La Menorca, Nua, Ingènua i Subtil.
Primera edició: Desembre 2014 Textos: Lluís Guasch Fotografies: Damià Coll Correcció ortogràfica: Miquel Àngel Maria Disseny i maquetació: Albert Mir Impressió i enquadernació: Model Gràfic, S.L. Aquest llibre ha estat finançat gràcies a l’aportació de 00 mecenes en una campanya de micromecenatge duta a terme per mitjà de la plataforma Verkami.com
DL: ME 623-2014
Agra誰ments Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla a ante pellentesque, tempus metus et, ullamcorper orci. Suspendisse quis libero eros.
“La primera opció per caminar és avançar la possibilitat de retrobar-te quelcom o no veure res de la teva realitat”
6
La Menorca nua, ingènua i subtil
Des de finals de l’hivern d’aquest 2014 hem conjurat una fàbrica de sentiments. Ens delectam a través de les nostres composicions. Fusionam lletres i imatges per confluir en un petit collage que ens fa remoure el dedins d’una manera gratificant. La feina és ben senzilla i el resultat acollidor, potser per això ens abraçam ben fort a les paraules per avenir-nos en el muntatge. Per altra banda, funcionam independentment, un és el mecànic de la literatura i l’altre de la fotografia. Així nasqueren les ganes de rodar motors i carburar una processó en forma d’exposició, de llibre, i fins i tot d’audiovisual. No sabem quin nom té aquesta fusió però del que en tenim certesa és de la seva ingenuïtat, transparència i perspicàcia. D’aquesta manera hem titulat el joc com: La Menorca nua, ingènua i subtil. Gaudiu-la.
Damià Coll Lluís Guasch
La Menorca nua, ingènua i subtil
7
Ja fa un temps que vaig caçant imatges mentre faig sortides per l’entorn natural menorquí. Amics, familiars i coneguts em demanaven, per quan una exposició o llibre de fotografies? Sincerament pensava que no hi havia prou atractiu ni sentit en atrevir-me a mostrar el que captava. Al principi la meva intenció només era transmetre i seduir, aixecant la càmera i capturant el que tenim al davant, el possible escèptic dels nostres valors naturals, revelant espais més desconeguts i inaccessibles. Però una vegada trepitjada i observada l’illa des d’una perspectiva més panoràmica, els meus ulls van començar a fixar-se en detalls, potser, més delicats i suaus. Vaig iniciar un intent d’anar més enllà del que podia observar, a través d’una visió més reflexiva i sentimental. Així, creant imatges a partir d’una percepció més penetrant, intuïa la possibilitat de reflectir una experiència amb la natura més sensible, convertint de manera instantània aquella vivència al llenguatge interior, cedint que hi rajàs la imaginació. Contemplant-la en serenor, hom hi troba una gran confluència de senyals amables i fascinants: racons reveladors i d’altres gèlids, moments de gran subtilesa i ritmes repetitius, paratges comuns i d’altres únics… Per tant, per mi s’ha convertit en un espai que necessit per seguir trobant sentit a la vida. Un referent i un batec que em fa apreciar, de manera passional, el que s’hi esdevé.
