Ajuntament de Cubelles

García Rides, Anna i Capdet Sardà, Neus: Un pas per la Guerra (Cubelles 1936-1939). Programa de Festa Major de Cubelles 2001. Pàg. 31 (peu fotografia)

Entrevista feta a Enriqueta Rosell el 28 de maig de 2002

Entrevista feta a Josep Castellví el 5 de maig de 2002

Entrevistes realitzades a Josep Marsé el 17 i 29 d’abril de 2002

Fonoll, Núria; Pineda, Antoni i Vidal, Joan: Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles, 1900/2000). Ed. Cor l’Espiga, 2000

El Full de Cubelles núm. 30, gener de 1990

Roig i Piera, Joan: Flors i punxes. Ajuntament de Cubelles, 1984

Grup d’Estudis Cubellencs “Amics del Castell”: Breu cronologia de fets destacats del segle XX a Cubelles. Programa Festa Major 2000

Entrevista feta a Josep Castellví el 5 de maig de 2002

ídem.

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La Llarga Postguerra. Vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. Pàg. 76

Grup d’Estudis Cubellencs “Amics del Castell”. Breu cronologia de fets destacats del segle XX a Cubelles. Programa de Festa Major 2000

Fotografies 2 i 3 cedides pel Club Marítim Cubelles

El “Lalo” era el ninot que feia parlar en un programa de EAJ35 Radio Panadés de Vilanova

Els Programes de Festa Major

1.2. ELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR I LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DE CUBELLES L’historiador vilanoví Francesc Xavier Puig i Rovira diu: “... la informació escrita sobre Cubelles és molt escassa. Per trobar alguna opinió d’actualitat d’èpoques passades, s’ha d’acudir als programes de Festa Major...”1 És una afirmació ben encertada, ja que l’anàlisi d’aquests ens ha permès conèixer molt millor l’evolució econòmica, urbanística i social de la població. Dues han estat les fonts més importants: els escrits d’informació sobre la tasca de l’Ajuntament i els anuncis. Els escrits Cal destacar els redactats per ROCACRESPA, JOAN DEL MOLÍ, P. GIOR i JUAN GRANA (pseudònims de Joan Roig i Piera). D’aquests, les entrevistes a l’alcalde Josep Ma Batet esdevenen els documents més importants per a seguir les tasques fetes i els principals projectes dels ajuntaments d’aquells temps: la pavimentació i l’obertura de carrers, la xarxa de clavegueres, la neteja, les noves urbanitzacions, l’arranjament de les platges...: L’any 1941 continuarà l’aplicació d’un projecte que transformarà la població en una vila que mira cap el mar, el nou passeig que unirà el nucli amb l’estació (inaugurat oficialment el 13 d’abril de 1932 amb el nom de passeig Pi i Margall, després Narciso Bardají)2. El programa de 1941 diu que, paral·lelament al passeig, ha començat l’estudi de la zona veïna, per a la qual s’han presentat quatre projectes, d’aquests l’Ajuntament n’ha triat un, el que reprodueix el mateix programa (Documents 1, 2 i 3). Explica de la següent manera el que suposarà el projecte: La apertura del actual paseo Narciso Bardají, ..., fué el hito del que nace una nueva época para la historia de Cubellas. Hasta entonces encerrado el pueblo dentro sus tapias y muros parecía vivir dormido... El trazado de la nueva Avenida señala el camino del porvenir de Cubellas. Despierta al pueblo de su letargo y un grupo de nuevos edificios se construye.

El 1955 Joan Roig i Piera (P. GIOR) escriu un article que titula, “Cubelles i el seu ajuntament”. En ell explica els projectes més immediats: el nou edifici de l’Ajuntament, l’arranjament dels carrers i l’estudi de l’allargament del Passeig Narcís Bardají fins el mar. Destaca com a fets, el passeig embellit amb arbres i amb la pavimentació pràcticament acabada fins l’estació i l’arranjament del pati de la mateixa. (Fotografies 1, 2 i 3) El programa de 1958, ens explica la inauguració del nou ajuntament (el 14 d’agost) ; la subhasta d’obres per construir la Casa del Metge, dotada de dispensari; les negociacions per aconseguir construir l’escola de nens i nenes (edificades al davant del castell i inaugurades el 22 de desembre de 1960); i les intencions de dotar el poble d’un pla d’urbanització i projecte tècnic de la zona marítima compresa en el polígon 5. En el mateix programa, Roig i Piera (J. GRANA) presenta el projecte de la 43

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

zona del Passeig de Mar (Document 4). L’autor demana una mica de seny constructor: Amb el ritme agegantat que empren, les parcel·les fugen dels dits dels seus propietaris, i veurem la petita i antiga Cubelles, voltada d’una colònia de les més concorregudes... Cal recomanar amb tot, un bon acert en els nous edificis, no palaus ni mansions sumptuoses, però sí construccions pràctiques, alegres, sense escatimar el terreny... no han d’ésser grops de vivendes, sinó edificis on s’hi pugui respirar ben ample, ben desahogat

“Cubelles Hospitalària” és l’article de Joan Roig i Piera (Joan del Molí) per al programa de 1959. El més destacat tornen a ser les ampliacions urbanístiques (Document 5): el barri de la Creu, “...projecte menat amb cura exquisida, amples carrers, espaioses places, xiroies avingudes, parcs i jardins frondosos”; el barri del Foix; els treballs a la zona marítima i al passeig de Narcís Bardají, i la urbanització del Puig de Tiula (Document 6)

*de 1950 a 1953, sense programes 1-11 La construcció als anuncis dels programes de Festa Major Gràfic comparatiu d’empreses cubellenques i d’altres llocs

L’entrevista feta a Josep Ma Batet l’any 1961, “Nuestro ayuntamiento y su ímpetu juvenil”, mostra les aspiracions de les autoritats per millorar l’aspecte i serveis de cara a potenciar l’arribada d’estiuejants i turistes estrangers, característica que anirà en augment els anys següents: crida a pintar les façanes; projectes per a un enllumenat modern; preocupació per la construcció del clavegueram i arranjament dels carrers; i compromís d’enllaçar la zona marítima amb el nucli de Cubelles: ...la pequeña carretera que Vd hace mención será una realidad, Dios mediante, para el próximo año. Hemos efectuado gestiones con los propietarios para enlazar la Pineda

Els Programes de Festa Major

y paralelo al mar cual paseo, buscar la comunicación y enlace con el camino de la Mota de Sant Pere, quedando de esa forma una circunvalación buena de ese lado. En cuanto la urbanización de frente a la Estación se ha empezado ya la continuación de la Rambla hasta el mar con el encitado de los bordillos correspondientes.

La importància del fenomen del turisme és evident en un article d’Enrique Frances (Delegado Comarcal de Información y Turismo), “Cubellas al servicio del turismo”. El tema d’aquest és la construcció de la gasolinera (Document 7), la urbanització del sector marítim i la necessitat de construir els espigons: ... esa Estación de Servicio, junto a la ruta que surcan tantos coches de matrícula extranjera. La estación les detendrá, dando ocasión a gentes rubias y larguiruchas que proceden de tierras frías del norte y centro, de morenos que vienen de África, Asia o América, de que conozcan la apacible belleza de esta tierra...

En l’article “La blanca Cubelles. La d’avui i la de demà”, es dedica a destacar l’embelliment del poble després de seguir els suggeriments de l’Ajuntament d’emblanquinar parets. Al programa de 1962 hi trobem tres escrits del mateix to, tots ells col·laboracions de Joan Roig i Piera: El primer és l’entrevista anual amb Josep Ma Batet, “En contacto con nuestro Alcalde”: s’aconsegueix la pavimentació i blanqueig de l’Estació; es porten a terme els tràmits per a la construcció dels espigons; i s’ha construït el càmping “Paradisso” als terrenys de la Pineda de Mar. Precisament aquest darrer és el tema del segon, signat com Gori Batista, “Campings”, especialment interessant per les fotografies que l’acompanyen. En el tercer, titulat “Cubelles. La gran Cubelles”, i amb uns versos de Mossèn Jacint Verdaguer a l’encapçalament, hi trobem el revestiment de la terrassa del Cafè de “L’Antonet”; “la Residència Cubelles”; “l’Hostal del Foix”; el bar “Los Arcos”; el càmping “Paradisso”; els nous xalets al barri de La Creu, a Bardají, al Foix, a la Mota de Sant Pere... De nou apareix el pseudònim Rocacrespa. L’any 1964, quan Roig i Piera (J. Grana) entrevista l’alcalde Josep Ma Batet, les feines acabades o ja començades són: la construcció de les clavegueres, amb problemes en alguns carrers per la gran quantitat de pedra apareguda (Sant Antoni, Major i Plaça de Santa Maria); resolució temporal del problema de la recollida de la brossa; i desenvolupament de la urbanització i pavimentació dels carrers del Polígono 5. Queden per desenvolupar-se diversos projectes: l’obra de defensa de la platja, la pavimentació de tots els carrers i la instal·lació d’un enllumenat modern. En el mateix programa de Festa Major de 1964, Joan Roig i Piera, (un altre cop amb el pseudònim Rocacrespa), fa un nou article titulat “Cubelles, transformada”, on alerta sobre el boom turístic i urbanístic dels anys 60: S’urbanitza el pla, la muntanya, i a frec a frec de la mar... Surten casalots a tot arreu... brollen bars i dancings; aparcaments i “bungalows”; hostals i tavernes; comerços i immobiliàries; campings ...

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

És ben cert, alemanys, suïssos, holandesos, francesos no hi falten, com tampoc hi manquen gent de província..., i gent de ciutat... ...Vol de corbs, com a nuvolots de gropada, giravolten per l’espai....,mercaders, cuitacorrents esmicolen el terme, l’adineren i el venen a bocins... ... els pagesos esmaperduts desapareixen..., la indústria dorm encara, es perd aquella rancior característica..., aquell tipisme llegendari...

L’any 1965 continua la construcció del clavegueram, la pavimentació de carrers, la instal·lació d’una estació depuradora al costat del Foix; el passeig Marítim i el seu primer espigó (en construcció)... Roig i Piera (J. Grana), a l’article “Labor del Magnífico Ayuntamiento. Unos momentos con nuestro Alcalde”, ho explica de la següent manera: ...Me invita (l’alcalde) a subir en su coche, este embiste la Calle Victor Balaguer, San Antonio, Paseo Vilanova, calle Cunit, Calle Vilaseca, Calle Gallifa,...montones de tierra, zanjas interminables... “Ampliación del alcantarillado”. Las calles sin pavimentar, “Urge pavimentación”,... una tranquila y alegre urbanización, nos llama la atención la casa-jardín del Sr. Pella, policromado con gran variedad de rosas, un gracioso chalet, apunte del Sr Miró y una mole de cuatro pisos parece presidir la urbanización, una lápida da nombre a la Avenida de un futuro porvenir, S.S. Juan XXIII, (elocuente y merecido homenaje a la memoria del gran Papa); orillamos un río, el seco Foix, para el coche unos minutos. “Estación depuradora”, nos señala con el dedo el Sr. Alcalde... Montados otra vez en el coche... ¡Oh sorpresa! Calles, avenidas completamente asfaltadas, estamos en otro mundo. Allá en un extremo se levanta una gigantesca “Babel”, no muy lejos ondean unas variadas banderas..., un sencillo y ambientado bar con el romántico nombre “La Sirena”, donde la gente se estruja probanddo el ansiado refresco,..., unas letras, leemos, “Apartamentos Lasi”. Pisamos un gran paseo, “Paseo Marítimo”,..., a un centenar de metros, un brazo construído por grandes piedras avanza mar adentro, cubierto de pescadores, sostienen largas cañas de pescar; es el Espigón que se está construyendo contra el despiadado “Levante”...

El 1967 tenim dos escrits de Roig i Piera. En el primer, “Cubelles. Vol de rossinyols” (Rocacrespa), assenyala els importants canvis al sector marítim (els espigons, les platges, les vies amples...) i el creixement urbanístic del Molí de Baix i de Narcís Bardají (Fotografia 4). A més, “frec a frec dels cassalots vells de la població”, han aparegut altres urbanitzacions: la del Mont Calvari o Barri de la Creu i la de Santa Maria; més esmorteïdes, La Gaviota, Parc Cubelles, El Bassó, Mas Guineu, Camí de l’Arboç, Mota de Sant Pere, Puig de Tiula, Los Fondos, Los Angeles...; i més destacable, la urbanització de Mas Trader (Documents 8 i 9), amb la casa de pagès com a centre lúdic. De fet la xerrada amb l’alcalde d’aquest any es porta a terme el dia de la inauguració oficial de la Urbanització de Mas Trader i de la seva piscina i Bar-Restaurant (amb la presència del “Delegado Comarcal de Turismo”). En l’altre, “Al habla con el Acalde de Cubellas” , es destaquen: com a feines acabades, la pavimentació del Sector Bardají i del Molí de Baix; com a tasques que s’estan fent, l’arranjament del camí del cementiri; i com a projectes immediats, l’ampliació del cementiri, per la qual cosa l’Ajuntament ha comprat uns terrenys, i la pavimentació del casc antic . 46

Els Programes de Festa Major

El 1968 es publiquen un parell d’escrits de Roig i Piera. El primer, “Charla con nuestro Alcalde”(J. Grana), recorda la inauguració de la pavimentació dels carrers del nucli antic (visita Garicano Goñi) i destaca el premi lliurat a la vila de Cubelles l’any 1966, “el Primer Premio de Embellecimiento de Pueblos de la Província” i la medalla de bronze al “Mérito Turístico”. Els projectes pendents són: l’emissari submarí, la construcció de les noves escoles i l’enllumenat de tota la població mitjançant el sistema de Mercuri. Més crític és el segon, “Cubelles. Plorosa”, on Roig i Piera (Rocacrespa) es lamenta del fet succeït el 26 de febrer de 1968, la desaparició del pont del campanar (Fotografia 5): ... Amb l’estendard del turisme, i altres contes, ha posat a racó, el pur romanticisme. Casones velles, meloses de records han desaparegut a l’embranzida del pic... Talment sembla reviure, aquelles fuetades de la pirateria, dels rancorosos i carnívors butxins atilencs i de les llopades incendiàries sense control del 36. ... Sembla un somni, recordo aquesta data (26/2/68), espina cruent enfonsada en el cor dels cubellencs,..., un núvol de pols invadeix el poblat, seguit de un soroll esfereidor, com udol de tempesta, una remó, un aldarull de gent corre anguniosa, un regalim de llàgrimes s’escorren punyents galtes avall... Ha cruixit un edifici, cau... sentenciat a mort un arc... com un renec espantòs, com un tret, fereix, romp, destrueix el PONT DEL CAMPANAR, la ma que simbòlicament ens allargava la Verge Assumpta... Prou n’hi ha de pams i pams de terreny per aixecar nous edificis; vora mar, a la montaya, gairebé tot el terme està ratllat d’urbanitzacions, i de cases i palaus n’hi caben a dotzenes, a centenars; no malmeten els esforços de nostres avis, de nostres pares...

Al programa de 1971 apareix una llarga entrevista feta al president del Club Marítim Cubelles, Carlos de la Fuente, per a donar a conèixer la nova entitat, molt lligada al boom del turisme de platja. (Fotografies 6 i 7) Per altra banda, Roig i Piera (Rocacrespa), a “Cubelles. Financera”, assenyala com a important la inauguració de diverses entitats financeres: el Banc Zaragozano (1970) i la Caixa d’Estalvis del Penedès (1971). El 1973 Cubelles té un alcalde accidental, Josep Pons Ventura. Al programa, així com al de 1971 i 1972, ja no hi apareix la tradicional entrevista amb l’alcalde. Aquest any, Miquel Altadill entrevista diversos estiuejants, els quals coincideixen en destacar la tranquil·litat de la població, el creixement urbanístic, el problema de les olors putrefactes al riu Foix i la manca d’hotels a la platja. També qüestionen el projecte de construcció de la Tèrmica, considerant-lo perjudicial per al turisme. Des de 1974 l’alcalde de Cubelles serà Joan Fernández. Al programa de 1975, un article de Miguel Azagaya es fa ressò de la consecució d’un servei de neteja de platja mancomunat amb l’ajuntament de Vilanova, el qual ha adquirit maquinària adient. També en aquest programa, Juan B. Estevan Llagaría escriu “Apuntes sobre un Libro de Memorias”. És un article que ofereix un visió dels canvis soferts 47

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

per la població entre 1958 i 1975: la desaparició de la figuera del campanar, la construcció de xalets i apartaments en les antigues terres de conreu, els mosquits... I també fa referència a la Tèrmica; a l’enrenou de manifestacions, sortides tumultuoses de l’església i pintades (és un dels pocs programes on s’explica alguna cosa de la Central). Cal destacar, al programa de 1976, un article signat per OVIDIO i titulat “Una Biblioteca”. Evidentment es refereix a la Biblioteca de Mitologia Clàssica de la casa Travé (creada l’any 1969), de la qual avui ja no en podem gaudir a Cubelles. L’article explica com era instal·lada i que hi tenia . Els projectes escolars i culturals semblen prioritaris aquest any: ampliació de l’Escola d’E.G.B (inaugurada l’any 1970); adequació de la guarderia infantil (50 nens); i possibilitat d’obtenir una biblioteca (demanada ja en el programa de Festa Major de l’any 1958). L’any 1977, a la “Salutación del Alcalde”, trobem definides les línies primordials de la política municipal: augment del Pressupost Municipal en un 76%; sanejament de les aigües residuals, per la qual cosa és necessari acabar les obres de la depuradora; més zones verdes i serveis... En aquest programa també trobem la memòria per a la construcció del Polisportiu Municipal, iniciades les obres l’abril de 1977. A l’escrit “Aspectos de nuestra Vila”, l’enginyer municipal, Jaime Padros, explica el problema de la xarxa de sanejament de les aigües residuals. Sembla un tema molt conflictiu en aquells moments, causat per un creixement excessiu de la les zones topogràficament baixes de la població. Padros diu que el projecte es desenvoluparà en dues fases. La primera implicarà la recepció de les aigües residuals en la depuradora, abans vessades directament al Foix. La segona contempla la solució als problemes del sector marítim. Finalment, en el darrer programa analitzat en aquest treball (1978), torna a ser a la “Salutació de l’Alcalde” on trobem definida la política d’actuacions i projectes: acabament de les obres de la Depuradora, Col·lector general i Neteja del riu Foix; la construcció de noves aules escolars; l’arribada d’aigua potable a tots els domicilis; la inauguració de la Zona Social i Polisportiva; i l’enllumenat de la part alta del Barri de La Creu... Com a projectes: la instal·lació de xarxes de clavegueres en els sectors desproveïts; l’ampliació de l’Escola Charlie Rivel; la construcció d’una Guarderia infantil dotada de mètodes moderns d’ensenyança; l’asfaltat dels carrers que encara els hi cal... Els anuncis La publicitat constitueix una part molt important dels programes. L’anàlisi d’aquesta ens ha permès conèixer millor el desenvolupament dels diferents sectors econòmics a Cubelles, el qual és el reflex ajustat del que està succeint a la resta de l’Estat i, sobretot, a la costa catalana.

Els Programes de Festa Major

*de 1950 a 1953 sense programa 1-12 Comparació entre el nombre de pàgines dels programes i el total d’anuncis

La publicitat inclosa en els programes ha estat un mitjà de finançament de la Festa Major des dels anys 40, però no sempre la proporció d’anuncis, respecte al nombre de pàgines, ha estat la mateixa, la qual cosa s’ha de tenir en compte a l’hora de treure’n conclusions. Cal remarcar de nou, que per als anys 1950, 1951, 1952 i 1953 no disposem de programa de festes, sols d’un full informatiu dels actes festius. A la resta d’anys es manté l’equilibri, amb excepció de 1974 i 1978. A la següent taula tenim una relació dels anuncis publicats cada any als programes de Festa Major. Els hem agrupat per sectors econòmics i hem destacat els que fan referència a negocis establerts a Cubelles. També hem assenyalat el nombre total de pàgines d’aquest programes.

1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950* 1951* 1952* 1953* 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 Total

12 12 4 4 6 20 24 20 20 24 1 1 1 1 36 44 48 44 44 44 44 48 56 56 60 72 68 68 68 28 56 60 44 48 32 64 84 92 20

TOTAL

TOTS SECTORS CUBELLES

TOTAL

HOSTALERIA CUBELLES

COMERÇ/SERVEIS TOTAL

TOTAL

CONSTRUCCIÓ CUBELLES

INDÚSTRIA CUBELLES

AGRICULTURA CUBELLES

ANY

TOTAL

PÀG

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

CUBELLES

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

0 1 0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 0 2 3 4 4 4 3 2 2 2 2 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0

0 1 0 1 0 1 2 2 3 2 0 0 0 0 5 6 8 7 6 5 4 4 4 3 2 2 3 3 3 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 0 1 1 1 1 0 1 2 2 0

0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 3 3 4 4 4 3 2 1 1 1 2 2 2 2 2 0 1 1 1 1 0 1 2 2 0

1 2 2 2 1 5 5 4 3 2 0 0 0 0 5 4 5 5 4 6 6 6 6 6 9 11 13 13 15 10 15 12 13 13 1 13 19 22 0

1 2 2 2 1 6 8 6 3 3 0 0 0 0 7 6 8 7 6 7 8 10 10 11 13 16 19 18 19 11 19 16 13 13 1 14 19 25 0

2 4 5 2 3 3 1 2 3 4 0 0 0 0 8 3 4 5 6 6 7 8 10 14 18 24 27 22 31 5 26 26 24 23 0 38 44 47 1

11 6 5 2 8 11 26 33 35 28 0 0 0 0 25 26 28 26 31 33 35 38 34 39 39 43 43 36 46 12 34 36 28 30 0 45 55 60 2

1 1 1 1 1 2 2 3 2 2 0 0 0 0 2 1 2 3 3 3 3 3 4 6 7 11 14 11 12 4 11 13 12 11 0 21 22 23 0

1 2 1 2 1 5 6 6 4 4 0 0 0 0 10 4 6 7 7 7 7 7 11 11 10 18 18 16 14 4 10 11 10 9 0 18 20 18 0

4 8 8 6 6 11 8 10 10 10 0 0 0 0 17 12 16 18 18 19 19 20 23 29 37 49 57 48 60 19 54 53 51 49 1 73 87 94 1

13 11 8 7 10 23 43 48 46 37 0 0 0 0 50 45 54 51 54 55 56 60 60 65 66 81 85 75 84 28 65 65 53 54 1 78 96 105 2

259

330

456

989

218

285

1005

1734

*1950 – 1953, Full d’Actes de Festa Major sense anuncis.

1-13 Anuncis agrupats per sectors econòmics

Els Programes de Festa Major

Els anys 40 són els de l’autarquia econòmica. Espanya no sols es troba aïllada políticament, també ho està econòmicament, per la qual cosa sols pot optar per l’autosuficiència. Les relacions exteriors es redueixen als mínims i el país ha de produir, sense pràcticament ajuts, tot el que és més necessari per cobrir les necessitats fonamentals. Aquesta situació porta a un accentuat dirigisme de l’economia per part de l’Estat. Com a conseqüència d’això, van empitjorar les condicions de vida de la població: misèria, subalimentació, deficiències sanitàries, ressorgiment de malalties, racionament dels productes de necessitat bàsica (cartilles per comprar les quantitats indicades al preu oficial)...(Document 15). Per totes aquestes raons, podem classificar aquests anys com de retrocés econòmic, no produint-se la recuperació econòmica fins els anys 50. A la dècada dels 50 s’acaba l’aïllament internacional, iniciant-se la incorporació del país al món capitalista. La nova situació internacional (fi de l’aïllament) i l’arribada dels tecnòcrates, polítics relacionats amb l’Opus Dei, porta a una liberalització de l’economia en els darrers anys d’aquest període. Cubelles, als anys 40 i 50, encara no ha canviat massa. Continua essent un poble petit i predominantment agrícola, amb una població entre 722 i 900 habitants. Ara bé, ja té projectes de creixement urbanístic i una petita colònia d’estiuejants. Comença a intuir-se el futur de la població. Fins l’any 1954, el nombre d’anuncis als programes no sobrepassen els 50, molts d’ells, publicitat d’establiments vilanovins. En aquests primers anys, a Cubelles, podem destacar: els comerços, especialment de queviures; els negocis lligats al món de la construcció, els quals van en augment; i els relacionats amb el sector primari (pinsos, farines, ceps, ...). Aquest darrer sector, l’agrícola, és molt important, però se’n fa poca propaganda als programes. Són exemples de negocis cubellencs dels anys 1940 a 1959: Juan Adrià Viñals, contractista (1940) Travé Hnos. “Torre Travé” (1941) José Adrià, contractista (1941) José Rovirosa Guasch, corredor de finques (1943) Juan Albet, constructor (1945) Jorge Albet Poch, constructor (1954) Cirilo Fontanals, constructor (1957)

1-14 Empreses relacionades amb la construcció (any d’aparició de l’anunci)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Droguería y Tocinería, José Alba

Pastelería, José Reventós Barbería, J. Fontanals

Alpargatas, Juan Guasch

Tienda, Enriqueta de José Escardó (Típica butifarra)

Vinos, Francisco Safons Alpargatería y Novedades, Casa Llorens Panadería de Juan Ruiz

Panadería, Rosita Urgell Tocinería y comestibles, Balbina Armengol

Droguería y Comestibles Finos, José Fontanals

Pescadería, Antonio Amat

Novedades y Alta Fantasía, Lorenzo Aviñó

Mercería, Perfumería y Novedades, Marina Aviñó

Comestibles y Licores, Casa Boringas Panadería y Molino de Harinas, José Raventós Panadería, José Cibiach

Alpargatería y Mercería, María Aviñó Mercería, Perfumería y Novedades, Pepita Ibern Peluquería y Barbería, Pedro Capdet

1-15 Comerços i serveis cubellencs

Els establiments hostalers de Cubelles sempre són els mateixos: des de 1940, “El Café Nacional” (alguns anys també anunciat com a “Café La Alianza” o “Café Nacional de Pablo Aviñó”) (Document 10); el “Bar o Café del Armengol” (des de 1945) (Document 11); i “El Hotel Cubellas”, el primer establiment d’aquest tipus, (apareix des de 1957). (Document 12 i fotografia 8) En el següent gràfic podem observar l’evolució dels sectors econòmics. Cal assenyalar, des de 1960, un destacat creixement del comerç i serveis, així com de la construcció i establiments hostalers (snaks-bars, dancings, gelateries,...). Cubelles creix al ritme que ho fan les poblacions veïnes, la causa directa és el turisme estranger i interior, als quals els escrits dels programes fan referència.

1-16 Evolució dels Sectors Econòmics a Cubelles (segons recompte dels programes)

Els Programes de Festa Major

El segon període del gràfic, entre 1960 i 1978, comença amb el Plan de Estabilización, decret-llei elaborat pels tecnòcrates el 1959, i continua amb l’aprovació de “los Planes de Desarrollo” (el primer l’any 1964). Com a conseqüència d’aquests es produeix el que s’ha anomenat el “Miracle Econòmic” i el “Desarrollisme”. Es caracteritza per la industrialització creixent; l’arribada dels emigrants a les zones industrials; el desenvolupament de la construcció, conseqüència de la falta d’habitatges per als emigrants i del boom del turisme nacional i internacional; i l’equilibri de la balança de pagaments, aconseguit mitjançant l’entrada de divises procedents del turisme, dels emigrants que viuen fora del país i de les inversions de capitals estrangers (mà d’obra més barata, impostos més baixos,...). En aquest estudi, correspon destacar el turisme per la importància que té a les zones de la costa catalana. Com ja hem explicat, les aportacions en divises d’aquest van estar essencials per al desenvolupament dels plans econòmics del govern.

1-17 Ingressos de divises, en milions de dolars, entre 1950 I 1979 (Font: Bielza de Ory, Vicente)3

El nivell de vida de la societat anirà millorant i aquesta es veurà cada cop més bolcada a un consumisme més generalitzat, així com a importants canvis de costums. En són exemple les noves comoditats a la llar, les quals també són objecte de propaganda als programes cubellencs: la compra dels electrodomèstics (neveres, cuines de gas, rentadores, televisors...); l’ús del cotxe, que permetrà noves formes d’oci, afavorint els desplaçaments de les famílies els caps de setmana i els estius i l’aparició de les segones residències fora de les ciutats... Cubelles, a partir de 1960, viu les transformacions urbanístiques i econòmiques més importants del segle XX, la qual cosa queda prou reflectida en el gràfic núm. 3 (Evolució dels Sectors Econòmics a Cubelles). La vila creix pensant en el turisme d’estiu i abandona, poc a poc, l’activitat rural, per aquesta raó augmenten el comerç, els establiments hostalers i els negocis de la construcció (tema del que ja n’hem parlat anteriorment). (Fotografia 9 i 10)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-18 Gràfic comparatiu entre els negocis d’hosteleria de Cubelles anunciats als programes i les empreses hostaleres d’altres llocs

Des de finals dels anys 50, amb “l’Hotel Cubellas”, els anuncis d’hostaleria cubellencs van en augment i acaben sent majoritaris, respecte als de Vilanova, tal i com podem observar en el gràfic 1-18. És el reflex del creixement econòmic ja explicat. En el llistat del quadre 1-19 trobem els noms dels principals establiments hostalers de Cubelles i l’any en què són anunciats per primer cop. Evidentment, la gran majoria s’obren durant l’època del “Desarrollisme” (Fotografies 8 i 10). La fundació del Club Marítim Cubelles proposada a l’ajuntament el 1970 (Documents 16 i 17)4, és un nou element que ens confirma la importància que va anar adquirint l’economia basada en el turisme de platja i el consegüent augment de la població estiuejant a Cubelles. Als annexos, podem veure diverses fotografies (6 i 7) de les activitats desenvolupades per aquesta entitat, integrada fonamentalment per famílies d’estiuejants.

Els Programes de Festa Major

Café Nacional (de Pablo Aviñó o Alianza) (1940) Café o bar del Armengol (o de Antonio Armengol) (1945) Hotel Cubellas (1957) Snack-Bar (dancing/gran baile moderno) Los Arcos (1960) Estación Servicio Cubellas (bar annexo) (1961) Hostal del Foix (1962) Bar-Dancing El Patio Andaluz (baile todos los días) (1963) Apartamentos Bon-Mar (1963) Bar C/ Colón nº 4 (Pepe Club) (1964), Snack-Bar Pepe Club (1965) Bar Bon-Mar (1965) Bar La Sirena (1965) Snack-Bar Grecos (1965) Apartamentos i Snack-Bar LASI (1965) Snack-Bar El Santo (1966) Salón Musical Caballo Negro (1966) Bar Restaurante/Hostal Solimar (1967) Helados La Jijonenca (1968) Bar Recasens (1968) Restaurant Nautic (1969) Hotel Prat (1970) Bar Sofi (1970) Cafeteria - Club Discotheque Voramar (1970) Hotel Principat (1971) Bar Estación Cubellas (1971) Cervecería El Tirol (1971) Music - Bar Sirius (1975) Boite Yokoama (1975) Cervecería Frankfurt (1975) Restaurante Bedfor (1975) Bar Alegria (1975) Restaurante María Fernanda (1975) Bar Las Tapas (1975) Bar-Bodega Escobedo (1976) Merendero Las Viñas (Mota de Sant Pere) (1977) 1-19 Establiments hostalers cubellencs (Documents 10, 11, 12, 13 i 14)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX FOTOGRÀFIC

1-2-1 L’ajuntament i l’església des del carrer Major a les primeres dècades del segle XX

1-2-2 Vista, des de la carretera, del Passeig Narcís Bardají als anys 40 (Horro-Foto)

Els Programes de Festa Major

1-2-3 Passeig Narcís Bardají des de l’estació (Horro-Foto)

1-2-4 L’estació de Cubelles a mitjans dels anys 60 des dels apartaments del carrer Lleida

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-5 El Pont del Campanar, anys 30

1-2-6 La terrassa del Club Marítim Cubelles. A la “mesa petitòria” hi veiem de dreta a esquerra: Sra. de Fabregat, Sra. de Ticó, Maria Oliva i Lídia Grau. Darrera, vista de la platja amb els tendals i les embarcacions del club

Els Programes de Festa Major

1-2-7 Platja Club Marítim Cubelles l’any 1977. El nen de la pala és Victor Lora

1-2-8 “Hotel Cubellas” (A. Campaña i J. Puig Ferran)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-9 La platja de Cubelles cap el 1968. Les famílies d’estiuejants arrendaven els tendals i les casetes. Darrere podem veure un Passeig Marítim amb pocs apartaments i un dels símbols del desarrollisme, el “600”. La nena del biquini és la Jose Ordaz Oliva

1-2-10 Darrere, l’hostal-restaurant Solimar. A la platja podem veure, de dreta a esquerra, Maria Oliva i Mercè Ordaz. La nena de l’esquerra és Jose Ordaz, i la de l’esquerra, Ester Ordaz

Els Programes de Festa Major

ANNEX DOCUMENTAL

1-2-1 i 1-2-2 Primers anuncis de construcció: Juan Adrià (1940) i Travé Hnos. (contraportada 1941)

1-2-3 Contraportada del programa de 1945

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-4 i 1-2-5 Projecte urbanístic de la zona del Passeig de Mar (1958) i del Barri de La Creu (1959)

1-2-6 Publicitat de la urbanització “Puig de Tiula” (contraportada del programa de 1959)

Els Programes de Festa Major

1-2-7 Portada del programa de 1961, â&#x20AC;&#x153;el posteâ&#x20AC;? tĂŠ el mateix protagonisme que el campanar i els gegants

1-2-8 Fragments del mateix anunci (aparegut al programa de 1967)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-9 Publicitat de la urbanització Mas Trader (programa de 1968)

1-2-10 Publicitat del mateix establiment, però anunciat amb noms diferents. Al programa de 1940, “Café Nacional” (és el més usual) i al de 1942, “Café La Alianza”

Els Programes de Festa Major

1-2-11 Primer anunci del “Bar del Armengol”(1945), anunciant el servei de bar a l’envelat

1-2-12 Contraportada del programa de 1957

1-2-13 Anuncis de “Los Arcos” dels anys 1960 i 1962

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-14 Bar Dancing “El Patio Andaluz (1963)

1-2-15 Cartilla de racionament

Els Programes de Festa Major

1-2-16 Designació de Carlos de la Fuente, per part de l’Ajuntament, per gestionar la fundació d’un club nàutic a Cubelles

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-17 Petició d’aprovació del Club Marítim de Cubelles per part de la Federació Catalana de Vela

Els Programes de Festa Major

NOTES

Puig i Rovira, Francesc Xavier: L’Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local. Institut d’Estudis Penedesencs, 1998 2 Grup d’Estudis Cubellencs “Amics del Castell”: Breu cronologia històrica del segle XX a Cubelles. Programa de Festa Major 2000 3 Bielza de Ory, Vicente: “Territorio y Sociedad en España II”. Madrid:: Editorial Taurus, 1989 4 Estatutos. Club Marítimo Cubellas, 1972 1

Els Programes de Festa Major

1.3. L’ASPECTE FORMAL DELS PROGRAMES DE FESTA MAJOR Les impremtes Com que a Cubelles no hi havia cap impremta, lògicament el programa s’havia de fer a fora. Tres cops s’encarregà a Barcelona, en tres llocs diferents (Sadag el 1940, López Augé el 1946 i Norte el 1951), i la resta, a Vilanova, 14 als Talleres Gráficos Soler (1942-1944, 1946-1949, 1954, i 1957-1962), 2 a Virella y Soler (1950 i 1953), 2 a la Guirnalda (1955 i 1956), i 14 a Gráficas Navarra, a partir de 1963. Desconeixem qui els va fer els anys 1941, 1952, 1977 i 1978. Formes, mides i nombre de pàgines Els primers anys tenen poques pàgines (1-13, pàg. 39), i el de 1944 és un tríptic. Posteriorment, s’arriba a la vintena, si bé de 1950 a 1953, el programa fou només un full imprès a una sola cara i a una tinta, sense cap fotografia ni anunci, únicament amb la relació d’actes a celebrar. A partir de 1954, va augmentant el nombre de pàgines, mantenint-se sempre pel damunt de les 40 i fins arribar a un màxim de 92 el 1977, amb les excepcions de 1969, que en té només 28; de 1974, amb 32; i de 1978, amb 20 Els anys 1941, 1958 i 1959, els programes estan en format horitzontal (més ample que llarg), i tota la resta, en vertical. Les mides varien molt, però la més usada és la de mig foli. Les portades (Annex documental) Pel que fa a les portades, la gran majoria porten dibuixos, amb l’excepció de les dels anys 1961 (amb fotografies en blanc i negre), i de 1974, 1976, 1977 i 1978, amb una o diverses fotografies en colors. La majoria de les portades són anònimes, i només van signades les dels anys 1959 (J. Giralt), 1960 (Moncada), 1964, 1966 i 1968 (Picas), 1971 (Soto), 1972 (Roset) i 1975 (Sumella). Normalment hi figura “Fiesta Mayor Cubellas” o una altra inscripció semblant, i l’any corresponent. Les pàgines interiors En quant a l’interior, si bé el de 1944 està a dues tintes, no serà fins el 1965 quan es comencin a imprimir pàgines en colors diferents, però gairebé mai no s’usarà més d’un color en una pàgina, a excepció de les contraportades, que seran a dues tintes. En el programa de l’any 1975 s’hi inclou un plànol plegat amb la vista en planta del futur Polisportiu municipal.

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX DOCUMENTAL

ANY 1940 215x105 mm, 12 pàgines SADAG (Barcelona)

ANY 1941 140x150 mm, 12 pàgines

ANY 1942 210x150 mm, 4 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1943 190x140 mm, 4 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

Els Programes de Festa Major

ANY 1944 230x155 mm, 6 pàgines (tríptic) T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1945 175x125 mm, 20 pàgines LÓPEZ AUGÉ (Barcelona)

ANY 1947 215x157 mm, 20 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1946 220x107 mm, 24 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANY 1948 217x142 mm, 20 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1949 163x113 mm, 24 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1954 225x160 mm, 36 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1955 218x160 mm, 44 pàgines LA GUIRNALDA (Vilanova)

Els Programes de Festa Major

ANY 1956 218x155 mm, 48 pàgines LA GUIRNALDA (Vilanova)

ANY 1957 245x115 mm, 44 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1958 160x217 mm, 44 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova) ANY 1959 165x225 mm, 44 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANY 1960 220x160 mm, 44 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1961 215x155 mm, 48 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1962 218x155 mm, 56 pàgines T.G.J. SOLER (Vilanova)

ANY 1963 218x160 mm, 56 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

Els Programes de Festa Major

ANY 1964 218x160 mm, 60 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1965 212x155 mm, 72 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1966 215x157 mm, 68 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1967 217x155 mm, 68 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANY 1969 199x138 mm, 28 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1968 218x152 mm, 68 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

1970 218x153 mm, 56 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1971 220x160 mm, 60 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

Els Programes de Festa Major

ANY 1972 222x160 mm, 44 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1973 223x155 mm, 48 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1974 223x164 mm, 32 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1975 217x155 mm, 64 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANY 1976 255x170 mm, 84 pàgines G. NAVARRA (Vilanova)

ANY 1977 212x157 mm, 92 pàgines

NOTES: - Els anys 1939, 1950, 1952 i 1953 no hi va haver programa de Festa Major. - Les reproduccions de les portades no estan fetes a la mateixa escala. - No consten les impremptes on es van fer els programes dels anys 1941, 1977 i 1978. - Les portades han estat extretes dels CD’s fets per l’Ajuntament de Cubelles a partir dels programes de Festa Major cedits per Joan Imbernón i Gibert.

ANY 1978 215x155 mm, 20 pàgines

Els Programes de Festa Major

MIDES

NÚM

(mm) 1940 215x105

PÀG 12

1941 140x150

1942 210x150

T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1943 190x140 230x155 1944 TRÍPTIC

T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1945 175x125

LÓPEZ AUGÉ (BARCELONA)

1946 220x107

T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1947 215x157

T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1948 217x142

T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1949 160x113

T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1950 315x215

VIRELLA Y SOLER (VILANOVA)

1951 315x215

NORTE (BARCELONA)

1952 315x215

1953 315x215

1954 225x160

VIRELLA Y SOLER (VILANOVA) T.G.J.SOLER (VILANOVA)

1955 218x160

LA GUIRNALDA (VILANOVA)

1956 218x155

LA GUIRNALDA (VILANOVA)

1957 245x115

T.G.SOLER (VILANOVA)

1958 160x217

T.G.SOLER (VILANOVA)

1959 165x225

T.G.SOLER (VILANOVA)

1960 220x160

T.G.SOLER (VILANOVA)

Joan Albet

Josep Marsé

Josep Rovirosa

ANY

IMPREMTA

DESCRIPCIÓ PORTADA

SADAG (BARCELONA)

DIBUIX CAMPANAR, 1 TINTA DIBUIX CASTELL DE FOC, CAMPANAR, PLATJA I ORQUESTRA, 4 TINTES DUES FRANGES EN FORMA DE “L” BLAVES SOBRE BLANC, LLETRES VERMELLES TEXT DIBUIX BARCA DE VELA I SERPENTINES, 2 TINTES DIBUIX ENVELAT, COETS, TELÓ, PLATJA, OCELLS, CORDA AMB L’OLLA PER TRENCAR, ESCUT, 2 TINTES DIBUIX PLATJA, BARQUES, OCELLS, ESTEL, GLOBUS, ESCUT DE CUBELLES, 3 TINTES DIBUIX CAMPANAR I BANDERETES, 3 TINTES DIBUIX VISTA DES D’UNA BALCONADA, 3 TINTES DIBUIX ESGLÉSIA, CAMPANAR, ENVELAT, MAR, 3 TINTES

DIBUIX ESCUT, 1 TINTA DIBUIX CAMPANAR, PARELLA BALLANT AMB VESTIT TÍPIC, ORQUESTRA, 1 TINTA DIBUIX CAMPANAR VOLTAT D’ANELLA SARDANISTA, BANDERETES, 2 TINTES DIBUIX CAMPANAR, GEGANTA, NEN, 2 TINTES DIBUIX GEGANTS, ESCUT, 3 TINTES DIBUIX STA.MARIA, ESGLÉSIA, ENVELAT, GEGANTS, CAPGROSSOS, COBLA I ANELLA SARDANES, 2 TINTES (J.GIRALT) DIBUIX VERGE, GLOBUS, 1 TINTA (MONCADA)

J. Fernández

Josep Ma. Batet

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1961 215x155

T.G.SOLER (VILANOVA)

1962 218x155

T.G.SOLER (VILANOVA)

1963 218x160

G.NAVARRA (VILANOVA)

1964 218x160

G.NAVARRA (VILANOVA)

1965 212x155

G.NAVARRA (VILANOVA)

1966 215x157

G.NAVARRA (VILANOVA)

1967 217x155

G.NAVARRA (VILANOVA)

1968 218x152

G.NAVARRA (VILANOVA)

1969 199x138

G.NAVARRA (VILANOVA)

1970 218x153

G.NAVARRA (VILANOVA)

1971 220x160

G.NAVARRA (VILANOVA)

1972 222x160

G.NAVARRA (VILANOVA)

1973 223x155

G.NAVARRA (VILANOVA)

1974 223x164

G.NAVARRA (VILANOVA)

1975 217x155

G.NAVARRA (VILANOVA)

1976 255x170

G.NAVARRA (VILANOVA)

1977 212x157

1978 215X155

*: Josep Pons, alcalde accidental

1-20 Descripció dels programes

FOTOGRAFIES CAMPANAR, GEGANTS, BENZINERA, 2 TINTES DIBUIX POBLE, CASTELL, CAMPANAR, ESGLÉSIA, COETS, ESCUT, 3 TINTES DIBUIX PLÀNOL, OMBRA CAMPANAR, BANDERA, 3 TINTES DIBUIX TROMBÓ, SOL, 2 TINTES (PICAS) DIBUIX CARGOL DE MAR, PLATJA, BARQUES, 3 TINTES DIBUIX CAVALLET DE MAR TOCANT TROMPETA, 2 TINTES (PICAS) DIBUIX PEIX AMB BARRET I ULLERES I CARTELL, 3 TINTES DIBUIX SIRENA TOCANT LA GUITARRA, 2 TINTES (PICAS) DIBUIX VERGE, 3 TINTES DIBUIX SILUETA SARDANISTES, 3 TINTES DIBUIX CAMPANAR, MAR, SOL, OCELLS, 4 TINTES (SOTO) DIBUIX CAMPANAR, 2 TINTES (ROSET) DIBUIX CARGOL DE MAR, CAMPANAR, 1 TINTA FOTOGRAFIA PORTADES PROGRAMES 1965-1973, COLORS DIBUIX CASTELL, CAMPANAR, ESCUT, 4 TINTES (SUMELLA) FOTOGRAFIA MURAL, ESCUT, COLOR FOTOGRAFIA MONUMENT P.CASALS, COLOR FOTOGRAFIA ZONA POLISPORTIVA, COLOR

2- ELS AJUNTAMENTS DEL FRANQUISME

L’ajuntament de Cubelles va ser rebut en audiència per Franco el 6 de març de 1974

Els Ajuntaments del franquisme

2.1 ELS AJUNTAMENTS I L’ORGANITZACIÓ DE LA FESTA MAJOR En aquest capítol tractarem la composició dels ajuntaments i la seva situació política; els acords presos en els plens, especialment els relacionats amb la Festa Major; l’organització i el finançament d’aquesta; i els pressupostos ordinaris i els de festes. Cal aclarir que, quan no es digui el contrari, les informacions han estat extretes dels llibres d’Actes del Ple.1 El primer ajuntament: la comissió gestora El 21 de gener de 1939, a mitja tarda, les forces de l’exèrcit franquista arriben a Cubelles. L’endemà mateix, a la 1 i 5 minuts del migdia, D. Víctor Martinez Santaolalla del “Cuerpo Jurídico Militar”, en nom del “General Jefe del Cuerpo de Ejército Marroquí”, nomena la “Comisión Gestora Provisional de Cubellas”,2 formada per Josep Rovirosa Guasch3, Alcalde-Presidente, Florenci Fontanals Vivó i Lluís Poch Creus, Concejales, i Juan Pedro Ramirez, Secretario. (Document 1) Tots ells ja havien format part de l’Ajuntament de la vila durant la República: Josep Rovirosa, regidor des del 30 d’octubre de 1935 i alcalde a partir del 19 de novembre del mateix any fins al 17 de febrer de 1936; Florenci Fontanals, regidor des del 15 d’abril de 1931 fins al 15 d’octubre de 1933, i del 6 de febrer de 1934 al 17 de febrer de 1936, i Lluís Poch, regidor també des del 15 d’abril de 1931 fins al 15 d’octubre de 1933. D’altra banda, el secretari municipal Juan Pedro ja ho havia estat en propietat des de l’any 1915. En el ple del 26 de gener, Joan Freixas Ivern, Pere Piñol Nogués i Joan Adrià Viñals són nomenats membres d’una “comisión de vecinos honrados para que formen un inventario de los inmuebles, muebles, enseres y removientes de los vecinos que se hallaban ausentes de la población al ser ésta liberada por el glorioso ejército nacional...” El 14 de febrer, Francesc Safons Rovirosa és nomenat dipositari de fons del municipi. També havia estat regidor entre el 15 d’abril del 1931 i el 15 d’octubre de 1933. La repressió: els expedients de depuració Les persones que tenien idees diferents a les dels guanyadors eren considerades enemigues, i com a tal no podien treballar per als estaments oficials. La “Nueva España” sorgida de la guerra no podia tolerar republicans, anarquistes, comunistes, socialistes, maçons, liberals, catalanistes... Per la qual cosa, totes les persones que depenien de l’administració (estatal, provincial i local) van haver de passar per un procés de depuració. També afectà els mestres, funcionaris de correus, ferroviaris i professions liberals. El Decret Llei de 5 de desembre de 1936 disposava “la separación definitiva del servicio de toda clase de empleados, que por su conducta anterior o posterior al Movimiento Nacional se consideren contrarios a éste”. Altres lleis del 1939 foren les normes “para la depuración de funcionarios públicos”, del 10 de febrer, i la que fixava les depuracions en els àmbits provincials, ajuntaments, mancomunitats i altres entitats locals, del 12 de març. 4 85

