FALLA EL SEQUER

La por pot deixar-te paralitzat o motivar-te per a no quedar-te parat. Pot manifestar-se com a gel en l’estómac o foc en els ulls. Pot durar segons o una eternitat.

Per a mi, la por, sempre ha estat signe que “aquesta cosa” que m’ho produeix és una cosa que m’importa. I tinc clar que si m’importa ho faré i si sent por, ho faré amb por. Perquè al final del dia allò que més m’aterra és no avançar

Quan prenem aquesta paraula de cinc lletres en la qual ens excusem i, per tant, fugim de tota responsabilitat, crec que hauríem de substituir-la per una paraula molt més malsonant: autosabotatge. No val amb comprometre’s de manera banal amb els nostres objectius, cal fer tot un procés intern per a poder aconseguir aquest canvi. Si els somnis no es treballen, s’acaben convertint en malsons. No ens deixen dormir, donem voltes en el llit mentre al mateix temps les donem al cap i ens allunyem d’aquest “jo” que podria haver-ho tingut. Els somnis si no es persegueixen, ens aguaiten expectants.

No val amb comprometre’s de manera banal amb els nostres objectius, cal fer tot un procés intern per a poder aconseguir aquest canvi. Si els somnis no es treballen, s’acaben convertint en malsons. No ens deixen dormir, donem voltes en el llit mentre al mateix temps les donem al cap i ens allunyem d’aquest “jo” que podria haver-ho tingut. Els somnis si no es persegueixen, ens aguaiten expectants.

Personalment, quan la por m’aguaita, sent una mirada clavada en el meu clatell que m’obliga a abaixar el cap. M’he reeducat i reconstruït de tantes maneres que ja ni tan sols recorde quin era el puzle original. Em refaig per a poder alliberar-me d’aquest pes. Perquè sí, per descomptat que la por pesa. És que potser no s’enfonsa en l’aigua la gent que no sap nadar per por d’ofegar-se?

El meu somni, que no vaig voler deixar que es convertira en malson, era publicar les meues novel·les. El meu somni era ser escriptora i, encara que em referisc a això en passat, continua sent-ho perquè això és el que passa amb la majoria dels somnis: que no s’aconsegueixen. Els somnis es gaudeixen pel camí. Sentir que em suen les mans i no puc empassar saliva quan acabe una novel·la m’indica que he sabut agafar a la meua por de la mà i convertir-la en valentia.

Perquè d’aquesta manera la por mai serà cosa de covards.

Trastari, ha volgut compartir amb tu, aquesta llista de reproducció de Spotify. aquesta banda sonora t’acompanyarà a viajar amb ell a ritme de música

L’Alfafar fallera està de centenari 1923-2023

Josep Lacreu Sena, en un llibre de festes de 1984, ens compte com Alfafar ja era un poble faller en 1923 amb tan sols 3.000 habitants.

Aquesta informació és recopilada gràcies al cronista d’alfafar José Fco Català i Vila per les mans de José Maria Tarazona i Mas.

Tots dos ho expliquen en la col·laboració que fan en el llibre de l’aniversari de junta local fallera d’Alfafar de 2021 on arren, que l’origen a Alfafar, té data de 1923, ja que en aquest moment hi havien habitants alfafarencs als quals els agradava plantar falla i tirar coets, com es feia a valència, i en 1923 és la primera ocasió, en el qual alfafar planta la seua primera falla per a la història.

Encara que segons ens diuen, abans d’aquesta data a la fi de segle xix, havien ja falles consolidades València i en pobles molt pròxims com Xàtiva, Sueca, Alzira o Torrent i a més a més s’havien consolidat com a festa important i significativa.

En Alfafar, que no estava totalment consolidat com a poble faller, els veïns festejaven la festa de Sant Josep, penjant cordes de balcons a balcons i posaven en elles ninots (amb nom pablo) eren de palla amb caretes i barrets i els cremaven la nit de Sant Josep.

Fins que en 1923 una família menuda d’alfafar i uns amics també del poble, decideixen plantar una xicoteta falla a

la cantonada del carrer el sol, amb Francisco Baixauli i cremar-la el dia de Sant Josep

Tant va agradar aquest any que, a l’any següent, en 1924 van tornar a plantar amb la col·laboració de més veïns i amb un artista valencià, aquell any angel payá espinosa, un metge del poble, va fotografiar la falla que aquesta vegada era més gran i va poder publicar-la en un diari molt conegut en aquells dies.

A la falla, ja li van posar nom i lema: el sant de l´aguelo gràcies a això i a les successives participacions dels veïns i artistes, en 1936 ja es va il·lustrar el primer llibret replet de col·laboradors, ja es posaven les primeres banderes i ja es fa un calendari d’actes festius per a les falles i encara que això no es va poder repetir cada any, a causa de les adversitats.

Va ser en 1975 quan ja plantem a Alfafar i no vam poder deixar de plantar.... I ací seguim.

Un any més tornen els dies grans de les nostres benvolgudes i esperades Falles. Una data que com a valencians i alfafarenses tenim marcada en roig en el nostre calendari. Quan el foc es convertix en cendra, comença per a tots un nou exercici faller, i el d’enguany ha arribat. Són mesos d’esforç, il·lusió i molta preparació per a celebrar actes tan especials com la crida, la cavalcada, l’ofrena o la cremà. Actes pensats per a tots i totes, grans i menuts.

És hora de començar la nostra festa, la més internacional de totes, on enaltirem les nostres tradicions i la nostra cultura, per a omplir els carrers del nostre municipi de llum i color. Tot això es possible gràcies a les nostres representants d’enguany. Vull donar l’enhorabona, una vegada més, a la Fallera Major d’Alfafar, Sandra Fernández i la Fallera Major Infantil d’Alfafar, María Ramón.

Igual que felicitar la cort d’honor, Neus Martorell, Merche Amaro i Elena Arjona. Estic segur que portareu el nom d’Alfafar molt alt i que gaudireu al màxim estos mesos que us oferixen.

Fallers i falleres d’Alfafar, ara em dirigisc a vosaltres, no sé què seria de les nostres festes sense la vostra il·lusió i compromís. Vull agrair una a una a les set comissions d’Alfafar: Falla La Fila, Parc Alcosa, Hort del Comte, Pensat i Fet, l’Amistat, El Sequer i Sant Jaume. Sou el cor del nostre municipi i espere que gaudiu, un altre any més, de les festes amb l’afecte i la força que us caracteritza.

Finalment, vull dirigir-me a la població d’Alfafar, per a animar-vos a participar en tots els actes fallers que hem preparat amb tot el nostre afecte. Espere que passeu unes bones Falles 2023.

Vixquen les Falles i vixca Alfafar!

Falleres i fallers ja estem en Falles! Sempre que el calendari marca el 19 de març, hem d’esperar el que sembla ser un any molt llarg fins al nou començament de les nostres festes. Són dies d’espera, de nervis i d’il·lusió pel que vindrà. Però hui per fi podem dir que eixe dia ha arribat, ja estan ací les nostres benvolgudes Falles 2023.

La pólvora torna a estar en l’ambient, els monuments prenen els carrers i la tradicional germanor es respira en cada barri del nostre municipi. La festa més gran del món és un esdeveniment únic que es porta en el cor i que cal disfrutar units, feliços i respectant-se.

Fallers i falleres d’Alfafar, ara em dirigisc a vosaltres, no sé què seria de les nostres festes sense la vostra il·lusió i compromís.

Vull agrair una a una a les set comissions d’Alfafar: Falla La Fila, Parc Alcosa, Hort del Comte, Pensat i Fet, l’Amistat, El Sequer i Sant Jaume. Sou el cor del nostre municipi i espere que disfrutem, un altre any més, de les festes amb l’afecte i la força que ens caracteritza.

Només em queda fer una crida als veïns i veïnes d’Alfafar, i a tots els que vinguen de fora també, sou benvinguts a viure intensament els actes que hem preparat.

Baixeu al carrer, ompliu els casals i disfruteu de la nostra festa que es patrimoni de l´humanitat.

Esperem que siguen, més que mai, unes festes on només càpia celebració i felicitat.

Benvingudes siguen les Falles del 2023.

Com a presidenta d’esta junta local fallera d’Alfafar, és per a mí un orgull dirigir-me des d’ací a tots vosaltres.

Este exercici que comencem está carregat de reptes i d’il·lusions. Continuem amb l’objectiu d’aconseguir que les falles siguen una part fonamental del nostre municipi, no només a nivell festiu i cultural, sinó també a nivell solidari i de compromís.

Arriba l´hora de tornar a omplir els carrers del nostre poble de cultura, tradició i valencianía. Gaudint de cada cercavila acompanyats de les nostres bandes de música, del nerviosisme del dia dels premis, omplint la nostra plaça de flors en l’ofrena i gaudint del dia gran de Sant Josep.

A vosaltres Francisco, Vicente, Mayte, Manuel, Raúl, Rúben i Bati dir-vos que som els encarregats de navegar en força en la recta final d´este exercici, així que espere que gaudiu d’aquesta gran setmana , després del gran esforç realitzat.

A tots els amics i veïns del nostre poble, gràcies per continuar amb el recolzament del nostre treball diari, per a que nostra junta local fallera, continue treballant amb la mateixa implicació i dedicació.

Per a acabar a tots els fallers i falleres, espere que tingueu una gran setmana fallera, i la disfruteu al màxim ,será el millor resultat despres d´un any sanser de treball.

“Perquè sí, desgraciadament, hem crescut i seguim vivint, en un món on la supremacia de l’home ens afecta cada dia, moltes vegades sense voler, i en ocasions som les pròpies dones les que tenim al cap els estàndards en els que s’hem fet majors i ens hem criat. “

“Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan”, fa poc que hem pogut sentir esta frase a una cançó d’una coneguda cantant que s’ha desfogat mitjançant una cançò amb el seu ex.

No fa falta que diga qui és, de segur que tots i totes ho sabeu, ja que a partir d’eixir la cançó totes les persones s’han sentit en el dret (i quasi en la obligació) de donar la seua opinió; i hi ha hagut per a tots els gustos. No anem a entrar a analitzar la cançó, ni a opinar sobre aquesta, però si que deuríem parar-se a pensar perquè se qüestiona tant i amb tanta duresa el fet de que una dona expresse la seua opinió lliurement i aparega empoderada i forta com ho fa la cantat d’esta cançó.

Ella, ha cridat sense por que les dones són fortes, són vàlides i poden ser totalment independents i que totes i cada una de les dones deuen creure’s el que valen, més enllà del que els valore un home. Perquè sí, desgraciadament, hem crescut i seguim vivint, en un món on la supremacia de l’home ens afecta cada dia, moltes vegades sense voler, i en ocasions som les pròpies dones les que tenim al cap els estàndards en els que s’hem fet majors i ens hem criat.

Poc a poc, la societat i el món van canviant i cada vegada són més els detalls que ens apropen a una societat igualitària de veritat en la que cap gènere et fa estar per damunt ni per davall de cap altre gènere. Una societat en la que la corresponsabilitat i la inclusió siguen els valors a incloure en el nostre dia a dia, en les xicotetes coses i sobre tot en la educació i en la criança.

Tots estos canvis també es fan visibles al món de les falles, en el que tradicionalment la dona havia tingut un paper merament representatiu des del començament de la celebració de les nostres festes. Tant es així que quan una dona feia el paper de directiva, fins i tot en càrrecs importants com secretaria, no podia constar en el llibret de falles en el càrrec que exercia. Per tant és difícil saber quin paper realment ha tingut la dona en la direcció de les comissions, ja que pot ser que moltes des del principi tingueren llocs fonamental en la administració de les comissions, però no podien constar simplement, i tristament, pel fet de ser dones.

Poc a poc, la perspectiva va anar canviant i les dones s’han anat fent el seu lloc al món de les falles. I és que podem pensar que és una festa femenina ja que la figura de la Fallera Major és una dona o una xiqueta i a la fi se li rendeix cortesia i se la exalta com a la representants de la seua comissió que és.

Però, a la hora de decidir, de proposar i de assumir responsabilitat, eren els homes els que prenien les decisions i duien tota la banda administrativa de la comissió.

Sense por, les dones anaren fent-se el seu lloc, com ja s’ha nomenat, i hui en dia el percentatge de vocals femenines en les comissions supera el dels vocals masculins. El mateix passa a les directives, les dones s’han anat sumant al comandament de les falles i ja són part de les decisions, aportacions i treball de les directives en moltes comissions. La data que segueix un poc endarrerida en matèria d’igualtat és la de presidència i vicepresidents, perquè en general estes persones de màxim pes en la comissió segueixen sent homes.

I de segur que al vostre voltant s’heu adonat que, sense por, cada vegada hi ha més comissions encapçalades per dones. Dones valentes, falleres i empoderades que han decidit que la presidència no és exclusivament masculina i que el sexe femení és perfectament capaç d’administrar una comissió tal i com ho han fet fins fa pocs anys solament els homes.

La dona deixa d’esta manera de tindre un paper únicament representatiu com a fallera major i passa a poder assumir el govern de la comissió, valorant d’esta manera la valia de qualsevol persona ja siga dona o home.

El mateix està passant a altres àmbits de les falles com són els monuments i la pirotècnia, sense por, les dones es van fent un huequet perquè, ¿hi ha oficis exclusius per les dones o els homes? ¿o tots som capaços de fer-ho tot? Casi segur que si. El món de la creació de falles ha segut fins fa res exclusivament masculí la igual que la pirotècnica; qüestió de la societat en la que vivim que sempre ha donat per fet que eren oficis d’homes i afortunadament es va demostrant que no. Que no és d’homes, sinó que és d’homes i de dones.

