166

ÈPOCA IV - N.º 166

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Juliol 2002

La retirada del “decretazo”, primer pas per restablir el diàleg social

Les mentides del Govern no van impedir l’èxit de la Vaga General del 20 de juny PÀGINA 2

Militants d’Intersindical Valenciana en la manifestació unitària del 20-J a la ciutat de València. / MANOLO GARCIA

CEAPA, Confederació d’STE, CCOO, UGT, CGT i organitzacions estudiantils signen la convocatòria unitària

Convocada per a octubre una Vaga General en el sector educatiu contra el projecte de la Llei de Qualitat La impossibilitat de negociar res sobre el projecte de la Llei de Qualitat ha provocat que les organitzacions representatives del professorat, estudiants i pares i mares d’alumnes hagen coincidit en la necessitat de confluir en una jornada de Vaga General a l’ensenyament per al mes d’octubre, en una data encara per concretar. Es tracta d’advertir el Govern que la seua llei no compta amb el suport de la comunitat educativa i que, per tant, hauria d’encetar un autèntic procés de diàleg amb els seus representants

amb la finalitat d’introduir els canvis necessaris per a la millora del sistema educatiu. El Govern ha optat per aprofundir el finançament de l’ensenyament privat (el 70% dels diners previstos per a l’aplicació de la llei van destinats a nous concerts educatius) i deixar de banda el reforçament de recursos que precisen els centres públics. A més, la llei afectarà greument les condicions de treball del professorat.

PÀGINA 3

JORDI BOLUDA

2

LA VAGA GENERAL DEL 20-J

All-i-oli 166

Juliol 2002

Un aspecte de la manifestació del 20 de juny a València. / MANOLO GARCIA

Ampli seguiment de la Vaga L’ampli seguiment de la Vaga General del 20 de juny al País Valencià és una victòria per a les organitzacions convocants i per als milers de treballadors i treballadores que la van protagonitzar. La convocatòria va estar seguida Els portaveus governamentals a Madrid i València i els seus aliats mediàtics han tractat de minimitzar la contundència de la vaga amb tots els mitjans del seu aparell de propaganda. A la Moncloa i al Palau de la Generalitat s’hi van desplegar unes cíniques i deplorables representacions desinformatives amb continguts preconcebuts abans de la pròpia vaga. Són destacables, en aquest sentit, les declaracions del ministre Cabanillas, que ja anunciava a les vuit del matí el fracàs de la convocatòria, o les de la portaveu del Consell, Alicia de Miguel, que insistia en l’escassa incidència de la vaga.

Els dirigents polítics del PP cometrien un greu error si seguiren tancant els ulls davant una realitat incontestable com és que la immensa majoria social es nega a acceptar l’enduriment del sistema de percepcions per atur, l’eliminació dels salaris de tramitació en els acomiadaments improcedents i l’extinció paulatina del Pla d’Ocupació Rural.

Retirada del ‘decretazo’ El pols que el president Aznar ha llançat contra els sindicats se li ha tornat clarament en contra davant la tossudesa d’uns fets que tothom va poder verificar a pesar de la desmesura de les manipulacions comunicatives. Cal esperar que, després d’una jornada de mentides i desinformacions en els comunicats del Govern del PP —i els seus missatgers als mitjans de comunicació públics i d’altres afins—, s’impose el sentit comú i es retire el "decretazo" com a primera mesura que pose les bases

massivament en les grans empreses i polígons industrials, el transport, la construcció i les universitats, i va tindre una resposta important en l’ensenyament públic, la xicoteta i mitjana empresa i en distints departaments de

necessàries per a restablir el diàleg i la negociació amb la representació sindical.

Incidència de la Vaga El Sindicat va comprovar que des de les 0 a les 11 hores del 20 de juny el seguiment de la Vaga era molt ampli en els polígons industrials, els mercats, el comerç del centres urbans de les principals poblacions, els organismes oficials i l’ensenyament.

Intersindical Valenciana (IV) va criticar l'intent del delegat de Govern, Francisco Camps, de cri-

l’Administració central i autonòmica.

La menor incidència en els centres sanitaris va estar condicionada per la imposició d’uns serveis mínims abusius. D’altra banda, les manifestacions celebrades a Alcoi, Elx, Villena,

minalitzar els piquets. Per a IV és molt greu que s'haja intentat manipular l'opinió pública, mentint i calumniant les organitzacions sindicals convocants. No n'hi ha hagut cap incident rellevant, només s'ha explicat a les treballadores i treballadors els motius de la convocatòria. Per contra, el Govern de la Generalitat Valenciana, en boca de la seua portaveu, Alicia de Miguel, i el delegat del Govern espanyol, han intentant provocar, sense aconseguir-ho, situacions de conflicte, però la maduresa dels participants en la convocatò-

Alacant, Castelló, i molt especialment la massiva manifestació de València, han rubricat l’èxit d’una veritable mobilització històrica contra els retalls als drets laborals que vol imprimir el Govern de José María Aznar.

ria de vaga ha evitat el conflicte.

Intersindical Valenciana afirma que des de les institucions públiques s'ha mentit, tant pel que fa a les dades de seguiment de la vaga com a les actuacions dels piquets. Tot açò n'és fruit del nerviosisme dels responsables del Partit Popular per l'èxit de la convocatòria.

Malgrat els intents dels piquets mediàtics al servei del Govern, la societat valenciana va respondre positivament a la convocatòria, tant al seu seguiment com a les diverses manifestacions que es van realitzar en diferents ciutats

Serveis mínims i coacció encoberta En l'ensenyament, el Govern valencià va imposar el 20-J uns serveis mínims que no mai s'havien conegut en vagues anteriors. Mai abans s'havia previst entre els serveis mínims la destinació d'una part del professorat a tasques lectives.

Fer-ho en aquesta ocasió, quan es tractava del penúltim dia de classe del curs, no sols no tenia sentit, sinó que podia ocasionar problemes als centres per no poder atendre els xiquets i les xiquetes que hi acudiren confiats en la presència d'una part del professo-

rat que ben bé podria resultar insuficient.

En aquesta ocasió, en una iniciativa també inèdita, un sector de la Inspecció Educativa va requerir dels centres conèixer amb antelació el llistat de vaguistes del 20-J. La petició només va ser satisfeta per un nombre reduït de directors, la qual cosa va provocar una pressió inadmissible sobre el professorat que pensava exercir el seu dret.

Sembla obvi recordar que el dret de vaga s'exerceix lliurement, sense haver de fer una prèvia comunicació a

l'empresa. Una altra cosa és que els ensenyants solen advertir voluntàriament l'alumnat sobre la intenció de fer vaga el dia assenyalat per tal que la família ho sàpiga.