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Tots els afectats havien de fer una declaració jurada d’adhesió al Movimiento Nacional i havien de respondre uns qüestionaris sobre les seves activitats polítiques i sindicals en el període republicà. Els jutges instructors nomenats especialment havien de comprovar les declaracions i contrastar-les amb els informes fets per la Policia, Guàrdia Civil, Falange o el Servei d’Informació Militar, i havien decidir la readmissió o l’obertura d’un expedient per indicis de culpabilitat. Tenim dades d’alguns ajuntaments catalans: a Barcelona, foren destituïts un 25% dels seus treballadors, i un 45% sancionats; a Lleida, un 57% i un 9% respectivament; a Tarragona, un 21% i un 42%; a Girona, un 7% i un 9%; a l’Hospitalet de Llobregat, un 41% i un 10%; a Sabadell, un 18% i un 5%; a Granollers, dues terceres parts foren sancionades; a Sabadell, una quarta part; al Vendrell, el 71%; a Figueres i a Rubí, el 60%;5 a Vilanova, foren separats de la feina un 34%;6 i a Sitges, un 20% acomiadat i un 11% castigat amb suspensions de feina i sou. 7 Pel que fa a Cubelles, el 25 d’abril, l’Ajuntament, en sessió ordinària, aprova la relació de funcionaris que estaven treballant el 18 de juliol de 1936, és a dir, quan començà la insurrecció militar, i que eren: Juan Pedro Ramirez, secretari Josep Ivern Escardó, pregoner Josepa Gavaldà Granell, encarregada de la neteja del safareig Jaume Escardó Mestres, sepulturer Joan Alba Romeu, encarregat de l’escorxador Joan Fontanals Navarro, guàrdia urbà jubilat El mateix dia el regidor Lluís Poch és nomenat jutge instructor dels expedients de depuració dels citats funcionaris, i Josep Albet Aviñó, secretari del citat instructor. Tres dies més tard, aquest signa una diligència on diu que ja té les declaracions jurades de tots els expedientats, i l’1 de maig, el jutge instructor diu que a la vista de les declaracions i informes presentats, deuen ser readmesos a la feina, sense que se’ls imposi cap sanció. Tots ells van presentar certificats signats per Claudio Ferrer Artigas, “Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.”, on es feia constar que sempre havien tingut una molt bona conducta i no havien militat en cap partit polític. Finalment, en la sessió plenària del 4 de maig, l’Ajuntament decideix que els funcionaris poden tornar a treballar. (Documents 2, 3, 4 i 5) Així, doncs, veiem que a l’Ajuntament pràcticament no hi haurà cares noves: l’Alcalde i un dels regidors havien cessat el febrer del 1936, només feia 3 anys, i l’altre el 1933, en feia 6. Els treballadors municipals seguiran sent els mateixos que hi havia durant la República i la guerra civil. El secretari, Juan Pedro Ramirez (Joan en l’època republicana), ho ha estat en la Monarquia d’Alfons XIII, la Dictadura de Primo de Rivera, la República, i ara, en el règim franquista. Moriria d’accident a Barcelona el 9 de desembre de 1944, essent encara el secretari municipal. Ara bé, les seqüeles de la guerra es deixaran sentir també a Cubelles, i el 28 de maig serà afusellat a Barcelona el cubellenc Joan Ivern i Trillas, militant de la CNT. Fou un més entre els milers d’executats pel règim franquista. 8 En el ple del 25 d’abril també s’aprova el pressupost municipal per al 1939, que era de 24.409,60 pta. En aquests anys, en els pressupostos, no hi havia cap partida 86

Els Ajuntaments del franquisme

específica per a festes (veure taula de pressupostos), carregant-se aquestes despeses al capítol d’imprevistos. El 6 de juny es nomena Josep Rovirosa Font “agente recaudador de arbitrios y repartos”. Finalment, en el ple del 19 de desembre del mateix any, s’aprova el pressupost municipal ordinari per al 1940, que fou de 26.344 pessetes, i la plantilla de treballadors de l’Ajuntament:

Administrativos: Secretario, Juan Pedro Ramirez, Propiedad Depositario, Francisco Safons Rovirosa, Interino

Facultativos: Médico Titular, Joaquín Arespacochaga Carnero, Interino Veterinario, Benito Carbó Coll, Propiedad

Subalternos: Pregonero, José Ivern Escardó, Propiedad Alguacil, José Albet Aviñó, Interino Encargado Matadero, Juan Alba Romeu, Propiedad Limpieza Matadero, José Albet Aviñó, Interino Limpieza Lavaderos, Josefa Gavaldá Granell, Interina Sepulturero, Jaime Escardó Mestres, Propiedad

Any 1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960

Pressupost ordinari 24.409,60 26.344,00 30.808,00 41.093,00 44.818,00 43.675,00 48.757,00 56.650,22 58.980,22 70.500,13 80.538,50 105.000,00 96.700,00 99.982,00 116.553,00 94.440,16 102.545,00 122.218,69 142.193,32 188.396,48 192.705,93 209.496,79

Pressupost Festes* 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 500,00 750,00 750,00 1.500,00 5.116,80 3.000,00 3.000,00 3.000,00 4.000,00 4.000,00 2.800,00 4.300,00 11.976,00 6.400,00 6.400,00

Gastat

5.116,80 2.178,10 2.469,60 4.020,95 1.484,65 2.637,25 1.965,35 5.691,15 11.976,00 4.415,50 2.614,00

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978

222.352,80 252.952,21 334.057,78 570.000,00 745.000,00 825.000,00 1.360.000,00 1.390.000,00 1.712.021,00 2.400.000,00 3.270.000,00 3.700.000,00 4.700.000,00 8.500.000,00 12.500.000,00 17.000.000,00 30.000.000,00 32.000.000,00

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

6.400,00 6.400,00 10.000,00 21.800,00 20.000,00 25.000,00 50.000,00 45.000,00 45.000,00 55.000,00 55.000,00 70.000,00 130.000,00 370.000,00 370.000,00 370.000,00 850.000,00 600.000,00

4.713,40 9.664,90 10.000,00 21.737,00 14.712,00 25.000,00 49.976,00 45.000,00 44.344,00 44.570,00 49.940,00 69.773,00 130.000,00 346.446,00 369.677,00 369.429,00 821.465,00 599.984,00

*Cal assenyalar que en aquestes dades es troben incloses totes les festes de l’any. A més, no sempre les despeses de Festa Major es troben relacionades en les partides de festes, podent-se localitzar en d’altres capítols del pressupost general 2-1 Pressupostos de l’Ajuntament de Cubelles (1939-1978)

Organització de les primeres festes majors de la postguerra El mateix 1939, per la Mare de Déu d’Agost, ja se celebra la Festa Major, així ho prova el rebut de 36,65 pta. de la Sociedad General de Autores de España (SGAE), datat el 16 d’agost, on diu que la Comisión de Fiestas ha fet 4 balls al Café Nacional (l’Aliança), en dos dies diferents. No hem pogut trobar cap programa, probablement no se’n devien fer. Per la data, suposem que el representant de la SGAE, el Sr. R. Ferrer de Vilanova, devia venir a cobrar durant la celebració de l’últim dels balls, per la qual cosa aquests s’haurien fet el dimarts 15 i el dimecres 16, en sessions de tarda i nit. (Document 3-3-12, pàg. 172) Posteriorment, ja dins del pressupost de 1940, el 15 de setembre es fa lliurament a l’alcalde de 230 pessetes en concepte de “pago de las fiestas Mayor y Navidad 1939”.9 En un paper adjunt, consta: “Fiesta Mayor: Sermón, 50 pts.; Comida guardias, 80; Gratificación, 100 pts”. (La “comida guardias” devia ser la manutenció d’una parella de la Guàrdia Civil que venia a Cubelles en les dates assenyalades). Aquesta nota va signada pel dipositari de fons Florenci Fontanals Vivó, membre de la Comissió Gestora, que havia substituït Francesc Safons el 2 de juliol del mateix any. (Documents 3-3-13 i 3-3-14, pàg. 173) En el ple municipal del 6 d’agost de 1940 llegim: ...Acto seguido el Señor Alcalde da cuenta de un escrito de Falange de esta en la que pide permiso para celebrar unos festejos el dia 15 del actual, dia de la fiesta mayor de esta, en honor a la Virgen María e invita al Ayuntamiento a dichos festejos en caso de que se autorice su celebración.

Els Ajuntaments del franquisme

Se acuerda asistir en corporación a las fiestas religiosas que se celebrarán en la Iglesia parroquial de Santa Maria de esta, el dia 15 del corriente, con motivo de celebrar esta población su fiesta mayor A petición del Señor Alcalde, le son concedidos diez días de permiso para ausentarse de la población, para asuntos de familia, acordándose se encargue de la alcaldia el Gestor Sr. Florencio Fontanals mientras dure el permiso que se concede al Sr. Alcalde y que este sea del diez al veinte del actual...

O sigui, que la Falange demana permís a l’Ajuntament per fer la Festa Major, i de passada, convida els membres del consistori a assistir-hi. I que el Sr. Alcalde estarà de vacances, precisament per la Festa Major. El 1941, en el ple celebrat el 5 d’agost, s’acorda fer una neteja del poble i del torrent de les Hortes, veurem que serà un fet habitual dies abans de la Festa Major; l’Alcalde torna a marxar per la Festa Major; i pel que fa a les despeses de l’església, aquestes pugen a 373 pessetes10: ...Se acuerda para antes de la Fiesta Mayor, se proceda por la brigada municipal a la limpieza de las calles, paseos de la población así como la de vaciar el torrente de los huertos, desde la entrada del camino del Molino de la Palma hasta la riera. Se acuerda que del capítulo de imprevistos del presupuesto actual, sean abonados los gastos que se ocasionen en la Iglesia Parroquial de esta con motivo de la Fiesta Mayor o sea del oficio y sermón. Se acuerda conceder diez dias de permiso al Señor Alcalde para ausentarse dela población para asuntos particulares...

Els dos anys següents, el 1942 i el 1943, l’Ajuntament acorda “...asistir en corporación a las fiestas religiosas que se celebrarán en la Iglesia Parroquial de esta el día 15 del actual, con motivo de la Fiesta Mayor”. Aquest any, el 1942, s’abonen 100 pta. a la “Comisión de Fiesta Mayor”, 114 per la “manutención de la Guardia Civil en la Fiesta Mayor”, i 21,30 a “Salvi Alba, por los víveres para la Guardia Civil en la Fiesta Mayor”.11 I l’any 1943, es paguen a “Celia Marcillas por la comida a la Guardia Civil destacada en esta el día de la Fiesta Mayor” 125 pta. (foren tres el dia 15 i dos el 16, a 25 pta. cadascun); la “subvención a la Comisión de fiestas” és de 259,50, i per primer cop, apareix un trofeu esportiu: 166,50 a “Orfebreria Sans por una copa para la fiesta del Tiro al Platillo”. 12 L’any següent, el 1944, es torna a acordar, per part del consistori, que s’ha de fer una neteja dels carrers, i es dona una subvenció de 400 pessetes a la Comissió de Festes per organitzar la Festa Major. (En realitat foren 412). 13 També es pagaren 117 pessetes a “Agustín Arrout, por copa Tiro de Pichón” i 69 pels “refrescos servidos al Ayuntamiento”.14 (Aquests refrescos eren les consumicions que es prenien les autoritats durant el concert vermut que es feia a l’Aliança). El primer relleu a l’ajuntament El 28 de març de 1945 cessa la Comissió Gestora. És nomenat alcalde de Cubelles Josep Marsé Solé, i com a regidor segueix Florenci Fontanals Vivó, juntament amb 89

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Joan Adrià Viñals, Joan Freixas Ferrer (membres de la comissió que va fer l’inventari de béns dels qui havien marxat de Cubelles durant la guerra), i Francesc Safons Rovirosa (que, com ja s’ha dit, havia estat regidor quan la República i el primer dipositari de fons del franquisme). (Document 6) En el ple del 12 d’agost es nomena el regidor Joan Aviñó Viñals president de la Comissió de Festes. I en el del dia 25: ...se acuerda contribuir a satisfacer los gastos de la Fiesta Mayor abonando la copa grabada con la inscripción de este Ayuntamiento en el concurso de Tiro al Platillo15, (181 ptes.) al mismo tiempo aportar la cantidad de 200 ptas16 para sufragar los gastos extraordinarios ocasionados con motivo de la instalación del entoldado.

Era el primer cop que es muntava un envelat per la Festa Major. L’any 1946, en la sessió municipal del 24 d’agost, “se da cuenta de la limpieza efectuada en el Paseo Bardají antes de la Fiesta Mayor por lo que se acuerda aprobar los gastos ocasionados”. En el pressupost d’aquest any es destina per primer cop una partida de diners a les festes, en l’apartat de “Fomento de los intereses comunales. Ferias, exposiciones, concursos y festejos”. (500 pessetes). En els dos anys següents, 1947 i 1948, també apareixen acords referents al pagament de les despeses ocasionades per la neteja i reparació dels carrers. L’ agost de 1948, Josep Marsé, com Alcalde, demana permís a la “Jefatura de Obras Públicas de la Província de Barcelona” per instal·lar un envelat a sota el Castell, i el dia 12 del mateix es rep l’aprovació (Document 7 i 8). I en l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament del 21 d’agost d’aquest any es diu textualment: ...se da cuenta que los festejos de la Fiesta Mayor celebrada el dia 15 del corriente mes han transcurrido en medio de la alegría propia dela Fiesta Mayor, sin que se tenga que lamentar incidente alguno. Se acuerda aprobar los gastos ocasionados por el arreglo de las calles y su embellecimiento para estos días así como el importe que cause el reparto de bonos de los pobres efectuado según costumbre con motivo de estas fiestas...

A banda de la Festa Major, a les actes dels plens hem trobat moltes altres informacions. Volem assenyalar l’acta del 31 de març de 1948, on observem un fet ben habitual en aquells temps, el Govern Civil demana informes dels membres de junta de L’Aliança: Joan Ivern Lleó, Francesc Bertran Andreu, Esteve José Ferrer i Joan Rovirosa Ferrer.17 L’anomenada “democràcia orgànica” L’any 1948 es promulgà una nova llei de Règim Municipal. Era la democràcia orgànica a nivell local. L’Alcalde, nomenat pel governador civil, exercia sobre els regidors una autoritat total. Les eleccions eren per terços (familiar, sindical i corporatiu), tenien lloc cada tres anys, el mes de novembre (1948, 1951, 1954, 1957, 1960, 1963, 1966, 1970 i 1973), i es prenia possessió a primers de febrer de l’any vinent. El terç sindical era nomenat per la CNS (Central Nacional Sindicalista); els 90

Els Ajuntaments del franquisme

corporatius eren triats a partir d’una proposta del governador; i pel que fa al terç familiar, les autoritats optaren gairebé sempre per ajustar el nombre de candidats al de vacants, i així s’evitaven les sorpreses que podrien produir-se si s’arribaven a fer realment eleccions.18 Aquest fou el cas de la majoria de municipis, entre ells Cubelles, on no se celebraren mai perquè el nombre de candidats i el de llocs a cobrir sempre coincidiren. Pel que fa a la comarca del Garraf, només se’n feren a Sitges els anys 1966 i 197019. En la renovació del 6 de febrer de 1949 deixa el càrrec de regidor Francesc Safons, tots els altres inclòs l’alcalde segueixen, i entren Joan Lleó Monjo, Francesc Urpí Escardó i Isidre Ivern Vidal. La composició del nou ajuntament, doncs, queda així: Alcalde: Josep Marsé Solé Tinent d’Alcalde i Obres Públiques: Joan Adrià Viñals (terç familiar) Regidors: Hisenda, Florenci Fontanals Vivó (terç sindical); Junta Pericial: Joan Freixas Ferrer (terç sindical) i Francesc Urpí Escardó (terç corporatiu); Educació: Joan Lleó Monjo (terç familiar) i Governació: Isidre Ivern Vidal (terç corporatiu).

En les actes del ple del 10 d’agost llegim: , “...se acuerda que siguiendo la costumbre de otros años se invite a las autoridades judiciales, militares y eclesiásticas para los festejos de la Fiesta Mayor”. Se acuerda subvencionar a los encargados de organizar los concursos de tiro al platillo que se celebrarán durante la Fiesta Mayor aportando una copa, facultando al Sr. Alcalde para que de acuerdo con las posibilidades de este Ayuntamiento proceda a la compra de la misma. Después de ser examinadas detenidamente las comisiones de los festejos de la Fiesta Mayor se acuerda patrocinar la misma.

Un cop passada la Festa Major, en el ple del 24 d’agost, es diu: “...se procede a un cambio de impresiones sobre las incidencias ocurridas en los días de la Fiesta Mayor”. Sense cap més comentari, no sabem si és que va passar alguna cosa, o les “incidencias” són els fets, és a dir, els actes de la festa. L’any 1949 l’única entitat que seguia activa era L’Aliança i, aquesta, tenia un paper molt destacat en l’organització de la Festa Major. Per aquesta raó, alguns dels seus socis, nomenats per la societat, formaven part de la Comissió de Festes, juntament amb els regidors que l’ajuntament triava cada any (acta del ple del 26/7/1950) . El 22 de març de 1949, el Govern Civil envia una carta a l’Ajuntament i torna a demanar els antecedents político-socials dels membres de junta d’aquesta societat. En la resposta hi figuren els noms, l’adreça, l’edat, l’ocupació i si pertany al Movimiento 20: Juan Freixas Ferrer, Medio 26, 36 años, labrador, Concejal, de la FET y las JONS. Francisco Bertran Graells, Plaza San Antonio 49, 35 años. Juan Rovirosa Ferrer, José Antonio 4, 29 años, de la FET y las JONS. Juan Ivern Lleó, M. Cinto 15, 30 años, de la FET y las JONS. Francisco Bertran Andreu, San Antonio 47, 30 años.

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Abdón coll Fontanals, Plaza José Antonio 5, 44 años, ferroviario. Esteban José Ferrer, San Antonio 15, 20 años, labrador, del Frente de Juventudes. José Fraire Cañellas, Colón 6, 20 años, zapatero.

La Festa Major durant l’alcaldia de Joan Albet El 26 d’octubre del mateix any cessa l’Alcalde, i Joan Adrià exerceix d’Alcalde Accidental fins el 5 de desembre en què el govern civil nomena Joan Albet Aviñó per substituir-lo. Aquest havia estat regidor durant la República, concretament del 15 d’abril de 1931 al 15 d’octubre de 1933 i seria alcalde de Cubelles entre 1950 i 1960. Durant aquest període, els principals canvis en la composició del govern municipal van ser: El 3 de març de 1952 marxen Joan Adrià, Joan Freixas i Francesc Urpí, essent substituïts per Melcior Güell Soler (terç familiar; junta pericial i tinent d’alcalde), Josep José Giralt (terç sindical; junta pericial i hisenda) i Ramon Miquel Vinadé (terç corporatiu; hisenda). Nou dies més tard dimiteix Isidre Ivern, que marxa a viure a Vilanova, quedant l’Ajuntament amb un regidor menys. Posteriorment, el 19 de novembre de 1953, també ho fa, pel mateix motiu, Florenci Fontanals, i no es cobriran aquestes dues baixes fins la renovació perceptiva de febrer de 1955. El 6 de febrer de 1955 es renova l’Ajuntament. Entren Joan Carbó Rosich (terç familiar; foment i junta pericial), Joan Roig Piera (terç sindical; governació) i Josep Alba Coll (terç corporatiu; governació), i surt Joan Lleó Monjo (recordem que ja hi havia dues vacants). El 8 de juny de 1956, Ramon Miquel Vinadé presenta la dimissió, quedant l’Ajuntament amb un regidor menys. El 2 de febrer de 1958 hi ha una nova renovació parcial de l’Ajuntament: cessen Melcior Güell i Soler i Josep José Giralt i entren Josep Fontanals Montané (terç familiar; tinent d’alcalde), Víctor Marcillas Rovirosa (terç sindical) i Josep M. Batet Rull (terç corporatiu). Durant tota l’època de Joan Albet es va mantenir la col·laboració, per organitzar les festes, entre l’Ajuntament i la Societat L’Aliança. Aquesta entesa es manifesta de la següent manera en les actes dels plens: Incontinente por el Sr. Alcalde se propone a los reunidos la conveniencia de nombrar los Sres. concejales que han de formar parte de la Comisión de fiestas de este año, a fin de que junto con los socios que nombre la Sociedad “La Alianza”, se encarguen de organizar los trabajos y actos necesarios para que se pueda conseguir que la fiesta mayor de este año resulte económica, bonita y bien organizada. Los reunidos por unanimidad acuerdan nombrar a los Sres. concejales D. Juan Adriá Viñals y D. Juan Lleó Monjo, para que formen parte de la Comisión de Fiestas de este año, en representación de la Corporación Municipal. (26/7/1950)

El 22 de novembre de 1950 s’aproven els comptes de la Comissió de Festes. ...los señores componentes de la Comisión de Fiestas proponen a la Corporación

Els Ajuntaments del franquisme

que (las pérdidas) sean satisfechas de los fondos municipales a medida que las disponibilidades lo permitan, ya que no encuentran la forma de proporcionarse dicha cantidad de pérdidas. Los reunidos considerando que de los actos celebrados durante los días de la fiesta mayor participaron todos los vecinos de la población, creen razonable que las pérdidas deben ser pagadas del Municipio, y por unanimidad acuerdan que la expresada cantidad de Ptas. sean pagadas de los fondos municipales y del capítulo de gastos correspondiente....

En la sessió del 16 de juliol de 1951 s’escriu: Seguidamente se pone en debate el asunto de la próxima fiesta mayor de esta villa, la cual tendrá lugar durante los días 15 y 16 del próximo mes de agosto. La presidencia expone a los reunidos que el Presidente de la Sociedad Recreativa “La Alianza” le había propuesto la celebración de los actos de la fiesta mayor entre la referida Sociedad y el Ayuntamiento, nombrando al efecto una Comisión de fiestas entre miembros de ambos organismos, y en el caso de producirse déficit en los ingresos de la fiesta, la cantidad resultante sería satisfecha por partes iguales entre el Ayuntamiento y la Sociedad “Alianza”. Los reunidos encuentran aceptable la propuesta del Presidente de “La Alianza”, y por unanimidad toman el acuerdo de nombrar al Sr. Alcalde para que forme parte de la Comisión de Fiestas en representación del Ayuntamiento, y además se comprometen al pago con los fondos municipales, de la mitad del déficit que pudieran resultar en los ingresos durante la expresada fiesta mayor.

L’acta del 16 de juliol ens confirma de nou la composició de la Comissió de Festes, els socis de L’Aliança i els representants de l’Ajuntament (l’Alcalde Joan Albet i els regidors Francesc Urpí i Joan Lleó). Però, a diferència de l’any anterior, s’acorda que les despeses de Festa Major seran compartides, a parts iguals, entre l’entitat i l’Ajuntament. Aquesta situació la trobem documentada en d’altres moments: en el ple del 25 de desembre de 1954 s’acorda que la part que correspon pagar a l’Ajuntament de la Festa Major d’aquell any és de 772,20 pta.; i en l’acta del 28 de juny de 1957 llegim: ...se acuerda señalar los días 15 y 16 de agosto venideros la celebración de la misma (fiesta mayor) y que para su organización y demás inherente, hacer como en años anteriores, con la entidad “La Alianza” y la representación habitual del Ayuntamiento, como órgano rector de la misma.

Els membres de la Comissió canviaven: l’alcalde, Joan Albet, i els regidors, Melcior Güell i Joan Lleó (1952); Joan Albet i Melcior Güell (1953); Joan Albet i Joan Lleó (1954) ... En el ple del 29 de maig de 1959: ...se designa a José Fontanals Montané y José Mª Batet Rull para que con la correspondiente colaboración de los jóvenes y demás miembros oportunos se organice la fiesta mayor”. El 7 d’agost: “...para la fiesta mayor de los días 15 y 16 de agosto se acuerda asistir a los actos cívico religiosos que tengan lugar en corporación”.

Dels acords presos en els plens d’aquest període, relacionats amb la Festa Major, destaquem: Sessió del 14 de juny de 1950, lectura d’una carta: ...de Muebles La Fábrica, ofreciendo a la Comisión de fiestas de este pueblo un

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

obsequio gratuito para ser sorteado durante los días de la Fiesta Mayor del presente año, a cambio de que se haga un poco de propaganda en los programas de Fiesta Mayor...

Els anys 1947, 1948 i 1949, “Muebles La Fábrica” es va anunciar a la contraportada dels programes de Festa Major, però no sabem si sempre ho va fer pagant amb un regal per a la tómbola. El 1950, tot i que diu que s’accepta la proposta, aquesta potser no va arribar a bon port, ja que no hi va haver programa de Festa Major. De 1950 a 1953 només es va publicar un full amb una breu ressenya dels actes. A partir de 1954 ja se’n tornen a fer. Acta del ple del 26 de juliol de 1950: ...Seguidamente el Sr. Alcalde expone a los reunidos que le ha visitado una comisión de vecinos, organizadores para la fiesta mayor de este año, del espectáculo popular llamado “Tiro al Plato”, los cuales han solicitado del Ayuntamiento el obsequio de un trofeo para dicha fiesta y siguiendo la costumbre de años anteriores. Los reunidos considerando que es un acto bonito entre los diferentes de la fiesta el llamado “Tiro al Plato” y que hace ya un par de años se viene organizando y que cada año el Ayuntamiento ha regalado una copa o trofeo para ser dispuesto en el referido espectáculo, por unanimidad acuerdan que este año también la corporación regale a los organizadores del “Tiro al Plato” un trofeo con la inscripción correspondiente, abonando el importe del mismo del Capítulo de gastos correspondiente. Acto seguido también se propone la limpieza de las calles de la población, así como del paseo Narciso Bardají, para antes de la Fiesta Mayor. Por unanimidad se acuerda proceder a la limpieza de calles y pase referidos, encargando dicho trabajo al Sr. Alcalde para que busque el personal necesario para llevar a cabo la indicada limpieza, y que se abonen los jornales empleados del Capítulo de gastos correspondiente.

I en la del 9 d’agost: ...se da cuenta de una petición verbal formulada por la Comisión organizadora de una carrera ciclista entre corredores locales, la cual se celebrará durante los días de la próxima Fiesta Mayor, cuya petición consiste en reclamar una subvención en metálico del Ayuntamiento, con el fin de ayudar a sufragar los gastos de la misma. Se acuerda subvencionar con 50 pts.

Era el primer any que es feia una cursa ciclista per la Festa Major. Es van adquirir copes pel tir al plat i pel ciclisme.21 (Document 3-4-4, pàg. 201). En el mateix ple s’aproven les factures, presentades per Joan Adrià, Ramon Miquel (en català, cosa molt poc habitual en aquella època), i Jaume Pedro, de materials, obres i instal·lacions fetes a l’envelat (Documents 9, 10, 11 i 12). Aquest any també es va pagar l’impost de “Consumos de Lujo” pels balls de la Festa Major del 1945. (Cinc anys més tard). (Document 13 i 14) En la sessió del 16 de juliol de 1951, l’Ajuntament posava nom al fins llavors “Pasaje nº 1”, batejant-lo com “Calle del Doctor D. Francisco Estapé”: ...colocando en la misma la placa correspondiente y facultando al Sr. Alcalde para la adquisición o compra de la aludida placa, con la inscripción indicada. Que de la bendición é inauguración de la referida placa y calle tenga lugar el día 15 del próximo mes de Agosto con motivo de celebrarse la fiesta mayor de esta villa...

Els Ajuntaments del franquisme

Però aquesta inauguració no es va fer per la Festa Major. En el següent ple, el del 27 de juliol, es va comunicar que el Dr. Estapé demanava ajornar la inauguració de la placa del carrer que havia de dur el seu nom per al dia 7 d’octubre. El 25 de juliol 1952 s’acorda regalar una copa per al Tir al Plat d’unes 300 pts, i una subvenció de 75 a la comissió de la cursa ciclista. Per la Festa Major de 1953 es compren dos trofeus: un per al ciclisme i un altre per al futbol (sessió del 31 de juliol). En el ple del 25 d’agost, s’acorda donar una subvenció de 75 pessetes a Josep José Ferrer per a la cursa ciclista; i en el del 25 de setembre, pagar a Pau Aviñó 126 pessetes pels refrescos de les autoritats en el concert vermut. El 14 de juliol de 1955, l’alcalde de Cubelles es dirigeix al de Sant Pere de Ribes per demanar-li la presència dels gegants d’aquesta vila el dia de la vigília de la Festa Major. El 28 de juliol es té la resposta afirmativa, sempre que l’Ajuntament de Cubelles es faci càrrec de les despeses de transport dels gegants (anada i tornada) i del pagament dels geganters, que també venien de Ribes.22 Després, en la sessió ordinària del 26 d’agost s’informa sobre la situació econòmica i s’agraeix que els gegants de Sant Pere de Ribes hi hagin estat presents: ...Por el Sr. Alcalde se informa del resultado de la Fiesta Mayor, cuya Comisión, presidida por el mismo, ha liquidado con un ligerro superavit, sin que la Corporación haya tenido que aportar cantidad alguna. Que el Sr. Alcalde del municipio de San Pedro de Ribas, prestó los gigantes propiedad del mismo y que tan brillantemente contribuyeron a dar realce a las fiestas. Finalmente y por unanimidad, se adoptaron los acuerdos siguientes: ...Segundo.- Dar las gracias al Sr. Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de San Pedro de Ribas, por haber prestado los gigantes propiedad de dicha Corporación para el pasacalle de las Fiestas Mayores.

El 31 d’agost, l’Alcalde agraeix al de Ribes que hagués deixat els gegants per la Festa Major.23 I en la sessió del 3 d’octubre s’acorda el pagament dels premis de la cursa ciclista i el partit de futbol de la Festa Major, per un import de 100 pessetes. En el ple del 4 d’abril de 1956 es presenta un pressupost de l’Orquestra Planas de Martorell, per venir a actuar en la propera Festa Major, per 10.000 pessetes més el viatge en ferrocarril i un micròfon. Es va aprovar, sent la primera vegada que vingué aquesta prestigiosa orquestra a Cubelles. (Posteriorment, ho tornaria a fer els anys 1964 i 1965). Aquests són els anys de la postguerra, època de racionament i misèria. Moltes famílies a Cubelles, com a tot arreu, patien una situació econòmica difícil, per aquesta raó, durant la Festa Major, l’Ajuntament tenia el costum de fer uns donatius en metàl·lic als “pobres” de la vila24. (Document 15)

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Les festes durant l’època de Josep Ma Batet L’11 de setembre de 1960, Josep Fontanals es fa càrrec de l’alcaldia substituint a Joan Albet, que estava malalt i moriria el 24 del mateix mes. El 26 d’octubre es nomena Josep Ma Batet nou alcalde. I el 3 de febrer de 1961, es fa la renovació perceptiva de l’Ajuntament, amb l’entrada de Pere Fusté Martí (terç sindical), Josep Lleó Aviñó (terç corporatiu) i Salvador Estalella Montané (terç familiar), i la sortida de Joan Roig, Josep Alba i Joan Carbó. El 2 de febrer de 1964 s’incorpora un nou regidor, Josep Morgadas Gavaldà (terç corporatiu). Pel novembre de 1966 mor Víctor Marcillas. I el 3 de febrer del 1967 es produeix una gran renovació a l’Ajuntament, amb la substitució de quatre regidors: entren Joan Rovirosa Ferrer (terç familiar; obres), Josep Capdet Fontanals (terç sindical; hisenda), Joan Rovirosa Forcada (terç sindical; turisme i festes i cultura) i Albert Miró Mataró (terç corporatiu; obres) i surten Salvador Estalella, Pere Fusté i Josep Lleó. El 1971, al cap de quatre anys en lloc dels tres habituals, es fa la renovació de l’equip de govern municipal. Pleguen Josep Fontanals, Joan Rovirosa Forcada i Josep Morgadas Gavaldà, i són reemplaçats per Josep Pons Ventura (tinent d’alcalde i governació), Josep Castellví Alba (governació, hisenda, turisme i festes) i Jaume Bertran Carbonell (terç familiar). Els acords dels plens, referents a la Festa Major, repeteixen el que ja hem anat veient els anys anteriors (neteja de carrers i places, pagament de trofeus, ...), destacant-se els que fan referència als castells de focs i a algunes orquestres: El 7 d’agost de 1962 s’acorda assistir en corporació als actes religiosos. El ple destaca la inauguració del nou altar major de l’església, i la contribució, amb copes i trofeus, als actes esportius i al certamen fotogràfic de la Festa Major. El dia de la vigília de la Festa Major de 1963, el ple ordinari de l’Ajuntament aprova “...pagar totalmente el importe del castillo de fuegos artificiales de la fiesta mayor a D. Victorino Agustí de Reus,” (8.000 pessetes). Posteriorment, en la sessió del 13 de novembre, s’especifica el pagament d’aquests diners al citat Victorino Agustí (pels coets) i a Transports Torrell 600 pessetes, pel trasllat d’aquests. També s’aprova el pagament a Hermanos Ortiz, de Vilanova, de 1.400 pessetes per dues copes dels concursos de la Festa Major. La Festa Major de 1964 devia superar les previsions de despeses, i el 28 d’octubre s’aprova un pressupost extraordinari de 6.800 pessetes. (Se n’havien previst 15.000, per tant se’n gastaren un total de 21.800). El 26 de març de 1969: “...se concede autorización a Don José Palacios para la instalación de una pista de autos choque para la fiesta mayor..”.; el 23 de juliol es contracta la Pirotecnia El Volcán per tirar el castell de foc de la Festa Major, per un import de 25.000 pessetes, i el 27 d’agost s’autoritza el pagament de diverses partides relacionades amb la festa major, destacant a Bartolomé Cuenca 1.600 pts. pels portants dels gegants, a Ferran Cassany,

Els Ajuntaments del franquisme

de Gavà, de 10.000 pel festival infantil, i a la joieria Santiago Montañés, 700 i 1.100 per les copes de tir al plat i futbol. El 1970 es paguen 10.700 pessetes pel festival infantil, també a Ferran Cassany, i a l’entitat Barcelona Sardanista, 30.000 per l’organització del concurs de sardanes (26 d’agost). El 30 de setembre, 1.490 a J. Ortiz per dues copes de les competicions esportives, i a la Sociedad General de Autores de España, 575 pels balls de la Festa Major. El 28 d’octubre, a Pirotecnia Igual 25.600 pel castell de foc, i el 25 de novembre, a Cirilo Fontanals, 873 pel muntatge de l’empostissat. En el ple del 25 d’agost de 1971 s’acorda pagar “...al Sr. Cura Párroco... por gastos fiesta mayor... 32.200 pesetas. I a la Relojeria Ortiz, por copas trofeos deportivos fiesta mayor, 2.200...”. I el 29 de setembre, 2.728 a Cirilo Fontanals per treballs de la Festa Major i a Pirotècnia Igual 25.600 pel castell de foc. El 14 de juny de 1972 es concedeixen permisos per instal·lar atraccions: a Enrique Domínguez de L’Hospitalet, per posar “2 babys infantiles de 7 y 6 m2 y caseta de tiro de 6x2 m, del 11 al 20 de agosto en la Plaza Salazar”, i a Piedad Puigcercós Belart, “una pista de autos de choque, del 11 al 20 de agosto”. El 28 de juny, a Alfonso Pantoja Garcia, per “una caseta de venta rápida y otra caseta de venta de cocos, del 10 al 25 de agosto”, i el 12 de juliol, al “Circo Amorós-Silvestrini, el 13, 14 y 15 de agosto”, i a Fulgencio Iniesta Sáez, “una salsichería de 12x3 m, del 11 al 20 de agosto”. L’any vinent, el 1973, es dóna permís per instal·lar un teatre infantil a la Plaça Salazar, els dies 14 i 15 d’agost, a Antonio Barrios Moreno (sessió de l’11 de juliol). En aquest mateix ple s’autoritza al Club Marítim a fer una revetlla el dia 14 per la nit, i al Club de Futbol Cubelles a organitzar els balls de la Festa Major. Els darrers anys del franquisme a l’Ajuntament Josep Ma Batet havia presidit el seu últim ple com Alcalde de la vila el 25 de març de 1973, data a partir de la qual exercí com Alcalde accidental Josep Pons, fins el 6 de setembre en què Juan Fernández Gutiérrez és nomenat nou alcalde de Cubelles. I el 3 de febrer de 1974 cessen com a regidors Joan Rovirosa Ferrer, Josep Capdet i Albert Miró, entrant a formar part del consistori Lluís Roigé Fabregat, Salvador Estalella Montané (que ja ho havia estat entre 1961 i 1967) i Josep Albet Carbonell. El 6 de març, al cap de poc més d’un mes de la presa de possessió del nou Ajuntament, aquest fa una visita al general Franco. Hi assistiren l’alcalde, Juan Fernández; els regidors Josep Pons, Jaume Bertran, Josep Castellví, Lluís Roigé i Salvador Estalella; l’algutzir, David Albet i el Secretari, Àngel Fernández (germà de l’alcalde). El regidor Josep Albet Carbonell no hi va anar. El Consejo Local del Movimiento de Cubelles (el partit únic), estava format el 1974 per l’Alcalde, Juan Fernández; els regidors Salvador Estalella, Josep Pons i Jaume Bertran; l’ex-alcalde, Josep M. Batet; els ex-regidors, Albert Miró, Josep

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Fontanals, Joan Rovirosa, Josep Capdet i Joan Lleó, i per Lluís Pineda, que serà el primer Alcalde de la democràcia. Cal remarcar que hi ha tres regidors que no en formen part: Josep Castellví, Lluís Roigé i Josep Albet. En aquest període, només hi ha dos canvis a l’ajuntament: les baixes de Lluís Roigé (1977), mestre de l’escola local, per trasllat a una altra població; i de Josep Pons (1978), tinent d’alcalde, que moriria el 10 de desembre. Pel que fa a l’organització de la Festa Major, els programes de festes, des de 1974, ens donen força informació sobre les entitats i persones que formaven part de la “Comisión de Festejos”. Cal observar que les entitats més representatives, en aquells moments eren: el Club de Futbol Cubellas (responsable dels balls de Festa Major durant molts anys); el Club Marítimo Cubellas; la Sociedad Recreativa La Alianza; i el Motor Club Cubellas. En les següents taules es detallen per anys les citades comissions, amb els noms i els càrrecs tal i com apareixen en els programes:

Presidente Vicepresidente Secretario Tesorero COMISION DE Vocal 1º FESTEJOS Vocal 2º Vocal 3º Vocal 4º Vocal 5º Vocal 6º RELACIONES PUBLICAS Entidades Culturales y Deportivas Coordinador del Programa

Ilmo. Sr. D. JUAN FERNÁNDEZ GUTIERREZ.- Alcalde-Presidente del Ayuntamiento Ilmo. Sr. D. CARLOS DE LA FUENTE Y OREGUI.- Presidente del Club Marítimo Cubellas D. LUIS PINEDA GAVALDA.- Consejero Local del Movimiento y miembro de la Junta del Club de Fútbol Cubellas D. SALVADOR ESTALELLA MONTANE.- Concejal del Ayuntamiento D. PEDRO GELABERT NADAL.- Presidente del Club de Fútbol Cubellas y de la Sociedad Recreativa la Alianza D. CARLOS MARSÉ ROVIRA.- Presidente del Motor Club Cubellas D. JOSE PONS VENTURA.- Teniente de Alcalde del Ayuntamiento D. JOSE CASTELLVI ALBA.- Concejal del Ayuntamiento D. JOSE PAMIES VILELLA.- Miembro de la Junta del Club Marítimo de Cubellas D. ANTONIO OBACH BENACH.- Miembro de la Junta del Club Marítimo Cubellas Srta. ASUNCION VIDAL URPI.- Funcionaria del Ayuntamiento D. ABEL BRULL MARTINEZ.- Monitor Deportivo SOCIEDAD RECREATIVA LA ALIANZA CLUB DE FUTBOL CUBELLAS CLUB MARITIMO CUBELLAS MOTOR CLUB CUBELLAS D. ANGEL FERNANDEZ 2-2 Comissió de Festes de l’any 1974

Els Ajuntaments del franquisme

Ilmo. Sr. D. JUAN FERNÁNDEZ GUTIERREZ, Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de Cubellas Ilmo. Sr. D. CARLOS DE LA FUENTE Y OREGUI, Delegado Provincial de Estadística y COMISION DE Presidente del Club Marítimo Cubellas Rvdo. Sr. D. JOSE CAMPILLO SIMON, Cura Párroco de Santa Maria de Cubellas FESTEJOS Sr. D. LUIS ROIGE FABREGAT, Concejal del Ayuntamiento y director de la Escuela HONORIFICA Graduada Mixta de la Villa Sr. D. PEDRO GELABERT NADAL, Presidente de la Sociedad Redreativa “la Alianza” y del Club de Fútbol Cubellas Sr. D. CARLOS MARSÉ ROVIRA, Presidente del Motor Club Cubellas Presidente Sr. D. JOSE CASTELLVI ALBA, Concejal del Ayuntamiento Sr. D. SALVADOR ESTALELLA MONTANE, Concejal del AyuntaVicePresidente miento Secretario Sr. D. LUIS PINEDA GAVALDA, Consejero Local del Movimiento y Delegado de la Juventud COMISION DE Sr. D. JAIME BERTRAN CARBONELL, Concejal del Ayuntamiento Tesorero FESTEJOS Sr. D. JOSE PONS VENTURA, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento Vocales EJECUTIVA Sr. D. JOSE PAMIES VILELLA, Miembro de la Junta del Club Marítimo Cubellas Sr. D. ANTONIO OBACH BENACH Miembro de la Junta del Club Marítimo de Cubellas Sr. D. ABEL BRULL MARTINEZ, Monitor deportivo local D. FRANCISCO CAPDET GRANELL Coordinan D. ANGEL FERNANDEZ GUTIERREZ SOCIEDAD RECREATIVA LA ALIANZA Entidades Culturales y CLUB DE FUTBOL CUBELLAS Deportivas CLUB MARITIMO CUBELLAS MOTOR CLUB CUBELLAS 1974 2-3 Comissió de Festes de l’any 1975

ILMO. SR. D. JUAN FERNÁNDEZ GUTIERREZ Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de Cubellas COMISION DE ILMO. SR. D. CARLOS DE LA FUENTE Y OREGUI Delegado Provincial de Estadística y Presidente del Club Marítimo Cubellas FESTEJOS RVDO. SR. D. JOSE CAMPILLO SIMON Cura Párroco de Santa Maria de Cubellas HONORIFICA SR. D. LUIS ROIGE FABREGAT Director de la Escuela Graduada Mixta de Cubellas y Concejal Poniente de Cultura del Ayuntamiento SR. D. JESUS ARTIOLA SAUS Jefe Local de Sanidad y Médico de A.P.D. de Cubellas Presidente SR. D. SALVADOR ESTALELLA MONTANE Concejal del Ilmo. Ayuntamiento de Cubellas ViceSR. D. JOSE CASTELLVI ALBA Concejal del Ilmo. Ayuntamiento de Presidente Cubellas SRTA. Dª AMPARO ZAVALA VERA Secretaria COMISION DE Tesorero SR. D. JAIME BERTRAN CARBONELL Concejal del Ilmo. Ayuntamiento FESTEJOS Vocales de Cubellas SR. D. LUIS PINEDA GAVALDA Delegado Local de la Juventud y EJECUTIVA Consejero Local del Movimiento SR. D. ABEL BRULL MARTINEZ Monitor Deportivo Municipal SR. D. JESUS GRAU SANZ Directivo del Club de Fútbol Cubellas SRTA. Dª LUISA IVERN CATLLA SR. D. JORGE ROVIROSA ADRIA SR. D. ANGEL FERNANDEZ GUTIERREZ SR. D. FRANCISCO CAPDET GRANELL COORDINAN SR. D. MIGUEL PADRENY RIBAS SR. D. JOSE PAMIES VILELLA 2-4 Comissió de Festes de l‘any 1976

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

PRESIDENTE VICEPRESIDENTE SECRETARIO TESORERO VOCALES COMISION DE FESTEJOS

Sr. D. Salvador Estalella Montané Sr. D. Francisco Capdet Granell Sr. D. Miguel Padreny Ribas Sr. D. Jaime Bertrán Carbonell Sr. D. Abel Brull Martínez Sr. D. José Castellví Alba Sr. D. Angel Fernández Gutiérrez Sr. D. Jorge Font Vilá Sr. D. Juan Imbernón Gibert Sr. D. José Marcillas Massuet Sr. D. Luis Pineda Gavaldá Sr. D. Jorge Rovirosa Adriá

2-5 Comissió de Festes de l’any 1977

COMISION DE FESTEJOS

PRESIDENTE VICEPRESIDENTE SECRETARIO TESORERO VOCALES

Sr. D. Jaime Bertrán Carbonell Sr. D. Francisco Capdet Granell Sr. D. Miguel Padreny Ribas Sr. D. Salvador Estalella Montané Sr. D. Abel Brull Martínez Sr. D. José Castellví Alba Sr. D. Angel Fernández Gutiérrez Sr. D. Jorge Font Vilá Sr. D. Juan Imbernón Gibert Sr. D. Luis Pineda Gavaldá

2-6 Comissió de Festes de l’any 1978

Els acords de Festa major, trobats a les actes de plens de l’alcaldia de Joan Fernández, són similars als del període anterior: llicències per instal·lar tómboles25, diverses atraccions26 i actuacions de circ27; pressupostos pel castell de focs i nomenament de responsables d’organitzar la Festa Major28 El 16 de gener de 1979 es decideix la pròrroga dels pressupostos del 1978 pel 1979, fins que se celebrin les eleccions municipals. Aquestes seran convocades per al 3 d’abril de 1979. Per aquesta raó, el 17 de febrer, dimitiran l’Alcalde, Juan Fernández, i els regidors Salvador Estalella i Josep Castellví, per poder presentar-se com a candidats en les mateixes. El dia 20, Jaume Bertran Carbonell és nomenat alcalde accidental. (S’havia quedat sol a l’ajuntament, ja que l’altre regidor, Josep Albet Carbonell, feia temps que no assistia als plens, oficialment per malaltia, segons consta en les actes dels citats plens). El 19 d’abril pren possessió el nou ajuntament, el primer elegit democràticament per sufragi universal des de la Segona República. Tres candidatures han aconseguit representants: 4 la d’Independents núm. 22 (pro tèrmica); 4 la d’Independents núm. 2 (antitèrmica, futura Entesa per Cubelles), i 1 la de Convergència i Unió. Una altra candidatura, del Partit dels Socialistes de Catalunya no en va obtenir cap. El regidor de CiU, amb el recolzament dels 4 de la candidatura núm. 2, aconsegueix l’alcaldia. La composició del nou ajuntament serà la següent: Alcalde, Lluís Pineda (CiU); regidors de la candidatura 22: Juan Fernández (exalcalde), Salvador Estalella (ex-regidor), Antonio Sánchez i Josep Fonoll; de la candidatura 2: Isidre Piñol, Jordi Albet, Joan Alba i Joan Amorós. I a partir d’aquí comença una nova etapa, que queda fora de l’àmbit del present treball. 100

Els Ajuntaments del franquisme

ANNEX DOCUMENTAL

2-1-1 Acta de Constituci贸 de la Comissi贸 Gestora, 1939

101

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-2 Declaració jurada del secretari Juan Pedro Ramírez per a l’expedient de depuració (cara)

102

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-2 bis Revers de la declaraci贸 jurada

103

隆FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-3 Nomenament del jutge instructor dels expedients de depuraci贸

104

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-4 Certificat signat per Claudio Ferrer Artigas, “Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.”

105

隆FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-5 Informe del jutge instructor dels expedients de depuraci贸

106

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-6 Telegrama del Govern Civil nomenant nou alcalde i regidors lâ&#x20AC;&#x2122;any 1945

107

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-7 Petició de permís per col·locar l’envelat de Festa Major l’any 1948

2-1-8 Autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat

108

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-8 bis Revers autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat

2-1-9 Factura de Juan Adriá. Despeses de l’envelat de 1950

109

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-10 Factura de Ramón Miquel per a la instal·lació elèctrica de l’envelat de 1950. (En català)

110

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-11 i 2-1-12 Factures de Jaime Pedro de despeses de lâ&#x20AC;&#x2122;envelat de 1950

111

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-13 Ordre de pagament del “Impuesto de Consumos de Lujo” pel ball de 1945 (pagat el 1950)

112

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-14 â&#x20AC;&#x153;Impuesto de Consumos de Lujoâ&#x20AC;? de 1945 (pagat el 1950)

113

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2-1-15 Relació d’ajuts econòmics lliurats per la Festa Major de 1951

114

Els Ajuntaments del franquisme

2-1-15 bis Revers dels ajuts econĂ˛mics de 1951

115

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

NOTES

Arxiu Municipal de Cubelles. Llibres d’Actes del Ple. 1921-1949, Carpeta 3; 1949-1965, Carpeta 4 i 1965-1979, Carpeta 5

Arxiu Municipal de Cubelles, Acta de Constitución Provisional de la Comisión Gestora de Cubellas, 22/1/1939

En el programa de Festa Major de l’any 1943, s’anuncia com: José Rovirosa Guasch. CORREDOR DE FINCAS Rústicas y Urbanas. Mn. Cinto, 26 – CUBELLAS

Molinero, Carme i Ysàs, Pere. Patria Justicia y Pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951. Barcelona, La Magrana, 1985

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, La llarga postguerra, 1939-1960. vol. X, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997. p. 173

Canales Serrano, Antonio Fco. Passatgers de la mateixa barca. Lleida, ECD, 1993. p. 90

Sierra Farreras, Roland. Sitges, gener 1939 – juliol 1941. Llibres de l’Arç, 1993. p. 38

Solé Sabaté, Josep Ma. La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Barcelona, edicions 62, 1985

Arxiu Municipal de Cubelles, Comptes Municipals any 1940, carpeta 172, libramiento 75

ídem. any 1941, carpeta 173, libramiento 83

ídem. any 1942, carpeta 173, libramientos 5, 72 i 102.

