UNA
V LTA PER...
Girona
Sumari 6 — L'Entrevista 10 — La Llegenda 14 — Notícies
4
LA CATEDRAL arquitectura
La seva façana està considerada l’obra barroca més bonica de l’arquitectura catalana Més de mil anys d’història conviuen a la Girona antiga, que s’articula al voltant de la Catedral, un edifici eclèctic en aparença i gòtic en esperit, que conserva encara el claustre i part d’una torre de la primera construcció romànica. Precedida d’una colossal escalinata, la Catedral de Girona construïda entre els segles XIV i XVII, posseeix la mau més ampla de l’arquitectura gòtica mundial i la seva façana està considerada l’obra barroca més bonica de l’arquitectura catalana. Al seu Museu Capitular, a més, s’hi pot admirar el cèlebre Tapís de la Creació, el Beatus i una rica col·lecció d’orfebreria medieval.
■■Font: Revista tot Girona ■■Fotografia: Instagram @cskilzi
5
L'Entrevista
MIQUEL
FAÑANÀS
escriptor i periodista
Parlem amb Miquel Fañanàs, autor de “La bruixa de pedra”.
Quan va decidir que volia ser periodista i escriptor? Després de guanyar el meu primer premi literari, el de narracions curtes “Just M. Casero”. Vaig adonar-me’n que podia fer més coses, vaig comprovar que les editorials publicaven les meves obres i així va començar tot. Ens podria descriure qui és en Miquel Fañanàs?, que li demana a la vida i quines son les seves aspiracions de cara al futur? Bàsicament és un periodista que esporàdicament ha escrit novel·les. Les meves aspiracions son tan simples com poder continuar escrivint, fent altres llibres que agradin a un públic cada cop més ampli. Girona és casa seva i una bona demostració és l’afecte que transmeten les seves paraules pàgina rere pàgina a “La Bruixa de Pedra”. Em podria descriure la seva Girona, que amaga, que li aporta, en definitiva, com batega Girona a la seva sang?
6
Girona és la ciutat on vaig néixer i on he viscut tota la meva vida. Durant el franquisme era una ciutat grisa, apagada, però amb la democràcia va experimentar un gran impuls fins el punt que ara la gent se sent molt orgullosa de la seva ciutat. Modestament, vaig contribuir a aquest canvi des de l’ajuntament on durant anys en vaig ser tinent d’alcalde. Per a tots aquells que descobreixin l’escriptor Miquel Fañanàs arran de la seva última novel·la “La bruixa de pedra”, que creu que haurien de saber sobre vostè? Que a banda d’aquesta novel·la n’he escrit vint més, tant infantil, com juvenil o policíaca. He guanyat altres tres premis literaris i dues obres meves han estat traduïdes al xinés. Podríem dir que al llarg de la seva vida ha tocat diverses tecles: treballa com a periodista, escriptor de novel·les i ha sigut Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Girona. En quina d’aquestes
feines s’ha sentit més recompensat personalment? I professionalment? Com a periodista essent corresponsal de El Periódico de Catalunya a Girona i també com a escriptor amb la satisfacció de veure publicades les meves obres. La meva contribució a la ciutat a través de l’ajuntament també ha estat molt gratificant. La seva dedicació a l’escriptura l’ha portat a tocar diversos generes i enfrontar-se a lectors de diferents edats. A quins creu que ha arribat més? Perquè? Probablement al públic infantil sobretot a través de la meva novel·la “La pedra màgica” que porta ja dinou edicions. I ha estat així perquè molts instituts l’agafen com a llibre de lectura pels
alumnes. El seu currículum com escriptor està plegat d’èxits i de premis, com ha rebut la noticia del premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica? Amb una gran satisfacció i un gran honor tota vegada que és el més important dels que he rebut fins ara i més tenint en compte que aquest ha estat l’any en què s’hi havien presentat més originals. Creu que amb aquest Premi se li obren les portes a un públic molt més ampli? Sens dubte, la qual cosa no deixa de ser una satisfacció afegida. Un cop he acabat de llegir “La bruixa de pedra”, li haig de confessar que m’ha agradat molt, té un to molt humà i els personatges t’arriben a poc a
7
poc. Podríem identificar l’autor amb el personatge del Professor Freixenet?, quins aspectes l’apropen i quins divergeixen entre vostès? No, en tot cas es podria identificar amb un amic meu que és catedral d’història i especialista en el gòtic català que m’ha ajudat en l’assessorament historiogràfic de l’obra i que en realitat es diu Pere Freixas. Tot i ser una obra de ficció mostra unes arrels molt ben plantades en el temps i l’espai que ens vol mostrar, la Girona dels Segles XIV i XV. Per què aquest període de la història? Perquè és probablement el segle més convuls que ha patit la ciutat de Girona. Era l’època de les discussions entorn l’acabament de la nau de la catedral i el temps en què Girona va patir la pesta negra i també la Inquisició. Si pogués entrar a la seva pròpia novel·la, qui seria? Probablement el defensor de la Guisla Recasens, Roderic de Gui. Els seus personatges parlen molt clar sobre el que pensen de l’Església com estament, uns fan ostentació de poder, d’altres creuen que hauria ser exemple d’austeritat i per rematar tenim un Tribunal de la Inquisició que fa por al propi Bisbe. Li va costar molt construir en Nicolau Eimeric?, he de reconèixer que fa por tant de poder a les seves mans. No em va costar massa ja que