També és freqüent comunicar a les famílies els motius de la vaga, tot buscant la seua solidaritat i comprensió. Però, en tot cas, és una decisió particular que en cap cas s'ha de convertir en una relació nominal de vaguistes que circula pels despatxos de l'Administració i els domicilis de tot l'alumnat. La direcció del

centre ha de recabar de totes les persones que han faltat a la feina els motius de la seua absència, però sempre el dia després. Això inclou també les faltes amb motiu d'una vaga.

Cal esperar que en pròximes ocasions l'Administració s'abstinga d'exercir una coacció encoberta contra els treballadors i treballadores de l'ensenyament amb motiu de la convocatòria d'una vaga. Però, les direccions dels centres no haurien de seguir aquest joc, que no es troba emparat per la normativa vigent.

valencianes i que van concloure amb manifestacions, molt massives, a Alacant, Castelló i València.

Advertència al PP Intersindical Valenciana considera que la Vaga General constitueix una seriosa advertència al Partit Popular, i és l'inici d'un període de confrontació del moviment sindical i els moviments socials amb els governs valencià i espanyol.

Malgrat la campanya governamental de criminalitzar la vaga i malgrat la pressió sobre amplis col·lectius de treballadors exercida per part de la patronal, Intersindical Valenciana estima molt favorablement el seguiment de la vaga i ho considera, a més d'un èxit de tots els treballadors i treballadores que hi han participat, una clara oposició de la majoria de ciutadans i ciutadanes a la política social de caire regressiu i al deteriorament i la privatització dels serveis públics seguida pels governs del Partit Popular.

El Govern espanyol no pot esgrimir l'excusa de la tramitació parlamentària i està obligat a retirar el Reial Decret i a obrir negociacions amb les centrals sindicals. En cas contrari, la confrontació continuarà fins el final de la present legislatura. Intersindical Valenciana convocarà i participarà en totes les mesures de pressió convocades de forma unitària.

urs c e d ici n i t n me suple 2002/03 QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Informacions útils per al professorat al servei de la Generalitat La distribució d'aquest suplement d'A LL - I OLI respon a la voluntat de posar a l'abast del professorat del sistema educatiu públic valencià un conjunt d'informacions útils sobre aspectes laborals. Amb aquesta intenció, s'ha posat un èmfasi especial a explicar les dificultats més freqüents que solen aparèixer en les relacions amb

l'Administració. Què cal fer per cobrar la primera nòmina; com es regula el sistema de permisos i llicències; com s'accedeix a la formació; la nova regulació de les itineràncies; el marc normatiu per a l’organització dels centres educatius, i els aspectes bàsics referits a la vida administrativa. Totes aquestes qüestions troben

resposta en aquest suplement. De manera clara, amb una presentació visual que facilita la consulta. Després de l'estiu, i a partir de setembre, ALL - I - OLI seguirà fidel a la cita mensual amb la seua audiència i arribarà de manera regular a tots els centres educatius valencians i a tota l'afiliació.

Documents que cal presentar per a l’alta en nòmina El professorat de tots els cossos docents que, per no tenir destinació definitiva, ha hagut de participar en els actes d’adjudicació de llocs de treball previs al començament del curs 2002/2003 ha de presentar en la Direcció Territorial d’Educació corresponent a la província de destinació la documentació que tot seguit es detalla.

Procediment abreujat Només haurà de presentar el certificat d’incorporació expedit per la direcció del centre de destinació el professorat que reunesca totes aquestes condicions: els funcionaris de carrera i els opositors de 2001 que, tot i haver canviat la seua destinació respecte al curs anterior, continuen destinats dins la mateixa província i no hagen canviat d’especialitat en el cas de pertànyer al Cos de Secundària (en el cas de Primària el canvi no es tindrà en compte).

Procediment normal Els funcionaris de carrera i els opositors de 2001 que no reunesquen les condicions anteriors, així com els opositors de 2002 que estiguen en la fase de pràctiques durant el curs 2002/2003 i tot el professorat interí, hauran de presentar la documentació següent (a presentar en el Negociat de Personal): 1. Imprés de dades personals i bancàries (model oficial).

2. Imprés de declaració a efectes de la Llei d’Incompatibilitats (model oficial).

3. Imprés d’IRPF (model oficial).

A més, el professorat amb fills haurà d’adjuntar 2 fotocòpies del Llibre de Família.

4. Declaració jurada o promesa (model oficial).

5. Jurament o promesa de lleialtat al Rei i a la Constitució (model oficial).

6. Tres fotocòpies del DNI o del NIF si el DNI no porta la lletra.

7. Certificat d’incorporació, expedit pel director del centre de destinació, amb expressió de la data.

8. Fotocòpia de la pàgina de la llibreta d’estalvis o compte corrent on figuren els codis i número de compte de l’entitat bancària corresponent.

9. Fotocòpia del títol acadèmic compulsada i fotocòpia d’aquesta.

10. Certificat mèdic oficial en el que es faça constar que “no pateix cap malaltia o defecte físic que impedesca l’exercici de les corresponents funcions”, i fotocòpia del mateix.

Documents que el professorat interí ha de presentar en el Negociat de Seguretat Social: 1. Interins que ja hagen treballat en la mateixa província de destinació: només han d’emplenar l’imprés d’alta en la

ARXIU

Seguretat Social (TA2) que se’ls proporcionarà en el mateix negociat.

2. Interins que no hagen treballat en la província de destinació: a més d’emplenar l’imprés d’alta en la Seguretat Social (TA2), han de presentar una fotocòpia de la cartilla de la Seguretat Social i una fotocòpia del DNI.

Alta en MUFACE El professorat en fase de pràctiques (oposició de 2002) ha de tramitar l’alta en MUFACE amb la documentació que se li lliurarà a la Direcció Territorial d’Edu-

cació. Per a la prestació sanitària és indispensable que cada mutualista trie l’entitat que vulga, el Servei Valencià de Salut o una companyia privada.

II

SUPLEMENT INICI DE CURS 2002/03

All-i-oli 166

Juliol 2002

La formació, un dret i un deure Des de l’STEPV-Iv, la formació permanent del professorat sempre l’hem considerada, al mateix temps, un dret i un deure. És inseparable de la condició docent l’actualització permanent dels coneixements professionals, així com la recerca i la investigació sobre tot allò que ens succeeix a la nostra pràctica docent. La formació és també una condi-

ció indispensable per a l’autonomia personal i el treball cooperatiu. Per totes aquestes raons, considerem que la formació ha de formar part de la jornada de treball del professorat i ha de ser una responsabilitat de l’Administració que l’oferta institucional tinga un caràcter universal, al mateix temps que s’ha de donar entrada a les iniciatives del

mateix professorat. Una conseqüència directa del model de formació que preconitzem és la nostra oposició al sistema retributiu anomenat de “sexennis”, per tal com fa de la formació una opció voluntària i, a més, la converteix en una mercaderia: “Si vols diners, fes formació”. Els sexennis són l’opció de qui no està disposat a posar a l’abast de tot el

professorat una estructura estable al servei d’una formació de qualitat i de qui no vol retribuir de forma igual la mateixa responsabilitat. Nosaltres entenem que un salari digne, igual per a qui té les mateixes responsabilitats, ha de retribuir al mateix temps la tasca docent i la formació necessària per a poder realitzar-la amb un bon nivell de qualitat. per a la realització de projectes d’investigació i innovació educativa, ajudes individuals per activitats de formació permanent del professorat, etc. Totes aquestes convocatòries solen aparéixer a la primavera en el DOGV, i l’STEPV-Iv dóna complida informació, amb antelació, a tota la seua afiliació.