ídem. any 1943, carpeta 174, libramientos 71, 90 i 86

ídem. any 1944, carpeta 174, libramiento 121

ídem. libramientos 122 i 110

ídem any 1945, carpeta 175, libramiento 131.

ídem. libramiento 133

Arxiu Municipal de Cubelles, Entrades 1944-1948, carpeta 43.

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, La llarga postguerra, 1939-1960. vol. X. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997. pp. 314-322

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans De la Dictadura a la Democràcia, 1960-1980. Vol. XI, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998. p. 270

Arxiu Municipal de Cubelles, carpeta 166, Correspondència específica

ídem. Comptes Municipals any 1950, carpeta 179, libramientos 153 i 154

Arxiu Municipal de Cubelles, carpeta 166, Correspondència específica

ídem.

Arxiu Municipal de Cubelles, Comptes Municipals any 1951, carpeta 180, libramiento 180

Acta del ple del 26 de juny de 1974 s’autoritza “...a D. Alfonso Pantoja Garcia para una caseta tómbola durante la fiesta mayor”

Acta del ple del 12 de març de 1975: “se concede licencia a D. Gervasio Paulí, para unos autos choque en la fiesta mayor”, i del 9 de juliol: “...licencia a D. Alfonso Pantoja Garcia

116

Els Ajuntaments del franquisme

para instalar una caseta de dianas durante la fiesta mayor”. En el ple del 21 de febrer de 1978 s’autoritza a Juan Cutura Llas a posar un “tren dragón” per la Festa Major; el 21 de març, a Vicente Boluda González per “un balancín y caseta de tiro”; el 16 de maig, a Pedro Serrano Garcia, per “una caseta de tiro y tiovivo... del 1 al 20 de agosto”; i el 18 de juliol, a Alfonso Pantoja García, “una caseta de venta rápida y de tiro”

Acta del 6 de febrer 1979, es concedeixen llicències per les atraccions de la propera Festa

Major: a Juan Cutura Llas, per un tren infantil; a Alfonso Pantoja García, per una caseta de venda ràpida i de tir, i al Circ Amorós-Silvestrini, per instal·lar-se un dia entre l’1 i el 10 d’agost

Sessió ordinària del 12 de gener de 1977: “se designa a Salvador Estalella y José Castellví

para programar y realizar todos los actos destinados a la celebración de la fiesta mayor los días 12 a 14 inclusive del próximo mes de agosto”. Sessió L’11 de maig, s’aprova el pressupost pel castell de foc presentat per Pirotècnia Igual, de 99.000 pessetes pels coets i 21.000 per dietes, desplaçaments i assegurança... Sessió ordinària del 19 de setembre de 1978, s’anomena Jaume Bertran Carbonell president de la Comissió de Festes

117

Els Ajuntaments del franquisme

2.2. LA COMPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS DES DE 1931 A 1979 (Les dates corresponen a les de la presa de possessió del càrrec)

2.7. Els ajuntaments de la Segona República Espanyola (abril 1931-juliol 1936)

DATA

NOM

15/04/31

NARCISO BARDAJÍ TORRABADELLA LUIS POCH CREUS FRANCISCO SAFONS ROVIROSA FLORENCIO FONTANALS VIVÓ JUAN ALBET AVIÑÓ PABLO BORRELL PALAU MELCHOR CONA CASTELLVÍ

ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

15/10/33

RAMON ESTALELLA ROMEU PERE ROVIROSA ESCARDÓ PAU BORRELL PALAU

ALCALDE COMISSIÓ GESTORA REGIDOR COMISSIÓ GESTORA REGIDOR COMISSIÓ GESTORA

ERC LLIGA

06/02/34

JOSEP MESTRES AVIÑÓ RAMON ESTALELLA ROMEU ISIDRE MONTANÉ BALLESTER JOSEP CASTELLVÍ IVERN NARCÍS BARDAJÍ TORRABADELLA FLORENCI FONTANALS VIVÓ

ALCALDE SEGON ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

ERC ERC ERC ERC LLIGA LLIGA

30/10/35

JOSEP ROVIROSA GUASCH ISIDRE MONTANÉ BALLESTER JOSEP CASTELLVÍ IVERN NARCÍS BARDAJÍ TORRABADELLA FLORENCI FONTANALS VIVÓ

ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR SEGON ALCALDE

ERC ERC LLIGA LLIGA

RAMON ESTALELLA ROMEU ISIDRE MONTANÉ BALLESTER JOSEP CASTELLVÍ IVERN JOSEP ESTALELLA PEDRO

ALCALDE SEGON ALCALDE REGIDOR REGIDOR

17/02/36

CÀRREC

PARTIT

ERC ERC ERC

En negreta, els qui tornaren a formar part de l’Ajuntament en l’època franquista. Els noms estan escrits tal i com surten en els llibres d’actes de les sessions municipals de l’Ajuntament de Cubelles (tots figuren en castellà en el primer Ajuntament republicà, i en català posteriorment). 119

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2.8. Els ajuntaments de la Guerra Civil (juliol 1936-gener 1939) DATA

NOM

CÀRREC

PARTIT

27/07/36

RAMON ESTALELLA ROMEU ISIDRE MONTANÉ BALLESTER JOSEP CASTELLVÍ IVERN JOSEP ESTALELLA PEDRO JAUME FONOLL ESCARDÓ JOAN JUAN TRILLAS

ALCALDE SEGON ALCALDE CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER

ERC ERC ERC

16/10/36

JOSEP AMORÓS PALAU LLORENÇ AVIÑÓ SOCIAS RAMON ROVIROSA FERRER ANTONI ARMENGOL TRAVÉ JAUME FONOLL ESCARDÓ PERE FREIXAS ROMAGOSA JOSEP ADRIÀ GUANSÉ JOSEP GOMÀ SASOT SEBASTIÀ PEDRO BURRUT FERRAN ROMEU URPÍ JOSEP ESCARDÓ POCH

ALCALDE CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER

ACCIÓ CATALANA POUM ERC ERC PSUC ERC CNT PSUC CNT UNIÓ RABASSAIRES CNT

24/09/37

JOSEP AMORÓS PALAU JOSEP CATLLÀ MERCADÉ JOAN MONTANÉ TRAVÉ JAUME FONOLL ESCARDÓ RAMON ROVIROSA FERRER

ALCALDE CONSELLER CONSELLER CONSELLER CONSELLER

ACCIÓ CATALANA UNIÓ RABASSAIRES ERC PSUC ERC

2.9. Els ajuntaments del franquisme (gener 1939-abril 1979) DATA

NOM

CÀRREC

22/01/39

JOSÉ ROVIROSA GUASCH FLORENCIO FONTANALS VIVÓ LUIS POCH CREUS

ALCALDE COMISSIÓ GESTORA REGIDOR COMISSIÓ GESTORA REGIDOR COMISSIÓ GESTORA

28/03/45

JOSÉ MARSÉ SOLÉ JUAN ADRIÀ VIÑALS FLORENCIO FONTANALS VIVÓ JUAN FREIXAS FERRER FRANCISCO SAFONT ROVIROSA

ALCALDE 1r TINENT D’ALCALDE 2n TINENT D’ALCALDE REGIDOR REGIDOR

120

TERÇ

Els Ajuntaments del franquisme

DATA

NOM

CÀRREC

TERÇ

06/02/49

JOSÉ MARSÉ SOLÉ JUAN ADRIÀ VIÑALS FLORENCIO FONTANALS VIVÓ JUAN FREIXAS FERRER JUAN LLEÓ MONJO FRANCISCO URPÍ ESCARDÓ ISIDRO IVERN VIDAL

ALCALDE TT. D’ALC; OBRES PÚBLIQUES HISENDA JUNTA PERICIAL EDUCACIÓ JUNTA PERICIAL GOVERNACIÓ

FAMILIAR SINDICAL SINDICAL FAMILIAR CORPORATIU CORPORATIU

JUAN ADRIÀ VIÑALS FLORENCIO FONTANALS VIVÓ JUAN FREIXAS FERRER JUAN LLEÓ MONJO FRANCISCO URPÍ ESCARDÓ ISIDRO IVERN VIDAL

ALCALDE ACCTAL; OBRES. PÚBL. HISENDA JUNTA PERICIAL EDUCACIÓ JUNTA PERICIAL GOVERNACIÓ

JUAN ALBET AVIÑÓ JUAN ADRIÀ VIÑALS FLORENCIO FONTANALS VIVÓ JUAN FREIXAS FERRER JUAN LLEÓ MONJO FRANCISCO URPÍ ESCARDÓ ISIDRO IVERN VIDAL

ALCALDE TT. D’ALC; OBRES PÚBLIQUES HISENDA JUNTA PERICIAL EDUCACIÓ JUNTA PERICIAL GOVERNACIÓ

FAMILIAR SINDICAL SINDICAL FAMILIAR CORPORATIU CORPORATIU

JUAN ALBET AVIÑÓ MELCHOR GÜELL SOLER JUAN LLEÓ MONJO JOSÉ JOSÉ GIRALT FLORENCIO FONTANALS VIVÓ (FINS EL 19/11/53) RAMON MIQUEL VINADÉ ISIDRO IVERN VIDAL (FINS EL 12/02/52)

ALCALDE TT. D’ALC; JUNTA PERICIAL CULTURA; FORMACIÓ HISENDA; JUNTA PERICIAL GOVERNACIÓ

FAMILIAR FAMILIAR SINDICAL SINDICAL

HISENDA CULTURA

CORPORATIU CORPORATIU

JUAN ALBET AVIÑÓ MELCHOR GÜELL SOLER

ALCALDE TT. D’ALC;FOMENT; JTA PERICIAL HISENDA; JUNTA PERICIAL HISENDA; JUNTA PERICIAL

26/10/49

05/12/49

03/02/52

06/02/55

JOSÉ JOSÉ GIRALT RAMON MIQUEL VINADÉ (FINS EL 8/6/56) JUAN ROIG PIERA JOSÉ ALBA COLL JUAN CARBÓ ROSICH 02/02/58

JUAN ALBET AVIÑÓ JUAN ROIG PIERA JOSÉ ALBA COLL JUAN CARBÓ ROSICH JOSÉ FONTANALS MONTANÉ VICTOR MARCILLAS ROVIROSA JOSÉ Ma BATET RULL

121

FAMILIAR SINDICAL SINDICAL FAMILIAR CORPORATIU CORPORATIU

FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU

GOVERNACIÓ GOVERNACIÓ FOMENT; JUNTA PERICIAL

SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR

ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR TINENT D’ALCALDE REGIDOR REGIDOR

SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

DATA

NOM

CÀRREC

TERÇ

11/09/60

JOSÉ FONTANALS MONTANÉ JUAN ROIG PIERA JOSÉ ALBA COLL JUAN CARBÓ ROSICH VICTOR MARCILLAS ROVIROSA JOSÉ Ma BATET RULL

ALCALDE ACCIDENTAL REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU

26/10/60

JOSÉ Ma BATET RULL JOSÉ FONTANALS MONTANÉ JUAN ROIG PIERA JOSÉ ALBA COLL JUAN CARBÓ ROSICH VICTOR MARCILLAS ROVIROSA

ALCALDE TINENT D’ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

CORPORATIU FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR SINDICAL

03/02/61

JOSEP Ma BATET RULL JOSÉ FONTANALS MONTANÉ VICTOR MARCILLAS ROVIROSA PEDRO FUSTÉ MARTÍ JOSÉ LLEÓ AVIÑÓ SALVADOR ESTALELLA MONTANÉ

ALCALDE TINENT D’ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

CORPORATIU FAMILIAR SINDICAL SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR

02/02/64

JOSEP Ma BATET RULL SALVADOR ESTALELLA MONTANÉ PEDRO FUSTÉ MARSÉ JOSÉ LLEÓ AVIÑÓ JOSÉ MORGADAS GAVALDÀ JOSÉ FONTANALS MONTANÉ VICTOR MARCILLAS ROVIROSA (FINS EL 10/11/66)

ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR TINENT D’ALCALDE REGIDOR

FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU CORPORATIU FAMILIAR SINDICAL

JOSEP Ma BATET RULL JOSÉ FONTANALS MONTANÉ JUAN ROVIROSA FERRER JOSÉ CAPDET FONTANALS JUAN ROVIROSA FORCADA JOSÉ MORGADAS GAVALDÀ ALBERTO MIRÓ MATARÓ

ALCALDE TT D’ALC; GOVERNAC; HISENDA OBRES HISENDA TURISME I FESTES; CULTURA TUR I FEST; CULT; GOVERNAC. OBRES

FAMILIAR SINDICAL SINDICAL CORPORATIU CORPORATIU

JOSEP Ma BATET RULL JOSÉ PONS VENTURA JOSÉ CASTELLVÍ ALBA JUAN ROVIROSA FERRER JOSÉ CAPDET FONTANALS ALBERTO MIRÓ MATARÓ JAIME BERTRAN CARBONELL

ALCALDE TT D’ALC; GOVERNACIÓ GOVERN, HISENDA, TUR I FEST. HISENDA, TURISME I FESTES HISENDA, TURISME I FESTES REGIDOR REGIDOR

CORPORATIU SINDICAL FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR

03/02/67

07/02/71

122

FAMILIAR

Els Ajuntaments del franquisme

DATA

NOM

CÀRREC

TERÇ

23/05/73

JOSÉ PONS VENTURA JOSÉ CASTELLVÍ ALBA JUAN ROVIROSA FERRER JOSÉ CAPDET FONTANALS ALBERTO MIRÓ MATARÓ JAIME BERTRAN CARBONELL

ALCALDE ACCIDENTAL GOVERN, HISENDA, TUR I FEST. HISENDA, TURISME I FESTES HISENDA, TURISME I FESTES REGIDOR REGIDOR

CORPORATIU SINDICAL FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR

06/09/73

JUAN FERNANDEZ GUTIERREZ JOSÉ PONS VENTURA JOSÉ CASTELLVÍ ALBA JUAN ROVIROSA FERRER JOSÉ CAPDET FONTANALS ALBERTO MIRÓ MATARÓ JAIME BERTRAN CARBONELL

ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

CORPORATIU SINDICAL FAMILIAR SINDICAL CORPORATIU FAMILIAR

JUAN FERNANDEZ GUTIERREZ JOSÉ PONS VENTURA (FINS EL 10/12/78) JAIME BERTRAN CARBONELL JOSÉ CASTELLVÍ ALBA LUIS ROIGÉ FABREGAT (FINS EL 9/11/77) SALVADOR ESTALELLA MONTANÉ JOSÉ ALBET CARBONELL

ALCALDE TINENT D’ALCALDE; FESTES

CORPORATIU

REGIDOR FESTES REGIDOR

FAMILIAR SINDICAL FAMILIAR

FESTES REGIDOR

CORPORATIU SINDICAL

JAIME BERTRAN CARBONELL

ALCALDE ACCIDENTAL

FAMILIAR

03/02/74

17/02/79

2.10. El primer ajuntament de la democràcia DATA

NOM

CÀRREC

CANDIDATURA

19/04/79

LLUIS PINEDA GAVALDÀ JUAN FERNÁNDEZ GUTIÉRREZ SALVADOR ESTALELLA MONTANÉ ANTONIO SÁNCHEZ GÁLVEZ JOSEP FONOLL CARBONELL ISIDRE PIÑOL BORRÀS JORDI ALBET POCH JOAN ALBA ESTALELLA JOAN AMORÓS FONTANALS

ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR

CONVERGÈNCIA I UNIÓ IND.22 (PRO-TÈRMICS) IND.22 (PRO-TÈRMICS) IND.22 (PRO-TÈRMICS) IND.22 (PRO-TÈRMICS) IND.2 (ANTI-TÈRMICS) IND.2 (ANTI-TÈRMICS) IND.2 (ANTI-TÈRMICS) IND.2 (ANTI-TÈRMICS)

En negreta, els dos regidors que ja ho havien estat en l’època anterior. L’altre ex regidor que també es va presentar, Josep Castellví, no va sortir elegit. Salvador Estalella va ser regidor durant una legislatura, fins el maig de 1983, mentre que l’exalcalde Juan Fernández ho va ser en dues, fins l’abril de 1987. 123

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

2.11. Relació alfabètica de les persones que han format part de l’ajuntament de Cubelles en el període 1939 - 1978 (En negreta, els qui han ocupat l’alcaldia)

NOM ADRIÀ VIÑALS, JOAN ALBA COLL, JOSEP ALBET AVIÑÓ, JOAN ALBET CARBONELL, JOSEP BATET RULL, JOSEP MARIA BERTRAN CARBONELL, JAUME CAPDET FONTANALS, JOSEP CARBÓ ROSICH, JOAN CASTELLVÍ ALBA, JOSEP ESTALELLA MONTANÉ, SALVADOR

FERNÁNDEZ GUTIERREZ, JUAN FONTANALS MONTANÉ, JOSEP

FONTANALS VIVÓ, FLORENCI

FREIXAS FERRER, JOAN FUSTÉ MARCÉ, PERE GÜELL SOLER, MELCIOR IVERN VIDAL, ISIDRO JOSÉ GIRALT, JOSEP LLEÓ AVIÑÓ, JOSEP LLEÓ MONJO, JOAN MARCILLAS ROVIROSA, VÍCTOR MARSÉ SOLÉ, JOSEP MIQUEL VINADÉ, RAMON MIRÓ MATARÓ, ALBERT MORGADAS GAVALDÀ, JOSEP

CÀRREC 1r TINENT ALCALDE ALCALDE ACCIDENTAL REGIDOR REGIDOR REGIDOR ALCALDE REGIDOR REGIDOR ALCALDE REGIDOR ALCALDE ACCIDENTAL REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR TINENT ALCALDE REGIDOR ALCALDE REGIDOR REGIDOR ALCALDE ACCIDENTAL REGIDOR

DES DEL 28/03/45 26/10/49 05/12/49 06/02/55 15/04/31 05/12/49 03/02/74 02/02/58 26/10/60 07/02/71 17/02/79 03/02/67 06/02/55 07/02/71 03/02/61 03/02/74 18/04/78 19/04/79 06/09/73 19/04/79 02/02/58 18/09/60 26/10/60

FINS EL 26/10/49 05/12/49 03/02/52 03/02/61 15/10/33 18/09/60 19/04/79 26/10/60 23/05/73 17/02/79 19/04/79 03/02/74 03/02/61 17/02/79 03/02/67 18/04/78 17/02/79 08/05/83 17/02/79 30/06/87 18/09/60 26/10/60 07/02/71

REGIDOR

15/04/31

15/10/33

REGIDOR SEGON ALCALDE REGIDOR

06/02/34 30/10/35 22/01/39

30/10/35 17/02/36 28/03/45

2n TINENT ALCALDE

28/03/45

26/10/49

REGIDOR REGIDOR REGIDOR TINENT ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR

26/10/49 28/03/45 03/02/61 03/02/52 06/02/49 03/02/52 03/02/61 06/02/49 02/02/58 28/03/45 03/02/52 03/02/67 02/02/64

19/11/53 03/02/52 03/02/67 02/02/58 12/02/52 02/02/58 03/02/67 06/02/55 10/11/66 26/10/49 08/06/56 03/02/74 07/02/71

124

Els Ajuntaments del franquisme

POCH CREUS, LLUIS

PONS VENTURA, JOSEP

ROIG PIERA, JOAN ROIGÉ FABREGAT, LLUIS ROVIROSA FERRER, JOAN ROVIROSA FORCADA, JOAN ROVIROSA GUASCH, JOSEP SAFONS ROVIROSA, FRANCESC URPÍ ESCARDÓ, FRANCESC

REGIDOR REGIDOR

15/04/31 22/01/39

15/10/33 28/03/45

TINENT ALCALDE ALCALDE ACCIDENTAL TINENT ALCALDE

07/02/71 23/05/73 06/09/73

23/05/73 06/09/73 18/04/78

REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR REGIDOR ALCALDE ALCALDE REGIDOR REGIDOR REGIDOR

18/04/78 06/02/55 03/02/74 03/02/67 03/02/67 30/10/35 19/11/35 22/01/39 15/04/31 28/03/45 06/02/49

10/12/78 03/02/61 09/11/77 03/02/74 07/02/71 19/11/35 17/02/36 28/03/45 15/10/33 06/02/49 03/02/52

125

3- LA FESTA MAJOR A CUBELLES

14 d’agost de 1955- Ballada de sardanes a Ca l’Antonet. De cara, d’esquerra a dreta, Asunción Fontanals, Núria Aviñó, Ricard Marfany, Jordi Font i Pepita Ivern

127

La Festa Major a Cubelles

3.1. LA FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU D’AGOST De les diades del calendari festiu, a cada poble n’hi ha una que sempre destaca per sobre de totes les altres: la Festa Major. És una festa anual, normalment en honor del seu patró, que acostuma a ser el titular de la parròquia. Aquestes festes provenen de cerimònies paganes, molt esteses durant l’imperi romà, i que foren adaptades pel cristianisme sota l’advocació d’algun Sant. L’any 431, el Concili d’Efes proclamà Maria com a Mare de Déu, i fou establerta la festa en commemoració de la seva pujada al cel. A la nostra terra, a partir del segle VIII la Verge Assumpta fou nomenada patrona de moltes parròquies i monestirs. La devoció mariana s’estengué tant que la festa de l’Assumpció de la Verge és de les més celebrades. A Catalunya, el 15 d’agost és el dia de l’any que més pobles fan la seva Festa Major. L’any 977 s’esmenta per primer cop el topònim Cubelles1; el castell de Cubelles apareix el 1041, i de la primera església que hi hagué a Cubelles en tenim notícia escrita del 1154, encara que probablement ja existia abans de la invasió dels àrabs.2 El 1205 aquesta església estava sota l’advocació de Santa Maria. A la Història de Cubelles, Mn. Joan Avinyó dóna la primera notícia coneguda de la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, patrona de la parròquia de Santa Maria de Cubelles. En un decret del bisbe de Barcelona Guillem de Torrelles, del 26 d’abril de 1363, la capella de Sant Antoni Abat de Vilanova es converteix en església parroquial, separant-la de Santa Maria de Cubelles: ...Mossèn Francesc d’Olivera, rector de les esglésies de Santa Maria de Cubelles i de Sant Antoni de Vilanova, cada una de les quals després d’ell serà regida per un rector propi...3

En el document es delimiten els termes parroquials, i es detallen les condicions imposades pel Bisbe als rectors i parroquians de Sant Antoni de Vilanova, de les quals en destaquem dues referents a la festivitat de la Mare de Déu: - Els parroquians de Sant Antoni de Vilanova hauran de pagar cada any, la festa de la Mare de Déu d’Agost, en ajuda de la candela de Madona Santa Maria de Cubelles, 10 lliures de cera o 20 sous en diners... - Que el rector de Sant Antoni... en el dia de la festa de la Mare de Déu d’Agost dirà o farà dir una Missa... i després de celebrada aquella Missa, el Rector i tots els beneficiats de dita església de Sant Antoni estaran obligats a anar a l’església de Santa Maria de Cubelles per ajudar a fer l’ofici sots pena de 20 sous, que hauran de donar al Rector de Cubelles.

Així, doncs, veiem que la Festa Major en honor de la Mare de Déu s’ha vingut celebrant des d’almenys el segle XIV fins als nostres dies. En el període de temps que comprèn aquest treball (1939-1978), la parròquia de Santa Maria de Cubelles ha tingut quatre rectors: Mn. Jaume Rosell i Bargulló, Mn. Miquel Estruch i Piera, Mn. Jordi Fort i Gaudí i Mn. Josep Campillo i Simon. Mossèn Jaume Rosell va estar al davant de l’església parroquial en dos períodes: com a Regent,4 del 4 de febrer de 1924 (quan substituí Mn. Joan Avinyó) fins el 129

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

començament de la guerra civil, i, a l’acabament d’aquesta, com Ecònom5 fins mitjans de 1946. Llavors vingué d’Ecònom mossèn Miquel Estruch. Nomenat Rector6 dos anys després, hi estigué fins l’any 1957. El 17 de juliol de 1957 fou nomenat Ecònom Mn. Jordi Fort, ocupant el càrrec fins el 16 de setembre de 1967, data en què el substituí Mn. Josep Campillo, Ecònom fins el 1996.7 Per tant, mossèn Jaume Rosell hi estigué uns dinou anys (dotze i set), mossèn Miquel Estruch, onze, mossèn Jordi Fort, deu, i mossèn Josep Campillo, vint-i-nou.

130

La Festa Major a Cubelles

3.2 ELS ACTES RELIGIOSOS L’ofici L’acte més important de la Festa Major, entenent-la com una festivitat d’adoració i de veneració cap al Patró de la Parròquia, és l’Ofici. Una missa cantada (o missa major) amb l’assistència de les autoritats i d’un gran nombre de feligresos, que se celebra pel matí (Fotografia 1 i 2). Podríem dir que és l’essència, l’origen de tota la festivitat, al voltant del qual s’han anat afegint una gran quantitat d’actes de tota mena, que han donat com a resultat la Festa Major, tal i com l’entenem avui en dia. A Cubelles, el dia 15 d’Agost, festivitat de l’Ascensió de la Mare de Déu, a mig matí és quan es fa aquest acte solemne d’afirmació de devoció mariana, mantingut al llarg dels segles. Fins mitjans dels anys seixantes, en aquesta missa no es donava la comunió als fidels, ja que les disposicions establien que no es podia ingerir cap aliment des del dia d’abans. I tenint en compte que una missa cantada d’aquestes característiques -amb les homilies corresponents- tenia força durada, i que la consagració es feia cap al final, hauria estat excessiu que els que volien prendre la comunió haguessin d’estar tantes hores sense menjar ni beure. Per tal motiu es feia una altra missa prèvia, anomenada de comunión o de comunión general a les 7 del matí del mateix dia,8 i de la qual ja en parlarem més endavant. De l’estudi dels programes en podem destacar: La celebració s’acostumava a fer sempre a les 11 del matí, exceptuant els anys 1942 i 1943, que es féu a les 12 del migdia, i el 1949 i 1962, a dos quarts de 12 (aquest darrer any amb la presència del Bisbe Auxiliar de Barcelona, Doctor Narcís Jubany). El 1943, prèviament al Solemne Ofici es va fer el trasllat del Santíssim Sagrament de la Rectoria a l’església (que encara estava en obres de reconstrucció després dels estralls soferts en la encara recent guerra civil): Se trasladará solemnemente el Santísimo Sacramento desde la Casa Rectoral a la Iglesia parroquial. Acto seguido, Solemne Oficio...

I l’any següent, es beneeix el nou Sagrari i el Calze: Solemne bendición del nuevo sagrario y copón, y acto seguido, traslado del Santísimo Sacramento al nuevo Sagrario. A continuación, Solemne Oficio...

D’altra banda, l’any 1958 es beneeixen els nous gegants abans de començar l’Ofici: A las 10:45, Solemne bendición en el portal de la Iglesia dels “Gegants” para ofrecerlos una vez bendecidos a Santa María.

El 1962, que, com hem dit, va venir el bisbe Auxiliar de Barcelona, s’inaugurà i beneí el nou Altar Major amb el seu baldaquí, i la nova imatge de la Verge9: 131

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

A las 11’15, Solemne recibimiento en la Rambla, al Excelentísimo Rvdmo. Sr. Obispo Auxiliar de Barcelona, Doctor Narciso Jubany10. A las 11’30, Bendición de la Nueva Imagen Titular de la Parroquia por el Excmo. y Rvdmo. Sr. Obispo Auxiliar.

Cal remarcar l’aparició de les frases que anomenen fieles y escolanía, a partir de 1967 (etapa de mossèn Campillo). Ja s’havia celebrat el Concili Vaticà II, i l’església catòlica prenia una nova orientació, més oberta a la participació dels fidels. I que, a partir de 1975, els actes religiosos s’anuncien en català. L’any 1976, en el programa d’actes religiosos, s’anuncien erròniament: els actes que posa que es faran el dia 13 són pel 14, i els que posa pel 14 són els del 15. Es va haver de fer un programa de mà corregint-ho.

Mossèn Jordi

Mossèn Miquel

Mossèn Jaume

Per a anunciar l’Ofici en el programa de festes es fan servir moltes i variades expressions, tal i com es pot veure en el quadre següent, i en el qual s’hi inclou també l’hora de la celebració:

ANY 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953

HORA 11 11 12 12 11 11 11 11 11 11:30 11 11 11 11

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967

11 11 11:30 11 11 11 11 11

DEFINICIÓ DE L’OFICI Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Misa solemne en honor a la Virgen Misa solemne de Ntra. Sra. de la Asunción Santo Oficio solemne Oficio solemne en honor de la Asunción de Nuestra Señora Santo Oficio solemne en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María Solemne Oficio parroquial de Fiesta Mayor Solemne Oficio parroquial de Fiesta Mayor Solemnísimo Oficio de Fiesta Mayor Santo Oficio Solemnísimo en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María en cuerpo y alma a los cielos Santo Oficio Solemnísimo en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María Oficio Solemne en honor de la Asunción de la Santísima Virgen María en Cuerpo y Alma a los Cielos Oficio Solemne en honor de la titular de la Parroquia, la Asunción de la Santísima Virgen María en Cuerpo y Alma a los Cielos Oficio Solemne Oficio Solemne en honor de la Santísima Virgen, en su misterio de la Asunción en Cuerpo y Alma a los cielos Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne Oficio Solemne en honor de la Asunción de la Virgen María Oficio Solemne en honor de Santa María Oficio Solemne en honor de Santa María Misa comunitaria cantada por los fieles

132

Mossèn Josep

La Festa Major a Cubelles

1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978

11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11

Misa solemne cantada por los fieles y escolanía Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía Misa Solemne Cantada con la participación de fieles y escolanía Misa Solemne Concelebrada con la participación de fieles y escolanía Missa solemne en honor de Santa Maria Missa solemne en honor de Santa Maria Missa solemne en honor de Santa Maria Missa solemne en honor de Santa Maria 3-1 L’Ofici de Festa Major

Els intèrprets i les composicions Com ja s’ha dit, l’Ofici és una missa major o missa cantada. A Cubelles, normalment hi posava la part musical una orquestra, que era la mateixa que venia a fer els balls de la Festa Major. La part coral anava a càrrec de la capella de la parròquia, o d’algun altre cor dels pobles del voltant. De vegades, s’especifica que només toca la secció de corda de l’orquestra. També es dóna el cas que no hi hagi cor, i canten els vocalistes de l’orquestra. El Cor Parroquial de Cubelles va cantar dels anys 1940 al 1943, el 1947, del 1949 al 1952, i el 1954. Són les èpoques dels mossens Jaume Rosell i Miquel Estruch. El 1941 també van cantar las Hijas de María.11 (Document 1) Els cors de parròquies properes que van intervenir en aquests anys foren: el de Canyelles el 1948; del 1960 al 1962, la Schola Cantorum de Calafell; i des de 1962 fins a 1966, la Capella Polifònica de l’església Arxiprestal de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú. L’any 1967, missa cantada pels fidels, i l’any següent, pels fidels i l’escolania. A partir d’aquí, se segueix anunciant la missa cantada, però ja no hi ha un cor concret, ja que els qui canten són els fidels. Estem en uns anys d’aplicació de les resolucions del Concili Vaticà II, que fomenten la participació activa dels assistents en els oficis religiosos, que han deixat de fer-se en llatí i ja es fan en castellà primer, i en català, després12. A continuació, relacionem cronològicament els intèrprets i si es va cantar una missa concreta o alguna altra peça, tal i com apareix anunciat en el programa de festes:

Mossèn Jaume

1940 1941 1942

...el Coro Parroquial cantará la Misa del Santísimo Sacramento núm. 2, del maestro Rivera, a tres voces y a toda Orquesta. La Capilla de Música cantará la MISA DEL SANTISIMO SACRAMENTO, de José Rivera, a tres voces, y además de un escogido motete, EL CANTO DEL ALMA A LA VIRGEN, a cargo de las Hijas de María y a gran orquesta. ...el Coro Parroquial cantará la Misa del Santísimo Sacramento núm. 2, del maestro José Rivera, a tres voces y a toda orquesta.

133

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1966 1967

...el Coro Parroquial cantará la Misa del Santísimo Sacramento núm. 2, del maestro José Rivera, a tres voces y a toda orquesta. ...a toda orquesta, cantándose la Misa del Santísimo Sacramento “Te Deum Laudamus”, de Perossi, a cargo de la orquesta. ...los cantores de la Orquesta “Unión Artística de Barcelona” cantarán la Misa “Te Deum Laudamus”, de Perossi. ...será cantada por el coro de la Unión Artística de Barcelona. ...será cantada por el coro parroquial, con la orquesta UNION ARTISTICA DE BARCELONA. ...cantado por el Coro Parroquial de Canyelles (sic), el cual interpretará la Misa “Pontificalis” de Perossi... Durante el Ofertorio se cantará el “Ave María” de Vitoria, a cuatro voces mixtas, y un “Panis Angelicus” de Haller, a dos voces iguales blancas. El Coro Parroquial cantará la Misa del “Santísimo Sacramento, nº 2, de Pedro Ribera, con acompañamiento de Orquesta. ...cantando el Coro Parroquial, el cual, con acompañamiento de la Orquesta “Unión Artística de Barcelona”, interpretará la “Misa del Santísimo Sacramento n.º 2, del Maestro Ribera. ...cantado por el Coro Parroquial acompañado por la Orquesta NOIS D’OLESA SALES... los cuales interpretarán la misa del Santísimo Sacramento del maestro Ribera. ...cantado por el Coro parroquial, acompañado por la Orquesta “La Catalonia”, de Granollers. Se interpretará la misa del Santísimo Sacramento del maestro Ribera. ...cantado con acompañamiento de orquesta. El Coro Parroquial interpretará, con acompañamiento de ORQUESTA, la misa del Papa Pío X, bajo la dirección musical del Maestro D. Cristóbal Marcillas, titular de la Parroquia. La Orquesta Unión Artística del Noya, interpretará con acompañamiento de instrumentos de cuerda, la Misa Te Deum Laudamus, de Perossi. La Orquesta Planas interpretará la Misa “Tedeum laudamus”, de Perosi. La Orquesta “Artística del Noya” interpretará la Misa de Perosi. La Orquesta Inspiración, interpretará la Misa de Perosi. La Orquesta SAVOY, interpretará la Misa “Pontificalis” de L. Perosi. La Orquesta “Artística del Noya” interpretará la Misa “Pontificalis” de L. Perosi. Las partes variables correrán a cargo de la Schola Cantorum de Calafell. La Orquesta Primavera interpretará Misa de L. Perosi. Las partes variables correrán a cargo de la Schola Cantorum de Calafell. La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva, acompañada de instrumentos de cuerda interpretará la Misa “Mass of St. Phillip Neri”, a cuatro voces mixtas de William Sewell. Durante el Ofertorio interpretará el Al-leluya de Händel, y las partes variables de la misa por la Schola Cabtorum de Calafell. La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú, acompañada de instrumentos de cuerda, interpretará la Misa de San Felipe Neri, a cuatro voces mixtas de William Sewell. Durante el Ofertorio de la misa interpretará el Al-leluya de Händel. La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú, acompañada de instrumentos de cuerda, interpretará la misa de S. Felipe Neri, a cuatro voces mixtas de William Sewell. La Capilla Polifónica de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú, interpretará la misa de San Felipe Neri, a cuatro voces mixtas de William Sewell. ....la Capilla Polifacética (sic) de la Iglesia Arciprestal de Villanueva y Geltrú. ...cantada por los fieles.

1968

...cantada por los fieles y escolanía.

Mossèn Jaume

1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949

Mossèn Miquel

1950 195113 195214 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960

Mossèn Jordi

1961

1962

1963

1964 1965

Mn. Josep

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-2 Intèrprets i composicions dels actes religiosos

Com es pot veure en l’anterior quadre, pel que fa a les misses cantades, la que es va interpretar més vegades fou la “Missa del Santísimo Sacramento nº 2” del 134

La Festa Major a Cubelles

mestre Josep Ribera (els primers anys se l’anomena Rivera, i el 1949, Pedro Ribera). També es van executar diversos cops la Missa “Te Deum Laudamus” de Lorenzo Perosi i la Misa de San Felipe Neri, de William Sewell. En altres ocasions es va cantar la Missa “Pontificalis”, de Perosi i la del papa Pius X . Altres composicions que s’interpretaren altres anys, dins d’aquests Oficis de Festa Major, foren “El canto del Alma a la Virgen”; l’”Ave Maria” de Victoria; el “Panis Angelicus” de Haller i l’“Al·leluia” de Händel. Els sermons El sermó de l’ofici el feia un sacerdot que venia convidat de fora de Cubelles. En els programes se l’anomena de molt diverses maneres: panegírico, sermón, homilia... Hi ha una sèrie d’anys que els sacerdots venen de pobles propers a la nostra vila: de Vilanova (1943, 1945, 1950, 1953, 1961, 1965, 1966 i 1967). D’ells, diversos són del Col·legi de les Escoles Pies (Escolapis), i el rector del Col·legi Sant Bonaventura (Franciscans). Mn. Manuel Roig, de l’Hospital de Sant Antoni repeteix diverses vegades (1950, 1953, 1961 i 1967). També en vingueren de l’Arboç, de Calafell, de Vilafranca del Penedès, de Canyelles i de Sant Pere de Ribes (dos de diferents). De més lluny, de Barcelona, 4 (Sant Gregori Taumaturg, Sant Francesc de Sales, Santa Maria de Gràcia i Nostra Senyora de Núria), de Tarragona, de l’Espluga Calva, i fins i tot un de la catedral de Sevilla (1944). I el 1962, el llavors bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany. L’assistència de les autoritats a l’Ofici també ve anunciada alguns anys en el programa de festes: 1946: ...asistirán las Magníficas autoridades y Jerarquías... 1951: ...con asistencia de las Autoridades civiles y militares de la villa. 1954: ...en el cual asistirán, en corporación, las DIGNÍSIMAS AUTORIDADES CIVILES Y MILITARES DE LA VILLA.

Les autoritats civils eren habitualment els membres de la corporació municipal, i les militars, els primers anys eren oficials del destacament de l’exèrcit que hi havia a la vila, i membres de la Guàrdia Civil (en els anys que no hi havia caserna a Cubelles, venien de fora). Com a curiositat, l’any 1972 les autoritats anaven acompanyades per l’equip benjamí de gimnàstica femenina: Oficio Solemne con asistencia de las Autoridades, que irán acompañadas del equipo benjamín femenino de gimnasia de esta localidad, terminada la Santa Misa, actuación gimnástica delante del Ayuntamiento.

I entre els anys 1954 i 1961, s’inclou l’Adoració a la Vera Creu: 1958: A las 11, OFICIO SOLEMNE con Sermón a cargo del Rvdo. Ilmo. Sr. Dr. D. José Vives Godall, Pbro. Y Adoración de la Vera-Cruz, en el que asistirán en corporación, las dignísimas Autoridades Civiles y Militares de la Villa. La Orquesta Inspiración, interpretará la Misa de Perosi.

135

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Fins l’any 1943 el sermó no se l’anuncia en el programa, i desapareix a partir de 1970, si bé l’any 1946 es diu que n’hi haurà, però no qui serà el sacerdot que el farà. En el quadre següent podem veure com se’l defineix, i l’orador que va venir a pronunciar-lo:

Mossèn Jaume

ANY 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950

Mossèn Miquel

1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960

Mossèn Jordi

1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967

Mossèn Josep

1968 1969 1970

DEFINICIÓ DEL SERMÓ Ensalzará las glorias de la Santísima Virgen el orador sagrado Muy Ilustre Sr. Dr. D. Lorenzo Garriga, Pbro., Arcipreste de Villanueva y Geltrú En honor a la Santísima Virgen, ensalzará sus glorias el orador sagrado M. Iltre. Sr. Dr. D. Francisco Javier Alert, Canónigo Magistral de la S.I.C. Basílica de Sevilla El sermón correrá a cargo del Rvdo. Padre Jaime Subirana, rector de las Escuelas Pías de Villanueva y Geltrú Habrá sermón El sermón correrá a cargo del Rdo P. Escolapio José M.ª Ollastres Predicará el eminente orador sagrado Dr. D. Fray Ramón de Espluga Calva, Pbro. Predicará el eminente orador sagrado Rdo. Dr. D. Bartolomé Barceló, Pbro. Predicará las glorias de la Virgen el Ilustre Orador Sagrado Dr. D. Manuel Roig, Pbro., Prior del Santo Hospital de Villanueva y Geltrú El panegírico correrá a cargo del Muy Ilustre orador sagrado Rdo. Dr. D. Juan Esquen, Pbro. Sch. P. El panegírico correrá a cargo del Muy Ilustre orador sagrado Rdo. Sr. José Borés, Pbro., Sch. P. Predicará el Iltre. Dr. D. Manuel Roig, Pbro. Con sermón que predicará el Ilustre Orador Sagrado Dr. D. José Masdeu, Pbro. Cura-Párroco de Cañellas Con sermón que predicará el Iltre. Orador Sagrado Dr. D. Javier Bertrán, Pbro. Cura-Párroco de San Gregorio Traumaturgo, de Barcelona Con sermón que predicará el ilustre orador sagrado Dr. D. Antonio Comulada, Pbro., cura-párroco de San Julián de Arbós Con sermón que predicará el reverendo Dr. Juan Corbella, beneficiado de la M. D. Catedral de Tarragona Con sermón a cargo del Rdo. Ilmo. Sr. D. José Vives Godall, Pbro. Con sermón a cargo del Rvdo. Sr. D. Francisco de A. Camps Solanas, Cura-Párroco de la Parroquia de San Francisco de Sales de Barcelona Con sermón a cargo del Rvdo. Sr. D. José Llauradó, Pbro Ecónomo de Calafell Con sermón a cargo del Reverendo Sr. D. Manuel Roig, Capellán del Hospital de Villanueva y Geltrú Con sermón a cargo del Excmo. Reverendísimo Sr. D. Narciso Jubany, Obispo Auxiliar de Barcelona Con sermón a cargo del Rdo. Sr. D. Luis Sitjá; Pbro. Párroco de la Parroquia de Santa Maria de Gracia (Josepets) de Barcelona Con sermón que predicará el Rvdo. Sr. D. Francisco de A. Camps Solanas, Párroco de la parroquia de Ntra. Sra. de Nuria de Barcelona Con sermón que predicará el Rvdo. P. Ricardo Pons Ballarín, Rector del Colegio de Rvdo. P.P. Escolapios de Villanueva y Geltrú Homilía a cargo del P. Jaime Solsona, Rector del Colegio de San Buenaventura de Villanueva y Geltrú Homilía a cargo del Rvdo. D. Manuel Roig, Capellán del Hospital de Villanueva y la Geltrú El Rvdo. D. Ramón Boronat, Ecónomo de la Sma. Trinidad de Vilafranca del Panadés, glosará las glorias de María El panegírico de María será pronunciado por el Rdo. D. Miguel Martí, Ecónomo de San Pedro de Ribas El panegírico de María será pronunciado por el Rdo. D. Jesús Mañé, Ecónomo de San Pedro de Ribas 3-3 Els sermons

136

La Festa Major a Cubelles

La missa de comunió general La missa de comunió és una missa durant la qual es dóna l’eucaristia als fidels. En el programa apareix citada específicament a partir de l’any 1948. Se’n feia una el mateix dia de la Festa de la Patrona, el dia 15 d’agost, a les 7 del matí fins el 1968, excepte el 1949, que és a les 8. A partir de 1969, a les 8, i des de 1977, a les 9. Cal destacar que en els anys 1966 i 1967 es noten certs canvis en la manera d’anunciar les festes religioses: la missa es defineix com a comunitaria; i abans dels actes del dia 15, hi ha aquestes notes: 1966: “En las celebraciones litúrgicas, cada cual, ministro o simple fiel, al desempeñar su oficio, hará todo y sólo aquello que les corresponde por la naturaleza de la acción y las normas litúrgicas” (Constitución de Sacra Litúrgica, nº 28). 1967: “Para promover la participación activa, se fomentarán las aclamaciones del pueblo, las respuestas, la salmodia, las antífonas, los cantos y también las acciones o gestos y posturas corporales. Guárdese, además, a su debido tiempo, un silencio sagrado”. (Constitución de Sacra Litúrgica, nº 30).

De cites d’aquest tipus no n’apareixen més en els programes d’actes religiosos, i corresponen als primers temps d’aplicació de les modificacions litúrgiques establertes a partir del Concili Vaticà II. A partir de 1975, s’anuncia al programa en català: Santa Missa. També hem vist com al llarg dels anys va desapareixent la cita de la comunió. Ja no és necessari estar en dejú des del dia anterior per prendre l’eucaristia, i aquesta celebració litúrgica matinal ha acabat convertint-se en una missa normal. Per tant, en l’Ofici de Festa Major, del que ja hem parlat abans en el seu apartat corresponent, als fidels ja se’ls dóna la comunió.

Mossèn Miquel

En el següent quadre veiem com s’anuncia aquesta missa en el programa de festes:

ANY

HORA

DEFINICIÓ DE LA MISSA DE COMUNIÓ

1948 1949 1950

7 8 7

1951

1952

1953

1954

1955

1956

Santa Misa de comunión general Misa de Comunión general Santa Misa de comunión general con plática preparatoria Santa Misa de comunión general con plática preparatoria y cantos de Motetes por el Coro de las Hijas de María15. Santa Misa de Comunión General con plática y cantos de Motetes Santa Misa de Comunión General con plática preparatoria y cantos de motetes por el Coro de las Hijas de María16 Santa Misa de Comunión General con plática preparatoria y cantos de motetes Santa Misa de Comunión General con plática preparatoria y cantos de motetes Misa de Comunión General con plática preparatoria y canto de motetes eucarísticos

137

Mossèn Josep

Mossèn Jordi

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1957

1958

1959

1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978

7 7 7 7 7 7 7 7 7 8 8 8 8 8 8 8 8 9 9

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Misa de Comunión General con plática preparatoria y canto de motetes eucarísticos Misa dialogada de comunión, con plática y canto de motetes eucarísticos Misa dialogada con plática preparatoria para la comunión y canto de motetes Misa dialogada con plática y canto de motetes Misa dialogada con plática y canto de motetes Misa dialogada con plática y canto de motetes Misa dialogada con plática y canto de motetes Misa preparatoria, con canto de Motetes Misa preparatoria con canto de Motetes Celebración comunitaria de la Santa Misa Celebración comunitaria de la Santa Misa Celebración comunitaria de la Santa Misa Misa Rezada con Motetes Misa Rezada con Motetes Misa Rezada con Motetes Misa Rezada con Motetes Misa Rezada con Motetes Celebración de la Santa Misa Santa Missa Santa Missa Santa Missa Santa Missa 3-4 La Missa de Comunió

La missa de difunts És una missa en sufragi dels difunts i normalment se’n fa una al matí de l’endemà de la Festa de l’Assumpció de la Verge. El primer any que se la cita en el programa és el 1946, (que és el primer cop en què els actes religiosos s’anuncien per separat dels altres actes festius), i apareix fins el 1974. Els dos primers anys és en sufragio de los caídos, i després ja és sempre para todos los fieles difuntos (de la villa o de la parroquia). El 1964, abans de la missa de difunts, que es fa el dia 16 a les 11 del matí, se n’anuncia una altra, a les 7: Misa aplicada por dftas. Luisa Almirall y Rosa Guasch. En aquesta taula reproduïm els horaris i aquesta missa tal i com s’anuncia en els programes:

ANY

Mossèn Miquel

Mossèn Jaume

DIA

HORA

1946

ds 17

1947

ds 16

11:30

1948

dl 16

DEFINICIÓ DE LA MISSA DE DIFUNTS Misa cantada de Requiem en sufragio de los caídos de la localidad, y con asistencia de las autoridades locales Misa cantada de requiem en sufragio de los caídos por Dios y por España y difuntos de la localidad, que será cantada por el coro de la vecina Parroquia de Cañellas Santo Oficio-Funeral para todos los fieles difuntos de la villa, con sermón que hará el Rdo. Padre Predicador de la fiesta. También en este acto asistirán las Autoridades y Jerarquías locales

138

Mossèn Josep

Mossèn Jordi

Mossèn Miquel

La Festa Major a Cubelles

1949

dt 16

11:30

1950

dc 16

1951

dj 16

1952

ds 16

1953

dg 16

1954

dl 16

1955

dt 16

1956 1957 1958

dj 16 dv 16 ds 16

11 11 11

1959

dl 17

1960

dt 16

1961

dc 16

1962

dj 16

1963

dv 16

1964

dg 16

1965

dl 16

1966

dt 16

1967

dc 16

1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974

dv 16 ds 16 dg 16 dl 16 dc 16 dj 16 dv 16

11 9 9 9 10 10 10

Santo Oficio Funeral para todos los fieles difuntos de la villa, con sermón a cargo del Rdo. Padre predicador de la fiesta. También en este acto asistirán las Autoridades y Jerarquías locales SANTO OFICIO FUNERAL en sufragio de todos los fieles difuntos d ela Parroquia, con sermón y asistencia de las Magníficas Autoridades y Jerarquías locales Con asistencia de las Autoridades civiles y militares de la villa, Solemne Oficio Funeral aplicado a todos los fieles difuntos de la villa, predicando el Rdo. Dr. D. Manuel Roig, Pbro. fInalizando con la ABSOLTA17 Con asistencia de las Autoridades civiles y militares de la villa, Solemne Oficio Funeral aplicado a todos los fieles difuntos de la localidad, predicando el Rdo. Dr. D. Manuel Roig, Pbro. fInalizando con la ABSOLTA SANTA MISA-OFICIO aplicado a todos los fieles difuntos de la villa Santo Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de la Villa Santo Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de nuestra Parroquia Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de la Villa Oficio Solemne dedicado a los fieles difuntos de la Villa Santa Misa por todos los fieles difuntos de la Villa Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la Villa Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la villa Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la villa Misa cantada en sufragio de todos los fieles difuntos de la villa Misa en sufragio de todos los fieles difuntos de la parroquia Misa aplicada por todos los fieles de la parroquia misa en sufragio de todos los fieles difuntos de la parroquia misa por todos los fieles difuntos de la parroquia Misa comunitaria por todos los fieles difuntos de la parroquia Misa-Funeral por todos los fieles difuntos de la parroquia Misa-Funeral Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia Misa-Funeral para todos los fieles difuntos de la parroquia 3-5 La Missa de Difunts

Altres misses De vegades apareixen altres misses, com actes religiosos de Festa Major. Són misses habituals, però el fet que algun dels dies de la Festa Major caigui en dissabte o en diumenge, fa que s’incloguin en el programa d’actes:

139

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1953: Dia 16, a las 7 de la mañana, SANTA MISA PARROQUIAL. 1958: Domingo, dia 17. A las 7 de la mañana, Misa dialogada de Comunión. A las 11 de la mañana, Solemne Oficio. 1959: Sábado, día 15. A las 9 (del vespre), Misa vespertina.

