Els Consells Escolars:
Una oportunitat desaprofitada?
LLJ
OC
u
p Q
m u> LU
Q
O DC LU S
O
o CL
ALDRÀ esperar unes setmanes abans de poder comentar en profunditat els Pressupostos Generals de l'Estat. L'únic que sabem es que els diners destinats al MEC han baixat un 3% respecte a l'any anterior. Aquesta baixada té una primera explicació en les transfe-
C
rències produides a les diferents Comunitats Autònomes. És una explicació que, a més a més, se va a utilitzar com a coartada per a justificar el que és justificable i el que no ho és. En aquest sentit, el que podem constatar es que la suma del pressupost de) MEC, el de «Diversos Ministeris», ents territorials i Fons de Compensació Territorial —partides que directa o indirectament incideixen en matèria educativa— apenes si supera un 11% respecte a l'any anterior. Percentatge per baix de l'augment que ha tingut el Ministeri de Defensa i que, per altra banda, és
tan exagerada que no s'atrevirà a superar-la ni la revista «Comunidad Escolar», que tant generosa es mostra amb l'Administració, Es pot dir d'altra manera més pragmàtica: que enguany, com l'any passat, l'augment salarial serà inferior al del cost de ta vida; que enguany, com l'any passat, les subvencions als centres privats —que no al seu professorat— serà superior al cost de la vida; que enguany, com l'any passat, íes inversions en construccions i dotacions escolars serà inferior a les de l'any B4... Un tema cada vegada més important i del què, de moment, no tenim informació és el deis pressupostos de la Generalitat per a l'any 85. Ei seu estudi va a ser doblement interessant en quan que va a concretar d'una manera més fiable la informaió sobre els Pressupostos Generate de l'Es:at i en quan que definirà eis recursos propis que l'Administració autonòmica va a destinar a Educació. Tanmateix, cal ser realistes: la política educativa, on se fa és en Madrid. I es en Madrid on, per exemple, es determina si s'aplica o no el decret de plantilles. Com se recordarà, l'avantprojecte d'aquesta futura üei va ser dels pocs que es debatiren en la taula que amb te vaga de l'any passat forçarem al MEC a convocar Í que l'Administració no ha tingut ningun interès en continuar. Malgrat que e! STE del PV nova signar el document resultant de la taula esmentada per desacord en part del seu contingut, mencionar el terna té el interès de constatar que preccisament l'aspecte més positiu que tenia l'avantprojecte, l'augment de plantilles, amb els pressupostos actuals no es podrà realitzar. I, també en Madrid, es decidiran les modalitats ce concertació per als centres subvencionats, les línies bàsiques de la funció publica, els augments salarials i si els treballadors de l'ensenyament algun dia tindran dret a unes eleccions sindicals. Malgrat tot això, les transferències educatives al País Valencià tenen la suficient importància per a dedicar la nostra tasca sindical a aconseguir un desenvolupament progressista dels aspectes contemplats en les transferències i per a exigir una inversió real dels recursos propis de la Generalitat al món educatiu. En qualsevol cas, la postura del STE del PV davant els Pressupostos Generals de l'Estat i de la Genera itat, així com del PER i el AÈS, es basarà en una defensa ferma del poder adquisitiu dels treballadors i de la creació de llocs de treball.