ARXIU

1. Com adquirir el coneixement del valencià (Ordre de 5 de febrer de 1997, DOGV de 10-497). En primer lloc, cal distingir entre el nivell de valencià requerit per presentar-se a les proves d'accés als cossos docents i la titulació exigida, almenys fins el curs 2001/02, per impartir docència en centres d’Infantil i Primària que tenen un programa d'educació bilingüe. a) Respecte al primer cas, a partir del curs 2001-02, la Generalitat exigirà el coneixement del valencià equivalent al nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV) en les proves per accedir als cossos docents. Aquest coneixement s’acredita bé mitjançant una prova prèvia al procés selectiu pròpiament dit o per l’acreditació mitjançant les titulacions reconegudes a l’efecte: Llicenciatura en Filologia Valenciana; títol de Mestre de Valencià; Certificat de Capacitació; certificat d’aptitud per a l’ensenyament en valencià; certificat de grau superior o de grau mitjà de la JQCV; certificat universitari acreditatiu d’haver superat el Nivell II del Pla de Formació lingüístico-tècnica en valencià del professorat no universitari; certificat universitari que acredite

haver superat el Curs Superior o el Curs Mitjà de Lingüística Valenciana i la seua didàctica; certificat d’aptitud de valencià expedit per les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI); certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià expedit per les EOI; acreditació d’haver cursat i aprovat la matèria de Valencià en tots els cursos del BUP, d’FP o del Batxillerat vigent (l’exclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana ha estat recorreguda pel Sindicat davant els tribunals de Justícia). b) Si es manté l’establit fins el curs 2001/02, per a poder impartir docència en programes bilingües de col.legis d’Infantil i Primària, es requereix, almenys, el Certificat de Capacitació. Per a obtindre’l la Conselleria d’Educació organitza cursos de lingüística valenciana i de la seua didàctica tots els anys. La convocatòria i la matrícula sol ser en el mes d’octubre i el començament del curs en gener.

El Primer Cicle consta del Nivell 0 (100 hores), Nivell I (85 h.) i Nivell II (85 h.), al final del qual cal fer un curs específic de contingut tècnico-didàctic de 50 hores.

El Nivell III (85 h.) conforma un Segon Cicle destinat a pro-

fessorat especialista en lingüística valenciana, necessari per a ocupar llocs d’aqueixa especialitat en ESO i faculta per a l’obtenció del Títol de Mestre de Valencià.

Es pot accedir directament al Nivell II després d’haver superat els dos primers cursos de l’Escola Oficial d’Idiomes de l’assignatura de Valencià o haver superat el grau Elemental de la JQCV. Igualment, s’expedirà directament el Certificat de Capacitació a qui acredite haver superat el Cicle Elemental de Valencià o Certificat d’Aptitud de Valencià de les Escoles Oficials d’Idiomes, juntament amb el certificat d’haver realitzat el curs de didàctica i també als titulats universitaris que hagen cursat 24 crèdits vinculats a les àrees de coneixement de Filologia Catalana i Didàctica de la Llengua i la Literatura.

La JQCV fa uns exàmens equivalents als mateixos nivells dels cursos per a aquelles persones que ja tenen coneixements de valencià suficients o prefereixen preparar-se pel seu compte. En tot cas, cal fer el curs de didàctica per tal d’obtenir el Certificat de Capacitació. Els exàmens es convoquen en els mesos de setembre i febrer.

2. Com adquirir una nova especialitat del Cos de Mestres - Es pot obtenir una nova especialització cursant l’especialitat desitjada a l’Escola de Magisteri, prèvia convalidació de determinades assignatures i crèdits, així com determinades llicenciatures equivalents a les especialitats del Cos de Mestres. Aquells que tinguen la condició de funcionari també poden obtenir l’especialització superant les proves d’adquisició de noves especialitats en les convocatòries anuals d’oposicions.

3. L’oferta institucional de formació contínua es va publicar al DOGV del 14-2-02 i es tracta de la Resolució de 7-2-02 de la DG de Funció Pública, mitjançant la qual es convoca un extens repertori d’accions formatives, distribuïdes al llarg de tot l’any i del conjunt de la geografia valenciana. S’hi inclouen cursos de totes les especialitats i àrees. A més, hi ha hagut cursos de formació per a l’exercici de la direcció en centres públics (és un requisit per a poder presentar-se com a candidat/a o per a ser nomenat director o directora del centre), ajudes per a projectes de formació del professorat en centres, ajudes econòmiques

4. Els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius de la Comunitat Valenciana (CEFIRE) tenen un programa propi d’activitats que us pot interessar, a més de canalitzar l’oferta institucional de la Conselleria d’Educació (incloent-hi els cursos de Valencià).

La relació de CEFIRE i el número de telèfon és la següent: Alacant: 965100284; Alcoi: 96 6520550; Alzira: 962404326; Benidorm: 966803553; Extensió Ondara: 966476755; Castelló: 9642 39648; Extensió Segorbe: 964712 427; Cheste: 962512517; Elda: 965394639; Elx: 965462312; Gandia: 962872768; Godella: 963641846; Llíria: 962792569; Tuéjar: 961635028; Ontinyent: 962910313; Orihuela: 966742725; Sagunt: 962650277; Torrent: 961572061; Extensió Utiel: 962173206; València: 963787052; Vinaròs: 964454552; Extensió Albocàsser-Morella: 964428393; Xàtiva: 962281901; Extensió Aiora: 961890069.

5. Les universitats valencianes també fan una oferta de formació que pot abastar el seu professorat i també el de l’àmbit no universitari; per exemple, cursos de postgrau, màsters, etc.

Universitat d’Alacant: Institut de Ciències de l’Educació (ICE): 965903520.

Universitat Jaume I de Castelló: Vice-rectorat de Professorat: 964345686.

Universitat Miguel Hernández d’Elx: Vice-rectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat: 966658627.

Universitat Politècnica de València, Institut de Ciències de l’Educació (ICE): 963877094.