Aquesta Misa vespertina del mateix dia de la Festa Major apareix cada any a partir de 1959. Amb alguna particularitat: es fa sempre a les 9 del vespre fins el 1969, en què comença a les 8 de la tarda, i a partir del 1970, n’apareixen dues, a les 8 i a les 9. I l’any 1965 era en record de dos difunts: A las 9 de la noche, misa vespertina aplicada por los difuntos María Baduell y Eduardo Alfonso.

Pel que fa a la llengua, els anys 1968 i 1969, s’especifica que aquesta missa és en castellano. I el 1970, que, com hem dit, n’hi ha dues diu: A las 8 y las 9 de la noche Misa Comunitaria en catalán.

Els tres anys següents, s’anuncia que la primera és en catalán i la segona en castellano: El 1974 no diu res de l’idioma, i a partir de 1975, el programa d’actes religiosos està escrit en català. També s’anuncien altres misses per als dies 14 o 16, la vigília o l’endemà de la Festa Major: 1964: A las 9 de la noche, misa vespertina. 1970: DIA 16, DOMINGO, A las 8 y 9 de la noche Misa Comunitaria en catalán. 1976: DIA 14, vespre a les 8 i 9, Celebració de la Santa Missa.

La novena a la Verge Maria A la parròquia de Santa Maria, es comença a fer la Novena18 dedicada a la Verge Maria amb la vinguda de mossèn Miquel Estruch, i segueix durant els anys de mossèn Jordi Fort. Comprenia el res del Rosari, la visita al Santíssim i un sermó. De vegades s’acabava amb el cant, bé de la Salve, bé dels Goigs a Santa Maria. En els programes de Festa Major apareix per primer cop el 1948 i, habitualment, s’anuncia el seu inici el dia 7 i la seva finalització el dia 15 a les 6 de la tarda. Tot i així, hem trobat algunes variacions en les “Carpetes de Notificacions de Cultes” de la parròquia i en els programes de Festa Major: L’any 1951 observem que començarà el dia 8, hauria durat un dia menys o es tractaria d’un error?19: 8 de agosto: Comienzo de la novena de preparación para la solemne Fiesta del dogma de la asunción de Nuestra Señora a los cielos en cuerpo y alma. 15 de agosto, miércoles: Por la tarde, a las 7, rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Nuestra Señora y Reina a los cielos.

140

La Festa Major a Cubelles

El 1952, es convoca per a les 6 de la tarda,20 però el programa de festes l’anuncia a les 7. El 195321, no apareix en el programa d’actes, però si a les carpetes, on ja trobem el “canto de la Salve”, i el 1959 apareix el “canto dels goigs”. En el programa d’aquest darrer any, 1959, podem llegir com s’organitzava aquest acte: SOLEMNE NOVENA PREPARATORIA A LA FIESTA DE LA ASUNCIÓN En el día 7 se dará comienzo la Solemne Novena a la Asunción, titular de la Parroquia. Todos los días, incluso los festivos, se honrará a la Santísima Virgen con los siguientes actos: Tarde, a las 8’45, Rosario; a las 9, Misa vespertina; a las 9’30, Solemne Novena, finalizando con el canto “dels Goigs” a la Asunción.

I, finalment, l’any 1962, el dia de la festivitat de la Patrona, en lloc de finalitzar la Novena, com en els anys anteriors, comença, i s’endarrereix l’hora: SOLEMNE NOVENA A LA ASUNCIÓN.El día 15, Fiesta de Santa María dará comienzo la solemne novena a la virgen María, en su advocación de la Asunción. El horario de la novena será el siguiente: días laborables a las 8 y los festivos a las 8’30 de la noche. Los actos que comprende la novena son: Rosario, Visita al Santísimo, Novena predicada y Misa vespertina.

Podem veure en la següent taula la distribució dels horaris de la novena a la Verge Maria, i com se la defineix en els programes d’actes:

Mossèn Miquel

ANY

DIES

HORA

1948

7 - 15

1949

7 - 15

1950

7 - 15

1951 1952

8 - 15 7 - 15

19 19

1953

7 - 15

1954

7 - 15

1955

7 - 15

1956

7 - 15

DEFINICIÓ DE LA NOVENA A LA VERGE MARIA Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y último día de la novena a la Santísima Virgen María Rezo del Santo Rosario y visita al Santísimo Santo Rosario, Visita al Santísimo y último día de la Novena a la Asunción de Nuestra Señora Ultimo día de la Novena dedicada a Nuestra Patrona Ultimo día de la Novena dedicada a nuestra Patrona Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Ntra. Señora, finalizando con el canto de la Salve Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Ntra. Señora, finalizando con el canto de la Salve Rezo del Santo Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción de Nuestra Señora, finalizando con el canto de la SALVE Rezo del Santo Rosario, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Asunción de Nuestra Señora, finalizando con el canto de la Salve

141

Mossèn Jordi

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1957

7 - 15

1958

7 - 15

1959

7 - 15

1960

7 - 15

1961

7 - 15

1962

15 - 23

20:30

1963

7 - 15

1964

7 - 15

1965

7 - 15

1966 1967

7 - 15 7 - 15

18 18

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Rezo del SANTO ROSARIO, visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la ASUNCIÓN DE NUESTRA SEÑORA, finalizando con el canto de la SALVE Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la Novena dedicada a la Santísima Virgen María, finalizando el acto con el canto de la Salve Rosario, Visita al Santísimo y último día de la novena, finalizando con el canto “dels goigs” Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción de la Virgen, finalizando el acto con el canto de la Salve Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción de la Virgen, finalizando el acto con el canto del Goigs a la Asunción Rosario, Visita al Santísimo, novena a la Asunción Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios del último día de la novena dedicada a la Asunción, finalizando con el canto dels Goigs a Santa María Rosario, Visita al Santísimo y ejercicios propios del último día de la novena dedicada a la Asunción; finalizando con el canto dels Goigs a Santa María Rosario, visita al Santísimo y oración a la Virgen Santísima, finalizando con el canto dels Goigs a Santa María Rosario, visita al Santísimo y oración a la Virgen María Rosario, visita al Santísimo y oración a la Virgen María 3-6 La Novena a la Verge Maria

El repic de campanes El so de les campanes servia antigament per a convocar a la gent. El que coneixem com a repic de campanes consisteix en tocar-les sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, per anunciar el començament d’una festa, i tradicionalment dóna el tret de sortida a tot un seguit d’actes que configuren la Festa Major. L’antiga església de Santa Maria de Cubelles s’havia anat quedant petita, i a principis del segle XVIII es comença la construcció del nou temple, acabant-se en la seva totalitat el 1737. Al cap de poc temps, es basteix el campanar, que s’inaugurà el 1765. És de planta quadrada que es transforma en octogonal, un model molt utilitzat a partir del segle XVII. És una rèplica, de dimensions més reduïdes del de Sant Antoni de Vilanova, projectat el 1670 per Fra Josep de la Concepció, que fou model per a la construcció d’altres de posteriors. Segons els programes d’actes, a la nostra vila, normalment es fan els repics el dia de la vigília de la festa de la Mare de Déu d’Agost (el dia 14). La quantitat ha variat al llarg dels anys, i, si bé al principi se’n fa un de sol, després el nombre va augmentant fins arribar a quatre i posteriorment torna a disminuir. Les hores també han anat canviant. En el quadre següent podem veure els dies, les hores i el nombre de repics:

142

Mossèn Jordi

Mossèn Miquel

Mossèn Jaume

La Festa Major a Cubelles

ANY

DIA

HORES

1940

dc 14

1941

dj 14

1942

dv 14

1943

ds 14

1944

dl 14

1945

dt 14

1946

dc 14

1947

dj 14

1948

ds 14

14-19-21

1949

dg 14

21:30

1950

dl 14

13-18:30

1951

dt 14

15-21

1952

dj 14

15-21

195322

dv 14

15–21

195423

ds 14

13–15–18–21

1955

dg 14

13–15–18–21

1956

dt 14

13–15–18–21

1957

dc 14

13–15–18–21

1958

dj 14

13–15–18–21

1959

dv 14

13–15–18–21

1960

dg 14

13-15-18-22

1961

dl 14

13-15-18-22

1962

dt 14

13-15-18-22

DEFINICIÓ DELS REPICS DE CAMPANES Gran repique de campanas anunciando el comienzo de las fiestas Gran repique de campanas anunciando el comienzo de las fiestas Gran repique de campanas anunciando el comienzo de las fiestas Gran repique de campanas anunciando el comienzo de la fiesta REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando la víspera de las fiestas Gran repique de campanas, anunciador de la brillante FIESTA MAYOR 1945 Repique general de campanas, anunciando el principio de las fiestas Gran repique de campanas, anunciando el principio de las fiestas Repique general de campanas, anunciando el principio de la fiesta Gran repique general de campanas, anunciando el principio de fiestas Gran repique general de campanas, anunciando el principio de las fiestas Repique general de campanas anunciando el principio de las fiestas Repique general de campanas anunciando el principio de las fiestas REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando el principio de las fiestas Repique general de campanas anunciando el comienzo de la Fiesta Mayor dedicada a la Asunción de la Santísima Virgen María en cuerpo y alma a los cielos Repique general de campanas anunciando el comienzo de la Fiesta Mayor dedicada a la Asunción de la Santísima Virgen María en cuerpo y alma a los cielos Repique general de campanas anunciando el comienzo de la FIESTA MAYOR dedicada a la ASUNCIÓN DE LA SANTÍSIMA VIRGEN MARÍA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS Repique general de campanas anunciando el comienzo de la FIESTA MAYOR dedicada a la ASUNCIÓN DE LA SANTÍSIMA VIRGEN MARÍA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS Repique general de campanas REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando el comienzo de la FIESTA MAYOR DE NUESTRA VILLA, que se celebrar en el día de la Asunción de la Santísima Virgen María en Cuerpo y Alma a los cielos Repique General de Campanas, preludio a la Fiesta Mayor de nuestra villa, que se celebra en el día de la Asunción de la Santísima Virgen María Repique General de Campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, Patrona de la villa Repique general de campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, titular de la Parroquia y Patrona de la villa

143

Mossèn Josep

Mossèn Jordi

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1963

dc 14

13-15-18-22

1964

dv 14

15-22

1965

ds 14

15-22

1966

dg 14

Tarda - nit

196724

dl 14

15-22

1968

dc 14

15-22

1969

dj 14

15-22

1970

dv 14

15-22

1971

ds 14

15-22

1972

dl 14

15-22

1973

dt 14

15-22

1974 1975 1976 1977 1978

dc 14 dj 14 dv 13 dv 12 ds 12

15-22 15-22 15-22 15-22 15-22

Repique general de campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, titular de la Parroquia y Patrona de la villa Repique general de campanas, anunciando la vigilia de la Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen María, titular de la parroquia y Patrona de la villa Repique general de campanas anunciando la vigilia de la Fiesta de Santa María, titular de la parroquia y Patrona de la villa El repique general de campanas de la tarde y noche del domingo serán el preludio de la Gran Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen en Cuerpo y Alma a los Cielos El repique general de campanas de la tarde y noche del domingo, serán el preludio de la Gran Fiesta de la Asunción de la Santísima Virgen en Cuerpo y Alma a los Cielos Repique general de campanas, anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS, TITULAR DE LA PARROQUIA Y PATRONA DE LA VILLA REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS Repique General de Campanas anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS. Titular de la Parroquia y Patrona de la Villa Repique General de Campanas anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS. Titular de la Parroquia y Patrona de la Villa Repique General de Campanas anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS. Titular de la Parroquia y Patrona de la Villa Repique General de Campanas anunciando la festividad de la ASUNCION DE LA VIRGEN MARIA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS. Titular de la Parroquia y Patrona de la Villa REPIQUE GENERAL DE CAMPANAS ALEGRE REPIC DE CAMPANES ALEGRE REPIC DE CAMPANES ALEGRE REPIC DE CAMPANES ALEGRE REPIC DE CAMPANES

3-7 El repic de campanes

L’exposició mariana Mossèn Jordi tenia una gran col·lecció d’estampes, segells, goigs, postals, imatges, medalles i altres objectes religiosos. Aquesta col·lecció s’havia exposat diverses vegades a la Rectoria, i s’anunciava en els programes dels anys 1959 i 1964: 1959: Sábado, día 15. A las 9 (del matí), INAUGURACIÓN DEL II CONCURSO FOTOGRÁFICO y exposición Mariana, en el local del Centro Catequístico de la Parroquia.

144

La Festa Major a Cubelles

1964: Viernes dia 14. A las 9 (del vespre), inauguración de la Tómbola y de la Exposición Filatélica Mariana en el Centro Catequístico Parroquial...

De la de l’any 1959, en surt una informació a la Veu de Santa Maria25, publicació editada per la parròquia en els temps de mossèn Jordi Fort: Per primera vegada s’exposaren algunes medalles, imatges, goigs i postals de tema marià. L’ARXIU MARIÀ, que fou l’expositó, abarca tot lo referent a Santuaris Marians, i es un dels mes complers que existeixen en aquest sentit.

I el 1967, en un programa de mà, que inclou només les festes religioses també es fa saber: EXPOSICIÓN MARIANA. Estará instalada en el Salón de Actos del Centro Parroquial, y podrá visitarse mientras dure la Tómbola.

Joan Pedro i Roig, en una nota al peu de l’article CUBELLES, “Mariana”, signat Rocacrespa i publicat en el programa de Festa Major de 1966, diu: Nota: L’ARXIU MARIA, colecciò de medalles, imatges, diapositives, goigs, llibres, revistes, segells, es digne de veurer, podeu admirar, la grandiosa colecciò, obre de nostre estimat Mn. Jordi que, sense volguer ofender la seva modestia, es una de les primeres de nostre Pàtria, per no dir la primera. A les golfes de la casa rectoral i d’una manera sencilla, ben exposades i clasificade, podeu visitar aquesta colecciò, tasca de vint anys de treball i paciencia, francament es cosa digna de veurer.

La tómbola Amb la designació de mossèn Miquel Estruch com a ecònom de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, s’inicia una etapa en què promou la reconstrucció de l’església de Santa Maria, que havia quedat molt malmesa durant els inicis de la guerra civil. Al mateix temps, mossèn Miquel impulsà la creació del Centre Catequístic Parroquial26, amb la participació activa dels feligresos, especialment de gent jove, amb una sèrie d’activitats lúdiques (esbart dansaire, teatre, coral...). Per recaptar fons, tant per la reconstrucció del temple com per finançar aquestes activitats, durant diversos anys es va fer una tómbola. Es recollien objectes donats desinteressadament pels parroquians, i després es venien unes butlletes per a sortejar-los. Aquesta tómbola es posava als baixos de la rectoria, i es va seguir fent en els temps de mossèn Jordi. En els programes de Festa Major apareix uns anys anunciada en els actes religiosos (1953 i 1967) i els altres en els festius (1947, 1949, 1950, 1954, 1955, i de 1958 a 1964). No es menciona en el 1948, 1951, 1952, 1956, 1957, 1965 i 1966, però també n’hi va haver. A més de la informació extreta dels programes de Festa Major, trobem més detalls en les Carpetes de Notificacions de Cultes de l’Arxiu Parroquial. Així, l’any 1951, es diu27: 8 de agosto: TÓMBOLA “pro centro catequístico parroquial”. Si alguna persona quiere

145

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

vestir algunas de las muchas muñecas que serán vendidas en la tómbola, pueden pasar por la Casa Rectoral. 10 de agosto, martes: A las 10 de la noche, en la plaza del Generalísimo, acontecimiento teatral de fiesta Mayor, e inauguración de la Tómbola “pro centro catequístico parroquial”.

El balanç econòmic de la tómbola d’aquest 1951 va ser28 (Document 2): Ingresos: Gastos: Saldo acreedor:

5.936 2.681,90 3.254,10

I l’any següent,29 referint-se a l’inici de recollida d’objectes: 7 de agosto, jueves: Tómbola “pro Centro Parroquial”

Per a l’any 1954 es van fer 3.000 bitllets a 2 pessetes cadascun30, i el balanç fou31: Ingresos: Gastos: Beneficio:

5.634,40 1.608,15 4.026,25

Si comparem aquests resultats amb els de tres anys abans, veiem que si bé hi ha hagut menys ingressos, les despeses han estat molt inferiors, i, per tant, els guanys han estat majors. El 1955 es van fer 5.000 bitllets32, amb un benefici de 5.433,68 pessetes, que es destinarien a la reconstrucció del temple33. I l’any següent, 6.000 bitllets34. A la Veu de Santa Maria, també hi trobem referències a la tómbola. Per exemple, veiem què diu aquesta revista l’any 195935: Com tots els anys, en els dies de la Festa Major s’acostuma a fer una Tómbola a benefici de les Obres de Reconstrucció Parroquial i d’ajuda a les d’Apostolat Juvenil.

I, seguidament, es deia que s’havia recollit, entre d’altres, ...una Mobylette, una barca de goma amb els seus rems, un gran cavall i moltes altres coses...36.

I de cara a la de l’any següent: ...en el dia d’avui demanem a tots que vulguin tenir present que estem buscant objectes a fi de que agradi a tots i tots, també puguin dir: jo també hi he posat la meva cooperació. Solament d’aquesta manera podem dir que la TÓMBOLA de 1960 serà un gran èxit: Tenim plena seguretat de que la nostra petició serà ben atesa.37

L’any 1963 hi ha un seguit de notes referents a la tómbola38: TOMBOLA PARROQUIAL., El dia 14, a la tarda comença la Tombola que te lloc cada any pels vols de la Festa Major i que hi contribueixen cubellencs i veranejants. FINAL DE LA TÓMBOLA.- El dia 24 d’agost al finalitzar la Tómbola tingué lloc el sorteix

146

La Festa Major a Cubelles

final, que resultaren premiats els següents números: SOFA-LLIT, nº 3.649, l’afortunada va esser la Sra. Nuria Borrell; ARMARI CUINA, nº 1.506, que l’obtingué una nena de la Residencia Infantil, i finalment el nº de la bicicleta que encara no ha estat trobat es el nº 1.578. FACTURES PAGADES: Amb el producte de la tombola i altres donatius s’han pagat: 30.000 ptes. Al pintor pel baptisteri; 5.200 al farrer pels ferros de l’altar dels S. Patrons; igualment 4.170 al fuster, i 6.493 al paleta; ...

En Joan Imbernón39 ens explica com s’organitzaven les tómboles: Gairebé tot el que es rifava, potser un 90%, eren donacions de particulars. La tómbola es feia on ara hi ha l’auditori de la Rectoria, es posaven unes prestatgeries que ocupaven molt de lloc, i gràcies a la tómbola es va poder posar el sostre a l’església...

En aquest quadre resumim les dades que hem recollit sobre aquesta tómbola:

ANY

DIA

HORA

1947

dv 15

12:30

1949 1950

dg 14 dt 15

12:30 13:30

1951

dt 10

1953

dv 14

22:30

1954

ds 14

nit

1955

ds 13

nit

1958

dj 14

1959 1960 1961 1962 1963

dv 14 ds 13 ds 12 dt 14 dc 14

20 20:30 20:30 20:30 20:30

1964

dv 14

ds 12

DEFINICIÓ DE LA TÓMBOLA inauguración de la Tómbola pro reconstrucción del Templo de Sta. Maria de Cubellas

Mossèn Miquel

1948 inauguración de la Magnífica Tómbola MAGNÍFICA TÓMBOLA “Pro Centro Parroquial inauguración de la Tómbola “pro centro catequístico parroquial”

1952 BENDICIÓN y APERTURA de la TÓMBOLA En el Centro Catequístico Parroquial, inauguración del Certamen de Regalos “Tómbola” en el Centro Catequístico Parroquial, INAUGURACIÓN del certamen de regalos Tómbola pro altar Mayor de la Parroquia

1956

Mossèn Jordi

1957 solemne apertura de la Tómbola benéfica organizada por el Sr. Rector, en el local del Cantro Catequístico Parroquial APERTURA DE LA TÓMBOLA BENÉFICA pro Templo-Parroquial. Apertura de la Tómbola Benéfica pro Templo-Parroquial Inauguración de la Tómbola Inauguración de la Tómbola Inauguración de la Tómbola Inauguración de la Tómbola y de la Exposición Filatélica Mariana en el Centro Catequístico Parroquial

1965 1966 1967

se inaugurará la Tómbola Parroquial, situada en los bajos de la Casa Rectoral 3-8 La Tómbola Parroquial

147

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

El Centre Catequístic Parroquial de Mossèn Miquel A mitjans de l’any 1950, impulsat per mossèn Miquel, es crea el CENTRO CATEQUISTA PARROQUIAL40. En l’Acta fundacional s’explica que el centre naixia en una reunió a la qual hi assistiren 26 persones, que elegiren com a President Josep Marsé, i a mossèn Miquel Estruch com a consiliari (Fotografia 3). El centre s’estructurava en diverses seccions: Formació catequística, Catecisme d’infants, Cercle d’estudis per a la joventut, amb conferències agrícoles i jurídiques, Quadre escènic, Cor parroquial i Confraries. De fet, es tractava de fer oficials unes activitats que ja feia un temps que s’estaven desenvolupant al voltant de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles. A principis de l’any següent, es constitueix la secció del Quadre escènic, amb Ernesto Fontanals com a Secretari, José Lleó, Vice-secretari, i Domingo Domènech i Tomàs Ivern, Vocals41. Posteriorment, es funda la secció del Cor Parroquial42, i es comença a parlar del nom que se li posarà, davant de la impossibilitat d’utilitzar el de “Cor l’Espiga”, i pel març es constitueix la primera junta, presidida per Josep Amorós Palau, i amb Pedro Fusté com a Secretari i Josep Agustí Avinyó de Vocal43. A finals d’any, es proposen noms (Nostra Mar, Pau Catalana, Flor del Foix, Cultura i Cant, Escollit Pomell i Remembrança)44, i en la reunió del 7 de gener, en una votació surt per majoria “Flor del Foix”.45 L’any 1953, es forma un esbart que interpretarà balls populars catalans, i que es representaran en moltes diades i també en festes majors46. Es contacta amb el Sr. Jofre Vila de Sitges per a dirigir-lo, pagant-li les despeses del viatge, posant-se una quota setmanal d’una pesseta per als nois i de 50 cèntims per a les noies47. Com a vocals de la secció s’elegiren Josep Fonoll Planas i Josep Fontanals. La Srta. Teresa Tullot també dirigia els assajos de cant i de ball. Posteriorment, es decidí que l’Esbart portaria el nom de Santa Ana.48 La darrera acta del Centre Catequístic és de setembre de 1957, i va signada per mossèn Jordi Fort49. Mossèn Miquel havia estat substituït uns dies abans de la Festa Major d’aquell any. El Centre Parroquial de Mossèn Josep A finals de 1974, mossèn Josep organitza amb un grup de joves de la vila un nou centre parroquial, que tingué la seva seu primer a la mateixa rectoria, i després a la casa propietat de la Fundació Estapé, al xamfrà del Passeig Narcís Bardají amb el carrer de l’Estació, i de la qual el mossèn n’és el president. També hi col·laborà un altre sacerdot, mossèn Lluís Puig. Els seus membres seran els qui tiraran endavant una publicació, Cloquer, de periodicitat mensual, que sortirà per primer cop el juny de 1977. En el núm. 4, d’octubre del mateix any, apareix la llista de la nova junta elegida per un període de dos anys: Responsable General: Sots-responsable:

Tomàs Torres i Rodriguez Jaume Bertran i Albet

148

La Festa Major a Cubelles

Cap de Joves: Vocals de Joves: Cap de Nens: Vocal d’Infants: Cap de Xerrac: Vocals del Xerrac: Cap d’Escolans: Vocal d’Escolans: Cap d’Excursionisme: Vocal d’Excursionisme: Cap de Cloquer: Vocals de Cloquer: Cap de manteniment de Centre: Vocals de manteniment de Centre: Tresorer:

Vinyet Estalella i Giralt Yolanda Marmottan, Montserrat Antó, Mª Dolors Castellví i Carme Gómez Albert Melendo i Pedro Rosa Mª Capdet, Mª Neus Almirall, Manolita Torres, Felip Cuenca, Oriol Cortés i Jordi Bertran Mn. Lluis Puig i Massana Tomàs Torres, Jaume Bertran i Albert Melendo Jordi Pèrez i Ferrer Joan Ivern i Poch Joan Casado i Tobaruela Mª Lourdes Barberà Xavier Pèrez i Ferrer Carles Pèrez, Jaume Bertran, Albert Melendo i Jordi Pèrez Josep-Ramon Cardenete i Sànchez Pere Casas i Jesús Casas Jaume Bertran

Per la Festa Major de 1978, el Centre Parroquial organitzà les competicions esportives de tennis de taula, escacs i un joc de ciutat50, com veurem en l’apartat d’actes esportius i culturals.

149

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX FOTOGRÀFIC

3-2-1 Sortida d’una celebració religiosa a mitjans dels anys 40. Podem observar a la façana una creu i dos rètols. En el de la dreta deia:

“A LOS CAIDOS POR DIOS Y POR LA PATRIA ¡¡¡PRESENTE!!!; i en el de l’esquerra:

“JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA NARCISO BARDAJÍ TORREBADELLA REMIGIO JUNCA CALVET JOSE MARSE MESTRES”

150

La Festa Major a Cubelles

3-2-2 Autoritats sortint de l’església de Cubelles. Hi podem veure: mossèn Miquel i Josep Marsé (l’alcalde). Al darrera, Joan Adrià i Pere Freixes. Aquesta fotografia és una mica posterior a l’anterior (la façana principal de l’església ha estat arranjada)

3-2-3 Centre Catequístic 1953. Pere Freixes, David Albet Mestres, Joan Adrià Viñals, Josep Marsé (president), Pepeta Ivern , Joan Carbó... Asseguts, l’arquebisbe Modrego i mossèn Miquel (consiliari)

151

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX DOCUMENTAL

3-2-1 Acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939

152

La Festa Major a Cubelles

3-2-1 bis Revers de l’acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939

153

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-2-2 Acta del “Centro Catequista Parroquial” amb el balanç econòmic de la tómbola de l’any 1951

154

La Festa Major a Cubelles

NOTES

Virella i Bloda, Albert. Vilanova i la Geltrú. Barcelona, editorial Selecta, 1974. p. 15

Virella i Bloda, Albert. Vilanova i la Geltrú abans de la seva fundació. Vilanova i la Geltrú, Amics del llibre vilanoví, 1952. p. 19

Avinyó Andreu, Mn. Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 1993. p.12-14 i 108

Persona que regeix una parròquia per absència o incapacitat de la persona titular. És inferior a l’ecònom, car depèn totalment de la persona que reemplaça o que li ha confiat la regència

Sacerdot que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest

Sacerdot que governa una parròquia en propietat, amb totes les obligacions i drets annexos a aquesta; ha de residir-hi i administrar-la

Avinyó Andreu, Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles – Institut d’Estudis Penedesencs, 1993. p. 118

Entrevista amb mossèn Joaquim Lluís i Coromines

La Veu de Santa Maria, en el núm. 3, d’agost de 1963, recull l’inici del sermó pronunciat pel Dr. Narcís Jubany, en motiu del “primer aniversari de la benedicció de la imatge titular i presbiteri”. I inclou una “llista i preus de les coses que varen realitzar-se l’any 1962 amb motiu de la benedicció de l’Imatge titular de l’Assumpta i Presbiteri realitzada per l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Narcis Jubany, Bisbe Auxiliar de Barna.”, que suma un total de 294.554,75 pessetes

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1996). Ordenat sacerdot el 1939, es doctorà en Dret Canònic a Roma. Canonge (1954) i bisbe auxiliar de Barcelona (1955). El 1964 fou nomenat bisbe de Girona; el 1971, arquebisbe de Barcelona, i cardenal el 1973. Participà en el Concili Vaticà II, i fou un dels principals impulsors de l’aplicació de les seves directrius a l’Església catalana i de la seva reforma durant la transició política. Renuncià a l’arquebisbat de Barcelona el 1990

Associació pia femenina d’adolescents i de dones solteres, molt estesa a les parròquies entre

els anys 1870 i 1880. Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà sota jurisdicció episcopal

Entrevista amb el mossèn Joaquim Lluís i Coromines

Carpeta de notificacions de cultes, any 1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. any 1952. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. any 1951. Arxiu Parroquial de Cubelles. (No s’anuncia en el programa de festes)

ídem. any 1953. Arxiu Parroquial de Cubelles. (No s’anuncia en el programa de festes)

Absolta: Conjunt de responsori, versets i oracions que es canten o diuen per als difunts en acabar la missa de funeral. Deriva del començament d’una de les oracions, Absolve, en la qual es prega a Déu que absolgui llurs ànimes de qualsevol pecat

La Novena és un espai de nou dies dedicats a una devoció a un Sant determinat, amb

155

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

una pràctica religiosa concreta i un conjunt de pregàries i actes que es fan durant aquest temps Carpeta de notificacions de cultes, any 1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. any 1952. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. any 1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

En la Carpeta de notificacions de cultes s’anuncien quatre repics: a la 1, a les 3, a les 6 i a les 9, mentre que en el programa de Festa Major només en surten dos: a les 3 i a les 9. Carpeta de notificacions de cultes, any 1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

Aquest any, a part dels quatre repics, n’hi ha un altre a les 7 de la tarda, anunciant la sortida del Pregó i de la cercavila amb els capgrossos i les gralles pels carrers de la vila

En un programa de mà, on es detallen exclusivament les FIESTAS RELIGIOSAS, es llegeix: “DIA 14, LUNES. A las 3 de la tarde y a las 10 de la noche, repique general de campanas, anunciando el preludio de la festividad de la ASUNCIÓN DE LA VIRGEN MARÍA EN CUERPO Y ALMA A LOS CIELOS, TITULAR DE LA PARROQUIA Y PATRONA DE LA VILLA”

La Veu de Santa Maria, núm. 6, 20/9/1959

Llibre d’Actes del Centro Catequista Parroquial, Arxiu Parroquial de Cubelles

Carpeta de notificacions de cultes, any 1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

Acta del Centre Catequístic Parroquial del 3-9-1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

Carpeta de notificacions de cultes, any 1952. Arxiu Parroquial de Cubelles

Acta del Centre Catequístic Parroquial, 2-8-1954. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 4-9-1954. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 5-7-1955. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 10-9-1955. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 5-7-1956. Arxiu Parroquial de Cubelles

La Veu de Santa Maria, núm. 4, 18/7/1959

ídem. núm. 5, 12/8/59

ídem. núm. 16, 30/7/60

ídem. 3, Agost 1963

Entrevista a Joan Imbernón del 10 de maig de 2002

Acta del Centre Catequístic Parroquial, 12-7-1950. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 11-1-1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 5-2-1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 5-3-1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 3-12-1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 7-1-1952. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 3-8-1953. Arxiu Parroquial de Cubelles: es parla de l’inici dels assajos de ballets que seran interpretats a l’aire lliure el dia 14 d’agost (vigília del dia de la Festa Major). El Director seria el Sr. Javier Anguera, i la pianista, la Srta. Margarita Margot, amb la cooperació de dues parelles de l’esbart Montseny del Poble Nou de Barcelona

156

La Festa Major a Cubelles

ídem. 7-12-1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 2-8-1954. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 7-9-1957. Arxiu Parroquial de Cubelles

Cloquer, núm. 8, novembre 1978

157

La Festa Major a Cubelles

3.3. ELS ACTES FESTIUS Si en tota Festa Major els actes religiosos en són el motiu central, els actes festius en configuren el cos principal. Uns actes esperats, que acostumaven a aplegar força gent i que en moltes ocasions eren l’única ocasió a l’any per poder assistir-hi (un ball a l’envelat amb una famosa orquestra, una obra de teatre, un castell de focs...). Per això se’ls coneix també com a actes populars. En principi, els podríem classificar en dos grans grups: els relacionats amb les tradicions folklòriques (cercaviles, sardanes, balls populars) i els diferents tipus d’espectacles (pirotècnics, musicals, balls, varietats, teatre, cinema, infantils, etc.). Com en altres apartats, quan citem els diferents actes, si no indiquem una altra cosa, fem referència al que ve anunciat en els programes de Festa Major. 3.3.1. ELS ACTES FOLKLÒRICS Les sardanes La sardana, dansa popular catalana, de procedència empordanesa, s’estengué i popularitzà per tot el territori català cap a finals del segle XIX. A partir d’aquí, va estar present en la majoria de les grans diades i festes de casa nostra, i, evidentment, en les Festes Majors. La victòria franquista va portar també una prohibició de la pràctica sardanística. De tota manera, el fet que les ballades de sardanes eren actes molt populars, demanats per gent d’ordre, des dels sectors eclesiàstics i fins i tot per delegacions locals “d’Educación y Descanso” van propiciar que aviat es comencessin a autoritzar les audicions. Aquests permisos van arribar abans als pobles petits que a les ciutats; això explica que a Cubelles ja se’n van fer l’any 1941, mentre que a Barcelona no es van autoritzar fins dos anys després1. A Vilanova se’n va fer una primera ballada per la Festa Major del mateix 1939, però després no n’hi tornaren a haver fins a la de 1943.2 Així doncs, tenim que a la nostra vila, en les festes majors de l’època que abasta aquest estudi, de sardanes se’n fan des de l’any 1941, exceptuant el 1953, en què l’alcalde és Joan Albet, i els anys de l’alcaldia de Josep Ma Batet (en el seu mandat només n’hi ha el 1961, el 1962 i el 1970, l’any del concurs). Pel que fa al primer any, el 1941, es fa una audició de sardanes a la “Plaza de José Antonio” (de la Font), el dia 16 a la una del migdia. El programa l’anuncia de la següent manera: Gran audición de Sardanas con un extraordinario y escogido programa, seleccionado de entre los más celebrados y distinguidos autores de nuestra típica danza, en la Plaza de José Antonio.

De l’anàlisi de les dades del quadre 3-9 podem destacar: Fins el 1952 les sardanes es fan a la “Plaza de José Antonio” (Fotografia 1 i 2), davant “la Sociedad La Alianza”. Des de 1958 fins a 1962, es traslladen a la “Plaza del Generalísimo” (de la Vila) i, a partir de 1970, a la “Plaza Juan de Salazar” (del 159

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Mar). Són excepcions l’any 1955 (Fotografia portada capítol 3, pàg. 105) i el 1978 que es fan, respectivament, al Jardí del Cafè de l’Armengol i a la Zona Polisportiva (inaugurada aquest any). Habitualment les ballades es programaven, fins mitjans dels anys 50, el dia 16 al migdia. Després passaran a la tarda i el dia variarà. El 1959 s’estrena una sardana del mestre A. Pérez Ballés, “A la figuera del campanar de Cubelles”.3 I l’any 1962 se’n fan dues audicions, anunciant-se, una a la “Plaza del Generalísimo”, i l’altra, l’endemà, a la “Plaza del Ayuntamiento”. El 16 d’agost de 1970, diumenge, a les 5 de la tarda, s’organitza un Aplec provincial de Sardanes, amb la Cobla la Principal de Llobregat. En el programa de Festa Major s’especifica que és un concurs, i s’hi inclouen les bases: Extraordinario Aplec Sardanístico Con la participación de las más renombradas collas sardanísticas de la provincia que ya han efectuado las inscripciones, y amenizado por la magnífica CoblaOrquesta PRINCIPAL DEL LLOBREGAT Dicho Aplec, que a su vez no deja de ser un concurso, se regirá por las siguientes BASES 1ª Todas las colla vendrán obligadas a efectuar el “Galop” 4 de entrada. 2ª El Concurso consistirá en bailar una sardana “Revessa”5, una de “Lluiment” y la de “Germanor”6 al finalizar el acto. 3ª Según el número de collas inscritas, el Concurso se efectuará en dos partes. 4ª Las collas que deseen tomar parte al Concurso deberán estar formadas por cinco o seis parejas mixtas. 5ª La clasificación se establecerá teniendo en cuenta el mérito en el conjunto, naturalidad, ritmo, así como fidelidad en la interpretación de la danza. El estilo será el ampordanés. 6ª Las collas deberán presentarse a las 5 de la tarde en el BAR BON MAR, de Cubellas. 7ª Cada colla irá acompañada de un delegado, el cual se pondrá a las órdenes del Jurado clasificador. 8ª El fallo del Jurado será inapelable, haciéndose público el veredicto al finalizar el Concurso. 9ª El reparto de prenios se efectuará al finalizar el Concurso. 10ª Al efectuarse la inscripción se hará constar el nombre dela colla, filiación y domicilio del Capdanser, número de parejas. 11ª Se entenderá que los Capdansers son los únicos autorizados para retirar los premios. 12ª La inscripción será de 15’- pesetas. 13ª El Jurado queda facultado para resolver todo cuanto no esté previsto en las presentes Bases. Cubellas, julio de 1970

A continuació, es relacionen els premis especials de 1.000 pessetes per a la Sardana Revessa i de 1.200 per a la de Lluïment. La colla classificada en primer lloc obtindria 1.200 pta., la segona, 1.000, la tercera, 800, la quarta 700 i la cinquena, 600. La resta de colles, de la sisena a la vint-i-cinquena, 500 pta. cadascuna. Per aquest concurs 160

La Festa Major a Cubelles

sardanista l’Ajuntament va pagar a l’entitat Barcelona Sardanista, organitzadora del mateix, la quantitat de 30.000 pta., i a la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE), 575,7 en concepte de drets d’autor. Pel que fa a les cobles que venen a tocar en les audicions, fins l’any 1962 és la mateixa orquestra que ve a fer els balls, i que s’està a Cubelles un parell de dies. Cal remarcar que hi hagué una orquestra, la “Unión Artística de Barcelona”, que apareix ininterrompudament des de 1945 fins a 1950. I la “Orquesta Artística del Noya” tres cops, els anys 1955, 1957 i 1960. Entre 1974 i 1976 es contracta una cobla específica només per a l’audició de sardanes, la Cobla Sitgetana, que va cobrar 10.0008, 11.0009 i 14.00010 pta. respectivament. (A l’SGAE es van pagar el 1975, per drets d’autor, 115 pts per l’audició del 1974 i 288 per la del 197511). I, finalment, el 1977 i 1978, es porten dues cobles de molta anomenada: La Principal de La Bisbal i la Montgrins (en el programa anunciada com a Montgrints), que també fan els balls de Festa Major.

Joan Albet

Josep Marsé

Josep Rovirosa

ALC.

ANY

DIA

HORA

LLOC

COBLA

1941

ds 16

Plaza de José Antonio

Orquesta Tarragona

1942

dg 16

Debajo del entoldado de la Plaza de José Antonio

Orquesta Escalas

1943

dl 16

Plaza de José Antonio

Orquesta Salas

1944

dc 16

1945

dj 16

1946

dv 16 ds 17

13 13

1947

ds 16

1948

dl 16

1949

dt 16

1950

dc 16

1951

dj 16

1952

ds 16

1954

dt 17

1955

dg 14

1956

dc 15

Frente al local de la Orquesta Sensación Sociedad “La Alianza” En la plaza de frente a Unión Artística de la “Sociedad La Alianza” Barcelona En la Plaza José Antonio En la Plaza José Antonio

Unión Artística de Barcelona

En la Plaza de José Antonio En la Plaza de José Antonio

Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona

En la Plaza José Antonio En la Plaza de José Antonio En la Plaza de José Antonio En la Plaza de José Antonio

Nois d’Olesa Sales La Catalonia de Granollers Orquesta Windsor

En el jardín del Café

161

Orquesta Artística del Noya Los Planas de Martorell

ACTE Grandiosa audición de Sardanas Grandiosa audición de Sardanas Grandiosa audición de Sardanas Audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Sardanas Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Selecta audición de Sardanas Audición de Sardanas Audiciones de Sardanas

Juan Fernández

Josep Ma. Batet

Joan Albet

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1957

dv 16

1958

ds 16

17:30

1959

dg 16

1960

dg 14

18:30

1961

dt 15

1962

dj 16 dv 17

17 13

1970

dg 16

1974

dg 18

1975

dg 17

19:30

1976

dg 15

19:30

1977

dg 14

1978

dg 13

19:30

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

En la Pista del Entoldado En la Plaza del Generalísimo En la plaza del Generalísimo En la Plaza Generalísimo Franco En la plaza del Generalísimo En la plaza del Generalísimo En la plaza del Ayuntamiento En la Plaza Juan Salazar En la Plaza Juan de Salazar En la Plaza Juan de Salazar

Orquesta Artística del Noya Orquesta Inspiración Orquesta Savoy Orquesta Artística del Noya Orquesta Cobla Primavera La Principal de Badalona Principal del Llobregat Cobla Sitgetana Cobla La Sitgetana

En la Plaza Juan Salazar

Cobla La Sitgetana

En la Plaza Juan de Salazar En la “Zona Social i Polisportiva”

La Principal de la Bisbal Cobla Montgrins

Gran Audición de Sardanas Audición de Sardanas Audición de Sardanas Audición de Sardanas Gran Audición de Sardanas Gran Audición de Sardanas Audición de Sardanas Extraordinario Aplec Sardanístico Gran audición de Sardanas Gran audición de Sardanas Gran Audición de Sardanas Audición de sardanas Audición de sardanas

3-9 Les audicions de sardanes

La cercavila de balls populars Entenem per cercavila un seguit d’entremesos i balls populars que surten l’un darrere l’altre fent un recorregut pels carrers principals, acompanyats per grups de músics. Els entremesos són figures més o menys fantàstiques, dins de les quals es posa una o més persones, que les fan ballar al so de la música. L’origen d’aquests entremesos cal buscar-lo en representacions de teatre medieval i en les processons de Corpus, documentades a principis del segle XIV. En les processons de Corpus hi desfilava tot el poble: autoritats, gremis, estaments, convents, confraries, amb els seus símbols, estendards, uniformes i amb la màxima pompa possible. També hi eren presents tot de mites antics, convenientment cristianitzats, com gegants, dracs, àligues, víbries, etc.12 Cada un representava el seu equivalent dins de les sagrades escriptures. D’aquí provenen els actuals gegants, els dracs, les mulasses, les àligues, etc. El que ara anomenem balls populars són en general reminiscències d’antigues danses agrícoles, normalment associades a ritus de fertilitat i que servien per demanar bones collites. Uns altres provenen d’antigues representacions teatrals que es feien al carrer, i que originaren els anomenats balls parlats. Naturalment, amb el pas del temps aquests balls han anat evolucionant i sovint veiem balls sota la mateixa denominació i que són ben diferents; les coreografies i les músiques varien molt segons les zones on es ballen, si bé el seu origen és el mateix. 162

La Festa Major a Cubelles

Dins d’aquests balls és on trobem els de bastons, de panderos, de pastorets, de cercolets, de faixes, de gitanes, de cintes, etc. Les cercaviles a la Festa Major de Cubelles comencen l’any 1954, en què l’Ajuntament compra uns capgrossos. Es fan ininterrompudament fins el 1966, el 1969, i des del 1971 fins el 1978. Aquesta primera cercavila surt el dia de la vigília de Santa Maria: A las 7 de la tarde. Repique de campanas y seguidamente, el Pregón de Fiesta Mayor que acompañado de las típicas “grallas” y “cabezudos”, recorrerán las principales calles y plazas de la Villa.

Es repeteix l’any següent, però és a les 5 de la tarda i amb els gegants de Sant Pere de Ribes, que l’Ajuntament de Cubelles ha demanat: GRAN DESFILE de Gigantes, Cabezudos y demás bailes populares acompañados por una Banda de Música, recorrerán las principales calles de la Villa, pregonando las Fiestas que se celebrarán durante los días 15 y 16.

Els gegants de Ribes venen amb la condició que l’Ajuntament de Cubelles pagui el transport d’anada i tornada i els portants.13 (En aquells anys, els qui feien ballar els gegants cobraven en metàl·lic. Això, en alguns llocs propers –Sitges, Vilanovahavia donat lloc a situacions compromeses, com plantar-se en un moment determinat d’una cercavila i dir que si no els pagaven més, allà al mig es quedaven els gegants. Sortosament, amb l’arribada de la democràcia, aquesta pràctica va anar desapareixent. En l’actualitat, tots els geganters ho són desinteressadament, com els components de qualsevol altre ball14). El 1956 i el 1957 es fa la cercavila el mateix dia a les 7 i a les 6 de la tarda, de nou amb música de gralles (Fotografia 3). L’any 1958 s’estrenen els gegants Abdó i Assumpta, la cercavila surt el dia 15 a les 10 del matí de la Plaça de l’Estació, dirigint-se cap a l’església. (Aquest acte el detallarem més endavant, quan parlem de l’Entrada d’Ofici). A partir d’aquí i fins l’any 1966, la cercavila es farà habitualment el dia 14, amb els gegants i capgrossos acompanyats pels grallers, si bé el 1965 només s’anuncia l’”Orquesta Planas” de Martorell. El 1969 es fa un DESFILE DE LOS GIGANTES, i a partir del 1971 acaba de consolidarse a quest acte. Una colla de grallers, que va venir del Vendrell, va cobrar 1.700 pessetes l’any 197115. A partir d’aquí, la majoria d’anys, les colles de gralles van ser de Vilanova o de Sitges. El 1972 van costar 1.500 pessetes16; el 1973, 2.07517; el 1974, 3.20018; el 1975, 4.00019. L’any 1976, van tocar dues colles, una de cada vila: els de Vilanova van cobrar 5.000 pessetes, i els de Sitges, 10.00020. El 1977, la colla que va venir ho va fer per 6.000 pessetes21. L’any 1973 surten per primer cop les Majorettes de Cubelles, un grup de nenes dirigides pel Sr. Abel Brull de Vilanova (monitor esportiu), i que fan les seves evolucions al so d’una Banda de Cornetas y Tambores, també de Vilanova. A partir d’aquesta època, també venen colles de balls populars de fora de Cubelles, així com colles de castellers i de falcons. El mateix any de la seva fundació (1972), actua a Cubelles la colla castellera Els Bordegassos de Vilanova22, i els Castellers de Vilanova Colla de Mar van fer-ho els 163

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

anys 197323, 197524 i 197825 (aquest any no s’anuncien en el programa); els Falcons de Vilanova els anys 197426 (que van cobrar 2.500 pessetes27) i 1975. Pel que fa a la resta de balls populars, es contractaren els de Vilanova el 197628 i el 197729, i els de Sitges el 197830. Quadre de les cercaviles, amb els horaris, com s’anuncien en el programa de Festa Major, i colles i grups participants:

Josep Ma. Batet

Joan Albet

ALC.