ERÀ necesarío esperar unas semanas antes de poder comentar en profundidad los Presupuestos Generales del Estado. Lo único que sabemos es que el dinero destinada al MEC ha descendido un 3% respecto al afío anterior. Este descenso tiene una primera explicación en las transferències que se han producido a las diferentes comunidades autónomas. Es una explicación que ademés se va a utilizar como coartada para justificar lo que es justificable y lo que no lo es. En este sentido, lo que podemos constatar es que la suma del presupuesto del MEC, la de «Diversos Minísterios», entès territoriaíes y Fondo de Compensación Territorial — partidas que directa o indirectamente inciden en la educación— apenas si supera un 11% respecto al afio anterior. Porcentaje que se encuentra por debajo del presupuesto del Ministerio de Defensa y que, por otra parte, es tan exagerado que no se atreverà a superarlo ni la revista Comunidad Escolar, que tan generosa es con la Administración. Se puede plantear de otra manera mds pragmàtica: este ano, como el pasado, el aumento salarial seré inferior al costs de la vida; este afio, como el pasado, las subvenciones a los centros privades —que no a su profesorado— seran superiores alcoste de la vida; que este ano, como el pasado, las in-
S
IATJA AMB NOSALTRE MEDIOS AUDIOVISUALES MATERIAL DIDACTICO Y DE LABORATORIO
versiones en construcciones y dotaciones escolares seran inferioresa las del 84.., Un tema cada vez mas importante y del que, de momento, no disponemos de información es el de los Presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ano 85. Su estudio va a ser dobtemente interesante en cuanto que va a concretar de una manera més fiable la información sobre los Presupuestos Generales del Estado y en cuanto que definiré los recursos propios que la Administración Autonòmica va a destinarà Educación. Sin embargo, hay que ser realistas: la poll· tica educativa donde se hace es en Madrid, Y es en Madrid donde, porejemplo, se determina si se aplica o no el decreto de plantillas. Como se recordaré, el anteproyecto de esta futura ley fue de los pocos que se debatieron en la mesa que conseguimos forzar el ano pasado durante la huelga al MEC. Mesa que luego la Administración no ha tenido ningun interès en continuar. Aunque el STE del PV no firmo el documento resultante de la mesa citada por desacuerdo en parte de su contenido, mencionamos el tema por el interès que tiene el constatar que, precisamente, el aspecto mas positivo que tenia el anteproyecto, el aumento de plantillas, con los presupuestosactuales no se podrà realizar. Y p también en Madrid, se decidiren las modalidades de concertación para los centros subvencionades, las llneas bésicas de te función pública, los aumentos salariales y si los trabajadores de la ensenanza atgún dia tendrén derecho a unas elecciones sindicales. A pesar de todo ello, las transferències educativas en el País Valenciano tienen la suficiente importància como para que dediquemos nuestra actividad sindical a conseguir un desarrollo progresista de los aspectes contemplades en las transferències y para exigir una inversión real de los recursos propíos de la Generalitat en el mundo educativa. En cualquier caso, la postura del STE del PV ante los Presupuestos Generales del Estado y de la Generalitat, así como el PER y el AES, se basarà en una defensa firme del poder adquisitivo de los trabajadores y de la creación de puestos de trabajo.
EDITA:
Director: Jaume Mufioz
N.* D. L.: 1.454-1981
Alacant: Orense, 3, E, Dcha, 03003 Alacant,
TeL228083 Castelló: PI, Pafs Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló. Tel. 20 68 27 València: Gascó Olïag, 8. A. 10. 46010 València.
Distribuidor exclusivo para Castellón, Valencià y Alicante
Tel, 361 52 16 Administració, redacció i publicitat:
JOSÉ M. NAVAS PÉREZ San Marcelino, 3, 1.°, 2. Telefono 357 30 73
VALENCIA-17
a
Gascó Oliag, 8. A, 10, València. Tel. 361 52 16
Colón, 34. Telèfon 123 06 73
ALCÀSSER VALÈNCIA
Consell de redacció Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano, Pere Boluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde, Imprimeix: Foco-Berthe. Cambrils 8. Tel. 365 61 00
ACCIÓ SINDICAL EL LLIBRE BLANC I LES ENSENYANCES MITJANES
CONTINUEM A FOSQU A l'anterior número d'ALL I OLI, en un primer Treball d'aproximació al Llibre Blanc elaborat per la Conselleria d'Educació i referint-nos a les Ensenyances Mitjanes, analitzàvem l'equivocació que suposava el pendre com a base de la planificació de les necessitats educatives el indicador de nombre d'alumnes per mil habitants al ser diferents les distribucions en grups d'edat a nivell comarcal i com no s'han introduit factors tan importants com les tendències o preferències cap a BUP o FP, les possibilitats dels joves en edat de cursar EM a treballar, l'escolarització en centres privats per mancança de públics, la dispersió dels alumnes respecte al Hoc on aquest està ubicat, etc* En aquest numero publiquem la segona part de l'article referit a les EM ï an les propers continuarem amb altres aspectes Í sectors contemplats al Llibre Blanc.