Este any per primera vegada una dona va a dissenyar el projecte de la falla municipal gran de València. Per una banda, una gran noticia, la falla municipal va a tindre una dona al cap davant del disseny i per fi, poc a poc, la dona va escalant a este món també masculí d’artistes fallers.

Per altra banda, estem a 2022, i per primera vegada una dona participa en la falla gran municipal. Tenim un llarg camí per davant, en el que deixe de ser noticia que les dones han fet tal o han participat en qual i que el habitual siga que tant homes com dones participen en tots els aspectes de la vida fallera, i en tots els àmbits de la vida en general.

Marina Puche s’ha criat en un taller faller, ja que el seu pare, Pepe Puche, és artista faller i ella ha crescut rodejada de falles i pintures. Per això, no veu res d’extraordinari en haver acabat sent artista fallera i dedicant-se a l’ofici en el que tant de temps ha vist enfrascat a son pare. Ella no s’ha plantejat si era un treball d’home o de dona, es dedica al que li agrada i al que ha mamat des de ben xicoteta.

I, sense por, a este punt deuríem d’arribat tots i totes, al punt de normalitzar que totes les persones som iguals i tenim les mateixes oportunitats de

triomfar, o de fracassar, en qualsevol àmbit de la nostra vida. No deuríem parar-se mai a pensar si al que volem dedicar-se, al que volem vestir, a l’afició que ens volem dedicar, és del nostre gènere o no. Totes i tots, perquè la lluita no és soles de les dones, deguem lluitar per derruir les barreres que ens impedeixen ser i fer el que volem, en el que ens sentim feliços, en el que ens sentim complets.

Altre exemple sense por dins del món de les Falles és el de Reyes Martí, pirotècnica i dissenyadora d’espectacles pirotècnics que ara és la encarregada de la empresa de pirotècnia familiar, sent la huitena generació familiar que es fa càrrec de la empresa. Un cas paregut a Marina Puche; ella es cria entre mascletaes i espectacles pirotècnics i va créixer amb l’olor a pólvora a la seua llar, per tant, ser la encarregada de la empresa era «el habitual» al seu voltant, per què plantejar-se una solució diferent només per ser dona?

Ella, la seua pirotècnia, ha sigut durant molts anys la encarregada en llançar la mascletà del dia 8 de març, el dia de la dona a la Plaça de l’Ajuntament; però poc a poc ha deixat de ser simplement una cosa anecdòtica dins del cartells de pirotècnies per a agafar cada vegada més força i ser una habitual que plena places, pobles i ciutats amb les seues creacions.

I si en alguna cosa coincideixen ambdós dones professionals de les falles de les que s’està parlant és en animar a més dones a dedicar-se a les seues professions.

Destaquen que són oficis bonics, en els que destaca la creativitat i que quan més dones es sumen a ells, més diversitat hi haurà i es faran totes el lloc que es mereixen a este món de les falles.

Sense por, amb força i valentia, les dones van ocupant el lloc que mereixen en tota la societat, que no és ni més ni menys, que el mateix que el homes o qualsevol altra persona.

Sense por, el món de les falles deixa el paper merament representatiu de la dona i la inclou en el govern de les comissions.

Sense por, oficis fallers tradicionalment masculins estan obrint-se a les dones per a rebre les seues aportacions, per a aprendre de elles i amb elles, per a poder també ensenyar-les, perquè no, i que elles ensenyen.

Sense por esta comissió aposta per la igualtat i sense por vos agraïsc haver contat amb mi per a escriure estes paraules, perquè també sense por vos puc dir que cada acte que treballa per igualar el món entre homes i dones, és un pas endavant per a aconseguir que les dones i els homes siga’m, perquè ho som, igual d’importants.

Ja fa un anys (des que ens vam tancar a casa pel maleït Covid) que tenim una sensació de por i incertesa molt més forta, si cap, del que sentíem abans.

El temor ha estat sempre un dels aliats més fidels del poder, que intenta que la població vixca immersa en ell.

La creació artificial d’atmosferes de por obliga els ciutadans a blindar-se enfront dels contextos socials. La por que hi ha en el cervell, genera pànic i paralitza les persones; no hi ha poder en la Terra que no hagi confiat en alguna forma de terror.

Després d’un desastre —natural, polític, econòmic— la por inicial deixa pas a l’ansietat; la gent tem més els riscos que se li imposen que els que accepta. I així va ser com una política com la de Hitler, va acabar triomfant en temps de la segona guerra mundial.

Es veritat, que la història sempre ens ha ensenyat allò que és correcte a colp de por. Sempre por a caure malalt, por a que algun familiar li passe alguna cosa, por al diferent, por a allò desconegut, por a altres cultures... Por per tot arreu.

És la por la sensació d'haver perdut la direcció de les nostres vides, és la desconfiança davant la desorientació dels nostres referents polítics i socials, i és la percepció que poders desconeguts ens condicionen i determinen el nostre futur.

Un exemple molt actual és el de la guerra d'Ucraïna, en la qual hem tingut la sensació que el món es anava de cap per avall.

Polítics com Putin, han decidit el futur de tota Europa en un gir molt impredictible dels fets. I això precisament és el que ens fa por als humans, la sensació que qualsevol cosa pot passar-nos perquè els més poderosos han perdut el nord.

Aquesta por es veu suportada, de vegades pels mitjans de comunicació, a molts,connectar la tele ens sembla més un acte de valentia que un acte normal com fèiem abans. Veure cada dia obrir el noticiaria amb ruïna i desastres no ens beneficia en absolut.

La nostra salut mental està ressentida i estos mateixos canals de televisió després fan campanyes per la salut mental que elles mateixes han destrossat, en fi...

En la època del dolor i del desastre crec que la millor medicina és fer falla, estar amb amics, compartir interessos i socialitzar amb qui estimem, i així va quedar reflectit ens nombrosos articles que van explicar com el fet de no tenir espais comuns per estar amb els nostres ens havía fet més nostres, ens havia tornat més tristos i menys feliços.

Així que per favor, si feu cas a la que ací vos escriu, més falla, menys tele i menys Putin.

Sense cap dubte, la por és una emoció que es troba molt present en el nostre dia a dia i sempre ha sigut utilitzada en diferents gèneres com el cine, la televisió o la cultura popular. Tant és així que l’hem coneguda des de ben menuts, perquè...

A qui no li han dit això de «Si no t’adorms prompte cridarem a l’home del sac!» i automàticament tancaves els ullets esperant que aquell terrorífic monstre, que no havies vist mai, no vinguera a segrestar-te al teu llit.

La veritat és que la por té, encara que no ho penseu, un caràcter pedagògic molt potent, ja que ha sigut una ferramenta essencial en la criança de la majoria dels que vos trobeu llegint aquestes línies, totes les nostres iaies i les nostres mares han usat alguna vegada algun monstre per aconseguir de nosaltres alguna cosa o pel simple fet de contar-nos alguna història que mos fera tremolar els canells.

Incidint en açò últim, m’atreviria a dir que la cultura valenciana és una gran especialista en passar de pares a fills la cultura popular de boca a boca, com en aquelles rondalles d’Enric Valor, que també tenien personatges terrorífics.

Si ens remuntem a temps passats, és lògic preguntar-se d’on provenen aquestes històries.

Com pot ser que hagen traspassat les generacions sense pràcticament modificacions i encara funcionen?

Li hem de donar les gràcies, com sempre, als més majors, iaios i iaies que trobaven temps per escoltar històries i per transmetre-les a nets i netes amb amor i també amb un poc de «mala llet» però que jo, personalment, sempre he escoltat de part de la meua iaia bocabadada.

Tot i això, no hem d’oblidar que les faules i contes sempre provenen de temps molt remots. Si pensem en Tombatossals (el gegant creador de la ciutat de Castelló) o els gegants Nelet i Quiqueta (que acompanyen els festejos de la Fira de Juliol de València) no podrem deixar passar que tots els gegants provenen de la mitologia, com Gilgamesh, i d’alguna manera, es troben connectats perquè després s’han succeït milers de gegants: Goliat, Titans, Ciclops o Khrisna....Vos assegure que la llista és interminable per poc que busqueu a internet.

I si senyors i senyores, d’ahí venen i així és com els monstres de Castelló, València i Alacant han format part de l’imaginari de tot el món durant anys i anys, però també és veritat que durant molt de temps han estat oblidats, guardats en un bagul al qual els joves i més menuts ja no accedeixen.

En els últims temps, molts han volgut traure pit sobre aquest aspecte de la nostra cultura i s’ha recuperat amb campanyes com «ESPANTA LA POR» una iniciativa de les biblioteques valencianes o amb jocs de taula com «LA FALLERA CALAVERA» on trobem al Butoni o a Quarantamaula, o «ALAKAZUM» que han sigut famosos entre els més joves.

Des d’aquest espai que se m’ha brindat en aquest llibret, vull fer dues coses: Recordar alguns dels monstres més famosos i reconeguts d’algunes de les comarques valencianes i fer una reivindicació del llegendari valencià, que ha d’anar més enllà de la nit de Tots Sants, Hallowen i celebracions típiques; HA DE TORNAR A FORMAR PART DE LA NOSTRA CULTURA.

Per això recordaré amb amor aquells monstres que em contava la meua iaia. Vos contaré d’on són, com són i en quines ocasions els podem utilitzar, la resta vos la deixe a la vostra imaginació, perquè conteu històries als vostres menuts, honreu als vostres majors i deixem una impremta inesborrable com a valencians.

Visquem la cultura dels pobles, visquem la cultura de la por, perquè la por ens tempta, ens agrada, ens crea una emoció intensa, la portem en la sang i jo asseguraria que forma part de la genètica d’un bon valencià.

Ara sí que si, coneguem als nostres amics. Anem a caçar gambosins!!

El Butoni és un monstre arrelat a les comarques de l’Horta, la Safor o la Ribera Alta que es dedica a fer maldats per allà on passa.

Alguns diuen que el seu nom ve de la onomatopeia de «BU» per espantar i del propi nom del maleït monstre «TONI». Encara que la versió més coneguda és aquella que es refereix a ell com una espècie de dimoni menut, amb banyes i unes grans dents.

Com es ven sabut, la sabuderia popular sempre ha estat molt lligada al cristianisme i per això el Butoni sempre s’ha fet servir per tenir una bona moral cristiana. En aquesta ocasió molts pares i mares utilitzaven aquest curiós dimoniet per amenaçar als xiquets que es portaven malament, aquesta consistia en dir-los.... «Si tornes a fer això t’emportarà el Butoni!». Si sou castellanoparlants, també el coneixereu com el «Coco».

Potser mai heu sentit parlar de la cucafera, però segur que la heu vist desfilar pèls nostres carrers el dia del corpus christi al cap i casal.

Si si, eixa tortuga gegant amb cap de drac que veieu desfilar amb les anomenades «roques» del corpus és un monstre valencià que segons l’imaginari catòlic va lluitar amb Santa Margarida i ella la va canviar amb la seua bona mà i amor. És així com va passar de menjar-se catorze gats i tres xiquets al dia a ficar-se a dieta i ser un bon monstre

Si dic que aquesta llegenda és la meua preferida no vos enganye. M’agrada per moltes coses, una d’elles és perquè és una història basada en fets reals, que ja Blasco Ibáñez contava al 1601 en un conte popular que havia recollit de les històries medievals, ja que en aquella època els fangars envoltaven la ciutat de València fins les seues muralles.

Després de créixer la ciutat, eixos fangars es van convertir en allò que hui coneguem com l’Albufera. Precisament allí, en els voltants de la zona, es parlava de la presència d’un fardatxo més gran que una vaca que es menjava tot el que es trobava. Una dieta ben equilibrada: reis, nobles, llauradors i gallines; este Drac no tenia mirament ni entenia de classes socials.

Eixe rèptil tenia atemorida tota la ciutat, fins que un dia un pres per aconseguir la seua llibertat va fer un tracte amb l’agutzil de la ciutat. Li va dir que si matava el famós Drac, seria lliure i l’agutzil va acceptar el tracte perquè pensava que això era impossible. Però el que no sabia l’agutzil és que el reu era ben intel·ligent i va fer-se amb una quantitat enorme d’espills per enlluernar el drac i amb una espasa el va matar.

Si hui en dia voleu trobar el Drac dissecat, només heu d’anar al Real Col·legi Seminari del Patriarca, que està situat al carrer de la Nau de la ciutat de València enfront de l’antiga Universitat Literària i que va ser construïda pel patriarca Sant Joan de Ribera. Però no trobareu un Drac, si no un enorme cocodril amb una inscripció baix que utilitzaven les mares «Si parleu, a la panxa vindreu».

Realitat o ficció? Vosaltres mateixa decidiu.

Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les bubotes són fantasmes que assetgen als xiquets i xiquetes desobedients; a més, solen freqüentar els cementeris de l’illa de Mallorca i els pobles de les comarques centrals valencianes espantant als vius. Alguns fins i tot es moren del susto. Aquesta gent es reencarna en una altra bubota.

Tenen l’aparença de persones semitransparentes cobertes totalment per grans teles que els tapen el cap i els braços. En alguns llocs es representen amb una carabassa gegant al cap (Si, com en el famós Hallowen americà... ja sabeu que algunes tradicions són més nostres del que penseu)

Normalment són invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a espantar a algú i ho fan levitant per l’aire, deixant un rastre que produeix esgarrifances mortals als éssers vius.