Juan Fernández

Josep Pons

ANY

DIA

HORA

ACTE Pregón de Fiesta Mayor que... recorrerá

1954

ds 14

1955

dg 14

GRAN DESFILE

1956

dt 14

Gran desfile

1957

dc 14

Gran desfile

1958

dv 15

1959

dv 14

19:30

1960

ds 13

19:30

1961

ds 12

1962 1963 1964 1965 1966 1969 1971 1972

dt 14 dc 14 dv 14 ds 14 ds 13 dj 14 ds 14 dl 14

20 20 18 18 19 19’30 20 20

1973

dt 14

Espectacular cabalgata

1974

dc 14

Gran pasacalle

1975

dj 14

Gran pasacalle

1976

dv 13

PASACALLE

1977

Dv 12

Pasacalle

1978

Ds 12

Pasacalle

PARTICIPANTS Grallas y cabezudos Gigantes, Cabezudos y demás bailes populares... banda de música Cabezudos, gigantes y demás bailes... “gralles” Cabezudos y demás bailes populares... “gralles”

Entrada de los flamantes gigantes ALEGRE PASACALLE Pasacalle y Pregón de Fiestas Pasacalle y Pregón de Fiestas Pasacalle Pasacalle Pasacalle Pasacalle Pasacalle DESFILE Pasacalle Pasacalle

Gigantes gigantes y cabezudos... “gralles” Gigantes y cabezudos... “gralles” Gigantes y cabezudos... “gralles” Gigantes y cabezudos... “gralles” Grallas, gigantes y cabezudos Gigantes y cabezudos ORQUESTA PLANAS de Martorell Gigantes y cabezudos... grallas GIGANTES Gigantes y Gralles Gigantes y Gralles Mayorettes, Ball de Bastons, Grallas, Gigantes, Cabezudos, Banda de Cornetas y tambores Majorets, Grallas del Vendrell, Gigantes y Cabezudos, Banda de Trompetas y Tambores, Falcons de Vilanova Majorets, Grallas del Vendrell, Gigantes y Cabezudos, Banda de Trompetas y Tambores, Falcons y Castellers. El Juí del Moro Gigantes y cabezudos, Ball de diables, Ball de bastons, Drac, la Mulassa, Majorets, Gralles y Banda de trompetas y tambores. Danzas populares (infantiles) Gigantes y cabezudos, Ball de diables, Ball de bastons, Drac, Majorets, y Banda de Trompetas y Tambores Bastons, Falcons, Cercolets, Pastorets, Gitanes, Drac, Diables, Majorets, Banda de Música Armónico-Barcelonesa

3-10 Les cercaviles de balls populars a Cubelles

164

La Festa Major a Cubelles

Les matinades i la diana Les matinades són una cercavila musical que s’acostuma a fer de bon matí els dies de festa. Solen fer-les grups de músics que van tocant pels carrers (grallers, timbalers). Hi ha pobles on també es tiren coets. Serveixen per despertar els vilatans, i començar el dia amb un aire joiós, de festa. El toc de Diana és el que s’executa a les casernes militars per despertar els soldats. Els dies de festa més assenyalada, es fa una variant més musical, anomenada florejada. Les formacions que les interpreten són bandes de música formades per militars o grups similars (Cornetas y Tambores, Creu Roja...). De fet, les matinades i la diana són dues variants del mateix acte: es tracta de passar pel carrer tocant unes peces musicals determinades, a fi que la gent es vagi despertant. La diferència està en el tipus de música i de la gent que la toca. El primer any que es fan matinades a Cubelles és el 1954 (és l’any de l’estrena dels capgrossos): A las 7 de la mañana, recorrerá las principales calles de la población, los populares “grallers”, acompañados de los “balls de festa” y cabezudos.

El 1956 es fa una Gran Diana Floreada, el dia 15 a les 8 del matí. L’any 1958, unes matinades amb gralles: A las 6 de la mañana, las clásicas “gralles” harán su pasacalle por toda la Villa anunciando el tono festivo con que amanece el día.

Els dos anys següents només s’anuncia Pasacalle, però suposem que es tracta d’unes matinades amb gralles, com l’any anterior, ja que el 1961 i 1962 es fa Pasacalle y Diana i Diana y Pasacalle, respectivament (el Pasacalle es devia referir a les matinades amb gralles, i la Diana a la banda de música). El 1963 ja s’especifica que ve la banda de Requetés: Día 15, jueves. A las 8’30 diana por la banda de REQUETÉS por todas las calles de la Villa.

Aquesta banda de Requetès és de Vilanova, i està formada per homes uniformats amb camisa blava i boina vermella, i el seu cap és un carlí anomenat popularment “Tineta”, i per això se’ls coneix com “la banda del Tineta”. L’any següent es repeteix la cercavila amb la mateixa banda, i el 1965 ve la banda de Cornetas y Tambores de la Cruz Roja, també de Vilanova: A las 8 de la mañana, Gran Diana Floreada a cargo de la Banda de cornetas y tambores de la Cruz Roja de Villanueva y Geltrú, a continuación, por miembros de la Cruz Roja, serán instaladas unas mesas petitorias para recoger fondos destinados a sufragar los gastos que ocasiona el poder atender al Servicio de Asistencia en Carreteras y demás obras benéficas que bienen (sic) desempeñando.

S’aprofitava la presència de la Banda de la Creu Roja per fer una recollida de diners per aquesta entitat benèfica. 165

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

L’any 1971 torna a venir la Banda de Requetés de Villanueva y Geltrú per fer un Pasacalle, van cobrar 4.000 pessetes31; el 1972, una banda de trompetas y tambores de Villanueva y Geltrú (Requetès), també es van pagar 4.000 pta.32; el 1973, una banda de cornetas y tambores, (els mateixos), però van cobrar 8.000 pta.33; i del 1974 al 1976, una banda de trompetas y tambores (de la Creu Roja), l’ajuntament va pagar 6.000 pta. el 197434 i 12.000 pta. el 197535. En aquesta taula es poden veure les matinades i dianes que s’han fet per la Festa Major de Cubelles:

Josep Ma. Batet

Joan Albet

ALC.

Juan Fernández

Josep Pons

ANY

DIA

HORA

ACTE Recorrerá las principales calles...

1954

dg 15

1956

dc 15

Gran Diana Floreada

1958

dv 15

Pasacalle

1959

ds 15

Pasacalle

1960

dl 15

Pasacalle

1961

dt 15

Pasacalle y Diana

1962

dc 15

Diana y Pasacalle

1963 1964

dj 15 ds 15

8’30 9

1965

dg 15

Gran Diana Floreada

1971

dg 15

Pasacalle

1972

dt 15

Pasacalle

1973

dc 15

Pasacalle

1974

dj 15

8’30

1975

dv 15

8’30

1976

ds 14

8’30

COLLES PARTICIPANTS “Grallers”, “balls de festa” y cabezudos “Gralles”

Diana Pasacalle

Banda de Requetés Banda de Requetés Banda de Cornetas y Tambores de la Cruz Roja de Villanueva y Geltrú Banda de Requetés de Villanueva y Geltrú Banda de trompetas y tambores de Villanueva y Geltrú Banda de cornetas y tambores

Recorrido por las calles de la población Recorrido por las calles de la población . Recorrido por las calles de la población

Banda de trompetas y tambores Banda de trompetas y tambores Banda de trompetas y tambores

3-11 Les matinades i dianes

L’entrada i la sortida d’ofici Cada any, quan s’anuncia l’Ofici del dia de la Festa Major, es diu que hi assistiran les primeres autoritats civils i militars de la vila. Però, a partir de l’any 1954, es fa constar com un acte popular, ja que aquestes autoritats són acompanyades per l’orquestra o pels balls populars des de l’ajuntament fins a l’església. És el que anomenem l’Entrada d’Ofici, que cada any es fa a les 11 del matí, Així mateix, en acabar la funció religiosa, les autoritats fan el camí a la inversa, des de l’església cap a l’ajuntament, o sigui, la Sortida d’Ofici. Les entrades d’Ofici estan citades des del 1954 fins el 1963, i el 1973, mentre que la sortida només ho està el 1954, el 1958 i el 1973.

166

La Festa Major a Cubelles

Vegem el programa de festes del 1954: Dia 15. A las 11: Las Dignísimas Autoridades, acompañadas de los típicos bailes regionales, se dirigirán al Templo Parroquial para asistir al Solemne Oficio en honor de la Virgen María, patrona de la villa. Seguidamente, al salir del Oficio, las autoridades serán acompañadas por la orquesta que actuó en el Oficio.

De totes les entrades d’Ofici, n’hi ha una de molt especial, la de l’any 1958, s’estrenaren els gegants de Cubelles (d’aquest dia trobem informació en un estudi publicat a Cubelles l’any 1998 per Núria Fonoll, Antoni Pineda i Joan Vidal, Els Gegants de Cubelles, 40 anys de l’Abdon i l’Assumpta (1958 – 1998)). El dia 15 es va fer una cercavila que va sortir a les deu del matí de l’estació de la Renfe, i es dirigí a l’església parroquial. Allà els nous gegants foren rebuts per mossèn Jordi Fort, que els batejà (els posaren els noms d’Abdon i Assumpta). Els padrins foren el Josep Ma. Batet (que en aquell moment portava mig any com a regidor de l’Ajuntament de Cubelles), i la seva esposa, Maria Dolors Safons. El programa de festes ens ho explica amb detall: A las 10, entrada de los flamantes Gigantes, que desde la estación se dirigirán por las ramblas hasta la plaza de la Iglesia Parroquial. A las 10’30, solemne bendición de los Gigantes por el Rvdo. Sr. Rector asistido de los feligreses que quieran honrar con su presencia tan solemne acto. A las 10’45, entrada de los Gigantes al templo, en el que el ilustre literato Sr. Roig y Llop, hará ofrenda a la Virgen María en lo que de espiritual representan esas figuras tan ligadas en el sentir del pueblo. A las 11 en punto, Solemne Oficio, con asistencia de las Magníficas Autoridades, con acompañamiento de orquesta. Terminada la mencionada ceremonia religiosa, la Comisión Pro-Gigantes, se hará cargo de ellos, dirigiéndose al Magnífico Ayuntamiento, para hacerle entrega de los mismos. Seguidamente desfilarán elegantemente por las calles de la Villa al son de las típicas “gralles”, precedidos por los cabezudos, ball de bastons y otros bailes populares.

Al Diari de Vilanova, hem trobat aquest esdeveniment explicat de la següent manera: La víspera de la Asunción de la Virgen tuvo efecto el acto de bendición e inauguración de la nueva casa Ayuntamiento. Bendijo el local el reverendo Jorge Fort, párroco de Cubellas, y asistían al acto las autoridades de la población y en representación de la excelente Diputación, su Vicepresidente y alcalde de nuestra ciudad, don A. Ferrer Pi... En la festividad de la Virgen tuvo lugar, entre jolgorio de grandes y pequeños, la solemne entrada de Abdón y Assumta, la pareja de gigantes que estrenaba Cubellas. Ante la iglesia parroquial se efectuó la bendición de los mismos por el Cura Párroco; presentó a los legendarios personajes el escritor D. Tomás Roig i Llop, y a la terminación del oficio religioso los padrinos Sres. Batet repartieron a toda la chiquillería del pueblo bolsas de caramelos. Seguidamente, entre la alegría popular, se dirigieron los gigantes, acompañados de la Comisión encargada de su adquisición, hacia el ayuntamiento, donde hicieron entrega al mismo de los gigantes. II época, Nº 644, 23 de agosto de 1958

167

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

O sigui, que després de la sortida d’ofici hi ha una cercavila. Cubelles ja té capgrossos i gegants. Els altres balls populars encara vénen de fora, principalment de Vilanova. En quant al seguici, el 1955 està format per orquesta y bailes populares; el 1956, Bailes Populares; el 1957, Orquesta; el 1958, com ja hem vist, gegants, cabezudos, ball de bastons y otros bailes populares; el 1959, Bailes Populares y la Orquesta Savoy; el 1960, la Orquesta “Artística del Noya” y los Bailes Populares; i des del 1961 fins al 1965, no es menciona qui en forma part, si bé l’Ofici surt en els actes populars. L’any 1973 es menciona los Castellers de Villanueva y Geltrú, que actuaren a la Plaça de la Vila a dos quarts d’onze del matí del dia 15, abans de l’Ofici, i a partir de les 12, a la Sortida del mateix. Aquesta colla era en realitat els Castellers de Vilanova, Colla de Mar, que s’havia format el mateix any 1973, a partir d’una escissió d’alguns membres dels Bordegassos de Vilanova. L’esbart (“bailes regionales”) Tal i com hem vist en l’apartat dedicat a les festes religioses, una de les seccions del Centre Catequístic Parroquial, creat per mossèn Miquel Estruch, fou el Grup de Dansa anomenat, a partir de 1954, “Esbart Santa Anna”. Aquest, va fer representacions de balls populars des de 1953 i fins al 1956, uns anys sol i d’altres acompanyat per altres esbarts vinguts de fora de Cubelles. (Documents 1 i 2). En aquest primer any, el 1953, després d’una actuació de balls populars interpretats per l’Esbart Montseny, del Poble Nou de Barcelona, intervé una nena del grup cubellenc36. Així ho anuncia el programa: BAILES REGIONALES, entre los que se destacarán el “Dels Cercolets”, el de “Les Faixes”, “La Balangera”, “La Morisca”, el “Ballet Valencià de les Panderetes” y otros muchos hasta el número de diez diferentes, en los cuales tomarán parte los destacados bailarines del “Esbart Montseny” de Barcelona. También una pequeña artista de nuestra villa ejecutará el baile regional “L’Hereu Riera”, en su nueva modalidad.

Segons consta en el llibre d’Actes del Centre Catequístic Parroquial, els balls es fan a l’aire lliure. El director és el Sr. Xavier Anguera, i la pianista la Srta. Margarita Margot. L’any següent, s’anuncia un Gran Concurso de Bailes Regionales, a càrrec del “Esbart Santa Ana de Cubellas”, dirigit pel mestre Jofre Vilà, de Sitges, el dia 14 per la nit, a la “plaza contigua al Centro” 37 L’any 1955, la representació es fa el dia 13 per la nit, també a l’aire lliure38. D’aquest any hi ha un programa de mà, tot ell en català, on s’anuncia que El Centre Catequístic de Cubelles presenta un Selecte Recital de Música i Dansa per l’Esbart Santa Anna, amb la col·laboració de l’Esbart Sitgetà. La direcció coreogràfica va a càrrec de Jofre Vilà, que era qui assaja els de Cubelles. Les balladores són: Carme Bertran, Trini Carbó, Rosemary Escardó, Blanca Ferrer, Roser Giralt i Margarita Lleó. D’entre les danses programades hi ha valsos, minuets, polques i les Danses de Vilanova. (Fotografies 4 i 5, document 3) El 1956, última Festa Major en què el rector de la parròquia de Cubelles és mossèn Miquel, el programa d’actes ens diu: 168

La Festa Major a Cubelles

Grandioso Festival Folklórico Regional en el entoldado instalado en la magnífica explanada de delante del Castillo, a cargo del “ESBART SANTA ANA”

És la darrera actuació de l’esbart cubellenc. No serà fins l’any 1970, que en la sortida d’ofici actuarà un altre esbart: DIA 15, SABADO. Después del Santo Oficio en honor a la Patrona de Cubelles, Virgen María, en la Plaza del Ayuntamiento y en honor a la misma, el grupo de bailes populares “L’ESBART SERRA D’OR”, deleitará con el acostumbrado y exquisito estilo varias piezas regionales.

I finalment, el 1977, a l’envelat de l’Hort del Rector hi ha Danzas populares a cargo del “Grup de Danses de l’Arboç”.

ALCALDE

Joan Albet

Josep Ma. Batet Juan Fernández

ANY

DIA

HORA

1953

dv 14

1954

ds 14

nit

1955

ds 13

22’30

1956

dt 14

1970

ds 15

Sortida ofici

1977

ds 13

ACTE Bailes Regionales Gran Concurso de Bailes Regionales Selecte Recital de Música i Dansa Grandioso Festival Folklórico Regional

ESBART Esbart Montseny del Poble Nou de Barcelona Esbart Santa Ana de Cubellas Esbart Santa Ana Esbart Sitgetà

LLOC Aire lliure Plaza contigua al Centro Aire lliure

Esbart Santa Ana

Entoldado

Bailes populares

Esbart Serra d’Or

Plaza del Ayuntamiento

Danzas populares

Grup de Danses de l’Arboç

Entoldado

3-12 Els esbarts que van actuar a Cubelles

El cant coral Els anys 1951 i 1952, durant la Serenata que es feia a la Plaça de la Vila en honor de les autoritats, va cantar la Masa Coral del Centro Catequístico de esta villa. El primer any, acompanyats per l’Orquestra Els Nois d’Olesa Sales, van interpretar La Maquinista, d’Anselm Ma. Clavé, y otras obras de su repertorio. L’any següent, l’orquestra fou la Catalònia, i també van cantar. La Maquinista i La Doncella de la Costa, així com altres peces. 3.3.2. ELS ESPECTACLES Espectacles pirotècnics. El castell de foc Si bé els explosius ja eren coneguts a la Xina des d’abans de l’era cristiana, la tradició de tirar coets podem dir que ve dels àrabs dels segles XII i XIII. Amb la introducció de la pólvora a Occident el 1313, la pirotècnia inicià un gran desenvolupament, i fou en el Renaixement quan els italians idearen les agrupacions de coets distribuïts sobre uns bastiments de fusta i prengueren el nom de castells de foc o d’arbres de foc, quan l’estructura central era una barra vertical que feia de suport, amb llistons horitzontals sobre els quals es repartien els coets que s’havien de tirar, 169

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

d’una manera semblant a com es fa actualment. Posteriorment, passaren a França, amb molt d’èxit a la cort de Lluís XV, i s’estengueren per tot Europa.39 Avui en dia pràcticament en totes les poblacions es tiren castells de focs, principalment per la Festa Major, rivalitzant moltes vegades amb els pobles veïns, per veure quin és més espectacular. Pel que fa a Cubelles, se’n va tirar un l’any 1941; un altre el 1958, amb motiu de l’acabament de les obres de reforma i ampliació de l’Ajuntament; i a partir de 1962 ja se’n fa cada any, esdevenint un acte definitivament implantat en la Festa Major. Llegim en el programa de Festa Major de l’any 1941: Día 14, víspera de la Asunción de Nuestra Señora. A las diez de la noche. Gran Castillo de Fuegos artificiales en la Plaza de José Antonio y acto seguido Extraordinaria Sesión

de Cine. Però haurem d’esperar fins el 1958 perquè se’n torni a fer un altre: Jueves, día 14, a las 8’30, inauguración oficial y bendición por el Rvdo. Sr. D. Jorge Fort, Rector de la Villa, de la nueva Casa Ayuntamiento, a la cual asistirá en representación de la Excelentísima Diputación Provincial, el Ilustrísimo Alcalde de Villanueva y Geltrú, Diputado Provincial y Vice-Presidente 1º de la Excma. Diputación Provincial. Seguidamente se disparará un espectacular Castillo de fuegos artificiales.

Així, doncs, amb la presència del Sr. Antonio Ferrer Pi, Alcalde de Vilanova i vicepresident de la Diputació, en l’acte d’inauguració del nou Ajuntament, es va tirar un castell de foc a la Plaça de la Vila. El batlle de Cubelles era el Sr. Joan Albet. Es va encarregar a la casa Hijo de Victorino Agustí, de Reus, i va costar 1.597,25 pessetes40. (Document 4 i 5) Els primers anys es fa a la zona del Passeig Narcís Bardají, i des de 1966 ja es tira des de baix a mar. Generalment es fa la vigília del dia de la Festa Major. De tota manera, tenim que també es va fer el dia 13 (1966 i 1976), i el 12 (1977 i 1978). Pel que fa a l’hora, fins el 1972 es fa sempre a les 11 de la nit, excepte el 1964 (a dos quarts d’onze), el 1965 (en acabar el ball de tarda) i el 1966 (a les deu). A partir de 1973 sempre és a dos quarts d’onze. El 1962 el tira la Pirotecnia Espinós de Reus (Document 6), i el 1963 i 1964 la casa Victorino Agustí, també de Reus. El 1965 i 1966 Isidro Pañella, així com un segon castell de foc de l’any 1967 del dia 15. L’habitual, el de la vigília per la nit del citat 1967, la Pirotecnica Zaragozana, de Saragossa. A partir d’aquí, ja ho fa sempre la Pirotecnia Igual de Canyelles, que és la mateixa empresa de l’anterior Isidro Pañella. L’any 1967, si bé el programa de festes només anuncia un castell de foc per la vigília, a les 11 de la nit, hem trobat que es van pagar dues factures: l’una, corresponent a aquest, que es va pagar a Pirotecnia Zaragozana (11.297 pts), i una altra, corresponent a l’endemà, d’Isidro Pañella (7.959,25 pts). Ignorem a quina hora i amb quin motiu es va tirar aquest segon castell de foc. Heus aquí les dates, els llocs, l’empresa i el cost dels diferents castells de foc que s’han tirat per la Festa Major de Cubelles:

170

La Festa Major a Cubelles

ALC.

ANY

DIA

HORA

Josep Rovirosa

1941

dj 14

Joan Albet

1958

dj 13

20’30

1962

dt 14

1963

dc 14

1964

dv 14

22’30

1965

ds 14

1966

ds 13

1967

dl 14 dt 15

1968 1969

dc 14 dj 14

23 23

1970

dv 14

1971

ds 14

1972

dl 14

1973

dt 14

22’30

1974

dc 14

22’30

1975 1976 1977 1978

dj 14 dv 13 dv 12 ds 12

22’30 22’30 22’30 22’30

Josep Ma. Batet

Josep Pons

Juan Fernández

DENOMINACIÓ I LLOC Gran Castillo de Fuegos artificiales en la Plaza de José Antonio Se disparará un espectacular Castillo de fuegos artificiales Castillo de Fuegos Artificiales Se disparará un magnífico Castillo de Fuegos Artificiales Disparo de un magnífico castillo de fuegos artificiales A la salida del baile de tarde, desde el Paseo Bardají, se podrá admirar el magnífico Castillo de Fuegos Artificiales Gran Castillo de Fuegos Artificiales en la playa de Cubellas (Paseo Marítimo) En el extraordinario marco del Paseo Marítimo Gran Castillo de Fuegos Artificiales Id. Id. En el incomparable marco del Paseo Marítimo Gran Castillo de Fuegos Artificiales Espectacular Castillo de Fuegos Artificiales en los espigones de la playa Espectacular Castillo de Fuegos Artificiales en el Paseo Marítimo Príncipe Juan Carlos Extraordinario Castillo de Fuegos Artificiales en el Paseo Marítimo Príncipe Juan Carlos de Borbón En el Paseo del Príncipe de España Don Juan Carlos de Borbón (Paseo Marítimo), Gran Castillo de Fuegos Artificiales bajo la dirección del técnico Isidro Pañella de la Pirotécnica Igual Id. Id. Id. Id.

PIROTÈCNIA

COST

Hijo de Victorino Agustí 1.597,25 Pirotecnia Espinós 5.250 Hijos de Victorino 8.600 Agustí Hija de Victorino 13.700 Agustí Isidro Pañella

12.312

Isidro Pañella

8.000

Pirotecnia Zaragozana Isidro Pañella

11.297 7.959,25

Pirotecnia Igual Pirotecnia Igual

20.275 25.600

Pirotecnia Igual

25.600

Pirotecnia Igual

25.600

Pirotecnia Igual

25.600

Pirotecnia Igual

35.840

Pirotecnia Igual

40.960

Pirotecnia Igual Pirotecnia Igual Pirotecnia Igual Pirotecnia Igual

56.320 80.000 120.000 179.000

3-13 El Castell de Focs a Cubelles

El teatre Les representacions teatrals s’han anat fent més aviat esporàdicament en la nostra Festa Major, gairebé sempre en les dècades dels 40 i 50. Quan es fan funcions seguides és en l’època del Centre Catequístic Parroquial (Documents 7 i 8). Però, 171

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

precisament els anys 1951, 1952 i 1953 no s’anuncien en els respectius programes de Festa Major. Concretament, hi ha representacions els anys 1942, 1944, 1947, 1948, 195141, 195242, 195343, 1954, 1958, 1959 i 1977. La majoria d’aquests anys, el teatre es fa el dia 14 a la nit, exceptuant el 1953 i 1954, que es fa una setmana més tard (els dies 23 i 22) i el 1977, el mateix dia de la Festa Major. Les obres representades són comèdies i melodrames sense masses complicacions. Predominen les catalanes, mentre que de castellanes se’n representen quatre en onze anys (de Jacinto Benavente, los Hermanos Quintero ...). Pel que fa al teatre català, a Cubelles es fan obres de Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres i Frederic Soler (Serafí Pitarra). D’aquest, es representa “La Dida” (de 1872) i “La Creu de la Masia” (de 1873, feta en col·laboració amb Manuel Lasarte). Totes dues van estar èxits assenyalats d’aquest autor. També es representen dues obres de Josep Ma de Sagarra: “L’Estrella dels Miracles” i “La Ferida Lluminosa”. Sagarra sempre havia gaudit de molta popularitat i èxit, tant abans de la guerra, com després, durant el franquisme. Les seves obres s’allunyen de complicacions i fugen de la realitat (ell deia, el teatre ha de ser “evasió i descans”). Si observem les dates d’estrena a Cubelles, 1951 i 1959, corresponen a una de les èpoques d’èxit d’aquest escriptor, quan es retroba amb el seu públic, després de la guerra, l’exili i l’estrena d’unes obres que no van acabar d’agradar (1946, “El Prestigi dels Morts”), “L’Estrella dels Miracles” pertany a un dels moments de major popularitat de Sagarra, va estar escrita el mateix any que “El Cafè de la Marina” (1933). Per aquesta raó, es devia representar a Cubelles. El mateix passa amb “La Ferida lluminosa”, fou un èxit aclaparador. Es va estrenar a Barcelona (Romea) el 18 de novembre 1954 i es mantingué set mesos en cartellera. Fem un repàs més detingut de l’activitat teatral cubellenca: en el programa d’actes de 1942, el primer any que s’anuncia, no s’especifica qui interpreta l’obra, ni el lloc on es fa: Extraordinario función teatral con la representación de la graciosísima comedia en tres actos, LAS DELICIAS DEL HOGAR

I el 1944: A las 10’30 de la noche, el Grupo escénico de Educación y Descanso de Villanueva y Geltrú presentará la farsa grotesca en tres actos, original de A. Paso y de A. Estremera, “De la Habana ha venido un barco”

L’any 1947 apareix un grup de teatre local que representa dues obres en català. És la primera Festa Major amb mossèn Miquel Estruch a la parròquia cubellenca: A las 11 de la noche, en el Entoldado, estreno de la comedia en tres actos, “LA PRESENTALLA”, de Apeles Mestres, y el sainete “LA VENJANÇA MACABRA”, por el cuadro escénico local.

El 1948 l’obra de teatre és a benefici de la reconstrucció de l’església: 172

La Festa Major a Cubelles

Gran función de gala. Se pondrá en escena el drama en tres actos y en verso, original de José Segarra (Pitarra) (sic) titulado “LA CREU DE LA MASIA”44 interpretado por la Sección dramática de educación y Descanso, de esta localidad, a beneficio de la reconstrucción del Templo Parroquial.

L’any 1951 es representa “L’Estrella dels Miracles”, de Josep Ma de Sagarra, segons consta en l’Acta del Centro Catequista Parroquial del 6 d’agost: ...acordose acto seguido, para el dia catorce del corriente mes, poner en escena y al aire libre, con la cooperación de los artistas de la emisora E. A. J. 1 Radio Barcelona, Sres. Fernando Parés, Daniel Jenáriz y Sra. Asunción Roldán, el drama de J. Mª. de Segarra “La Estrella dels Miracles”...

El 1952 ve el grup del Centre Interparroquial de Vilanova a representar l’obra “La Propia Estimación”, de Jacinto Benavente, al local del Centre Catequístic. La secció de teatre del Centre Catequístic Parroquial comença les seves interpretacions dins de la Festa Major el 23 d’agost de 1953, amb l’obra “La Mare”, de Santiago Rusiñol. La representació es fa al mateix local parroquial. L’any següent s’interpreta “La Dida”, de Frederic Soler “Pitarra”, també al Centre Parroquial. El 1958 es posa en escena una obra de los Hermanos Quintero, “Las de Caín”, pel Quadro Escénico de la Peña “Chup”. I el 1959, dues obres interpretades pel Quadre Escènic del Centre Catequístic Parroquial a l’envelat: “La Ferida Lluminosa”, de Josep Ma de Sagarra, i “La barca dels afligits”, d’Apel·les Mestres. Hi ha una altra representació per un grup d’estiuejants de l’obra “Ocells de pis” de Rafael Anglada.45 Per acabar, han de passar 18 anys per tornar a tenir una obra, el 1977, si bé ara es tracta d’un vodevil, “Deixa’m la dona, Cisquet!”, interpretada per un grup de Barcelona, la Companyia de comèdies del Teatre Popular Català, a l’envelat situat per últim any als terrenys de l’Hort del Rector.

ANY

DIA

HORA

1942

dv 14

22’30

1944

dl 14

1947

dj 14

1948

ds 14

Josep Marsé

Josep Rovirosa

AL.

22’30

OBRA Las delicias del hogar (graciosísima comedia en tres actos) De la Habana ha venido un barco (farsa grotesca)

La presentalla (comedia en tres actos) La venjança macabra (sainete)

22’30

La Creu de la Masia (drama en tres actos y verso)

173

AUTOR

COMPANYIA

A.Paso y A. Estremera

Grupo Escénico de Educación y Descanso de Villanueva y Geltrú

Apeles Mestres

José Segarra (Pitarra)

LLOC

Cuadro Escénico Entoldado local Sección dramática de Educación y Descanso

Juan Fernández

Joan Albet

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1951

dt 14

nit

L’Estrella dels Miracles

Josep Mª de Segarra

1952

dj 14

nit

La Propia Estimación

Jacinto Benavente

1953

dg 23

La Mare

Santiago Rusiñol

1954

dg 22

La Dida

Federico Soler “Pitarra”

1958

dj 14

22’30

Las de Caín

Hermanos Quintero

1959

dv 14

22’30

La ferida lluminosa La barca dels afligits

José Mª de Segarra Apeles Mestres

1977

dl 15

Deixa’m la dona Cisquet!

Ràdio Barcelona A l’aire lliure Centre Interparroquial de Villanueva y Geltrú Centro Catequístico Parroquial Centro Catequístico Parroquial Cuadro Escénico de la Peña “Chup”

Centro Catequístico Parroquial Centro Catequístico Parroquial Centro Catequístico Parroquial

Centro Catequístico Parroquial

Entoldado

Companyia de Comèdies Teatre Popular Català de Barcelona

Entoldado

3-14 El teatre a les festes cubellenques

La sarsuela De representació d’una obra musical cantada, com és la sarsuela, només n’hi va haver un cop per la Festa Major. L’any 1940, en la primera Festa Major celebrada després de la guerra civil, se’n fa una sessió, el dia 14 a les 10 de la nit: EXTRAORDINARIA FUNCION DE ZARZUELA a cargo de la AGRUPACION LIRICA DE EDUCACION Y DESCANSO , de San Pedro de Ribas. 1º La zarzuela de costumbres andaluzas en tres cuadros, original de Carlos Arniches y Ramón Asencio, música del maestro Chapí, EL PUÑAO DE ROSAS 2º La zarzuela en un acto, dividida en tres cuadros, letra de Guillermo Perrín y Miguel Palacios, música del maestro Amadeo Vives, BOHEMIOS

Els espectacles de varietats En aquest apartat hi incloem tots aquells espectacles que són una barreja d’actuacions d’artistes (cantants, ballarins, ventrílocs, humoristes, imitadors, prestidigitadors, etc.), i que normalment es contracten en un paquet sencer a un representant. És a dir, que l’espectacle ja ve muntat. D’actes d’aquest tipus n’hi ha els anys 1945, 1946, 1966, 1974, 1975 i 1976. Per exemple, tenim el que s’anuncia per l’any 1945: Dia 14. A las 11.- Presentación en el Magnífico Entoldado, del gran espectáculo “Selecciones 1945”, en el que figurará una selección de primeras figuras del Arte Coreográfico, entre éllas los campeones de Swing y Bogie Bogie, espectáculo presentado por primera vez en Cubellas.

174

La Festa Major a Cubelles

L’any vinent, també es fa un espectacle el dia 14 a les 11 de la nit, en el que es barregen les actuacions musicals i uns combats de boxa: A las 11 de la noche, actuarán en números de Atracciones y Bailes los inmejorables artistas HENRY BRAY – WILNA, CARMEN DE GRANADA y ADRIANA FERNÁNDEZ, con la Orquesta “SATURNOS”. – A continuación, dos combates de Boxeo de la máxima emoción: FERRER – A.IVERO y ALOMA – TERUEL.

El 1966 ve la companyia del Franz Joham i Gustavo Re, molt populars en aquell moment, i que porten el seu propi teatre ambulant. L’actuació té lloc després del castell de foc, el dissabte 13: ...dará comienzo un gran espectáculo de variedades en el Teatro instalado en el Paseo de Bardají, actuando los ya conocidos y relevantes artistas FRANZ JOHAM y GUSTAVO RE de TVE, así como un gran elenco de artistas de renombrada calidad.

Els espectacles programats entre 1974 i 1976 es contracten a Ferran Cassany, un productor que havia estat actor i presentador, i treballava a Ràdio Barcelona. Veiem que entre els diversos artistes hi ha cantants de la “nova cançó catalana”, que s’està posant també de moda, i una colla d’artistes molt coneguts. El 1974, es programa de nou un espectacle a l’envelat de l’Hort del Rector, que té modificacions respecte als artistes que hi ha anunciats: Jueves, 15 de agosto, a las 23 horas, Gran espectáculo Fiesta Mayor en el Entoldado, con la participación de los siguientes artistas. Núria Feliu y su conjunto. José Luis Moreno, ventrílocuo. Gran desfile de modelos. Elección de “Miss Verano de Cubellas”. Todo ello presentado por José Luis Barcelona

Després resulta que en lloc de José Luis Moreno ve Mary Carmen y sus muñecos. Per l’any 1975 es fa el dissabte 16 d’agost a dos quarts d’onze de la nit, també a l’envelat: Superespectáculo de variedades de Fiesta Mayor, con la participación de los siguientes artistas: Mª ANGELES Y LOS IRIS “PANCHO QUILEZ” “LOS BERNAL’S” (Atracción internacional) “KIRMAN” (El Volcán Humano) “LOS DOS ESPAÑOLES” “GUILLERMINA MOTTA” “CASSEN” Presentador: Alberto Nadal de Radio Barcelona y R.T.V.E. Dirección Artística: Fernando Cassany.

I el 1976, el dissabte 14 a la mateixa hora: EURO-SHOW 76 Con la participación de:

175

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Carme Soriano (cançó catalana) Christian Field and SANTI SANS PERET Y SUS RUMBEROS Dirección artística y presentación: FERNANDO CASSANY de Radio Barcelona.

La Cançó Catalana A finals de la dècada dels 50 es formà “Els Setze Jutges”, un grup heterogeni de compositors i cantants en català, que el 1962 gravaren els seus primers discos. L’anomenada “nova cançó” anà guanyant adeptes, i les seves actuacions s’estengueren ràpidament per tot el país. Els estils foren diversos: sorgiren cantautors, grups de folk, conjunts, etc. El 1966 té lloc a Cubelles el “Primer Festival de la Nova Cançó”, el dia de la vigília de la Festa Major, a l’envelat: A las 6 de la tarde, “Primer Festival de la Nova Cançó”, actuando “Els Setze Jutges”, “Els Tres Tambors”, “Els 7 d’Aquí”, “Magda i Nuri” y “Guillem d’Efak”.

Quatre anys més tard, un recital del vilanoví PERE TAPIAS a la Plaça de la Vila compartia cartell amb el ball del conjunt cubellenc VI ANGULO. El 1974 actua la NURIA FELIU, i el 1975, la GUILLERMINA MOTTA, dins dels espectacles de varietats fets a l’envelat de l’Hort del Rector, referits en l’apartat anterior. I el 1978, el diumenge 13 a les 11 de la nit, en el primer any que el ball de Festa Major es fa al Polisportiu, ve LA TRINCA. El programa es completa amb la Cobla Orquesta Internacional MONTGRINS. El cinema Dins dels programes de la Festa Major, les representacions cinematogràfiques hi són anunciades els anys 1941, 1957 i del 1959 al 1963, però de ben segur que se’n devien fer normalment cada any.

ALCALDE

ANY

DIA

HORA

Josep Rovirosa

1941

dj 14

nit

Extraordinaria Sesión de Cine.

1957

ds 17

Gran Sesión Cinematográfica

1959

dl 17

21’30

gran sesión cinematográfica

1960

ds 13

22’30

gran sesión cinematográfica

1961

ds 12 dc 16

22’30 vespre

1962

dt 14

22’30

1963

ds 17

22’30

Gran sesión cinematográgica sesión cinematográfica Proyección el en Cine Alianza de dos magníficas películas Proyección en el Cine La Alianza Barrabás

Joan Albet

Josep Ma.Batet

ACTE

PEL·LÍCULES

La Muralla /Soñar no cuesta dinero

3-15 Sessions cinematogràfiques anunciades en els programes de Festa Major

176

La Festa Major a Cubelles

Els concerts Com ja hem dit en l’apartat de les sardanes, normalment venia una sola orquestra per actuar en tots els actes de Festa Major que requereixen música: els balls, els concerts, l’Ofici, les sardanes, les cercaviles... De tots aquests actes, tenim que els concerts i els balls, si bé són de dos tipus diferents (en els concerts el públic està més passiu, es limita a escoltar i en els balls hi pren part de manera activa), moltes vegades s’encadenen, i abans d’un ball tenim un concert o una serenata. Els concerts s’anunciaven de diverses maneres, segons el lloc i l’hora en què s’interpretaven. En destaquem tres: els concerts, les serenates i els concerts vermut. A mitja tarda se solia fer un concert, moltes vegades com a preludi d’un ball que venia a continuació; les serenates eren per la nit, estaven dedicades a les autoritats municipals i es feien a la Plaça de la Vila, gairebé sempre seguides d’un Ball de Gala. I els concerts vermut eren al migdia, i se’n feien un o dos, depenent de l’època. En aquests concerts vermuts hi assistien les autoritats, i l’Ajuntament els convidava. (Document 9) Depenent del tipus de concert, els llocs variaven. Moltes vegades eren els mateixos que els balls. Els concerts vermut es feien generalment a la terrassa de l’Aliança. A partir del 1954 se’n fa un altre als jardins de ca l’Armengol, i tots dos coexisteixen fins el 1964. Després, del 1965 al 1968 n’hi torna a haver un de sol a l’Aliança, desapareixent de la programació de Festa Major el 1969. Aquest any hi ha una Festa Major pobra: no es programa cap ball ni concert. El Lluís Pineda46 ens ho confirma, però no recorda la raó, potser va ser per problemes econòmics per part de l’Ajuntament. L’any següent el Club de Futbol Cubelles se’n fa càrrec de l’organització dels actes: - En el programa del 1970 no hi surten balls, però hi ha un programa de mà on diu que estan organitzats pel Club de Futbol Cubelles (Document 10). - Lluís Pineda: Sí, ho vam organitzar els del Club de Futbol. Va venir el Pere Tapias i un missioner franciscà que va fer un recital. El Pere Tapias va fer 7 cançons, un recital de 7, i l’altre va venir l’endemà. - Doncs aquest altre no hi surt enlloc - LL. P.: es deia... el que passa que no va voler que l’hi posessin, era un missioner franciscà, era valencià, i aquells dies estava aquí, i era molt amic del pare Vicens i de tot aquell grup dels Franciscans...

A partir d’aquest any, les orquestres més o menys famoses deixen pas a conjunts, formacions musicals molt més reduïdes, que venen només a fer un ball, i ja no es fan més concerts, excepte el 1972 amb la Triunfal d’Igualada, segons un programa de mà, (Document 11), i el 1977 i el 1978 que es contracten cobles orquestres (La Principal de La Bisbal i Montgrins).

177

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Els balls Els balls destaquen com uns dels actes més importants de la Festa Major per la seva quantitat. N’hi ha de tarda i de nit durant dos o tres dies, fins l’any 1968. A partir d’aquí només n’hi haurà de nit. Aquesta davallada pot ser deguda a un canvi de moda, sobretot entre la gent jove, que prefereix la música moderna tocada per conjunts a la més tradicional de les orquestres. A més a més, ja no és com abans, que només es podia ballar durant les festes locals o dels pobles propers, o en algun lloc molt concret de Vilanova. Des dels anys 60, amb el boom del turisme, a Cubelles s’obren molts pubs i bars musicals, com los Arcos, el Patio Andaluz, el Grecos, el Pepe Club, el Caballo Negro, el Voramar, el Sirius, el Yokoama... Després de la guerra civil, els balls deixen de celebrar-se al Circol Cubellenc, que desapareix com a entitat, i fins el 1944 únicament es faran a L’Aliança (Café Nacional). L’any 1939 ja hi ha Festa Major, si bé no es va fer cap programa. Hi hagueren quatre balls en dos dies, segons consta a la factura que la Comissió de Festes com a empresària del Café Nacional va haver de pagar a la Sociedad General de Autores de España, pels drets d’autor. (Document 12) També cal destacar l’any 1962, El Diario de Villanueva y Geltrú, corresponent a l’11 d’agost, es fa ressò d’un acte de la Festa Major de Cubelles (cosa ben poc habitual en aquesta publicació), un Concurs de Twist, el nou ball que feia furor entre els joves: ...uno de los lugares más típicos de Cubellas por su situación, por el magnífico ambiente, por el aire festivo de sus reuniones, lo constituye sin duda alguna el bar Los Arcos. En su espléndida terraza al aire libre, tendrán lugar, durante estos días de Fiesta Mayor, extraordinarias exhibiciones de Twist..., participando en las mismas toda la colonia extranjera residente en Cubellas... Els envelats El 1945 es posa el primer envelat, començant una tradició que durarà, amb algunes excepcions, fins el 1977. Del lloc on s’instal·laven aquests envelats ens n’han parlat el Josep Marsé47, l’Enriqueta Rosell48, el Josep Castellví49, el Joan Imbernón50 i el Lluís Pineda: - Abans de fer envelat, on es feia el ball? - J. Marsé: A la plaça de la Font, perquè l’altre local estava censurat, ca l’Armengol estava tancat... - El ball el feien a dins de l’Aliança? - J. M.: Sí - I d’envelat no n’hi va haver? - J. M.: Més endavant, per falta de lloc - Quan vostè ja no era alcalde? - J. M.: No, no, sent jo l’alcalde.

178

La Festa Major a Cubelles

- Els primers anys on es va posar? - J. M.: L’envelat es posava al lloc on es podia, o allà on hi cabia, perquè això va anar variant. - O sigui, no hi havia un lloc fix - J. M.: No. Em sembla que el primer any es va fer allà tocant a cal Travé, al jardí per la part de la carretera... - Enriqueta Rosell: Ens vam trobar que com que van tancar el Café de l’Armengol..., doncs els d’Abaix van fer cap aquí dalt, els vells, vells no, però la joventut, sí. - Els envelats on els van posar? - E. R.: Oh, en van fer a molts llocs! No hi havia cap any que el fessin al mateix lloc. Hi va haver un any que es va fer un tip de ploure... , un vestit que havia estrenat, amb una faixa vermella, em va quedar xop i el vestit tot tacat. - Va ser L’any que es va fer a Can Travé? - E. R.: Sí, a sota can Travé. Va fer una pluja aquell any... - On es posava l’envelat? - Josep Castellví: Havia sigut aquí sota, a cal Ramon Miquel. - Aquell carrer que no passa - J. C.: Allà, un any o dos; aquí on hi havia el camp de futbol, al carrer Rocacrespa, un parell d’anys; allà on viu el Milà, al costat de cal Metge, darrera del Grecos; també on hi ha la Piràmide; més anys enrera, que jo no era a l’ajuntament, s’havia fet aquí on hi ha el Cim Blanc, es muntava un envelat fet amb boix, taulons, cadires, hi havia una pista cimentada... - Això era sota el castell? - J. C.: Sota el castell. On hi ha el Cim Blanc ara. També alguna altra vegada per allà al dret de la torre Estapé, però cap a la part d’aquí, sempre entre la via i la carretera. - Recordes el primer lloc on es va fer l’envelat? - Joan Imbernón: A sota el castell, el 49 segur. - Però abans, a mitjans dels 40, es va fer al passatge Ramon Miquel ...? - J. I.: Potser sí, vam sortir amb un pam d’aigua per la carretera... s’hi devia fer dos anys ...; després a sota el castell; després on viu el Joan Alba, el Rulit, i també on hi ha la plaça dels Pobles d’Espanya, quan encara no hi havia cases... I el 70, a la plaça de l’Ajuntament, que no era envelat. Era quan se’n cuidava el futbol, nosaltres mateixos vam collir el boix i amb uns pals clavats al terra ho vam tancar ... després es va passar a l’Hort del Rector. - Lluís Pineda: vam tancar la plaça perquè vam pensar que si no no faríem una pela, i vam posar el bar al garatge on el capellà hi posa el cotxe... al bar, és on vam fer els calers. - Llavors, vau cobrar entrada. - Ll. P.: Sí, vam tancar des de la Rectoria fins l’Ajuntament, i vam fer una porta en un costat, i els dos carrers del darrera només hi deixàvem accés pels veïns, i vam posar taquilla. Recordo que hi vam guanyar.

179

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

- I tot el què cobràveu, era per al futbol? - Ll. P.: Sí, tot per al futbol. - I no vau haver de pagar res a l’Ajuntament? - Ll. P.: No, al contrari, ens va facilitar l’estructura... vam invertir 150.000 pessetes, les vam recuperar i en vam fer potser 150.000 més, i ja en teníem per la temporada junt amb la subvenció de l’Ajuntament. - LL. P.: des del 70 cap amunt organitzem nosaltres, el Club de Futbol, amb el Batet. Contracta l’Ajuntament, però ells no fan res. A partir del 74, amb el Fernández, nosaltres hi col·laborem com a Comissió de Festes, portem el ball igual però l’organització la porta l’Ajuntament.

D’altra banda, el Miquel Padreny ens explica com era l’envelat de l’Hort del Rector i ens mostra un plànol de la distribució de l’escenari, de les taules i de les cadires: (Documents 15, 16 i 17) - Miquel Padreny: El WC era una caseta d’obra, la pista era cimentada..., la part coberta era la de la pista, només per dalt.

El més important dels balls era el de Gala, que se celebrava o bé el dia 15 o el 16, per la nit, normalment després de la serenata dedicada a les autoritats a la plaça de la Vila. Aquest ball, com els altres, es feia els primers anys a l’Aliança, i després, als envelats situats en diferents llocs, tal i com ens han explicat: passatge de Ramon Miquel i Vinader, sota el Castell, carrer Rocacrespa, zona de la Piràmide, darrera del Grecos, zona Bardají, plaça dels Pobles d’Espanya51 i l’Hort del Rector52. (Fotografies 6, 7, 8, 9 i 10) Sovint, en els programes de Festa Major, la Comissió de Festes afegeix unes recomanacions per assistir als balls: (vegeu el capítol 4 sobre les Notes de la Comissió) ...no se permitirá la entrada en el salón de baile sin americana... ...en todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del Entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás... ...todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible... La Comisión se reserva un baile en cada sesión.

Respecte a aquest ball, hem aconseguit diverses opinions: - Josep Marsé: ...una Festa Major, no recordo l’any, mentre jo era alcalde (entre 1945 i 1949), que els joves de ballar dos dies seguits van pagar 35 pessetes... De calers, no hi havia ningú que en tingués, els joves de llavors no portaven ni un duro a la butxaca... - Josep Castellví: Tothom mirava d’estrenar aquell dia. Per postres, estrenaves un vestit que era d’hivern, i t’havies de posar l’americana i la corbata, i aguantar

180

La Festa Major a Cubelles

l’americana de llana amb aquella suor... (costava molt comprar més d’un vestit l’any). Els que anaven a “palco”, com que l’havien comprat, tenien l’entrada gratis, ara, si ballaven, havien de pagar. Si un deia jo no ballo i després li agradava i baixava a ballar, havia de pagar... (suposem que el “distintivo” al que fa

referència la Comissió era necessari donades situacions d’aquest tipus; és a dir, s’havia de pagar per ballar). - Les noies, pagaven? - J. C.: No, no, les noies no. No és com ara que les fan pagar... - Es feia la toia? - J. C.: Sí, la toia hi havia dues maneres de fer-la: venien números i la sortejaven, i si no, la subhastaven... De vegades (el que la comprava) la regalava a un noi perquè li fes ballar la filla, i coses d’aquestes... Aquell triava el ball que ell volia, i només ballava qui ell volia. De vegades, deia la primera part els convidats, i la segona que balli tothom... - Joan Imbernón: Al ball de Festa Major no et deixaven entrar si no anaves amb americana i corbata... - I les noies? - J. I.: Havíem d’anar amb vestit elegant. Això era impepinable, després ja et podies treure la jaqueta... - Què vol dir que s’havia de portar a la solapa un distintiu d’haver pagat? - J. I.: Sí, hi havia l’entrada per tothom igual i el que ballava pagava un sobrepreu. - Es subhastava la toia? - J. I.: Al principi, se subhastava, després es rifava. Quan els ricatxos van deixar de pagar, llavors es va rifar. El Joan Monjo era el que la rifava. El que es quedava la toia, la regalava a la noia que volia, i ballaven ells sols. Després, si volia, feia entrar a ballar els seus amics o parents... (Fotografies 11, 12 i 13)

3-16 Nombre de concerts i balls a les festes majors de Cubelles

181

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

En els següent quadres veiem cronològicament els diferents balls i concerts que s’han fet, amb les orquestres i els llocs, separats segons els diferents alcaldes que hi ha hagut a l’Ajuntament de Cubelles en aquest període:

ANY 1939

DIA dt 15

dv 16

13 17 18 22 23

dv 15

ACTE BALL BALL BALL BALL CONCIERTO VERMOUTH GRAN CONCIERTO SINFÓNICO ESPLÉNDIDO BAILE GRAN SERENATA GRANDIOSO BAILE CONCIERTO VERMOUTH CONCIERTO BAILE DE TARDE SERENATA GRAN BAILE DE GALA Concierto Vermut

16 18 22

Gran Concierto Sinfónico Espléndido Baile Selecta Serenata

dc 16 1940

1941

1942

dj 15

ds 16

16 18 22

dg17

13 16 18 22

ds 15

14 18 19 22

Grandioso Baile Extraordinario Concierto Lucido Baile Selecta Serenata Gran Baile De Gala Concierto Vermut Concierto Sinfónico Gran Baile Serenata Lujoso Baile Concierto Vermouth Gran Concierto Sinfónico Espléndido Baile Gran Serenata

18 19 23 24 14 17’30 19 22

Grandioso Baile Concierto Baile de Tarde Serenata Gran Baile de Gala Concierto Vermut Gran Concierto Sinfónico Espléndido Baile Gran Serenata

dg16

1943

HORA tarda nit tarda nit 13 17 18 22

dg 15

dl 16

18 19 22 23

ORQ. ?