Universitat de València-Estudi General: Servei de Formació Permanent: 963620061.

6. Els Moviments de Renovació Pedagògica són l’alternativa indispensable per a l’autoformació del professorat, des d’un punt de vista crític, autònom i arrelat a la pràctica en el centre.

Mantenen al llarg del curs diverses ofertes de formació, així com grups i seminaris de treball, a més de les Escoles d’Estiu. Cal dirigir-se a la Federació d’MRPs, al telèfon 620 20 80 47 o visitant la web fmrppv@fmrppv.org

SUPLEMENT INICI DE CURS 2002/03

Juliol 2002

All-i-oli 166

III

Novetats en la regulació de les itineràncies En qualsevol pretensió de millora de la qualitat de l'educació calen un conjunt d'actuacions orientades a promoure la dignificació professional del professorat, a més del seu reconeixement social i la millora de les seues condicions de treball.

Per això l'STEPV-Iv va encetar la campanya Pengem les claus? Per una regulació dels desplaçaments per raons del servei dels treballadors i treballadores de la Generalitat, la qual ha contribuït al fet que la Conselleria de Cultura i Educació començara les negociacions d'una Ordre per la qual es regula el règim d'itinerància del professorat adscrit a centres públics d'ensenyament no universitari, de titularitat de la Generalitat Valenciana (títol del projecte d'Ordre presentat en Mesa Sectorial d'Educació el 12 de juny de 2002 i que, amb la generositat que caracteritza darrerament els responsables

d'Ensenyament, l'Administració va decidir aprovar unilateralment). L’Ordre, pendent de publicació, començaria a aplicar-se en 2002/03. A més, les diferents direccions generals podran desenvolupar, mitjançant resolucions, els aspectes que consideren procedents per a la millor execució del que ve disposat en aquesta Ordre.

A partir de 2001/02 l’Administració es va comprometre a abonar la compensació econòmica prevista en el Decret 24/1997 als docents dels cossos de Secundària i FP, un compromís incomplit i pendent de materialitzar-se. Els docents afectats, que no han rebut les compensacions de l’Administració, poden dirigir-se als serveis jurídics del Sindicat per formalitzar la corresponent reclamació. L’STEPV-Iv seguirà fent pressió per fer efectiu el compromís.

Normativa vigent

ARXIU

Com s’organitzen els centres educatius L’organització i el funcionament dels centres educatius estan regulats, principalment, per la normativa següent:

Col.legis públics d’Educació Infantil i Primària • Reglament Orgànic i Funcional, Decret 233/1997 (DOGV de 8-9-97) i la seua adaptació a Col.legis Rurals Agrupats (CRA) per l’Ordre de 10-5-99 (DOGV 166-99).

• Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV de 15-7-92).

• Resolució de 26 de juny de 2002 (DOGV d’11-7-02), que prorroga la Resolució de 15 de juny de 2001 (DOGV 29-6-01), la Resolució de 28 de juny de 1999 (DOGV de 13-7-99), la Resolució de 20 de juliol de 1998 (DOGV de 28-7-98), i la Resolució de 21 de juliol de 1997 (DOGV de 31-7-97), amb les normes que contenen, excepte les modificacions que hi figuren. Les referències als cursos de 1997/98 fins a 2001/02 queden referides al curs 2002/03.

Instituts d’Educació Secundària • Reglament Orgànic i Funcional, Decret 234/1997 (DOGV de 8-9-97).

• Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV 15-7-92).

• Resolució de 26 de juny de 2002 (DOGV de 10-7-02) i la seua correcció d’errades (DOGV 12-7-02), per la qual es prorroga i completa per al curs 2002/03 la resolució de 15 de juny de 2001, per la qual es dictaven instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent als centres d’Educació Secundària.

• Resolucions de 14 i 15 de juny de 2001 (DOGV de 29-6-01), que dicten instruccions referides a ordenació acadèmica i organització de l’activitat docent en Cicles Formatius i en Educació Secundària.

• Decrets 39/2002 (DOGV 8-3-02) i 50/2002 (DOGV 5-4-02), que estableixen els nous currícula d’ESO i Batxillerat, respectivament.

• Resolució de 22 de març de 2002 (DOGV 4-4-02) sobre Programes de Garantia Social.

• Ordre d’1 de juliol de 2002 (DOGV 127-02) que regula l’adscripció i el desplaçament de professorat per modificació de la plantilla.

Altra normativa d’interés A més a més, hi ha d’altres aspectes força importants sobre els quals també hi ha normativa que cal tenir en compte, com ara la regulació dels drets i deures de l’alumnat (Decret 246/1991. DOGV 3-1-92), l’Educació Especial (Decret 39/1998. DOGV 17-4-98), l’atenció a la Diversitat en ESO (Ordre de 186-99. DOGV 29-6-99) o la Resolució de 28 de juny de 2002 (DOGV 10-7-02), sobre menjadors escolars.

Finalment, cal dir que el calendari escolar respon a una Ordre d’11-6-98 (DOGV 18-6-98) que fixa el nombre de dies lectius per a cada etapa educativa i els períodes vacacionals, la qual va ser acordada entre l’Administració i els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació. Ara bé, la Resolució anual que determina per a cada curs la data de començament i d’acabament del curs i els dies festius l’estableix, unilateralment, l’Administració (Resolució de 23 d’abril de 2002, DOGV 15-5-02).

Entre els aspectes més significatius de la regulació de les itineràncies, a falta de conéixer la versió final del document que es publicarà al DOGV, cal citar-ne alguns.

- Es consideren llocs docents itinerants aquells en què el funcionari docent, amb caràcter regular i periòdic, haja de prestar els seus serveis en més d'un centre. Quant als CRAs, tindran aquest caràcter si els serveis es presten en més d'una localitat.

- Els llocs docents itinerants, prèvia negociació amb les organitzacions sindicals, hauran de ser catalogats com a tals per la Conselleria de Cultura i Educació.

- En ser llocs de treball de caràcter singular, seran voluntaris.

- En el punt de Criteris de planificació educativa s'afegeix com a principi bàsic "la prestació dels serveis pel funcionari docent en les adequades condicions de seguretat", inclòs per iniciativa de l'STEPV. - En el còmput de l'horari lectiu setmanal s'hauran de reflectir les reduccions horàries destinades als desplaçaments, unes reducccions ben poc generoses en el projecte de l’Ordre reguladora: fins a 80 Km. setmanals, dues hores de reducció; de 80 a 120 Km., tres hores; de 120 a 160, quatre hores; de 160 a 200, cinc hores; de 200 a 240, sis hores. En la proposta de l'STEPV es demanava, per exemple, dues hores de reducció en els 30 primers Km. - La jornada lectiva del professorat itinerant començarà i finalitzarà en el centre d'adscripció.