En algunes zones de la Comunitat Valenciana també són conegudes les bubotes com a éssers fantasmals que rapten als xiquets que desobeeixen als seus pares.

Si un monstre coneix tot el món a la nostra Comunitat eixe és el gambosí.

Caçar gambosins és una activitat que molts hem intentat però ningú ha aconseguit mai. Serà per què són menuts i molt esmunyedissos? O per què són un invent dels caçadors per fer una broma als més novells de les quadrilles?

Jo crec que la segona.

Amb el temps, esta expressió de «ves-te’n a caçar gamusinos» s’han convertit en un sinònim de ves a fer la mà... o ves-te’n a... bé a on ja sabeu!

No cal explicar més d’este entranyable animalet del qual ens hem inventat la forma, perquè clar, mai ningú l’ha vist, però les nostres fonts misterioses, ens han dit que s’assembla molt.

Amb una finalitat molt similar que l’anterior (la de raptar xicalla que es porta malament) naix la figura de l’home del sac.

Però el que molts no sabeu és que s’utilitzava l’amenaçà per tal que els xiquets menjaren menys... Com?? Si ara volem que els xiquets mengen molt per créixer sans i llustrosos!

Molt fàcil, en aquella època de fam i misèria si un xiquet menjava massa no hi havia menjar per a tota la família i es feia servia este senyor de gran sac per espantar aquells que tenien molta gana,dient-los que si es feien grossets, un senyor amb molta fam vindria i se’ls emportaria sense cap mirament.

És incontable la literatura que s’ha escrit sobre este personatge tan conegut, però el meu favorit és una versió nova de Enric Lluch en la qual l’ofici d’home del sac ja no és el que era.

Ni l’aspecte descurat ni la cara de roín són prou per a fer por als xiquets més revoltosos. I damunt estan massa prims per a menjar-se’ls!

En la localitat de Tibi, a tan sols 18 quilòmetres al nord-oest d’Alacant, trobem el pantà més antic d’Europa en funcionament i durant quasi 300 anys el més alt del món.

Hui, a més de parlar-te sobre aquest pantà de rècord, també et donarem a conèixer la llegenda del Quarantamaula, qui va tenir aterroritzat al municipi sencer.

Uns afirmaven que semblava un gat negre i que la seua sola vista gelava la sang; uns altres deien que tenia forma de caragol; uns altres, que era com un dimoni pelut; i hi havia qui assegurava que era un ser meitat humà, meitat gallina.

Era conegut com Quarantamaula. Vagava pels voltants de la localitat alacantina i s’amagava entre les canyes del pantà.

Quan se li sentia caminar, tots els habitants de la vila s’amagaven dins de les seues cases i tancaven les portes i finestres, presos del terror que els provocava escoltar aquell so com si d’unes cadenes sent arrossegades es tractara.

Volguda comissió, sequerins i sequerines.

Aquest any per fi tinc l’honor de fer la salutació del nostre llibret a tots vosaltres.

Moltagraït pel suport de tots i fent el compte enrere per a la nostra gran festa.

Desitjant que arribe el dia de la cridà per a poder sentir que... Ja estem en Falles!!!

Poder començar a tirar petards amb els amics, omplir d’olor a pólvora els nostres carrers

l’entregade premis! Tan emocionant...

És la millor setmana de l’any i aquest any és el meu!!!

Junt a Itziar, Noelia, Rubén i tots vosaltres, gaudiré de cada acte en els que sé que sempre estareu al nostre costat.

Espere que vosaltres també vos ho passeu superbé amb nosaltres quatre que sabem que estareu sempre acompanyant-nos a cada pas.

Per això puc dir molt fort...

VIXCA VALÈNCIA!

VIXCA LES FALLES!

VIXCA LA MILLOR FALLA DEL MÓN, EL SEQUER!

AARON AMARO RUBIO

MARTIN AMARO RUBIO

PAU AÑULS GARCIA

ANDREU BURGUET VELA

ÓSCAR CASTELLO HERRERO

ÁLEX CHILET MONTESINOS

ÁLVARO DOMENECH GARCIA

DAVID DOMENECH GARCIA

AIMAR DOMINGUEZ JUAN

LUCAS GALLEGO MUÑOZ

IVAN GARCIA LLOPIS

JORGE GONZALEZ MARTINEZ

RAFA GRAU CABALLERO

DAVID JIMENEZ ISAAC

MARCOS MAESTRO GARCIA

JOSE MAESTRO GARCIA

DARÍO MARTINEZ MORENO

DIEGO MONEDERO CORMAN

GUSTAVO DANIEL MONTES PUIG

IZAN MORENO CANTERO

THIAGO MORENO CANTERO

JOEL MULLARAJ NAVARRO

MARTIN NAVARRO CABALLER

DANIEL NAVARRO DESSE

DAVID NAVARRO DESSE

ERICK PASCUAL CASADO

RAÚL PEÑA CANET

IVAN PEREZ MARQUEZ

DARÍO PEREZ MARQUEZ

DARIO PLANELLS ARJONA

DAVID RUBIANO SERRANO

SAMUEL RUBIANO SERRANO

YERAI RUBIO ESCOBAR

ANDER RUIZ AVINYO

REYES SAIZ CAMPS

NICOLÁS SANCHEZ CALANDIN

HUGO SANCHEZ DE LA ROSA MORA

CARLOS SANCHEZ MATEO

VICTOR SANCHIS BRAVO

ADRIÁN SUAREZ GIL

ERIK TORRES DEL HIERRO

DAVID VALVERDE SORIANO

MARCOS VALVERDE SORIANO

MARCOS ZAMORANO RUIZ

R - Batman es una i Dràcula es transforma en una per a xuclar la sang.

S - No és un monstre però també donen molta por quan s’arroseguen per terra.

T - Nom del monstre que és la nostra mascota del llibret.

U - Vilana de la Sireneta a la qual Ariel tenia molta por.

V - Hi ha una pel·lícula la qual es diu Gru el meu______Favorit.

W - Cognom de Mike amic de Sully en la pel·lícula Monstres S.A.

Conté la Y - És molt lleig i en les mans té ganivets enormes, el seu cognom es Krueger.

Z - Estan morts i viuen al cementeri i per la nit caminen arrosegant-se.

A - Menjar xicotet que espanta als vampirs.

B - Dona lletja i de nas gran que vola amb una granera.

C - Monstre meitat tortuga mitat drac gegant que eix al nostre llibret.

D - Personatge de color roig amb banyes i cua.

E - Gent que no són humans i viuen en altre planeta.

F - Éssers estranys que volen i espanten a la gent. Casper és el més famós.

G - Si t’espantes i crides molt fort després et farà mal.

H - Home que quan veu la lluna es transforma en un animal.

I - Alguns tenen por a les abelles, formigues, mosquits...per tant tenen por a.

J - El villà enemic de Batman.

K - Monstre que és com un polp però gegant.

L - Quan arriba la nit la deixes encesa si tens por

M - Trastari és el nostre ...

N - Els amics dels vampirs que s’anomenen gòtics, sempre van vestits de...

O - Dorms amb el llum encés perquè tens por a...

P - Sensació molt pitjor que la por.

Q - Quan tens tanta por que no et pots ni menejar et quedes....

Benvolguts fallers i falleres, veïns i amics.

Enguany tinc la sort de deixar la meua salutació per a tots vosaltres en aquest racó de llibret. Per a mi, ser enguany la Fallera Major infantil de la Falla El Sequer és un somni que s’ha fet realitat,i que més puc demanar, que compartir-ho en tota la gent que em rodeja i em vol.

Em sent molt afortunada de compartir aquest regnat en Sergi, Noelia i Rubén, està sent un anyincreïble i sense vosaltres no haguera sigut el mateix.

S’acosta la nostra gran setmana fallera, on els carrers s’ompliran de música, faran olor de pólvora

lluirem la nostra indumentària i per fi veurem plantats els nostres monuments, així que m’agradaria demanar-vos que gaudiu amb nosaltres i que passem les millors falles que puga’m recordar, i que entre tots fem que enguany siga inoblidable.

Sequerins i Sequerines, ha arribat el moment de posar-se el blusó i el forro, de tirar petards, de fer vida en la carpa,de ballar,de viure cada acte en emoció i sobretot de divertir-nos comsolament en la falla El Sequer sabem fer-ho.

Vixca Alfafar!Vixquen les falles!Vixca la Falla el Sequer!

Mireu tots a nostra xiqueta

Com disfruta per nostre casal

Serà l’orgull de nostra Mareta

Al vore-la amb eixa cara angelical

Vull dir-li ací de bestreta

Amb un sentiment jovial

Que serà la imatge tendral Que inspira a nostre poeta

Eres com un àngel caigut del cel Eres Itziar, la pura mel En eixa gràcia tant gentil

Faràs bullir la flama d’emoció Al vore’t en nostra comissió Com la seua Regina infantil

Fallera Major Infantil any 2023

Itziar Albertos i Pérez

LEYRE AMARO RUBIO

AINHORA ANDREU ENDARA

VALERIA ANSON GARCIA

KAROLINA ATANASOVA RAKOVA

ALBA BAÑULS GARCIA

SARAY BOLUDA FRUCTUOSO

NOA CAMPOS HERRERO

MARTA CANET MIÑARRO

NÚRIA CANET MIÑARRO

CLAUDIA CASTANY VALLEJOS

JUDITH CHILET MONTESINOS

JESSICA FERRER AREVALO

ANA FERRER CAMPOS

IRENE FERRER DURO

VEGA GARCÍA CHICO

LAURA GARCIA LLOPIS

NEREA GARCIA PUCHALT

ALMA GARCIA SERRANO

LAURA GEA GOMEZ

TANIA GOMEZ MONTAGUD

NATALIA GONZALEZ LLOPIS

LUCIA GONZALEZ MARTINEZ

ALMA JIMENEZ ISAAC

SARA DEL CARMEN LOPEZ RODRIGUEZ

SOFIA MANZANO ESTEBAN

ENMA MARTIN PRIETO RODRIGUEZ

MARTA MARTINEZ JUAN

NEKANE MARTINEZ MORENO

ERIKA MARTINEZ SANTIAGO

DANIELA MIRAVALLS ALGARRA

LUCIA MOLINA MARTINEZ

CARLA MONEDERO CORMAN

NATALIA MOYA SOTO

JULIA MULLARAJ NAVARRO

ADA OLIVER BARON

SARA OLIVER BARON

MARTA PEREZ MONTESIONS

NATURA PUIG SORIANO

MARIA SANTOLAYA LOPEZ

ALAITZ SORIA AYALA

NOA VALERA NAHARRO

CARLA VIDAL MASIA

Idea original

“TATANGA” vol dir en l’idioma maorí solidari. Volíem fer una falleta amb un missatge clar i directe on els menuts s’adonaren que cal ser solidari, que no has de ser avariciós, si tu tens massa quantitat d’algun producte, igual el d’enfront no té res i li fa falta,segur que a tu també et fa falta alguna cosa que ella puga tindre. Últimament, en el nostre món cada vegada estem més separats, on soles ens preocupem de nosaltres i així anem. Però, per molt mal camí que portem, estem segurs que un millor futur és possible i està en la mà dels nostres menuts, això sí, amb empatia i solidaritat, allò que els maoris nomenen “tatanga”.

Explicació general

El Nostre artista buscava un lema amb molt de significat I en l'idioma maorí el trobarem.

"Tatanga "en valencià vol dir solidaritat

I sense dubte "tatanga" triarem

No s'ha de pensar en tu tindre més

El que és bonico de la vida és compartir

Allò que a tu et sobra,fa falta als altres

I voràs com et trobes més feliç

Per tindre un món diferent

Que siga molt més igualitari

Tant els majors com els xiquets

Hem deser més solidaris.

Explicació detallada

Tota nostra falla infantil gira al voltant d'un gran elefant, perquè aquest animal representa protecció i intel·ligència. Al continent asiàtic, això són valors necessaris per tindre un nou futur.

Va conduït per una parella de xiquets de l'Índia, país que és molt ric en matèries primes i a la vegada pobre econòmicament. Al voltant d'ells trobarem xiquets de moltes nacionalitats de països rics i pobres disposats a donar allò que tenen i a rebre el que altre xiquet puga donar.

Encara que també trobem la paloma de la pau un poc ferida, estem segurs que si som solidaris eixa paloma es recuperarà i un nou món és possible, sense desigualtats ni conflictes, on destaque l'amor, l'empatia i el sentit comú. També nostra falleta ens val perquè els menuts aprenguen i s'adonen que cada país té una riquesa diferent i allò que nosaltres utilitzem diàriament es produeix en la resta del món i allò que produïm nosaltres per altres és necessari.

Escenes

A qui no li abelleix un bon gelat?

En Itàlia els fan deliciosos

En les mans obertes, els rebran els nigerians

Perquè diuen que són molt dolços

Estos xiquets de l'Índia van dalt d'un elefant majestuós,

I reparteixen espigues i barres de pa.

L'egipci, que és molt respectuós, les agafa per menjar demà.

En Nigèria, on el sol de veres calfa

Estan esperant als xiquets hindús

Per oferir-los el seu oli de palma, en símbol de gratitud.

En la Xina estan farts de menjar arròs.

Per això obriren els ulls com a plats

Quan els egipcis li donaren fesols, podrien menjar més varietat

Aquesta xiqueta moldava

Vestida en un vestit de flors

A la tailandesa li regala

Uns litres d'oli de gira-sol.

El xiné que sap molt de tecnologia

A la moldava un ordinador li va donar

Demostrant la seua empatia

Perquè es puga modernitzar.

