29 DE FEBRER - 1 DE MARÇ *
Una vaga pels drets democràtics
1
. o ce
111
1
A vaga dels dies 29 i 1 de març ha demostrat la falsedat que a l'ensenyament totes les vagues són per duros. Malgrat que és perfectament lícita fer-la en defensa de les condicions econòmiques de treball, aquesta ha estat una vaga per la conquesta de les llibertats democràtiques. Unes llibertats que tots els treballadors vénen disfrutant des de fa molt de temps i que a l'ensenyament, com al reste de la funció pública, encara no hem encetat. El que s'haja fet amb un
L
m
O D. •LLJ
govern socialista deuria ser vengonyant per al partit en el poder. No ha estat una vaga política, en el sentit que alguns han volgut donar; ha segut estrictament sindical, però una vaga que s'hagués pogut evitar amb unes mesures polítiques, que desgraciadament no es van prendre. Unes mesures coherents amb el programa electoral del PSOE i amb les expectatives que aquest havia despertat. En uns moments en què s'estaven tramitant més de mitja dotzena de decrets, tots ells d'una gran incidència per a les condicions de treball dels ensenyants, no era possible fer una tabla reivindicativa puntual a aspectes concrets de la normativa legal, i més quan existia una interrelació tan gran entre els diferents projectes. Això va ajudar a anar al fons de la qüestió: fa necessitat de la negociació col·lectiva i
de les eleccions sindicals. La primera virtut d'aquesta anàlisi va ser el fer viable una acció unitària entre totes les forces representatives de qualsevol tendència. Una unitat impossible si s'hagueren intentat unificar aspectes puntuals, ja que els criteris sobre aquestos eren lògicament discrepants. Els sindicats progressistes i de classe, sols podien coincidir amb les associacions de dreta i corporativistes en una cosa, i en eixa van coincidir: en voler negociar i legitimar la negociació amb unes eleccions sindicals. Precisament per aquest motiu, els tres punts de la tabla reivindicativa, eren dos: les eleccions sindicals a seques. En elles començava í acabava la unitat sindical. I eixa unitat es deu mantenir, i la lluita es deu mantenir, mentre no aconseguim el nostre objectiu. No val la pena gastar massa tinta parlant de la FETE-UGT, Sobre la seua decisió de no secundar la vaga, res tenim a dir. Sobre les manifestacions de mencials que han realitzat als mitjans de comunicació, sols cal dir que s'han desqualificat elles soles. «Corramos un estúpido velo.» En qualsevol cas, recordem el que hem dit més d'una vegada: Ni al PSOE li interessa políticament estar tan lligat a la FETE, ni a la FETE li interessa sindicalment estar tan lligada al PSOE.
Ahuelgadelosdías29y 1 de marzo ha demostrado la falsedad de que en la ensenanza todas las huelgas se hacen por dinero, Aunque es perfectamente iícito hacerla en defensa de las condiciones economicas del trabajo, esta ha sïdo una huelga por la conquista de las libertades democraticas. Unas libertades que todos los trabajadores vienen dísfrutando desde hace mucho tiempo y que en la ensenanza, como en el resto de la función pública, aún no hemos estrenado. El hecho de que se haya realizado con un gobierno socialista debería ser vergonzante para el partido en el poder. Esta no ha sido una huelga política, en el sentido que algunos han pretendido darle; ha sido una huelga estrictamente sindical, però que se hubiera podido evitar con unas medidas políticas, que desgraciadamente no se tomaron. Unas medidas que hubieran sido coherentes con el programa electoral del PSOE y con las expectativas que éste había despertada. En unos momentos en que se esta ban tramitando mas de media docena de decretos, todos elles de una gran incidència en las condiciones de trabaj'o de los ensenantes, no era posible hacer una tabla reivindicativa puntual de aspectos concretes de la normativa legal, y mas teníendo en cuenta la interrelación tan grande que existe entre los diferentes proyectos. Esto nos ayudó a llegar al fondo de la cuestión: la necesidad de la
L
negocíación colectiva y de las elecciónes sindicales. La primera virtud de este anàlisis fue hacer viable una acción unitària entre todas las fuerzas representant! vas de cualquier tendència. Una unidad imposible si se hubieran intentada unificar aspectos puntuales, ya que los criteríos sobre estos eran, lógicamente, discrepantes. Los sïndicatos progresistas y de clase, solo podían coincidir con las asociaciones de derecha y corporativistas en una cosa, y en ella coíncidieron: en querer negociar y querer legitimar la negociación con unas elecciones sindicales. Precisamente por este motivo, los tres puntos de la tabla reivindicativa, eran dos: las elecciones sindicales a secas- En ellas ço menzaba y acababa la unidad sindical. Y esa unidad se debe mantener, y la lucha se debe mantener, mientras no consigamos nuestro objetivo. No vale la pena gastar demasiada tinta hablando de la FETE-UGT. Sobre su decisión de no secundar la huelga, nada tenemos que decir. Sobre las manifestaciones demenciales que ha realizado a los medios de comunicación solo hay que decir que se han descalificado solas. «Corramos un estúpido velo,» En cualquier caso, recordemos lo que hemos dicho mas de una vez: Ni al PSOE le interesa polilicamente estar tan atado a la FETE, ni a la FETE le interesa sindicalmente estar tan ligada al PSOE.
•
ESTATGE DE PEDAGOGIA FREINET "-
.
*
, T.
-
^
«Per a l'escola que volem no serveix una persona que sàpiga mil vegades més que els xiquets. És precisa una persona que visca els problemes de la seua època, que sàpiga reflexionar i prendre posicions; una persona culta, i culte pot ser qualsevol, independent dels seus títols universitaris. Requereix professionals que es formen en grup.» f TONUCCI
24, DISSABTE
EDITA:
«r Director. Jaume Munoz N.° D. L: 1.454-1981 Gascó Oliag, 8-A. 10. Telèfon; 361 52 16. València
Consell de redacció Temes
Horari
Metodologia
De 10 a 10.20 De 10.20 a 13
Acollida. Organització cooperativa de ta classe
De 13 a 14 "De 14 a 16 ,De 16 a 18.30 ' ; ' - . '
Posta en comú. Dinar.1 ' ;' El mestre com investigador: El tgnteig expe rïmental. <
Introducció, Observació de material Dtscussióen grups.
Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano, Pere Saluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde. Imprimeix: Foco-Berihe Cambrils, 8, Tel. 365 61 00
Introducció. Tallers: • Llenguatge.
» Matemàtiques. • Estudi del medi, • Ciències. De 18.30 a 19 De 19 a 20
Berenar. Posta en comú.
25, DIUMENGE
De 10 a 12
L'expressió lliure.
— Introducció. — El text lliure: " Diari. • Dibuix-pintura, • Teatre-festa, 4
De 12 a 13
Posta en comú: Explotació del treball realitzat en expressió lliure. Festa.
De 13 a 14
Valoració de l'estatge i perspectives.
Una pel·lícula del Col·lectiu Escola Critica i
Uoc: CoUegi públic Blasco Ibénez. Isabel de Villena, 7, València (Malvarrosa) EnfrontdeTabarca. Dies: 24 i 25 de març, Preu d'inscripció: 500 pessetes (a pagar el dia 24). Nombre màxim: 50 persones. Inscripció: Remetre la fitxa abans del dia 16 de març a: Oadia Boils. C. P. Blasco \ber\ez. Isabel de Villena, 7. València (Matvarrosa).
La pots demanar a laseudelSTE-PV a València r
i
J
ACCIÓ SINDICAL 29 DE FEBRER-1 DE MARC
CRÒNICA DE UNA HUELGA ANUNCIADA "
Por fin, los dras 29 y 1 el profesorado de EGB y EM ha saiido a la huelga. Una huelga que ha tenido un respaldo rnayoritario, tanto en el País Valencià como en el conjunto del Estado, y que ha estado presidida por unos objetivos muy claros: convocatòria de elecciones sïndicales y compromiso de negociación por parte de la Administración, Pocas veces ha tenido esta mas fàcil evitar et conflicte. Bastaba una decisión política que, ademàs, esta recogida en el programa electoral del partició del gobierno: el reconocimiento de unos derechos democràticos elementales a los trabajadores de la ensehanza estatal.
La necesidad de !a movilización para rornper la postura de bloqueo que presentaba la Adrninistración ante nuestras reivindicaciones ya venía de lejos: actitud de la Administración ante el concurso de traslados del curso 83-84, ante las propuestas de acceso y estabïlidad del profesorado no numerario, ante las reivindicaciones de los profesores de educación física, etcètera. La última gota fue el acuerdo firmado por la Administración y la FETE sobre el cierre de la homologación, con la oposícion, irrelevante para el MEC, del resto de organizaciones. A partir de todos estos hechos, que indicaban claramente que el MEC ïba a actuar segün sus posturas, y partrendo tainbién de que en lo que quedaba de curso se iban a elaborar los decretos de horaríos, píantiHas de EGB, traslados, etcètera, se convertia en una necesidad ineludible conseguir el derecho a una autèntica negociación, con unos representantes elegidos dernocraticamente por los trabajadores. Para esto, desde el primer momento, quedo claro que habría que ir a una movilización, que de otra forma las cosas seguirían igual. En este sentido, la UCSTE ha trabajado, desde el momento de la ruptura MEC-sindicatos, uníficando lo que era uníficable para conseguir una convocatòria unitària, que tuviera el mayor respaldo posible y que estuviera presidida por unos objetivos concretes, y los resultados de nuestro trabajo los tenemos que valorar muy posi ti va men te. En el País Valencià, la convocatòria ha sido discutida y ratificada en múltiples reuniones y asarnbleas comarcales, convocadas por el STE-PV, que han cubierto practicamente todo ei país. También en las asambleas provinciales unitarias se ha discutido y ratificado la convocatòria- La partícipacïón contabilizada el jueves, dia 1, por los comitès de huelga era de 2.339 en EM y 6.095en EGB. La Conselleria, en un comunicada de prensa, reconocía la incidència da la huelga (no así UGT, que daba cifras muy inferiores a las de la Conselleria; sin comentarios). En el conjunto de! Estado se calculan entre 90.000 y 100-000 los profeso-
res de EGB y EM que habían particïpado en a huelga. ^Cual es la situación en la que nos encontramos después de la huelga? El dia 2, MEC y sindicatos firman un documento de compromiso de negociación, a cornenzar el dia 9, Es evidente que el anàlisis que hagamos de la situación no puede partir solamente de que en el documento firmado se elímine cualquier referència al acuerdo MEC-FETE o que el compromiso sea el negociar todos los temas que afecten al profesorado o que se formalicen unos bloques de temas y un calendario. Hay que dejar muy claro que los objetivos que nos habíamos marcado en la movilización no se han
conseguido hasta el momento y que ese documento firmado no garantïza nada. Lo que( sin embargo, esta cíaro es que la huelga ha demostrado a la Administración que la cosa íba en serio y que no ibamos a acepíar seguir con la dinàmica anterior: el MEC, en la reunión del dia 2, aparecía con una postura mas abierta y hacía promesas de estar dispuesto a negociar seriamente. Que todo esto se concrete en resultados a partir del dia 9( en que està previsió tratar sobre elecciones, plantillas y jornada, es algo que va a depender también de nosotros, de si somos capaces de dejar claro que no vamos a renunciar a nuestras reivindicaciones, y, en concreto, a que la negociación debe hacerse con representantes elegídos por los trabajadores en unas leccíones sindicales. La postura que, en este sentido, el STEPV plantea a las asambieas es ir preparando una nueva movilización sí en las conversaciones previstas no se aceptan los objetivos planteados en la movilización del 29 y 1: elecciones sindicales y negociación real.