- Se li podran assignar tutories només si és estrictament necessari, i sempre que la resta del professorat en tinga ja assignades.

- El calendari laboral que se li aplique serà el que li correspon al seu centre d'adscripció.

- Les retribucions complementàries es produiran per aplicació del que s'estableix en el Decret 24/97, d'11 de febrer, del Govern valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2.931, de 17/02/1997) i en l'Ordre de 23 de juliol de 1998, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, que el desenvolupa (DOGV 3.330, de 15/09/1998).

- En cas d'accident de circulació, es tindrà dret a indemnitzacions per aplicació de l'article 6 del Decret 24/1997, d'11 de febrer, abans esmentat.

- Els centres on treballe el professorat itinerant adaptaran la seua organització i el seu funcionament de conformitat amb el règim d'aquest professorat.

A més, els horaris seran elaborats coordinadament pels caps d'estudi respectius.

- Quant a la prevenció de riscos laborals i protecció de la salut, a més del que s’ha comentat abans, les professores gestants podran a partir del sisé mes deixar d'itinerar i adscriure's així al seu centre de destinació a temps total, tot reforçant els horaris d'atenció a l'alumnat. Conselleria es compromet, per altra banda, a impartir cursos de formació específica sobre prevenció de riscos laborals.

IV

SUPLEMENT INICI DE CURS 2002/03

All-i-oli 166

Juliol 2002

Vida administrativa Professorat interí El professorat interí -amb serveis prestats- al País Valencià es troba inscrit, si és de Primària, en una de les borses de treball que s’han constituït, per ordre cronològic, al llarg del temps, i que funcionen per a la provisió de llocs de treball, bé vacants, bé substitucions; i si és de Secundària, estarà inscrit igualment en una borsa de l’especialitat corresponent. L’ordenació de les persones dins cada borsa és estàtica, no canvia d’un curs per al següent; a excepció dels interins de nou ingrés en Secundària, s’ordenaran segons el barem d’ingrés a la borsa. Llevat d’aquest cas, l’única modificació possible es produeix perquè determinades persones causen baixa a la borsa corresponent.

La composició i el funcionament de les borses estan regulats per un acord entre l’Administració i els cinc sindicats de la Mesa Sectorial, anomenat “Pacte sobre provisió de llocs de treball en règim d’interinitat”, de 24 de maig de 1993, i els incidents que s’hi presenten són resolts per la comissió de seguiment corresponent. És aquest acord el que ha donat fins ara estabilitat a les borses de treball constituïdes, en el sentit que

es mantenen, però depén de la quantitat de treball que hi ha cada curs que el repartiment arribe a més o a menys gent de la que està inscrita. En aquests últims anys s’ha creat treball i no hi ha hagut oposicions amb una oferta igual al nombre de places existents, raó per la qual han crescut les borses, s’ha incorporat més gent a treballar. Certament, l’augment d’interins significa també l’augment de treball en precari. Per a l’STEPV-Iv, transformar el treball en precari en treball estable requereix preocupar-se, en primer lloc, per les persones que, de fet, ocupen eixos llocs de treball, especialment quan porten molts anys de serveis, com és el cas de milers d’interins i interines, ací i a la resta de l’Estat.

Cal facilitar-los l’accés als llocs de treball que ja ocupen segons unes regles de joc democràtiques, que han començat per la constitució d’unes borses de treball de forma pública i transparent. En definitiva, cal una política d’ocupació que prioritze les persones, la seua estabilitat laboral. Cal un nou sistema d’accés a la Funció Pública Docent que ho tinga en compte.

Notes a les retribucions del professorat interí 1. El professorat interí de Primària i Secundària que ocupa un lloc de treball vacant estarà d’alta en nòmina fins el 31 d’agost de 2003. Els períodes de treball que generen el dret a cobrar les pagues extraordinàries es distribueixen de la següent manera: de desembre a maig, la paga completa que es cobra en la nòmina de juny; de juny a novembre, la de desembre. La data de cessament de final de curs origina un saldo en nòmina de la fracció corresponent de la paga de desembre

(correspon al període entre juny i la fi del curs).

2. Al professorat interí que fa substitucions se li ha d’abonar al final de cada substitució -de cada nomenament- la part proporcional de la paga extraordinària en curs i la de vacances.

3. El professorat interí que substituesca càrrecs unipersonals no podrà exercir la corresponent funció i, en conseqüència, ni cobrirà l’horari establert per a realitzar-la ni cobrarà el corresponent complement retributiu.

Notes a la situació de baixa laboral per malaltia o accident laboral 1. És obligatori presentar el part de baixa a partir del segon dia d’absència del lloc de treball.

2. En cas d’accident laboral, la prestació de l’atenció sanitària la realitza la Seguretat Social. A conti-

nuació, cal que la persona interessada es pose en contacte telefònic amb el Negociat de Seguretat Social dels Serveis Territorials per tal de comunicar-ho i seguir les seues instruccions.

Notes a la situació d’atur del professorat interí 1. Naixement del dret a les prestacions per atur. Les persones que reunisquen els requisits establerts, caldrà que sol.liciten la prestació per atur en el termini màxim de 15 dies des del cessament dels serveis.

2. Duració de la prestació. Estarà en funció del període d’ocupació cotitzat en els 6 anys anteriors a la

situació legal de desocupació. Per un període mínim de cotització entre 360 i 539 dies (de jornada completa), la prestació per atur serà de 120 dies.

Entre 540 i 719 dies cotitzats, 180 dies de prestació; i així successivament fins a un màxim de 2.160 dies, que generen 720 dies de prestació.

ARXIU

Professorat oposició 2002 Benvinguda, benvingut a la Funció Pública. Si ja has prestat serveis, poques coses podem explicar-te que no conegues. Si, procedent d’una altra comunitat autònoma, has aprovat l’oposició i et disposes a començar el teu treball docent al País Valencià, aquesta és també des d’ara la teua nova casa.

Durant el curs 2002/2003 seràs funcionària o funcionari en pràctiques.

Per començar, has d’inscriure’t en MUFACE, com qualsevol funcionari de carrera, una vegada diposes d’un lloc de treball que se t’haurà assignat provisionalment per al pròxim curs.

Més endavant, l’Administració regularà la fase de pràctiques, l’última etapa de selecció. Si, com és més que probable, la superes, el BOE reflectirà el teu nomenament de funcionària o funcionari de carrera amb efectes des de l’1 de setembre de 2003.

Per això, durant el primer trimestre del curs 2003/04 hauràs de participar obligatòriament en el concurs de trasllats per obtenir la teua primera destinació definitiva, la qual ha de ser necessàriament en alguna població del País Valencià. Per això, si les coses continuen com fins el curs 2001/02, si eres d’Educació Infantil i

Primària, és indispensable que comptes amb la titulació pertinent de Valencià. En qualsevol cas, el coneixement de la llengua pròpia d’este país et serà de gran ajuda en la convivència i en les relacions personals i professionals.