^^^^^^^^^^^^H
Arxí, la diferència del Índex d'alumnes d'EM per 1,000 habitants al País Valencià: 40.67, i el conjunt de l'Estat: 46.27, al curs 81-82, podria estar encubrint, si de fet n'hi ha una població mos jove al PV, una situació molt més dramàtica al PV dnl que indiquen els 5.6 punts de diferència. Per altra banda, és totalment irresponsable plantejar, malgrat que siga a nivell d'hipòtesi, que La diferència pot sar deguda a una major tendència a treballar pels joves del PV( en la situació d'atur que vivim. O es plantejen seriosament tes diferents explicacions: mancança de centres..., o no cal dir res. Igualment, el càlcul de creació de 12 centres de BUP i 15 de FP al PV pot resultar que siga totalment insuficient i amb una distribució arbitrària. En conclusió, com a estudi exhaustiu de la si-
tuació actual i com a instrurtient de planificació, el Llibre Blanc no resulta vàlid en absolut. LA SITUACIÓ DESITJABLE
El segon problema que es planteja al Llibre Blanc és el de la concreció del que seria la «situació desitjable». Sobre aquest punt, que no deuria ser altra cosa que la concreció del projecte d'actuació dels de l'Administració, ja que no estem parlant en abstracte, sinó del que seria desitjable hui i ací, es diu a la introducció del llibre que la seua determinació es fa «des de les pautes ideològiques d'un govern socialista». Creguem important deixar clar, en primer lloc, que aquestes pautes fallen totalment en la metodologia utilitzada en la búsqueda d'informació, com ja demostraren a la primera part de l'article, ja que no
pot haver i no n'hi ha un trencament entre la me todologia de búsqueda d'informació, hi han es tat uns elements ideològics (els de ïa Inspecció? que no s'han explicitat, però que han estat pre sents implícitament. Per a nosaltres, el marc general de tot l'estudi, búsqueda d'informació i determinació del projecte d'actuació, haguera degut ser el de la Reforma de l'Ensenyament Mitjà, entenent aquesta reforma com a un procés que vol adecuar la realitat de l'EM a la realitat social actual, amb totes les seues dimensions (de fet, Í estem d'acord amb això, malgrat que no ho estem en com s'està fent, la reforma s'ha plantejat així, com a un procés que ja està en marxa, i no com a un canvi legislatiu). No cal, per tant, tractar la reforma com si fora únicament un canvi als plans d'estudis de BUPi FP, Í una prolongació de l'escolarització obligatòria. És eixa adecuació a la realitat social )a que per a nosaltres cal fer des de unes pautes clara i conseqüentment progressistes, que no sabem si coincideixen o noamb les «pautes ideològiques socialistes» en abstracte, però sr que sabem que no el fan amb les que apareixen implícita o explícitament al Llibre Blanc. Doncs bé, al Llibre Blanc, l'única referència que es fa a la Reforma de l'EM és al principi del capítol dedicat a l'anàlisi de la situació en aques tes ensenyances i l'única conclusió operativa que es trau és que pot suposar un increment en les necessitats d'escolarització de 22.000 llocs escolars nous, xifra que, per altra banda, no expliquen com l'han calculat. Després la Reforma no torna a aparèixer més, A partir d'aquest fet, sense un marc o hipòtesi general, lògicament la descripció que es fa de la situació a TEM es converteix en un conjunt d'anècdotes, contades amb més o menys gust i interès: es parlarà de l'organització i funcionament dels centres, òrgans de govern, etc., sense una definició mínima de com deuria ser un funcionament i una gestió democràtica dels centres i sense poder fer, per tant, un anàlisi crític de la realitat, únic anàlisi que té alguna utilitat. En lloc d'això, ens conten anècdotes de tan mal gust com a dir que el pitjor pecat de l'Estatut de Centres és que no va haver autoritat per a imposar-lo (pautes ideològiques socialistes?) i que en aquest estatut es retallaven excesivament les competències dels claustres, quan de fet resulta que a la LODE queden més retallades. Es parlarà de sindicalisme (malgrat que stga millor no valorar el que es diu, no podem deixar de mencionar que el, molt probablement, FET de torn arriba a dir que amb l'arriva da del govern socialista ha quedat reconeguda la negociació col·lectiva dels treballadors de l'ensenyament estatal), Asociacicnsde Pares, etc., sense haver definit mínimament el que deuria ser una participació social en la gestió dels centres Í els drets dels treballadors. Es parlarà de la Inspecció i Coordinació de FP( amb totes les precaucions, sense dir el que deuria ser una coordinació pedagògica, i si això té aigo que vore amb el que existeix hui. I el mateix podem dir del perfeccionament del professorat, fracàs escolar, subvencions i funcionament dels centres privats, etc. En resumen, creguem que els objectius definits a la introducció del llibre blanc, tal com s'explicitaven al començament de la primera parc d'aquest article, no s'han asolit en absolut. ;Falta de capacitat? ^Criteris incorrectes? ^Pautes ideològiques radicalment oposades a les nostres Í a les que es diu defensar? Eixe és un tema al que, de moment, no anem a entrar.
