analisi comparatiu
projecte final · GP
Alba Parera
DISSENY EN EL SECTOR DE LLEURE EDUCATIU Per poder obtenir un bon resultat en el desenvolupament de qualsevol imatge gràfica és imprescindible conèixer les sol·lucions gràfiques que han aportat altres companyies del mateix sector, ja siguin competència directe o indirecte. L’objectiu de fer un analisi comFIG 01
paratiu és adquirir consciència
tallers i activitats creatives
de la imatge general del sector
La fotografia mostra una nena concentrada en pintar una casa de cartró. El fet que la nena no s’adoni que és al punt de mira del fotògraf és qui dona el toc de màgia al resultat obtingut, ja que fa que s’apreciï l’atmosfera relaxant que despren el moment de concentració.
competència.
La imatge d’infants desenvolupant la seva imaginació o creativitat és una de les imatges més llamineres en el món de la publicitat degut a la dolçor que desperten.
i ser capaç de crear una imatge innovadora que s’identifiqui dins del camp en qüestió i que alhora sigui prou personal com per destacar entre aquesta Aventurina és la única empre-
identitats corporatives, se’ns
sa en tot el territori català que
presenten de forma caòtica
ofereix l’experiència creativa
degut a la falta de cohèrencia
amb vidre, per això, hem de
entre els elements, la falta de
considerar competència directe
recursos gràfics i sobretot a
tota entitat o empresa que orga-
una forta carència de jerarquíes
nitzi tallers i activitats per grups
organitzatives de la informació
escolars, families o amics.
que exposen.
Malauradament el secor dels
Aquesta falta d’interès per la
tallers i activitats docents no ha
imatge gràfica i la presentació
evolucionat en el camp gràfic
de la informació ha desenvocat
i la informació, així com les
a la saturació del receptor.
FIG 01
Són exemples d’aquest desordre en el disseny gràfic les pàgines com surtdecasa.cat o
FIG 03 Mostra d’un disseny mal ressolt ja que la saturació d’elements, colors i diferents llenguatges requereix un gran esforç per part de l’usuari a entendre el contingut.
la falta d’ordre satura al receptor FIG 02 El dinamisme, que hauria de ser un element pròxim al públic objectiu, està mal ressolt i juga totalment en contra de la imatge d’aquesta entitat. La capcelera no manté cap vincle visual amb les imatges del centre i, encara menys, amb el text insípid de l’esquerra.
Si ens demanéssin endreçar visualment el contingut, caldria buscar un sistema que unifiqués els diferents llenguatges gràfcs i sol·lucionant la saturació de colors d’una forma més subtil. Un exemple podria ser configurar els menús en grisos que s’il·luminéssin amb el seu color respectiu al passar el cursor per sobre. El gris, en aquest cas, podria ser un element d’unió cromàtica en tot el conjunt.
comvulguis.cat.
D’altra banda, l’exemple
Amdues són pàgines que oferei-
comvulguis.cat té un dissent net
xen activitats; la primera és una
però mal maquetat ja que no hi
pàgina dedicada a un públic
ha vincle d’unió entre els ele-
amb infants i la segona recull
ments de cada plana. El disseny
activitats per totes les edats.
segueix una estructura rectan-
Tot i que el seu target és ben
gular que inclou elements amb
diferent, i utilitzen recursos dife-
diferents llenguatges gràfics. La
rets per arribar-hi, el disseny de
falta de coherència en la unió
totes dues són un exemple del
gràfica dificulta la comprensió
que cal evitar.
i fa que el contingut, així com l’entitat, s’associïn a un caràcter buit d’identitat i pobre.
Surtdecasa.cat és un cas curiós
A més, és important que els
perquè la web es presenta amb
elements que conté la pàgina
una portada molt neta i moder-
es distribueixin d’una forma
na que distribueix als usuaris
lògica, utilitzant l’espai a favor
cap a l’agenda d’activitats de
de la comprensió i creant interès
la seva zona. Un cop cliques
visual de manera que l’usuari
l’ubicació, et condueix al con-
s’hi senti còmode.
tingut que, tot al contrari que la
L’atracció visual per el dis-
portada, es mostra saturat de
seny d’una entitat desperta
colors, anuncis en moviment,
en l’usuari sentiments com
apartats i sobreapartats que
confiança i fidelitat.
apareixen encara amb més colors... en definitiva; caos. A més de sensació d’excés
Així doncs, fugim del disseny
d’informació, el resultat és sen-
actual del camp de les activitats
sació de barat i poc especial.
de lleure per buscar exemples ressolts amb més qualitat i interès gràfic per que ens ajudin a establir unes bases per una imatge atractiva i funcional.
