Branding rafelbunyol2

Page 1

Rafelbunyol BRANDING PLACE

un poble diferent


Cultura del Disseny Gràfic

2º Disseny Gràfic TB | EASD València Alberto Cerdán Piquer | DG-054-12


índex

introducció 4 informació general 6-9 1. Història 8 2. Demografia 8 3. Localització 9 pels carrers del poble 10-21 1. Edificis i racons 12 2. Parcs i espais verds 14 3. Festes i tradicions 16 4. Instal·lacions i serveis 18 Art i cultura 22-27 1. Cultura a Rafelbunyol 24 2. La música 25 3. Exposicions i tallers 26 4. Jaciments arqueològics 27 Rafel is different 28-43 1. Un poble diferent 30 2. Identitat visual 32 3. Aplicacions 38



INTRODUCCIÓ El present document és realitza per a la asignatura Cultura del Disseny Gràfic del 2º curs del grau de Disseny Gràfic impartit a l’EASD de València. L’objectiu es la elaboració dun Branding de lloc, en concret de la localitat de Rafelbunyol (València) en aquest document es recull les dades i informació més relevant d’aquesta localitat de l’Horta Nord, així com una proposta de identitat visual que puga ser representada en diferents aplicacions i suports. La intenció d’aquesta proposta és la de renovar l’actual imatge gràfica del poble per a fer-la més atractiva per als seus veïns i habitants.

5


1. Localitzaci贸 2. Demografia 3. Hist貌ria

Informaci贸 General


7


1. Localització Rafelbunyol està situat en la part septentrional de la comarca de L’Horta Nord (València), entre els municipis de Massamagrell, La Pobla de Farnals i el Puig de Santa Maria. La séquia de Montcada dividix el terme en dos parts. A la seua dreta, “l’horta” pròpiament dita; a la seua esquerra el secà. La superfície del terme és fonamentalment plana, elevant suaument la seua altitud des dels vint metres a la vora de la séquia de Montcada- que creua transversalment el terme municipal pel nucli urbà- fins als seixanta, en les vessants dels Germanells. Té un clima típicament mediterrani, caracteritzat per una marcada estacionalitat, amb estius secs i calorosos, hiverns temperats i plujosos i estacions intermèdies amb humitat constant.

2. demografia En 1510, Rafelbunyol tenia 33 veïns (uns 150 habitants), que havien augmentat a 43 en 1572. Fins a 1970 la població va creixer d’una dorma constant. La seua població censada actualment és de 8855 habitants i el seu terme s’estén en una superfície d’uns 4,2 km2.

8


3. Història El primer nucli de població de què es tenen notícies es trobava situat en el turó més pròxim a la mar de “Els Germanells” i està adscrit a la Cultura del Bronze Valencià, en la primera meitat del II mil·lenni a.C. També hi ha vestigis d’un segon nucli habilitat, però ja en època romana, es tractava d’una vila rústica situada en el pla, en es coneix com el “Blanc d’Albire” on s’han trobat fragments de i un capitell toscament llaurat en pedra del país. Però l’assentament de població que va donar origen a l’actual nucli urbà troba les seues arrels en època musulmana, en una casa de camp (“rahal” en àrab) situada prop del corrent d’aigua (“bonyol”) que suposava l’actual Séquia de Montcada. A esta construcció original se li van unir altres posteriors, fins a arribar a formar una alqueria -conjunt d’uns quants focs o cases-, aconseguint l’any 1250, aproximadament 50 habitants.

En el segle XVII, durant els anys 1750-56, l’església és derrocada i reconstruïda en l’edifici actualment existent. Durant este segle el poble continua creixent lentament i comença a desenrotllar-se el barri de “El Pla”, al voltant del “carrer de la Costura”, així denominat perquè en ell es va ubicar la primera escola del municipi. Però la veritable espenta urbanística, que coincideix amb un augment demogràfic, s’aconsegueix amb el moviment migratori que es produeix a Espanya a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, amb la marxa d’un gran nombre de persones de comarques de l’interior i d’altres províncies com a Conca, Jaén i Albacete.L’arribada d’aquestos immigrants és l’eix que mou la construcció del “Barri de Sant Pere”, junt amb l’estació del ferrocarril.

