ÈPOCA IV-M. a 110. Extra Març 1996 Fet amb paper reciclat Edita: STEPV Director: Vicent Esteve Montalvà Coordinació: Joan Blanco Paz Administració, Redacció i Publicitat Juan de Mena, 14, baix. 46008 València Tel. 391 91 47. Fax: 392 43 34 Imprimeix: BC Arles Gràfica.?, S. A. Cambrils, 8. València. Tel. 365 04 50 Tiratge: 9.000 exemplars Depòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/75
L'estat de les negociacions sobre la implantació de la LOGSE (I) El dia 27 de març s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació per tractar una proposta de plantilles i condicions laborals del professorat de Primària que en aquest A1M-OH reproduïm Íntegrament (vegeu pàgina 2), així com les respostes de l'Administració a les propostes sindicals en relació als criteris del Mapa Escolar (pàgines 5 i 6), tot perquè el professorat puga fer les valoracions pertinents. Les nostres propostes a) respecte (vegeu pàgines 3 i 4) són el contrapunt a les de l'Administració i, lògicament, són el referent per a la valoració d'urgència que de la mesa de negociació del 27 de març fem en aquesta pàgina. A la pàgina 7, per la seua especificitat, publiquem la valoració de la Plataforma Rural del PV sobre l'Escola Rural. La propera mesa de negociació serà dimecres 3 d'abril, en la qual es tornarà sobre els criteris del Mapa Escolar, plantilles de Primària i, per primera vegada, s'introduirà l'adscripció. Malgrat la insistència sindical que l'Administració faça també una proposta de plantilles de Secundària, continuem sense tenir cap referència.
LES PLANTILLES La proposta de plantilles de Primària és la concreció d'aquella intenció de fer-la que ANPE, CSIF i l'Administració van signar el 21 de febrer Í que vam denominar les "14 línies -per millorar l'acord del MEC". La proposta presentada és, en més del 80%, la transcripció de l'acord de Madrid amb escasses novetats que, en general, l'han empitjorat. A excepció de la possibilitat d'arribar a 14 mestres en centres d'una línia i el reconeixement que la comissió de seguiment d'un possible acord siga la Mesa Sectorial d'Educació i no els sindicats signants (posició històrica de l'STEPV), ens trobem amb propostes regressives, per exemple, quant al temps previ per a cobrir substitucions (10 dies a partir de la recepció de la baixa; en el MEC, 7 dies); quant a la convocatòria de proves per a l'adquisició d'especiaüatats que resten supeditades a les disponibilitats pressupostàries; deixa sense concretar la quantia de les indemnitzacions per sinistres de vehicles del professorat itinerant (el MEC l'eleva fins a un milió de pessetes); i, finalment, el professorat "suplementari" que es fixa per als centres de Primària que imparíesquen transitòriament ler. Cicle d'ESO tindria 20 hores lecüves (una línia), 24 hores (dues línies) o quasi 26' hores (tres línies) i, a més, hauria d'impartir totes les especialitats de Secundària, incloent-hi Tecnologia, Artística i Visual i optatives, a no ser que el professorat de Primària del mateix centre impartesca algunes matèries de Secundària, una possibilitat que tampoc no és la millor. Pel que fa al document en general, la plantilla no es desglosa per trams Í cicles educatius (en la proposta sindical sí que ho fèiem) quan no hi ha cap problema de flexibilitat o adaptació a resoldre per tractar-se d'una única comunitat Autònoma (al contrari que els territoris de gestió del MEC). No és acceptable que els CRAs (escoles rurals) linguen la mateixa plantilla que els centres de línies completes, donada la seua especificitat: itincràncies, coordinacions de centres, agrupament de l'alumnat , etc... Pe! que fa al professorat itinerant, l'atenció a totes les circumstàncies que envolten el seu treball no està ben resolta
en la proposta. Un aspecte, la cobertura de dietes i desplaçaments, no es fixa en funció del lloc de treball, sinó en relació a la durada del servei (s'atendrà un curs complet). S'obri la possibilitat que professorat funcionari de carrera puga cobrir substitucions. La recol.locació de professorat provisional per haver-li suprimit el seu lloc de treball sols es garanteix per al col·lectiu de més de 50 anys i en poblacions o zones de més de 20.000 habitants. Finalment, no cal oblidar que la proposta sindical unitària de plantilles és superior en centres d'una, dues i tres línies, així com en els centres incomplets, centres rurals agrupats i en els centres d'educació compensatòria. L'STEPV, com podeu veure, ha proposat moltes més coses que no s'arrepleguen: catalogació lingüística, compensació per a CAES i PAEPs, personal d'Administració i Serveis, etc. Sobre ía temporalització per a crear les noves plantilles en tots els centres, no hi ha compromisos i sols es parla de "prioritats" en funció de ratios i de nombre de línies. Ens temem, per tant, que estem parlant de "disponibilitats pressupostàries", és a dir, de voluntat política.