FIG 02
PÀG FIG 03
3
FIG 07
FIG 04
FIG 06
FIG 05
FIG 10
FIG 09
FIG 07
FIG 08
FIG 04
També ha perdurat amb els anys com a recurs de proximitat i íntimitat gràcies al caràcter Donat que un dels requisits per
personal que aporta tot allò
la nova imatge d’Aventurina és
escrit a mà.
dissenyar un logotip caligràfic,
Avui dia trobem infinitat de logo-
la recerca de nous exemples a
tips que simulen l’escriptura.
analitzar s’ha centrat en identitats corporatives amb logotips
Una de les avantatges de triar
que simulen l’escriptura.
un logotip caligràfic és que la
El logotip com a signatura més pur és aquell que conté el nom i cognoms del director de l’empresa o entitat. Avui dia, però, trobem moltes “signatures” amb el nom de l’empresa, humanitzant-la i dotant-la de personalitat.
FIG 05 La caligrafia del nom varia impressionantment depenent del material que s’ha utilitzat per escriure-la. El contrast dels gruixus de les plumilles biselades transmeten molta tradicionalitat, aportant romanticisme. En canvi, aquells escrits amb rotuladors o altres estris moderns poden aportar un caràcter molt urbà i rehivindicatiu.
complexitat de les seves formes El logotip caligràfic és un recurs
i el moviment del seu traç
que ha perdurat en la història
ajuden a transmetre molta altra
del disseny gràfic i va neixer
informació dotant al logo d’una
amb la idea de simular la signa-
personalitat molt forta i una
tura del nom del propietari com
il·lusió de sinceritat.
a garantia de qualitat.
FIG 06 El traç que genera el moviment pot ser molt estable o molt agressiu, donant molta llibertat d’expressió per la creació de la marca. Un bon control del traç és clau, doncs, per controlar el caràcter del logotip.
L’evolució de la tipografia dins del món digital ens porta a trobar també logotips que simulen ser caligràfics en el traç però les seves lletres formen part d’un alfabet industrial i poc personalitzat. Són interessants per l’ordre que transmeten. PÀG FIG 08 · 09 Molts logotips caligràfics apareixen acompanyats d’ornaments florals o elements tradicionals. Algunes d’aquestes decoracions reforcen aquest caràcter tradicional que recolza la impressió de garantia de qualitat.
signatura com garantia de qualitat FIG 10 La caligrafia pot ser un element molt agradable i amb prou potència com per funcionar sol. Els logotips caligràfics que van acompanyats d’imagotip fan que l’interès inicial per la caligrafia quedi eclipsat.
5
FIG 11
tes amb els tipògrafs més coneguts o amb publicacions recents. Podriem dir que la seva imatge s’escampa exclusivament vía web ja que així arriba a l’usuari interessat a d’arreu del planeta. Observant la pàgina, doncs, podem apreciar les característiques que defineixen MyFonts és una entitat que es dedica a la
la seva identitat gràfica. Però MyFonts no
venta de fonts tipogràfiques arreu del món
sempre ha tingut aquesta imatge, l’entitat
via web. A més de la venta, la pàgina ofereix
va començar amb un logotip molt rígid que,
diverses utilitats com el reconeixement de
finalment, va ser redissenyat per Underware
fonts o la búsqueda de tipos similars.
l’any 2008. Va ser llavors quan van adop-
La idea original va nèixer al 1999 a mans
tar la caligrafia com a representació de la
de Charles Ying que va adonar-se que la
creativitat i l’origen.