Damià Coll 8
La Menorca nua, ingènua i subtil
No em demaneu per què he escrit tot açò. Demanau-vos: per què hi ha tanta gent que té creences en qualque cosa que no pot verificar si és veritat o real? És fàcil de contestar: perquè els suposa un acte de fe, i la honestedat de la fe és summament més grata que comprovar que una cosa és així o aixà i no té més volta de fulla. Per posar un exemple, es diu que el noranta-cinc per cent de la població mundial creu en algun Déu o té alguna religió. L’exercici que els suposa pensar que pot ser cert allò que creuen tot i no estar demostrat, com pel contrari sí que està demostrat que... Vaja: hi ha alguna cosa que estigui totalment demostrada? Bromes i filosofia a part, potser la ciència ens regala la certesa o la convicció d’allò que uneix les nostres realitats. Idò bé, si comparam pensar en Déu o pensar en la distància d’un quilòmetre, ens reporta una major sensació de benestar pensar que Déu ens escolta que pensar que de tal poble a tal altre hi ha set quilòmetres. No sé si m’explic, potser l’exemple no és prou encertat però us convid a que hi penseu. Els escrits que aquí trobareu, que deriven d’una forma o altra dels haikus, juguen majoritàriament amb un acte de fe o, si més no, amb la irracionalitat de cadascú. Cadascú de vosaltres llegirà i percebrà un missatge que pot variar amb el que capti la persona del costat, però també alguna reminiscència de la meva voluntat per dir «ALLÒ», amb aquelles dues línies o tres, es veurà palpada amb un nexe en comú, ja que tots entenem la nostra llengua i tenim unes idees de què volen dir cada una de les paraules. Així, us servesc juntament amb les imatges d’en Damià que acompanyen els texts, una manera d’eriçar-vos, de posar-vos els pèls de punta per protegirvos que les rates de la crueltat més fada no se us mengin i travesseu cada paisatge amb la mirada més joiosa de dins vosaltres.
Lluís Guasch Coll La Menorca nua, ingènua i subtil
9
10
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
11
Estic impacient per desvetllar els misteris que cobreixen la por de saber-me viu.
12
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
13
He fet nu l’amor amb l’aigua de Trebalúger i l’excitació del moment m’ha captivat més que una dutxa d’aigua calenta a l’hivern.
14
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
15
Hem escrit el trenc d’alba i hem encès sobre les brases un matí d’hivern. 16
La Menorca nua, ingènua i subtil
No tinc res més que una càmera de fotos a les meves mans. Als meus ulls tinc la immensitat.
La Menorca nua, ingènua i subtil
17
18
La Menorca nua, ingènua i subtil
Lentament el transcurs del Sol purifica les cicatrius que ha fet la llum durant el dia i s’enganxa al mar com una tireta perquè la ferida no cogui. El vespre ens mostra les estrelles perquè recordem que la immensitat és més gran que qualsevol centelleig.
La Menorca nua, ingènua i subtil
19
20
La Menorca nua, ingènua i subtil
Sobreviure és massa fàcil com per deixar escapar la possibilitat de viure.
La Menorca nua, ingènua i subtil
21
Descalç sobre la terra vermella surt del port de la flor més rosa, la que va veure acollir el meu plor. I cresc com un creuer cap a les illes, les pedres que trepig i fondeig amb l’eslora del tacte d’una planta de carn i os, la que vessa regalims de sang als seus calls. 22
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
23
Anar-se’n lluny de la costa, nedant mar endins, és assolir un viatge de tornada del qual, encara que valdrà esforços, posar els peus damunt l’arena ens farà sentir altre cop part de la platja, terrestres.
24
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
25
No t’agrada presumir, ni passejar amb els fills, però llueixes el vestit més colorit d’aquest matí.
26
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
27
No tenc res més que una càmera de fotos a les mans. Als ulls hi tenc la immensitat.
28
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
29
30
La Menorca nua, ingènua i subtil
Alguns creuen que escullen el seu futur; jo he triat no elegir res.
La Menorca nua, ingènua i subtil
31
Ella era senzilla, diferent, especial, Ăşnica. Simplement era ella, a l'abast dels iots i les motxilles lleugeres, per qui es fonien tots els cossos nus a l'estiu i jugaven a capbussar-s'hi.
32
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
33
És insignificant, minúscul, tan petit que abraça la immensitat.
34
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
35
Una carritxera ha decidit conviure solitĂ ria amb la natura. Plora, riu, escolta i escriu poesia.
36
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
37
38
La Menorca nua, ingènua i subtil
Fondejar al teu territori, solcar la teva pell i mesurar-te l’eslora, a tu, cavalleressa de cavalls.