El simpàtic i graciós mexicà li ofereix un grapat de fruits rojos

Al seu amic l'italià

Per a després de menjar-se el "risoto"

La neozelandesa, tan alegre i menudeta

Ofereix la seua llet natural.

El mexicà, que de major vol ser atleta, L'accepta perquè vol fer-se més alt.

A Veneçuela, diuen que fan un bon cacau i el millor café, perquè cada any fan Bona recol·lecció

Per això, li ho donen a la xiqueta neozelandesa, per saber la seua sincera opinió.

La veneçolana s'arromanga els seus volants

I agafa les pinyes i l'arròs

Que la seua amiga tailandesa li ha donat

Per tal que tinga un dinar deliciós.

Ací trobem a este gran elefant Que desprén orgull i molt d'amor En veure com els xiquets estan intercanviant Per tindre un món millor

Trobem molts racons al planeta Que val la pena visitar Encara que estimes molt la terreta D'aquestes ciutats has de disfrutar.

La paloma de la pau està ací postrada Encara que últimament està ferida, per culpa que la gent s'enfada

I es perd alguna vida.

Tambe tenim que ser més solidaris

En el nostre medi ambient Cuidar-lo molt a diari

I mantindre-lo sempre net.

Conclusió.

Volem que aprenguen els xiquets Que amb empatia i solidaritat

Sense dubte un món diferent Si es pot fer realitat.

La Falla Plaça de la Regiò de Catarroja ha sigut la primera comissió de l’horta sud a triar a un jove com a Faller Major de la comissió. Serà Erik Lozano, qui ostentarà el càrrec durant les Falles de 2023. A priori, la polèmica està servida, els càrrecs de fallera major, són habitualment, ostentats per dones.

Però aquesta, és una veritat a mitges, ja que molts homes, en el passat, han sigut posseïdors del càrrec però sense cap representació ni al llibret, ni a les presentacions, ni en qualsevol acte al que haguera d’assistir. En altres paraules, existia, però era un títol honorífic sense més. L’últim del que hi ha constància era de la mítica i innovadora comissió de Blanqueries. En aquesta ocasió, no ens trobem al mateix cas, ja que la seua comissió ha expressat la seua intenció de que Erik puga assistir a tots els actes de manera normal i amb tots els honors que li corresponen, han considerat que visibilitzar la seua figura és important per a ell.

De família molt fallera, amb germanes i mare falleres majors també, Erik va ser escollit pel procediment habitual de la comissió i per tant, està en el ple dret, segons la seua falla, d’exercir aquest càrrec.

Altre cas que últimament ha invadit totes les portades mediàtiques és el de Raül, faller major de la falla Borull-Socors de la ciutat de València. És el primer en fer-ho al cap i casal i encara que no és el primer de la història, està contribuint una vegada més a desestigmatitzar la idea de que ser faller major és una decisió histriònica i «friki».

I tot això ens posa en altra disjuntiva, Borrull-Socor va canviar fa cinc anys els estatuts per a permetre que tant hòmens com dones pogueren optar al càrrec

Raül en una entrevista concedida a RTVE considera que amb el seu nomenament s’està contribuint a “eliminar el sexisme que encara hi ha en el món faller, com a la resta de la societat”. Creu que, a poc a poc, se seguirà l’exemple i finalment la Junta Central Fallera “haurà de fer el pas”, ja que el reglament, ara per ara, no contempla que un home puga ser faller major de València.

Ací obrirem altre meló que no desgranaré ara, perquè crec que és d’una complexitat colossal per a la festa, però si és segur que haurem d’anar pensant que ens sembla aquesta idea...

A mi m’agrada que s’estiguen atrevint, perquè, com a opinió personal, també contribueix a que no pensem que la figura de la dona és només la de florer de les falles, perquè tots podem ocupar el lloc que volem en la nostra benvolguda festa.

Això no lleva, que complir aquest somni no haja estat fàcil per a ningú dels dos, ni que no siga cosa de valents, el que diran... Sempre hi haurà algú que considerarà que no té dret o que aquest no és «un càrrec per a homes» pot ser, alguns del que llegiu aquestes línies no esteu d’acord amb mi, ho podrem debatre al casal aquestes falles. Però sóc de les que creu que les falles, com tot, no es poden quedar estancades, que avancen conforme avança la societat, així com avança la medicina o l’educació, i siga com siga, complir somnis fallers no te identitat, ni sexe, ni sexualitat.

LES FALLES SÓN OBERTES, PLURALS I

INCLUSIVES, COM HO HA DE SER LA SOCIETAT, PERQUÈ QUAN MÉS COMPRENSIUS SEREM, A MÉS GENT ENAMORAREM AMB LA NOSTRA FESTA.

Amics i amigues, fallers i falleres de nostra volguda comissió, veïns de nostre barri i voltants i com no, col·laboradors. Enguany tinc l'oportunitat de dirigir-me a vosaltres des de nostre llibret i no puc començar d'altra forma que donant les gràcies. Gràcies per sempre estar al costat meua i de la falla, per disfrutar i fer-nos disfrutar i per fer de nostre racó en el poble sense dubte el racó més especial de la localitat, nostre casal,nostra falla.

Vull fer una menció especial a tota la meua junta directiva que han treballat de valent i quasi sense descans perquè tot anara endavant i de la millor manera possible estant sempre al meu costat en les bones i en les menys bones... pensant i fent sempre el millor per nostra comissió. Com a president sols puc dir que sou un orgull i el motor de nostra falla, gràcies i mil vegades gràcies.

També vull agrair en el que és personal a amics i familiars que sempre m’han animat i ajudat quan les coses venen tortes i m’han fet que el camí siga molt més fàcil de l’esperat. Però és de justícia recalcar a Marta la meua dona que ha patit tot un any de reunions, actes, problemes cridades de telèfon interminables... i tot perquè jo complira un somni perquè jo fera allò que més magra, falla, Marta de cor gràcies.

No em puc oblidar de nostres artistes,”alma mater” de nostra Festa i és que, en les seues mans fan que tots ens il·lusionem, treballant i fent pel Sequer molt més del que poden imaginar. Sergio i Vicente ,amics, gràcies i esperem acabar l’any com vos mereixeu vosaltres i la falla.

I per últim no puc deixar passar l’oportunitat de dir-los tant a Sergi com a Itziar que sou uns grans representants, els meus xiquets, que mai oblidarem aquest any. No podia tindre millor quadre infantil. I com no, tu Noelia, la meua versió millorada, la meua còmplice fallera, la meua debilitat, la meua fallera Major. Gràcies per tot, perquè ja saps que si tu disfrutes jo el més feliç del món.

Ser del sequer és molt més que ser faller, és ser d’una gran família; on es pateix es disfruta i es viu les falles molt intensament. I ser vostre president és l’orgull més gran que podria tindre en la meua vida fallera. A cadascun dels més de 300 fallers que som vos demane que gaudiu sense parar, que ploreu d’alegria, que rigueu fins a morir, com sempre hem fet, que tinguem una setmana fallera plena d’harmonia de germanor de jolgorio i de diversió demostrant una vegada més que som únics i especials.

Per finalitzar des d’aquest magnífic llibret fet en tot l’afecte del món, on moltes persones han treballat de valent.

Vull convidar a tot el poble a què vinga a nostra demarcació on podrà comprovar que les falles estan molt vives i sense dubte és la millor festa del món, però ser del sequer és molt més que això.

Vixquen les falles!!

Vixca la falla el sequer!

Firmat: un president orgullós de la seua falla.

PRESIDENT: RUBÉN CHISBERT CABALLERO

ADJUNT A LA PRESIDENCIA: JOSÉ DAVID DIAZ PIEDRAS

VICEPERSIDENT DE CULTURA Y ACTES: ALEJANDRO GARCÍA JUAN

VICEPRESIDENT DE ACTIVITATS DIVERSES Y FUNCIONAMENT DIARI: RAFA SORIA JUAN

VICEPRESIDENT DE PROTOCOL, REPRESENTANTS: GEMA HERNÁNDEZ FERRER

VICEPRESIDENTA FESTIVA: LAIA PERALES RODRIGO

VICEPRESIDENT DE CONTRATACIONS Y PATROCINIS: DAVID SÁNCHEZ ROMERO

VICEPRESIDENT ECONÓMIC: MIGUEL ÁNGEL GARCÍA JUAN

SECRETARIA: ARANCHA ÓSCAR BENITO

VICESECRETARIA: LORENA SEVILLA DIAZ

TRESORER: JOSÉ ALBERTO MANZANO SOLER

CONTADORA: INMACULADA CARRASCOSA RODRÍGUEZ

DELEGAT DE COBROS: JOSÉ VICENTE VISENT TERUEL

DELEGADES DE FESTEJOS: LIDIA PUIG MORENO – ALEJANDRA SERRANO PELECHA

DELEGADA DE INFANTILS: VERÓNICA TORRES MARI

SUBDELEGADES DE INFANTILS: VERÓNICA VILLALONGA IBAÑEZ -INMACULADA HERRERO SANCHIS

DELEGADA DE JUVENTUD: MAR SANCHEZ LEON

DELEGADAS DE ORGANIZACIÓ Y VINS D’HONOR: ISABEL SORIANO MORENO -AMPARO CALPE NAVARRO

DELEGAT DE PIROTÉCNIA: ANDRÉS ALFONSO AGRELO

DELEGADES DE JUNTA LOCAL: ARANCHA ÓSCAR BENITO – INMA CARRASCOSA RODRIGUEZ

DELEGAT DE CASAL: ROBERTO OLIVER GRAU

DELEGADA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ: ROSA RODRIGO CARRIÓN

DELEGATS DE COMPRES Y BARRACÓ: RAMON BERLANGA BERLANGA-ANTONIO CABALLERO SOJO

DELEGAT DE ACTIVITATS DIVERSES: RAFA MIRAVALLS GONZALEZ

ANDRES ALFONSO AGRELO

MANUEL ANDREU SIERRA

VICENTE APARICIO SORIANO

JESUS BANDA SANCHEZ

JOSE LUIS BAÑULS ESTEVE

ANTONIO BOLUDA CAMARASA

VICENTE BOTELLA LOPEZ

ANTONIO BURGUET GALVEZ

ABEL CABALLERO PAREDES

SERGIO CANET SALVADOR

JULIO CEREZO CANOVAS

FRANCISCO CHILET FERRER

FRANCISCO CORDOBA GALLEGO

VICTOR CUBEL MASIA

DAVID CUBEL MUÑOZ

AITOR DEL HIERRO SAEZ

CRISTIAN DIAZ PIEDRAS

JOSE DAVID DOMENECH GOMEZ

IAVN DOMINGUEZ PEREZ

JOSEP DONOSO PAYA

DAVID FERNANDEZ BOU

CANDIDO FERNANDEZ ESPADAS

OSCAR FERRER RICO

ERNESTO FERRER VALVERDE

AARON GALINDO GUTIERREZ

JESUS GALINDO MORENO

JUAN DAVID GALLEGO ALZAS

JUAN JOSE GALLEGO GALLACH

JOSE MIGUEL GALLEGO VERA

JUAN MANUEL GARCIA AGRELO

JESUS ANGEL GARCIA LUMBRERAS

PEPE GARCIA PALACIOS

MIGUEL ANGEL GARCIA ROMERO

MARCOS GARCIA VALERA

MANUEL GEA SANCHO

JOAN GENOVES GARCIA

JOSE RAMON GOMEZ LOPEZ

JORGE GOMEZ MONTAGUDO

PEDRO GOMEZ SANCHIS

JUANJO GONZALEZ PALMERO

JORGE DAVID GUERRERO PORCAR

VICTOR GUIJARRO PEÑALBA

SALVADOR HERRERO BOLINCHES

FRANCISCO JAVIER JIMENEZ DIAZ

SERGIO LIS ABRIL

JOSE LUIS LOPEZ GIMENO

JOSE MANUEL LOPEZ JAEN

IVAN LOPEZ SANZ

VICTOR MAESTRO PALLARES

CESAR MANZANO ESTEBAN

JORDI MARTINEZ FAUS

JULIO MARTINEZ FERNANDEZ

ALVARO MARTINEZ JUAN

JORDAN MARTINEZ PUCHOL

VICENTE MELLADO MONZO

SERGIO MIRAVALLS CALPE

RUBÉN MIRAVALLS GARCIA

JUAN JOSE MIRAVALLS GONZALEZ

JUAN PEDRO MONEDERO PARDO

DOLORES MONMENEU ABRIL

GUSTAVO MONTES LIEBANA

ALEJANDRO MORENO ENCINAS

ROGELIO MORENO GAMON

MANUEL MOYA GUIÑALS

ENO MULLARAJ

LUIS MUÑOZ RODRIGUEZ

MANUEL NAVARRO FUENTES

PAU NAVARRO RUIZ

ROBERTO JESUS OLIVER GRAU

VICENTE PASCUAL EGIDO

HECTOR PEÑA CANET

ALFONSO PEÑA GARFIAS

IVAN PEREZ PEREZ

CARLOS PLA PLAZA

JORGE PLANELLS MORALES

DANIEL PUIG BALLESTEROS

FERNANDO RAMOS CRESPO

IVAN ROBLES BELTRAN

CELESTINO ROMERO GARCIA

CELESTINO ROMERO IBAÑEZ

JOSE LUIS RUBIANO SORO

SEBASTIAN SANCHEZ DE LA ROSA

JAIME SANCHEZ DELGADO

ALFONSO SANCHEZ MATEO

ANDRES SANCHEZ MONMENEU

JOSE VICENTE SANCHEZ RODRIGUEZ

NACHO SANTOLAYA BENITO

ALBERTO SANTOS TORDERA

ERICK SILES AMARO

DEMETRIO SILLERO MUÑOZ

ADRIAN SILVA GONZALEZ

RAFEL VALERA BRIZ

JOSE MARIA VALERA RODENAS

CARLOS VIÑAS PERALES

Fallers, falleres, veïns ,veïns amics i col·laboradors.