única manera de trobar una font via web era sabent-ne el nom. Amb els anys, myfonts. com ha esdevingut una web envoltada de cultura sobre tipografia i tipògrafs que mensualment envia als usuaris interessats publicacions amb les noves fonts o entrevis-
Un cop més veiem com la tipografia ma-
FIG 13
nuscrita és, de totes les tipografies, la més propera al receptor ja que recorda el vincle El logotip sovint apareix acompanyat d’una petita frase descriptiva o text complementàri -the world’s largest font collection- que alhora és la USP de la companyia. FIG 12
directe i deixa de banda la fredor de les tipografies industrials. El logo MyFonts es percep com una signatura que connota compromís, tracte directe i artesania. Així, els seus valors comunicatius són la proximitat, familiaritat, intimitat i garantia de qualitat. La identitat corporativa disposa d’una font pròpia dissenyada per Mark Simonson anomenada Proxima Nova Soft Typeface.
FIG 12
Aquesta font dona continuitat a tot el conjunt de la web barrejant-se amb una font auxiliar
El logotip descriu l’activiat de la companyia. És, per tant, un logotip descriptiu que es compon de dues paraules que se separen gràcies a la pausa que genera el traç gràcies a la descendent de la y i la forta asta ascendent de la f majúscula. Reforcen aquesta separació les majúscules a principi de paraula. Aquesta mausa genera un gran punt de tensió i interés visual i fa que el logotip sigui altament atractiu. FIG 11 A la pàgina principal predomina un fons blanc que aporta netedat al conjunt. El blanc queda trencat amb el blau corporatiu i les imatges de color que apareixen com a capcelera de les novetats tipogràfiques. Per ajudar a separar els diferetns apartats, apareixen petits filaments de color gris que no trenquen la netedat original. La simplicitat dels menús recollits en desplegables ajuda a mantenir la simplicitat, facilitant l’enteniment a primer cop d’ull. El color coproratiu apareix al llarg de tot el contingut senyalant els links que contrasten amb el gris fosc de la resta del text.
La seva composició s’encaixa en un rectangle horitzontal que, tot i la diferenciació de paraules, apareix sempre en una sola tinta ja sigui el blau corporatiu, el negre o el blanc. La composició en blanc apareix només sobre fotografies. La resta, sobre fons banc o color llis. FIG 13
de pal sec -Arial o Helvètica- que pot variar lleugermant segons el navegador.
PÀG
FIG 14
La imatge, però, no és tant simple com pot semblar a primer cop d’ull ja que disposa de dues seccions amb caràcter independent que alhora es mantenen coherents a la principal. Aquesta diferenciació l’aconsegueixen gràcies a fondos de color molt vius i a canvis de color corporatius que mantenen la mateixa lògica que la imatge principal, recordant-la. El fet que el logo sempre s’hi mantigui present és un dels ele-
El color corporatiu és el blau #0099FF o l’equivalent en Pantone 306C que apareix principalment acompanyat per blanc i negre o gris fosc.
ments clau que lliga la coherència gràfica.
7
Totes les seccions extres de MyFonts
Finalment, l’aparició de MyFonts a les xar-
segueixen una mateixa estructura bàsica.
xes socials varia lleugerament ja que deixa
Aquesta estructura ve encapcelada per el
de banda els fons plans darrera del logo-
logotip i la data d’edició. Tot seguit trobem
tip. Tant a facebook com a twitter, la marca
una segona capcelera que conté el títol de
es presenta en blanc sobre la fotografia
la publicació i a continuació el contingut.
d’un calaix ple de tipus de plom. Possible-
Existeix a més, una tercera plana amb
ment aquest fet és el que més trenca amb
identitat pròpia que es publica anualment i
la resta de la imatge de MyFonts ja que
recull les millors tipografies editades durant
abandona l’economització de recursos i la
tot l’any. La construcció torna a ser la ma-
simplicitat de les grans pastilles de color
teixa que en les dues seccions anteriors. Es
per donar pas a una imatge complexa i
diferencia per un fons negre i una capcelera
plena de grisos que contrasta i dificulta la
personalitzada amb l’any en qüestió.
percepció del traç del logotip.
FIG 15 La capcelera-títol de la secció Rising Stars és fixe. En aquesta secció només varia el contingut i les imatges de l’article, que es desenvolupa igual que un blog. Les imatges que hi apareixen poden ser d’altres colors no corporatius, donant certa vitalitat al conjunt. Tot i així, aquest es manté net i endreçat gràcies als colors i a l’estructura. Pel que fa als colors, manté el blau corportatiu de la pàgina inicial de MyFonts.com i els utilitza exactament amb els mateixos criteris.