ACCIÓ SINDICAL ESCUELA OFICIAL DE IDIOMAS
UNA SITUACIOIM CAÒTICA La situación en la EOI es totalmenta caòtica. Y ei problema fundamental es que no hay posibte solución a corto plazo, ya que la pròpia Administración reconoce que aquello es un desastre y que no tiene ni idea de, por ejempto, cómo se f iian las plantilias, Así, esteafíosehadadoelcaso de que han ïtegado profesores de francès que han desplazado a profesores de inglés, asignatura esta que presenta tremendos probtemas. En efecto, los 37 profesores de esta a signatura tienen que atender a 4.000 alumnos oficiales y 11.000 hbres (según datos del ano pasadof, b que acorta sensiblemente el curso al tener que corregir tos exàmenes libres. Y tan solo cuatro catedréticos tienen reducción horària para tratar de ordenar el departamento.
ESCOLA D'ESTIU
ACTIVITATS D'HIVERN Seminaris Podreu participar als següents seminaris: — Escola i medi. — Normalització lingüística. — Marginació. —. Escotesinfantils. Es donarà un calendari de conferències de cada grup-seminari.
Conferències — Taula rodona de cara al congrés dels M. R. P. -* Xarrades organitzades per l'Escola d'Estiu sobre els proyectes dete M. R. P. — Exposicions de Anaya, Gimeno, etc.
Congrés dats M. R. P. Jornades Escola i Medi És precís que un equip de mestres de tot el PV treballen a la Comissió Organitzadora del Congrés, que portarà: — Inventari dels grups dels M. R. P. — Gestió administrativa. — Relació amb l'Administració, — Anàlisi del paper actual dels M. R. P. a l'escola. Per altra banda, podeu participar en l'organització de les Jornades sobre Escola í Medi.
Revista Aquesta, de caràcter bimensual, tindrà un apartat d'informació i un altre de col·laboració. Eixirà el primer numero a gener.
Por ultimo, eledificioes totaïmente insuficiente para los 7.000 atumnos oficiales, la acústica es deplorable y lopeor det casoesque tgmpoco parece que la Administració n tenga intención de construr mas edíficíos en Valencià, salvo la pequena e insuficiente ampliación de dos pisos mas —uno de ellos dedicado a de part ame n t os —, y la soluctón que da es dejar en la calle a ca mida d de alumnos, no solo pendientes de matricularse en primero, sinó t ambtén a alumnos de otros cursos. <í Soluciones? — Reajustar las plantïltas según el número real de alumnos. — Construir mas edrficios que puedan paliar toda la demanda de matricula.
— Que haya mas profesores con reducción de horas y que se dote económicamente a los centros para que funciono en ellos la biblioteca. —Que haya un compromiso de estabilidad para los 6 profesores nativos de Inglés, cuya situación laboral pende en estos momentosde un hilo, con contratos de solo tres meses. — Y, sobre toda, queia Administración tome conciencia del importante papel social que hoy cumplela EOI al ofrecer, y ademàsmuy baratos, unos estudiós que, si no son bósicos, sí son complementarios en la formación de la persona y de una excepcional importància en la actualidad.
CONSELL NACIONAL B proper Consell Nacional del STE-PV tindrà lloc el dissabte, 27, a les 10.30, al centre «Les Besanes» de Dénia. Entre els temes a tractar a la reunió destaquen: — Acció sindical per al curs 84-85: desenvolupament de la LQDE, Reforma Función Pública, aplicació de decrets de plantilles, pressuposts de l'Estat, etc. Propostes reivindicatives. — Relació Administració-treballadors: Llei de Consells Escolars, negociació col·lectiva i eteccions sindicals. — Situació de la Unió Confederalde STEs iadecuacióa la realitat dels diferents sindicats i a la situació dels diferents pa'ísos, nacionalitats í regions de l'Estat. Vos esperem.