La Menorca nua, ingènua i subtil
39
40
La Menorca nua, ingènua i subtil
Sense camí traces la vista a una roca presa, que et captiva per les vistes que ofereix. D’enfora l’observes i t’hi presentes menjant-te-la, dónes per entès que t’ha convidat amb una seducció inapel·lable.
La Menorca nua, ingènua i subtil
41
Volia meravellar-se pel que no es podia veure, doncs el que veia l’ofegava en una atmosfera on copulaven l’hidrogen i l’oxigen de forma quantificable. L’amor es respira sense mesura.
42
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
43
Per no ser, no sóc ni un prototip biològic per sobreviure. Em falta pecar d’instint de mare natura, doncs sóc fill d’un cel diví i una terra trencada, inhòspita, cremada, gairebé infernal. Doncs sí, Lluís, potser no som més que això: arrels i canyes, estels i muntanyes.
44
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
45
Totes les imatges quietes em parlen: discursos de més de mil paraules. Escolt el seu reclam com un cant de sirena i, allà, enmig del mar, vaig a veure-la. Li duc unes lletres que m’inspiren la seva imatge i ella,
46
La Menorca nua, ingènua i subtil
presumida i en posiciĂł elegant, em diu que es queda al mar, que no vol transmutar, que les bombolles dels peixets de plata i la remor dels dofins composen partitures mĂŠs belles que les meves paraules pell endins.
La Menorca nua, ingènua i subtil
47
Fondeges a la carretera amb senyals de noranta. Però en els camins que transites i observes a peu acceleres a cent o a cent vint per descobrir tots els confins.
48
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
49
50
La Menorca nua, ingènua i subtil
Una llàgrima damunt el pètal d’una flor que creix esqueixant la terra anuncia l’evangeli.
La Menorca nua, ingènua i subtil
51
52
La Menorca nua, ingènua i subtil
La llibertat no existeix. És una adaptació al llenguatge de l’esclavitud.
La Menorca nua, ingènua i subtil
53
Hi ha disbarats en aquest món. Si en feim un i posam preu a Menorca. Ni el pressupost més optimista dels americans podria comprar es macar d’Alfurí.
54
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
55
56
La Menorca nua, ingènua i subtil
No tenc res a reclamar a la manera de ser de les roques, a la manera de créixer de les plantes ni del silenci que les envolta, quan les meves respiracions trenquen un plor de mesquinesa per sentir-me domable per la seva existència. La Menorca nua, ingènua i subtil
57
Roca de roques, t’he dit que tenc gelosia de cada endinsada que t’han dibuixat el mar i la tramuntana?
58
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
59
Les onades suaus del mar fondegen un llaüt menorquí. La barca esquitxa converses de sal amarades de calma i de tempestes. Els peixets escolten les rialles dels mariners. Sens dubte agraeixen la seva visita benvolent. També riuen…
60
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
61
La simetria de l’espai convida a l’existència d’un mirall.
62
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
63
Fan mal gust a la boca les paraules progrés, turisme, doblers, quan sota els teus peus tens un racó de silenci paisatgístic, enamoradís d’absència, primitiu.
64
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
65
No sé quantes maneres hi haurà d’observar els illots de Cala Barril, però quasi tothom en té una referència.
66
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
67
Hem escrit el trenc d’alba i hem encès sobre les brases un matí d’hivern.
Vull escriure amb la sang del meu cos sobre aquest arbre i morir en aquest bosc.
Hivern de pocs estels i llunes cobertes. Vull fer-te el cel i veure la polar.
No és gens fàcil postular pel demà que la teva vida haurà estat un camí de flors, però he de reconèixer que cada dia s’emmarceix una rosa de punxes que, massa vegades, m’ha fet sagnar.
Deixa que mami com un nadó del teu somriure.
70
La Menorca nua, ingènua i subtil
Xerres per redescobrir-te impacient de l’eternitat i perds el control perquè la teva identitat s’esguerra.