Altra possibilitat que tindràs des de la teua condició de funcionària o funcionari de carrera serà la de poder obtenir una comissió de serveis mitjançant la convocatòria anual que, almenys fins ara, presenta l’Administració.

No oblides que a partir del nomenament com a funcionària o funcionari de carrera has de sol·licitar a l’Administració, si és el cas, el reconeixement de tots els serveis previs, docents o no docents, en aquesta o en qualsevol altra Administració, als efectes de percebre els triennis i sexennis. No obstant això, des que prengues possessió com a funcionària o funcionari en pràctiques, en setembre de 2002, ja pots sol·licitar el reconeixement dels serveis prestats en una altra província o Administració (model de sol·licitud: Annex I), amb la intenció de tindre avançada la recopilació de la documentació necessària.

Juliol 2002

CONTRAREFORMA EDUCATIVA

All-i-oli 166

3

¿Com afectarà la Llei de Qualitat al professorat? que són irrecuperables se'ls derivarà cap als Programes d’Iniciació Professional. Com es veu, això no és tractar la diversitat, sinó més aviat marginar-la i ocultar-la.

Seran "especialistes qualificats" els qui visaran l'ingrés d'alumnes amb NEE, d'acord amb l'equip directiu, les famílies i el professorat del centre. No obstant això, la sortida de l'alumnat -no s'indica cap a on- podrà ser immediata si així ho determina l'equip docent, sense que es preveja la intervenció dels especialistes esmentats. La llei també preveu centres dedicats específicament a aquest col·lectiu d'estudiants, una porta oberta a la reconversió de centres ordinaris en centres-ghetto, amb efectes imprevisibles per al treball dels docents que resulten afectats.

Davant la tramitació parlamentària de la "Llei de Qualitat" del Partit Popular, STEPV-Intersindical Valenciana, juntament amb distintes organitzacions sindicals, estudiantils, de pares d'alumnes i moviments de renovació pedagògica de tot l'Estat obriran un procés de mobilitzacions unitàries coincident amb l'inici del pròxim curs acadèmic 2002/03.

Itineraris Parlar d'itineraris és referir-se a l'alumnat més conflictiu, al que la llei pretén separar de la resta, adduint la seua falta de motivació per a l'estudi. No obstant això, com que aquest alumnat no va a desaparèixer dels centres, els itineraris plantegen interrogants importants. ¿A quin dels quatre itineraris es dirigirà aquest alumnat? ¿Al que reunesca els més desmotivats, els qui tenen problemes d'aprenentatge o de conducta, els immigrants? ¿En quines condicions treballarà el professorat en els itineraris? ¿Amb quins criteris s'assignaran els itineraris al professorat? No és desgavellat intuir els efectes que tindrà per a l'alumnat l'estigma de "rebuig" que se li atribuirà i les conductes antisocials i de rebot institucional que es provocaran. A més, les divisions creades pels itineraris generaran diferències internes i empitjoraran el clima de convivència en els centres.

Centres d'especialització curricular La llei obliga a cada centre a especialitzar-se en un tipus d'alumnat, fins i tot permetent establir criteris distints per a la seua admissió.

Amb això es generaran diferències entre els centres i es consagraran centres-ghetto, particularment els públics.

L'Administració concedirà l'especialització curricular a cada centre, una mesura que suposa decidir el tipus d'alumnat que ha d'acollir.

La gran majoria dels centres públics s"especialitzaran" amb els més inadaptats, els immigrants, els que que tinguen mancances socials i familiars, etc. D'acord amb la nova normativa, l'Administració pot crear fins i tot "centres-fem" en els quals concentrar aquests col·lectius. Aquestes mesures il·lustren com entén el PP l'educació pública, amb una concepció assistencial del que la privada rebutja, i que afectarà negativament al treball del professorat i la convivència en els centres.

La promoció de l’alumnat Un pretext enarborat pels qui volen reformar la legislació actual és eliminar la promoció automàtica de l'alumnat en el seu procés d'escolarització. No obstant això, com s'adverteix en les mesures anunciades pel Ministeri d'Educació, les propostes legals no solucionaran el problema. Per a un alumne de 12 anys que no progresse en primer d'ESO, la Llei de Qualitat assenyala que només podrà repetir una vegada en el cicle, una repetició de caràcter punitiu que no preveu mesures educatives correctores.

La ministra Pilar del Castillo, en un acte de presentació de la Llei de Qualitat, a València. / M. CABANILLAS

Fins i tot, en el cas que en la repetició no complira els requisits necessaris, la seua promoció a segon curs serà automàtica, perquè l'alumne no pot cursar itineraris (establits a partir de tercer) ni programes d'iniciació professional (prevists per a majors de 15 anys).

Sembla lògic deduir que s'establirà un itinerari-fem per a alumnes amb fracàs en el primer cicle d'ESO sense les condicions educatives per a exercir en condicions la professió docent.

Proves finals d'avaluació L'establiment de proves generals d'avaluació al final de Primària i Secundària és una irresponsabilitat que ignora les etapes evolutives de l'alumnat i que confereix a l'ensenyament un caràcter propedèutic, d'acord amb els estudis futurs de l'alumnat. Els centres estaran en el punt de mira de l'Administració, que controlarà si compleixen els percentatges tolerables de fracàs escolar prèviament establits. Se sotmetrà al professorat a una pressió per a obligar-lo a canalitzar la seua labor docent en vistes a la consecució d'uns resultats numèrics prefixats, en la definició dels quals no podrà intervenir.

L'Educació Infantil, maltractada Amb la Llei de Qualitat la devaluació de l'Educació Infantil està assegurada. A falta encara d'implantar el model que la LOGSE proposava per a aquesta etapa educativa, les Bases sobre la nova norma liquiden la seua funció sense reconèixer l'important esforç del professorat ni el procés educatiu integral que segueixen xiquets i xiquetes. Es trenca l'estructura de l'etapa, distingint l'Educació Pre-escolar (fins els tres anys, amb funcions educativa i assistencial, sense determinar les condicions dels centres ni la qualificació dels professionals) i l'Educació Infantil (de tres a sis anys, impartida per "maestros" -sic-, amb un règim que obri les portes encara més a la privatització).