PLENARI D'ENSENYAMENT PRIVATCU. I. DE VALENCIÀ) Proper dimarts, dia 30, a les 7 de la vesprada, a la seu del sindicat. ORDRE DEL DIA — Desenvolupament de la LODEreb Concerts Adminístració-Centresd'Ensenyament, — Problemàtica dels centres, professorat i alumnes, en situació dej^ossible tancament (cen tres en «crisi»). — Les subvencions al curs 84-85: EGB, FP i Educació Especial. — Escoles infantils. — Preparació dels propers convenis: privada, educació especial i infantils. — Varis,
NOTA DE REDACCIÓ U revista ALL I OLI s'està enviant a tots elsafiliats del sindicat. Si algú no la està rebent al seu domicili és per problemes d'algunes adreces que falten o no estan actualitzades. Calque eldigau a la vostra Unió Intercomarcal o vos adreceu directament a la redacció de la revista. — El preu de suscripció de la revista per a les persones no afiliades és de 500 psts. per a tot el curs. La mateixa quantitat ós per a la suscripció, en concepte d'ajuda i recolzament de la revista, als centres d'ensenyament. Cal també que envieu la suscripció a la redacció de la revista. — Estem reorganitzant el fitxer de centres d'ensenyament, actualitzant adreces, noms, còdigs, etc. Demanem disculpes peteenvtos mal fets iels que se fan amb noms antics dels centres, en La majoria dels casos noms molt desagradables. Confiem tenir a curt termini tot ficat al dia.
ACCIÓ SINDICAL DIA 9 D'OCTUBRE
DIA DEL FOLKLORE VALENCIÀ Més d'una vegada ens hem pronunciat sobre la inoperàncía de la normalització língüfetica sense el suport dels mitjans de comunicació. La Itei d'ús i ensenyament del valencià, la qual ja hem analitzat i sobre la qual ja ens hem definit, ha trobat, de moment, una incidència real, encara que insuficient, al món de l'ensenyament, ÉS en el camp de l'us social i institucional de la llengua on realment està encara tot per fer. En aquest sentit, la campanya que s'ha encetat des de la Generalitat amb l'eslògan «paria valencià» ha estat, de moment, grotesca i insultant. A la gent no se li pot demanar que parle valencià de la mateixa manera en que se demana que menje plàtans de Canàries «porque es sensacional y gusta una barbaridad». Dedicar un programa al any en la televissïó a normalitzar el valencià —sobre la qualitat tècnica i filològica del qual haurien coses que dir— per allò del 9 d'Octubre, i posar al costat el discurs del honorable Lerma en castellà no és gens edificant. Com no ho és que la majoria dels centres oficials contesten en castellà, quan no exigeixen que hom el parla, o que les Corts Valencianessíguen monolinguesperquèels becs d'or «se explican mejor en castellana» í no ós qüestió de renunciar al mérít de la oratòria pel mèrit de fer esforços per a parlar la llengua que tenen la obligació de conèixer. I per a que tot ho tinguérem i res ens faltarà, en un moment en que la polèmica estúpida sobre la identitat de la nostra llengua està entrant en una fase en que han dismínuit ïes tensions.
arriba a les escoles una fitxa oficial per a que tot el professorat manifeste si parla valencià o català (1). La irresponsabilitat de la Conselleria d'Educació i de la Inspecció Tècnica no té nom. Haurà que esperar les explicacions de la Direcció General d'EGB. Mai no podran ser convincents, poden ser però, coloristes.
Nosaltres, de moment, anem a tatxar el de «llengua valenciana». (1) I per a que no se diga que l'excepctó confirma la regla, dintre de la documentació entregada al últim Consefl Escolar Valencià, tornem a trobar-nos, una vegada més, la «tengua vatenciana».
CICLE TAULES RODON SITUACJÓ EDUCATIVA AL PAÍS VALENCIÀ: AL VOLTANT DEL LLIBRE BLANC 0 Sindicat dels Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià ha organitzat un cicle de taules rodones sobre aquest tema, que tindran lloc del 5 al 8 de novembre, a les 7 de la vesprada, al Col·legi de Llicenciats (C/. Tirso de Molina, 3, València). Dilluns, 5: Renovació Pedagògica a l'Escola.