U. I. CASTELLÓ Els contactes encetats amb diverses formacions sindicals el dia 17 de febrer, van cristalitzar en la convocatòria d'una assemblea íntercomarcal el dia 23, convocada pel STE del PV, CCOO i SPE-CS. En ella es va aprofundir la tabla reivindicativa i es va informar sobre la situació. El STE del PV va enviar informació a tots els centres i va convocar assemblees en l'Alt Palència (Viver), Plana Baixa (Vall d'Uixó, Onda i Borriana), Baix Maestrat (Vinaròs). La vaga va tindré una incidència en et 38% del professorat d'EGB, el 31% de BUP i el 23%deFP. La baixa participació en BUP es deu a) retraiment d'alguns vaguistes al coincidiria vaga amb la dels alumnes que la tenien convocada en protesta per les taxes acadèmiques del COU, A FP havia coincidit dins del mateix més amb la vaga convocada en recolçament dels contractes Í la dels alumnes pel reconeixement de les titolacions sanitàries (puericultura}. L'element més negatiu de la vaga ha estat la postura de la FETE, que ha tret comunicats a la premsa en termes durs, demagògics i confussionistes («convocan organïzaciones politicas», «la extensión de la tabla reivindicativa es un montaje para no negociar», «FETE no convoca por solidaridad con el resto de los trabajadores: la subída salarial para la EGB es del 11'8%»).
U. I. VALENCIÀ El sindicat ha fet arribar a tots els centres una fulla explicant els objectius de (a mobilització i convocant reunions en les comarques i les assemblees unitàries a València. Abans del dia 27, dia de l'assemblea provincial, el STE havia organitzat reunions en Morvedre, Vall de Albaida, Ribera Alta í Baixa, Horta Sud (2), Horta Nord (2) i la unitària de València ciutat. També als Serrans s'havia pogut fer una reunió prèvia. La participació en la vaga ha demostrat la importància d'aquestes reunions comarcals. Als llocs on no s'han fet ha estat molt difícil que els centres s'integraren a la lluita. També l'assemblea provincial ha estat important cara a la ratificació de la convocatòria r l'organització í coordinació de la lluita.
ACCIÓ SINDICAL Les comarques on més incidència ha tingut la vaga son: Camp de Morvedre, València ciutat, Horta Sud i Vall d'Albaida. En alguns llocs, com el Camp de Morvedre, la guàrdia civil va coaccionar els vaguistes, fet que va ser denunciat a Govern Civil pel comitè de vaga. També va ser insistent el rumor segons el qual eís professors de valencià que es sumaren a la vaga no cobrarien l'estiu. A un altre niveil cal denunciar la postura irresponsable de la FETE: volen disvirtuar el sentit de la vaga reduint-la a reivindicacions econòmiques i al contuberni «masón y judeomarxista».
U. I. ALACANT Malgrada la precipitació en què es va convocar la vaga, es va poder dur a terme un procés assemblearí amb una gran participació dels treballadors de t'ensenyament. Així, van haver assemblees en l'Alacantí, Baix Vinalopó, Mig Vinalopó, Valls del Vinalopó, Vega Baja, Alcoià-Comtat, Marina Baixa i Alta, totes elles convocades pel STE del PV. El dia 1 es va realitzar una concentració de més de quatre-centes persones davant dels Serveis Territorials, on es va presentar un escrit amb les reivindicacions del col·lectiu en vaga, al director general d'EGB del Consell. Els incidents més notables de la vaga varen ser dos: les coaccions de la guàrdia civil, que intentava controlar els vaguistes, ia qual cosa va ser denunciada a Govern Civil, i la pretensió del delegat d'Alacant d'obtenir informació sobre la incidència de la vaga contactant amb les persones més significatives del STE del PV per a recabar dades. La participació va ser especialment significativa en el Baix Vinalopó, l'Alacantí i la Vega Baja. B número de vaguistes va ser de 2.600 en l'EGB í 400 en les EM, La valoració és altament possitiva per l'ampla participació que ha hagut en la vaga i en les assemblees i pel que ha suposat d'aprofundiment de tots aquells aspectes relacionats amb la tabla reivindicativa.
CONCLUSIOIMES DE LA REUNION MEC-MESA INTERSINDICAL CELEBRADA EL DIA 2 DE MARZO DE 1984 Consecuentemenle con la voluntad negociadora manrfestada por el Ministerio de Educación y Ciència y las òrgan i zaci ones síndícales y profesionales, ambas panes se c o mp r ometen a negociar todos los temas que afecten ai profesorado de educación general bàsica, formacion profesíonal y bachillerato, de acuerdo con los siguíenies puntes: Primero, En función de las posibilidades concretes de tratarmento de los lemas, se acuerda reunir fos asunlos a negociar en los siguienfes bloques: a) Bloque primero: Plantillas de educaciún general bàsica; jornada de irabaio; elecciones sindicales. b) Bloque segundo: Concursos de traslados; órga nos unipersonales, c) Bloque tercero: Acceso ai profesorado de educación general bàsica; acceso al profesorado de ensenanzas medias; formación inicial del profesorado. d) Bfoque cuarto: Aplicación nïvel 14 para profesorado de educacion general bàsica; normaiiva de comisiones de servicio; planulla de ensenanzas medias; reforma de las ensenanzas medias; profesorado interina y cantratado; íasss académicas; responsabiliòad civfl del profesorado; enfermedades profesionales; servicios complemeniarios;escuelasanejas;aplicación de los decret os de creación de la asignaiura de educación bàsica. Díchos bloques quectan abiertos a cuantos temas acuerdes las paries. Segundo: B calendariode las negociaciones seré como sicjue: a) Hasta finales del presente rues de marzo, ef bloque primero. bl Durante el próximo mes de abril, se trataràn Jos temas incluídos en el blopue segundo* c) Con anteríoridad al 1 de junio, fa rnesa iniersindi cal, juniamente con ei Mïnisterio de Educación y Ciència, decidiran, a la vista del desarrollo de los dos prime ros bloques, el caíendarío a seguir respecto de íos bloques tercero y cuarto. Tercero. Las retribucionescorrespondienlesa 1985 se negociaran en el marco del sistema de retribuciones para funcionaries púbhcos vigente para esasfechasyen el de los correspondlenles presupueslos generaíes del Estado, Cuarto. La pròxima reunien de tà mesa intersindical con el Ministerío de Educación y Ciència se celebraré el próximo viernes. dia 9 de marco de 1984. a las doce ho ras. Madrid, 2 de marzo de 1984.