FIG 16 Igual que en Rising Stars, la secció Creative Characters manté la estructura senzilla de blog. En aquest cas, però, la capcelera es personalitza per cada autor degut a que la fotografia varia. Aquesta capcelera conté sempre tres elements fixes; la fotografia amb l’autor, el rectangle negre amb el títol i el nom de l’autor escrit amb tipografies de l’autor com a mostra del seu treball. Qui dona continuitat i coherència és el títol i el rectangle negre sobre la fotografia, que són sempre permanents. La diferència més marcada és possiblement el fons fosc i l’ús d’un nou color identificatiu, el magenta.
A ambdues seccions apareix el logotip en gris, exactament igual que al recull anual. A més, i a diferència de la pàgina inicial, apareix sense la frase explicatòria. Així utilitzen el logotip com a signatura de propietat del document de forma subtil per a que aquest deixi respirar les identitats de les seccions.
PÀG FIG 15
FIG 16
9
Themezilla és una botiga online anglesa que es dedica a la venta de plantilles prefabri-
FIG 17 La composició del logotip caligràfic Themezilla comença amb un rectangle que es trenca després de la descendent de la z, que impulsa el traç a crèixer descontrolat com un hurcà. El peu llarg de la última a és escencial per donar estabilitat al conjunt. El resultat és un logotip amb una una disposició asimètrica horitzontal. Es presenta en minúscules, amb la primera lletra en majúscules. El gruix dels lligams entre les lletres està reduit considerablement per facilitar la seva legibilitat. Destaca també la segona e, per el seu lligam superior i el punt de la i, per la seva exagerada presència.
cades wordpress per pàgines web de tota mena. L’empresa és molt jove i va nèixer
FIG 19
arrel de l’amistat de quatre nois que avui
La pàgina principal de Themezilla és molt fresca gràcies al predomini del blanc trencat
dia s’encarreguen de diferents aspectes del projecte; dos programadors, un dissenya-
per pinzellades de text negre i links taronges. A la plana destaquen un seguit de fotografies a color d’ordinadors que mostren a la pantalla cadascuna de les plantilles que venen. Per separar un producte d’un altre utilitzen un quadrat de fons colorejat amb un gris molt subtil que no sobrecarrega el conjunt. Les novetats s’indiquen mitjançant un petit triangle a l’extrem superior dret del quadrat de fons.
dor i un director d’art. El logotip caligràfic va ser creat per Sergey Shapiro a partir d’un rotulador gruixut que li otorga molta força al traç. L’energia i la insistencia en el recorregut carrega el resultat de cert caràcter rehivindicatiu, recordant lleugerament les signatures dels grafistes urbans. En aquest cas la metàfora del logotip no no-
FIG 18 Tot i que totes les lletres es recolzen sobre la mateixa línia base, el traç es desenvolupa amb molta naturalitat. Ajuda a aquesta percepció el fet que les dues e no siguin iguals o el detall de recorregut imperfecte a l’interior de l’ull de la última a.
més aporta la idea de signatura i les seves
A la imatge gràfica predomina la netedat del blanc que es trenca per el text negre i el color corporatiu en els links, menú i peces icòniques auxiliars. Disposa també d’un color auxiliar, el blau, que apareix identificant les novetats de la pàgina.
connotacions sinó que a més li dona un distintiu de força, energia i trencament.
FIG 17
El logotip apareix sempre com una taca en monocrom, generalment en gris sobre blanc o en blanc sobre fons gris. El contrast gris-blanc facilita la seva lectura i el dota de certa elegància.
FIG 18 El nom de la botiga prové de la unió de dues paraules; theme+zilla. Es tranca, doncs, d’un nom semidescriptiu.