Amb la conquesta del regne musulmà de València per Jaume I, Rafelbunyol va passar a pertànyer als dominis directes de la Corona d’Aragó fins que en 1.279 Pere II, fill del rei conquistador, va donar la vila a D. Raimundo Escorna, escrivà real, convertint-se així en el primer senyor territorial de Rafelbunyol.

9


1. Edificis i racons 2. Parcs i espais verds 3. Festes i tradicions 4. Instal路lacions i serveis

Pels carrers del poble


11


1. Edificis i racons Caminant pels carrers de Rafelbunyol podem trobar racons i edificis que s’han conservat intactes al pas del temps i a l’expansió urbanística del poble. Edificis com El Sindicat (Antic Sindicat Agrícola), fundat en el 1916 fa uns anys va ser derrocat, mantenint la fatxada original i actualment s’ha reconstruit i és utilitzat com a Casa de la Cultura o la Casa de Canonge que va ser construïda a mitat del segle XVII. Als carres més antics de Rafelbunyol, algunes cases encara conserven a les seues façanes els xapats ceràmics originals, brillants i colorits tradicionals de les construccions valencianes de principis del segle XX.

12


13


2. Parcs i espais verds D’altra banda, Rafelbunyol disposa de gran quantitat de parcs i bulevards peatonals per on passejar tranquilament o realitzar activitats a l’aire lliure. El parc Ausiàs March és una de les majors superfícies de zona verda de la localitat amb 30.000 m2, i és el primer parc adaptat de la Comunitat Valenciana per a persones amb discapacitat visual i motriu.

14

Tant aquest parc com el recentment construit al sector IV (43.000 m2) dispossen de multitud de jocs infantils que estan classificats per edats, a més d’un recorregut en ciment per a gaudir de bicicletes i patins, una pista multifunció i està prohibida l’entrada d’animals de companyia pel que es manté lliure d’excrements.

Aquestes zones totalment tancades i vigilades dispossen d’una cafeteria amb terrassa a l’aire lliure per a prendre alguna cosa, mentres els més menuts gaudeixen de la natura i és un punt de referència del municipi que cap veí ni visitant hauria de perdre’s.


15


3. Festes i tradicions Rafelbunyol és conegut en tota la comarca de l’Horta Nord per les seues Festes que tenen lloc en la primera setmana de setembre en honor als Sants de la Pedra i la Mare de Déu del Miracle, patrons del municipi. Es tracta d’una setmana plena d’actes, entre els que destaquen, pel seu significat i la quantitat de visitants que reuneixen, la “nit de les paelles” i la “nit de disfresses”. La “nit de les paelles” congrega a milers de persones en torn al plat més típic valencià cuinat en directe pels seus comensals. Una nit en què l’Ajuntament col·labora subvencionant la llenya, l’arròs i la carn a tots els participants. La “nit de disfresses”, per la seua banda , mou gent de tota la comarca i els seus voltants que s’acosten fins a Rafelbunyol per a passar una divertida vetlada i ballar al so de la xaranga, transformant-se jugant a ser un altre personatge per un dia.

16


A més, durant l’any també hi ha altres festes molt tradicionals i arrelades en el municipi com per exemple la festa de Sant Antoni Abad. Aquesta festa es celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb els actes tradicionals: “Plantà de la foguera a Sant Antoni”, “cremà de la foguera”, “coetà” i el sopar popular. L’endemà es procedeix a la benedicció dels animals, donant-se un obsequi a tots els participants en l’acte.