Enguany vull aprofitar aquestes xicotetes línies de nostre volgut llibret per a dirigir-me a tots des del lloc més privilegiat de nostra comissió, des del lloc de fallera major.

En primer lloc, vull aprofitar per a felicitar a tota la junta directiva perquè han treballat de valent perquè tot anara endavant i després d'hores de dur treball, de dies de nerviosisme de setmanes quasi vivint al casal, un any més han demostrat que el sequer és una comissió en solera i una verdadera família de cor. Gràcies perquè està eixint tot molt millor del que esperàvem.

També vull agrair als meus familiars i a tots els meus amics per estar sempre al meu costat i mai soltar-me la mà, gaudeixen i a la vegada pateixen en mi tot allò que aquest somni requereix. Sense dubte sou i sereu sempre el més important que tinc en la meua vida.

Aprofitant l'oportunitat, vull agrair també als meus xiquets Itziar i Sergi i com no al meu president Rubén perquè no podia tindre millors acompanyats i estan fent que aquest any siga perfecte. Junts, ho passem bé, riguem, plorem i patim, però estem segurs que durem a la nostracomissió al lloc que es mereix i sempre durem per bandera nostre volgut escut.

Poc més em queda a dir, que vos esperem a tots en nostra carpa perquè disfruteu en nostra companyia, que gaudiu de nostres festes i com no de les magnífiques falles que plantarem i on demostrarem que les falles són molt més que una festa, és una forma de viure.

Fallers ja ha aplegat nostra setmana, la nostra FESTA, fiqueu-se blusó o polars i divertiu-se en una setmana fallera plena de germanor i d'armonía demostrant que el sequer és la millor falla del món.

Vixca valencia!!

Vixca les falles!!!

Vixca la falla el sequer!!!

Noelia el teu nom t’acarona

Sent un remels de dolça melodia

Que esclata entre carcasses nit i dia

Quan trau la lluentor de gran persona

Noelia ens reviu i ens apassiona

En veure que la festa es converteix en poesia

Celebrem entre vítols i nits d’alegria L’orgull de portar nostra corona

Enguany tu seràs el só de nostra dolçaina

I el càntic de nostra música divina

Sent la màgia que mou qualsevol cor faller

Així quedarà escrit per un poeta

Que ha vist en tu la mussa de sa terreta

Quan mira la Regina del Sequer

Fallera Major any 2023

Noelia Caballero i Paredes

MANUELA AGRELO DEL REY

CRISTINA MARIE ALGARRA GOOSMAN

MERCEDES AMARO SERRANO

MARIBEL AMATE RUIZ

GEMMA ANDREU MATAS

MARI CARMEN AREVALO MARTI

ELENA ARJONA VAYA

VERONICA AVIÑO IBAÑEZ

JUGATX AYALA LIENDO

LAURA BALLESTER NAVARRO

CRISTINA BARON MORALES

MARIA JOSE BENITEZ PARRAS

MARTA BERLANGA CARRASCOSA

MARTA BURGUERA RIDAURA

ANA ISABEL CABALLER PALOMAR

LUCIA CALANDIN AGUIRRE

AMPARO CALPE NAVARRO

INMACULADA CAMPOS TARAZON

MARIA JOSE CANET SALVADOR

MARIA PILAR CANTERO CARMONA

INMACULADA CARRASCOSA RODRIGUEZ

SONIA CASADO LOPEZ

LYDIA CERVERA MARTI

NEREA CHICO GELIZO

LAURA CORMAN IZQUIERDO

SANDRA CUBEL MUÑOZ

SONIA DESSE PUIG

ESTHER DIAZ RAMIREZ

RAQUEL DURO CASAMAYOR

NEREA ESPINO MOYANO

YOLANDA ESTEBAN RIERA

VERONICA FRUCTUOSO ROSA

AMPARO GALLACH SIMON

AMPARO GALLEGO GALLACH

NAROA GALLEGO RIDAURA

ALICIA GARCIA ARIAS

MARIA BELEN GARCIA IÑIGUEZ

SARA GARCIA PARDO

LORENA GARCIA PENELLA

SARA GARCIA POCOVI

CRISTINA GARCIA SERRANO

ANA MARIA GARCIA VILLARREAL

MARIA GARCIA VILLENA

CARLA GONZALEZ SORIANO

EVA GUTIERREZ MIRASOL

GEMA HERNANDEZ FERRER

INMACULADA HERRERO SANCHIS

LAURA ISAAC CARRASCOSA

PETRI JIMENEZ GARCIA

EVA MARIA JUAN GARCIA

CONSUELO JUAN JUAN

LUCIA JUAN SOLER

ANABEL LEON GARCIA

ANA MARIA LLOPIS SALCEDO

LOLI LOPEZ GONZALEZ

INMACULADA MARQUEZ RIDAURA

EVA MARTINEZ ALFARO

LOURDES MARTINEZ CAMPOS

MARIAN MARTINEZ NUÑEZ

PAULA MARTINEZ RODRIGUEZ

ANA BELEN MATEO SERRATE

GEMMA MIÑARRO TOLEDO

EVA MIRAVALLS CALPE

YOANA MIRAVALLS GARCIA

DOLORES MONMENEU ABRIL

M.FRANCISCA MONTAGUD ROMERO

RAQUEL MONTESINOS CANO

SONIA MONTESINOS CANO

CARLA MORENO ENCINAS

MARTA MORENO GAMON

C.CARMEN MORENO GARCIA

ROSA TRINIDAD MORENO SANTIAGO

ELISABETH MOYANO LARA

LUISA MUÑOZ GARCIA

MARILUZ MUÑOZ GARCIA

SILVIA NAHARRO CALA

LIDIA NAVARRO VILAR

JESSICA OLMOS CASTELLO

ANGELA ORIVE FRIAS

ELENA ORTELLS DELGADO

ARANZAZU OSCAR BENITO

M CARMEN PAREDES PACHECO

LAIA PERALES RODRIGO

MARIA PEREZ ESPAÑA

ANDREA PONTES HERRERA

ALBA POVEDA RODRIGUEZ

TRINIDAD PUIG BALLESTEROS

LIDIA PUIG MORENO

MARIA TRINIDAD PUIG MORENO

VIRGINIA RIDAURA GRAGERA

ROSA MARIA RODRIGO CARRION

MARIA ANGELES RODRIGUEZ LOPEZ

CARLA RODRIGUEZ LOPEZ

ALICIA RODRIGUEZ SIMON

CRISTINA RODRIGUEZ SIMON

MARIA BELEN ROMERO GARCIA

M CARMEN RUIZ CARO

CAROLINA SANCHEZ CABALLERO

MAR SANCHEZ LEON

MARIA LUISA SANCHIS TERAN

ALEJANDRA SERRANO PELECHA

ANA MARIA SERRANO TEJERO

LORENA SEVILLA DIAZ

ISABEL SORIANO MORENO

M.ANGELES SORIANO MORENO

ANA SOTO ROMO

MARIA JUANA SOTOS MORCILLO

ESTHER SUAREZ GIL

VERONICA TORRES MARI

IVANA VALERA NAHARRO

INMA VELA ORTIZ

VERONICA VILLALONGA IBAÑEZ

VERONICA VISENT JIMENEZ

MARIA ZARAGOZA FURIO

Explicació general

“Colorin, Colorado” és el lema enguany elegit

Però no es va acabar res

Volem que continues llegint

I voràs com cada dia t’agrada més.

En aquesta biblioteca pots trobar

Tota classe de literatura

Perquè pugues disfrutar

Del meravellós món de la lectura.

Si us voleu sentir més lliures

I passar ratets molt especials

Llegiu més llibres

I deixeu un poc les xarxes socials.

Hem volgut traure la biblioteca al carrer

Plena de personatges famosos i llibres antics

Mai oblideu que allò que queda escrit a un paper Sempre es podrà repetir.

Remat

Al centre trobem un llibre d'aventura Del que ix "Gulliver" el gegant Els "lil·liputencs" amb fletxes i alguna conjura. El volen atrapar.

"Gulliver" sempre queda lliure Com el pardal que du al Barret Sols l'atrapen en el llibre Perquè tu passes un bon ratet.

Per baix ix una balena molt gran, De nom "Moby Dick"

No sigues Valent i no fiques la mà Que te quedaràs sense dits.

"Moby Dick" era una balena blanca Enorme i amb molt mala llet Quan intentaren caçar-la Mireu com queda el vaixell.

Escena bibliotecaria

Esta bibliotecària tan intel·ligent S'ha llegit tots els llibres de la ciutat Més prompte que ningú t'anirà dient On està el que vas buscant.

Hi ha gent molt ordinària

Que va a la biblioteca a molestar

Per això està la bibliotecària

Per no deixar-los passar.

Cartel biblioteca

Literatura de fabula, Perquè no te alces de la taula.

Literatura clàssica, Per a tindre una educació bàsica. Literatura de drama, Ploraràs dels ulls fins a la cama

Literatura infantil, Te contaran la realitat més subtil

Literatura de la història, Per a exercitar la memòria

Literatura de terror, On de segur reviu algun mort

Segle d'or, En valencià el millor.

Escena fabula

La faula és com fer un viatge A un món meravellós On et trobaràs algun personatge Que amb el temps s’ha fet famós.

Qui no coneix a l’home de llanda Que sempre camina per el groc Sempre acompanyat per la seua banda En busca que li donen un cor

En aquesta escola de màgia “Harry Potter” està vivint I no li fa gens de gràcia

Els monstres que viuen dins.

Escena infantil

La literatura infantil té una important missió I no és altra que preparar a els nostres menuts Donant-los la millor educació I que aprenguen de allò que nosaltres hem viscut.

El xicotet princep és un xiquet que vol viatjar Per trobar els verdaders valors. Es queda bocabadat

Al veure com es comporten els majors.

Escena clàssica

La clàssica és una literatura

Escrita d’una manera molt especial Sembla difícil la seua lectura

Perquè és com si et cantara un joglar.

La bíblia és el llibre més venut En l’història de la literatura

I això que molts estan perduts

Per no saber si és real o una aventura.

Ací tenim a Don Quixot

Llibre Espanyol de referència

Parla d’un valent xicot Que pareix que té alguna deficiència

Escena drama

Si alguna cosa de drama vols llegir Ploraràs com un xiquet

Preparat a patir Perquè et remou els sentiments.

"Hamlet "és l'obra més famosa

I Shakespeare és el seu escriptor

Una història prou dolorosa

Que es pateix per amor.

Escena historia

És important que quede escrita la història Per saber d’on venim Que se’ns quede gravat a la memòria I el mal no tornar-ho a repetir.

Ací trobem els 2 imperis més rellevants Que històricament s’han fet la punyeta Durant dècades s’han barallat Per no compartir la terreta.

L’egipci a la copa li tira “veneno”

Perquè a Juli Cèsar vol assassinar Així guanyarà el “terreno”

Que un dia li va llevar.

Escena terror

Conten històries fictícies

Que et faran tindre molta por Son històries terrorífiques

On reviuen els morts.

Aquest fantasma tant graciós

Viu dalt de la torreta

Sembla que no és perillós

Però si el veus et fa un nuc a la goleta.

Si té llitges algun conte

De zombis o vampirs

T’assegure que te gitaràs prompte

Però no podràs dormir

Segle d'or

En la cultura valenciana

Tinguérem una època de grans escriptors

Convertint-nos en Terra sobirana

Gràcies al segle d'or.

Ací trobem a un gran escriptor

Que encara és un referent

Ausiàs March és el seu nom

I encara el llig la gent.

Fa ja uns quants anys per no dir” prou anys “que pareix que ens fem majors. El que era habitual era que els xiquets no pararen a casa anaren amunt i avall jugant inventant i fent trastaes tot el contrari que hui en dia que en la maquineta tenen prou i en aquella època sempre, quan acabaven de fer la típica trasta apareixia per qualsevol finestreta o xicotet balcó la típica iaia que mos cridava: “xiquets sou de por” que volia dir que eres viu inquiet que no para en torreta. Així, com aquells xiquets dels 90 és nostra comissió, una falla viva, activa on no parem de fer i d’inventar coses noves el que en totes les lletres és... SOM UNA FALLA DE POR.

Acaba un exercici però quasi sense adonar-te encara en la veu agarra per eixos crits en les fredes nits de carpa, en eixe xicotet, però molest dolor de cap per fer-te alguna copeta de més i encara es pot sentir eixe perfum mescla entre pólvora i primavera comença un nou any i un nou exercici amb les ganes renovades en les expectatives més altes si és possible i en un grapat d’idees que en treball i constància segur es duran a terme. Açò no para, comencem...

Típica reunió general el Casal de gom a gom es nota en l’ambient que queden ganes, que volem més que no hem tingut prou en nostra setmana fallera comença la reunió, costa que es mantinga el silenci que a soles es produeix quan el tresorer dona la xifra esperada (decimals inclosos).

Normalment ,si l’any ha anat bé de superàvit és en eixe instant quan es trenca el silenci en un sonor aplaudiment per la feina ben feta: comencen els crits eixos duros, pa taules, pa dinars, pa Festa i com no, pa falla, pa tot no aplega! Vorem que fem!