DECRET D'HORARIS, PLANTILLES, TRASLLATS...
EL QUE CAL NEGOCIAR DECRET D'HORARIS Del primer avantprojecte del decret d'horaris, publicat al número 7 d'ALLI-OLI, corresponent al mes de gener, valoràvem negativament el retall de les vacances d'estiu sense ningun tipus de justificació i el temps de permanència que s'establia per a les EM fora del marc de la reforma de les ensenyances mitges. Posteriorment, vam tenir coneixement d'un altre projecte que l'Administració es va negar a donar als sindicats en la reunió del dia 17 i que —visca la negociació— apareixia tres dies després a la revista «Escuela Espa-
nola». En aquest ja no apareix el retall de les vacances d'estiu, però apareixen elements altament negatius que pensàvem ja superats. Aquest projecte, que publiquem en aquest número d'ALL-l-QLI, estableix: 1. S'augmenten les hores de permanència als centres per a l'EGB i EM de 30 a 35, incloent entre les tasques a realitzar la «recuperación con grupos reducidos de alumnes», contra la qual cosa sempre el STE del PV s'ha pronunciat per considerar que carregar amb una hora més als alumnes atrassats, en res pot ajudar a la seua recuperació. Aquesta sols pot ser seriosa dins de l'horari normal lectiu, i així pensàvem que ho havia entès l'Administració al incloure els equips d'educació compensatòria i un professor d'educa-
ció especial per cada vuit unitats en el Decret de Plantilles. 2. Les substitucions per períodes de menys de quintze dies no van a ser assumides per l'Administració, passant a ser un problema intern dels centres. 3. S'augmenten desmesuradament les hores lectives dels òrgans unipersonals. A l'EGB, sols lliura el director, el qual tindrà de setze a dinou lectives. El STE del PV sempre s'ha pronunciat perquè els òrgans unipersonals tinguen la disminució d'hores lectives necessàries per a complir !a seua funció i en contra que la seua tasca siga primada amb punts per al concurs de trasllats i econòmicament. En aquest sentit, sembla que l'actual Administració pensa fer el contrari.
ACCIÓ SINDICAL DECRET DE PLANTILLES
és el decret d'horaris, ja que aquest estableix unes exigències que devaluen el sentit de l'ampliació de plantilles, com ara el que les substitucions de menys de quintze dies es tínguen que resoldre pel centre.
El darrer avantprojecte de decret de plantilles presentat pel MEC es clarament més possitiu que els anteriors. Molts dels defectes que criticàvem han CONCURS estat esmentats i els nostres recels resDE TRASLLATS pecte a l'aplicació practica de l'augment de plantilla establert en aquesta Malgrat ser aquest un tema molí llei han disminuït en la mesura que en complexe que demana un debat amla disposició transitòria quinta es concreta un calendari d'aplicació que fina- ple, el avantprojecte del concurs de trasllats te, al menys, dos aspectes nelitzarà a 1986. Els canvis més significatius han es- gatius: • Donat per sentat que estem tat: l'eliminació de l'especialitat en preescolar per a impartir el cicle inicial, d'acord amb la permanència del proel qual podrà ser demanat, com fins fessorat en un centre durant dos o tres anys com a mínim per a poder particiara, per qualsevol professor d'EGB, i par al concurs (amb un període de que l'elecció d'especialitat perd el ca- transició}, pensem que d'aquesta norràcter definitiu que tenia i es substi- mativa deuen excloure's aquells trebatueix per una clàusula per la qual l'elecció no podrà ser modificada fins transcurríts cinc anys. PRIVADA Tanmateix, continua sense contemplar l'existència de personal administratiu, amb la qual cosa tindrem que continuar fent unes tasques burocràtiques que no ens corresponen. Continuen sense plantejar-se les especialitzacions que més sentit podrien tenir, com ara la de música i pretecnologia, I continua, per supost, la necessitat del debat Í de la clarificació sobre molts Todos los profesores de la ensenanza privada punts, un del quals seria el de per què els membres del cos de directors es su- saben la mala situación en la que se encuentran posen capacitats per a ensenyar qual- en sus centros. El control de los propietàries, a través del ideario o caràcter propio del centro, sevol especialitat. no solo atenta contra la libertad de càtedra, sinó Hi ha dos aspectes que necessiten que es en la practica un continuo chantaje cond'una urgent clarificació: tra los profesores para que no causen níngún 1. Delimitar exactament el sentit problema. de la disposició transitòria primera Botón de muestra: Despido de un profesor, quan diu que «tendran derecho a ocu- precisamente representante de UTEP (UCSTE v par las plazas de referència los profe^ CCOO) y afiliado a CCOO, en el centro Escuelas sores de Educaciòn General Bàsica Pías de Pozuelo de Alarcón, subvencionada con que reunan actualmente algunas de las fondos públicos: «Cuando el P. AbíÜo (prefecto condiciones que se indican..,». És ne- be primària) llama a los ninos, que se encuentran cessari que es concrete l'alcanc de la en el recreo, a filas para que entren en clase, separaula «actualmente», perquè seria gün la costumbre estabiecida en el colegio, cada molt greu que suposarà la impossibili- maestro debe encargarse de sus chicos y lievara sus aulas. Pues bien, usted no solo nunca tat que ningú que, en una determinada los cumple con su obligacíón de encargarse de sus data, no tingués la titulació, no pugues alumnes, a los que deja en completa y desordeja mai tenir accés a qualsevol especia- nada libertad, sinó que ademàs hace burla y chilització i, a més a més, aniria contra tot rigota del sistema establecido en el centro...» principi de perfeccionament del pro- «Asimismo, en el claustre de profesores, tiene usted contínuamente enfrentamientos con los fessorat. 2, Explicar per què ha desaparegut religiosos allí presentes,,.» Parece sacado de los anos cuarenta, però son pàrrafos textuales de la l'article 11 de l'anterior projecte de llei, carta de despido. el qual concretava que no podrien haOtro ejemplo: Hasta el mes de diciembre no se ver discriminacions econòmiques per consiguió que en muchos centros se pagaran los raó de nivell, etapa, cicle, etcètera. En aumentos pactades en eí convenio de mayo, temes tan importants i tan delicats que tenían caràcter retroactiva a enero del 83. com aquest, cal que les coses estiguen Todos somos conscíentes, pues, de que la siben clares, i, per supost, nosaltres es- tuación del sector esta muy mal. No vernos cíaro íarem en contra de qualsevol discrimi- que lanueva ley, la LODE, despuésde lasconcenació de les esmentades. siones y pactos con la derecha, nos vaya a sacar Un altre element a tindré en compte de esta situación de indefension, EI cinïsrno y la