En la definició dels objectius de l'etapa "pre-escolar" es realitza una descripció molt superficial dels aspectes a desenvolupar en l'alumnat i s'obvia l'esment a les capaci-

tats de raonament, els afectes, el respecte a les normes, el gaudi amb les relacions, la satisfacció en el coneixement corporal o la capacitat investigadora, entre altres molts aspectes. En la següent etapa, s'assenyala que s'iniciarà l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura i les habilitats numèriques bàsiques. Però el professorat sap, no obstant, que a pesar de la importància d'aquests aspectes no tots els xiquets i xiquetes seran capaços de sistematitzar aquests aprenentatges. Per altra banda, serà potestat de les administracions educatives determinar la incorporació d'una llengua estrangera i la familiarització amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

El risc d'introduir un model assistencial en "pre-escolar" i la falta de definicions quant a ràtios, atenció a les diferències o mesures compensadores llança serioses sospites sobre el caràcter educatiu de l'etapa.

Accions d'acaçament institucional La llibertat i independència professionals del treball docent estan amenaçades amb la nova llei.

L'establiment pel ministeri d'un sistema de premis i càstigs (mesures d'avaluació, valoració docent, accés a càrrecs, condicions de treball, concursos de trasllats…) empitjorarà les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l'ensenyament. En termes de salut laboral, aquestes mesures són conegudes com "accions d'acaçament institucional".

A més d'una nova fórmula d'accés a l'adreça i de la divisió del professorat en més cossos docents, la llei contempla, entre altres: una falsa "avaluació voluntària" dels docents, amb efectes salarials i per al concurs de trasllats; uns premis per a "els més abnegats", "amb dedicació al centre", sense definir com es compten els mèrits i qui els avalua; establiment de l'"excel·lència", un terme ambigu que tampoc no s'aclareix ni fixa criteris sobre el seu compliment.

Retallada a l'autonomia dels centres Límits al finançament; dependència dels centres de l'especialització

curricular concedida o no per l'Administració; retallada a les atribucions dels consells escolars, pèrdua d'atribucions del claustre del professorat; separació de la direcció del centre de la comunitat docent. Aquestes mesures són una bona mostra de la retallada a l'autonomia dels centres i l'increment del control i maneig que infringirà la Llei de Qualitat sobre els centres i els docents.

Sense model participatiu En els òrgans col·legiats dels centres, el consell escolar perdrà potestats i no participarà en l'elecció de la direcció. Per la seua banda, el claustre no intervindrà en l'elecció de la direcció ni de l'equip directiu. Com a mostres del nou model jeràrquic i no participatiu estan: a) la impossibilitat de provisionals i interins d'accedir a càrrecs de responsabilitat en els centres; b) la prohibició als mestres de poder ser caps d’estudis en el primer cicle de l'ESO; c) l'assignació en exclusiva dels caps de departament als catedràtics. No obstant això, el cas més il·lustratiu de falta de participació democràtica correspon a la nova direcció dels centres. El director no formarà part necessàriament de la plantilla del centre i per al seu nomenament l'Administració es reserva la designació del 50% d'una comissió en la qual els representants del centre assistiran de comparses. No hi ha dubte que el nou sistema tindrà repercussions en la falta d'incentius del professorat per a participar en la gestió de col·legis i instituts.

Atenció a la diversitat i tutories La diversificació curricular en 3r i 4t d'ESO, una de les mesures d'atenció a la diversitat que millor ha funcionat, desapareix amb la Llei de Qualitat. L'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) podrà ser escolaritzat en aules ordinàries, però l'itinerari-fem del primer cicle de l'ESO aparta del sistema l'alumnat afectat des dels 12 anys. Per altre costat, a l'alumnat estranger i als qui tinguen mancances greus en coneixements bàsics es destinaran aules específiques simultànies a les de l'ESO i, a partir dels 15 anys, si es considera

Jerarquització, competitivitat i divisió Enfront de la històrica reivindicació del cos únic d'ensenyants que manté en solitari la Confederació d’STE, el ministeri augmenta la divisió del professorat. El greu error de la llei de "recuperar" el Cos de Catedràtics ja està generant moltes tensions entre el professorat dels instituts. Entre les atribucions dels catedràtics destaca l'exclusivitat per a poder ser caps de departament, impartir els cursos de batxillerat, dirigir els projectes d'innovació i les pràctiques i presidir els tribunals. La llei preveu, a més, un sistema d'accés propi i la reserva de places en oposicions. L'anunci d'aquestes mesures ha provocat molt de malestar al si dels claustres, el professorat dels quals veu amenaçada la seua promoció en benefici d'altres professionals. En altre capítol de la llei, la nova categoria de director permetrà que els qui accedeixen a ella estiguen exempts de la docència directa i que amb el temps consoliden el seu complement retributiu per exercir el càrrec.

Finançament i recursos La ministra acusa els opositors a la Llei de Qualitat de fer demagògia i d'afeblir la democràcia. Però la realitat és ben il·lustrativa, atés que es destinen 159 milions d'euros en un sol any a finançar la llei. D'ells, el 73% es destina a finançar l'Educació Infantil en centres privats concertats. La resta de partides tot just incideixen en el contingent del professorat: per a les mesures de reforç i itineraris "residuals" es destinen 27,6 milions d'euros; per a la implantació de la llengua estrangera en 1r i 2n de Primària només es dotarà de professorat als centres amb més de cinc unitats per curs (és a dir, als centres privats), una mesura que suma uns 9,6 milions d'euros. Per a la formació del professorat, equips directius i incentivació docent no es destina cap partida econòmica.

Finalment, el finançament de la Llei de Qualitat es trasllada a les comunitats autònomes i el ministeri només assumirà l'Educació Infantil d'aquelles que no la tenen concertada.

4

All-i-oli 166

Juliol 2002

INSTRUCCIONS D’INICI DE CURS

L’Administració incorpora una part dels criteris de plantilles per a FP

Les instruccions d’Educació Secundària deixen punts importants per desenvolupar Després d'haver acordat no negociar la normativa de desenvolupament del Reglament Orgànic i Funcional (ROF) per les modificacions que pot comportar l'aprovació de la Llei de Qualitat en els termes que es coneixen, es va pactar que les instruccions d'inici de curs de 2002/03 serien continuistes respecte de les de l'any passat i només es modificarien els apartats afectats per l'Acord de criteris de plantilles d'FP i per la modificació dels batxillerats. A més a més, calia acabar de desenvolupar l'últim tram de l'Acord de plantilles de Secundària.

Amb tot això, la negociació havia de ser senzilla perquè ja estava tot escrit, però una vegada més l'Administració educativa incompleix els seus propis acords i només incorpora en aquestes instruccions una part dels documents aprovats sobre criteris de plantilles d'FP, i a més a més intenta fer modificacions d'altres apartats de les instruccions, com és el cas de l'optativa de la segona llengua estrangera.