Sobre el cos nu gotes fredes de pluja s’escorren. Banyen el rostre de la seva cara. S’esbargeixen pels cabells i acaronen el transcurs de la seva pell.
Cel de núvols vermells que empunyes el vent de demà, fes-me nòmada del teu rostre, que les onades de la teva força portin arracades per castigar la insolència.
Les pessigolles que ens fèiem quan érem fillets, sovint les recorda un ancià tramuntanós sobre les roques rogenques i ocres.
Si de totes les alegries n’hagués de triar una, seria la que, a voltes, em fa plorar desconsoladament com un nadó. Ja sigui per l’essència del moment, del record o de l’acció.
No hi ha res més que el silenci que sigui més just per trencar una espiral incòmoda. Potser també la foscor.
L’eternitat té ressò en qui ha trobat la comoditat. Els qui cerquen acomodar-se tenen ressò en l’eternitat.
Sense més heretat, contaré quantes vegades s’allita la lluna davall els llençols rocosos de l’alba. També em desfaré de comprar un calendari que mesura la llum laborable del dia.
Hem saltat ja molts obstacles i, si arribam amb forces, divisam un camí del qual, tot i fer pujada, ens ve de gust tocar-ne el cim. A mesura que ascendim rodolen pedres avall, difícils d’oblidar, però també aconseguim vistes panoràmiques que queden retratades en la geografia de la ment. Pujar és créixer, i viure per viure és absurd i és grotesc.
Quasi pots percebre l’infinit, potser també el palpes, que és finit.
Físicament corbada com l’anatomia. Orgasme a les pupil·les dilatades com una mania idolatrada.
Un vespre sense destí, vianants que no saluden, una llosca a l’asfalt i un fanal que no fa llum.
La Menorca nua, ingènua i subtil
71
No tenc res que et pugui donar. Si vols la mà, algun disbarat que se’m passa pel cap i una idea poc productiva d’estimar. Doncs és així, despertar del no-res per xuclar-ho tot i fer camí.
Mirades que tatuen indiferència. Converses fades a un bar. Millor anar a missa.
He vist el diari de reüll. M’ha semblat veure que avui havien condemnat un cavall i dues vaques. El cavall havia escapat de l’estable i les vaques s’havien quedat aturades a mig pas del camí.
La versemblança del gest a la paraula codificarà els cromosomes supervivents de saber-nos ebris de les condicions immunològiques.
Cridaré llocs de faula, volaré amb les àguiles i els corbs, em despullaré a les platges i faré verge l’amor amb totes les pedres que esmicolen Menorca.
Hi ha catedrals més guapes que la de Ciutadella. Envoltades de pins gegants. Amb un rostre pàl·lid, esculpides de marès.
Massa concret i definit. Algú n’hauria de fer un esborrany a mà. Fillets que corren per les voreres. Fan tard a casa. Han volgut allargar el permís del rellotge i la preocupació marca l’hora dels pares. 72
La Menorca nua, ingènua i subtil
El modus vivendi de queixar-se ja deu ser patrimoni de la humanitat. Per què?
Caminar de nit, vèncer la foscor amb una lluna d’estiu que serva el silenci.
Una ona no canvia mai d’idea, es romp a prop de terra, i acaba abraçant-la.
Els turcs vingueren amb el cor salvatge i les mans nues, i s’emportaren les primeres llibertats de l’illa en forma d’esclavatge. Istanbul encara és frontera de dos Déus.
Deixar constància de la constància de ser constants és un punt a favor dels favors més afavorits que li brindam al caos.
De les cendres del bosc cremat renaixeran brots verds salvatges quan passin els anys.
Si un dia acabàs de llegir un llibre gruixut vessaria tota la seva història en silenci, potser consumit per una cigarreta. Després, sol i enyorós, emularia el protagonista de la novel·la.
Els terrats són la pell que cobreix les vísceres de cada família. Assequen la roba, emparen la pluja i escalfen a l’estiu la sang.