FIG 19
FIG 20
FIG 21
Al llarg de tota la pàgina web s’utilitzen molts recursos gràfics que ajuden a la nave-
Les icones reforcen la proximitat que
gació i comprensió de la web.
transmet el logotip ja que tenen el poder de fer-se properes a l’usuari. Però la ventatge
Aquests recursos, com els filets que refor-
d’utilitzar icones va molt més enllà ja que
cen l’indicador de color de la ubicació del
tenen la capacitat de comunicar el missatge
menú o les imatges icòniques que des-
de forma instantania a primer cop d’ull.
criuen el producte, enriqueixen la qualitat
Per a que les icones arribin al màxim
visual de la pàgina fent-la atractiva.
potencial de comunicació és important que
L’aplicació d’aquests elements no interfe-
estiguin composades per poques formes
reix gens amb els valors comunicatius de
bàsiques i que siguin molt reconeixibles,
la resta de la imatge ja que s’han adaptat
sent alhoraFIGel23màxim de pragmàtiques.
a través del color i les formes bàsiques, mantenint la netedat inicial.
Finalment, Themezilla complementa aquesta comunicació amb breus paràgrafs que ajuden a entendre les icones i amplien la informació sobre el producte. PÀG FIG 20 La pàgina disposa d’un buscador que diferencia els tipus de plantilles segons l’ús que en necessita fer l’usuari. El buscador també endreça el producte per data de creació i per descàrregues. FIG 21 Tret de la plana inicial, que utilitza el cian per marcar les novetats, la resta de les
FIG 22
helvetica helvetica planes es desenvolupen exclussivament en negre i taronja. El color només s’aplica a les mostres de les plantilles, la resta d’imatges apareixen desaturades.
FIG 22 La resta de la imatge gràfica es construeix tota amb l’Helvètica en dos gruixos, bold i roman. Sense variar el tamany, només amb el gruix i el color, aconsegueixen resoldre la jerarquia d’informació. El resultat és molt neutre i fa que destaqui, encara més, el logotip caligràfic.
FIG 23 La pàgina presenta un gran error en l’aplicació del logotip a la sol·licitud d’enviament de les newsletter ja que apareix en marró fosc sobre fons gris. La combinació és il·legible i més encara si es tracta d’un logotip de formes complexes.
13
Dunked pràcticament es didica al mateix que Themezilla però amb un target molt més especificat, doncs les plantilles que venen estan pensades per destacar les imatges amb formats de previsualitzacions grans o galeries molt dinàmiques. El tipus de clients de Dunked són gent creativa amb un portafoli a mostrar però sense coneixements de programació -o sense temps per programar-se una pàgina personal-. FIG 24
La senzillesa de la pàgina, del logotip i del menú reduit a dues pestanyes fa que l’usuari se senti còmode al accedir-hi per primer cop. La imatge de Dunked es construeix amb un logotip que simula l’escriptura, molt arrodonit, que insisteix en la senzillesa de les formes. La resta de la pàgina es desenvolupa en Helvètica, que acaba de donar la impressió de transparència i netedat. La jerarquia de la informació es resol amb la mateixa tipografia en roman i bold, apareixent els títols en dos tamanys; el de text i un altre ampliat per els títols de secció.
FIG 25
FIG 24
El logotip de Dunked simula l’escriptura però destaca per seguir un mateix mòdul industrial que es repeteix en els amples i les formes de les lletres. La industrialitat destaca en que totes les lletres tenen la mateixa alçada “x” i es recolzen sobre una mateixa línia base.
La pàgina es presenta d’una forma molt més dinàmica gràcies a la composició fotogràfica d’estris utilitzats en el camp creatiu; pintures, pinzells, l’ordinador, etc. A les fotografies predominen colors vius, destacant el groc, i estan muntades sobre un fons gris que aporta equilibri i elegància al conjunt. Destaquen el botó per començar a crear i l’escuet menú de la part duperior dreta amb un color corporatiu que es mantindrà al llarg de tota la pàgina.
El logotip apareix sempre en blanc sobre fons gris. La forma arrodonida de la lletra i el gris de fons recorden les pissarres escolars, aportant un caràcter pedagòdic al resultat. La metàfora es basa en aquesta impressió creativa i docent que connota la imatge d’atributs com senzillesa i fàcil de realitzar.