lladors de l'ensenyament que han estat destinats de forma forçosa, encara que caldrà primar la permanència en els llocs de difícil provisió en el context de la revitalització de les zones rurals. Aquest fet és especialment greu a l'ensenyament mitjà, ja que va a impedir que tornen al País Valencià persones que van ser obligades a anarse'n i que, a més a més, van veure multiplicades les dificultats per a tornar una vegada entre en vigor la Ley del Proceso Autonómico. • És inacceptable el barem de marits i, concretament, no podem admetre que es puntue el fet d'exercir un càrrec unipersonal, ja que aquestos deurien veure la seua tasca compensada amb una reducció d'hores lectives. I, per supost, no podem admetre que la inspecció prime amb punts per al concurs de trasllats. Cal una revisió en profunditat del barem. j
EL ROBO QUE NO CESA falsedad de la campana de los empresàries a favor de la libertad de ensenanza y el pacto escolar nos parece increïble. No podemos permanecer pasivos si queremos acabar con esta situación. Hay que denunciar la manipulación de los empresarios, hacer llegar a la opi nio n pública Ja loahdad de la situación que se vive en el sector, con asambleas, sentadas, carteles, a través de la prensa, etcètera, y exigir a la Administración que tome medidas concretas. La revisión del convenio, prevista para septiembre pasado, no se ha podido hacer ante la negativa de los empresarios, que estan reteniendo fondos públicos que estaban destinades al pago del profesorado, Tampoco parece que estén dispuestos a negociar el convenio de este ano. La banda salarial que se plantea esta entre el 8 y 8'5%, cosa ridícula sí se quiere llegarà una homologación con la estatal, y no se quiere reconocer el 3% de aumento de septiembre, que, por supuesto, deberia ser para todos los afectados en el convenio y no solo para los profesores de los centros subvencionades. En este momento estén previstas diversas reuniones, con el MEC, empresarios, etcètera, però lo que esta cíaro es que hemos de demostrar, ante estàs conversaciones, que en el sector de privada existe un colectivo dispuesto a luchar por nuestras reivindicaciones. Nota: Ante una situación de posïble «crisis» en algunos centros en la aplicación de la LODE (falta de alumnado, instalaciones.. J. es importante ver alternatïvas 3 ia situación deï profesorado. Hay una comisiór en e! sindicato que este estudrando este problema.
ACCIÓ SINDICAL
SECUNDO PROYECTO SOBRE EL
DECRETO DE HORARIOS B Real Decreto 3.313/1981, de 18 de diciembre, por ei que se regulan las retribuciones ço m p íe me nta nas de los funcionaries dependientes del Ministerio de Educaddn y Genera, establece en su disposición final cuana que el Gobierno, a propuesta conjunta de los Minfsterios de la Presidència del Gobiemo, Bacienda v Educación y Ciència, establecerà la jornada de trabajo que habran de realizar los funcionarios docentes en régimen de dedicación especial, la relación de actividades que, excepcional mente, no tendran la consideración de íncompatibíes con la percepción del complemento de dedicación especial docente y la distribuciòn de las aciividades docentes, dentro de la indicada jornada de trabajo^ Consecuentemente con esta habílitacro'n, el presente real decreto viene a fijar el horària de trabajo que habra de realizarse por los funcionanos docentes de lodos los niveles, con exclusrón del universitario, y por el personal interino y contratado que realice funciones asrmílables a las de dichos funcionarios. Se regulan dos regímenes de dedicación —normal y especial — , que serén iguales para todos los niveles de enseftanza, si bien se tiene en cuenta las diferencias que presentan estos nivefes para efeciuar una regulación acomodada a sus específicas característica s en cuanto al numero de horas semanates dedicadas a la docència directa y al numero de horas de obligada permanència en los centros, que habràn de ser dedícadas a las actividades que se enumeran, distintas de fa ímpartición directa de clases. Se pretende con ello, sin olvidar las singular!dades que comporta la función docente, una homologación reaí en las exigencias de dedicac+ón horària entre los diversos sectores funciona rial es. Asimismo, el presente real decreto regula de manera especifica Fa jornada de trabajo de los funcionaries docentes que sean al rnismo tiempo titulares de los órganos unipersonales de gobierno de los centros püblicos, regulados en la Lev Orgànica del Derecho a la Educación, a los que, de un lado, se les exige estar acogídos al régimen de dedicación especial docente para poder acceder al desempeno cíe dichos cargos, conforme a lo previsto en el articulo 104P c}, de la Ley General de Educacion, y, de otra H se les reduce razonabtemente — dentro de !a normativa general sobre la jornada de trabajo— el horario de docència directa, al objeto de que puedan cumplir de forma adecuada con las calificadas funciones que a rafes cargos corresponden. Bi su virtud, con informe favorable de la Comisión Superior de Personal, a propuesía de los ministerios de la Presidència, Hacienda y Educacion v Ciència y prèvia deliberacion del Consejo de Ministres OISPONGO I.
