Els Pets - 1963 by Albert

1. NO T’ESCOLTO 2’14” Portes tanta estona explicant-te amb cara de poma que en el teu gintònic ja s’han fos els tres glaçons. La cançó que sona és millor que les teves bromes, crec que quan s’acabi et confessaré del tot que no t’escolto, que tot em sona. Faig que sí amb el cap perquè soc molt educat. Però no t’escolto, et falten comes. De fet ara estic rumiant si m’he deixat l’aixeta gotejant. Busco alguna excusa per pair la teva tabarra, ja no sé si em parles de la feina o de futbol. El que donaria per conèixer algú de la barra i aixecant el cul desaparèixer del teu món.

Que no t’escolto, que tot em sona. Faig que sí amb el cap perquè et tinc molt apamat, però no t’escolto, et falten comes. Estic desitjant que t’ennueguis un instant. Que no t’escolto ets una broma, que no t’escolto ets una broma de mal gust.

2. JORDI PUIG 2’53” No vull fer veure que et penso sempre. Tu et feies més amb els de Valls. Però les vegades que ens ajuntàvem fèiem el ruc plegats. Quan arribava el temps dels exàmens t’asseies just al meu costat i amb la mirada em demanaves el resultat final. I no sé ben bé si va ser un dimarts, feia dies que no venies i aquell mestre jove i desmanegat va dir que no tornaries.

I si tanco els ulls ets al meu davant, amb els rínxols negres i els ulls brillant remenant els bongos a aquell concert de Nadal. Ara hi ha tardes fredes com marbres que em ve present el teu posat. I penso si encara la teva mare parla amb el teu retrat. I el següent matí com em va fer mal que la gent fes la seva vida. Vas ser el primer tast de que tot plegat algun dia acabaria. I si tanco els ulls ets al meu davant, amb els rínxols negres i els ulls brillants, remenant els bongos a aquell concert de Nadal.

I si tanco els ulls ets al meu davant, com si no haguessin passat els anys, remenant els bongos en un concert, remenant els bongos en un concert, remenant els bongos a aquell concert de Nadal.

3. ULLS COM PISCINES 2’41” Porto ulleres bifocals i tanmateix no veig el que em trobo, no sé on coi tinc el cap, vaig badant com un pòtol. Dormo a estones i bocins no tinc molt clar si dino o esmorzo, i vaig tan embullat que m’empaiten els gossos. I si ara vinc sovint al teu bar petit no és pas pel teu cafè que és aigua bruta, però no em fa res. Que ja he triat el lloc on viure i és en el verd dels teus ulls, són piscines gegants on nedar fins que em mori.

Que ja he triat el lloc on viure i és en el verd dels teus ulls. Són piscines gegants aiguamolls encantats, són estanys desglaçats infinits com el mar. Quan me’n vaig de restaurant no sé què coi hi posa a la carta, i per dissimular agafo el plat de la casa. Sempre vaig mal conjuntat, no és culpa meva si soc daltònic. Els teus verds se’m fan blaus sense que me n’adoni.

I si ara vinc sovint al teu bar petit no és pas pels teus croissants que són eixuts com sabates d’espart. Perquè he triat el lloc on viure i és en el verd dels teus ulls. Són piscines gegants on nedar fins que em mori. Que ja he triat el lloc on viure i és en el verd dels teus ulls. Són piscines gegants aiguamolls encantats, són estanys desglaçats, infinits com el mar.

4. LENT 2’39” Si m’has de deixar fes-ho lent, que trobi el moment de fer-me a la idea del que aviat m’espera i abans que rumiïs com fer-ho escalfa’m els peus per sota d’aquests llençols amb marques teves. Dona’m estones que pugui guardar per quan no hi siguis més endavant. Si m’has de deixar fes-ho lent, que tinc ben present que això tan bonic no pot durar per sempre i deixa que estigui content amb aquests moments que et robo quan véns distreta a casa meva.

No tinguis pressa, demostra’m que saps dir-me mentides sense parlar. No tinguis pressa, demostra’m que saps dir-me mentides sense parlar. Si m’has de deixar fes-ho lent, Si m’has de deixar fes-ho lent.