Acord de plantilles d’FP ARXIU

Els especialistes de Primària impartiran prioritàriament aquesta etapa

Prorrogades sense consens les instruccions d'inici de curs en Infantil, Primària i E. Especial Les intruccions d'inici de curs que dicta la Conselleria d'Educació per als centres d'Infantil, Primària i Educació Especial han estat prorrogades. Els motius de la pròrroga cal buscar-los en la incapacitat dels responsables del departament per desplegar el Reglament Orgànic i Funcional dels centres amb el consens dels agents socials i en les novetats que planteja la Llei de Qualitat sobre diversos aspectes que tenen a veure amb el funcionament i l'organització dels centres docents.

La normativa que regula el funcionament dels centres es remunta a 1992, modificada en alguns aspectes en el transcurs del temps, la més important de 1997. Tan antiga és que ja no respon a les noves necessitats del sistema educatiu.

L'actual Reglament Orgànic i Funcional (ROF) tampoc va tindre el suport del conjunt de la comunitat educativa.

El Sindicat ha apostat reiteradament per la negociació d'unes noves instruccions que substituesquen les actuals i que servisquen per avançar en l'autonomia i la gestió democràtica dels centres i la reducció de la jornada laboral i lectiva del professorat. L'Administració va presentar un esborrany fa uns anys, però els reiterats canvis dels equips directius de la pròpia Conselleria i els canvis que es preveuen a la Llei de Qualitat van deixar en suspens la negociació.

Així i tot, el Sindicat ha plantejat la introducció de canvis puntuals a la normativa en vigor: execució de la sentència 713/01 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana respecte de l'assignació horària dels mestres especialistes adscrits a Primària; compliment de l'acord de plantilles d'Infantil i Primària per equiparar l'horari dels mestres d'ESO al del professorat de Secundària; reducció

de l'horari lectiu dels mestres a 18 hores; creació de la figura del delegat o delegada de prevenció a tots els centres docents.

Professorat especialista D'aquestes reivindicacions, Conselleria només ha fet efectiu el compliment de la sentència mencionada, per no incórrer en prevaricació. Cal recordar que en 1997 el Sindicat va presentar el recurs en estimar que s'estaven vulnerant els drets del professorat especialista adscrit a Primària, un col·lectiu al qual se li havia obligat a adscriure's als llocs de treball de Primària de forma automàtica, sense oferir-los cap altra opció, com, per exemple, accedir als llocs de treball d'ESO. Malgrat això, en les instruccions d'inici de curs de 1997/98, l'Administració obligava aquest professorat a impartir classes en primer lloc a ESO i després, cas d'haver hores disponibles, a Primària. L'STEPV-Iv va considerar que aquest comportament vulnerava els drets d'aquest professorat, una apreciació ratificada després pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La resolució d'inici de curs de 2002-2003 dóna compliment a la sentència i modifica l'ordre d'assignació dels horaris.

D'aquesta manera, el professorat especialista (idioma estranger, música i educació física) adscrit a Primària impartirà classes en els cursos de Primària, i si disposa d'hores ho podrà fer en ESO. La resta de les reivindicacions, relatives a la reducció de la jornada lectiva, la modificació del temps de treball i la redefinició de les tasques i funcions docents han estat negades amb vehemència pels responsables de la Conselleria. El Sindicat continuarà fent pressió per millorar les condicions de treball del conjunt del professorat.

Respecte de l'Acord de criteris de plantilles d'FP, s'incorporen a les instruccions les següents figures amb la reducció horària corresponent: departaments de Formació i Orientació Laboral i Economia a partir de 15 hores lectives (incloses les tres de cap de departament); cap de Departament de Pràctiques amb una dedicació de tres hores o de cinc hores si el centre té vuit o més cicles formatius; coordinació de cicles formatius amb una reducció de tres hores; tutoria de primer curs amb una reducció de cinc hores; desdoblaments de tots els mòduls susceptibles de desdoblar-se a partir de 18 alumnes. No obstant això, es deixen per desenvolupar els apartats corresponents als responsables d'equips i manteniment, que a l'Acord tenen assignades entre dues i quatre hores i tan sols se li assignen dues de forma generalitzada i, el que és mes important, no es desenvolupa l'apartat de l'Acord referit als càrrecs directius, amb el que es manté la redacció de les instruccions de l'any passat i només s'assignen tres hores més de reducció als centres d'entre un i tres cicles formatius.

L'STEPV-Iv estima que aquest apartat és fonamental, ja que l'Administració du tres anys ajornant aquesta assignació

horària sota l'excusa que no s'havien desenvolupat les plantilles d'FP. Ara que ja estan desenvolupades i que l'Acord diu que per a l'assignació de reduccions horàries dels càrrecs directius es tindran en compte tots els grups d'un centre i tots els tipus d'ensenyament que s'hi facen en ell, es deixa de banda una vegada més aquest apartat i s'oblida del compromís d'augmentar les reduccions horàries dels càrrecs directius atenent a la complexitat dels centres, una vella exigència de tota la comunitat educativa.

Segon idioma Per altra banda, s'ataca l'oferta de l'optativa del segon idioma tot modificant l'apartat 13.2 i el subapartat 21.1, i no es respecta la redacció de les instruccions anteriors: "En cas que existesca disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva, es podrà desdoblar per nivells d'aprenentatge el segon idioma estranger". La nova redacció incrementarà el nombre de desplaçaments entre el professorat definitiu de Francés i una disminució de places per al professorat interí.

Finalment, les instruccions incorporen el desdoblament de Tecnologia en els centres menuts (pendent de l'Acord de Plantilles) i les modificacions d'optativitat d'ESO i de modalitat i d'optativitat per al primer de Batxillerat que s'han introduït mitjançant els decrets estatals 39/2002 i 50/2002, tots dos decrets imposats pel MEC i sobre els quals l'STEPV-Iv s'ha manifestat radicalment en contra.

Per tot això, perquè la Conselleria d'Educació i Cultura escatima recursos per a l'ensenyament públic valencià, perquè sistemàticament incompleix els acords signats, perquè el primer cicle d'ESO està encara a molts col·legis, perquè no es milloren les condicions laborals del professorat, perquè any rere any augmenta el nombre de professorat desplaçat, perquè es vol imposar el desplaçament del professorat fora de la localitat de destinació, perquè no es construeixen els centres nous, etc., l'STEPVIv no dóna suport a unes instruccions d'inici de curs que mantenen la provisionalitat als centres de Secundària i no ataquen de forma decidida la problemàtica actual del professorat i de l'alumnat dels centres valencians.

ÈPOCA IV - N.º 166. Juliol 2002 SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.

INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) Director: VICENT ESTEVE Consell de Redacció: JOAN BLANCO, JORDI BOLUDA, VICENT MAURI, RAFA MIRALLES Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: VICENT AITENZA, JOSEP ARANDA, JAUME LLOPIS, ALBERT SANSANO Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: MANOLO GARCIA, XELO GARCIA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: JOSÉ OROZCO

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. Tel. 963919147.

Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv

Imprimeix: Bronte Graf, SL. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 15.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075