Cau aigua del cel. Omple el dipòsit del Mediterrani i per la força de les gotes sembla que quasi el fa potable.
Sentir Ciutadella com el dormitori o bé la cuina. I la carretera, un passadís per arribar a Maó, la saleta d’entrada a casa nostra. Sense més identitat que una roca que ens fa de llit a tots sobre l’aigua salada. La Menorca nua, ingènua i subtil
73
De vegades volem dominar i controlar tota situació, se’ns escapa que no hem elegit posar els peus a la Terra.
Si es tracta d’agrair a algú o quelcom la teva existència podem posar-li mil noms. Però si un d’ells abraça tots els nostres temperaments, m’agradaria dir-li VIDA.
Així com tenc poc a envejar a una vaca, que mastega i mastega herba de les tanques i diu poc més que mu, quasi estaria segur que ella tampoc té temps per envejar ser una persona.
Són lluny les platges que he de caminar, però la set d’asseure’m a l’arena em fa beure fins la darrera gota de cada pedra que trepig.
74
La Menorca nua, ingènua i subtil
De vegades un cant de cigales i una motxilla carregada per pernoctar en un indret, obrint pas per un dens pinar on s’hi dibuixa un camí, és tot allò que havíem enyorat a l’hivern.
Escolta amada meua, sigues donzella, sigues terra coberta d’ànimes mortes o vegetals, jo aniria a aquesta guerra per fer-te amb petxines un bressol i guarnir amb pins, roures i alzines el record.
Persones anònimes festegen un tros de natura amb identitat i llinatges. Què volen aquesta gent que cerca la calor?
Si no saps on anar, vés-te’n. Allà t’esperarà quelcom.
La Menorca nua, ingènua i subtil
75
Deix passar una gavina. La següent la seguesc amb la mirada fins que s’amaga. La tercera no se m’escapa, la mir fixament i l’interrog: —On anau? On dormiu? Quants fills tens? —Vaig darrere el vent, dorm sota les estrelles i no empr preservatius. Curiosament, ella es posa sobre la roca més alta i em demana: —Tu qui ets? Qui vols ser? Qui eres? Jo, tremolós i indecís, repòs en silenci la mirada sobre la quinta gavina que s’atrevia a planejar damunt el meu cel i repetesc: —Jo volia ser la sisena gavina.
78
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
79
Em manifestaria amb la llum d’una antorxa pels carrers per tornar-te a sentir a prop. I escric, per encendre fogueres enmig del mar que ens separa, Núria.
80
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
81
82
La Menorca nua, ingènua i subtil
Puc assegurar ben poca cosa: ni tan sols sé si compartesc la mateixa existència que tots els mortals, si estam programats i tot es redueix a un món determinista, o bé una divinitat vetlla per tots nosaltres de forma patètica. En qualsevol cas, la major certesa és el dubte, la incertesa. La Menorca nua, ingènua i subtil
83
Vam desfer-nos en partitures i ens vam fer la pell d’escates. Després nedàrem en l’aigua salada.
84
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
85
86
La Menorca nua, ingènua i subtil
Algú em va dir un dia que el temps no existeix. Des de llavors ho dubt.
La Menorca nua, ingènua i subtil
87
88
La Menorca nua, ingènua i subtil
Si visc aquí, passada la trentena, i el cristall més fràgil de la família cau a terra en trossos punxuts de vidre, no espereu que tornaria a casa amb les botes fermades i una garnera. Tampoc aniria a córrer món descalç amb una motxilla, doncs agafaria l’espasa més afilada i rancorosa i obriria camí a la foscor més culpable. També cercaria una vacuna per saciar el confort de no odiar massa.
La Menorca nua, ingènua i subtil
89
90
La Menorca nua, ingènua i subtil
Tanta por tenc de morir sense morir, que visc amb una mica de risc per si me’n vaig. He enrocat voluptuosament amb el rei d’escacs. La Menorca nua, ingènua i subtil
91
Encara brillen els ulls per qui ha deixat de calcigar la terra i tĂŠ un lloc al cel.