17


4. instal·lacions i serveis A banda de pels seus parcs i espais públic, Rafelbunyol també ha sigut sempre un poble punter en quant a instalacions i serveis públics municipals. Amb les recents ampliacions i reformes tant de l’Institut d’Educació Secundaria com del nou Ambulatori Municipal, Rafelbunyol es va convertir en un poble completamnet autosuficient en aspectes educatius i sanitáris. A més, Rafelbunyol dispossa d’un Centre d’Educació Infantil de primer cecle així com una Escola Permanent d’Adults, on s’imparteixen classes a persones majors.

18


Al poble també hi trobarem altre tipus de instalacions municipals com la biblioteca, la casa de la cultura, o la casa del Jove, un centre que ofereix activitats extracolars d’oci per als joves del poble, així com un centre de conexió a internet gratuit. A més a Rafelbunyol trobarem una Residència per a persones majors, y un Centre Ocupacional, on es dona treball a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.

19


En els últims anys Rafelbunyol també ha millorat considerablement les seues instal·lacions esportives. Amb la construcció del Complex Esportiu Paco Camarasa, que dispossa de 2 camps de futbol 7, 5 pistes de pàdel, 1 pista de squash, Piscina Coberta Municipal, Gimnàs, 1 pista multifunció (futbol sala, bàsquet,etc.) Aquest complex junt a l’antic Poliesportiu o un SPA municipal han convertit a Rafelbunyol en un poble punter en quant a instal·lacions esportives es refereix, que son utilitzades a diari per gran quantitat de veïns tant del poble, com dels pobles del voltant. Gràcies a la construcció d’aquestes instal·lacions han nascut al poble diverses associaccions i entitats com l’escola de Tenis i Padel o el Club de Senderisme de Rafelbunyol, que organitzen al cap de l’any diverses activitats i excursions per als veïns del poble que vulguen participar. Rafelbunyoll també organitza periòdicament partides i campionats de Pilota Valenciana de la modalitat de “raspall” que es juga al carrer Major del poble, així com d’altres modalitats que es celebren al Trinquet Municipal. A més a Rafelbunyol s’organitzen cada any jornades com el Dia de la Bici, o la Marxa Solidaria, on tot el poble està convidat a participar i els benefícis de les inscripccions es dediquen a diverses causes benèfiques.

20


21


1. Cultura a Rafelbunyol 2. La música 3. Exposicions i tallers 4. Jaciments Arqueològis

Art i Cultura


23


1. Cultura a Rafelbunyol Rafelbunyol ha sigut sempre un poble estretament lligat a l’art i la cultura. Dels seus carrers han sorgit artistes, escriptors, pintors, fotografs, actors, etc... A la Casa de la Cultura (antic Sindicat Agrícola recentment restaurat) s’organitzen cada any diferents acctuacions, representacions i obres tant de grups i artistes locals com de companyies nacionals e internacionals i s’ha convertit en un punt de trobada tant per als veïns del poble com per als dels pobles del voltant que acudeixen a Rafelbunyol a gaudir de la seua oferta cultural.

24


2. La Música No obstant, on el poble de Rafelbunyol realment destaca sobre la resta és en la música, on la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol (amb més de 150 anys) destaca per la gran quantitat de músics del que disposa aixi com del seu gran talent, arribant a guanyar diversos certamens musicals organitzats per tota la Comunitat, competint amb bandes tan importants com les de Llíria o Bunyol. El poble ha apostat sempre per la seua banda de música i per la seua escola i recentment s’ha construit un Auditori Municipal per a donar cabuda als diversos esdeveniments tant musicals com d’altres especialitats artístiques. A més, Rafelbunyol disposa d’una Escola de Música, on es forma als més menuts per a que continuen col·locant al poble al capdavant de l’escena musical valenciana. Cada any, a les festes patronals, la banda de música de Rafelbunyol, organitza junt a actors i demés artistes locals, una actuació gratuita per a tots els habitants del poble, on la música, el teatre, la comèdia i l’humor es junten en una vetlada on tot el poble participa i gaudeix de la actuació.