Continuem escollint president, gent que vol estar a la junta gent que diu que ja està cansa però bo, que continua, gent disposta a treballar i el important FER FALLA.

En resum des d'eixe moment tots a treballar per nostre escut per nostra gent per nostra falla ,sense donar un respir preparen l'apuntà fer fulles d'inscripció qui fa la paella i pitjor, qui la neteja, xiquets tot lo dia en jocs i majors tot lo dia de Festa.

Demostrar que val la pena ser del Sequer, acabant el dia es fa recompte i es comprova que considerablement el cens torna a pujar, la família creix continuem estant de moda.

Als primers dies d'abril encara en la Festa de l'apuntà a la memòria, ideòlegs i artistes de nostra comissió planegen la creu de maig. Ha de ser gran, original, participativa i molt bonica i com no, en trencadís o en purpurina si no, no seria nostra creu.

Hores dies i nits al casal pegant, dibuixant, fent floretes, tot preparat. Es planta la creu i si, tenim recompensa, guanyem el primer premi però sobretot la gent i el barri està encantat i com no, tenim que celebrar-lo dinarot, copeta i allò que surja...

Semble que l’any ens dona un respir però no, fem campionat de pàdel i berenars dels nanos que prompte es venen amunt i fem un cap de setmana de campament on està replet d’aventures on gaudirem quasi mes els pares que els xiquets.

Ja s’acosta l’estiu i la calor fa de les seues. Aplega San Joan, dia de fruir de pegar-se una Bona Festa des de l’esmorzar fins la matina on com és normal, més d’un es pega foc: dia de piscines de tirar-se a l’aigua sense importar ni com ni a la edat que tenim. Dia de disbauxa.

I quan sembla que venen vacances, que tot lo món tira a la platja o la muntanya els que ens quedem no parem, comencen a eixir les idees de la presentació de la cavalcada i del propi llibret i com no preparen el barracó de festes.

Són deu dies de sopar i Festa on s’ho passem bé però treballem de valent pa traure un duro pa que no ens falte de res en la resta de l’ any!!

Una vegada passades festes del poble com dirien els ciclistes, ja anem ràpid i costa avall, ara si que si no parem!!!!

Vesprades i nits d’assajos, discussions per decorat rialles i bons moments, perquè en general, isca una presentació com ve sent habitual. Espectacle espectacular.

Aplega octubre i ens fiquem les millors de les gales i preparem una proclamació elegant i a la vegada divertida on com a colp final gaudim d’una orquestra i coneguem a les que durant tot l’ any tan bé Ens van a representar.

Continuen les festes dels nanos els berenars i sense adonarnos, preparem la nit de por la nit de Halloween disfresses, carabasses per les taules i la sang que no falte: Festa, sustos i moltíssima diversió. Al dia següent a netejar el casal, que els assajos i els preparatius continuen.

Aplega l’últim mes de l’any, vesprades gelades i en pluja però això tampoc és prou per fer-nos parar i nosaltres com les formiguetes, a poc a poc anem fent. Això si, quan venen nadals parem en sec per Fer un Betlem innovador i molt original, completament diferent, que mai has vist i de sobte rebrem una carta ens avisa que en gener ens visiten els reis d’orient.

Comencen els, nervis tant de majors com de xiquets. Enguany venen carregats al parèixer tots se han portat prou be.

Nadals ja en el record i encara en el gust del torró en la gola aplega nostra presentació.

Eixe espectacle que durant mesos més d’una trentena de persones porten treballant de valent i com no, ix perfecte.

Han gaudit i ballat dalt de l’escenari i ens fan gaudir a tot el públic un any més Insuperable.

A la nit tots en corbata i vestit llarg tenim el sopar de gala i entre copa i copa recordem anècdotes i moments viscuts en tantes hores que hem passat al casal fent nostra presentació.

Agarrem aire, que encara ens falta el millor. Comencen eixes nits de preparatius de cavalcada on reina el bon ambient. Es nota que les falles estan prop i com no, mai falta la purpurina.

En mig dels preparatius celebrem Sant Valentí on reina l’amor però sense descuidar-se, que prompte ve la cavalcada i hem d’acabar carrosses i disfresses. Aplega el dia i un any més l’originalitat i diversió està assegurada, com no deixem a nostra gent bocabadada.

Ara si estem en la recta final: Cridà, nit dels versos, concurs de paelles, nostra volguda Orquestra extrem i tota la setmana fallera, que si voleu veure com ens les gastem només heu de fer-nos una visita i vosaltres mateixa ho comprovareu.

I és que quanta raó tenien eixos iaios:SOM DE POR, però que orgullosos estén de ser així i això és el que en fa ser la família que sóm.

Així que, gràcies, gràcies per vostra voluntat, gràcies pel bon ambient, gràcies per fer falla, gràcies per fer el Sequer gran, gràcies per SER DE POR...

escriure aquestes línies van 7 víctimes més

Aquestes dades són tremendes i esgarrifen a tothom i no són les úniques. A banda de les quasi 50 dones mortes pels assassins de les seues parelles, també hem de recalcar que varen haver-hi quasi 50.000 denúncies, de les quals, només un 65% aplegaren al final.

D’aquestes últimes, només un 80% van ser favorables per a la víctima i van acabar amb el maltractador entre reixes.

Però és més, hi ha una dada que ens sembla digna d’analitzar i és que del global de les denúncies sols un 12% varen ser posades perles víctimes, un 45% varen ser denunciats per familiars pròxims, un 20% per amics o companys de treball i la resta va actuar la policia o el govern d’ofici.

Amb aquestos percentatges m’atreviria a extraure una conclusió molt clara i és que encara en ple any 2023, existeix la por de les dones a denunciar als seus agressors.

Les causes poden ser diverses; por a l’agressor, por de no sentir-se suportades per la mateixa policia o pel seu entorn, por per les represalies als fills...

Por, perquè encara hui els maltractadors tenen poder i eixen impunes de les seues agressions... i així no es pot viure, tenim que perseguir a aquests individus i castigar-los en tot el pes de la llei,, ja que és l’única ferramenta perquè aquests personatges estiguen on deuen, en presó.

L'any 2022 varen ser 49 víctimes les assassinades per mans de la seua parella. Des que va començar el 2023 fins que vaig

Aquest problema, o millor dit, aquesta plaga, és cosa de tots. No ens podem quedar de braços creuats com si no anara en nosaltres. És possible que hui no, però demà igual et toca a tu, o alguna amiga o el que és pitjor, a la teua filla, aleshores entre tots, hem de lluitar perquè els actes no queden impunes per arraconar a aquests poca vergonya i que ho paguen ben pagat.

Hem d’educar a nostres xiquets i xiquets des del respecte i deixar clar que ningú és més que altre ni home, ni dona, tots som persones en les mateixes llibertats i mateixos drets!!

Dones del món que estan patint aquesta situació, no deixeu que ningú vos prive de llibertat i menys amb la força, no deixeu que ningú vos duga pel seu camí vosaltres heu de fer la vostra vida com vos done la gana, no us sentiu ni inferiors ni res per l’estil, tots en aquest món som iguals i en ple segle XXI estés actituds no poden tindre cabuda i deuen ser castigades.

Des d’aquestes xicotetes línies del nostre volgut llibret volem donar suport i dir ben alt que estem al vostre costat, que no passeu cap ni una, que a la més mínima denuncieu, que no esteu a soles, que demaneu ajuda i per descomptat ni tingueu por, i molt menys, vergonya. Qui ha de tenir vergonya són els maltractadors, que més prompte que tard, acabaran en presó.

Escaneja aquest codi per a escoltar la cançó

Volem recordar que el telèfon contra el maltractament és el 016 i que des d’ací lluitarem i perseguirem als agressors i cuidarem I oferim tota l’ajuda necessària a les víctimes i ficarem totes les ganes i totes les ferramentes perquè no caiga NI UNA MÉS!!!! Recordeu, no esteu soles!!!!

Va ser un honor que fores la primera fallera major d’aquesta gran falla “el Sequer”.

Has viscut amb gran il.lusió moments inoblidables en presentacions, despertades, cercaviles, ofrenes, cavalcades i cóm no en la cremà.

Tens gràcia i simpatia, esperit faller, sospirs de traca i amor d’una història carrera.

Has rebut la distinció màxima del preciat bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer.

Tens una manera de ser senzilla. I sense fer sollor has arribat a ser la nostra gran fallera honorífica.

Activitats infantils

DIVENDRES 24/02

21.30 INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DEL NINOT A L’ALQUERÍA

DEL PI + SOPAR AL NOSTRE CASAL

23.00 NIT DE BANDERES

DISSABTE 25/02

18.00 ENTREGA DE RECOMPENSES JLFA + INSIGNIES HONORÍFIQUES

20.30 CRIDA D’ALFAFAR

AL FINALITZAR LA CRIDA SALVE

DIUMENGE 26/02

8.30 MACRODESPERTÀ JLFA

14.00 DINAR DE CABASSET AL CASAL

17.00 ANEM A LA CRIDA DE VALÈNCIA

DISSABTE 4/3

17.00 CAVALCADA DEL NINOT

Actuacions

DIUMENGE 5/3

ACTE CENTENARI FALLES D’ALFAFAR PER JLFA

14.00 DINAR DE CABASSET AL CASAL

MIRANT- SE EN L’ESPILL DE LA NOSTRA ALBUFERA

HI HA UNA VILA

QUE ES DIU ALFAFAR

A L’ENTORN DE LA SEUA RIVERA

PER A LA MARE VALÈNCIA

PODER- LA OFRENAR.

MIRANT- SE EN L’ESPILL DE LA NOSTRA ALBUFERA

HI HA UNA VILA QUE ES DIU ALFAFAR

A L’ENTORN DE LA SEUA RIVERA

PER A LA MARE VALÈNCIA

PODER- LA OFRENAR.

GLORIA AL TREBALL

QUE ES DE L’HOME BLASÓ, VIRTUT SENTIDA SOLS PELS ELEGITS, VIBRANT ALARÍ DE GENERAL RESÓ

QUE ENS ARRIVA AL FONS DELS NOSTRES PITS

VIRTUT DE TOTS ES L’ESPERIT

PER ESTE MIG HEM D’HONORAR

SIGA SEMPRE NOSTRE CRIT, VIXCA SEMPRE ALFAFAR, ALFAFAR

¡ VIXCA! ¡ VIXCA!

PER A OFRENAR NOVES GLÒRIES A ESPANYA, TOTS A UNA VEU, GERMANS, VINGAU.

¡ JA EN EL TALLER I EN EL CAMP REMOREGEN CÀNTICS D’AMOR, HIMNES DE PAU!

¡ PAS A LA REGIÓ QUE AVANÇA EN MARXA TRIOMFAL!

PER A TU LA VEGA ENVIA LA RIQUESA QUE ATRESORA, I ES LA VEU DE L’AIGUA CÀNTIC D’ALEGRIA AL COMPÀS I AL RITME DE GUITARRA MORA…

PALADINS DE L’ART T’OFRENEN SES VICTÒRIES GEGANTINES; I ALS TEUS PEUS, SULTANA, TONS JARDINS EXTENEN UN TAPÍS DE MURTA I DE ROSES FINES.

BRINDEN FRUITES DAURADES ELS PARADISOS DE LES RIBERES; PENJEN LES ARRACADES BAIX LES ARCADES DE LES PALMERES.

SONA LA VEU AMADA I EN POTENTÍSSIM, VIBRANT RESSO, NOTES DE NOSTRA ALBADA CANTEN LES GLÒRIES DE LA REGIÓ.

VALENCIANS: EN PEU ALCEM - SE. QUE NOSTRA VEU LA LLUM SALUDE D’UN SOL NOVELL.

PER A OFRENAR NOVES GLÒRIES A ESPANYA, TOTS A UNA VEU, GERMANS, VINGAU.

¡ JA EN EL TALLER I EN EL CAMP REMOREGEN CÀNTICS D’AMOR, HIMNES DE PAU!

¡ FLAMEGE EN L’AIRE NOSTRA SENYERA!

¡ GLÒRIA A LA PÀTRIA! ¡ VIXCA VALENCIA! ¡ VIXCA! ¡¡ VIXCA!!

¡¡¡ VIXCA!!!

Sense voler i quasi sense adonar-nos-en, les nostres vides han canviat moltíssim des que va començar la maleïda pandèmia. I és que encara que intentem continuar com si no passarà res, en nostres vides, encara que ens fem els valents o mirem cap altre costat, com si això ja no anara amb nosaltres, tots i quan dic tots, és tots, en el nostre interior tenim la por que puga tornar.

Per desgràcia la covid no acaba de desaparéixer i de tant en tant apareixen notícies que ens fan remoure el cor i ens fan recordar per on passarem.

La veritat que des d’aquell fatídic 11 de març del 2020, moltes coses han canviat, molts costums de nostre dia a dia inclòs, fins a la manera de veure les coses i com diuen nostres iaies per a mostra, un botó.

Hui en dia, sempre duguem propet una mascareta preparada o bé a la bossa de mà o al cotxe, però sempre saps on està per si de cas, perquè si no, és com si anares nueta.

Com si no dugueres roba interior. A qui no li ha passat, al pujar al tren o al bus i s’ha col·locat al final per estar a soles per si algú tinguera el que col·loquialment anomenem, el “bixo”, i no ens referim a Cristiano Ronaldo.