92
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
93
No et sentis sola, amara’t de complicitat amb el que t’envolta. Si necessites contar coses, jo posaré els cinc sentits per comprendre’t.
94
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
95
L’aroma dels pins, preferiblement del sud, és el millor encens per a una ombra d’estiu.
Ens estimarem fins a la fi dels temps. El nostre testimoni no pot ser més confident que les pessigolles que sentim agafats de la mà, creuant els dits, aquí, davant d’aquest mar.
Ràfegues de vent africà que no refresquen l’estiu.
El gris de la societat confon, però tu dibuixes els contorns de tota la química i els seus protons per saber que cada neurotransmissor festeja la llibertat d’escriure: estic enamorat.
Li pesava més la vida que les joies. 98
La Menorca nua, ingènua i subtil
Platja verge d’estiu, les cremes solars t’urbanitzen.
Tremolós endins la gelosia de sentir-me viu quan solament les papallones entenen quin és el nostre cel.
Ressegueixes un camí de dubtes per trobar la veritat quan ella se sobreposa a qualsevol indiferència relativa.
M’agrada despertar en la foscor amb la remor d’unes paraules baixes que conviden al desig. A vegades m’abraça la llum d’una correspondència.
Impulsos elèctrics traduïts a paraules que demanen més voltatge per delectar les nostres imatges.
Només em queda dir: tenc por.
Emboliquen els carrers d’asfalt perquè quan nesqui el Sol puguis veure una llum transitable.
Digue’m per què rius quan escrius, i et diré per què plor quan tenc sort.
Si ara ens deim sapiens perquè sabem, quin és el nom de la branca que els humans esdevindrem?
Jugàvem a sentir-nos idees dintre d’un milió d’idees. El desastre va arribar quan les entenguérem totes i érem un milió d’éssers que jugàvem amb només una idea.
Sense saber com m’havien educat, preferia descobrir per evadir-me.
Llosques damunt la blanca arena que es claven com vidres punxuts als ulls.
Tenc lleganyes a les mans, mentre dormia s’han posat a tocar una serenata de Bach que ara record difusa en un núvol de memòria hiperrealista. Despert, m’he enfilat al piano, les mans òbviament han callat i m’he desfet les lleganyes.
Hi ha una llista de coses que no puc fer reiteradament: la primera és callar.
La impaciència deu ser l’àvia de la ciència. Primer l’ànsia, després aprenem a ser pacients. La Menorca nua, ingènua i subtil
99
No sé si està bé dir-ho i proclamar-ho, però massa sovint tenc fàstic per la vida.
La personalitat sobre paper pot semblar un dinosaure quan, en realitat, no arribes a formiga.
No xerr de fantasmes ni contes de fantasia perquè, a voltes, són tan reals que escapen de les paraules del diccionari per descriure’ls.
Per uns moments, ens hem evadit dels temples de la carn. L’espiritualitat, o com vulgueu anomenar aquesta pràctica haikunera, també resulta excitant. No sé si es poden multiplicar.
Juraria que tot ésser viu té ànima. També acotaria que el respecte per la seva vida no recau en una moralitat compassiva. Sí, massa cruel.
Si entenem que la nostra consciència està desperta, en un sentit més ampli que qualsevol altre animal, voldria dormir tota la vida i pujar als arbres. Entre nosaltres i en secret, massa humans.
100
La Menorca nua, ingènua i subtil
Somiava amb aconseguir-ho i el somni es va menjar l’esforç. Derrota.
Els menorquins tenim fama de fats i tancats com les parets seques envolten les tanques més verdes. Xuclats, gentils i correctes.
Santificar una coherència per prosperar.
És molt probable que d’aquí a deu mil anys encara es digui que encara dura la vida dura.