La PRINCIPAL DE BARCELONA

Orquesta Tarragona

Orquesta ESCALAS

Orquesta Salas

Grandioso Baile Concierto Baile de Tarde Serenata Gran Baile de Gala

182

LLOC Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Frente Casa Consistorial Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Terraza del Café Nacional Café Nacional Café Nacional Frente Casa Consistorial Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café Nacional Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Frente Casa Consistorial Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Frente Casa Consistorial Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza

La Festa Major a Cubelles

1944

dt 15

dc 16

Concierto Vermut

18 19’30 23

Selecto concierto Animadísimo Baile GRAN SERENATA

12 18 19’30 23

Lujoso Baile Gran Concierto Sinfónico

Orquesta SENSACIÓN del Vendrell

Extraordinario Concierto Baile de Tarde GRAN SERENATA Gran Baile de Gala

Terraza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Frente Casa Consistorial Café La Alianza Frente local La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza Café La Alianza

3-17 Balls, orquestres i envelats, època de Josep Rovirosa (1939 – 1944)

ANY 1945

1946

1947

1948

DIA dc 15

HORA 13 17’30 19 23

dj 16

17 19 23

dj 15

13 18 19 23

dv 16

17 19 23

ds 17

19 23 13’30 18 19 23

dv 15

dj 16

17’30 19’30 23

dg15

13’30 18 19 23

dl 16

17’30 19’30 23

ACTE Gran Concierto VERMUT Magno Concierto Gran baile de tarde Clásica serenata Magestuoso BAILE DE GALA MAGNO CONCIERTO BAILE Gran SERENATA FASTUOSO BAILE Gran Concierto Vermuth Magno Concierto Gran Baile GRAN SERENATA BAILE DE GALA Magno concierto GRAN BAILE Magna serenata Fastusoso Baile de Noche MAGNIFICO BAILE Baile de Gran Gala Gran Concierto Vermuth Magníficos conciertos Gran Baile Gran Serenata Majestuoso Baile de gala Magno Concierto Gran Baile Magna Serenata Gran Baile de noche Gran Concierto Vermouth Magníficos Conciertos Gran Baile Gran Serenata Majestuoso Baile de Gala Magno concierto Gran Baile Magna Serenata Gran Baile de noche

183

ORQ.

Unión Artística de Barcelona

LLOC Sociedad La Alianza Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado Sociedad La Alianza Entoldado Entoldado

Orquesta UNION ARTISTICA Los Saturnos

Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado “LA ALIANZA” Entoldado Entoldado

Orquesta UNION ARTISTICA DE BARCELONA

Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado “La Alianza” Entoldado Entoldado

Orquesrta UNION ARTISTICA de Barcelona

Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1949

dl 15

dt 16

13’30 18 19’30 23’30 18 19’30 23’30

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Gran Concierto Vermouth Magnífico Concierto Gran Baile Gran Serenata Majestuoso Baile de Gala Magno Concierto Gran Baile Magna Serenata Gran Baile de Noche

“La Alianza” Entoldado Entoldado Orquesta “Unión Artística” de Barcelona

Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado

3-18 Balls, orquestres i envelats, època de Josep Marsé (1945 – 1949) ANY 1950

DIA dt 15

dc 16

HORA 13’30 18 19 23 17 23

1951

dc 15

13 18 23

dj 16

18 23

1952

dv 15

13 18 23

dj 16

18 23

1953

ds 15

13 18 23

dg16

13 18 23

dl 17

tarda

ACTE GRAN CONCIERTO VERMUT Magníficos conciertos GRAN BAILE GRAN SERENATA MAJESTUOSO BAILE DE GALA MAGNO CONCIERTO MAGNIFICO BAILE GRAN SERENATA BAILE DE GALA Gran Concierto Vermouth GRAN CONCIERTO Baile de tarde Gran Serenata Majestuoso Baile de Gala MAGNO CONCIERTO BAILE DE TARDE Magna Serenata GRAN BAILE de noche Gran concierto Vermouth Gran Concierto Baile de tarde Gran Serenata Majestuoso Baile de Gala Magno Concierto Baile de tarde Magna Serenata GRAN BAILE de noche CONCIERTO VERMUT CONCIERTO BAILE DE TARDE GRAN SERENATA BAILE DE GALA BAILE VERMUT SELECTO CONCIERTO BAILE DE TARDE CONCIERTO BAILE DE NOCHE BAILE

184

ORQ.

Orquesta “UNION ARTISTICA DE BARCELONA”

LLOC La Sociedad Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado Entoldado “LA ALIANZA” Entoldado de verano

Orquesta NOIS D’OLESA SALES

Delante Casa Consistorial Entoldado Entoldado Entoldado “LA ALIANZA” Entoldado de verano

Orquesta “LA CATALONIA”

Delante Casa Consistorial Entoldado Entoldado Entoldado Terraza “LA ALIANZA” Entoldado de verano

Orquesta “Seyson” de Barcelona

Entoldado “La Alianza” Entoldado Entoldado

La Festa Major a Cubelles

1954

dg15

13 18 23

1955

dl 16

13 19 23

dt 17

tarda 23 19 23 13 17 19 23

dg14 dl 15

dt 16

1956

dc 15

dj 16

13 17 tarda 23 13 19 23 24 14 tarda 23

1957

1958

dj 15

dv 16

13 tarda 23

dv 15

13 19 23

ds 16

13 19 23 tarda 23 13 20 23’30

dg17 1959

13 19 23

ds 15

dg16

13 tarda 23’30

Concierto Concierto Baile de tarde Gran Espectáculo Baile de Noche Concierto Vermouth Gran Baile de Tarde Serenata Gran Baile Baile Gran fin de fiesta Baile Cocktel Gran Baile de Verbena CONCIERTO CONCIERTO ESTUPENDO BAILE SERENATA GRANDIOSO BAILE DE GALA CONCIERTO CONCIERTO BAILE BAILE DE DESPEDIDA CONCIERTO VERMOUT ANIMADO BAILE TRADICIONAL SERENATA GRAN BAILE DE GALA Gran Concierto BAILE Concierto Selecciones de Zarzuelas BAILE DE DESPEDIDA CONCIERTO BAILE DE APERTURA SERENATA MAGNIFICO BAILE DE GALA CONCIERTO VERMUT BAILE DE TARDE BAILE DE DESPEDIDA Concierto Vermut Baile de tarde Serenata Lucido Baile Gran Concierto Vermut Suntuoso Baile Baile de Gala Baile Gran Baile de despedida CONCIERTO BAILE DE TARDE SERENATA GRAN BAILE DE GALA CONCIERTO VERMOUT BAILE LUCIDO BAILE DE DESPEDIDA

185

Sociedad Alianza Pista de baile

Orquesta Windsor

Terraza café Armengol Pista

Orquesta ARTISTICA DEL NOYA

Los Planas de Martorell

Terraza Café Nacional Terraza Café Nacional Entoldado Entoldado Jardín Café Armengol

Café Nacional Entoldado Frente Casas Consistoriales Entoldado Jardines Café Armengol Entoldado Entoldado Terraza Café Nacional

Orquesta ARTISTICA DEL NOYA

Frente Casa Ayuntamiento Entoldado Jardín Café de “L’ANTONET” PISTA DEL ENTOLDADO Terraza Café La Alianza Pista del entoldado Frente Casa Consistorial

ORQUESTA INSPIRACION

Jardín del Café Armengol Entoldado

Terraza Café “La Alianza” Pista del entoldado Frente Casa Consistorial ORQUESTA SAVOY

Jardín del “Café Armengol” Entoldado

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1960

dg14 dl 15

dt 16

13 tarda 23’30 13 19’30 23’30 19 23

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Concierto Vermouth Baile Lucido baile Concierto Vermouth Baile de tarde Serenata Gran Baile de Gala Baile de tarde Baile de noche de despedida

Jardín del “Café Armengol” Entoldado Orquesta “Artística del Noya”

Terraza del Café Nacional Pista del entoldado Frente Casa Consistorial Pista del entoldado

3-19 Balls, orquestres i envelats, època de Joan Albet (1950-1960)

ANY 1961

1962

1963

1964

DIA dg13

HORA 17 19 23

dl 14

19 22’30

dt 15

13 19’30 23 13 19’30 22’30

dc 15

dj 16

13 19’30 23

dv 17

tarda 22’30 23’30

dj 15

13 19’30 23

dv 16

13 19’30 23

ds 15

13 19’30 22’30

dg 16

13 19 22’30

ACTE ORQ. Concierto-Espectáculo magnífico Baile de tarde Serenata Orquesta Lucido Baile Baile Joe Grifoll Gran Concierto-Espectáculo Orquesta Magnífico Baile de despedida Primavera Concierto Vermouth Baile de tarde Gran Baile de Gala magnífico concierto primer Baile de Fiesta Mayor Gran concierto Orquesta Baile de Gala Coimbra Gran Concierto Vermouth Principal Baile (3) Serenata Badalona Orquesta Costa Baile de Fiesta Mayor Azul Lucido Baile de Tarde concierto-Serenata Baile de despedida, concurso Twist magnífico concierto primer baile de Fiesta Mayor serenata gran baile Orquesta APOLO Concierto Vermouth de Barcelona baile Concierto baile de despedida Concierto Vermouth primer baile de Fiesta Mayor selecta serenata Orquesta gran baile de noche PLANAS de concierto Vermouth Martorell baile concierto Baile de despedida

186

LLOC Café Armengol Entoldado frente Casa Consistorial Entoldado Entoldado terraza-pista Estación Servicio terraza Café Nacional

Café Nacional Entoldado Snack-Bar Hostal del Foix Entoldado Café Armengol entoldado Casa Ayuntamiento

terraza Café Nacional entoldado Ayuntamiento entoldado café Armengol entoldado Hostal del Foix Café Nacional magnífico entoldado plaza del Ayuntamiento café Armengol entoldado Hostal del Foix entoldado

La Festa Major a Cubelles

1965

1966

ds 14

20 23

dv 15

13 19 23

ds 13 dg14

nit tarda 23 13 20 23’30

dl 15

1967

1968

dt 15

migdia 19’30 23

dc 16

19’30 23

dj 15

migdia 19’30 23

dv 16

19’30 23

baile de tarde serenata gran baile de noche Concierto vermouth gran baile concierto gran baile de despedida gran sesión de baile gran baile gran Sesión de Baile Concierto-Vermouth baile Serenata magnífico baile de despedida Concierto-Vermouth presentación renombrada orquesta Gran Serenata extraordinario baile de noche baile Gran Baile de final de Fiestas Concierto-Vermouth presentación renombrada orquesta Gran Serenata extraordinario baile de noche Baile Gran Baile de final de Fiestas

Orquesta PLANAS de Martorell

magnífico entoldado delante Casa consistorial entoldado Café La Alianza entoldado entoldado entoldado entoldado

Gran Orquesta Club Virginia

GRAN KURSAL de Barcelona

THE YONDER’S (Barcelona)

Café Sociedad “La Alianza” entoldado frente Casas Consistoriales

Café Sociedad “La Alianza” Entoldado Plaza España frente Casas Consistoriales entoldado

1969 1970

1971

1972

dv 13 ds 14 dg15 ds 12

nit nit 23 22’30

dg13 dl 14 dt 15

22’30 23 22’30

EXTRAORDINARIO BAILE EXTRAORDINARIO BAILE DE DESPEDIDA Gran Baile de Gala baile Gran Baile Gran concierto Gran Baile de Gala Extraordinario Baile Gran Baile GRAN BAILE

Plaza Excmo. Ayuntamiento Plaza Excmo. Ayuntamiento Melodia Campo Deportes Juvenil Friends entoldado VI Angulo Campo Deportes Juvenil Triunfal de Igualada Campo Deportes Juvenil (entoldado camino de Travelin Band Mas Trader) Eduard Group Distorcion VI ANGULO

3-20 Balls, orquestres i envelats, època de Josep Ma. Batet (1961 – 1972)

ANY 1973

DIA ds 11 dg12 dt 14 dc 15

HORA 23 23 nit 22

ACTE extraordinario baile de gala sensacional baile formidable baile gran sesión de baile de despedida

ORQ. Comandos Lily & Tierra Virgen Niza EduardGroup

3-21 Balls, orquestres i envelats, època de Josep Pons, alcalde accidental per la Festa Major de 1973

187

LLOC

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANY 1974

DIA HORA ACTE dc 14 23’30 Gran velada de baile dv 16 23 Selecto baile ds 17 23 Selecto baile dg18 23 Cena Inter-sociedades 1975 dj 14 23’30 Excepcional velada de baile dv 15 23 Selecto baile 1976 dv 13

23’30

dg15

22’30

1977 dv 12

23’30

1978

Excepcional velada de baile Selecto baile

ds 13

Excepcional velada de baile Selecto baile-show

dg14

Gran concierto

Magnífico baile

ds 12

23’30

dg13

Selecto Concierto Lucido baile

dl 14

Magnífica sesión de baile

Gran velada de baile

ORQ. ? Mustang,Bel Sait i Tam Eduard Group Riviere Club Virginia, Ramon Calduch, Caravana MªAngeles y los Iris, Luc Barreto Club Virginia, Ramon Calduch, Janio Marti Riviera, Rudy Ventura y su conjunto Los 5 Ases Blancos, Dekaros Club Cobla-orquesta Montgrins, Luis Aguilé Cobla-orquesta La Principal de la Bisbal Cobla-orquesta La Principal de la Bisbal y SHOWS de los Hermanos Calatrava Cobla Orquesta Internacional MARABU Cobla Orquesta Internacional MONTGRINS y el Show de LA TRINCA DEKAROS-CLUB, T.J.BROWN, LOS CHARROS

LLOC Entoldado Campo de Deportes (camino Mas Trader) Entoldado camino Mas Trader Entoldado camino Mas Trader Entoldado “Hort del Rector” Entoldado “Hort del Rector

Plaza Juan de Salazar Entoldado Entoldado Entoldado

“Zona Social i Polisportiva” “Zona Social i Polisportiva” “Zona Social i Polisportiva”

“Zona Social i Polisportiva”

3-22 Balls, orquestres i envelats, època de Juan Fernández (1973 – 1978)

Les orquestres de Festa Major Per tal d’amenitzar la Festa Major, normalment venia a Cubelles una sola orquestra de renom, que tocava en tots els actes que requerien música: els balls, els concerts, l’Ofici, les sardanes, les cercaviles... S’estava a la vila els dos o tres dies que duraven els actes, i algunes vegades els músics paraven a cases particulars. És el que ens explica el Josep Castellví: Josep Castellví: ...Jo era ben jove, hi havia d’alcalde el Joan Albet, i va cridar tots els caps de família de Cubelles. Tots, i els va dir que si volien fer la Festa Major que es faria, però que si les despeses no sortien, els caps de família se n’havien de fer càrrec. Van respondre que si s’havia de fer Festa Major es posarien tots d’acord, i es va formar una junta amb el Llorenç Avinyó, l’Andreu Planas,... i dels joves van triar el Pere Capdet i a mi. El pare, que havia anat a la reunió, em va dir: - Mira, tu i el Pere Capdet heu d’anar amb els músics a acompanyar-los aquí i allà-... Bé, ens posàrem en marxa amb la Festa Major i l’envelat... i vam trobar l’Orquestra Windsor de Tarragona que ens va sortir tan bé de preu que vam dir, doncs, un dia més. I per estalviar despeses, els de la Comissió ens vam quedar els músics a menjar i dormir a

188

La Festa Major a Cubelles

les nostres cases. Jo me’n recordo que me’n vaig quedar dos, el vocalista i un altre... eren dos germans que es deien Ríos, i una cançó anomenada “Rambla de Tarragona”, que ara torna a tenir èxit, era d’ells.

En aquest quadre es relacionen el nombre de concerts (C) i balls (B) que es van fer cada any, i les orquestres que van tocar:

Josep Ma. Batet

Joan Albet

Josep Marsé

Josep Rovirosa

Juan Fernández

J.P.

ANY 1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961

C ? 6 8 5 5 6 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 4 3 3 3 3 4

B 4 4 6 4 4 4 4 6 4 4 4 4 4 4 6 6 6 4 4 6 4 6 6

1962

1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971

4 4 3 2 3 3 0 0 0

4 4 4 5 3 3 2 2 3

1972

1973 1974 1975 1976

0 0 0 0

4 4 2 2

1977

1978

ORQUESTRA ? Orquesta La Principal de Barcelona Orquesta Tarragona Orquesta Escalas Orquesta Salas Orquesta Sensación, del Vendrell Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona / Los Saturnos (2 balls) Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona Unión Artística de Barcelona Orquesta Nois d’Olesa Sales Orquesta La Catalonia, de Granollers Orquesta Seyson, de Barcelona Orquesta Windsor, de Tarragona Orquesta Artística del Noya Los Planas de Martorell Orquesta Artística del Noya Orquesta Inspiración Orquesta Savoy Orquesta Artística del Noya Orquesta Joe Grifoll / Orquesta Primavera (1 concert i 2 balls) Orquesta Coimbra (2 © i 2 b) / La Principal de Badalona (2 © i 2 b) / Costa Azul (1c i 2 b) Orquesta Apolo, de Barcelona Orquesta Planas, de Martorell Orquesta Planas, de Martorell Gran Orquesta Club Virgínia Orquesta Gran Kursal, de Barcelona The Yonder’s, de Barcelona ? VI Angulo, de Cubelles (Fotografia 14, 15 i 16) Orquesta Melodia / Friends / VI Angulo Orquesta Triunfal d’Igualada (1 © i 1 b) / Travelin Band (Fotografia 17)/ Eduard Group / Distorcion Comandos / Lily & Tierra Virgen / Niza / Eduard Group Eduard Group (2) / Los Mustang, Bel Sait y Los Tamm / Riviere Club Virginia, Ramon Calduch, Caravana / Los Iris, Luc Barreto Club Virginia, Ramon Calduch, Janio Martí / Riviera, Rudy Ventura La Principal de la Bisbal (concert) / 5 Ases Blancos, Dekaros / Orquestra Montgrins / La Principal de La Bisbal Cobla Orquestra Montgrins (concert) / Orquestra Marabú / Orquestra Montgrins 3-23 Les orquestres de la Festa Major de Cubelles

189

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Les desfilades de moda En el període de temps que ens interessa, durant la Festa Major hi ha dos anys que es fan desfilades de moda: els anys 1963 i 1974. La primera s’anuncia en el programa d’actes pel dia 15, dijous, a dos quarts de sis de la tarda: En el local de la Sociedad La Alianza gran desfile de maniquíes de una prestigiosa firma de Barcelona.

I el 1974, dins d’un espectacle que es fa a l’envelat de l’Hort del Rector, també el 15 d’agost, a les 11 de la nit. Les eleccions de “miss” Entre 1972 i 1977, apareixen les eleccions de les “Miss”, que es fan dins d’un ball o d’un espectacle de varietats. La primera elecció es va fer en el ball de gala organitzat pel Club de Futbol Cubelles, el dissabte 12 d’agost de 1972, a l’envelat de l’Hort del Rector (exceptuant l’any 1977, sempre es van fer en aquest recinte). El 1973, el dia 11 a les 11 de la nit, també al ball de gala, “en el transcurso del cual será elegida y proclamada “Miss Verano 1973”. L’any següent es fa amb el “Gran desfile de modelos”. I el 1975 i 1976 durant un ball: Durante el indicado baile se procederá a la elección de “Miss Fiesta Mayor 1975”, pudiendo participar todas las señoritas tanto residentes en la población como de temporada.

Finalment, el 12 d’agost de 1977, en un ball a l’aire lliure fet a la Plaza Salazar, es tria “Miss Fiesta Mayor 1977”.

ANY 1972 1973 1974 1975 1976 1977

DIA ds 12 ds 11 dj 15 dj 14 dv 13 dv 12

MISS Miss Verano 1972 Miss Verano 1973 Miss Verano de Cubellas Miss Fiesta Mayor 1975 Miss Fiesta Mayor 1976 Miss Fiesta Mayor 1977

LLOC Envelat Hort del Rector Envelat Hort del Rector Envelat Hort del Rector Envelat Hort del Rector Envelat Hort del Rector Plaza Juan de Salazar

3-24 Les eleccions de “Miss Cubellas”

Els festivals infantils Els actes de Festa Major dedicats especialment als més menuts apareixen normalment sota la denominació de festivals infantils. Apareixen en el programa d’actes per primer cop l’any 1945. A partir d’aquí, se’n fan els anys 1946, 1947, del 1953 al 1966 (dos) i del 1968 al 1978. L’any 1945, concretament el dijous 16 a les 6 de la tarda hi ha un “Alborozo infantil. En la Plaza de José Antonio, a base de carreras de lentitud en bicicleta, carreras de sacos, “trencar l’olla”, la cucaña, etc”. Per l’any següent s’anuncia un acte similar al mateix lloc i hora. 190

La Festa Major a Cubelles

Alguns dels espectacles dels anys 50 i 60 s’anuncien de la següent manera: “Espléndido festival infantil en el que se repartirán diversos regalos” (1955); “entretenido festival infantil, con repartición de variados obsequios” (1957); “Espléndido Festival Infantil, repartiendo regalos a todos los niños” (1958); “Festival Infantil con elevación de globos, disparo de fuegos japoneses y reparto de premios a los niños” (1959); “Festival infantil, con elevación de globos, disparo de fuegos artificiales y reparto de premios” (1960); i Gran Festival Infantil, con la actuación de renombrados artistas internacionales” (1965).

Pel 1966 n’hi ha dos: l’un amb motiu de la inauguració de la piscina i el restaurant de la urbanització “Mas Trader”, i l’altre en un teatre instal·lat al passeig Bardají: DIA 14, DOMINGO. A las 12 de la mañana, después del Oficio Solemne, en los terrenos de la Urbanización “MAS TRADER” “Gran Festival Infantil” con invitación especial a los niños y familiares de la Villa de Cubellas. Inauguración Oficial de la Piscina y Restaurante. La empresa Eurovent, S.A., pondrá a disposición del pueblo autocares para trasladarse a la Urbanización, efectuándose la salida en la plaza del Ayuntamiento. DIA 15, LUNES. A las 6 de la tarde, Gran Festival infantil en el Teatro instalado en el Paseo de Bardají, actuando grandes figuras encabezadas por Herta Frankel y sus marionetas de TVE.

L’any 1969 el festival infantil va costar 10.000 pessetes53. En el programa de festes es detallen les actuacions: DIA 16, SÁBADO. A las 7 de la tarde, En la Plaza del Generalísimo (Ayuntamiento) Gran Festival Infantil con la actuación del Ballet de la “Academia Nuria” de Gavá Esbart de Nuestra Señora de Brugués KAMPS, extraordinario prestidigitador galardonado internacionalmente MARIO CONTE y “Los polichinelas que hablan con los niños” SALA y CHELE, Super-Payasos. Parodistas mundiales admirados en T.V.E. ANNA, Atractiva joven estrella de la canción melódica. Dirección Artística: Fernando Cassany

Aquesta relació també es repeteix l’any vinent, amb un cost de 10.700 pessetes54: DIA 17, LUNES. A las 5’30 de la tarde, en la Plaza del Caudillo (Ayuntamiento), EXTRAORDINARIO FESTIVAL INFANTIL. Con la actuación del “BALLET DE LA ACADEMIA NURIA” con Rosa Mª Royo, Josefina Jiménez, Montserrat Tamayo y Elena Roca. “SELUYN” ventrílocuo.

“FERCY Y TUNIN”, super-payasos musicales, cómicos parodistas.

“SENYALADA” y sus juegos malabares. “KAMPS”, extraordinario prestidigitador, galardonado internacionalmente.

El 1971, es fa saber el patrocinador de l’acte,”la Caja de Ahorros del Panadés” , fórmula que es repeteix els dos anys següents i el 1975. El 1974: 191

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Gran Festival Infantil en la Plaza del Ayuntamiento, organizado por la Comisión de Festejos. Con las siguientes actuaciones: Titelles l’estaquirot Li’Chang, el diabólico genio de la magia negra Los Martini, superpayasos cómicos-musicales

L’any 1977, es van representar les obres “La Serpentina” i “Bada Badoc”, pel grup “ENLLAÇ” de Ripollet, a l’envelat. I el 1978, hi ha l’actuació de: POLICHINELAS VERGÉS MERY TEXAS (Escenas del Oeste) SEBER (el más joven Ventrílocuo de Europa) VILAJOSANA (el mago del guante blanco) GOTTY and GOTTY Jr. (Super payasos musicales)

Normalment, aquests espectacles infantils es fan sempre el darrer dia de la Festa Major, el 16 o el 17 d’agost. Pel que fa a l’hora, sempre és per la tarda, entre les 5 i les 7. Pel que fa al lloc, hi ha una colla d’anys que no s’especifica, i al llarg del temps ha anat canviant: la plaça de la Font, la plaça de la Vila, els diferents envelats, els jardins del Grecos, el passeig Bardají, l’Hort del Rector i el Polisportiu.

ANY 1945 1946

DIA dj 16 dv 16

HORA 18 18

ACTE Alborozo infantil Gran Festival Infantil

1947

ds 16

18:30

Gran festival infantil

1953

dl 17

Juegos infantiles

1954

dl 16

Gran Festival Infantil

1955

dt 16

Espléndido Festival Infantil

1956

dj 16

Festival infantil

1957

ds 17

entretenido Festival infantil

1958

dg 17

17:30

Espléndido Festival Infantil

LLOC Plaza de José Antonio Plaza José Antonio

En el entoldado

1959

dl 17

Festival Infantil

1960

dt 16

17:30

Festival infantil

1961 1962

dc 16 dv 17

18 17

Festival infantil Gran Festival Infantil

1963

ds 17

Gran Festival Infantil

1964 1965

dg 23 dl 16

19 19

Gran Festival Infantil Gran Festival Infantil

1966

dg 14 dl 15

12 18

Gran Festival Infantil Gran Festival infantil

1968

ds 17

18:30

Gran Festival Infantil

1969

ds 16

Gran Festival Infantil

1970

dl 17

17:30

1971

dl 16

Extraordinario Festival Infantil Gran Festival Infantil

192

en la plaza frente al Ayuntamiento frente a la Casa Rectoral en el Campo de Deportes Parroquial en los jardines de “Grecos” en los terrenos de la Urbanización “Mas Trader” en el Teatro instalado en el Paseo de Bardají en el entoldado en la Plaza del Generalísimo (Ayuntamiento) en la Plaza del Caudillo (Ayuntamiento)

La Festa Major a Cubelles

1972

dg 13

Gran Festival Infantil

1973

dl 13

Gran Festival Infantil

1974 1975

ds 17 dg 17

19 17

1976

dl 16

1977

dl 15

1978

dl 14

Gran Festival Infantil Gran Festival Infantil Extraordinario Festival Infantil Extraordinario festival infantil Extraordinario festival infantil

en la Plaza del Ayuntamiento en el entoldado habilitado en el lugar de costumbre en el recinto del Entoldado en la â&#x20AC;&#x153;Zona Social i Polisportivaâ&#x20AC;?

3-25 Els festivals infantils

193

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX FOTOGRÀFIC

3-3-1 Ballada de sardanes de la Festa Major de 1942 a la Plaza José Antonio (de la Font). (Horro-Foto)

3-3-2 La mateixa ballada de sardanes (Horro-Foto)

194

La Festa Major a Cubelles

3-3-3 El Ball de Gitanes de Vilanova, a la cruïlla dels carrers del Mig i de l’Església, anys 50 (Foto Cuyàs)

3-3-4 L’esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955 D’esquerra a dreta: Blanca Ferrer, Margarita Lleó i Carme Bertran. A primer terme, Jofre Vilà

195

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-5 L’esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955 Hi veiem a Margarita Lleó i Trini Carbó

3-3-6 Ball de 1956. Al centre de la pista veiem d’esquerra a dreta, Joan Rovirosa, Margarita Lleó i Joan Urpí, M. Salut i Emili Freixas (Horro-Foto)

196

La Festa Major a Cubelles

3-3-7 Ball del 15 d’agost de 1956. Salvador Fonoll i Margarita Lleó (Horro-Foto)

3-3-8 Ball del Ram a l’envelat de 1956. Margarita Lleó i Joan Urpí (Fotografia Jorge Mas Morando)

3-3-9 Ball de 1957. Margarita Lleó i Roman Bertran (Fotografia Jorge Mas Morando)

197

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-10 Ball de 1957. De dreta a esquerra: Margarita Lleó, Roman Bertran, Pere Gelabert, Rosa Ma Escardó, Jaume Fonoll i la seva xicota, Joan Gómez i Alejandra (Fotografia Jorge Mas Morando)

3-3-11 Joan Lleó subhastant la toia al ball de 1956. La nena és Ma Àngels Ivern (Horro-Foto)

198

La Festa Major a Cubelles

3-3-12 El grup que va comprar la toia l’any 1956. D’esquerra a dreta: Anton Fonoll, Alejandra, Jaume Fonoll, Paulina, Roman Bertran, Rosa Ma Escardó, Pere Gelabert, Loli Torres, Miquel Fontanals, Margarita Lleó i Salvador Fonoll. (Horro-Foto)

3-3-13 La subhasta de la toia l’any 1958 amb Joan Lleó. (Horro-Foto)

199

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-14 Actuació de VI Angulo a la sala de L’Aliança. Baix, Ferran Romeu; bateria, Pere Magaña; cantant, Xavi (“Quicu”) Costa; guitarra solista, Josep Ma Borrell; rítmic, Josep Ma Ventura

3-3-15 Components del grup VI Angulo davant la font de Mas Trader. La fotografia correspon a una sèrie preparatòria per a un cartell

200

La Festa Major a Cubelles

3-3-16 El grup VI Angulo en un racó del nucli antic de Cubelles. La fotografia també es va fer per a un cartell

3-3-17 El grup Travelin Band, la majoria dels seus components havien format part de VI Angulo. Continuen Pere Magaña, Josep Ma Borrell, Xavi Costa” Quicu” (ara com a guitarrista) i Ferran Romeu. Esteve José s’integra amb l’orgue i Manuel Donaire com a cantant. (3r i 6è, d’esquerra a dreta)

201

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX DOCUMENTAL

3-3-1 Proposta de direcció de l’esbart al mestre Jofre Vilà de Sitges i establiment de quotes per als components. Acta del 7 de desembre de 1953

202

La Festa Major a Cubelles

3-3-2 Acta del 2 d’agost de 1954 on s’acorda posar el nom de “Santa Ana” a l’esbart del Centre Catequístic

203

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-3 Programa del festival de dansa del 13 d’agost de 1955

204

La Festa Major a Cubelles

3-3-4 i 3-3-5 Rebut i â&#x20AC;&#x153;Mandamiento de Pagoâ&#x20AC;? dels focs de la Festa Major de 1958

205

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-6 Factura dels focs de 1962. Pirotècnia “ESPINOS”

206

La Festa Major a Cubelles

3-3-7 Relació de membres (homes) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”

207

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-8 Relació de membres (dones) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”

3-3-9 Comptes de Pablo Aviñó Riera per les despeses degudes al convit fet a les autoritats l’any 1947. (També reflectit en el “Libramiento núm. 156” d’aquest any)

208

La Festa Major a Cubelles

3-3-10 Programa dels actes de Festa Major organitzats pel Club Futbol Cubellas lâ&#x20AC;&#x2122;any 1970

209

ยกFIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-11 Actes de la Festa Major de 1972 organitzats pel Club Futbol Cubellas

210

La Festa Major a Cubelles

3-3-12 Drets dâ&#x20AC;&#x2122;autor pels balls de la Festa Major del 1939

211

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-13 Rebut de les despeses de la primera o segona Festa Major

3-3-14 “Libramiento” ordenant el pagament d’aquest rebut referent a la Festa Major de 1939 o 1940. El pagament es fa el 15 de setembre de 1940 (És possible que les despeses de 1939 siguin sols de les festes de Nadal)

212

La Festa Major a Cubelles

3-3-15 Plànol de la distribució de les taules a l’envelat de l’Hort del Rector, Festa Major 1976 (Dibuix de Miquel Padreny)

3-3-16 Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per balls amb pista i taules. (Dibuix de Miquel Padreny)

213

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-3-17 Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per espectacles amb fileres de cadires (Dibuix de Miquel Padreny)

214

La Festa Major a Cubelles

NOTES

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra, 19391960, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, pàg. 276

Olivé, Àngel i Garcia, Xavier. La secció folklòrica de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, 1985, pàg. 26

La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959

Els sardanistes es posen per parelles, l’una darrera de l’altra, i entren a la plaça saltant

Sardana enrevessada, difícil, en la què el compositor lliga el final d’una tirada amb el començament d’una altra, i que al comptador li pot passar desapercebut el tiratge just. Les sardanes revesses són sempre destinades a concursos. La dificultat està en encertar els tiratges precisos de la sardana, no en el repartiment ni en la dansa. Les millors sardanes, Barcelona, Editorial Millà, 1958

Sardana en la qual tots els balladors es posen en una única rotllana

Comptes Municipals any 1970, carpetes 271 i 285. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1974, carpeta 198. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1975, carpeta 201. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1976/3, carpeta 204. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1975, carpeta 201. Arxiu Municipal de Cubelles

Grau i Martí, Jan: Gegants. Barcelona, editorial Columna, 1996

Correspondència específica, carpeta 166. Notificació del 28/7/55. Arxiu Municipal de Cubelles

Per exemple, per portar els gegants per la Festa Major, l’any 1969 es van pagar 1.600 pessetes; el 1973, 1.200; el 1974, 1.400; el 1975, 1.500; el 1976, 2.500, el 1977, 4.500 i el 1978, 6.000. Aquestes quantitats eren pagades al cap de colla, que les repartia entre els portants. Els caps de colla que apareixen en aquests anys són: Ramon Granell, Salvador Fonoll, Diego Martínez, Joan Martínez, Bartolomé Cuenca i Joan Llevadies. (Comptes municipals, anys 1969 i 1973 - 1978, Arxiu Municipal de Cubelles)

Comptes Municipals any 1971, carpetes 286-299, ordre de pagament núm. 268, Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1972, carpeta 288, ordre de pagament núm. 305. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1973, carpeta 193, ordre de pagament núm. 324. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1974, carpeta 198, ordre de pagament núm. 525. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1975, carpeta 201, ordre de pagament núm. 353. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1976/3, carpeta 204, ordre de pagament núm. 413. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1977/3, carpeta 207, ordre de pagament núm. 472. Arxiu Municipal de Cubelles

Varen venir els Bordegassos de Vilanova, que encara no feia quatre mesos que actuaven. Ho van fer en tren, i van cobrar 3.000 pessetes per l’actuació, 80 viatges a 12 pessetes, i

215

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1.500 per les gralles. En total, 5.460 pessetes. Comptes municipals any 1972, carpeta 288, ordre de pagament núm. 305. Arxiu Municipal de Cubelles Els Castellers de Vilanova, Colla de Mar, van cobrar 8.000 pessetes. Comptes municipals any 1973, carpeta 193, ordre de pagament núm. 324. Arxiu Municipal de Cubelles

Diari de Vilanova núm. 1465 (II època), del 23-8-1975. La colla de Mar de Vilanova va fer dos pilars de 4, un caminant i un per sota, el 3 de 6 net i el 2 de 5 net. (Castells en les festes majors, crònica signada per Terç i agulla). Comptes municipals any 1975, carpeta 201, ordre de pagament núm. 353. Arxiu Municipal de Cubelles

Diari de Vilanova núm. 40 (III època), del 2-9-1978

Ídem. núm. 1417 (II època), del 24-8-1974. La colla de Mar de Vilanova carregà i descarregà el 4 de 6 net, pilars de 4 i castells de 5 nets. (Crònica castellera, signada per Pilar de Dos)

Comptes municipals any 1974, carpeta 198, ordre de pagament núm. 525. Arxiu Municipal de Cubelles

El ball de diables de Vilanova va cobrar 6.000 pessetes. Comptes municipals any 1976/3, carpeta 204, ordre de pagament núm. 413. Arxiu Municipal de Cubelles

El ball de diables de Vilanova va cobrar 8.000 pessetes. Comptes municipals any 1977/3, carpeta 207, ordre de pagament núm. 472. Arxiu Municipal de Cubelles

Van venir les colles de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (gralles, bastons grans i petits, falcons, cercolets, drac i pastorets que van cobrar conjuntament 83.000 pessetes, i els diables, 14.000). Comptes municipals, any 1978/3, carpeta 210, ordre de pagament núm. 442. Arxiu Municipal de Cubelles

Comptes Municipals any 1971, carpetes 286-299, ordre de pagament núm. 268. Arxiu Municipal de Cubelles

Comptes Municipals any 1972, carpeta 288, ordre de pagament núm. 305. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1973, carpeta 193, ordre de pagament núm. 324. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1974, carpeta 198, ordre de pagament núm. 525. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1975, carpeta 201, ordre de pagament núm. 353. Arxiu Municipal de Cubelles

Llibre d’Actes del Centre Catequístic Parroquial, 3/8/1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

Llibre d’Actes del Centre Catequístic Parroquial, 2/8/1954. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 5/7/1955. Arxiu Parroquial de Cubelles

Rocha i Serra, Joan Josep. La Festa Major de Sitges. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 1997. Pàgs. 117 i 118

Comptes Municipals any 1958, carpeta 187. Arxiu Municipal de Cubelles

Llibre d’Actes del Centre Catequístic, 6/8/1951. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 4/8/1952. Arxiu Parroquial de Cubelles

ídem. 3/8/1953. Arxiu Parroquial de Cubelles

La Creu de la Masia és una obra de Frederic Soler i Hubert, àlies Serafí Pitarra. Evidentment, hi ha una confusió entre autor i Josep Mª de Sagarra, de qui s’interpretaren obres altres anys

La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959

216

La Festa Major a Cubelles

Entrevista a Lluís Pineda del 23-7-2002

Entrevista a Josep Marsé del 17-4-2002

Entrevista a Enriqueta Rosell del 28-5-2002

Entrevista a Josep Castellví del 5-6-2002

Entrevista a Joan Imbernón del 10-5-2002

L’any 1967, l’envelat de la Plaça dels Pobles d’Espanya va costar 34.613 pessetes. Comptes municipals any 1967, carpeta 282, ordre de pagament núm. 387. Arxiu Municipal de Cubelles

L’any 1974, a l’Hort del Rector es va instal·lar una carpa de 32 x 15 x 4 metres, dels dies 14 al 18 d’agost, amb un cost de 95.446 pessetes. L’any següent, en va costar 165.400; el 1976, 185.000 i el 1977, 203.000 (Comptes municipals anys 1974 – 1977, carpetes 198, 201, 204 i 207, mandamientos de pago núms. 610, 396, 471 i 471 respectivament. Arxiu Municipal de Cubelles)

Comptes municipals any 1969, carpetes 192-284, ordre de pagament núm. 338. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1970, carpetes 285, ordre de pagament núm. 254. Arxiu Municipal de Cubelles

217

La Festa Major a Cubelles

3.4. ELS ACTES ESPORTIUS I CULTURALS En els programes de Festa Major, tots els actes estan relacionats junts fins que l’any 1946 es comença a fer la distinció entre els religiosos i els festius o populars; i no és fins l’any 1973 que els actes esportius mereixen un tracte diferenciat, separant-los dels populars. En aquest apartat, a més dels actes estrictament esportius, també n’hi figuren d’altres com són les proves d’habilitat o gimcanes de bicicletes (per petits i per grans), i les automobilístiques. Finalment, els anys 1977 i 1978, sota la denominació d’actes esportius i culturals, s’hi afegeix el concurs de pintura ràpida. D’altra banda, veiem que no hi ha cap acte esportiu o cultural anunciat a l’època de l’alcalde Josep Rovirosa, si bé ja es van fer competicions de tir al plat a partir de 1943. El primer acte cultural serà el concurs de fotografia, el 1958, el mateix any en què hi ha una prova d’habilitat, la gimcana motociclista. 3.4.1. ACTES ESPORTIUS Veurem que, en principi, a la primera mitja dècada dels 40 als programes d’actes no en surt cap. A partir del 1945 s’esmenta el tir al plat (encara que ja se celebrava abans, com explicarem), a principis dels 50 apareixen el ciclisme i una mica més tard el futbol, coincidint amb la desaparició del tir al plat, que es tornarà a fer els anys 60 i 70. El bàsquet, l’handbol, el motociclisme, els escacs i els esports marítims ja vindran amb els anys 70. En principi, ens basem en els programes de la Festa Major, però mirant en els Comptes Municipals les despeses per premis (copes i trofeus), hem trobat que de vegades aquests actes es van celebrar sense haver estat anunciats prèviament. De tant en tant sortiren programes de mà, o algun full inserit en el mateix programa, anunciant actes que es deurien organitzar a última hora, quan el programa oficial de festes ja estava imprès, cosa que el fa molt més difícil d’aconseguir. El tir al plat El primer esport que apareix en els programes de Festa Major és el tir al plat, l’any 1945. Però està clar que ja se’n va fer almenys els dos anys anteriors, segons les factures de les copes que va pagar l’Ajuntament: la primera, del 10 d’agost de 1943, a l’Orfebreria Sans, del carrer Aviñó de Barcelona, una copa que va costar 166,50 pta. (el manament de pagament es va fer el 8 d’octubre, a compte del capítol 18, Imprevistos, del pressupost ordinari del mateix any1). (Document 1). L’any següent, es pagaren 117 pessetes a Agustín Arraut, de Vilanova, per una copa para el Tiro al Pichón ? (era Tir al Plat)2. I ja el 1945, s’anuncia per al dia 15, a dos quarts de 5 de la tarda, amb una copa que va costar 181 pta. : Grandioso concurso de TIRO AL PLATO, disputándose sendas copas entre los selectos concursantes.

Aquest any ja era alcalde Josep Marsé3, gran amant de la caça, per la qual cosa ell també era tirador: - Josep Marsé: ...i a Vilanova també hi havia un alcalde que ho era, de tirador...4

219

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

- Venia gent de fora a competir? - J. M.: Sí, home, ja ho crec! Llavors hi havia una gran afecció, hi havia poca diversió d’aquest tipus, i tampoc no hi havia cèntims... Segons a qui no li donàven la llicència, a un paio que tenia una mica de tendència –diguéssim- terrorista, ja no li donaven... - I, on es feia? - J. M.: Allà al costat de la pineda del darrera d’on ara hi ha el Poliesportiu, ens posàvem sota dels arbres per no tenir tanta calor...

De 1943 a 1952 es va celebrar de manera continuada, reapareixent en els actes de Festa Major l’any 1962 fins el 1966. Després n’hi va haver el 1969 i el 1970 i, a partir de 1974, cada any fins el 1978. Els programes de Festa Major sempre anunciaven aquestes competicions de manera similar al que hem pogut llegir per l’any 1945. Sobre les copes i els trofeus lliurats, destaquem les següents informacions: El 1946, la copa de l’Ajuntament va costar 235 pts, es va comprar a Casa Carlitos, de Vilanova, i no es va pagar fins un any després5. Aquest comerç s’anunciava en el programa del mateix any, com a Perfumería, Armería, Arts. Fotográficos, Cuchillería, Explosivos y Arts. regalos. El 1948 l’Ajuntament va comprar un trofeu de 187 pts6. I el 1949, es va fer un programa de mà, on es detallaven totes les tres tirades, els premis i les notes de l’organització. (Documents 2 i 3). Estava imprès als Talleres Gráficos J. Soler, de Vilanova, i portava publicitat de la casa Carlitos, també de Vilanova. La copa lliurada per l’Ajuntament va costar 200 pts7. També dels anys següent sabem els preus d’alguns premis, els quals trobem indicats en el quadre 3-26 . El 1962, els cinc primers classificats són: José Marsé, Esteban José, Antonio Martínez, Pedro Fusté i Antonio Gelabert, segons es relaciona en el programa de Festa Major del 1963. (Fotografies 1 i 2). L’any 1965 es varen pagar a la Federació de Tir al Plat 150 pessetes pels drets d’autorització del concurs de la Festa Major8. Aquest any va estar organitzat per Armería FONT. El 1968, no surt anunciat en el programa, però hem trobat una factura d’uns cartells que es van imprimir per anunciar-lo, a Gráficas Navarra, i que van costar 400,53 pts9.

ALCALDE

ANY

DIA

HORA

Josep Rovirosa

1943

166,50

Josep Marsé

LLOC

PREU COPA AJT. (PTA)

1944

117

1945

dc 15

16.30

181

1946

dj 15

16.30

235

1947

dg 17

16.30

1948

dl 16

16.30

187

1949

dg 14

200

220

La Festa Major a Cubelles

Joan Albet

1950

dg 13

23510

1951

dg 12

31011

1952

30012

1962

dc 15

1963

dg 18

dg 16

1964

Josep Ma. Batet

1965

1966

16 17

3.061 (1 pel tir al plat i 2 pel concurs fotogràfic)

16 16

6.310 (junt amb el concurs fotogràfic i la gimcana de cotxes)

1968

1969 1970

dg 17 dg 16 dj 15 (general) dv 16 (local)

17 17.30

Passeig Marítim Sector Bardají

10 16

Sector Bardají

1975

dg 17

Sector Bardají

1976

ds 14

Sector Bardají

1977

dl 15

Sector Bardají

1978

dg 13

Sector Bardají

1974 Juan Fernández

General: dg 15 Local: dl 16 Local: dg 14 General: dl 15

1.225 (2 de tir al plat i 1 pel concurs fotogràfic) 1.400 (junt amb el concurs fotogràfic)

700 765

3-26 Les competicions de tir al plat

Boxa El 1946 s’anuncia una vetllada amb dos combats de boxa: Día 14.- A las 11 de la noche, actuarán en números de Atracciones y Bailes los inmejorables artistas... .- A continuación, dos combates de Boxeo de la máxima emoción: FERRER – A. IVERO y ALOMA – TERUEL.

Però el Josep Marsé ens va manifestar que aquesta vetllada no s’havia arribat a fer, perquè no s’havien venut entrades... Ciclisme De carreres ciclistes se’n varen fer, segons els programes de Festa Major, els anys 1953, 54, 61 i 74. Ara bé, el 1950 es va fer un pagament de 50 pessetes per part de l’Ajuntament a D. José José Ferrer, por gastos de la carrera ciclista de la Fiesta Mayor13, (Document 4) i el 1952 un altre de 75 pts a la mateixa persona, com a Donativo carrera ciclista Fiesta Mayor14. Veiem en el programa d’actes del 1953 (que en realitat és un sol full): Día 15: A las ocho y media de la mañana: CARRERA CICLISTA COMARCAL, organizada

221

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

por la Comisión de Fiestas de esta villa, otorgándose varios premios. Detalles en programas aparte.

En el programa de mà (Document 5), s’especificava que era per a ciclistas aficionados, i que es farien 4 voltes a un circuit entre Cubelles i Vilanova, amb un total de 40 km, i es detallaven els premis fins el desè classificat. Com a subvenció per part de l’Ajuntament es pagaren també a J. José Ferrer 75 pts.15 El 1954 es va celebrar a les 5 de la tarda i l’any següent també se’n devia fer, ja que hi ha una aportació per part de l’Ajuntament de 100 pts per a premis de ciclismo y fútbol16. I ja no en tenim més notícies fins el 1961: Gran Carrera Ciclista, en el nuevo circuito recientemente pavimentado, disputándose una magnífica copa donada por el Excmo. Ayuntamiento.

D’altra banda, l’any 1972 es fa un competició de ciclocrós: DIA 16, MIERCOLES, A las 10 horas, Gran Ciclocrós para juveniles y amateurs, dicha prueba se efectuará en las calles colindantes a las Escuelas Nacionales.