AMBITO DE APLICACION
-i
Articulo 1.° B presenta real decreto serà de apíicacíón a los funcionaries que ocupen puestos de trabajo de caràcter docente en centros púbficos, a excepción de los universitarios, así como al personal contratado o interino que realice funciones asimilables a las de dichos funtionarios. n.
JORNADA DE TRABAJO
Articulo 2. B horario de trabaio de la función pública docente seré de treinta y síete horas y media semanales yr salvo casos aspeciales, sa desarrollaré en una jornada samanal da lunas a viarnas. III.
DEDICACIÓN NORMAL
Articulo 3,° 1, En consJderación a laspeculiaridades de la actividad docente, ei horario sefialado en el articulo anterior implicaré veintiocho horss de permanència en el cnetro, en fégímen de dedicación normal, de las que seran lectivas Jas siguientes: a) Veintícinco en centros de educación preescolar, general bàsica y educación especial v permanente de adultos. bï Quince como mínimo en bachiílerato, formación profesional y ensefianzas integradas.
6
2. A los efectos de apíicación de este real decreto, tendran la consideración de horas lectivas las que se destinen a la docència directa a un grupo de alumnos en desarrollo de los respectives planes de estudio. 3, B horario lectivo se distribuiré a razón de cinco horas diarias, excepte sabados. en educación preescolar, general bésica, educación especial y permanente de adultos. En bachitlerato, formación profesional y ensenanzas integradas, el numero de horas lectivas dianas, que tambièn deberàn distribuirse entre las aludidos días de la semana, no pedra ser inferior a dos ni superior a cinco horas diarias. IV-
LA DEDICACION ESPECIAL DOCENTE
Articulo 4, g 1. Los funcionaries incluidos en el àmbito de apticación de esíe real decreto que hayan optado por la dedicación especial docente desarrollardn un horario de trabajo de cuarenta horas semanales, de las cuales treinta y cinco seran de obligada permanència en el centro, quedando sujetos. en lo que les sea aplicable, al régimen de incompatibilidades que establezca la normativa vigente. Dentro del aludido horario semanal seran tectivas las siguientes horas; a) Veinticinco en educación preescoJar, educación general bàsica, educación especial y permanente de adultos. b) Dieciocho a veintiuna en bachiílerato, formación profesional, enseftanzas integradas, 2. Los funcfonarios docentes que desempefien los cargos dírectivos a que se refiere el articulo de la Ley Orgànica deberàn estar acogidos al régimen de dedicación especial docente, 3. Ò horaho de trabajo de docència directa para los profesores acogidos a esta cledicación en los centros de bachiílerato, formación profesional y ensefianzas integradas requerirà que su distribución semanal se efectüe entre todos los dras no feriados de la semana, excepto sabados, en jornada de mariana y tarde, de acuerdo con las necesidades de los centros y los requenmíentos pedagogicos. Se exceptúan aquelíos centros en que( debido al número de alumnos, resulte necesarío establecer turnos de asisiencia a clase. V.
HORARIO DE ACTIV1DADES NO LECTIVAS
VI.
HORARIO LECTIVO DE LOS FUIMCIONARIOS QUE DESEMPEtiEN CARGOS DÍRECTIVOS
Articulo 6.° 1 El horario íectivo semanal de los fundonarios docemes que, incluidos en el àmbito de aplicación de este real decreto, desempenen los cargos directivos que se anuncian a continuación queda establecido como sigue:
— Centros públicos de educación general bàsica. • Director con función docente: En tos centros de hasta dieciséís unidades habrà una reducción de seis horas lectivas. En los superiores a dieciséis unidades o que tengan servício de transpone y comedor, la reducción serà de nueve horas lectivas. — Centros püblicos de bachillerato, formación profesional v ensenanzas integradas. • Q director, el secretaria y ef jefe de estudiós tendran una reducción de seis horas lectivas, • B jefedesemmario, divisiòn o departamento podrà reducír su horario en tres horas lectivas. • Cuando se desempefien dos de los cargos dtados anteriormente podien acumularse las reducciones de horario lectivo de cada uno de elfos, però no fos complementos de destino que tengan asignados, • En los centros de més de ochocientos alumnos o que tengan intemado la reducción para el director serà de nueve horas.
VII.
JORNADA ESCOLAR
Articulo 7,° La jornada escolar en los centros de ensehanza no u ni versi ta ríos se desarrollard desde el 1 de septiembre hasta el 30 de junio.
VIIL
CONTROL DE CUMPLIMIENTO
Articulo 8. Los directores de los centros vigilarà'n el cumplimiento de lasjornadas y horarios de trabajo y, en general, de las normas contenidas en el presente decreto, proponíendo ia adopción de rnedidas o la fmposición de las sanciones procedentes en los casos de infracaón. DISPOSICION AD1CIONAL i
Articulo 5.° 1, La parte del horario semanal de obligada permanència en el centro no destinada a la docència se dedicaré a la realización de las actividades que se enumeran a continuaciòn: — Funcionamiento de equipos docentesFuncionamiento de departamentos, seminarios,
éreas* — Celebración de claustres. — Sesiones de juntas de evaluación. Cumplímentar boletines, registres de evaluacio'n,
ERPAS y otros simiíares. — Reuniones con padres y acción tutorial. Asistencia a consejos de dirección, juntas económicas.