Brolles consells per cobrir el pou d’una dignitat manipulada en nom de la bondat.
Estic tan apagat que els impulsos elèctrics del meu cos només han encès foscor. Aquesta és l’essència que ni pot sentir tristesa, ni estar depressiva, ni pot intuir contrast. OFF
Etiquetats com el bestiar des dels quatre costats. Res escapa.
L’ermita s’erigeix com els ulls d’un país de cases blanques abraçat per muntanyes cobertes de branques i fulles verdes.
Busca el teu nom arrelat als arbres i digues en veu baixa fins que el cor se’t transfiguri tots els que estimes i estimaràs. Dels que t’estimen caurà una estrella del cel.
El somriure ignorant cada dia. El mateix neguit conscient cada dia. Ofuscam el transcurs de la lluna més pessimista i inconformista.
Atrapats en tres dimensions o lliures en una de sola? Revisar constitució.
La realitat existeix i és compartida encara que propòs que alguns pirates han volgut desbaratar la meva i, a voltes, fer-la únicament personal i intransferible.
La Menorca nua, ingènua i subtil
101
Tot és mentida i tot és veritat. Res no té mesura absoluta, encara que així no és com ho voldríem. Pactem ciència.
Terrats de parets desgastades, de pintura caiguda, on hi creixen a les ombres floridures, vigilen des de la seva alçada un poble que, a voltes, camina amb soltesa.
Si algun dia pequés d’empeltar-me tan sols de mare natura, no patiu, jo també en sóc fill seu.
T’ho contaré tot, fil per randa, quan defallesqui el caliu de la terra d’un cos que encara estima.
Més bella que Ciutadella tan sols podria ser la ciutat encantada, ciutat de Parella. Però encara no l’he vista, allà, enmig de la mar. 102
La Menorca nua, ingènua i subtil
El màxim ordre és el desordre. No és una llei només física, és universal i en tots els àmbits.
Estic empipat: tothom em dóna la raó.
La Menorca nua, ingènua i subtil
103
La inseguretat ĂŠs la seguretat de dubtar.
106
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
107
108
La Menorca nua, ingènua i subtil
Escolt una besada de primavera, i guaita un estiu despullat per la finestra oberta.
La Menorca nua, ingènua i subtil
109
Tenc una por inconfessable de descobrir quelcom que els ulls no hagin previst. Alhora, confés que seria molt feliç quan, a la descoberta, l’iris i la pupil·la quedassin muts, quiets, atordits, dibuixant aplaudiments a les pestanyes.
110
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
111
112
La Menorca nua, ingènua i subtil
Em podreix la calma, de tants de nervis que vull palpar i veig que s’escapen en cada alenada sòbria de temperament. Estic tan tranquil que els nervis no fecunden la més mínima esperança, ans al contrari, empobreixen el goig de la desesperança. Tristesa.
La Menorca nua, ingènua i subtil
113
M’allunyava del seu silenci, desbrossava totes les branques que feien nosa a les mans per obrir carreranys a la paraula; aquesta pau és meva.
114
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
115
116
La Menorca nua, ingènua i subtil
Potser ressuscitaré quan torni a dir quelcom.
La Menorca nua, ingènua i subtil
117
Cridaré socors i dolors si defalleixes pel pendent que aquí s’inclina, però l’esglai d’un mar silenciós només el sentiran dues cabres i el vent. Si el desmai també t’acompanya a la nit, et vindran a cercar cent estrelles i quatre espurnes. Si sobrevius, torna aquí a donar les gràcies per la companyia de la rosada de les roques i el seu perfum.
118
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
119
Moriré de pena, que és morir i que és cruel, si al meu batec no tenc la idea de vosaltres.
120
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
121
No estàs fart d’esperar? Escapa! Aquí no la trobaràs.