25


3. Exposicions i tallers Rafelbunyol organitza també per als seus habitants diversos cursos i tallers de pintura, fotografía o restauració, així com diferents exposicions tant d’artístes locals com d’altres localitats. Cada any s’organitzen també concursos de pintura, ceràmica o fotografía entre els habitants del poble, sent el de Fotografia Esportiva un dels més importants amb més de 10 edicions realitzades. Els més menuts també poden gaudir de la oferta cultural del poble amb diferents jornades i tallers on es fomenta la lectura o els jocs tradicionals. Rafelbunyol disposa d’una Bebeteca (una biblioteca dedicada als més menuts on pares i fills passen agradables vesprades rodejats de llibres i joguets) així com una Bibliopiscina on els usuaris de la Piscina Municipal d’Estiu poden llogar llibres per a llegir al mateix temps que es refresquen. Es destacable també l’exposició del Betlem Municipal que es monta en Nadal a la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura, tant per les seues dimensions com per la qualitat i realisme de les figures exposades.

26


4. Jaciments Arqueològics A més de tot, són ressenyables els jaciments arqueològics existents en el terme, sent el dels Germanells el de major importància. La seua adscripció cultural és la del poblat de la Cultura del Bronze Valencià. Els materials trobats són: dent de falç i diversos milers de comptes planes discoïdals de pedra negra. Fragments de ceràmica. Dos ganivets, una destral plana, quatre puntes de fletxa, un punxó de desecció quadrada, un pinzell, punxons d’ossos i escasses restes constructives. Anys més tard les muntanyes dels Germanells van ser utilitzades com a trinxeres a l’època de la Guerra Civil espanyola. Alguns d’aquest tunels i refugis que comunicaven les muntanyes amb El Puig de Santa Maria, encara es conserven inalterades i es poden visitar amb visites guiades concertades que organitza l’ajuntament d’El Puig.

27


1. Un poble diferent 2. Identitat visual 3. Aplicacions

Rafel is different


29


1. Un poble diferent Després d’aquest procés d’investigació ens disposem a dissenyar un Branding o identitat visual que represente al poble i reflexe el esperit del poble i el caràcter dels seus habitants. Amb tot el que hem vist fins ara podriem dir que Rafelbunyol és un poble com qualsevol dels pobles del seu voltant, però la realitat és que Rafelbunyol (Rafel per als seus veïns) és un poble diferent, un poble curiós i peculiar. Rafelbunyol és la última parada de la línia AB del Metro de València. Rafel és un poble que no te cap semàfor però sense problemes de tràfic, un poble sense sistema de clavegueres però on mai hi ha inundacions. Un poble de solament 8.000 habitants però capaç de multiplicar per 10 la sua població les nits de festes. Per aquests motius i pel caràcter festiu i tranquil de la seua gent i la seua “cultura de poble” fan d’aquest municipi un lloc on la vida transcorre d’una manera agradable i singular i els seus habitants participen activament en millorar el seu entorn per a convertir-lo en un lloc on gaudir de tranquiles passejades pels seus parcs i avingudes, participar de les diferents activitats i ofertes culturals que el poble ofereix o passar-ho d’allò més be a les seues nombroses festes.

30

En resum, considerem que Rafelbunyol no és un poble ni millor ni pitjor que cap, però si que podem assegurar que es tracta d’un poble diferent. Rafel is different. Amb l’intenció de comunicar de manera gráfica que Rafelbunyol és un poble diferent als del seu voltant, ens hem inspirat en un dels monuments més peculiars del poble, com és la gran redona que hi ha a l’entrada sud del poble. Aquesta redona construida fa pocs anys, és característica tant per les seues dimensions com pel seu monument central, una gran escultura metàlica d’uns 20 metres d’alçada als peus de la qual es situa un xicotet estany i una font. La seua inauguració va ser molt comentada pels veïns del poble que no tots veien de bon gust la construcció d’aquest monument, però actualment s’ha convertit en un element característic en el paisatge urbanístic de la població. Inspirats en la forma de l’escultura tractarem de dissenyar una imatge atractiva i dinàmica.