Per no parlar de la gran quantitat de palets que ens hem posat al nas: que et feia mal el cap, palet, que et cau el moc, palet ,que et feia mal els ossos, palet, que m’ha tossit una al treball, palet... I així sense parar!La majoria de vegades estàvem convençuts que no era res, que anava a donar negatiu, però necessitàvem la confirmació, era com un permís per poder anar amunt i avall sense por, però en tornar a casa altra volta palet pel nas!!!

La gent ens hem tornat poregosos, insegurs, com si sempre estiguérem alerta, per si torna, per si altra volta tornara a ocórrer. No ens creiem res, ni d’experts i molt menys, de nostres polítics que la veritat ens han confós més que ens han ajudat, només confiem en nosaltres, en nostra salut i per descomptat en el palet de 4,5€ de la farmàcia del barri.

Diuen que tot passarà i gràcies a Déu, a poc a poc va desapareixent, encara que no acaba d'anar-se'n, però... i nosaltres tornarem?

Tornarem a no pensar que pot passar demà? Podrem de deixar de pensar a la COVID? De viure sense eixa por?

De segur, molta gent ho aconseguira oblidar però una gran part, de segur que no.

Aquesta maleïda pandèmia mos ha marcat mos ha fet ser més fràgils, més dependents, ens pensaven que som invencibles i un "bitxet" que ni tan sols es veu, quasi acaba en nosaltres.

Hui en dia, la gent es troba més nerviosa amb moltíssima ansietat, preocupada, per allò que puga passar i no dic jo que tota la culpa la tinga la covid, per una part si, una part de nosaltres es queda al març del 2020.

Estic segur que a poc a poc tornarem a confiar, tornarem a viure més lliure a poc a poc desapareixerà la por.

La por és una sensació d’alerta constant que ocasiona en molts casos una ansietat excessiva. Aquesta sensació de por pot estar fonamentada en fets reals o imaginaris i es presenta de manera imprevista pertorbant la pau de la persona.

La por ens produeix confusió i incertesa i ens impedeix afrontar amb claredat una determinada situació. Són precisament les pors més habituals els que originen els grans desequilibris psicològics en els éssers humans.

És molt normal i natural que els éssers humans experimenten por i ansietat al llarg de les diferents etapes de la seua vida. Tots tenim por i solen ser compartides amb la gran majoria de les persones.

La por és una emoció que compleix amb una funció adaptativa, ja que ens permet allunyar-nos d’aquells estímuls que són considerats perillosos.

Com per a mi, parlar amb els fallers i falleres del Sequer és com parlar amb la família, us confessaré les meues pors. Tinc por a mostrar les meues cicatrius provocades per un accident de moto que, a més de seqüeles emocionals, em van deixar també seqüeles físiques.

Tinc por a llevar-me la samarreta pels meus complexos. I por també al fracàs o cometre errors. Unes pors i inseguretats que habitualment amague sota el paraigua del sarcasme i que, malgrat haver-me fet una persona més ràpida i hàbil, em crea ferides difícils de curar cada vegada que l’utilitze.

Alguns experts diuen que la por se supera mirant-la als ulls i fentli front, altres, practicant mindfulness, acceptant-les i aprenent d’aquestes, eixint de la nostra zona de confort o amb teràpies psicològiques com la Gestalt.

Però si hi ha una cosa ben certa és que tant als creients com als ateus, la por ens mostra la nostra enorme fragilitat.

Ens enfronta a la pèrdua. Ens enfronta a no tindre, a perdre, a la vergonya, a deixar de ser, d’existir per a algú o per a nosaltres mateixos.

Ens enfronta a la pèrdua de la mirada i del reconeixement de l’altre. En definitiva, ens enfronta a la vulnerabilitat.

I és ací, en la vulnerabilitat de l’home, nu, sense màscara i sense prejudicis on apareix la nostra necessitat bàsica de creure en un ser superior que ens ajude a agafar les regnes de la nostra vida, que fan cert allò que «quan apareix la por, crega o no crega, tot el món prega».

Continuant amb les confessions, us diré que m’ha passat com al C Tangana, jo era ateu, però ara crec (i lamentablement no perquè la Nathy Peluso s’haja enamorat de mi). No sé en què crec, però crec.

Perquè com més major em faig, més dubte que siga possible viure sense creure en alguna cosa. Creu en Déu, en el Karma, en la llei de l’atracció o deposita la teua confiança en la ciència i en les lleis naturals.

Perquè, al cap i a la fi, creure és una forma de no sentir-se sol i, d’aquesta manera, donar un sentit a la vida.

«Vull viure sense pors, amb una santa indiferència, que hui no en tinc.

Vull créixer i ser més teu, Jesús, però no sé bé com desprendre’m de les meues pors. Per això te les lliure hui. D’una en una.

Vull que m’abraces perquè em passe la por.

Vull que sostingues les meues covardies. Estic tan lluny de ser un valent, un sant que abraça amb passió la creu de cada dia...

Et demane, Jesús, que m’alliberes dels meus lligams. Fes-me més teu. Fes que puga estimar com Tu m’estimes.»

Oració per a resar quan tens por.

Rubén Orihuela Gavilán, viu a Alfafar i va nàixer un 7 de setembre de fa 35 anys.

Des dels 10 va veure clar que el seu era la gimnàstica rítmica. Un esport, en aquells dies, “de xiques”.

Va sofrir el que hui anomenem bullying, però ell va continuar el seu camí amb valentia i determinació. Tanta, que Rubén ha sigut nou vegades campió d’Espanya (de 2007 a 2014 i en 2016), una vegada subcampió (2017) i una altra vegada va ser bronze (2015). Rubén Orihuela és alhora pioner i un super-campió. Hui transmet el seu llegat a les seues alumnes del Centre de Gimnàstica Rítmica Sedaví.

- A quina edat i com comences a practicar gimnàstica rítmica? Per què tries aquesta disciplina?

- El primer contacte que vaig tenir amb la gimnàstica rítmica va anar estant de vacances, amb els meus pares, en el càmping del Saler. Seria l’any 1996.

Una vesprada vaig veure a dues xiquetes que, per a mi, estaven jugant amb un cèrcol i unes maces. I em va cridar moltíssim l’atenció, perquè jo no sabia el que era i em vaig quedar fascinat del que sabien fer amb aquest cèrcol. I estos dies, en lloc d’anar amb els meus amics a la piscina o a la platja, jo el que volia era quedar-me a veure-les a elles.

Dos anys després, companyes meves del col·le es van apuntar al Club de Gimnàstica Rítmica Sedaví, i jo, en l’hora del pati, les veia intentant fer aquelles coses que jo vaig veure anys enrere. Vaig començar a anar a veure-les als entrenaments; i després jo m’amagava en un racó per a intentar fer el mateix que elles. Un dia, les entrenadores em van veure i em van preguntar on entrenava jo. Perquè jo, de manera natural, ja tenia flexibilitat. Elles pensaven que era ballarí o que feia gimnàstica en un altre lloc. Els vaig dir que no. I em van donar el full d’inscripció.

Què et sents més: un pioner de la gimnàstica rítmica masculina o li dones més rellevància al fet d’haver estat nou vegades campió d’Espanya, a més d’una vegada subcampió i una altra vegada bronze? Si és comparable, perquè ets totes dues coses, per descomptat...

-És cert que, segons passen els anys, vaig sent més conscient d’aquell moviment que vaig produir, que no va ser fàcil, i que per a gent d’aquest món va canviar molt els seus esquemes. Calia canviar normes perquè, de sobte, un xiquet vol fer gimnàstica i no es rendeix. I seguirà aquí fins que se li deixi competir.

Al final, jo era un menor que no tenia força per a poder lluitar contra un estament com és una Federació.

I això l’estic valorant i sent més conscient amb el temps. Perquè en aquell moment, jo l’única cosa que feia era intentar lluitar pel meu; convençut que jo també havia de tenir aquest dret, igual que qualsevol xiqueta.

Ara que ha passat tot; que vaig com a espectador a veure un campionat d’Espanya i veig que hi ha 50, 60 gimnastes participant, mire enrere i dic: potser si jo en aquest moment no hagués estat tan valent, que per a arribar fins aquí he hagut de plorar molt i passar-homolt malament, potser aquests ara no estarien gaudint del xiquets seu esport.

Pel que fa als resultats, això sí que ho he gaudit sempre. Un esportista de competició entrena per a guanyar. Així que cada vegada que he guanyat una competició més important o menys, sempre l’he gaudit moltíssim.

És cert que la durada d’aquesta sensació tan bona d’haver guanyat dura molt poc. Perquè el gimnasta, quan li posen aquesta medalla, ja està pensant en el següent.

És un «suma i sigue». La pròpia mentalitat de l’esportista és molt poc agraïda, moltes vegades. Ara que estic retirat és quan començo a veure-ho tot i a gaudir-ho.

M’imagine que portaràs la motxilla plena de traves, de dificultats, fins i tot hauràs sofrit menyspreus i burles del teu entorn... No sé si més de xiquets, per fer un “esport de xiquetes”, o de les pròpies xiquetes si et podien veure com un estrany fent “el seu esport”...

Ho he viscut per les dues parts. Tant per part de la gent que està ficada en el món de la gimnàstica, com de xiquets, que el veuen des de fora. Jo vaig sofrir el que avui es diu bulliyng encara que en aquest moment no existia aquest terme.

Era una successió diària de burles, menyspreus i paraules fora de lloc, i no solament en el col·legi; també pel carrer. I la meua vida era una vida normal.

Anava al col·legi com qualsevol xiquet, tenia els meus amics amb els quals anar al carrer, el que passa és que en la meva motxilla, en comptes de portar unes sabatilles de futbol, portava una cinta.

Però sempre he estat un xiquet molt, molt discret.

I dins de la gimnàstica, en alguns moments -que no són els més- he rebut algun tipus de rebuig, per part de gimnastes, de companyes.

Ens has contat que tu ho vivies amb total naturalitat, tenies els teus amics, la teva vida normal en el col·legi... Però alhora sofries el rebuig, les burles... Et consideres especialment fort mentalment, tenint en compte a més l’edat que tenies?

Van ser les circumstàncies les que em van fer ser així de fort. Jo no considere que fora especialment fort; al contrari. Pel que m’han contat els meus pares, era un xiquet molt sensible i molt fàcil de danyar. Però tenia clar que jo volia seguir per aquest camí perquè el que m’estava aportant la gimnàstica era molt gran. Havia trobat el meu lloc.

En l’actualitat, la gimnàstica rítmica masculina està reconeguda, és oficial a Espanya, hi ha campionats nacionals regulats... però en aquest moment en què jo ho vaig dir, fa 25 anys, quan algú reia dient-me “estàs fent un esport de xiquetes”... Jo només podia dir: “Pues sí. Estic fent un esport de xiquetes. I què? “.

Quant ha evolucionat la societat en aquest tipus de temes, i quant falta encara per avançar?

Respecte a la gimnàstica, ha evolucionat prou, per sort. I crec que la gent que no ho aprova, sí que ho respecta.

Abans, la gent que no ho aprovava, es deixava veure, perquè era la gran majoria i se sentia forta i pensava que la seva veu tenia algun tipus de valor. Però ara hi ha molts més gimnastes, i és molt major el nombre de persones que el secunden, perquè estan les seues famílies, etc.

Llavors, si en algun moment algú fa algun comentari desafortunat, la quantitat de gent que eixirà en defensa, fa que la gent es talle molt més, no sé si per respecte o per no esguitar-se a un mateix. Almenys, els xiquets que trien la gimnàstica rítmica hui en dia, ho tenen més fàcil.

Actualment eres entrenador en el mateix club, el CGR Sedaví. Quants xiquets tens, i quantes xiquetes?

Tot són xiquetes. En altres clubs sí que van xiquets. El que passa és que els xiquets que venen al club de Sedaví volen entrenar directament amb mi.

I jo entrene al grup de nivell més alt, per la qual cosa el nivell d’algú que s’inicia no està concorde al del meu grup. Jo he anat evolucionant com a entrenador. Per tant, estos xiquets, les famílies dels quals volien que els seus fills entrenaren amb mi, s’en acaben anant.

Ara, quin és el teu pròxim somni? La teva meta?

A nivell professional, el meu objectiu és clarament ser entrenador de l’equip nacional. I treball per a això. I en l’àmbit general, és que la Federació Internacional aprove la gimnàstica rítmica masculina.

Amb la teua història has demostrat que cal deixar-se portar pel cor i lluitar pel que un sent, i ignorar prejudicis, pors i la crueltat que pot habitar en la societat...

Si tu sents alguna cosa dins de tu i ho veus clar, i estàs convençut que has d’anar per aquest camí, mil històries se’t creuaran per davant, però tu seguiràs per ahí. I si el que estàs fent no li fa mal a ningú, per què deixar-ho de costat?

CÀNCER!!!

Quina paraula, veritat? Segurament en escoltar-la se t’haurà posat la pell de gallina o hauràs sentit una intensa esgarrifança que t’haurà envaït tot el cos, a què no m’equivoque? I si et preguntara, quina paraula et ve al cap quan la sents? Crec que puc contestar-te a això...POR!!!

Sí, així, és, això va ser el que vaig sentir quan em van diagnosticar de càncer de mama, una por difícil d’explicar que et travessa el pit i fa que se’t paralitze el cos, sí, una por que comença per la punta dels peus i et va recorrent el cos fins a arribar a l’últim pèl del cap, entrant com un llamp fugaç, però amb la diferència que aquest una vegada entra, ja no es va... sinó que es queda com un turista que desfà el seu equipatge per a passar unes vacances, amb la diferència que sents la incertesa de no saber si seran unes

vacances passatgeres o, per contra, ve a quedar-se per sempre...