122
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
123
124
La Menorca nua, ingènua i subtil
Coneguem la terra pam a pam i brindem com un mapa de benvinguda un xampurrejat anglès. Us donam casa nostra. La Menorca nua, ingènua i subtil
125
126
La Menorca nua, ingènua i subtil
La primera opció per caminar és avançar la possibilitat de retrobar-te quelcom o no veure res de la teva realitat.
La Menorca nua, ingènua i subtil
127
Si creixes, fes-ho per arribar a la llum, no et torcis a una foscor que fa olor de mort.
128
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
129
Toquen les campanes. Ressonen amb força. Però ningú no ha mort. Comença la primavera.
130
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
131
132
La Menorca nua, ingènua i subtil
Ja que no podem mostrar-nos com ens van parir, brindem als peus la gratitud de calcigar la terra. Estarem mĂŠs a prop de sentir-nos mitificats en una idea salvatge.
La Menorca nua, ingènua i subtil
133
Voldria perdre’m pel camí, trobar un nou destí i escriure que no l’he vist, però les paraules estan cremades de coneixences i experiències i no puc menjar res més que aquesta manera de caminar.
134
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
135
Volent convertir en art tot allò que duc a dins, la vida sembla més fàcil, més gratificant i, si surt bé, més guapa.
136
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
137
Cerc un bri d’ètica que s’alci davant un panorama que m’engoleix els cinc sentits.
138
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
139
140
La Menorca nua, ingènua i subtil
Tenc un fred blanc que quasi arriba a blau.
La Menorca nua, ingènua i subtil
141
142
La Menorca nua, ingènua i subtil
No tenc espai per respirar primavera i se m’ennuega el fum gris de febrer del tabac. Tan poca cosa a dir m’atrevesc que no gòs posar el punt damunt la i per no embafar-me de paraules que, ni tan sols, poden arribar al seu destí. De fet, els mots seuen al sofà barallant-se. Però ignor que caminin. La Menorca nua, ingènua i subtil
143
Pluja cristal路lina com el fang eixut a les tanques.
144
La Menorca nua, ing猫nua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
145
La llum que arriba a la tanca són els darrers rajos de Sol. Encara hi ha llum. Encara hi ha fotosíntesi. Encara respiram.
146
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
147
El verd que s’escampa a cada racó més inhabitable de la roca més presumida és la vacuna contra la por de quedar-me sense adrenalina.
148
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
149
150
La Menorca nua, ingènua i subtil
Des de les hores mortes del capvespre ressusciten llums i fades.
La Menorca nua, ingènua i subtil
151
152
La Menorca nua, ingènua i subtil
Força calma, força vent, força pluja i força calor. De totes les envestides, em qued amb la que no parla: la calma.
La Menorca nua, ingènua i subtil
153
M’atrevesc a posar-me viu al teu davant sense cap por que ressusciti la teva ràbia. Estàs ben mort i jo respir abraçant la pau.
154
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
155
Pint paraules que s’esborren amb el paisatge perquè no hi ha més colors que la tinta d’illòmans que van amb carruatge cap a un mar de calma.
156
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
157
Si hi veiéssim en blanc i negre, els colors serien la quarta dimensió que, com descriu la història, va ser descoberta per un físic japonès, l’any 2314. M’ha dit que us ho digui.
158
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
159
És plàcid i és confortador. Hem respost preguntes del més bell dels silencis sense conèixer la veritat que cou en l’elecció.
160
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
161
162
La Menorca nua, ingènua i subtil
Durant el dia diria que hi ha mil dos-cents blaus en el cel i un negre. Els que em captiven més són els primers i els darrers. També ho diré: no em puc oblidar de la seguretat de la foscor.
La Menorca nua, ingènua i subtil
163
164
La Menorca nua, ingènua i subtil
Si cada Sol que he vist és el mateix Sol, la seva feina és impecable.
La Menorca nua, ingènua i subtil
165
T’he dit mai que t’estim? Que voldria fondre’m amb tu aquesta nit?
166
La Menorca nua, ingènua i subtil
La Menorca nua, ingènua i subtil
167