El 1974, la Peña Maricel de Sitges va organitzar una carrera per a juvenils i veterans, al Sector Marítim. L’Ajuntament de Cubelles va pagar 15.771 pts, de despeses d’organització17. En aquesta taula veiem quan es van celebrar les competicions ciclistes, la modalitat i el preu dels trofeus pagats per l’Ajuntament:

ALCALDE

ANY

DIA

HORA

MODALITAT

1950

1952 Joan Albet

1953

ds 15

8:30

Comarcal. Aficionados

1954

dt 17

Local

Juan Fernández

75 100 (junt amb futbol)

1955 Josep Ma. Batet

PREU COPA AJT. (PTA)

1961

dl 14

1972

dc 16

Ciclocrós, para juveniles y amateurs

1974

dg 18

Juveniles y veteranos

15.771 (cost organització)

3-27 Les curses ciclistes

Futbol En els programes de Festa Major apareix el futbol l’any 1953, torna a anunciarse del 1959 al 1961, i a partir del 1967 fins 1978 ininterrompudament. Deixant de banda aquests anys, també tenim notícies de partits celebrats l’any 1955, i el 1964, de juvenils. A futbol s’hi havia jugat a diversos llocs: a sota del Castell, a les Eres del Coca, 222

La Festa Major a Cubelles

al camp del Víctor, a l’Hort del Rector, al camp de les Canyes i al Poliesportiu. Hi va haver alguns anys que no hi havia cap camp per jugar, i això va fer que no es disputessin partits de Festa Major entre els anys 1962 i 1966.18 Tal i com dèiem, el futbol com a acte de Festa Major, s’anuncia per primer cop l’any 1953, el dia 16 a les 4 de la tarda: GRAN PARTIDO DE FUTBOL. Programas aparte. En aquesta època el camp de futbol estava a les Eres del Coca, prop del camí de l’Estació, entre la carretera i la via. El Lluís Pineda19 ens diu: -...era un camp de rostoll, amb unes oliveres, i que va ser el primer camp de futbol que va haver-hi a Cubelles després de la guerra. Abans de la guerra civil es jugava en un que hi havia sota d’on ara hi ha la casa de la Fundació Estapé, tocant a la via del tren per la part de muntanya. Hi havia una barraca, i un rètol que deia Estadi, era un camp de Tercera Divisió amb uns vestuaris enormes. L’equip de futbol portava samarretes de ratlles verdes i carabasses, amb el coll en punxa.

L’any 1955 es pagaren 100 pts per les copes de futbol i tir al plat20. El partit es va jugar el 17 d’agost al camp de les Eres. (Fotografia 3) i, el 1959, es va fer la inauguració d’un nou terreny de joc: Sábado, día 15. A las 6 de la tarde, INAUGURACIÓN DEL TERRENO DE JUEGO, gentilmente cedido por el Sr. Travé en la nueva ampliación del “Barrio de la Creu”, para la celebración del ESPECTACULAR PARTIDO DE FUTBOL entre el equipo local y el Club de F.C.Pescadores Berkel, de Villanueva, disputándose la copa del Magnífico Ayuntamiento.

Ens comenta el Joan Imbernón21: - Joan Imbernón: Aquest camp era el del Víctor, però només va durar dos anys, perquè en els terrenys on estava es va començar a edificar. Va haver-hi uns anys sense futbol, perquè es va anar a l’Hort del Rector, però allà només hi podien jugar els petits, era un camp molt petit, i no s’hi podien fer ni els partits de Festa Major.

En aquest partit d’inauguració del camp de joc, el Cubelles va guanyar per 2 a 1 als pescadors de la Berkel, i els juvenils també van vèncer els estiuejants per 3 a 2.22 L’any vinent s’anuncien dos partits, el dia 15 a les 5 de la tarda i el dia 16 a 2/4 de 5. Del primer no se’n diuen els contrincants, i pel que fa al segon: Interesante partido de fútbol entre juveniles C.D.Veraneantes – C.F.Cubellas, en el que se disputará una copa del Excmo. Ayuntamiento.

Per al futbol, l’Ajuntament va comprar tres copes, una de 200 pts i dues de 12523. El 1961 també es va jugar un partit de Festa Major al camp del Víctor (Fotografia 4) i, el 1964, s’habilità com a terreny de joc l’Hort del Rector, però era molt petit i només s’hi van fer partits d’infantils i juvenils. (Fotografies 5, 6 i 7). Es van tornar a fer partits per la Festa Major el 1967, i a partir d’aquesta data ja n’hi ha cada any: DIA 15, MARTES. A las 5,30 de la tarde, Interesante encuentro de presentación oficial

223

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

del equipo que disputará el próximo campeonato de aficionados, “Afiliado a la Federación Catalana de Futbol” entre C.D.SALOMÓ y C.F.CUBELLAS. Trofeo del Ilmo. Ayuntamiento de Cubellas para el ganador y Trofeo PHILIPS de consolación. NOTA: En este encuentro, se rendirá sentido homenaje a los jugadores de esta Villa, Salvador Fonoll, Juan Imbernón y Pedro Gelabert, a los que se hará entrega de un banderín del Club.

En l’entrevista amb el Joan Imbernón, tot comentant unes fotografies, (8, 9, 10 i 11), ens va manifestar: - Joan Imbernón: El Club de futbol Cubelles es va federar l’any 1967. A partir d’aquí, podríem dir que ja és oficial. - Aquest any et van fer un homenatge al futbol, surt en el programa de Festa Major... - J. I.: Sí, mira com plorem... Jo, el Pere Gelabert i el Salvador Fonoll. - I perquè va ser aquest homenatge? - J. I.: Tots tres havíem de seguir jugant, però va sortir en una normativa de la federació que no podia jugar ningú que tingués més de 28 anys en els nous equips, per donar oportunitats als jugadors més joves. Jo en tenia 29, i els altres dos, 30. - Això era en la categoria d’afeccionats? - J. I.: Sí, afeccionats... tots els estiuejants em van fer una placa que encara la tinc, perquè jo era el seu entrenador... Aquest és el primer equip del Cubelles, per la Festa Major, el 15 d’agost, el dia que ens vam retirar... - I aquest camp, és a la part de baix de la carretera, al costat de la Riera? - J. I.: Exactament, on ara hi aboquen terres... - Com en deien, d’aquest camp? - J. I.: El camp de les canyes, perquè el vam tancar amb un canyat. L’any 1966 era un camp de fesols, els vam comprar per 3000 pessetes, vam fer el camp, les porteries i vam començar amb un campionat en què hi van participar el Cunit, el Segur, el Banyeres, el Santa Oliva, l’Arboç, el Calafell i el Cubelles... fins 8 o 10 equips, i a partir d’allí vam començar a fer passos per federar-nos. Això va ser el 1967, amb l’Alfonso Pedro de President, el Joan Fernández de Secretari, el pare del Cases, el Sr. Pons del Foix, el Manolo Martínez de les Salines, i per sort o per desgràcia, encara dura... El primer equip l’any 1980 va desaparèixer i només va quedar el juvenil....

Parlant amb el Lluís Pineda sobre els camps de futbol ens confirma que el primer camp oficial després de la guerra va ser aquest: - Lluís Pineda: Després de la guerra estem sense camp oficial fins el 1967. El 1966 es parla amb el Batet i es demana jugar al camp d’aquí baix per jugar un torneig de la zona de Calafell, com un Primavera de Vilanova, hi juga la Bisbal, el Llorenç...i després d’aquest any ens ajuntem a l’Aliança tots i decidim federar l’equip i crear el Club de Futbol Cubelles. I el Batet diu que sí, i fem el camp i traiem el primer equip del Cubelles. En el campionat del 66 jo vaig ser l’entrenador. - Tu eres l’entrenador?

224

La Festa Major a Cubelles

- Ll. P.: Sí. Els dos nois més joves que s’hi van incorporar van ser el Tato i el Vidal. Eren els dos més joves que hi havia a l’equip. Els altres eren tots a partir de 17 anys, i aquests en tenien 12 i 14, el Tato tenia una llesca... I a partir d’aquí es crea el Club de futbol Cubelles, a l’Aliança, i surt l’Alfonso Pedro de president, el Joan Fernández de secretari, el Cases, jo... i aquí és quan fitxem el Campos, necessitàvem un entrenador...

L’any 1968 torna a venir a jugar contra el Cubelles l’equip del Salomó (poble d’on és l’alcalde Josep Ma Batet): DIA 15, JUEVES, A las 17’30, Gran encuentro de Fútbol entre C.D.SALOMÓ y C.F.CUBELLAS. Trofeo del Ilmo. Ayuntamiento de Cubellas para el ganador, y Trofeo PHILIPS de consolación. Este encuentro será en homenaje a nuestros jugadores locales por la brillante temporada últimamente realizada en los dos últimos Torneos de Aficionados, clasificándose subcampeones de los mismos.

El 1969 ve un equip del R.C.D.Español, (que torna els anys 1973 i 1977), disputantse com en els anys anteriors Copa de l’Ajuntament per al guanyador i una de Philips per al perdedor. En aquest partit es fa un homenatge a Manuel Luz de Campos, Director Tècnic del Cubelles, i la sacada d’honor la fa la nena Ana-Rosa Gelabert Escardó. Lluís Pineda ens explica el perquè va venir aquest equip a Cubelles: - El 69 va venir l’Espanyol, tu te’n deus recordar, oi? - Ll. P.: Sí, va ser pel fitxatge del Marín. - Què vol dir això del fitxatge del Marín? - LL. P.: era un nano que teníem aquí. El club es va fundar el 67, i el 69 teníem el Campos d’entrenador, Don Manuel Luz Campos, i va ser el fitxatge del Marín, un noi que és cambrer o cuiner ara, jugava amb la Geltrú i el va fitxar el Cubelles, i després l’Espanyol. Quan el van fitxar, va venir l’Escoda, un directiu de l’Espanyol, i van venir a casa.

Altres anys vingueren de la comarca o de les rodalies: Calafell, el Vendrell, la Geltrú, Vilanova, l’Arboç, Ribes, i el 1971, un equip del Barça juvenil. El 1975 es comencen a fer competicions de Futbol Sala per als nens, que duraren fins el 1977, a les instal·lacions de les Escoles Nacionals del Passeig Vilanova. L’any 1977 ja es va jugar en el nou camp de futbol de la Zona Social i Polisportiva.

Joan Albet

ALC.

ANY

DIA

HORA

1953

dg 16

1955

dc 17

1959

ds 15

1960

dl 15 dt 16

17 16:30

PREU COPA AJT. (PTA)

CAMP

EQUIP CONTRARI

Eres del Coca 100 (junt amb el tir al plat)

Eres del Coca del Víctor

F.C.Pescadores Berkel

Una de 200 i dues de 125

del Víctor del Víctor

C.D.Veraneantes

225

Josep Ma. Batet

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1961

dl 14

1967

dt 15

17:30

les Canyes

C.D.Salomó

1968

dj 15

17:30

les Canyes

C.D.Salomó

1969

dv 15 ds 15 dg 16 dg 15 dg 15 dg 13 dt 15

17 17:30 17:30 16 17:30 16:30 17

les Canyes les Canyes les Canyes les Canyes les Canyes les Canyes les Canyes

R.C.D.Español C.F.Cunit SELECCIÓN REGIONAL V.C.Barcelona (juvenil) U.D.Calafell V.D.Calafell Vendrell

1973

dg 12 dt 14 dc 15

17 16:30 17

les Canyes les Canyes les Canyes

C.F.Villanueva U.D.Geltrú (juveniles) R.C.D.Español

1974

dj 15 dj 15 dv 16

16:30 18 18

les Canyes les Canyes les Canyes

1975

dv 15 ds 16 ds 16 dg 17

18 18 18:30 18

les Canyes Escoles les Canyes les Canyes

ds 14 dg 15 dl 16 dg 7 ds 13 dg 14 dl 15

15:30 18 17 17 17 17 18

les Canyes les Canyes Escoles Escoles Polisportiu Polisportiu Polisportiu

dg 13 dt 15

17 18

Polisportiu Polisportiu

1970 1971

José Pons

1972

Juan Fernández

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1976

1977

1978

del Víctor

1100 575

4.220 (junt amb bàsquet femení)

San Clemente C.F. (juvenil) C.F.Villanueva Selección Regional (veteranos) Categoría Titular “FUTBITO” o (FUTBOL SALA) (preescolar y alevín) C.F.Arbós (juveniles) Veteranos C.D.Ribas (juvenil) Categoría Titular Futbol Sala FUTBITO (preinfantil) Juvenil R.C.D.Español Veteranos Titular juvenil Extraordinario partido de futbol de fiesta mayor

3-28 Els partits de futbol jugats per la Festa Major, els horaris i els rivals, així com, en alguns casos, el cost de les copes comprades per l’Ajuntament

Tennis de taula Les competicions d’aquest esport es feren els anys 1957, 58, 59, 77 i 78 L’any 1957 es va fer una competició entre els equips del SEU de Vilanova i l’equip de Cubelles, i un campionat per a jugadors locals: MIERCOLES, DIA 14, A las 7 de la tarde, en la sociedad “La Alianza”, TENIS SOBRE MESA 3ª Categoría, S.E.U. VILLANUEVA – CUBELLAS, y CAMPEONATO LOCAL en eliminatorias, disputándose una COPA y otros maravillosos TROFEOS para los CUARTOS DE FINALES.

La copa pagada per l’Ajuntament va costar 81 pessetes24, i la de l’any següent, 15025; primer es va fer el campionat local, i després un quadrangular: Jueves, dia 14. A las 7 de la tarde Campeonato local de Tenis de Mesa, disputándose la Copa Magnífico Ayuntamiento.

226

La Festa Major a Cubelles

A las 11’15, Campeonato Comarcal de tenis de mesa inter-clubs, disputándose valiosos trofeos entre los equipos Retiro de Sitges, (A)S.E.U. Villanueva y Geltrú, y (B)S.E.U. Villanueva y Geltrú, C.T. Cubellas.

El 1959, se’n va fer dos dies: Viernes, día 14. A las 8, TENIS-MESA, Copa Magnífico Ayuntamiento y otros valiosos premios. Trofeos donados para los campeonatos por las prestigiosas marcas HABANOS ALMIRANTE y VERMOUT CINZANO. Sábado, día 15. A las 9, TENIS MESA, Copa Inspección de Zona del Frente de Juventudes.

En el campionat del primer dia, individual, queda campió en Josep Mercadal, de Vilanova, i el segon és el cubellenc Lluís Pineda. Aquest mateix ens ho recorda: - LL. P.: El 59, el primer va ser el Mercadal de Vilanova, un jugador de Primera Categoria, segon jo, i tercer un tal Urpí... Els tres campionats els vaig organitzar jo a l’Aliança... el 57, jo era de Tercera, i el 59 ja era de Segona. Vaig anar a veure l’Alcalde, el Joan Albet, per demanar-li trofeus, i el primer any em diu: - Què vols ara, nano?; i el segon: - Tu aquí una altra vegada?, i el tercer: - Vés amb el Garvat (que era el Tinent d’Alcalde, el Fontanals Montané), i que et doni copes...

L’any 1977 es recupera aquest esport, fent-se les partides a l’envelat, el dia 15 a les 12 del migdia. El guanyador va ser Joaquim Fita, i Joan Capdet va quedar segon26. El 1978 es feren a la “Zona Social i Polisportiva” (el Poli). Segons el Lluís Pineda, aquests dos campionats van ser organitzats pel Cases. Al quadre següent podem veure un resum d’aquestes competicions

ALCALDE

Joan Albet

Juan Fernández

ANY

DIA

HORA

PREU COPES (PTA)

LLOC

1957

dc 14

L’Aliança

1958

dj 14 dj 14

19 23:15

150

L’Aliança

1959

dv 14 ds 15

20 21

1977

dl 15

Envelat

1978

dg 13

Polisportiu

L’Aliança

3-29 Les competicions de tennis de taula

227

MODALITAT / EQUIPS S.E.U.VILLANUEVA – CUBELLAS Local Local Comarcal: Retiro de Sitges, S.E.U.Villanueva A y B, y C.T.Cubellas Local Inspección de Zona Frente Juventudes

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Motociclisme Per la Festa Major de l’any 1968, s’anuncia una demostración en motocicleta de Persecución a la Americana. Aquest acte es va fer a la Plaça Salazar (actual plaça del Mar), el dia 16 per la tarda, després de la gimcana automobilística. El 1974 es va fer un Trial: DOMINGO, 18 DE AGOSTO. A las 9 horas Gran competición motociclista “I TRIAL del Foix”, para juniors y seniors, prueba autorizada por la Real Federación Motociclista Española. Los participantes deberán poseer la correspondiente licencia de la modalidad año 1974.

L’any vinent, s’organitza el divendres 15, el I TROFEO CUBELLAS DE MOTOCROS: Premios Excelentísimo Ayuntamiento de la Villa, así como de diferentes entidades Oficiales y firmas particulares y comerciales. Dicha prueba organizada por el “MOTOR CLUB CUBELLAS 1974”, se disputará en el circuito de la URBANIZACIÓN COSTA CUNIT-CUBELLAS, y bajo el siguiente régimen de HORARIO:

De 9 a 10 de la mañana, entrenamientos oficiales. De 10 a 12 de la mañana, mangas clasificatorias. De 12 a 13 de la mañana, carrera final.

Bàsquet A bàsquet es va jugar entre els anys 1971 i 1974: El 1971 es fa per primer cop un partit de bàsquet, en aquest cas femení: DIA 16, LUNES. A las 5 de la tarde, Gran Partido de Baloncesto Femenino entre Club Baloncesto Cubellas y B. C. y D. Fisa de Villanueva y Geltrú.

L’any vinent s’organitza un quadrangular, disputat en dos dies: DIA 14, LUNES. A las 4’30 de la tarde, Gran Primer Cuadriangular de Baloncesto Femenino entre los equipos B.F.Cubellas – E. y D. FISA – J.B.Villanueva y A.B.Mercedarias de Sitges DIA 16, MIERCOLES. A las 4’30, Final del Cadriangular Femenino de Baloncesto disputándose una copa-torfeo donada por el Excmo. Ayuntamiento.

I el 1973, es va repetir la fórmula del quadrangular, però en foren dos, un de femení i un de masculí: Jueves, día 16, A las seis de la tarde Gran Quadrangular de Baloncesto femenino y Masculino entre los equipos C.B.Monjos, C.B.Centro de Ribas, C.B.Marítimo y C.B.Cubellas Trofeos donados por el Excmo. Ayuntamiento Viernes, día 17, A las seis de la tarde

228

La Festa Major a Cubelles

Gran final de los cuadrangulares de baloncesto femenino y masculino, entre los equipos antes descritos.

El 1974 només s’anuncien uns interesantes partidos de balonmano, infantil masculino. Es van jugar el diumenge 18, a les 10 del matí. Regates L’any 1970 es va crear el Club Marítim Cubelles (Documents 1-2-16, pàg. 55, i 1-217, pàg. 56) . La Festa Major de 1971 es fa un acte inaugural amb les autoritats locals i, l’any següent, el ministre de governació Garicano Goñi visita les instal·lacions (Fotografies 12 i 13; i 1-1-2 i 1-1-3, pàg. 25 i 26)): DIA 16, LUNES. A las 7 de la tarde. Con asistencia de las Autoridades BENDICIÓN CLUB MARÍTIMO CUBELLAS

El 1972 començaren a organitzar-se regates, que no surten en el programa de Festa Major. L’Ajuntament va comprar copes per valor de 8.000 pts. (trofeos náuticos).27 El 1973 també costaren els trofeus 8.000 pts.28 I les regates s’anunciaren així: Miércoles, día 15, A las diez de la mañana II Trofeo Cubellas, organizado por el Club Marítimo Cubellas Regata clase “OPTIMIST” A las doce de la mañana Regata Clases Patín, Vaurien, 420 y 470, gran cantidad de trofeos donados por varias entidades oficiales y particulares, esperándose la asistencia de todo el público.

Aquestes competicions marítimes es repetiren els anys posteriors, fins el 1978, tal i com es pot veure en aquest quadre:

ALCALDE

ANY

Josep Ma. Batet

1972

José Pons

HORA

dc 15 dj 15 ds 17 dv 15 ds 16 dg 17

10 12 12:30 12 10 12 12

1976

dg 15

10:30

Optimist, Vaurien, 420, 470, Patín

1977

ds 13 dg 14 dl 15

11 11 11

Vaurien (Trofeo Imperial Tarraco) Vaurien Optimist, Vaurien, 420, 470, Patín

1978

dg 13

11:30

1973 1974 1975

Juan Fernández

PREU COPES (PTA)

DIA

MODALITAT

8000 8000

OPTIMIST Patín, Vaurien, 420, 470 Optimist, Vaurien, 420, 470, Patín Optimist (infantil) Optimist, Vaurien, 420 y 470 Vaurien Vaurien

Vaurien

3-30 Les regates de Festa Major al Club Marítim Cubelles

229

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Arts marcials Se’n feren un cop sol, l’any 1974: JUEVES, 15 DE AGOSTO, A las 20 horas Exhibición a cargo de los mejores deportistas de nuestra provincia, de Artes Marciales de “Judo, Karate y Kendo” Un total de 14 personas formarán parte del equipo que llevará a cabo dicha exhibición, bajo la dirección de la Federación Catalana. El espectáculo tendrá lugar en el entoldado antes aludido.

Aquesta exhibició es va fer a l’envelat. (En el programa s’anuncia en el entoldado del Campo de Deportes, sito en el camino de Mas Trader, o sigui, a l’Hort del Rector). Handbol El 1974 es feren per primer cop uns partits de handbol, en la modalitat infantil masculí. Se’n tornaren a fer el 1976 i el 1977 (preinfantil), a la pista de les Escoles Nacionals del Passeig Vilanova. Escacs Es feren campionats d’escacs els anys 1974, 1976, 1977 i 1978. El primer any fou juvenil. El 1976, infantil, es va fer al Centre Parroquial, el 1977 a les escoles del carrer Víctor Balaguer, i el 1978 a la “Zona Social i Poliesportiva”, organitzat pel Centre Parroquial de mossèn Josep Campillo. Cros N’hi hagué un sol any, el 1975. El diumenge 17, a les 9 del matí: En el Sector Bardají, se disputará un gran “CROS COMARCAL”, para todas las categorías, alevines, infantiles, cadetes, juveniles, juniors y seniors.

3.4.2. ALTRES ACTIVITATS COMPETITIVES En aquest apartat incloem les competicions que no es poden qualificar com esportives. Són proves d’habilitat en conducció (de tractors, de motocicletes, de cotxes i de bicicletes), i un joc de ciutat. Concurs d’habilitat tractorista L’any 1959 es va fer un concurs d’habilitat tractorista: Domingo, día 16. A las 5’30 de la tarde, CONCURSO COMARCAL DE HABILIDAD TRACTORISTA, disputándose magníficos trofeos y premios.

El guanyà en Josep Marsé, que era dels més joves que competien.29 (Fotografia 14) 230

La Festa Major a Cubelles

Gimcana motociclista Cap a finals de la dècada dels 50 es posen de moda les competicions d’habilitat en motocicleta. Per la Festa Major tenim constància que se’n fan els anys 1958, 1959 i 1960. El primer any guanya en Josep Marsé; el següent, el mateix i en Jordi Font. Aquesta darrera es fa el diumenge per la tarda.30 El diumenge 14 d’agost de 1960 es va fer una gimcana de motocicletes i ciclomotors: A las 4’30, Ginkama, disputándose valiosos trofeos y premios.

En el programa hi ha un esquema del recorregut, organitzat por la Comisión de Fiesta Mayor 1960, i que constava de 17 proves. (Document 6). S’anuncia per mitja hora més tard, és a dir, per les 5 de la tarda, i s’estableixen dues categories: amb embragatge i sense embragatge. La primera té per primer premi una copa de l’Ajuntament; el segon, un trofeu Coca-Cola; un 3r, un 4t i un 5è premis i medalles commemoratives. La segona categoria, un primer premi, una copa de Ciclos Amela; un 2n, 3r i 4t premi i medalles commemoratives. També diu que els participants seran convidats a una degustació de Coca-Cola. Gimcana automobilística Era una competició en cotxe, en la qual es tractava de fer un recorregut per un seguit de proves en un circuit prèviament establert, per evidenciar la perícia i habilitat dels conductors. Es va començar a fer l’any 1966, fins el 1978, excepte el 1970 i el 1975. Va tenir una gran popularitat. Es feia al sector marítim, principalment a la plaça del Mar (antiga plaza Juan de Salazar). 1967: GRAN GHIMKANA AUTOMOVILISTICA, en la plaza Juan de Salazar (Polígono 5). Inscripciones momentos antes del comienzo. 1968: GRAN GHIMKANA AUTOMOVILISTICA, en la plaza Juan de Salazar (Polígono 5). Inscripciones momentos antes del comienzo. Primer Premio: Copa donada por CRISTALERIA MONVER. Nota: El número máximo de coches para dicha competición, será de 15.

En un programa de mà de 1968 també s’anuncia, per després de la gimcana, una “demostración en motocicleta de persecución a la americana” 1973: La tradicional Gimkama automovilística de Fiesta Mayor, en la Plaza Juan de Salazar, con gran cantidad de trofeos, efectuándose la inscripción para la participación media hora antes en el mismo recinto, se dará comienzo a la hora en punto, no aceptando inscripciones a partir de entonces, trofeo Excmo. Ayuntamiento.

L’any 1974 la prova va estar patrocinada pel diari “Tele-Expres”.

231

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

ALCALDE

Josep Ma. Batet

José Pons Juan Fernández

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANY

DIA

HORA

LLOC

1966

dg 14

16:30

Paseo Marítimo

1967

dc 16

Plaza Juan de Salazar

1968

dv 16

Plaza Juan de Salazar (Polígono 5)

1969

ds 16

Plaza Juan Salazar

1971

ds 14

Plaza Juan de Salazar (Playa)

1972

dc 16

Plaza Juan Salazar

1973

ds 11

Plaza Juan de Salazar

1974

dv 16

Plaza Juan de Salazar

1976

ds 14

Sector Marítimo

1977

ds 13

16,30

Pl. Juan de Salazar

1978

dl 14

Plaza Juan de Salazar

PREMIS (PTA) 6310 (junt amb tir al plat i fotografia)

3-31 La gimcana automobilística

Gimcana ciclista Aquestes proves d’habilitat en bicicleta, en modalitat infantil o per adults, es van fer entre els anys 1972 i 1977. El 1972 va ser infantil: Gran Ginkama Ciclista Infantil, con participantes en las edades comprendidas de 10 a 15 años, en la Plaza Juan de Salazar, clasificándose los tres primeros de cada categoría. Inscripciones momentos antes de la prueba, en el mismo recinto.

L’any següent se’n van fer dues, una d’infantil i una per més grans, i es precisava que eren proves masculines i femenines: Sábado día 11, A las cuatro de la tarde “GINKAMA INFANTIL” de bicicletas, masculino y femenino (8 a 14 años) en la calle Gallifa, trofeo Excmo. Ayuntamiento Martes, día 14, A las diez de la mañana Pruebas de sorpresa de habilidad en bicicleta masculino y femenino en la calle Gallifa, trofeo Excmo. Ayuntamiento.

El 1974 hi havia tres categories: benjamines, alevines e infantiles (ambos sexos).

ALCALDE Josep Ma. Batet José Pons

ANY

DATA

HORA

1972

ds 12

1973

ds 11 dt 14

16 10

MODALITAT Infantil (de 10 a 15 anys) Infantil (de 8 a 14 anys) Masculí i femení

232

LLOC Plaza Juan de Salazar Calle Gallifa

La Festa Major a Cubelles

Juan Fernández

1974

ds 17

Benjamins, alevins i infantils

1975

ds 16

Infantil (de 8 a 13 anys)

1976

ds 14

Infantil

1977

dg 14

Infantil

Frente Escuelas Paseo Villanueva En el recinto de las Escuelas Nacionales (Paseo Villanueva) En el recinto de las Escuelas Nacionales (Paseo Villanueva) Barri o de La Creu

3-32 La gimcana ciclista

Joc de ciutat El diumenge 13 d’agost de 1978 es va fer un joc de ciutat infantil per parelles, organitzat pel Centre Parroquial de Mossèn Josep Campillo: En la “Zona Social i Polisportiva” Juego de ciudad, en el que podrán participar todos los niños y niñas de edades comprendidas entre los 8 y 14 años. (Inscripción por parejas)

3.4.3. ACTES CULTURALS Aquí relacionarem dos concursos artístics que es van celebrar alguns anys dins dels actes de la Festa Major: el de fotografia i el de pintura ràpida. Concurs de fotografia Des de l’any 1958 fins al 1966 es van fer anualment els concursos de fotografia, en total foren nou edicions consecutives. Curiosament, en els programes de Festa Major es van anunciant segons el nombre d’anys que es va fent, però hi ha un error i el tercer (III) és anunciat dues vegades. O sigui: el primer any, no posa el nombre; el segon, II; el tercer, III; el quart, III; el cinquè, IV; el sisè, V; el setè, VI; el vuitè, no posa res, i el novè, que va ser l’últim, correctament ve com a IX. El primer any, el 1958, el programa és més explícit que en els anys següents: Jueves, día 14. A las 9’30 (del vespre) inauguración de un Concurso de Fotografías, con temas locales y exposición de temas libres, en la que tomarán parte destacados Artistas profesionales y aficionados del arte fotográfico que optarán por la espléndida copa cedida por el Magnífico Ayuntamiento.

La citada copa va ser comprada a Radio Ferrer de Vilanova, i va costar 272 pessetes31. (Document 7). El 1959 es va inaugurar el II CONCURSO FOTOGRÁFICO el dissabte 15, a les 9 del matí, en el local del Centre Catequístic. El Premi d’Honor fou per en Josep Roldán; el Primer Premi tema Cubelles, per en Joan Montcada i el Primer Premi tema lliure, per en Francesc Cavaller.32 L’any següent, el III CONCURSO FOTOGRÁFICO es va inaugurar el dissabte 13 233

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

a dos quarts de 9 del vespre, al local de les noves Escuelas Nacionales. En aquest mateix lloc es va fer fins l’any 1963. Hi havia tres categories: lliure, infantil i local, que varen ser guanyats respectivament pels cubellencs Antoni Pineda, Josep Gromaches i Josep Pujol. Les tres fotografies guanyadores van ser publicades en el programa de Festa Major de 1961. La copa comprada per l’Ajuntament va costar 275 pessetes. (Document 8). Aquest mateix any l’Ajuntament va encarregar cinc tableros de táblex a la casa Antonio Bartolí, de Barcelona, per exposar-hi les fotografies presentades al concurs, i que van costar 690,50 pessetes33. (Document 9). El 1961, el dissabte 12, a la mateixa hora; el 1962, el dimarts 14, també a dos quarts de nou (el primer premi va ser per al Sr. Marrugat, de Vilanova, i el segon per al Sr. Pineda, de Cubelles); el 1963, el dimecres 14; el 1964, el divendres 14, a les 9, un altre cop al Centre Catequístic; el 1965 s’anuncia el dia de la inauguració i el de la cloenda: Dia 14, sábado. A las 8, inauguración del “IX Concurso Fotográfico” con temas locales libres. Día 22, domingo. A las 12 del mediodía clausura del Concurso Fotográfico.

I l’últim any, el 1966, es va fer el dia 13, dissabte, a les 8 de la tarda, con temas locales libres. En aquesta taula podem veure la relació dels concursos de fotografia, amb les dates de celebració, el lloc d’exposició, les categories, els guanyadors i el cost dels trofeus comprats per l’Ajuntament:

Josep Ma. Batet

Joan Albet

ALC.

ANY

DIA

HORA

1958

dj 14

21:30

LLOC

CATEGORIA

GUANYADORS

local i lliure

1959

ds 15

Centre catequístic

1960

ds 13

20:30

Escoles

1961

ds 12

20:30

Escoles

1962

dt 14

20:30

Escoles

1963

dc 14

20:30

Escoles Centre catequístic

PREU TROFEU (PTA) 272 241

Lliure Infantil Local

Pineda Gromaches Pujol

1.128 (junt amb gimcana i futbol)

1r Marrugat 2n Pineda

1.225 (junt amb el tir al plat)

150

1400 (id.)

1964

dv 14

1965

ds 14

Local lliure

1966

ds 13

Local lliure 3-33 El concurs de fotografia

234

3.061 (junt amb el tir al plat) 6.310 (junt amb tir i gimcana)

La Festa Major a Cubelles

Concurs de pintura ràpida El dimecres 14 d’agost de 1974, a les 4 de la tarda, es va fer per primer cop un concurs infantil de pintura ràpida: Excepcional concurso de pintura rápida para menores de 14 años a celebrar en la plaza del Ayuntamiento, con estupendos regalos y obsequios para los vencedores.

Se’n van tornar a fer els anys 1977 i 1978. 1977: Sábado, 6 de agosto – A las 17 horas CONCURSO DE PINTURA RAPIDA para los niños y niñas residentes en Cubellas cuya edad esté comprendida entre los 6 y 14 años. Se desarrollará en los jardines de la Estación. Los trabajos serán expuestos en las Escuelas Nacionales del Paseo Vilanova durante los días de la Fiesta Mayor, señalándose en la misma el fallo del Jurado. La entrega de premios se efectuará durante el Festival Infantil del día 15. 1978: Sábado, 5 de Agosto. A las 18 horas En la “Zona Social i Polisportiva” Concurso de pintura rápida para los niños y niñas residentes en Cubellas, con edades comprendidas entre los 6 y 13 años.

Josep Ma. Batet

Joan Albet

Josep Marsé

ALCALDE Josep Rovirosa

ANY 1943 1944 1945 1946 1948 1949 1950 1950 1951 1952 1952 1953 1953 1955 1957 1958 1958 1959 1959 1960 1961 1961 1962 1963 1965

CONCEPTE COPA FIESTA MAYOR TIRO PLATILLO COPA TIRO PICHÓN COPA CONCURSO TIRO FIESTA MAYOR COPA TIRO PLATO TROFEO TIRO PLATO FIESTA MAYOR TROFEO TIRO PLATO FIESTA MAYOR COPA TIRO PLATO FIESTA MAYOR GASTOS CARRERA CICLISTA FIESTA MAYOR COPA TIRO PLATO FIESTA MAYOR DONATIVO CARRERA CICLISTA FIESTA MAYOR COPA TIRO PLATO FIESTA MAYOR SUBVENCIÓN CARRERA CICLISTA FIESTA MAYOR COPAS DEPORTES FIESTA MAYOR PREMIOS CICLISMO Y FUTBOL COPA TENIS DE MESA FIESTA MAYOR COPA TENIS DE MESA FIESTA MAYOR COPA CONCURSO FOTOGRAFIA COPAS FIESTA MAYOR COPA CONCURSO FOTOGRAFIA COPA FIESTA MAYOR TROFESO EXPOSICIÓN FOTOGRAFIA FIESTA MAYOR TROFEOS FIESTA MAYOR TROFEOS FIESTA MAYOR, 2 DE TIRO Y 1 DE FOTOGRAFIA COPA TIRO PLATO Y CONCURSO FOTOGRAFIA TROFEOS FIESTA MAYOR (TIRO PLATO, CONCURSO FOTOGRÁFICO)

235

PTA 166,50 117,00 181,00 235,00 187,00 200,00 235,00 50,00 310,00 75,00 300,00 75,00 260,00 100,00 81,00 150,00 272.00 304,00 241.00 1.128,00 150.00 1.040,00 1.225,00 1.400,00 3.061,00

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1966

Juan Fernández

José Pons

Josep Ma. Batet

1969 1969 1970 1970 1970 1971 1971 1971 1972 1972 1972 1973 1973

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

TROFEOS FIESTA MAYOR (TIRO PLATO, FOTOGRAFIA Y GIMKAMA AUTOMÓVILES) COPA FUTBOL COPA TIRO PLATO GRABADO COPAS COMPETICIONES DEPORTIVAS FIESTA MAYOR COPA COMPETICION FUTBOL FIESTA MAYOR COPA COMPETICION TIRO PLATO FIESTA MAYOR TROFEOS DEPORTIVOS TROFEOS DEPORTIVOS TROFEOS FIESTA MAYOR 4 COPAS FIESTA MAYOR COPAS FUTBOL Y BALONCESTO FEMENINO 4 TROFEOS NÁUTICOS TROFEOS FIESTA MAYOR TROFEOS REGATAS CLUB MARÍTIMO CUBELLAS

6.310,00 1.100,00 700,00 150,00 575,00 765,00 1.595,00 470,00 2.200,00 2.000,00 4.220,00 8.000,00 11.395,00 8.000,00

1973

TROFEOS FIESTA MAYOR

1974 1975 1975 1977

CARRERA CICLISTA PEÑA MARICEL SITGES COPAS FIESTA MAYOR COPAS FIESTA MAYOR TROFEOS DEPORTES COMISIÓN DE FIESTAS

15.771,00 29.960,00 21.395,00 35.704,00

1.173,00

1978

TROFEOS FIESTA MAYOR

46.917,00

CONCURS PINTURA RÀPIDA

CONCURS FOTOGRÀFIC

JOCS DE CIUTAT

GIMCANA CICLISTA

GIMCANA AUTOMOBILÍSTICA

GIMCANA MOTOCICLISTA

CONCURS TRACTORISTA

ARTS MARCIALS

MOTOCICLISME

Josep Marsé

Joan Albet

TOTAL

CROS

ESCACS

HANDBOL

REGATES

BÀSQUET

FUTBOL

CICLISME

X X

BOXA

TIR AL PLAT

1943 Josep Rovirosa 1944

ALCALDE

ANY

TENNIS TAULA

3-34 Com hem vist, la corporació municipal donava trofeus per als guanyadors de les diverses competicions i concursos. De vegades hem trobat el detall del que va costar cada un, però molts cops hi ha una partida general per a tots els d’un mateix any. També es dóna el cas que s’hi inclouen els destinats a altres concursos, tant esportius com culturals

1945

1946

1947

1948

1949

1950

1951

1952

1953

1 X

2 1

X X

2 X

236

La Festa Major a Cubelles

Joan Albet

1954

1955

1958

TOTAL

1959

1960

X X

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1972

Juan Fernández

2 0

1957

1971 José Pons

1956

1961

Josep Ma Batet

1973

1976

1977

1978

X 17

1974

1975

X X

12 6

X X X 6

109

3-35 Resum de les competicions esportives i culturals celebrades per la Festa Major de Cubelles

237

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

ANNEX FOTOGRÀFIC

3-4-1 i 3-4-2 L’alcalde Josep Ma Batet i el regidor Víctor Marcillas, en el lliurament de copes als guanyadors del concurs de tir al plat de la Festa Major del 1962

238

La Festa Major a Cubelles

3-4-3 L’equip de futbol de Cubelles que va jugar el partit de Festa Major el 17 d’agost de 1955: D’esquerra a dreta, al darrera: Artur Piñol, Joan Gómez, Jaume Piñol, Francesc Capdet, Jaume Fonoll, Salvador Fonoll, Joan Imbernón i Jaume Marco Al davant: Jordi Delgado, Ramon Marco, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Pere Cuenca

3-4-4 Els jugadors de Cubelles que van disputar el partit de Festa Major el 14 d’agost de 1961, a l’anomenat camp del Víctor. Entre d’altres, hi reconeixem: Jaume Fonoll, Joan Imbernón, Joan Morgades, Pedro Cuenca, Francisco Mateo, Josep Albet, Salvador Casas, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Juan A. Mateo

239

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-4-5 i 3-4-6 Els equips de Cubelles infantils i juvenils que van jugar partits de futbol per la Festa Major de l’any 1964, al camp de la carretera de Mas Trader (l’Hort del Rector)

240

La Festa Major a Cubelles

3-4-7 Festa Major de 1964. Camp de l’Hort del Rector (A. Pineda)

3-4-8 Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll abans del partit d’homenatge del 15 d’agost de 1967 (A. Pineda)

241

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-4-9 Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll, després del partit d’homenatge (A. Pineda)

3-4-10 L’equip del Cubelles que va jugar el citat partit contra el C. D. Salomó (A. Pineda)

242

La Festa Major a Cubelles

3-4-11 El mateix 14 d’agost de 1967, el Joan Imbernón amb l’equip dels estiuejants. Drets, d’esquerra a dreta: Joan Esteve Tronchut, Josep Castells, Joaquim Revert, Joaquim Abadal, Josep Lluís Roca i Josep Niubó. Ajupits: Josep Lluís Domínguez (al darrera), Jordi Muntó, Josep Sánchez, Jordi Fort (al darrera), Joan Imbernón, Jaume Llorach, Josep Manel Munné i Jordi Ubach (A. Pineda)

3-4-12 Terrassa del Club Marítim Cubelles, Lliurament de trofeus de les regates (actualment aquest sector és ocupat per les instal·lacions del restaurant). D’esquerra a dreta: Maria Oliva, Esther Ordaz i Lídia Grau

243

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-4-13 Terrassa del Club Marítim Cubelles, al darrera podem veure els apartaments d’Ibersol. Lliurament de premis a les “velles glòries”. En primer terme, Narcís Esperó

3-4-14 Josep Marsé en un concurs d’habilitat amb tractor

244

La Festa Major a Cubelles

ANNEX DOCUMENTAL

3-4-1 Factura de la copa adquirida per l’Ajuntament de Cubelles pel guanyador del concurs de tir al plat de la Festa Major de l’any 1943, primera competició esportiva celebrada després de la guerra civil

3-4-2 Programa de la competició de Tir al Plat de l’any 1949

3-4-3 Interior programa de competició de Tir al plat de 1948

245

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-4-4 Rebut de la subvenció per pagar la cursa ciclista de la Festa Major de l’any 1950

3-4-5 Programa de mà anunciant la cursa ciclista de la Festa Major del 1953

246

La Festa Major a Cubelles

3-4-6 Esquema del circuit de la gimcana motociclista de la Festa Major del 1960

3-4-7 Factura de la copa comprada per lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament per al guanyador del primer concurs de fotografia, Festa Major de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1958

247

ยกFIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

3-4-8 Factura de les copes de les competicions esportives i del concurs de fotografia de la Festa Major de 1960

3-4-9 Factura dels taulers que es van comprar per fixar-hi les fotografies del tercer concurs, Festa Major 1960

248

La Festa Major a Cubelles

NOTES

Comptes Municipals any 1943, carpeta 174, libramiento núm. 86. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1944, carpeta 174, libramiento núm. 122. Arxiu Municipal de Cubelles

Entrevista a Josep Marsé, 17-4-2002

Es refereix a Joan Mas Planas (Sant Pere de Ribes, 1917), Jefe Local de Falange i primer tinent d’alcalde de Vilanova i la Geltrú. L’alcalde en el període 1943 – 1946 fou Manuel Navarro Carreras, i en les seves absències Mas ocupava el seu lloc. Francesc X. Puig Rovira, Manuel Navarro Carreras, Alcalde de Vilanova (1943-1946). Canvis polítics fa cinquanta anys. XX Miscel·lània Penedesenca 1994, II, El Penedès. Sant Sadurní d’Anoia, Institut d’Estudis Penedesencs, 1995

Comptes Municipals any 1947, carpeta 176, libramiento núm. 23. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1948, carpeta 177, libramiento núm. 137. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1949, carpeta 178, libramiento núm. 159. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1965, carpetes 263-280, mandamiento de pago núm. 255. Arxiu Municipal de

Cubelles

ídem. any 1968, carpeta 283, mandamiento de pago núm. 526. Arxiu Municipal de

Cubelles 10

ídem. any 1950, carpeta 179, libramiento núm. 153. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1951, carpeta 180, libramiento núm. 184. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1952, carpetes 181-265, libramiento núm. 123. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1950, carpeta 179, libramiento núm. 154. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1953, carpeta 265, libramiento núm. 232. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1952, carpetes 181-265, libramiento núm. 117. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1955, carpetes 184-265, libramiento núm. 200. Arxiu Municipal de Cubelles

ídem. any 1974, carpeta 198, mandamiento de pago núm. 536. Arxiu Municipal de Cubelles

Pineda, A. i Vidal, J.: Història Gràfica de Cubelles, pàg. 105

Entrevista a Lluís Pineda, 23-7-2002

Comptes Municipals any 1955, carpetes 184-265, libramiento núm. 200. Arxiu Municipal de Cubelles

Entrevista a Joan Imbernón, 10-5-2002

La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959

Comptes Municipals any 1960, carpetes 189-275, mandamiento de pago núm. 218. Arxiu Municipal de Cubelles

Comptes Municipals any 1957, carpeta 186, libramiento núm. 186. Arxiu Municipal de

249

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Cubelles ídem. any 1958, carpeta 187, mandamiento de pago núm. 249. Arxiu Municipal de Cubelles

Cloquer, núm. 4, octubre 1977

Comptes Municipals any 1972, carpeta 288, mandamiento de pago núm. 303. Arxiu

Municipal de Cubelles

ídem. any 1973, carpeta 193, mandamiento de pago núm. 333. Arxiu Municipal de

Cubelles.

La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959

29 30

ídem.

Comptes Municipals any 1958, carpeta 187, mandamiento de pago núm. 254. Arxiu

Municipal de Cubelles

La Veu de Santa Maria de Cubelles, núm. 6, 20/9/1959.

Comptes Municipals any 1960, carpetes 189-275, mandamiento de pago núm. 219. Arxiu

Municipal de Cubelles

250

La Festa Major a Cubelles

3.5 LES NOTES DE L’ORGANITZACIÓ EN ELS PROGRAMES D’ACTES Molts anys, en el programa de festes, s’hi inclouen uns sèrie de notes o d’observacions referents a diferents aspectes de l’organització dels actes. Els transcrivim íntegrament, ja que ens donen uns detalls que ens amplien la informació que tenim.

ANY 1941

1943

1944

1945

1946

1947

1948

1949

1950

1951

1952

OBSERVACIONS Todos los conciertos y bailes irán a cargo del gran conjunto musical Tarragona y su Orquesta, que con tanto éxito actúa en el Restaurante Miramar, de Barcelona. La Comisión se reservará un baile en cada uno de los tres días de fiestas. Habrá potentísima instalación de micrófono con altavoces. Notas: No se permitirá la entrada en el salón de baile sin americana. – La Comisión se reserva un baile por cada sesión. NOTAS: En la Plaza de José Antonio habrá una potentísima instalación de micrófono con altavoces. – Rigurosamente no se permitirá la entrada en el Salón de baile sin americana. – La Comisión se reserva un baile por cada sesión. La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad, tuviera que suspenderse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico JOSE FERRER, de Villanueva y Geltrú. La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. – Habrá servicio de Autobuses entre Villanueva y Geltrú y Cubellas a cargo de la Hispano J. O., que saldrá los días 15, 16 y 17, desde las 10 de la noche, para regresar después de la terminación de los bailes. Punto de salida: frente Mercado Público. La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. – Habrá servicio de Autobuses entre Villanueva y Geltrú y Cubellas a cargo de la Hispano J. O., que saldrá los días 15 y 16, desde las 10 de la noche, para regresar después de la terminación de los bailes. Punto de salida: frente Mercado Público. NOTAS La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. NOTAS La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. - Las retransmisiones radiofónicas serán a cargo del reputado técnico José Ferrer, de Villanueva y Geltrú. – El alumbrado del entoldado será a cargo de la Comisión. NOTAS.- La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterarse algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión. NOTAS: - La Comisión se reserva el derecho de poder alterar el programa en caso de fuerza mayor. - Se reserva el derecho de admisión. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. NOTAS. - La Comisión se reserva el derecho de poder alterar el programa en caso de fuerza mayor. – También queda reservado el derecho de admisión. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. LA COMISIÓN

251

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1953

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1960

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Notas: La Comisión se reserva el derecho de alterar el presente programa en caso de fuerza mayor. - Se reserva el derecho de admisión. – Se reserva igualmente un baile en cada sesión. La Comisión NOTAS: La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. – Si por causas ajenas a su voluntad, tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. – Se reserva el derecho de admisión. La Comisión de fiestas agradece la desinteresada aportación de “CLISÉS ROLDÁN”, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa. NOTAS: La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión. La Comisión de fiestas agradece la desinteresada aportación de Clisés ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa.

La Comisión de fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa. NOTAS La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad, tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión. La Comisión de Fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa. NOTAS. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión. La Comisión de Fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa. NOTAS. - La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. - Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspender o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. Se reserva el derecho de admisión. La Comisión de Fiestas agradece la desinteresada aportación de CLISÉS ROLDÁN, que ha hecho posible la presentación ilustrada de este programa. La portada y dibujos son obra del amigo Jerónimo Giralt, le damos las más expresivas gracias por su colaboración. – LA COMISIÓN. Notas: La Comisión Organizadora se reserva un baile en cada sesión. - Si por causas ajenas a su voluntad tuviera que suspenderse o alterar algún festejo, la Comisión declina toda reclamación. - Se reserva el derecho de admisión. - La Comisión de Fiestas ante la aportación que desinteresadamente nos ha permitido una ilustración especial este año, agradece, una vez más, al Sr. Roldán la aportación de sus Clisés. Por la aportación de la portada y dibujos de los Señores Moncada y Giralt les damos las más expresivas gracias. LA COMISIÓN.