— Programación escolar de actividades educaiivas, — Qaboració de la memòria y planificaciòn anual. Reuniones de coordinación con otros centros. — Recuperación con grupos reducidos de alumnos, — Actividades compíementariasyextraescolares, tales como gestïón de comedores, atención a nirbs de transporte, participación en competidones deportivas, vishas a museos, excursiones y cualesquiera otras actividades realizadas fuera del recinto escolar y programadas precisamenie por el consejo de dirección del centro. 2. La parte del horario semanal de no obligada permanència en el centro se dedicaré a preparación de fas actividades docentes, 3. Las sustnuciones inferiores a quince dias serón cubíettas por los profesores, A estos efectos, el director podrà autorizar la reducción del horarío no lectivo de permanència en el centro en una proporcíón de dos
semanales por cada hora de sustitucio'n«
B horaf ió del profesorado de los centros püblicos docentes, (JependienTes del MinisTerio de Educación y Ciència, distintas de los enumerados en los artïculos 3 y 4, e incluidos fen ef dmbito de aplicación de este real decreto, se adaptarà a lo dispLjestoen ef mismo, s<n perjuïcio de las especial i dades que puedan derivarse de sus peculia-es estructuras y característícas. DISPOSICIÓN TRANSITÒRIA La aplicación en cada centro docente del horario estabïecido en eJ presente real decreto no podré suponer incremento de profesorado y se realizarà" progresivamente en la medida en que lo permitan las dísponibilïdades presupuestaí \as. Hasta ese momento, eí horario lectivo que ahora se establece tendre caràcter mínimo, aunque on nrngún caso podrà ser superior al que se víniera impartiendo en eí curso 1982-83, DISPOSICIÓN FINAL Queda autorizado el Ministeriode Educación y Ciència para: 1) Esíabiecer las peculiar i dades del horario del personal no docente destinado en centros de ensefianza a los que se refiere el presente real decreto. 2) Dictar las normas que resulten necesarias para la aplicación del presente decreto. DISPOSICIÓN DEROGATÒRIA Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a ío dispuesto en el presente reel decreto.
EXPERIÈNCIES
CARNAVAL/ CARNESTOLTES «Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal, de mes a mes. Toís els dies fossin festa i Quaresma mai vingués.» Al contrari del que passa en e) solstici d'hivern (Nadal) o en el solstici d'estiu (Sant Joan), aquesta és una celebració de culte lunar com la Setmana Santa. ÉS per aïxò que és una festa mòbil, doncs els mesos deí calendari no coincedixen amb el lunar Carnaval pareix estar estretament emparentat amb antics costums de la cultura mediterrània (les xerubs dels egipcis i les bacanals dels precs). Amb tot, les seues arrels rnés importants i pròximes són les festes romanes: les saturnàlies, les lupercàlies Í les metronàlies (inversions dels rols de classes socials, hòmens-animals o home-dona, respectivament). Originàriament, el terme carnaval procedeix de íccarnis avalis» (carns prohibides) o període de no menjar carn. El mateix origen té carnestoltes, terme de més de mil anys, procedent de «cames todren», Í en relació amb restabliment de la quaresma per Gregori el Gran. Curiosa-
ment, si bé indicava prohibició de les carns, darrerament indicà llicència per a menjar, i quaresma significà els dies de prohibició. Per últim, com una de les característiques dels hòmens és la de personificar les coses, carnestoltes es reserva al ninot que simbolitza la festa de carnaval. En ell projectem fes nostres alegries, els nostres fantasmes, les nostres frustracions durant el temps de carnaval-
;'..:;·"i:'i·^ïK.,,;:
;,,.
:•:'. v'.·^··í. •;'-• ..
• irai-p
j
"
v
• * FjJlv
ü k- T /.* • . v"J .** \í~
.. • •
"^-^»
•
M^'^^'
^
hi
H^'l· " .^ ï
r-,^·í*^Mm:,?S.. '
fySfc\
tf^ffin^^
.
, - . ' / " ^'1
, .
. : .
•'•» ? •*;-- EÇTOWÍïí' '-•• •-"•';,fM
«HiP^^^fi^^ •"'-! ^s^m^iSi^^íCBClà'ilS·vv·, ;';j|r k TÜI w ™ ft·ï· ttlrïïf·
•- IBiliHs í^.í^SmfeíS i*ff I :^
El poema de la Llonja.
r
300 Pt
Antologia de Poesia Mediterrània
550 Pts
. T __ : . '
'-
Ferrocarriles y Capitalisme en el P V1843-1879. 1000 Pta -v V-
( A AttJ liti ILK-X UI UUk JIKSMIÏ
·;;>·'" T;TT
V
La ceràmica islàmica en la Ciudad de Valencià. 1000 Pts,
romana en TTÍ LIBRO ,j[ DELAC1UDAD *
I979/1982
Vientos Contrarioa (
•
entia
ïafeJCano Otomà)
Hi ha autors que asseguren que carnaval és el colofó d'una època de balls i festes que comença per Nada! í dura gener i febrer fins ía quaresma, Efs dies bàsics són els següents:
Dijous gras (abans dimecres cendra). Tradicionalment ha estat sempre el primer dia de carnaval. És el dia que comencen a sortir al carrer disfresses í el dra que hom comença les fartanesDiumenge. És el dia de la «rua», de les batales incruentes de taronges, de cloves dóu plenes de farina, etcètera, Dimarts. Dia de la visita del metge a carnestoltes. Testament, mort ï enterrament. Tot açò porta un ritual popular què la imaginació es desborda i on tota crítica i llibertat són permeses. Dimecres de cendra. Primer dia de quaresma. Darrer dia de carnaval. Tothom se n'anava a berenar i enterrar la sardina. (Cal fer-ho al mateix lloc i assenyalar-ho per tal de trobar-lo l'any següent.) El ninot de carnesioftes es guarda o es crema.
CARNAVAL A L'ESCOLA
' „ - ; . .ï-/:í'
La Arouitectura del Eclecticisme en Valencià. 1400 Pts TI
El llibre de la Ciutat.