5. SOTA UN GLOP DE VI 2’35” Sota un glop de vi, sota un glop de vi, m’espolso els dies de mentides a mig dir. I si soc feliç, i si soc feliç, és cosa teva o un encanteri no previst. Les rialles van planejant mentre esquiven vidres glaçats fins que cauen lentes com fulles sagnant. Sota un glop de vi, arreglant el món havent sopat amb massa gana i poca nit.

O estirats al llit fent-te pessigolles quan t’enfades perquè és tard i vols dormir. I ben arraulida amb el cap a la meva panxa-coixí em confesses crims que mai has compartit. I prenem de postres l’últim tast que ens pinta els llavis més vermells, mentre el món a fora es despulla i va a fer nones.

6. TRES SEGONS 2’19” És el vent que va despentinant les antenes dels carrers o el soroll que fa el silenci quan no el sents però saps que hi és. És l’olor de casa els avis que m’arriba del carrer, des d’un forn de pa a punt de plegar o en els plecs del meu jersei. És la corba on gronxo els meus dits muts resseguint-la pam a pam, o el darrer raig d’aquest sol menut que m’escalfa a les galtes.

Són les branques d’aquest arbre nu que apunyalen tots els cels o el soroll d’una altra pluja que em bressola quan fa fred. Són els tres segons entre el meu truc i escoltar la seva veu. O el moment just quan es tanquen les persianes dels meus ulls colgats de neu. Són penyores ben petites que ara em guardo per mi sol i que amago a les butxaques, per si es trenquen, que no es trenquin per favor.

7. COM UN MITJÓ 3’17” Tan mesurat com ho tenia tot, tan endreçat i net de pols. Van avisar-me però vaig dir que no, creia tenir-ho sota control. Ara fa un mes que m’he desapuntat del Netflix i de l’HBO. No els necessito, amb tu ja tinc al sac la meva dosi de ficció. I és que has entrat al meu terrat sense pausa ni control, posant en marxa el meu punt mort. M’agrada quan em sacseges si t’arreceres, m’agrada com em canvies quan ets a prop.

M’agrada tot el que fas malbé sense voler, girant-me com un mitjó. Quan és l’hivern em fas venir fogots però amb el bon temps ets refrescant. Pujo al teu cotxe antic i ple de bonys sense saber on em portaràs. I sé que als amics i parents no els acabes de fer el pes, potser estic boja però em senta bé. M’agrada quan em sacseges si t’arreceres, m’agrada com em canvies quan ets a prop. M’agrada tot el que fas malbé sense voler girant-me com un mitjó. M’agrades tot.

8. S’EQUIVOQUEN 3’22” Els matins s’allarguen com xiclets, no sé si m’enyores. Xuclo cèntims, molles i cabells amb l’aspiradora. Passo pel davant d’aquell hotel on quedàvem d’hora. Tu fent veure que tenies fred, jo esperant-te a fora. I tot tornant de la feina, un riu de nens tornen a casa sortint d’escola mentre contesto un missatge ple d’accents que no sé si es tanquen o s’obren. Deixa que et reculli quan no tinguis força, deixa’m que t’expliqui perquè soc com soc. Diuen que els anys et fan més savi, creu-me que s’equivoquen.

Miro de dinar abans de les tres, encara em queden sobres. Faig la migdiada i un xic després buido rentadores. Cap al tard m’assec vora el solet i acabo el crucigrama que has deixat com sempre a mig fer damunt de la taula. I quan m’arriba ja l’hora de dormir deixo la clau sota de l’estora i faig conversa amb les mosques i els mosquits que em fan companyia xocant contra els vidres. Deixa que et reculli quan no tinguis força, deixa’m que t’expliqui perquè soc com soc Diuen que els anys et fan més savi, creu-me que s’equivoquen.

9. ENCENALLS 3’02” Després del funeral el fill torna a ciutat, creix l’herba del bancal d’un tros abandonat. El mas, un munt de runa sota l’esbarzeram, de nit, quan surt la lluna son mantell cobreix el camp. Ningú no s’hi coneix en aquest poble antic on lent tot s’abalteix, no hi queda cap amic. Els mots guardats encara dins un calaix balder d’estiu a la vesprada fan rotllana al meu carrer.