Jo vaig començar a sentir molta por a la mort... però més que a la mort, en el que més pensava era en les meus fills, perquè em donava pavor deixar-los quan sentia que més em necessitaven la seua mare; a la meua família, perquè no era just fer-los patir tant i molt menys deixar que uns pares veiessen morir a la seua filla; als meus amics, pensant en tots els moments que havíem passat i en tots els que ens quedaven per viure i com no... a la meua falla, a la meua gent del Sequer que m’ha vist créixer pensant que podrien acabar-se els moments de riure en el casal, vestir-me i vestir la meua xiqueta de fallera, eixir disfressada en la cavalcada del ninot, veure esperar amb tanta ansietat el dia de la plantà, posar-te la brusa, polar, parka i baixar a la carpa a menjar

xocolate, anar als menjars, sopars, gaudir de les orquestres i discomòbils, presenciar amb llàgrimes la cremà i per descomptat iel meu acte favorit, eixir en el teatre de la presentació.

I què vaig fer?

Refugiar-me en totes aquestes coses que em feien feliç: família, amics, esport i com no, la falla, si la meua falla, perquè cada vegada que baixava em sentia super suportada, m’acaronaven com la que més i em donaven molts ànims, fins i tot aquest any, van decidir donar-me la insígnia honorífica de Junta Local, de la qual lluïsc amb orgull.

Puc dir que, malgrat que la quimio i les baixades de defenses em van fer la punyeta una vegada i una altra, aquest mateix any, vaig participar en la cavalcada del ninot i

encara que un 17 de març em van posar un degotador, recorde emocionada baixar a la carpa amb el meu mocador faller al cap i cansada, però sense perdre mai el somriure.

I aquesta és la història, la meua història, on un nou amic va intentar desfer la maleta... però per sort, aquest amic va venir de pas i al final se’n va anar...no sé si algun dia tornarà, però ara com ara tinc mil raons per a celebrar el més important... LA VIDA!!!

Atentament: Una supervivent de càncer.

Ho recorde com si fora ahir, anava de camí a un encàrrec per a l’empresa on treballa i vaig rebre la pitjor cridada que un president de falla pot rebre. Era Enrique Burriel, del gremi d’Artistes Fallers de València.

El missatge va ser clar, sense embuts, no tindràs Falla per a març, estàvem a gener, quedaven poques setmanes per a la plantà. Un president o presidenta de falla pot tindre, i té, milers de preocupacions i pors al cap per a traure l’exercici avant, sempre està la por al fet que alguna cosa isca malament, al fet que no arriben les flors a temps per a la presentació, a quedar-se sense banda de música en falles, prohibicions, factures presentades, permisos.

Però imagineu por major que saber que a pocs dies de la nostra festa gran no tindràs Falla?. Cridades, missatges i una reunió per a buscar solucions al costat d’un president que necessitava ajuda en forma de relaxant i no explotar i una presidenta que encara no es creia la notícia.

Allí estàvem els tres, amb algun convidat d’excepció, encara amb la por en el cos de saber com eixir d’eixa situació. Ens van explicar que havia passat i prompte va començar la maquinària a funcionar.

Perquè sempre he pensat que per molt gran que siga la por que un faller i fallera puga tindre, no podem permetre'ns el bloqueig, el parar, el permetre quedar-nos sense fer res.

De les cridades més difícils que vaig haver de fer eixe dia, la major por que tenia, era saber com se ho anava a prendre la meua Fallera Major.

Com se li diu a algú que ha depositat tota la seua il·lusió en un regnat que no tindrà Falla?. Insistisc, imagineu una por major?.

Només eixir de la reunió va ser a la primera persona a la qual vaig cridar i encara agraïsc l'enteresa i professionalitat amb la qual va afrontar el tema.

En lloc de tranquil·litzar-li jo a ella va ser ella la que em va tranquil·litzar a mi, els dos units a través de la veu que eixia i entrava en el mòbil sabíem que això no anava a poder amb el nostre any. I així va ser.

Els fallers i falleres sempre temem que alguna cosa isca malament en la nostra festa, són moltes hores d'esforç i sacrifici, de treball sense descans durant tot un any, que fructifica en eixa setmana màgica de març on tot cobra sentit.

Per això, mirem amb por la previsió meteorològica, esperem i desitgem que eixos dies el sol brille amb força, amb alegria, amb passió, la mateixa passió que ens ofereixen els nostres artistes quan planten les nostres il·lusions en cada demarcació al llarg i ample i d'aquesta terra.

Mirem amb por el correu, les notificacions de l'Ajuntament, esperant i desitjant que tot estiga correcte, que tot s'hi haja presentant dins del termini i en la forma escaient, que eixa signatura indispensable per a cobrar una factura haja arribat a temps i que no tinguem problemes amb els permisos per als talls pertinents i muntar la nostra festa popular i de carrer.

Mirem amb por cada missatge, cada wasap que arriba al nostre mòbil esperant que la comanda de les flors per a l’ofrene estiga correcta i arribe a temps, que no se’ns haja oblidat demanar el rams dels nostres representants.

Comprovem amb una certa por, que tots els contractes i serveis estiguen en ordre. Que no se ens haja passat res. Que la banda de música estiga contractada i respirem amb alleujament quan arriben al Casal disposats a acompanyar-nos amb les més belles melodies en els nostres actes festius.

Fins i tot comprovem amb una certa por que totes les taules en els sopars de falles tinguen la mateixa quantitat d’olives, papes i cacaus, no siga que se’ns haja passat alguna i creme Troia perquè en la taula veïna tenen tres tramussos més que en la teua.

Podria seguir i continuar enumerant pors que a tot aquell o aquella que tinga cert càrrec de responsabilitat en la nostra festa per tot el que la mateixa festa mou i necessita ser controlat i revisat perquè tot isca bé.

Des dels representants de les més altes instàncies a eixe president o presidenta al qual se li afluixa una miqueta l’estómac quan en l’assemblea de la seua comissió, en el punt precs i preguntes, veu com el “pesat” de torn vol demanar la paraula.

Però permeteu-me tornar a febrer de 2016, l’any que la meua falla, la Falla El Cid, no va tindre falla… o quasi. Van vindre dies de moltes reunions, negociacions i una visita al taller on vam poder comprovar que podíem rescatar de la nostra Falla, que podíem plantar. Maleïda siga, havia de ser en el meu primer any de president, havia de ser amb una falla que tenia de protagonista als Germans Marx?.

Encara sort que al meu costat tenia als meus sempre fidels escuders, els meus vicepresidents, el meu pare i la meua dona inclosos, el meu delegat de monuments que es desviu per tirar avant els millors projectes que una humil falla de barri pot plantar i tota una comissió que des del primer moment va comprendre la situació i es va posar a la feina. Imagineu per un moment la por que podia sentir eixa nit quan vaig haver de detallar amb tots els pèls i senyals tot el que havia ocorregut.

Com imagineu la por que recorria el meu cos quan vaig sol·licitar ajuda a les més altes instàncies de la JCF de València i, malgrat la total comprensió i solidaritat, no vaig obtindre l’ajuda que haguera necessitat. Poques vegades se m’ha fet més difícil parlar pel micròfon davant un públic tan nombrós. Insistisc, a poques setmana de la plantà.

Però com deia un gran de la festa “amb voluntat de ser tot és possible”. I ho va ser. Tota eixa por, tota eixa incertesa va anar quedant arrere gràcies al treball, una vegada més, dels fallers i falleres ( i els estudiants del grau superior d’artista faller que li va posar tota la voluntat del món per a intentar salvar eixa falla que estava destinada al foc).

Lloguer de furgonetes i camions grua per al trasllat, compres de pots de pintura, boles de suro, palets de fusta i tot allò que ens poguera servir per a fer que la falla se semblara el màxim possible a l’esbós presentat uns mesos arrere. I molt poc li faltà per a no estar com havia d’estar.

És curiós com funciona a vegades la nostra ment, perdó, més ben dit, com funciona la ment d’algú apassionat per la seua festa.

En qualsevol altra situació quotidiana del nostre dia a dia la por ens pot arribar a paralitzar, a bloquejar-nos i fer que moltes ocasions no ens enfrontem a allò que ens paralitza. Però, insistisc, no per a algú que té pólvora en la sang.

Sí, val, la pólvora sempre fa certa por, un cert respecte, tant pels danys que pot provocar un carcassa que es desvia de la seua trajectòria en una mascletà qualsevol o que isca malament eixos experiments que féiem de xicotets ajuntant diversos petards per la metxa i creant nostres minimascletaes, com un Caballer en embrió qualsevol.

Però eixa mateixa pólvora que a vegades ens fa una mica de por, pot impulsarnos quan corre lliure dins del nostre ésser.

I eixa era l’única gasolina que necessitàvem per a tirar avant, la pólvora que es consumia amb passió en les nostres entranyes.

I va arribar la nit que tot ho va canviar, la nit que quedarà gravada per sempre en la meua memòria i la meua pell, una pell que se m’estarrufa cada vegada que la recorde. La nit que va transformar la por en eufòria. La nit del 15 de març de 2016, la nit la plantà. Esperàvem l’arribada d’un artista amic nostre, antic artista de la nostra comissió, que venia que amb la seua saviesa per a ajudar-nos a plantar i pujar la rematada amb els caps de Groucho, Chico i Harpo, mai li podre agraïr tot el que va fer per nosaltres.

I mentres arribava eixe moment tota una comissió, o quasi tota, es posava de genolls per a posar gespa, pintar algun retoc, plantejar ninots, construir alguns, posar decoració, mantell a una taula, tot el que necessitava la Falla eixe moment.

Vaig pujar a una escala per a immortalitzar eixe moment, potser per a la memòria gràfica d’eixe any perquè en la meua memòria s’anava a gravar per sempre.

Orgull, això va ser el que vaig sentir, orgull per una comissió, per una gent entregada a la seua festa, per una gent que s'havia enfrontat a les seues dificultats, orgull de presidir a eixe col·lectiu.

Plantar-em, el jurat va arribar, no va haver-hi premi però no ens va importar, perquè eixa humil falla de barri dels afores de València havia transformat la por, la major por que pot sentir una comissió, en determinació perquè, un any més, un Falla lluïra orgullosa en els encreuaments dels carrers Àngel de l'Alcàsser amb José Maestre. Perquè sí, quan els fallers i fallers de qualsevol comissió en qualsevol racó del món ens proposem alguna cosa no hi ha por que ens pare.

Si superar-em una pandèmia mundial sent exemple i referència per a qualsevol festa popular, de què no serem capaços?

Els valencians naixem entre esclafits de masclets, entre el so d’una traca i la llum d’algun castell. És un dels majors símbols de la nostra identitat, i és que no ho podem negar, som coeters, va en el nostre ADN.

Eixe soroll que per a nosaltres és melodia, eixa olor que és el nostre perfum, eixa sensació de poder fer en les nostres mans alguna cosa única i especial. Parlar de pólvora és parlar de València, és com un matrimoni inseparable que sempre van i aniran agafats de la mà.

Cada vegada és més difícil poder disfrutar de la pólvora en les nostres mans: entre prohibicions, carnets,cursets, CREE i recomanacions cada dia és més complicat tirar un coet. Jo entenc que pot arribar a ser perillós, allò que no m’entra en el cap és que d’això alguns vulguen fer negoci. És nostra tradició, és nostra idiosincràsia, que res ni ningú mai ens la podrà llevar!!

Tots coneguem casos de gent o llocs on, per desgràcia, hi han hagut accidents i accidents tràgics, però per això no ens pot envair la por, els nostres xiquets han de continuar tirant coets anar a despertaes i fent en 4 petards xinos una melodia de pólvora. Així i sols així, mantindrem viva la tradició i mai es podrà perdre, però a la vegada hem d’ensenyar-los com fer-ho, el perill i les causes que duu la pólvora i tot això per a què la pirotècnia continue sent nostra tradició, continue sent allò que ens fa únics al món.

Només aplegar març, comencen a sonar els primers trons pel carrer que ajuden a fer que març siga un mes màgic. En les nostres carpes sempre vegem com xiquets i xiquets disfruten sense por tirant bombetes o coets xinos i els més majors coets més grossos donant-nos alegria i diversió.

D’altra banda, també trobem a aquells xiquets que es tapen les orelles o inclús que ploren perquè tenen por, no patiu és cosa de temps, a poc a poc entendran que la pólvora controlada és un art, que els coets amb coneixement fan una melodia inigualable i s’adonaran que són uns privilegiats per ser valencians i poder disfrutar-la com cal.

Així que xiquets valencians, no tingueu por, mantingueu viva la pirotècnia que ací estarem els majors per guiar-vos pel camí segur, llarga vida als coets, llarga vida a la pólvora, llarga vida a la pirotècnia. No tingueu por només respecte....

PLAÇA D’EN JAUME I EL CONQUERIDOR, 9 SEDAVÍ (VALÉNCIA)

AV. DE LA ALBUFERA,51 SEDAVÍ (VALENCIA)

PASAPARAULA DE POR

A-ALL

B-BRUIXA

C-CUCAFERA

D-DIMONI

E-EXTRATERRESTRE

F-FANTASMA

G-GOLA.

H-HOME LLOP

I-INSECTES

J-JOKER

K-KRAKEN

L-POR

M-MONSTRE

N-NEGRE

O-OBSCURITAT

P-PÀNIC

Q-QUIET

R-RATA PENADA

S-SERP

T-TRASTARI

U-ÚRSULA

V-VILLÀ

W-WAZOSKY

Y-FREDDY

Z-ZOMBIS