FIG 25
PÀG
15
FIG 26
La pàgina disposa d’un buscador que diferencia els tipus de plantilles segons l’ús que en necessita fer l’usuari. El buscador també endreça el producte per data de creació i per descàrregues. Tret de la plana inicial, que utilitza el cian per marcar les novetats, la resta de les La pàgina disposa d’un buscador que diferencia els tipus de plantilles segons l’ús que en necessita fer l’usuari. El buscador també endreça el producte per data de creació i per descàrregues. Tret de la plana inicial, que utilitza el cian per marcar les novetats, la resta de les
FIG 26
La pàgina disposa d’un buscador que diferencia els tipus de plantilles segons l’ús que en necessita fer l’usuari. El buscador també endreça el producte per data de creació i per descàrregues. Tret de la plana inicial, que utilitza el cian per marcar les novetats, la resta de les
PÀG
El plantejament i construcció de la pàgina Dunked és molt interessant ja que trenca amb la idea de separar tots els continguts informatius en diferents pestanyes, la
Totes les unitats informatives es presenten
pàgina es desenvolupa pràcticament en
amb netedat i algunes permeten la interac-
una sola plana amb la informació distribuida
ció de l’usuari.
en fondos de color pla. Aquests fondos
És interessant que l’usuari pugui interactuar
són de l’altura d’una pantalla estandar, de
amb els elements de la pàgina ja que així es
manera que quan l’usuari va desplaçant-se
crea un vincle psicològic inconcient. Com
scroll avall té la impressió que van passant
més agradable i personalitzat sigui el tracte,
pàgines.
més fort serà aquest vincle i més satisfet en
Aquest sistema té la ventatge que elimina
quedarà l’usuari.
la pèrdua de temps de cada càrrega de les diferents pestanyes del menú i, a més,
Pel que fa als colors de la imatge, es cons-
endreça de forma específica l’ordre de
trueix amb una gamma molt neutres que
recepció dels continguts.
aporten elegància i netedat. La fredor dels grisos i del negre de text es trenca amb el color viu de les fotografies i l’aparició d’un color auxiliar, el turquesa que es manté subtilment present arreu de la pàgina.
17
inclinació
línia base estructura del logotip recorregut visual
inclinació inicial inclinació final
línia base estructura del logotip recorregut visual
inclinació
línia base estructura del logotip recorregut visual
La complexitat en el desenvolupament d’una imatge gràfica es troba en saber comunicar el caràcter i mentalitat de l’empresa que representem. Per aconseguir aquest objectiu és important mantenir una coherència lògica però també és molt important que els elements que s’utilitzen per la comunicació de l’empresa siguin coherents entre ells. La claredat no
El color també és una eina molt útil alhora
només ajuda a percebre millor el caràcter
de d’organitzar els elements.
de la empresa, també és l’element clau que
És important, però, que la pàgina no quedi
fa que arribem al públic; com més clara i
atapaida de colors sinó que s’economitzi
neta sigui una imatge, més funcional és.
utilitzant-ne un màxim de dos (negre i color corporatiu o bé negre i dos colors auxiliars). Diferenciar apartats i seccions en diferents
CONCLUSIONS DE L’ANALISI Què tenir en compte
colors corporatius ajuda a entendre el contingut sempre i quan la plana no quedi sobrecarregada.
Alhora, la claredat és una característica que
El predomini de blancs i negres trencat per
transmet transparència i aquesta, proximi-
alguna pinzellada de color dona claredat i
tat. L’usuari se sentirà molt més atret per
elegància al conjunt.
una empresa amb caràcter net que sigui
L’ús de blanc per els fons de pàgina ajuda a
fàcil d’entendre que per una altra que mostri
no sobrecarregar, una pàgina transmet qua-
discrepances amb ella mateixa o informació
litat gràfica per un ús intel·ligent de recursos
caòtica.
i una bona distribució dels elements més
Més enllà de l’adaptació de la imatge al
enllà del fons que s’utilitzi.
target, existeixen recursos per reforçar
Pel que fa a les imatges fotogràfiques, és
aquesta proximitat amb l’usuari. La inte-
important que segueixi una coherència grà-
racció i el tracte personal en són exemples
fica entre elles i la resta d’elements. A més,
molt poderosos.
la fotografia té molt pes en la percepció, és per això que l’ús d’una imatge de qualitat sol ser imprescindible per transmetre professionalitat i encant.
PÀG
21