Cremant vells encenalls i el trastam que ara ens fa nosa trobant amagatalls d’una tarda plujosa. Vestits de joia i retalls, de vida lluminosa. Ballant de nou als balls com qui no vol la cosa. Records que són recers quan queda poc camí. L’enyor, com els brasers escalfa l’avenir.

Tot fuig menys la neuràlgia d’un món sense retorn, som l’ara o la nostàlgia o el demà que espera el torn? Cremant vells encenalls i el trastam que ara ens fa nosa, trobant amagatalls d’una tarda plujosa. Vestits de joia i retalls de vida lluminosa ballant de nou als balls com qui no vol la cosa.

Cremant vells encenalls i el trastam que ara ens fa nosa, trobant amagatalls d’una tarda plujosa. Vestits de joia i retalls de vida lluminosa ballant de nou als balls com qui no vol la cosa, com qui no vol la cosa.

10. ATRACAMENT A LA CAIXA 2’38” Fins i tot amb el passamuntanyes estàs guapo. Com t’ho fas, podrit? Vinga, espera’t amb el cotxe en marxa, que en mitja hora ho tindrem enllestit. Ara els tinc amb els braços enlaire castigats de cara a la paret. Quatre gats, això no ha costat gaire. Com m’agraden aquests bancs moderns. L’encarregat, amb calma, em va omplint el sarró. No fa sonar l’alarma, tant se li’n fot. Atracament a La Caixa i estic xalant de valent. La culpa és vostra per voler cobrar-me comissions del deu per cent.

És curiós el cas que et fan quan parles amb una escopeta de caçar, segur que ara el caixer no s’empassa les targetes que em van regalar. Pujo tranquil·la al cotxe, marxem d’allà pitant. Aquest matí les coses estan canviant. Atracament a La Caixa i estic xalant de valent. La culpa és vostra per voler cobrar-me comissions al deu per cent. Atracament a La Caixa i estic xalant de valent. La culpa és vostra per voler cobrar-me interessos fixes al disset per cent.

11. ELS DIES QUE HAN D’ARRIBAR 2’54” Des d’aquest cap massa emboirat faig un propòsit: penso guanyar els meus dimonis. Dins aquest pit mig enfonsat rebo un missatge: troba a qui et faci oblidar l’odi. I assedegat, prenc el de sempre; que vull brindar pels dies que han d’arribar. Amb els meus dits allargassats toco els teus llavis i dono gràcies als déus bornis. I amb aquests peus colgats de fang, plens de clivelles, penso expulsar els roba-somnis.

I assedegat, prenc el de sempre; que vull brindar pels dies que han d’arribar. I si el món s’ha d’acabar que ens agafi ben mudats, festejant-nos amb el nas gelat.

12. FEM RIURE 4’20” Tinc els ulls oberts, ja estic desvetllat. Els veïns de dalt mouen els mobles massa tard. Torno a encendre el llum i tot és tan callat. Busco a les palpentes la meva flassada. I sense obrir-lo sé que m’has deixat un nou missatge que fa mal, fa mal, faig riure però em fa mal.

Fa mal. No em moriré d’això, però ara em fa mal.

però et fa mal, fa mal, vols riure, però et fa mal.

Fent el torn de nit fora l’hospital veig una ambulància que ara mira d’aparcar.

Fa mal, no et moriràs d’això, però ara et fa mal.

Llenço el cigarret i quan estic entrant sento que et traslladen a la meva planta. I quan em veus ja no fas cara d’espantat i et faig recer,

I d’aquí uns quants anys quan ens trobem tot fent cua al hall d’algun hotel farem broma i trencarem el gel recordant només els bons moments.

En aquest disc hi han jugat Lluís Gavaldà, Joan Reig, Falin Cáceres, Joan-Pau Chaves, Jordi Bastida, Marcel Cavallé, Joan Pons i Jordi Matas. Totes les cançons són d’en Lluís Gavaldà menys “Encenalls” d’en Joan Reig. Produït i enregistrat per Joan Pons Villaró. Mesclat per Jordi Matas. Enregistrat i mesclat al Teatre de ca l’Eril, Guissona, l’hivern del 2022. Masteritzat per Katie Tavini. Disseny gràfic de Gerard Joan. Assessorament lingüistic de Marta Francisco. Management de Glòria Castellví i Xavi Fortuny.