Participen: Gonzalo Anaya (catedràtico de ta Escuela de Formación del Profesorado). Fidel García Berlanga (de l'Escola d'Estiu del País Valencià). Representació del Servei de Renovació Pedagògica de la Conselleria. Albert Sansano (membre del STE-PV}. Dimarts, 6: L'Ensenyament Mitjà. Participen: Xavier Paniagua (Dtor. general d'EM), Glòria Marcos (coordinació de FPK Carles Furió {president de la junta de govern del Col·legi de Llicenciats). Pere Boluda (membre del STE-PV). Dimecres, 7: La Educació General Bàsica. Participen: Baltasar Vives (Dtor, general d'EGB), José Moràn (C. S. de CC. 00 del País Valencià), Paco Martí (regidor Ajuntament de València). Jaume MuRoz (membre del STE-PV). Dijous, 8: Normalització Lingüística, Participen: Guillem Badenes (gabinet d'Ús i Ensenyament del Valencià). Carme Miquel (coordinació de valencià), Adotf Beltran (membre de la redacció de la revista «Ef Temps»). Anna Ros (membre del STE-PV}.
ACCIÓ SINDICAL ELS CONSELLS ESCOLARS
UNA OPORTUNITAT SAPROFITADA? El STE del PV lamenta que no s'haja consultat seriosament al Consell Escolar Valencià sobre la legislació que determinarà definitivament ta composició i funcions de l'esmentat òrgan, així com la que determinarà la constitució dels Consells Escolars Municipals. Especialment greu és el fet de que no es contemplela necessitat d'establir ete Consells Comarcals, la qual cosa no sols va a impedir unaconexió entre els Consells Munïcipate i els del Pa'is, sinó que és incoherent amb les repetides manifestacions de la Conselleria de que la programació general de l'ensenyament deu partir de les comarques i amb les premses de les que parteix el Llibre Blanc. Eb representants del STE del PV al Consell Escolar Valencià ja van manifestaria nostra postura, però l'Administració ha estat sempre més preocupada en informar tard i mal que en encetar debats que pugueren millorar l'avantprojecte. Davant aquesta situació Í la inminent discussió a les Corts Valencianes de l'avantprojecte de Consells Escolars, el nostre sindicat ha remitit als grups parlamentaris una nota on planteja les esmenes que considerem mésimportants.
«El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, davant Tanvantprojecte de "Uei de Consells Escolars de la Comunitat Valenciana", aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana en sessió celebrada el dia 17 de setembre de 1984 i remitit a les Corts Valencianes, estima necessari fer les següents consideracions:
1.
Pel que fa a l'article novè
1. Segons l'Estatut, en l'article 46.2, les comarques son circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats Locals determinades per l'agrupació de municipis per a la prestació de serveis i gestió d'afers comuns. Aquestes caldrà de termina r-les mitjançant una llei de tes Corts Valencianes. 2. Malgrat que la divisió comarcal no està encara establerta, considerem que la constitució dels Consells Escolars Comarcals cal ensenyar la com a necessària, i per tant no és suficient dir "es podran crear i constituir", sinó que "es constituiran Consells Escolars Comarcals". 3. La reserca d'un ensenyament arrelat al medi passa necessàriament per una programació a nivell comarcal. Així mateix, sobre tot respecte a l'ensenyament mitjà, una escaient planificació dels centres cal fer-la des de l'àmbit comarcal. 4. Caldria incloure una disposició que indicarà que, mentre no es duga a terma l'esrnentada divisió comarcal, el Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i si així ho estimarà urgent el Consell Escolar Valencià, decidirà establir i constituir provisionalment els Consells Comarcals,
II.
IN. Pel que fa a l'article dotzè 1. Caldria afegir la representació dels sindicats de l'ensenyament amb incidència en la localitat en els Consells Municipals i inexcussablement als Comarcals. 2. SÍ es garanteix la presència de la direcció
IV. Pel que fa a l'article tretzè A més a més de les funcions assenyalades, cal incloure: 1, Presentar propostes, a iniciativa pròpia, en la mateixa linia que s'indica a l'article sisè respecte al Consell Escolar Valencià. 2. Indicar la possibilitat de que l'autonomia municipal en concrete d'altres que estime convenients.»
r
_ i
EXCMO. AYUIMTAMIEIMTO DE VALENCIÀ DELEGACION DE CULTURA SALA DE EXPOSICIONES
Pel que fa a l'article deso
Caldria concretar en la llei les competències, estructura bàsica i nombre de components mínims dels Consells Escolars Territorials, sobretot pel que fa als comarcals, 1. Respecte a les competències, podria ser suficient assenyalar: — Presentació de propostes al Consell Escolar Valencià. — Concrecions a nivell comarcal. — Coordinació dels Consells Escolars Municipals. 2. Respecte a l'estructura bàsica caldria indicar que en els Consells Comarcals deurien estar representats tots els estaments que ho són als Consells Municipals, amb les concrecions que fam més endavant. L'elecció dels membres del Consell Escolar Comarcal es farà en assembles
paraatamanta.