252

La Festa Major a Cubelles

1961

1962

1963

NOTAS Aparte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del Entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión. 2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla. 4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible. 5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión. La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que nos han permitido la ilustración gráfica del presente programa. NOTAS Aparte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del Entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión. 2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla. 4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible. 5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión. La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que nos han permitido la ilustración gráfica del presente número. NOTAS Durante los días de la Fiesta Mayor se encontrará entre nosotros la figura de gran relieve internacional nuestro querido compatricio Charlie Rivel quién desinteresadamente nos ofrecerá una actuación en honor de todos los niños de la Villa. Oportunamente se avisará del día y hora de su actuación. A parte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión. 2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla. 4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible. 5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión. La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que nos han permitido la ilustración gráfica del presente programa.

253

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

NOTAS A parte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.

1964

2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Los precios en taquilla. 4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible. 5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión. La Comisión de Fiestas agradece una vez más al Sr. Roldán, la aportación voluntaria de sus clixés, que han servido para la impresión del presente programa. NOTAS: A parte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión. 2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse.

1965

3º Los precios en taquilla. 4º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible. 5º La Comisión se reserva un baile en cada sesión. La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán, por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa. NOTAS: A parte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión. 2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse.

1966

254

La Festa Major a Cubelles

NOTAS: A parte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.

1967

2º La Comisión, así mismo, se reserva el derecho de alterar el Programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3º Todos los bailadores jóvenes, casados y forasteros, deberán exhibir el distintivo del baile. Si un bailador fuese sorprendido sin el distintivo correspondiente será multado con el doble del importe del baile, o de lo contrario no podrá bailar. El distintivo deberá llevarse en la solapa o en puesto bien visible. 4º La Comisión se reserva un baile en cada sesión. La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa. NOTAS: A parte de las de costumbre regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro, siendo expulsados del entoldado aquellos que, con sus actos, puedan molestar a los demás. Se reserva el derecho de admisión.

1968

1969

1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión. 2º La comisión así mismo, se reserva el derecho de alterar, el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. NOTAS: Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes: 1º En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión.

1970

2º La comisión así mismo, se reserva el derecho de alterar el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. La comisión de Fiestas agradece la total y completamente desinteresada colaboración del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa, así como también la del Sr. Juan Roig.

255

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

1971 1973

1974

1975

1976

1977

1978

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

La Comisión de Fiestas, agradece la colaboración desinteresada del Sr. Roldán por la aportación de los clixés, que han servido para la ilustración del presente programa. Nota: La Comisión de fiestas, agradece la colaboración desinteresada de los Sres. Roldán y Roig, en la confección del presente programa. NOTAS: Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes: 1ª.- En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión. 2ª.- La comisión, asimismo, se reserva el derecho de alterar el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviese que suspenderse. 3ª.- Se reservarán mesas, previo el pago de los correspondientes tickets para todos los actos nocturnos, en los siguientes Locales Sociales: Sociedad Recreativa “La Alianza”, “Club deFútbol Cubellas”, “Club Marítimo Cubellas” y “Motor Club Cubellas”. 4ª.- Se agradece la colaboración de Fotograbados, por la aportación de este programa de la portada. NOTAS: Aparte de las de costumbre, regirán las siguientes: 1ª.- En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión. 2ª.- La comisión, asimismo, se reserva el derecho de alterar el programa si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviere que suspenderse. 3ª.- Se reservarán mesas para las galas de bailes de los días 14 y 15, en el Club Marítimo Cubellas (Sres. Pamies y Obach) y en el Ayuntamiento. Venta anticipada de tickets para el espectáculo nocturno del día 16. LA COMISIÓN NOTAS: Aparte de las de rigor, regirán las siguientes: 1º.- En todos los actos se encarece observar las normas mínimas de decoro. Se reserva el derecho de admisión. 2º.- La comisión, asimismo, se reserva el derecho de alteración del programa, si causas imprevistas lo exigieran, no pudiendo hacer reclamaciones si una vez comenzado el acto tuviera que suspenderse. 3º.- Se reservarán mesas para las galas de baile de los días 13 y 15 así como entradas para el espectáculo nocturno del día 14. Asimismo, se efectuará venta anticipada de entradas para dicho espectáculo. LA COMISIÓN NOTA: La reserva de mesas para las galas de baile de los días 13 y 14, así como entradas para el espectáculo nocturno del día 15, se efectuará a partir del sábado 6 de agosto, de 20 a 22 horas, en el Ayuntamiento. LA COMISION Notas importantes Dos horas antes de las veladas de Baile, se cerrarán las instalaciones de la “Zona Poliesportiva” para la preparación de las actuaciones que procedan, y ventas de las entradas. Para asistir a los Bailes, es imprescindible adquirir la correspondiente entrada, en el propio recinto. Las entradas para los Festejos, podrán adquirirse en las oficinas de la “Zona social Poliesportiva” a partir del día 11 de 15 a 18 horas. Así como, una hora antes de cada velada. El presente año no existe la reserva de mesas, por lo que se ruega asistir con la antelación necesaria. Si bien la comisión tiene previstas mesas suficientes. LA COMISION.

256

Conclusions

4- CONCLUSIONS

La influència de la dictadura en l’organització i actes més protocol·laris de Festa Major és evident, però on millor s’ha pogut analitzar aquesta influència és en els programes: 1- En els dels anys 40 apareixen les consignes, simbolismes i expressions pròpies del règim. És l’època de l’autarquia i l’aïllament internacional, als inicis de la qual, Franco encara és al costat dels estats feixistes que lluiten en la 2a Guerra Mundial. Són habituals expressions com: Viva Franco i Arriba España..., o frases exaltant el Caudillo i la Guerra de Liberación, o culpabilitzant els republicans (rojos, horda marxista....).

A partir de mitjans dels 50, amb el canvi polític internacional, l’inici de la Guerra Freda, la fi de l’aïllament diplomàtic i l’admissió d’Espanya en els organismes internacionals, veiem com es dissimula la retòrica feixista en els escrits.

2- Es manifesta l’ús d’un llenguatge retòric i complicat que té la pretensió de ser molt culte, deixant-nos avui encara bocabadats. Recordem frases com: “...luego más tarde, Tepsícore ostentarà también su cetro en la honesta danza para solaz recreo de nuestra juventud...” 3- La repressió de la llengua catalana, tal i com ordenaven les autoritats, és patent en aquests escrits. Els programes de la postguerra, fins al 1954, estan redactats en castellà, tot i que a partir de 1946 apareixen algunes poesies en català (la primera d’Abdó Almirall, “Als peus de nostra Sobirana”). Des de 1955, la presència del català als programes és més important, coincidint amb els canvis polítics d’imatge del règim: •

La llengua castellana es reserva per als continguts més protocol·laris: portades, salutacions, entrevistes amb l’alcalde (Josep Ma Batet) i el programa d’actes de Festa Major.

•

En els escrits de tipus literari, històric, informatiu..., el castellà és poc habitual fins al 1973. Curiosament, des d’aquesta data (quan Josep Ma Fernández era 257

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

l’alcalde), fins al 1978, hi ha un important increment de textos en espanyol. Entre els que van escriure més en català destaquem Joan Roig i Piera, autor de bona part d’aquests escrits des de 1955. Aquestes persones foren actius col·laboradors en la tasca de resistir a la política d’espanyolització •

En canvi, el català és la llengua predominant en la poesia

•

Pel que fa a la publicitat, sempre és en castellà, els anuncis en català poden ser considerats excepcions, com el de Cal Mela de Vilanova (1948) o alguns de finals del franquisme.

4- La regressiva situació social de la dona pròpia del franquisme, també es reflecteix en aquests escrits: el destí natural de les dones era la procreació, la dedicació a la llar i l’obediència al marit, del qual en depenia totalment. Es destaquen les qualitats d’un estereotip arcaic pròpies del segle XIX, que la II República havia volgut desterrar amb les seves reformes, i que el règim havia recuperat. De fet, no hi haurà presència femenina en càrrecs polítics a l’ajuntament de Cubelles en tot aquest període. Tampoc apareixerà cap dona en les comissions de festes fins els anys 1974 i 1976, en què hi trobem els noms d’Assumpció Vidal i Urpí i d’Amparo Zavala Vera respectivament. 5- Els programes són testimoni escrit i gràfic d’alguns esdeveniments relacionats amb visites a Cubelles de jerarquies del règim i de l’església, la majoria dels quals són de l’època de l’alcalde Josep Ma Batet. La descripció de les rebudes a aquestes autoritats (arquebisbes, governadors civils, ministres, etcètera) pren un to grandiloqüent i ampul·lós, fet molt característic del periodisme d’aquells temps.

En aquest estudi, tot i no tenir res a veure amb les festes majors i els seus programes, ens hem permès la llicència d’incloure l’explicació d’un esdeveniment del maig de 1945, ja que hem considerat que reflectia perfectament el que era el cerimonial feixista dels primers temps. Es tracta de la festa de Sant Isidre celebrada quan era alcalde Josep Marsé. A través de la conversa i les fotografies facilitades per ell mateix, veiem com en poblacions petites, com era el cas de Cubelles, també es van portar a terme grans manifestacions d’exaltació al règim, amb la presència de nombrosos membres del Frente de Juventudes, amb parades militars davant del governador civil Correa Véglison, amb uniformes i amb salutacions feixistes al pas de la bandera nacional pel davant de la tribuna d’autoritats.

D’altra banda, cal fer notar que no apareixen notícies dels esdeveniments polítics que viu Catalunya en l’època de la transició a la democràcia, ni tampoc hi ha cap referència al problema que està fracturant la convivència a Cubelles, la construcció de la Central Tèrmica, i que 258

Conclusions

marcarà el futur polític de la vila i la composició de l’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques. Dels programes de Festa Major hem pogut aconseguir informació per conèixer l’evolució urbanística, econòmica i social de Cubelles. Els textos sobre la tasca de l’Ajuntament i els anuncis han estat fonamentals: 1- En els primers anys el tema més important és el creixement urbanístic, del qual ja se’n parlava abans de la guerra. Habitualment hi ha referències a l’obertura del passeig Narcís Bardají i zones veïnes, a la petita colònia d’estiuejants i, des de mitjans dels anys 50, a l’allargament del nou passeig fins el mar. És a dir, la voluntat de connectar el nucli antic amb la platja ja es manifesta des dels anys 40. 2- Les entrevistes de Roig i Piera a l’alcalde Josep Ma Batet ens ofereixen un panorama característic de l’etapa del “desarrollisme”, ja que es vol atreure el turisme i augmentar el nombre d’estiuejants procedents de Barcelona. Les majors preocupacions de l’ajuntament en aquests anys foren dotar la vila de les infrastructures necessàries: obertura i pavimentació de carrers, construcció del clavegueram, depuradores, espigons, enllumenat públic, instal·lació de la gasolinera, de nous barris i noves urbanitzacions ... 3- L’arribada d’aquests turistes i estiuejants fa créixer el sector de la construcció i de l’hosteleria, com s’evidencia en els anuncis dels programes de Festa Major. Pel que fa als governs municipals del franquisme, hem constatat que les persones que formaren part de la primera Comissió Gestora de l’ajuntament, ja havien estat regidors durant la II República, però no durant la Guerra Civil. Així mateix, la totalitat dels funcionaris municipals que hi havia treballant en el moment de l’entrada de les tropes franquistes, foren readmesos després de passar per l’obligatori expedient de depuració. Això ens podria fer pensar que la guerra no va provocar massa conflictivitat interna a Cubelles, però les declaracions fetes per persones que van viure aquells fets, demostren que encara avui hi ha una certa animositat entre algunes famílies. Per tant, la continuïtat davant del govern local pot atribuir-se a la falta de gent preparada i amb voluntat d’assumir aquestes tasques que no eren remunerades, la qual cosa també impedia que els que no tenien prou mitjans econòmics hi accedissin. De fet, qui realment portava l’ajuntament, segons Josep Marsé, era el secretari municipal, que tenia dedicació exclusiva. De l’organització de la Festa Major: 1- L’any 1940 fou la Falange la que se n’encarregà i convida l’Ajuntament a assistir als actes. Es dóna la circumstància que aquest any i el següent l’alcalde demana vacances precisament en els dies de Festa Major. I no 259

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

és fins el 1942, quan en un ple municipal s’acorda assistir en corporació a l’Ofici. Sembla com si el consistori no s’hagués sentit massa implicat en la festa. 2- Durant una bona colla d’anys la Comissió de Festes va estar formada per socis de l’Aliança (única entitat d’aquest tipus autoritzada pel Règim) i l’Ajuntament. Algunes vegades compartien els ingressos i les despeses. 3- El 1969, el Club Futbol Cubelles pren un paper protagonista en l’organització d’alguns actes, principalment els balls de la plaça de la Vila, que no apareixen al programa oficial d’actes. I ja en la darrera època d’aquest estudi, anys 70, aquesta entitat, juntament amb el Moto Club, el Club Marítim, l’Aliança i l’Ajuntament formen les comissions de festes. El finançament dels actes ha estat molt difícil d’esbrinar. Durant molts anys no hi ha cap pressupost específic per a les festes, i quan aquest apareix, veiem que sovint se n’han de fer d’extraordinaris, o bé que es treuen diners d’altres partides pressupostàries. Així mateix, malauradament no es conserva cap documentació ni factures de quan l’Aliança organitzava la festa conjuntament amb l’ajuntament. Per les actes dels plens, veiem que, a banda dels acords referents a aspectes organitzatius propis de la festa, s’aprofitava l’arribada d’aquestes dates per condicionar i netejar els carrers i el torrent, i recomanar als veïns el blanqueig de les façanes de les cases. Aquestes recomanacions es van fer fins mitjans dels anys 60, que fou quan comença la instal·lació del clavegueram i la pavimentació dels carrers. També era el moment del repartiment d’ajuts econòmics als més necessitats, el qual es va fer durant la postguerra, època de penúries. De l’anàlisi dels actes de Festa Major constatem: 1- Durant les festes majors dels primers 30 anys, tenien molt de protagonisme les celebracions religioses que es programaven: Ofici, missa de comunió, missa de difunts (al principi dedicades a “los Caídos”), Novena (rosari, visita al Santíssim i Salve o Goigs). En aquestes celebracions, es destaca sempre la presència de les autoritats civils i militars.

Els Oficis de Festa Major en els primers anys són misses cantades, amb l’acompanyament musical de les mateixes orquestres que venien a fer els balls. En aquest ofici hi feia un sermó un capellà convidat de fora de Cubelles.

També s’anunciava cada any la missa de Comunió, a les 7 del matí, ja que en l’Ofici no es donava l’Eucaristia als fidels, que havien d’estar en dejú des del dia anterior. A partir del Concili Vaticà II, aquesta missa desapareix, ja que la nova litúrgia suprimirà aquesta obligació de no prendre res des del dia abans.

260

Conclusions

2- En dues èpoques, les de mossèn Miquel i mossèn Josep, es van crear centres parroquials per als joves i que van intervenir en la programació d’actes de Festa Major.

El primer, es desenvolupa a principis dels anys 50, donant la possibilitat al jovent de reunir-se i portar a terme activitats en un moment en què hi havia moltes prohibicions per part del règim. Es van fer obres de teatre en català, es va crear un esbart dansaire, es va fundar el cor parroquial i es va organitzar la tómbola de la Festa Major per recollir diners per a la reconstrucció de l’església.

El de mossèn Josep, a les darreries del franquisme, va agafar un caire més conservador i es va alinear al costat de l’Ajuntament en l’enfrontament causat per la instal·lació de la Tèrmica. Aquest centre va participar en l’organització d’alguns actes de la Festa Major: gimcanes, escacs, tennis de taula...

3- Fins a finals dels anys 60, la base dels actes festius foren els balls i els concerts. Venia una sola orquestra per fer-los tots (entre quatre i sis), a més de les sardanes, que ja van començar el 1941. Durant els anys 70, es tendeix a contractar un conjunt o una orquestra d’anomenada i disminueix el nombre de balls, desapareixent els concerts. El jovent comença a anar a les discoteques i els gustos musicals evolucionen amb les tendències importades de l’estranger.

El primer envelat, després de la guerra, es va fer el 1945. El lloc on es va anar posant no era fix. El trobem al passatge Ramon Miquel, sota el Castell, al carrer Rocacrespa, sota la carretera, a la zona Bardají, a la plaça dels Pobles d’Espanya i a l’Hort del Rector. El 1978, els balls es fan a la nova zona poliesportiva.

4- Les cercaviles, que avui tenen molt de protagonisme, no van començar fins el 1954, quan l’Ajuntament compra uns capgrossos. El 1958 s’aconsegueixen els gegants Abdó i Assumpta. Tots els altres balls, amb excepció de les “majorettes” que van sortir durant els anys 70, eren de fora (Vilafranca, Sitges, Vilanova...), ja que a Cubelles no hi havia cap altra colla. Pel que fa a actuacions de ballets, destaquem les de l’Esbart Santa Ana del Centre Catequístic Parroquial, entre 1953 i 1956. 5- En consonància amb els temps, es destacaven molt les dianes i “pasacalles” tocades per la banda de Requetés o de la Creu Roja de Vilanova, que alguns anys es van alternar amb les clàssiques matinades de gralles. 6- Els primers vint anys del franquisme només hi va haver dos castells de foc, el 1941 i el 1958 (en motiu de la inauguració del nou ajuntament), possiblement la causa fos econòmica. A partir de 1962, quan Cubelles inicia el seu creixement, ja se’n faran cada any i molt aviat (1966) es tiraran des de baix a mar, potenciant el nou sector de desenvolupament. 7- Pel que fa als actes esportius, al principi se’n feien molt pocs i, a partir dels anys 70 van augmentant. A la dècada dels 40 només hi havia el tir al plat; el 1950 apareix el ciclisme i el 1953 ja es fa futbol, però no 261

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

de forma continuada fins el 1967, amb la creació del Club de Futbol Cubelles. Amb l’alcalde Joan Fernández és quan es dinamitza més l’esport i se celebren competicions molt variades durant les festes majors

Tingueren molt d’èxit les gimcanes automobilístiques que es van fer des de 1966, la qual cosa vol dir que en aquesta època ja hi havia força persones a Cubelles que tenien cotxe propi.

A partir de 1972, amb la creació del Club Marítim Cubelles, s’organitzen les primeres regates. Era una activitat pròpia dels estiuejants, de la qual la gent de la vila n’estava al marge.

8- D’actes culturals se’n van fer pocs, sols destaca el concurs fotogràfic, del qual n’hi hagueren 9 edicions entre 1958 i 1966.

262

Bibliografia. Índex de quadres, gràfics i annexos

4- BIBLIOGRAFIA, ÍNDEX DE QUADRES I GRÀFICS, ÍNDEX DELS ANNEXOS FOTOGRÀFICS I DOCUMENTALS

BIBLIOGRAFIA Alcover, Mn. Antoni Mª; Moll, Francesc de B.: Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca: Moll, 1988. Amades, Joan: Costumari Català. Barcelona: Cercle de Lectors, 1990. Avinyó Andreu, Joan: Història de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs, 1993. Bielza de Ory, Vicente: Territorio y sociedad en España II. Madrid: Taurus, 1989. Brotons, Xavier; Pineda, Antoni; Vidal, Joan: Els carrers de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf, 1994. Canales Serrano, Antonio Fco.: Passatgers de la mateixa barca. Lleida: ECD, 1993. Carpetes de correspondència específica de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles. Carpetes d’Entrades de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles. Carpetes de Sortides de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles. Carpetes de notificacions de cultes de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles. Arxiu Parroquial de Cubelles. Castellano i Tresserra, Anna: Història del castell de Cubelles. Les relacions entre els senyors i la vila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. Cloquer (suplement del full dominical). Núm. 4, octubre 1977. Cubelles: Parròquia de Santa Maria. Ídem. núm. 8, novembre 1978. Comas, F.; Serra, J. A.; Serra, R.: Història. Barcelona: Castellnou, 1997. Coroleu, Josep: Historia de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 1979. Diario de Villanueva y Geltrú. Núm. 169, 19-5-1945. Vilanova i la Geltrú. Ídem. núm. 644, 23-8-1958. Ídem. núm. 888, 24-8-1963. Ídem. núm. 1080, 19-8-1967. Ídem. núm. 1417, 24-8-1974. Ídem. núm. 1465, 23-8-1975. Ídem. núm. 1514, 21-8-1976.

263

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

Ídem. núm. 40 (3ª època), 2-9-1978. El Full de Cubelles. Núm. 30, gener 1990. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. Estatutos del Club Marítimo Cubellas. Cubelles: Club Marítim. Ferrer i Gironès, F.: La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1985. Ferrer i Soler, Albert; Anguera i Llauradó, Antoni: Llibre dels gegants i demés entremesos populars de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius i Vila, 1964. Fonoll, Núria; Pineda, Antoni i Vidal, Joan: Cor l’Espiga. Una història centenària (Cubelles, 1900–2000). Cubelles: Cor l’Espiga, 2000. Fonoll i Carbonell, Núria; Pineda i Gavaldà, Antoni i Vidal i Urpí, Joan: Els gegants de Cubelles. 40 anys de l’Abdon i l’Assumpta (1958 – 1998). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1998. García Rides, Anna; Capdet Sardà, Neus: “Un pas per la guerra (Cubelles 1936–1939)”. Programa de Festa Major de Cubelles 2001. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2001. Garí Siumell, Fr. José Antonio: Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius y Vila, 1963. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 5, El Penedès i l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982. Grau i Martí, Jan: Gegants. Barcelona: Columna, 1996. Grup d’estudis cubellencs Amics del Castell: “Breu cronologia dels fets destacats del segle XX a Cubelles”. Programa de Festa Major 2000. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 2000. Gual i Solé, Jordi; Ricart i Miret, Anna: L’economia de la comarca del Garraf. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1981. Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. Ídem. Volum 11. Història de la Cultura Catalana. Volum X. Barcelona: Edicions 62, 1998. La Veu de Santa María. Núm. 5, 12-8-1959. Cubelles: Parròquia de Santa María. Ídem. núm. 6, 20-9-1959. Ídem. núm. 16, 30-7-1960. Ídem. núm. 17, 31-8-1960. Ídem. núm. 3, agost 1963. Ídem. núm. 4, octubre 1963. Les millors sardanes. Barcelona: Millà, 1958. Lleó i Albà, Anna: l’Abans. Vilanova i la Geltrú. Recull Gràfic 1873 – 1965. El Papiol: Efadós Editorial, 2000. Llibre d’Actes de les Filles de Maria. Parròquia de Santa Maria de Cubelles. Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibre d’Actes del Centre Catequista Parroquial. Parròquia de Santa Maria de Cubelles. Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1978. Arxiu Municipal de Cubelles. Llibres dels Comptes Municipals de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1939 – 1979. Arxiu Municipal de Cubelles. Llibres de Sessions de l’Ajuntament de Cubelles. Anys 1720 - 1976. Arxiu Municipal de Cubelles. Miret i Mestre, Xavier: Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1989. Los Misterios de Villanueva. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1991 (facsímil de l’edició publicada el 1851). Molinero, Carme; Ysàs, Pere: Patria, Justicia y Pan. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939 - 1951. Barcelona: La Magrana, 1985. Moral, Sixt; Farré, Ramon: Malgrat tot, avançàvem. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 1981. Moya, Bienve: La festa a Catalunya. Àlbum de cultura popular i tradicional. Barcelona: Cercle de Lectors,

264

Bibliografia. Índex de quadres, gràfics i annexos

1998. Olivé, Àngel; Garcia, Xavier: La secció folklòrica de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, 1985. Pineda i Gavaldà, Antoni; Fonoll i Carbonell, Núria: Charlie Rivel a Cubelles. Centenari 1896 - 1996 (recull Fotogràfic). Cubelles: Ajuntament de Cubelles i Caixa Penedès, 1996. Pineda i Gavaldà, Antoni; Vidal i Urpí, Joan: Història Gràfica de Cubelles (1900-1970). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1995. Pinós, Núria: Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998. Pons Guillamon, Xavier: Els anys del Dr. Remigi Juncà. Cubelles (1926-1936). Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1997. Prat, Joan; Contreras, Jesús: Les festes populars. Barcelona: Hogar del libro, 1984. Programes de Festa Major de Cubelles. Anys 1940 – 1978, 1992, 1993, 1995 i 2000. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. Puig Rovira, Francesc X.: El cost humà de la guerra civil a Vilanova. Miscel·lània Penedesenca núm. 20. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995. Puig Rovira, Francesc X.: L’Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1998. Puig Rovira, Francesc X.: Manuel Navarro Carreras, alcalde de Vilanova (1943 – 1946). Canvis polítics fa cinquanta anys. Miscel·lània Penedesenca núm. 20. Vilanova i la Geltrú: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995. Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim: Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, 1987. Rocha i Serra, Joan Josep: La Festa Major de Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1997. Roig i Piera, Joan: Flors i punxes. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1984. Sierra Farreras, Roland: Sitges, Gener 1939 / juliol 1941. Sitges: Consell Comarcal del Garraf – Institut d’Estudis Penedesencs, 1993. Sobrequés i Callicó, Jaume: Història de Barcelona. Volum 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. Solé Sabaté, Josep Ma.: La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 1985. Vidal, Joan; Pineda, Antoni: Festes, costums i tradicions populars de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1993. Virella i Bloda, Albert: El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 1991. Virella i Bloda, Albert: Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Selecta, 1974. Virella i Bloda, Albert: Vilanova i la Geltrú abans de la seva fundació (Divulgació de Pairalia). Vilanova i la Geltrú: Amics del llibre vilanoví, 1952.

ÍNDEX DE QUADRES i GRÀFICS 1-1

Poesies en català publicades en els programes de la postguerra, 16

1-2

Adreces dels anuncis dels programes de Festa Major (1940-1978), 17

1-3

Presència del català i del castellà als programes de Festa Major, 24

1-4

Gràfic de la presència de la llengua catalana en els escrits dels programes, 25

1-5

Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Joan Albet (1950-1960), 25

1-6

Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Maria Batet (1961-1972), 26

1-7

Recull de textos dels programes de Festa Major: època de Josep Pons (1973), 27

1-8

Recull de textos dels Programes de Festa Major: època de Juan Fernández (1974-1978), 27

1-9

Gràfic Català i castellà als anuncis dels programes (1955-1978), 28

1-10

Les poesies dels programes de Festa Major, 28

1-11

Gràfic dels negocis de construcció als anuncis dels programes de Festa Major, 44

265

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-12

Gràfic: comparació entre el nombre de pàgines dels programes i el total d’anuncis, 49

1-13

Anuncis agrupats per sectors econòmics, 50

1-14

Empreses relacionades amb la construcció, 51

1-15

Comerços i serveis cubellencs, 52

1-16

Gràfic de l’evolució dels Sectors Econòmics a Cubelles (segons recompte dels programes), 52

1-17

Gràfic d’ingressos de divises, en milions de dòlars, entre 1950 i 1979, 53

1-18

Gràfic dels anuncis relacionats amb establiments hostalers, 54

1-19

Establiments hostalers cubellencs, 55

1-20

Descripció dels programes, 82

2-1

Pressupostos de l’Ajuntament de Cubelles (1939-1978), 88

2-2

Comissió de Festes de l’any 1974, 98

2-3

Comissió de Festes de l’any 1975, 99

2-4

Comissió de Festes de l‘any 1976, 99

2-5

Comissió de Festes de l’any 1977, 100

2-6

Comissió de Festes de l’any 1978, 100

2-7

Els ajuntaments de la Segona República Espanyola (abril 1931-juliol 1936), 119

2-8

Els ajuntaments de la Guerra Civil (juliol 1936-gener 1939), 120

2-9

Els ajuntaments del franquisme (gener 1939-abril 1979), 120

2-10

El primer ajuntament de la democràcia, 123

2-11

Relació alfabètica de persones que han format part de l’Ajuntament en el període 1939-1978, 124

3-1

L’Ofici de Festa Major, 133

3-2

Intèrprets i composicions dels actes religiosos, 134

3-3

Els sermons, 136

3-4

La Missa de Comunió, 138

3-5

La Missa de Difunts, 139

3-6

La Novena, 142

3-7

El repic de campanes, 144

3-8

La Tómbola Parroquial, 147

3-9

Les audicions de sardanes, 162

3-10

Les cercaviles de balls populars a Cubelles, 164

3-11

Les matinades i dianes, 166

3-12

Els esbarts que van actuar a Cubelles, 169

3-13

El Castell de Focs a Cubelles, 171

3-14

El teatre a les festes cubellenques, 174

3-15

Les sessions de cinema, 176

3-16

Gràfic amb el nombre de concerts i balls a les festes majors de Cubelles, 181

3-17

Balls, orquestres i envelats. Època de Josep Rovirosa (1939 – 1944), 183

3-18

Balls, orquestres i envelats. Època de Josep Marsé (1945 – 1949), 184

3-19

Balls, orquestres i envelats. Època de Joan Albet (1950-1960), 186

3-20

Balls, orquestres i envelats. Êpoca de Josep Ma. Batet (1961 – 1972), 187

3-21

Balls, orquestres i envelats. Època de Josep Pons, alcalde accidental per la Festa Major de 1973, 187

3-22

Balls, orquestres i envelats. Època de Juan Fernández (1973 – 1978), 188

3-23

Les orquestres de la Festa Major de Cubelles, 189

3-24

Les eleccions de “Miss Cubellas”, 190

3-25

Els festivals infantils, 193

266

Bibliografia. Índex de quadres, gràfics i annexos

3-26

Les competicions de tir al plat, 221

3-27

Les curses ciclistes, 222

3-28

Els partits de futbol jugats per la Festa Major, els horaris i els rivals, així com, en alguns casos, el cost de les copes comprades per l’Ajuntament, 226

3-29

Les competicions de tennis de taula, 227

3-30

Les regates de Festa Major al Club Marítim Cubelles, 229

3-31

La gimcana automobilística, 232

3-32

La gimcana ciclista, 233

3-33

El concurs de fotografia, 234

3-34

Cost dels trofeus dels campionats de Festa Major, 236

3-35

Resum de les competicions esportives i culturals celebrades per la Festa Major de Cubelles, 237

ÍNDEX DELS ANNEXOS FOTOGRÀFICS i DOCUMENTALS ANNEX FOTOGRÀFIC Portada capítol 1- Vista de Cubelles, 11 (1) 1-1-1

Pujada de l’Església: Srs. Marsé, l’arxiprest de Vilanova, l’alcalde Josep Ma Batet, l’arquebisbe Gregorio Modrego, Mossèn Jordi i un representant de la Guàrdia Civil. Darrera Víctor Marcillas i Pere Fusté, 34 (2)

1-1-2

9 de juliol de 1972 al Club Marítim Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. Carlos de la Fuente, Eugeni Bonel, Josep Sánchez, Joan Roig i Piera, Narcís Esperó, el ministre Garicano Goñi..., 34 (3)

1-1-3

9 de juliol de 1972 al Club Marítim de Cubelles, visita del “ministro de Gobernación”. El ministre Garicano Goñi, el Sr. Travé, L’alcalde Josep Ma Batet, Antonio Obach, Ernest Obach, Pere Cirera, Imma Mújica, Agustín Mújica, Pere Gelabert, Teresa Closa ..., 35 (3)

1-1-4

Pas de la bandera espanyola pel davant de la tribuna d’autoritats: el governador civil Antonio Correa, l’alcalde Josep Marsé i regidors en el moment de fer la salutació feixista. Dret, a l’esquerra, també saludant la bandera, el Sr. Serra “Lalo”, 35 (2)

1-1-5

Tribuna d’autoritats davant la casa dels Alba: Ferrer Pi, el governador Correa, Josep Marsé i els regidors..., 36 (2)

1-1-6

Tribuna d’autoritats (Plaça de la Font - “José Antonio”), 36 (2)

1-1-7

Membres del “Frente de Juventudes” format davant les autoritats, 36 (2)

1-1-8

Jerarquies civils (Josep Marsé, l’alcalde, amb camisa blava i boina vermella i el Governador Civil, Antonio Correa, uniformat) i eclesiàstiques (mossèn Jaume), parlant amb uns nens, 37 (2)

1-1-9

Al carrer Sant Antoni, davant la casa dels Castellví abans de les reformes. En primer terme, Pere Fusté i Josep Capdet Fontanals, 37 (2)

1-2-1

L’ajuntament i l’església des del carrer Major a les primeres dècades del segle XX, 56 (1)

1-2-2

Vista, des de la carretera, del Passeig Narcís Bardají als anys 56,(Horro-Foto) (1)

1-2-3

Passeig Narcís Bardají des de l’estació, 57 (Horro-Foto) (1)

1-2-4

L’estació de Cubelles a mitjans dels any 60 des dels apartaments del carrer Lleida, 57 (4)

1-2-5

El Pont del Campanar, anys 30, 58 (1)

1-2-6

La terrassa del Club Marítim Cubelles. A la “mesa petitoria” hi veiem de dreta esquerra: Sra. de Fabregat, Sra. de Ticó, Maria Oliva i Lídia Grau. Darrera, vista de la platja amb els tendals i les embarcacions del club, 58 (4)

1-2-7

Platja Club Marítim Cubelles l’any 1977. El nen de la pala verda és Víctor Lora, 59 (4)

1-2-8

“Hotel Cubellas”, 59 (A. Campaña i J. Puig Ferran) (1)

1-2-9

La platja de Cubelles cap el 1968. Les famílies d’estiuejants arrendaven els tendals i les

267

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

casetes. Darrera podem veure un Passeig Marítim amb pocs apartaments i un dels símbols del “desarrollisme”, el “600”. La nena del biquini és la Jose Ordaz Oliva, 60 (4) 1-2-10

Darrera, l’hostal-restaurant Solimar. A la platja podem veure, de dreta a esquerra, Maria Oliva i Mercè Ordaz. La nena de l’esquerra és Jose Ordaz, i la de la dreta, Ester Ordaz, 60 (4)

Portada capítol 2- L’ajuntament de Cubelles va ser rebut en audiència per Franco el 6 de març de 1974, 83 (5) Portada capítol 3- 14 d’agost de 1955- Ballada de sardanes a Ca l’Antonet. De cara, d’esquerra a dreta, Asunción Fontanals, Núria Aviñó, Ricard Marfany, Jordi Font i Pepita Ivern, 127 (6) 3-2-1

Sortida d’una celebració religiosa a mitjans dels anys 40. Podem Observar a la façana una creu i dos rètols. En el de la dreta deia: “A LOS CAIDOS POR DIOS Y POR LA PATRIA...” i en el de l’esquerra els noms de José Antonio, Narciso Bardají, Remigio Junca y José Marsé 150 (2)

3-2-2

Autoritats sortint de l’església de Cubelles. Hi podem veure: mossèn Miquel, Josep Marsé (l’alcalde), Joan Adrià, Pere Freixes... Aquesta fotografia és una mica posterior a l’anterior (la façana principal de l’església ha estat arranjada), 151 (2)

3-2-3

Centre Catequístic 1953: Pere Freixes, David Albet Mestres, Joan Adrià Viñals, Josep Marsé (president), Pepeta Ivern, Joan Carbó... Asseguts, l’arquebisbe Modrego, mossèn Miquel (consiliari), 151 (2)

3-3-1

Sardanes de la Festa Major de 1942 a la Plaza José Antonio (Plaça de la Font), 194 (Horro-Foto) (10)

3-3-2

La mateixa ballada de sardanes, 194 (Horro-Foto) (2)

3-3-3

El Ball de Gitanes de Vilanova, a la cruïlla dels carrers del Mig i de l’Església, anys 50, 195 (Foto Cuyàs) (7)

3-3-4

Esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955, 195 (8)

3-3-5

Esbart Santa Anna, festival del 13 d’agost de 1955, 196 (8)

3-3-6

Ball de 1956. Al centre de la pista veiem d’esquerra a dreta, Joan Rovirosa, Margarita Lleó i Joan Urpí, M. Salut i Freixas, 196 (Horro-Foto) (8)

3-3-7

Ball de 1956. Salvador Fonoll i Margarita Lleó, 197 (Horro-Foto) (8)

3-3-8

Ball del Ram a l’envelat de 1956. Margarita Lleó i Joan Urpí, 197 (Mas Morando) (8)

3-3-9

Ball del 15 d’agost de 1957. Roman Bertran i Margarita Lleó, 197 (Horro-Foto) (8)

3-3-10

Ball de 1957. De dreta a esquerra: Margarita Lleó, Roman Bertran, Pere Gelabert, Rosa Ma Escardó, Jaume Fonoll i la seva xicota, Joan Gómez i Alejandra, 198 (Mas Morando) (8)

3-3-11

Joan Lleó subhastant la toia al ball de 1956. La nena és Ma Àngels Ivern, 198 (Horro-Foto) (8)

3-3-12

El grup que va comprar la toia l’any 1956. D’esquerra a dreta: Anton Fonoll, Alejandra, Jaume Fonoll, Paulina, Roman Bertran, Rosa Ma Escardó, Pere Gela bert, Loli Torres, Miquel Fontanals, Margarita Lleó i Salvador Fonoll, 199 (Horro-Foto) (8)

3-3-13

La subhasta de la toia l’any 1958 amb Joan Lleó, 199 (Horro-Foto) (8)

3-3-14

Actuació de VI Angulo a la sala de L’Aliança. Baix, Ferran Romeu; bateria, Pere Magaña; cantant, Xavi (“Quicus”) Costa; guitarra solista, Josep Ma Borrell; rítmic, Josep Ma Ventura, 200 (6)

3-3-15

Components del grup VI Angulo davant la font de Mas Trader. La fotografia correspon a una sèrie preparatòria per a un cartell, 200 (6)

3-3-16

El grup VI Angulo en un racó del nucli antic de Cubelles. La fotografia pertany a la mateixa sèrie, 201 (6)

3-3-17

El grup Travelin Band, la majoria dels seus components havien format part de VI Angulo. Continuen Pere Magaña, Josep Ma Borrell, Xavi Costa” Quicu” (ara com a guitarrista) i Ferran Romeu. Esteve José s’integra amb l’orgue i Manuel Donaire com a cantant. (3r i 6è, d’esquerra a dreta), 201 (6)

3-4-1

L’alcalde Josep Ma. Batet i el regidor Víctor Marcillas, en el lliurament de copes als guanyadors del concurs de tir al plat de la Festa Major del 1962, 238 (2)

3-4-2

L’alcalde Josep Ma. Batet i el regidor Víctor Marcillas, en el lliurament de copes als guanyadors del concurs de tir al plat de la Festa Major del 1962, 238 (2)

3-4-3

L’equip de futbol de Cubelles que va jugar el partit de Festa Major el 17 d’agost de 1955: d’esquerra a dreta, al darrera: Artur Piñol, Joan Gómez, Jaume Piñol, Francesc Capdet, Jaume

268

Bibliografia. Índex de quadres, gràfics i annexos

Fonoll, Salvador Fonoll, Joan Imbernón i Jaume Marco. Al davant: Jordi Delgado, Ramon Marco, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Pere Cuenca, 239 (9) 3-4-4

Els jugadors de Cubelles que van disputar el partit de Festa Major, el 14 d’agost de 1961, a l’anomenat camp del Víctor. Entre d’altres, hi reconeixem: Jaume Fonoll, Joan Imbernón, Joan Morgades, Pedro Cuenca, Francisco Mateo, Josep Albet, Salvador Casas, Pere Gelabert, Lluís Pineda i Juan A. Mateo, 239 (9)

3-4-5

Els equips de Cubelles infantils i juvenils que van jugar partits de futbol per la Festa Major de l’any 1964, al camp de la carretera de Mas Trader (l’Hort del Rector), 240 (9)

3-4-6

Els equips de Cubelles infantils i juvenils que van jugar partits de futbol per la Festa Major de l’any 1964, al camp de la carretera de Mas Trader (l’Hort del Rector), 240 (9)

3-4-7

Festa Major de 1964. Camp de l’Hort del Rector, 241 (A.Pineda) (9)

3-4-8

Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll abans del partit d’homenatge del 15 d’agost de 1967, 241 (A.Pineda) (9)

3-4-9

Pere Gelabert, Joan Imbernón i Salvador Fonoll, després del partit d’homenatge, 242 (A: Pineda) (9)

3-4-10

L’equip del Cubelles que va jugar el citat partit contra el C. D. Salomó, 242 (A.Pineda) (9)

3-4-11

El mateix 14 d’agost de 1967, el Joan Imbernón amb l’equip dels estiuejants. Drets, d’esquerra a dreta: Joan Esteve Tronchut, Josep Castells, Joaquim Revert, Joaquim Abadal, Josep Lluís Roca i Josep Niubó. Ajupits: Josep Lluís Domínguez (al darrera), Jordi Muntó, Josep Sánchez, Jordi Fort (al darrera), Joan Imbernón, Jaume Llorach, Josep Manel Munné i Jordi Ubach. 243 (A.Pineda) (9)

3-4-12

Terrassa del Club Marítim Cubelles (actualment aquest sector és ocupat per les instal·lacions del restaurant). Lliurament de trofeus de les regates És interessant observar el desert urbanístic del darrera. D’esquerra a dreta: Maria Oliva, Esther Ordaz i Lídia Grau 243 (4)

3-4-13

Terrassa del Club Marítim Cubelles. Lliurament de premis a les “velles glòries”. En primer terme Narcís Esperó. Darrera podem veure els apartaments d’Ibersol, 244 (4)

3-4-14

Josep Marsé en un concurs de tractors, 244 (Foto Castillo) (2)

PROCEDÈNCIA DE LES FOTOGRAFIES: (1): Arxiu particular de Rosa Fontanals (2): Arxiu particular de Josep Marsé (3): Arxiu del Club Marítim Cubelles (4): Arxiu particular de Maria Oliva (5): Programa de Festa Major, any 1974 (6): Arxiu particular de Ferran Romeu (7): l’Abans. Vilanova i la Geltrú. Recull Gràfic 1873 - 1965 (8): Arxiu particular de Margarida Lleó (9): Arxiu particular de Joan Imbernón (10) Arxiu particular de Josep Marcillas (11) Arxiu de l’Ajuntament de Cubelles ANNEX DOCUMENTAL 1-1-1

Primera poesia en català publicada al programa de 1946, 38

1-1-2

anunci en català publicat al programa de Festa major de l’any 1948, 38

1-1-3

Fotografia de l’antic altar barroc. Publicada al programa de 1940, 39

1-1-4

Audiència de l’Ajuntament de Cubelles amb Franco. Comentari a la fotografia publicada al programa de 1974, que en aquest treball podem veure a la portada del capítol 2, 39

1-1-5

Programa anunciant una festa major popular l’any 1977, 40

1-2-1

Primers anuncis de construcció: Juan Adrià (1940), 61

1-2-2

Primers anuncis de construcció: Travé Hnos.(contraportada 1941), 61

269

¡FIESTA DE CHICOS Y GRANDES!

Les Festes Majors durant el Franquisme (1939-1978)

1-2-3

Contraportada programa 1945, 61

1-2-4

Projecte urbanístic zona Passeig de Mar (1958), 62

1-2-5

Projecte urbanístic Barri de La Creu (1959), 62

1-2-6

Publicitat urbanització “Puig de Tiula” (contraportada programa 1959), 62

1-2-7

Portada del programa de 1961, “el poste” té el mateix protagonisme que el campanar i els gegants, 63

1-2-8

Mas Trader. Fragments del mateix anunci (aparegut al programa de 1967), 63

1-2-9

Publicitat urbanització Mas Trader (programa 1968), 64

1-2-10

Publicitat del mateix establiment, però anunciat amb noms diferents. Al programa de 1940 “Café Nacional” (és el més utilitzat) i el de 1942, “Café La Alianza , 64

1-2-11

Primer anunci del “Bar del Armengol”(1945), 65

1-2-12

Contraportada programa de 1957, 65

1-2-13

Anuncis de “Los Arcos” dels anys 1960 i 1962, 65

1-2-14

Bar Dancing “El Patio Andaluz (1963), 66

1-2-15

Cartilla de racionament, 66

1-2-16

Designació de Carlos de la Fuente, per part de l’Ajuntament, per gestionar la fundació d’un club nàutic a Cubelles, 67

1-2-17

Petició d’aprovació del Club Marítim de Cubelles per part de la Federació Catalana de Vela, 68

Portades dels programes de Festa Major, 72 a 80

2-1-1

Acta de Constitució de la Comissió Gestora, 1939, 101

2-1-2

Exemple de declaració jurada per l’expedient de depuració (cara), 102

2-1-2 bis Revers declaració jurada, 103 2-1-3

Nomenament del jutge instructor dels expedients de depuració, 104

2-1-4

Certificat de Claudio Ferrer Artigas, “Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.” 105

2-1-5

Informe del jutge instructor dels expedients de depuració, 106

2-1-6

Telegrama del Govern Civil nomenant nou alcalde i regidors l’any 1945, 107

2-1-7

Petició de permís per col·locar l’envelat de Festa Major l’any 1948, 108

2-1-8

Autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat, 108

2-1-8 bis Revers autorització de “la Jefatura de Obras públicas” per instal·lar l’envelat, 109 2-1-9

Factura de Juan Adriá. Despeses de l’envelat de 1950, 109

2-1-10

Factura de Ramón Miquel per la instal·lació elèctrica de l’envelat de 1950. (En català), 110

2-1-11

Factura de Jaime Pedro, despeses de l’envelat de 1950, 111

2-1-12

Factura de Jaime Pedro, despeses de l’envelat de 1950, 111

2-1-13

Ordre de pagament del “Impuesto de Consumos de Lujo” pel ball de 1945 (pagat el 1950)., 112

2-1-14

“Impuesto de Consumos de Lujo” de 1945 (pagat el 1950), 113

2-1-15

Relació d’ajuts econòmics lliurats per la Festa Major de 1951, 114

2-1-15 bis Revers ajuts econòmics 1951, 115 3-2-1

Acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939, 152

3-2-1 bis Revers acta de constitució de la Junta Directiva de “Las Hijas de María”, 1939, 153 3-2-2

Acta del “Centro Catequista Parroquial” amb el balanç econòmic de la tómbola de l’any 1951, 154

3-3-1

Proposta de direcció de l’esbart al mestre Jofre Vilà de Sitges i establiment de quotes per als components. Acta del 7 de desembre de 1953, 202

3-3-2

Acta del 2 d’agost de 1954 on s’acorda posar el nom de “Santa Ana” a l’esbart del Centre Catequístic, 203

3-3-3

Programa del festival de dansa del 13 d’agost de 1955, 204

270

Bibliografia. Índex de quadres, gràfics i annexos

3-3-4

Rebut dels focs de la Festa Major de 1958, 205

3-3-5

“Mandamiento de Pago” dels focs de la Festa Major de 1958, 205

3-3-6

Factura dels focs de 1962. Pirotècnia “ESPINOS”, 206

3-3-7

Relació de membres (homes) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”, 207

3-3-8

Relació de membres (dones) del “Cuadro Escénico del Centro Catequístico Parroquial”, 208

3-3-9

Comptes de Pablo Aviñó Riera per les despeses degudes al convit fet a les autoritats l’any 1947. (També reflectit en el “Libramiento núm. 156” d’aquest any), 208

3-3-10

Programa dels actes de Festa Major organitzats pel Club Futbol Cubellas l’any 1970, 209

3-3-11

Actes de la Festa Major de 1972 organitzats pel Club Futbol Cubellas, 210

3-3-12

Drets d’autor pels balls de la Festa Major del 1939, 211

3-3-13

Rebut de les despeses de la primera o segona Festa Major, 212

3-3-14

“Libramiento” ordenant el pagament d’aquest rebut referent a la Festa Major de 1939 o 1940. El pagament es fa el 15 de setembre de 1940 (És possible que les despeses de 1939 siguin sols de les festes de Nadal), 212

3-3-15

Plànol de la distribució de les taules a l’envelat de l’Hort del Rector, Festa Major 1976 (Dibuix de Miquel Padreny), 213

3-3-16

Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per balls amb pista i taules. (Dibuix de Miquel Padreny), 213

3-3-17

Distribució de l’envelat de l’Hort del Rector el 1977, l’últim any que es va fer. Versió per espectacles amb fileres de cadires (Dibuix de Miquel Padreny), 214

3-4-1

Factura de la copa adquirida per l’Ajuntament de Cubelles per al guanyador del concurs de tir al plat de la Festa Major de l’any 1943, primera competició esportiva celebrada després de la guerra civil, 245

3-4-2

Programa de la competició de Tir al Plat de l’any 1949, 245

3-4-3

Interior programa de competició de Tir al plat de 1948, 245

3-4-4

Rebut de la subvenció per pagar la cursa ciclista de la Festa Major de l’any 1950, 246

3-4-5

Programa de mà anunciant la cursa ciclista de la Festa Major del 1953, 246

3-4-6

Esquema del circuit de la gimcana motociclista de la Festa Major del 1960, 247

3-4-7

Factura de la copa comprada per l’Ajuntament per al guanyador del primer concurs de fotografia, Festa Major de l’any 1958, 247

3-4-8

Factura de les copes de les competicions esportives i del concurs de fotografia de la Festa Major de 1960, 248

3-4-9

Factura dels taulers que es van comprar per fixar-hi les fotografies del tercer concurs, Festa Major 1960, 248

271