MAPA ESCOLAR De bestreta, s'ha de dir que el Mapa Escolar no és un element més i, per tant, aliè al que representen les plantilles. Val a dir que en tant en quant la planificació del 1^ _ «*^ sistema educatiu es faça amb criteris que condicionen la pròpia persistència del sistema públic d'ensenyament, el manteniment o el creixement de les unitats educatives i, per tant, dels llocs de treball, no sols depèn de les plantilles, sinó de la viabilitat del propi sistema. L'expressió col·loquial "pa per a hui, farn per a demà" pol resumir la relació entre una cosa i r altra. La Conselleria ha contestat, per primera vegada en tot el procés negociador, a les propostes sindicals sobre els criteris que configuren la planificació educativa. En la resposta es modifiquen alguns dels plantejaments inicials, Ed. Tnfanlü, l'Ed. Especial, la Formació de Persones Adulcom ara les ratios o les distàncies dels agrupaments de les tes o els Ensenyaments de Règim Especial. Sobre tot açò zones rurals, però es mantenen la resta de criteris que fan s'ha insistit o s'ha rcprcguntat a la Conselleria en la mesa inviable una aproximació de postures. A falta d'una con- del 27 de març. La resposta s'ha diferit a la propera mesa creció punt a punt del document que reproduïm després del 3 d'abril. Per tant, Ics diferencies es mantenen. Com a (pàgines 5 i 6), ens referim, fonamentalment, al pes que ha conclusió: encara estem davant d'una proposta que lè molde tindré l'ensenyament públic en el sistema educatiu; a la tes llacunes, que es decanta per un model que li assigna als generalització de l'oferta de llocs escolars públics de tres centres públics un paper subsidiari respecte dels privats. anys per al curs 96-97; a la continuïtat de l'alumnat en cl La negociació, però, continua oberta. Per a que els sistema públic en els diferents trams educatius, sobretot en resultats signen positius per a la millora del sistema edules ciutats mitjanes i grans del país; a l'oferta de Secundàcatiu Í de Ics condicions laborals del professorat, cal ,quc ria, tant Obligatòria com de Batxillerat i Formació Profescontinuem mobilitzats, ca! que tota la comunitat educativa sional o a les carències que des del principi hem assenyacntenga que cl moment es clau: en pocs rpesos l'aplicació lat: finançament, temporalització, planificació lingüística, pla de reforma o construcció de centres... o deixen per a de la LOGSE s'ha de fer d'una o d'altra manera. De tots i més endavant la planificació educativa del ler. Cicle de la de totes depèn que siga a favor de l'Escola Pública.
pap®**'
Alacant: Orense, 3. E. Oía. 03003 Alacant. Tel. 522 80 88. Alcoi: Sani Jaume, 15.03800 Alcoi. Tel. 554 45 16. Alzira: Avgda. Luís Suíier, 28-4,46600 Alzira. Tel, 240 02 21. Castelló: PI. País Valencià, 6,3,13002 Castelló. Tel. 20 68 27. València: Juan de Mena, 14, 46008 València. Tel. 391 91 47.