6
3. El nombre de components per cada estament s'indicarà reglamentàriament.
dels centres com a presidents dels Consells Escolars de centres, no és necessari que la representació dels pares, professors i alumnes, aixf com del personal administratiu i de serveis, siguen elegits d'entre els que formen part dels Consells Escolars de Centre. 3, El nombre de membres cal indicar-lo en el sentit de mínims, deixant a l'autonomia municipal el seu increment, tot i considerant que a nivell municipal la tasca del Consell deu anar més enllà de l'activitat escolar estricta. En aquest sentit, una denominació més escaient del Consell podria ser "Consell d'Educació".
EGIDIOCOSTANTINI Escultures en vidre Sala Exposiciones Ayunt, de Valencià (5 octubre-20 noviembre)
EN ESE PRECISO INSTANTE Fotògraf fas de Prensa (UP) Salón Dorado. Lonja de Valencià (25 noviembre, inauguraciónl
PEPPINOBEIMLLIURE 1884-1916 Círculo de Bellas Artés (30 noviembre, inauguración)
EXPERIÈNCIES LA TARDOR
STA DE LA CASTANYADA Per la tardor, les nits s'allarguen i s'enfosqueixen, ï emparanl-se en les seues ombres, els éssers més diversos, quimèrics i fantàstics que durant les nits lluminoses del bon temps perden poder Í resten mig amagats i esmorteïts... Secularment, hom venerava els difunts com a protectors de la llar. Era usual la celebració d'àpats rituals als voltants de les tombes dels avantpassats. La castanyada típica és un aspecte residual d'aquest àpat funerari. Inicialment, la festa no tenia res que veure amb les castanyes. La costum de la diada de Tots Sants de celebrar familiarment una cerimònia per a recordar els morts es componia d'un àpat í d'unes pregàries. S'adoptà el costum de menjar castanyes a ia reunió perquè era la fruta del temps. A primer de novembre les castanyes estan al punt í el foc de la reunió és un company que demana les castanyes. L'altre costum, els panellets, l'os de sant, té també el mateix origen: són un record dels antics pans que hom oferia als avantpassats per Mur viatge cap al mes enllà. El viatge demanava substàncies que no es descomposen, la mel, els pinyons, les ametlles, el sucre... 4.
Proposta d'activitats (C. Inicial) 1 .
2.
3.
4.
5.
Llenguatge Vocabulari d'arbres, fulles, fruites. Endevinalles. Lectura i composició de poemes sobre la tardor i la castanyada. Vocabulari del temps. Matemàtiques Correspondències fruits-àrbres, f u lles arbres. Comparació, clasíficació fruites, fuites, etc., per color, model... Naturals Estudi climatològic: la pluja. Arbres de fulla cauda i perenne. Fruits secs carnosos. Plàstica/pretecnologia Estampat de fulles amb un color Fabricar mesuretes (paperines). Fer animals amb castanyes. Pintar castanyes. Cuina: castanyes i pastissos (panellets). Expressió Dramatització de poemes i teatre (tema de la mort). Jocs (l'acaça-castanyes) (rally de la castanya). Colectiu: Decorar l'escola. Celebració del Dia de la Castanyada. El Dia de la Castanyada De 9 a 10.30, treball de reposteria. Preparar els fruits secs.
lO.SOa 11, descans. Temps lliure. 11 a 12, acabar decoració. Preparar l'exposició. Cicle inicial fàbrica mesuretes. Mitjà: compra castanyes. Superior: prepara el foc. Vesprada. —De 3 a 4, l'exposició és oberta. Teatre, poemes, jocs mdgics... De 4 a 5, prepara castanyesDegustació dels treballs de cuina. Jocs de pati.
Desenvolupament de algunes de les activitats propostes Decorar l'escola 1. Cartells anunciadors de La festa. 2. Murals referents a la tardor (dibuixos, poemes, endevinalles)-
3. El dia de la festa escampdà de fulles seques en la sala d'exposició. 4. Construcció de torradors de castanyes. 5. El dia de la festa (vesprada), pintarse les cares de tenir fret o de castanyeres qui torre tes castanyes. 1 .
Llenguatge 1.1. Full de treball
Dibuixa una castanya i contesta aquestes preguntes.