sobre aquest personatge hi ha força documentació històrica. Per mitjà de la Guisla ens mostra com la mainada poden ser un punt d’inflexió entre les diferents maneres de pensar o de viure. És la seva innocència els que pot acabar movent el món? Sí, la mainada amb la seva innocència incorpora la certesa i la veritat d’unes determinades reflexions. Gracies a les experiències de la Guisla podem veure que encara que la vida no t’hagi tractat gens bé, sempre hi haurà algú disposat a ajudar, la Ermessenda Vilamarí o el Canonge Roderic de Gui en són la prova. Esperava que aquest bri d’esperança arribes als seus lectors en un moment tant convuls com l’actual? Si, efectivament, està pensat així, tota vegada que penso que és necessari incorporar elements positius i esperançadors. Si continuo preguntant pels personatges acabaré desvetllant el que s’amaga rere “La bruixa de pedra” i prefereixo que els nostres lectors puguin gaudir-ne tant com jo, és per això que el convido a fer vostè la última pregunta. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu que seria interessant? Ens la podria contestar? M’han preguntat moltes vegades sobre quins son els meus llibres preferits però mai m’han preguntat quins son els que no m’agraden gens. Doncs bé, puc dir que detesto els llibres d’autoajuda que ara estan tant de moda. ■■www.lafinestradigital.com
8
9
La Llegenda
10
Diu la llegenda que a la riba
esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retreia la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir
els seus retrets, la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li van anar sortint unes escates a tot el cos i poc a poc va patir una metamorfosi que la va convertir en un cocodril. Però degut a la seva santedat i la puresa de la seva ànima de l’esquena l’hi van sortir unes meravelloses ales de papallona, de colors brillants i transformant-se amb La Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma
es va començar a veure nedant pel riu Onyar molt a prop d’on havia estat injustament empresonada. Diuen que únicament les nits de lluna plena, cap a l’alba, en aquella hora boirosa on els fantasmes són visibles, aquells gironins que siguin veritablement sensibles, poden veure entre la boira la silueta d’un cocodril amb ales de papallona que va nedant amunt i avall fins a veure el primer raig de sol.
11
12
Girona, Temps de Flors celebra aquest 2015 el seu 60è aniversari. Serà l’any del protagonisme d’un espai floral singular, com és el riu Onyar, i de l’obertura, durant els dies de la mostra, del Cinema Modern, 14 anys després de tancar les portes definitivament. La flor natural serà la protagonista de gran part dels projectes florals que es podran veure del 9 al 17 de maig a patis, monuments i jardins de la ciutat.
L’ampliació de l’horari d’obertura, permetrà veure els espais fins a les deu de la nit -una hora més que fins ara-, serà també un dels atractius d’aquesta edició del festival, ja que els visitants podran gaudir de més temps per recórrer els espais guarnits i, a més, permetrà que els projectes es puguin contemplar des d’una altra perspectiva. Tal i com s’ha fet d’altres anys i durant els dies (dissabte 9, dimecres 13 i dissabte 16) els projectes estaran oberts de les deu del matí a les dotze de la nit.
■■Font: www.tempsdeflors.com
13
Notícies
TORNA
Bola de Drac!
La productora Toei Animation ha confirmat mitjançant comunicat que està treballant en una nova sèrie d’animació de ‘Bola de drac’. La ficció, titulada ‘Dragon Ball Super’, s’estrenarà aquest estiu al Japó –concretament, durant el mes de juliol a la cadena Fuji TV–, i compta amb la supervisió directa d’Akira Toriyama, el creador de l’original. Després de 18 anys sense aventures, aquests episodis reprendran la trama després de la ferotge batalla de Son Goku contra el poderós monstre Buu i explicaran com el protagonista intentarà mantenir la pau a la Terra.
14
Aquests dibuixos van néixer l’any 1984, des de llavors s’han convertit en una exitosa franquícia a nivell mundial. ‘Bola de drac’ s’ha vist a més de 70 països i ha venut més de 230 milions de còpies dels seus llibres. A més, tot i que Goku i companyia no apareixien a la petita pantalla des de fa gairebé 20 anys, les seves històries han continuat en llargmetratges. L’últim, Bola de Drac Z: La resurrecció d’en Freezer’, s’estrenarà a finals d’aquest any i recuperarà alguns dels malvats més memorables de la saga. ■■Font: Diari Ara.
Girona a Cappella rep 12.000 espectadors. El festival Girona a Cappella va tancar diumenge la quarta edició amb un balanç de 12.000 espectadors que van assistir a les 13 actuacions programades. Això representa unes 2.000 persones més que l’any passat. D’aquests 13 concerts, 10 han tingut lloc a l’escenari a l’aire lliure de la plaça Independència, i els tres restants, de pagament, s’han celebrat a l’Auditori i a la Casa de Cultura. ■■Font: Diari El Punt
23 projectes artístics reben una ajuda Kreas. Un total de 23 projectes artístics han rebut una ajuda Kreas de l’Ajuntament de Girona en la convocatòria del 2015. Els projectes becats han estat seleccionats entre les 38 propostes presentades per la comissió avaluadora formada per membres del Consell de les Arts i la Cultura de Girona. Aquests projectes obtindran una ajuda per al seu desenvolupament de com a màxim el 70% del pressupost total de les seves despeses. ■■Font: Diari el Punt
La 3ª edició del girona talent arriba a la ciutat Les jornades Girona Talent arriben aquest juny a la tercera edició. Poc més d’un any després de la primera edició, la Sala de Cambra del Palau de Congressos acollirà una nova proposta de ponències i activitats per donar a conèixer el talent de la ciutat i del país. Les jornades tindran lloc el dijous 4 i el divendres 5 de juny, de les sis de la tarda a les deu de la nit. ■■Font: www.gironain.cat
15