2. Identitat visual

Per a realitzar la solució gràfica de la nostra proposta a partir de l’eslogan RAFEL IS DIFFERENT, hem volgut aprofitar la forma característica de l’escultura que corona la redona d’entrada al poble per a realitzar una imatge que transmeta els valors l’esperit alegre i festiu del poble i els seus habitants, que represente eixe aspecte “diferent” que té el municipi i que al mateix temps ens recorde al monument més peculiar i conegut del poble en els últims anys. Aprofitant la forma de l’esculptura, hem modificat la lletra “f” de la paraula “Rafel” amb la tipografia Didot per a dissenyar una imatge atractiva i alegre i que recorda al gran monument metàlic de l’entrada de la població de Rafelbunyol.

32


Ra el

Considerem que la tipografia Didot, amb la qual hem completat la paraula RAFEL (la forma coloquial en la que els habitants, sobre tot els més joves anomenen al poble), és la més adequada per al disseny de la nostar proposta, ja que els seus remats i modulació, així com la forma característica de la seua lletra “f” aporten dinamisme i ritme a la composició i ens recorden als signes i elements musicals, que relacionen directament el nostre disseny amb la gran tradició i cultura per la música que tenen els habitants de Rafelbunyol. A la part inferior del disseny es disposa l’eslogan “IS DIFFERENT” utilitzant també la tipografia Avant Garde en caixa alta, que contrasta notablement amb la part superior de disseny i li atorga un caràcter modern actual, signe d’un poble en creixement i expansió. Considerem que aquest disseny s’ajusta perfectament al missatge que volem transmetre i ens ofereix grans possiblitats gràfiques a l’hora de la seua reproducció i aplicació en els diferents suports que a continuació passarem a detallar.

33


Proposta original Pel que fa al color hem decidit utilitzar el color negre per a la tipografia tant del disseny principal com del text secundari, mentre que la part gràfica de la lletra “f” que imita a l’escultura es presenta amb tonalitat gris creada a partir de la reducció de la opacitat del negre principal a un 30%.

Ra el

IS DIFFERENT 34


Versions B/N i invertida A continuació es mostren les versions del disseny en Blanc i Negre així com la seua versió invertida per a les seues aplicacions obre fons amb més d’un 60% d’opacitat de color.

Ra el

IS DIFFERENT

Ra el

IS DIFFERENT

Ra el

IS DIFFERENT

35


Retícula compositiva i marges de respecte En aquest apartat queda delimitada tant la retícula compositiva utilitzada per a crear el disseny (l’altura de la lletra “D”) així com els marges de respecte que cal deixar en blanc al voltant de la imatge (2x sup/inf , 3x

Ra el

IS DIFFERENT

x

2x 3x

36


Versions a color Es proposen també diverses opcions cromàtiques que poden ser utilitzades per a diferents aplicacions o

Ra el

IS DIFFERENT

Ra el

IS DIFFERENT

Ra el

IS DIFFERENT

37


3. Aplicacions En aquest apartat detallarem algunes de les aplicacions com papereria i material d’oficina, packaging o productes de merchandasing on es pot utilitzar la proposta gràfica presentada amb l’objectiu de renovar la imatge visual de Rafelbunyol.

Ra el

IS DIFFERENT

38


Ra el

IS DIFFERENT

Ra el

IS DIFFERENT

Ra el

IS DIFFERENT

39


40

IS DIFFERENT

Ra el


Ra el

IS DIFFERENT

41


R a el

IS DIFFERENT

42

Ra el

IS DIFFERENT


Ra el

IS DIFFERENT

43


Cultura del Disseny Gràfic 2º Disseny Gràfic TB | EASD València

Alberto Cerdán Piquer | DG-054-12 44


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.