Cançons i dances per la festa de la castanya (Expressió) En Joan petit. El ball de la civada. Margarideta. Hi ha cinc castanyes (Hi hacincampol·lesAra va de bo ï. Hi ha cinc castanyes a dalt del castanyer (bis) si una castanya caigués per mala sort hi hauria cuatre castanyes dalt del castanyer
(bis) etc.
7.
El gegant del castanyer (El gegant del pi) El gegant del castanyer torra castanyes, torra castanyes. El gegant del castanyer torra castanyes pel carrer. Cuina (Pretacnologia) Panellets d'ametlles Per unes 100 pe ces 1 kg. d'ametlles crudes picades. 1 kg. desucre. 300 gr. de patata o moniato a I forn.
6 ous. Es prepara un almh/ar a punt de bola amb 3/4 de kg. de sucre y 1 /4 d'aigua. S'hi aboquen les ametlles i es remena bé. Amb la resta del sucre es prepara un afíre almívar i s'hi afegeixen els rovells, Montarem tes clares a punt de neu, i les barrajarem amb l'almívar del rovell. Ho barrajarem tot i ho amasarem. D'aquesta pasta s'en fan boletes petites, que s'espolgen amb sucre fi barrejat amb una mica de farina. Quan siguen preparats els posarem en una llauna de forn lleuregament untada d'oli. El forn ha d'ésser fort. Només han de ruedar cuits per fora a 4-10 minuts. Separarem la llauna del forn i esperarem que siguin freds per traure'ls sense que es trenquen. Uns altres els arrebosarem de pinyons i els pintarem amb el rovell o la clara d'ou. També li podem barra ja r una mica de cafè molgut, Per fer-los a l'escola i si els han de fer nens petits, no cal fer l'almívar, es barregen tots els ingredients de cop i es treballen bé. Panellets de pastanga Í coco Netejarem bé les pastenagues i les posarem a bullir mitja hora. Ben escorregudes, lespasarem perla batedora. Afegirem el sucre í ho barrejarem bé. Després cal afegir 200 gr. de coco. En farem boletes i amb el coco que ens queda les arrebosarem. Ja són a punt de menjar.
Les castanyes tenen una corfa de color Es poden menjar o bé Les castanyes són el fruit del Ixen a la tardor, etc. 1.2. Dites populars A la tardor, ni fred ni calor. De la festa, molt contenta /la castanya presidenta. Castanya bullida,/castanya ensopkia. Seré bona la tardor/amb pluges no escardusseres/que al camp portaran saó/omplint torrents i rieres. Par novembre tot el blat/al graner o enterrat. La tardor/porta tristor. 1.3. EndeviHaries Una capseta negra que s'obri i no es plega. Tres vestits m'has de llevar abans d'arribarme a La pell el primer punxant-te els dits, el segon foc encenent, i el tercer que és la camisa amb un punt me l'auràs tret. No endevines vailet? Ben calentona t'agrada, i per fer-te passar el fred 8 les brasses em condenes per satisfer un gust teu. Bon pare, mala mare camisa negra i fill blanc.
B.
Plàstica/Preiecnologia
Torrador de castanyes (del llibre «Fiestas popularesen laescuela», de Editorial Humanitas).
W/B
valencià •
MATERJALS * LES FIGURINES: Imatges a color que representen uns personatges i objectes, el nom Í característiques dels quals constitueixen el vocabulari bàsic de xiquets fins 8 anys. LA TELA MURAL: De color obscur sobre el qual destaquen de manera atractiva les figurines. LA GUIA DEL MESTRE: És un llibre que conté els plantejaments didàctics per a l'ensenyament del valencià a castellanoparlants. Hi ha, a més, una preparacióexhaustiva de 18 temes o centres d'interès amb un desenvolupament complet dels recursos didàctics corresponents: contes, cançons, refranys, dites, preguntes, etc. LES FITXES INDIVIDUALITZADES DE L'ALUMNE: És un quadern format per 288 fitxes en les quals l'alumne posarà en pràctica el que ha après i alhora serà motiu de nous aprenentatges.
O·'O
J^fcl
Fonamental per a l'ensenyament del valencià a xiquets castellanoparlants des de Preescolar fins a Cicle Mitjà. ¥: Molt útil per a fer treballs de llengua oral amb xiquets valencianoparlants dels primers nivells. Interessant per als professors que volen conèixer els mètodes més escaients d'ensenyament de segones llengües.
GREGAL
LLIBRES