CALENDARI
500 Pt
eoopts 300 Pt
PRIMERA FASE: PLANIFICACIÓ
a) Obtención d'informació. L'equip de mestres i pares reculí tota mena d'informació que sigui al seu abast al voltant de carnaval, b) Pluja d'idees. Cal fer una sessió sobre «què es pot fer a l'escola. L'objetiu es trobar el màxim d'idees, prescindint de si son bones o dolentes, c) Selecció de recursos. Es trien quines activitats són idònies per fer a l'escola. De moltes d'aquestes activitats se'n programa un taller on s'aprèn la tècnica corresponent, d) Muntatge. Es tracta de muntaren eí espai i el temps disponible a l'escola. Cal assegurar: 1) Equilibri dels tallers, abraçant el màxim d'ares escolars. 2) Que efs Tallers corresponen al nivell del curs. e) Realització festiva- Mati, tarda o jornada sencera que es reserva a l'explosió festiva. Cada grup aporta allò que ha preparat í del conjunt surt la vivència col·lectiva. SEGONA FASE: REALITZACIÓ
d) Anunci de la festa. Donar a conèixer als nens la festa, Rnalitat: Despertar-los interès. Donar informació suficient per assegurar-ne la comprensió* b) Taílers. És la fase més llama:
EXPERIÈNCIES Música, dansa, màscares, fer el carnesto tes r disfresses, expressió oral...
ers r les activitats... D'això ha de sortir un dos sier que serà molt üt'l per a ! any següent.
TERCERA FASE: VALORACIÓ
PROGRAMES
És la més breu í molt sovint s'oblida. Cal treure suc de l'experiència: Valorar fins a quin punt s'han aconseguit els objectius, el procés, els ta-
ZONA CAN VIDALET, Esplugues de Llobregat (cinc escoles y un parvulari)
RECOLLIM CONTES POPULARS Un llibre per a gaudir llegint Í aprenent la nostra llengua. * Un recull d'històries populars valencianes escrites arnb un llenguatge senzill, acurat i ric. • Un llibre bàsic per a passar-ho bé coneixent el nostre folklore pairal amb històries curtes i divertides.
Prúlsg, recopilació ' FflMlruCtiíTac·fi o cura de Mauna Lacuesid amb dibuixos de Francesc S aní anà
GAUftniunA Apartat de correus 2,100, Telèfon 351 34 04
IATJA AM NOSALTRES
Dimarts: 9 matí, disfresses a l'escola. 10.15, trobada de tots al camp de futbol, 10.30, pregó i xirinola amb un grup d'animació. 11.45, tornada a fes escoles amb un «cercavila» pels voltants. A fa tarda, celebració del carnaval a l'escola.
CARNESTOLTES A MOLLET DEL VALLÉS
Deu accions a viure: 1) Arribada de Sa Majestat Carnestoltes, 2) Sa Majestat visita les escoles. 3) Sortida pels carrers de totes les escoles per a celebrar el Carnestoltes. 4) Líberació de Sa Majestat, 5) Ball de màscares. 6) Persecució d'en Carnestoltes. 7) Judici. 8) Rua. 9) Cremada del Carnestoltes. 10) Testament d'en Carnestoltes, Horari: Dijous. Fins a les 11.45, clase normal i recreo. 11.45, preparatius, organització comitiva. Disfreses. 12.15, recepció d'en Carnestoltes, Vesprada; 2,45, organització de la Rua. 3, Rua pel Mollet. Acabada: Discursos, obsequis, dansa al so de «corre vine», acomiadament, Divendres: Vesprada. 2.50, disfresses. 4.15F Ball rockero de disfresses fins a les 7. CARNESLTOLTES A VALLÉS DE GRANOLLERS
Dimarts abans: El curs encarregat d'organitzar ta festa llegirà el pregó per tal que tota l'escoa quedi assabentada. Dijous gras: Excursió per menjar la truita.
Dilluns de carnestoltes: Al mati arribarà cl ninot; sortir a rebré'l cantant i fent cercavila al seu voltant. Dimarts: De bon matí, cada classe representa el que ha preparat al ninot- Tothom disfressat. Acabada la gresca, es llegirà el testament. Un cop llegit, cremarem el ninot i haurem acabat (a festa. Dimecres de bon mati penjarem la senyora Vella Quaresma amb set peus i un bacallà a la mà. Cada setmana lí arrencarem un peu.
CARNESLTOLTES AL CP BLASCO IBAfiEZ, Malvarrosa (València)
MEDIOS AUDIOVISUALES MATERIAL DIDACTICO Y DE LABORATORIO Distribuïdor exclusivo para Levante
JOSÉ M. NAVAS PÉREZ San Marcelino, 3, 1.°, 2. Telefono 357 30 73 VALENÇA
VALENCIA-17
V. CABANES Taller de ceràmica
Clases de: Torno, nivel de iniciación y perfeccionamiento
Modelado, vasijas, pequenos murales Esmaltes, transparentes, opacos, mates Sto. Domingo Savio, 9, bajo. Tel. 365 68 95.VALÈNCIA-19
Es celebra per primera vegada. Setmanes de febrer: Campanya d'Investigació. Setmana anterior: Nomenament del Rei de la Broma- Adornar classes. Dilluns, 5 de març: Recepció del Carnestoltes a les plantes baixes. Rua pel barri. Al pati del col.legi: Pregó d'en Carnestoltes- Disfresses i ball. Dimarts, vesprada: Jocs, disfreses. Titelles per a tot el barri, Jui d'en Carnestoltes. Testament. Crema. Dimecres, vesprada i optatiu: A les 4 de la vesprada, sortida a la platja. Berenar i enterrament de la sardina. Paral·lelament, elaboració de recetes culinàries populars (per al berenar) i exposició permanent al col.legi del material: ninots, màscares, sardina... BIBLIOGRAFIA
CAMPS, CÈLIA «Fiestas del Pals Valencià», Ed. Penthalon. CAMPMANY A.: «Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes», Ed. Laia.
CARO BAROJA, J.: «El Carnaval», Ed. Taurus. GAIHIN, J,, y otros: «Fiestas populares en laescuela», Ed. Humanitas. FRAZTER ((La rama dorada». Fondo Cultura Econòmica. Centre de Recursos Esplugues de Llobregat, «.Carnaval 84» [dossier fotocopiat). Centre de Recursos del Vallés, «El full foll n.° 4» (fulls a multicopista). Equip de Festes Col.legi públic Blasco Ibàfíez Malvarrosa. València.